63 DIPLOMATARI SANT PERE D EGARA.Pdf

DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA, 1203-1291 FUNDACIÓ NOGUERA

www.fundacionoguera.com

Col·lecció Diplomataris

Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ FUNDACIÓ NOGUERA

Diplomataris, 63

Diplomatari de Sant Pere d’Ègara i Santa Maria de Terrassa, 1203-1291

Edició a cura de PERE PUIG I USTRELL VICENÇ RUIZ I GÓMEZ JOAN SOLER I JIMÉNEZ ALAN CAPELLADES I RIERA

BARCELONA, 2013 textos edievals catalans www.tmcat.net

© Parròquia del Sant Esperit de Terrassa © Parròquia de Sant Pere de Terrassa © Pere Puig i Ustrell, Vicenç Ruiz i Gómez, Joan Soler i Jiménez, Alan Capellades i Riera, 2012 Edita: Pagès Editors, S L Edita: Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.cat Primera edició: febrer de 2013 ISBN: 978-84-9975-326-3 DL L 90-2013 Impressió: Arts Gràﬁques Bobalà, S L www.bobala.cat SUMARI

Pàgina

Proemi i agraïments...... 9 Introducció històrica i diplomàtica ...... 13 L’escrivania ...... 15 Els antecedents: de l’escrivent al notari . . . . . 16 La jurisdicció sobre l’escrivania ...... 23 La difusió del dret comú i els llibres notals . . . . 30 Les esglésies dependents del monestir de Santa Maria . 47 L’església i convent de Santa Margarida de Mujal . . 48 Santa Magdalena de Puigbarral ...... 58 Sant Miquel de Marmellar ...... 59 La capella de Sant Jaume de Terrassa ...... 61 El patrimoni de les esglésies egarenques al segle XIII . 62 Formes d’adquisició: donacions, deﬁnicions, compres i llegats ...... 62 Formes de gestió: de la donació precària a l’establiment emﬁtèutic ...... 77 Recurs al crèdit a curt termini i gestió de la renda . 82 El recurs a la justícia ...... 95 6 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Priorologi de Santa Maria de Terrassa (1203-1291) . . 101 Llista d’escrivents i notaris ...... 102 Bibliograﬁa ...... 104 Estudi arxivístic ...... 111 Tipus de diplomatari i tria cronològica ...... 113 Inventaris dels pergamins de l’arxiu primitiu de Sant Pere i Santa Maria...... 114 “Inventarium” de 1421 ...... 115 “Inventari topogràﬁc” de 1567 ...... 116 Repertori fet entre 1685 i 1717 ...... 117 Les Notas i el Índice de la comissió reial de Jacobo María Spinosa i Gerardo Cassani de 1786 ...... 118 Copia del Reportorio de Josep Regués el 1801 . . . 119 El nucli del diplomatari ...... 120 Documents que pertanyen al fons de Sant Pere però que no apareixen al Repertori ...... 121 Els llibres notarials i les seves notes de registre . . 126 El fons de la castlania de Terrassa ...... 128 Documents procedents d’altres fons ...... 130 Documents relacionats amb el monestir de Sant Llo- renç del Munt ...... 133 Documents probablement recuperats durant la Guerra Civil Espanyola ...... 134 Tradició documental del diplomatari...... 135

Introducció al diplomatari ...... 137 Criteris metodològics per a la present edició diplomà- tica ...... 139 La datació ...... 139 El regest ...... 140 Referències documentals i bibliogràﬁques . . . . . 140 Comentari introductori ...... 142 La transcripció dels documents ...... 142 Aparat crític i notes ...... 143 Fonts del diplomatari ...... 143 DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 7

Fonts documentals i arxivístiques...... 143 Fonts publicades ...... 145 Diplomatari ...... 149 Índexs toponomàstic i rerum ...... 509

PROEMI I AGRAÏMENTS

Fa més de trenta-cinc anys que els pergamins de les esglésies de Sant Pere i Santa Maria reben un tractament molt minuciós. Tractament que ha permès aprofundir en el coneixement que tenim del funcionament del priorat en època altmedieval i de tota l’experiència escripturària que al seu voltant hi va haver. Escriure documents de natura jurídica i conservar aquells que donen cre- dibilitat i fortalesa jurídica al seu domini i jurisdicció sobre el territori i les persones. Aquest tractament es demostra amb l’edició rigorosa i documentada de tots ells amb la finalitat de presentar-los a la comunitat científica però també a la ciutadania. Dos objectius necessaris: que la comunitat científica pugui analitzar amb detall el període històric i ens ajudi a fer-lo comprensible; que la ciutadania no deixi de fer-se seves les esglésies i les dotin de sentit. Amb aquests dos objectius com a base presentem un nou diplomatari basat en els pergamins que constituïen gran part del domini jurisdiccional de les esglésies en època medieval i que es conservaven en el seu arxiu. Aquesta vegada, però, enriquit de notes de registre procedents del fons notarial de Terrassa i d’altres documents trobats en fons documentals conservats a Catalunya. La cronologia del diplomatari ho permet. El primer diplomatari, publicat el 2001, abastava des de l’any 958 fins al 1207. Ara ens endinsem en ple segle XIII on la documentació original es fa més abundant, però on, sobretot, l’adveniment del notariat a Catalunya permetrà un enregistrament més sistemàtic de les transaccions econòmiques de les persones i les institucions. Aquesta realitat que es comença a enfortir a partir de la segona meitat del segle XIII té una experiència primerenca a la vila reial de Palau de Terrassa 10 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES amb la constitució d’una notaria el 1237 regentada per Bertran de Santcristòfor, també dit Bertran acòlit. L’aparició dels capbreus notarials permet un seguiment exhaustiu del dia a dia de la casa eclesiàstica i ens ha ajudat a entendre’n millor el funcionament. No podíem renunciar a aquesta possibilitat ni deixar-la de banda. Així doncs, el present diplomatari s’inicia el 1203 i finalitza el 1291, i dóna continuïtat al publicat el 2001. Conèixer el funcionament de les esglésies de Sant Pere i Santa Maria durant el segle XIII vol dir conèixer el paper que el prior i els canonges jugaven, però també el paper del monjo i del capellà de Sant Pere tant en el funcionament ordinari de la comunitat com en relació amb els seus parroquians. Els pergamins, però, també permeten saber més coses sobre els orígens de la vila reial de Palau de Terrassa, com ara el funcionament del seu forn de destret o l’organització de la seva castlania. Podrem conèixer amb més detall els orígens de la notaria de Terrassa, el paper del rei Jaume I i la defensa aferrissada del prior de Santa Maria per mantenir el control d’aquesta institució escripturària en el territori, argumentant la llarga tradició a mans dels antics priors de les esglésies. Sabrem més coses sobre esglesioles i capelles que, a l’interior de la parròquia de Sant Pere, van permetre estendre el domini i control del monestir sobre el territori més immediat. Assistirem a la revitalització d’esglésies com Sant Fruitós a l’interior de la vila, de Santa Margarida de Mujal o Santa Magdalena de Puigbarral als seus voltants, a la reaparició de capelles que pen- sàvem que havien desaparegut com la de Sant Feliu de Montagut o a la creació de noves com la de Sant Jaume al costat del castell dels Terrassa, conegut posteriorment com castell de Vallparadís. Coses noves sobre la vida baixmedieval al voltant de la vila de Terrassa que permeten continuar millorant el nostre coneixement sobre el passat. El diplomatari consta d’un estudi històric i diplomàtic inicial on es contextualitza tota la documentació treballada. A continuació oferim un estudi arxivístic sobre l’origen de cada un dels grups de documents que editem amb una argumentació acurada sobre els casos menys clars. Tot seguit editem, amb un ampli aparat bi- bliogràfic i crític així com amb comentaris diplomàtics o històrics en alguns casos, un total de dos-cents quaranta-tres documents. Aquest treball, iniciat l’any 2001 i finalitzat l’any 2012, és el resultat d’un llarguíssim procés d’estudi sobre aquests pergamins i de retrobament de notícies. És millor no córrer amb els diplo- DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 11 mataris, és millor pair-los bé. Una edició documental no ha de ser una feina merament productiva, de resultats immediats. Sovint esdevé un treball d’orfebreria, on cada detall, ben mesurat, pot aportar la raó justa dels esdeveniments, i on una lectura freturo- sa pot fer canviar el nom d’un personatge històric per un altre, provocant una mentida històrica. Aquest diplomatari doncs, amb l’esforç dels seus autors, vol ser un nou homenatge al patrimoni documental de les esglésies de Sant Pere i Santa Maria, ric i ple de contingut, que el fan un dels més complets del nostre país. Els autors d’aquest diplomatari volen agrair la col·laboració de diverses persones que han permès millorar-lo. Aquestes obres com més col·lectives millor a fi i efecte que el treball interdisci- plinari enriqueixi el resultat final. Aquí aquesta millora s’ha pogut aconseguir gràcies a persones com els doctors Ignasi J. Baiges i Daniel Piñol, que han autoritzat l’edició d’alguns pergamins del fons privat Fontcuberta, que en el Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona s’estan treballant, i no cal dir que amb el permís del seu propietari el senyor Carlos de Fontcuberta Balaguer. També volem manifestar el nostre agraïment a Javi Robles, el nostre home enllaç a l’Arxiu Reial de Barcelona, al doctor Joan Ferrer Costa de la Universitat de Girona per la transcripció i traducció dels textos hebreus trobats en algunes subscripcions, i finalment als arxivers de l’Arxiu de Terrassa, Teresa Cardellach i Giménez, Josep Lluís Lorca i Simon, Maria José Ariño Lacambra, Maria Sànchez i Salas, Montserrat Cuyàs i Artigues, Marta Munuera i Bermejo, Oriol López i Guimet, Joan Pérez i Ventayol, per la seva vetlla constant pel patrimoni documental terrassenc. Els pergamins que editem es troben dipositats a l’Arxiu His- tòric de l’Ajuntament de Terrassa des de 1939. Tot i així continuen essent titularitat de la institució que ha donat continuïtat a l’antic priorat i a l’antiga col·legiata, en aquest cas el bisbat de Terrassa constituït com a tal el 15 de juny de 2004. En aquest sentit, aquesta edició documental vol complementar i s’integra a les iniciatives que ambdues institucions estan realitzant al voltant de la recuperació de la història i la posada en valor de l’anomenada Seu d’Ègara, conjunt arquitectònic d’origen tardoromà que fou l’entorn on florí l’antic bisbat d’Ègara des del segle v fins al segle IX. Preservar i respectar el patrimoni, sigui quina sigui la seva manifestació, és una tasca encomiable que no volem deixar d’agrair i de reivindicar. 12 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

En darrera instància volem agrair a la Fundació Noguera la seva promoció constant de les edicions documentals en el nostre país i al seu director tècnic doctor Josep Maria Sans i Travé. La seva persistència en l’ajut en aquest sector, malgrat les complicades circumstàncies socioeconòmiques que ens està tocant viure d’uns anys ençà, mereixen una lloança igualment persistent.

ELS AUTORS INTRODUCCIÓ HISTÒRICA I DIPLOMÀTICA

VICENÇ RUIZ I GÓMEZ

Hem cregut convenient dividir la introducció d’aquest diplomatari en tres grans apartats dedicats a l’escrivania, les esglésies dependents i l’adquisició i gestió del patrimoni de les esglésies de Sant Pere i Santa Maria de Terrassa. Ja al primer volum del diplomatari egarenc (PUIG, RUIZ, SOLER 2001) hi podem trobar un extens i exhaustiu repàs a la història institucional de les esglésies. Aquest precedent permet ara centrar-nos en l’evolució concreta del priorat al llarg del segle XIII. Òbviament, un dels fets més importants serà la vinculació del priorat amb la notaria de Terrassa, a la qual dedicarem el primer dels apartats. Resseguirem també l’aparició de noves esglésies o capelles dependents, així com els termes de subjecció que fixaren llur vinculació al priorat. Així mateix, no defugirem els aspectes més seculars que garantien la supervivència de la institució, com són les formes d’adquisició i gestió d’un patrimoni que, en comparació amb els segles anteriors, sembla que resta centrat cada cop més al terme terrassenc. No descurarem, però, els aspectes formals de la documentació. Així, hem decidit integrar l’anàlisi diplomàtica dels instruments conjuntament amb els aspectes històrics de la institució en un mateix i únic fil argumental, en comptes d’oferir una mera tipologia jurídica. Al cap i a la fi, cal tenir present que el document és, precisament, on dret i realitat social es materialitzen quan s’entrecreuen.

L’E SCRIVANIA

Ens abelleix començar aquesta introducció tot parant atenció a l’escrivania de Terrassa. Com veurem, a mitjan segle XIII queda 16 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

fixat el règim de gestió de la institució notarial al terme, de la qual el priorat serà el detentor del domini útil i tindrà el dret de col·lació, és a dir, el de nomenament de notari titular. L’escrivania, doncs, com a domini del priorat, esdevindrà alhora la institució encarregada de fixar mitjançant instruments públics les formes d’adquisició i gestió de la resta de dominis de Santa Maria, així com la major part dels negocis jurídics dels habitants de Terrassa. En definitiva, fou la institució que generà el principal registre a partir del qual podem acostar-nos a la vida d’aquesta incipient comunitat vilatana i de la resta del seu terme jurisdiccional.

Els antecedents: de l’escrivent al notari Des de mitjan segle XII, com a mínim, podem observar clarament com un sol escrivent tendeix a centralitzar la redacció de documents atorgats tant pel priorat com per altres habitants de Terrassa, sobretot pel que fa a la parròquia de Sant Pere. Eviden- tment, no es pot parlar de monopoli en l’escripturació al terme, com posteriorment succeirà amb la institució notarial, però sí d’una tendència evident a conﬁar a un dels clergues la confecció de cartes. De fet, la mateixa idea de monopoli en un mateix terme per part d’un sol escrivent en un període on trobem multiplicitat de senyories és un contrasentit. En canvi, com dèiem, sí que es detecta aquesta tendència amb el priorat a fer assumir la redacció a un sol clergue i, en concret a partir dels anys vuitanta del segle XII, que aquest sigui el capellà de Sant Pere. Així, ja des dels anys cinquanta observem que hi ha perío- des de temps en què un sol escrivent clou la gran majoria de documents conservats. Per exemple, Guerau, prevere, redactà nou cartes de manera ininterrompuda entre 1153 i 1157. El segueix cronològicament Arveus (Hervé o Harvey), prevere i canonge de Sant Ruf,1 que redactà disset documents en dos períodes diferen- ciats: el primer entre 1158 i 1175 i, el segon, entre 1184-1186. El prevere Arnau coincideix amb Arveus (1159-1177), si bé és en aquest últim any, quan el canonge no en clou cap, que redactà dos dels cinc documents pervinguts. Segueix Guerau de Santfeliu, prevere, i a partir de 1181 també capellà, l’escrivent més actiu en-

1. Aquest és l’únic canonge de Sant Ruf egarenc que durant la segona meitat del segle XII clou documents. Al segle XIII, només els hem documentat redactant trasllats (docs. 4 i 25). DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 17 tre 1179-1187. De fet, Guerau inaugura el que, de manera gairebé ininterrompuda, serà el predomini dels capellans de Sant Pere a l’hora d’escripturar documents a Terrassa fins a la instauració del notariat. Certament, entre 1185 i 1187, és a dir, coincidint amb el retorn d’Arveus, només redactà tres escriptures, però dues eren testaments (la qual cosa mostra l’exclusivitat, cada cop més evident, sobre les últimes voluntats a la qual s’al·ludirà a la sentència de 1236 sobre l’escrivania terrassenca). A continuació, de manera força més patent, Joan, prevere i capellà, protagonitza en solitari l’escripturació de documents durant els anys noranta del segle XII i les dues primeres dècades del XIII. Només en una ocasió, l’any 1213, trobem un altre escrivent, Andreu, també prevere i capellà, qui reapareixerà més endavant en tres documents, entre els anys 1223 i 1224.2 L’interessant de l’actuació de Joan, a més, és copsar com ja s’havia establert un règim d’escrivania. Així, Bernat, scolar, va escriure i cloure un document l’any 1217, iussu Iohannis (doc. 9),3 i, el 1218, és Joan qui va cloure una donació precària del priorat “mandato Andree, prioris Terracie” (doc. 11). Després d’aquesta última actuació del prevere i capellà Joan, paral·lelament amb les tres abans mencionades del també prevere i capellà Andreu, trobem les poques però significatives cloendes de Bernat, aquell scolar de 1217, que ja actua en solitari. Els anys 1219 i 1220 no hi ha cap precisió especial: “qui hoc scripsit die et anno quo supra” (docs. 12 i 13). Però és l’abril de 1223 quan Bernat clogué una donació precària d’unes cases de la vila com a “scriptor domus Terracie et de Vachericis” (doc. 16). Bernat és l’únic escrivent que no era al mateix temps capellà, que documentem a Terrassa des del retorn del canonge Arveus els anys 1184-1186. Probablement, a més, sigui el primer escrivent laic i amb una formació jurídica específica (d’aquí l’epítet d’scolar), quelcom que li va permetre

2. El primer, una donació d’esponsalici i el consegüent matrimoni, el segon, un testament, i el tercer, una donació fruit d’un llegat testamentari (docs. 14, 17 i 18). Com veiem, el capellà es reserva testaments i nupcials, mentre qui serà el primer scriptor terrassenc, Bernat scolar, clou els altres contractes. 3. El mateix Bernat havia actuat com a escrivent habitual per al monestir de Montserrat, ja des de 1210 (RIBAS 1990: 217). De fet, se’l documenta l’any 1211, dues vegades el 1215 i també el 1221, signa sempre com a scolar (RIBAS 1990: 218-224). Aquesta vinculació prèvia amb Montserrat explica, segurament, que el 1223 hi trobem la qualificació d’escrivà de Vacarisses afegida al de Santa Maria. Més endavant, com tot seguit veurem, es féu acòlit i es consolidaria com a scriptor de Vacarisses. 18 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES entrar en contacte amb els nous principis derivats del dret comú.4 Per tot plegat, no ha d’estranyar que sigui el primer a cloure un document, el 1223, amb el títol d’scriptor de la casa de Terrassa i de(l terme de) Vacarisses. Destaquem que es tracta d’un document atorgat pel prior de Santa Maria i, per tant, Bernat comptà amb el vistiplau del priorat per cloure’l amb aquest epítet. Per als capellans de Sant Pere, en canvi, no calia cap més títol que la seva dignitat eclesiàstica, identificada amb l’escripturació de negocis a Terrassa des de feia més de quaranta anys. L’escolar Bernat mantingué aquesta doble titulació (scriptor de la casa de Terrassa i de Vacarisses) quan actuava al territori de Vacarisses. Gràcies a la seva vinculació amb Montserrat, que ja venia de 1210, s’han conservat dos documents més closos pel dit Bernat on manté la doble adscripció. Així, el gener de 1224 i el gener de 1225, Bernat “scolaris, scriptoris domus Terracia et de Vacherizes” clogué una definició i un establiment d’unes terres pertanyents al monestir i situades a Monistrol (RIBAS 1990: 226-227). Més endavant, però, la seva autoritat restaria confinada només a Vacarisses, ja que el març de 1228 i el març de 1234, aquest últim amb el grau d’acòlit, va cloure sengles documents com a “scriptoris de Vaquericis” (RIBAS 1990: 230 i 235). Entre 1225 i 1228, per tant, Bernat es desvinculà de l’escrivania egarenca per centrar la seva actuació a Vacarisses. Com dèiem més amunt, Arnau, prevere i capellà (docs. 17 i 18), i, rellevant-lo, el capellà Pere, primer levita (doc. 19) i després ja com a prevere (docs. 20, 22, 23), mantingueren el predomini dels capellans sobre l’escripturació a Terrassa, fins a l’arribada de Bertran acòlit, scriptor Terracie (doc. 30) i ja com a notari públic de Terrassa,5 a partir de la sentència sobre l’escrivania de 1236. Acabat aquest breu repàs, tornarem un moment als volts de 1180. El protagonisme del capellà de Sant Pere quan s’escripturen negocis jurídics a Terrassa mereix una explicació concreta. És a dir, els clergues de la domus de Sant Pere i, posteriorment, del priorat de Santa Maria havien estat, tradicionalment, els redactors

4. Ja amb el capellà Joan observem l’ús de conceptes jurídics fruit de la recepció, però és amb Bernat i, sobretot, amb Pere, prevere i capellà, quan es generalitzen (vegeu l’apartat La difusió del dret comú i els llibres notals). 5. De fet, l’actuació de Bertran de Santcristòfor està documentada des de 1227 i clou el primer instrument com a notari públic de Terrassa el 1236, poc abans de la sentència, tal com Pere Puig constatà a l’edició del primer capbreu de l’acòlit (1992:13-14). DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 19 de la majoria de documents terrassencs. Ara bé, només en una ocasió anterior a 1180, l’any 1151, trobem un capellà de Sant Pere cloent una escriptura. ¿Per què, precisament, a partir de 1180 són els capellans els escollits per confegir, pràcticament, la totalitat de documents? Per donar-hi resposta, caldrà primer ampliar el focus d’atenció al marc general del, llavors tot just incipient, Principat. Com Tho- mas Bisson ha mostrat de forma incontestable, entre 1173 i 1205, tant Alfons I com el seu ﬁll Pere I intenten consolidar, mitjançant una sèrie d’importants reformes, la seva primacia política sobre els barons i el clergat (2008: 499-514). La tradicional institució de Pau i Treva, en mans dels bisbats, es transforma en el primer instrument de govern territorial reial comú a tot el Principat amb l’assemblea de Fondarella, on també s’aprova el primer impost general, el bovatge, tot i que seria redimit el 1188 a l’assemblea de Girona;6 entre 1173 i 1178, els veguers esdevenen agents reials amb funcions territorials; paral·lelament, els batlles reials, a partir de 1179 passaran comptes de forma regular davant d’un tribunal d’auditors;7 entre el 1178 i 1180, tenim les primeres notícies de l’Arxiu Reial, sobre el qual Ramon de Caldes i Guillem de Bassa, els mateixos que s’encarreguen d’auditar els batlles, duen a terme una profunda sistematització;8 la moneda de Barcelona és l’única que circularà pels nous comtats annexionats de Rosselló i Pallars Jussà; i, per oferir un darrer exemple vinculat directament a la confecció de documents, el 1180 s’abandona el còmput dels reis francs i s’imposa el de l’Encarnació.9 Aquestes transformacions en l’exercici del poder, que són comunes a bona part d’Europa, marquen l’inici del pas cap a un govern de tipus territorial que intenta estructurar-se per sobre de les relacions personals que sostenien la senyoria feudal. Certament,

6. Aquestes assemblees, no cal recordar-ho, són l’origen de les Corts a Catalunya. 7. Antoni M. Aragó, amb anterioritat a Bisson, ja havia detectat aquesta reforma en la institució dels batlles reials, tot observant que “la jurisdicción de algunos bailes se extendió territorialmente, confundiéndose no pocas veces los términos Bailía y Veguería” (1962: 140). 8. De la qual el fruit més significatiu és el Llibre del Senyor Rei, també conegut com a Liber Feudorum Maior. 9. Com recorda Zimmermann, si bé s’atribueix a un concili celebrat a Tarragona la decisió: “Il est plus probable que les autorités ecclésiastiques et séculières ont d’un commun accord profité du changement de règne pour extirper du protocole des actes tant publics que notariaux un anachronisme au demeurant peu compatible avec les nouvelles exigences de rationalité et d’uniformité présidant à leur rédaction” (1981: 374). 20 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES la recuperació de les nocions del dret romà sobre el poder sobirà del príncep hi ajudaren, però cal cercar en l’exercici quotidià del mateix poder la principal causa tant d’allò que s’aconseguí com de les evidents limitacions.10 És, doncs, en aquest context que, tornant a l’àmbit de la confecció de documents, es testimonien les primeres concessions reials d’escrivanies a Catalunya fetes per Alfons I a Vilafranca del Penedès (1188), Manresa i Montblanc (octubre de 1194),11 seguit també pel seu fill Pere, a Besalú (1203) i Camprodon (1206). Com Antoni M. Aragó va apuntar, aquestes escrivanies eclesiàstiques tenen dues característiques invariables: la “demarcació d’un districte territorial, dins el qual actua la juris- dicció de l’escrivania i el notari” i “l’exclusivitat del dret concedit mitjançant clàusula específica” (1978: 4). Règim de monopoli i un àmbit territorial d’actuació ben delimitat, és a dir, les mateixes característiques que persegueix la corona en el seu exercici del poder. L’escripturació en forma pública de negocis jurídics no deixa de ser un vessant més d’aquest exercici i, amb la condició que es reconegui l’autoritat reial, Alfons I garanteix, en els seus dominis, al seu aliat principal en la lluita contra l’estament nobiliari12 el monopoli de la confecció de documents amb validesa pública, és a dir, que, entre d’altres coses, seran reconeguts en cas de litigi pels tribunals.13 Coincidència o no, és a partir que Alfons comença a recular en les seves pretensions (com l’assemblea de Girona de 1188 posa de manifest) que s’inicia aquesta sèrie de concessions. Conscient com cap altre avantpassat seu del poder que dóna el control sobre la documentació, sembla optar per aquesta nova via per afermar-

10. El mateix Bisson també alerta sobre els límits d’aquesta transformació, tant a nivell català (Alfons I i el seu fill Pere hauran de claudicar davant dels barons de bona part de les seves pretensions) com europeu: “Of «government» they had neither a definition nor a vision. What they knew about was power. And it is by insisting on power, as they did, that it becomes clear that if ever government was the solution, not the problem, it was so for European peoples in the twelfth century” (2008: 580-81). 11. Marc Torras ja féu patent l’evident relació de les tres concessions atorgades per Alfons I, en què hi trobem Berenguer de Palou, sagristà de Barcelona, gestionant les de Vilafranca i Manresa. Aquesta última es féu a Lleida, conjuntament amb la concessió de Montblanc (1988: 15). 12. En aquest sentit, és encara més significativa que les concessions reials, la concessió feta per l’abat de Sant Cugat l’any 1189 de l’escrivania d’Igualada al seu rector (DURAN 1955), poc més d’un any després que els Òdena acabessin la cessió de drets sobre la vila al monestir (CRUZ 1994). 13. La “judicialització” de les relacions agràries, com ha mostrat Pere Benito, comença al final del segle XII un crescendo que tindrà durant la primera meitat del XIII el seu punt àlgid (2003: 504-521). DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 21 se davant el poder baronial: cerca conjuntament amb el seu aliat polític (i tradicional professional de l’escripturació) la millor manera de bastir una xarxa de centres de producció de documents amb garantia jurídica assegurada per la seva autoritat, quelcom que, òbviament, havia d’atreure les incipients comunitats vilatanes i pageses davant la consolidació legal de les creixents imposicions senyorials, de la mateixa manera que ho feien les franqueses de les cartes de poblament coetànies.14 Aquestes primeres escrivanies prendran com a demarcació territorial la parròquia, on, a banda de les viles reials que hi trobem mencionades, també s’hi podien incloure els habitants dels masos dependents de les senyories baronials. Així, si bé el detentor de l’escrivania pot variar, a les concessions de Vilafranca, Manresa, Montblanc i Besalú els límits territorials sobre els quals es tindrà el monopoli són conformats per les parròquies.15 Les concessions, com succeirà també a Terrassa en la sen- tència de 1236, de ben segur, més que generar una nova situació el que fan és transformar-la.16 Aquesta situació prèvia, creiem, no devia diferir gaire de la que hem descrit per al cas terrassenc. Òbviament, el monopoli efectiu i la clara delimitació territorial, que sí guanyen amb les concessions, no existien, però la tendència, com hem vist a Terrassa, ja hi era. Perquè es formalitzessin, però, calia l’expressa voluntat d’una autoritat política superior, quelcom que només podia donar-se sota la nova concepció de l’exercici del poder que Bisson descriu tan bé. El notariat, per tant, comença a prendre forma a casa nostra com una arma més en la lluita de la corona contra els barons per aconseguir la seva primacia, juntament amb el feix de reformes administratives, fiscals, judicials

14. La sanció legal del dret a maltractar per part dels barons, a les Corts de 1202, és segurament la prova més evident de la reculada reial, que tan sols pot privar de fer-ho als seus dominis i als de l’església. 15. A Camprodon l’àrea delimitada recorda la fixada a la concessió del mercat l’any 1118 (SALRACH 2004). No cal dir que les viles objecte de concessió tenen en comú el fet de comptar amb un mercat i, fins i tot, en alguns casos una fira ja consolidada. Òbviament, les escrivanies no s’imposen sobre un buit social. Comunitat vilatana, sovint amb un incipient règim municipal, i mercat són dos requisits gairebé inexcusables per a l’establiment del notariat en una localitat. L’èxit del notariat, com més endavant veurem, rau en el fet que, contràriament a d’altres institucions vinculades al poder, aquesta sí que era vista com una necessitat per al desenvolupament de les activitats quotidianes per part de les comunitats locals. 16. Tant la formació jurídica com la capacitat tècnica dels escrivents previs al notariat no es pot posar en dubte i, com entre d’altres ja féu Bono (1979), s’ha proposat com a principal causa de la manca d’una institucionalització de iure, com sí que succeí a Castella, Aragó o València del notariat a Catalunya. 22 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES i polítiques que marquen l’últim quart del segle XII. Una arma, tanmateix, de caire més defensiu que no pas ofensiu, ja que els primers exemples que mostren la seva sanció oficial corresponen al període de reculada de la monarquia. Sobre aquesta inicial transformació en l’autoritat dels escrivents, l’evident difusió des de l’inici del segle XIII del dret comú donarà el marc jurídic ade- quat per a l’aparició i, a partir de 1221, conservació, dels primers llibres de notes. Amb auctoritas, de la qual deriva la fe pública, i doble redacció en la gènesi de l’instrument s’anirà consolidant plenament la institució al llarg d’aquesta centúria (CONDE 1994). Tornant a Terrassa, podem concloure que la tria del capellà de Sant Pere, a partir de 1180, com a escrivent del priorat quan amb anterioritat, pràcticament, no havia redactat cap document, va produir-se per la seva directa vinculació a la parròquia. Aquesta era l’única jurisdicció territorial efectiva que posseïa el priorat i, com hem vist a les concessions citades anteriorment, estava essent la demarcació triada per fixar els límits de les escrivanies eclesiàs- tiques sota autoritat reial als anys vuitanta i noranta del segle XII. No oblidem, a més, que, just en aquell any, a Terrassa es fan patents les conseqüències de les reformes iniciades per Alfons I, ja que s’hi menciona per primer cop el tribunal del batlle reial, en una definició que posa fi al litigi que se celebrà “in curiam Terracie”.17 Precisament, aquesta definició fou redactada per Guerau de Santfeliu, quelcom que mostra la comunió d’interessos entre el poder reial i el seu aliat polític. Així, paral·lelament a les primeres concessions reials d’escrivanies documentades i com a producte del mateix context de canvis en l’exercici del poder, a Terrassa s’establirà també una figura, encarnada en el capellà, amb autoritat per redactar instruments públics, si bé només a partir de 1236 aquest règim esdevindrà explícit i legalment sancionat sota el règim d’escrivania notarial. La mateixa sentència, dictada pel gran jurista Pere Albert, recull aquesta situació: “visis quam pluribus instrumentis publicam formam habentibus que in castro illo conficiebantur tam a clericis illius loci quam etiam ab aliis qui nullam auctoritatem habebant” (doc. 31). Com veiem, segons Pere Albert, en l’àmbit jurídic no hi ha cap diferència entre els documents redactats pels clergues de Terrassa, com sabem bàsicament el capellà, i els “instrumenta

17. Document 190 del primer volum del diplomatari. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 23 publicam formam habentes”, qualificació que la diplomàtica i la historiografia actuals només apliquen per als documents notarials.18 Les chartae presentades pel capellà terrassenc davant de Pere Albert comptaven amb auctoritas i tenien publica forma. Per tant, algú format a Bolonya, com ho era l’autor de les “Commemoracions”, només les podia qualificar d’instrumenta. Segons Albert, el “pas de la charta a l’instrumentum” es produí a Terrassa força abans de l’arribada de l’acòlit.19 Òbviament, la possessió d’auctoritas per a la redacció de documents, en un terme sota iurisdictio temporalis del rei, com la mateixa sentència també recalca, només es podia tenir amb el consentiment de la corona fruit de la comunió d’interessos que abans hem comentat. Aquesta, però, dependrà també de la relació de forces entre ambdós estaments. De fet, una de les primeres concessions d’escrivania, la de Manresa de 1194, és, en rigor, una restitució. Allà on la corona se sent prou forta i es compta amb una comunitat urbana potent, com succeeix a les principals ciutats, no necessitarà el suport de l’Església i, en tot cas, cedirà als incipients règims municipals fidels els drets sobre les escrivanies o sobre el nomenament de notaris. El cas de Manresa, que és un antecedent pràcticament exacte al plet de 1236 a Terrassa, mostra que quan la corona pot, intenta aconseguir el ple domini sobre la institució d’acord amb la nova concepció regalista del poder. Ambdós exemples, però, també mostren perfectament les limitacions del poder reial, fins i tot, en els seus propis dominis.

La jurisdicció sobre l’escrivania El 26 d’abril de 1236,20 el canonge barceloní Pere Albert

18. Igual d’interessant és una altra situació que es pot deduir d’aquestes paraules, és a dir, que els escrivents sense autoritat també redactaven documents en pública forma. 19. No sembla, per tant, casual que fos Guerau de Santfeliu, precisament, l’any 1181, qui per primer cop emprà la veu instrumentum a la documentació egarenca (vol. I, doc. 193). 20. Aprofitem l’avinentesa de l’edició dels principals documents relatius a la jurisdicció de l’escrivania de Terrassa per oferir una síntesi de la qüestió, ja tractada a bastament per Pere Puig (1984, 1992, 1994). Aquest autor, entre altres coses, mostrà com l’escrivania terrassenca no era d’origen senyorial, tal com havia proposat Duran (1955: 76), qui no va poder consultar aquests documents. Entenem que la suposició (ja que al seu treball no cita cap referència concreta) devia sorgir de les notícies recollides al Llibre dels Feits sobre el conflicte amb els Montcada, en concret la presa de Terrassa per part d’aquesta nissaga, i d’alguns dels pergamins conservats a l’Arxiu Reial, com un empenyorament de 1193 atorgat pels Cardona i els Claramunt dels seus 24 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES dictà sentència sobre l’escrivania de Terrassa. La llarga exposició, en l’habitual estil narratiu, permet conèixer els antecedents de la querella que enfrontava Pere de Canet, capellà de Sant Pere, en representació del prior de Santa Maria, amb Bernat de Morera, batlle reial de Terrassa. El primer es queixava que el batlle “non permittebat eum pacifice tene[re] et possidere notariam de Terracia, quam generaliter ipse et antecessores sui cons[ueve]runt tenere et habere in pace usque ad hec tempora”, quan el batlle obligava els homes del terme a anar al notari que ell havia posat. Per contra, Bernat de Morera argumentà que el priorat no havia detingut mai cap notaria: “quia tamen nullus certus erat ibi ordinatus notarius quam plures alii quos nominavit in castro predicto absque auctoritate clerici illius loci instrumenta conficiebant et publice.” Atesa aquesta situació, el rei, “qui temporalem jurisdictionem habet in castro illo”, quatre o cinc anys enrere “publicum et iuratum ibi tabellionem ordinavit, scilicet, Bertrandum de S[ancto Christof]oro, qui ab illo tempore tenuit ibi notariam publice et tenet adhuc”. A més, el rei ordenà als habitants que “non auderent de cetero nisi cum ordinato tabellione predicto sua conficere instrumenta”, ja que també tenia el dret de col·lació “maxime quia ad eum generaliter ordinacio notariorum spectat et potissime in castris suis et villis”. La instauració oficial del notariat a Terrassa, com veiem, no fou gens pacífica. Certament, quan el capellà al·legà que els seus antecessors “consueverunt tenere et habere in pace usque ad hec tempora” la notaria de Terrassa, es referia a la situació que des de l’últim quart del segle XII hem pogut comprovar a l’apartat anterior. Els capellans de Sant Pere eren gairebé en exclusiva els únics redactors de documents al terme, exclusiva que per als testaments i documents nupcials ja era total. Certament, també, Bernat de Morera, batlle reial, tenia raó en afirmar que el priorat no havia detingut mai una notaria, almenys una notaria en el sentit que Jaume I adduïa, és a dir, sota la seva autoritat i en règim de complet monopoli. El concepte clau que està en joc s’esmenta gairebé de passada. Apareix en una oració subordinada de relatiu que actua, no per atzar, d’atribut del subjecte, Jaume I: “qui temporalem jurisdictionem

drets sobre, entre d’altres dominis, Terrassa, al rei Alfons I (ACA, Cancelleria, Pergamins, Alfons I, núm. 647). De l’embolicat tenor del document, si no es coneix en detall la jerarquia del poder feudal sobre Terrasa, certament es pot entendre que els Cardona eren els seus senyors i, a partir d’aquí, suposar que l’escrivania fou d’origen senyorial. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 25 habet in castro illo”. La jurisdicció és una nouvinguda en l’arsenal de vocables que els detentors del poder empren per referir-se al seu exercici. El batlle reial (o potser fou el mateix Pere Albert) no utilitza dominium ni senioriaticum per referir-se al poder reial sobre Terrassa. La iurisdictio és el poder que només el princeps pot ostentar, el poder que aglutina (o ho intenta) la resta de poders temporals i que s’encarrega, entre d’altres facultats exclusives, de garantir el bon funcionament de les coses públiques.21 I és, per tant, d’aquest poder del qual es vol fer dependre el nomenament de notaris, és a dir, dels únics agents amb l’autoritat per confegir instruments públics.22 Evidentment, el rei només pot apel·lar a aquesta jerarquia ideal del poder en els seus propis dominis. I, ﬁns i tot en un d’ells, com Terrassa, no té la capacitat per garantir el seu monopoli sobre, en aquest cas, l’escripturació de documents públics si no és recorrent a una solució consensuada. Així, un cop analitzades les al·legacions, les raons i els testimonis, com també “pluribus instrumentis publicam formam habentibus que in castro illo conﬁ- ciebantur tam a clericis illius loci quam etiam ab aliis qui nullam auctoritatem habebant”, Pere Albert, “sententialiter”, adjudica la “possessionem iuris ordinandi tabellionem in castro Terracia” al rei i al seu batlle. Ara bé, d’acord amb el costum del lloc, així com en general és també d’aquells que “extra civitates morantur”, autoritza Pere de Canet a “scribere testamenta et instrumenta nupciarum, si parrochiani sue parrochie ipsum ad hoc duxerint”.23 Finalment,

21. Sobre la rellevància del sentit que pren el concepte iurisdictio a partir de la recepció del dret comú, vegeu Montagut (2001: 24-26). Com també resumeix Vallejo: “Iurisdictio remite directamente a habere potestatem, nos encontramos en el ámbito de las relaciones de poder, relaciones desiguales entre personas en virtud de las cuales una —o conjunto— de ellas ostenta una posición de supremacía frenta a otra u otras, obligadas estas últimas por ello a asumir en principio modelos de conducta determinados por quienes ocupan dicha posición superior” (1992: 41). 22. En pocs anys trobem un seguit de conceptes per primer cop a la documentació terrassenca, sobretot a partir de l’enfranquiment de la vila reial el 1228: nomenament de notari reial (ca. 1230-31), iurisdictio, sentència d’acord inicial (1236); comune, com a imposició general a les concessions de poblament (1239); universitas, al privilegi de monopoli de la justícia per part del batlle reial (1242). Estem assistint, doncs, a l’inici del règim municipal terrassenc, sota la forma de senyoria reial òbviament, que poua clarament en els principis jurídics i legals romanistes. Tant la documentació dels particulars (notarial) com la del poder reial (privilegis, però també instruments notarials com són les cartes de poblament) mostren el recurs al dret comú per embolcallar jurídicament aquest gran canvi social i polític. 23. Destaquem el condicional (“si parrochiani ... duxerint”) de l’autorització al capellà pel que fa a escripturar testaments. Això explica que hi hagi testaments assentats al capbreu de Bertran de Santcristòfor (docs. 40, 41 i 45). En rigor, no 26 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES condemna el batlle i el rei “contra proprietatem vero institutionis ipsius notarie”, ja que el priorat al·legà que n’era el detentor “ex donatione principum et pluribus aliis modis”. En resum, la sentència de Pere Albert confirma al priorat el “ius proprietatis” sobre la notaria i la possibilitat de redactar els testaments i els nupcials, si els parroquians s’hi adrecen. Contràriament, atorga el “ius ordinandi tabellionem” al rei i al batlle, així com confirma Bertran de Santcristòfor en la possessio de la notaria.24 L’ofensiva reial per monopolitzar l’escripturació de documents públics al terme aconseguí, en bona part, els seus objectius. A partir d’aquell moment, Bertran acòlit esdevingué l’únic amb l’autoritat per redactar documents públics, exceptuant testaments i nupcials. Amb aquest repartiment de drets s’intueix, si bé no s’explicita, la concepció del domini útil i eminent que sí que restarà confirmada l’any 1254 amb l’establiment emfitèutic de l’escrivania per part del rei al priorat. El recurs al dret comú, com veiem, és doble. Tant a l’hora de legitimar el dret de nomenar notaris basat en la preeminència del poder del sobirà (el recurs a la iurisdictio), com a l’hora de fixar la gestió de la notaria, entesa ara en l’àmbit patrimonial (el recurs a l’emfiteusi). En l’origen de l’establiment de 1254, però, hi ha també la voluntat de posar ordre a la situació generada pocs mesos abans amb la donació a perpetuïtat i en règim de lliure i franc alou que Guillema de Cabrera féu al priorat de la notaria (doc. 151). El 13 de setembre de 1253, la flamant cosenyora de Terrassa,25 atenent la relació feta pel priorat de com havia estat espoliat uns divuit anys abans de la “iurisdictione et proprietate” sobre la notaria i “volentes ... dictum cenobium de predicta scribania et loco tabellionatus ipsius castri de Terracia investire per nos”, féu donació a perpetuïtat al prior de Santa Maria i als seus succesors de la notaria i de la capacitat per nomenar-hi notari. El priorat, aprofitant la nova situació generada a partir de la donació de 1252, jugà hàbilment les seves cartes en l’afer de la notaria. Adreçant-se serà fins al 1261 que l’acòlit renunciarà a la confecció de testaments i nupcials dels parroquians de Sant Pere. 24. Així, coincidint amb l’inici del primer any posterior a la sentència, comptem amb el capbreu primer de Bertran acòlit. El primer registre notarial conservat i, segurament, generat a Terrassa. La institució notarial ja era una realitat. 25. El 8 d’agost de 1252 havia rebut de Jaume I el castell i la vila de Terrassa amb tots els seus drets i dominis, amb l’afegit que, en cas de tenir un fill amb el rei, i si els sobrevisqués, aquest retindria el terme en alou franc i lliure (SOLER I PALET 1908). La llarga relació de drets, dominis i censos no esmenta, però, la notaria. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 27 a Guillema, l’elevava al nivell del rei i ella, amb aquesta donació, volia fer públic i notori a tothom que, efectivament, detenia el domini sobre Terrassa al mateix nivell que el monarca.26 També observem com el priorat ha sabut incorporar al seu arsenal legal el concepte de jurisdicció que tan car li havia resultat el 1236. Ara, a més, Santa Maria té molt clar com ha de blindar el seu domini sobre la notaria, també en l’àmbit patrimonial, ja que es vol acabar amb la incertesa de la superposició de dominis de la sentència amb un nou règim de possessió: “imperpetuum per proprium, liberum et franchum alodium.” Una notaria, finalment, que té el monopoli d’escripturar de “tocius castri et ville et parrochie de Terracia”. Com veiem, la vila ja s’ha consolidat plenament, no només físicament, sinó també com a objecte de jurisdicció de la mateixa manera que ho eren les estructures anteriors, el castell i la parròquia. Amb tot, encara no cinc mesos més tard, per tal de posar fi —almenys per al període que abasta el present diplomatari— als litigis sobre l’escrivania terrassenca, s’arribà a la solució jurídica de l’establiment per part de Jaume I al priorat de Santa Maria: “cum hoc presenti privilegio perpetuo valituro damus, concedimus et stabilimus ... scribaniam tocius castri Terracie et terminum eius plenarie in omnibus instrumentis publicis et aliis scripturis ad dictam scribaniam pertinentibus” (doc. 153). És a dir, no es féu altra cosa que adoptar la solució que ja havia proposat Pere Albert tot distingint entre la jurisdicció (al·legada pel batlle reial) i la propietat (demostrada pel priorat). Així, Jaume I, a l’exposició del privilegi, reconeix que tant el prior com el rector de Santa Maria i Sant Pere “tenuerunt et habuerunt scribaniam castri Terracie, facientes et fieri facientes testamenta et instrumenta contractuum nuptialium, pactionum et omnes alias publicas scripturas”. A partir d’aquest establiment, tal com es pot resseguir a l’apartat dispositiu, s’acorda que cap notari que no hagués estat nomenat pel prior podria redactar instruments al terme de Terrassa, ni cap habitant del terme podria recórrer a cap altre escrivà “super contractibus intra se habitis”. Com tot establiment emfitèutic, però, l’acord està

26. Aquesta voluntat l’observem no només en l’ús de certs verbs dispositius com investire, de clara reminiscència sobirana, sinó en la mateixa disposició formal del document. Així, a l’escatocol hi trobem la disposició en tres columnes dels testimonis tan habitual als privilegis reials. A més, el document fou clos per Guerau Salvatge, “scribe domine Guillelme de Capraria”. Guillema recorre a la seva “cancelleria” per documentar l’exercici del seu poder. 28 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES sotmès a una sèrie de prestacions. Així, el priorat tindrà l’escrivania pel rei i satisfarà anualment “duos censuales in auro vel precium eorum secundum quod valuerint in tabulis Barchinone”, i no pro- clamarà cap altre senyor que el rei i els seus successors. Segueix l’habitual clàusula d’obediència per als oficials inferiors (veguers, batlles, etc.) i una clàusula penal final per a aquells que anessin en contra d’allò fixat al privilegi. Dues setmanes més tard, el 22 de febrer, era el torn de Gui- gó, com a prior de Santa Maria, d’establir (o, hauríem de precisar, sotsestablir) vitalíciament a Bertran de Santcristòfor “totam scribaniam integriter tocius ville, castri et termini Terracie, cum omnibus singulis sigillis et scripturis et cum omnibus aliis ad dictam scribaniam pertinentibus” (doc. 153).27 Es repeteixen les condicions fixades a l’establiment reial respecte al monopoli de l’escripturació, amb la diferència que s’especifica que l’acòlit tindrà com a ingressos “pro tuo officio et labore quicquid inde habere poteris tam de iure, sive de consuetudine”, i que haurà de satisfer al priorat quatre morabatins d’or anuals, dels quals dos aniran a parar al rei. Destaquem una altra diferència, en concret, una el·lisió, que posteriorment tindrà les seves conseqüències. Estranyament, no s’esmenta la reserva per la confecció de testaments i nupcials de què gaudia el priorat i a la qual havia fet al·lusió Jaume I a l’exposició del seu privilegi. Potser es cregué redundant, un cop atorgat el privilegi del 7 de febrer. El cas, però, és que l’any 1261 el priorat acordà satisfer dos morabatins anuals a Bertran de Sant- cristòfor a canvi d’obtenir la llicència d’aquest en relació amb la potestat de redactar aquells instruments (doc. 161). Seguint amb el tenor de l’establiment, de la mateixa manera que el priorat féu respecte al rei, Bertran no podrà proclamar cap altre senyor i els serà fidel. Així mateix, el prior i els seus successors prometen ser defensors legals del receptor. Un altre punt important que cal ressaltar d’aquest establiment és la possibilitat de disposar d’un substitut per part de Bertran de Santcristòfor. De ben segur, fou una condició establerta per l’acòlit, ja que el primer pergamí que ens ha pervingut posterior a l’establiment, de l’any 1256, fou clos per Bernat de Fàbrega, notari de Terrassa “pro Bertrando Sanc-

27. El document fou clos a Barcelona, pel notari públic Pere Carbonell, i signaren com a atorgants, ultra el prior Guigó, l’abat de Sant Ruf Guillem i quatre canonges rufencs més. Així mateix, hi figura com a testimoni Pere de Castellaçol, batlle de Barcelona entre 1252 i 1255 i que també arribà a ser-ne veguer (BENSCH 2002: 323 i 407). DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 29 to Christoforo” (doc. 156). El mateix substitut clogué també un altre pergamí (doc. 159) i, com a mínim, actuà fins al 1261, any en què féu el trasllat d’un document atorgat per Bertran acòlit una trentena d’anys abans (doc. 30). No podem precisar més el període en què Bernat de Fàbrega es féu càrrec de l’escrivania de Terrassa, ja que no s’han conservat els llibres d’aquests anys. Bertran de Sancristòfor, l’any 1268, ja clou un nou instrument (doc. 168) i només ens ha arribat una notícia d’un altre fedatari, Guillem Draper, que escrigué un pergamí en nom del dit Bertran. Com dèiem, i ja per cloure l’apartat dedicat a la jurisdicció de l’escrivania, el 1261 Bertran acòlit donà llicència al prior Pere perquè un capellà o qualsevol altra persona que fos designada po- gués “confficere omnia testamenta et instrumenta nupcialia tocius vestre parrochie, scilicet, sponsalicia et donaciones hereditacionis factas propter nupcias” (doc. 161). Bertran recorda que tenia potestat per redactar tots aquests documents per la donació feta a ell pel prior Guigó. La literalitat del tenor del sotsestabliment de 1254 passava ara factura al priorat, en concret, una factura de dos morabatins d’or. El notari terrassenc aconseguia així una reducció a la meitat del seu cens (que era de quatre morabatins), de manera que el priorat va perdre el benefici que obtenia respecte d’allò que cobrava de Bertran i d’allò que havia de satisfer al rei. El repàs als documents que ens informen de la instauració i evolució de la institució notarial a Terrassa mostra els límits i les contradiccions de la concepció pública de l’exercici del poder per part de Jaume I. Com ja ho havien intentat el seu pare i avi, el rei empra l’arsenal jurídic derivat del dret comú per afiançar la seva sobirania respecte de la resta de poders senyorials, tant eclesiàstics com laics. La realitat, però, imposà la necessitat d’un acord. A l’establiment de 1254 fet per Jaume I desapareix qualsevol referència a la iurisdictio i es recupera el lèxic merament senyorial (dominus, fidelitas, etc.). S’aconsegueix que només s’escripturin negocis mitjançant un notari que actuarà per autoritat reial,28 però aquest serà nomenat pel prior, tot respectant la tradició prèvia de quasi-monopoli de l’escripturació al terme. Es tracta d’un canvi, si es vol, lampedusià. És cert que se sistematitza el control sobre l’escripturació de negocis, però, ja des de com a mínim mitjan

28. Que, tanmateix, Bertran no explicita a la cloenda, com tampoc ho fa amb la del priorat. Per contra, Bernat de Fàbrega sí que ha d’explicitar que actua “pro Bertrando de Sancto Christoforo” (doc. 156). 30 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES segle XII, no es pot dir que es dugués a terme lliurement. El notari substitueix el capellà, es canvia una autoritat per una altra, però, com la sentència de Pere Albert mostra, ja abans de 1236 els documents són escrits en forma pública i per escrivans amb autoritat. Al cap i a la fi, doncs, el priorat manté el control sobre la redacció de documents, a canvi, simplement (si bé no és poca cosa) de reconèixer el dret eminent i l’auctoritas del monarca. La transformació més important, tanmateix, no és fixada per cap dels documents que hem comentat. Es tracta de l’aparició del registre notarial, un excepcional mecanisme de preservació a llarg termini de la informació fonamental dels negocis jurídics. Con- juntament amb les clàusules del dret comú, reflex documental del nou sistema de relacions legals que s’estava instituint al Principat, permetrà portar l’escripturació de negocis jurídics a un nivell de sistematització superior al del període precedent. Precisament, dedicarem el següent apartat a aquests dos aspectes.

La difusió del dret comú i els llibres notals És ben conegut com, a mesura que ens acostem a la fi del segle XII, es van fent més habituals les mencions a institucions, renúncies i d’altres clàusules provinents del dret romà-justinianeu, però filtrades a través de l’activitat dels glossadors del nord d’Itàlia i del migdia francès, tot incorporant components feudals i canònics. Aquest fenomen de difusió, que per als regnes cristians peninsulars compta a més amb un substrat gens menyspreable format per la tradició visigoda, constituirà un autèntic dret comú europeu que tindrà en les monarquies i en les incipients comunitats urbanes els seus principals impulsors. Tant la difusió com la recepció, en el trànsit del segle XII al XIII, del dret comú a Catalunya compten amb un gran nombre d’estudis. Alguns se centren en les mencions, sobretot als testaments, de manuscrits del Corpus Iuris Civilis o de les col·leccions de decretals (MAS 1915; GARCIA 1969). D’altres, duen a terme sistemàtics buidatges de documents de dret privat per observar l’ús quotidià de la terminologia romanista. Entre aquests últims, podem destacar els treballs d’Aquilino Iglesia (1985, 1991) que ens serviran de referent en aquest apartat. El paper dels escrivents i, posteriorment, dels notaris és, sens dubte, molt important a l’hora de familiaritzar els diferents sectors de la població amb les nocions del dret comú. No tant perquè fossin DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 31 grans juristes, sinó perquè, segons Iglesia, “els notaris es limitaven a copiar fórmules que, en força casos, potser no comprenien, però la introducció d’aquests esquemes i de la terminologia nova en la vida dels negocis de cada dia obre les portes a la intervenció d’advocats, educats en el dret comú i condiciona les sentències de jutges, igualment educats en el dret comú” (1993: 424). Amb tot, quan podem analitzar l’actuació d’escrivans o notaris de manera individualitzada, i no immersos dins cossos documentals provinents de diversos fons i col·leccions, podem constatar que les citacions de conceptes del dret comú no és del tot formulària. Un mateix redactor pot emprar o no unes mateixes referències jurídiques per a un mateix tipus documental, de manera que, més aviat, hem de cercar en els atorgants —segurament assessorats en part pel mateix fedatari— la causa del seu ús o no. En aquest procés de la recepció, a més, diversos autors han apuntat el possible paper actiu que tingueren els canonges de Sant Ruf. Així, André Gouron assenyalà l’activitat dels glossadors de l’àrea del Roine com a focus d’irradiació del dret comú cap als regnes peninsulars, els agustinians rufencs n’eren uns agents des- tacats: “Où passent les remuants chanoines, fleurissent les citations savantes et la technicité du vocabulaire” (1983: 15). També Font Rius29 o Daniel Piñol, per al Camp de Tarragona (2000: 89-97), es fan ressò d’aquesta possibilitat. El cert, però, és que almenys a Terrassa no sembla que els canonges tinguessin un paper destacat en aquest sentit. Als documents closos per Arveus durant el tercer quart del segle XII no trobem cap referència al dret comú i, de fet, haurem d’esperar a l’inici del segle XIII, gràcies al prevere i capellà Joan, perquè les citacions, especialment en el cas de les renúncies, comencin a ser habituals. Així, per al segle XII, només podem destacar l’ús, l’any 1181, per part de Guerau de Santfeliu del concepte instrumentum per referir-se a la donació com a confrare que estava redactant: “in hoc presenti instrumento” (vol. I, doc. 193). Es tracta, però, d’una referència aïllada, si bé no deixa de ser significativa com hem vist a l’apartat anterior. També el 1181 hi trobem el primer jurament pels quatre evangelis, és a dir, a la bolonyesa com identificà Gouron (1963: 54), a la donació com a confrares d’Alegreta i el seu fill Pere de Toudell (vol. I, doc. 194). Es tracta, però, d’un

29. Vegeu el col·loqui que segueix l’aportació de Gouron (1991). 32 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES document redactat per l’escrivà Pere de Corró.30 Amb tot, és un exemple interessant de com s’incorpora una clàusula per a un tipus documental ben especial per a la institució egarenca. La donació anterior, la redactada per Guerau de Santfeliu, no compta amb aquest jurament. En canvi, les següents donacions de confrares que hi trobem (vol. I, docs. 196 i 199) ja l’han fet part integral del tenor del document. Destaquem, a més, que, per als negocis jurídics de dret privat habitual, en canvi, haurem d’esperar a l’actuació de Joan, prevere i capellà, l’any 1205 (doc. 217) i 1207 (doc. 220) per trobar-hi també el jurament inclòs en el conjunt de renúncies i garanties. Finalment, en un testament de 1185, es fa referència a la “perfectam etatem” com a sinònim de majoria d’edat (vol. I, doc. 203), però, com és ben sabut, aquest concepte també era utilitzat pel dret visigòtic. És l’any 1203 el que marca l’inici de la familiarització amb el dret comú a la documentació egarenca. Joan, prevere i capellà, és el primer escrivà que, de manera habitual, empra conceptes que podem vincular a la recepció. Així, hi trobem el 1203 la institució del returnum:31 “solvo et diffinio et esgabo illos LX solidos quos pater meus Bernardus Gazet super illum mansum in returnum mihi dedeat (sic)” (vol. I, doc. 214). També, en aquest mateix any, Joan clou una definició a favor del priorat feta per Arnau de Cegunyoles, la seva esposa Ermesenda i llur fill Berenguer, en què els atorgants renuncien a demandar “aliquod iure sponsalicii vel alia aliqua consuetudine vel racione” (doc. 1). Es tracta d’una primerenca renúncia al benefici de dret dotal, tot i que encara no s’utilitzi la referència precisa al senatconsult vel·leià o al dret hipotecari, que trobarem a Terrassa a partir dels anys quaranta (doc. 101).32 L’al·lusió a consuetudo, ratio, ius esdevé comuna a les

30. A l’Arxiu antic de Santa Anna de Barcelona, editat per Jesús Alturo, hi trobem nombrosos documents redactats pels homònims Pere de Corró. Si bé l’ús del jurament pels evangelis només l’hem localitzat en una venda pels volts de 1186 closa per Pere de Corró, júnior (ASA, doc. 528). Casualment, el document següent es tracta de la donació com a frare d’Arnau de Vilafreser a l’obediència de Barcelona del sepulcre de Jesucrist, redactada també pel mateix escrivà, i no hi apareix el jurament (ASA, doc. 529). També de l’any 1186 és la primera menció identificada per Aquilino Iglesia d’aquest jurament al Cartulari de Sant Cugat i, no per atzar, es troba en un document del mateix escrivà (1985: 160-161). 31. Sobre aquest i d’altres conceptes, remetem als treballs d’Aquilino Iglesia, en especial (1991). 32. La recuperació d’aquesta fórmula sembla que procedeix del migdia francès, s’ha documentat a finals del segle XII (LALINDE 1971). Al Principat la renúncia al benefici del senatconsult Vel·leià s’explicita ja en un document de 1223 (FERRER 2009, doc. 275), DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 33 renúncies dels documents closos per Joan a partir d’aquest moment: “aliquo iure vel aliqua consuetudine” (vol. I, doc. 214), “omni iuri et consuetudini quantum ad hoc renunciamus”; “iuri scripto et non scripto” (vol. I, doc. 217).33 Aquests tipus de renúncia són una prova evident del nou ambient jurídic que s’està consolidant: costum, dret escrit i dret no escrit conviuen i poden ser emprats segons més convingui a qualsevol de les parts de cada negoci jurídic. És per això que s’han d’afegir aquestes clàusules, certament genèriques, però que ajuden a dotar de major seguretat l’acord al qual s’arriba, ja que els atorgants volen evitar les possibles despeses dels llargs i professionalitzats plets als quals s’associa el nou dret. Finalment, pel que fa al capellà Joan, resta comentar dos documents. L’any 1214, al testament de Pere Bertulí, empra el mot “instrumento” per segon cop, recordem la citació del 1181, a la documentació egarenca (doc. 5). I, a l’últim document que clogué al present diplomatari, l’any 1218, en què el prior Andreu donà a perpetuïtat a Guillem, la seva mare Ermesenda i la seva esposa Berenguera una honor, situada a la sagrera de Sorbet, hi trobem l’expressió “abisii usque ad celum” (doc. 11). Aquesta clàusula, que mostra la concepció vertical de la propietat manllevada del dret romà, i que trobarem repetidament en compravendes i establiments de cases, és emprada aquest cop per una honor, si bé cal fer atenció que es trobava situada dins una sagrera, de manera que de ben segur hi hauria també algun tipus de construcció associada.34 Pel que fa a Bernat, scolar, dels quatre documents que havia clos, trobem referències al dret comú en dos. L’únic empenyorament del diplomatari, del 1219, conté la primera renúncia de l’excepció de “non numerate peccunie” (doc. 12), i, el 1223, en una donació precària d’unes cases de la vila feta pel priorat a Berenguera, tornem a trobar la clàusula “de abisso usque in celum” (doc. 16). Per contra, Bernat no féu referència a la renúncia de diner no comptat a la clàusula de l’entrada de trenta sous. Seguint amb els escrivans

per esdevenir força més comuna durant la segona meitat del segle. Al present diplomatari aportem un exemple de l’any 1226 (doc. 21) que comentarem amb detall més endavant. 33. En aquest mateix document, com ja havíem avançat, hi trobem també com a garantia el jurament dels atorgants sobre els quatre evangelis. 34. Una darrera característica que volem assenyalar del capellà Joan és la sistemàtica disposició de la localització del bé transferit al final del text. Amb anterioritat no hi hem trobat exemples similars al diplomatari. Al Cartulari de Sant Cugat, en canvi, sí que hi ha nombrosos documents, tant als anys vuitanta com noranta del segle XII, que presenten aquesta mateixa disposició. Creiem, per tant, que és un bon indici per provar que la formació de Joan com a escrivà es dugué a terme en aquest monestir. 34 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES egarencs, d’Arnau, prevere i capellà, no localitzem cap citació de dret comú. Al contrari, en un contracte de matrimoni, que inclou també la donació de l’esponsalici per part del marit a l’esposa, se segueix la legislació visigoda, tal com reflecteix de manera succinta el preàmbul: “Quoniam proibet lex nupcias sine dote” (doc. 14). Per contra, d’aquest mateix document, és interessant destacar el verb emprat per Andreu a la cloenda: “qui hoc notavit”.35 Finalment, amb Pere, prevere i capellà, les referències al dret comú esdevenen part consubstancial dels contractes. Així, el 1226, a la venda i donació feta per Joan Cortdevedells a Berenguer Bover i la seva esposa Sança d’una casa a la sagrera de Sorbet, hi trobem la clàusula que indica la propietat vertical, la renúncia a l’excepció de “non numerate peccunie” i, com a garantia, el jurament sobre els quatre evangelis fet per Sança (doc. 20). A partir d’aquest moment, aquest jurament que segueix els formularis notarials bolonyesos i que fins ara només havíem trobat de manera puntual en tres donacions de confrares als anys vuitanta del segle XII i, ja a l’inici del XIII, en dos documents de 1205 i 1207, esdevindrà habitual a la documentació egarenca. Del mateix any, una venda entre particulars d’unes cases de la vila tingudes pel priorat mostra encara una major familiarització amb el nou dret. A banda de l’habitual “de abisso usque ad celum”, quan es transfereixen cases, hi trobem la clàusula de consignació de béns desenvolupada seguint també l’estil fixat per l’escola de Bolonya: “de nostro nostrorum(que) iure et posse in iure et posse et dominio vestro hoc mitimus ... et mitimus vos in corporalem possessione(m) cum hac publica carta semper vobis et vestris valitura” (doc. 22).36 Segueixen la renúncia a l’excepció de diners no comptats i una referència a la institució de l’engany a mitges que, d’acord amb Pons Guri (1984: 24), també estaria seguint algun model inspirat en el formulari atribuït a Irneri: “Siquis hec vendicio plus valet aut valebit prenotato precio, totum damus et remitimus vobis pro speciali donacione”. Just a continuació, hi trobem la garantia d’evicció (“et de eviccione inde nos obligamus”) i una renúncia genèrica que al·ludeix tant al dret civil com al canònic: “renuncian-

35. Verb molt poc usual en aquesta cronologia. Al Cartulari de Sant Cugat, per exemple, només l’hem localitzat en dos documents (CSC, doc. 1258 i 1312), closos per un altre Andreu, prevere i capellà. 36. La clàusula en ella mateixa, òbviament, no és cap novetat, però sí que ho és que es completi afirmant que s’ha dut a terme mitjançant un instrument públic i fent referència a la possessió corporal (Iglesia 1985: 163-164 i 1991: 200-201). DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 35 do omni auxilio legum vel decretorum”. Per acabar, els atorgants juren sobre els quatre evangelis, com a darrera garantia.37 També l’any 1227, a la donació com a confrares de Ramona Pellicera i Berenguer Vilar, hi trobem la clàusula de consignació de béns i el jurament dels atorgants damunt dels quatre evangelis, que, com ja hem indicat, acompanya des de 1181 aquest tipus de document (doc. 23). Per cloure el repàs als documents terrassencs del diplomatari previs a l’actuació de Bertran acòlit, cal fer esment d’una definició redactada per Ramon, prevere de Matadepera, sobre el mas Llebre, sota la senyoria de Sant Llorenç (doc. 28).38 Els atorgants defineixen “sine vim gratuiter cum hoc publico instrumento perpetuo valituro” i renuncien a l’acció de “duplicis deceptionis”. Finalment, juren per Déu i els quatre sants evangelis com a garantia. També comptem, a banda dels documents de dret privat, amb un altre exemple de la recepció del dret comú dins l’àmbit judicial. Es tracta de l’escripturació de les declaracions dels testimonis en un litigi protagonitzat per Sant Llorenç del Munt i Santa Maria sobre el domini de l’església de Santa Eugènia, Santa Margarida i Santa Susanna de Mujal (doc. 7).39 El mestre Martí, canonge de Barcelona, actua com a jutge davant del qual és closa aquesta prima produccio dels testimonis aportats per ambdues parts. Des- taquem l’ús del vocable tècnic produccio referit a les deposicions dels testimonis, desconegut per la tradició visigoda del Liber.40 El terme, bé sigui derivat del dret romà justinianeu (Novella XC: “Ut testium productio non nisi praesente fiat adversarios”) o bé del dret canònic (Decretals, Lib. II, Tit. XX, “De testibus et attesta- tionibus”, cap. XXIX),41 mostra com s’està seguint en aquest plet

37. No podem obviar la presència de Ramon d’Om, sotsdiaca i notari públic de Barcelona, “in cuius posse dicta Raimunda hanc cartam firmavit, iuravit et in omnibus concessit”. Potser l’abundant presència d’aquestes citacions respon al seu assessorament. 38. Observem aquí la capacitat de les institucions senyorials per emprar els seus escrivans, en aquest cas un prevere matadeperenc, tot i que el mas en qüestió se situés al terme terrassenc. Certament, només el rei, com a senyor jurisdiccional del terme, i quan tingui prou força com per a fer-ho, té la possibilitat d’instaurar el monopoli de l’escripturació a través del notariat. Però, amb anterioritat, com veiem, no es pot parlar tampoc d’escripturar lliurement. 39. No entrarem ara en els detalls del litigi, que es poden consultar a l’apartat dedicat a les esglésies dependents del priorat. 40. Vegeu, per exemple: Llibre segon, títol IIII “De testibus et testimoniis”. 41. La primera compilació de decretals data del 1210 (GARCÍA 1992), de manera que, segurament, la influència venia del dret civil tot i tractar-se d’un plet eclesiàstic. Quadraria amb el marc general de la recepció, on es detecta una primera influència de l’àmbit civil i, més tardanament, del dret canònic (GOURON 1991). 36 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES la praxi que apareixerà fixada pels temps o fases d’un procés als manuscrits de l’Ordo judiciarius (PÉREZ 1982 i 1999). En concret, els testimonis no podien ser admesos abans de la litis contestatio. Un cop passada aquesta fase, doncs, arribava el moment de la prestació de testimonis. D’aquestes prestacions, que reben el nom de productiones se’n podien fer fins a tres i, només excepcionalment, quatre. La següent fase és la que toca de ple el document, ja que es tracta de la publicació d’allò testimoniat, que es presentava davant del jutge i se’n lliurava còpia a les parts (el nostre document es tracta, precisament, d’un trasllat). A continuació, es feien les al·legacions, es publicaven i, finalment, es dictava sentència (que no conservem, però sí que tenim la resolució final del litigi mitjançant composició, doc. 29). Com veiem, al llarg del primer terç del segle XIII es generalitzen a Terrassa les mencions a institucions i, sobretot, renún- cies relacionades amb el dret comú. No són sistemàtiques, però, precisament, això prova que tot i que els escrivans del priorat en tenien coneixement, la seva inclusió o no als documents depenia més de la voluntat dels atorgants que no pas del seguiment, a cegues, d’algun formulari que les incorporés. Aquesta generalització es fa encara més evident en documents closos per fedataris barcelonins. L’any 1226, Maria i el seu marit Ramon de Mataró venen a Guillem Jofred una honor, situada a Gavà, per cent vuitanta morabatins d’or mitjançant un instrument clos per Pere de Bages, notari de Barcelona (doc. 21). Els atorgants actuen “insolidum”, consignen l’honor “cum hac presente carta perpetuo valitura”, renuncien a l’excepció de “non numerata peccunie” i a l’acció de doble engany i de l’engany a mitges, i també “scienter, prudenter et consulte” renuncien a “omni iuri canonico ac civili, comuni et singulari, publico et privato, scripto et non scripto sive consuetudinario et specialiter accioni recissorie et accioni ex hoc presenti contractu nature et officio iudicis et auxilio et beneficio legis Gotice et Usaticorum Barchinone et generaliter omni iure, tam promulgato quam promulgando”. Sembla evident que els atorgants no volien deixar cap serrell per tancar i el formulari de Pere de Bages42 ofereix una completa relació dels

42. Trobem una renúncia general força similar a aquesta al document 105 del present diplomatari, si bé es tracta ja de l’any 1245. Per a l’entourage de Pere de Bages, però, l’any 1221, hem localitzat un document clos pel llavors ja notari Guillem d’Olesa (encara scriptor l’any 1217, vegeu doc. 8 d’aquest diplomatari; i que al document 21 DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 37 diferents cossos legals que conformaven la quotidianitat del dret a la Barcelona dels anys vint del segle XIII: dret canònic, civil, comú, particular, consuetudinari, les accions rescissòries i qualsevol altre tipus derivats del contracte i, per acabar, una mirada al passat tot respectant la tradició jurídica del país, el llibre jutge i els Usatges, i una referència de cara al futur, qualsevol dret o llei que es promulgués a partir de llavors. A més, Maria, “non dolo, vi vel metu inducta”, jura al comprador que renunciarà “quantum ad hec scienter et consulto auxilio senatoconsulti Velleyani et iuri ypothece pro dote mihi competenti”. Finalment, ambdós atorgants renuncien “quantum ad hoc scienter et consulte novissime constitutioni De duobus reis”. Amb les dues últimes renúncies dels beneﬁcis del senatconsult vel·leià i de la constitució De duobus reis debendi (CIC, Novellae XCIX) els atorgants garanteixen respondre l’un per l’altre en qualsevol situació derivada del contracte i que perjudiqui el comprador.43 Aquestes cites precises, òbviament, no responen a un ús formulari, sinó que se singularitzen pel fet de ser els atorgants un matrimoni. A aquesta venda, hi podem afegir una donació closa l’any 1228 pel també notari Ramon d’Om, sotsdiaca,44 on es transfereixen les “actiones reales et personales” per raó d’una successió al mas Font i on s’indica que no hi haurà lloc per a l’“exceptioni peccunie non numerate” (doc. 24). És en aquest context jurídic que apareix en escena Bertran acòlit. Nascut, de ben segur, a la primera dècada del segle XIII,45 la

apareix com a testimoni) i on també figura Pere de Bages com a testimoni (RIBAS 1990: apèndix 15). És per això, també, que entenem que Pere de Bages féu servir un formulari, si bé adaptant-ho a les necessitats i particularitats del negoci concret. En el cas del document de 1221, s’obvien les citacions a la llei gòtica i els usatges, però sí que consta una referència a les accions reals, personals i mixtes (Inst. 4.6.1 i 4.6.20). 43. També, creiem, que es tracta de dues de les més primerenques mencions d’ambdós beneficis al Principat. Ja n’hem apuntat anteriorment una de l’any 1223 pel que fa al senatconsult vel·leià. Respecte al benefici De duobus reis no en coneixem cap d’anterior. Probablement, però, un buidatge dels pergamins de Cancelleria o de la catedral de Barcelona permetria trobar-ne. 44. Ramon d’Om apareix també com a testimoni del trasllat de la donació del forn de Terrassa (doc. 8), juntament amb Pere de Bages, Guillem d’Olesa i d’altres notaris barcelonins. Aquesta vegada, any 1243, no explicita que sigui notari públic de Barcelona, tal com sí que se’l té documentat en anys anteriors (per exemple, l’any 1232: Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Pergamins, núm. 11). 45. Difícilment hom podia actuar com a scriptor o notari abans d’haver fet la vintena i l’últim capbreu de l’acòlit conservat es tanca a principis del 1284, quelcom que permetria fixar la data del seu naixement en els anys centrals de la primera dècada del segle XIII. 38 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES seva formació com a escrivà es degué produir a partir de 1220 en un context, per tant, de plena familiarització amb el dret comú. Pel que fa, doncs, al paper de difusor d’aquest dret a la seva comunitat, més enllà de fer una llista de referències, creiem més interessant centrar-nos només en els pergamins que ens han pervingut i, a partir d’aquí, analitzar la seva presència al conjunt complet de clàusules que només els munda ofereixen.46 Per començar, devem a Bertran la introducció de l’establiment com a tipus documental a Terrassa el 1233 (doc. 30). L’altre exemple que ens ha pervingut en pergamí i clos per l’acòlit és de l’any 1280, cap a la fi de la seva actuació (doc. 194). Tots dos, en rigor, són sotsestabliments, ja que els atorgants estableixen peces de terra que tenen per la seu de Barcelona i per Santa Maria de Terrassa, respectivament. Pràcticament, l’estructura formal d’ambdós és idèntica. Els verbs dispositius emprats són “dono et stabilio”, la clàusula de con- signació del bé inclou la referència a la possessió corporal i a l’instrument públic, com a garantia hi trobem l’obligació de béns de l’atorgant, si bé al primer document aquesta es vincula a l’evicció. Les diferències, fruit de la distància cronològica, les trobem en la menció al lluïsme en el document de 1280, mentre que al primer només s’esmenta un genèric “salvo iure dominorum”, i també en l’ús de la renúncia a l’excepció de “peccunia non numerata” al segon, mentre que al document de 1233 simplement s’indica que els atorgants es reconeixen “bene paccati”.47 És, però, a les vendes on millor es comprova l’abast de la recepció del dret comú. Del seu repàs, podem comprovar com una sèrie de clàusules clarament atribuïbles al nou dret són ja consubstancials a aquest tipus de contracte. Així, el jurament sobre els quatre evangelis i la clàusula de l’engany a mitges es troben a totes les vendes.48 L’actuació insolidum dels atorgants, un cop apareix (doc. 101), ja sempre més s’utilitza, amb una sola excepció (doc. 197). També és comuna la clàusula de consignació del bé

46. A banda dels assentaments notarials, els munda que ens han arribat de l’acòlit, bé sigui com a originals, trasllats o reparacions, són els documents 30, 86, 101, 113, 114, 126, 152, 170, 176, 177, 183, 187, 189, 194, 196, 197 i 199. 47. Dedicarem una major atenció a l’estructura formal de cartes precàries i establiments a l’apartat dedicat a la gestió del patrimoni. 48. No és així als altres tipus documentals. Deixant de banda les vendes, el jurament pels quatre evangelis només l’hem localitzat en una confirmació d’una venda prèvia (doc. 114) i en una donació (doc. 152). Aquesta vinculació es manté també a les vendes closes per Guillem de Santcristòfor (doc. 223, 230 i 235), mentre que el jurament no apareix als altres pergamins que han pervingut (doc. 231, 232, 239). DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 39 fent referència al document i a la possessió corporal, excepte, de nou, el document 197. Cal dir, però, que es tracta d’una venda per un temps de quatre anys, és a dir, d’un arrendament i no pas d’una venda a perpetuïtat com les altres. Això explicaria aquesta singularitat. Pel que fa a la garantia d’evicció s’observa la seva presència als tres primers documents: “et de eviccione obligamus vobis ... omnia bona nostra mobilia et immobilia” (docs. 86, 101 126), mentre que als tres últims s’abandona per la mera obliga- ció dels béns (docs. 176, 197, 199).49 Finalment, una altra de les habituals renúncies a les vendes, la de l’excepció “non numerate peccunie”, només manca als documents 101 i 126. Fins ara hem comentat les clàusules o renúncies més habituals i que, en certa manera, indicarien un ús formulari. Amb tot, les diferències presentades per la venda a quatre anys mostren que, fins i tot en aquests casos, cal cercar en la voluntat dels atorgants les causes de la seva presència o no. Corrobora encara més aquesta suposició l’ús o no de la renúncia al benefici del dret dotal, bé sigui fent referència concreta al senatconsult vel·leià o a alguna forma més genèrica. De les set vendes que comentem, cinc foren atorgades per matrimonis. Aquesta renúncia, en canvi, només la documentem tres vegades (docs. 101, 170 i 176). Però, encara més rellevant, és el fet que de les tres mencions, una d’elles es deu a la venda atorgada per Pere de Coromina i els seus dos fills, en què aquests renuncien “quantum ad hec doti et sponsalitio” que la seva difunta mare els havia llegat (doc. 170). És a dir, a tres de les cinc vendes atorgades per matrimonis no s’utilitza aquesta renúncia. La discrecionalitat d’aquesta renúncia també s’observa a les donacions. De les quatre conservades en pergamí, dues són atorgades per matrimonis i només en un cas s’incorpora la renúncia (doc. 152). Destaquem que la major part dels matrimonis que no expliciten la seva renúncia al benefici del dret dotal pertanyen als estaments més benestants. Així, retornant a les vendes, dels tres matrimonis que no hi renuncien el segon i el tercer els conformen Guillem de Viladecavalls i la seva esposa Ramona, castlans del terme homònim (doc. 126), i Bernat Belluç d’Ametller i Antiga d’Ametller

49. El document 170 presenta un forat que impedeix saber amb certesa si només hi trobem una genèrica obligació dels béns com a garantia o encara es fa referència explícita a l’evicció. A més, els atorgants prometen fer-se càrrec de les despeses dels possibles litigis que se’n derivessin. 40 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

(doc. 199), familiars, probablement, de Felip d’Ametller, qui fou lloctinent del batlle reial a Terrassa. Pel que fa a les donacions, són Jaume de Terrassa i la seva esposa Guillema (doc. 177). Certament, caldria un estudi monogràfic per acabar de copsar la influència del dret comú a la documentació terrassenca. En el marc d’aquesta introducció, però, hem volgut limitar-nos a evidenciar la cronologia de la seva difusió i, sobretot, a destacar el paper que tingueren tant els escrivans com el primer notari terrassenc que, malgrat que eren coneixedors de les institucions i renúncies del nou dret, només les feien constar d’acord amb la voluntat dels atorgants de la documentació. El segle XIII és el període de consolidació del notariat al Principat, com ho testimonien els més de quatre-cents manuals conservats.50 Gràcies al cens elaborat de Rafael Ginebra (1998), podem copsar les seves característiques i quines són les semblances i diferències que ofereixen entre ells. Així, malgrat l’heterogeneïtat d’aspectes formals (referents a la disposició de la data, dels testimonis, a la separació o no dels assentaments amb una línia, a la indicació més o menys regular de la taxa d’expedició, etc.), que poden variar dins d’una mateixa àrea d’influència o, fins i tot, una mateixa escrivania, Ginebra conclou, amb un no gens amagat estil anafòric, que “tots els exemplars presenten documents amb una estructura semblant, amb uns inicis que varien relativament poc, un ordre intern que varia poc, i que es plasmaran en documents en pública forma que variaran poc [...]. Les diferències són doncs diferències de concreció d’unes mateixes formes d’un mateix procediment que es consolida, i del qual els llibres notarials en són una fase o una etapa fonamental” (1998: 290). Així, cada escrivania, en funció de la seva pròpia evolució i context concrets, generarà llibres notals que, malgrat diferències formals puntuals, denoten una homogeneïtat de procediment pel que fa a la gènesi documental de l’instrument notarial. La doble redacció (imbreviatura > mundum), tant o més que la possessió d’auctoritas, com ja hem pogut comprovar amb la sentència de Pere Albert, és allò que realment diferencia el notari de l’escrivent

50. Comptem amb un gran nombre de treballs sobre la instauració del notariat a Catalunya. Pel seu caràcter pioner, hem de destacar Carreras (1908) i Duran (1955). També recomanem, pel seu caràcter sintètic, els més recents de Pons (1993), Conde (1994), Baiges (1994) i Pagarolas (2000). DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 41 altmedieval. Més a Catalunya on, contràriament al cas italià,51 no hi ha cap canvi en l’estructura formal dels documents, que mantenen l’estil subjectiu de la charta altmedieval en la qual, a més, ja hi havia la major part de publicationes que, segons la doctrina notarial, dotaven l’instrument de validesa.52 Precisament, una qüestió encara no resolta és l’origen d’aquests manuals, ja que, tot i comptar amb concessions d’escrivanies notarials i amb l’actuació de notaris documentats al llarg de la segona meitat del segle XII, el primer fragment de llibre notal conservat al Principat data de 1221 i, ja a partir d’aquesta data, es troben nombrosos exemplars de manera continuada per tot el territori (GI- NEBRA 1998). Hom podria pensar que es tracta d’una mera qüestió de conservació dels registres, però, de l’enorme massa documental pervinguda en pergamí durant tota la segona meitat del segle XII i dels primers anys del segle XIII, no sembla que s’hagi trobat cap notícia de confeccions o refaccions a partir d’assentaments previs.53 Tot i que no se n’ha fet tampoc cap recerca sistemàtica, una primera referència dataria de 1235 (CONDE 1994), un cop ja apareguts els primers capbreus. Recentment, Hug Palou, en el seu excel·lent estudi introductori a l’edició dels primers llibres notals de Santa Coloma de Queralt, ha recordat, encertadament, que el sistema de confecció i refacció de documents derivat del marc jurídic visigòtic era del tot vigent durant la segona meitat del segle XII.54 A partir d’aquesta constatació, però, ha proposat que “els primers llibres notarials no seran una condició del notariat públic romanitzat

51. El famós “pas de la charta a l’instrumentum” és una fórmula útil per explicar el cas italià, tot i els matisos que s’hi poden fer (REDLICH 1987; SCALFATI 1995; BARTOLI 2003). A casa nostra, en canvi, l’estil objectiu es reservarà per a documents d’àmbit judicial (i, amb tot, més per a l’expositio que no la dispositio pròpiament, com veurem al llarg de la present introducció) i per a les actes, és a dir, per a aquells documents que deixen constància d’un fet i no pas d’un negoci jurídic. I, fins i tot en aquests casos, com succeeix amb Bertran de Santcristòfor, es poden mantenir fidels a l’estil subjectiu (doc. 186 i 197). 52. Amb l’excepció de la datació tòpica, que d’altra banda no esdevindrà comuna fins a mitjan segle XIV, la resta (any, dia i mes, subscripcions dels atorgants i dels testimonis, cloenda, etc.) hi figuren totes (NÚÑEZ 1951: 112-123). 53. De nou, contràriament a allò que succeeix a Itàlia, on la conservació per part dels escrivans de dicta, breviationes o rogationes, segons eren anomenades a cada lloc, a partir de les quals s’estenia l’original, es testimonia ja al segle XI com a praxi prèvia a les imbreviatures notarials del XII. A les síntesis clàssiques de Bresslau (1997: 784-786) i de Redlich (1987: 230-231), hom pot afegir els no menys clàssics treballs monogràfics de Pratesi (1955) sobre els dicta romans i de Cencetti (1977) sobre les rogationes bolonyeses. 54. Efectivament, Rius Serra ja aportà un cas de reparatio scripturae de 1202 on explícitament se seguia el procediment visigòtic (1928). 42 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES sinó una eina per a lluitar contra la negligència dels escrivans —per evitar pèrdues i malentesos, alhora que per a modificar el sistema de prova en casos de destrucció del document— a l’hora de recollir la voluntat dels atorgants; la sistemàtica contribuirà a tenir confiança en el nou notariat” (2009: 67).55 Pel que fa als manuals terrassencs del període que ocupa el diplomatari, segueixen, a grans trets, les característiques que ja Pere Puig descrigué en l’edició del primer capbreu de l’acòlit: mida foli, assentaments succints, sense etceterats, disposició regular dins la pàgina, marges còmodes i una ratlla horitzontal de separació entre notes (1992: 18-19). Quant a la datació, els assentaments segueixen un estricte ordre cronològic, s’indica el dia i el mes, l’any només consta a la primera data de cada un, però ràpidament s’imposa la tendència de datar només la primera nota de cada dia. De la mateixa manera, en aquells grups de notes relacionades és habitual que els testimonis només constin a la primera d’elles. En canvi, sempre trobem el senyal de ferma, amb una doble ratlleta al damunt del nom, que indica la voluntat de les persones que intervenen en l’acció documentada. Així mateix, s’indica normalment l’expedició in mundum amb un ratllat en forma de tres barres paral·leles, però hi pot haver des de dues a sis barres (1992: 27-30). Finalment, pel que fa a l’ús de cèdules no se’n té constància fins a l’actuació de Guillem de Santcristòfor, com recollí Ginebra al seu estudi (1998: 237-246), tot i que els buits d’alguns dels assentaments anteriors que incorporem al present diplomatari es podrien explicar, precisament, perquè a les cèdules hi quedava constància del contingut que hi mancava (docs. 82, 97 i 98). Respecte de la concisió de les notes, Puig destacà que, si bé només s’acostumava a redactar la part essencial del document, de vegades podien aparèixer “sempre en formes sintètiques, algunes clàusules, presència que potser cal considerar significativa pel fet de no ser consignades a les altres notes del mateix tipus” (1992: 24). Creiem que aquest és un punt prou important, segurament força més que la presència o no de nombroses correccions, que indica el valor probatori que ja posseeixen els assentaments com a fase prèvia de l’extensió in mundum del document i que explica la conservació dels manuals no només com a eina de treball interna

55. També Ginebra entén els primers manuals vigatans com a llibres d’ús intern (1995: 25). Com concretarem més endavant, no compartim aquestes propostes sobre l’origen dels llibres notarials a casa nostra. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 43 de cada escrivania, que també, sinó sobretot com a garants de la seguretat jurídica per als atorgants. Com es comprovarà al llarg de la introducció, la presència o no d’una determinada clàusula, més enllà de la substantia negotii concreta a cada assentament, respon efectivament a la seva significació per a les parts contrac- tants, tal com avançava Puig. Quan s’ha pogut estudiar amb un cert detall el context d’aquests assentaments, mitjançant la seva col·lació amb l’original que ens ha pervingut o per mitjà d’altres notes relacionades, observem com la major o menor concreció no depèn de la professionalitat de l’escrivà, sinó de la voluntat de les parts perquè tot allò que considerin fonamental resti anotat o, contràriament, que clàusules que consideraríem essencials pel tipus de contracte en qüestió (per exemple, el preu d’una venda, la durada d’un arrendament o la reserva d’un dret) no hi figurin. Així, ja el primer capbreu conservat i, segurament, generat de l’escrivania terrassenca neix amb un valor jurídic superior al de l’eina de treball intern. Òbviament, com també recorda Hug Palou, difícilment es pot pretendre que l’aparició de manuals a casa nostra es degués a la influència dels coetanis tractats notarials italians, però, no creiem que sigui per la impossibilitat d’una rapidesa tan inusitada en la seva difusió, com proposa Palou, sinó perquè, sobretot, aquests tractats ja estan perfilant la idea de la redacció de la imbreviatura com a matriu original del document (NÚÑEZ 1951; CENCETTI 1977). Res a veure, per tant, amb la realitat dels assentaments sintètics i amb nombroses correccions dels manuals catalans fins ben entrat el segle XIV. Uns assentaments que, en canvi, sí que equivaldrien al valor i a l’estructura formal de les rogationes bolonyeses o dels dicta romans que, a partir de final del segle XI, expressen ja la volunat de les parts i tenen un valor dispositiu i probatori alhora, i que acabaren essent enregis- trats de manera seriada en quaderns des de mitjan segle XII com a fase prèvia d’extensió del mundum.56 Entenem que és al principi del segle XIII, coincidint amb l’inici de la vida professional de la primera gran generació d’estudiants catalans retornats de Bolonya i amb la clara difusió de les institu-

56. Òbviament, un cosa són els tractats teòrics i l’altra, la realitat documental. Si hom repassa les edicions de manuals notarials italians de finals del segle XII i primer quart del segle XIII, comprovarem la similitud amb els manuals catalans, inclosa la redacció en estil subjectiu. Per posar alguns d’aquests exemples: Bizzarri (1934), Chiaudano (1938), Chiaudano et alii (1938), Mosiici i Sznura (1982). Aquesta darrera edició és prou interessant, ja que ens presenta un manual coetani del primer de l’acòlit. 44 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES cions i clàusules del dret comú, com hem pogut comprovar també per al cas terrassenc, quan a Catalunya es produeix la substitu- ció, pel que fa a la confecció de documents, del marc jurídic vi- sigòtic per un nou marc que fonamenta la garantia d’autenticitat i fiabilitat dels negocis conscrits en la doble redacció i en la custòdia de les imbreviatures per part del notari. Els primers manuals conservats, a partir de 1221, ho són, precisament, perquè ja han deixat de ser meres eines de treball intern i, malgrat llurs correccions i aspecte descurat (sobretot segons els criteris actuals), han esdevingut el fonament de la seguretat jurídica documental. Només aquest canvi de valor jurídic permet explicar la sistema- tització i coherència de la sobtada aparició dels manuals i que, contràriament, durant els anys anteriors no hi hagi cap notícia, ni de manuals ni de pergamins confegits o refets a partir d’un assentament previ, ni tan sols en escrivanies amb la tradició i la integritat de fons de Vic (setanta-cinc anys entre l’establiment de la notaria i el primer manual) o Manresa (més de trenta anys).57 Probablement, sobretot en aquestes escrivanies més importants, la praxi notarial suposà de bon inici la portada d’eines de treball internes, però, com dèiem, el marc jurídic visigòtic no donava cap validesa a qualsevol possible redacció prèvia o registre posterior de l’original i, lògicament, per la seva natura d’eina de treball la preservació a llarg termini d’algun exemplar és impossible. Ara bé, una possible prova de la seva existència podria ser l’homogeneïtat que, malgrat tot, s’observa en els manuals conservats a tot el Principat i que indiquen una clara familiarització prèvia amb l’enregistrament seriat de documents. De fet, sí que tenim constància d’una praxi similar i que, potser, podria haver servit de model: l’enregistrament en quaderns de paper dels comptes dels batlles reials a la cancelleria d’Alfons I (BISSON 1984) i la confecció de breves, és a dir, de capbreus fiscals i inventaris tant per part de la corona com de nombroses institucions eclesiàstiques (BENITO

57. Per no parlar del cas barceloní, en què ﬁns al 1292 no es conserva el primer manual. Certament, que l’exercici de la funció notarial no anés lligat a escrivanies de destret explica, en part, el retard respecte d’altres municipis. Però, no hauríem de passar per alt que només a partir dels anys vint del segle XIII es té constància del títol de “notari de Barcelona” entre els redactors de documents a la Ciutat Comtal (PÉREZ 1994-1995). Coincidint cronològicament amb les dates en què trobem els primers manuals conservats a la resta del Principat. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 45

2003).58 Ara bé, com les primeres concessions d’escrivanies documentades, les de Vic i Vilafranca, deixen prou clar, aquests breus (inbreviamentia, brevibus et capbrevibus...) escapaven del monopoli notarial, però no per la seva proximitat a l’àmbit judicial, com s’ha pogut proposar (CONDE 1994), sinó perquè eren documents sense pública forma que garantís la seva plena validesa jurídica com a instruments (tal com els hagués qualiﬁcat Pere Albert), és a dir, eren documents privats. Tornant, novament, al cas terrassenc, no deixa de ser tempta- dor atribuir al mateix Pere Albert la generació d’aquest nou tipus de capbreu amb ple valor jurídic i que precisament per aquest canvi de valor, afortunadament, s’hagi conservat. A la sentència de 1236, ell mateix reconeix l’auctoritas i la publica forma dels instruments previs, però, tractant-se de la deﬁnició dels drets sobre una escrivania notarial, ¿el gran jurista format a Bolonya podria passar per alt l’obligació de dur a terme la doble redacció, precisament, per la garantia que aportaven les imbreviatures dels llibres notarials? El fet que sigui una escrivania de destret con- tribueix, en bona mesura, a la preservació prou completa de la sèrie de manuals, com també succeeix amb Vic, Manresa i altres escrivanies on cap incident extraarxivístic (per dir-ho així) ha fet desaparèixer el seu fons.59 A Terrassa, a més, el fet que el primer llibre conservat sigui el primer efectivament generat a partir de la sentència de Pere Albert,60 permet observar una característica única en el conjunt dels més de quatre-cents manuals conservats per al segle XIII català: la redacció objectiva dels assentaments durant el primer any. Potser és aquest l’únic exemple que ha sobreviscut que mostra l’estructura formal dels anteriors assentaments desprovistos de valor jurídic que oferien les eines de treball de les escrivanies i, per això, eren redactats en estil objectiu. El 1237 es tractaria

58. Ja Bisson apuntà la possibilitat que els registres de Cancelleria tinguessin en aquests altres registres fiscals el seu antecedent (1984: 99-101). No ens interessa tant si una pràctica és l’origen de l’altra (opinió actualment descartada: TORRA 2011), sinó mostrar com l’enregistrament de documents sobre quaderns o llibres ja formava part dels sabers gràfics dels escrivans catalans de la segona meitat del segle XII. 59. El mirall italià pot ser útil, novament. Tot i les nombroses destruccions de fons apuntades per Costamagna en el seu conegut estudi sobre el fons notarial medieval genovès, es conserven manuals del segle XII així com també nombrosos pergamins on es constata la seva confecció a partir d’imbreviatures. Res a veure, com recordàvem més amunt, amb el cas català de la segona meitat del XII. 60. Recordem que la sentència es dictà el 26 d’abril de 1236, mentre que el llibre començà a finals de març de 1237, és a dir, coincidint amb el primer canvi d’any després de la sentència. 46 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES d’un any de transició, ja que manté l’estil objectiu però alhora incorpora sistemàticament la ferma dels atorgants, com a prova que el tenor de l’assentament expressa llur voluntat. Aquesta estructura formal es perllonga durant tot el primer any i desapareix, sobtadament, coincidint amb l’inici del segon any quan dóna pas a l’estil subjectiu comú a la resta de manuals, tant terrassencs com catalans. La similitud de la redacció dels assentaments d’aquest primer any amb la redacció que hom pot trobar en els capbreus o inventaris del segle XII i principis del XIII, descrits per Bisson o Benito, és prou significativa. El mateix acòlit, de fet, intervingué en els capbreus de les rendes reials terrassenques fets el 1232 i 1233 (BENITO 2003: 597), coincidint així amb el primer testimoni documentat de la seva posició com a scriptor Terracie (doc. 30). Òbviament, aquesta possible explicació pel que fa a l’ús de l’estil objectiu no deixa de ser una suposició, de difícil compro- vació, a més, tenint en compte que és l’únic exemple amb què comptem per a tot el Principat.61 El que no hi ha lloc a dubte és que els primers capbreus notarials terrassencs neixen ja com a garants de la voluntat de les parts i que el marc jurídic que envolta els negocis de la clientela de l’acòlit contempla, amb tota normalitat, la possibilitat que aquells no arribin mai a concretar-se en un mundum, considerant així els assentaments com a garantia suficient per a la seva constitució i seguretat a llarg termini. No són els llibres notals els que permeten superar el règim jurídic anterior, sinó que és el canvi de sistema jurídic el que explica l’aparició d’aquests llibres. Així, almenys, ho proven les nombroses imbreviatures que no mostren cap senyal de posterior extensió (especialment, les relacionades amb afers crediticis) i, sobretot, les tres reparacions fetes l’any 1281 a partir d’assentaments dels anys quaranta, que formen part del diplomatari. Com dèiem més amunt, és la voluntat de les parts la que fixa el detall o l’esquematisme de les notes al manual. Un mateix tipus documental el podem trobar reduït a la mínima expressió, o bé amb tota la substantia negotii més el conjunt de clàusules que considerin necessàries. Igualment, quan es duu a terme un trasllat o una reparació (potser també l’original mateix) observem diferències (el·lisions, interpol·lacions) que no es deuen a descuits,

61. Una altra possible explicació seria la influència d’alguns formularis d’origen italià, ja que trobem aquesta mateixa estructura formal, per exemple, al manual de Guglielmo Cassinese de 1190-1192 (HALL; KRUEGER; REYNOLDS 1938). DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 47 sinó que —quan els analitzem en el seu context concret— responen clarament a una intencionalitat determinada. Els assentaments i els manuals que els contenen, per tant, són quelcom més que mers esborranys i la prova és, irònicament, les correccions que sovint hi trobem que, més enllà d’algun cas puntual d’error per part del notari, evidencien la intervenció de les parts i el valor que aquestes donaven a aquests repositoris de paper. L’autenticitat i, sobretot, la integritat dels documents —o, millor dit, de la informació que contenen— s’han de considerar no de manera rígida i inamovi- ble, sinó amb un caràcter fluid (líquid, que en diria avui dia un reconegut filòsof), però que comptava amb la garantia de fiabilitat inclosa en l’auctoritas del notari. Una auctoritas entesa a tres bandes: la institucional, que el poder jurisdiccional li atorgava (per autoritat reial, en aquest cas), l’exemplar, donada per la constatació quotidiana de l’actuació del fedatari dins la seva comunitat,62 però, també, la compartida, per les parts atorgants que, com hem vist, intervenien directament —i de manera consensuada— en el procés de plasmació formal dels seus negocis jurídics. La fe pública, clau en l’èxit63 de la institució notarial, responia a aquesta triple natura. Certament, els principis de l’ars notariae i el conjunt de clàusules del dret comú que afegien seguretat als negocis entre particulars eren prou importants també. Però, de ben segur, la percepció de la comunitat local del fet que la notaria era la seva cancelleria particular fou finalment el tret fonamental.64

LES ESGLÉSIES DEPENDENTS DEL MONESTIR DE SANTA MARIA

Com ja establírem a la introducció del primer volum del diplomatari, el priorat rufenc, des de la seva fundació a Terrassa, va rebre les esglésies de Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere d’Ègara, així com Sant Julià d’Altura de mans de Ramon Guillem, bisbe de Barcelona. Tant Sant Pere d’Ègara com Sant Julià d’Altura eren esglésies parroquials i llurs parròquies també passaren a dependre del priorat de Santa Maria, si bé la cura d’ànimes seguí en poder de clergues seculars. Resseguint les butlles papals que conﬁrmaven

62. El prestigi a què fa al·lusió Costamagna en la seva clàssica obra. Interessants, sobretot, les reﬂexions sobre la natura de la fe pública (1970: 7-32). 63. Evidentment, bona part de l’“èxit” també cal cercar-la en el caràcter de monopoli senyorial de la institució en moltes viles, com és el cas terrassenc. 64. Sobre aquest aspecte són prou interessants les reﬂexions de Smail (1998) i Bartoli Langeli (2006). 48 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES les possessions del priorat al llarg del segle XII i principis del XIII, també hi podem afegir les esglésies de Santa Eulàlia i Sant Sadurní d’Ègara, les parròquies de Sant Miquel de Marmellar, situada a Montmell, i Sant Miquel de Toudell, actualment a Viladecavalls, i, l’última a aparèixer, l’any 1206, l’església de Sant Fruitós, situada a la vila de Palau de Terrassa (PUIG, RUIZ, SOLER 2001: 45-52). També al primer volum vàrem avançar les noves esglésies que al llarg del segle XIII passarien a dependre del priorat, així com l’evolució que seguiren algunes de les ja documentades (PUIG, RUIZ, SOLER 2001: 55-58). En aquest segon gran apartat centrarem la nostra atenció, precisament, en aquestes noves esglésies dependents.

L’església i convent de Santa Margarida de Mujal Els documents que podem adscriure sense cap mena de dubte a l’activitat generada per Santa Margarida de Mujal conformen un “petit diplomatari” dins del diplomatari egarenc. Així, comptem amb els precedents que suposà el litigi entre Sant Llorenç del Munt i el priorat rufenc per esclarir el domini sobre aquesta església (docs. 7 i 61), les primeres adquisicions de terres efectuades per la donada Guillema de Branca, a partir de l’any 1241 (docs. 61, 86, 87, 101, 113, 133 i 147), prèvies a la dotació fundacional de la comunitat, que incloïa la gestió de l’església de Santa Margarida i l’alou del seu voltant (docs. 150 i 152) i, finalment, les noves adquisicions fetes per les rectores o priores (docs. 168, 172, 176, 177, 183 i 199). Ja Pere Puig s’ha ocupat dels antecedents i de l’evolució d’aquesta inicial església alodial que, justament en el període que ens ocupa, es transformà en convent mixt sota tutela de Santa Maria (1995: 204-208). Seguirem la seva exposició, si bé aprofitarem per detallar-la a partir de l’anàlisi tant del tenor com de l’estructura formal dels documents. Així, les primeres notícies sobre Santa Eugènia, Santa Margarida i Santa Susanna les proporcionen entre els anys 1038 i 1041 les adquisicions fetes pels esposos Queruç i Òria al lloc de Feulines, que conformaren un alou on s’inclou l’església de Santa Eugènia. Un any després, amb la donació amb reserva d’usdefruit que en feren al seu fill Ramon, s’especifica que el receptor haurà de donar anualment dues lliures de cera a Sant Llorenç del Munt. Tanmateix, no serà fins al 1059 que Sant Llorenç es farà amb tots els drets sobre l’església mitjançant una permuta amb el dit Ramon Queruç. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 49

Gràcies a la productio testium, feta escriure pel mestre Martí l’any 1216 en un litigi que enfrontava el priorat egarenc i el cenobi llorençà, sabem que des de mitjan segle XII el priorat assumí la celebració de funcions religioses a l’esmentada església (doc. 7). Per part del priorat, declararen els preveres Joan Gacet i Guillem Bruguera, mentre que per l’abadia ho feren Guillem Vidal, Berenguer Rastany i, sembla que a última hora, Bernat de Soler.65 Segons ambdós preveres, des de feia més de cinquanta anys els clergues de Sant Pere i Santa Maria “cantabant missas et matutinas in diebus festivis sancte Eugenie et sancte Margarite et quinque aliis diebus missas”, per les quals eren retribuïts per la família Vidal, a banda de recollir, des de feia uns quatre anys a través de l’agent o nuncius del priorat,66 les rendes per raó de lluminària, tant en diners, com en blat i espelmes. Fins i tot, es dóna notícia de la reparació d’un “librum Evangeliorum et Epistolarum” amb què Joan Vidal havia dotat l’església. De l’altra part, tant Guillem Vidal com Berenguer Rastany conﬁrmen les declaracions anteriors, si bé el jove Guillem reconeix que la seva família tenia l’església per l’abat de Sant Llorenç “quia ecclesia sedet in alodio Sancti Laurencii”, tot i que en el decurs de deu anys no havia vist ni l’abat ni cap monjo muntanyenc. Com tot just avançàvem, davant d’aquestes declaracions dels que eren els seus testimonis, Sant Llorenç n’hagué d’afegir una tercera que, almenys, deixés constància de la seva gestió activa sobre l’església. Així, Bernat de Soler declarà que sí que havia vist tant l’abat Pere de Togores com el llavors actual abat (Guillem) com “accipiebant et petebant multociens candelas ab ipso Iohanni Vitalis et mitebant ad eum nuncios suos”, i que era l’esmentat Joan Vidal qui pagava els clergues terrassencs. Segons l’acord deﬁnitiu entre ambdues institucions de l’any 1233 (doc. 29), sabem que el mateix mestre Martí havia dictat sentència, la qual apel·là el monestir muntanyenc sense gaire èxit.67

65. La declaració de Bernat de Soler és transcrita al trasllat —emulant segurament l’original— a continuació de la locució que marca la ﬁ de la productio dels dos testimonis de Sant Llorenç: “Hoc est prima produccio”. Segurament, el fet que els dos testimonis triats pel cenobi muntanyenc no afavorissin en absolut les seves pretensions, obligà a afegir-ne un altre de més favorable. 66. El prevere Guillem Bruguera especiﬁca que era Bonet de Molins l’agent que “collegit omnem luminariam” i “omnem vigiliam” l’any anterior. 67. Segons es llegeix a l’exposició del document: “super qua questione magister Martinus sentenciam tulit, et ab ea sentencia dominus abbas appellavit et super ea appellacione non fuit cognitum”. 50 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Amb tot, el 8 de juliol de 1233, mitjançant una composició s’acordà que Sant Llorenç renunciés a tots els seus drets sobre la “capella de Sancta Eugenia”, de manera que “remaneat in dominium et proprietatem domus Sancte Marie de Terracia”, a canvi de rebre anualment una lliura de cera per la festa de Santa Margarida. El document comença relatant a l’exposició els antecedents de la querella (sempre en estil objectiu i emprant el pretèrit perfet). La part dispositiva s’inicia amb un “Placuit nunc domno Berengario ... et Andree ... venire ad composicionem” que trenca clarament amb la narració anterior. A continuació, al cos central del text, es fixa l’acord i les condicions, ja comentades, en què aquest es durà a terme. Finalment, els dos atorgants, l’abat Berenguer i el prior Andreu, confirmen l’acord: “laudamus, concedimus et confirmamus predicta omnia eo quia facta sunt ad comodum et utilitatem alterutriusque partis”. Finalment, cal detallar que la composició es féu a Barcelona68 sota l’auspici de l’ardiaca Ramon de Pertegaç, lloctinent del bisbe, i el mateix mestre Martí que havia conduït el procediment judicial previ i dictat la consegüent sentència. Amb la titularitat de l’església consolidada, l’any 1252 el priorat decideix cedir a Guillema de Branca i Guillema d’Agell i a “sororibus et fratribus vestris ibi intraturis” l’església de Mujal i totes les seves pertinences (doc. 150). Es pot deduir del text, i sobretot del participi futur que hem destacat, que a banda de les dues “germanes” no hi havia cap més membre en aquell moment. De fet, no es conserva cap document original en què Guillema de Branca rebi el títol de prioressa i hem d’esperar l’any 1270 a trobar-ne un que qualifiqui Guillema d’Agell de “rectora” (doc. 172). És més, tot fa pensar que el motiu de la donació és, precisament, el fet que Guillema d’Agell hagués decidit afegir-se en comunitat (de dues germanes) a Guillema de Branca, de manera que el prior decidí regular-la, quelcom innecessari quan només hi havia la donata Guillema de Branca. Així, s’estableix que aquells que volguessin formar part de la comunitat haurien de viure segons la regla de sant Agustí, si més no mentre fossin al convent (però no quan haguessin de sortir per dur a terme qualsevol negoci).69 El priorat retenia tots els ingressos que rebessin els clergues pel

68. No comptem amb la datació tòpica, però l’instrument fou clos per Pere de Bages, notari públic de Barcelona. 69. “Si autem aliquas vel aliquos de predicto loco ire oportuerit pro expediendis negociis extra locum, liceat eis vivere secundum Deum prout videbitur expedire donec ad locum proprium locum revertantur” (doc. 150). DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 51 seu servei a l’església, fent especial menció de les remuneracions per les benediccions dedicades a les dones que acabaven de donar a llum un infant i pels casaments: “non recipiatis parteras nostras sive puerperas neque nostras nubcias”.70 Tan sols deixava en poder de la comunitat la lluminària, per la qual rebria un cens anual d’una lliura de cera (és a dir, el cens que el priorat havia de satisfer a Sant Llorenç) i nou sous. Es donà llicència per escollir una germana perquè presidís el convent (“ut aliqua a sororibus legitime electa presit semper dicto loco”), sempre que fos confirmada pel priorat, que també es reservà el dret de control “tam in capite quam in membris” del convent mitjançant visites anuals, així com sobre els clergues que la comunitat hi pogués destinar per dur a terme els serveis.71 Aquesta donació fou completada per una altra, de l’any 1254, atorgada per Arnau Vidal i la seva esposa Pereta, amb el consentiment i la voluntat de l’abat de Sant Llorenç, de “quendam honorem et terram que est in circuitu ecclesie predicte” (doc. 152). Sembla clar que la donació tingué per motiu l’ampliació de les instal·lacions conventuals, ja que s’evidencia amb el mateix verb dispositiu (“damus et offerimus ... ad hedificandum et construendum”) i s’incorpora una clàusula del tot inusual per una honor o una terra, que normalment apareix a les transaccions de cases: “de abisso usque ad celum” (IGLESIA 1991).72 És, d’altra banda, a la clàusula de transmissió corporal on s’especifica que Guillema de Branca i Guillema d’Agell73 reben l’honor en règim d’alou franc i lliure. A continuació, els atorgants afegeixen una nota de memòria familiar quan addueixen el motiu pietós de la donació:

70. La doble referència a parteras i puerperas cal entendre-la com a sinònims (aquí sive funciona com a conjunció copulativa), en català i en llatí, i respon a les misses de parteres que tenen el seu origen litúrgic a la Benedictio puerperae, dins les Litanie et orationes antiquae del segle X (MIGNE, Patrologia Latina, vol. 138, col. 927-930B). 71. La regulació de la comunitat, com veiem, és, alhora, el mecanisme de control més evident. Al ﬁnal d’aquest apartat tornarem sobre aquest aspecte. 72. En aquest mateix diplomatari, es pot trobar als documents 16, 20, 75, 105, 170. També l’hem documentada en la donació precària d’una honor situada a la sagrera de Sant Martí de Sorbet (doc. 11), si bé es tracta possiblement de cases, com fa pensar un altre document de la dita sagrera (doc. 20). El seu ús habitual en establiments o compravendes de cases a la vila de Terrassa ja fou detectat per Joan Soler (2003). 73. Els receptors de la donació són, en rigor, Déu i les tres verges titulars dels altars (Eugènia, Margarida i Susanna), i un genèric “omnibus successoribus et servientibus eorundem beatarum Virginum”. Com veiem, sembla que encara només són elles dues a formar part de la comunitat, ja que, en cas d’haver-se establert un grup més nodrit de germans i germanes, el normal hagués estat referir-se a una d’elles com a responsable (rectora o priorissa, com ja trobem a partir dels anys setanta). 52 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

“ad salutem animarum nostrarum et genitorum nostrorum, qui dictam capellam dicuntur hedificasse”.74 Abans d’iniciar les renún- cies que la recepció del dret comú fa habituals en aquests tipus de documents, s’afegeix un aclariment respecte a les afrontacions (ja detallades, com és habitual, després d’anunciar l’objecte de transacció), tot indicant que foren fixades en presència de l’abat de Sant Llorenç, del de Sant Cugat, del prior Guigó, de Guillem de Terrassa i de “quorumdam fratrum minorum qui ibi erant”, en el que és la primera menció de franciscans a Terrassa.75 Sembla evident que, tractant-se de la fixació del domini central d’una nova institució religiosa, els titulars de les principals institucions amb dominis sobre la zona volguessin estar presents per vetllar pels seus drets. Segueix a les renúncies per dret dotal de Pereta (“legum Velleyani et iuri ypothecarum nostrarum”), la garantia d’obligació de tots els béns de la família Vidal. A continuació, els atorgants reben seixanta sous barcelonesos per la donació, sobre els quals fan la renúncia de pecunia non numerata, i, per a major garantia, Pereta, “gratis et sine omni vi”, jura pels quatre sants evangelis no actuar-hi en contra. Just abans de l’escatocol, l’última paraula és per Berenguer, abat de Sant Llorenç, que com a senyor eminent de l’alou autoritza la donació en favor de les dites verges i de les seves servidores. Aquestes dues donacions que oficialitzen la constitució de la comunitat foren precedides, com dèiem, per l’actuació de la donada Guillema de Branca, com a mínim des d’una dècada abans. Així, l’any 1241 Guillema comprà una terra a Berenguer Donat i la seva esposa Ferrera que aquests tenien per Pere d’Om i el rei (doc. 61). Aquesta compra, que ens ha pervingut només com a assentament notarial, mostra com la vinculació de Guillema a Santa Margarida era més personal que institucional.76 Així, l’escrivent inicialment

74. Per contra, com ja hem comentat, sabem que al segle XI l’església de Santa Eugènia era regida pel matrimoni Queruç i Òria. L’interessant, tanmateix, és observar com la família que s’havia encarregat del manteniment de l’església durant diverses generacions va voler afegir aquest detall de memòria particular —ni que fos inventat, tal com implícitament es reconeix amb aquest “dicuntur”— en un document que significava la fi de la seva gestió. 75. Com veurem més endavant, el 1244 són esmentats uns frares predicadors que actuen com a àrbitres conjuntament amb el capellà de Sant Pere (doc. 91). 76. El 1238 Guillema de Branca, que llavors era “donata Sancti Felicis”, és a dir, de Sant Feliu de Montagut, reconeix haver rebut del seu pare Guillem, del seu germà Ferrer i de l’esposa d’aquest, Ramona, tota la part hereditària (“hereditate, legitima et falcidia”) que li corresponia (PUIG 1992, doc. 341). No s’especifica la seva composició, però hauria de tractar-se de diners més que de terres, vist el conjunt DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 53 havia escrit “vendimus Deo et ecclesie Sancte Margarite et Sancte Eugenie [et] tibi Guillelme, donate eiusdem ecclesie”, però hagué de corregir-ho, segurament en el moment de l’extensió del mundum,77 tot ratllant la institució eclesiàstica. Creiem que aquesta vacil·lació de l’escrivent mostra com Guillema de Branca acabava d’establir-se com a donada a la dita església i que, potser, encara no comptava amb la plena autorització del priorat. Precisament, aquesta peça de terra fou adquirida per edificar la casa on s’establí Guillema i, posteriorment, la comunitat. Així, tres anys després, Guillema comprà a Pere d’Om per deu sous el cens de quatre diners que li havia de satisfer per l’esmentada terra (doc. 86).78 Observem que ja s’especifica que hi ha unes cases edificades (“illius pecie terre, in qua domos edifficantur”), situades, com el reconeixement que en féu al rei Jaume I el dia posterior indica, “ante dictam ecclesiam Sancte Margarite” (doc. 87). Aquestes domos devien ser el nucli del futur convent i, com veiem, Guillema de Branca es preocupà d’adquirir-ne el ple domini. Hem de destacar, per tant, aquest modus operandi de Guille- ma per adquirir possessions, és a dir, mitjançant compravendes, i que difereix de l’habitual de les institucions eclesiàstiques (via donacions o llegats), però que és comú a d’altres cases de donades, si més no fins que són regulades i assimilades als convents femenins.79 Com acabem de veure, Guillema compra la peça de terra i, a continuació, adquireix també el cens al qual estava sotmesa, només resta el rei com a senyor últim. És a dir, Guillema aconsegueix el ple domini, un alou, sobre la terra on construirà el

de compres que féu posteriorment. El fet que no s’indiqui la naturalesa dels Branca indica, com és habitual als manuals de Bertran acòlit, que resideixen a Terrassa. Els Branca havien de formar part de la classe vilatana més benestant, ja que Ramona, esposa de Ferrer, va contribuir al seu matrimoni amb un dot de cinc-cents vuitanta sous (PUIG 1992, doc. 430 i 431). 77. La nota conté el signe habitual d’extensió de l’original amb tres barres ratllades. 78. Aquesta és una de les tres reparacions que El·lesèn de Mujal hagué de fer l’any 1281 de documents que legitimaven les possessions de la seva comunitat. Observem com Guillema és anomenada “priorissa”, precisament perquè es tracta d’una interpol·lació, tal com deixa clar la segona reparació (doc. 133), de la qual s’ha conservat l’assentament original. Així, a la reparació Guillema s’intitula “priorissa” però a l’assentament només és “donata”. Al document 86, a més, també trobem un “ex certa sciencia” just abans del verb dispositiu, insòlit en aquesta cronologia, però habitual, en canvi, per a l’any de la reparació. 79. Aquest mecanisme també fou emprat per les donades de Santa Maria de Sales abans de la regulació feta, en aquest cas, pel bisbe de Barcelona l’any 1315, com ha estudiat Dolors Sanahuja (1992: 239-40). 54 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES seu convent mitjançant una seqüència de tres documents (docs. 61, 86, 87). Aquest procediment es repeteix diverses vegades. Així, el 1244 un camp situat al lloc anomenat Guadell, i que és domini dels Terrassa, és comprat per Guillema als seus tinents per quaranta sous (doc. 101).80 Al cap de dos anys, gràcies a la llicència que rebé la dita Guillema per conduir-hi aigua des d’un torrent a través d’una honor d’uns tercers, sabem que ja havia adquirit l’esmentat camp en alou: “quem condam tu emisti de Petro Ma- gistro et de Arnaldo Paleti et precia adquisivisti de Guillelmo de Terracia per tuum proprium alodium” (doc. 113). De fet, un cop regulada la comunitat, la compravenda continuà essent la principal via d’accés a patrimoni nou. Així, en una seqüència que recorda força l’anterior, Guillema d’Agell comprà el 30 de desembre de 1271 a Llorenç d’Om una peça de terra, sota domini dels Terras- sa, per quaranta-sis sous de tern i, al cap de pocs dies, el 13 de gener de 1272, Jaume de Terrassa i la seva esposa Guillema li feren donació de la dita peça en franc alou (docs. 176 i 177).81 Òbviament, l’altra opció era comprar terres que, directament, fossin detingudes en règim d’alou (docs. 172 i 199). Només comptem amb una donació anterior a la fundació del 1252, la que Arnau Bellot féu d’una terra en franc alou l’any 1249 i que el seu ﬁll Llorenç conﬁrmà un any i mig més tard (docs. 133 i 147). Per al període posterior, com hem vist, ja n’hi ha alguns exemples més, si bé no gaires. A banda de la donació dels Terrassa (doc. 177), n’hi ha una altra d’un alou franc feta per Bernat de Mujal i la seva esposa l’any 1268 (doc. 168) i la del delme de la carn que féu Berenguer de Castellvell (doc. 183). La donació de Bernat de Mujal ha pervingut només gràcies a una còpia del Repertorio i no permet precisar gaire el seu contingut. Tenint en compte l’atorgant i la presència d’El·lesèn de Mujal com a prioressa a partir de 1281, potser s’explicaria com a donació vinculada a l’ingrés d’El·lesèn a l’esmentada comunitat.

80. En aquest document l’església ja ﬁgura, conjuntament amb Guillema, com a receptora. Així, segurament, el priorat ja havia donat el seu vistiplau a l’activitat desenvolupada com a donada. Destaquem, de nou, les diferències entre l’original i la nota de l’assentament, on s’hi llegeix “donate Sancte Margarite”, fou afegit i interlineat posteriorment l’epítet de “priorisse monasterii”. 81. Fixem-nos com, en aquest cas, l’adquisició del ple domini sobre la terra no es féu per compra sinó per donació. Més signiﬁcatiu encara és que els senyors de les terres de 1244 i de 1272 eren la mateixa nissaga, la dels Terrassa. La seva actitud respecte a la comunitat, un cop ha estat acceptada i controlada per les autoritat locals, ha canviat clarament. Per aconseguir donacions pietoses, per tant, calia quelcom més que establir-se com a comunitat religiosa. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 55

Seguint aquesta actuació, el convent aconseguí un compacte, si bé reduït, ple domini a l’entorn de Santa Margarida que es fa evident quan es repassen les afrontacions i els cognoms dels tinents. Un ple domini que es veié completat, com avançàvem, amb la donació inter vivos que Berenguer de Castellvell féu l’any 1274 de “omnia decima integriter, quem habeo vel habere debeo ... in illa domo et monasterio vestro predicto, videlicet, tantum de omnibus carnibus de agnis, capritis, porcellis, vitulis, caseis et lana et omnibus aliis ad carnes pertinentibus” (doc. 183). Per cloure aquest apartat dedicat a Santa Margarida, resumirem el que hem anat apuntant al llarg de les anteriors pàgines sobre l’origen i la composició de la que acabarà essent una canònica de monges agustiniana. Inicialment, però, sembla que hauríem de veure en l’actuació de Guillema de Branca un exemple de la nova espiritualitat urbana que, des de la fi del segle XII i al llarg de tot el XIII, impulsa els laics a servir Déu sense, però, entrar en el clergat i que també trobem a la base de la fundació dels ordes de frares predicadors (LITTLE 1983). ¿Es podria, en concret, tractar d’un dels molts intents de cercar espais vitals autònoms per part de les dones dins l’àmbit religiós, vista la pràctica impossibilitat de trobar-los en l’àmbit laic? (CABRÉ 2001)82 Amb la documentació que ha pervingut és difícil assegurar-ho. Sembla clar que Guillema de Branca optà per la vida religiosa en detriment del matrimoni i ja l’any 1238 rebia la seva herència, quan era donada de Sant Feliu (de Montagut).83 ¿Rebel·lia de gènere? ¿O, potser, estratègia familiar per potenciar la figura de l’hereu, Ferrer, i disposar de sòlids vincles amb l’Església? De fet, llur germà Pere també optà per servir Déu, si bé de manera més institucional.84 Certament, Guillema podria haver anat a parar a algun convent femení ja establert, però, en canvi, la documentem només com a donada, primer a Sant Feliu i, ja a partir de 1241, a Santa Margarida, quelcom que li permet disposar lliurement del seu patrimoni. Allà actuà en solitari fins l’any 1252, quan trobem Guillema d’Agell

82. Aquest treball introdueix un dossier dedicat a aquest tema amb diverses aportacions i un nodrit recull bibliogràfic. 83. Caldria situar aquesta església a la masia de Can Sant Feliu, on es localitzaren restes d’una planta basilical. 84. Primer, va rebre també la part de l’hereditat que li pertocava el 1241 (PUIG 1992, doc. 1138) i ja l’any 1243 el documentem com a diaca de Sant Pere (doc. 79). El mateix Pere, l’any 1248, ja com a prevere, obtingué els drets sobre el cobrament del delme de Sant Fruitós per tres anys conjuntament amb Pere de Celler a canvi de tres-cents sous (docs. 118 i 119). 56 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES com a soror també vinculada a Santa Margarida. Les mencions de Guillema de Branca com a prioressa es deuen només a les reparacions, redactades l’any 1281, de tres documents dels anys 1244, 1249 i 1251 (docs. 86, 133 i 147). Gràcies a la nota de registre conservada del segon d’aquests documents, observem com Guillema de Branca, en realitat, continua essent només donata. En tot cas, sí que s’observa una variació de l’any 1241 al 1244, ja que la vacil·lació de l’escrivent respecte al fet que la institució (Déu i els altars de l’església) sigui també beneficiària de les accions jurídiques generades per Guillema ha desaparegut (docs. 101, 133). Aquesta confirmació de la seva vinculació a l’església, però, no té res a veure amb el fet que s’hi hagi establert una comunitat, sinó amb el vistiplau (i control) del priorat perquè Guillema actuï com a donada de Santa Margarida.85 A més, si ens fixem en el document de 1249, Arnau Bellot fa donació a Guillema “et omnibus aliis successoribus tuis post te venturis”. És a dir, encara el 1249 no hi havia cap més germà o germana amb Guillema de Branca. Haurem d’esperar el 1252, precisament a la donació de l’església feta pel priorat que és alhora fundació i regulació de la comunitat, per trobar Guillema d’Agell, soror de Guillema de Branca. No és estrany, doncs, que siguin totes dues les receptores de l’església i que les referències a d’altres possibles membres només apareguin en futur al text. Elles dues són la comunitat. Ara bé, justament, la regulació que fa el priorat per a la futura comunitat inclou la possibilitat que sigui mixta i, més significatiu, que els seus membres només hagin de seguir la regla agustiniana quan són al convent i no pas quan marxin fora a continuar amb els seus negocis.86 Sembla, per tant, que més que un espai de religiositat femenina, allò que es vol crear és un espai de religiositat per als membres més devots de la ja consolidada comunitat vilatana terrassenca, sense que haguessin de renunciar als quefers del segle.87 Òbviament, més enllà del control evident que suposa per part de Santa Maria la regulació, es fa difícil creure que

85. Desconeixem, però, si aquest control tingué una materialització jurídica en forma de document, com sí que succeí amb Ferrera, donada de Santa Maria de Puigbarral, de forma gairebé coetània (doc. 93). 86. Vegeu nota 69. 87. En general, el fenomen de les donades i dels donats cal relacionar-lo amb l’àmbit rural (SERRA 1989). Aquí, però, ens trobaríem davant d’un cas, si no urbà (ja que no es constitueix a dins la vila de Palau), sí almenys periurbà (Santa Margarida està a tocar del camí dels monjos i a uns quaranta minuts a peu de la Plaça Vella), lluny del topos heremític amb què sovint es contextualitzen aquestes comunitats de donades. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 57 la disposició final d’aquestes condicions en concret —comunitat mixta i possibilitat de continuar amb els negocis— respongués més als interessos del priorat que a la voluntat de Guillema de Branca i la nova soror, Guillema d’Agell. En tot cas, cal dir que la presència de germans no l’hem poguda documentar més enllà d’una menció genèrica, com veurem a continuació, i tampoc no hem constatat cap activitat d’un donat o donada desvinculada de la seva comunitat. A més, sembla que hem d’esperar uns quants anys a trobar algun altre membre. Així, no serà fins l’any 1270 que Guillema d’Agell rep l’apel·latiu de rectora (“sorori et rectori”) en una venda, en la qual, ara sí, es fa al·lusió a “et omnibus aliis sororibus tuis” (doc. 172).88 L’any 1271, Guillema és anomenada per primer cop prioressa (“priorisse et rectori ecclesie Sancte Eugenie et Sancte Margarite de Terracie”) i sembla que hi podria haver ja una comunitat mixta (“et omnibus sororibus, fratribus et successoribus eiusdem ecclesie et ordinis predicti”). A partir de 1274, l’epítet de rectora es desvincula del de prioressa (doc. 183), com també serà anomenada El·lesèn de Mujal els anys 1281 (a les reparacions que abans hem comentat) i el 1282 (doc. 199). Fora ja de l’abast cronològic del present diplomatari, finalment, gràcies a l’establiment d’una peça de terra que Ròmia de Vilar, prioressa de Santa Margarida, féu el 1295, comptem amb una prova fefaent de la presència d’una comunitat estable.89 A l’escatocol hi trobem l’autorització de sis “monialium dicti monasterii”. Com veiem no hi ha rastre de cap comunitat mixta i la institució s’ha convertit clarament ja en un monestir agustinià femení (ja no són donades sinó monges), en una mera còpia femenina de la casa mare de Santa Maria.

88. Hem d’entendre aquest apel·latiu de rectora en relació amb la gestió de l’església i que, com a tal, efectua aquesta compra. Seria l’equivalent de majoralis, documentat a les comunitats de donades del Baix Llobregat (SANAHUJA 1992; MONJAS 2002). Tot i que no comptem amb documentació original, caldria suposar que Guillema de Branca esdevingué prioressa en algun moment posterior a 1254, mentre que Guillema d’Agell passava a ser la rectora. El 1272, com tot seguit veurem, Guillema d’Agell ja ostenta el rang de prioressa, si bé continua com a rectora (quelcom que, potser, indica la recent desaparició de Guillema de Branca). A més, aquest document de l’any 1270 conﬁrmaria la suposició de vincular la donació feta per Berenguer de Mujal, l’any 1268, a l’entrada a la comunitat de la futura prioressa El·lesèn de Mujal, ja que es fa evident la presència d’altres germanes. 89. PUIG, P.; CARDELLACH, T.; ROYES, M.; TAPIOLAS, J. (1988). Pergamins de l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, 1278-1387. Fundació Noguera: Barcelona, doc. 32. 58 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

L’evolució de Santa Margarida és un bon exemple de com l’església posterior al concili IV del Laterà tingué com a objectiu el control total de qualsevol forma de religiositat alternativa a la ja establerta (MOORE 1989). Un control que, per al cas concret de les comunitats femenines, es veuria refermat l’any 1298 amb la decretal Periculoso, de Bonifaci VIII, que n’obligava l’enclaustrament (VAL 1997). Evidentment, el cas de Santa Margarida no és cap excepció, sinó que trobem diverses comunitats de donades i donats en tot l’àmbit català amb una evolució similar.90 Pel que fa a Santa Margarida, caldria un estudi aprofundit i que depassaria els límits d’aquesta introducció per acabar de copsar-ne l’evolució ﬁns a la seva desaparició durant els primers anys del segle XV.

Santa Magdalena de Puigbarral Per copsar millor la singularitat de l’actuació de Guillema de Branca, comptem amb el cas coetani de Ferrera que, quan ja era donada de Santa Magdalena, el 1244 va rebre vitalíciament del priorat l’església de Santa Maria de Puigbarral (doc. 93). El document ha pervingut en forma de nota de registre, però con- té, de manera sumària, les condicions en què Ferrera es féu càrrec de l’església. Així, mitjançant l’estructura formal d’una donació precària, Guigó i el seu convent feren donació a la dita Ferrera de Santa Maria de Puigbarral “ad bene regendum, gubernandum, serviendum, celebrandum et ad illuminandum, meliorandum et custodiendum secundum posse tuum”. Com a condició, la donada s’havia de mostrar “bona, honesta et religiosa, legalis, ﬁdelis, iusta et omnibus obediens” al priorat, i havia de satisfer anualment per la festa de Santa Maria cinc sous i totes les oblacions, lluminària i almoines que rebés aquell dia i la resta de festes. Fins i tot, de les adquisitiones que pogués fer en nom de l’església, el priorat també en rebria la seva part. Finalment, s’indica que no gosarà (“non sis ausa”) fer celebrar a cap clergue estrany a Santa Maria, ni tampoc podrà proclamar cap altre senyor. Aquest tipus de contracte és força habitual per a la gestió tant de les esglésies com del patrimoni del priorat. En concret,

90. Per exemple, la comunitat de Sant Joan de l’Erm, estudiada per Lluís Monjas (2002). Sobre el fenomen de les donades a la Catalunya baixmedieval, remetem a aquest treball ric en referències a d’altres exemples i força útil gràcies a la síntesi històrica i metodològica que ofereix a la introducció. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 59 hi trobem diverses donacions vitalícies de batllies o concessions de dominis de forma vitalícia perquè el beneﬁciari es faci càrrec de la recaptació de la renda. Allò que no és tan habitual, però, són les condicions draconianes imposades a Ferrera. Especialment, si les comparem amb el marge d’actuació reservat per a Guillema de Branca i Guillema d’Agell a la constitució de la comunitat de Santa Margarida, o, també, amb les condicions en què Guillem de Ca- direta va rebre l’església parroquial de Sant Miquel de Marmellar. Aquesta donació vitalícia, a més, ens informa sobre l’origen de la comunitat religiosa femenina de Puigbarral,91 si bé no comptem amb més referències documentals per al període del qual s’ocupa el present volum, quelcom que no ha d’estranyar tenint en compte les condicions en què Ferrera va rebre l’església de Santa Magdalena. Com ha demostrat Joan Soler, a la ﬁ del segle XIII s’havia convertit ja en convent de monges magdalenes que no tenia res a veure amb la comunitat de Santa Margarida de Mu- jal, tal com d’altres autors havien proposat (2008-2009: 110-111). Aleshores la prioressa era Saurina d’Estapera (documentada entre 1298 i 1340), coetània, per tant, de la prioressa Ròmia de Vilar de Santa Margarida.

Sant Miquel de Marmellar Poca cosa més podem aportar al que ja es va apuntar al primer volum del present diplomatari sobre aquesta església (2001: 50-51). Segons la donació per la qual l’abat de Sant Ruf va rebre Sant Miquel, conjuntament amb la seva parròquia i delmes, de mans del bisbe Guillem de Torroja, aquesta església havia de ser la seu d’una nova canònica agustiniana. Tanmateix, no s’arribà a consolidar cap comunitat rufenca, sinó que a mitjan segle XIII tenim la notícia que l’església depenia de Santa Maria de Terrassa (doc. 148). El fet que, des de l’inici del segle XIX, els pergamins referents a Marmellar ja no constessin a l’arxiu del Sant Esperit, fa impossible establir amb certesa l’evolució d’aquest domini. Per tant, ens limitarem a detallar els termes en què el prior Guigó va traspassar a Guillem de Cadireta l’església l’any 1252. Cal destacar que l’estructura formal de la donació no difereix en excés del que seria una adscripció d’home propi a qualsevol

91. Sobre aquest aspecte, remetem a la introducció del primer volum del diplomatari (2001: 57-58). 60 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES altre domini del monestir. Així, destaquen entre les condicions la donació vitalícia i l’obligació de residència perpètua: “donamus etiam in omni vita tua, ita tamen quod tu servias Deum ... et facias ibidem continuam et perpetuam residentiam”, però també la mateixa adscripció de Guillem: “Sis etiam fidelis nobis et successoribus nostris, et caetera”. Per culpa d’aquest etceterat, que es deu a l’estat de transmissió en què ha arribat el document —una còpia del segle XVII feta per Jeroni Pujades—, no podem acabar de precisar les condicions, ni tampoc els termes en què l’esmentat Guillem acceptà la donació.92 En tot cas, no devien diferir gaire dels termes en què Guillem de Montornès havia acceptat un feu a Sant Martí de Teià uns anys abans (doc. 36), sobretot, si tenim en compte que ambdós documents foren closos pel mateix notari barceloní, Jaume de Port. Si ens centrem en l’objecte de transacció, s’evidencia un doble component, l’església (amb la cura d’ànimes parroquial i els drets o percepcions que se’n deriven) i un mas (amb les seves pertinences), pels quals haurà de pagar anualment per Santa Maria d’agost un únic cens (“sex quarterias frumenti et duas quarterias ordei ... ad mensuram Villefranche”). A canvi d’aquestes vuit quarteres de cereal, Guillem fruiria “tam decimis quam premitiis sive oblationibus obitisque tam iure quam consuetudine ad eandem ecclesiam spectantibus”, i de totes les pertinences del mas. La doble composició del domini de Marmellar respon a la doble via de recepció a Sant Ruf de què fou objecte aquest domini un segle abans. Tal com hem dit, el bisbe de Barcelona donà el febrer de 1149 a l’abat de Sant Ruf l’església, però, dos mesos més tard, Moxet, anomenat Ramon, tot confirmant l’anterior donació, féu també donació d’un alou situat al castell de Marme- llar.93 Aquest alou de 1149, amb terres suficients per treballar amb un parell de bous, s’ha transformat en el mas de 1252, mentre que l’al·lusió al “cimiterio” de la donació de l’església per part del bisbe, s’ha transformat en els “obitis”. Pel que fa a la resta, les descripcions del delme i primícies associades a l’església són les mateixes al cap d’un segle.

92. La còpia s’atura, justament, a l’inici del reconeixement d’obligacions de Guillem i el jurament de ﬁdelitat (“Ad hoc ego Guillelmus de Caderita, et caetera”), calcat, com dèiem, als contractes d’adscripció o confessió d’home propi. 93. Documents 130 i 131 del primer volum del diplomatari. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 61

La capella de Sant Jaume de Terrassa Finalitzarem l’apartat dedicat a les esglésies dependents del priorat amb la capella de Sant Jaume, feta construir per Guillem de Terrassa com a capella familiar, però que restà subjecte a Santa Maria a partir de 1263 (doc. 163). La historiografia fins ara havia acceptat que era el fill de Guillem, Jaume de Terrassa, qui l’havia fet construir. El testament de Guillem de Terrassa, que publiquem (doc. 171), demostra que aquest va ser qui realment la va fundar (SOLER 2004: 20). El 30 de juliol de 1263, Guillem de Terrassa i Guillem de Rovira, rector de l’esmentada capella, d’una banda, i Pere, prior de Santa Maria, de l’altra, acordaren confirmar l’arbitri dut a terme per Arnau, bisbe de Barcelona, sobre la contentio que els enfrontava per la capella de Sant Jaume (doc. 163). Segons es pot interpretar de l’exposició, que resumeix els termes de l’acord, la intenció de Guillem de Terrassa era convertir-la en una autèntica església parroquial. Així, s’estableix que tant Guillem com la seva família i el rector de la capella haguessin d’anar a Sant Pere quan se celebressin les festivitats principals: Rams, Pasqua, Pentecos- ta, Sant Pere, Tots Sants i Nadal.94 Però, sobretot, s’insisteix que “dictus rector predicte capelle non recipiat aliquibus diebus festivis aliquos parrochianos vel parrochianas predicte ecclesie neque conferat parvulis babtismum neque aliqua ecclesiastica sacramenta nisi in necessitate”. A més, el rector hauria de satisfer “in recognitione subiectionis dicto priori et successoribus suis perpetuo in festo Sancti Iacobi singulis annis duas libras cere ad pondus Barchinone”, però cap més cens. Finalment, Guillem de Terrassa, i els seus successors, tindrien potestat per triar un nou rector que havia de ser presentat davant del prior i aquest, al seu torn, l’havia de presentar davant del bisbe en un termini màxim d’un mes. Aquest distanciament dels Terrassa respecte del priorat es pot confirmar amb els llegats dels seus testaments, com veurem en el següent apartat. També, gràcies a aquests testaments, tenim notícia de les deixes que anava rebent la capella que, tal com s’acordà en el document anterior, depenia formalment del priorat. Així, el pri-

94. Efectivament, Guillem de Terrassa era el principal prohom de la parròquia, tal com evidencien dos reconeixements per les obres dutes a terme a Sant Pere per Jovell Llambard (docs. 130 i 131). 62 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES mer rector documentat, Guillem de Rovira, actuarà de marmessor del testament de Guillem de Terrassa (doc. 171),95 on la capella, ultra l’“hereditamento” amb què havia estat dotada, va rebre el que sobrés dels cinc-cents morabatins destinats a llegats pietosos. En el testament de Jaume de Terrassa, atorgat el setembre de l’any 1272, com hem vist, el llegat fou de cinquanta morabatins i Gui- llem de Rovira va obtenir-ne tres més com a capellà (doc. 179). Finalment, el dit Guillem també actuà com a marmessor del testament de Saurina, que destinà vint morabatins per dotar la capella amb llibres litúrgics.96

EL PATRIMONI DE LES ESGLÉSIES EGARENQUES AL SEGLE XIII

Dedicarem aquest tercer apartat a l’actuació del priorat sobre el seu patrimoni al llarg del dos-cents. Fixarem la nostra atenció, especialment, en les formes jurídiques escollides per, segons el cas, adquirir, gestionar o consolidar el conjunt de béns i rendes de les esglésies egarenques. El patrimoni se centra, bàsicament, en el terme terrassenc. Si bé no es detecta cap increment signiﬁcatiu, de fet les donacions disminueixen en comparació amb el període precedent, gràcies, sobretot, a la conservació del registre notarial, tenim constància de noves formes de gestió de les terres i de les relacions amb els seus tinents (l’establiment substitueix la donació precària) i de les rendes (donacions vitalícies de batllies, arrendaments del delme de Sant Fruitós, etc.). També emergeix, gràcies als assentaments notarials, el recurs al crèdit a curt termini per part del priorat, pràctica que devia ser habitual ja abans, però que, per la mateixa curta validesa temporal d’aquests negocis jurídics, no en tenim constància documental. Finalment, repassarem els litigis que hagué d’emprendre el priorat per la defensa del seu patrimoni.

Formes d’adquisició: donacions, deﬁnicions, compres i llegats Dins del grup de les donacions, començarem amb la donació com a confrares atorgada per Ramona Pellicera i el seu marit

95. També actuà com a marmessor mestre Berenguer de Torre, ardiaca de Barcelona, un dels testimonis de l’acord sobre la capella. 96. Als manuals notarials trobem diversos assentaments atorgats per Guillem de Rovira al llarg del període del present diplomatari. Així, encara el 1283, concedí unes terres a Guillem de Mujal ad bene laborandum, en qualitat de clergue i rector de Sant Jaume (ACVOC-AHT, Fons notarial, Capbreu Bertran acòlit, 1283-1284, f. 14r). DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 63

Berenguer de Vilar l’any 1227 (doc. 23). Aquest és l’únic exemple documentat al present volum.97 El document contempla una doble acció jurídica. En primer lloc, Ramona i Berenguer es lliuren (“damus et reddimus nos metipsos”) com a confrares de Santa Maria, conjuntament amb unes cases a la vila que tenien en alou i, un cop morissin, amb una sort de terra amb aigua per regar a l’Horta Nova. Pel que fa a l’esmentada sort i a la resta de béns mobles, es reserven poder actuar-hi lliurement amb el consentiment del priorat. A continuació, com a nexe amb la següent acció jurídica, segueix la clàusula de transmissió corporal dels béns dels atorgants cap al prior i els seus successors. Un cop resta escrita la transmissió, el prior, en nom seu i del seu convent rep el dit matrimoni “per confratres et modo in presenti et nunc et semper collegimus vos in spiritualibus bonis ecclesie nostre et domui nostre”. S’acorda també que, si morís Ramona i restés Berenguer amb vida, el priorat l’acollirà “per fratrem in spiritualibus bonis et in temporalibus”, el vestirà i alimentarà, a condició que “sis fidelis et hobediens ecclesie dicte ... sicut est consuetudo matris nostre ecclesie Sancti Rufi”. Finalment, per a més seguretat, Ramona i Berenguer juren davant Déu i els quatre evangelis que seran fidels al priorat i no aniran en contra del que s’ha acordat. D’aquesta donació com a confrare de Berenguer de Vilar i dels seus béns, com veurem més endavant, en trobarem un ampli ressò en la documentació del diplomatari. De fet, Berenguer esdevindrà un dels principals fidejussors del priorat per als seus crèdits i, fruit d’un d’aquests mateixos crèdits, el priorat haurà d’establir les cases i l’horta a la família Vidal. Comptem amb cinc donacions el beneficiari de les quals és el priorat.98 Dues d’elles han pervingut com a extracte del Repertori (docs. 15 i 149), la primera, de 1223, d’unes cases a Barcelona, i la segona, de 1252, en què es fa donació dels delmes d’un camp situat a Vidrer, dins la parròquia de Sant Pere. D’aquestes donacions ben poc podem dir respecte a llur estructura formal. Les

97. Per a la segona meitat del segle XII i els primers anys del XIII s’han conservat cinc d’aquestes donacions (2001: 159-160). En canvi, al present diplomatari als testaments també hi trobem el lliurament com a confrares dels atorgants (vegeu més avall). 98. Destaquem l’evident descens respecte a la quinzena de donacions rebudes pel priorat des de la seva instauració a Terrassa el 1113 fins al 1207 (2001: 139-142). El major percentatge de definicions, com tot seguit veurem, explica en part aquest descens. En tot cas, sembla evident que al segle XIII no es produeix cap incorporació significativa de patrimoni al priorat. 64 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES altres tres són pietoses. Així, l’any 1225 Guillema de Pla i el seu fill Berenguer lliuraren la tasca d’una terra del seu alou del Pla tant a l’església de Santa Maria com al priorat, “ob remedium anime filii mei Raimundi et aliorum parentorum nostrorum” (doc. 19). La segona, de 1238, l’atorgà Ramon de Santfeliu, “pro remissione anime mee et parentum meorum”, a Miquel, monjo de Sant Pere, i als seus successors a l’esmentada mongia (doc. 42). L’objecte de donació foren dos masos, que el dit Ramon tenia en alou per compra a Oliver de Togores, “cum omnibus hominibus et feminabus, et omnibus se habentibus et habere debentibus, cum omnibus exitibus, redditis et proventibus, et cum censibus, serviciis, usaticis, dominacionibus et servitutibus et emprivis, cum locidis, firmamentis et stacamentis”. La donació, però, es féu a condició que s’instituís una missa a l’altar de Sant Joan que se celebraria els dilluns, divendres i dissabte de cada setmana. Es tracta, per tant, d’una fundació pietosa. En cas que passés un any sense fer el servei, l’atorgant o els seus successors es reservaren el dret de recuperar el llegat i atorgar-lo a una altra casa religiosa. Per reforçar l’obligació del receptor, a més, s’incorporà una clàusula penal espiritual: “et nisi feceritis intus in inferno dampnificetur.” La tercera correspon a Pere de Palau, qui l’any 1250, “si forte me mori contigerit in viatico quod in proximo sum facturus apud Tirimze”, féu donació al priorat de la seva hereditat paterna, ja en possessió de l’atorgant, i de la materna, quan arribés el moment de la mort de la seva mare. En cas que tornés, però, de Tremissèn, la donació no tindria efecte (doc. 141).99 La donació es devia atorgar just abans de començar el viatge, ja que la clogué Pere Marquès, notari de Barcelona, i el fet que s’hagi conservat el pergamí indica que, segurament, Pere de Palau no retornà. Finalment, comptem amb un debitori, un reconeixement i un arrendament vinculats a una donació pietosa i fundació de Maria de Terrassa (docs. 88, 89, 90). Aquesta donació no s’ha conservat,

99. Destaquem que aquesta és una de les primeres notícies que documenten el pas de comerciants catalans a Tremissèn. Ja Dufourcq havia assenyalat que aquests contactes inicials es degueren produir entre 1227, any en què Jaume I atorgà una ordenança destinada a la protecció dels navegants i comerciants amb el Magreb on Ceuta és l’única plaça marítima que es menciona, i 1267, any en què Guillem Galceran fou enviat com a ambaixador per part de Jaume I a Tremissèn, tot especificant que rebrà els mateixos emoluments que els seus antecessors en el càrrec (1948: 14). A més, tot just el 1248, Tremissèn havia esdevingut independent del domini almohade. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 65 però, gràcies als documents citats, podem deduir que Maria féu donació al prior Guigó de tres-cents sous que Guillem de Terras- sa i Saurina devien prèviament a Maria. Així, el 14 de febrer de 1244, Guillem de Terrassa i la seva esposa Saurina reconeixen que deuen al prior Guigó els tres-cents sous que Maria li havia promès i que li devien a ella, per la qual cosa li lliuren un mas i els molins de Móra (doc. 88). L’àpoca atorgada pel prior Guigó el mateix dia, però, no la fa a l’esmentat Guillem, sinó a Maria de Terrassa i és en aquest document que s’explicita el motiu de la donació: “ad hopus emendi honorem et exitus unum semper nocteque dieque arderet quandam lampadam ante altare Sancte Marie de Terracia et est factum quoque anno aniversarium et comemorationem pro te et anima tua” (doc. 89). La donació, finalment, segurament havia de posar punt i final a algun tipus de litigi entre Maria i el priorat, ja que encara el mateix dia Maria lliura al prior “usque bene et plenarie omnia debita mea et iniuria penitus solvantur et deliberentur” una sèrie de rendes provinents de les Muntanyes100 i la meitat dels cent mancusos que anualment rebia de Terrassa (doc. 90). Una altra de les formes jurídiques emprades pel priorat per tal d’adquirir o, més aviat, recuperar i consolidar el seu patrimoni fou la definició.101 Sovint, com el mateix tenor dels documents especifica, aquestes definicions suposen l’últim acte d’un litigi, bé sigui per via judicial o extrajudicial, que acostumava a cercar una solució compensatòria per ambdues parts. Així succeeix amb el primer document del present volum. Arnau de Cegunyoles, la seva esposa Ermesenda i llur fill Berenguer defineixen al prior Guillem “illum honorem totum cultum et incultum, quem demandabamus sicut Iohannes de Ulmo tenet et possidet” (doc. 1). Els atorgants, a més, confirmen “illas donationes et cartas” que feren Arnau i Guillem de Vacarisses,102 amb d’altres membres de la seva família, d’una altra honor situada al terme homònim, tot renunciant a qualsevol futura demanda per dret d’esponsalici o per qualsevol

100. Les Muntanyes són un domini reial, ja documentat al capbreu de Ramon Berenguer IV de 1151-1152, del qual, per via d’infeudació, en treien rendes les nissagues vinculades a la castlania. Es tracta de tota la serra que va des de l’actual carretera de Rellinars a Can Candi, si bé, segurament també s’estenia fins a la serra de l’Obac. 101. Docs. 1, 73, 77, 114, 139, 178. Aquest rerefons de conflictivitat amb els tinents al segle XIII ha estat analitzat en profunditat per Pere Benito per al conjunt del comtat de Barcelona (2003: 504-521). 102. És aquesta una bona mostra del caràcter constitutiu dels documents. 66 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES altra “consuetudine vel racione”. Finalment, s’acorda que, pel que fa a una quarterada de terra de Vacarisses, seguiran el “laudem et consilium proborum hominum”. Com veiem, en els temes que encara no s’havien posat d’acord, es continuava cercant la reso- lució pactada. A canvi de la definició, tal com consta entre les firmes dels testimonis i la cloenda de Joan, prevere i capellà, els atorgants reben deu sous barcelonesos. Les següents definicions fan encara més patent la recuperació efectiva dels drets sobre dominis que ja tenia el priorat, si bé han pervingut en forma d’assentament notarial i, per tant, es limiten a registrar el contingut que les parts consideraven essencial. Així, el 1242, Ferrer de Perellada definí i retornà al priorat el mas de Valls, que tant ell com el seu pare ja tenien per la dita casa (doc. 73).103 En el breu assentament, es fa constar la clàusula de transmissió dels béns, que inclou també “omnibus instrumentis que inde habeo et habere debeo”,104 i que l’atorgant rep vuit sous. El mateix any, Bernat d’Argelaguet defineix una peça de terra “quam ego et mei diu pro vobis et dicta domo habui et tenui” davant l’església de Sant Julià d’Altura (doc. 77). En aquest cas, però, no rep cap compensació. L’any 1250, una altra nota de registre indica la de- finició feta al priorat per Ermesenda de Comaprofunda i el seu fill d’una honor (doc. 139).105 Com en l’anterior ocasió, tampoc no rebé compensació. També, gràcies a un extracte del Repertori, documentem la mútua definició entre Pere de Claret i El·lesèn “Aculta” sobre uns olivars i els seus censos (doc. 178). Finalment, comentarem l’altra definició que ha pervingut mit- jançant pergamí original (doc. 114). De fet, també comptem amb la nota de registre, quelcom que permet comparar llur contingut. En rigor, el document conté una doble acció jurídica: la confir- mació per part dels germans Bernat i Guillema de la venda que

103. De fet, la definició permet recuperar al priorat “quantum in agrariis et censibus que de XXV annis citra inde non habuistis”. 104. Aquesta clàusula, tant a les definicions com als altres tipus documentals, no acostuma a ser explicitada a la nota de registre, però sí que s’incorpora al mundum (tal com hem pogut comprovar amb els exemples del diplomatari). És, conjuntament amb la referència al dret de fadiga dels establiments, una de les poques clàusules que podem donar per descomptades, malgrat que no hi figurin a l’assentament (PUIG 1992: 24). Probablement, en aquesta ocasió la importància que s’atorga als documents que acompanyen la definició explica el fet que la clàusula de transmissió dels béns aparegui a l’assentament. 105. S’empra la mateixa clàusula per expressar la pertinença de l’honor al priorat: “quem nos et nostri diu pro vobis et dicta domo habuimus et tenuimus”. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 67 llur mare ja difunta, Maria Baiona, havia fet al priorat d’un mas que tenia per la dita casa; i la definició de tots els drets i accions “reales et personales” que hi poguessin tenir per raó de “hereditatis, fraresche vel legitime sive legati”, tot renunciant al benefici de minoria d’edat. Per a major seguretat, “gratis et sine omni vi”, els atorgants juren que observaran l’acord per Déu i pels quatre evangelis “nostris manibus corporaliter tacta”. A canvi, reben cent sous barcelonesos. Observem com a la nota de registre s’assenten també totes aquestes accions fonamentals (confirmació, definició i renúncia de drets, jurament, recepció dels cent sous), si bé no s’entra en el detall que trobem al mundum. Així, la clàusula del jurament queda reduïda a un escarit “Et hec iuramus”. Com és habitual per a les institucions eclesiàstiques, ben poques vegades es recorre a la compravenda com a mitjà d’adquisició de patrimoni. En concret, només tres documents són compres realitzades pel priorat egarenc (docs. 67, 68 i 126). La primera, feta l’últim dia de l’any 1241 per Ramon de Cort, de Claramunt, i el seu fill Bertran, es tracta d’una venda a Déu i a l’altar de Santa Maria “que edificatur in ecclesia Sancti Iuliani” de dos masos “cum suis censibus, agrariis, dominacionibus et servitutibus et hominibus et feminabus” (doc. 67). Els atorgants donen garantia per evicció i a través del seu jurament i reben quaranta sous. Entre el març de 1242 i de 1243, Maria de Merola106 i el seu espòs Bernat d’Òdena venen al prior Guigó unes cases, situades prop del Forn d’en Ripoll, a Barcelona, a canvi de seixanta sous, rebuts en el moment de la venda, i que el prior es fes càrrec del deute que tenien contret amb el jueu Vidal d’Espanya i que ja se n’havien ocupat, com a fidejussors, Felip de Merola i la seva esposa Alamanda (doc. 68).107 Com que la venda ha pervingut en pergamí, tot i que fragmentari, permet observar l’estructura formal habitual d’aquest tipus de contractes: verb dispositiu (“vendimus et concedimus”), objecte i descripció d’afrontacions, la clàusula de propietat vertical (“a profundo abissi usque ad celum”), la de transmissió corporal del bé, clàusules de renúncia com la de duplicis deceptionis (les altres estan afectades per les llacunes del

106. Els Merola formaven part de les famílies benestants barcelonines, tal com ha pogut identificar Carme Batlle en el seu estudi sobre el jurista Guillem Eimeric (2007). 107. Si bé no resta clar, fruit de les llacunes textuals, sembla que com a garantia del préstec, els fidejussors havien aportat el lloguer de les cases (“logerio illarum domorum”). 68 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES pergamí), garanties d’evicció i d’obligació de béns i clàusula final de jurament. L’última de les vendes fetes al priorat l’atorguen Guillem de Viladecavalls i la seva esposa Ramona el 1249 (doc. 126).108 Els atorgants venen al priorat tots els drets que tenen sobre el mas de Puig, inclosos “dominaciones et servitutes, iovas, traginum, paleam et locidum”. Es fixa el valor de la venda en quaranta-un sous, que els venedors reconeixen haver rebut, tot renunciant a la moneda no comptada. Després de les clàusues de transmissió corporal i de consignació del bé venut, hi trobem les ja habituals renúncies per dret d’esponsalici i de duplicis doli (variant local de la més comuna duplicis deceptionis), la garantia d’evicció i el jurament de Ramona. També destaquem la promesa de fer-se càrrec de les despeses dels possibles litigis que se’n poguessin derivar. Com que s’ha conservat també la nota de registre, observem una significativa el·lisió entre aquesta i el mundum. Així, a l’assentament els atorgants lliuren tots els drets “salvo iure Petri Ferrari Huyastrelli, quantum ad locidum et ad sua iura sibi pertinen[cia r]atione fabrice et fabri”. És a dir, al ferrer Pere Ferrer li corresponien una sèrie de drets pel lloçol i altres sobre aquest mas, segons la nota, sobre els quals, en principi, el priorat no hi tindria potestat. ¿Per què no es recullí aquest detall al mundum? El cas és que, d’aquesta venda, se’n deriven dos documents més (docs. 127 i 128). El primer, atorgat el mateix dia, és la promesa dels venedors a Guigó que “quando filius noster Guillelmus fuerit de etate cartam firmare”, li farien confirmar la venda i, en cas de no fer-ho, pagarien com a pena seixanta sous. El segon document, atorgat el dia següent, permet entendre el perquè de l’el·lisió que comentàvem, ja que es tracta de la confirmació, per part del prior, a Pere Ferrer, d’Ullastrell, de “medietatem totius illius locidi integriter de blado de manso de Podio et totum vinum ... et omnia alia que ibi habes consuetum habendi et recipiendi”, de la mateixa manera que fins llavors ho havia tingut per Guillem de Viladecavalls. Observem que Pere Ferrer és un dels testimonis, juntament amb Guillem de Castellvell i Berenguer de Vilar, dels dos documents anteriors. Així mateix, Guillem de Viladecavalls és també testimoni en aquesta confirmació, junt amb Berenguer de Vilar. És a dir, totes les parts afectades són presents d’una mane-

108. Es tracta dels senyors del castell o casa forta de Viladecavalls Jussà, segons recull l’obra Els castells catalans (vol. 2, p. 174). DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 69 ra o una altra en tots tres documents. Entenem que l’extensió in mundum de la venda es realitzà amb posterioritat a l’assentament de la confirmació del dia següent, ja que, un cop atorgada la confirmació, la referència a la reserva de drets de Pere Ferrer es devia considerar redundant (la darrera acció jurídica assegurava al d’Ullastrell els seus drets sobre el mas) i, per tant, no s’inclogué dins el tenor final de la venda. A continuació, repassarem els testaments i aquells documents que ens informen de llegats rebuts per les esglésies egarenques.109 El 19 de juny de 1213 es publicà l’última voluntat de Joan Civader, ja difunt, qui havia testat el 2 del mateix mes davant l’altar de Sant Feliu de l’església barcelonina de Sant Just i Sant Pastor (doc. 4). Malalt, es lliurà “pro confratre” a Santa Maria, on manà també ser enterrat, per la qual cosa llegà unes cases que tenia en alou a la vila de Palau, amb la condició que es fes “unam lampadam assidue ardere nocte et die” davant l’altar de Santa Maria de la dita església. Deixà deu sous a les obres de Sant Pere i de Sant Miquel, dos sous al capellà de Sant Pere i, entre d’altres, cinc sous a l’església de Sant Fruitós, de la qual tot just el 1206 en teníem la primera menció. Sembla que el testador, tot i casat, ja que salva els drets per esponsalici de la seva esposa Berenguera, morí sense descendència, quelcom que li suposà haver de pagar “dominis suis C solidos vel terciam partem rerum suarum” en concepte d’eixorquia (tot i que aquesta no s’explicita al text, com tampoc es fa amb el nom dels senyors). Segueix el testament de Pere Bertulí, atorgat el gener de 1214, qui també malalt es lliurà a Santa Maria “pro fratre et converso cum omni meo alodio de Umbra Bona solidum et liberum” i la tasca d’un altre alou seu (doc. 5). L’atorgant vol ser enterrat al “cimiterio fratrum” i que “scribatur nomen meum in Memoriale”. Aquest memorial és el mateix “libro memoria” documentat al primer volum del diplomatari (doc. 171), on els canonges apuntaven els noms dels difunts pels quals pregaven. També deixà diverses quantitats de diners a les obres de Sant Pere, al capellà i al monjo i a Sant Miquel. Aparen- tment, el testador duia a terme una important activitat creditícia, ja que deixà (entenem que a Santa Maria, si bé no s’especifica) la cinquena part del valor de les seves penyores quan els deutors les hi redimissin (“in tempore redemptionis”). Pel que fa al patrimoni

109. Pel que fa als testaments, docs. 3, 4, 5, 17, 40, 41, 45, 171, 179 i 180. El primer testament, atorgat per Berenguer de Santa Coloma ha pervingut molt malmès. 70 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES familiar, nomenà usufructuària (“domina et potens”) la seva esposa mentre visqués i no es casés i el seu fill Pere com a hereu, bo i respectant les llegítimes dels altres germans. Posat que aquests morissin sense descendència, els seus béns passarien a Pere.110 El desembre de 1223, Bertran de Pla atorgà testament (doc. 17). Deixà el seu cos a Santa Maria, per la qual cosa hi destinà dues quarterades de terra que tenia en alou, a condició que el seu fill les tingués tot satisfent la tasca. Deixà també al capellà de Sant Pere dos sous, i al monjo sis diners. Com en el cas anterior, estatueix la seva esposa Guillema com a “domina et potentissima”, mentre que dels seus fills, Bernat és el triat per acumular la major part del patrimoni, excepte la “legitimam et hereditatem” de cada un dels altres germans i germanes. Les quantitats deixades als altres fills, per cert, s’expressen en moneda de Barcelona “de qua modo valent marche argenti LXXXVIII solidos”, és a dir, en moneda de doblenc, emesa per primer cop el 1222. En aquests tres testaments, el capellà de Sant Pere hi intervingué o bé com a testimoni jurat (Joan, prevere i capellà, era present a l’església de Sant Just i Sant Pastor), o bé com a redactor (Pere i Andreu, en els altres dos). Arran de la sentència de l’escrivania de 1236, com ja hem comentat, però, Bertran de Santcristòfor també va poder redactar testaments i nupcials, si més no fins que explí- citament el 1261 hi renuncià. Això explica que els tres següents testaments hagin pervingut com a assentaments notarials. El 30 de setembre de 1238, Pere de Sancristòfor, familiar de l’acòlit, féu testament i escollí Bertran com a marmessor (doc. 40).111 Pere deixà el seu cos a Santa Maria, conjuntament amb vint sous, i també deixà tretze sous per l’obra de Sant Pere i dos, per la de Sant Miquel, així com tres sous al capellà de Sant Pere, divuit diners al monjo i dotze diners a cadascun dels canonges. Entre els llegats pietosos, hi trobem la primera referència terrassenca d’una

110. Si bé la institució de l’hereu no s’explicita fins als testaments dels Terrassa (docs. 171, 179 i 180), complint així els requisits imposats pel dret comú, òbviament, això no vol dir que la institució social de l’hereu no es produís ja des de mitjan segle XII, tant a Catalunya (TO 1997) com a l’àmbit local terrassenc, tal com ho proven els heretaments i també els testaments documentats al primer volum del diplomatari egarenc. Igualment, observem la tendència a nomenar usufructuària la vídua, si bé amb el qualificatiu de “domina et potens” dels béns, a partir precisament d’aquests documents. 111. Amb tot, cal destacar que aquest assentament no fou redactat per cap dels dos escrivents del capbreu primer, sinó per Arnau, prevere, qui seria futur rector de Sant Martí de Sorbet. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 71 deixa per alliberar captius: “pro captivis XII denarios”.112 Com era habitual, deixà la seva esposa Estevania com a “domina et potentissima” dels seus béns i també s’hi estableix la compensació en cas de discòrdia. Pel que fa als heretaments dels fills, destaca la clara aposta per l’especialització tècnica com a mitjà de progrés social per als cabalers. Probablement, l’exemple familiar del mateix acòlit hi tingué molt a veure. Així, deixant a part Pere, qui rep com a millora el mas familiar, Bernat percep tres-cents sous i s’ordena “quod doceatur ut pertinet V annos”. No s’especifica quin tipus d’estudis havia de seguir, de ben segur perquè no calia. Era prou evident, ja que es tracta d’un testament assentat al mateix capbreu on Bernat apareix repetidament com a testimoni i, probablement, n’era un dels escrivans.113 Un altre fill, Bertran, també rep la mateixa quantitat i es mana “quod doceatur de magisterio pellicerie per IIII annos”. Finalment, s’esmenta Ramon, qui, si vol, pot afegir vint sous als “mille CCC solidis, quos habuit quando didicit aput Monte Persulanum”. Així, Ramon ja havia dut a terme els seus estudis universitaris a Montpeller, fos en medicina o dret, els dos ensenyaments que llavors s’hi duien a terme.114 Dos dies més tard, Bernat Ferrer, “cupiens yre in exercitum Valencie”, féu testament també davant Bertran acòlit (doc. 41). De ben segur, les notícies que la caiguda de València era imminent feren decidir a Bernat la seva marxa precipitada. Així, el testament es féu a corre-cuita, quelcom que explicaria que ultra el seu germà, els altres dos marmessors fossin Bertran acòlit i Pere Agulló. Fa un únic llegat pietós, valorat en tres-cents sous i deixat a criteri dels marmessors, si bé s’especifica que cinquanta sous seran per Sant Pere. Destaquem que tots els altres llegats són expressats en diners i mostren una clara vinculació del testador amb el món del crèdit.115 Cal dir que l’assentament no apareix barrat. No sabem si Bernat arribà a temps a la presa de València (que tingué lloc tot just el 9 d’octubre) i ni tan sols si entrà en batalla, però sembla que aquest testament no es féu efectiu, ja que el podem identificar amb el Bernat Ferrer que actua diverses vegades com a

112. Recordem que l’orde de la Mercè fou fundat el 1218. 113. Conjuntament amb Pere Agulló, tal com els identificà Pere Puig (1992: 32). 114. Fos quina fos la seva especialització, no sembla que l’exercís a Terrassa, ja que no se’l documenta en cap més ocasió. El testament, d’altra banda, és una bona prova dels beneficis obtinguts pel seu atorgant des que li fou establert pel rei una tercerca part dels drets sobre el forn de pa de la vila el 1217 (doc. 8). 115. El seu germà Pere té d’ell “in comanda CVII solidos” i un altre germà seu, Guillem, rep els vuit-cents trenta-vuit sous “quos mihi debet in cartis publicis”. 72 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES creditor del priorat, conjuntament amb Pere Ferrer (vegeu apartat dedicat al recurs al crèdit). L’últim testament assentat al capbreu de l’acòlit és el d’Arnau Felid, atorgat el març de 1239 (doc. 45). El testador deixà el seu cos a Sant Pere amb cinc sous. A més, destinà dotze diners a l’obra de Sant Pere, dotze més, a Santa Maria, sis, a Sant Miquel, dotze al capellà i sis al monjo de Sant Pere i sis diners a Sant Fruitós. També hi trobem, novament, una deixa de sis diners per redimir captius. D’aquests tres testaments, hem de destacar, finalment, un detall de caire diplomàtic. Pere Puig ja va assenyalar que en tot el capbreu primer només hi havia sis testaments assentats, cinc dels quals entre el 30 de setembre i el 18 d’octubre de 1238 (1992: 53). En dues ocasions, a més, s’esmenta la voluntat d’anar a l’host de València, i en dos altres casos només s’assenta la primera línia on s’indica el verb dispositiu i la ferma de l’atorgant.116 Podria ser que, en aquests dos casos, l’acòlit se servís de cèdules per completar el tenor del testament, pràctica habitual a d’altres escrivanies però que a Terrassa no documentem de manera fefaent fins a l’actuació de Guillem de Santcristòfor. Amb tot, la fundació d’una missa que Ramon de Santfeliu féu el mateix dia 8 d’octubre sí que es troba assentada per extens (doc. 42). També aquesta fundació compta amb els habituals testimonis, un dels requisits fonamentals que complien tots els assentaments notarials, excepte, precisament, els sis testaments.117 Sense testimonis, l’atorgat per Pere de Santcristòfor fou escrit pel prevere Arnau, als de Ramon de Santfeliu i Berenguer d’Agell només hi consta l’encapçalament i, a l’últim, només l’assentament del testament d’Arnau Felid fou barrat, quelcom que indicaria la seva efectiva publicació. Sembla clar que la potestat de la notaria terrassenca per fer testaments, tot i ser reconeguda per la sen- tència de 1236, no s’exercí gens habitualment, tant pel que fa a la periodicitat com a la forma. Hem de destacar, a més, que als testaments de Pere de Santcristòfor i d’Arnau Felid, els únics que compten amb un tenor prou desenvolupat, hi trobem igualment deixes al capellà de Sant Pere, qui per tradició havia redactat

116. Són els testaments de Ramon de Santfeliu i de Berenguer d’Agell, atorgats el 8 d’octubre. 117. De manera aïllada podem trobar algun assentament en què no figura cap testimoni, però són només els testaments l’únic tipus documental on mai no els trobem. Tampoc al Manual d’Alcover (1228-1229) els pocs testaments assentats compten amb testimonis (PONS 1989: 181). DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 73 tots els testaments dels seus parroquians.118 ¿Per què, llavors, tots plegats acudiren a l’acòlit perquè assentés al seu capbreu els testaments i ho fes d’aquesta manera tan poc rigorosa? Pel que fa al primer exemple, potser l’acòlit se serví del vincle familiar per fer patent a la resta de vilatans que també els testaments es podien assentar com qualsevol altre negoci jurídic al registre notarial, així s’estalviava la redacció in mundum en cas que no fos efectivament l’últim.119 Ara bé, el fet que fos Arnau qui, extraordinàriament, s’encarregués del seu registre indica que el capellà de Sant Pere no restà al marge d’aquesta acció.120 Amb aquest precedent, la conjuntura de la presa de València va permetre que Bernat Ferrer i Ramon de Solà (i probablement també Ramon de Santfeliu i Berenguer d’Agell) acudissin al notari i no al capellà. Observem, a més, que no són individus qualssevol. Ramon de Solà era, conjuntament amb Bernat d’Argelaguet, batlle reial de Terrassa, mentre que Ramon de Santfeliu i Berenguer d’Agell eren prohoms de la vila, afins per tant a l’auctoritas reial. Pel que fa a Bernat Ferrer, observem com es ressalta que és natural de Castellar, quelcom que li permet obviar els drets sobre l’escripturació de testaments dels parroquians santperencs que tenia el capellà. La intenció de tots plegats era evitar pagar per un mundum que, òbviament, no creien que seria llur definitiu testament, però, alhora, obtenir un mínim de garanties jurídiques en cas de no retornar.121 Però, llavors, ¿per què no hi ha cap més testament assentat al capbreu primer de l’acòlit i, possiblement, a la resta de capbreus? Aquí hem de cercar l’explicació en la part de l’auctoritas que correspon a la

118. Als dos testaments que s’indica la intenció de participar en la campanya de València, el de Bernat Ferrer i el de Ramon de Solà (aquest últim no inclòs al diplomatari), només s’apunta que els marmessors s’encarreguin de repartir una determinada quantitat en deixes pietoses. 119. Recordem que ens trobem davant del primer capbreu no només conservat sinó possiblement generat per la institució notarial a Terrassa. Feia poc més d’un any que els vilatans s’estaven acostumant a aquesta nova mecànica d’escripturació dels seus negocis jurídics que permetia garantir els seus drets mitjançant els assentaments, sense haver d’arribar a estendre l’original en pergamí. Pel que fa als testaments, a més, ja hem destacat com era habitual indicar que només se seguís allò fixat en cas de ser-ne l’últim, quelcom innecessari si, en comptes d’un mundum, el tenor quedava conscrit mitjançant assentament. 120. Potser cal veure aquest assentament com la materialització gràfica (tant a nivell diplomàtic com paleogràfic) de la pugna per establir qui dels dos, notari o capellà, té auctoritas suficient per garantir la seguretat i efectivitat jurídica de la confecció de testaments. 121. De qui no tenim més informació és d’Arnau Felid, precisament, atorgant de l’únic testament que sí que s’arribà a cloure per Bertran de Santcristòfor, ja que la resta d’atorgants els tornem a trobar a la documentació d’anys següents. 74 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES comunitat, la qual, majoritàriament, acut al capellà tot seguint la tradició local. L’intent, ben primerenc, de l’acòlit per escripturar també les últimes voluntats no va reeixir. Lamentablement, això explica que només s’hagin conservat tres testaments més per a tot el període d’estudi, tots tres pertanyents a la nissaga dels Terrassa i procedents d’un altre fons documental (docs. 171, 179 i 180).122 Seguint l’ordre cronològic, cal començar amb el testament de Guillem de Terrassa, de 1269, clos com el de la seva esposa Saurina pel notari barceloní Jaume de Port (doc. 171). Com era d’esperar, la principal institució religiosa beneficiada pels llegats fou el monestir de Santa Maria de Jonqueres, lloc on escollí sepultura, amb un total de cent morabatins, i nomenat com a hereu subsidiari, en cas que Jaume, l’hereu instituït, morís sense descendència legítima. Santa Maria de Terrassa rebé trenta morabatins, cada prevere de Sant Pere en rebé un més, Santa Margarida i Sant Julià d’Altura, dos cadascun, i Santa Maria Magdalena, deu sous. D’entre les altres deixes, destaquem els cinc morabatins destinats als “Fratribus Predicatoribus studentibus in lingua arabica Murcie”. Recordem que Ramon de Penyafort havia fundat uns anys abans un centre d’estudi de l’àrab per formar els dominics.123 Aquest llegat cal entendre’l en relació amb el fet que el gran jurista català apareix també al testament de Guillem de Terrassa, ja que fou nomenat com un dels encarregats de decidir qui tindria dret a cobrar dels possibles deutes deixats pel Terrassa. Respecte als deutes, precisament, hem de destacar també l’existència d’un llibre de comptabilitat, confeccionat pel mateix notari que va cloure el testament: “mando debita mea persolvi et iniurias meas restitui secundum quod scripta sunt in memoriali meo per manum Iacobi de Portu, notarii.” L’any 1272, però, Jaume de Terrassa feia testament, ja malalt, davant de Pere Campolell, capellà de Sant Pere (doc. 179). Es confirma la predilecció pel monestir de Jonqueres: hi deixa tam-

122. A manca d’un estudi actualitzat i complet sobre la gran nissaga feudal terrassenca, remetem als treballs de Salvador Cardús (1969) i Joaquim Verdaguer (2000). Pel que fa als testaments, aquí només comentarem els llegats fets a les esglésies egarenques i alguna altra referència destacable, conscients que mereixerien un estudi propi per ells mateixos. 123. Tradicionalment, s’ha pres l’any 1266, coincidint amb la definitiva conquesta de Múrcia, com a data de la fundació de l’estudi de llengua àrab. Tanmateix, possiblement ja en època del protectorat castellà s’hi enviaren frares dominics per a l’estudi d’aquesta llengua (GIMÉNEZ 2006). Per evitar qualsevol temptació d’una visió multiculturalista d’aquest tema, recomanem un dels treballs de Miquel Barceló (1989). DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 75 bé el seu cos i rep en total dos-cents cinquanta morabatins, cent dels quals “ad opus fabrice eiusdem”.124 Per contra, s’evidencia com el priorat ha passat a ocupar un lloc residual en l’univers pietós de la família. Santa Maria rep ja només cinc morabatins, més un per a cadascun dels seus canonges. El capellà de Sant Pere en rep tres i dos són destinats a l’obra d’aquesta església. En canvi, la capella fundada per Guillem de Terrassa en rep cinquanta, i el seu capellà, Guillem de Rovira, tres. Finalment, Saurina, vídua de Guillem i mare del difunt Jaume, féu testament el 13 de juliol de 1273, com el seu marit, davant del notari barceloní Jaume de Port (doc. 180). Com que era donada de Santa Maria de Jonqueres (cal suposar que a partir de la mort del seu marit), deixa al dit monestir el seu cos i un total de sis-cents morabatins. Les esglésies egarenques, en canvi, s’han de conformar amb llegats ben minsos: dos morabatins a Santa Maria i cinc sous a cadascun dels seus canonges, deu sous al capellà i cinc a cadascun dels clergues de Sant Pere, a l’obra de la qual destina un morabatí, cinc sous a Sant Miquel i dos sous a cadascuna de les capelles de Santa Eulàlia i Sant Sadurní.125 Cal destacar, també, que, com a donada, Saurina no oblidà cap de les comunitats de religioses terrassenques: Santa Margarida, deu sous, Santa Maria Magdalena, cinc, i Sant Feliu de Terrassa, és a dir, de Montagut, dos sous. Finalment, dota la capella familiar de Sant Jaume amb vint morabatins “ad opus librorum”. Vinculada amb un testament, hi trobem també una àpoca d’agost de 1290 d’un dels llegats fets per Arnau de Solà al seu testament (doc. 238). El prior Pere Flamenc va reconèixer a Gue- raldona, filla del difunt Arnau, i al marit d’aquesta, Bernat Batlle, que havia rebut els cent sous que el testador els havia deixat “in suo ultimo testamento ... pro anima et sepultura sua”. Voldríem finalitzar el repàs als testaments amb un reconeixement atorgat a Arnau d’Illa, capellà de (Sant Pere de) Terrassa, l’any 1291, per Bernat de Santcristòfor i Simó de Basea, com a tutors testamentaris d’Espegueró (doc. 241). Els atorgants reconeixen “quod dedistis et tradistis nobis racione tutele predicte testamentum dicti Bernardi de Spegera, quod testamentum predictum concedimus a vobis

124. Com féu el seu pare, també instituí com a últim hereu el monestir de Jonqueres, tot especificant que aquest hauria de vendre els seus feus, amb el consentiment dels senyors (és a dir del rei i dels Cardona), per comprar alous propis, evitant així que una institució religiosa estigués sota jurisdicció laica. 125. Ambdues ja documentades al primer volum del diplomatari (doc. 23). 76 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES habuisse et recepisse”. És interessant destacar com, malgrat que s’acut al capellà per redactar el testament, en canvi, no es dubta a recórrer al notari per deixar constància del seu lliurament. A més, per fer-ho, es confia en la mera imbreviatura, és a dir, en la seguretat jurídica que ofereix el registre notarial, ja que el document no fou estès in mundum. Gràcies, precisament, a aquest registre notarial, i ja per cloure aquest apartat, hem pogut aplegar una trentena de documents on tinents del priorat traspassen llurs béns a uns tercers. Així, es pot oferir una més acurada visió de les possessions de Santa Maria al segle XIII. Les repassarem sumàriament, tot seguint com a fil conductor el tipus documental escollit per a cada transacció. El primer cas es tracta d’una donació, si bé també inclou el verb dispositiu vendo i els atorgants reben una quantitat en com- pensació (doc. 20). L’objecte de transacció és una casa amb cobert dins la sagrera de Sorbet, església dependent del priorat com ja sabem. Les altres dues donacions són del tipus propter nupcias, és a dir, el document mitjançant el qual els pares doten la filla: hi trobem unes cases a la vila de Palau (doc. 78) i una vinya, situada prop de Rafema (doc. 162). Gràcies als sotsestabliments, també tenim notícies de peces de terra i honors sota domini del priorat, sempre dins el terme terrassenc, a Paradís (doc. 33), a les Arenes (doc. 51), a Grallera (doc. 125), a les Reglaresses (doc. 146), al mas Bellver, situat a les Comes de Bellver (doc. 156 i 194) i un camp a la plana dels Terroços (doc. 229). El grup més nombrós de referències el proporciona, com era de preveure, el de les vendes. Destaca el grapat de cases a la vila sota domini de Santa Maria (docs. 49, 170, 227 i 228), sobretot tenint en compte la prohibició per a les institucions eclesiàstiques feta per Jaume I en el moment de l’enfranquiment de la vila. També hi trobem terres a l’Alcuba (doc. 44), a Vinyers (doc. 46), un camp i una terra al mas Fenosa (docs. 63 i 243), dues terres a l’Olzina (docs. 84 i 117), una a Grallera (doc. 136) i, ja fora del terme, hi ha tam- bé dominis a Sant Pere de Reixac (doc. 167) i Rubí (doc. 242). Mitjançant tres permutes, podem afegir terres al lloc anomenat Avones (doc. 35) i als ja coneguts masos Olzina i Bellver (docs. 81 i 235). Una definició i el consegüent reconeixement (docs. 82 i 83) tenen per objecte diverses terres tingudes entre d’altres institucions, també per Santa Maria, si bé no s’especifica el lloc dins el terme terrassenc. Gràcies als heretaments, podem afegir dos masos, Canals (doc. 85) i Oruç (doc. 223), així com una sort al DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 77

Pla (doc. 192). Finalment, una donació precària (doc. 92), de les últimes documentades al present diplomatari, d’una peça de terra situada a les Feixes presenta ﬁns a quatre nivells en la jerarquia del domini. Així, Pere de Vall i Guillema donen a Bernat Carbonell i els seus una terra que tenen per Berenguer de Far qui, al seu torn, la té per Santa Maria. Òbviament, com aquest últim document deixa ben clar (“de quibus domini habuerunt suam partem”), de tots aquests traspassos el priorat en rebia la seva part com a senyor eminent. Fins ben entrada la segona meitat del segle, però, no es precisa el concepte més enllà de la menció respecte dels drets del senyor o que la quantitat està quieta del dret del senyor. Serà a partir de 1270, aproximadament, que trobem ja explicitada la veu de lluïsme.126 La primera menció apareix en una venda feta, l’any 1271, a la comunitat de Puigbarral (doc. 176), si bé hem d’esperar a la ﬁ d’aquella dècada perquè l’ús d’aquest concepte esdevingui habitual. Destaquem, per tant, la tardana aparició del mot en aquest diplomatari en comparació amb les zones veïnes.127

Formes de gestió: de la donació precària a l’establiment emfitèutic A l’hora de gestionar el patrimoni immoble, el priorat continua fidel al tipus documental de la donació precària ad meliorandum fins, aproximadament, els anys quaranta del segle XIII.128 L’estructura formal de la carta precaria (doc. 2) que trobem, ja havia quedat fixada a l’últim quart del segle XII pels escrivents de Santa Maria. Fou llavors que es generalitzà la perpetuïtat de la donació, la vinculació de la descendència dels receptors i, sovint, l’obligació de residència.129 A més a més, hi trobem l’obligació de no reconèixer cap altra senyoria,130 els censos que el receptor havia de satisfer i el pagament per l’entrada, que ja figuraven a

126. Docs. 176, 193, 194, 203, 227, 229, 230, 242 i 243. 127. Remetem a l’estudi fet per Pere Benito per al conjunt del comtat de Barcelona (2003: 669-682). 128. Docs. 2, 6, 11, 13, 16, 18, 59, 62, 66, 94, 97, 106, 189, 219 i 225. D’aquests, només els tres últims documents són posteriors a l’any 1250. Exceptuant la primera precària, d’un alou a Samalús, la resta de béns (peces de terra, masos i unes cases a la vila) se situen al terme de Terrassa. 129. Òbviament, aquesta última condició per als casos en què es transmetia una casa o un mas. Quant a la fixació de l’estructura formal, remetem a la introducció del primer volum del diplomatari (2001: 143-146). 130. Cap a l’últim quart del segle XIII hi veurem afegir, en aquesta mateixa clàusula, l’obligació de no reconèixer tampoc cap altra batllia. 78 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES les precàries altmedievals. Les precàries del present diplomatari conserven, a grans trets, aquesta estructura. Les donacions es fan a perpetuïtat i s’hi continua especificant l’obligatorietat de fer-hi residència per als masos i les cases, menys en una ocasió (doc. 106). Precisament, de les sis precàries que tenen per objecte un mas, quatre vegades els receptors han d’acceptar ser homes solius i, en dos d’aquests quatre casos, també afocats (docs. 13, 18, 62 i 94). El cens més habitual que han de pagar és la tasca,131 si bé pot anar acompanyat de sisens, censos fixos en espècie, quarteres d’oli o de cereal, o en metàl·lic, com el “morabetinum bonum novum anfussinum flameiantem” a pagar anualment, a partir del 1245, per Nadal per un mas a Sant Julià d’Altura (doc. 106). Finalment, hem de destacar que set precàries són alhora confirmacions. Així, en el cas d’una honor, situada a Silvanyà, és interessant comprovar que la precària (doc. 97) va seguida el mateix dia d’una definició també atorgada pel priorat de “omnes querimonias, quas contra vos ponere potueramus ratione illius honoris de Silvayano ... usque in hanc diem” (doc. 98). És a dir, tot sembla indicar que la nova precària clou algun litigi entre el priorat i els tinents, els matrimonis Pere d’Om-Berenguera i Ramon Sabater-Pereta. Coincidint amb la consolidació de la institució notarial a Ter- rassa, la donació precària deixa pas a l’establiment com a principal tipus documental per a fixar les relacions de domini entre el priorat i els seus tinents.132 L’aparició del nou verb dispositiu, stabilio, a Terrassa, per tant, es pot vincular clarament als nous usos notarials. L’estructura formal no varia gaire respecte a l’apuntada més amunt de les precàries, però, en canvi, sí que detectem diferències respecte a les condicions de tinença.133

131. Docs. 11, 13, 18, 94, 97, 219 i 225. Com veurem tot seguit, també als establiments és el cens més comú. 132. Docs. 50, 54, 60, 75, 76, 122, 142, 145, 155, 159, 175, 181, 201, 220, 232, 233, 237 i 239. El primer establiment atorgat pel priorat data del desembre de 1239. Respecte a la vinculació entre establiment i notariat a Terrassa, sigui casualitat o no, el primer que documentem és el primer instrument que clou Bertran, acòlit, scriptor Terracie (doc. 30). 133. Sobre la relació entre concessió precària a perpetuïtat i establiment i la seva vinculació amb la institució notarial, remetem a dos treballs que recullen l’àmplia bibliograﬁa existent. El primer, la tesi doctoral de Daniel Piñol sobre el notariat al Camp de Tarragona (2000: 249-263) on també trobem una anàlisi diplomàtica de l’establiment emﬁtèutic. El segon, un article de Pere Benito (1996: 72-86), on l’autor mostra, malgrat les diferències formals que hi puguin haver, llur coherència dins un mateix tipus de pràctica jurídica. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 79

El caràcter perpetu es manté com a predominant,134 però no hi trobem l’obligació de residència vinculada als masos o cases. De fet, només quatre establiments tenen com a objecte masos o cases (docs. 50, 75, 155 i 237), una proporció significativament més baixa que la que hem vist a les precàries, i tan sols en una ocasió s’hi estableix l’obligatorietat de residència, precisament, l’únic cas de condició d’home soliu i afocat del priorat (a les cases de la vila, doc. 75).135 Pel que fa als censos, la tasca és l’element més comú (docs. 50, 54, 60, 155, 220 i 239), si bé observem un nombre de reduccions de cens força més gran que a les precàries.136 També destaca el fet que en onze establiments els receptors només han de satisfer un sol cens fix, bé sigui en equivalent o, ja cap al final del període d’estudi, en moneda.137 Tant en donacions precàries com en establiments és habitual trobar la clàusula del dret de fadiga dels senyors a trenta dies. Al diplomatari, però, cal dir que sembla que només resti reflectida aquesta clàusula als documents pervinguts en forma pública,138 ja que cap nota de registre notarial la contempla. Ara bé, les dues vegades que podem comparar assentament i mundum, comprovem que la clàusula de fadiga no surt esmentada en cap dels dos es- tadis de redacció (docs. 75 i 189).139

134. A tots els establiments, exceptuant els tres primers exemples. 135. Cal dir que, en rigor, com veurem tot seguit, la nota de registre mostra que aquest document es tracta d’una concessió precària, mentre que al trasllat es converteix en un establiment. Una altra diferència respecte a les precàries és el fet que cinc dels divuit establiments corresponen a dominis de fora del terme terrassenc, mentre que només hi correspon una de les quinze precàries. 136. A quatre establiments (docs. 122, 145, 175 i 220), per només una precària (doc. 189). 137. Docs. 75, 76, 122, 142, 145, 159, 175, 232, 233 i 237. Com podem observar, sovint aquests censos fixos exclusius són fruit d’una reducció. També, entre aquests establiments, hi trobem els cinc situats fora del terme terrassenc. Entre els censos en diners, hem de destacar la menció del 22 de setembre de 1258, de “tres solidos bone monete Barchinone coronate de terno” (doc. 159), poc temps després que fos atorgat el privilegi de Jaume I per a la seva primera emissió al Principat, l’1 d’agost (BOTET 1976, vol. III, apèndix, doc. 4). 138. Per a les precàries (docs. 2, 6, 11, 16, 18) i per als establiments (docs. 159, 175, 201, 220 i 237). D’entre els documents pervinguts in mundum, només quatre no la presenten (docs. 13, 75, 189 i 239). Els docs. 13 i 75, però, corresponen a homes solius o afocats del priorat. 139. Un altre dels elements essencials d’aquest tipus de contracte, el lluïsme, no apareix explicitat fins l’any 1278 a la confirmació d’un establiment d’una tinença (doc. 193). Als anys vuitanta el trobem en tres establiments, cap d’ells atorgats directament pel priorat, però sí sota la seva senyoria (docs. 194, 203 i 229). Finalment, com a prova de la generalització d’aquest dret, l’any 1288 s’efectua una venda on s’especifica que el seu valor s’entén lliure de lluïsme (docs. 230). 80 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Precisament, el primer d’aquests dos documents mereix una atenció especial. Es tracta de l’establiment fet pel prior Guigó als germans Pere, Martí i Elisenda Vilar, fills de Berenguer Vilar i de Berenguera Seguina. Com dèiem, comptem tant amb la nota de registre, que ens pot servir com a referent per al text de l’original, com amb un mundum del document, en concret, un trasllat de 1295. El primer que crida l’atenció són els verbs dispositius. Men- tre a la nota són “damus atque in presenti tradimus”, al trasllat l’acció jurídica s’ha convertit en un establiment: “damus et stabilimus”. Això confirma el fet que hem apuntat inicialment, de com l’establiment esdevé hegemònic a la segona meitat del segle XIII, fins al punt de transformar una original donació precària. Aquesta voluntat de transformació s’ha d’atribuir al priorat, ja que si el trasllat l’hagués sol·licitat la part receptora, és a dir, la família Vilar, no s’explicaria el seguit d’equívocs que a continuació deta- llem. Així, Pere de Folquer, redactor del trasllat, va entendre que els drets sobre les cases que detenia el priorat eren fruit de la donació del pare dels germans, Berenguer de Vilar, i de la seva esposa Ramona Pellicera. Unes línies abans, però, situava els germans com a fills de Berenguer de Vilar i de Berenguera Seguina. Caldria pensar en una segona esposa? Si ho comprovem amb la nota de registre, però, hem d’entendre que, efectivament, els tres germans són fills de Berenguer de Vilar i Berenguera, però que la donació de les cases al priorat la féu el seu germà Berenguer de Vilar, conjuntament amb la seva esposa Ramona Pellicera (com hem vist a la donació com a confrares d’ambdós). Just allà on trobem el mot “fratris”, però, hi ha un forat que només permet la lectura de la f i la s. En tot cas, les interpolacions no acaben aquí. Els quaranta anys transcorreguts també es reflecteixen a les afrontacions, de manera que a l’any 1295 hi trobem un Alegre de Mata, al lloc de l’Alegre de Pontets, i un difunt Ramon Roig, al lloc de Guillem Barba. També la vacil·lació en els temps verbals mostra el pas del temps. Així, a la clàusula de reserva per als drets a les dites cases de Berenguer de Vilar i Ramona Pellicera, que a la nota trobem en subjuntiu (“habeant et teneant de omnibus diebus vite sue”), com que en el moment de fer el trasllat ja eren morts, el temps verbal emprat és el pretèrit imperfet però es manté —de manera il·lògica— la referència a la seva futura mort (“habebant et tenebant omnia predicta integriter ... et ad obitum suum quod possint accipere et dimitere de rebus mobilibus”). Ara bé, el canvi més rellevant és una elisió. A la nota hi ha registrat DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 81 també l’ús que es farà de la imponent entrada140 (340 sous) que els receptors havien de satisfer. En concret, es destinaria a pagar un crèdit contret amb Astrugó Gracià per fer front a un cens de Sant Ruf. En canvi, al trasllat, només s’apunta que es destinà (de nou l’ús del pretèrit, aquesta vegada, perfet) “in usibus et in utile et proficio eiusdem domus”. Precisament, la lògica de l’altíssima entrada era el suport dels germans Vidal al préstec contret pel priorat (segurament, per un total de 400 sous, que és la suma de les dues entrades dels documents 75 i 76).141 Ara bé, com que en el moment de fer el trasllat el fet que motivà la donació ja havia deixat de ser rellevant, es decideix elidir-lo. A canvi de la seva contribució, els tres germans recuperaven part dels drets sobre el patrimoni familiar que havien perdut amb la donació feta pel seu germà quan ingressà com a confrare del priorat. A més, la condició de solius i afocats del priorat, lluny de ser una condició onerosa, cal entendre-la com una garantia d’immunitat respecte a les incipients càrregues fiscals reials que els habitants de la vila havien de satisfer.142 Com veiem, el concepte d’integritat documental per a un notari terrassenc de finals del segle XIII no és ben bé el mateix que per a nosaltres. No és aquest, però, l’únic cas de significatives variacions que hem comentat i comentarem al llarg de la intro- ducció. Insistim, no cal veure-hi una intenció dolosa, però sí que permet copsar la versatilitat (més que no pas seguretat) jurídica que les imbreviatures notarials oferien a les parts interessades i com, amb el vistiplau del notari, la substantia negotii es podia adaptar a cada ocasió. De ben segur, aquesta fou una de les claus de l’èxit de la institució en aquest període inicial.

140. Si repassem les entrades de les altres precàries, cap d’elles no sobrepassa els trenta sous. Pel que fa als establiments, fora d’aquest i el següent document (340 sous i 60 sous) que també van rebre els tres germans, només els dos últims superen els vint sous (40 i 350 sous). 141. Aquest segon document té com a objecte un hort de l’Horta Nova, precisament, un altre dels dominis que acompanyaren la donació com a confrare de Berenguer de Vilar i Ramona Pelliera (doc. 23). 142. Si bé, a partir de 1228, s’enfranquí els habitants de la vila de la intestia, cugucia i eixorquia, per contra, aquests havien de satisfer el pagament anual de la questa, contribuir al comú i satisfer d’altres imposicions derivades dels drets de mercat. De fet, es documenten casos en què tinents d’institucions religioses al·leguen la seva condició servil davant les demandes del batlle reial terrassenc (RUIZ 2011: 86). 82 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Finalment, per cloure l’espai dedicat als establiments, hem de comentar l’únic en què s’empra el mot emfiteusi (doc. 201).143 Fruit d’una sentència arbitral prèvia, Pere de Claret, l’any 1282, estableix de nou a Bernat de Fàbrega una “honorem in emphi- teosim ad agrarium supradictum”, situada a les Arenes. Cal dir que es tracta d’un document clos per un notari barceloní. De fet, no comptem amb cap exemple terrassenc on aparegui aquest mot per al període que ens ocupa. La menció de 1282, però, lliga força amb el moment en què es comença a generalitzar el seu ús a nivell català. De manera puntual, comptem amb un altre tipus de contracte emprat pel priorat per a gestionar els seus dominis. En concret, l’any 1288 el prior Pere Flamenc arrenda una terra i hort per quatre anys a Guillem Martí i els seus (doc. 224). Ultra la tasca i la primícia, els receptors hauran de pagar anualment trenta sous barcelonesos de tern per Tots Sants. També es posa com a con- dició que es planti una cabeça de safrà, de la qual el receptor en reté el domini. Sembla clar que la natura comercial del cultiu del safrà fixa en aquest cas la forma jurídica del contracte (un arrendament per quatre anys), que res té a veure amb les precàries i establiments que fins ara hem comentat. També el cens de trenta sous anuals és força més elevat que els documentats per als altres dos tipus de contractes.144

Recurs al crèdit a curt termini i gestió de la renda Gràcies a la preservació del registre notarial terrassenc, tenim accés a una sèrie de documents relacionats amb la gestió del patrimoni del priorat, en concret, amb les seves ﬁnances —com els préstecs, els reconeixements de deutes, promeses i reconeixements als ﬁdejussors—, que, pel seu curt període de validesa fruit de la seva mateixa natura jurídica, en els casos en què s’arribaren a estendre en forma pública, foren destruïts al mateix segle XIII. Només conservem un document de préstec demanat pel priorat

143. Tot just el novembre de 1281 hi trobem la primera menció, també en el context d’un litigi que enfrontava el priorat amb un batlle reial: “consueverint percipere duos quarterios olei censualis ab emphiteotis suis” (doc. 198). 144. La febre del safrà, tant pel que fa al seu cultiu com ﬁns i tot a l’ús de les cabesses com a instrument comptable a les compravendes, que registrem als manuals notarials terrassencs de la ﬁ del segle XIII i principis del XIV resta per estudiar en profunditat. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 83

(doc. 110) i, per tant, és a través dels debitoris que podem seguir el recurs al crèdit a curt termini per part de la institució.145 Aques- ta forma documental, de fet, és el principal registre a partir del qual s’ha pogut estudiar l’evolució d’aquest tipus de crèdit privat a casa nostra.146 De ben segur, no és atzarós el fet que l’únic contracte de préstec (“mutuo”) que trobem al registre notarial terrassenc per part del priorat sigui, al mateix temps, el que impliqui la quantitat més elevada i en el qual el prior actuï acompanyat de fins a set deutors més.147 Per contra, de la resta de préstecs, com dèiem, l’acció jurídica que restava plasmada als manuals era la del reconeixement del deute. Cal dir, però, que l’estructura formal del contracte és la mateixa que la dels debitoris, ja que s’empra el verb dispositiu concedo per part dels atorgants per tal de reconèixer que han rebut un préstec (“concedimus mutuo recepisse”, “concedimus mutuavisse”) per valor de quatre-cents sous d’Astrugó Gracià. El termini de retorn del préstec és d’un any i, com que el creditor és un jueu, s’explicita l’interès: “LXXX solidos pro eorum lucro”, és a dir, el 20% habitual a partir de les disposicions de Jaume I. També es detalla el motiu del préstec: “specialiter in censu domus Sancti Rufi et in collecta et comune de Magalona, et in collecta et servicio domini Pape”.148 Finalment, juren els dos fidejussors, Bertran de Santcristòfor i Guillem de Far, i també prometen no anar-hi en contra “ratione dotis vel sponsalicii” les esposes dels deutors. Davant de la conjunció de tres contribucions importants al mateix temps, el priorat ha de recórrer puntualment al crèdit a curt termini. Excepcionalment, i en tractar-se de quatre-cents

145. Així, no hem inclòs en aquest apartat els típics reconeixements de deute derivats d’una compravenda. D’aquests també en tenim, com els fets pels priors Guigó (doc. 140) i Pere de Claret (docs. 184 i 185) per l’adquisició d’uns muls, o el que féu Guigó per la compra de vint quarteres de llenties (doc. 132). 146. Per a Terrassa mateix, comptem amb el treball de Josep Maria Salrach i Mercè Aventín (2000) centrat en el capbreu primer de Bertran acòlit, editat per Pere Puig. Per a la Barcelona del segle XIII (FERNÁNDEZ-CUADRENCH 1997 i 2007) i per a València (GARCÍA 2007), també són els reconeixements de deute el prinicipal instrument que ens ha pervingut. 147. A banda del prior Guigó, hi trobem els matrimonis Pere Agulló i Berenguera, Arnau Guerau i Marquesa, Martí de Vinyals i Berenguera i, finalment, Berenguer de Vilar. Com veurem tot seguit, Martí de Vinyals i Berenguer de Vilar són assidus fidejussors dels préstecs demanats pel priorat. 148. Destaquem l’equivalència dels conceptes “comune” i “collecta”, quelcom que confirmaria l’ús de comune com a sinònim de contribució de tipus fiscal tant a Terrassa (a les concessions de residència de la vila, per exemple) com a d’altres llocs del Principat (TURULL 2009). 84 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES sous, Guigó recorre també a un grup de codeutors, a banda dels fidejussors habituals.149 Pel que fa als debitoris, bàsicament, la nota reprodueix la part dispositiva del document: l’atorgant reconeix que deu al creditor una quantitat determinada, que pagarà en un termini establert. A continuació, hi trobem el nom dels fidejussors, excepte en aquells casos en què l’atorgant obliga els seus béns com a garantia.150 El nombre de fidejussors oscil·la entre un i tres i sembla tenir relació amb les quantitats prestades, si bé en un cas són tres fidejussors per un deute de només quaranta sous. En total, el priorat aconseguí amb aquest mecanisme mil cent cinquanta-tres sous mitjançant deu préstecs.151 Ara bé, cal destacar que gairebé uns quatre-cents vint anaren destinats a lluir un violari comprat per Bernat de Bonastre (docs. 37 i 38).152 Els terminis de pagament ronden els sis mesos, excepte per al cas de grans quantitats, superiors a dos-cents sous normalment, que es fraccionen en dos o tres pagaments i poden arribar a l’any. Finalment, també trobem en un cas la promesa de l’atorgant d’alliberar de danys els fidejussors (doc. 37). Tanmateix, és més habitual que aquesta clàusula esdevingui document individual.153 En aquest cas, la nota de registre detalla amb més precisió el context del negoci jurídic perquè cal aclarir bé els antecedents (nom del prestamista, quantitat i condicions del préstec) i les garanties del deutor als fidejussors. Així, el verb dispositiu deixa clara la principal acció jurídica: “promitto eycere de dampno et missione vos ... de illa firmancia in qua vos misi” (doc. 80). A continuació, es detalla el deute i el nom del prestamista,

149. Com a garantia per llur ajut, a la següent nota de registre hi trobem el reconeixement, per part de Guigó, als altres deutors i fidejussors que, en cas de dany per a ells, aquest respondrà obligant les rendes que té a Barcelona, al Llobregat, a Sant Adrià de Besòs i al Coll de Finestrelles Jussà (doc. 111). 150. Quan l’atorgant és el prior sempre utilitza fidejussors. Observem aquí una clara diferència amb els préstecs atorgats a Miquel, monjo i prevere (vegeu més endavant). 151. Docs. 32, 37, 38, 56, 57, 58, 116, 121, 123 i 137. A aquests hi hauríem d’afegir els 400 sous del préstec que tot just hem comentat (doc. 110) i les referències, a partir d’altres assentaments notarials, per un valor de 433 sous més (docs. 75 i 182). És a dir, un total de gairebé dos mil sous. 152. El primer debitori, per valor de 300 sous, té com a destí diverses necessitats del priorat i “in deliberare violarium Bernardi de Bonastre”, mentre que el segon, per valor de 120, és íntegrament destinat a aquesta causa. 153. Docs. 53, 70 i 80. De nou, observem la diferència d’actuació entre el prior, com a representant de la institució, que només n’atorgà un (doc. 111), i Miquel, monjo i prevere de Sant Pere, que és l’atorgant dels tres documents. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 85 i la garantia que ofereix l’atorgant, bé sigui mitjançant l’obligació (docs. 70 i 80) o l’evicció (doc. 53) dels seus béns. Podem completar, i en certa mesura contrastar, el recurs al crèdit dels priors amb el de Miquel, monjo i prevere de Sant Pere.154 Una primera diferència, que ja hem esmentat, és a la garantia dels préstecs: l’obligació de béns substitueix la presència de fidejussors en cinc dels set debitoris.155 Una altra diferèn- cia és la mitjana de les quantitats requerides (vint-i-vuit sous) i el significatiu percentatge de crèdits en espècie. Així, en quatre dels set debitoris reconeix deure a Bernat de Puig diverses quantitats de blat (set sesters, dues vegades vuit quarteres i una, nou). No creiem que es tracti, però, de crèdits de fam, sinó que més aviat haurien d’estar relacionats amb la comercialització del cereal.156 Ara bé, l’interessant de l’actuació de Miquel és l’expedient conservat en forma de nou assentaments al capbreu segon de l’acòlit fruit de dos crèdits rebuts.157 Hi trobem un ampli ventall dels tipus documentals relacionats amb el crèdit a curt termini: reconeixement de deute, promesa de lliurament de dany, reconeixement de disposar de les garanties pactades (inclosos els mateixos instruments notarials), venda atorgada per saldar deutes o reconeixement de cobrament i pacificació per part dels creditors. De tots aquests assentaments, a més, si seguim les indicacions de les notes de treball de l’escrivent, només un arribà al seu estadi de mundum (doc. 70). La resta de notes o bé no estan ratllades o bé s’especifica que, finalment, no es van estendre com a originals (“non fuit facta”). Certament, per a negocis jurídics la durada dels quals havia de ser força curta (sis mesos o un any, inicialment), el registre notarial era més que suficient al parer dels atorgants per preservar i donar fiabilitat als seus drets. No calia l’extensió en forma pública, quelcom que explica la dificultat de constatar l’evolució del recurs al crèdit abans de l’aparició dels manuals.

154. Docs. 64, 69-72, 96, 102-104, 120, 124, 138 i 144. 155. Segons Fernández-Cuadrench, només aquells deutors amb prou capacitat econòmica podien evitar el recurs a ﬁdejussors responent amb els seus propis béns (1997: 55-57). Per contra, almenys per al cas de les institucions religioses, semblaria que és més aviat a l’inrevés, ja que la mongia de Sant Pere i les seves rendes eren clarament inferiors a les del priorat del qual depenia. 156. En una de les ocasions s’especiﬁca que el deute es retornarà quan vengui el blat al mercat de Terrassa (doc. 144). 157. Docs. 69-72, 74, 80, 102-104. 86 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

El 16 d’abril de 1242 foren registrats els tres primers assentaments seguits. El primer correspon a un reconeixement de deute de cent sous atorgat per Miquel a Arnau de Cot i pel qual obliga el blat i la verema de la seva mongia a més d’unes cases a la vila (doc. 69). Aquest assentament presenta dues barres i una banda, a més de l’anotació “non fuit facta”. ¿Significa això que s’anul·là el seu contingut? ¿O, simplement, que no s’arribà a estendre l’original? Al segon assentament, aquest amb dues barres i, per tant, estès, Miquel promet lliurar de dany a Arnau d’Abadia i Arnau de Cot per la seva fermança en dos deutes contrets per l’atorgant amb Abraham de Caldes (per vint sous) i amb Guillem de Canyameres (per setanta sous). Miquel promet satisfer-los abans de la festa de Sant Miquel i obliga, novament, el blat i la verema de la mongia, així com les cases de la vila (doc. 70). Semblaria, per tant, que aquest assentament corregeix el contingut jurídic de l’anterior. Tanmateix, com a darrera acció jurídica del dia, Arnau d’Abadia i Arnau de Cot reconeixen a Miquel que tenen “illa instrumenta tuarum domorum” per raó d’un deute de cent sous contret amb el dit Arnau de Cot (és a dir, el deute reflectit al primer assentament), per un segon de vint sous més interès amb Abraham i un tercer per valor de setanta amb Guillem de Canyameres. Els atorgants prometen retornar els documents per la festa de Sant Miquel i, finalment, Bernat de Puig158 actua com a fidejussor de Miquel per la quantitat de tres-cents sous. Cal entendre, doncs, que el notari registrà de manera seguida els tres assentaments i, en un moment posterior, afegí les barres i les anotacions, en funció de les indicacions dels atorgants. Per al cas concret del primer assentament, observem que el document 71 recull tant la referència al deute de cent sous com als altres dos deutes continguts al document 70. No sembla, per tant, que el negoci contingut a l’assentament restés invalidat. Per algun motiu, tanmateix, el primer debitori no s’arribà a estendre com sí que es féu amb el segon i com inicialment s’havia de fer amb el primer, com les mateixes notes marginals així ho proven. Menys d’un mes després, el 14 de maig, Miquel va vendre unes cases a la vila per valor de setanta sous (doc. 72). Si recordem l’import del deute amb Guillem de Canyameres i tenim en compte que no torna a ser esmentat en els següents documents, sembla

158. Es tracta del creditor “habitual” del monjo Miquel (docs. 120, 124, 138 i 144). DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 87 evident que la venda contribuí a saldar-lo. Passat, de gairebé un mes, el termini de la festa de Sant Miquel, el 22 d’octubre, Miquel reconeix a Arnau de Cot i la seva esposa Gueraula que actuaren com a deutors especials (“misistis vos speciales debitores”) al prés- tec d’Abraham de Caldes de quaranta sous més l’interès de vuit (doc. 74). Semblaria que, tot just satisfet el deute inicial de vint sous, Miquel hagué de tornar a demanar un crèdit, aquest cop per quaranta, del qual se’n feien càrrec Arnau i Gueraula. Però, més aviat es tracta d’una renegociació: s’amplia un any el termini i es dobla el valor inicial. La prova la tenim a l’obligació que apareix com a garantia, és a dir, les cases de la vila de Terrassa que ja constaven en una “carta pública” com a obligades pel crèdit inicial (doc. 70). La referència a la carta publica, a més, confirma que la promesa de lliurament de dany fou l’únic assentament que arribà a instrumentum. Passats només quatre mesos, el 19 de febrer de 1243, trobem una altra promesa de lliurament de dany feta per Miquel a Arnau d’Abadia i a Arnau de Cot per llur fermança en un deute de quaranta-vuit sous, a retornar per Sant Joan, contret amb Berenguer Poc i Berenguer Vidal (doc. 80). Certament, sembla massa casualitat la coincidència de valor dels dos últims préstecs (quaranta-vuit sous). De fet, més aviat, semblaria que Abraham de Caldes endossà a Berenguer Poc i Berenguer Vidal el crèdit, si bé aquests decidiren reduir el termini de cobrament. També cal destacar que, novament, Miquel obliga “omnia bona mea ... continetur etiam aliis instrumentis que inde habeatis de aliis firmanciis”. El cas és que, malgrat els terminis, no fou fins al novembre de 1244 que, finalment, Miquel va poder saldar tots els deutes contrets amb els seus creditors i amb Arnau Cot. Així, Berenguer Poc i Berenguer Vidal reconeixen ésser satisfets del deute de quaranta-vuit sous (doc. 102). L’àpoca atorgada per Arnau Cot, si bé no especifica la quantitat, sí que assegura que resti prou clar que ja no tenen cap deute pendent: “de omnibus debitis que unquam mihi debuisti usque in hanc diem in carta vel sine carta, et de omnibus aliis firmanciis que unquam pro me alicui persone fecisti, tam iudeis quam christianis.” Recordem el deute inicial (doc. 69) de cent sous i les altres fermances (docs. 70, 74, 80). Finalment, Abraham de Caldes, també de manera força lacònica, reconeix ésser satisfet de tots els deutes (“in carta vel sine carta”) i els defineix: “et facio tibi et tuis finem”. Allò que importa i que, per tant, ha de restar assentat al manual és que ja no hi ha cap més deute pendent, 88 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES quelcom que fa innecessari haver de registrar el seguit de deutes i la seva complicada evolució que tot just hem observat.159 Un últim exemple d’un crèdit vinculat a les esglésies egarenques el protagonitza Pere de Campolell, capellà de Sant Pere, amb el debitori atorgat a Ramon de Vilagú i Bord de Serra “de omnia mutua C solidos” el 12 de desembre de 1273 (doc. 182). L’interessant és que, com a garantia, l’atorgant obliga dos crèdits que havia prestat a Pere de Claret, prior de Santa Maria, per un valor total de noranta-tres sous i quatre diners, tot cedint-los “totum meum locum, ius, vim, rationes et acciones contra dictum debitorem et bona sua quos vos possitis eidem debitori predicto tamquam rem vestram propriam ad omnes vestras voluntates, petere, requirere et exigere in curia vel extra, in iudicio vel extra”. Els endossa, per tant, els dos crèdits que, tot just, havia de cobrar per Nadal. Per cloure aquest repàs, és bon moment per resumir algunes conclusions sobre el recurs al crèdit a curt termini per part del priorat. Com hem vist, no totes les operacions es documentaven (és a dir, que s’arribaven a assentar al registre notarial) i d’algunes en tenim constància gràcies a referències secundàries en d’altres documents. Els debitoris i d’altres documents assentats, a més, majoritàriament restaven en el seu estadi de nota. La garantia jurídica que oferia el manual era suficient per a ambdues parts i només alguns pocs documents arribaren a l’estadi d’original. Per exemple, de tot l’expedient creditici del monjo Miquel només una promesa de lliurament de dany assolí el mundum. No és estrany, per tant, que s’hagi proposat una evident interrelació entre l’augment progressiu de manuals notarials i les activitats credití- cies de les comunitats on els notaris exercien la seva professió.160 Per sobre d’aquesta relació, però, volíem destacar la confiança en els llibres de notes que demostraven els atorgants. Sembla clar que, si el principal tipus documental que trobem a la majoria de manuals d’aquest període restava, en un altíssim percentatge, en estadi d’assentament és per la seguretat preventiva jurídica que els llibres i el notari oferien. Per tant, malgrat les correccions, desordre i altres característiques que, des del present, puguin fer-

159. Després d’aquests dos anys de tribulacions financeres, el monjo Miquel optà per recórrer només al suport econòmic de Bernat de Puig (docs. 120, 124, 138, 144), qui ja li havia servit de fidejussor per valor de tres-cents sous (doc. 71). 160. Així, es parla a nivell europeu d’una edat d’or del crèdit i del notariat entre 1250 i 1350 per a l’àmbit mediterrani (MENANT; REDON 2005). DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 89 nos pensar que aquests llibres notals eren mers instruments de treball, creiem que és indubtable el seu caràcter fiable i que com a tal era percebut. Tornant a la necessitat creditícia del priorat, sembla que fou un recurs habitual, però puntual al llarg de cada any, per part del priorat, ja que tendeix a agrupar-se en pocs dies de dife- rència.161 Caldria, per tant, relacionar-lo amb una manca de liquiditat passatgera. Destaquem, també, que, un cop passada la llacuna notarial del tercer quart de segle, només documentem un sol cop el priorat com a deutor i de manera indirecta (doc. 182). Per contra, sembla que es decideix a emprar altres mitjans per obtenir els diners necessaris davant de necessitats puntuals. Així, l’any 1274, l’arrendament del delme de Sant Fruitós es destina a una propera vinguda de l’abat de Sant Ruf (doc. 188), de la mateixa manera que, l’any 1245, s’havia recorregut a un crèdit per satisfer tres col·lectes (doc. 110). Resseguint els debitoris, a més, es pot comprovar com es recorre a un grup de creditors que es van repetint, com ara els membres de la família Ferrer, Pere i Bernat, Ferrer Roig, Bernat de Puig o també a individus que, com tot seguit veurem, acabaren vinculant-se a la gestió de les rendes del priorat, com Guillem Cabanes i Pere de Celler. Però més encara es repeteixen els fidejussors: Guillem Martí, Martí i Guillem Vinyals, Berenguer de Vilar, Bertran de Santcristòfor o membres de la família Batlle. També hi trobem, per cert, Pere Ferrer en una ocasió. Tots aquests individus, tant creditors com fidejussors, es poden vincular, com dèiem, al priorat: tinents de terres, arrendadors del delmari de Sant Fruitós, el batlle vitalici de les primícies del monestir a Terrassa i, fins i tot, batlles reials com Bernat Bric. Aquest, per tant, és un bon punt per tractar la gestió de la renda del priorat. És a dir, com Santa Maria assegurava la percepció dels seus múltiples ingressos derivats de delmes, primícies i censos diversos. El priorat aplicà dos mecanismes: la donació vitalícia de batllies o la venda dels drets de cobrar els ingressos per uns anys (un, dos o tres) de paquets de renda com, fonamentalment, el delme de Sant Fruitós i, també, la capellania de Sant Julià. Per ordre cronològic, documentem primer les donacions vi- talícies. El 1201 ja tenim notícia de Berenguer de Far, prevere,

161. Docs. 37-38, 56-58, 121-123. 90 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES que tenia per Santa Maria “pro baiulatione” el retrodelme, la procuració i el feu de lli i cànem de Perafita, Corró i Vilamajor, al Vallès Oriental, i “retrodecimam frumenti in tota Terracia” i l’eimina d’ordi que “mihi pro excambio procurationum annuatim dabatis”, conjuntament amb una vinya i un farraginal.162 És significativa la menció del retrodelme del blat, perquè aquesta era la part assignada a Berenguer de Vilar a la donació vitalícia que rebé per part del priorat de la batllia sobre les primícies del blat i la verema que tot seguit comentarem. El document, una defi- nició, suposa la renúncia de Berenguer a aquesta batllia, a canvi d’unes honors a Reixac, Alella i Teià, entre d’altres llocs. L’any 1237, el prior de Terrassa feia remença a Ramon de Guàrdia i la seva esposa, “hòmens propis en la parròchia y sagrera de Sant Martí de Sorbet”, a condició que els receptors asseguressin “tenir en lloc d·ells un home ho dona per cobrà los sensos y redditus de dit prior” (doc. 27). La remença ha pervingut com a extracte del Repertori, però permet confirmar el recurs a batlles per cobrar els censos i ingressos de la parròquia de Sorbet per part del monestir. Com dèiem més amunt, l’any 1239 Guigó va donar a Berenguer de Vilar “tantum in vita tua baiuliam nostram primiciarum Terracie, videlicet bladi et convivus bladi et vindemie” (doc. 48). El receptor es compromet a recaptar les rendes “in tua propria persona et cum tua bestia”, acompanyat d’un nuncio del priorat, a canvi de rebre el “retrodecimum pro tuo labore, et habeas quolibet anno in messis pro tua bestia VI quartarias et mediam ordei” i per “quoque die negociaturo unam somadam vindemie”. A més, Berenguer paga dos-cents sous per la donació, que rebrà de nou si, en algun moment, el priorat volgués “baiuliam trahere ... de tuo posse”. Finalment, s’acorda que el receptor serà sempre legal i fidel, i aquest jura complir l’acordat. Berenguer Vilar o de Vilar, com hem vist, és un dels habituals fidejussors del priorat i, segurament, és el mateix Berenguer que es lliurà com a confrare juntament amb la seva esposa Ramona Pellicera (doc. 23).163 A canvi del retrodelme i d’una sèrie de pagaments en espècie, el priorat encarrega al seu batlle la gestió de la renda derivada de

162. Doc. 211 del primer volum del diplomatari. 163. La identificació no es pot assegurar, però és cert que no documentem cap altre Berenguer Vilar més enllà de 1250 (doc. 140). Tenint en compte que es lliurà com a confrare l’any 1227 (doc. 23), ja amb edat avançada, i que no és anomenat confrare al document que inequívocament sí que el podem identificar (doc. 75), podria ser la mateixa persona. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 91 les primícies, però conserva la supervisió mitjançant un altre agent seu (el nunci esmentat). Durant la segona meitat del segle XIII, continua l’ús de batlles vitalicis per part del priorat. De fet, aquestes batllies esdevenen hereditàries com és el cas de la família anomenada, no per atzar, Batlle.164 Així, el 10 de juny de 1283, Pere de Claret reconeix a Pere Batlle “quod venisti mecum ad certum et ad legale(m) computum super omnibus exitibus, redditibus et proventibus, censibus et agrariis que usque in hanc diem habuisti et percepisti pro me et domo predicta et baiulie tue pertinentibus de toto termino castri de Terracia pro quibuslibet locis” (doc. 205). Com a testimonis, hi figuren Andreu de Canet, canonge de Sant Ruf, Bernat Ferrer de Fàbrega, Guillem de Santcristòfor i Bernat Batlle. A continuació, Pere de Claret reconeix haver rebut de Bernat Batlle “illis CCCL solidis Barchinone de terno, quos tu mihi debebas et dare promisisti racione illius baiulie nostre de Terracia pro tibi” (doc. 206). Com a testimoni, aquest cop únic, hi trobem Pere Batlle. La manca de precisió i de detall pel que fa a la substantia negotii d’ambdós assentaments no permet deduir gaire més enllà que ens trobem davant la fi i l’inici del període d’actuació de dos batlles. Tanmateix, aquesta manca de detall és aparent, perquè —com acostuma a succeir amb el registre notarial terrassenc— conté tot allò essencial que afecta al negoci jurídic. El 6 de desembre del mateix any, Pere Batlle i la seva esposa Gueraula, mitjançant irrevocable donació inter vivos hereten el seu fill Bernat Batlle amb tots els seus béns, a condició de mantenir- se com a “domini et potentes” mentre visquin (doc. 207). Entre d’altres clàusules,165 Pere reté “omnes illas baiulias domus Sancti Laurencii de Monte et domus Sancte Maria de Terracia in vita mea, cum omnibus iuribus in ipsis mihi pertinentibus”. Comen- cem, per tant, a entendre la lògica dels dos documents anteriors. Una lògica que resta del tot aclarida amb el següent assentament, també del dia 6 (doc. 208). Pere lliura al seu fill Bernat “in omni

164. Docs. 205-208. 165. També hi trobem la clàusula habitual de discòrdia (sota consell de bons homes es dividirien a parts iguals els béns, i els atorgants els retindrien en usdefruit fins a la seva mort), la que fixa què li restarà a un dels dos atorgants, un cop mori el primer o la que especifica que, a partir de llavors, Bernat respondrà pels deutes dels seus pares. Finalment, consten altres reserves (relacionades amb una filla i el safrà que tenen en un mas de Rajadell). Cal pensar que s’està preparant, amb aquest heretament, el matrimoni de Bernat amb la filla d’Arnau de Solà (doc. 238). 92 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES vita mea totam illam baiuliam meam integriter, quam habeo voce et racione donacionis Petri, prioris quondam domus de Terracia”. Així, Pere tenia de manera vitalícia la batllia des que el prior Pere de Claret, ja difunt, l’hi havia donat. No hem conservat aquesta donació, però, segurament, el seu tenor no devia diferir gaire del que trobem en aquesta i, potser, l’estaven fent servir de model: “teneas, percipias, leves et congreges et levari facias bene et fideliter tamquam bonum et fidelem baiulum”; “promito et iuro quod non possimus (sic, amb el plural majestàtic!) extrahere de tuo iure baiuliam predictam aliquo tempore”. ¿És Pere Batlle o Pere de Claret qui parla? De fet, es fa menció explícita al document de donació (“ut in instrumento donacionis predicte plenius continetur”) per aclarir com Bernat haurà de retre comptes davant del prior. Finalment, Bernat promet al seu pare percebre i recollir (els ingressos) “bene et fideliter ... sine omni fraude, dolo et maquinacione inde remota” i jura que així ho complirà. Repassem ara, de nou, el tenor dels dos primers assentaments. Observem com s’empra un lacònic “usque in hanc diem” a la rendició de comptes, perquè no es tracta d’un període determinat (com serà el cas dels arrendaments del delmari de Sant Fruitós que veurem a continuació), sinó que es tracta d’una batllia vitalí- cia. Atès que es tracta d’una rendició de comptes general, només s’escriptura al manual que s’ha arribat “ad certum et ad legale(m) computum”, que el prior reconeix haver estat satisfet a la seva voluntat de tot el que havia de rebre i en fa definició: “facio inde tibi et tuis finem de non petendis sicut melius potest dici.” Les renúncies, per contra, són etceterades sense especificar-ne cap. Pel que fa a l’àpoca dels tres-cents cinquanta sous rebuts de Bernat Batlle, el fet que no s’especifiqui el període de temps, de nou, no es tracta de cap oblit, sinó que respon al caràcter vitalici de la futura gestió de Bernat. Els tres-cents cinquanta sous no equivalen al valor fixat per arrendar durant un temps determinat la batllia, sinó al pagament acordat per tenir dret a gestionar la batllia (com els dos-cents que va satisfer Berenguer Vilar), quelcom que es materialitzarà gairebé set mesos després. Com que es tracta dels diners que donen dret a l’inici d’actuació de Bernat, ara sí, cal deixar per escrita, també al manual notarial, la renúncia de “non numerate peccunie”, així com la definició del prior. Aquests quatre assentaments, a més d’informar sobre la gestió de les rendes del priorat, mostren clarament com el seu nivell de detall no respon a la manca o no de professionalitat de DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 93 l’escrivent, sinó que cal vincular-lo a la voluntat de les parts con- tractants per fixar allò que és realment important per al context concret d’escripturació de cada negoci. Els assentaments no són mers esborranys, sinó que contenen la substantia negotii que, òb- viament, pot variar de contracte a contracte dins un mateix tipus documental i que pot incloure clàusules aparentment irrellevants, però que són considerades fonamentals perquè, en cas de pèrdua de l’original o, sobretot, per a aquells casos en què l’original no s’arribi a estendre, garanteixen la seguretat dels drets d’ambdues parts. Fixem-nos, sobretot, en la diferència de detall entre els dos primers (són dos contractes que recullen canvis en la gestió diària de la batllia, però no suposen cap canvi substancial en l’origen dels drets —la donació vitalícia, que segurament restaria assentada amb tot detall al manual—166 que vinculen els Batlle amb el priorat), i els dos últims (són fonamentals per al cicle vital de la família Batlle i per a l’evolució del seu patrimoni i, per força, llurs assentaments han d’igualar pràcticament en precisió el mundum). Tornant, però, a la gestió de la renda, cal comentar els arrendaments del delme de Sant Fruitós. De fet, tal com hem pogut comprovar, alguns dels crèdits que hem comentat anteriorment es poden relacionar directament amb l’atorgament de l’arrendament del delmari de Sant Fruitós.167 Aquests arrendaments prenen forma documental mitjançant vendes per un període determinat (un, dos o tres anys) dels drets de percebre els ingressos, a partir sempre de la festa de la Santa Creu (3 de maig) i a canvi d’una suma que el comprador avança al priorat (i que figurava com el valor de la venda). És evident que es tractava d’una manera d’obtenir liquiditat i d’estalviar-se les despeses de la gestió de la renda (batlles, animals de transport,168 control sobre els pagesos tinents, etc.). Per contra, el comprador veia la possibilitat d’un benefici gràcies al marge de la suma lliurada i l’expectativa dels ingressos a partir de la col·lecta de rendes.

166. Com hem vist amb les altres donacions vitalícies, no només de rendes, sinó també d’esglésies. 167. Sobre el delmari de Sant Fruitós, la seva composició i la llista d’arrendadors, tant els documentats aquí com els localitzats més enllà del període d’estudi, remetem a Joan Soler (2006: 102-106). 168. Tal com queda recollit a la donació vitalícia de batllia que va rebre Berenguer de Vilar. 94 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Així, al primer exemple documentat, el prior Guigó va vendre a Guillem de Cabanes el 12 d’abril de 1239 pels dos anys següents a partir de la festa de la Santa Creu de maig “totum decimum et primiciam et directos, rationes, quas habemus et habere debemus in villa Palacii et in suis terminis, ratione Sancti Fructuosi” (doc. 47). Curiosament, no s’especifica el valor de la venda i, a diferència dels altres arrendaments localitzats, és l’únic on se li garanteixen les possibles pèrdues per “grandine vel nebula”.169 És obvi que, en una venda, el preu no és un element qualsevol, sinó que forma part substancial del negoci. ¿Com s’explica la seva elisió per part del fedatari? ¿Quin tipus de garantia suposaria aquest instrument en cas de litigi? L’explicació rau en un dels debitoris que hem comentat abans (doc. 37). El 7 de juny de 1238, Guigó reconeixia haver rebut tres-cents sous de Guillem de Cabanes per, entre d’altres necessitats, pagar un violari de Bernat de Bonastre, i prometia retornar-li el crèdit en dos terminis, el primer per Nadal i el segon per Pasqua de l’any següent. Dues setmanes després de la Pasqua de 1239, documentem el primer arrendament del delmari de Sant Fruitós. No calia especificar el valor de la venda, perquè aquesta era la forma de satisfer el crèdit anterior. El que recaptés Guillem de Cabanes serviria per retornar el crèdit, si no fos suficient, es detalla la promesa de restituir-li els danys fruit del mal temps. Pel valor, dos-cents cinquanta-cinc sous, del següent arrendament també per dos anys (doc. 65), fet el 1241, però a comptar a partir de la Santa Creu de 1242, és probable que el priorat no tornés ni el termini de Nadal del crèdit de 1238. És més, fins i tot podria ser que hagués hagut d’allargar la concessió per un altre any, és a dir, fins, precisament, el 3 de maig de 1242, per tal de restituir del tot el crèdit. ¿Vol dir això que els arrendaments del delmari comencen a causa de la necessitat de tornar crèdits? Certament, amb anterioritat a 1239 només hem pogut documentar com a mecanisme d’atorgament de batllies les donacions vitalícies. Però, amb tota lògica, són aquestes les úniques que estaven destinades a preservar-se a llarg termini (i, amb tot, només han pervingut a través d’una definició o d’una remença, on s’hi fa menció, no pas la

169. En d’altres casos hi trobem l’obligació dels béns o fidejussors com a garantia, però no s’especifica el risc per qüestions climàtiques. Més aviat, sembla que la garantia vingui només en cas que el priorat decidís acabar amb l’arrendament abans del termini pactat. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 95 donació en si). En canvi, els arrendaments, per la seva natura, és obvi que es tracta de documents que perden el seu valor jurídic molt aviat i, difícilment, pervindran fins als nostres dies. Pel que fa als arrendaments, de fet, només comptem amb els contractes que foren assentats en el registre notarial, però, tan bon punt aquest s’ha conservat, disposem del primer arrendament del delme de Sant Fruitós. És a dir, segurament es tracta d’una pràctica anterior i consolidada que gràcies al registre notarial emergeix. De fet, la regularitat amb què es renoven els arrendaments al llarg dels anys quaranta així ho corroboraria. En concret, de 1242 a 1251, Pere Celler170 fou l’arrendador del delme de Sant Fruitós de manera ininterrompuda (docs. 65, 99, 118) i el tornarem a trobar, conjuntament amb la reaparició del registre notarial, l’any 1274, convertit ja en clergue, per uns quants anys (doc. 188). Arnau de Solà, que fou batlle reial de Terrassa i també caser del palau del rei, prengué el relleu de Pere Celler en els altres arrendaments documentats en aquest període (docs. 186 i 204). En tot cas, tant si l’arrendament començà per un crèdit concret com si ja era pràctica habitual, és innegable la seva connexió amb les necessitats de liquiditat, de manera que no és estrany que els arrendadors o els batlles vitalicis fossin, alhora, els principals creditors i fidejussors de la institució.

El recurs a la justícia Si bé ja hem comentat alguns plets al llarg dels diferents apartats, ara repassarem la resta de documentació de tipus judicial. Començarem per aquelles sentències o acords als quals se’ls pot vincular també altres documents. L’abril de 1229, el prior Andreu i Pereta de Canet aproven conjuntament la resolució arbitral que els jutges delegats papals, el mestre Martí, canonge de Barcelona, i Pere, prior de Santa Eulàlia del Camp, havien dictat sobre els drets d’uns censos a Barcelona, els masos de Font i de Cirera, a Santa Perpètua de Mogoda, i sobre el delme de Mollet i la Rovi- ra (doc. 25). Gràcies a la llarga exposició del document, com és habitual en aquests casos en estil objectiu i emprant el passat als temps verbals, sabem que l’anterior prior de Santa Maria, Pere de Campanya, havia donat en violari a la dita Pereta i al seu difunt

170. No per atzar, l’altre creditor a qui va recórrer el priorat per unir el violari de Bernat de Bonastre (doc. 38). 96 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES marit Berenguer de Canet els dominis predits. Probablement, el desencadenant del litigi fou la mort de l’esmentat Berenguer, qui tan sols un mesos abans rebia, conjuntament amb la seva esposa, el mas de Font per raó de successió de l’avi i del pare de Pereta (doc. 24). Si bé no es diu res en aquest document, queda clar que el mas de Font era sota domini del priorat. En morir Berenguer, el priorat entengué la donació en violari com a extingida, ja que s’havia fet a ambdós cònjuges. Per contra, Pereta no s’hi degué conformar i així començà un litigi que fins i tot comptà amb litteris papals aconseguides per Santa Maria com a mecanisme de pressió. Ambdós àrbitres, “auditis hinc inde rationibus et allegationibus”, fixaren que Pereta definiria tot el violari, excepte el mas de Cire- ra, que retindria mentre visqués. Al seu torn, el priorat li pagaria sis-cents cinquanta sous barcelonesos de doblenc. Tanmateix, resseguint la documentació del diplomatari, l’acord final degué variar ja que tornem a trobar la dita Pereta com a tinent del mas de Font.171 Així, l’octubre de l’any següent, Pereta féu donació al seu germà Berenguer de Font, en concepte de llegítima, de la meitat del mas de Font, salvats aquest cop explícitament tots els drets del priorat (doc. 26). L’any 1258, a més, conjuntament amb el seu tercer marit, Estrany, heretaren Salvador, fill de Pereta i del seu segon marit Miquel Mir, amb “totum illum mansum de Fonte”, que l’atorgant tenia per Santa Maria de Terrassa, i amb una feixa de terra, situada a la Rovira, que l’esmentat Estrany tenia pel Temple, amb motiu del casament de Salvador amb Guillema (doc. 158).172 Dues sentències, amb pocs mesos de diferència, ens informen del litigi entre el priorat i Eimeric de Provençals sobre l’execució de les últimes voluntats de Bernat Sabater. Així, el setembre de 1238, Guillem Ponç, jutge nomenat per Ferrer Alamany, sotsveguer de Barcelona, després d’escoltar ambdues parts, pronuncià sentència per la qual el dit Eimeric havia de satisfer els seixanta-tres sous per vestir un prevere que el difunt Bernat Sabater havia manat destinar, i contràriament el prior Guigó havia de desemparar, a favor d’Eimeric l’honor que havia estat de Bernat. El recurs a la justícia

171. Respecte al delme de Mollet i la Rovira, no sabem si Pereta el continuaria detenint en nom del priorat, però sí que aquest en disposava lliurement i l’arrendava quan calia als seus creditors (doc. 56). 172. Un últim document que podria tenir a veure amb aquest mas de Font és l’endossament que Astruc Cresques féu a Astruc de Camprodó dels drets sobre un deute que Pere de Fontanet i la seva esposa Guillema, de Santa Perpètua, tenien contret amb ell per valor de seixanta-tres sous (doc. 214). DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 97 ordinària, però, no va satisfer cap de les dues parts, en especial el priorat. Així, Guigó, actuant com a “agentem”, i Arnalleta, hereva del difunt Bernat Sabater, de Sabadell, i el seu marit Eimeric de Provençals, “deffendentes”, es van sotmetre el gener de 1240 a una sentència arbitral que, aparentment, posà fi a les disputes sobre els seixanta-tres sous i, a més, sobre altres quantitats que havien estat també sotmeses a un altre arbitri (“per laudem”) emès per Bernat de Caldes i Ramon de Santfeliu (doc. 55).173 Els àrbitres escollits, Bernat de Pereres i Guerau de Marina,174 “visis et auditis rationibus et allegationibus utriusque partis, inspectis nichilominus instrumentis ac sententiis seu composicionibus utrumque productis”, sentencien a Arnalleta i Eimeric a pagar cent quaranta sous per la composició dictada per Bernat de Caldes i Ramon de Santfe- liu i pel testament de Bernat Sabater i imposen “super omnibus aliis utrique parti silencium perpetuum”. A continuació, ambdues parts confirmen la sentència i es defineixen mútuament totes les qüestions, peticions i demandes tingudes. És el torn d’ocupar-nos dels plets que enfrontaren el priorat amb Bernat de Fàbrega, de la vila de Palau de Terrassa.175 La primera notícia que tenim és el requeriment atorgat el 28 de juny de 1281 per Pere de Claret, prior de Santa Maria, atesa la negativa de l’esmentat Bernat de complir la sentència emesa per Guillem de Rosanes i Pere de Noguera, canonges de Barcelona (doc. 196). Destaquem el fet que el requeriment és redactat segons l’estil subjectiu, contràriament a la forma habitual que trobarem al llarg de l’edat mitjana tot seguint l’estil objectiu de les actes. Sí que trobem la corroboració típica dels requeriments (“in presencia testium et notarii infrascriptorum”) i la petició, en aquest cas l’ordre (“mandamus”), de confegir un instrument públic per- què quedés constància del fet. El document no especifica quines honors eren objecte de litigi, però tan sols un any i mig després, el mateix prior establí novament a Bernat de Fàbrega una honor

173. Tenint en compte que el difunt Bernat Sabater era de Sabadell, aquest Bernat de Caldes, probablement, és l’homònim clergue d’Arraona triat com a àrbitre en un plet tingut el 1232 entre l’abat de Sant Llorenç del Munt i Ferrer de Sobarber (BENITO 2003: 537). L’acompanyà, aquesta vegada, Ramon de Santfeliu, prohom de la vila de Terrassa del qual ja hem parlat amb anterioritat. 174. No és estrany l’ús del vocabulari tècnic referit a les parts (agens, deffendens), tenint en compte que Guerau de Marina és un dels estudiants catalans que anà al segle XIII a Bolonya identificats per Miret i Sans (1916) i Prim Bertran (2002). 175. Possiblement es tracti de qui fou notari substitut de Bertran de Santcristòfor a mitjan segle XIII. 98 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES situada a les Arenes, a canvi de rebre la setena part dels fruits i una entrada de quinze sous (doc. 201). Com recull l’exposició de l’establiment, aquest és fruit de l’arbitri o composició, dictada per Pere Oller, canonge de Barcelona, escollit per ambdues parts com a “arbitrator atque amicabilis compositor”. La composició posava fi a una causa que ja s’havia portat davant de Pere de Pereres, oficial del bisbe, i de Guillem de Rossanes (tal com aludia el requeriment anterior), jutge delegat pel dit oficial. Bernat de Fàbrega, paral·lelament, tenia un altre litigi en marxa contra Ramon d’Arenes i el seu fill Guillem per la seva pretensió de fer-los construir unes cases i residir-hi a l’esmentada honor, així com per un cens de dos capons que no s’havia satisfet durant vint-i-vuit anys. El 24 de març de 1283, Bernat, en virtut de dues sentències dictades per Pere de Vallseca i Bernat de Palou, definí a Ramon i Guillem de l’obligació de construir i residir a l’honor de les Arenes a canvi de rebre dos-cents cinquanta sous (doc. 202). Un mes després, finalment, Bernat establia a Guillem d’Arenes una peça de terra, que tenia per Santa Maria, situada a les Arenes i que devia formar part de l’honor objecte de disputa amb el priorat, si jutgem per les afrontacions (doc. 203). Desta- quem que, com a testimoni, hi trobem Pere de Vallseca. Seguirem ara amb la resta de sentències. La primera, de l’any 1237, ha pervingut com a nota del Repertori i no permet detallar- ne gaire el contingut ni davant de quin tribunal o àrbitre es dictà. Es tracta del retorn d’una penyora per valor de quatre-cents sous sobre uns dominis al Barcelonès i el Baix Llobregat (doc. 34).176 El novembre de 1281, Ramon de Taialà, jutge reial, dictà sentència a favor del priorat al plet que l’enfrontava amb Guillem d’Espiells, qui havia estat batlle reial a Terrassa,177 i en nom seu Maimó de Forn, sobre l’empara que aquests havien fet d’uns censos que pertanyien al priorat (doc. 198). El tenor de la sentència és força interessant ja que, a banda d’aquesta, s’hi troben inserits a manera d’exposició un libel presentat pel prior, la resposta de Maimó de Forn i la lletra, amb data de 20 de febrer de 1281, que Ramon

176. En concret, als termes de Santa Eulàlia de Provençana, Santa Maria de Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Sant Andreu de Palomar, Santa Maria de Badalona i Sant Adrià de Besòs. Tant al primer volum del diplomatari com en aquest segon, es pot comprovar com el priorat disposava d’un nodrit patrimoni en totes aquestes parròquies. 177. Guillem d’Espiells era alhora batlle reial de Barcelona (BENSCH 2002: 323). DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 99 de Taialà envià a Pere de Vallseca mitjançant la qual li derivava el procés, ja que es trobava ocupat per diversos negocis reials, fins que fos el moment de dictar la sentència definitiva, que el dit jutge reial es reservà. Observem com la pràctica de la inserció de documents no sembla prou dominada pel notari reial que redactà la sentència. Així, la lletra que Ramon de Taialà envià a Pere de Vallseca presenta la notificació “Dilecto suo ac discreto” mentre que després es manté la primera persona per al verb dispositiu, si bé s’empra el passat (“discretioni vestre duximus”). El mateix succeeix amb el libellus o demanda178 que presentà el prior, on malgrat fer clara referència a un document escrit per aquest (“dictus prior obtulit libellum suum”), el notari refà el text en tercera persona: “Patet Petrus, prior de Terracia, contra Guillelmum de Spiellis et Maymonum de Furno dicens quod...”. En canvi, a la resposta de Maimó manté el present: “Dicit Maymonus de Furno quod ipse nescit nec credit eam qui in libello posita sunt.” Deixant de banda aquests aspectes formals, també es recull que davant de Pere de Vallseca hi va comparèixer Felip d’Ametller, l’aleshores vigent batlle reial, i que “fuerunt etiam testes inde producti, publicati et translatum179 concessum utrique parti”. La sentència de Ramon de Taialà condemnà Felip d’Ametller a desemparar els tres parells de capons i els dos quarters d’oli que rebia el priorat. Finalment, una sentència arbitral, dictada per Guillem de Vallseca el 1288, àrbitre escollit pel prior Pere Flamenc i per Be- renguer i Guillem de Fonollet, condemnà els esmentats Berenguer i Guillem a satisfer la tasca al priorat per una peça de terra del mas Fonollet (doc. 231). A la part expositiva de la sentència es recullen les declaracions d’ambdues parts. El priorat no presentà cap document (“dictus prior dixit sine scriptis set verbotenus”) per defensar el seu dret de percebre la tasca, però tant Guillem com Berenguer, aquest últim per sacramentum, confessaren que el priorat tenia aquest dret des de feia uns vint anys. Un cop foren publicats i lliurats els testimonis, Guillem de Vallseca adjudicà la

178. Com recull Rodríguez-Ocaña al dret processal justinianeu: “la demanda era llamada libellus conventionis, y venía considerada como «instantia scripta actoris directa ad iudicem, terminos litis exhibens una cum postulatione obtinendi citacionis partis conventae»” (2001: 392). 179. Conservem un trasllat similar, la primerenca productio testium de 1216 (doc. 7). 100 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES possessió de la tasca al priorat i signà autògrafament el document clos pel notari Guillem de Santcristòfor.180 A banda de les sentències, també comptem amb una apel·lació, en concret a la seu apostòlica feta l’11 de novembre de 1264 (doc. 164). Com és costum als documents de caire judicial, una llarga exposició permet de contextualitzar la principal acció jurídica. El prior de Santa Maria apel·là a la seu apostòlica (“ad sedem appostolicam appello in scriptis et instanter appostolice peto”) la decisió del bisbe de Barcelona que l’obligava a continuar mantenint anualment un tal Sanç, pauperi scolari, amb trenta-quatre sous turonesos i dues quarteres de forment, tot respectant el manament del difunt papa Urbà IV. El prior entenia que, un cop mort el papa (com efectivament havia succeït tot just el 2 d’octubre anterior), el manament havia prescrit. Per contra, tal com s’informa al mateix document, el bisbe “dixit se non defferre huic appellacioni eo que dicebat quod dictus prior presens fuerat huic ordinacioni et quod consenserat eidem”. Atesa la negativa del bisbe, el prior acudí davant el notari barceloní Jaume de Port perquè redactés l’apel·lació.181 Ja hem comentat algunes definicions mitjançant les quals el priorat consolidà part del seu patrimoni. Ara, però, ens interessa ressaltar una promesa de restitució i una definició que va rebre el capellà de Sant Pere i que mostren el paper d’àrbitre o mitjançer en alguns litigis que tenia el capellà, tot transcendint la cura d’ànimes i demostrant, un cop més, que el monopoli de la justícia entre vilatans per part del batlle reial —com consta al privilegi atorgat per Jaume I— era més un desig que no pas una realitat. Així, el 1244, Pere de Santcristòfor, la seva esposa Estevania i llur fill Pere prometen a Déu i a Guillem de Montjuïc, capellà de Sant Pere, donar-li anualment deu quarteres d’ordi o el seu valor “pro illis iniuriis certis que ego dictus Petrus teneo quibuslibet diversis personis”. Les quarteres serien restituïdes als afectats “ad laudem et consilium tui dicti Guillelmi de Monte Iudayco et fra-

180. Les anteriors actuacions de Pere de Vallseca, així com aquesta de Guillem de Vallseca, confirmen la vinculació a Terrassa d’aquesta nissaga de reconeguts juristes ja apuntada per Ramon Sarobe a partir, precisament, d’aquest últim document (2006: 278). 181. Per lògica, d’aquesta apel·lació se’n feren, com a mínim, dos originals. Un enviat a Roma i l’altre, conservat pel priorat. Així, l’original conservat no té la caplletra inicial “(C)um”, que de ben segur es dibuixà a l’exemplar enviat al papat. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 101 trum predicatorum”.182 Finalment, els atorgants obliguen llurs béns, especialment el blat del seu sementer, i Estevania jura pels sants evangelis que no ho contravindrà “ratione dotis vel sponsalicii” (doc. 91). Aquesta activitat de mitjancer en resolucions judicials queda confirmada un any després, quan Bernat de Bruguerols i la seva esposa Ermesenda reconegueren a Guillem de Montjuïc “quod tu satisfecisti et restituisti nobis illam malefactam et iniuriam, quam quidam nobis fecerunt de tebulis quas nobis de nocte destruerunt et de leya quam ibi cremaverunt”, tot definit “dictis malefactoribus” (doc. 109). Tancarem aquest apartat dedicat als plets amb les primeres procures documentades. L’any 1288, el prior Pere Flamenc constituí Ramon de Carayó “certum et specialem procuratorem meum ad petendum, requirendum, exigendum et recuperandum” els deutes i censos que Berenguer de Prats i la seva esposa Ròmia li havien promès satisfer “cum instrumento publico” (doc. 222). Un any després, trobem una altra procura atorgada pel mateix prior, si bé aquest cop manlleva l’estructura formal d’una donació: “damus vobis Iacobo Brocardi et Petro de Burgo, et vestris, totum nostrum locum, ius, vim et racionem petendi, requirendi, recipiendi et recuperandi ab heredibus mansi de Solerio” un parell de capons que des de feia vint anys havien de satisfer anualment al priorat (doc. 234). Cal destacar, a més, que el mateix dia, just abans de l’assentament anterior, trobem sengles establiments tant a Pere de Burg com a Jaume Brocard d’unes peces de terra (docs. 232 i 233).

PRIOROLOGI DE SANTA MARIA DE TERRASSA (1203-1291)

Guillem 1203, gener, 9 (1207, juliol, 9: cf. Diploma- tari primer) Pere 1208, juliol, 26 - 1216, maig, 26 Andreu 1218, desembre, 11 - 1220, gener, 13 Bertran 1223, abril, 13 Andreu 1224, agost, 29 - 1233, juliol, 8 Guigó de Vedena 1237, juliol, 22 - 1254, febrer, 25

182. Aquesta és la primera menció que indica la presència de frares predicadors a Terrassa, tot i que no s’hagi documentat la fundació de cap comunitat estable. També l’any 1250 s’hi documenten uns frares menors (doc. 150). 102 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Ponç 1258, setembre, 22 Pere 1258, setembre, 22 - 1265, gener, 8 Pere de Claret 1271, juliol, 26 - 1283, juny, 10 (difunt el 1283, desembre, 6) Pere Flamenc 1284, febrer, 18 - 1290, setembre, 7 (1293, agost, 25: Guillem d’Albaredes)

LLISTA D’ESCRIVENTS I NOTARIS

Escrivents i notaris de Terrassa Andreu, prevere, canonge de Sant Ruf: 4 (trasllat de 1213) Arnau, prevere: 14, 17; prevere i capellà: 18 Bernat de Fàbrega, notari públic de Terrassa per autoritat de Bertran de Santcristòfor: 156, 159 Bernat, scolar: 9, 12, 13, 16 Bertran acòlit: 30, 86, 101, 113, 114, 126, 152, 168, 170, 176, 177, 178, 183, 187, 189, 194, 196, 197, 199 Guillem de Santcristòfor: 223, 230-232, 235, 239 Joan, prevere i capellà: 1, 2, 5, 6, 10, 11 Pere Folquer, regent l’escrivania de Terrassa per Pere de Lledó: 75 (trasllat de 1295) Pere, levita/prevere i capellà: 5 (trasllat de 1226), 19, 20, 22, 23 Pere, prevere, canonge de Sant Ruf: 25 (trasllat de 1229) Pere, sotsdiaca: 17 (trasllat de 1226)

Escrivents i notaris de fora de Terrassa Arnau de Castelltallat, prevere, per autoritat de Bertran Bou, clergue de Mura: 105 Arnau Rossell, prevere, lloctinent del capellà de Terrassa: 150 Bartomeu Casard, notari públic de Barcelona per autoritat reial: 122 (trasllat de 1332) Bartomeu Marc, notari públic de Barcelona: 220 Berenguer Guilabert, notari públic de Barcelona: 191 Berenguer Llobet, notari públic de Barcelona: 213 Bernat de Caderita, notari públic de Barcelona: 214 Dalmau de Mansulino, notari públic per autoritat reial: 198 DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 103

Guerau Salvatge, escrivà de domna Guillema de Cabrera: 151 Guillem d’Ada, notari públic de Granollers pel seu rector: 215 Guillem d’Olesa, scriptor: 8 Guillem de Bosc, notari públic de Barcelona: 173 Guillem de Naguera, prevere, notari de la vila de Caldes per Jaume de Roviradec: 166 Guillem de Trullars, notari públic de Granollers pel senyor rei: 200 Guillem Rossell, notari de Barcelona: 122 Jaume de Port, notari públic de Barcelona: 164, 171, 180 Jaume Sabater, notari públic de Barcelona: 175 (trasllat de 1290), 237 Miquel d’Antiga, notari públic de Barcelona: 195 Pere [...], notari de Caldes [de Montbui]: 3 Pere Carbonell, notari públic de Barcelona: 154 Pere d’Olzina, prevere, notari de la vila de Caldes per Jaume de Roviradec: 158 Pere de Bages, notari públic de Barcelona: 21, 29 Pere de Campolell, capellà de Sant Pere de Terrassa: 162, 179 Pere de Canal, diaca, notari públic de Granollers: 157, 169 Pere de Comalera, acòlit, notari públic de Granollers: 26 Pere de Corró, scriptor: 4 Pere de Ribalta, notari públic de Barcelona: 161, 175 Pere de Vilardebò, notari públic de Barcelona: 163 (trasllat de 1289) Pere Ferrer, notari de l’escrivania de Pere de Bages, notari públic de Barcelona: 112 Pere Marc, notari públic de Barcelona: 171 (trasllat de 1273), 173 (trasllat de 1273), 174, 201 Pere Marquès, notari públic de Barcelona: 141, 163 Pere Mascaró, scriptor: 7 Pere Tusell, notari públic de Granollers pel seu rector: 211, 212. Pere Vives, per precepte de Pere de Bages, notari públic de Barcelona: 8 (trasllat de 1243) Perpinyà de Canal, prevere: 160 Ramon d’Om, sotsdiaca i notari: 24 104 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Ramon d’Ullola: 153 Ramon de Forest, notari públic per autoritat reial: 159 (trasllat de 1385) Ramon, prevere, de Matadepera: 28

BIBLIOGRAFIA

ALTURO, Jesús (1985). L’Arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200. Fundació Noguera, Barcelona. ARAGÓ, Antonio M. (1962). “La institución del «baiulus regis» en Cataluña en la época de Alfonso el Casto”, dins VII Congreso de historia de la Corona de Aragón, vol. III, p. 137-142. — (1978). “Concessions reials del Dret de Notaria a parròquies i monestirs catalans (segles XII i XIII)”, Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, VI, p. 1-14. BAIGES, Ignasi Joaquim (1994). “El notariat català: origen i evolu- ció”, dins SANS I TRAVÉ, Josep M. (coord.). Actes del I Congrés d’història del notariat català. Fundació Noguera, Barcelona, p. 131-166. BARCELÓ, Miquel (1989). “«… Per sarraïns a preïcar» o l’art de predicar a audiènces captives”, Estudi general. Revista de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, 9, p. 117-132. BARTOLI LANGELI, Attilio (2003). “Sui brevi italiani altomedievali”, Bulletino dell’Istituto Storico Italiano per il Medioevo, 105, p. 1-23. — (2006). Notai. Scrivere documenti nell’Italia medievale. Viella, Roma. BATLLE, Carme (2007). “Guillem Eimeric, jurista d’una família pa- trícia de Barcelona (†1301)”, Anuario de Estudios Medievales, 37/2, p. 823-866. BENITO, Pere (2003). Senyoria de la terra i tinença pagesa al comtat de Barcelona (segles XI-XIII). Institució Milà i Fontanals, Barcelona. BENITO, Pere; KOSTO, Adam J.; TAYLOR, Nathaniel L. (1996). “Three typological aproaches to Catalonian archival evidence”, Anuario de Estudios Medievales, 26/1, p. 43-88. BENSCH, Stephen (2002). Barcelona and its rulers, 1096-1291. Cam- bridge University Press, Cambridge. BISSON, Thomas N. (1984). Fiscal accounts of Catalonia under the early count-kings (1151-1213). University of California Press, Berkeley. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 105

BISSON, Thomas N. (2008). The Crisis of the Twelfth Century: Power, Lordship and the Origins of European Government. Princeton University Press, Princeton. BIZZARRI, Dina (1934). Imbreviature notarili I. Liber imbreviaturarum Appulliesis, notarii comunis Senarum MCCXXI-MCCXXIII. S. Lattes & C. Editori, Torino. BONO, José (1979). Historia del derecho notarial español. La Edad Media. Junta de Decanos de los Colegios Notariales de Es- paña, Madrid. BOTET, Josep (1976). Les monedes catalanes. Institut d’Estudis Ca- talans, Barcelona. CABRÉ, Montserrat (2001) “Formes de vida religiosa femenina en l’edat mitjana”, L’Avenç 255, p. 24-26. CARDÚS, Salvador (1969). El castillo cartuja de Vallparadís. Junta Municipal de Museos, Terrassa. CARRERAS CANDI, Francesc (1908). “Desenrotllament de la institució notarial a Catalunya en lo segle XIIIè”, dins I Congrés d’història de la Corona d’Aragó, vol II, p. 751-789. CENCETTI, Giorgio (1977). “La «rogatio» nelle carte bolognesi. Con- tributo allo studio del documento notarile italiano nei secoli X- XII”, Notariato medievale bolognese. Scritti di Giorgio Cencetti, vol. I. Consiglio Nazionale del Notariato, Roma, p. 217-352. CHIAUDANO, Mario (1938). Imbreviature notarili II. Liber imbreviaturarum Appulliesis, notarii comunis Senarum MCCXXVII- MCCXXIX. S. Lattes & C. Editori, Torino. CHIAUDANO, Mario; MOROZZO DELLA ROCCA, Raimondo (1938). Notai Liguri del sec. XII. I. Oberto, scriba de Mercato (1190-1192). 2 vol. R. Deputazione di Storia Patria per la Liguria, Gènova. CONDE, Rafael (1994). “El pas de l’escrivà al notari”, dins SANS I TRAVÉ, Josep M. (coord.). Actes del I Congrés d’història del notariat català. Fundació Noguera, Barcelona, p. 439-462. CONDE, Rafael; GIMENO, Francisco (1989). “Notarías y escribanías de concesión real en la Corona de Aragón (s. XIII)”, dins Notariado público y documento privado: de los orígenes al siglo XIV. Actas del VII Congreso Internacional de Diplomática. Generalitat Valenciana, València, p. 281-329. COSTAMAGNA, Giorgio (1970). Il notaio a Genova. Tra prestigio e potere. Consiglio Nazionale del Notariato, Roma. 106 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

CRUZ, Joan (1994). “Notaris i escrivans a Igualada: una aproxi- mació a la seva història”, dins Actes del I Congrés d’història del notariat català. Fundació Noguera, Barcelona, p. 549-556. DUFOURCQ, Charles E. (1948). “Les espagnols et le royaume de Tlemcen aux treizième et quatorzième siècles”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 21, p. 5-128. DURAN, Félix (1955). “Notas para la historia del notariado catalán”, Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Proto- colos, III, p. 71-213. FERNÁNDEZ CUADRENCH, Jordi (1997). “Crèdit jueu i solidaritat vilatana al Vallès”, Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XV, p. 43-58. — (2007). “El crèdit jueu a la Barcelona del segle XIII”, El món del crèdit a la Barcelona medieval, Barcelona. Quaderns d’història, 13, p. 157-196. FERRER, Joan (2009). Diplomatari del monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273). Fundació Noguera, Barcelona. GARCIA, Arcadi (1969). “El «Corpus Iuris Civilis» en els documents dels segles XII-XV”, Ausa, vol. 6, núm. 62, p. 89-102. GARCÍA GARCÍA, Antonio (1992). “El derecho canónico medieval”, dins Aquilino Iglesia (ed.) El dret comú i Catalunya. Fundació Noguera, Barcelona, p. 17-43. GARCÍA MASILLA, Juan Vicente (2007). “Feudalisme i crèdit a l’Europa medieval”, El món del crèdit a la Barcelona medieval, Barce- lona. Quaderns d’història, 13, p. 109-128. GIMÉNEZ, Antonio (2006). “El árabe como lengua extranjera en el s. XIII: medicina para convertir”, dins El saber en Al-Andalus: textos y estudios, vol. 4. Universidad de Sevilla, Sevilla, p. 147- 187. GINEBRA, Rafael (1995). “ACF-1 (1230-1233). El primer volum de l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic”, Estudis històrics i documents dels Arxius de Protocols, XIII, p. 11-45. — (1998). “Llibres notarials del segle XIII a Catalunya. Un estudi comparatiu”. IV Màster d’Arxivística, UAB (inèdit). GOURON, André (1963). “Diffusion des consulats meridionaux et expansion du droit romain aux XIIè et XIIIè siècles”, Bibliotèque de l’École des Chartes, 121, p. 26-76. — (1983). “Aux origines de l’inﬂuence des glossateurs en Espa- gne”, Historia, instituciones, documentos, 10, p. 325-346. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 107

GOURON, André (1991). “Un assaut en deux vagues: la difussion droit romain dans l’Europe du XIIe siècle”, El dret comú i Catalunya. Fundació Noguera, Barcelona, p. 47-68. HALL, Margaret W.; KRUEGER, Hilmar C.; REYNOLDS, Robert L. (1938). Notai Liguri del sec. XII. II. Guglielmo Cassinese (1190-1192). 2 vol. R. Deputazione di Storia Patria per la Liguria, Gènova. IBÁÑEZ, Maria Pilar (1981). “La fundación y primera época del monasterio de Junqueras (1212-1389)”, Anuario de Estudios Medievales, 11, p. 363-382. IGLESIA, Aquilino (1985). “El cartulario de San Cugat del Vallés: del «Liber Iudiciorum» al «Corpus Iuris Civilis»”, dins I Seminario de Historia del Derecho y Derecho Privado. UAB, Bellaterra, p. 93-176. — (1991). “La difusión del derecho común en Cataluña”, dins El dret comú i Catalunya. Fundació Noguera, Barcelona, p. 95- 279. — (1993). La creació del Dret. Una història de la formació d’un dret estatal espanyol. SIGNO, Barcelona. LALINDE ABADÍA, Jesús (1971). “La recepción española del senado- consulto veleiano”, Anuario de Historia del Derecho Español, 41, p. 335-371. LITTLE, Lester K. (1983) Pobreza voluntaria y economía de beneﬁcio en la Europa medieval. Tarus, Madrid. MAS, Josep (1915-1916). “Notes documentals de llibres antichs a Barcelona”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, núm. 59, p. 155-167 i núm. 60, p. 238-251. MENANT, François; REDON, Odile (dir.) (2005). Notaires et credit dans l’Occident mediterranéen medieval. École française de Rome, Roma. MONJAS, Lluís (2002). “Les deodates de Sant Joan de l’Erm: una comunitat femenina heterodoxa de la Baixa Edat Mitjana”, dins Les dones i la història del Baix Llobregat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 141-181. MONTAGUT, Tomàs de; FERRO, Víctor; SERRANO, Jaume (2001). Història del dret català. UOC, Barcelona. MOORE, Robert I. (1989). La formación de una sociedad represora. Poder y disidencia en la Europa occidental, 950-1250. Ed. Crítica, Barcelona. 108 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

MOSIICI, Luciana; SZNURA, Franco (1982). Palmerio di Corbizo, da Uglione notaio. Imbreviature. 1237-1238. Leo S. Olschki Edi- tore, Firenze. NÚÑEZ, Rafael (1951). El documento medieval y Rolandino (Notas de historia). Ilustre Colegio Notarial de Madrid, Madrid. PAGAROLAS, Laureà (2000). “Gènesi i evolució dels registre notarials (segles XIII-XIX)”, dins LÓPEZ BURNIOL, Juan José i SANS I TRAVÉ, Josep M. (cur.). Actes del II Congrés d’història del notariat català. Fundació Noguera, Barcelona, p. 161-184. PALOU, Hug (2009). Els “libri notularum” de Santa Coloma de Queralt (1240-1262). 2 volums. Fundació Noguera, Barcelona. PÉREZ, Ana (1994-1995). “Escrivans i notaris a la Barcelona del segle XIII”, Estudis Castellonencs, 6/2, p. 1057-1076. PÉREZ, Antonio (1982). “El Ordo iudiciarius «ad summariam noti- tiam» y sus derivados (II)”, Historia, instituciones, documentos, 9, p. 327-424. — (1999). El Derecho procesal del “ius commune” en España. Universidad de Murcia, Murcia. PIÑOL, Daniel (2000). El notariat públic al Camp de Tarragona: his- tòria, activitat, escriptura i societat (segles XIII-XIV). Fundació Noguera, Barcelona. PONS I GURI, Josep Maria (1993). “De l’escrivent al notari i de la charta a l’instrumentum. Recepció dels usos notarials itàlics a Catalunya”, Lligall, 7, p. 29-42. — (1989). “De scriptis notariorum”, dins Rubrica: Paleographica et Diplomatica Studia, III. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 161-183. — (2006). “El dret comú a Catalunya”, dins Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Fundació Noguera, Barcelona, p. 65- 88. PRATESI, Alessandro (1955). “I «dicta» e il documento privato ro- mano”, Bullettino dell’Archivio Paleograﬁco Italiano, n.s., 1, p. 93-109. PUIG I USTRELL, Pere (1992). El capbreu primer de Bertran acòlit (1237-1242). Fundació Noguera, Barcelona. — (1994). “Senyoria directa, domini útil i funció notarial a la notaria i l’escrivania públiques de Terrassa”, Actes del I Congrés d’història del notariat català. Fundació Noguera, Barcelona, p. 617-633. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 109

PUIG I USTRELL, Pere (1995). Diplomatari de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Segles X i XI. Fundació Noguera, Barcelona. PUIG, Pere; CARDELLACH, Teresa; ROYES, Montserrat; TAPIOLAS, Judit (1988). Pergamins de l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, 1278-1387. Fundació Noguera, Barcelona. PUIG, Pere; RUIZ, Vicenç; SOLER, Joan (2001). Diplomatari de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara. Terrassa, 958-1207. Fundació Noguera, Barcelona. PUIG, Pere; SANLLEHÍ, Josep (1984). Catàleg de l’Arxiu Notarial de Terrassa. Fundació Noguera, Barcelona. REDLICH, Otto (1987). Doctrina de los documentos de particulares en la Edad Media. Colegio Notarial de Barcelona, Barcelona. RIBAS, Benet (1990). Història de Montserrat (888-1258). Edició a cura de Francesc Xavier Altès i Aguiló. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. RIUS SERRA, Josep (1928). “Reparatio scripturae”, Anuario de His- toria del Derecho Español, 5, p. 246-253. RUIZ, Vicenç (2011). “Homines de Terracia”. Cultura escrita i hegemo- nia feudal (Terrassa, ca. 950-1150). Generalitat de Catalunya, Barcelona. SALRACH, Josep Maria (2004). Història agrària dels Països Catalans. Edat Mitjana. Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, UB, UAB, UdG, UIB, UJI, UdL, UPF, URV i UV, Barcelona. SANAHUJA, Dolors (1992). “Les deodates de Santa Maria de Sales: una petita comunitat medieval de dones”, Acta Archaeologica et Mediaevalia, 13, p. 239-251. SAROBE, Ramon (2006). “Els Vallseca, un llinatge barceloní de juristes i patricis il·lustres, segles XIII-XVI”, dins FERNÁNDEZ TRABAL, Josep (dir.). Història del Llupià (1088-1771) i dels seus llinatges incorporats: Icard, Roger i Vallseca. Trabucaire, Perpinyà, p. 277-305. SCALFATI, Silio Pietro Paolo (1995). “Charta, breve, instrumentum. Documenti privati et notariato nell’Italia Medioevali”, dins El notariado andaluz en el tránsito de la edad media a la edad moderna. Ilustre Colegio Notarial, Sevilla, p. 33-46. SERRA, Assumpta (1989). “La religiosidad femenina en el mundo rural catalán en la Baja Edad Media”, dins Muñoz, Ángela (coord.). Las mujeres en el cristianismo medieval. Imágenes teóricas y cauces de actuación religiosa. Asociación Cultural Al-Mudayna, Madrid, p. 317-340. 110 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

SMAIL, Daniel Lord (1998). “Notaries, courts and the legal culture of Late Medieval Maseille”, dins Urban and rural communities in Medieval France: Provence and Languedoc, 1000-1500. Brill, Leiden-Boston-Köln, p. 23-50. SOLER I PALET, Josep (1908). “Un aspecte de la vida privada de Jaume I”, dins I Congrés d’història de la Corona d’Aragó, vol. II, p. 536-579. SOLER I JIMÉNEZ, Joan (2004). “La cartoixa de Sant Jaume de Vall- paradís: Terrassa i els solitaris per a Déu (1344-1413)”, a La cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís, Catàleg del Museu, 12, p. 17-40. — (2006). “De l’abisme al cel. La formació de la vila del Palau de Terrassa (1180-1313)”, Terme, 21, p. 85-126. — (2009). Camí dels Monjos. El tram de Terrassa. Ajuntament de Terrassa, Terrassa. TO, Lluís (1997). Família i hereu a la Catalunya nord-oriental (segles X-XII). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona. TORRA, Alberto (2011). “Los registros de la cancillería de Jaime I”, dins Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, vol. I, p. 211-229. TORRAS, Marc (1988). “L’escrivania pública de la ciutat de Manresa en els segles XII i XIII”, dins Estudis sobre història de la institució notarial a Catalunya en honor de Raimon Noguera, p. 13-29. TURULL, Max (2009). El gobierno de la ciudad medieval. Institució Milà i Fontanals, Barcelona. VAL VALDIVIESO, M. Isabel del (1997) “Las instituciones religiosas femeninas”, Acta Archaeologica et Mediaevalia, 18, p. 161-178. VALLEJO, Jesús (1992). Ruda equidad, ley consumada. Concepción de la potestad normativa (1250-1350). Centro de Estudios Constitucionales, Madrid. VERDAGUER, Joaquim (2000). “Els Terrassa. Genealogia”, Terme, 15, p. 38-46. ZIMMERMANN, Michel (1981). “La datation des documents catalans du IXe au XIIe siècle: un itinéraire politique”, Annales du Midi. Revue archéologique, historique et philologique de la France Méridionale, XCIII, p. 345-375. ESTUDI ARXIVÍSTIC

JOAN SOLER JIMÉNEZ

TIPUS DE DIPLOMATARI I TRIA CRONOLÒGICA

El diplomatari que presentem és la continuació del de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara publicat l’any 2001 i que l’integren 222 documents datats entre el 958 i el 1207 procedents d’aquestes institucions eclesiàstiques. En la introducció d’aquest primer diplomatari es detallà l’origen de cada un dels documents, la majoria d’ells originals, d’altres còpies o bé simples extractes procedents d’inventaris d’època moderna, rastre darrer d’originals perduts a causa de les vicissituds del temps. El present diplomatari vol ser la continuació del primer. Tanmateix el mètode de recuperació dels documents ha estat un punt diferent, s’ha buscat per sobre de tot l’enriquiment del diplomatari i s’ha prioritzat la recu- peració d’informació més que no pas l’estricta aplicació d’una metodologia arxivística i diplomàtica. Això fa que, en rigor, més que d’un diplomatari, parlem d’un diplomatari enriquit amb una col·lecció diplomàtica de diferents fons i amb una col·lecció de notes registrals procedents de llibres notarials. Ens agrada parlar de diplomatari enriquit perquè, en essència, el pinyol dels documents presentats està constituït per aquells que sabem certament que pertanyien a la institució eclesiàstica, que formaven part del seu arxiu i que eren el fonament documental de la seva capacitat jurisdiccional i arrendatària. Aquest mètode de recopilació de documents fa que ja es produeixi un desajust en les dates. Si diem que es tracta de la continuació del primer diplomatari, el primer document hauria de ser posterior a 1207. En canvi, la troballa d’un pergamí al 114 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES fons patrimonial de Can Coromines de Sant Miquel de Toudell,1 datat el 1203, ha fet que, atesa la impossibilitat d’incorporar-lo al primer diplomatari, i per evitar-ne el desconeixement, sigui el primer document d’aquest diplomatari. A partir del segon, la datació ja s’inicia el 1208. Pel que fa a la data de finalització del diplomatari ha estat una tria convencional que se situa a l’any de la mort del rei Jaume II però també a l’any que el notari Guillem de Santcristòfor finalitza la seva actuació i dóna pas al notari Pere Folquer. Una darrera circumstància, que mereix ser mencionada, és que en aquesta darrera data el notari Pere Folquer decideix prescindir definitivament de la denominació Sant Pere d’Ègara per passar a parlar sempre de Sant Pere de Terrassa. El topònim Ègara esdevé un record del passat.

INVENTARIS DELS PERGAMINS DE L’ARXIU PRIMITIU DE SANT PERE I SANTA MARIA

A l’hora de reconstruir el diplomatari hem partit de diversos inventaris antics on es fa menció dels pergamins que formaven part de l’arxiu del priorat. Sobre aquest aspecte ja vàrem fer una recerca exhaustiva l’any 2001. En aquell moment la majoria d’inventaris retrobats pertanyien als segles XVII i XVIII, quedava constància d’una més que probable reorganització feta l’any 1567. Amb aquests inventaris es va poder resseguir l’existència i la pèrdua d’alguns dels pergamins durant el període comprès entre 1567 i 1815. Tanma- teix, els darrers anys s’ha descobert un inventari anterior datat el 1421. Es tracta d’un instrument molt útil per comprendre millor l’organització arxivística dels pergamins conservats a la sagristia del priorat. La descripció que es fa aquest any permet apropar- nos millor a moltes de les notes dorsals existents als pergamins que ajuden a relacionar directament cada un dels documents amb l’arxiu del priorat. Aquest nexe ha estat fonamental per demostrar que la majoria dels pergamins que editem, i que simplement amb les relacions conegudes de 1567 a 1815 potser no s’acabarien de relacionar amb el priorat, es puguin atribuir a l’arxiu prioral sense dubtes. Ara per ara, els inventaris coneguts són els següents:

1. ACVOC-AHT. Fons patrimonial. Can Coromines de Sant Miquel de Toudell, 1203-1634. En destaca el diplomatari de més de setanta escriptures notarials escrites en pergamí. El primer pergamí d’aquest fons és precisament el primer del nostre diplomatari. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 115

“Inventarium” de 14212 A petició del prior Reinald de Bellfort s’encarregà a l’administrador del priorat, Bernat de Ginebreda, prevere, que realitzés inventari de totes les escriptures i instruments conservats a la cambra de l’esmentat prior. La petició d’inventari es féu el dimarts 13 de desembre de 1420 i l’inventari efectiu es realitzà el 3 de gener de 1421 en presència del notari de Terrassa Joan Bertran, que el redactà en un quadern que cosí en el seu Manuale que comprèn des de 1419 fins a 1421. A l’inventari consta que es trobaren dues caixes (tecaria), una de petita i una de més gran, a l’interior de les quals hi havia diferents sacs o doblerets de cànem, lli o cuir blanc, cadascun portava un petita tira de pergamí amb una llegenda que identificava el contingut del saquet, com ara “Açò són les cartes de la scrivania de Terraça”, o “Carta del mas de la Ffont de Santa Perpètua”. El notari anà obrint saquet a saquet, escrivia la llegenda de la tira de pergamí i recomptava els pergamins que hi trobava. En alguns casos no ens digué la quantitat, de manera que és impossible saber el nombre exacte dels documents que acredità. El més important d’aquest inventari és, sens dubte, el títol de la tira de pergamí, que permet associar molts dels pergamins conservats al saquet on es devien conservar al segle XV. A la vegada podem conèixer la manera com conservaven el seu arxiu i com identifi- caven els documents que, com bé es diu en la petició d’inventari del 13 de desembre, els tenien “pro conservatione iurium” del priorat. No sembla que en aquelles dates es realitzés cap reor- ganització de l’arxiu, simplement se’n féu una relació detallada i prou. Molt probablement era la mateixa organització existent des d’antuvi, ho provaria el fet de la manca d’anotacions arxivístiques del segle XV als dorsos dels pergamins existents. Aquestes notes normalment daten del moment de la redacció del document o del segle XVI en endavant. Això ens fa pensar fermament que aquest inventari és un bon mirall de l’organització de l’arxiu prioral des de la seva probable constitució a partir del segle XII i fins al segle XVI. Lògicament, a mesura que el patrimoni s’incrementava o es gestionava, s’anirien incorporant nous pergamins als saquets. Tanmateix, la manera de retrobar els documents en algun moment

2. ACVOC-AHT. Fons Notarial. Manuale de Joan Bertran, 1419-1421, f. 100v-106r. 116 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES donat es realitzaria mitjançant les tires de pergamí externes i no pas mirant-lo directament. El prior Reinald de Bellfort no hi era aquells dies, de fet es diu que es trobava a Lleida on també hi havia des del segle XII un priorat rufenc. Sembla que durant aquests anys a Santa Maria no hi residiria cap prior en persona i que el govern de la institució es faria de manera delegada en poder de l’administrador Bernat de Ginebreda. Ho intuïm de la breu anotació escrita al ﬁnal de l’inventari on es diu que el 4 de maig de 1423, dos anys després de la redacció de l’inventari, es féu entrega de l’inventari a Reinald de Bellfort “nunc prior dicti monasterii”.

“Inventari topogràfic” de 15673 Sembla més que probable una reorganització dels pergamins dels antics saquets feta en data propera al 1567. Com ja es va detectar l’any 2001, cada pergamí va rebre una nota dorsal composta per un numeral i un topònim. Els numerals arriben fins al 310 i els topònims es poden relacionar amb els esmentats a l’inventari de 1421. Ens trobem en un moment en què l’arxiu prioral no passa per unes bones condicions i s’imposa una reorganització. La manera serà extreure cada pergamí del saquet, aplicar la nova descripció en el dors i reincorporar-los al saquet. Els “sachs” o “plechs” mencionats per la historiografia del segle XVII demostren que el sistema de preservació continua sent el mateix que el d’època medieval, però que el reconeixement dels pergamins ha millorat amb aquesta numeració addicional. Ja sabem que Joan Arnella fa menció dels sacs o plecs de pergamins al seu Llibre d’Antiguitats començat el 1594,4 i això mateix fa Jeroni Pujades a la Corònica universal publicada el 1609.5 Mantenim la denominació d’“inventari topogràfic” tal com la historiografia més recent i l’arxivística l’ha anomenat. No hi ha

3. PUIG, P.; RUIZ, V.; SOLER, J. Diplomatari de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara. Terrassa, 958-1207. Barcelona: Fundació Noguera, 2001, p. 79. 4. ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Llibre de antiguitats y ordinacions de la comunitat, s. XVII, f. 136. 5. PUJADES, J. Corònica universal del Principat de Cathalunya, Barcelona, 1609. Citem l’edició actualment assequible, en traducció castellana intitulada Crónica universal del Principado de Cataluña, Barcelona, 1831. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 117 constància en 2012 de cap relació exhaustiva d’aquest inventari feta en època coetània.6

Repertori fet entre 1685 i 17177 Entre els anys 1685 i 1717 es realitzà una reorganització profunda de l’arxiu prioral. Es prescindeix de l’antic sistema dels sacs o doblerets, es deixa de banda l’“inventari topogràfic” i s’estableix una nova numeració. Sembla que fou feta per algun arxiver de la comunitat religiosa del Sant Esperit que fins ara no hem identificat. L’arxiver va agafar un pergamí rere l’altre i en féu un extracte més o menys ben fet, amb errors evidents de lectura sobretot pel que fa a noms de persones i topònims. Tanmateix, com que parteix de l’estructura de saquets prèvia, els pot assignar un topònim correcte al dors del pergamí. Així, tot i que l’extracte no sigui sempre brillant, la identificació final posada en el pergamí és sempre correcta. Realitza una primera relació de 248 extractes, numerats de l’1 al 243. Això passa perquè el darrer de tots no apareix numerat i els números 51 i 55 foren utilitzats per a dos i quatre extractes respectivament. En el cas del 55, els quatre extractes s’identifiquen amb les lletres a, b, c i d. A continuació, el Repertori continua fent menció d’altres documents. Aquests extractes, a la fi, són els que ens han permès contrastar els pergamins encara existents amb els que hi havia a finals del segle XVII i principis del segle XVIII. Així, hem pogut relacionar-los amb l’arxiu del priorat i associar-los al nucli del diplomatari. Tam- bé ha servit per detectar mancances que hem reconstituït a partir dels extractes i hem millorat la interpretació dels noms propis i topònims quan ha estat necessari. Continuarem utilitzant el nom de Repertori per fer referència a aquesta actuació arxivística. El nom complet com ja s’ha dit altres vegades és el de Repertori o resumen del que contenen en substància los actes de pergamí existents en lo present arxiu numerats y lligats ab differents massets. Un títol que sembla que s’incorporà al final del segle XVIII a l’espai en blanc que l’autor havia deixat al principi de l’inventari. Aquest inventari, tal com ens ha arribat,

6. El nom d’“inventari topogràfic” va ser introduït a l’inici de les recerques que han portat a la present edició diplomàtica, a la fi dels setanta per PUIG I USTRELL, P. Pergamins del priorat de Santa Maria de Terrassa (anys 977-1633), Terrassa, 1979. 7. APSET. Inventaris, Repertori o resumen del que contenen en substància los actes de pergamí existents en lo present arxiu. 173/1. 118 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES sembla un original escrit entre 1685 i 1717. Ho confirmem per la paleografia pròpia de finals del segle XVII o molt a l’inici del segle XVIII. L’original no es realitza d’una sola vegada i sembla que s’hi anaren incorporant documents.

Les Notas i el Índice de la comissió reial de Jacobo María Spinosa i Gerardo Cassani de 1786 Jacobo María Spinosa, fiscal de la Reial Audiència de Barce- lona, i el seu escrivà Gerardo Cassani, amb motiu d’una comissió instada pel Real Acuerdo per a fer escrutini i registre dels documents de l’arxiu prioral, realitzaren una revisió exhaustiva de l’inventari d’aquests pergamins. Per a fer la seva feina aprofitaren l’original del Repertori i incorporaren dues Notas amb una ampliació de l’inventari amb documents existents al mateix arxiu prioral, però no descrits al Repertori, i amb una relació de còpies de documents conservats a l’arxiu del Real Acuerdo. Així la intervenció del co- missari Gerardo Cassani incorpora físicament a l’original en català del Repertori amb data de 13 d’octubre de 1786 una Nota de los libros, cabreos, papeles, documentos y legajos que se han añadido por extracto en este Índice o Repertorio de orden del ilustre señor don Jacobo María Spinosa y Cantabrana, cavallero de la Real distin- guida orden española de Carlos Tercero, del Consejo de su magestad, fiscal en lo civil de la Real Audiencia de Barcelona y comisionado del Real Acuerdo de la misma para el examen y escrutinio de este archivo. En aquesta Nota també s’hi descriu l’existència de sacs amb diferents pergamins incorporats que quedaren fora dels extractes probablement per considerar-se que poc tenien a veure amb les rendes priorals “actives” en aquell moment. En aquests altres sacs és on hem intuït l’existència d’altres pergamins que publiquem, i que mencionarem en el repàs de cadascun a continuació. Una segona Nota s’incorpora el 24 d’octubre de 1786 amb el títol Nota o lista de los documentos y papeles que se han encontrado en la secretaria del Real Acuerdo y de los que ha entregado el procurador del prior don Jaime Juan Fábregas pertenecientes al priorato que ha mandado su señoría se continuasen en este índice. Segons consta a continuació d’aquesta Nota, el seguit de còpies simples i autèn- tiques retrobades al Real Acuerdo foren entregades a l’esmentat prior perquè fossin col·locades a l’armari de l’arxiu prioral. El document final, amb el Repertori i aquestes dues Notas escrites per Cassani fou relligat sota el títol Índice o Repertorio DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 119 de los papeles, documentos y libros cabreos del archivo del priorato de la colegiata y secular iglesia de San Espíritu y San Pedro ólim Santa Maria de Tarrasa, obispado de Barcelona. Aquest Índice es conserva actualment a l’arxiu de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa sota la referència arxivística 173/1.8

Copia del Reportorio de Josep Regués el 18019 A continuació, el mateix Gerardo Cassani realitzà una tra- ducció al castellà del Repertori que signà el 5 de novembre de 1786 i que presentà a les instàncies reials, que sol·licitaren la seva intervenció juntament amb Jacobo María Spinosa. Aquest informe final en castellà fou copiat de nou per ordre del prevere Josep Regués, beneficiat de les esglésies de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona, el 27 de novembre de 1801 sota el títol Copia del testimonio del índice o reportorio de los documentos, papeles y cabreos que integran el archivo del priorat de Tarrassa. Regués havia estat nomenat comissionat per supervisar l’arxiu prioral amb motiu de la resolució del conflicte suscitat perquè s’havia de donar com- pliment a un decret reial de 1784 pel qual el càrrec de prior es transformava en benefici curat i, per tant, havia de passar a residir de Sant Pere al Sant Esperit, amb el consegüent trasllat de l’arxiu també en aquesta església. Amb la mort de Jaume Joan Fàbregas el 1800, la necessitat d’aplicació del decret suara mencionat obli- gà a revisar de nou tot l’inventari dels pergamins del priorat. El nomenament efectiu del nou prior es demorà des de 1801 fins al 1815, quan assumí el benefici curat del Sant Esperit el reverend Francesc Casals. Durant aquests quinze anys, en 1801, 1806 i 1815 es féu una revisió de l’inventari dels pergamins aprofitant la traducció castellana de Cassani, tornada a copiar per ordre de Regués. En aquests anys també es féu una confrontació amb la dels pergamins realment existents. Això és important remarcar-ho, perquè la intervenció de Spinosa i Cassani el 1786 sembla que no implicà cap acarament real. Això fa que l’absència o l’existència

8. APSET. Inventaris, Repertori o resumen del que contenen en substància los actes de pergamí existents en lo present arxiu. 173/1. 9. ADB. Beneficial, lligall Terrassa, 1. “Diligencias practicadas por el Tribunal Eclesiástico de la Curia y Obispado de Barcelona en la villa y vicaría perpetua de San Pedro parte foránea de Tarrassa, conseqüente a lo provehido por el mismo con fecha de 31 de mayo de 1815, en méritos del recurso presentado por el reverendo prior curado de Tarrassa”, als f. 2-91. 120 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES de pergamins només es pugui confrontar adequadament amb els controls de 1801, 1806 i 1815, però no pas amb el de 1786. És a dir, podria ser que els documents que manquen apareguts a l’inventari de 1786 ja s’haguessin perdut molt abans, entre els anys 1717 i 1786.10 En definitiva, una història ben enrevessada per poder reconstruir l’existència o no dels pergamins de les esglésies durant el segle XVIII i principis del XIX que, en la mesura de les nostres possibilitats, hem intentat esclarir document a document. Per això, en la tradició de cadascun especifiquem si el document apareix o no als inventaris que hem mencionat fins ara o en quina data creiem que es podria donar ja per desaparegut. Saber el motiu pel qual alguns documents van acabar desapareixent és perquè ens manca informació. Sempre queda feina per fer. Alguns d’aquests inventaris seran esmentats a l’hora de demostrar l’existència de diversos pergamins que publiquem. La lògica de la reconstrucció l’expliquem a continuació.

EL NUCLI DEL DIPLOMATARI

Considerem que el diplomatari propiament dit es compon d’aquells documents conservats en original o còpia i d’aquells extractes de documents dels quals tenim constància que es trobaven a l’arxiu prioral a partir del que hem observat al Repertori i a la Copia del Reportorio. Conservem l’original o el trasllat dels documents: 3, 4, 5, 11, 12, 13, 16, 17, 23, 24, 25, 26, 29, 30, 31, 36, 55, 75, 86, 101, 113, 114, 122, 126, 133, 141, 147, 148, 150, 151, 152, 158, 159, 164, 165, 167, 170, 172, 175, 176, 177, 183, 193, 194, 198, 199, 201, 203, 220, 230, 231, 235, 239. Recuperem l’extracte del Repertori i de la Copia del Reportorio dels documents: 27, 34, 142, 149, 155, 168, 174, 178. En total parlem de seixanta-un documents que sabem del cert que formaven part de l’arxiu prioral. Caldria afegir-hi nou documents més pertanyents a possessions al voltant de la parròquia de Sant Genís de l’Ametlla on sabem que el clergue Perpinyà de

10. Vegeu una descripció detallada de tot aquest procés a PUIG, P.; RUIZ, V.; SOLER, J. Diplomatari de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara. Terrassa, 958-1207. Barcelona: Fundació Noguera, 2001, p. 89-93. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 121

Canal, durant la segona meitat del segle XIII, es dedicà a incorporar possessions al seu patrimoni. En data posterior a 1290, tots aquests pergamins s’incorporaren a l’arxiu prioral. Tanmateix, no consten descrits ni al Repertori ni a la Copia del Reportorio. Sí, en canvi, a la primera de les Notas d’Spinosa i Cassani, encabits en dos lligalls.11 Aquests documents són els que editem amb els números 157, 160, 166, 169, 200, 210, 211, 212, 215. En total, els pergamins existents de manera segura i conﬁr- mada a l’arxiu prioral a ﬁnals del segle XVII i durant el segle XVIII són setanta. Aquests conformen el nucli, el pinyol del present diplomatari. Això no vol dir que no n’hi hagués d’altres. A les Notas de Spinosa i Cassani també es fa esment a “un saco grande con ciento y seis pergaminos sueltos que según se ha examinado son inútiles para averiguar los derechos de su magestad en el patronato y prerrogativas de la dignidad prioral y aun inconnexos a las rentas de la misma por eterogéneos, pues contienen testamentos, ventas, donaciones y otros documentos relativos a intereses de particulares y que de mui antiguos se conservan en este archivo”. Considerem que hi ha un grup força important d’altres pergamins que editem en aquest diplomatari que presumiblement es trobaven en aquest sac de cent sis documents. Les raons les expliquem a continuació.

Documents que pertanyen al fons de Sant Pere però que no apareixen al Repertori Per justiﬁcar l’existència dels següents documents en l’arxiu prioral hem optat per analitzar-los un a un, tenint en compte tant el contingut com les notes dorsals. Els documents que considerem que formaven part de l’arxiu prioral però que no sortien mencionats als extractes del Repertori són els següents: 2, 6, 7, 10, 15, 19, 20, 39, 68, 88, 156, 161, 191, 195, 196, 197, 214, 232. Document 2: es tracta d’una donació del prior Pere a Ber- nat Guerau d’un alou que té a Sant Andreu de Samalús, al lloc

11. A les Notas de Spinosa i Cassani es menciona: “Más dos legajos, el uno con nueve escrituras en pergamino concernientes a los alodios del beneficio de Santa Maria fundado en la inglésia de San Genís de la Ametlla.” Concorda amb els nou pergamins que hem detectat que es relacionen amb l’actuació del clergue de l’Ametlla del Vallès durant la segona meitat del s. XIII, Perpinyà de Canal, i que un cop incorporats al patrimoni de Santa Maria de Terrassa serviren per dotar un benefici en aquella església. Per les dates dels documents, la incorporació d’aquests pergamins a l’arxiu prioral ha de ser posterior a 1290. 122 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES anomenat Serradell. Al Diplomatari primer ja vàrem constatar que el priorat disposava de propietats en aquesta parròquia del Vallès Oriental, en concret al document 103 on constatem una de les darreres donacions fetes a l’antic monestir rufenc de Sant Adrià del Besòs, abans que es traslladés a Santa Maria de Terrassa l’any 1113. Una nota dorsal que data del segle XVI amb la menció “San Andreu de Samalús” ens fa pensar en la manera d’organitzar els pergamins en sacs i denominació topogràfica del segle XVI. Tot i així el dors no té pròpiament una anotació que puguem atribuir a l’“Inventari Topogràfic” de 1567. Document 6: el prior Pere fa donació a Pere de Paradís d’una parellada situada a la Bruguera, no gaire lluny del mas Paradís a la parròquia de Sant Pere de Terrassa. En aquest cas és l’anotació al dors “Terrassa. 162” la que ens situa directament a l’“Inventari Topogràfic” de 1567. L’atribució d’aquest pergamí a l’arxiu prioral és indiscutible. Document 7: es tracta del trasllat d’unes productiones mo- tivades pel plet entre el monestir de Sant Llorenç del Munt i el de Santa Maria de Terrassa sobre l’estat de l’administració de l’església de Santa Margarita de Mujal, que sabem amb certesa que estava gestionada pel priorat de Santa Maria durant el segle XIII, com ho demostren molts altres documents editats en aquest diplomatari. La menció al dors de “Sunt Sancte Margarite” també ens situa en contingut i forma amb l’“Inventari Topogràfic” tot i que manca el numeral. Però, sobretot, el text i els testimoniatges realitzats confirmen que forma part dels diplomes de les esglésies perquè molts són membres religiosos d’aquesta comunitat. Podríem relacionar aquest pergamí amb el lligall mencionat a les Notas que diu que conté “veinte traslados de pleytos activos y pasivos del priorato y sus rentas”. Document 10: el 1218 Pere Duran fa donació al seu fill Bernat del mas Gaià i de l’honor de Merà de Vacarisses entre altres possessions. En aquest cas les anotacions del dors no ens aporten cap pista. Tot i així, és cert que documentem possessions de Santa Maria de Terrassa a Vacarisses en el testament de Durfort de 1168 (document 164 del Diplomatari primer), i en el testament d’Ermesenda de Brumira de 1186 (document 204 del Diplomatari primer). Aquestes es confirmen al document 1 del present diplomatari amb la donació d’Arnau de Cegunyoles d’una honor situada a Vacarisses i amb la menció explícita de la confirmació d’unes possessions que l’església DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 123 de Santa Maria de Terrassa disposava a la parròquia de Sant Fèlix de Vacarisses des d’antic. A l’“Inventarium” de 1421 consta l’existència d’un dobleret amb dotze pergamins titulat “Aysò són les cartes de Vacarisses” de manera que considerem raonable que aquest pergamí estigués a l’arxiu prioral com a testimoni dispositiu i probatori de rendes en aquesta parròquia. Document 19: en aquest cas tampoc hi ha dubtes. Guillema de Pla i el seu fill fan donació al monestir de Santa Maria i al seu prior Andreu de la tasca del seu alou del Pla. En el dors del document hi ha la indicació “Terrassa. 90” pròpia de l’“Inventari Topogràfic” de 1567. Document 20: Joan Cortdevedells ven una casa que té per Santa Maria de Terrassa dins la sagrera de Sant Martí de Sorbet, església que gestionava des d’antic el priorat rufenc i els seus antecessors, tal com ho prova l’acta de consagració d’aquesta església del 1096, l’original de la qual es troba al document 85 del primer diplomatari. Als documents 163 i 169 del primer diplomatari hi ha concessions del prior de Santa Maria de Terrassa de terres en aquesta parròquia, i en el 173 una confirmació episcopal de la possessió d’un mas situat a Sant Martí de Sorbet. La menció al dors de Sant Martí de Sorbet amb escriptura del segle XVI, per tant situant-nos en el moment de l’“Inventari Topogràfic”, ens fa pensar que formava part de l’arxiu prioral. De la mateixa manera, l’“Inventarium” de 1421 menciona un dobleret de cànem titulat “Ayshò són les cartes de Sant Martí de Sorbet e de Sant Miquel de Taudell” on es comptabilitzen vint-i-sis cartes velles “fahents per les rendes que lo dit monastir pren en les dites parròquies”. Document 39: en aquest document hi trobem la disputa suscitada entre el prior Guigó i Ermeric de Provençals sobre els béns de Bernat Sabater i sobre la contribució per a vestir un prevere. Aquestes honors eren a Sabadell i així ho corrobora l’anotació coetània “Carte de Sabadello” que trobem al dors. A l’“Inventarium” de 1421 hi trobem un dobleret de cànem amb el títol “Açò són les cartes de Sabadell” on es compten setze cartes. La semblança entre el títol del dobleret i la nota dorsal ens permetria fins i tot afirmar que l’arxiu prioral que trobem descrit el 1421 i l’estratègia dels saquets podria ser la mateixa que se seguia al segle XIII. Hem d’afegir també que aquesta disputa iniciada el 1238 continua al document 55 de 1240, el qual, a més, té extracte al Repertori, i per tant, es trobava de manera indiscutible a l’arxiu prioral. Vo- 124 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES lem incorporar en aquest discurs el document 15, que no apareix mencionat en cap altre inventari anterior al Repertori però sí que ho fa en un Memorial de totes les directes, senyories, censos, taschas y altres coses pertanyents al priorat de Santa Maria, conservat a l’ACVOC-AHT on apareix esmentat en extracte. Al document apareix el dit Bernat Sabater fent donació a Santa Maria de Terrassa d’unes cases al burg de Barcelona. Això enllaça amb el document 68, que analitzem a continuació, que fa menció precisament dels béns que el priorat tenia en aquesta ciutat. Document 68: Maria de Merola i el seu marit Bernat d’Òdena venen al prior Guigó unes cases a Barcelona. El fet que el perceptor sigui el cap de la comunitat religiosa terrassenca fa inqüestionable que el document era al seu arxiu. Cal advertir, a més, que s’ha perdut una tercera part del document, la qual cosa ens dificulta la datació i no ens permet saber amb precisió si al dors hi havia cap menció explícita a l’“Inventari Topogràfic” de 1567, per exemple. De rendes a Barcelona el monestir en percebia força, i així ens ho demostra l’“Inventarium” de 1421 en què es parla d’un sac de cànem amb el títol “Açò són les cartes de Barselona e no·n’hi ha antres” amb aproximadament noranta cartes relatives a censos i vendes que el monestir percebia a la ciutat de Barcelona. Document 88: en aquest document Guillem de Terrassa i la seva esposa Saurina reconeixen un deute de tres-cents sous a Guigó, prior de Santa Maria. A més de ser el perceptor del deute el priorat, al dors del document hi ha la indicació “Terrassa.164” pròpia de l’“Inventari Topogràfic” de 1567. En aquest cas tampoc hi ha dubte que era a l’arxiu prioral. Document 156: Bernat de Puig i la seva esposa Maria establiren a Pere Martí i Guillema un peça de terra que tenien pel monestir de Sant Cugat del Vallès a les Comes de Bellver. Malgrat aquesta menció del monestir vallesà, les Comes de Bellver, situades al damunt del mas Bellver, estan documentades a bastament als documents 118, 202, 218, 220, 221 i 222 del primer diplomatari. El document 194 del present diplomatari també fa menció de les Co- mes de Bellver i es tracta d’un original que fou objecte d’extracte al Repertori. Afegim, a més, que a l’“Inventarium” de 1421 es fa menció de tretze cartes “fahents per los censos e rendes que lo dit monastir pren en lo dit loch de Bellveser.” Pensem, doncs, que es tracta d’una possessió que derivà del monestir de Sant Cugat al monestir de Terrassa durant el segle XIII. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 125

Document 161: es tracta de la concessió que fa Bertran de Santcristòfor, notari de Terrassa, al nou prior Pere de la llicèn- cia perquè aquest nomeni un capellà per a redactar testaments i documents d’esposalles. Parlem, doncs, d’un document que regula l’activitat escripturària a la vila i terme de Terrassa i on el priorat hi jugava un paper molt actiu. No cal dir que pel mer contingut del document podem suposar que formava part dels diplomes de les esglésies. Però per si hi hagués dubtes, una anotació al dors amb el mot “Scrivenia” atribuïble a l’època de l’“Inventari Topo- gràfic” de 1567, i sobretot la menció a l’“Inventarium” de 1421 d’un saquet de cànem on hi havia “les cartes de la scrivania de Terraça” ens fan confirmar la nostra atribució. Document 191: l’any 1274 Ermesenda, filla del difunt Pere Bertolí, defineix al seu germà Arnau tota l’heretat que aquest tenia sobre els béns de llurs pares. La família Bertolí ja havia fet donacions a les esglésies amb anterioritat, com es pot veure en el testament de Pere Bertolí que el diplomatari presenta al document número 5, el qual, a més, fou objecte d’extracte al Repertori. Entenem que el monestir tenia coses a dir al voltant d’alguns béns d’aquesta família i que és raonable pensar que el document formava part de l’arxiu prioral. Document 195: en aquest document Guillemona i Galceran de Rosanes venen a Bernat de Fàbrega unes cases prop de la vila de Terrassa. Cap anotació en el dors és atribuïble a cap intervenció arxivística del priorat, però, en canvi, sabem que a l’“Inventarium” de 1421 es menciona un saquet amb el títol “Aysò son les cartes d·en Ffàbrega de la vila de Terraça” que ens fa pensar que aquest pergamí formava part de l’arxiu prioral. L’“Inventarium” fa esment d’onze cartes relatives a aquestes rendes. Document 196: quelcom semblant argumentarem al voltant de l’instrument públic que fa el prior Pere Claret per sol·licitar que es fes efectiva la sentència que reclamava a Bernat de Fà- brega la transmissió de la possessió civil d’unes honors. Hem de pensar que aquest document es trobava dins el saquet esmentat al document anterior l’any 1421. Document 197: tampoc hi ha dubtes respecte a la venda que Elisenda de Pujada i Pere de Montcau fan a Bernat de Bogunyà i Guillem d’Arenes dels drets i les rendes dels masos de la Pujada i Rovira durant quatre anys. El dors del document presenta la indi- cació “Terrassa.162” pròpia de l’“Inventari Topogràfic” de 1567, de 126 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES manera que creiem que també es trobava entre els pergamins de Santa Maria de Terrassa. Document 214: de propietats priorals a Santa Perpètua de Mogoda ja en tenim constància al diplomatari primer als documents 38, 90, 93, 124, 135, 137, 157, 158 i 198. Sobretot en les possessions relatives al lloc de Fontanet. Precisament en aquest document es parla del deute que Pere de Fontanet i la seva esposa Guillema tenen contret amb el jueu prestamista Astruc Cresques. La presència d’aquest pergamí a l’arxiu prioral també la podem confirmar a partir de l’“Inventarium” de 1421 on es parla del dobleret de cànem titulat “Açò són les cartes del mas de Ffontanet de Santa Perpètua,” on hi constaven dotze documents. Document 232: és aquest un document en molt mal estat de conservació a causa d’una important pèrdua de text i pergamí. Això fa que el dors també es vegi afectat i no s’hi puguin detectar anotacions arxivístiques. Es tracta de l’establiment que fa el prior Pere Flamenc a Pere de Burg d’una peça de terra a Merà, prop de la riera de Gaià. No atribuïm aquest Merà al Merà de Vacarisses del document 10, sinó al Merà que es trobava a la part superior de l’actual barri de Ca n’Aurell de Terrassa. La intervenció del prior en l’establiment d’una peça de terra que posseïa és l’únic argument que tenim en aquest cas per considerar que el pergamí es conservava a l’arxiu prioral. Entenem, però, que es tracta d’un argument prou convincent. Si sumem aquests divuit documents als setanta propis del nucli del diplomatari, elevem fins a vuitanta-vuit els pergamins editats que formaven part segura o raonablement segura de l’arxiu prioral. Aquest seria el diplomatari pròpiament dit i certificat. Ara cal argumentar l’enriquiment que hem realitzat amb altres documents i notes de registres notarials per completar el coneixement que tenim de l’actuació jurídica de les esglésies de Sant Pere i Santa Maria.

Els llibres notarials i les seves notes de registre El ric fons notarial de Terrassa ens ha permès completar una visió més exhaustiva de l’activitat jurídica de les esglésies. No podíem menysprear aquesta informació que de ben segur serà d’utilitat als investigadors. Sobretot perquè permet reconèi- xer l’actuació del prior com a cap de la comunitat, però també l’actuació dels capellans i el monjo de Sant Pere. Les notes de DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 127 registre triades, també incorporen aquells assentaments on es fa menció, encara que només sigui en una afrontació geogràfica, del domini de Santa Maria sobre alguna propietat. D’aquesta manera deixem la porta oberta a retrobar més pergamins documentals que no s’han conservat a l’ACVOC-AHT però que, en altres fons, permetrien seguir ampliant l’estudi de les esglésies. Molts d’aquests assentaments foren ratllats amb barres i bandes, deixant constància en el registre de la seva possible extensió in mundum o no. Però també n’hi ha que no foren barrats i que, específicament, informen que no foren fets amb frases prou clares com “non fuit factum”. Hem decidit ser exhaustius i incloure en aquest diplomatari els que sembla clar que serviren per a redactar un original en pergamí, aquells que només deixaren constància de l’acció jurídica en l’assentament registral i aquells que mostraren una intenció inicial de negotium però que no s’esdevingueren, almenys, en les condicions redactades en l’assentament. D’aquesta manera la visió és completa: accions jurídiques completades, accions jurídiques sense necessitat d’original i fonamentades en acords verbals i accions jurídiques iniciades però no completades. La vi- sió de l’activitat jurídica de la institució prioral pot documentar-se millor i comprendre’s millor d’aquesta manera, fins i tot informant d’allò que només s’intentà però no succeí tal com el llibre notarial mostra. Insistim, la riquesa del fons notarial permet aquesta acotació tan precisa. Les notes publicades s’editen en els números següents: 32, 33, 35, 37, 38, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 56, 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 64, 65, 66, 67, 69, 70, 71, 72, 73, 74, 76, 77, 78, 79, 80, 81, 82, 83, 84, 85, 87, 89, 90, 91, 92, 93, 94, 95, 96, 97, 98, 99, 100, 102, 103, 104, 105, 106, 107, 108, 109, 110, 111, 115, 116, 117, 118, 119, 120, 121, 123, 124, 125, 127, 128, 129, 130, 131, 132, 134, 135, 136, 137, 138, 139, 140, 143, 144, 145, 146, 181, 182, 184, 185, 186, 188, 190, 192, 202, 203, 204, 205, 206, 207, 208, 209, 216, 217, 218, 219, 221, 222, 224, 225, 226, 227, 228, 229, 233, 234, 236, 238, 240, 241, 242, 243. En total hem recuperat cent trenta-quatre notes de registre dels manuals conservats de Bertran de Santcristòfor, Guillem de Santcristòfor i dels inicis de Pere Folquer. Malgrat que el fons notarial de Terrassa destaca per la seva completesa, també és cert que el període entre 1251 i 1273 no disposa de capbreus conservats. 128 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Això fa que tot i l’esforç per enriquir el diplomatari, encara hi ha períodes amb relativa poca informació. La quantitat de notes demostra que l’activitat jurídica i el dinamisme transaccional i creditici del priorat era intensíssim. Sumant els vuitanta-vuit documents anteriors més les cent trenta-dues notes de registre disposem ja de dues-centes vint-i- dues accions jurídiques on el priorat actua, se’n beneﬁcia o surt contemplat com un agent a tenir en compte. Seguim, però, sumant altres documents existents a l’ACVOC-AHT i a d’altres arxius que permetran completar encara més el coneixement no només del priorat, sinó del que succeeix a la vila i terme de Terrassa durant el segle XIII.

El fons de la castlania de Terrassa Una de les institucions cabdals de l’organització jurisdiccional del terme de Terrassa és la castlania. Documentada des dels segles XI i XII i estudiada a bastament per la historiograﬁa local, no disposa d’un fons documental massa proﬁcu. De fet, la progressiva atribució de la castlania a diferents senyors al llarg de tota l’època medieval i moderna féu que la documentació es transferís físicament als arxius dels descendents d’aquests castlans. Per exemple a l’ACVOC-AHT només hi trobem uns escassos dos metres línials de documentació que cobreixen l’arc temporal de 1343 a 1788. Res del segle XIII, que és el que estudiem en aquest diplomatari. Tanmateix la seva existència és inequívoca i hem detectat dos documents que podríem associar a aquesta institució sense gaires dubtes, com són el 8 i el 187, i tres més, el 9, 21 i 112 on hi podríem trobar certs indicis de relació. El fet que no es conservi un fons pròpiament dit d’aquesta institució medieval fa molt difícil entendre la probable lògica tant de producció documental com d’arxivament de les cartes del seu patrimoni. Document 8: ens trobem davant la concessió reial del forn de destret de la vila de Terrassa de 1217, un dels documents més importants i més antics que informen sobre l’estructuració jurídi- ca i sobre l’organització de serveis bàsics a la nova vila de Palau de Terrassa, que en aquell moment tenia poc més de trenta anys d’existència. Aquest document el conservem en forma de trasllat realitzat el 1243 i de manera fragmentària per les vicissituds dels temps. Tenim la sort, però, d’haver recuperat el text complet a partir dels llibres del fons patrimonial Falguera que es conserva DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 129 a l’Arxiu Reial de Barcelona, algun dels membres familiars del qual fou hereu d’una part de la castlania de Terrassa. Això ens fa pensar sense gaires dubtes a atribuir aquest document en aquesta procedència.12 Document 187: en aquest document de 1274, escrit en català, Bernardó de Centelles protesta al batlle reial de Terrassa, Arnau de Solà, perquè li sigui retornat el dret sobre “la torra qui es nomena castel dins la vil·la de Terrassa”, tal com des de temps ençà tenia per Ramon Folc de Cardona, Berenguer de Cardona i el llinatge dels Claramunt. És un document clarament relacionat amb l’exercici jurisdiccional del càrrec de castlà, en aquest cas assumit per Bernardó de Centelles, i que derivava dels drets adquirits des d’antic per part del llinatge dels Claramunt i els Cardona, i que en aquell moment havia adquirit la tinent del rei Guillema de Cabrera. Document 9: es tracta d’una concòrdia entre Guerau de Basea i Guillem de Canet sota l’auspici del consell de prohoms de la vila, representats pel batlle reial Bernat Bonvilar, que a la vegada ho era de Guillem de Cardona a Terrassa. La intervenció del consell de prohoms com a àrbitre lliga directament amb la capacitat del nou municipi baixmedieval per regular i administrar aquests tipus de disputes. Potser caldria associar-ho amb el fons de Batllia, però hi ha dos elements que ens fan dubtar. No hi ha documents en pergamí atribuïbles al fons de Batllia, per tant no tenim on comparar. I segon, la presència de Guillem de Cardona, encara que sigui simplement representat pel seu batlle, ens podria associar aquest document a la capacitat del castlà de Terrassa, els drets del qual derivaven del llinatge dels Claramunt, però també dels Cardona, de poder dir la seva en els casos d’arbitratge i ad- ministració de baixa justícia.

12. El Fons Falguera es conserva a l’Arxiu Reial de Barcelona com a fons patrimonial. A l’interior d’aquest s’hi pot trobar molta documentació relacionada amb la recaptació de censos i rendes a la vila i terme de Terrassa per part del castlà de Terrassa. Hi ha capbreus des de 1371 ﬁns a ben entrat el segle XVII, i també molta altra documentació sobre la gestió d’aquest patrimoni. Per exemple l’anomenat Llibre dels forns de distret de Tarrassa, datat del segle XV, on es copien els documents relatius a la concessió del primer forn de destret de 1217. Gràcies al Llibre dels forns hem pogut reconstruir el text del pergamí que es conserva a l’ACVOC-AHT, i per la simple presència d’aquest tipus de llibre de control a l’interior de la documentació de la castlania de Terrassa interpretem la relació directa amb aquesta institució. Actualment, tota la documentació relativa a la castlania de Terrassa procedent del Fons Falguera es troba consultable en fotocòpia a l’ACVOC-AHT. 130 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Document 21 i 112: el document 21, datat el 1226, parla d’una honor existent a Sant Pere de Gavà i a la meitat del mas Serra, prop d’Eramprunyà. Maria, ﬁlla del difunt Guillem Sunyer, i el seu marit Ramon de Mataró venen a Guillem Jofred una honor a la parròquia de Sant Pere de Gavà. Pel que fa a la meitat del mas Serra es diu que el difunt Guillem Sunyer l’havia adquirit de Berenguer Tició. El document 112, datat vint anys després, és la venda que fan Bonmacip Moragues i Dolça d’una peça de terra que tenen a Eramprunyà a Bernat Tició. Fixem-nos que hi ha només dues constants entre l’un i l’altra: la localització prop d’Eramprunyà i la família Tició. Creiem que la relació entre aquests dos documents és evident i que la seva procedència és la mateixa. Ara bé, com relacionem aquesta informació amb la castlania? És evident que els dos documents no tenen res a veure amb la vila de Terrassa, per tant els arguments de jurisdicció sobre la vila i terme no es poden utilitzar. En canvi, les possessions a Eram- prunyà sí que es podrien associar a l’activitat jurisdiccional de la família dels Terrassa, posteriorment Centelles, detentors de la castlania de Terrassa durant el segle XIII i bona part del segle XIV. Les possessions dels Terrassa a Eramprunyà són conegudes i han estat demostrades a bastament en un llibre recent sobre la baronia d’Eramprunyà.13 La relació amb la castlania pròpiament dita és impossible, però sí que ho és amb l’activitat jurisdiccional i patrimonial dels castlans en altres territoris de Catalunya com a senyors feudals. No cal dir que caldria una investigació addicional per concretar aquesta proposta.

Documents procedents d’altres fons A continuació aportem diferents documents que hem recuperat d’altres fons conservats en arxius públics o privats, en què el prior de Santa Maria actua com a autor de l’acció jurídica o on apareixen possessions directament relacionades amb el monestir. La seva incorporació obeeix a l’oportunitat de recuperar uns documents que d’altra manera potser no s’arribarien a publicar mai en una edició diplomàtica detallada. Això vol dir que es tracta de documents relacionats amb un patrimoni que no predomina a l’interior de les col·leccions o fons documentals d’on formen part,

13. CANTARELL, E.; COMAS, M.; MUNTANER, C.; BERTRAN, P. El llibre de la Baronia d’Eramprunyà. Pagès Editors, 2011, 448 p. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 131 però que prenen un valor indiscutible afegits al diplomatari que editem. Volem dir també que, tot i haver sondejat altres fons com ara el de Sant Llorenç del Munt o de Sant Benet de Bages a l’Arxiu Reial de Barcelona, on sabem que existeixen molts documents del segle XIII que s’haurien pogut incorporar en aquest diplomatari, no els hem afegit per considerar que això desnaturalitzaria un even- tual diplomatari especíﬁc del monestir de Sant Llorenç del Munt o de Sant Benet de Bages on seria lògic, tant diplomàticament com arxivísticament, que fossin editats. A continuació mencionem els documents que hem afegit procedents d’aquests altres fons i justiﬁquem la seva relació amb el priorat de Santa Maria. El document 1 del diplomatari prové del fons patrimonial de Can Coromines que es conserva a l’ACVOC-AHT. Can Coromines era una masia de la parròquia de Sant Miquel de Toudell de la qual es conserva una extensa col·lecció de setanta-tres escriptures notarials de 1203 a 1634.14 La primera d’aquestes escriptures és precisament el document que editem, on Arnau de Cegunyoles i Ermesenda donen al monestir de Santa Maria de Terrassa i al seu prior Guillem una honor prop de l’anomenada via Manresana, o camí ral de Terrassa a Manresa. Aquest document a més fa esment de les importants rendes que el priorat rebia a Vacarisses, destí per on la dita via circulava des d’antic. Precisament la seva data, 1203, trenca la lògica cronològica que permetria enllaçar el diplomatari primer amb aquest segon, però el contingut és prou interessant com per recollir-lo. El document 242 prové d’un assentament registral trobat al fons notarial de Terrassa que hem combinat amb un extracte citat en un Espéculo del fons patrimonial de Can Parellada de Terrassa, conservat també a l’ACVOC-AHT.15 Aquest Espéculo dels actes de la casa de Parellada y Cot, té un apartat dedicat a les rendes que havia de satisfer la masia al priorat de Santa Maria. Entre elles hi ha la que deriva de la venda que l’any 1291 féu Romeu de Soler a Pere de Pla d’una peça de terra que tenien per Santa Maria de Terrassa al lloc de Ses Valls, a la parròquia de Rubí. Aquesta possessió passaria en algun moment no determinat al patrimoni

14. Aquests pergamins foren cedits en règim de comodat per Josep Vallhonrat i Biosca el 18 de febrer de 2009, i des d’aleshores constitueixen el fons patrimonial CAT ACVOC-AHT 12/22. 15. Aquest fons fou donat per Lluís Parellada i Roig el 27 de febrer de 2002, i des d’aleshores constitueix el fons patrimonial CAT ACVOC-AHT 12/16. 132 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES de Can Parellada. Santa Maria, per tant, sabem que disposava de propietats també a la parròquia de Rubí. Gràcies a haver retrobat l’assentament registral ens hem aproximat més i millor al tenor de l’original, que roman perdut. El document 189 conservat a l’Arxiu Parroquial de Sant Pere de Rubí és la donació que fa el prior Pere de Claret, l’any 1274, a Guillem de Vinyals d’una ribera i una estructura de recs i horts que menaven a la vila de Palau de Terrassa. Es tracta d’un original conservat a Rubí, però que no parla pas d’aquesta vila, sinó que descriu amb molta precisió el sistema de regadiu i captació d’aigua que drenava els horts més immediats del nord de la vila. És, per tant, d’un interès cabdal també per al coneixement que tenim de la vila de Palau de Terrassa. El document 18 parla de la donació que féu Andreu, prior de Santa Maria de Terrassa, a Arnau Bru del mas homònim que tenien per una donació prèvia que els havia fet el prevere Bernat Bru. El document, de 1224, forma part de la col·lecció de pergamins que conserva l’Arxiu Històric de Sabadell, sota la referència “Pergamí 866 AHH 2700”. Procedents de l’Arxiu Reial de Barcelona, del fons de Cance- lleria Reial, hem incorporat dos documents, el 153 i el 154, vitals per a comprendre amb detall l’organització notarial de la vila durant bona part del segle XIII, així com la resolució del conflicte jurisdiccional esdevingut entre el priorat de Terrassa i la monarquia pel control de la notaria local, que s’explica a bastament a la introducció d’aquest diplomatari. I per acabar afegim cinc documents procedents del fons privat Fontcuberta, als quals hem pogut accedir, tal com s’ha advertit als agraïments, gràcies al treball que el Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona està realitzant sobre aquest fons. Els documents 162, 163, 171, 179 i 180 informen sobre l’activitat escripturària del capellà de Sant Pere i permeten aprofundir en el funcionament compartit entre notaris i capellans a l’hora de redactar testaments i escriptures matrimonials durant el segle XIII. Però el més interessant, ja no tant pel monestir de Santa Maria, que també, sinó sobretot per a la història de la família dels Terrassa, són els testaments de tres membres de la família dels Terrassa: Guillem de Terrassa, Jaume de Terrassa i Saurina de Terrassa, esposa i mare dels anteriors. Es tracta de tres personalitats del segle XIII terrassenc, del testament DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 133 dels quals no en teníem cap constància i que permet reconèixer la xarxa de relacions familiar d’aquests, però on també apareix completada la xarxa de capelles i esglesioles que, disseminades pel rodal de Terrassa, permeten comprendre l’abast de l’acció jurisdiccional de Sant Pere d’Ègara i de Santa Maria de Terrassa. Així, gràcies a aquests testaments s’ha pogut verificar amb més precisió la possible data de construcció de la desapareguda capella de Sant Jaume a tocar del castell de Vallparadís, de les capelles de Sant Feliu de Montagut i de Santa Magdalena de Puigbarral entre altres.

Documents relacionats amb el monestir de Sant Llorenç del Munt També hem incorporat al diplomatari els pergamins recuperats de la col·lecció de pergamins de la Biblioteca de Catalunya, que a més poden ser consultats per via telemàtica. Aquests han estat escollits perquè o bé hi apareix el prior de Santa Maria de Terrassa com autor jurídic, o bé perquè parlen d’algun aspecte relacionat amb la vila de Palau de Terrassa, incrementant el coneixement que tenim de la formació i creixement d’aquesta. És important saber que, atès que el fons notarial s’inicia de manera força sistemàtica a partir de 1237, els documents conservats i coneguts anteriors a aquesta data que parlin de la vila de Terrassa són relativament escassos. En aquest sentit considerem que qualsevol document que permeti conèixer l’organització institucional del terme del castell de Terrassa és molt útil que sigui recopilat. Els pergamins retrobats a la Biblioteca de Catalunya, a més, tenen un denominador comú. Procedeixen d’una donació feta per l’historiador Joaquim Miret i Sans a principis del segle XX. Molt probablement es tracta de pergamins procedents del monestir de Sant Llorenç del Munt. Així, els documents 22 i 237, conservats a la Biblioteca de Catalunya, procedeixen d’aquest fons, tal com el doctor Pere Puig, editor del primer diplomatari d’aquest monestir, va poder detectar en confrontar les seves notes dorsals amb les dels pergamins editats per ell mateix en el diplomatari de Sant Llorenç del Munt. Paral·lelament als documents 28, 213 i 223, conservats a l’ACVOC-AHT i que també editem, hi intervé en alguna part l’abat de Sant Llorenç del Munt. Les notes dorsals, a més, no guarden cap similitud amb les que coneixem del priorat de Santa Maria. Els hem editat perquè parlen de diferents possessions circumscri- 134 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES tes a l’interior del terme del castell de Terrassa. La seva proce- dència, en aquest cas es pot deure a la recuperació d’emergència que es realitzà de diferents fons patrimonials terrassencs durant l’ensulsiada que significà la Guerra Civil Espanyola. Aquesta recu- peració, apressada, significà la incorporació als pergamins de les esglésies d’altres documents sense indicació de procedència. Això significa que alguns dels pergamins que hem editat probablement tenen aquest origen. Els tres de Sant Llorenç del Munt i els que s’indiquen a continuació.

Documents probablement recuperats durant la Guerra Civil Espanyola De procedència dubtosa però incorporats a la col·lecció de pergamins després de la Guerra Civil Espanyola, potser procedents de masies del rodal, trobem el document 14 i el document 173. A més, com diem, del 28, 213 i 223 citats anteriorment. L’acció de salvament del patrimoni tant arquitectònic com documental que realitzaren personalitats com Josep Rigol i Fornaguera o Salva- dor Cardús i Florensa provocà la fusió de fons documentals en un magma indissoluble. Només la tasca impressionant del doctor Pere Puig els darrers quaranta anys ha permès anar reconstruint l’ordre original d’aquests fons i determinar-ne les procedències. El que es va poder fer sobre la documentació, és més difícil de fer sobre els pergamins en tant que unitats documentals simples, de vegades sense un context mínim que permeti reconstruir el vincle arxivístic primigeni. Ens preguntem si els documents 14 i 173 provenen d’aquestes accions. El document 14, datat el 1220, és la donació que Pere de Castlania féu a Elisenda, a qui vol esposar, de dos-cents cinquanta sous que surten d’unes cases que té a la vila de Palau de Terras- sa. Tot i que es tracta d’un esponsalici, és a dir, d’una tipologia documental que era competència dels capellans de Sant Pere i que, per tant, podríem associar a aquesta activitat, no hi ha cap nota dorsal, cap menció de les esglésies ni cap altre indici que ens permeti una associació sense dubtes. Més complex, o enigmàtic, és el document 173. Es tracta de la llicència que Guillem Eimeric concedeix als seus pares Bernat Eimeric i Elisenda per vendre, establir o empenyorar tots els seus béns. El document no menciona cap topònim ni cap ﬁliació coneguda a partir de l’índex toponomàstic que hem confeccionat en aquest diplomatari. No hi ha tampoc notes dorsals ni coetànies ni DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 135 de segles posteriors que ens permetin aproximar-nos al seu context de producció. El document fou, en tot cas, produït a la notaria barcelonina de Guillem de Bosc l’any 1270, i el seu trasllat realitzat per Pere Marc, també notari de Barcelona, i subscrit pel veguer de Barcelona Guillem Durfort. No hi ha cap element que ens permeti atribuir-lo ni a les esglésies ni a cap altra circumstància o procedència de les que hem utilitzat per argumentar la lògica de cada un dels pergamins editats. Dubtes, doncs, sempre en queden.

TRADICIÓ DOCUMENTAL DEL DIPLOMATARI

Més de la meitat de documents del present diplomatari, en concret cent trenta-quatre, han pervingut en forma d’assentament notarial. La dada és encara més signiﬁcativa si tenim en compte que, dels noranta anys que comprèn, només comptem amb registre notarial durant uns dinou. Pel que fa als originals, són un total de vuitanta: en nou ocasions també s’ha conservat l’assentament notarial, en tres, l’original també compta amb un trasllat, i, en un cas, es tracta d’un original múltiple o carta partida. Quinze documents més són trasllats i, en un d’aquests casos, en conservem l’assentament notarial. En menor mesura, trobem tres reparacions, de les quals una conserva l’assentament a partir del qual es féu, dues còpies simples i un document insinuat del registre de cancelleria reial. Finalment, vuit documents han pervingut a partir dels extractes del Repertori. A continuació presentem una relació dels documents en funció de l’estat de transmissió en què ens han arribat. En cadascun s’especiﬁca aquesta condició, per bé que hem volgut fer-ne un recull sumari en aquesta introduc- ció per oferir una perspectiva general de com ens han arribat els documents a avui dia. Assentament (134): 32, 33, 34, 35, 37, 38, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 56, 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 64, 65, 66, 67, 69, 70, 71, 72, 73, 74, 76, 77, 78, 79, 80, 81, 82, 83, 84, 85, 87, 89, 90, 91, 92, 93, 94, 95, 96, 97, 98, 99, 100, 102, 103, 104, 106, 107, 108, 109, 110, 111, 115, 116, 117, 118, 119, 120, 121, 123, 124, 125, 127, 128, 129, 130, 131, 132, 134, 135, 136, 137, 138, 139, 140, 143, 144, 145, 146, 181, 182, 184, 185, 186, 188, 190, 192, 202, 203, 204, 205, 206, 207, 208, 209, 216, 217, 218, 219, 221, 222, 224, 225, 226, 227, 228, 229, 233, 234, 236, 238, 240, 241, 242, 243. 136 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Assentament i original (9): 88, 101, 114, 126, 183, 189, 232, 235, 239. Assentament i trasllat (1): 75. Assentament i reparació (1): 133. Original (67): 1, 2, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 26, 28, 29, 31, 36, 39, 55, 68, 105, 112, 113, 141, 151, 154, 156, 157, 158, 160, 161, 162, 164, 166, 167, 169, 170, 172, 176, 177, 180, 187, 191, 193, 194, 195, 196, 197, 198, 199, 200, 210, 211, 212, 213, 214, 215, 220, 223, 230, 231, 237. Original i trasllat (3): 150, 152, 179. Original múltiple (1): 201. Trasllat (14): 3, 4, 5, 7, 8, 17, 25, 30, 122, 159, 163, 171, 173, 175. Reparació (2): 86, 147. Còpia simple (2): 148, 165. Extracte (8): 15, 27, 142, 149, 155, 168, 174, 178. Registre de Cancelleria (1): 153. INTRODUCCIÓ AL DIPLOMATARI

JOAN SOLER I JIMÉNEZ PERE PUIG I USTRELL VICENÇ RUIZ I GÓMEZ

CRITERIS METODOLÒGICS PER A LA PRESENT EDICIÓ DIPLOMÀTICA

La transcripció íntegra i la presentació dels documents del diplomatari segueix, en general, les recomanacions del Servei d’Arxius de la Generalitat, basades en les normes internacionals per a l’edició dels documents medievals.1 L’edició de cada document consta del número d’ordre corresponent, la data, el regest, l’aparat de referències documentals i bibliogràﬁques, a vegades un comentari introductori, la transcripció i l’aparat crític i de notes al text. Els documents es presenten per ordre cronològic i són numerats successivament segons aquest ordre.

La datació Sota el número d’ordre, al marge superior esquerre del text, donem la data del document reduïda al còmput cronològic actual, amb expressió de l’any, el mes i el dia. Als documents no datats o amb clàusules cronològiques alterades (d’origen o per mala conservació), ha calgut donar-los una data aproximativa i hem procurat justiﬁcar la nostra datació al comentari introductori. Les dates imprecises s’han ajustat al màxim, mitjançant dades internes i externes relacionades amb el document en qüestió i la incorpo- ració al diplomatari d’aquests documents s’ha realitzat per ordre d’imprecisió creixent. Les dades cronològiques reduïdes que no

1. PUIG I USTRELL, P. Els pergamins documentals. Naturalesa, tractament arxivístic i contingut diplomàtic, Barcelona: Departament de Cultura, 1995, en especial el capítol IV. 140 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES consten als textos conservats es presenten entre claudàtors. Es fa constar també el lloc d’expedició dels documents amb data tòpica. Quan el document s’ha conservat en una còpia antiga, en pergamí, sota la data de l’original es consigna la data del trasllat que es publica, si més no, aproximativament. Pel que fa als criteris de reducció al còmput actual, tots els documents presenten l’estil de l’Encarnació Florentí, estil d’ús estès des de l’any 1180 a la zona de Catalunya, i per tant, també a l’interior de la vila i terme del castell de Terrassa. La incorporació del notariat a la Catalunya del segle XIII no signiﬁcà cap canvi d’ús en aquest sentit. Tampoc en l’ús de la calendació romana per designar dia i mes. No publiquem cap document amb un sistema de datació diferent al que hem descrit.

El regest Sota la data hi ha el regest, és a dir un resum del contingut dispositiu o probatori del document. Als documents transaccionals, que són la majoria i presenten una forma dispositiva, el regest consigna en estil subjectiu l’autor de l’acció jurídica documentada, el seu destinatari, el verb dispositiu i una descripció exhaustiva de les disposicions concretes. A la part dispositiva de la majoria dels documents, esmenta una sèrie de béns mobles o immobles que són objecte de l’acció estipulada. El regest dels documents transaccionals, doncs, reﬂecteix la tipologia jurídica del document, els béns i les quantitats numeràries afectats pels contractes, el lloc on són situats els béns, les afrontacions territorials i altres elements importants que intervenen en l’acció jurídica, com les reserves de domini útil d’un cert tipus de donacions, les prestacions que es deuen per l’explotació de béns, els terminis ﬁxats en els empenyoraments, els marmessors nome- nats pels testadors i d’altres.

Referències documentals i bibliogràfiques Les referències documentals i bibliogràfiques, sota el regest, aporten les fonts conservades del document, manuscrites i publicades, mitjançant formes sintètiques. Aquestes formes sintètiques es troben referenciades a la fi d’aquest apartat, on presentem DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 141 les fonts del diplomatari. Quan d’un document no es conserva l’original sinó còpies posteriors diverses, publiquem com a versió més genuïna la que sembla més propera a l’original. Els textos que es coneixen de la tradició de cada un dels documents són designats amb una lletra majúscula per a les fonts manuscrites i una minúscula per a les edicions i els treballs his- toriogràfics inèdits. La lletra A indica el document original, i les lletres successives (B, C, etc.) fan referència a les còpies d’aquest original, tot seguint un ordre cronològic. En alguns casos en què hem detectat originals múltiples, n’hem designat un de primer amb la lletra A i un de segon amb la lletra A1. Els textos que no s’han conservat porten la lletra corresponent entre claudàtors i en aquest cas la còpia que ha servit de base del text publicat té un asterisc rere la lletra (B*, C*, etc.). Disposem l’asterisc també quan l’original es conserva A*. En el cas que el document provingui d’un assentament notarial utilitzem la lletra R (i R1 si disposem d’altres registres). En els casos que conservem l’original i l’assentament registral que hi fa referència disposem l’asterisc a la A* i a la R* sempre que els publiquem tots dos. Això s’esdevé en la majoria de casos en què hem detectat que entre l’assentament registral i l’original hi ha divergències de contingut que hem argumentat al comentari introductori. Rere la lletra corresponent, s’addueix l’estat de transmissió del document editat (original, trasllat, còpia autèntica, còpia simple, etc.), la data de la redacció, la localitat i el dipòsit d’arxiu on es conserva, la signatura actual i el text que n’és la font directa; per exemple, si B és còpia de A, al final de la presentació de B es posarà l’expressió “ex A”. En el cas dels arxius terrassencs, que és on es troben la gran majoria dels textos conservats, obviem la referència a la localitat, Terrassa. En els casos en què disposem de l’extracte del document procedent dels inventaris conservats, tot i disposar de l’original, els hem afegit a fi i efecte de disposar de tota la informació coneguda sobre aquell document. A continuació es donen les dimensions del pergamí entre parèntesis, primer l’amplada i després l’alçada, i les notes dorsals, a les quals hem atribuït una datació aproximativa. Les edicions del document s’indiquen, també per ordre cro- nològic, mitjançant una lletra minúscula i amb indicació del text manuscrit que han utilitzat com a font (així, per exemple: “a. …, ex B”). Finalment, també s’inclouen les citacions del document en 142 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES textos historiogràfics importants, els quals són citats de manera més o menys abreujada, i són fàcilment identificables consultant la llista de les fonts o la bibliografia.

Comentari introductori Sota la taula de tradició, i abans de la transcripció, es pot trobar un comentari introductori que intenta aclarir problemes d’interpretació, sobretot de caire cronològic, i justiﬁcar les solu- cions que s’han donat a les qüestions que plantegen els textos. La voluntat d’aquests comentaris és afegir coneixement de context que en millorin la comprensió.

La transcripció dels documents Totes les transcripcions han estat fetes personalment pels editors a partir dels textos originals, o, en cas de la seva pèrdua, de textos succedanis. A més, s’ha efectuat una doble revisió per tal de garantir una transcripció estrictament literal dels textos. Hem presentat els documents seguint els criteris actuals i de manera unificada. Com és obvi, hem procurat respectar el text original, de manera que qualsevol correcció o peculiaritat gràfica es fa constar en nota. Així, els espais en blanc, els mots ratllats, les rectificacions de traços, o les grafies errònies (corregides o no), apareixen indicats en nota al peu del document. La puntuació aplicada és sòbria i sistemàtica, basada en els criteris actuals sobre puntuació de textos llatins. Hem regularitzat l’ús de majúscules, que emprem només per a noms propis i en casos com els apel·latius de la divinitat (Deus, Dominus, Trinitas), les festes, els gentilicis (quan es refereixen a institucions), i Sanc- tus/Sancta quan es tracta de l’advocació d’una església o un altar. Les lletres u i v són transcrites segons el valor vocàlic o consonàntic, respectivament, que tenen, i es regularitza, en general, la separació de mots, però es mantenen algunes vacil·lacions que poden reflectir una evolució ortogràfica, en casos com “Mata de Pera” / “Matadepera”, “in antea” / “inantea”, “in perpetuum” / “inperpetuum”. També s’indica en nota el trencament de mots a final de línia. Totes les abreviatures han estat resoltes tenint en compte l’ortografia de l’època i les variants pròpies de cada escrivent, fins DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 143 on ha estat possible. S’ha mantingut, però, la grafia dels numerals tal i com apareixen al text. El signum de les subscripcions s’ha transcrit en funció de la norma de cada escrivent, amb una creu al mig del mot o allà on cada escrivent la col·loca, i hem indicat les signatures autògrafes mitjançant l’ús d’un asterisc al final de la seva intervenció. Hem procurat salvar la congruència sintàctica en el text de les subscripcions i, per això, aquestes apareixen alguns cops entre comes; així: “Sig+num Ranemirus, sig+num Lobeta, qui … fecimus …”, amb coma entre les dues subscripcions perquè totes dues són l’antecedent de l’oració de relatiu que segueix. Les lletres o els passatges que s’han perdut o resten il·legibles per l’estat degradat del document van entre claudàtors: [...]. Les reconstruccions de text s’han fet amb una confrontació prèvia dels criteris ortogràfics i compositius emprats pel respectiu escrivent o que són propis de l’època. Pel que fa als fragments que no s’han pogut reconstruir, se n’indica el nombre probable de lletres mit- jançant una xifra precedida pel signe ±, entre claudàtors. Posem entre parèntesis les lletres o mots reintegrats que manquen per oblit clar de l’escrivent: (…); per exemple: “ipsa(s) vineas”. Els mots escrits a sobre o afegits a la interlínia s’indiquen entre els signes: \ ... ∕. La majoria de documents es presenten amb el text pròpiament dit en un sol paràgraf, i s’obren nous paràgrafs per a la clàusula cronològica, les subscripcions i la cloenda de l’escrivà. Només en alguns documents de caràcter especial o molt llargs hem dividit el text en dos o més paràgrafs per tal de facilitar-ne la consulta.

Aparat crític i notes L’aparat crític relaciona les esmenes, buits o errors ortogràﬁcs corregits que hem anat detectant. Aquest aparat es troba fusionat amb les notes aclaridores, immediatament després del text, però només en uns pocs casos, ja que la majoria dels documents ens han pervingut en un sol text original.

FONTS DEL DIPLOMATARI

Fonts documentals i arxivístiques Presentem aquí les referències abreujades de les fonts més freqüents de tots els documents del diplomatari i no abreujades 144 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES de les que hem citat de manera completa, però afegint-hi un lo- calitzador d’arxiu. ACVOC-AHT. Pergamins = Terrassa, Arxiu Comarcal del Vallès Occidental i Arxiu Històric de Terrassa, Pergamins (número de carpeta, número de pergamí). ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio = Terrassa, Arxiu Comarcal del Vallès Occidental i Arxiu Històric de Terrassa, Col·legiata del Sant Esperit i Sant Pere de Terrassa, Copia del testimonio del índice o reportorio de los documentos, papeles y cabreos que integran el archivo del Priorato de Tarrassa (signatura 8/1). ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Memorial de totes les directes, senyories, censos, taschas y altres coses pertanyents al priorat de Santa Maria (signatura 8/1). ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237, abril, 30 – 1242, març, 21 (signatura 1/1). ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242, abril, 11 – 1245, desembre, 27 (signatura 1/2). ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247, abril, 17 – 1251, març, 16 (signatura 1/3). ACVOC-AHT. Fons notarial. Capbreu de Bertran acòlit, 1273, maig, 3 – 1275, març, 23 (signatura 2/2). ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Bertran acòlit, 1283, febrer, 6 – 1284, març, 23 (signatura 3/1). ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cris- tòfor, 1287, març, 25 – 1288, març, 24 (signatura 3/2). ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cris- tòfor, 1288, maig, 26 – novembre, 24 (signatura 4/1). ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cris- tòfor, 1289, abril – 1290, març (signatura 4/2). ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cris- tòfor, 1290, març, 25 -1291, març, 22 (signatura 4/3). ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Pere Folquer, 1291, març, 28 – 1292, març, 24 (signatura 5/1). ACVOC-AHT. Fons notarial. Índexs, Recull d’actes, 1237-1502 (signatura 712). ACVOC-AHT. Fons patrimonial Can Coromines. Pergamins. 12/22. ACVOC-AHT. Fons patrimonial de Can Parellada, Espéculo dels actes de la casa de Parellada y Cot. 1716. 12/16 (signatura 54/2). DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 145

AHS. Pergamins de l’Arxiu Municipal Històric de Sabadell. APSET. Inventaris, Repertori = Terrassa, Arxiu de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa, Repertori o resumen del que contenen en substància los actes de pergamí existents en lo present arxiu, numerats y lligats ab differents manats. Entre 1685 i 1717 (signatura 173/1). ARB (ACA), Barcelona, Arxiu Reial de Barcelona (Arxiu de la Corona d’Aragó). Fons Patrimonials. Fons Falguera. Llibre dels forns de distret de Tarrassa (s. XV). ARB (ACA). Barcelona, Arxiu Reial de Barcelona (Arxiu de la Corona d’Aragó). Fons Cancelleria Reial, Ofﬁcialium 1, part 1.ª de Pere III, Registre 949. ARB (ACA). Barcelona, Arxiu Reial de Barcelona (Arxiu de la Corona d’Aragó). Fons Cancelleria Reial, Diversorum 28 de Felip I, Registre 4323. ARB (ACA). Barcelona, Arxiu Reial de Barcelona (Arxiu de la Corona d’Aragó). Fons Cancelleria Reial, Sèrie General, Pergamins de Jaume I. ARB (ACA). Barcelona, Arxiu Reial de Barcelona (Arxiu de la Corona d’Aragó). Fons Ordes Religiosos i Militars. Universitat. Pergamins de Santa Maria de Jonqueres. Arxiu Privat Fontcuberta. Fons Sentmenat. Pergamins S16. BC. Pergamins (Biblioteca de Catalunya.) Memòria Digital de Catalunya. . Breu nota = Breu nota dels pergamins del Priorat, que eren alous del Prior. Repertori d’extractes de pergamins documentals publicat per J. Soler i Palet (vegeu l’obra Cartulario d’aquest autor). No s’ha pogut localitzar aquest document. París, BN, Collection Baluze = París, Bibliothèque Nationale de France, Collection Baluze, vol. 234, “Fasciculus I diversorum instrumentorum ad historiam utilisimorum et ad antiquitatum coepsitio- nem necessariorum, Hieronimo Pujades, Decretorum Doctore cive Barcinone, collectore”, f. 230-244.

FONTS PUBLICADES

AVENTÍN, M; SALRACH, J. M. “Mercat i comunitat” = AVENTÍN, M.; SALRACH, J. M. “Mercat i comunitat: dimumisme econòmic a la vila de Terrassa i la seva àrea d’inﬂuència (segle XIII)”, 146 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Acta Històrica et Archaeologica Mediaevalia 25, Barcelona, 2003-2004, p. 105-130. BENITO I MONCLÚS, P. Senyoria de la terra i tinença pagesa al comtat de Barcelona (segles XI-XIII), CSIC, Barcelona, 2003. BORFO, A.; ROCA, P. “D’Ègara a Terrassa” = BORFO, A.; ROCA, P. “D’Ègara a Terrassa” dins Història de Terrassa. Terrassa: Col·lecció Papers de Ciutat, núm. 1, 1987, p. 125-194. CARDÚS, S. El castillo cartuja de Vallparadís. = CARDÚS [I FLORENSA], S. El castillo cartuja de Vallparadís. Visión histórica. Terrassa: Junta Municipal de Museus, 1969. CARDÚS, S. Terrassa medieval = CARDÚS [I FLORENSA], S. Terrassa medieval. Visió històrica, Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet, 1984 (facsímil de la 1a edició, Terrassa: Patronat Soler i Palet, 1960). CARDÚS, S. “Terrassa Medieval” = CARDÚS, S. “Terrassa medieval: forn de districte, fleca, molins, fàbregues i hostals”, Terme, núm. 15, 2000, p. 24-29. COSTAS I PARETAS, M. M. “Pergamins del monestir de Jonqueres a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (s. XIII), Analecta Sacra Tarraco- nensia, Miscel·lània Àngel Fàbrega, vol. 71, 1998, p. 213-234. FERRAN PLANAS, E. El jurista Pere Albert i les Commemoracions. = FERRAN PLANAS, E. “El jurista Pere Albert i les Commemora- cions”. Tesi doctoral inèdita dirigida per Tomàs de Montagut Estraguès a la Universitat Pompeu Fabra, Departament de Dret, 2001 . Millenum. Història de l’església catalana. Barcelona, 1989, número de catàleg 1. Pergamins AHT = MARTÍ, J. M.; PUIG, P.; SANLLEHÍ, J. Pergamins de l’Arxiu Històric de Terrassa, a. 1208-1276 (Priorat de Santa Maria de Terrassa). Amb motiu de l’exposició “Jaume I i el seu temps”. Terrassa: Patronat de la Fundació Soler i Palet, 1976. Pergamins AHCT = PUIG, P.; CARDELLACH, T.; ROYES, M.; TAPIOLAS, J. Pergamins de l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, 1278-1387, Barcelona: Fundació Noguera, 1988. Pergamins Priorat = PUIG I USTRELL, P. Pergamins del priorat de Santa Maria de Terrassa (anys 977-1633). Terrassa: Fundació Abat Marcet, 1979. PUIG USTRELL, P. Evolució paleogràfica, 1975 = PUIG, P.; MARTÍ, J. M.; SANLLEHÍ, J. Evolució paleogràfica del nom de Terrassa. Terrassa: Patronat de la Fundació Soler i Palet, 1975. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 147

PUIG, P.; SANLLEHÍ, J. Catàleg de l’Arxiu Notarial de Terrassa. = PUIG, P.; SANLLEHÍ, J. Catàleg de l’Arxiu Notarial de Terrassa. Barce- lona: Fundació Noguera, 1984. PUIG I USTRELL, P. Capbreu de Bertran acòlit. = PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237-1242. Barcelona: Fundació Noguera, 1992, 2 volums. PUIG I USTRELL, P. “Senyoria directa, domini útil i funció notarial...” = PUIG I USTRELL, P. “Senyoria directa, domini útil i funció notarial a la notaria i l’escrivania públiques de Terrassa”, Actes del I congrés d’història del notariat català, Barcelona, 11, 12 i 13 de novembre de 1993. Barcelona: Fundació Noguera, 1994, p. 617-633. PUJADES, J. Crónica = PUJADES, J. Crónica universal del Principado de Cataluña escrita a principios del siglo XVII. Barcelona: Im- prenta de José Torner, 1831. SOLER JIMÉNEZ, J. “De l’abisme al cel.” = SOLER JIMÉNEZ, J. “De l’abisme al cel. La formació de la vila de Palau de Terrassa (1180-1313), Terme, núm. 21, 2006, p. 85-126. SOLER I PALET, J. “Cartulario” = SOLER I PALET, J. “Cartulario del priorato egarense”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 34, 1899, p. 6-27. VENTALLÓ, J. Tarrasa antigua y moderna = VENTALLÓ I VINTRÓ, J. Tarra- sa antigua y moderna, Terrassa: La Industrial, 1879, p. 41-43; p. 53-54. VENTALLÓ, J. El priorato = VENTALLÓ I VINTRÓ, J. “El priorato de Tarrasa. Notas históricas”, La Comarca, Terrassa, 1894. Editat en separata, Terrassa: Imp. F. Giralt Serrà, 1894.

DIPLOMATARI

1203, gener, 9 Arnau de Cegunyoles, la seva esposa Ermesenda i llur fill Berenguer resolen, defineixen i donen a Santa Maria de Terrassa, al prior Guillem i als germans del lloc una honor que posseeix Joan d’Om sobre la via Manresana. Afronta a llevant amb una vinya del donador i amb la font de Pradell, dividits per un torrent, a migjorn amb la via pública Manresana i amb l’honor de Ramon de Cas- tellet, a ponent amb un xaragall que puja fins a la tinença d’Era- vedra i a tramuntana amb l’esmentada honor d’Eravedra. També confirmen a la citada església totes aquelles donacions i cartes que Arnau i Guillem de Vacarisses, en Durfort, el seu fill Ramon, i Bernat de Vacarisses havien fet de l’honor situada a Vacarisses i de totes les altres honors donades. No demanaran res més a causa del dret d’esponsalici, costum o altra raó. Sobre la quarterada de terra que Arnau de Vacarisses els havia donat, convenen portar-ho a debat i consell dels prohoms. L’honor es troba al comtat de Man- resa, al terme i parròquia de Sant Feliu de Vacarisses. Reben per la definició i la donació feta deu sous barcelonesos. A. * Original: ACVOC-AHT. Fons patrimonial Can Coromines. Pergamí núm. 1 (130 × 240 mm). Notum sit cunctis quod ego Arnaldus de Ceguniolas et uxor mea Ermesendis et filius noster Berengarius, per nos et per omnes successores nostros, solvimus et diffinimus et damus Deo et ecclesie Sancte Marie de Terracia et tibi Guillelmo priori et fratribus eiusdem loci et successoribus vestris inperpetuum illum honorem 152 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES totum cultum et incultum, quem demandabamus sicut Iohannes de Ulmo tenet et possidet super viam Menresanam, sicut terminatur ab oriente in vinea nostra et in ipsa fonte de Pratello sicut torrens dividit, a meridie in via publica Menresana et in honore Raimundi de Castelet, ab occiduo in ipso aragal qui dividit inter nos et vos et ascendit usque in tenedone de Area Veteri, a circio in predicto honore de Area Veteri. Sicut ab istis terminatur et concluditur undique terminis sic solvimus et diffinimus predicte ecclesie et vobis predictis ac ut melius dici et intelligi potest ad vestrum vestrorumque profectum sine vinculo ullius hominis vel feminae et sine ullo nostro nostrorumque retentu pacificamus et desemparamus, ut superius dictum est. Preterea laudamus et confirmamus predicte ecclesie et vobis supradictis et successoribus vestris omnes illas donationes et cartas, quas Arnaldus et Guillelmus de Vachericis, et Durfort et Raimundus filius eius, et Bernardus de Va- chericis et omnes de genere illorum et nostro fecerunt eidem ecclesie et servitoribus eius suis, de toto honore in Vachericis vel de alio ubicumque sit vel a quibuscumque possessoribus teneatur. Ita videlicet, ut nunquam de cetero demandemus ibi aliquod iure sponsalicii vel alia aliqua consuetudine vel racione, set sicut melius dici vel intelligi potest sit vestrum liberum et franchum alodium ad quicquid ibi vel exinde facere volueritis sine vinculo ullius hominis vel feminae et sine ullo nostro nostrorumque retentu. De quarterata vero terre, quam sicut dictus vobis dedit et reliquid Arnaldus de Vachericis, convenimus vobis, quod faciemus ad laudem et consilium proborum hominum, et si non possemus convenire faciemus vobis inde directum. Sunt autem hec omnia predicta in comitatu Minorise, in terminio et in parrochia Sancti Felicis de Vachericis in diversis locis. Si quis hoc frangere voluerit non valeat, set in duplo componat et postea firmum maneat semper. Actum est hoc V idus ianuarii anno Domini M CC II. Sig+num Arnaldi de Ceguniollas, sig+num Ermesendis, uxoris eius, sig+num Berengarii,1 filii eorum, qui hoc laudant et firmant. Sig+num Petri de Turredella,1 sig+num Petri Oler, sig+num Bertrandi de Castro Bello.1 Berengarii, clerici de Vachericis SS.* Accipimus pro hac diffinicione et dono de bonis prefate ecclesie X solidos bone monete barchinonense de quibus nichil remansit in debito. Signum Iohannis, presbiteri et capellani, + qui hoc scripsit die et anno quo supra. 1. No apareixen punts al signum d’aquest testimoni. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 153

1208, juliol, 26 Pere, prior de [Santa Maria de] Terrassa, i els altres germans del mateix lloc donen a Bernat Guerau, a la seva esposa Burgesa i a tota la seva descendència, un alou que tenen per donació d’Ermengol Enulf i de Giribert al comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Andreu de Samalús, al lloc que anomenen Serradell. Afronta a llevant amb el riu “Brugente” [torrent del Riumogent], a migjorn amb la parròquia de Sant Mamet [de Corró d’Amunt], a ponent amb el cementiri de Sant Andreu de Samalús i a tramuntana amb Vallfiguera [Cànoves i Samalús]. Rebran a canvi un cens anual de tres quarteres de forment bo i net segons la mesura corrent de Granollers i hauran de pagar un parell de capons l’1 d’agost i per Nadal. No podran proclamar altres senyors, els atorgants roman- dran com a autors, defensors i garants en qüestió de dret. Després dels trenta dies de fadiga els receptors podran alienar o empenyorar l’alou, salvat el cens anual degut a l’atorgant. Accepten catorze sous en moneda corrent de Barcelona. A. *Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-13 (165 × 205 mm). Al dors: “Carta Ber- nardus Geraldi” (s. XIII); “in Dei ei”; “v” (s. XIII); “San Andreu de Samalús” (s. XVI); “Nº 13” (s. xx); “1208” (Datació S. Cardús). a. Pergamins AHT, núm. 1 (regest i escatocol), ex A. Notum sit cunctis quod ego Petrus, prior Terracie, et alii fratres eiusdem loci damus tibi Bernardo Geraldi et uxori tue Burgesie et cuncte progeniei ac posteritati vestre in perpetuum totum illud alodium nostrum quem per donum Ermengaudi Enulfi atque Guiriberti habemus in comitatu Barchinone, in parrochia Sancti Andree de Samaluz, in loco quem vocant Serradel sive in diversis locis. Affrontat istud predictum alodium ab oriente in Rivo Brugente, a meridie in parrochia Sancti Mametis, ab occidente in cimiterio Sancti Andree de Samaluz, a circi in Valle Figaria. Quantum infra istas \ affrontaciones ∕ habemus vel habere debemus, videlicet, domos et terras, cultas et heremas, vineas cum omnibus arboribus [±3]sque generis sint que ibi pertinent vel pertinere debent et cum aquis, quas ad rigandum ibi habemus, totum ab integre cum ingressibus et egressibus suis vobis donamus et concedimus, ut perpetuo habeatis et possideatis et in pace expleteretis potenter et integriter, et bene laboretis et melioretis et domos ibi faciatis \usque ad [±7] ∕ et teneatis illas pariliatas et omnia que de honoribus nostris habebitis ibi instatis et teneatis, sic quod ibi semper 154 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES possent invenire nostrum censum et omnia que nobis et domui et ecclesie nostre facere debetis. Et donetis nobis et successoribus nostris pro censu anuatim in kalendis augusti III quartarias boni et nitidi frumenti ad mensuram curribilem de Granolers, et in Natale Domini anuatim I par caponum. Atque ibi alios [dominos] non proclametis nec faciatis nisi nos et nostros successores et nos et nostri successores erimus inter vobis et vestris semper auctores et deffensores atque guarents contra omnes homines et feminas in iure. Et pro fatigatione nobis vel successoribus nostris XXX dierum facta, possitis predictum alodium cum omnibus melioramentis a vobis vel a vestris ibi factis possitis vendere vel impignorare sive alienare vestris consimilibus laboratoribus, salvo censu et senioratico nostro et ecclesie nostre. Accipimus a vobis pro hac donatione X[I]III solidos monete Barchinone curribile, ut firm(i)s sit semper vobis et vestris. Si quis hoc fregerit, dupli pena restituat istam cartam precarie firmam et stabilem maneat semper. Actum est hoc VII kalendas augusti anno Domini M CC VIII. Sig+num Petri, prioris Terracie.* Sig+num Iacelmi, canonici Sancti Rufi.* Sig+num Iohanni, canonici Sancti Rufi. Sig+num Gaufredus, canonici Sancti Rufi.* Sig+num Betrandi, canonici Sancti Rufi. Sig+num P[oncii] Sancto Felice. Sig+num [±5]lmi [±5]. Sig+num Guillelmi de Base[ia]. Sig+num Iohannis, [presbiteri et capellani,] qui hoc scripsit [cum] literis su[pra]positis in linea VII et XI, die et anno quo supra.

12[12], novembre, 14 Trasllat [vers 1267], octubre, 23 Berenguer de Santa Coloma fa testament. Fa donacions als seus fills Pere, Bernat i Guillem, també a Joan Costa. Dóna a Bernat una feixa que es troba prop d’una vinya de Bernat, fill del testador. Si Bernat morís sense fill legítim, tot passaria a Pere. [A.] Original no localitzat. B. * Trasllat del s. XIII: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-1 (150 × 265 mm), ex A. Al dors: “190” (1685-1717). A l’interior del “Legajo 10 de nº 181 al 200” a l’inici del s. XVIII. Estat de conservació molt deficient, amb una part del text esborrat, amb important intervenció de fongs i amb un forat entre la segona i la vuitena línia d’escriptura, cap al marge esquerre. Té també un forat natural a la part DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 155

inferior dreta però que no impedeix la lectura del text. Hi ha quatre marques horitzontals del plegat del document. C. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm 190, ex B. Regest: “Testament de Berenguer de Santa Coloma ab lo qual fa son llegat de una viña y camp a Bernat son fill y fa hereu a Guillem son fill substituint a altres fills fins a un que·s diu Pere, y després substitueix als fills de dit Pere. En poder de Pere Colqui, prevere, notari de la vila de Caldes als 18 de les kalendes de decembre 1202.” D. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 190, ex C. Regest: “Testamento de Berengario de Santa Coloma, con el que manda una viña y campo a Bernardo su hijo y hace heredero a Guillermo hijo subs- tituyendo a otros hijos hasta uno que se llama Pedro. Ante Pedro de Colqui, presbitero, notario de la villa de Caldes, a 18 de las calendas de diciembre de 1201.” a. Pergamins Priorat, núm. 60 (regest i escatocol), ex B. Datat el 14 de novembre de 1210.

La datació d’aquest document és certament complexa atès el seu deficient estat de conservació. D’una banda, partim de la lectura feta al s. XVIII per a realitzar l’extracte D que llegeix 1201. Podem suposar que l’estat de conservació aleshores era millor que l’actual, de manera que la lectura podria ser més acurada. Tanmateix, sabem que algunes lectures de C i D van ser errònies. Observant el document amb la làm- pada de Wood la datació sembla que presenta un numeral final amb lletres i no pas amb números romans. Sembla que es construeix amb les tres lletres: dno. Aquesta grafia fou interpretada per l’editor de a com a decimo, i proposà la data de 1210. La lectura realitzada per la nostra edició considera estrany interpretar dno com a decimo, atès que podria ser més raonable l’abreviatura dmo. En aquest sentit s’ha proposat la nova lectura duo. La datació aleshores podria ser 1202. Tot i així, és clarament estrany aquest ús per a un numeral cronològic, on el més probable hauria estat incorporar un secundo. El fet que el document no sigui l’original, sinó un trasllat de data indeterminada però que, a partir de l’escriptura, es pot datar durant el segle XIII, ens ha fet pensar en un possible descuit en la redacció del text. Aquest descuit seria el de la paraula decimo a continuació de duo, la datació probable seria duodecimo i, per tant, l’any 1212. Malauradament l’estat de conservació dolent tampoc ens ha permès efectuar altres deduccions contextuals a partir de l’autor del document i dels beneficiaris de les deixes testamentàries. L’any del trasllat no es pot llegir però l’escriptura que presenta el document ens manté a la segona meitat del segle XIII, proper als anys 1267 (cf. document 166 d’aquesta edició). [±6 Berengarius de Sancte Columbe] iaceo in egritudine [±10] timeo me superveniat mortem [±4] ne [±25 os] atque filius Petrus, ut nos [±4] licencia [±4] meum [[±4] et h[onore] distribuit [±45] Sancte Columbe corpus accipi[±8] quantum [±10] suos [±5]. Dimito ad [±45] quatenus [±25] omnia. Dimito Sancti [±25] \ ad ∕ [±28]ia meum h[±15] ad Petrum, filium meum [±15]us [±2]ochi [±10] cum divi […]o [±15]mito ad Bernardo, filio meo, ipsum [±6] meum, Iohan de Costa pre[±12] […]os h[±5] d[±5]ago[±15]. Ego habeo et teneo vel habere debeo [±10]do[±3] totum […] ad ultim[±25] erit obtinere sine fructo [±14] ad Guillelmus. Et si obierit dictus Guillelmus sine infantis [±8] ad Petrus et ad suos 156 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES quod suprascriptum est sic reb[…] p […] exceptus ipsum domus de Petrus de B[…]. Dimito ad Bernardus de [±8] meo, ipsa fexa que iuxta prope vineam de Bernardo, filio meo, [et si] obierit dictus Bernardus sine infante legitimo [±6] ad Petrum. Et si [±13] sine infante legitimo […]stantes remaneat ad […]imus ipsos alios. Actum est hoc XVIII kalendas decembris anno millesimo CC duo (decimo). S+num Berengarii de Sancte Columbe qui istum testamentum feci et firmavi. S+num Guillelmi Ricardi, s+num Berengarii de Pe- dros, s+num Petri, filio meo, nos qui sumus testes. S+num G[uille] lmi, s+num Bernardi, filios meos. S+num B[±7]. S+num Sayol Pugantic. S+num Petri de Cast[…] qui hoc vidimus et audivimus. Bernardus, presbiter, qui hoc scripsit die et anno quod supra SSS. Sig+num Bernardi de Petraria, presbiteri.* Sig+num Guillelmi Coltellerii, huius traslati testes. Sig+num [Petri …] notarii ville [de Calidis] pro Iacobo de Roviradech, notario ipsius ville […] X kalendas novembris anno Domini [M CC LX…].

1213, juny, 19 Trasllat 1213, juny, 26 Publicació del testament de Joan Civader. Davant l’altar de Sant Feliu, a l’interior de l’església de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona, el prevere Guillem Bruguera i el prevere i capellà Joan conﬁrmen haver vist i sentit la darrera voluntat del difunt i l’elecció dels seus marmessors: Pere de Torrella, Guillem Alcorner i Guillem Brugue- ra. En primer lloc, ordena que es resolguin tots els seus deutes. Es dóna ell mateix com a confrare a l’església de Santa Maria de Terrassa, hi dóna el seu cos i les cases que per dret de compra i construcció té a la vila de Palau de Terrassa. El prior i els canonges d’aquesta església hauran de fer cremar una làmpada dia i nit a l’altar de Santa Maria. Si no ho fan, els seus marmessors podran emparar-se’n i fer-la cremar ells mateixos. Deixa a l’obra de Sant Miquel cinc sous, a la de Sant Pere cinc sous, al capellà [de Sant Pere de Terrassa] dos sous, a Guillem Bruguera dos sous, al bisbe DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 157

i a la seu de Barcelona dotze diners, a Sant Cugat [del Vallès] dotze diners, a Sant Llorenç [del Munt] dotze diners, a Santa Maria de Montserrat cinc sous, a Sant Fruitós [a la vila de Palau de Terras- sa] cinc sous, a Sant Jaume de Galícia cinc sous, a Santa Maria de Toudell dotze diners, a Santa Maria d’Ullastrell dotze diners; per a cantar misses deu sous, per a la seva sepultura deu sous, pel convit i per a preparar la seva tomba quaranta sous, a Guillem de Terrassa deu sous, als seus senyors cent sous o bé la tercera part dels seus béns, l’esponsalici de la seva esposa el reserva. Deixa al seu ﬁllol Ferrer una sort d’hort que té pel senyor rei a l’Horta Novella de Palau [de Terrassa]. Al seu cunyat Bernat una peça petita d’hort de la Riera i per tot allò que hi necessiti anualment tres diners per Nadal. A la seva germana Berenguera l’obrador que tenia per Ramon Roig en penyora de vint-i-cinc sous. A la seva neboda Bondia quinze sous, a Dolça d’Orioles quaranta sous, a Maria de Font vint sous i nou alnes de roba de lli i dues tovalles que ell tenia. Totes aquestes deixes es realitzaran reservant sempre l’esponsalici de la seva esposa Berenguera. Tot això fou ordenat pel testador el dia 2 de juny de 1213 i posteriorment morí. [A.] Original no localitzat. B.* Trasllat de 26 de juny de 1213: ACVOC-AHT. Pergamí III-14 (235 × 230 mm), ex A. Al dors: “Testamentum Iohannis Civader qui dederit nobis quasdam domos Terracie” (s. XIII); “89” (s. XVI); “Terrassa” (s. XVI); “Testamentum Iohannis Civader qui dimittit eclesie quasdam domos quas possidet intus villam Terra- cie” (s. XVII); “147” (1685-1717); “Nº 14” (s. XX); “1213” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo 8º de nº141 a 160” a l’inici del s. XVIII. Al marge esquerre inferior hi ha un forat d’origen natural. C. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 147, ex B. Al marge esquerre: “Casas.” Regest: “Testament sacramental de Juan Sivader en lo qual dóna al prior de Tarraça totes aquelles cases que ell havia construhidas de nou en la vila del Palau de Tarraça. En poder de Pons, prevere, a 13 de les calendes de juliol 1213.” D. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 147, ex C. Al marge esquerre: “Casas.” Regest: “Testamento sacramental de Juan Sivader con el qual da al prior de Tarrasa todas aquellas casas que había cons- truido de nuevo en la villa de Palau de Tarrasa. Ante Pons presbitero a 13 de las calendas de julio de 1213.” a. Pergamins AHT, núm. 2 (regest i escatocol), ex B. b. Pergamins Priorat, núm. 61 (regest i escatocol), ex B. Cit.: SOLER JIMÉNEZ, J. “De l’abisme al cel”, 2006, p. 89, 98, 106 i 112.

El testador dictà el seu testament el 2 de juny de 1213, posteriorment morí. La corroboració del testament es realitzà amb la seva publicació el 19 de juny de 1213. Prenem com a data del document la de la corroboració, atès que no queda clar si el dia 2 de juny es redacta un document o simplement una relació de deixes que només poden ser conﬁrmades amb la publicació del testament. Així l’acció de testar s’esde- vingué el dia 2, però la “documentació” succeí el 19. El trasllat de la publicació es 158 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

realitza tot just set dies després. Totes les signatures autògrafes pertanyen al trasllat, entre elles les dels preveres Ferrer, Ramon i Guillem, que diuen que han estat presents a l’adveració. D’altra banda, sota el títol de “vicario Bernardi, iudicis”, l’scriptor Pere de Corró actua com a lloctinent del jutge en la publicació del testament. A més, redacta l’original de la publicació. El nom del sacerdot roman desconegut. Ultime voluntatis cuiusdam viri defuncti nomine Iohannis Civader cuius ordo infra sex menses coram sacerdote et Petro de Corrone, scriptore, vicario Bernardi, iudicis, legaliter actus est. Nos videlicet Guillelmus Brugera, presbiter, et Iohannes, presbiter et capellanus, testes et iuratores sumus, testificamur namque iurando per Deum vivum et verum super altare Sancti Felicis martiris, quod est constructus in eclesia Beatorum martirum Iusti et Pastoris, infra menia urbis Barchinone, supra cuius sacrosancto altari has condiciones manibus nostris iurando contigimus, quia vidimus et audivimus et presentes adfuimus ea hora, quando iam dictus testator detentus egritudine pleno tamen sensu suo et in bona1 memoria fecit suum testamentum et elegit manumissores suos, scilicet, Petrum de Tur\r ∕udella et Guillelmum Alcorner atque Guillelmum Brugera, quibus precepit, quod \si ∕ non faceret aliud testamentum antequam moreretur, ut ipsi distribuerent res suas sicut in suo testamento scriptum invenirent. Primum, mandavit ut omnia sua debita solverentur de suis rebus. Reddidit se ipsum Deo et ecclesie Sancte Marie de Terracia pro confratre et dimisit eidem eclesie cum corpore suo illas domos suas totas, quas iure empcionis et construccionis habebat in villa Palacii Terracie, per alodium francum et liberum ab abisso usque ad celum. Sub tali condicione, quod prior Terracie et cano(ni)ci eiusdem loci facerent semper in ecclesia Sancte Marie de Terracie ante altare Beate Marie unam la(m)padam assidue ardere nocte et die, quod nisi fecerint, possent2 manumissores sui vel illi qui locum illorum tenuerint predicta imparare et tenere, et facerent lampadam ardere in predicta ecclesia sicut predictum est. Dimisit operi Sancti3 Michaelis V solidos et operi Sancti Petri V solidos, et capellano II solidos et Guillelmo Brugera II solidos, episcopo et sedi Barchinone XII denarios, et Sancto Cucuphati XII denarios, et Sancto Laurencio XII denarios, et Sancte Marie Montis Serrati V solidos, et Sancto Fructuoso V solidos, et Sancto Iacobo de Gallicia V solidos, et Sancte Marie de Tudello XII denarios, et Sancte Marie de Uiastrello XII denarios, et per missas canendas X solidos, et sepulture sue X solidos, et convivio suo et tumulo parando XL solidos, et Guillelmo de Terracia X solidos, et dominis suis C solidos vel terciam partem rerum suarum, pacatis suis DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 159 debitis, et salvo sponsalicio uxoris sue. Dimisit Ferrario, filiolo, illam suam sortem orti quam per dominum regem tenebat in Orta4 Novella Palacii. Dimisit cognato suo Bernardo illa peciolam orti de Riera et, quod adiuvaret in servicio predicte sortis, annuatim III denarios in Natale Domini. Dimisit sorori sue Beregarie illum suum operatorium quem tenebat Raimundus Rubeus in pignore pro XXV solidos et redimeretur ei predictum operatorium de suis rebus. Dimisit nepote sue Bondie XV solidos et Dulcie de Oriolas XL solidos, et Marie de ipsa Fonte XX solidos; adhuc dimisit Marie de ipsa Fonte IX alnas panni lini et duas mapes que illa tenet iusta se. Omnes predictas lexas solverentur de suis rebus et de suis pignoribus et, si aliquid superaverit de meis rebus pacca- tis predictis lexis et debitis, daretur pro anima sua sicut melius videretur manumissoribus suis, salvo tamen semper sponsalicio uxoris sue Berengarie quod5 illi laudavit et concessit sicut ei dedit ad diem nupciarum. Hoc totum ita ordinavit iamdictus testator IIII nonas iunii anno Domini Mº CCº XIIIº et post obitum suum sic stare mandavit. Deinde ingravescente langore quo detinebatur, decessit ab hoc seculo eodem mense et anno. Hanc igitur ipsius testatoris ultimam voluntatem nos prescripti testes sicut vidimus et audivimus in prescripto altari manibus nostris iurando coram sacerdote et Petro de Corrone prescripto vicario iudicis et aliis testibus presentibus verum esse fideliter coroboramus atque ex hoc aliter suam voluntatem, non mutavit vobis scientibus. Late condiciones XIII kalendas iulii anno Domini Mº CCº XIIIº prefixo. Sig+num Guillelmi Brugera, presbiteri, sig+num Iohannis, presbiteri et capellani SS, nos \ h ∕uius rei testes \ et iuratores ∕ sumus. Sig+num Iohannis de Stagno, sig+num Guillelmi Boil, s+ Berengarii Boyl, s+ Guillelmi de Boteto. Sig+num Petri de Corrone, scriptoris prenominati, qui hoc scripsit die et anno quo supra. Sig+num Ferrarii, presbiteri,* Raimundus, presbiter, SSS,* signum Guillelmis, presbiteri, SS, nos, qui huic sacramento presen- tes6 adfuimus. Sig+num Poncii, presbiteri.* Raimundus, presbiter, signum.* Sig+num Andree, presbiteri, canonici Sancti Rufi, qui hoc translatum scripsit die et anno quo supra VI kalendas iulii. 1. A continuació ratllat volu. 2. Escrit posseent, amb la primera e expuntuada. 3. A continuacio ratllat michis. 4. A continuació ratllat in. 5. Al text quos. 6. A continuació ratllat te adfui. 160 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

1214, gener, 4 Trasllat 1226, desembre, 20 Pere Bertulí fa testament i elegeix com a marmessors la seva esposa Maria, Berenguer de Solà, Guillem de Bellús i Guerau de Pont. S’ofereix com a confrare a Santa Maria de Terrassa, al seu prior Pere i als canonges amb tot l’alou d’Ombrabona soliu i lliure, amb la tasca de l’alou de Lunelles i amb deu sous perquè sigui enterrat en el cementiri dels germans i perquè el seu nom sigui escrit en el “Memoriale”. Dóna a Sant Miquel sis diners, a l’obra de Sant Pere una quartera d’ordi, al capellà dotze diners, al monjo sis diners, a Guillem Bruguera sis diners, al bisbe i a la seu de Barcelona cinc diners, a Sant Cugat [del Vallès] sis diners, a Sant Llorenç [del Munt] dotze diners, a Santa Maria de Montserrat dos sous, a Sant Jaume de Galícia dos sous, per la seva sepultura deu sous, per a fer misses deu sous, a l’abadessa de Sant Pere de les Pue- lles dotze i a Guillem de Torrella cinc sous. Dóna una cinquena part de les seves penyores “in tempore redemptionis”. Dóna al seu cunyat Bernat de Basea la penyora que obligaren el testador i la seva esposa Maria tal com apareix en el seu instrument. Dóna al seu nebot Arnau cinc sous. Dóna a la seva nora Maria cinc sous. Dóna al seu fill Bernat el mas de Felzines i cent sous. A l’infant que ha de néixer de la seva esposa, si és una filla cent sous, si és un fill cinquanta. Concedeix a la seva filla Guillema el mas de Riba, tal com el té per Sant Pere de les Puelles, i cent sous al seu fill Pere perquè el redimeixi. Al dit Pere, el mas de les Bertulines amb tota l’honor de la via que passa prop del Mujal per la Serra fins a la serra de Lagastet, l’honor que té per Sant Daniel [de Gi- rona] a l’Ombrabona amb l’alou de Trial que té per Sant Pere de Terrassa, i l’alou de Lunelles pel qual paga la tasca a Santa Maria de Terrassa. També dóna a Pere tot el seu mobiliari i li encarrega el convit i preparar la seva tomba. Concedeix a la seva esposa que sigui la senyora de tots els béns enumerats mentre ella visqui, honestament i sense marit, a fi i efecte que nodreixi els seus fills i aquests l’honorin com a mare. Si ella no pot romandre amb llurs fills, que el seu fill Pere li doni cent cinquanta sous. Dóna als seus nebots, fills del seu germà Guillem, tota l’honor que donaren a l’esmentat Guillem tal com es descriu als instruments. Si algun dels seus fills mor sense fill legítim, l’heretat romandrà en poder de Pere. Si Pere mor, passarà a Bernat, i així d’un en un segons han DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 161

nascut. Si tots morissin, que sigui per als seus pròxims. Reserva els drets dels senyors. [A.] Original no localitzat. B.* Trasllat de 1226: ACVOC-AHT. Pergamí III-23 (230 × 230 mm), ex A. Al dors: “Terrassa. 161” (s. XVI); “Carte investigande” (s. XVII); “Fa tascha sobra hun alou en lo terma de Terasa de Umbra Bona” (s. XVII); “186” (1685-1717); “Nº 23” (s. XX); “1226” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo 10 de nº 181 al 200” a l’inici del s. XVIII. Important acció de fongs al marge dret del document però sense afectar gaire la lectura. Arrodoniment del marge inferior dret d’origen natural. C. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 186, ex B. Al marge esquerre: “Ombrabona.” Regest: “Testament de Pere Betullini en lo qual dexa al prior de Tarraça tot aquell seu alou nomenat de Ombrabona que diu tenia franch en alou juntament ab lo dret de tasca que lo dit rebia en una pessa de terra nomenada Lunellas. En poder de Pere, prevere de Tarraça, a 14 de les calendas de janer 1226.” D. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 186, ex C. Al marge esquerre: “Ombrabona.” Regest: “Testamento de Pedro Bertulini con el que manda al prior de Tarrasa todo aquel su alodio nombrado Hombrabona que dice tiene franco en alodio juntamente con el drecho de tasca que recibía en una pieza de tierra nombrada Lunellas. Ante presbitero de Tarrasa a 14 de las calendas de enero de 1226.” a. Pergamins AHT, núm. 3 (regest i escatocol), ex A. b. Pergamins Priorat, núm. 62 (regest i escatocol), ex A. Hoc est traslatum ﬁdeliter translatatum: In Christi nomine. Ego Petrus Bertulini, detentus egreditudine [p]leno tamen sensu meo et in bona memoria, facio meum testamentum et eligo manumissores meos, scilicet, Mariam, uxorem meam, et Berengarium de Solario, fratrem meum, et [Gui]llelmi de Beluz, atque Geraldum de Ponte. Quibus precipio quod, si non fecero alter testamentum antequam moriar, ipsi distribuant res meas sicut hoc scriptum invenerint. [D]ono et reddo me ipsum Deo et ecclesie Sancte Marie de T(er)racia et Petri, priori, et canonicis eiusdem loci pro fratre et converso cum omni meo alodio de Umbra Bona solidum et liberum ad omnes eorum voluntates ibi vel exinde faciendas, cum tascha de illo meo alodio de Lu- nellas et cum X solidos, ut sepeliatur corpus meum in cimiterio fratrum et scribatur nomen meum in Memoriale. Dimito Sancto Michaeli VI denarios et operi Sancti Petri I quartaria(m) ordei, et capellano XII denarios, et monacho VI denarios, et Guillelmo Brugera VI denarios, episcopo et sedi Barchinone V denarios, et Sancto Cucufato VI denarios, et Sancto Laurentio XII denarios, et Sancte Marie Montisserrat II solidos, et Sancto Iacobo de Gallicia II solidos, et sepulture mee X solidos, et per missas X solidos, et domine abatisse Sancti Petri Puellarum XII denarios, et 162 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Guillelmo de Turedella V solidos. Dimito de omnibus pignoribus meis quinta(m) partem in tempore redemptionis. Laudo et concedo consanguineo meo Bernardo de Basilia illa pignora que ego et uxor mea Maria ei obligavimus secundum in suo instrumento continetur. Dimito Arnaldo, nepoti meo, V solidos et nuorate mee Marie V solidos. Dimito filio meo Bernardo mansum meum de Felzinas cum omnibus pertinentiis et tenedonibus suis ad eundem mansum pertinentibus ubique et centum solidos. Dimito infanti veterino unde uxor mea est pregnans, si filia est, centum solidos, et si filius est, L solidos. Dimito filie mee Guillelme mansum meum de Ripa totum integriter sicut illum teneo per cenobium Sancti Petri Puellarum et quod filius meus Petrus redimat eum de C solidos. Dimito filio meo Petro mansum de Bertulines cum omni alio honore meo, quem ego habeo de ipsa via que vadit prope illum Muialem per ipsam Serram usque ad ipsam Serram de Lagastet, per quosque dominos habeo et teneo, sicut ibi melius habeo vel habere debeo iure sponsalicii et emptionis sive adquisicionis cum illo honore, quem per cenobium Sancti Danielis teneo apud Um- bram Bonam cum illo1 meo alodio de Trial, et cum illo qui est super vineam, quam teneo per Sanctum Petrum de Terracia, et illum alodium de Lunelas de quo dabit ecclesie Sancte Marie de Terracia et servitoribus suis ipsam tascham. Adhuc dimito filio meo Petro omnia vascula mea, maiora vel minora, cum omni mobile meo et ille salvat supradictas lexas meas et debitis et faciat convivium meum et tumulum parare. Dimito uxori mee quod sit domina et potens de omnibus supradictis rebus in omni vita sua pro bone dum vixerit honeste et sine marito et quod nutriat et diligat filios meos et ipsi diligant et honorificent eam sicut boni filii debent diligere et honorare matrem suam. Et, si illa noluit aut non potuerit manere cum filiis suis, habeat CL solidos ad suam voluntatem faciendam,2 quos solvat ei filius meus Petrus. Laudo et concedo nepotibus meis, filiis Guillelmi fratris mei, totum illum honorem quod ego et uxor mea eidem Guillelmo dedimus, sicut in suis instrumentis continetur. Et si aliquis de filiis meis minoribus obierint sine legitimo infante, hereditas sua remaneat Petro, et si ille Petrus ita obierit remaneat Bernardo et sic vadat deincebs de uno ad alium sicut sunt nati. Et si ita obierint omnes, remaneat propinquioribus meis quibus iure reverti debent salvis directis dominorum. Actum est hoc3 II nonas ianuarii anno Domini Mº CC XIII. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 163

Sig+num Petri Bertuli, qui hoc laudat et firmat. Sig+num Marie, uxori eius, sig+num Berengarii de Solario, sig+num Guillelmi de Beluz, sig+num Geraldi de Ponte, manumissores. Sig+num Poncii de Sancto Felice. Sig+num Guillelmi de Salia. Signum Iohannis, presbiteri et capellani SS, qui hoc scripsit cum literis rasis in linea XV et supprapositis in XVIII die et anno quo supra. Actum est hoc XIII kalendas ianuarii anno Domini Mº CCº XXº VIº. Sig+num Iohannis presbiteri, canonici Sancti Rufi.* Sig+num Berengarii, presbiteri, canonici Sancti Rufi. Sig+num Petri, presbiteri et capellani Terracie, qui hoc trans- latavit die et anno quo supra. 1. A continuació ratllat honore. 2. Al text faciendat. 3. Actum est hoc, escrit a sobre d’un espai raspat.

1216, maig, 26 Pere, prior de [Santa Maria de] Terrassa, i els germans de l’esmentat lloc donen perpètuament a Pere de Paradís i a la seva esposa Pereta i a llur descendència una parellada, que tenen per donació dels ﬁdels i en franc alou al comtat de Barcelona, al terme de Terrassa, a la parròquia de Sant Pere d’Ègara, a la Bruguera, no gaire lluny del mas dels receptors. Afronta a llevant amb un xaragall i amb un alou que ells mateixos tenen per l’atorgant, a migjorn amb una via pública que va vers l’església [de Santa Maria], a ponent amb l’esmentada via, amb tinença del mas Cot i amb un torrent; a tramuntana amb un marge i amb un mas dels receptors i de llurs hereus. Hauran de donar un sisè del pa, del vi i de les olives que sortiran de la parellada, i no reconeixeran cap altre senyor. Els atorgants seran autors, defensors i garants davant tota persona. Després dels trenta dies de fadiga, els receptors podran donar i empenyorar la parellada excepte els drets de l’atorgant i de la seva església. Accepten per la transacció vint sous en moneda de Barce- lona, equivalents a quaranta-set sous de marca d’argent. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-15 (170 × 220 mm). Al dors: “Terrassa. 182” (s. XVI); “A la Bruguera en la perròquia de Terrassa” (s. XVII); “Nº 15” (s. XX); “1216” (Datació S. Cardús). Bon estat de conservació amb un tall a la part inferior dreta que ha estat objecte de restauració, igualment que altres petites incisions al lateral i a l’extrem inferior dret. 164 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

a. Pergamins AHT, núm. 4 (regest i escatocol), ex A. Notum sit cunctis quod ego Petrus, prior Terracie, et alii fratres eiusdem loci per nos et omnes successores nostros damus tibi Petro de Pari[d]iso et uxori tue Perete et cuncte progeniei ac posteritati vestre \legitime procreate ∕ in perpetuum uni post alium indivisibiliter, unam parilitatam nostram, quam largicione fidelium et per alodium francum et liberum habemus in comitatu Barchi- none, in termino Terracie, in parrochia Sancti Petri de Egera, ad ipsam Brugeram, non longe a manso vestro. Affrontat autem istam pariliatam ab oriente in ipso aragal, qui discurrit per tempus pluviarum et in alodio nostro, qui vos metipsos per nos tenetis, a meridie in via publica1 que itur ad ecclesiam, ab occidente in predicta via et in tenedo(ne) mansi de Cote et in ipso torrente, qui per tempus pluviarum discurrit, a circi in ipso margine et in tenedone vestri mansi et heredum vestrorum. Sicut ab his terminis terminatur et concluditur predictam pariliatam sic eam vobis et vestris damus ad bene laborandum et meliorandum et in sana pace omni tempore possidendum potenter et integriter cum ingressibus et egressibus suis et cum omnibus melioramentis, qui ibi facere potueris. Tali vero pacto damus vobis predictis et vestris predictam pariliatam, ut nos et vestri post vos donetis nobis et successoribus nostris perpetuo de omnibus fructibus panis et vini et olivarum, quos Deus ibi dederit, ipsum sixtum fideliter, atque ibi alios dominos \non faciatis ∕ nisi nos et successores nostros, set habeans semper ad servicium nostrum et fidelitatem nostram et successorum nostrorum et ecclesie nostre. Et nos et nostri successores erimus inde vobis et vestris semper auctores et deffensores atque guarents coram cunctas personas. Et post fatigatione in nobis a triginta diebus facta, possitis predictam pariliatam cum omnibus melioramentis, que ibi factis habueritis, vendere vel impignorare sive alienare vestro consimili laboratori, salvo iure et senioratico nostro et ecclesie nostre. Accipimus a vobis pro hac donatione viginti solidos bone monete Barchinone valente marcha argenti XLVII solidis, ut firmius sit semper vobis et vestris. Si quis hoc fregerit dupli pena restituat et postea firmum maneat semper. Actum est hoc VII kalendas iunii anno Domini M CC sextodecimo. Sig+num Petri, prioris Terracie.* Signum Petri de Breisseu, presbiteri canonici Sancti Rufi.* Sig+num Berengarii, presbiteri canonici Sancti Rufi.* Sig+num Guiraudi, canonici Sancti Rufi.* DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 165

Sig+num Guillelmi, presbiteri.* Sig+num Poncii de Sancto Felice. Sig+num Geraldi de Ponte. Sig+num Berengarii Pelicer. Sig+num Arnaldi de Olmo. Sig+num Iohannis, presbiteri et capellani, SS. qui hoc scripsit cum literis suprapositis in linea II ubi dicitur “legitime procreate”, die et anno quo supra, et in duodecima suprapositis, ubi dicitur “non faciatis”. 1. pupblica, a l’original.

1216, agost, 29 Trasllat 1217, maig, 22 Amb motiu del desacord entre el prior de Santa Maria de Terrassa i l’abat de Sant Llorenç del Munt per l’administració i la percepció de les rendes de l’església de Santa Eugènia i Santa Margarida [del Mujal], ambdues parts presenten diferents testimonis. En concret, els testimoniatges són dels preveres Joan Gaset, Guillem Bruguera i Guerau de Pont per part del prior de Santa Maria, i de Guillem Vidal i Berenguer Rastany, per part de l’abat de Sant Llorenç del Munt. També testimonia Bernat de Soler. [A.] Original no localitzat. B.* Trasllat de 22 de maig de 1217: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-3 (360 × 245 mm), ex A. Al dors: “S[unt] Sancte Margarite” (s. XIV-XV); “nuº 323” (s. XVI); “1216” (Datació S. Cardús). S’utilitzen ﬁns a tres calderons per indicar l’inici del tes- timoniatge dels cinc testimonis del document. a. Pergamins AHT, núm. 5 (regest i escatocol), ex B.

El trasllat té la intervenció autògrafa del mestre Martí, que subscriu dues vegades les productiones dels diferents testimonis; subscriu també en el trasllat, als efectes de dotar d’efectivitat jurídica i fiabilitat la redacció de la còpia d’aquests testimoniatges. Subscriu també l’scriptor Pere Mascaró, per ordre del qual Bonfill, escrivà, realitza el trasllat. Hoc est translatum. Anno Domini M CC XVIº, IIII kalendas septembris, hii sunt testis producti a priore de Terracia contra abbatem Sancti Laurencii de Monte: Iohannes Gaceti, presbiter, iurato dixit quod a tempore puericie sue ex quo ipse scivit servire in ecclesia, vidit et audivit quod clerici Sancte Marie et Sancti Petri, seculares et regulares, serviebant in ecclesia Sancte Eugenie de qua est contencio et cantabant missas et matutinas in diebus festivis sancte Eugenie et sancte Margarite 166 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES et quinque aliis diebus missas usque in hodiernum diem absque omni contradiccione. Et accipiebant omnes oblaciones que veniebant ad missas sine omni obstaculo, et Petrus Vitalis et Iohannes Vitalis, filius eius, accipiebant omnes vigilias et de illis tenebantur illuminare ecclesiam et dabant nobis et aliis clericis, qui veniebant ad festum sancte Eugenie et sancte Margarite, victum singulis annis, et dabant nobis et aliis clericis denarios et candelas, sed a duobus annis retinuit victum. Item, addidit quod a IIIIor vel tribus annis prior iste mittebat nuncium suum, qui videbat colligere et computare omnem luminariam tam denariorum quam blati, quam candelarum, quam aliarum rerum. Interrogatus quare dissensio orta fuit inter priorem et Iohannem Vitalem, dixit quod idem prior volebat scire quid proveniebat de luminariis et quod totum illud poneretur in melioramento ecclesie cum consilio suo. Interrogatus si vidit aliquem contradicentem super hoc domui Terracie, dixit quod non nisi modo Iohannem Vitalem. Interrogatus quanti temporis esset memoria eius, dixit quod L annorum et plus. Posterea dixit quod Iohannes Vitali reparavit quendam librum Evangeliorum et Epistolarum cum consilio ipsius testis in dicta ecclesia. Guillelmus Brugera, presbiter, iurato dixit idem per omnia quod primus, set addidit quod anno preterito quidam canonicus Terracie ex parte prioris ivit ad ecclesiam de qua est contencio in festo sancte Margarite et cum quadam Boneto de Molendinis collegit omnem luminariam et in crastina die aportavit ille canonicus ad domum Terracie quasdam tovalias et candelas et denarios. In hoc autem anno iste testis simul cum Boneto collegit omnem vigiliam et in crastina die comendavit Boneto, ut teneret tamdiu dominus prior et Iohannes Vitalis pacifice convenirent. Interrogatus de tempore dixit quod bene tenuit domus Terracie ecclesiam illam sic L annis et amplius cum XIII prioribus sine contradiccione alicui persone usque modo. Geraldus de Ponte iurato dixit idem per omnia sicut primus Iohannes Gaceti, presbiteri. Hec est prima produccio. Ego magister Martinus subscribo.*

Sub eodem anno et kalendatio hos testes produxit abbas Sancti Laurencii de Monte: Guillelmus Vitalis iurato dixit quod a tempore sue memorie vidit et audivit quod Petrus Vitalis pater suus et frater suus DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 167

Iohannes Vitalis tenuerunt illam ecclesiam de qua est contencio hoc modo pro abbate Sancti Laurencii, quod clerici de Terracia veniebant cantare illam ecclesiam in festis sancte Margarite et sancte Eugenie singulis annis et quinque aliis diebus et deferebant secum omnes oblaciones, et ipsi Petrus Vitalis et Iohannes, frater meus, accipiebant omnes vigilias et de illis dabant in illis festis victum clericis Sancti Petri, qui veniebant cantare et de residuo illuminabant ecclesiam. Interrogatus quomodo sciret quod Petrus et Iohannes Vitalis tenerent ecclesiam pro abbate dixit quia ecclesia sedet in alodio Sancti Laurencii. Interrogatus quanti temporis esset memoria sua, dixit quod X annorum. Interrogatus si vidisset patrem suum dixit sic, sed non recordatur de eo. Interrogatus si vidisset unquam abbatem vel aliquem monachum Sancti Laurencii accipere aliquid in dicta ecclesia, dixit quod non. Berengarius Rastaign iurato dixit se vidisse et audisse patrem suum et fratrem tenere ecclesiam Sancte Eugenie et illuminare, sed ignorabat quod ipsi tenerent pro abbate. De tempore, dixit de XXV annis. De morte patris, dixit in primo malo anno. In ceteris, dixit sicut primus. Interrogatus si unquam vidisset abbatem vel aliquem monachum Sancti Laurencii accipere aliquid in dicta ecclesia dixit quod non. Hec est prima produccio.

Bernardus de Soler iurato dixit quod ipse scit in veritate quod capella illa de cuius possessione agitur est sita in alodio Sancti Laurencii de Monte. Interrogatus quomodo scit, \dixit ∕ quod Iohannes Vitalis, rusticus, tenet mansum in quo est sita ecclesia pro Sancto Laurencio de Monte, et vidit multociens quod Petrus de Togores, abbas, et iste abbas accipiebant et petebant multociens candelas ab ipso Iohanni Vitalis et mitebant ad eum nuncios suos. Preterea audivit dici ab ipso rustico quod quando ipse faciebat servire dictam capellam clericis de Terracia in festis altarium, ipse rusticus \paccabat ∕ eos de exitibus ecclesie. De tempore, dixit a XX annis. Actum est hoc translatum XI kalendas iunii anno Domini M CC XVIIº. Ego magister Martinus subscribo.* Sig+num Petri Mascha- ronis, scriptoris.* Sig+num Boni Pueri qui hoc translatum scripsit precepto Petri Mascharonis, scriptoris, cum litteris appositis in linea XXXª IIª et XXXª Vª, die et anno quo supra. 168 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

1217, octubre, 17 Trasllat 1243, agost, 21 Perfet, batlle del rei Jaume [I] d’Aragó, comte de Barcelona i senyor de Montpeller, mitjançant aquesta escriptura de valor perpetu, dóna a Pere de Santcristòfor, al seu germà Ramon, a Guillem de Torre- lla, a la seva esposa Guillema i a la seva posteritat, sota el servei i ﬁdelitat al senyor rei, el forn de coure pa i altres coses de la vila de Palau de Terrassa. Podran construir l’esmentat forn on ho desitgin a l’interior de la vila, i per a fer-ho ordenaran als homes del castell de Terrassa proveir-ne la fusta necessària. Institueix que cap habitant de la vila pugui coure pa “ad lenas”, tenir “lenas” o coure’l amb qualsevol altre instrument. De la cocció del pa i de les altres coses s’extreurà un vintè, segons el costum de Barcelona. Prohibeix a qualsevol altra persona la construcció de cap altre forn a l’interior de la vila. En concepte de cens hauran de satisfer per Nadal tres morabatins corrents d’or. No podran proclamar altre senyor que no sigui el rei i els seus successors. Després dels trenta dies de fadiga, podran alienar o empenyorar el forn a altres persones; queda reservat el dret a cens i el senyoratge del senyor rei. Percep setanta sous equivalents a quaranta-quatre sous de marca d’argent. Una tercera part roman en poder de Pere de Sant- cristòfor, una altra és per a Ramon de Santcristòfor i una altra es reparteix entre Guillem de Torrella i la seva esposa Guillema. Tots ells podran fer-ne el que vulguin; reserva el senyoratge del senyor rei i els seus successors. [A.] Original no localitzat. B.* Trasllat de l’1 de setembre de 1243: ACVOC-AHT. Pergamí XIII-2 (280 × 430 mm), ex A. Al dors: s’intueixen quatre línies d’escriptura en català fetes amb lletra del s. XV; “Lo trellat del privilegi […] de Terrassa” (s. XVI); “Trellat del privilegi del forn de Terrassa (s. XVI); Deu Vidal, I; [deu …], I; deu Migans, IIII; deu [..] lesca, II; deu Font de Gaya, I; té lo notari” (s. XVII). L’original presentava la signatura autògrafa del rei Jaume I. A partir de la línia cinquena el text es conserva molt fragmentari per pèrdua de bona part del pergamí, gairebé la totalitat del quart inferior dret. Marques dels plecs realitzats per a guardar el pergamí, un dels quals està partint el pergamí. Sobre el seu estat de con- servació podem dir que l’any 1622 ja no es devia trobar en gaire bon estat. Al Llibre de la venda del Castell-Palau, del 1622 (ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa, f. 9r-v), s’hi pot veure escrit que la concessió del forn de la vila fou feta “a les chalendas de noembre del any mil doscents y desset,” evidenciant certa diﬁcultat per datar correctament l’acte. [C.] Trasllat de 21 de setembre de 1255, no localitzat, ex A. L’escatocol apareix de la següent manera: “S+num Petri de Termino, notarii. Sig+num Petri Vives, DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 169

notarii. Sig+num Bernardi de Cadireta, notarii. Sig+num Iacobi de Portu, publici Barchinone notarii, qui hoc translatum scribi fecit et clausit et cum originali ﬁdeliter comprobavit XIº kalendas octobris anno Domini Mº CC LV.” D.* Còpia simple en paper: ARB (ACA). Fons Falguera. Llibre dels forns de distret de Tarrassa. [s. xv], f. 25r-27r, amb el següent títol afegit al s. XVI “Privilegi per·a poder tenir y fer los forns allí habont vulla lo senyor don Miquel de Cruïlles y Recasens,”capsa 317, ex B. E. Còpia simple en paper: ARB (ACA). Fons Falguera. Llibre dels forns de distret de Tarrassa. [s. xv], f. 74r-79r, amb el següent títol afegit al s. XVI “Stabliment o donatió dels forns de Terrass(a) ab facultat de poder-los fer-la hont vulla”, capsa 317, ex C. F. Còpia simple en paper: ARB (ACA). Fons Falguera. Llibre dels forns de distret de Tarrassa. [s. xv], f. 85r-90r, amb el següent encapçalament “Ara se sotse- gueix altre instrument semblant del primer” i amb un text afegit al marge al s. XVI “Per los forns de Terrassa,”capsa 317, ex B. a. Pergamins AHT, núm. 7 (regest i escatocol), ex B. b. Millenum. Història de l’església catalana. Barcelona, 1989, núm. de catàleg 1, p. 247 (regest i escatocol), ex a. Cit.: La notícia es recull a CARDÚS, S. Terrassa Medieval, 1984, p. 173. Del mateix autor “Terrassa Medieval”, 2000, p. 24-30. BORFO, A.; ROCA, P. “D’Ègara a Te- rrassa”, a Història de Terrassa, 1987, p. 174. També PUIG I USTRELL, P. Capbreu de Bertran acòlit, p. 12, n. 7. També AVENTÍN, M; SALRACH, J. M. “Mercat i comunitat”, 2003-2004, p. 108. També SOLER JIMÉNEZ, J. “De l’abisme al cel”, 2006, p. 110.

El document s’ha pogut reconstruir gràcies a la còpia D, que ha estat utilitzada en el text escrit entre claudàtors. La base del text, però, és sempre B. Les variants de D són pràcticament inexistents en comparació al text B, de manera que la recons- trucció és segurament molt propera al text del trasllat de 1243. La signatura del rei Jaume I es data el 12 de juliol de 1218, poques setmanes després que Sanç deixés de ser regent i gairebé nou mesos després de la data del document. Hem de suposar que el rei no pogué firmar el document fins que tornà a ser a Barcelona. Les dates escauen atès que se sap que entre l’octubre del 1217 i el juliol del 1218, Jaume I estigué a Vilafranca, Montsó, Lleida i Saragossa, consecutivament. Hoc est translatum fideliter sumptum a quodam instrumento cuius series talis est: In Dei nomine. Pateat omnibus hominibus presentibus atque futuris quod ego Perfectus, baiulus domini regis Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, comitis Barchinone ac domini Montispesulani, ex eius parte, per hac scripturam perpetuo valituram dono tibi Petro de Sancto Christoforo et fratri tuo Raimundo et vestris et tibi Guillelmo de Turricella et uxori tue Guillelme et vestris et proieniei et posteritate vestre ex vobis omnibus ad servicium et fidelitatem domini regis furnum in perpetuum habendum in villa Palacii de Terracia ad panem et omnia coquenda. Quem furnum quantelibet quantitatis construatis in quocumque loco ipsius ville volueritis, ad quem construendum convenio et promito facere 170 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES dari fustam vobis necessariam ab hominibus castri de Terracia quandocumque et tocienscumque opus fuerit ad constructionem et meliorationem dicti furni. Insuper, ex parte domini regis instituo quod nulli habitatores dicte ville, tam homines quam femine, presentes et futuri sive future vel qui in eadem villa morantur vel morabuntur, audeant coquere panes suos ad lenas vel tenere ibi lenas nec coquere panes in aliquo intrumento preter in dicto furno. De coctione vero panum vel aliorum rerum quantum ad precium coquendi facietis ad consuetudinem Barchinone, scilicet, ad vigessimum.1 Item, ex parte \ ipsius ∕ domini regis, firmiter constituo quod numquam aliqua persona audeat vel presumat adquirere vel facere adquiri vel construere vel facere construi aliquem alium furnum in tota ipsa villa Palacii de Terracia que est vel fuerit. Dic- tum itaque furnum cum introitibus et exitibus suis et pertinenciis et lignis ad quoquendum ipsum furnum, sicut consuetum est, [ipsa lignam et] fustam predictorum accipi [ab ipsi]s hominibus dicte ville et castri et per circunstancias ipsorum locorum dono vobis predictis et vestris et omni proieniei et posteritati vestre in perpetuum ad meliorandum et ad habendum et tenendum et in pace omni tempore possidendum. Quem sepe dictum furnum [cum introhitibus et exitibus suis et pertinenciis sicut superius est notat]um convenio vos et vestros facere tenere et habere, possidere et expletare in perpetuum contra omnes personas. Pro censu vero dicti furni dabitis vos et vestri semper annuatim in festo Natalis Domini tres morabetinos bonos curribiles in aureo [et ponderis iusti atque ibi alium seniorem non faciatis ne]que proclametis nisi dominum regem et eius successores. Liceatque vobis et vestris post dies XXXª ex quo in domino rege vel in eius baiulo Barchinone faticati eritis dictum furnum cum omnibus ad d[ictum] furnum pertinentibus et cum omnibus m[elioramentis vestris in eodem furno factis sive faciendis vendere vel] impignorare vestro consimili vel vestris consimilibus, salvo [tamen censu predicto] et seni[oratico] domini regis et suorum successorum. Pro hac quidem donatione confiteor recepisse et habuisse vobis septuaginta solidos B[archinone valenti marche argenti XLIIII solidi in quibus renuncio omni excepcioni] non [recepte peccunie. Quicumque vero contra hanc donacione venire pressumpserit dampno] dato prius in duplum restituto pena centum aureorum feriatur et in super hec donatio f[ir]ma permaneat semper. [In- telligatur autem quod de omni predicta adquisicione tertia pars est Petri de Sancti Christoforo et suarum et alia tercia pars est DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 171 similiter Raimundi de Sancto Christoforo et suorum,] altera ver[o terc]ia pars est inter Guillemum de Turricella et eius uxorem Guillelmam, et unusquisque eorum h[a]bet dictam suam terciam [partem ad omnem suam voluntatem faciendam sine vinculo et obstaculo aliorum, salvo tamen iure et senioratico domini regis et eius successorum. Actum est hoc XVI] kalendas [novembris] anno Domini Mº CCº septimodecimo. Si+gnum Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, comitis Barchinone et domini Mont[ispesullani. Sig+num Raimundi de Podio, clerici de Apiaria. Blascus, domini regis scriba, eius mandato signum regium suppraposuit eius faciens ma+nus,] signum sub anno Mº CCº octavo decimo, IIIIº idus iulii. >ʯ@]ʡ>.@ʷʹʠ ʹ >...]2 S+num Amati de Grua, testis. [Sig+num Guillelmi de Coca, testis. Sig+num Domingo de Sarantana. Sig+num Bernardi Ballis- tarii. S+gnum Guillelmi de Ollesia, scriptoris qui hoc scripsit] cum litteris suprapositis in linea IIª ubi notavit “et vestris” et in IIIª ubi notavit “ex vobis omnibus” et rasis et emendatis in [XVIIIª ubi scribitur “intell” die et anno prefixis. Signum + Petri Carbonelli, notarii. Sig+num Iacobi de Portu, notarii.] S+num Amati de Grua, notarii. Sig+num Raimundi de Ulmo, subdiachoni et notarii.* Signum + [Guillelmi Roselli, notarii, nos qui in huius translati testes sumus.] Sig+num Petri de Bages notarii publici Barch[inone]. Sig+num Petri Vives qui hoc translatum sumptum fideliter ab originali scripsit precepto Petri de Bages, notarii [publici Barchi- none, cum litteris appositis in linea Vª ubi dicitur “ipsius” et rasis et emendatis in nona ubi notatur “eri” et in Xª ubi emendatur “quidem.” XIIº] scilicet kalendas septembris anno Domini Mº CCº quadragesimo tercio. 1. “preter in dicto … ad vigessimum”, subratllat amb tinta d’un altre color. 2. Segons el Dr. Joan Ferrer Costa de la Universitat de Girona les grafies recuperades no sembla que indiquin cap oració intel·ligible. Molt probablement, el fet que es tracti d’un trasllat de 1243 fa que l’escrivent faci una còpia pretesament imitativa de l’autèntica signatura del batlle Perfet. Tanmateix, el desconeixement de la significació de cada grafia per part de l’escrivent féu que en resultés un text que no vol dir res. De totes maneres entenem que el text precís havia de ser aproximadament: “Perfet, batlle, reconeix.” 172 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

1217, octubre, 24 Arran de molts desacords i plets, Guerau de Basea i la seva esposa Ra- mona, d’una banda, i Guillem de Canet, la seva esposa Erme- senda, el fill d’aquests Guerau i la seva esposa Maria, de l’altra, després de molts plets arriben a una concòrdia amb el consell dels prohoms: Bernat de Bonvilar, batlle reial, Guillem de Cardona a Terrassa, Bernat de Santcristòfor, Guillem de Parellada, Rocamur i Guillem de Pellicer, entre d’altres. Així, els atorgants donen a l’altra part i a llur posteritat l’hort i la mitja sort de terra de molí que aquests ja han tingut pels atorgants, a condició que els paguin anualment per Nadal un cens de dotze diners de bona moneda corrent de Barcelona, mentre que els atorgants prestaran també anualment el servei corresponent a Sant Llorenç [del Munt]. Per la seva banda, Guillem de Canet i els seus donen i defineixen als atorgants tots els drets i tota la part de l’honor que tenen amb Bernat de Bruguerols, la qual s’estén des del torrent d’Ègara fins al torrent de l’Alcuba, i d’una tinença de Joan de Castlania fins a una altra dels atorgants, n’exceptuen la tasca i senyoratge que percep [el monestir de] Sant Cugat [del Vallès]. A més, tan bon punt ells no necessitin més aigua els confirmen que poden agafar-la [del torrent] d’Ègara, que mena a la resclosa dels Canet, sense cap impediment quan hagin de regar. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-16 (225 × 265 mm). Al dors: “Ba[±4]itat” (s. XVII); “49” (s. XVII); “Nº 16” (s. xx); “1218” (Datació S. Cardús). Carta partida. El document té un forat a la part central del marge inferior que no afecta la lectura del text. a. Pergamins AHT, núm. 6 (regest i escatocol), ex A. Multe multociens diuque fuerunt contenciones et placita inter Geraldum de Baseia et uxorem eius R[ai]m[undam] et suos, ex una parte, et Guillelmum de Caneto et filium eius Geraldum et uxores eorum Ermessendam et Mariam et suos, ex alia parte, [s]uper [a]quas et terras et censos et multas alias res et querimonias unde ad invicem contendebant. Tandem vero laude et consilio multorum proborum hominum terre, videlicet, Bernardi de Bono Villari, baiuli domini regis et Guillemi de Cardona in Terracia, et Bernardi de Sancto Christofore, et Guillelmi de Pariliata, et Ro- camur, et Guillelmi Pelicer necnon aliorum multorum ad bonam pacem et concordiam et perfectum finem amicabiliter de omnibus controversiis venerunt hoc modo: DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 173

Sciant omnes quod nos Geraldus de Baseia et uxor mea Rai- munda pro nobis et pro nostris omnibus damus, laudamus atque concedimus vobis Guillelmo de Caneto et filio vestro Geraldo et vestris uxoribus prenominatis et omni vestre proieniei omni tempore illum ortum et illam mediam sortem terre de molendino que vos et vestri iam tenuistis et tenetis pro nobis et pro nostris, cum omnibus que infra sunt aut erunt neque ibi ullo modo nominari possunt, et cum introitibus et exitibus suis et cum terminis et affrontacionibus suis, et cum omnibus melioramentis que ibi facere potueritis. Que omnia pro nobis et pro nostris semper teneatis et donetis nobis et nostris successoribus omni tempore annuatim in Natale Domini pro censo dicti orti et medie sortis terre predicte duodecim1 denarios bone monete curribilis Barchinone. Et nos et nostri faciamus semper totum servicium Sancto Laurencio quod inde exit et exire debet de media sorte, et idem non aclametis alium seniorem nisi nos et nostros. Et nos Guillelmus de Caneto et filius meus Geraldus et uxores nostre Ermesendis et Maria per nos et per omnes nostros propter dictum donum et diffinicionem quam nobis facitis, ut predicitur, damus, laudamus, concedimus et confirmamus et diffinimus vobis Geraldo de Baseia et uxori vestre Raimunde et omnibus heredibus et successoribus vestris atque omni vestre proieniei omni tempore totum illum nostrum directum et totam illam partem nostram de omni illo honore cum omnibus melioramentis que ibi facere potueritis, et cum omnibus que infra sunt aut erunt neque ibi nominari possunt, et cum introitibus et exitibus suis, sicut melius habemus et tenemus et habere debemus cum Bernardo de Brugerols, sicut extenditur de torrente de Egera usque in torrente de Alcuba, et de tenedone Iohannis de Castlania usque in vestram tenedonem, silicet, medietatem integriter de hoc toto de his terminis concluso, ut perpetuo vos et vestri possideatis et habeatis et expletetis ad omnes vestras vestrorumque voluntates libere faciendas sine omni retentu nostro nostrorumque. Salva tamen tascha et senioratico Sancti Cucuphatis semper. Item, laudamus, concedimus et confirmamus vobis et vestris omni tempore illam aquam de Egera quod possitis semper illam aquam accipere in nostro resclosali sine omni inquietudine et deducere et habere ubicumque volueritis et rigare et facere vestram voluntatem de illa aqua quando nos \ et nostri ∕ rigatum habuerimus de illa aqua de Egera sicut necesse nobis \ et nostris ∕ fuerit ad rigandum bona fide et bona intencione sine aliquo malo ingenio. Tamen, ut rigatum habuimus ut predicitur 174 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES bona fide, redeamus illam aquam in suo cursu et vos habeatis eam ut predicitur ad vestram voluntatem. Et2 nos et vos de cetero simus fideles amici de amicicia bona fide. Et si alique scripture contra hanc venientes invenirentur apud nos vel vos, nullum habeant valorem et ista scriptura valeat omni tempore. Qui vero hec predicta alteri fregerit prius, pro pena sibi det XX aureos et postea stet firmum omni tempore. Si quis hoc fregerit, in duplo componat et postea maneat firmum omni tempore. Actum est hoc IX kalendas novembris anno Domini M CC septimodecimo. S+num Geraldi de Baseia, s+num Raimunde, uxoris eius, qui hoc laudamus et confirmamus. S+num Flandine, matris Geraldi, qui hoc laudo. S+num Guillelmi de Caneto, s+num Geraldi, filii eius, s+num E[r]m[e]ssendis, s+num Marie, uxorum eorum, qui hoc laudamus et confirmamus. S+num Bernardi, s+num Petri, s+num Guillelmi, s+num Berengarii, filiorum Guillelmi de Caneto, qui hoc laudamus. S+num Bernardi de Sancto Christofore, s+num Guillelmi de Pariliata, s+num R[o]cam[ur], s+num Guillelmi Peli- cer, s+num Guillelmi, Ss+num Arnaldi, s+num Bernardi, fratrum Geraldi de Basei[a], qui hoc laudamus. Ego Iohannes capellanus subscribo SS.* S+num Bernardi, scolaris, qui hoc scripsit iussu Iohannis, presbiteri et capellani Terracie, cum literis rasis et emendatis in linea XI, ubi dicitur “duodecim” et suprapositis in linea XXII ubi dicitur “et nostri”, “et nostris”. Preter firmamentum Berengarii, qui non firmavit in meo posse, die et anno quo supra. 1. Escrit a sobre d’un espai prèviament raspat. 2. Et nos et vos … omni tempore, afegit pel mateix escrivent amb posterioritat i amb un format de lletra més petit que el de la resta del document.

1218, febrer, 9 Pere Duran, la seva esposa Marquesa i el seu pare Bartomeu Duran donen al seu ﬁll Bernat el mas de Gaià, on ara habiten, i el mas de Corts amb totes les seves possessions i tinences i honors, excepte l’honor de Puig-esteve, el mas Avellà, l’honor de Merà de Vacaris- ses, els tres-cents sous [en què es valoren] els seus béns mobles, i la penyora de trenta sous de pineda que té a Gaià. Tot plegat es DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 175

troba al comtat de Barcelona, al terme de Terrassa, a la parròquia de Sant Pere d’Ègara. Els béns que retenen permetran fer front a l’heretament dels seus altres fills, Ferrer, Pere, Berenguer i Miquel. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-11 (250 × 165 mm). Al dors: “11” (s. XVII); “Nº 11” (s. XX); “1207” (Datació S. Cardús). Notum sit cunctis quod ego Petrus Durandi et uxor mea [Mar]chesia et pater meus Bar[tolom]eus damus tibi Bernardo filio meo et progeniei ac posteritate tue legiti[m]e procreate mansum nostrum [de Gaiano, in] quo habitamus, et mansum nostrum de Curtibus cum eorum possessioni(bu)s et tenedoni[bus, et] cum alio honor[e quod] in [diver]sis locis habemus et habere debemus simul cum eius mobili nostro, excepto illum honorem de Podio [Ste]phani et manso de Avelano, et illum honorem de Merano de Vachericiis, et excepto CCC solidos quos de mobili nostro1 retinemus, et illum pignus XXX solidos quod de p[i]neta tenemus in [Ga]iano. De [i]p[so] [pi]gnore v[o]lumus quod omnes expletus ipsius p[in]is expendantur in dicta [terra] nostra de Gaiano cum [±7] set denarios sunt nostri proprii. Per dictos duos m[an]sos de Gaiano et de Cur[tibus] cum omnibus eorum perti[nenciis] et tenedonibus et omni alio honore et mobili, preter ea qui in dominio nostro retine[mus], ita damus tibi et progeniei [ac po] steritate tue legitime procreate cum domibus et terris et vineis et arboribus diversi generis simul2 cum nostris mobilibus, preter ea qui in dominio nostro retinemus, perpetuo habeatis et possideatis et in pace expletetis p[o]tenter et integriter cum ingressibus et egressibus et cum terminis et affrontationibus suis, salvis d[i]rectis dominorum. Et aliter [±4] damus tibi predicto Bernardo predicta quod nos et tu et uxor tua quam direturus es simul maneamus et [...]mus semper ad utilitatem domus nostre et ad obitum nostrum possimus accipere quisque n[ostrum] et dare pro anima nostra ad la[u]dem proborum hominum et amicorum nostrorum. Et quod de omnibus bonis domus nostre simus domini [et p]otentes in omni vita nostra pro bono, et quod vos nutrietis filiam nostram Ermesendem secundum suum valorem si [±4] oportuerit. Predictum vero [h]onorem de Podio Stephani et mansum de Avelano et illum honorem de Merano de V[a]ch[er]iciis, et predictos CCC solidos et illum pignus XXX solidos retinemus in dominio nostro ad he- reditandum filios nostros Ferrarium et Petrum, et Berengarium et Micahelem, et ad omnes vestras voluntates faciendas omni tempore sine vinculo hominis et femine, potenter et [integriter c]um ingressibus et egressibus et cum terminis et affrontationibus suis, 176 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES salvis directis dominorum. [Q]ue sunt in comitatu B[archinone], in termino Terracie, in parrochia Sancti Petri d·Egra in predictis locis. Si quis hoc fregerit du[pli pe]na restituat et sic firmum maneat semper. Actum est hoc V idus februarii anno Domini M CC septimo [deci]mo. Sig+num Petri Duran, sig+num Marchesie uxoris eius, sig+num Bartolomei Dur[an] patris eius, sig+num Ermesendis, sig+num Ferrarii, sig+num Petri, sig+num Berengarii, sig+num Mica[h]elis, filiorum eorum, qui omnes hoc laudamus et [firmam]us. Sig+num Berengarii de Ruvira. Sig+num Bernardi de Burgu[er]a. Sig+num Petri [±4]ba. S+ Bernardi scolaris, in cuius posse Marchesia et omnes filii eius fi[r]maverunt ipsam cartam. Sig[num Iohannis, presbiteri et] ca[pellan]i, + [qui hoc] scripsit die [et anno quo supra.] 1. A continuació, repetit però no esmenat quos de. 2. Al text sicmul.

1218, desembre, 11 Andreu, prior de Santa Maria de Terrassa, i tot el convent donen per- pètuament a Guillem Bover, a la seva mare Ermesenda, a la seva esposa Berenguera i a la seva posteritat l’honor que tingué Bernat Morató, difunt, per l’església de Santa Maria de Terrassa, situada al comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Martí de Sorbet, al lloc anomenat Parellades i a la sagrera de Sant Martí de Sorbet. La donació es fa amb reserva dels drets de l’atorgant i de Santa Maria de Terrassa. Els receptors hauran de satisfer la tasca del blat, de la verema i de les olives, i una tercera part del valor d’un parell de capons, a pagar per Nadal, per les cases [de l’esmentada honor]. No podran proclamar cap altre senyor i els atorgants en seran ajudants, defensors i garants contra tot home i tota dona. Després de trenta dies de fadiga podran vendre o empenyorar l’honor. Ac- cepten trenta sous per la transacció. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-17 (135 × 215 mm). Al dors: “Carta de Sor- bet” (s. XIII); “Carta de una parellada [±4] Sent Martí Sorbet” (s. XVI); “De Sant Martí de Sorbet” (s. XVII); “95” (1685-1717); “Nº 17” (s. XX); “1218” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo 5º de nº 81 al 100” a l’inici del s. XVIII. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 95, ex A. Al marge esquerre: “Sant Martí de Sorbet.” Regest: “Establiment fet per Andreu, prior DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 177

de Tarraça, a Guillem Bovera de tota aquella pessa de terra que ans tenia Ber- nat Moraton per la iglésia de Tarraça cituada en la parròquia de Sant Martí de Sorbet en lo lloch anomenat Parellada y en la sagrera de Sant Martí de Sorbet a sens de un parell de capons pagador a Nadal y ha prestació de tasca. En poder de Joan Sivi, als 3 idus de desembre 1228.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 95, ex B. Al marge esquerre: “Martín Sorbet.” Regest: “Establecimiento hecho por Andrés, prior de Tarrasa, a Guillermo Bovera de toda aquella pieza de tierra que antes tenía Bernardo Moratón por la yglesia de Tarrasa sita en la parroquia de San Martín de Sorbet a censo de un par de capones pagaderos por Navidad, y a la prestación de tasca. Ante Juan Sivi a los 3 de los ydus de diciembre de 1228.” [D]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex B. a. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 31, ex D. b. Pergamins AHT, núm. 8 (regest i escatocol), ex A. c. Pergamins Priorat, núm. 63 (regest i escatocol), ex A. Notum sit cunctis quod ego Andreas, prior ecclesie Sancte Marie Terracie, cum omni conventu mihi commisso donamus vobis Guillelmo Boverio et1 matri tue Ermessendi et uxori tue Berengarie et vestris et omni proieniei hac posteritati vestre in perpetuum omnem honorem quam tenebat et habebat Bernardus Moraton, olim defunctus, per ecclesiam Sancte Marie Terracie in comitatu Barchinone, in parrochia Sancti Martini de Sorbet, in loco vocitato Pariliatis et in sacraria Sancti Martini de Sorbet. Ita damus vobis predictum honorem ut teneatis et habeatis, possideatis et expletetis potenter et secure sine obstaculo homine vel femine cum ingressibus et egressibus suis integriter, sicut melius dici vel intelligi potest ad vestrum vestrorumque salvamentum, salvo semper iure nostro et ecclesie Sancte Marie Terracie, et faciatis ibi omnem melioramentum abissi usque ad celum qualicumque volueritis facere semper salvo nostro iure et eidem ecclesie. Et dabitis inde nobis et successoribus nostris de omni fructu, quod Deus ibi dederit, blati et vindemie et fructuum oliverii tascam fideliter et terciam partem I par caponum annuatim in festivita- tem Natalis Domini per domos.2 Et habeatis omnia supradicta ad servicium et fidelitatem nostram hatque ibi non proclametis nec faciatis alii domini nisi nos et successores nostros et ecclesiam Sancte Marie Terracie, et nos et successores nostri erimus inde vobis supradictis adiutores et defenssores hatque guarents contra cunctos homines et feminas. Et faciemus tenere et habere omnia supradicta in pace, licenciam habeatis dictum honorem cum omnibus suis melioramentis vendendi, impignorandi vestro con- simile postquam eritis fatigati in nobis vel in successores nostros XXX dierum. Accipimus a vobis pro hac donacione XXX solidos 178 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES denariorum, ut prius firmius sit semper vobis et vestris. Si quis contra hac donacione venerit vel disrumpere voluerit, non valeat, set dupli pena restituat et postea omni tempore firmum maneat. Actum est hoc III idus decembris anno Domini M CC XVIII. Sig+num Andree, dicti prioris Terracie, presbiteri, canonici Sancti Rufi.* Sig+num Berengarii, presbiteri,3 canonici Sancti Rufi.* Sig+num Arma(n)di, presbiteri,3 canonici Sancti Rufi.* Sig+num Ramundi, canonici Sancti Rufi.* Sig+num Guillelmi, presbiteri.* Sig+num Petri Sancti Christofori. Sig+num Bernardi Sancti Chris- tofori. Sig+num Raimundi Vinee. Sig+num Petri Cabo[ti].4 + Iohannis, presbiteri, qui hoc scripssit mandato Andree, prioris Terracie, die et anno quod supra. 1. A continuació repetit et. 2. A continuació inici raspat, A[ccipimus]. 3. presbiterii, a l’original. 4. A continuació escrit a sota i amb tinta més fosca dom.

1219, desembre, 4 Pere de Beina empenyora a Pere Cabot per dotze sous en moneda de Barcelona, equivalents a quaranta-quatre sous de marca d’argent, els quals ja ha pagat, dues peces de terra de sota rec amb aigua per regar que té al mas Font. Per Nadal haurà de pagar aquests sous de penyora durant dos anys complets després dels quals la penyora haurà de ser redimida. Queden reservats els drets dels senyors. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-19 (210 × 110 mm). Al dors: “Villaequo- rum” (s. XVII); “219” (1685-1717); “Nº 19” (s. xx); “1219” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo 11 de nº 201 al 220” a l’inici del s. XVIII. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 219, ex A. Regest: “Peñorament fet per Pere de Bayna a Pere Cabat de duas pessas de terra que tenia dit Bayna que·s reguen, las quals tenia y possehia en lo mas Font y dit enpenorament féu per 12 sous valent 44 marchs de plata ab pacta que cada any tingués facultat de quitar·o, però havia de ser lo dia de Nadal. En poder de Bernat Escallaris, a 2 de les nones de desembre 1219.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 219, ex B. Regest: “Señorío hecho por Pedro de Reyna a Pedro Cabot de dos piezas de tierra que tenía dicho Reyna y se riegan las que tenía en el manso Font, cuio empenyo hizo por doce sueldos valentes quarenta y quatro marcos de plata con pacto que cada año tubiese facultad de recobrarlo pero debía ser el día de Navidad. Ante Bernardo Escollaris a 2 de las nonas de diciembre de 1219.” a. Pergamins AHT, núm. 9 (regest i escatocol), ex A. b. Pergamins Priorat, núm. 64 (regest i escatocol), ex A. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 179

Notum sit omnibus quod ego Petrus de Beina inpignoro tibi Petro Cabot et tuis, quibus tu velis, per duodecim solidos monete Barchinone valente marcha argenti XLIIII solidos, de quibus a te bene sum paccatus renunciando omni excepcioni non numerate pecunie, duas pecias terre integriter de subrego cum aqua ad rigandum, quas habemus et tenemus in manso de Fonte, ut tamdiu sub pignore vestro teneatis et expletetis, et in dominio laboretis et possitis dare ad laborandum cui volueritis usque ego vel mei redimamus et numerando reddamus tibi et tuis dictos XII solidos in pace de uno festo Natalis Domini in alio, non computando fructus in paga set pro goyda tua, et sic teneas usque in duos annos completos et postea usque redimamus, ut predicitur. Et de duabus annis inantea convenimus tibi et tuis reddere dictos XII solidos ad tuam voluntatem in eadem terminos sine diminucione expletorum. Et item convenimus tibi et tuis predictum pignus facere, tenere et habere in pace, ut predicitur, salvo iure dominorum, et damus tibi et tuis hoc totum debitum et expletos de vita nostra et de morte super nos et in omnibus rebus nostris, habitis et habendis, in quibus melius habere velis sine omni tuo enganno et absque omni placito et sacramento. Actum est hoc II nonas decembris anno Domini M CC nonodecimo. S+num Petri de Beina, qui hoc laudo et ﬁrmo. S+num Gui- llelmi de Villaequorum, qui hoc ﬁrmo, salvo meo iure. S+num Raimundi Escamara, s+num Bernardi Sancti Christofori, s+num Raimundi Ferrarii d·Uiastrel, testium. Et si tu Petrus Cabot forte feceris censum senioribus, habeas et recuperes semper super dictum pignus ante omnia.1 S+num Bernardi, scolaris, qui hoc scripsit die et anno quo supra. 1. Et si tu … ante omnia, afegit pel mateix escrivà amb posterioritat i amb un format de lletra més petit que el de la resta del document.

1220, gener, 13 Andreu, prior de Santa Maria de Terrassa, i el convent donen a Pere Martí de Clapers, a la seva dona Maria i a tots els seus hereus, el mas de Vilaﬁlar amb totes les pertinences i tinences, situat al 180 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

comtat de Barcelona a la parròquia de Sant Pere d’Ègara. Afronta a llevant amb l’alou de Guerau Guillem, a migjorn amb l’alou de Sant Cugat [del Vallès], a ponent amb l’alou de Sant Benet [de Bages] i a tramuntana amb l’alou de Sant Pere d’Ègara. Els receptors hauran d’habitar-lo de manera continuada i ser solius del monestir. Per Nadal pagaran un cens a Santa Maria d’un parell de capons, un porc per valor de tres sous en moneda corrent de Bar- celona; en concepte de questa dos sous anuals; també la tasca del pa, vi, cànem, lli, olives i aglans. Hauran de satisfer altres usatges i no podran proclamar cap altre senyor o batlle que no sigui Santa Maria de Terrassa. Els atorgants en seran autors, defensors i garants en tot moment. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-18 (230 × 190 mm). Al dors: “Terrassa. 228.” (s. XVI); “Carta del mas Villafillar que fa I parell de capons, I porc jove, VII sous e per la stada II sous” (s. XVII); “237” (1685-1717); “Nº 18” (s. xx); “1219” (Datació S. Cardús). Carta partida. A l’interior del “Legajo 12 de nº 221 a 243” a l’inici del s. XVIII. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 237, ex A. Al marge esquerre: “Tarraça. Vilafilar.” Regest: “Precari fet per lo prior de Tarraça a Pere Martí de Clapers de tot aquell mas de Vilafilar ciutat en la parròquia de Sant Pere de Tarraça. Afronta a sol ixent ab alou de Geraldo Guillem, a migdia ab alou de Sant Cugat, a ponent ab alou de Sant Benet, a tremuntana ab alou de Sant Pere de Terraça ab pacte que fessin al dit mas abitació y a la festa de Nadal un parell de capons y un porch, y tasca de tots fruits. En poder de Bernat Es[colaris] als idus de janer 1219.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del repertorio, núm. 237, ex B. Al marge esquerre: “Tarrasa. Vilafilar.” Regest: “Precario hecho por el prior de Tarrasa a Pedro Martí de Clapers de todo aquel manso de Vilafilar sito en la parroquia de San Pedro de Tarrasa. Linda a oriente con alodio de Geraldo Guillem, a mediodía con alodio de San Cucufate, a poniente con alodio de San Benito, y a cierzo con alodio de San Pedro de Tarrasa con pacto que habitasen en dicho manso y que pagasen por Navidad un par de capones, un tocino y tasca de todos los frutos. Ante Bernardo Es(colaris) a los ydus de enero de 1219.” a. Pergamins AHT, núm. 10 (regest i escatocol), ex A. b. Pergamins Priorat (regest i escatocol), núm. 65, ex A. Notum sit omnibus quod ego Andreas, prior Sancte Marie Terracie, et conventus eiusdem mihi submissus, damus, laudamus atque concedimus tibi Petro Martino de Clapers et uxori tue Marie et omnibus heredibus et successoribus vestris1 atque omni vestre proieniei omni tempore illum nostrum mansum de Vilafila[r] cum omnibus pertinenciis et tenedonibus suis, quem vos et vestri iam tenuistis atque tene[re fecistis] pro nobis et ecclesia nostra in comitatu Barchinone in parrochia Sancti Petri de Egera. Affrontat dictus mansus de oriente in alodio Geraldi Guillelmi, a meridie in DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 181 alodio Sancti Cucuphatis, ab occidente in alodio Sancti B[e]nedicti, a circio in alodio Sancti Petri de Egera. Sicut ab istis terminis et affrontacionibus predictus mansus concluditur et terminatur, sic damus, laudamus eum integriter vobis et vestris cum omnibus que infra sunt et erunt atque ibi nominari possunt, et cum \ omnibus ∕ introitibus et exitibus suis et cum omnibus melioramentis, que unquam ibi facere potueritis, ad habendum et possidendum per cuncta secula, tali namque conventu, ut vos et proienies vestra post vos unus post alium sitis ibi habitantes nostri solidi assidue. Et annuatim in Natale Domini tribuatis ecclesie Sancte Marie et nobis et successoribus nostris per censum ipsarum domorum unum par caponum et annuatim in Natale Domini donetis nobis unum porchum precii trium solidorum monete Barchinone curribilis pro censu, et pro chesta duos solidos denariorum eiusdem monete annuatim similiter in Natale Domini, et tascham fideliter de fructibus, quod Deus ibi in dicto manso dederit, videlicet, panis et vini et canami et lini et de olivis et de clandibus. Et faciatis nobis alios usaticos, quod nobis inde facere debetis, et ibi vel inde alium non faciatis seniorem vel baiulum nec proclametis nisi nos et ecclesia nostra et habitantes eiusdem. Et nos et nostri erimus inde semper vobis et vestris auctores, deffensores et guarentes de cunctis personis omni tempore. Actum est idus ianuarii anno Domini M CC nonodecimo. Sig+num Andree, dicti prioris Terracie.* Sig+num Iohanni, presbiteri, canonici Sancti Rufi.* Sig+num Raimundi, presbiteri, canonici Sancti Rufi.* Sig+num Guillelmi, diaconi, canonici Sancti Rufi.* Signum Iohannis, presbiteri et capellani SS.* S+num Bernardi Sancti Christofori, s+num Bernardi Ferr(ar)ii de Fabrica, s+num Vitalis Martini, s+num Petri Sancti Christofori, testium. S+num Bernardi, scolaris, qui hoc scripsit die et anno quo supra. 1. Escrit al damunt de tuis, ratllat.

1220, octubre, 15 Homdedéu, que s’anomena Pere de Castlania, dóna a Elisenda, a qui vol esposar i en concepte del seu esponsalici, dos-cents cinquanta sous de diners de Barcelona, equivalents a quaranta-quatre sous 182 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

de marca d’argent, que surten d’unes cases que té a la vila [de Pa- lau de Terrassa] prop de la Porta Barcelonesa, les quals té en alou del senyor rei, i d’aquelles altres cases que sota domini de Bernat de Bonvilar té a la Plaça. Atès que la llei prohibeix les noces sense dot, elegeix Elisenda com a esposa i li concedeix en tal concepte una desena part de tots els seus béns. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-20 (195 × 180 mm). Al dors: “Carta alia obrador d·en Brocart” (s. XVII); “Nº 20” (s. xx); “1220” (Datació S. Cardús). Presenta un forat al marge esquerre que impedeix la lectura de la part inicial de les línies 4 a la 10 del document. A la part inferior dreta presenta una corbatura d’origen natural. a. Pergamins AHT, núm. 11 (regest i escatocol), ex A. Cit.: SOLER JIMÉNEZ, J. “De l’abisme al cel”, 2006, p. 87. Notum sit cunctis quod ego Homo Dei, qui vocor Petrus de Castlania, dono tibi Eligsendi, sponse mea, quam duco in uxorem, propter tuum sponsalicium in die nupciarum nostrarum, ducentos quinquaginta solidos denariorum Barchinone valente marcha argenti XLIIII solidos, quos CCL solidos habeas et accipias, teneas, possideas et expletes tu, et hoc parte omnibus diebus [±8] cum viro et sine viro, cum infante et sine infante, super totas1 meas2 domos, quas habeo in villa [±7 Terracie], scilicet, super illas que sunt iusta Portam Barcelonesa, que sunt meum alaudium \ sub dominacione domini regis ∕ et perveniunt a [nobis ±13] torrentem apud Ortas et super illas alias domos quas sub dominacione Bernardi de Bono Vilar [±12] ipsam Plaza, et hanc3 medietatem dictorum denariorum ad faciendam tuam tuorumque voluntatem, [±10]as; post tuum obitum revertatur infantibus de me in te pro- creati. Si vero superstites aut venientes [±9]tatem defuerint post tuum obitum mihi Homino Dei vel Petro de Castlania revertatur illam medietatem [±7] meis quibus dimisero verbo aut testamento. Quod est actum idus octobris anno Christi Mº CCº XX. S+num Homo Dei, qui vocor Petrus de Castlania, qui hoc laudo et firmo. S+num Petri de Granera. S+num Geraldi de Mal- torent. S+num Februarii de Matalonga. Sig+num Arnaldi, presbiteri, qui hoc notavit cum literis fusis in linea IIII et appositis in linea V ubi dicitur “sub donacione domini regis”, die et anno quo supra. Quoniam proibet lex nupcias sine dote: In Dei nomine. Ego Homo Dei, qui vocor Petrus de Castlania, procurandorum filiorum amore, eligo mihi sponsam asumere nomine Eligsen et facere ei dotem et donacionem X partis omnium rerum meorum que habeo DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 183 et habere debeo. Si quis contra hanc dotem venit, libram auri componat et sit firmus omni tempore. Quod est actum idus octobris anno Christi Mº CCº XXº. S+num Homo Dei, qui vocor Petri de Castlania, qui hoc laudo et firmo. S+num Petri de Granera. S+num Geraldi de Maltorent. S+num Februarii de Matalonga. Sig+num Arnaldi, presbiteri, qui hoc notavi die et anno quo supra. 1. Totas meas, corregeix totum meum. 2. A continuació ratllat honorem. 3. hans, a l’original.

1223, març, 21 Bernat Sabater, de Sabadell, i la seva esposa Arnaueta donen a Santa Maria de Terrassa unes cases amb els obradors situades al burg de Barcelona, que afronten a llevant amb el carrer, a migdia amb l’honor de Guillem Roig, a ponent amb les cases que foren de Ber- nat Carbonell i a tramuntana amb el call i amb les cases de Bernat Batlle i Guillem de Banyeres. També donen una honor que tenen a la parròquia de Sant Feliu d’Arraona al lloc anomenat Serra, que afronta a llevant amb l’honor de l’Hospital de Jerusalem, a migdia amb l’honor de Pere d’Orts, a ponent amb un alou del castell d’Ar- raona i a tramuntana amb el torrent que va a l’alou i l’honor de l’esmentat castell d’Arraona. [A.] Original perdut. B.* Extracte del s. XVII: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Memorial de totes les directes, senyories, censos, taschas y altres coses pertanyents al priorat de San- ta Maria, núm.1, f. 2r. A XII de les calendes de abril de M CC XXII donació fa Bernat Sabater de Sabadell y Arnaldeta sa muller a la sglésia de Nostra Senyora de Tarrassa y al convent de aquella de totas aquelles cases ab sos obres y edifﬁcis situades en lo burch de Barchinone com affronten a sol ixent dites cases ab sos edifﬁcis y obres, a sol ixent en lo carrer, a migjorn ab honor de Guillem Rubea, a ponent ab les cases que foren de Bernat Carbonell y a cers ab lo call y cases de Bernat Balle y Guillem de Bagnariis. Ab la qual donació donaren també tota aquella honor llur ab altres de divers gènero que tenen en la parròchia de Sant Feliu de Raona en lo 184 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES lloc anomenat Serra, lo qual honor affronte a sol ixent ab honor d·en Hospital Iherusalem, a migjorn en lo alou de Pere de Ortis, a ponent ab lo alou del castell de Rahona y a cers ab lo torrent que va al alou y honor del dit castell de Rahona com apar de dita donació ab una carta o instrument nombrat de nombre 1. És en poder de1 1. Text inacabat.

1223, abril, 13 Bertran, prior de Santa Maria de Terrassa, i tots els frares de l’esmentada església donen a Berenguera, filla de Guillem Alcorner, i als seus hereus aquelles cases que ja té pel prior i per l’església, i que a la vegada el prior i l’església tenien per donació que havia fet Joan Civader per la salvació de la seva ànima, situades a la vila de Palau de Terrassa, a la parròquia de Sant Pere d’Ègara. Afronten a llevant amb cases de Porquet Sabater i amb l’esmentada adqui- sició, a migjorn amb el carrer que passa damunt del palau del senyor rei, a ponent amb el carrer públic i a tramuntana amb cases de Berenguer Pellicer. Serà sempre fidel al prior i a l’església i no podrà proclamar cap altre senyor o batlle. Els autors seran defensors i garants dels receptors. En concepte de cens haurà de satisfer dues quarteres d’oli bo i net segons la mesura del mercat de Terrassa anualment per Nadal. Podran vendre o empenyorar les cases després dels trenta dies de fadiga, però reservaran el dret, el cens i el senyoratge de la dita església. Alliberen la receptora de les qüestions que hi havia hagut amb ells. Accepten per la donació trenta sous de Barcelona. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-22 (290 × 175 mm). Al dors: “Instru- mentum domorum ville Palacii de Terracia” (s. XIII); “Terrassa. 184” (s. XVI); “Unes cases a la villa de Terrassa” (s. XVII); “Unas cassas en la vila de Terrassa” (s. XVII); “197” (1685-1717); “Nº 22” (s. xx); “1223” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo 10 de nº 181 al 200” a l’inici del s. XVIII. Carta partida. El marge esquerre de la caixa d’escriptura ha estat pautat en sec. El document presenta una corbatura natural al marge inferior esquerre. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 197, ex A. Al marge esquerre: “Tarrassa. Cassa que posseex Figueras, sastre.” Regest: “Precari fet per lo prior de Tarraça a Berenguera, filla de Guillem Altorner de aquelles cases tenia y possehia en la parròquia de Sant Pere de Tarraça. Terminan a sol ixent ab casas de Pau Sabater, a migdia en lo carrer que passa sobre lo palau del senyor rey, a ponent ab lo carrer públic y a tremuntana ab casas de Beren- DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 185

guer Pallisser, les quals se tenen en senoria de dit prior. En poder de Bernat Escolaris, notari de Tarraça, als 6 idus de abril 1223.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 197, ex B. Al marge esquerre: “Tarrasa. Casas que posee Figueras, sastre.” Regest: “Precario hecho por el prior de Tarrasa a Berengaria hija de Guillermo Altor- ner de aquellas casas que tenía y posehía en la parroquia de San Pedro de Ta- rrasa. Lindan a oriente con casas de Pablo Sabater a mediodía con la calle que pasa sobre el palau del señor rey, a poniente con la calle pública y a cierzo con casas de Berengario Pellicer, las que se tienen en dominio de dicho prior. Ante Bernardo Escolari, notario de Tarrasa, a los 6 de los ydus de abril de 1223.” a. Pergamins AHT, núm. 12 (regest i escatocol), ex A. b. Pergamins Priorat, núm. 66 (regest i escatocol), ex A. Cit.: BORFO, A.; ROCA, P. “D’Ègara a Terrassa”, Història de Terrassa, 1987, p. 175; SO- LER JIMÉNEZ, J. “De l’abisme al cel”, 2006, p. 97, 98 i 117. Notum sit omnibus quod ego Bertrandus, prior Sancte Marie de Terracia et ceteri fratres eiusdem ecclesie damus, laudamus et concedimus et in presenti tradimus vobis Berengarie, filie Guillelmi Alcorner, et omnibus heredibus et successoribus vestris et etiam omnibus quibuslibet personis cui et quibus dare dimitere volueritis, et vestre proieniei et posteritati ad vestram voluntatem omni tempore, illas domos nostras et fundum in quo sedent de abisso usque in celum, quas iam pro nobis tenetis et pro ecclesia nostra, et nos et ecclesia nostra tenemus et habemus per donacionem Iohannis Civatarii, qui eas dedit pro remedio anime sue ecclesie dicte per alodium francum et liberum in villa Palacii Terracie, in parrochia Sancti Petri de Egera. Affrontantur autem dicte domus de oriente in domibus Porcheti Sutoris et de te ipsa adquisicione, a meridie in vicco qui transit super palacium domini regis, ab occiduo in vicco publico, a circio in domibus Berengarii Pelicer. Sicut ab istis terminis et affrontacionibus predicte domus concluduntur et terminantur, sic eas vobis et vestris damus et laudamus et concedimus vobis et vestris ut melius predicitur cum tectis et tegulis, et solis et suprapositis, et parietibus et gutis, et stillicidiis et cloacis et andronis, et cum omnibus ad easdem domos qualicumque modo pertinentibus, et cum introitibus et exitibus suis et cum omnibus melioramentis, que unquam ibi fieri possint ad utendum, habendum et possidendum per cuncta secula sicut melius et utilius dici et excogitari potest ad vestrum vestrorumque salvamentum et de abisso usque ad celum. Sub tali pacto, quod semper eas pro nobis et ecclesia nostra teneatis et habeatis ad fidelitatem nostram et ecclesie nostre, et alium seniorem vel baiulum exinde non proclametis nec faciatis nisi nos et ecclesia nostra et successores nostros. Et nos et nostri successores et ecclesia dicta 186 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES simus semper exinde vobis et vestris1 ut melius predicitur auctores, defensores et guarentes de cunctis personis et faciamus eas domos vobis et vestris tenere et possidere integriter et in pace perpetuo. Et vos et vestri successores donetis semper nobis et successoribus nostris et ecclesie dicte annuatim in festo Natalis Domini duos quarterios boni et nitidi olei ad mensuram rectam fori Terracie pro censu dictarum domorum. Et nullum alium unquam censum exinde facere teneamini nisi predictum. Et hac de causa dimitimus vobis et vestris omni tempore unum quarterium olei de illo censu omnino, qui dari solebat. Et redimus vobis et vestris et damus dictas domos ac censum dictum duorum quarteriorum olei, ut predicitur, quia diu amiseramus censum illum et tenueramus domos emparatas et non inveneramus quamlibet personam, que eciam hunc censum dare voluisset. Tamen, si volueritis dictas domos cum suis melioramentis vendere, impignorare sive alienare, post fatiga triginta dierum in nobis vel in successoribus nostris inventa liceat vobis et vestris eas vendere, impignorare sive alienare vestro consimili preter militibus et ecclesiis, salvo semper censu et iure et senioratico nostro et ecclesie nostre. Item, diffinimus vobis et vestris omnes querimonias, quas de vobis habuimus et habere potuimus usque hodie. Accipimus a vobis pro hac concessione et donacione XXX solidos Barchinone ut firmius sit omni tempore. Si quis hoc fregerit, in duplo componat et postea maneat firmum omni tempore. Actum est hoc idus aprilis anno Domini M CC vicesimo tercio. Signum Bertrandi, prioris Terracie, qui hoc laudo +.* Ego Petrus, presbiter, canonici Sancti Rufi, firmo et laudo.* Sig+num Rustanni, canonici Sancti Rufi.* Sig+num Arnalli, presbiteri et capellani.* S+num Guillelmi de Sala. S+num Raimundi Sancti Felicis. S+num Bernardi, scolaris, scriptoris domus Terracie et de Vachericis, qui hoc scripsit die et anno quo supra. 1. A continuació repetit et vestris.

1223, desembre, 15 Trasllat 1226, octubre, 27 Bertran de Pla fa testament i elegeix com a marmessors la seva esposa Guillema, el seu ﬁll Berenguer i Berenguer de Pla. Deixa a Santa DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 187

Maria de Terrassa dues quarterades de terra a l’alou que Beren- guer de Pla i els seus hereus tenen per aquest monestir sobre el mas de Pla Superior, a la parròquia de Sant Pere d’Ègara. Dóna al monestir el seu cos perquè sigui enterrat. L’alou el tindrà el seu fill Berenguer, que n’assumirà el pagament de la tasca. Dóna al capellà dos sous, al monjo sis diners i a la seu [de Barcelona] sis diners. Deixa al seu fill Bernat tot l’alou que Bernat Terròs té obligat en penyora en concepte de llegítima i heretament. Dei- xa al seu fill Ramon en el mateix concepte cent sous, equivalents a vuitanta-vuit sous de marca d’argent. Deixa a la seva filla Ermesenda en concepte de llegítima, heretament i fraterna tres- cents sous. Deixa en concepte de llegítima i heretament a cadascuna de les seves filles Guillema, Elisenda i Ramona cent sous de l’esmentada moneda. A la seva filla Berenguera en concepte de llegítima i fraterna cinc sous i un cop esposada un bon eixovar. Si algun dels seus fills o filles mor sense descendència, que el seu heretament reverteixi al seu germà immediatament superior, llevat de Bernat, que podrà disposar de la seva hereditat. Dóna al seu fill Berenguer tot el mas de Pla Superior. Nomena la seva esposa Gui- llema com a senyora de tot el mas i honor mentre visqui. [A.] Original no localitzat. B.* Trasllat de 1226: ACVOC-AHT. Pergamí III-21 (130 × 280 mm). Al dors: “Terrassa. 40” (s. XVI); “40” (s. XVI); “Donacionis manssi de Plano” (s. XVII); “204” (1685-1717); “204” (s. XX); “Nº 21” (s. XX); “1223” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo 11 de nº 201 al 220” a l’inici del s. XVIII. Algunes ras- padures a la part carn del document fruit del pas del temps. L’escrivà escriu al marge inferior dret, de manera transversal, l’expressió litúrgica Ave, Salus autem, que no té cap relació amb la natura jurídica del document. C. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 204, ex B. Al marge esquerre: “Tarraça.” Regest: “Testament de Bertran de Pla ab lo qual dóna a la iglésia de Santa Maria de Tarraça duas quarteradas de terra que tenia francas en alou cituades sobra lo mas dit Pla Superior en la parròquia de Sant Pere de Tarraça. En poder de Pere subdiaca, a les 18 kalendas de janer 1223.” D. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 204, ex C. “Testamento de Bertrando de Pla con el que da a la yglesia de Santa Maria de Tarrasa dos quarteras de tierra que tenía francas en alodio sobre el manso dicho Pla Superior en la parroquia de San Pedro de Tarrasa. Ante Pedro subdiacono a los 18 de las calendas de enero de 1223.” a. Pergamins AHT, núm. 13 (regest i escatocol), ex B. b. Pergamins Priorat, núm. 67 (regest i escatocol), ex B. Hoc est translatum fideliter factum: In Christo nomine. Ego Bertrandus de Plano iaceo in mag- na e[g]ri[t]udine, timeo mortis et ideo in pleno sensum meum et memoria integra facio meum testamentum in quod eligo manu- 188 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES missores meos, videlicet, uxorem meam Guillelma[m] \ et Berenga- rium, filium m[e]um ∕, et Berengarium de Pla[no], quibus precipio, ut si mihi mortem evenerit antequam testamentum aliud faciat, ita distribuant omnes res meas sicut invenerint hoc a me hordi- nati. Primum, dimito Domino Deo et Sancte Marie de Terracia pro anima mea et parentum meorum duas quarteradas terre per suum liberum allodium iusta illius allodium, quem Berengarius de Plano et sui heredes tenent per monasterium de Terracia, supra mansum de Plano Superiori, in parrochia Sancti Petri de Egera. Et dimito eidem monasterio meum corpus ad tumulendum et anima ad gubernandum cum predictas quarteradas1 allodii, set Berengarius filius meus vel sui teneant dictum allodium per dictum monasterium bene laborandum et de omni fructu, quod Deus ibi dederit, donent fideliter tascam dicto monasterio et suis servientibus omni tempore. Dimito capellano eiusdem eccllesie II solidos, et monacho VI denarios, et sedis VI denarios. Dimito filio meo Bernardo totum meum alodium, que Bernardus Terros tenet obligatum in pignora sicut modo est terminatum per suum francum, liberum allodium, et habeat eum ad omnes suas voluntates faciendas et propter legitimam et hereditatem et partem suam. Dimito filio meo Raimundo per legitimam et hereditatem suam C solidos monete Barchinone de qua modo valent marche argenti LXXXVIII solidos. Dimito filie mee Ermesende per legitimam et hereditatem et fraterna sua trecentos solidos supradicte monete. Dimito filiabus meis Guillelme et Elicsendi2 unicuique C solidos supradicte monete et habeant eos propter legitimam et hereditatem et partem eorum. Dimito filie mee Raimunde per legitimam sua et per te C solidos. Dimito filie3 mee Berengarie per legitima sua et fraterna V solidos et, iam maritam eam, cum bono exovario. Et qualicumque ex filii filiabus meis obierint sine prole, hereditatem eius revertatur semper maiori, preter illius hereditatem Bernardi unde faciat suam voluntatem. Dimito filio meo Berengario totum4 meum mansum de Plano Superiori per suum liberum allodium et etiam omni alio honore meo et avere ubicumque habeo et habere debeo, et ipse solvat debita mea et lexas filii et filiabus meis ad salvamentum eius et earum. Mando et estatuo quod uxor mea Guillelma sit domina et potentissima de toto meo manso et honore et avere omnibus diebus vite sue, post hobitum vero suum sit sicut super\ ius ∕ dictum est. Actum est hoc XVIII kalendas ianuarii ano Domini Mº CCº XXº tercio. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 189

Sig+num Bertrandi de Plano, qui hoc laudo et firmo et testes firmarique rogo. Sig+num Guillelme, uxoris eius. Sig+num Beren- garius, filius eius. Sig+num Berengarii5 de Plano, qui hoc laudo et firmo et6 testes firmarique r[ogo]. Sig+num Andree, presbiteri, canonici Sancti Rufi. Sig+num Bertrandi, presbiteri. Sig+num Arnaldi, presbiteri.* Sig+num Arnaldi, presbiteri et capellani, qui hoc scripsit cum literis dapnatis in linea quarta et suprapositis in linea XI die et ano quo supra. Sig+num Petri, subdiachoni, qui hoc tran(s)latum scripsit VI kalendas novembris ano Domini Mº CCº XXº VI. 1. Al text quarteradias. 2. Tres lletres ratllades entre el i csendi. 3. Al text filiee. 4. S’aprofita la m de totum per iniciar el compendi abreujat de meum. 5. Berengarrii, a l’original. 6. Firmo et corregit sobre firmati, cancel·lat.

1224, agost, 29 Andreu, prior de la casa [de Santa Maria] de Terrassa, i els altres germans de l’esmentat lloc donen a Arnau Bru, als seus i a la seva descendència legítima, el mas Bru amb totes les seves pertinences, que els atorgants tenen per donació del difunt prevere Bernat Bru en lliure alou, situat al terme de Terrassa, a la parròquia de Sant Pere d’Ègara, prop del Mujal. La donació es fa a condició que l’atorgant i la seva descendència siguin habitants solius de l’esmentada església i satisfacin anualment la tasca del pa, la sisena part del vi, la tasca de les oliveres i un parell de capons per les cases. No hauran de pagar cap altre cens o agrer, ni proclamar altra senyoria. L’església serà defensora i garant dels receptors. Els atorgants reben trenta sous de moneda de Barcelona per la dona- ció. En cas que vulguin donar, vendre o empenyorar el mas, hauran de fadigar-lo durant trenta dies en primer lloc a la dita església i després podran fer-ne el que desitgin, el dret i el senyoratge de l’església es reserven. A.* Original: AHS. Pergamí 866 AMH 2700 (212 × 191 mm). Al dors: “Establiment fet per lo prior de Tarrassa a Arnau Bruno del mas Bruno, a prestació de tasca de blat y olivas y de la sisena de vi y un parell de capons. 4 de las calendas de \ setembre / de 1224. Nº 11 H” (s. XVII). El pergamí presenta una taca d’humitat al llarg del seu marge dret que s’endinsa cinc centímetres en el text a la part central. 190 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Notum sit cunctis quod ego Andreas, prior domus Terracie, et alii fratres eiusdem loci damus tibi Arnallo Bruno et tuis et omnibus heredibus et successoribus tuis atque omni progeniei et posteritati tue legitime procreate et etiam cui et quibus dare vel dimitere volueris totum ipsum nostrum mansum qui vocatur Brunum \ cum omnibus arboribus diversis generis et cum omnibus pertinenciis suis ∕, quem habemus et habere debemus per nostrum liberum alodium, quod nobis dimisit Bernardus Brun, presbiter, diu olim defunctus, in terminum Terracie, in parrochia Sancti Petri de Egera, apud Muial. Quem dictum mansum cum omnibus pertinenciis et tenedonibus et affrontacionibus suis et cum domibus et tectis et stillicinis et cum omnibus arboribus diversis generis, quos ibi sunt vel erunt, et cum omnibus que infra sunt et cum omnibus melioramentis, quos ibi fieri possit, sicut melius dici sive cogitari vel intelligi potest ad tuum tuorumque salvamentum damus tibi et tuis et omnibus heredibus et successoribus tuis atque omni progeniei et posteritati tue legitime procreate et etiam cui et quibus dare vel dimitere volueris ad habendum et tenendum et bene laborandum et meliorandum et in sana pace possidendum cum ingressibus et egressibus suis. Et sis inde noster solidus habitante te et tuos post te ad servicium et fidelitatem domus Terracie, et dones nobis et successoribus nostris post nos de omnibus fructu, quod Deus ibi dederit, panis fideliter tascam et vini sextam partem et de ol(i) biras tascam fideliter et domorum unum par caponum. Inde vero alium censum vel alium agrarium non faciatis et alium senioraticum ibi non proclametis nec faciatis nisi nos et eccllesia nostra. Et nos et eccllesia nostra erimus inde vobis et vestris auctores et defensores atque guarentes contra cunctas personas. Accepimus a te pro hanc donacione, ut firmus sit tibi et tuis, XXX solidos monete Barchinone, quorum nil remanet apud te in debito. Et si volueris dictum donum vendere vel impignorare, prius fadigetis in nos et in ecclesia nostra per XXX dies et postea possis vendere et impignorare vestri consimili laboratori, salvo iure et senioratico nostro nostrorumque successorum. Actum est hoc IIIIº kalendas setembris anno Domini MºCCºXX quarto. Sig+num Andree, dicti prioris Terracie.* Guillemi, presbiteri, canonici Sancti Rufi.* Sig+num Rustanni, levite, canonici Sancti Rufi.* Sig+num Bernardi Boni Vilari.* Sig+num Berengarii de Fenosa. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 191

Sig+num Arnalli, presbiteri et capellani, qui hoc scripsit cum litteris suprapositis in linea III die et anno quod supra.

1225, març, 14 Guillema de Pla i el seu fill Berenguer donen a Santa Maria de Terrassa, al seu prior Andreu i a tot el convent, per la salvació de l’ànima del seu fill Ramon i de tota la seva família, la tasca de mitja quarterada de terra de l’alou de Pla, prop de les dues parellades de terra i de l’alou que el seu marit Bertran ja els havia donat. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí I-181 (105 × 145 mm). Al dors: “Terrassa. 90” (s. XVI); “1224 març” (s. xx). a. Pergamins AHT, núm. 14 (regest i escatocol), ex A. Notum sit cunctis quod ego Guillelma de Plano et filius meus Berengarius per nos et nostros, presentes atque futuros, et gratuita voluntate damus et offerimus Domino Deo et Beate Dei genitricis Marie de Terracie et domino Andree, priori eiusdem loci, et conventui ob remedium anime filii mei Raimundi et aliorum parentum nostrorum tascham in media quarterada terre in nostro bono alodio de Plano iuxta illas duas pariliatas terre et alodii quos vir meus Bertrandus, scilicet, de me Guillelma, dedit atque dimissit supradicto loco et ecclesie [equ]aliter. Supradictam tascham damus et offerimus Domino Deo et supradicte ecclesie et dicto priori et conventui, ut per cuncta secula ipsam habeatis, teneatis et possideatis et in pace expletetis sicut melius potest dici vel intelligi ad bonum intellectum et bona intentione. Actum est hoc II idus marcii anno Domini Mº CCº XXº IIIIº. Sig+num Guillelme de Plano, sig+num Berengarii, filii eius, qui ambo hoc laudant et firmant. Sig+num Bernardi de Plano, levita.* Signum Petri, levite et capellani Terracie, qui hoc scripsit die et anno quo supra SS.

1226, juliol, 10 Joan Cortdevedells i la seva esposa Sança venen i donen a Berenguer Bover, a la seva esposa Maria i a la seva descendència una casa 192 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

i un cobert que tenen per Santa Maria de Terrassa, al costat de l’església de Sant Martí de Sorbet [Viladecavalls, Vallès Occiden- tal], dins la sagrera. Afronten a llevant amb el cementiri, a migjorn amb una fàbrega, a ponent amb cases de Pere d’Ares i a tramuntana amb l’església. Es reserven els drets de Santa Maria de Terrassa i accepten uns diners en concepte de venda. Sança jura l’acord. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-30 (140 × 220 mm). Al dors: “Sant Martí de Sorbet” (s. XVI); “Nº 30” (s. xx); “1236” (Datació S. Cardús). El pergamí està molt fragmentat a la part central-inferior dreta. Molts senyals d’humitat i raspats considerables que han ocasionat una pèrdua important del text del document, sobretot de l’escatocol. a. Pergamins AHT, núm. 24 (regest i escatocol), ex A. La datació proposada és 12[3]6 però l’editor ja posava en dubte el tres.

Salvador Cardús data el document l’any 1236 perquè considerà que a la clàusula cronològica, entre la segona X de XXº i el VIº hi havia espai suficient per encabir-hi una altra X que transformaria la data en XXXºVIº. L’any 1976 l’edició a repren- gué aquesta datació malgrat que la posava en dubte i deixà el 3 entre claudàtors. En aquesta edició creiem que la data més probable és la del 1226. En primer lloc perquè l’espai entre XXº i VIº és gairebé el mateix que hi ha entre Mº CCº i entre CCº i XXº. Tots els traços detectats corresponen als pals inferiors corbats a l’esquerra de XXº, i a més la “o” abreujada i sobreposada indicant la terminació del numeral s’insereix just a la meitat de les dues XX, entenent que si s’hagués tractat d’un XXXº aquesta “o” s’hauria desplaçat considerablement més a la dreta del que es veu en el document. L’altre element que ens fa pensar en el 1226, a més de l’estrictament paleogràfic, és la presència d’Andreu, prior, entre els sotasignants. Sabem que el 3 de març de 1238 el prior era ja Guigó, de manera que fins aleshores probablement ho havia estat l’esmentat Andreu. Així mateix, a la sentència donada per Pere Arbert sobre la qüestió originada al voltant de la possessió i drets de la notaria de Terrassa, datada el 26 d’abril de 1236 (document núm. 31 d’aquesta edició), no apareix An- dreu, prior, sinó un representant (o substitut) seu, un tal Pere de Canet, el qual actua “pro se et pro priore”. Podríem suposar que el càrrec de prior està vacant a l’abril del 1236 i, per tant, també el juliol d’aquell mateix any, data proposada per Salvador Cardús per al present document? Si fos així no hi hauria cap dubte i la data seria la de 1226. Malauradament manca documentació per a datar amb precisió el canvi al capdavant del priorat de Santa Maria entre Andreu i el futur Guigó. Una darrera raó per creure en la datació de 1226 és la presència de l’escrivà Pere, prevere i capellà. La seva actuació, i la seva cal·ligrafia, l’hem documentada i constatada no més enllà de 1229. Notum sit cunctis quod ego Iohannes de Cort de Vedels et uxor mea Sancia per nos et nostros, presentes atque futuros, vendimus atque damus t[i]bi Berengario Bover et uxori tue Marie et vestris et omni progeniei atque posteritati vestre et etiam cui et quibus dare vel dimittere volueritis unam nostram domum factam et coopertum, quam tenemus et habemus et habere debemus per domum Sancte Marie de Terracia iuxta ecclesiam Sancti Martini de Sorbet, intus in sacraria.1 Sicut affrontat a parte oriente in DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 193 cimiterio,2 a meridie in fabrica, ab occiduo in domibus Petri de Ares, a circio in ecclesia. Sicut ab his IIIIor affrontacionibus concluditur et terminatur predicta domus, ita damus et ve(n)dimus vobis supradictis, ut perpetuo ipsam habeatis et teneatis, possideatis et in pace expletetis, potenter et integriter, cum introitibus et exitibus suis, cum terminis et affrontacionibus suis et cum omnibus que ad eundem domum debent pertinere, et cum omnibus, qui ibi sunt vel erunt et ibi nominari possint, et cum omnibus melioramentis, que unquam ibi facere3 potuerit, de abisso usque ad celum et de nostro nostrorumque iure et posse in iure, dominio et poss[e] vestro l[eg]itimo [±6] vel exinde facere volueritis ad vestras vestrorumque voluntates faciendas, sic[ut] melius et utilius per [±8]st dici vel loqui et intelligi po[test ±5]que, salvam[entum ±10] vestro enganno salvo iure Sancte Marie de Terracia. Accipi- mus [a vo]bis per hanc vendici[onem et] don[acionem ±20] bene paccati, renuncia(n)do omni exceptione non numerate p[ecc]unie. Et quicquid [±30] totum damus vobis pro speciali donacione. Si quis hoc fregerit, in duplo [comp]onat et postea semper firmum [per]maneat [±20]. Ego dicta Sancia iuro per Deum3 et supra hec IIIIor \ Evangelia ∕ c[om]plere et atendere, ut predicitur et contra [i] stam vendicionem […] meo vel consilio venire [f]aciam. Actum est hoc VI idus iulii anno Domini Mº CCº XXº VIº. Sig+num Iohan[ni de Cort de Vedels. Sig+num] Sancie, uxoris eius, qui ambo laudant et firmant. Sig+num Uget de Aguilo, sig+num Petri de Gon[terii ±10], [sig+num ±10 de Ca]neto, huius [±9 lau] dant et firma[nt]. Sig+num matris eius [Erm]esendis. Sig+num G[…]. Sig+num Andree, dicti prioris Terracie.* […] Gu[illel]mi.* Sig+num Petri, presbiteri et capellani Terracie, qui hoc scripsit cum literis suprapositis in linea XIII, die et anno [quo] supra. 1. Un signe d’abreviatura de la nasal –m ha estat ratllat mitjançat dos petits traços oblics. 2. La segona i corregeix una e. 3. A continuació, escrit a sobre, Deum, ratllat.

1226, juliol, 25 Maria, ﬁlla del difunt Guillem Sunyer, i el seu marit Ramon de Mataró venen a Guillem Jofred a perpetuïtat tota l’honor que el difunt Guillem Sunyer comprà a Ramon de Palau, situada al comtat de Barcelona, al terme del castell d’Eramprunyà, a la parròquia de 194 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Sant Pere de Gavà, davant la casa de Pere “Farfai” i en d’altres llocs. També li venen la meitat del mas de Serra, que tenen juntament amb Sunyer a l’esmentat castell i parròquia i que el difunt Guillem Sunyer havia comprat a Berenguer Tició. Reben per la venda cent vuitanta morabatins d’or corrents alfonsins. Maria jura l’acord. Transmeten tots els drets i el domini irrevocablement, i prometen ser autors, defensors i garants dels receptors. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-5 (325 × 340 mm). Al dors: “27” (s. XVI); “Est 1226” (s. XVI); “Venda de un mas en la m[±3]” (s. XVII); “1226” (Datació S. Cardús). a. Pergamins AHT, núm. 15 (regest i escatocol), ex A. Sit notum [cuncti]s quod ego Maria, filia quondam Guillelmi Sunnarii et maritus meus Raimundus de Matarone vendimus in solidum per nos et nostros tibi Guillelmo Iaufredo et tuis et cui velis in perpetuum liberum et franchum alodium, totum honorem cultum et heremum cum terminis et tenedonibus suis cultis et heremis et arboribus diversi generis et pertenenciis, quem Guillelmus Sunnari patri quondam mei Marie, emit de Raimundo de Palacio in comitatu Barchinone in termino Castri de Arampruniano, in parrochia Sancti Petri de Gavano ante domum Petri Farfai et in aliis locis, in montibus et planis. Item vendimus tibi et tuis et cui velis per proprium, liberum et franchum alodium totam me- dietatem1 totius ipsius mansi de Serra cum pratis et garricis et cum olivariis et aliis arboribus diversis generis et cum terminis et tenedonibus suis cultis et heremis et pertinenciis, quem mansum nos et Sunnarius habemus in dicto castro et parrochia. Et est tectum, quod dictus Guillelmus Sunnarii emit hunc medium mansum de Berengario Ticioni. Iamdicta itaque omnia cum terminis et tenedonibus suis cultis et heremis et cum introitibus et exitibus et cum omnibus locis vocibus et accionibus inde nobis competentibus et competituris vendimus tibi et tuis et cui velis per nos et nostros et, ut melius dici potest vel intelligi ad tuum tuorumque salvamentum et bonum intellectum, nos extrahentes hec omnia de nostro nostrorumque iure dominio et posse eadem in tuum tuorumque ius, dominium et posse transferimus irrevocabiliter. Et cum hac presente carta perpetuo valitura inducimus te in corporalem possessionem pleno iure tamquam in rem tuam propriam ad habere novum et semper libere et quiete possidendum et ad omnem tuam tuorumque voluntatem faciendam per proprium liberum et franchum alodium sine ullo nostro nostrorumque retentu et vinculo ullius hominis vel femine. Recipimus namque dote DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 195 pro hac vendicione centum et octuaginta morabatinos bonos2 in auro curribiles anfussinos, rectos et recti pensi, quos nos concedimus habuisse, ne vero occasione vel accione duplicis enganni vel modis aliis nos possimus vel possit aliqua persona nomine nostro unquam, qua hanc vendicionem venire nec te vel tuos de non numerata peccunie convenire dicte occasioni et actioni et excepcioni pecciem non numerate. Et omni iuri canonico ac civili comuni et singulari, publico et privato, scripto et non scripto sive consuetudinario et specialiter accioni recissorie et accioni ex hoc presenti contractu nature et officio iudicis et auxilio et beneficio legis Gotice et usaticorum Barchinone et generaliter omni iure tam promulgato quam promulgando, quantum ad hec per nos et nostros scienter, prudenter et consulte penitus renunciamus dando, remitendo et ex certa scientia perpetuo cedendo tibi et tuis ad tuam vel illius quam volueris voluntatem faciendam sine ullo retentu, si quid hec vendicio plus modo valet vel a modo valuerit precio prenotato dimidium. Ego Maria predicta non dolo, vi vel metu inducta nec in aliquo circumventa set sponte et mea liberalitate, iuro tibi Guillelmo Iaufredo per Deum et hec sancta IIIIor Evangelia, manibus meis corporaliter tacta, que numquam occasione mei sponsalicii vel modis aliis quam hanc vendicionem veniam vel aliquam personam venire faciam aut consentiam seu permittam ymmo compleam, attendam et observabo dicta omnia bona fide, renuncians quantum ad hec scienter et consulto auxilio senato consulti Velleyani et iuri ypothece pro dote mihi competenti et omni legi prohibenti fieri vendicionem rerum pro dote obligatarum et rerum dotalium sive sponsaliciorum et omni iure pro me facienti scripto et non scripto sive consuetudinario. Insuper promittimus ego et dictus maritus meus Raimundus de Matarone tibi Guillelmo Iaufredo a nobis legitime stipulante, quod faciamus te et tuos et illos quos volueris tenere et habere in pace quisque nostrum insolidum totam dictam vendicionem cum omnibus melioramentis et quod simus inde tibi et tuis et illis quos volueris legales, guarentes, auctores et deffensores. Et si forte aliquis super hiis questionem aliqua tibi moverit in iure, nos statim causam per nos ipsos suscipians et eam agamus et a principio usque ad finem nostris propriis impensis in causa factis tibi de nostro proprio, tibi tamen plenarie super hoc electione servata. Et super hiis complendis et attendendis obligamus tibi et tuis quisque ex nobis pro tota bona nostra mobilia et immobilia, habita et habenda sine vestro dampno. Ne vero possimus excusari quominus uterque ex nobis ad 196 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES hec quendam sunt teneatur insolidum renunciamus quantum ad hoc scienter et consulte novissime constitutioni de duobus reis hoc ita si pactum et omni iuri scripto et non scripto sive consuetudinario. Si qua vero desunt huic instrumento quod numquam possent tuo vel tuorum occurrere utilitati, ita sane intelligantur ad tuum tuorumque bonum et sanum et sincerum intellectum ac si in presenti carta esse apposita vel inserta. Actum est hoc VIII kalendas augusti anno Mº CCº XXVIº. S+ Marie, filie quondam Guillelmi Sunnarii, sig+num Rai- mundi de Matarone,* mariti eius, qui hec laudamus et firmamus. Sig+num Poncii de Serriano, actarii.* Signum + Guillelmi, presbiteri.* S+num Guillelmi de Ollesa, notarii.* Sig+num Guillelmi de Plicamanibus.* Sig+num Petri Ferrarii.* Sig+num Petri de Bages, notarii, qui istam cartam scribi fecit et clausit cum litteris emendatis in linea IIIIª ubi scribitur “medietatem tocius ipsius” die et anno quo supra. 1. Escrit a sobre d’un espai prèviament raspat; 2. Des de centum et fins a bonos, subratllat.

1226, novembre, 5 Ramona, esposa del difunt Joan de Bonvilar, i els seus fills Bernat i Gui- llema venen a Porquet i la seva esposa Guillema unes cases que tenen al comtat de Barcelona, al terme de Terrassa, a la parròquia de Sant Pere de Terrassa, dins la vila de Palau de Terrassa. Afron- ten a ponent amb cases de Santa Maria de Terrassa, a migdia amb cases de l’armíger, a ponent amb el carrer i a tramuntana amb cases de Bernat de Bonvilar. Reben cent vint sous per la venda. Els venedors accepten i juren que no contravindran l’acord. A.* Original: BC, núm. 2903 (4-V-3). Al dors: “Venda antiga entre lechs d·una casa dins Terraça en alou” (s. XVI); “Terrasa. Any 1226.” (s. XX); “2903, perg. 432” (s. XX). Procedència: Donatiu de [Joaquim] Miret i Sans. Probablement prové del fons de Sant Llorenç del Munt. Notum sit cunctis quod ego Raimunda qui fui uxor Iohanes de Bonovilar olim defuntus et filius meus Bernardus et filia mea Guillelma per nos et nostros presentes atque futuros vendimus et in presenti tradimus tibi Porchet et uxori tue Guillelme et omni progeniei atque posteritati vestre, et etiam cui et quibus dare vel DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 197 dimitere volueritis inperpetuum, quasdam domos nostras cum solido et supraposito et cum parietibus et cum cortale et ianuis, et foveis et cum stilicidiis et in stilicidiis suis, quas per nostrum franchum et liberum alodium habemus intus in villa Palacii Terracie. Sicut affrontant a parte oriente in domibus Sancte Marie de Terracia, a meridie in domibus armigeri, ab occiduo in carrario, a circio in domibus Bernardi de Bonovilar. Sicut ab his IIIIor affrontacionibus concluduntur predictas domos et terminantur, ita vendimus vobis supradictis et vestris inperpetuum, ut ipsas habeatis, teneatis et possideatis et in pace expletetis potenter et integriter cum introitibus et exitibus suis cum terminis et affrontacionibus suis, cum tota ipsa perpresione, cum domibus et ianuis et foveis et parietibus, et cum stillicidiis et in stillicidiis suis, et cum cortale et cum omnibus qui infra sunt vel erunt et cum omnibus melioramentis que unquam ibi facere potueritis de abisso usque ad celum, et cum omnibus que ibi nominari possint ullo modo, et de nostro nostrorum(que) iure et posse in iure et posse et dominio vestro hoc mitimus ad quicquid ibi vel exinde facere volueritis, et mitimus vos in corporalem possessione(m) cum hac publica carta semper vobis et vestris valitura ad omnes vestras vestrorumque voluntates faciendas, sicut melius et utilius et perfectius potest dici vel intelligi ad vestrum vestrorumque voluntates faciendas, sine omni nostro nostrorumque retentu, sine omni vestro enganno et absque placito et sacramento et sana intentione. Accipimus a vobis pro hac vendicione centum viginti solidos, quos de manibus vestris iam recepimus et habuimus et sumus bene paccati, et est certum, renunciando omni exceptioni non numerate peccunie. Si quis hec vendicio plus valet aut valebit prenotato precio totum damus et remitimus vobis pro speciali donacione et de eviccione inde nos obligamus, renunciando omni auxilio legum vel decretorum. Adhuc ego dicta Raimunda et filius meus Bernardus et filia mea Guillelma per nos et nostros presentes atque futuros convenimus tibi Porchet et uxori tue Guillelme et vestris semper supradicta omnia facere, tenere et habere vobis et vestris, sicut superius dictum est super nos et in omnibus rebus vestris mobilibus et inmobilibus habitis et habendis, in quibus melius accipere volueritis sine omni vestro enganno. Adhuc ego dicta Raimunda et filius eius Bernardus et ego dicta Guillelma filia eius iuramus per Deum et super quatuor Evangelia nostris propriis manibus tactis, complere et atendere sicut melius predicitur secundum nostrum sensum et bona fide et sine omni enganno. Hec sunt in comitatu Barchinone, in ter- 198 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES mino Terracie, in parrochia Sancti Petri de Terracia intus in villa Palacii Terracie. Actum est hoc nonas novembris anno Domini Mº CCº XXº VIº. Sig+num Raimunde de Bonovilar, sig+num Bernardi, filii eius, sig+num Guillelme, filie eius, qui omnes hoc laudant \ et iurant ∕ et firmant. Sig+num Bernardi de Sancto Christoforo, sig+num Arnaldi de Pausis, sig+num Guillelmi de Faro, huius rei testes. Sig+num Raimundi de Ulmo, subdiachoni et notarii publici Barchinone, in cuius posse dicta Raimunda hanc cartam firmavit, iuravit et in omnibus concessit. Sig+num Petri de Riera, scriptoris eius testis. Sig+num Bernardi Boni Vilari. Sig+num Petri, presbiteri et capellani Terracie, qui hoc scripsit cum literis rasis et suprapositis in linea I et in XXI die et anno quo supra.

1227, maig, 23 Ramona Pellicera i el seu marit Berenguer Vilar es donen com a confrares a Santa Maria de Terrassa, al seu prior Andreu i al seu convent, juntament amb unes cases que tenen en alou franc dins la vila de Palau de Terrassa. Afronten a llevant amb les cases que foren de Guillem Escamart, a migdia amb cases de Pere de Vall i Arnau d’Om, a ponent amb cases de Ramon Roig i a tramuntana amb un carrer públic. També fan donació d’una sort amb aigua per regar situada a l’Horta Nova de Palau de Terrassa, que tenen pel rei i de la qual es reserven els drets. Així mateix, fan donació de tots llurs béns a Santa Maria quan morin i, mentre visquin, aquest monestir podrà vendre’ls per satisfer les necessitats prò- pies, exceptuant dues sorts que tenen sota la vila de Palau [de Terrassa] i l’honor de les Gueraules. Finalment, el prior Andreu acull com a confrares els atorgants. Si Ramona mor, podran rebre Berenguer Vilar com a frare, a qui alimentaran i vestiran a canvi de ser ﬁdel i obedient al prior, als seus successors i al convent, segons el costum de la casa mare de Sant Ruf. Ramona i Berenguer Vilar juren l’acord. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-24 (230 × 240 mm). Al dors: “[C]arta de Ber[engario de Vil]ar” (s. XIII); “Carta del alberch d’en [Vilar]” (s. xv); “Terras- sa. 216” (s. XVI); “52” (1685-1717); “Nº 24” (s. xx); “1227” (Datació S. Cardús). DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 199

Proves de ploma: “a, au” (s. XIII); “s r v s i” (s. XIV). Carta partida. Els testimonis i l’escrivent signen més tard amb tinta de color negre, quan la del text és marronosa. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 52, ex A. Al marge esquerre: “Tarraça. Casas.” Regest: “Donasió feta per Raymunda Pallisera y Berenguer Vilar, son marit, al priorat de Tarraça de totas aquellas casas que francas en alou tenian y possehian en la vila de Tarraça. Termenan a sol ixent en casas que foren de Guillem Escamart, a migdia ab casas de Pere de Vall y de Arnau de Ulmo, a ponent ab casas de Ramon Rubei, y a tremuntana ab lo carrer públic. Ídem, de una pessa de terra ab aygua per regar cituada en la Orta Nova del palau de Tarraça, la qual se té per lo senyor rey. En poder de Pere, presbiteri y capellà de Tarraça, a les calendas de juny 1227.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 52, ex B. Al marge esquerre: “Tarrasa. Casas.” Regest: “Donación hecha por Raymunda Pellizera y Berengario Vilar su marido al priorato de Tarrasa de todas aquellas casas que francas en alodio tenían y posehian en la villa de Tarrasa. Lindan a oriente con casas que fueron de Guillermo Escamarts, a mediodía con casas de Pedro de Vall y de Arnaldo Ulmo, a poniente con casas de Ramon Rubei y a cierzo con la calle pública. Otrosí, de una pieza de tierra con agua para regar sita en la Huerta Nueva del palao de Tarrasa, la que se tiene por el señor rey. Ante Pedro presbítero y capellán de Tarrasa a las calendas de junio de 1227.” [D]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, núm. 26, ex B. a. VENTALLÓ I VINTRÓ, J. El priorato, núm. 20, ex D. b. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 26, ex D. c. Pergamins AHT, núm. 16 (regest i escatocol), ex A. d. Pergamins Priorat, núm. 68 (regest i escatocol), ex A. Cit.: SOLER JIMÉNEZ, J. “De l’abisme al cel”, 2006, p. 90-91. Notum sit cunctis quod ego Raimunda Pelicera et ego Be- rengarius de Vilar, vir eius, bono animo et gratuita veritate damus et reddimus nos metipsos per confratres domino Deo et ecclesie Sancte Marie de Terracia et tibi Andree priori eiusdem loci et omni conventui eiusdem loci et damus et1 offerimus domino Deo et ecclesie Sancte Marie dicte et suis servitoribus, ob remedium animarum nostrarum et omnium parentum nostrorum et omnium fidelium defuntorum, ipsas nostras domos quas per nostrum franchum et liberum alodium habemus et habere debemus, intus in villa Palacii Terracie. Affrontant autem dicte domus a parte orientis in domibus qui fuerunt Guillelmi Escamart, a meridie in domibus Petri de Valle et Arnaldi de Ulmo, ab occiduo in domibus Raimundi Rubei, a circio in carrario publico. Et adhuc2 damus ipsam nostram sortem cum aqua ad rigandum sicut eam debet habere, quam habemus in Orta Nova Palacii Terracie, quam dicta sors tenemus per dominum regem, salvo iure domini regis de dicta sorte. Et adhuc damus et offerimus domino Deo et ecclesie Sancte Marie de Terracia et suis servientibus ob remedium animarum nostrarum 200 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES et omnium parentum nostrorum post obitum nostrum omnes res nostras, mobiles et immobiles, quas modo in presenti habemus et de cetero Deo adiuvante adquirere potuerimus ubicumque locorum tam bene avere quam honorem quam mobilem. Itaque dum vixe- rimus de rebus mobilibus ad perfectum et utilitatem nostri et domus Terracie bono intellectu et sine omni enganno vendere et emere valeamus, preter illas duas sortes terre, quas habemus subtus villa Palacii, et illum honorem quam habemus in loco vocato ad ipsas Geraldas. Que di(c)te sortes et dictus honor retinemus ad omnes nostras voluntates faciendas. Quod quibus dictis domibus et dicta sorte cum aqua ad3 rigandum quam debet habere,4 ego dicta Raimunda Pelicera et ego dictus Berengarius, vir eius, expellimus nos metipsos omnino in presenti et omnes nostros in perpetuum et mitimus in corporalem possessionem dictam ecclesiam et vos domnum Andream, priorem eiusdem loci, et omnes successores vestros semper ad habendum et tenendum et possidendum per cuncta secula ad quicquid ibi vel exinde facere volueritis ad omnes vestras voluntates et successorum vestrorum, sicut melius potest dici vel intelligi ad vestrum vestrorumque salvamentum et sine omni vestro vestrorumque enganno. Et ego dictus Andreas, prior Terracie, Sancte Marie de Terracia, cum consilio et voluntate conventus eiusdem loci recipimus et collegimus vos Raimundam Peliceram et Berengarium de Vilar, virum vestrum, per confratres et modo in presenti et nunc et semper collegimus vos in spiritualibus bonis ecclesie nostre et domui nostre. Et qualicumque hora post obitum uxoris tue Raimunde tu dictus Berengarius de Vilar volueris intrare et manere in domo nostro cum omnibus rebus tuis mobilibus et inmobilibus tam bene avere quam honore quam mobile exceptis illis duabus sortibus et dicta honore, sicut superius notatur, nos recipiemus te per fratrem in spiritualibus bonis et in temporalibus, et damus tibi victum et vestitum sicut decet et quod tu dictus Berengarius de Vilar sis fidelis et hobediens ecclesie dicte et mihi priori dicto et successoribus meis et conventui eiusdem loci omnique tempore in omnibus, sicut est consuetudo matris nostre ecclesie Sancti Rufi. Ad maiorem securitatem et firmitatem ego dicta Raimunda Pelicera et ego dictus Berengarius de Vilar, vir eius, iuramus per Deum et super IIIIor Evangelia, nostris propriis manibus tacta, complere et atendere et observare sicut superius dictum est et esse fideles et hobedientes ecclesie Sancte Marie de Terracia et tibi dicto Andree, priori eiusdem loci, et successoribus tuis et conventui eiusdem loci et umquam contra hec superius scripta non venire. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 201

Actum est hoc X kalendas iunii anno Domini Mº CCº XXº VIIº. Sig+num Raimunde Pelicera, sig+num Berengarii de Vilar, viri eius, qui ambo hoc laudant et ﬁrmant et iurant. Sig+num Michaelis, presbiteri et monachi Sancti Petri, sig+num Petri de Sancto Christoforo, sig+num Arnaldi Belot, sig+num Bernardi de Sancto Christoforo, sig+num Petri de Valle, sig+num Arnaldi de Pausis, testium. Sig+num Petri, presbiteri et capellani Terracie, qui hoc scripsit die et anno quo supra. 1. A continuació repetit et. 2. Al damunt, un signe d’abreviació ratllat. 3. a corregeix una d inicial; 4. h corregeix una q inicial.

1228, agost, 25 Elisenda, filla del difunt Pere de Santa Eugènia, pellisser, i el seu marit Bernat de Prat donen a Pereta, filla del difunt Pere de Font, de San- ta Perpètua, i al seu marit Berenguer tots els drets, raons i accions que la donadora té per successió del seu avi, Pere d’Olmet, i del seu pare sobre la penyora del mas Font, a la Clota. Els transmeten els tres instruments on consten aquests drets. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-25 (105 × 225 mm). Al dors: “Fa per lo mas Font de Santa Perpètua” (s. XVII); “Nº 25” (s. xx); “1227” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo 3º de nº 41 al 60” a l’inici del s. XVIII. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 55, regest 3, ex A. Al marge esquerre: “1.” Regest: “Donasió feta per Lisendis, filla de Pere de Sant Augenio de Pereta, filla de Pere de Font de Santa Perpètua, de tots los drets que a ella li competian en lo dit mas de Font. En poder de Ramon de Ulmo, notari, a les 8 de les calendas de settembre 1228.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 55, regest 3, ex B. “Donación hecha por Lisenda, hija de Pedro de San Eugenio de Pereta, hija de Pedro de Font de Santa Perpetua, de todos los drechos que la competían en dicho manso de Font. Ante Ramon de Ulmo, notario a los 8 de las calendas de setiembre de 1228.” [D]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex B. a. VENTALLÓ I VINTRÓ, J. El priorato, núm. 24, ex D. b. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 27, ex D. c. Pergamins AHT, núm. 17 (regest i escatocol), ex A. d. Pergamins Priorat, núm. 69 (regest i escatocol), ex A. Sit omnibus notum quod ego Elicsendis, filia condam Petri de Sancta Eugenia, pelliparii, et maritus meus Bernardus de Prato per nos et nostros damus et in presenti tradimus tibi Perete filie 202 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES condam Petri de Fonte de Sancta Perpetua et marito tuo Berengario et vestris omnia iura nostra, loca, voces, rationes et actiones reales et personales et etiam quicquid aut quantum voce et successione Petri de Ulmeto, qui fuit avus mei, Elicsendis, et dicti patris mei vel aliis modis nos habemus vel habere debemus ratione pignoris aut alicuius obligationis in manso de Fonte, ad Clotam aut in aliis locis in tenedonibus dicti mansi. Et hec omnia cum tribus instrumentis que inde habemus cum omnibus actionibus pro eis nobis aliqua parte competentibus de nostro et nostrorum posse in vestrum et vestrorum tradimus, constituentes vos in rem vestram propriam procuratores ad exercendum hec contra omnes personas et faciendum vestram voluntatem sine vinculo et retentu nostro et nostrorum et ullius persone. Et si aliquid instrumentum de cetero aliqua parte aparebit, quod pro nobis in hoc faciat aut vobis obesse possit unquam, statim convenimus illud reddere vobis, et est certum quod super hiis omnibus est nobis plenarie satisfac- cioni a vobis ad nostram voluntatem. Est tamen sciendum quod antequam satisfaccionem super hiis esset nobis ex parte vestra, dedimus vobis locum nostrum et vocem et cessimus actiones, et ita de cetero non possit esse locus exceptioni peccunie non numerate. Actum est hoc VIIIº kalendas septembris anno Domini Mº CCº XXº octavo. S+num Elicsendis, filie condam Petri de Sancta Eugenia, s+num Bernardi de Prato, mariti eius, nos qui hoc laudamus et firmamus. S+num Raimundi Fiveler, sig+num Berengarii de Saba- dello,* s+num Ianuarii de Cutina, testium. Sig+num Raimundi de Ulmo, subdiachoni et notarii, qui hoc scribi fecit et propria manu clausit et confirmavit die et anno prefixis.

1229, abril, 6 Trasllat 1229, abril, 21 Atesa la controvèrsia existent entre Andreu, prior de Santa Maria de Terrassa, d’una banda, i Pereta de Canet, esposa del difunt Beren- guer de Canet, de l’altra, sobre els censos de Barcelona, els masos de Font i de Cirera que es troben a la parròquia de Santa Perpètua, i sobre tot el delme que es percep a la parròquia de Mollet i a la DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 203

Rovira, per donació de Miró de Mollet, i que havia estat donat en violari per Pereta i Berenguer de Canet al difunt Pere de Campa- nya, prior de Santa Maria de Terrassa, el cas s’ha posat en mans de jutges delegats del Papa. Aquests són el mestre Martí, canonge de Barcelona, i Pere, prior de Santa Eulàlia del Camp, que arbitren que Pereta defineixi a la casa i al prior de Santa Maria de Terrassa tot el violari sobredit i que retingui el mas de Cirera i reservi els drets del hereus de l’esmentat mas. Després de la mort de Pereta, que aquest mas retorni a la casa de Santa Maria de Terrassa, a ex- cepció de tot allò que s’hagi sembrat el darrer any de la seva vida, que rebran i recolliran els seus hereus. El prior podrà percebre els censos i les rendes que encara ha de rebre Pereta per raó del dit violari a Barcelona, a excepció dels del mas de Cirera. Per la definició [el prior] donarà a Pereta sis-cents cinquanta sous de moneda de Barcelona de doblerenc i prestarà garantia suficient perquè pugui posseir el mas de manera pacífica durant tota la seva vida. A con- tinuació el prior Andreu i Pereta aproven l’esmentat arbitratge i renuncien a presentar-hi al·legacions. El prior Andreu renuncia a les lletres requerides al Papa i promet a Pereta que podrà posseir pacíficament el mas de Cirera. [A.] Original no localitzat. B.* Trasllat de 1229: ACVOC-AHT. Pergamí III-26 (145 × 290 mm). Al dors: “Pacte de [±12]” (s. XIII-XIV); “Compromès de […] donada sobre lo delme de Mogod(a) que facien ecclesie Sancte Marie de Terracia” (s. XVI); “170” (1685-1717); “Nº 26” (s. XX); “1229” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo 9 de nº 161 al 180” a l’inici del s. XVIII. El pergamí presenta marques de ratllat a punta seca. C. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 170, ex B. Al marge esquerre: “Santa Perpètua.” Regest: “Absolusió y definisió feta per Pereta de Canet, muller de Baranguer de Canet, al prior de Tarraça del dret que tenia en los masos Font y Sirera cituats en la parròquia de Santa Perpètua, y en particular lo usdefruit de dit(s) masos que deya competirli de vida sua. En poder de Pere, prevere de Tarraça, als 8 idus de abril 1229.” D. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 170, ex C. Al marge esquerre: “Santa Perpetua.” Regest: “Absolución y definición hecha por Pareta de Canet, muger de Berengario de Canet, al prior de Tarrasa del drecho que tenía en los mansos Font y Cirera sitos en la parroquia de Santa Perpetua y en particular el usufructo de dichos mansos que decía le competían de vida suya. Ante Pedro presbítero de Tarrasa a los 8 de los ydus de abril 1229.” a. Pergamins AHT, núm. 18 (regest i escatocol), ex B. b. Pergamins Priorat, núm. 70 (regest i escatocol), ex B. Hoc est translatum fideliter translatatum de condam carta quam fecit Andreas, prior Terracie, Petronille de Caneto super mansum de Ciraria anno ab incarnatione Domini Mº CCº XXº VIIIIº, factum hoc XIº kalendas maii: 204 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Sit notum omnibus quod controversia erat inter Andream, priorem domus Terratie Sancte Marie, ex una parte, et Peretam de Caneto, uxorem condam Berengarii de Caneto, ex altera, in posse delegatorum iudicum domini Pape, videlicet, super quibusdam censibus in civitate Barchinone et duobus mansis, qui sunt in parochia Sancte Perpetue, quorum alter vocatur mansus de Fonte et alter mansus de Ciraria, et super toto decimo quod domus predicta Sancte Marie habet in parochia de Molleto et apud Roviram, ex donatione Mironis de Molleto. Que omnia fuerint data in violarium prephate Perete et Berengario de Caneto, olim marito suo, a Petro de Campania, condam priore prescripte domus Sancte Marie de Terracia. Tandem vero ad vitandas expensas dictorum iudicum et cause tractande compromiserint in magistrum Martinum, canonicum Barchinonense, et Petrum, priorem domus Sancte Eulalie de Campo, ita quod super hiis starent arbitrio eorum sub pena quinquaginta aureorum. Qui duo arbitri, auditis hinc inde rationibus et allegationibus, arbitrati sunt quod dicta Pereta solvat et diffiniat totum dictum violarium integriter cum omnibus fructibus de cetero percipiendis memorate domui Sancte Marie de Terracia et dicto priori et successor(ibus) atque fratribus ipsius domus, excepto manso de Ciraria cum omnibus suis tenedonibus et pertinentiis, quem ipsa Pereta habeat et teneat toto tempore vite sue tantummodo pacifice et quiete sine contrarietate domus Terracie et prioris fratrumque eiusdem et laboret, si voluerit, propriis sumptibus, salvo tamen iure heredum illius mansi. Et statim post obitum eius Perete revertatur in ius et proprietatem dicte domus Sancte Marie cum melioramentis ibi factis sine contradimento ipsius Perete et alicuius persone nomine eius, excepto sementario quod ibi fecerit in anno obitus sui, quod ipsa vel sui heredes pacifice recipiant et recolligant in suum sine contradimento domus Terracie. Item, dictus prior petat de cetero et recipiat omnes census et redditus qui debentur ipse Perete de illo violario in Barchinona et extra, excepto de dicto manso de Ciraria. Et pro tota huiusmodi diffinitione et solvitione donet incontinenti et persolvat dicte Perete sex centos L solidos monete Barchinone de dublerancho, prestans nichilominus sufficientem cautionem eidem Perete, ut faciat eam pacifice po\ s ∕sidere dictum mansum in omni vita sua. Ad hec nos Andreas, prior, et Pereta de Caneto per nos et nostros laudamus et in omnibus aprobamus supradictum arbitrium promittentes quod aliquo iure vel causa non veniamus nec venire faciamus contra ipsum. Et quantum ad DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 205 hoc renuntiamus omnibus allegationibus nostris iuris et factis. Et ego Andreas, prior, te renuntio specialiter per me et per domum Terracie litteris a domino Papa super hoc impetratis omnique alii iuri et privilegio in hoc mihi vel domui Sancte Marie competenti vel competitio, promitto etiam et convenio per me et per domum Sancte Marie te dictam Peretam pacifice possidere supradictum mansum de Ciraria in omni vita tua super me et omnibus rebus domus Sancte Marie Terracie mobilibus et inmobilibus. Actum est hoc VIII idus aprilis. Sig+num Andree, dicti prioris Terracie.* Sig+num Ugonis, presbiteri, canonici Sancti Rufi.* Sig+num Bernardi, presbiteri, canonici Sancti Rufi.* Sig+num Arnaldi, presbiteri Sancti Iuliani.* Sig+num Petri, presbiteri et capellani Terracie.* Sig+num Perete, uxoris quondam Berengarii de Caneto, qui hoc laudo et firmo. Sig+num Petri, presbiteri, canonici Sancti Rufi, qui hoc trans- latavi die et anno quo supra.

1230, octubre, 24 Pereta de Font, de la parròquia de Santa Perpètua [de Mogoda], dóna al seu germà Berenguer de Font la meitat del mas anomenat Font, amb totes les seves pertinences i tinences, que tenen pel prior i els seus successors de [Santa Maria de] Terrassa i per altres senyors, a l’esmentada parròquia, al lloc anomenat mas Font. La dona- ció es fa en concepte d’heretat legítima i fraresca. Amb el traspàs d’aquest instrument es fa efectiva la donació i es reserva els drets dels senyors a percebre, els censos i usatges pertinents. En cas que el receptor volgués vendre la seva meitat del mas, el podrà comprar en primer lloc la seva germana pel mateix valor que li ofereixi un altre comprador i, en segon lloc, els senyors del mas per dret de fadiga. Finalment, si el receptor mor sense descendència legítima, l’esmentada meitat anirà a parar a l’atorgant. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-27 (155 × 230 mm). Al dors: “Mogoda. 220” (s. XVI); “D[el] mas Font de Santa Perpètua” (s. XVII); “55” (1685-1717); “Nº 27” (s. XX); “1230” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo 3º de nº 41 al 60” a l’inici del s. XVIII. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm 55, regest 1, ex A. Al marge esquerre: “2.” Regest: “Donasió feta per Pareta de Font de la parrò- chia de Santa Perpètua a Berenguer de Font son germà de la maytat de tot 206 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

aquell mas anomenat de Font cituat en la parròchia de Santa Perpètua y en lo lloch que·s diu lo mas Font, lo qual mas se té per lo priorat de Tarraça. En poder de Pere Comalara, notari públic de Granollés, a les calendas de novembre 1230.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 55, regest 1, ex B. Al marge: “Santa Perpetua.” Regest: “Donación hecha por Pari- ta de Font de la parroquia de Santa Perpetua a Berengario de Font su herma- no de la mitad de todo aquel manso nombrado de Font, sito en la parroquia de Santa Perpetua, y en el lugar nombrado el manso Font, el que se tiene por el prior de Tarrasa. Ante Pedro de Comalara, notario público de Granollers, en las calendas de noviembre de 1230.” [D]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex B. a. VENTALLÓ I VINTRÓ, J. El priorato, núm. 22, ex D. b. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 28, ex D. c. Pergamins AHT, núm. 19 (regest i escatocol), ex A. d. Pergamins del Priorat, núm. 71 (regest i escatocol), ex A.

El notari Pere de Comalera utilitza l’abreviatura habitual de “pro”, és a dir, amb un traç oblic que talla l’asta inferior de “p”, amb el valor de “per”, excepte en un sol cas, l’expressió “pro tanto quanto.” Sit notum cunctis quod ego Pereta de Fonte, de parrochia Sancte Perpetue, per me et per omnes meos subsequentes dono tibi Berengario de Fonte, fratri meo, et tuis medietatem tocius illius mansi quem vocatur de Fonte cum suis pertinenciis et tenedonibus, quem ad dictum mansum competunt aut debent vel competere possunt, modo aliquo longe vel prope in diversis locis cum terris, cultis et incultis, cum arboribus diversis generibus. Quem omnia teneo per priorem Terracie et per eius successores vel per quoslibet alios dominos in parrochia Sancte Perpetue, in loco quod dicitur mansum de Fonte. Predictam itaque istam donacionem dono et trado tibi per tuam totam hereditatem legitimam atque frarescam, ita ut teneas, possideas et in sana pace expletes1 potenter et secure sine vinculo et obstaculo persone alicuius, sicut dici vel intelligi potest ad tuum et illorum quos volueris salvamentum sine omni tuo engano, mitens te de presenti cum hoc publico instrumento perpetuo valituro in corporalem possessionem pleno iure, salvo iure dominorum in omnibus in hunc modum, quod semper facias tu vel tui medietatem et mitas in omni censo et usatico, quod iamdictus mansus facit vel facere debet senioribus in omnibus. Si vero tu volueris vendere illam tuam medietatem iamdicti mansi vel parvum sive multum, vendas mihi vel meis pro tanto quanto alius homo vel persona tibi voluerit dare in veritate, et si ego noluero retinere iamdicta omnia, non tenearis mihi neque meis in aliquo. Si forte tu obieris sine infante legitimo, iamdictam medietatem predicti mansi integriter revertat mihi et meis sine omni interdictu DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 207 persone alicuius atque ibi alium dominum non facias neque eligas tu vel tui, nisi dictum priorem de Terracia et eius successores, et non tenear ego tibi dare aliam hereditatem legitimam neque frarescam nullo2 modo nisi ut supradictum est, et liceat tibi vel tuis post dies XXXª ex quo in dictum priorem Terracie vel in eius successores faticatus3 eris vendere, dare sive alienare tuo consimili, salvante tamen quod si ego vel mei voluero retinere, quod possim sicut aliis, salvo iure et senioratico dominorum in omnibus. Quod est factum IX kalendas novembris anno Domini M CC trigesimo. S+num Perete de Fonte, que hoc laudo et ﬁrmo. S+num Bernardi de Fonte. S+num Guillelmi Iovha.4 Sig+num Petri de Comalera, acoliti et notarii in Granullariis publici, qui hoc scripsit die et anno preﬁxis. 1. La p corregeix una l escrita abans d’hora. 2. La n presenta la i escrita a sobre de nisi, que apareix a continuació. 3. Escrit faticati, i corregida la darrera i amb el signe especial de –us. 4. Sic.

1231, juliol, 9 Remença feta per [Andreu], prior de Terrassa, a Ramon de Guàrdia i a la seva esposa de la residència com a homes solius que feien a la parròquia i segrera de Sant Martí de Sorbet [Viladecavalls], amb l’acord que hi posin un home o una dona que permeti seguir recaptant els censos i rendes que l’esmentat prior acostuma a percebre. Per Nadal satisfaran un parell de gallines. [A.] Original perdut després de 1801. B. Trasllat del notari terrassenc Jaume Gili (tres notaris amb aquest nom, actius els anys 1355-1398, 1426-1451 i 1452-1492). Al dors molt probablement: “89” (1685-1717). A l’interior del “Legajo 5º de nº 81 al 100” a l’inici del s. XVIII. Encara es podia trobar el 9 de juliol de 1801 i el 4 de juny de 1815. C.* Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm 89, ex B. Al marge esquerre: “Sant Martí de Sorbet.” D. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 89, ex C. “Absolución hecha por el prior de Tarrasa a Ramon de Guardia y a su muger de la habitación que como hombres propios debían hacer en la parroquia y sagrera de San Martín de Sorbet con pacto que en lugar de ellos hubiese de tener un hombre o muger para cobrar los censos y réditos de dicho prior y con pacto que todos los años por Navidad hubiese de pagar un par de gallinas. Ante Jayme Gili, a los 7 de los ydus de julio de 1231.” [D]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex C. a. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 29, ex D. 208 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Absolusió feta per lo prior de Tarraça a Ramon de G(u)àrdia y sa muller de la habitasió que tenian de fer com hòmens propis en la parròchia y sagrera de Sant Martí de Sorbet ab pacte qui agués de tenir en lloch d·ells un home ho dona per cobrà los sensos y redditus de dit prior y ab pacte que lo dia de Nadal tots anys un parell de gallinas. En poder de Jaume Gili, als 7 dels idus de juny 1231.

1232, octubre, 25 Guillem, Pere, Ferrera i Berenguera, fills i filles de Pereta de Pla i del seu espòs Bernat, defineixen a Bernat d’Agell el mas Llibra i les seves pertinences, i totes aquelles qüestions i demandes relatives a aquest mas, que se situa al comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Pere d’Ègara; es reserva el dret de Sant Llorenç [del Munt]. Reben [noranta] sous barcelonesos, equivalents a vuitanta-vuit sous de marca d’argent, dels quals vint són percebuts pels fills i filles i setanta per la seva mare Pereta. Guillem, Pere, Ferrera i Berenguera juren l’acord. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-4 (130 × 260 mm). Al dors: “Diffinició feta per Guillem, Pere, Ferrera y Barenguera fill(s) y filla de Pareta de Plano remetan a Bernat Agell lo mas Libra, alou de Sant Llorens del Munt, firmat per lo abat de Sant Llorens, fet en poder del capellà de Matadepera [als] 8 de las calendas de noembre 1232.” (s. XVII). Els marges esquerre i dret del pergamí van envernissar-los, en algun moment no determinat, a fi i efecte de millorar la lectura del text que a la llarga ha resultat molt perniciós per haver enfosquit la part on s’aplicà. Al dors, el breu regest del document també es va envernissar. a. Pergamins AHT, núm. 20 (regest i escatocol), ex A. Sit notum cunctis quod nos Guillelmus, Petrus, Ferraria et Berengaria, filii et filie Perete de Plano et viri eius Bernardi, nos omnes pariter per nos et per omnes nostros parentes et amicos presentes et futuros sine vim gratuiter cum hoc publico instrumento perpetuo valituro difinimus, solvimus, evacuamus et omnino remitimus tibi Bernardo de Agello et tuis et cui dare vel dimitere volueris omne mansum de Libra et suis pertinenciis et omnes querimonias et demandas et malam voluntatem quas de te vel contra te habeamus vel potueramus habere aliquo modo racione ipsius mansi supradicti. Dimitimus et evacuamus et autorizamus ipsa carta que mater nostra Pereta fecerit et matri tua et vestris, DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 209 ut sit firma bona. Sic difinimus et evacuamus ut melius dici vel intelligi potest [±7] salvamentum, salvo tamen iure Sancti Laurencii sine ulla retinicione quod ibi non facimus nobis modo nostris de nostro iure in [±7] potestatem quecumque facere velis. Est hoc […] in comitatu Barchinone in parrochie Sancti Petri Egera, vocitato loco Mu[..] de [±7]cionem recipimus a te viginti solidos1 denariorum monete Barchinone valentis marcham argentis LXXXVIII solidos, quos XX solidos [recipi]mus et mater nostra recipit septuaginta solidos a quibus sumus bene paccatos. Ne accione duplicis vero deceptionis et aliis [±5] vel aliqua persona nomine nostro possit unquam contra presentem difinicionem venire, nos omni auxilio ac beneficio iuris [±5] et licenciam [±7] sive consuetudinarii et actioni duplicis deceptionis et omni exceptioni que nos vel nostros postquam iuvare et tu vel tuis nocere aut [±7] hoc renunciamus penitus ad mayorem siquidem tuam tuorumque firmitatem nos Guillelmus, Petrus, Ferraria et Berengaria [±10] set gratis sine vi iuramus per Deum et super hec Sancta IIIIor Evangelia contra predictam cartam in aliquo non veniamus nec venire faciamus [±7] mus, immo predicta semper firma habeamus ut melius et plenius superius notantur. Actum est hoc VIII kalendas novembris anno Domini M CC XXX secundo. S+num Guillelmi, s+num Petri, s+num Ferrarie, s+num Be- rengarie, nos omnes supradictis, qui hoc iuramus et firmamus. S+num Arnaldi de Abadia, de Terracie, s+num Berengarii Ferrarii, s+num Guillelmi de Plano, de Matadepera, nos III tres testes. + Berengarius, gratia Dei abbas Sancti Laurencii.* Sig+num Raimundi, prebiteri de Matadepera, qui hoc scripsi cum [li]tteris rasis et emendatis in linea VIII die et anno quo supra. 1. viginti solidos, escrit a sobre d’un espai raspat.

1233, juliol, 8 Berenguer, abat de Sant Llorenç del Munt, i Andreu, prior de [Santa Maria de] Terrassa, després del contenciós que enfrontava ambdues institucions eclesiàstiques respecte del domini de la capella de Santa Eugènia, situada a la parròquia de Sant Pere d’Ègara, i des- prés d’haver apel·lat l’abat de Sant Llorenç la sentència del mestre 210 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Martí, posen a criteri de Ramon de Pertegaç, ardiaca i lloctinent del bisbe de Barcelona, Bernat de Caldes i del propi mestre Martí la resolució de la controvèrsia. L’acord estableix que el priorat de Santa Maria pagui anualment al monestir de Sant Llorenç una lliura de cera per la festa de Santa Margarida, a canvi de la qual el monestir renuncia a qualsevol dret o domini sobre l’esmentada capella a favor del priorat terrassenc. Si el prior i convent de Ter- rassa no volguessin satisfer aquest cens el dia estipulat o durant els quinze dies següents, que l’abat de Sant Llorenç o els seus successors puguin percebre aquest cens dels béns de la capella. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-28 (150 × 245 mm). Al dors: “126” (1685- 1717); “Nº 28” (s. xx); “1233” (Datació S. Cardús). Carta partida. A l’interior del “Legajo 7º de nº 121 a 140” a l’inici del s. XVIII. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 126. ex A. Al marge esquerre: “Santa Margarida.” Regest: “Concòrdia feta y firmada entre lo abat de Sant Llorens del Mont de una y lo prior de Tarraça de altra de una lliura de sera que ha de donar a la iglésia de Santa Margarida al dit abat. En poder de Pere de Bages, notari de Barcelona, als 8 dels idus de juliol 1233.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 126, ex B. Al marge esquerre: “Santa Margarita.” Regest: “Concordia hecha y firmada entre el abad de San Lorenzo del Mont de una y el prior de Tarrasa de otra de una libra de cera que ha de dar a la yglesia de Santa Margarita el dicho abad. Ante Pedro de Bages, notario de Barcelona, a los 8 de los ydus de julio de 1233.” a. Pergamins AHT, núm. 21 (regest i escatocol), ex A. b. Pergamins Priorat, núm. 72 (regest i escatocol), ex A. Cit.: PUJADES, J. Coronica Universal del Principat de Cathalunya, Barcelona, 1609, capítol XXXXII, f. 186v. L’autor indica que el va trobar “en lo sach de Santa Margarida, nombre 324.” Transcriu les primeres línies. VENTALLÓ I VINTRÓ, J. Tarrasa. Antigua y Moderna, 1879, p. 50, cita Pujades. Sit notum omnibus quod cum super capella de Sancta Euge- nia, que sita est in parrochia Sancti Petri de Egera, fuisset diucius questio agitata inter domnum abbatem Sancti Laurencii de Monte, ex una parte, et priorem Terracie, ex altera, super qua questione magister Martinus sentenciam tulit, et ab ea sentencia dominus abbas appellavit et super ea appellacione non fuit cognitum. Placuit nunc domno Berengario, Dei gratia qui modo est abbas Sancti Laurencii, et Andree, qui modo est prior Terracie, super ea questione pendente appellacione venire ad composicionem et perpetua transactionem per se et successores suos presentes et futuros in posse Raimundi de Pertegacio, Barchinonensis archi(diaconi), tenentis locum domni Barchinonensis episcopi, Bernardi de Calidis, et magistri Martini. In hunc scilicet modum quod prior Terracie et \ sui ∕ successores unus post alium successive donent semper an- DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 211 nuatim in festo Sancte Margarite pro dicta capella abbati et suis successoribus Sancti Laurencii unam libram cere vel candelarum. Itaque propter illum censum nullum dominium vel aliquod aliud ius adquiratur in dicta capella abbati sive cenobio Sancti Laurencii. \ Ita tamen quod dicta capella remaneat in dominium et proprietatem domus Sancte Marie de Terracia ∕. Verum, si prior sive conventus Terracie noluerint dare dictam libram cere sive candelarum annuatim in dicto festo Sancte Margarite vel infra quindecim dies post celebracionem eiusdem festivitatis, abbas Sancti Laurencii unus post alium successive possint auctoritate propria dictum censum accipere sive pignorare in omnibus bonis eiusdem capellam. Ad hec nos Berengarius, Dei gratia abbas Sancti Laurencii, et Andreas, prior Terracie, \per ∕ nos et successores nostros presentes et futuros laudamus, concedimus et confirmamus predicta omnia, eo quia facta sunt ad comodum et utilitatem alterutriusque partis. Actum est hoc octavo idus iulii anno Domini millesimo CC tricesimo tercio. Guillelmus, monachus.* Sig+num Andree, dicti prioris Terra- cie.* + Berengarius, gratia Dei abbas Sancti Laurencii.* Bernardus, monachus.* Ferarius, monachus.* + [±4]avit his scriptis Raimundus Pertegacensis, Barchinonensis archidiaconus, tenens locum domini episcopi.* Sig+num Petri Ferrarii, testis.* S[ig]+[num] B[er]nardi de Calidis*. Ego magister Martinus subscribo.* Berengarius, monachus.* Signum + Guillelmi de Taschis.* Guillelmus, monachus.* Sig+num Petri de Bages, notarii publici Barchinone, qui hec scribi fecit et clausit cum litteris appositis in linea Vª et VIIª, et VIIIª et Xª, die et anno quo supra.

1233, juliol, 29 Trasllat 1261, febrer, 11 Maria de Pla, anomenada Borda, el seu ﬁll Arnau de Pla i l’esposa d’aquest Ferrera donen i estableixen a perpetuïtat a Guillem de Far i la seva esposa Berenguera una peça de terra que tenen per la seu de Barcelona, situada al territori de Barcelona, a la parròquia de Sant Pere d’Ègara, al lloc anomenat al costat del mas de Pla. Afronta a llevant amb la riera de Palau, a migdia amb un camí, a ponent amb uns camins nous i amb una tinença dels atorgants, 212 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

i a tramuntana amb el carrer que va a Palau. L’establiment es fa a condició que els receptors paguin un cens anual als atorgants de quatre diners barcelonesos, pagadors per la festa de Sant Feliu d’agost i que no proclamin cap altra senyoria; es reserven els drets dels senyors. Els autors prometen ser defensors i garants dels receptors. Reben per aquest establiment setanta sous de moneda de Barcelona. [A.] Original no localitzat. B.* Trasllat de l’11 de febrer de 1261: ACVOC-AHT. Pergamí III-29 (210 × 215 mm). Al dors: “[±6]la vinya d’en Po[±6]dos u[±10]” (s. XVI); “Prop lo mas Pla en la parròchia de Terrassa” (s. XVII); “101” (1685-1717); “Nº 29” (s. XX); “1233” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo 6º de nº 101 al 120” a l’inici del s. XVIII. C. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 101, ex B. Al marge esquerre: “Tarraça.” Regest: “Establiment fet per Maria de Pla viuda y son fill Arnaldo de Pla a Guillem de Faro y sa muller Berenguera de una pessa de terra que tenian y pocehian en la parròchia de Sant Pere de Tarraça en lo lloch anomenat junt al mas Pla. Que termina a sol ixent ab la riba de la Riera, a migdia en lo camí, a ponent ab los camins nous y ab honor de dita Pla, y a tremuntana ab lo carrer que va al Palau, a sens de 4 sous barcelonesos. En poder de Bernat de Fàbrica, notari de Tarraça, a 4 de les calendas de agost 1233.” D. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 101, ex C. Al marge esquerre: “Tarrasa.” Regest: “Establecimiento hecho por Maria de Pla, viuda y su hijo Arnaldo de Pla a Guillermo de Faro y a su muger Be- renguera de una pieza de tierra que tenían y posehian en la parroquia de San Pedro de Tarrasa en el lugar nombrado junto al mas Pla, que linda a oriente con la riba de la Riera, a mediodía con el camino, a poniente con los caminos nuevos y del honor de dicho Pla, y a cierzo con la calle que va al palao, a censo de quatro sueldos barceloneses. Ante Bernardo de Fábrica, notario de Tarra- sa, a 4 de las calendas de agosto de 1233.” a. Pergamins AHT, núm. 22 (regest i escatocol), ex B. b. Pergamins Priorat, núm. 73 (regest i escatocol), ex B. [Hoc] est translatum factum cuius series talis est: Notum sit omnibus quod nos Maria de Plano, que vocor Burda, et filius meus Arnaldus de Plano et uxor eius Fera[ria] per nos et omnes nostros presentes atque futuros damus et stabilimus et in presenti tradimus vobis Guillelmo de Faro et uxori vestre Berengarie et vestris in perpetuo quendam peciam terre, quam habemus per sedem Barchinone, et tenemus in territorio Barchinone, in parochia Sancti Petri de Egera, in loco vocato iuxta mansum nostrum de Plano. Affrontat autem ab oriente in ipsa ripa riarie Palacii, a meridie in camino, ab occiduo in caminis novis et in tenedone nostra, a circio in ipsa cararia que vadit ad Palacium. Sicut istas quatuor affrontaciones melius concluduntur, terminan- DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 213 tur, fixuriantur et assignantur, sic vobis et vestris semper damus et stabilimus cum ingressibus et egressibus suis et cum terminis et affrontacionibus suis et cum omnibus que infra sunt et erunt vel nominari possint, et cum omnibus melioramentis que unquam ibi fieri possint ullo modo. Et ut nos vel aliqua persona per nos numquam contra hec predicta venire non valeamus nec valeat. Et mitimus vos in corporalem possessionem cum hoc publico et semper valituro instrumento ad habendum, utendum, meliorandum, laborandum, expletandum atque in sana pace possidendum per omnia secula, salvo cum iure dominorum in omnibus. Tali vero condicione, quod predicta omnia pro nobis et nostris vos et vestri semper habeatis et teneatis, et donetis nobis et nostris annuatim pro censu in festo Sancti Felicis IIIIor denarios monete Barchino- ne valente marcham argenti LXXXª et VIIIº solidos et non aliud. Et ibi alium dominum non proclametis nec faciatis nisi nos et nostros, et nos et nostri erimus semper vobis et vestris legales auctores et defensores contra omnes personas, et faciemus semper vobis et vestris predicta et singula omnia integriter facere, tenere et habere in pace contra omnes personas, et de eviccione nos obligamus semper nos et in omnibus rebus nostris. Accipi- mus namque a vobis pro hac donacione LXXª solidos monete Barchinone, de quibus dictum habuerunt suam partem et sumus a vobis bene paccati. Actum est hoc IIIIº kalendas augusti anno Domini Mº CCº XXXª tercio. Sig+num Marie de Plano, sig+num Arnaldi de Plano, filii eius, sig+num Ferarie, uxoris eius, qui hec laudamus et firmamus. Sig+num Petri, acoliti, sig+num Bernardi de Sancto Christoforo, sig+num Ferarii de Bugera, testium. Ego Bernardus de Sancta Eugenia, prepositus domibus, qui hoc firmo salvo iure Canonice in homnibus SS. S+num Bertrandi, acoliti, scriptoris Terracie, qui hec scripsit die et anno quo supra. Sig+num Bernardi de Fabrica, notarii publici Terracie pro Bertrando Sancto Christoforo, notario, qui hoc translatum scripsit IIIº idus februarii in anno Mº CCº LXº die et anno prefixis in singulo scriptoris. 214 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

1236, abril, 26 Pere de Canet, clergue de Terrassa, en nom propi i com a procurador del prior de Terrassa, protestà perquè Bernat de Morera, batlle de Terrassa, interferia en la possessió de la notaria de Terrassa, que l’esmentat prior i els seus antecessors posseïren ﬁns al present, i també perquè nomenava tabel·lió i obligava els habitants de Ter- rassa a acudir-hi. El batlle negà que el dit clergue hagués posseït la notaria i expedís instruments públics, perquè des de feia quatre o cinc anys el rei, que té la jurisdicció del castell de Terrassa, nomenà Bertran de Santcristòfor tabel·lió per a la confecció dels instruments públics, que no podien ser expedits per escrivans que no tinguessin autoritat pública; el batlle també al·legà que el nomenament de notari pertanyia al rei, perquè a aquest pertoca la reglamentació general dels notaris, i molt més en els castells i viles de domini reial. Vistes les al·legacions i els testimonis presentats per ambdues parts i atès que molts instruments amb pública forma eren expedits pels clergues i per altres escrivans del lloc que no tenien l’autoritat pertinent, Pere Arbert, canonge i vicari del bisbe Berenguer de Barcelona, sentencia que el dret de nomenar tabel·lió del castell de Terrassa pertany al rei i al seu batlle, i que Bertran, el tabel·lió nomenat pel rei, posseeix l’esmentada notaria, però que el clergue demandant pot expedir testaments i instruments nupcials segons era costum i si els interessats volen acudir a ell; pel que fa a la propietat de la notaria, reconeix que pertany al prior de Terrassa i al monestir de Sant Ruf per donació de sobirans i per altres títols de dret. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-6 (250 × 345 mm). Al dors: “[…] del bisbe […] testaments [...] idus de maig […]” (s. XVI); “Scrivenia de Terrassa” (s. XVII); “136” (1685-1717). A l’interior del “Legajo 7º de nº 121 a 140” a l’inici del s. XVIII. Carta partida al marge dret. S’intueix a la part central inferior del document les restes d’una expressió iniciada amb “Ius” o bé “Ins”. La lletra E inicial de mòdul més gran és dibuixada i emplenada de tinta marronosa. Hi ha quatre forats importants al quart esquerre del document. Marge inferior força estripat que impedeix la lectura d’una part de text. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 136, ex A. Al marge esquerre: “Escrivania de Tarraça.” Regest: “Sentènsia en la qual se declara que Bertran de Canet, prevere que exersia lo ofﬁci de notari, pogués rèbrer per ell y sos substituts capítols matrimonials y testaments, n·obstant qualsevols concessions que lo prior de Tarraça agués fet de les escrivanias a qualsevols notaris. En poder de Bernat Branca, als 6 calendas de maig 1236.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 136, ex B. Al marge esquerre: “Escrivania de Tarrasa.” Regest: “Sentencia con la DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 215

qual declara que Bertrando de Canet, presbítero que exercía el oﬁcio de notario, pudiese recibir por él y sus substitutos capitulaciones matrimoniales y testamentos, no obstante qualesquier concesiones que el prior de Tarrasa hubiese hecho de las escrivanías a qualesquier notarios. Ante Bernardo Branca, a los 6 de las calendas de mayo de 1236.” a. Pergamins AHT, núm. 23 (regest i escatocol), ex A. b. Pergamins Priorat, núm. 74 (regest i escatocol), ex A.

Es tracta del primer document conservat que té com a objecte l’escrivania de Terras- sa. L’origen i la instauració d’aquesta a la vila de Terrassa i la concessió a Bertran de Sancristòfor, acòlit, de la notaria de Terrassa, han estat ja estudiats a PUIG, P.; SAN- LLEHÍ, J. Catàleg de l’Arxiu Notarial de Terrassa, 1984, p. 8 i s. Vegeu especialment pel que fa a la vida i ofici de notari de Bertran de Santcristòfor PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, 1992, p. 11-17. Trobareu també un estudi de l’evolució de la notaria i escrivania de Terrassa des dels inicis fins a la Guerra Civil Espanyola a PUIG I USTRELL, P. “Senyoria directa, domini útil i funció notarial...” 1994, p. 617-633. Citada i comentada a la tesi inèdita de FERRAN PLANAS, E. “El jurista Pere Albert i les Commemoracions”. 2001, p. 96 i 97. Eorum querebatur Petrus de Caneto, clericus de Ter[racia], pro se et pro priore de Terracia, cuius fuit procurator institutus, de Bernardo de Morera, baiulo de Terracia, qui non permittebat eum pacifice tene[re] et possidere notariam de Terracia, quam generaliter ipse et antecessores sui cons[ueve]runt tenere et habere in pace usque ad hec tempora, in que turbant ei possessionem ponendo ibi tabellionem ad quem homines illius castri venire compellunt, v[elu]t postulabat prefatum baiulum compelli, ut ab inquietacione cessaret et eum no[ta]riam ipsam permitteret pacifice possidere. Bernardus vero de Morera negabat prefatum clericum vel antecessores suos notariam ibi habuisse vel possedisse, et licet scribere tam ipse quam antecessores sui omnia instrumenta illorum qui ad e[um veni]ebant, quia tamen nullus certus erat ibi ordinatus notarius quam plures alii quos nominavit in castro predicto absque auctoritate clerici illius loci instrumenta conficiebant et publice. Que acsi a publico tabellione essent confecta, firmi[tatem] habebant et adhuc hodie habent. Nunc vero quasi a quatuor vel quinque annis citra dominus rex, qui temporalem iurisdictionem habet in castro illo, publicum et iuratum ibi tabellionem ordinavit, scilicet, Bertrandum de S[ancto Christof]oro, qui ab illo tempore tenuit ibi notariam publice et tenet1 adhuc, et ne habitatores illius loci per diversos scriptores auctoritatem publicam non habentes in conficiendis instrumentis de cetero contra iusticiam evagarent, mandavit ut non auderent de cetero nisi cum ordinato tabellione predicto sua conficere instrumenta. Unde dicebat predictus baiulus dominum regem esse in possessione collationis ipsius scribanie 216 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES maxime quia ad eum generaliter ordinacio notariorum spectat et potissime in castris suis et villis. Et quia dictus Petrus de Caneto, clericus, turbabat dictum Bertrandum, tabellionem domini regis, in possessionem ipsius notarie postulabat ipsum compelli ut ab inquietatione cessaret et dictum Bertrandum officium tabellionatus permitteret pacifice possidere. Visis itaque rationibus et allegationibus testibus super his ab utraque parte receptis et visis quam pluribus instrumentis publicam formam habentibus que in castro illo conficiebantur tam a clericis illius loci quam etiam ab aliis qui nullam auctoritatem habebant omnibusque cause meritis diligenter reconsideratis, ego Petrus Arberti, Barchinone [c]anonicus et vicarius domini Berengarii, Dei gratia Barchinonensis episcopi, partibus in mea presentia constitutis et allegationibus iuris et facti renunciantibus, de iure prefatum Petrum de Caneto, clericum, in possessionem officii tabellionatus, quod in ipsum vel antecessores suos de iur[e] cedere non potuit, sententialiter condempno et possessionem iuris ordinandi tabellionem in castro de Terracia domino regi et eius baiulo pro eo adiudico et [pro]nunciando dictum Bertrandum, ordinatum [a] domino rege tabellionem, esse in possessione notarie superius memorate. In confectionibus vero testamentorum et instrumetorum nupcialium in quibus tam de consuetudine illius loci quam de generali consuetudine illorum qui extra civitates morantur consuevit clericus advocari, liberam prefato clerico confectionem relinquo, ut in hac parte sicut consuevit possit scribere testamenta et instrumenta nupciarum, si parrochiani sue parrochie ipsum ad hoc duxerint advocandum [±5]e de cetero per baiulum domini regis in his duobus casibus ad alium scriptorem inviti ire compellantur et ne retrahantur, si ad ipsum clericum venire voluerit, predictum baiulum et dominum regem sententialiter condempno. Contra proprietatem vero \institutionis ∕ ipsius notarie, in qua pro priore de Terracia et domo Sancti Rufi incidenter fuit allegatum, quod ad dictum monasterium ex donatione principum et pluribus aliis modis [habe]bat, dicto p[rior]e et domui Sancti Rufi integrum ius conservo nec per hanc sententiam iure proprietatis ipsius monasterii in aliquo detrahatur. Lata hec sententia VIº kalendas madii anno Domini Mº CCº XXXº VIº. Signum + Petri [Ar]berti, Barchinonensis canonici et vicarii domini Berengarii, Dei gratia Barchinonensis episcopi.* Sig+num Bernardi Brancha, qui hoc scripsit, mandato Petri Arberti predicti cum litteris rasis et emendatis in linea VIª, ubi DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 217 scribitur “tenet”, et suprapositis in XVIª, ubi scribitur “institutionis”, die et anno quo supra. 1. tenet, escrit a sobre d’un espai raspat.

1237, juliol, 22 Guigó de Vedena, prior de Santa Maria de Terrassa, deu a Guerau de Canet i al seu germà Bernat de Canet dos-cents sous, que pagarà la meitat per Nadal i l’altra meitat per Pentecosta. Són ﬁdejussors Guillem d’Ametller i Bernat Guerau de Grallera. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 11r. La nota està ratllada amb quatre barres. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. I, núm. 93, ex R. XI kalendas augusti. Debent Gigo de Vedena, prior Sancte Marie de Terracia, Geraldo de Caneto et fratri suo Bernardo de Caneto et suis CC solidos. Paccare medietatem Natali et aliam medietatem Pente- costem. Fideiussores Guillelmus1 de Amenler, Bernardus1 Geraldi de Grayera. Testes.2 1. Nom amb indicació de ferma. 2. Testimonis no indicats.

1237, agost, 14 Bernat de Santcristòfor, la seva esposa Flàndria, llur ﬁll Bertran i la seva esposa Elisenda estableixen a Bernat Adei i la seva esposa Maria una terra, una costa i tots els drets que hi tenen per la casa de San- ta Maria de Terrassa al lloc esmentat sota el mas de Paradís, llevat dels arbres que retenen els donadors. Afronten a llevant amb el torrent de Paradís, a migdia amb l’honor de Bernat Guerau, tinença del mas de Paradís, a ponent amb una tinença del mas Adei i a tramuntana amb el mas de Paradís. Tindran la peça a cens anual d’un parell de gallines per Sant Miquel i reben tres sous. [A.] Original no localitzat. 218 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 14r. La nota està ratllada amb cinc barres. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. I, núm. 123, ex R. XVIIII kalendas septembris. Donant et stabiliunt Bernardus de Sancto Christoforo et uxor eius Flandria et ﬁlius eorum Bertrandus et uxor eius Eligsendis per se et suos Bernardo Adey et uxori sue Marie et suis omnem illam terram1 et costam et omnes directos, voces et rationes, quas habent et tenent per domum Sancte Marie de Terracia in loco vocato subtus mansum suum de Paradisio, \ preter arbora, que retinent, que ibi sunt ∕. Affrontat ab oriente in torrente2 de Paradi- sio, a meridie in illo honore Benardi Geraldi, tenedone mansi de Paradisio, ab occiduo in tenedone mansi Adey, a circio in manso de Paradisio. Et habeant ea predicta et tenea(n)t pro eis et suis tali conditione, quod donent eis et suis annuatim pro censu in festo Sancti Michaelis I par gallinarum. Accipiunt III solidos. Testis Guillelmus de Sala. 1. A continuació ratllat et arbora. 2. A continuació ratllat riaria.

1237, octubre, 22 Sentència a favor de [Guigó], prior de [Santa Maria de] Terrassa, per la qual se li restitueix una penyora de quatre-cents sous sobre una honor i un alou a Santa Eulàlia de Provençana [Santa Maria de] Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Sant Andreu de Palomar, Santa Maria de Badalona i Sant Adrià [del Besòs]. Com que aquests béns són eclesiàstics no poden ser alienats, i retornen a l’esmentat priorat. [A.] Original no localitzat. Al dors molt probablement: “87” (1685-1717). A l’interior del “Legajo 5º de nº 81 al 100” a l’inici del s. XVIII. Encara es podia trobar el 9 de juliol de 1801 i el 4 de juny de 1815. B.* Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 87, ex A. Al marge esquerre: “Sentènsia a favor del prior de Terrasa. Vide.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 87, ex B. Al marge esquerre: “Sentencia a favor del prior de Tarrassa. Vide”. Re- gest: “Sentencia proferida a favor del prior de Tarrasa, declarando que en atención que uno de sus antecesores prior había empeñado por quatrocientos sueldos un honor y alodio en Santa Eulalia de Provensana, Cornellá, San Juan Despí, San Vicente dels Horts, San Andrés de Palomar, Santa Maria de Bada- DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 219

lina y San Adrián. Y como los bienes eclesiásticos no podían ser enagenados se condenó fuesen restituidos al dicho priorato. Ante Pedro Marqués, notario de Barcelona, a 11 de las calendas de diciembre de 1235.” [D]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex B. a. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 32, ex D. Sentènsia proferida en favor del prior de Tarraça declarant que atès que un de sos entecessors prior havian enpenyorat per 400 sous un honor y alou en Santa Eulària de Provensana, Cor- nellà, Sant Juan de Espí, Sant Vicens dels Orts, Sant Andreu de Palomar y Santa Maria de Badalona, Sant Adrià, y com los béns ecclesiàstichs no podian ser alienats, se condemna fossen restituïts a dit priorat. En poder de Pere Marquès, notari de Barcelona, a 11 de las calendas de novembre 1237.

1238, febrer, 10 Ferrer Vidal i la seva esposa Maria donen i permuten a Ramon de Colomer, a la seva esposa Pereta, a llur fill Ramon i l’esposa d’aquest Ferrera, dues sorts de terra que tenen pel rei al Colomer, davant l’era i sobre el pou, segons foren dividides entre ells, Joan de Pla i Pere de Sunyol. Queda reservat el dret del rei. Els receptors donen a canvi una peça de terra que tenen per la casa de Santa Maria de Terrassa, segons està dividida amb Guillema d’Olosta, que va cap a un torrent, al lloc anomenat Avones. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 31v. La nota està ratllada amb tres barres. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. I, núm. 297, ex R. IIII idus februarii. Donant et comutuant Ferrarius1 Vitalis et uxor eius Maria per se et suos Raimundo de Columbario et uxori sue Perete et filio eorum Raimundo et uxori sue Ferrarie duas sortes terre, quas habent et tenent per dominum regem ad ipsum Columbarium,2 ante aeram et super puteum, sicut dividunt cum ipsis et cum Iohanne de Plano et cum Petro Suyolli. Et habeat ea predicta, salvo iure domini regis. Simili modo comutuant Raimundus de Columba- rio et uxor eius Pereta et filius eorum Raimundus et uxor eius 220 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Ferraria per se et suos Ferrario Vitali et uxori sue Marie et suis, pro emenda dictarum duarum peciarum terre, aliam peciam terre, quam habent et tenent per Sancta Mariam Terracie, sicut dividit cum ipsis et cum Guillelma Olosta, et vadit usque ad torrentem, in loco vocato Avones. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació ratllat affrontat ab oriente.

1238, març, 3 Guigó, prior de Santa Maria de Terrassa, i el seu convent donen en feu a Guillem de Montornès unes cases, que tenen per l’atorgant els hereus del difunt Ramon de Rodor a la sagrera de Sant Martí de Teià, una feixa de terra amb oliveres, on se situen les esmentades cases, que també tenen per l’atorgant els hereus citats, i totes les honors i possessions que aquests hereus tenen per la casa [de Santa Maria de Terrassa] a la parròquia [de Sant Martí de Teià]. La donació es fa a condició que un cop mort el receptor el feu retorni al priorat. Guillem de Montornès promet ser defensor i garant d’aquest priorat. A continuació, s’hi capbreven les rendes que el priorat rebia dels seus dominis de Teià: del camp anomenat de Femades, que té Bernat Duran, la setena part [de la collita] i el cinquè; del mas d’Ermengol de Teià, també la setena part; del mas Lledó, la setena part i la tasca; del mas de Guillem Franc, la setena i el quart; de Femades, la setena part; del camp de Clapers, la setena i la quarta part dels agrers; del camp que hi ha al costat de l’església el quart, de l’olivera la meitat i de la sagrera un parell de capons. Un ma- sover haurà d’alimentar un porc, del qual donarà la meitat per Nadal. De la coromina de Quadró i de la coromina anomenada Tascal, el quart; del camp de la Roca de Seix, la tasca. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-31 (235 × 220 mm). Al dors: “Sant Martí de Tayà. 196” (s. XVI); “Cartas de alous [qui són] de Sanct Martí de Tiana” (s. XVII); “Alou de Tayà” (s. XVII); “103” (1685-1717); “Nº 31” (s. XX); “1237” (Datació S. Cardús). Carta partida. A l’interior del “Legajo 6º de nº 101 al 120” a l’inici del s. XVIII. Hi ha un estrip al centre de les dues darreres línies que no afecta la comprensió del text. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 103, ex A. Al marge esquerre: “Tayà.” Regest: “Establiment o consisió ad tempus feta per lo prior de Tarraça a Guillem de Montornès de unas casas que foren de Ramon de Podore o Sodore y aquellas tenia per dit prior en la parròquia de Sant Martí de Tayà y en la sagrera de la iglésia. Ídem, una fexa de terra ab un olivar en DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 221

la qual estan cituadas ditas casas y de les demés pessas de terra que allí tenia dit Ramon Sodore y altres personas, la qual consesió feren ab fur de què aju- dàs, valgués i defensàs ab persona y hisienda al convent de Santa Maria de Tarraça. En poder de Jaume de Portu, notari públic de Barcelona, a 4 de mars 1237.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del Reportorio, núm. 103, ex B. Al marge esquerre: “Tayá.” Regest: “Establecimiento o conce- sión hecha por el prior de Tarrasa a Guillermo de Montornés de unas casas que fueron de Ramón de Podor o Sodore y tenían por dicho prior en la parroquia de San Martín de Tayá y en la sagrera de la yglesia. Ytem, otra feixa de tierra con un olivar en la que se hallan edificadas dichas casas y de las demás piezas de tierra que allá tenía dicho Ramón Sodore y otras personas cuia con- cesión hicieron con el feudo de que ayudase, valiese y defendiese con persona y bienes al convento de Santa Maria de Tarrasa. Ante Jayme de Porta, notario público de Barcelona, a 4 de marzo de 1237.” a. Pergamins AHT, núm. 25 (regest i escatocol), ex A. b. Pergamins Priorat, núm. 75 (regest i escatocol), ex A. Sit notum cunctis quod nos Gigo, prior, et conventus domus Sancte Marie de Terracia damus et concedimus tibi Guillelmo de Monte Tornesio ad feudum in omni vita tua domos, quas heredes quondam Raimundi de Rodore tenent per nostram domum in parrochia Sancti Martini de Tayano, in sacraria eiusdem ecclesie, et faxiam terre cum olivaria et pertinenciis, in qua sedent ipse domus, et omes alios \ honores ∕ et possessiones quos dicti heredes quondam Raimundi de Rodore et quelibet alie persone tenent vel debent tenere per nostram domum in dicta parrochia, tam illos, scilicet, honores quos nostra domus possidet vel alique persone per eandem domum possident, quam illos quos alique persone detinent seu retinent pertinentes ad ipsam domum nostram. Hec itaque omnia et singula cum omnibus suis fructibus, censibus, redditibus, agrariis et eximentis, quos nostra domus ibi accipit vel accipere debet, et cum toto iure et dominio nostro teneas et possideas1 pacifice et quiete in tota vita tua ad feudum nostre domus, et damus et cedimus tibi omnia loca, iura et acciones que nobis vel nostre domui competunt contra omnes personas detinentes aliquos honores spectantes ad nostram domum vel aliquid de iure eiusdem domus nostre. Quibus omnibus possis uti et experiri contra ipsas personas que detineant sive detinuerint aliquid de iuribus nostre domus in iuditio et extra et in curia et extra curiam quemadmodum nos possemus ante huiusmodi cessionem. Promittentes nos habere ratum quicquid parte fuit, actum bona fide super hiis et ad bonum intellectum sine preiudicio nostre domus, \ post obitum vero tuum hec in ius et dominium nostre domus integre devol- vantur. ∕ Ad hec igitur ego Guillelmus de Monte Tornesio promitto 222 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES vobis Gigono, priori, et conventui domus Sancte Marie de Terracia quod semper dicta tenuero dictum feudum, ero adiutor, valitor et deffensor dicte domus vestre et inquiram bonum et profituum eiusdem domus toto posse meo bona fide, \ et post obitum meum ea que mihi superius dedistis cum omnibus suis melioramentis in dominium vestre domus sint devoluta. ∕ Actum est hoc quinto nonas marcii anno Domini Mº CCº XXXº septimo. S+num Gigonis, prioris domus Sancte Marie de Terracia, qui hoc firmo signo laycali, in manu Iacobi de Portu, notarii subscripti, cum propria manu non consueverim scribere nomen meum. S+num Guillelmi de Monte Tornesio, qui hec laudo et firmo. Sig+num Petri, presbiteri et capellani Terracie, qui hoc firmo.* S+ Raimundi de Flasano, presbiteri, canonici Sancti Rufi.* S+num Poncius, canonici Sancti Rufi, presbiteri.* S+num Stefanus, canonici Sancti Rufi.* Sig+num Guillelmi de Caneto.* Sig+num Guillelmi Petritioli.* Sig+num Iacobi de Portu, publici Barchinonensis notarii, qui hec scripsit cum litteris appositis in IIIª et in Xª, et in XIIª lineis, die et anno prefixis.

Hii sunt honores et exitus qui detinentur domui Sancte Marie de Terracia in parrochia de Tayano, quos ipsa domus habet in dicta parrochia. Primum, detinet ipsi domui Bernardus Durandi campum qui dicitur de Femadis, de quo debet dare VIIam partem. Item, de manso Ermengaudi de Tayano debet accipere ipsa domus VIIam partem. Et de manso de Letone, VIIam partem. Et de manso Guillelmi Franch, VIIam partem. Et de Femadis, VIIam partem. Et de campo de Claperiis, VIIam partem, et dat de agrariis, quartum. Et mansus de Ermengaudo dat ta(s)cham. Et mansus de Letone, tascham. Et mansus Guillelmi Franch, quartum. Campus, qui est iuxta ecclesiam, quartum, et de olivera, medietatem, et de sagraria, unum par caponum. Et masoverius debet nutrire unum porchum et in Nathale Domini debet dare medietatem de ipso porcho domui. Campus de Femadis donat quintum. C[ondam]ina de Quadron donat quartum et condamina que vocatur Taschal donat quartum. Campus de Rocha de Sex, tas[cham]. 1. s corregeix o. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 223

1238, juny, 7 Guigó, prior de Terrassa, deu a Guillem de Cabanes tres-cents sous de moneda de Barcelona, aprofitats per a necessitats de la casa que regenta i com a lliurament del violari de Bernat de Bonastre, la meitat dels quals s’han de pagar per Nadal i l’altra meitat per Pas- qua. Són fidejussors Bernat Guerau, Ramon d’Arenes, Ramon de Santfeliu i Martí de Vinyals. Allibera de danys els fidejussors, que hi donen fermança. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 43v. La nota està ratllada amb tres barres. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. I, núm. 406, ex R. VII idus iunii. Ego Gigonus,1 prior Terracie, debeo tibi Guillelmo de Cabaneis et tuis CCC solidos monete Barchinone, quos ego misi in proficuo et in rebus necessariis domus, \ et in deliberare violarium Bernar- di de Bonastre. ∕ Paccare medietatem Natali et aliam medietatem Pasche. Fideiussores Bernardus1 Geraldi, Raimundus1 de Arenis, Raimundus1 de Sancto Felice, Martinus de Viyalibus. Testis Bernardus de Sancto Christoforo. Promitit Gigonus1 eycere de omni dampno dictas firmancias.2 1. Nom amb indicació de ferma. 2. Al marge, signe propi d’aquest tipus de clàusula a manera de calderó.

1238, juny, 7 Guigó, prior de Terrassa, deu a Pere de Celler cent vint sous, invertits en el violari fet a Bernat de Bonastre, que caldrà pagar per Nadal. Són ﬁdejussors Guillem Martí de Clapers, Martí de Vinyals i Ramon de Santfeliu. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 43v. La nota està ratllada amb quatre barres. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. I, núm. 407, ex R. 224 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

[VII idus iunii.] Ego Gigonus,1 prior Terracie, debeo tibi Petro de Sellerio et tuis CXX solidos. Paccare Natali. Fideiussores Guillelmus1 Martini de Claperiis, Martinus1 de Viyalibus, Raimundus1 de Sancto Felice. Quos CXX solidos ego misi et persolvi ad violarium ad deliberan- dum Bernardum de Bonastre.2 1. Nom amb indicació de ferma. 2. Segueix un espai de sis línies en blanc.

1238, setembre, 19 Controvèrsia suscitada entre Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, d’una banda, i Eimeric de Provençals, de l’altra; el prior demanà a Eimeric els seixanta-tres sous que aquest havia d’aportar per raó del vestuari d’un prevere que Bernat Sabater havia de satisfer a l’esmentada casa. Això succeïa perquè Eimeric tenia les honors de Bernat Sabater. Eimeric, per la seva part, digué que no ho faria ﬁns que el prior desembargués l’honor que Bernat Sabater tenia per Santa Maria de Terrassa [i que Eimeric tenia per Bernat]. El prior, a continuació, replicà que s’havia emparat de l’esmentada honor perquè considerava que Eimeric no el defen- sava dels malfactors, que amb els danys que provocaven perjudi- caven la casa de [Santa Maria de] Terrassa. El jutge Guillem Ponç, nomenat per dirimir la causa per Ferrer Alamany, sotsveguer de Barcelona, un cop vistes i escoltades les raons i al·legacions presentades per les parts, sentencià que Eimeric pagués els seixanta- tres sous al prior i que aquest desembargués l’honor d’Eimeric. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-32 (180 × 205 mm). Al dors: “Carte de Sabadello” (s. XIII); “Carta controversie inter priorem et Eymericum super vestuarium unius canonici” (s. XVII); “Nº 32” (s. XX); “1238” (Datació S. Cardús). A la part inferior del document: “Probavit.” Carta partida. a. Pergamins AHT, núm. 26 (regest i escatocol), ex A. Inter Gigonem, priorem domus Sancte Marie de Terracia, ex una parte, et Eymericum de Provincialibus, ex altera, agitata fuit questio in huiusmodum. Petebat siquidem dictus prior ab ipso Eymerico sexaginta tres solidos, quos ipse Eymericus promisserat persolvere dicte domui ratione vestuarii unius presbiteri, quod Ber- nardus Sappaterius debet dare dicte domui de Terracia eo quare ipse Eymericus tenet honores dicti Bernardi Sappatarii, sed dictus DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 225

Eymericus ex adverso respondens dicebat concedebat eius quod dictos LXIII solidos promiserat dare et persolvere dicte domui, sed non persolveret eos nec tenebatur persolvere nisi ipse prior desempararet ei prius honores et feudum quem Bernardus Sappa- tarius pro dicta domo de Terracia tenebat que sibi emparaverat. Dictus vero prior iterum contra prefatum Eymericum replicabat dicens quod illum honorem emparaverat ipsi Eymerico eo quare non deffendebat illum honorem a quibusdam malefactoribus qui dampna inferebant in ipso honore ad preiudicium domus de Terracia, et non emparaverat illum ei ratione ipsorum LXIII solidorum perpetuo quod premissa occasione non potuerat se ex- cusare ad \ ipsos ∕ LXIII solidos persolvendos. Unde ego Guillelmus Poncii, datus iudex in hac causa a Ferrario Alamagni, subvicario Barchinone, visis et auditis rationibus et allegationibus utriusque partis, habito prudentum consilio, de iure pronuncio quod dictus Eymericus1 persolvat dicto priori dictos LXIII solidos ratione dicti investiarii in continenti. Et ipse prior desemparet ei honorem hoc tamen salvo quod ipse Eymericus ﬁrmet ei directum super questionem quam ipse prior contra eum habet eo quare non deffendat ipsum honorem a malefactoribus. Lata est hec sententia idus septembris anno Domini M CC XXX octavo et scripta XIIIº kalendas octobris eodem anno. (S)+num Guillelmi Poncii.* S+num Ferrarii Alamagni, Bar- chinonensis subvicarii.* Sig+num Iacobi de Portu, publici Barchinonensis notarii, qui hec scripsit cum litteris appositis in linea VIIIIª et emmendatis in linea XIª, die et anno preﬁxis. 1. Escrit a sobre d’un espai raspat.

1238, setembre, 30 Pere de Santcristòfor fa testament. Nomena marmessors el seu ﬁll Pere, Bernat de Santcristòfor i Bertran de Santcristòfor. Deixa el seu cos a Santa Maria [de Terrassa] amb vint sous, a l’obra de Sant Pere [de Terrassa] tretze sous, a l’obra de Sant Miquel [de Terras- sa] dos sous, a Sant Llorenç [del Munt] dos sous, a Santa Maria de Montserrat dotze diners, a la Seu [de Barcelona] dotze diners, a Sant Cugat [del Vallès] dotze diners, a Sant Jaume [de Galícia] 226 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

dos sous, als captius dotze diners. Deixa tres-cents sous al seu fill Bernat en concepte d’heretament i mana que sigui educat durant cinc anys; tres-cents sous al seu fill Bertran, que rebrà ensenya- ment en el mestratge de pelleteria durant quatre anys; vint sous al seu fill Ramon, si els vol, en concepte d’heretament, amb els mil tres-cents sous que ja rebé quan marxà a Montpeller. Com a millora deixa el mas al seu fill Pere, que dotarà el casament de Guillema, filla del testador, amb el consens dels marmessors i dels seus amics. Deixa a la seva esposa Estefania el domini dels seus béns i l’encàrrec de satisfer els seus deutes i deixes. Li reserva el dret sobre la meitat dels béns, per un cas de discòrdia entre ella i el seu fill Pere, que revertiran a l’esmentat fill en el moment de la mort d’Estefania. Disposa la successió pel cas de mort i manca de descendents dels seus fills. Deixa tot l’oli, cent quarteres de blat i quatre cafiços de vi sobrers a disposició dels marmessors. També deixa tres sous al capellà, divuit diners al monjo [de Sant Pere] i dotze diners a cadascun dels canonges [de Santa Maria de Terras- sa]. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 48r. La nota no està ratllada. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. I, núm. 445.

La nota fou escrita per una mà coetània i diferent de la de Bertran acòlit, molt probablement per Arnau, prevere, que l’any 1253 apareix com a rector de Sant Martí de Sorbet (Arxiu Fontcuberta. Fons Sentmenat. Pergamí S1601048). Els testaments eren redactats, i tenien la competència per a fer-ho, pels capellans de Sant Pere de Terrassa. En aquesta data ho era Pere, prevere, però la lletra l’hem identificada amb la d’Arnau, que potser aleshores era només un acòlit. Per aquests motius no és gens habitual trobar testaments anotats als capbreus notarials. En aquest cas, com que el notari Bertran acòlit fou elegit com a marmessor del testador, probablement es volgué conferir una seguretat jurídica més gran amb la seva inclusió com a nota de registre. A la nota hi manca el formulari habitual i hi consten tots els acords de manera sintètica. II kalendas octobris. Petrus de Sancto Christoforo facit suum testamentum. Eli- git manumissores scilicet filium suum Petrum, B[ernardum] de Sancto Christoforo et Bertrandum de Sancto Christoforo. Dimitit corpus suum Sancte Marie cum XX solidis, et operi Sancti [P] etri XIII solidos, et Sancto Michaeli operi II solidos, et Sancto Laurentio II solidos, et1 Sancte Marie Montis Serrat XII denarios, et sedi XII denarios, et Sancto Cucuphato XII denarios, et Sancto Iachobo II solidos et captivis XII denarios. Dimito filio DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 227 meo Bernardo CCC solidos pro sua hereditate, et mando quod doceatur ut pertinet V annos. Dimito filio meo Bertrando CCC solidos, et mando quod doceatur de magisterio pellicerie per IIII2 a(n)nos. Dimito filio meo Raimundo XX solidos, \ si voluerit eos accipere ∕, pro sua hereditate cum mille CCC solidis, quos habuit quando didicit apud Montem Persulanum. Dimito filio meo Petro \ pro melioracione ∕ totum meum3 mansum cum suis pertinenciis et tenedonibus, et mobile et omnia que habeo aliquo iure vel racione. Et quod ipse maritet filiam meam Guillelmam incontinenti cum consilio manumissorum et suorum amicorum honorifice secundum posse domus sue. Et ipse Petrus persolvat et restituat omnia mea iniuria simul cum uxore mea, et persolvat4 mea d[ebit]a et lexas. Dimito uxorem meam Stephaniam dominam et potentissimam de omnibus predictis, et quod ipsa5 adiuvet persolvere mea debita et dictas hereditates et mea iniuria. Et si forte discordia evenerit inter filium meum Petrum et dictam uxorem meam Stephaniam, dimito ei medietatem de omnibus predictis, quam medietatem teneat [in] omni vita sua, et post obitum eius revertatur filio meo Petro. Et ipse uxor mea persolv[a]t medietatem de omnibus predictis lexis et debitis et iniuriis.6 Et mando quod, si aliquis filiorum meorum obierint sine infante vivo legitimo coniugio, sua hereditas remaneat Petro, filio meo. [Et] si Petro, remaneat Arnaldo. Et si Arnaldo, remaneat Bertrando. Delibero [i]ncontinenti in posse meorum manumissorum omnem oleum, \ [..] octogi(n)ta quartarias vel plus ∕, [quem] habeo hic vel ubique, et totum meum bladum et vinum, quod superfluum fuerit, scilicet, bladum C quartarias et IIII cafigs de bono vino, et tot et tantas de aliis rebus usque su[a] maritata. Dimito capellano III solidos, et monaco XVIII denarios, et unicuique canonico XII denarios. 1. A continuació ratllat Mo(n)tis. 2. El primer numeral corregeix un V. 3. meum s’inicia amb una q innecessària i no esmenada. 4. Al text persolvant. 5. A continuació ratllat persol(vat). 6. Al text iniuriss.

1238, octubre, 2 Bernat Ferrer, de Castellar, desitja anar a l’host de València i fa testament. Nomena marmessors el seu germà Pere Ferrer, Bertran de Santcristòfor i Pere Agulló. Deixa tres-cents sous per al bé de la seva ànima destinats a les esglésies i pels torts que ha comès; 228 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

d’aquests tres-cents, en deixa quaranta a un fill seu bord, fill d’Avinent Grassa, cinquanta a Nina Riculfa i cinquanta a l’obra de Sant Pere [de Terrassa]. La resta d’aquests sous es distribui- ran segons el criteri dels marmessors. Al seu germà Ferrer dóna dos-cents sous, dels quals cent set els té en comanda. Al seu ger- mà Jaume dóna cent sous. A la seva germana Esclarmonda, cent sous. Al seus pares Pere Ferrer i Berenguera, quatre mil sous que puguin emprar segons la seva voluntat i per refer els seus torts. A la seva germana Berenguera deu sous amb aquells tres-cents que ja li havia donat en concepte d’aixovar el dia de les seves noces. Al seu germà Guillem deixa els sis-cents trenta-vuit sous que segons consta en cartes públiques aquest encara li devia. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 48v. La nota no està ratllada. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. I, núm. 446, ex R. VI nonas octobris. Ego Bernardus1 Ferrarii de Castellare, \ cupiens yre in exercitum Valencie ∕, facio meum testamen[tum, in] quo eligo meos marmunissores Petrum Ferrarii, fratrem meum, et Bertrandum de Sancto Christoforo et Petrum Aguyoni, quibus precipio quod distribuant omnes [lexa]s meas, sicut [±10]. Primum, accipio pro anima mea CCC solidos, quos marmunissores meos distribuant et dividant pro ecclesiis et pro iniuriis meis, sicut2 ipsi cognoscerint faciendi, si forte in hoc viatico obiero. Primum dimito, \ de illis CCC solidos ∕, cuidam filio bordo, filio Avinentis Grasse, XL solidos, et Nine Riculphe L solidos, et operi Sancti Petri L solidos, et residuum illorum, sicut marmunissores cognoscerint. Dimito Petro Ferrarii, fratri meo, CC solidos, de quibus tenet a me in comanda CVII solidos. Dimito fratri meo Iacobo C solidos. Dimito3 sorori mee Sc[larmun]de C solidos. Dimito patri meo Petro Ferra- rii et matri mee Berengarie CCCC solidos, quos semper habeant ad suas voluntates faciendas, \ et ut ipsi adiuvarent reficere mea iniuria cuncta ∕. Dimito sorori mee Berengarie X solidos, cum illis CCC solidis, quos iam ei dedi ad diem nupciarum suarum in suo exovare. Dimito fratri meo Guillelmo DCXXXVIII solidos, quos mihi debet in cartis publicis. Et si forte \ aliquis ∕ istorum fratrum meorum vel sororum obierint sine infante legitimo, omnes lexas revertantur ex uno ad alterum semper alteri maiori. Delibero modo de presenti omnes res meas, ubicumque sunt vel fuerint in posse DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 229 marmunissorum meorum, quod nullus in ipsis rebus tangere posset nec accipere in aliquo [±5] omnia supradicta penitus complentur. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació ratllat devertat. 3. A continuació ratllat fratri meo.

1238, octubre, 8 Ramon de Santfeliu, per a remissió de la seva ànima i dels seus pares, dóna a la mongia de Sant Pere [de Terrassa] i a Miquel, monjo, i als seus successors els masos Parellada i Boadelles, que té en alou i comprà a Oliver de Togores, a condició que ell i els seus successors els tinguin sempre en honor de Déu i de Sant Joan, celebrin missa a l’altar de Sant Joan els dilluns, divendres i dissabte de cada setmana, i si passa un any sense fer aquest servei, els seus recuperaran els masos i els donaran a una altra casa religiosa. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 49v. La nota no està ratllada. R.1 Extracte fet vers 1502: ACVOC-AHT: Fons notarial, Recull d’actes, 1237-1502, f. 24v, ex R. Al marge esquerre: “La mongia”; a la dreta: “mas Perellada e mas Buadelles”. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. I, núm. 457, ex R. VIII idus octobris. Ego Raimundus1 de Sancto Felice, pro remissione anime et parentum meorum, dono Deo et monachie Sancti Pe[tri] et vobis Michaeli, monacho eiusdem loci, et omnibus vestris successoribus omnes illos duos mansos de Peralata et de Buadel[lis] cum omnibus pertinenciis et tenedonibus suis, cum omnibus hominibus et feminabus, et omnibus se habentibus et habere debentibus, cum omnibus exitibus, redditis et proventibus, et cum censibus, serviciis, usaticis, dominacionibus et servitutibus et emprivis, cum locidis, ﬁrmamentis et stacamentis, sicut melius habeo per alodium et emi de Ollivario de Tegores. Sub tali conditione, quod vos et omnes monachi post vos venturi semper in honore Dei et Sancti Iohannis et remissione anime mee et parentum meorum celebret missam dicto altari pro quaque ebdomada III dies, scilicet die lunis, die veneris et die sa- bbati, et nisi feceritis intus in inferno dampniﬁcetur, et de uno anno elapso, quod non fecisset servicium, habeant licenciam proximi mei recuperare predicta [et] dare in alio loco religioso. 230 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Testes Bernardus1 de Sancto Christoforo, Petrus1 Aguyoni, Guillelmus1 de Terracia. 1. Nom amb indicació de ferma.

1239, febrer, 9 Maria de Serra deu a Pere, capellà de [Sant Pere de] Terrassa, quinze sous que haurà de pagar per Sant Pere, [s’obliga] a si mateixa i els seus béns. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 59r. La nota no està ratllada. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. I, núm. 561, ex R. V idus februarii. Ego Maria1 de Serra debeo tibi Petro, capellano Terracie, XV solidos. Paccare Sancto Petro super se et res suas. Testes Bernardus de Sancto Christoforo, Arnaldus de Podiata. 1. Nom amb indicació de ferma.

1239, març, 8 Censor, ﬁlla de Berenguer Draper i Berenguera, ven a Pere de Condami- na i als seus una peça de terra que té per Santa Maria de Terrassa en concepte d’hereditat i de donació dels seus pares. Afronta a llevant i a ponent amb una tinença de Bernat d’Alcuba, i a migdia i tramuntana amb una altra dels Santfeliu. Queda reservat el dret del senyor i rep vint-i-dos sous. Censor jura l’acord. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit 1237-1242, f. 62r. La nota està ratllada amb dues barres. El dia de la data apareix esborrat i no es pot restituir. R.1 Extracte fet vers 1502: ACVOC-AHT. Fons notarial, Recull d’actes, 1237-1502, f. 25v, ex R. Al marge esquerre: “Sancta Maria Terracie.” Aquest assentament presenta la data de VIIIº idus marcii, que utilitzem per datar amb precisió l’entrada. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. I, núm. 610, ex R. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 231

[VIIIº idus marcii.] Ego Censor,1 ﬁlia condam Berengarii Draperii et uxoris sue Berengarie, vendo tibi Petro de Conamina et tuis quandam peciam terre, quam habeo et teneo per Sanctam Mariam Terracie, et ratione hereditatis et donationis patris et matris mee. Affrontat ab oriente et ab occiduo in tenedone Bernardi de Alcuba, a meridie et a circio in tenedone Sancti Felicis. Et habeatis ea predicta, salvo iure senioris. Accipio XXII solidos. Et hec iuro.2 Testes Bernardus de Sancto Christoforo, Petrus Aguyoni, Raimundus de Amenler, Ferrarius Draperii. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. Verb amb indicació de ferma.

1239, març, 30 Arnau Felid fa el seu testament. Nomena marmessors la seva esposa Guillema, el seu fill Guillem, Arnau Escuder i Guillem de Caba- nes. Deixa el seu cos i cinc sous a Sant Pere [de Terrassa], dotze diners a l’obra d’aquesta església, dotze diners a Santa Maria [de Terrassa], sis diners a Sant Miquel [de Terrassa], dotze diners al capellà, sis diners al monjo, sis diners a Sant Fruitós [de la vila de Palau de Terrassa], sis diners per als captius. A la seva filla Maria dos sous amb l’honor i els diners que li donà el dia de les seves noces. A la seva filla Berenguera dos-cents sous, que rebrà en dos anys a comptar des de Nadal. A la seva filla Beatriu dos sous amb els quatre mil que li donà el dia de les seves noces. Al seu fill Arn- au deu sous. Al seu fill Ferrer deu sous. A Ramona de Torrella dos sous. Al seu fill Guillem el mas i els béns mobles, i haurà de pagar els seus deutes i llegats. A la seva esposa la senyoria i la potestat sobre tot el que s’ha citat. Si moria el seu fill Guillem sense succes- sió, tot passarà d’un fill a l’altre per ordre de més edat. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 63v. La nota està ratllada amb quatre barres. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. I, núm. 626, ex R. Cit.: SOLER JIMÉNEZ, J. “De l’abisme al cel”, 2006, p. 106. III kalendas aprilis. Ego Arnaldus1 Felid, bono censu et bona memoria, facio meum testamentum, in quo eligo meos marmunissores Guillelmam, u(x) 232 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES orem2 meam, et filium meum Guillelmum et Arnaldum Scuderii et Guillelmum de Cabaneis, quod ipsi distribuant omnes res meas, sicut invenerint scriptum. Primum dimito corpus meum Sancto Petro, V solidos, et operi Sancti Petri de (Terracia) XII denarios, et Sancte Marie XII denarios, et Sancto Michaeli VI denarios, et capellano XII denarios, et monacho VI denarios, et Sancto Fructuosio VI denarios, et captivis VI denarios. Dimito filie Marie II solidos cum illo honore et denari(o)s, quos ei dedi ad diem nupciarum. \ Dimito filie mee Berengarie CC solidos, quos ei persolvantur de hoc Natale ad II annos ∕. Dimito filie mee Beatrici II solidos cum illis CCCC solidis, quos sibi dedi ad diem nupciarum. Dimito filio meo Arnaldo X solidos. Dimito filio meo Ferrario X solidos. \ Dimi- to Raimunde de Turredella II solidos ∕. Dimito filio meo Guillelmo totum meum mansum et omne mobile, \ et ipse solvat dicta debita et lexas ∕. Et dimito uxorem meam dominam et potentem de omnibus supradictis. Et si filius Guillelmus obierit sine infantem, predicta revertatur filiis meis ex uno ad alterum semper maiori, et si ipse obierit,3 revertatur dictis filiis meis semper maiori viventi. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. norem, [a.; 3. Al text obierint.

1239, març, 31 Pere de Bellver, la seva esposa Guillema i Ramona de Bellver venen a Pere de Celler i a la seva esposa Ermesenda una peça de terra que tenen per la casa de Santa Maria de Terrassa al lloc anomenat Vin- yers. Afronta a llevant amb una tinença de Berenguera de Nogue- res, a migdia amb una altra de Sança de Santfeliu, a ponent amb una tinença del venedor i a tramuntana amb un marge i amb una tinença de Sança de Santfeliu. Reben quaranta sous, dels quals els senyors han rebut llur part. Guillema jura l’acord. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 63v. La nota està ratllada amb tres barres i una banda creuada. R.1 Extracte fet vers 1502: ACVOC-AHT. Fons notarial, Recull d’actes, 1237- 1502, f. 25v, ex R. Al marge esquerre: “Sancta Maria Terracie”; al marge dret: “Viyers.” a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. I, núm. 627, ex R. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 233

II kalendas aprilis. Ego Petrus1 de Pulcro Visu et uxor mea Guillelma1 et Rai- munda de Pulcro Visu vendimus tibi Petro de Sellerio \ et uxori tue Ermesende ∕ et tuis quandam peciam terre, quam habemus et tenemus per domum Sancte Marie de Terracia in loco vocato Viyers. Affrontat autem ab oriente in tenedone Berengarie de No- geres, a meridie in tenedone Sancie de Sancto Felice, ab occiduo in tenedone nostra, a circio in margeno et in tenedone Sancie de Sancto Felice. Accipimus XL solidos, de quibus domini habuerunt suam partem. Et hec iuro ego dicta Guillelma.1 Testis Guillelmus Martini. 1. Nom amb indicació de ferma.

1239, abril, 12 Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, amb el consentiment de tots els canonges d’aquesta, ven a Guillem de Cabanes, per dos anys des de la següent festa de Santa Creu de Maig, el delme, la primícia i els drets que té a la vila de Palau [de Terrassa] i els seus termes per raó de Sant Fruitós. Promet restituir-li les pèr- dues eventuals per tempesta, segons el criteri de Bernat, Bertran de Santcristòfor i Pere Agulló, obliga el delme i tots els seus béns. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 64v. La nota està ratllada amb dues barres. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. I, núm. 638, ex R. Cit.: SOLER JIMÉNEZ, J. “De l’abisme al cel”, 2006, p. 103. [II idus aprilis.] Ego Gigonus,1 prior domus Sancte Marie de Terracia, cum assensu et voluntate omnium canonicorum eiusdem domus, vendo tibi Guillelmo de Cabaneis et tuis, de hoc primo venturo festo Sancte Crucis madii ad II annos primos venturos, totum decimum et primiciam et directos, rationes, quas habemus et habere debemus in villa Palacii et in suis terminis, ratione Sancti Fructuosii, promitendo tibi et tuis facere tenere in pace de omnibus personis usque ad dictum terminum. Et si forte grandine vel nebula ibi passa fuerit, promito tibi restituere ad consilium Bernardi et 234 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Bertrandi de Sancto Christoforo, et Petri Aguyoni, obligando eis totum illum decimum et omnia alia bona nostra.2 1. Nom amb indicació de ferma. 2. No hi ha indicació de testimonis.

1239, maig, 28 Guigó, prior de la casa de [Santa Maria de] Terrassa, amb el consentiment de tots els canonges d’aquesta, dóna a Berenguer de Vilar vitalíciament la batllia de les seves primícies de Terrassa, és a dir, del blat i dels productes derivats del blat i la verema, els quals reco- llirà el susceptor en persona, amb el seu animal i amb l’enviat del donador, si aquest el vol instituir. Si no ho vol, que sigui el propi susceptor qui li posi l’animal i informi l’esmentada casa. Haurà de portar les primícies i els productes derivats a Santa Maria de Terrassa i en rebrà el redelme per la seva feina, i cada any, per a aliment del seu animal, sis quarteres i mitja d’ordi per les messes, cinc quarteres d’espelta per la verema, i una somada de verema per dia de feina. Si el susceptor es posés malalt durant les messes i la verema, escollirà un enviat amb el consentiment del prior. Rep dos-cents sous i no podrà retirar-li la batllia donada si no li retorna aquesta quantitat. El susceptor serà fidel i jura que complirà la seva part. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 69r. La nota està ratllada amb dues barres. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. II, núm. 689, ex R. [V kalendas iunii.] Ego Gigonus, prior domus Terracie, cum assensu et voluntate omnium canonicorum eiusdem domus, dono tibi Berengario de Villare tantum in vita tua baiuliam nostram primiciarum Terracie, videlicet bladi et convivus bladi et vindemie, tali modo, quod tu ipsas primicias bladi et vini et dicta convivia bladi fideliter congreges et leves in tua propria persona et cum tua bestia, et cum nuncio nostro insimul, si nos ipsum mitere voluerimus, et si mitere nuncium noluerimus, mitas et habeas tu ibi dictum nuncium, et comendat in domo nostra, dum dictas primicias levaveris. Et omnes dictas primicias et convivia in domo nostra mitas, de quibus omnibus tu recipias et habeas tuum r[e]trodecimum pro tuo labore, DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 235 et habeas quolibet anno in messis pro tua bestia VI quartarias et mediam ordei \ pro cibaria ∕, et in vindemiis V quartarias de spelta pro cibaria bestie, et quoque die negociaturo unam somadam vindemie. Et si forte tibi infirmitas in tempore messium et vin- demiarum evenerit, mitas ibi unum bonum nuncium cum nostro consilio. Accipimus CC solidos. Et si forte nos ipsam baiuliam trahere1 voluerimus de [tuo] posse, facere non valeamus, donec prius reddiderimus tibi dictos CC solidos. Tamen sis semper inde legalis et fidelis in [omnib]us. Et hec ego, dictus Berengarius de Villare, iuro atendere et complere. Testes Raimundus de Sancto Felice, Bernardus de Sancto Christoforo, Petrus Aguyoni. 1. trahere … Petrus Aguyoni, és afegit a l’espai en blanc deixat a la nota anterior, a on es remet mitjançant una crida en forma d’una creu amb quatre punts.

1239, juny, 22 Guillem de Castellbell i la seva esposa Sabenca venen a Arnau Metge i als seus unes cases que tenen per Santa Maria de Terrassa a la vila de Palau de Terrassa. Afronten a llevant i a migdia amb cases de Bernat de Santcristòfor, a ponent amb un carrer públic i a tramuntana amb cases de Pere Aled. Reben cent-cinquanta sous, dels quals els senyors han rebut llur part. Sabenca jura l’acord. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 70v. La nota està ratllada amb quatre barres. R.1 Extracte fet vers 1502: ACVOC-AHT. Fons notarial, Recull d’actes, 1237-1502, f. 26v, ex R. Al marge esquerre: “Sancta Maria Terracie.”; al dret: “a la vila.” a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. II, núm. 703, ex R. X kalendas iulii. Ego Guillelmus1 de Castro Pulcro et uxor mea Sabencha vendimus tibi Arnaldo Medici et tuis quasdam domos nostras, quas habemus et tenemus per domum Sancte Marie Terracie in [vi]lla Palacii Terracie. Affrontant autem ab oriente et a meridie in domibus Bernardi de Sancto Christoforo, ab occiduo in vicco publico, a circio in domibus Petri Aled. Et habeatis ea predicta salvo iure domus2 predicte. Accipimus CL solidos, de quibus domini habuerunt suam partem. Et hec iuro ego dicta Sabencha. 236 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Testes Bernardus de Sancto Christoforo, Bernardus Ferrarii. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. La d inicial corregeix una p.

1239, desembre, 7 Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, dóna i estableix a Pere de Mata i als seus el mas Cucs, que afronta a llevant amb una tinença d’en Ginesta, a migdia amb una altra de Bernat Poch, a ponent amb una tinença de Pere de Ginesta i a tramuntana amb una de Bernat de Mujal, que és alou reial, a condició que el treballi i el millori. Donarà la tasca del pa i el vi, i dotze diners cada any per Nadal de la moneda que hi haurà en curs. Rep tres sous. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 85v. La nota està ratllada amb tres barres. Al marge esquerre: “Paccavit.” R.1 Extracte fet vers 1502: ACVOC-AHT. Fons notarial, Recull d’actes, 1237-1502, f. 27v, ex R. Al marge esquerre: “Sancta Maria Terracie.”; al dret “mas Cuchs.” a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. II, núm. 842, ex R. VII idus decembris. Ego Gigo, prior domus Sancte Marie de Terracia, dono et stabilio tibi Petro de Mata et1 tuis totum illum mansum de Co- chiis [… cum omnibus] pertinenciis et tenedonibus suis. Affrontat ab oriente in tenedone [… de] Ginesta, a meridie in tenedone Bernardi Poche, ab occiduo in tenedone Petri de Ginesta, a circio in tenedone Bernardi de Modiali, alodio regis. Et habeatis ea predicta, laboretis et melioretis, et de omnibus fructibus panis et vini donetis dicte domui ﬁdeliter tascham, et in festo Natalis Do- mini XII denarios, de qualibus moneta currerit in tempore census persolvendi. Accipimus a te III solidos. Testes Berengarius de Villare, Alegre de Pontets. 1. A continuació ratllat uxori.

1239, desembre, 10 Arnau de Pujada i la seva esposa Ramona donen i estableixen a Ra- mon Riambau una peça de terra que tenen per Sant Julià d’Altura DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 237

al lloc anomenat les Arenes. Afronta a llevant amb un torrent i amb una tinença del venedor, alou reial, a migdia amb una altra del venedor, alou de Sant Llorenç [del Munt], a ponent amb una tinença d’Arnau de Rugada, alou reial, i a tramuntana amb una de Guillem Mosterol, alou de Sant Julià [d’Altura]. Per la peça els susceptors donaran la tasca dels fruits a Sant Julià [d’Altura] i un parell de gallines per Santa Maria d’agost als atorgants, que reben quaranta sous tan bon punt els senyors han rebut llur part. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 86v. La nota està ratllada amb tres barres. R.1 Extracte fet vers 1502: ACVOC-AHT. Fons notarial, Recull d’actes, 1237-1502, f. 27v, ex R. Al marge esquerre: “Sanct Iulià.”; al dret “a les Arenes.” a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. II, núm. 851, ex R. IIII idus decembris. Ego Arnaldus1 de Podiata et uxor mea Raimunda damus et stabilimus [tibi Raimundo Ria]mbaldi2 et tuis quandam peciam terre, quam habemus et tenemus per [Sanctum Iulianum]2 Alture in loco vocato ad ipsas Arenas. Affrontat ab oriente in torrente et in nostra tenedone, alodio regis, a meridie in nostra tenedone, alodio Sancti Laurencii, ab occiduo in tenedone Arnaldi de Roga- da, alodio regis, a circio in tenedone Guillelmi Mosterolli, alodio Sancti Iuliani. Et habeatis ea predicta pro nobis et nostris, et donetis de omnibus fructibus tascham Sancto Iuliano, et nobis I par gallinarum in festo Sancte Marie augusti. Accipimus XL solidos, de quibus domini habuerunt suam partem. Testes Petrus Aguyoni. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. El text l’hem pogut completar amb l’extracte del document trobat a R1.

1239, desembre, 14 Miquel, monjo de Sant Pere [de Terrassa], reconeix a Guillem d’Ametller i al seu germà Berenguer que foren ﬁdejussors seus i dels seus béns en un deute de vuitanta sous a Salamó Cerç que s’ha de pagar en un any a partir de Nadal. Promet compensar-los qualsevol dany per la fermança que han fet. Berenguer de Vilar i Berenguer de Buadells són ﬁdejussors d’aquest reconeixement. 238 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

[A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 86v. La nota està ratllada amb tres barres. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. II, núm. 855, ex R. [XVIIII kalendas ianuarii.] Ego Michaelis,1 monachus Sancti Petri, recognosco et conﬁteor vobis Guillelmo de Amenler et fratri vestro Berengario et vestris, pro me et precibus meis fuistis ﬁdeiussores Salamoni Circio per LXXX solidos soluturos de hoc festo Natalis Domini ad I annum. Et si forte aliquid dampnum inde feceritis, promito vobis restituere. Fideiussores Berengarius de Villare, Berengarius de Buadellis. 1. Nom amb indicació de ferma.

1239, desembre, 14 Miquel, monjo, promet alliberar Berenguer de Vilar i Berenguer de Boadelles de la fermança que han donat al reconeixement fet per ell segons la nota anterior. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 86v. La nota no està ratllada. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. II, núm. 856, ex R. [XVIIII kalendas ianuarii.] Ego Michaelis1 promito eycere vos Berengarium de Villare et Berengarium de Buadellis de supradicta ﬁrmancia sub eviccione omnium bonorum nostrorum. 1. Nom amb indicació de ferma.

1239, desembre, 14 Guigó, prior de la casa de Santa Maria [de Terrassa], estableix a Gui- llem de Gonteres i a la seva esposa Maria una peça de terra que té en alou al terme de Terrassa, a la parròquia de Sant Martí de Sorbet, al lloc anomenat Peralada. Afronta a llevant amb una ti- DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 239

nença d’en Peralada, a migdia amb una de Vidal Bover, a ponent amb una tinença dels compradors i a tramuntana amb una d’en Peralada. Donaran un cens d’una gallina per Nadal i la tasca del fruits. Rep dos sous. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 87v. La nota està ratllada amb tres barres. Bona part de les quatre primeres ratlles està esborrada per la mullena i en fem una reconstrucció possible. R.1 Extracte fet vers 1502: ACVOC-AHT. Fons notarial, Recull d’actes, 1237-1502, f. 27v, ex R. Datat a IIII idus decembris. Al marge esquerre: “Sancta Maria Terracie.”; al dret “ad Petram Latam.” a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. II, núm. 863, ex R. [XVIIII kalendas ianuarii.] Ego Gigonus,1 prior domus Sancte Marie [Terracie … stabilimus] et concedimus vobis Guillelmo de Gonteriis et uxori vestre Marie [quandam pecie terre], quam habemus per nostrum alodium in termino Terracie, in parrochia [Sancti Martini] de Sorbeto, in loco vocato ad Petram Latam. Affrontat ab oriente in tenedone [de Pera]lata, a meridie in tenedone Vitalis Boverii, ab occiduo in vestra tenedone, a circio in tenedone de Peralata. Et habeatis ea predicta pro nobis et nostris, et dabitis unam gallinam Natali, et de omnibus fructibus tascham. Accipimus II solidos. Testis Bernardus de Sancto Christoforo. 1. Nom amb indicació de ferma.

1240, gener, 7 Sentència d’un plet suscitat entre Guigó, prior de Santa Maria de Ter- rassa, d’una banda, i Arnaueta, neboda i hereva del difunt Ber- nat Sabater, de Sabadell, i el seu marit, Eimeric de Provençals, de l’altra, a causa d’uns deutes contrets amb el prior. Sol·licitava aquest seixanta-tres sous a Arnaueta i Eimeric que Bernat Sabater havia de donar anualment pel vestuari d’un canonge, i cent vint sous per Bernat de Caldes i Ramon de Santfeliu. També reclama el prior quinze sous romanents dels cent sous llegats per Bernat Sabater per a les despeses funeràries. També quaranta parells de gallines que li devia en concepte del cens d’una vinya. D’altra banda, Arnaueta i el seu marit sol·licitaven dos-cents quatre sous en 240 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

moneda quaternal que Andreu, prior predecessor, devia a Bernat Sabater. La causa fou sotmesa a l’arbitri de Bernat de Pereres i de Guerau de Marina, que consideraren que Arnaueta i el seu marit haurien de pagar cent quaranta sous al prior en concepte de la composició deguda a Bernat de Caldes i Ramon de Santfeliu, i en concepte de les deixes testamentàries de Bernat Sabater. Guigó, d’una banda, i Arnaueta i Eimeric, de l’altra, es defineixen mútu- ament qualsevol reclamació. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-7 (185 × 345 mm). Al dors: “Carta compositionis inter prioris Terracie et heredes Bernardi Sabbaterii de Sabadello” (s. XIII); “164” (1685-1717); “1309” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo 9º de nº161 al 180” a l’inici del s. XVIII. Carta partida. No presenta subscripció notarial. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 164, ex A. Regest: “Concòrdia feta y firmada entre lo prior de Tarraça de una y Arneta Sabater, neta y hereva de Bernat Sabater de Sabadell, y Aymissi de Provincialis son marit sobre diversas cantitats de diners que lo un demanave a·l·altre y fou concordat que lo dit prior absolgués com absolgué a dita Arneta de tot lo que li podia dèurer y promesa dita Arnaleta y dit Aymissi de pagar a dit prior 190 sous. En poder de Durando, prevere, a 6 dels idus de janer 1239.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 164, ex B. Regest: “Concordia hecha y firmada entre el prior de Tarrasa de una y Arneta Sabater, nieta y heredera de Bernardo Sabater de Sabadell y de Aymis- side Provintialis su marido sobre diferentes cantidades de dinero que el uno pedía al otro y fue concordado que dicho prior absolviese como absolvió a la referida Arneta de todo quanto podía deberle y esta y su marido prometieron pagar al expresado prior 190 sueldos. Ante Durando, presbitero, a 6 de los ydus de enero de 1239.” a. Pergamins AHT, núm. 27 (regest i escatocol), ex A. b. Pergamins Priorat, núm. 76 (regest i escatocol), ex A. Inter Gigonem, priorem domus Sancte Marie de Terracia, ex una parte, agentem, et Arnalletam, neptem et heredem quondam Bernardi Sabaterii de Sabadello, et Aymericum de Provincialibus, maritum eius, ex altera, deffendentes, super variis ac diversis peticionibus questio vertebatur. Petebat namque dictus prior a dicta Arnalleta et Aymerico, marito suo, LXIII solidos, quos dictus Bernardus Sabaterii debebat dare annuatim ipsi priori et ecclesie de Terracia pro vestiario unius canonici, et CXX solidos ex altera parte adiudicatis sibi per laudem Bernardi de Calidis et Raimundi de Sancto Felice. Item, XV solidos ratione legati dicti Bernardi Sabaterii et residuum C solidorum solutis, legatis et in pensis funerariis. Item, petebat XL paria gallinarum, quas dicebat sibi deberi pro censu cuiusdam vinee quam per eum tenent. E converso, petebat dicta Arnalleta et maritus eius predictus a priore predicto CC IIII solidos monete quaternalis, quos Andreas, DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 241 predecessor ipsius, debebat dicto Bernardo Sabaterio. Super quibus omnibus et aliis universis questionibus et demandis quas una pars contra alteram poterat facere vel movere compromisserunt, sub pena centum solidorum, stare arbitrio et dictis Bernardi de Pirariis et Geraldi de Marina, promissa predicta pena ipsis arbitris et sibi ad invicem nisi eorum dictis et arbitrio comparerent. Unde nos Bernardus de Pirariis et Geraldus de Marina, predicti arbitri, a partibus sub predicta pena electi, visis et auditis rationibus et allegationibus utriusque partis, inspectis nichilominus instrumentis ac sententiis seu composicionibus utrumque productis de voluntate precium arbitrando, dicimus quod utraque pars remitat alteri inperpetuum omnes questiones et demandas, quas faciebat vel facere poterat contra alteram, usque in hodiernum diem per se et suos et quod dicta Arnalleta et maritus eius Aymericus dent dicto priori de presenti tamen C XL solidos, ratione dicte composicio- nis Bernardi de Calidis et Raimundi de Sancto Felice et ratione testamenti Bernardi Sabaterii, super omnibus aliis utrique parti silencium perpetuum imponentes. Ad hec nos Gigo, prior1 Sancte Marie de Terracia predictus, cum consilio et voluntate fratrum nostrorum, laudamus et approbamus ea omnia que per predictos arbitros sunt superius arbitrata et diffinimus ac perpetuo remitimus vobis ambobus Arnallete, scilicet, et Aymerico, marito tuo, et vestris omnem questionem, peticionem et demandam, quam contra vos et vostros possemus facere vel movere aliquo iure vel aliqua ratione usque in hodiernum diem, nobis et successoribus nostris quantum ad hec silencium perpetuum imponentes. Et nos Arnalleta et Aymericus de Provincialibus, predicti, laudantes et confirmantes predictum arbitrium, diffinimus et inperpetuum remitimus vobis predicto priori et conventui vestro successoribusque vestris omnem questionem, peticionem et demandam, quam contra vos et monasterium Sancte Marie de Terracia usque nunc possemus facere vel movere aliquo iure vel aliqua ratione, imponentes nobis et nostris perpetuum silencium in premissis. Insuper laudamus et concedimus donationes quas predictus Bernardus Sutor, cuius heredes sumus, fecit domui Sancte Marie de Terracia. Actum est hoc VII idus ianuarii anno Domini millesimo ducentesimo tricesimo nono. Sig+num Geraldi de Marina, qui hoc arbitrium tulit cum Ber- nardo de Pirariis.* S+num Poncii, presbiteri, canonici Sancti Rufi.* S+num Poncii, canonici Sancti Rufi.* S+num Guigonis, canonici Sancti Rufi.* S+num Stephani, presbiteri, canonici Sancti Rufi.* 242 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Sig+num Tome Renalli, presbiteri et capellani Terracie.* S+um Durandi, clerici.* S+num Petri de Branca, acoliti.* Ego Guigo, prior domus Sancte Marie de Terracia, ﬁrmo.* 1. A l’original priors.

1240, febrer, 15 Guigó, prior de [Santa Maria de] Terrassa, deu a Ferrer Roig, pel blat que li vengué, vuitanta sous que ha de pagar per Sant Miquel, pels quals li assigna el delme de Rovira i de Mollet per a l’any en curs, i ﬁns que quedi pagat tot el deute. Guillem Martí i Guerau de Canet són els ﬁdejussors. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 96v. La nota està ratllada amb tres barres. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. II, núm. 982, ex R. [XV kalendas marcii.] Ego Gigonus, prior Terracie, debeo tibi Ferrario Rubeo et tuis, pro blado, quem mihi vendidisti ad expensam domus et familie nostre, LXXX solidos. Paccare in festo Sancti Michaelis, pro quibus mito et assigno tibi et tuis totum illum decimum de Rovira et de Moleto omnium rerum. Et ea omnia penitus habeas et recipias in hoc presenti anno. Et sicut ea predicta se vendiderint vel valuerint in ipso termino, recipias si volueris, et in compoto ipsius debiti recipias sicut ad bonum et utilem intellectum. Et si forte non ad sumam tui debiti, habeas et teneas ea predicta tantum usque bene sis inde paccatus. Fideiussores Guillelmus Martini,1 Geraldus de Caneto. Testes Raimundus de Sancto Felice. 1. Nom amb indicació de ferma, afegit en un moment diferent sota la ratlla.

1240, febrer, 15 Guigó, prior de la casa de [Santa Maria de] Terrassa, deu a Bernat Bric, a Bernat de Santpedor i als seus cinquanta sous que ha de pagar per Sant Feliu. Martí de Vinyals és el ﬁdejussor. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 243

[A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 96v. La nota està ratllada amb cinc barres. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. II, núm. 983, ex R. [XV kalendas marcii.] Ego Gigonus, prior domus Terracie, debeo tibi Bernardo Bricii et Bernardo Sancti Petri Auri et vestris L solidos. Paccare Sancto Felici. Fideiussor Martinus1 de Viyalibus. 1. Nom amb indicació de ferma.

1240, març, 8 Guigó, prior de la casa de [Santa Maria de] Terrassa, deu a Pere Ferrer i als seus quaranta sous que ha de pagar per Sant Feliu. Bernat Roig és el ﬁdejussor. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 100r. La nota està ratllada amb tres barres. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. II, núm. 1033, ex R. [VIII idus marcii] Ego Gigonus,1 prior domus Terracie, debeo tibi Petro Ferra- rii et tuis, paccare in festo Sancti Felicis, XL solidos. Fideiussor Bernardus1 Rubei. 1. Nom amb indicació de ferma.

1240, abril, 12 Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, dóna a Pere Busquet una peça de terra i de riera que té en alou, per la qual rebrà el delme, la primícia i dotze diners de cens. [A.] Original no localitzat. [R.] Nota de registre perduda. R.1* Extracte fet vers 1502: ACVOC-AHT. Fons notarial, Recull d’actes, 1237-1502, f. 28v, ex R. Escrit al marge esquerre: “Sancta Maria Terracie.” El text d’aquesta nota emprava els temps verbals en passat perquè fa referència a 244 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

l’acció jurídica esmentada a R, que com és normal en els registres notarials utilitzava el present. Cf. doc. 60. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. II, núm. 1092, ex R1. IIº idus aprilis. Gigonus, prior domus Sancte Marie de Tarracia, dedit Pe- tro Busqueti quandam peciam terre et riarie, quam per alodium habet, tali conditione, quod det ei decimam et primiciam et XII denarios de censu.

1240, abril, 16 [Guigó, prior de Santa Maria de Terrassa,] estableix a Ermesenda de Santfeliu un camp situat al Perelló, pel qual rebrà la tasca i mitja quartera d’oli. [A.] Original no localitzat. [R.] Nota de registre perduda. R.1* Extracte fet vers 1502: ACVOC-AHT. Fons notarial, Recull d’actes, 1237-1502, f. 28v, ex R. Escrit al marge esquerre: “Sancta Maria Terracie”; al dret: “al Perayó.” El text d’aquesta nota emprava els temps verbals en passat perquè fa referència a l’acció jurídica esmentada a R, que com és normal en els registres notarials utilitzava el present. Cf. doc.59. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. II, núm. 1093, ex R1. XVI (kalendas) madii. Similem stabilitionem fecit dictus prior Ermesendi de Sancto Felice, totum illum campum situm ad ipsum Perayonum tali conditione, quod det tascham et mediam quartariam olei.

1241, juliol, 17 Berenguer Donat i la seva esposa Ferrera venen a Guillema, donada [de l’església de Santa Margarida i Santa Eugènia de Terrassa], una peça de terra que tenen per Pere d’Om i pel senyor rei al lloc anomenat el mas d’Om. Afronta a llevant amb una tinença de Pere d’Om, a migdia amb un camí públic, a ponent amb una ti- nença de Guerau d’Om i a tramuntana amb una de Pere d’Om. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 245

Queda reservat el dret dels senyors. Reben disset sous. Ferrera jura l’acord. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 103v. La nota està ratllada amb tres barres. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. II, núm. 1113, ex R. [XVI kalendas augusti.] Ego Berengarius1 Donati et uxor mea Ferraria per nos et nostros vendimus2 tibi Guillelme, donate eiusdem ecclesie3 quandam peciam terre, quam habemus per Petrum de Ulmo et dominum regem in loco vocato ad ipsum mansum de Ulmo. Affrontat ab oriente in tenedone Petri de Ulmo, a meridie in camino publico, ab o[ccidu]o in tenedone Geraldi de Ulmo, a circio in tenedone Petri de Ulmo. Et promitimus facere tenere in pace, salvo iure dominorum. Et hec iuro ego dicta Ferraria. Testes Petrus Aguyoni, Guillelmus de Faro, Petrus4 Ferrarii. Accipimus a te XV\ II ∕ 5 solidos. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació ratllat Deo et ecclesie Sancte Margarite et Sancte Eugenie. 3. Aquí cal sobreentendre el nom de l’església que l’escrivà ha ratllat abans, sense que en sapiguem els motius. 4. Nom, escrit amb la inicial, que corregeix l’abreviatura de Bernardus. 5. XVII corregeix XX.

1241, agost, 26 Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, i la seva comunitat confirmen i concedeixen a Berenguer de Coll, el seu fill Bernat i els seus el mas Coll, que els susceptors treballaran, milloraran i fema- ran un any per altre, en donaran els censos, serveis, agrers i usatges que ja acostumen a lliurar. Els alliberen de residir-hi durant sis anys a partir de Sant Miquel si és el seu desig. Hi construiran cases i ells i els seus hauran de ser solius i afocats del lloc, llevat que els atorgants els concedeixin una pròrroga. Berenguer de Coll i el seu fill Bernat prometen complir l’acord. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 106v. La nota està ratllada amb tres barres. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. II, núm. 1140, ex R. 246 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

[VII kalendas septembris.] Ego Gigonus,1 prior domus Sancte Marie de Terracia, et totus conventus laudamus et concedimus tibi Berengario de Collo et ﬁlio tuo Bernardo et vestris totum illum mansum de Collo cum omnibus suis pertinenciis ad bene laborandum, meliorandum et femandum2 unum annum et alium non. Facias omnes censos, servicios, agrarios et usaticos, sicut melius vos et vestri habuistis consuetum faciendi, et insuper alleviamus vos de isto festo Sanc- ti Michaelis ad VI annos de omni habitatico et residencia, que ibi3 \ non ∕ teneamini facere, nisi fuerit vestra voluntate. Tali vero conditione, quod deinde vos in propria persona veniatis ibi et faciatis et construatis domos, et sitis semper deinde nostri solidi et habitantes et affuchati ipsius loci, nisi tantum, quod cum nostra voluntate poteritis prolongare. Nos autem supradicti Berengarius1 de Collo et ﬁlius meus Bernardus1 promitimus omnia supradicta atendere et complere. Testes Petrus1 de Sancto Christoforo, Bernardus1 de Sancto Christoforo, Petrus1 Aguyoni, Guillelmus1 de Parets. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació ratllat de uno anno. 3. A continuació ratllat nunquam.

1241, octubre, 9 Jaume Pellisser, ﬁll de Berenguer Pellisser, ven a Guillema de Fenosa, al seu ﬁll Ramon i als seus tots els drets que té dels seus pares per esponsalici i per altres motius del camp situat davant el mas Fenosa, que l’esmentada Guillema comprà al pare de l’atorgant, Berenguer [Pellisser]. Aquest camp afronta a llevant amb una ti- nença del mas de Fenosa, a migdia amb terra i vinyes de Santa Maria de Terrassa, a ponent amb una riba i el torrent amb aigua quan plou, de Morella Jussà, i a tramuntana amb el camí públic que mena a Terrassa. Queda reservat el dret de Sant Julià [d’Altu- ra]. L’atorgant jura l’acord. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 108r. La nota està ratllada amb quatre barres. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. II, núm. 1155, ex R. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 247

VII idus octobris. Ego Iacobus1 Pelliparii, filius Berengarii Pelliparii, per me vendo2 tibi Guillelme de Fenosa et filio tuo Raimundo et vestris \ omnes directos, que habeo voce mei sponsalicii matris mee vel patris sive alius casus in illo campo, qui est ante Fenosam, quem tu Guillelma condam emiste de patre meo Berengario ∕.3 Affrontat autem dictum campum ab oriente in tenedone mansi de Fenosa, a meridie in terra et vineis Sancte Marie de Terracia, ab occiduo in illa rippa et in torrente, qui discurrit tempore pluviarum, de Molela inferius, a circio in camino publico, qui vadit apud Ter- raciam. Quem dictum campum vos et vestri semper habeatis et teneatis, salvo tamen iure ecclesie Sancti Iuliani. Et promito vobis et vestris facere tenere. Et hec iuro.4 Testes Ferrarius1 Rubei, Guillelmus1 Gras, Petrus1 de Buada. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació ratllat laudo, concedo atque in perpetuo confirmo. 3. A la línia d’escriptura ratllat totam illam emptionem, quam condam tu dicta Guillelma et vir tuus Berengarius de Fenosa fecisti de Berengario Pellipario, patre meo, de illo campo, que est ante mansum de Fenosa. 4. Verb amb indicació de ferma.

1241, octubre, 23 Miquel, monjo de Sant Pere [de Terrassa,] deu a Arnau Escuder i als seus vint sous que ha de pagar per Carnestoltes de Quaresma. El ﬁdejussor és Pere de Coromina. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 109r. La nota no està ratllada. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. II, núm. 1164, ex R. X kalendas novembris. Ego Michael, monachus Sancti Petri, debeo tibi Arnaldo Scu- derii et tuis \ XX ∕ 1 solidos. Paccare Carnibus Ablatis Quadragesime. Fideiussor Petrus2 de Connamina. Testes Bernardus Gualli, Guillelmus Serventi, Petrus Ferrarii. 1. Escrit a sobre de XXIII, ratllat. 2. Nom amb indicació de ferma. 248 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

1241, novembre, 13 Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, ven a Pere de Celler, a la seva esposa Ermesenda i als seus ﬁlls, per a dos anys a partir de la festa de la Santa Creu de maig, el delme i les primícies que rep a la parròquia de Sant Fruitós [de Terrassa], segons s’ha acos- tumat a vendre-ho els anys anteriors, i rep dos-cents cinquanta- cinc sous de moneda barcelonesa. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 109v. La nota està ratllada amb tres barres. Al marge esquerre: “R”. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. II, núm. 1169, ex R. Cit.: SOLER JIMÉNEZ, J. “De l’abisme al cel”, 2006, p. 103. [Idus novembris.] Ego Gigonus,1 prior domus Sancte Marie de Terracia, vendo tibi Petro de Sellerio et uxori tue Ermesendi et ﬁliis vestris, de isto primo venturo festo Sancte Crucis madii ad II annos completos primos venturos, totum decimum et primicias, quas habemus et habere debemus et accipimus in omni parrochia Sancti Fructuosii de omnibus rebus. Que omnia predicta habeas et teneas pro tua propria emptione per totum dictum terminum, promitentes facere tenere in pace, sicut melius est consuetum vendendi per alios annos transactos. Accipimus a vobis CCLV solidos monete Barchinone. Testes Raimundus1 de Sancto Felice, Berengarius1 de Villare, Guillelmus1 Serventi. 1. Nom amb indicació de ferma.

1241, novembre, 19 Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, i la seva comunitat conﬁrmen a Ramon d’Arenes, a la seva esposa i als seus el mas amb cases i la terra on és construït, que aquests ja tenien de temps ençà pels atorgants a les Arenes. Afronta a llevant amb la riera de les Arenes, a migdia i a ponent amb una tinença dels compradors, alou de Sant Cugat, i a tramuntana amb una tinença i cases dels compradors, alou de la Seu de Barcelona, i amb una tinença que DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 249

els compradors tenen per Bernat de Fàbrega. Donen l’esmentat mas amb l’era, el femer i un camp a ﬁ i efecte que puguin llaurar i sembrar el camp i engrandir l’era en el temps de les messes. Els atorgants rebran la quarta part del pa i el vi d’un novè i la cinquena part d’un altre novè, dues parts dels arbres i un parell de capons per Nadal per les cases. No podran proclamar altre senyor. Reben dotze sous per aquesta conﬁrmació. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 110r. La nota està ratllada amb dues barres. R.1 Extracte fet vers 1502: ACVOC-AHT. Fons notarial, Recull d’actes, 1237-1502, f. 30r, ex R. Al marge esquerre: “Santa Maria de Tarrassa.”; al dret: “mas Are- nes.” a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. II, núm. 1175, ex R. [XIII kalendas decembris.] Ego Gigonus,1 prior domus Sancte Marie de Terracia, et totus conventus damus, laudamus et concedimus tibi Raimundo de Are- nis et uxori tue2 et vestris totum illum mansum3 cum domibus et cum terra, in qua fundatur, quem habemus per nostrum alodium ad ipsas Arenas, et vos \ et vestri ∕ ipsum diu pro nobis et nostris predecessoribus habuistis et tenuistis. Affrontat ab oriente in illa4 riaria de Arenis, a meridie in vestra tenedone, alodio Sancti Cu- cuphatis, ab occiduo similiter, a circio in vestra tenedone et in vestris5 domibus, alodio Canonice Barchinone, et in tenedone vestra, quam tenetis per Bernardum de Fabrica. Quem dictum itaque mansum cum suis domibus et cum aera et femerio, qui in dicto campo est, semper habeatis et teneatis pro nobis et dicta domo, et laboretis \ et seminetis ∕ dictam aeram, sicut laborare potueritis quolibet anno sicut aliam terram, et in tempore messium possitis eam crescere, sicut volueritis, et de omnibus fructibus, scilicet de pane et vino, de una novena quartam partem, et de alia novena quintam partem, et de arboribus duas partes, et pro domibus I par caponum Natali, et ibi alios dominos proclametis, nisi nos et dictam do[mum]. Et nos erimus vobis et vestris legales auctores de omnibus personis. Accipimus a vobis XII solidos. Testes Bernardus1 de S[ancto] Christoforo, Berengarius1 de Villare, Guillelmus1 de Sala. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació un espai en blanc de cinc lletres. 3. A continuació ratllat nostrum. 4. illa corregeix illis, amb la s expuntuada. 5. A continuació esborrat alodio. 250 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

1241, desembre, 31 Ramon de Cort de Claramunt i el seu fill Bertran venen a l’altar de San- ta Maria, que es construeix a l’església de Sant Julià [d’Altura], dos masos anomenats Vasell i Guerau, que tenen en alou a les parròquies de Sant Pere [de Terrassa] i de Sant Julià [d’Altura], al terme de Terrassa, i que Guillema de Bruguera i la seva filla Berenguera havien tingut per ell i els seus predecessors. Els venen amb els censos, agrers, dominis, servituds, homes i dones, aigües, fonts i arbres diversos, drets i rendes. Juren l’acord i reben quaranta sous. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 112v. La nota està ratllada amb dues barres. a. PUIG I USTRELL, P. Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237- 1242. Fundació Noguera, Barcelona, 1992, vol. II, núm. 1204, ex R. II kalendas ianuarii. Ego Raimundus1 de Corte \ de Claromonte ∕ et filius meus Ber- trandus per nos et nostros vendimus Deo et altari Sancte Marie, que edificatur in ecclesia Sancti Iuliani, \ illos duos mansos ∕,2 [±15] per alodium franchum et liberum3 habemus et tenemus per omni termino castri Terracie, scilicet in parrochia Sancti Petri et Sancti Iuliani, in loco vocato mansum de Vasello \ et mansum de Gerallis ∕, cum suis pertinentiis, quem Guillelma de Bruguera et filia eius Berengaria et sui predecessores per nos et nostros predecessores habuerant et tenuerant. Quos dictos mansos integriter, cum suis censibus, agrariis, dominacionibus et servitutibus et hominibus et feminabus, aquis, fontibus4 et arboribus diversi generis, et cum omnibus aliis iuribus, vocibus et accionibus, que in omni termino castri Terracie quolibet modo nos habemus. Et promitimus ea predicta facere tenere in pace de omnibus personis cum eviccione. Et hec iuramus.5 Accipimus XL solidos. Testes Guillelmus1 de Faro, Bernardus1 de Sancto Christoforo. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A la línia d’escriptura ratllat quendam mansum. 3. Repetit sobre la ratlla alodium. 4. A continuació ratllat et pasturis. 5. Verb amb indicació de ferma. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 251

[1242, març, 25 – 1243, març, 24] Maria de Merola, de Barcelona, i el seu espòs Bernat d’Òdena venen a Guigó, prior [de Santa Maria de Terrassa], unes cases que tenen a Barcelona per la donació que féu a ella el seu pare Arnau de Merola. Afronta amb el forn de Ripoll i amb la via pública. Reben d’una part seixanta sous barcelonesos i, d’una altra, el prior haurà de resoldre el deute que tenen amb Vidal d’Espanya, jueu, per raó d’un mas. Aquest deute ja l’havien assumit Felip de Merola i la seva esposa Alamanda, que en foren els ﬁdejussors. Cedeixen el dret del lloguer de les esmentades cases a Guigó. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-8 (200 × [300]). Al dors: “1242” (Datació S. Cardús). S’ha perdut una tercera part del document, quelcom que diﬁculta la datació i la transcripció completa del text. a. Pergamins AHT, núm. 29 (regest i escatocol), ex A.

Proposem les dates extremes de l’any 1242 segons l’estil de l’Encarnació florentí atesa la manca de consignació de dia i mes. [… Maria de M]erola de Barchinona de assensu et voluntate viri mei Bernardi [±10] et egomet Bernardus de Otina, per nos et nostros, vendimus et concedimus tibi domino Guidoni […]s omni tempore illas domos nostras, quas habemus apud Barchinonam ratione donacionis mihi dicte Marie facte a dicto patre meo Ar- naldo de Merola que est domus pro vobis et domo […]dem domus terminantur inter domos vestras et furnum de Rivo Pullo et viam publicam. Sicut terminantur et assignantur prefate domus a terminis et affrontacionibus […co]ncedimus, solvimus et reddimus cum introytibus et exitibus omnibusque suis pertinentiis, cum ianuis, coopertimentis, stillicidiis, fundamentis et orteis et cum omnibus […] vel ratione et etiam cum omnibus melioramentis que ibi aliquo modo facere potueritis a profundo abissi usque ad celum sine ulla retentione nostra extrahendo illas de nostro […]um illas tradimus et transmutamus et in corporalem illarum posessionem vos introducimus et mitimus ad habendum, tenendum omnique tempore possidendum et expletandum secure et [… vestr]as vestrorumque voluntates inde vel ibi nunc et inperpetuum faciendas absque aliqua nostra nostrorumque retentione, inquietacione et exceptione sive revocatione, ut melius […A]ccipimus enim a vobis per hanc vendicionem ex una parte sexaginta solidos Barchinone, quos nobis tradi\ dis ∕tis in presenti, et ex alia parte solvatis pro nobis1 illud debitum […] manso debebamus Vitali de Yspania, iu- 252 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES deo, quod debitum pro defectu nostro solverunt Felipus de Merola et domina Alamanda, uxor eius, qui fideiussores erant in dicto debito […] ratione dicte fideiussionis de qua perceptione ab ipsis facta, scilicet, de logerio illarum domorum cedimus vobis domino Guidoni, priori, locum nostrum et ius, ita quod possitis eos […] ptionem, quam ipsi fecerunt de logerio illarum domorum, et ab ipsis recuperanda \ prout nos potueramus ante cessionem istam promitendo nos habere ratum et firmum quicquid per vos actum fuerit vel procuratum ∕. Hoc tamen intellecto quod vos teneamini pro nobis ipsis satisffacere de dampno et gravamine [… d]icta venditio valet vel forte de cetero valebit totum illud plus vobis et vestris successoribus damus, remitimus et inperpetuum diffinimus absque aliquo nostro nostrorumque […]e et duplicis deceptionis omnique alii iuri et rationi legum et consuetudinum que contra hoc inducione possemus prorsus renunciamus, promitentes etiam vobis et successoribus […]s et etiam ten[..]ur vobis et vestris successoribus inperpetuum de eviccione et de legali guarentia, obligando in hoc nos et omnes res nostras in quibus melius accipere va[…] \ IIIIor ∕ Evangelia ante manibus meis propriis corporaliter tacta, quod predictam vendicionem habeam ratam et firmam omni tempore, ut superius dictum est et denotatum. […] Mº CCº XLº secundo. S+num Marie, predicte, qui hoc concedo, firmo et iuro. S+num Bernardi de Otina, eius viri, qui hoc concedo et firmo. […]inu, testium. Sig+num Berengarii Iacobi, notarii, qui hec confirmat.* […] Franche et Berengarii Iacobi, notarii eius, cum literis suprapositis in VIIIª linea ubi dicitur “vestrum” et in XIª linea et in XVª linea ubi […]s in VIIIª linea. 1. solvans pro nobis, escrit sobre espai rasurat.

1242, abril, 16 Miquel, prevere i monjo de Sant Pere de Terrassa, deu a Arnau de Cot i als seus cent sous que haurà de satisfer per Sant Miquel, pels quals obliga les rendes del blat i la verema de la mongia i, especialment, aquelles cases que per alou té a la vila de Palau de Terrassa, DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 253

els instruments de les quals li transmet. Tot plegat el susceptor ho podrà vendre i alienar. Jura que complirà l’acord. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 2r. La nota està ratllada amb dues barres i una banda creuada. Al marge superior: “Non fuit facta.” Aquest primer acord no fou efectiu inicialment i s’esmenà amb el descrit al document 70. [XVI kalendas madii.] Ego Michaelis,1 presbiter et monachus Sancti Petri Terracie, debeo tibi Arnaldo de Cute et tuis C solidos Sancto Michaeli, pro quibus obligo tibi et tuis omnes exitus et redditus bladi et vindemie monachie et specialiter illas domos meas per alodium in villa Palacii Terracie in instrumenta illarum domorum, quas de presenti tibi trado. Que omnia possuis vendere et alienare cui volueritis et hec iuro atendere et complere. Testes Berengarius1 Fulconis, Bernardus1 de Argilageto, Fer- rarius1 Saionis. 1. Nom amb indicació de ferma.

1242, abril, 16 Miquel, prevere i monjo de Sant Pere, promet a Arnau d’Abadia i a Ar- nau de Cot, com a creditors de la fermança que assumirem davant el deute i interessos dels vint sous rebuts d’Abraham de Caldes i dels seixanta de Guillem de Canyameres, retornar els diners i interessos; obliga a aquest efecte tot el blat i la verema de la mongia, i les cases que té a la vila de Palau [de Terrassa]. Permet vendre-les o alienar-les, i si ell les volgués vendre no ho podrà fer sense la voluntat [dels creditors]. Jura que complirà l’acord. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 2r. La nota està ratllada amb dues barres. Esmena el principi d’acord establert al document 69 i que no fou efectiu. [XVI kalendas madii.] Ego Michael,1 presbiter2 et monachus Sancti Petri Terracie, promito vos Arnaldum de Abadia3 et Arnaldum de Cute eycere de dampno et missione de illa ﬁrmancia in qua vos misimus ad Abram de Calidis per XX solidos et lucrum illorum et ad Guillel- mum de Canameres per LX solidos. Quos omnes dictos denarios 254 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES et lucrum illorum, sicut in cartis debiti continentur, promito dictis creditoribus solvere in pace sine omni vestro dampno \ usque ad festum Sancti Michaelis ∕ et obligo vobis et vestris totum bladum et vindemiam monachie et omnes illas domos meas, quas habeo in villa Palacii. Que omnia possitis vendere et alienare cui vos volueritis \ et nichil de illis capere nec vendere possim sine vestra voluntate ∕. Et hec iuro4 atendere et complere. Testes Berengarius1 Fulconis, Bernardus1 de Argilageto, Fer- rarius1 Saionis. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A la nota presbiteri. 3. A la nota Albadia. 4. Verb amb indicació de ferma.

1242, abril, 16 Arnau d’Abadia i Arnau de Cot reconeixen a Miquel, prevere i monjo de Sant Pere de Terrassa, que tenen els instruments de les seves cases [situades a la vila de Palau de Terrassa] per raó del deute de cent sous que aquest té amb Arnau de Cot, pels vint sous i interessos que deu a Abraham de Caldes i pels seixanta sous que deu a Guillem de Canyameres. Prometen que retornaran els instruments per la festa de Sant Miquel, sempre que [Miquel] hagi retornat el deute. Bernat de Puig serà el ﬁdejussor d’aquest acord, amb pena- lització de tres-cents sous. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 2r. La nota no està ratllada. [XVI kalendas madii] Ego Arnaldus1 de Abadia et Arnaldus1 de Cute concedimus2 tibi Michaeli, presbitero et monacho Sancti Petri Terracie, quod tenemus a te illa instrumenta tuarum domorum3 ratione cuiusdam debiti C solidorum quos \ mihi ∕,4 dicto Arnaldo de Cute, debes5 et ratione illorum XX solidorum et lucrum illorum, quos debes5 Abra- he de Calidis, et ratione illorum LX solidorum, quos debes5 Gui- llelmo de Canameres, in quibus sumus nos ﬁdeiussores. Que6 dicta instrumenta promitimus tibi reddere usque ad festum Sancti Mi- chaelis, tamen hoc retento, quod tu penitus solveris totum dictum debitum usque ad illum terminum. Fideiussor Bernardus1 de Podio per CCC solidos \ de pena ∕. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 255

Testes Bernardus de Argilageto, Bertrandus Fulconis, Guillel- mus de Amenler. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A l’original concedo. 3. A continuació ratllat quam. 4. Al damunt de tibi, però no ratllat. 5. -es corregeix –o, 6. Que corregeix qua.

1242, maig, 14 Miquel, prevere i monjo de Sant Pere de Terrassa, ven a Berenguer de Canet i als seus les cases construïdes que té en alou a la vila de Palau de Terrassa. Afronten a llevant amb un torrent, a migdia amb cases que foren del difunt Ramon Palet, a ponent amb el carrer públic i a tramuntana amb cases de Ferrer Palet. El susceptor podrà gaudir-ne amb ple dret amb motiu de la compra. Miquel jura que complirà l’acord i rep setanta sous. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 3r. La nota està ratllada amb tres barres. Al marge superior: “Non fuit facta.” Cit.: SOLER JIMÉNEZ, J. “De l’abisme al cel”, 2006, p. 91. [II idus madii.] Ego Michael,1 presbiter et monachus Sancti Petri Terracie, per me et omnes meos vendo tibi Berengario de Caneto et tuis quasdam domos nostras constructas, quas per alodium habemus in villa Palacii Terracie. Affrontant ab oriente in torrente, a meridie in domibus que fuerunt condam Raimundi Paleti, ab occiduo in carrario publico, a circio in domibus Ferrarii Paleti. Que omnia semper habeas et teneas per tua propria emptione promitendo tibi et tuis facere tenere in pace per alodium sub obligatione omnium bonorum meorum, et hec iuro atendere et complere. Accipio a te LXX solidos de quibus a te bene sum paccatus. Testes Raimundus1 de Sancto Felice, Berengarius1 de Villare, Petrus1 de Castlania. 1. Nom amb indicació de ferma. 256 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

1242, agost, 27 Ferrer de Parellada, fill del difunt Guillem de Parellada, defineix i retorna a Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, i a tot el seu convent el mas de Valls que té des de fa temps per l’esmentada casa i els seus successors, i els retorna tots els drets i els transfe- reix tots els instruments [documentals]. El priorat rebrà tot el que en concepte d’agrers i de censos en els darrers vint-i-cinc anys no hagués percebut, si algun hereu de l’atorgant volgués recuperar el mas. Rep vuit sous. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 6r. La nota està ratllada amb tres barres. [VI kalendas septembris.] Ego Ferrarius1 de Pariliata, filius condam Guillelmi de Pa- riliata, per me et omnes meos diffinio, absolvo, reddo et penitus remito tibi Gigono, priori domus Sancte Marie Terracie, et omni conventui et dicte domui totum illum mansum de Vallibus, quem ego et mei diu pro vobis et dicta domo et suis successoribus habuimus et tenuimus, et de meo meorumque iure predicta eycio et in vestro iure transfero cum omnibus instrumentis que inde habeo et habere debeo. Tamen sit vobis salvum totum vestrum ius, si forte aliquis eres meus predicta voluerit petere vel recuperare, quantum in agrariis et censibus que de XXV annis citra inde non habuistis. Accipio a vobis VIII solidos. Testes Raimundus1 de Sancto Felice, Petrus1 Ferrarii.

1. Nom amb indicació de ferma.

1242, octubre, 22 Miquel, prevere i monjo de Sant Pere [de Terrassa,] reconeix a Arnau de Cot, a la seva esposa Gueraula i a Arnau d’Abadia, que es consti- tuïren com a deutors especials a Abraham, jueu de Caldes, per raó de quaranta sous retornables a un any, amb vuit sous d’interessos. Promet retornar el deute a l’esmentat jueu en el termini establert obligant les cases que té a la vila de Palau de Terrassa i tots els seus béns, tal com ja havia fet amb carta pública. Jura l’acord. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 257

[A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 10r. La nota no està ratllada. XI kalendas novembris. Ego Michael,1 presbiter et monachus Sancti Petri, concedo tibi Arnaldo de Cute et uxori tue Geralde et tibi Arnaldo de Aba- dia quod misistis vos speciales debitores2 ad Abraham, iudeum de Calidis, per XL solidos de capitali soluturos ad I annum et tenere VIII solidos pro eorum lucro, quod totum dictum debitum promito dicto iudeo solvere in predicto termino et obligo tibi et tuis illas domos meas, quas habeo in villa Palacii Terracie, et omnia alia bona mea mobilia et non mobilia que omnia iam vobis obligavi in carta publica \ pro hoc dicto debito et pro aliis ∕ quam vobis penitus modo salvo \ et conﬁrmo ∕, de quibus possitis tot et tantis de bonis et rebus meis, quod sitis inde bene paccati et totum dictum debitum sit paccatum cum suo lucro et omne dampno et missione. Et hec iuro atendere. Testes Bernardus1 de Sancto Christoforo, Berengarius1 de Belus, Petrus1 Laurentii. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació ratllat et ﬁdeiussores.

1242, octubre, 29 Trasllat de 1295, febrer, 6 Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, amb el consens del convent, estableix als germans Pere, Martí i Elisenda, ﬁlls de Be- renguer de Vilar i Berenguera Seguina, unes cases que té en franc alou a la vila de Palau de Terrassa per donació que li havia fet Be- renguer de Vilar i la seva esposa Ramona Pellissera. Afronten a llevant amb cases de Ferrer de Ginestera i d’Alegre de Mata, a migdia amb cases de Pere de Vall, a ponent amb cases d’Arnau d’Om i del difunt Ramon Roig, i a tramuntana amb el carrer públic. Queda reservat el dret que Berenguer de Vilar i Ramona Pellissera tenen sobre les cases ﬁns a la seva mort, i que gestiona el priorat [per la donació feta amb anterioritat.] Els tres germans seran habitants i afocats a les cases, però no seran solius [del priorat.] Hauran de satisfer un cens de tres quartans d’oli bo i net, és a dir, una tercera part d’un quarter segons la mesura de la vila. El cens és anual i es 258 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

pagarà per Nadal. Rep tres-cents quaranta sous en moneda barcelonesa que es destinaran als usos i proﬁts del priorat. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1237-1242, f. 10v. La nota està ratllada amb tres barres i una banda creuada. R.1 Extracte fet vers 1502: ACVOC-AHT. Fons notarial, Recull d’actes, 1237-1502, f. 32r, ex R. Al marge esquerre: “Santa Marie de Terraça”; al dret: “a la vila, les cases de Roquere.” A la nota hi posa “Petro de Martino.” B.* Trasllat: ACVOC-AHT. Pergamí III-33 (105 × 280 mm). Al dors: “Carta de Al- berth des Molins que fa I quarter de li” (s. XIV); “Terrassa. 75” (s. XVI); “Le faen I quartera [±5]” (s. XVII); “150” (1685-1717); “Nº 33” (s. xx); “1242” (Datació S. Cardús), ex A o R. A l’interior del “Legajo 8º de nº 141 a 160” a l’inici del s. XVIII. C. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 150, ex B. Al marge esquerre: “Tarraça. Casas.” Regest: “Establiment fet a Pere per lo prior de Tar- raça de totes aquelles casas que dit prior tenia en la vila de Tarraça. Afrontan a sol ixent ab casa de Francesc Ginestera y Alegre, a migdia ab casas de Pere Valls, a ponent ab casa de Bernat de Olm y antes de Ramon Robí, y a tremuntana ab lo carrer públic a sens de 3 quarteres oli per Nadal. En poder de Pere Folquer, notari de Tarraça, a 4 de les calendes novembre 1242.” D. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del repertorio, núm. 150, ex C. Al marge esquerre: “Tarrasa. Casas.” Regest: “Establecimiento hecho a Pedro1 por el prior de Tarrasa de todas aquellas casas que el dicho prior tenía en la villa de Tarrasa, que lindan a oriente con las de Francisco Ginestera y Alegre, a mediodía con las de Pedro Valls, a poniente con las de Bernardo de Olm, y antes de Ramón Rubí y a cierzo, con la calle pública al censo de tres quartanes de aceyte por Navidad. Ante Pedro Folquer, notario de Tarrasa, a 4 de las calendas de noviembre de 1242.” a. Pergamins AHT, núm. 28 (regest i escatocol ), ex B. b. Pergamins Priorat, núm. 77 (regest i escatocol), ex B.

La nota de registre menciona que els tres-cents quaranta sous que va rebre el prior per aquest establiment li serviren per afrontar el deute contret amb el jueu prestamista Astrugó Gracià que li havia prestat diners per pagar un cens a la casa mare de Sant Ruf. No ens queda constància de quin cens és el referenciat, però tres anys des- prés el mateix Astrugó prestarà diners al prior Guigó per fer front a una col·lecta en- comanada per la mateixa casa mare (vegeu docs. 110 i 111). No incorporem aquesta informació al regest de l’original perquè, en realitat, el deute del prior no té cap relació jurídica amb l’acció estipulada en aquest establiment, simplement es tracta d’una correlació fàctica en les ﬁnances priorals del moment, que, d’altra banda, no van deixar cap altre rastre al capbreu primer de Bertran acòlit.

Cit.: SOLER JIMÉNEZ, J. “De l’abisme al cel”, 2006, p. 90. Hoc est translatum sumptum fideliter a quodam instrumento cuius tenor talis est: In Dei nomine. Notum sit omnibus quod nos Gigonus, prior domus Sancte Marie de Terracia, cum assensu et voluntate, laude et consilio tocius conventus eiusdem domus nobis submissi, damus et stabilimus vobis Petro et Martino et Eligsendi, omnibus DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 259 tribus fratribus insimul indivisibiliter, filiis Berengarii de Vilare et Berengarie Seguine comunis, et vestris et omni progeniey et posteritati vestre et omnibus heredibus et successoribus vestris et etiam cui vel quibus dare sive dimitere volueritis imperpetuum omnes illas domos nostras constructas et (ad) construendum, quas per alodium franchum et liberum habemus in villa Palacii Terracie, voce et ratione donacionis patris vestri, predicti Beren- garii de Villare et uxoris sue Raimunde Pelliparie sive alius casus qui possit dici sive excogitari. Affrontant autem dictas domos ab oriente in illis domibus Fferrarii de Ginestera et Alegre de Mata,2 a meridie in domibus Petri de Valle, ab occiduo in domibus Ar- naldi de Ulmo et condam Raimundi Rubei,3 a circio in carrario publico. Sicut ab hiis omnibus affrontacionibus melius concluduntur, terminantur et assignantur, sic vobis et vestris damus et stabilimus titulo donacionis inter vivos cum omnibus ingressibus et egressibus suis et cum terminis et affrontacionibus suis cum ianuis, tebulis, bigis, solis et suprapositis et cum omnibus seriis domus, gutillis, clavegariis et carrigis de omnibus partibus et cum omnibus aliis que ad illas dictas domos pertinent vel pertinere debent aliquomodo, et cum tonnis, cupis, archis et cum omnibus aliis rebus, mobilibus et non mobilibus, que ibi sunt vel ad diem mortis dicti patris vestri Berengarii de Villare et uxoris sue Raimunde erunt et cum omnibus que ipsi modo habent vel possident, tam mobilibus quam inmobilibus, quolibet modo, que nobis pertinent vel pertinere debent ratione donacionis quam ipsi predicti condam dicte domui et suis successoribus fecerunt. De quibus omnibus supradictis et singulis integriter cum hoc publico et semper valituro instrumento mitimus vos in corporalem possessionem ad habendum, utendum, construendum, meliorandum de abisso usque ad celum atque in pace possidendum per cuncta secula ad omnes vestras vestrorumque voluntates libere faciendas sicut melius, sanius et utilius dici, intelligi sive excogitari potest ad vestrum vestrorumque salvamentum sive proficuum. Retinemus tamen quod ipse dicti Berengarius de Vilare, pater vester, et uxor eius Raimunda habebant et tenebant omnia predicta integriter in pace sine omni contradimento de omnibus diebus vite sue, et ad obitum suum quod possint accipere et dimitere de rebus mobilibus que ibi fuerint pro anima et sepultura sua et pro lexis et remissionem animarum suarum secundum suam voluntatem et ad laudem et consilium proborum hominum secundum posse eorum, 260 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES et dicte domus et hospicii. Omnia alia vero residuo cum dictis domibus deinde post hobitum suum vos et vestros semper habeatis, teneatis et possideatis potenter et integriter ut predicitur. Tali vero condicione predicta vobis damus, quod vos et vestri semper predicta pro nobis et dicta domo et suis successoribus habeatis et teneatis et habitatores et affuchati et non insolidi inde sitis, et insuper vos et vestros donetis semper nobis et dicte domui et suis successoribus pro censu dictarum domorum tres quartanos olei boni et nitidi, scilicet, tres partes unius quartarii ad directam mensuram ipsius ville predicte annuatim soluturos in festo Nathalis Domini, et ibi alios dominos non proclametis nec faciatis nisi nos et dictam domum et suos successores, et nos et dictam domum et suos successores erimus semper vobis et vestris legales actores et deffensores et faciemus semper vobis et vestris omnia predicta integriter cum omnibus suis melioramentis facere, tenere, habere et possidere in pace de omnibus personis. Accipimus a vobis pro hac donacione CCC XL solidos monete Barchinone, de quibus a vobis bene sumus paccati, renunciantes omni excepcioni non numerate peccunie, quos nos misimus in usibus et in utile et proficio eiusdem domus predicte. Actum est hoc IIII kalendas novembris anno Domini Mº CCº XLº secundo. S+num Vilelmi, presbiteri, canonici Sancti Rufi. Ego4 Guigo, prior domus Sancte Marie de Terracia, firmo. Sig+num Guillemi de Monte Iudaico, capellani de Terracia. S+num Poncii, presbiteri, canonici Sancti Rufi. Sig+num Petri, clerici Sancti Iuliani de Altura, qui hoc firmo. S+num Bernardi de Sancto Christoforo, s+num Raimundi de Sancto Felice, s+num Petri Aguyoni, s+num Guillelmi de Faro, testium. S(ig+)num5 Bertrandi acoliti, notarii publici Terracie, qui hec scripsit cum litteris suprapositis linea XVª die et anno quo supra. Sig+num Petri Folcherii, regentis scribaniam Terracie pro Petro de Letone ex auctoritate domini regis michi concessa, qui hoc translatum a suo originali fideliter comprobatum scripsit et clausit VIIIº idus februarii anno Domini Mº CCº nonagesimo quarto. 1. A continuació un espai en blanc de 3 cm. 2. Escrit de Pontets, a R. 3. Es- crit Guillelmi Barbe, a R. 4. Escrit eguo. 5. Espai en blanc del signe notarial de Bertran acòlit que no va ser reproduït al trasllat. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 261

Nota de registre: IIII kalendas novembris. Ego Gigonus,1 prior domus Sancte Marie, et totus conventus eiusdem domus da[m]us atque in presenti tradimus tibi Petro, \ Martino ∕ et Eligsendi,2 ﬁliis Berengario de Villare et Berenga- rie Seguine comunis, et vestris omnes illas domos nostras quas per alodium franchum liberum habemus in villa Palacii Terracie voce et ratione donationis p[a]tris vestri Berengarii de Villare et uxoris sue Raimunde Pelliparie sive alius casus qui possit dici sive excogitari. Affrontant autem ab oriente in domibus Ferrarii de Ginest[a] et Alegre de Pontets, a meridie in domibus Petri de Valle, ab occiduo in d[o]mibus Arnaldi de Ulmo et Guillelmi Barbe, a circio in carrario publico. Quas dictas domos integriter cum tonis, cupis, archis et omnibus [a]liis rebus mobilibus et non mobilibus que modo de presenti dictus Berengarius de Villare et uxor eius Raimunda in dictis domibus habent vel possident et ad diem mortis habuerint, habeatis, teneatis3 et possideatis ad omnes vestras voluntates libere faciendas, retentis tamen quod ipsi dicti Bernardus de Villare et uxor eius Raimunda omnia predicta habeant et teneant de omnibus diebus vite sue et ad hobitum suum possint de rebus mobilibus accipere pro anima et sepultura sua ad laudem et consilium proborum hominum secundum posse domus. Et deinde omnia alia residua cum dictis domibus insimul semper habeatis et teneatis, tali vero conditione, quod inde habitantes et affuchati sitis et donetis semper nobis et nostris annuatim pro censu dictarum domorum \ III quartanos ∕ 4 olei ad mensuram ipsius ville, promitentes omnia supradicta facere tenere in pace. Accipimus a vobis CCCXL solidos, quos nos misimus ad bonum et utilem ipsius domus et specialiter persolvimus cuidam iudeo nomine Astrugono Gratiano, cui nos illos debebamus et condam ad censum solvendum domui Sancti Ruﬁ nos transmisimus. Testes Bernardus de Sancto Christoforo, Petrus Aguyoni, Guillelmus de Faro. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. et i inici de m escrits a sobre. Probablement l’escrivà anava a afegir et Martino, però després afegeix aquest nom sobre Petro. 3. La segona t corregeix una s. 4. Escrit a sobre de I quartano ratllat. 262 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

1242, octubre, 29 [Guigó, prior de Santa Maria de Terrassa, i el seu convent,] de manera igual donen a Pere, Martí, Elisenda i els seus una sort de terra amb aigua que tenen pel senyor rei a l’Horta Nova de la vila de Palau [de Terrassa.] Afronta a llevant amb cases de Ramon Riambau, a migdia de Pere de Vall, a ponent amb la riera i a tramuntana amb cases de Sança de Matadepera. Hauran de donar un quartà d’oli de la mesura [de la vila de Terrassa.] Reben seixanta sous. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 10v. La nota està ratllada amb tres barres. [IIII kalendas novembris.] Simili modo, donant dictis Petro, Martino et Eligsendi et suis quandam sortem terre cum sua aqua, quam habent et tenent per dominum regem ad illam Ortam Novam ville Palacii. Affrontat ab oriente \ in domibus Raimundi Riambaldi, a meridie Petri de Valle, ab occiduo in riaria, a circio Sancie de Matadepera ∕. Et dabunt I quartanum olei ad dictam mensuram. Accipiunt LX solidos. Testes.1 1. Testimonis no indicats.

1242, novembre, 5 Bernat d’Argelaguet deﬁneix i absol a la casa de Santa Maria de Terras- sa i el seu prior Guigó una peça de terra, que l’atorgant tenia per l’esmentat priorat, situada davant l’església de Sant Julià d’Altura, sota el pont. Afronta a llevant amb el torrent del pont, a migdia i ponent amb una tinença i alou de l’orde de l’Hospital, i a tramuntana amb una tinença de l’atorgant. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 11r. La nota no està ratllada. Nonas novembris. Ego Bernardus1 de Argilageto, per me et omnes meos, difﬁnio et absolvo Deo et domui Sancte Marie de Terracia et tibi Gigono, priori eiusdem, et omni conventui quandam peciam terre quam DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 263 ego et mei diu pro vobis et dicta domo habui et tenui ante ecclesiam Sancti Iuliani Alture, subtus pontem. Affrontat ab oriente in \ torrente ∕ 2 dicti ponti, a meridie3 in tenedone et alodio Hospitalis, ab occiduo similiter, a circio in mea tenedone. Que omnia semper vos et vestri habeatis ad omnes voluntates faciendas. Testes Berengarius1 de Villare, Rocamur.1 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació ratllat tenedone Hospitalis. 3. Signe d’abreviatura –m, titllat.

1243, febrer, 2 Arnau Metge i la seva esposa Maria Genera donen a la seva ﬁlla Gui- llema, en concepte de dot i aixovar per les seves noces, les cases, que tenen per Santa Maria de Terrassa, situades a la vila de Palau de Terrassa. Afronten a llevant i migdia amb les cases de Bernat de Santcristòfor, a ponent amb un carrer públic i a tramuntana amb les cases de Pere Aled. Els atorgants retenen la casa jussana per a residir-hi i tenir-hi els seus béns mentre visquin i després de la seva mort la receptora en podrà disposar. En cas que Guillema morís sense descendència legítima, les cases retornarien als donadors. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 17v. La nota està ratllada amb tres barres. IIII nonas februarii. Ego Arnaldus1 Medici et uxor mea Maria Genera per nos et omnes nostros damus tibi Guillelme, ﬁlie nostre, tempori nupciarum tuarum pro dote, exovario et porcione tua illas domos nostras, quas \ per ∕ domum Sancte Marie de Terracia \ tenemus ∕ in villa Palacii Terracie. Affrontant ab oriente et a meridie in domibus Bernardi de Sancto Christoforo, ab occiduo in carrario publico, a circio in domibus Petri Aled. Quas dictas domos tu et tui habeas ad tuas voluntates, salvo iure dominorum in omnibus. Retinemus2 tamen ibi quandam domum iusanam in qua possimus stare, iascere, intrare et exire quavis hora voluerimus et tenere res nostras in omni vita nostra […] et post hobitum nostrum dictam domum tibi et tuis penitus solvatur et deliberetur. \ Hoc cum retentu solidorum, si forte tu dicta Guillelma obieris sine infante, et predicta nobis vel nostris revertantur ∕. 264 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Testes Berengarius1 de Truyars, Berengarius1 de Faro, Gui- llelmus1 de Sala. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. Retinemus corregeix retineo, i a continuació ratllat quod ego.

1243, febrer, 11 Pere Branca, diaca de Sant Pere de Terrassa, deu a Arnau Escuder i als seus unes quantitats de producte segons la mesura de la vila de Palau [de Terrassa], que pagarà per la festa de Sant Joan. Els ﬁdejussors Ferrer de Branca i Pere de Gontarda obliguen a Arnau tots els seus béns, especialment dues sorts de terra que tenen a les Parellades, sota l’esmentada vila. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 20r. La nota està ratllada amb tres barres. Al marge esquerre: “Paccavit.” [III idus februarii.] Ego Petrus1 Brancha, diachonus Sancti Petri Terracie, debeo tibi Arnaldo Scuderii et tuis IIII [±10] ad mensuram ville Palacii. \ Paccare Sancto Iohanni ∕. Fideiussores Ferrarius de Brancha, Pe- trus de Gontarda et obligamus [tibi] et tuis omnia bona nostra et specialiter illas duas sortes terre quas habeo in illis Pariliatis, subtus villam predictam. Testes Petrus1 de Parets, Raimundus1 Vitalis. 1. Nom amb indicació de ferma.

1243, febrer, 19 Miquel, prevere [i monjo de Sant Pere de Terrassa], promet que protegirà de qualsevol dany Arnau d’Abadia i Arnau de Cot per la fermança que feren per raó del deute contret per l’atorgant amb Berenguer Poc i Berenguer Vidal. Per fer-ho, l’atorgant obliga els seus béns. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 22v. La nota no està ratllada. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 265

XI kalendas marcii. Ego Michael,1 presbiter, promito eycere de dampno et missione \ vos Arnaldum de Abadia et Arnaldum de Cute ∕ de illa ﬁrmancia in qua vos misi ad Berengarium Pochi et Berengarium Vitalem per X[..]VIII solidos, solutur[o]s ad Sanctum Iohannem, et obligo me [et] omnia bona mea et sicut melius \ ea... ∕ continetur etiam aliis instrumentis que inde habeatis de aliis ﬁrmanciis \ que semper vobis sit salv[us] ∕. Testes Guillelmus1 de Bas[e]lla, Raimundus1 de Amenler. 1. Nom amb indicació de ferma.

1243, setembre, 20 Maria d’Om i el seu ﬁll Pere permuten a Ramon Sabater i la seva esposa Pereta la meitat de la rovira i la terra d’Olzines, sobre del mas de Trullars, que tenen per la casa de [Santa Maria de] Terrassa i pel rei. Ramon Sabater i Pereta permuten a Pere d’Om i a la seva mare Maria una peça de terra, que tenen pel rei, situada a la Plana, al costat de l’alzina d’en Tàpia. Afronta a llevant, migdia i ponent amb una tinença dels receptors i a tramuntana amb una tinença de Guerau d’Om. Queden reservats els drets dels senyors. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 35r. La nota està ratllada amb dues barres i una banda creuada. Al marge esquerre: “Paccavit”; “SR.” XII kalendas octobris. Ego Maria1 de Ulmo et ﬁlius meus Petrus1 per nos et nostros comutuamus tibi Raimundo Sutori et uxori tue Perete et vestris totam illam medietatem \ et iura et rationem ∕, quam habemus et habere debemus in illa ruvira2 \ et terra ∕ de Olzinis, que est super mansum de Truyars, sub dominio domus Terracie et domini regis \ vobiscum insimul ∕, promitentes vobis et vestris facere tenere in pace, salvo iure dominorum in omnibus. Simili modo, ego dictus Raimundus Sutoris et uxor mea Pereta per nos et nostros comutuamus tibi iamdicto Petro de Ulmo et matri tue Marie et vestris pro emenda dicte ruvire quandam peciam terre, quam habemus et tenemus per dominum regem ad ipsam Planam iuxta querchum de Tapia. Affrontat autem ab oriente, a meridie, ab occiduo in vestra 266 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES tenedone, a circio in tenedone \ Geraldi de Ulmo. ∕ Que omnia vos et vestri semper habeatis et teneatis et possideatis, promitentes vobis et vestris facere tenere in pace de omnibus personis, salvo iure dominorum in omnibus. Testes Berengarius1 de Truyars, Guillelmus1 Felicis, Geraldus1 de Vallefurnorum. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A la nota rivira.

1243, desembre, 19 Ferrer de Perelló i la seva esposa deﬁneixen a Bernat de Fàbrega i als seus dues peces de terra que els atorgants tenien pel receptor, sota domini de Sant Pere de les Puelles, una altra peça, sota domini de Sant Pere d’Ègara, i una altra sota domini de la canònica de Barcelona. Transfereixen els instruments de domini de les quatre peces. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 44v. La nota no està ratllada. Al marge esquerre: “Paccavit.” XIIII kalendas ianuarii. Ego Ferrarius1 de Pereyone et uxor mea2 per nos et nostros difﬁnimus, reddimus et absolvimus tibi Bernardo de Fabrica et tuis illas duas pecias terre, quas condam diu ego vel mei pro te et tuis tenuimus et habuimus in loco vocato,3 sub dominio Sancti Petri Puellarum, et unam peciam, sub dominio Sancti Petri de Egra, et aliam peciam, sub dominio Canonice Barchinone. Quas dictas quatuor pecias terre tu(i)4 habeas et possideas ad omnes tuas voluntates sicut melius potest dici nec intelligi et sine omni nostra nostrorumque retentu et de presenti solvimus et reddimus5 tibi et tuis omnia instrumenta que inde habemus, et si forte plus docere, invenire potuerimus semper promitimus tibi et tuis reddere et de cetero nullam habeant valorem. Testes Bernardus1 de Sancto Christoforo, Bernardus1 de Podio, Berengarius1 de Villare. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació un espai en blanc d’uns 20 mm. 3. A continuació un espai en blanc d’uns 50 mm. 4. A continuació ratllat et tui. 5. reddimus corregeix reddo. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 267

1243, desembre, 19 Bernat de Fàbrega reconeix a Ferrer de Perelló i als seus haver rebut tots els censos i agrers que Ferrer li havia de pagar per les quatre peces de terra, que el receptor va tenir per l’atorgant, sota domini de Sant Pere de les Puelles, Sant Pere d’Ègara i la canònica de Barce- lona. Li defineix totes les qüestions que per raó de les esmentades honors s’haguessin pogut produir. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 44v. La nota no està ratllada. Al marge esquerre: “Paccavit.” [XIIII kalendas ianuarii.] Ego Bernardus1 de Fabrica recognosco et confiteor tibi Fe- rrario de Pereyone et tuis me esse a te bene paccatus de omnibus censibus et agrariis que unquam usque in hanc diem mihi dare debebas ratione illarum IIII peciarum terre, quas pro me et meis tu et tui diu habuisti et tenuisti, sub dominio Sancti Petri Puella- rum et Sancti Petri de Egra et Canonice Barchinone, de quibus omnibus et de omnibus aliis querimoniis quas contra te ratione dicti honores sive alius casus, qui possit dici sive excogitari, facio tibi et tuis finem. Testes Bernardus1 de Sancto Christoforo, Bernardus1 de Podio. 1. Nom amb indicació de ferma.

1244, gener, 18 Pereta Sabatera i el seu marit Ramon Sabater venen a Berenguer de Trullars, la seva esposa Elisenda i als seus la rovira i terra, que tenen per la casa de Santa Maria de Terrassa, al lloc anomenat l’Olzina. Afronta a llevant amb una tinença dels receptors, alou de Santa Eulàlia [del Camp], a migdia amb una tinença de Pere de Lledó, que té per la casa de [Santa Maria de] Terrassa, alou del rei, a ponent amb una tinença de Ferrer Rodó i a tramuntana amb una tinença dels receptors i de Ferrer Rodó i amb un xaragall. Els atorgants tenen aquests béns per la permuta feta amb Pere d’Om, queden reservats els drets dels senyors. Reben quinze sous, dels quals els diferents senyors han rebut la seva part. 268 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

[A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 46r. La nota està ratllada amb dues barres. R.1 Extracte fet vers 1502: ACVOC-AHT. Fons notarial, Recull d’actes, 1237-1502, f. 34r, ex R. Al marge esquerre: “Sancta Maria Terracie”; al dret “ad ipsam Olzinam.” XV kalendas1 februarii. Ego Pereta2 Sabatera et vir meus Raimundus2 Sutoris per nos et nostros vendimus tibi Berengario de Truyars et uxori tue Eligsendi et vestris illam ruviram et terram in qua ediﬁcatur, quam habemus et tenemus per domum Sancte Marie de Terracia, in loco vocato ad ipsam Olzinam. Affrontat ab oriente in vestra tenedone, alodio Sancte Eulalie, a meridie in tenedone Petri de Ledone,3 \ quam tenet per ∕ domus Terracie, alodio domini regis, ab occiduo in tenedone Ferrarii Rotundi et sub eodem dominio, a circio in tenedone vestra et Ferrarii Rotu(n)di sub eodem dominio, et in aragallo. Que omnia predicta vos et vestri habeatis et teneatis sicut melius nos predicta habemus ratione nostre adquisitionis et comutuationis Petri de Ulmo sive alius casus, qui possit dici sive excogitari, salvo iure dominorum in omnibus, promitentes vobis et vestris ea facere tenere in pace de omnibus personis. \ Et hec iuro ego dicta Pereta2 ∕. Accipimus a vobis XV solidos, de quibus domini habuerunt suam partem. Testes Ferrarius2 de Collo, Berengarius2 Martini, Petrus2 de Berga. 1. A continuació ratllat ianuarii. 2. Nom amb indicació de ferma. 3. A continuació ratllat alodio.

1244, gener, 20 Pere Cabot dóna a Ramon Cabot, ﬁll seu, en concepte d’hereditat, tot el mas de Casals, que té per la casa de [Santa Maria de] Terrassa. Afronta a llevant i migdia amb una tinença de Berenguera Mora- tona, a ponent amb el torrent de Cotells i a tramuntana amb una tinença del donador, que té per Guillem de Viladecavalls. Es reserven els drets dels senyors. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 46r. La nota està ratllada amb dues barres i una banda creuada. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 269

XIII kalendas februarii. Ego Petrus1 Caboti dono tibi Raimundo Caboti, ﬁlio meo, pro tua hereditate totum illum mansum meum de Casallis, quem teneo per domum Terracie. Affrontat ab oriente in tenedone Berengarie Moratone, a meridie similiter, ab occiduo in torrente \ de Cutellis2 ∕, a circio in mea tenedone, quam teneo per Guillelmum de Villa Equorum. Que omnia tu et tui habeas et teneas ad omnes tuas voluntates, salvo iure dominorum. Testes Berengarius1 de Truyars, Petrus1 Caboti de Calponeres, Raimundus1 Sutoris. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. lectura dubtosa.

124[4], febrer, 10 Reparació de 1281, desembre, 21 Atès que Elisenda de Mujal, prioressa del monestir de Santa Margari- da, s’adreçà a Felip d’Ametller, batlle reial de Terrassa, dient que havia perdut una carta on constava la donació que Pere d’Om i la seva esposa Berenguera feren a la difunta Guillema de Bran- ca, l’aleshores prioressa de l’esmentat monestir, de cens anual de quatre diners en moneda doble de Barcelona d’una peça de terra que es trobava dins de les tinences del mas d’Om, alou reial, al lloc on s’ediﬁcaren les cases [del monestir]; i atès que Elisenda sol·licità que es reparés la carta segons el tenor expressat al capbreu de Bertran de Santcristòfor, acòlit, notari públic de Terrassa, el batlle Felip el féu reparar segons s’esmentava a la nòtula que el notari presentà. El tenor de la carta era el següent: Pere d’Om i la seva esposa Berenguera van vendre a Guillema de Branca, donada i prioressa de Santa Margarida [del Mujal], el cens anual de quatre diners de Barcelona d’una peça de terra on van ediﬁcar cases, a l’interior de les tinences del mas d’Om, alou del senyor rei. Reberen deu sous i Guillema de Branca jurà que no contra- vindria l’acord. [A.] Original perdut entre 1245 i 1281. [R.] Nota no localitzada. B.* Reparació de 1281: ACVOC-AHT. Pergamí III-38 (210 × 220 mm), ex R. Al dors: “A a” (s. XVII); “nº 14” (1685-1717); “Nº 38” (s. XX); “1248” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo de nº1 al 20” a l’inici del s. XVIII. 270 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

C. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 14, ex B. Al marge esquerre: “Santa Margarida.” Regest: “Venda feta per Pere de Olm al convent de Santa Margarida de aquell sens de 4 diners que lo dit convent li feya que feya (sic) la terra de hont està ediﬁcat la iglésia. En poder de Bernat acòlit, notari de Terrassa, a 4 dels idus de febrer 1243.” D. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del Reportorio, núm. 14, ex B. Al marge esquerre: “Santa Margarita.” Regest: “Venta hecha por Pedro del Olmo al convento de Santa Margarita de aquel censo de quatro dineros que el dicho convento le correspondía por las tierras en donde está construi- da la yglesia. Ante Bernardo acólito notario de Tarrasa en 4 de los ydus de febrero de 1243.” a. Pergamins Priorat, núm. 80 (regest i escatocol), ex B. Datat el 10 de febrer de 1245.

L’any del document presenta algun problema. La data, tal com apareix i seguint l’estil de l’Encarnació florentina, hauria de ser 1245. Tanmateix, podria ser en realitat 1244, atès que en 1245 no hi ha cap assentament registral en el Capbreu segon de Bertran acòlit que reporti l’acció jurídica original, tal com es fa constar. El Capbreu, a més, pel que fa al dia 10 de febrer de 1245 es conserva molt bé i no hi ha cap indici de manca de text. De manera que no hi ha lloc a dubte en aquest sentit ni se sospita cap pèrdua. Si, en canvi, mirem el Capbreu segon en la data 10 de febrer de 1245, hi trobem només un assentament, efectivament relacionat amb l’església de Santa Margarida (vegeu-lo en el document 87 d’aquesta edició), però que no és exacta- ment el recuperat en la reparació. En aquest punt sí que hem de dir que els folis anteriors als assentaments del 10 de febrer de 1244 no s’han conservat en bon estat i podria ser que el nostre hi fos. Per tant, és possible que l’assentament d’aquest original s’hagi perdut. Hi ha un altre aspecte que ens fa pensar més en el 1244 que en el 1245. Malgrat que la reparació B presenta com a data l’any 1244, convé dir que el darrer numeral va ser escrit amb certa hesitació. El “quarto” final s’escriu esmenant quelcom que no s’intueix. Podria ser un “tertio”? Seria comprensible una errada en la datació realitzant el càlcul de l’Encarnació i que Bertran acòlit, fent la restitució, errés i esmenés? En darrer lloc, és curiós observar com el redactor del Repertori, de l’extracte C, llegís com a data del document el quatre dels idus de febrer de 1243, data que semblaria la correcta. Errada? Millor lectura? Cf. doc. 87 d’aquesta edició. Cum Elicsendis de Modiali, priorissa monasterii Sancte Mar- garite, accessisset \ ad nos ∕ Philipum de Amigdellario, baiulum Terracie pro domino rege, et asserendo dixisset quod amiserat quandam cartam in qua continebatur quod Petrus de Ulmo et uxor eius Berengaria vendiderant condam Guillelme de Brancha, priorisse loci et monasterii predicti, quatuor denarios monete duplice Barchinone, quos ipsi habebant et percipiebant singulis annis pro censu racione cuiusdam pecie terre, quam ipsa dicta priorissa tenebat pro eis ad censum dictorum IIIIor denariorum1 infra tenedonibus mansi de Ulmo, alodio domini regis, in loco ubi domos edifficantur, et dicta priorissa petu(i)sset nobis quod dictam cartam faceremus reparari iuxta tenorem notule ipsius scripte in capibrevio Bertrandi de Sancto Christoforo acoliti, notarii publici DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 271

Terracie. Nos Philipus, baiulus predictus, vocato dicto tabellione, qui predictam notam nobis hostendit et dixit inde fuisse factum publicum instrumentum, recepto prius sacramento a dicta Elic- sende de Modiali, priorissa, quod dictum instrumentum amisit et quod nescit ubi est nec scit aliquam personam, qui dictum instrumentum habeat, nec ipsa fecit alias quominus ipsum habeat, atendentes dictam postulacionem fore iustam et honestam, mandamus dicto notario quod predictam cartam repararet iuxta eius cursum assuetum et iuxta tenorem notule predicte, cuius series talis est et sic se habet: “Notum sit omnibus quod ego Petrus de Ulmo et uxor mea Be- rengaria, non coacti in aliquo, set ex certa sciencia et spontanea nostra voluntate, per nos et omnes nostros, presentes atque futuros, vendimus et in presenti tradimus2 pure et sine omni retencione vobis Guillelme de Brancha, donate et priorisse Sancte Margari- te, et vestris successoribus, presentibus atque futuris, omnes illos quatuor denarios Barchinone, quos vos nobis datis et dare debetis singulis annis pro censu racione illius pecie terre, in qua domos edifficantur, infra tenedonibus mansi nostri de Ulmo, alodio domini regis. Quosquidem dictos quatuor denarios vobis dicte Guillelme de Brancha et omnibus vestris successoribus vendimus, tradimus cum omnibus locis, iuribus, vocibus, racionibus et accionibus realibus et personalibus, in tota dicta pecia terre vobis competentibus vel competere debentibus qualibet racione ad omnes vestras vestrorumque voluntates libere faciendas, sicut melius et utilius dici, intelligi sive excogitari potest ad vestrum vestrorumque salvamentum sive proficuum et sine omni nostro nostrorumque dominio et retentu, salvo tamen iure et dominio domini regis in omnibusque quo predicta tenentur. Accipimus a vobis pro hac venditione X solidos, de quibus a vobis bene sumus pacati, renunciantes omni excepcioni non numerate peccunie. Et si forte predicta plus de notato precio modo valent vel a modo valuerint, totum damus vobis et vestris irrevocabiliter in propria et expressa et libera nostra donacione et etiam intelligantur semper vendi iuste supranotato precio. Et ut nos nec aliqua persona per nos occasione sponsalicii seu duplicis doli sive alius casus qui possit dici sive excogitari nunquam contra hec predicta venire valeamus nec valeat neque in aliquo conveniri, renunciamus quantum ad hec illi legi qua deceptis ultra dimidiam iusti precii subvenitur et etiam omni cuilibet alii iuri et consuetudini pro nobis in aliquo faciendi, promitentes insuper quisque nostrum pro toto semper nos et nostros totam hanc dic- 272 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES tam vendicionem salvare et facere tenere, habere et possidere in pace contra omnes personas. Promitimus etiam semper solvere de nostro proprio totum censum que inde exit et exire debet domino regi sine omni vestra missione. Et de eviccione obligamus vobis et successoribus vestris omnia bona nostra mobilia et immobilia,3 habita et habenda. Et insuper dicta Berengaria, venditrix predicta, gratis et sine omni vi, iuro per Deum et haec sancta quatuor Dei Evangelia omnia predicta atendere et complere et nunquam venire contra iure aliquo vel racione. Actum est hoc IIII idus februarii anno Domini Mº CCº XLº quarto.4 S+num Petri de Ulmo, s+num Berengarie, uxoris eius iurantis, qui hec laudamus et firmamus. Huius rey sunt testes Petrus de Sancto Christoforo, Bernardus de Petrella et Geraldus de Ulmo. S+num Bertrandi acoliti, notarii publici Terracie, qui hec scripsit die et anno prefixis.” Nos igitur Philipus de Amigdellario, baiulus predictus Te- rracie pro domino rege, ex parte eiusdem domini regis et nostra predicte reparacioni actoritatem prestamus nostram et decretum impendimus. Acta hec reparacio XII kalendas ianuarii anno Domini Mº CCº LXXXº primo. S+num Philipi de Amigdellario, baiuli Terracie pro domino rege, qui huic reparacioni actoritatem prestamus appositum per manum mei dicti Bertrandi, notarii suprascripti, in cuius posse et manu baiulus predictus predicta firmavit et concessit et firmare mandavit, presentibus testibus Guillelmo de Truyars, Petro de Sellerio, Bernardo de Faro, Petro Amici de Colle et Bernardo de Modiali, et cum litteris suprapositis in linea prima, ubi dicitur “ad nos”, et cum literis rasis et emmendatis in linea IIIª, ubi dicitur et scribitur “denariorum”, die et anno proxime scriptis. 1. Escrit sobre espai raspat. 2. A continuació repetit i ratllat in presenti tradimus. 3. A continuació et immobilia repetit. 4. qu- corregeix lletres equivocades.

1244, febrer, 11 Guillema de Branca, donada de Santa Margarida [de Mujal], reconeix a Jaume [I], rei d’Aragó, i a Bernat d’Argelaguet, batlle reial a Ter- DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 273

rassa, aquella peça de terra on les cases seves són construïdes, situada davant l’església de Santa Margarida [de Mujal], sota alou i domini del rei i de les tinences del mas d’Om. L’atorgant promet tenir-ho en nom del rei i no proclamar cap altre senyor o batlle. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 49r. La nota no està ratllada.

Aquesta nota podria ser la referida a la reparació del doc. 86 d’aquesta edició. Vegeu el comentari diplomàtic d’aquest document. IIII idus februarii. Ego Guillelma1 de Brancha, donata de Sancta Margarita, recognosco et conﬁteor tibi Iacobo, Dei gratia regi Aragonum, et tibi Bernardo de Argilageto, baiulo domini regis in Terracia, quod illa pecia terre in qua domos meas ediﬁcantur ante dictam ecclesiam Sancte Margarite est alodium vestrum proprium et sub vestro dominio et de tenedonibus mansi de Ulmo. Que omnia promito semper tenere pro vobis et successoribus vestris et numquam ibi alium dominum nec baiulum non proclamabo nec faciam nisi tantummodo vos et successores vostros. Testes Petrus1 de Sancto Christoforo, Bernardus1 de Perrella, Bernardus1 de Sancto Christoforo. 1. Nom amb indicació de ferma.

1244, febrer, 14 Guillem de Terrassa i la seva esposa Saurina reconeixen que deuen a Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, tres-cents sous de moneda barcelonesa que els atorgants devien a Maria de Ter- rassa. Per retornar els tres-cents sous, donen el mas i els molins de Móra, amb totes les seves pertinences, agrers, censos, moltures, dominis, servituds i altres rendes, i en transfereixen els instruments. Guillem de Terrassa jura l’acord i no anar-hi en contra. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí I-184 (130 × 220 mm). Al dors: “Terrassa. 164” (s. XVI); “1247, febrer, 14” (s. xx). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 49r. La nota està ratllada amb tres barres i una banda creuada. a. Pergamins AHT, núm. 30 (regest i escatocol), ex A. 274 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Notum sit omnibus quod ego Guillelmus de Terracia et uxor mea Saurina, uter[que] nostrum pro toto debemus tibi Gigono, priori [dom]us Sancte Marie de Terracia et [vestris], trecentos solidos huius monete Barchinone valente marche argenti LXXXVIII solidos, de quibus a te bene sumus paccati, renunciantes omni exceptioni non numerate peccunie. Quos dictos CCC solidos concedimus tu amore, mandato et precibus nostris dedisse et persolvisse domne Marie de Terracia, cui nos illos debebamus. Pro quibus predictis CCC solidos mitimus, assignamus et penitus deliberamus tibi et tuis et cui volueris totum illum mansum et molendinos de Mora cum omnibus pertinenciis et tenedonibus suis et cum omnibus agrariis, censibus, multuriis, dominacionibus, servitutibus, exitibus, redditis et proventibus ibi nobis pertinentibus vel pertinere debentibus, et nobis competentibus aut competere debentibus, quolibet modo. De quibus predictis et singulis omnibus cum hoc publico et semper valituro instrumento \ mitimus te in corporalem possessionem ∕ ad habendum, utendum, levandum, recipiendum, expletandum potenter et integriter atque in pace possidendum, tantum usque bene et plenarie sis bene paccatus et contentus tue voluntati de omnibus supradictis CCC solidos, promitentes insuper quisque nostrum insolidum predicta et singula omnia integriter semper tibi et tuis facere, tenere, habere et possidere in pace de omnibus personis, tantum usque bene sis inde paccatus tue voluntati et sit inde tibi satisfactum de omni supradicto debito. Et de eviccione obligamus tibi et tuis nos et omnia bona nostra mobilia et non mobilia, habita et habenda que melius habere vel accipere volueris. Itaque ad maiorem securitatem et ﬁrmitatem tuam tuorumque ego dictus Guillelmus de Terracia, gratis et sine omni vi, iuro per Deum et hec sancta IIIIor Dei Evangelia, meis manibus corporaliter tacta, quod numquam contra predictam veniam nec aliquis nec aliqua venire faciam, imo observabo, custodiam et semper atendam ut melius et plenius superius notatur et dici, intelligi sive excogitari potest. Actum est hoc XVI kalendas marcii anno Domini Mº CCº XLº tercio. S+num Guillelmi de Terracia, iurantis, s+num Saurine, uxoris eius, qui hec laudamus et ﬁrmamus. Huius rey sunt testes Guillel- mus de Monte Iudayco, capellanus Terracie, Raimundus de Sancto Felice, Petrus Aguyoni. S+num Bertrandi acoliti, notarii publici Terracie, qui hec scripsit cum literis suprapositis in linea VIIª, die et anno quo supra. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 275

Nota de registre: [XVI kalendas marcii.] Ego Guillelmus1 de Terracia et uxor mea Saurina recognoscimus et conﬁtemur tibi Gigono, priori Terracie, quod tu amore nostri et precibus nostris acomodasti nobis CCC solidos monete Barchinone, quos tu mandato nostro dedisti et persolvisti domne Marie de Terracia. Pro quibus CCC solidos mitimus et deliberamus tibi et tuis totum illum mansum nostrum et molendinos de Mora cum omnibus se habentibus et habere debentibus. Que omnia tu et tui semper habeas et teneas tantum usque bene sis inde paccatus tue voluntati, promitentes tibi et tuis predicta facere tenere in pace de omnibus personis. Et hec iuro ego dictus Guillelmus1 de Terracia. Testes Guillelmus1 de Monte Iudayco, capellanus, Raimundus1 de Sancto Felice, Petrus1 Aguyoni. 1. Nom amb indicació de ferma.

1244, febrer, 14 Guigó, prior de la casa de [Santa Maria de] Terrassa, i el seu convent reconeixen haver rebut de Maria de Terrassa els tres-cents sous en moneda barcelonesa, que aquesta els havia promès per remissió de la seva ànima i la dels seus parents, per comprar una honor i per fer encendre un llum davant l’altar de Santa Maria de Terrassa, a més de la commemoració i aniversari anual. L’atorgant promet comprar l’honor comptant amb l’autorització i consell de l’esmentada Maria i de Guillem de Montjuïc, capellà de [Sant Pere de] Terrassa. A aquest efecte obliga tots els béns de la casa [de Santa Maria de Terrassa.] [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 49r. La nota està ratllada amb tres barres i dues bandes creuades. R.1 Extracte fet vers 1502: ACVOC-AHT. Fons notarial, Recull d’actes, 1237-1502, f. 34r, ex R. Al marge esquerre: “la làntia de Sancta Maria de Tarraça.” [XVI kalendas marcii.] Ego Gigonus,1 prior domus Terracie, et totus conventus eiusdem recognoscimus et confitemur tibi domne Marie de Terracia 276 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES nos habuisse et recepisse \ a te ∕ de tuo proprio CCC solidos monete Barchinone, quos2 iam condam pro remissione et salute anime tue et parentum tuorum dare promiseras et assignaveras ad hopus emendi honorem et exitus unum semper nocteque dieque arderet quandam lampadam ante altare Sancte Marie de Terracia et est factum quoque anno aniversarium3 et comemorationem pro te4 et anima tua. Quos dictos CCC solidos promito et convenio dare et emere dictum honorem et exitus ubique invenire potuero ad laudem et consilium tuum5 et Guillelmi de Monte Iudayco, capellano6 Terracie, statim incontinenti quod inveniri7 valeat, pro quo honore et exitibus semper dictam lampadam ardeat et dictum [a]niversa- rium fiat pro te et salute anime tue tam in morte quam in vita. Et pro hiis omnibus atendis et complendis obligamus tibi et tuis nos et omnia bona dicte domus tam mobilia quam immobilia. Testes Petrus Brancha, diachonus Sancti Petri, Michael,1 presbiter monachus Sancti Petri, Raimundus1 Sancto Felice, Petrus1 Aguyoni. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació ratllat ea. 3. A la nota universarium. 4. te i tua escrits damunt me i mea respectivament sense que els darrers mots fossin ratllats. 5. Escrit damunt meum ratllat. 6. sic, a la nota. 7. La i final corregeix una e inicialment escrita.

1244, febrer, 14 Maria de Terrassa encomana a Guigó, prior de [Santa Maria de] Ter- rassa, i a Guillem de Montjuïc, prevere i capellà de [Sant Pere de] Terrassa, des de la pròxima festa de la Santa Creu de maig en endavant, anualment, la meitat de l’ordi, de les llenties i de la civada que té a les muntanyes i la meitat dels cent mancusos que anualment rep a Terrassa. Berenguer de Vilar recollirà tot el que s’ha descrit en la comanda i en farà lliurament [al prior] ﬁns que tots els seus deutes i injúries quedin resolts. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 49v. La nota no està ratllada. Al marge esquerre: “Santa Maria.” XVI kalendas marcii. Ego domna Maria1 de Terracia mito, comando atque penitus delibero tibi Gigono, priori Terracie, et tibi Guillelmo de Monte DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 277

Iudayco, presbitero et capellano Terracie, de isto primo venturo festo2 Sancte Crucis madii postea semper quoque anno medietatem ordei, lentilliarum et avene, quam habeo et habere debeo in illis montaneis et de isto festo Sancte Crucis madii ad I anno postea semper quoque anno medietatem illorum C man(cu)sorum quos habeo et accipio in Terracia. Ita quod Berengarius de Vi- llare ratione vestri et comanda vestra predicta levet et congreget et ea vos recipiatis \ tam in morte quam in vita ∕ tantum usque bene et plenarie omnia debita mea et iniuria penitus solvantur et deliberentur, promitendo quod ego nec aliqua persona ibi non tangam nec capiam donec prius predicta penitus compleantur et a(d)impleantur. Testes Bernardus,1 clericus Sancti Vincentii de Ioncheriis, rector, Arnaldus1 de Vallibus, acolitus serviens inde. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació festo, repetit.

1244, març, 18 Pere de Santcristòfor, la seva esposa Estefania i el seu fill Pere prometen que donaran i restituiran a Guillem de Montjuïc, prevere i capellà de [Sant Pere de] Terrassa, pel temps de les messes, deu quarteres d’ordi o el seu valor, amb motiu de les injúries que l’esmentat Pere té amb diverses persones. Prometen restituir-les anualment a Guillem de Montjuïc i als frares predicadors per aquest concepte. Els atorgants obliguen tot el blat del seu sementer com a garantia. Estefania jura l’acord. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 52r. La nota no està ratllada. XV kalendas aprilis. Ego Petrus1 de Sancto Christoforo et uxor mea Stephania1 et filius noster Petrus,1 nos omnes insimul, promitimus Deo et tibi Guillelmo de Monte Iudayco, presbitero et capellano Terracie, quod nos quoque anno in tempore messium dabimus et restituemus X quartarias ordei vel precium illarum pro illis iniuriis certis que ego dictus Petrus teneo quibuslibet diversis personis tibi a me de presentis scriptis et assignatis et omnibus aliis certis et manifestis que de cetero de veritate pervenerint. Que omnia supradicta 278 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES iniuria certa et manifesta utrique nostrum pro toto promitimus nos quoque anno restituere et emendare ad laudem et consilium tui, dicti Guillelmi de Monte Iudayco, et fratrum predicatorum ut predicitur de illis dictis X quartariis ordei tam in morte quam in vita. Et obligamus Deo et tibi omnia bona nostra, mobilia et non mobilia, et specialiter totum bladum tocius nostri sementerii. Et ut plus sit ratum et firmum, ego dicta Stephania gratis et sine omne vi iuro per Deum et hec sancta IIIIor Dei Evangelia hoc totum ut predicitur atendere et complere et penitus dictas X quartarias ordei quoque anno deliberare et ratione dotis vel sponsalicii sive alius casus numquam contra predicta veniam. Testes Bernardus1 de Argilageto, Petrus1 de Prato. 1. Nom amb indicació de ferma.

1244, abril, 12 Pere de Vall i la seva esposa Guillema donen a Bernat Carbonell i als seus una peça de terra que tenen per Berenguer de Far, i aquest per la casa de Santa Maria de Terrassa, situada al lloc anomenat les Feixes. Afronta a llevant amb una tinença de Berenguer d’Agell, a migdia amb una altra de Berenguer i Guillem de Far, a ponent amb una tinença de Bernat de Fàbrega i a tramuntana amb un camí públic. El receptor pagarà anualment la tasca i, per la festa de Sant Miquel, tres gallines per cens que els atorgants donaran als seus senyors, queden reservats, a més, els drets d’aquests úl- tims. Finalment, els atorgants reben trenta-set sous, dels quals els senyors han rebut llur part. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 53v. La nota no està ratllada. R.1 Extracte fet vers 1502: ACVOC-AHT. Fons notarial, Recull d’actes, 1237-1502, f. 35r, ex R. Al marge esquerre: “Vall, Berenguer des Far, Sancta Marie”; al dret “Fexes.” II idus aprilis. Ego Petrus1 de Valle et uxor mea Guillelma per nos et nostros damus tibi Bernardo Carbonelli et tuis quandam peciam terre, quam habemus et tenemus per Berengarium de Faro et ipse per domum Sancte Marie de Terracia, in loco vocato ad ipsas Feixas. Affrontat ab oriente in tenedone Berengarii de Agello, a meridie in DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 279 tenedone Berengarii de Faro et Guillelmi de Faro, ab occiduo in tenedone Bernardi de Fabrica, a circio in camino publico. Que omnia tu et tui semper pro nobis et nostris habeas, teneas et dones nobis et nostris de omnibus fructibus quos Deus ibi dederit ﬁdeliter tascham et quoque anno in festo Sancti Michaelis III gallinas pro censu, quam tascham et dictas gallinas semper dabimus nos dictis senioribus, promitentes tibi et tuis predicta facere tenere in pace de omnibus personis, salvo iure dominorum in omnibus. Accipimus a te XXXVII solidos, de quibus domini habuerunt suam partem. Testes Guillelmus1 de Faro, Bernardus1 Ferrarii. 1. Nom amb indicació de ferma.

1244, maig, 5 Guigó, prior de la casa de [Santa Maria de] Terrassa, i tot el seu convent fan donació vitalícia a Ferrera, donada de Santa Maria Magdale- na, de l’església de Santa Maria de Puigbarral perquè la regeixi, go- verni, serveixi i custodiï de la millor manera. La receptora obeïrà sempre ﬁdelment els atorgants i l’esmentada casa, i donarà anualment per la festa de Santa Maria cinc sous en moneda barcelonesa i totes les oblacions, lluminàries i almoïnes que durant l’any hagin pervingut a l’església. La receptora no podrà absentar-se, ni fer celebrar a cap clergue que no sigui de Santa Maria ni proclamar una altra senyoria. [Guigó i el convent] en seran sempre garants. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 54v. La nota està ratllada amb tres barres. R.1 Extracte fet vers 1502: ACVOC-AHT. Fons notarial, Recull d’actes, 1237-1502, f. 35v, ex R. Al marge esquerre: “Sancta Magdalena de Puigberral.” III nonas madii. Nos Gigonus,1 prior domus Terracie, et totus conventus damus tibi Ferrarie, donate Sancte Marie Magdalene, de omni vita tua ipsam ecclesiam Sancte Marie de Podio Barrallo ad bene regendum, gubernandum, serviendum, \ celebrandum ∕ et ad illuminandum, meliorandum et custodiendum secundum posse tuum. Ita, scilicet, quod tu sis semper inde bona, honesta et religiosa legalis, \ ﬁdelis, ∕ iusta et in omnibus obediens nobis et dicte domui et suis successoribus, et dones semper nobis quoque anno in festo Sancte 280 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Marie V solidos monete Barchinone et omnes oblationes per \ quam ∕ ipsum diem et per totum annum \ ibi pervenerint ∕ omnia alia tam luminaria quam elemosinas, tam adquisitiones quam qualibet alia, sicut tue et dicte ecclesie Sancte Marie, tamen retinemus quod tu non sis ausa nec possis ibi aliquem clericum straneum fe[cis] celebrare ratione mercedis nisi nos et nostros clericos vel cum voluntate et assensu nostro et ibi alios dominos non facias nisi nos et nostros, et nos et nostri erimus semper tibi guarentes. Testes Bernardus1 de Sancto Christoforo, Petrus1 Aguyoni, Guillelmus1 de Faro. 1. Nom amb indicació de ferma.

1244, maig, 11 Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, i tot el seu convent donen a Bernat Hualard, a la seva esposa Girona i als seus el mas de Salaverda, que tenen per alou al territori de Barcelona, al terme de Terrassa, a la parròquia de Sant Miquel de Toudell, al costat d’aquesta església, i una peça de terra i vinya, que tenen a la parròquia de Sant Pere de Terrassa, al costat d’una vinya del castell de Toudell. L’esmentat mas afronta a llevant i migdia amb la parellada de Pere de Toudell, a ponent amb la riera de Masurgs [riera de Sant Jaume, Viladecavalls] i a tramuntana amb un alou de Sant Cugat [del Vallès] i amb una tinença dels receptors, alou de Pere de Toudell. La vinya afronta a llevant amb un camí públic, a migdia amb una tinença de Berenguer de Fornells, a ponent i tramuntana amb una tinença del mas Brisald. Els receptors tindran els béns com ﬁns ara els havien tingut pels atorgants i, en cinc anys, construiran unes cases al mas i durant deu anys insti- tuiran un hereu o hereva perquè sempre hi visqui i treballi, com també la seva descendència, i siguin habitants solius i afocats del monestir. Els atorgants rebran anualment de tots els fruits del pa, del vi i d’altres treballs el delme, la tasca i la primícia, dels aglans i les olives la quarta part i el delme, i un parell de capons per les cases. Reben per la donació deu sous. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 55v. La nota està ratllada amb dues barres. Al marge esquerre: “Sancta Maria.” DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 281

R.1 Extracte fet vers 1502: ACVOC-AHT. Fons notarial, Recull d’actes, 1237-1502, f. 36r, ex R. Al marge esquerre: “Sancta Maria”; al dret “mas Salavert, Tau- dell.” V idus madii. Ego Gigonus,1 prior domus Sancte Marie de Terracia, et totus conventus damus, laudamus et concedimus tibi Bernardo Hualar- di et uxori tue Geronde et vestris totum illum mansum de Sala Viride, quem per alodium nos habemus in territorio Barchinone, in termino Terracie, in parrochia Sancti Michaelis de Toudello, iuxta dicta ecclesia, et quandam peciam terre et vinee, quam habemus in parrochia Sancti Petri Terracie, iuxta vineam castri de Toudello. Affrontat dictum mansum ab oriente et a meridie in illa pariliata Petri de Toudello, ab occiduo in riaria de Masugs, a circio in alodio Sancti Cucuphatis et in alodio Petri de Toudello, tenedone vestra. Affrontat dictam vineam ab oriente in camino publico, a meridie in tenedone Berengarii de Fornellis, ab occiduo et a circio in tenedone mansi Brisaldi. Que omnia vos et vestri semper pro nobis et dicta domo habeas et teneas indivisibiliter ad servicium et fidelitatem nostram nostrorumque successorum, sicut melius iam condam vos et vestri pro nobis et dicta domo habeatis et tenuistis.2 Tali vero conditione predicta vobis et vestris damus, quod usque ad V annum feceritis et construeritis ibi domos et hinc ad X annos mitatis et hereditetis ibi3 unum filium vel filiam qui semper ibi assidue et omnem progeniem et posteritatem suam maneant et sint semper nostri solidi et habitantes et affuchati ipsius loci, et ut vos et vestri donetis semper nobis et nostris de omnibus fructibus panis et vini \ et aliarum laboracionum ∕, decimam, tascham et primiciam, et de glandibus et ollivis, quartam partem et decimam, et pro domibus I par caponum. Accipimus a vobis X solidos. Testes Bernardus1 de Sancto Christoforo, Raimundus1 de Sancto Felice, Berengarius1 de Faro, Berengarius1 de Villare. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. habeatis et tenuistis corregeix habeas et teneas. 3. A continuació ratllat unus.

1244, maig, 11 Guigó, prior de la casa de [Santa Maria de] Terrassa, i el seu convent reconeixen haver rebut de Bernat Hualard, la seva esposa Girona 282 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

i els seus tots els censos, agrers i residència que fins aleshores havien de rebre pel mas de Salaverda. Reben set sous. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 55v. La nota està ratllada amb dues barres. [V idus madii.] Ego Gigonus,1 prior domus Terracie, et totus conventus recognoscimus et confitemur tibi Bernardo Hualardi et uxori tue Geronde et vestris me esse a vobis bene paccatum de omnibus censibus et agrariis et residensie que unquam usque in hanc diem nobis dare \ vel facere ∕ debebatis ratione illius mansi de Sala Viride sive alius casus, de quibus facio vobis et vestris finem. Accipimus a vobis VII solidos. Testes Bernardus1 de Sancto Christoforo, Raimundus1 de Sancto Felice, Berengarius1 de Faro. 1. Nom amb indicació de ferma.

1244, juny, 13 Miquel, prevere i monjo de Sant Pere [de Terrassa], deu a Arnau de Pi- calquers, canonge de Barcelona, set sexters i mig d’ordi segons la mesura de Terrassa que ha de pagar per Sant Feliu. El ﬁdejussor és Guigó, prior de [Santa Maria de] Terrassa. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 56v. La nota no està ratllada. Idus iunii. Ego Michael,1 presbiter, monachus Sancti Petri, debeo tibi Arnaldo de Pichalqueriis, Barchinone canonico, VII sextaria et medium ordei, recipientis ad directam mensuram Terracie. Paccare Sancto Felici. Fideiussor Gigonus, prior Terracie. Testes Bernardus1 de Fabrica, Guillelmus1 de Sala. 1. Nom amb indicació de ferma. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 283

1244, juliol, 20 Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, el seu convent i Guillem de Montjuïc, capellà de [Sant Pere de] Terrassa, donen i concedeixen a Pere d’Om i la seva esposa Berenguera i a Ramon Sabater i la seva esposa Pereta l’honor i la rovira que els atorgants tenen en alou franc i lliure per l’altar de Sant Pau [a Sant Pere de Terrassa], situat al lloc anomenat Silvanyà. Els receptors tindran l’esmentada honor pels atorgants i per l’altar de Sant Pau i pagaran anualment la tasca del pa, la quarta part de les aglans i no proclamaran cap altra senyoria. Reben per aquesta donació vint sous. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 57r-57v. La nota no està ratllada. XIII kalendas1 augusti. Ego Gigonus, prior domus Sancte Marie de Terracia, et totus conventus et ego Guillelmus de Monte Iudayco, capellanus Terracie, per nos et nostros damus, laudamus et concedimus tibi Petro de Ulmo et uxori tue Berengarie et Raimundo Sutori et uxori tue Perete et vestris indivisibiliter totum illum honorem integriter quod per nostrum alodium franchum et liberum habemus voce et ratione altaris Sancti Pauli, in loco vocato ad ipsum Silvayanum. Affrontat ab oriente2 …, a meridie2 …, ab occiduo2 …, a circio2 …. Quem dictum honorem cum ipsa ruvira que ibi est vos et vestri semper pro nobis et nostris et dicto altare habeatis et teneatis et vos et vestri donetis no[bis et] nostris ﬁdeliter panis tascham et de glandibus quartam partem et ibi alios dominos non proclametis nec faciatis nisi nos et nostros, et nos et nostri erimus semper vobis et vestris legales de omnibus personis. Accipimus a vobis XX solidos. Testis Felix Felid. 1. A continuació ratllat, iunii. 2. A continuació un espai en blanc d’uns 50 mm.

1244, juliol, 20 Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, el seu convent i Guillem de Montjuïc, capellà de [Sant Pere de] Terrassa, deﬁnei- 284 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

xen a Pere d’Om, Ramon Sabater i els seus totes les qüestions que contra Pere i Ramon haurien pogut posar per l’honor de Silvanyà, que tenen pels atorgants i per l’altar de Sant Pau [a Sant Pere de Terrassa]. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 57v. La nota no està ratllada. [XIII kalendas augusti.] Ego Gigonus, prior domus Sancte Marie de Terracia, et totus conventus et ego Guillelmus de Monte Iudayco, capellanus Terra- cie, difﬁnimus tibi Petro de Ulmo et Raimundo Sutori et vestris omnes querimonias, quas contra vos ponere potueramus ratione illius honoris de Silvayano, quod pro nobis et pro altare Sancti Pauli tenetis usque in hanc diem. Testes.1 1. Testimonis no indicats.

1244, octubre, 10 Guigó, prior de la casa de [Santa Maria de] Terrassa, i tot el convent venen a Pere de Celler i als seus, des de la pròxima festa de la San- ta Creu de maig i durant els següents tres anys, tot el delme que reben a la vila de Palau de Terrassa, a la parròquia de Sant Fruitós [de Terrassa]. Obtenen tres-cents seixanta sous per aquesta venda, que els atorgants faran servir per a béns i usos de l’esmentada casa. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 62v. La nota està ratllada amb dues barres. Cit.: SOLER JIMÉNEZ, J. “De l’abisme al cel”, 2006, p. 103. VI idus octobris. Ego Gigonus,1 prior domus Terracie, et totus conventus vendimus tibi Petro de Sellerio et tuis de isto primo venturo festo Sancte Crucis madii ad III annos primos venturos totum illum decimum nostrum integriter quod habemus et habemus consuetum habendi et recepiendi in villa Palacii Terracie, in parrochia Sancti Fructuosii. Que omnia tu et tui habeas et teneas \ pro tua emptione ∕ per totum dictum terminum, pro[mi]tentes tibi et tuis DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 285 facere tenere in pace de omnibus personis. Accipimus a te pro hac venditione CCCLX solidos \ quos misimus in bonis et usibus domus nostre ∕. Testes Bernardus1 de Sancto Christoforo, Petrus1 Aguyoni, Ferrarius1 Draperii. 1. Nom amb indicació de ferma.

100

1244, octubre, 10 Pere de Celler deu a Guigó, prior [de Santa Maria de Terrassa], i als seus tres-cents seixanta sous pel delme de Sant Fruitós [de Terrassa], que promet que pagarà de la següent manera: cent seixanta sous immediatament, cent sous per Nadal i cent més per Carnestoltes. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 62v. La nota no està ratllada. [VI idus octobris.] Ego Petrus1 de Sellerio debeo tibi Gigono, priori, et tuis CCCLX ratione decimi Sancti Fructuosii de quibus promito tibi solvere modo incontinenti CLX solidos et in festo Natalis Domini C solidos, et in Carnibus Ablatis C solidos. Testes Bernardus1 de Sancto Christoforo, Petrus1 Aguyoni, Ferrarius1 Draperii. 1. Nom amb indicació de ferma.

101

1244, octubre, 21 Arnau Palet, la seva esposa Bondia, Pere Mestre i la seva esposa Be- renguera venen a l’altar de Santa Margarida, situat a l’església de Santa Eugènia [i Santa Margarida de Mujal], a Guillema de Branca, donada i prioressa de l’esmentada església, i a tots els ser- vidors d’aquesta un camp, que els atorgants tenen per Guillem de Terrassa, situat al territori de Barcelona, al terme de Terrassa, a la parròquia de Sant Pere d’Ègara, al lloc anomenat Guadell. Afron- ta a llevant amb un torrent, a migdia amb una tinença de Pere 286 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

d’Om, a ponent amb una del mas Parellada i a tramuntana amb un torrent i amb una tinença del mas Moragues Forà. La venda es fa per quaranta sous en moneda de Barcelona. Els atorgants ho reben en plena possessió, exceptuant els drets dels senyors, i hi obliguen els seus béns. Bondia i Berenguera juren que no aniran en contra de l’acord. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-34 (215 × 255 mm). Al dors: “Carta de hun camp o pessa de terra situada en lo terma de Terrassa, dada a Sancta Marga- rita” (s. XVI); “nº 8” (1685-1717); “Nº 34” (s. XX); “1244” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo de nº 1 al 20” a l’inici del s. XVIII. A.1 Original no localitzat. Al dors molt probablement: “118” (1685-1717). A l’interior del “Legajo 6º de nº 101 al 120” a l’inici del s. XVIII. Encara es podia trobar el 9 de juliol de 1801 i el 4 de juny de 1815. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 64v. La nota està ratllada amb quatre barres. Al marge esquerre: “G[uillelmus] de T[erracia].” B. Trasllat del 4 de maig de 1255: ACVOC-AHT. Pergamí III-35 (200 × 215 mm). Al dors: “Nº 221” (s. xvi); “124” (1685-1717); “Nº 35” (s. xx); “1245” (Data- ció S. Cardús), ex A. A l’interior del “Legajo 7º de nº 121 a 140” a l’inici del s. XVIII. Presenta la següent corroboració inicial: “Hoc est translatum sumptum ﬁdeliter a quodam instrumento cuius tenor talis est,” i presenta el se- güent escatocol: “Sig+num Mathei Lupeti, notarii.* Signum + Petri de Ter- mino, notarii.* S+num Amati de Grua, notarii,* testium. Signum + Guillelmi Roselli, notarii Barchinone.* Sig+num Bernardi Pagani, qui hoc translatum sumptum ﬁdeliter ab originali scripsit et clausit, mandato Guillelmi Roselli, publici Barchinone notarii, cum literis rasis in linea XXª IIª, ubi dicitur ‘quatuor Dei.’ Quarto nonas madii anno millesimo CCº Lº quinto.” C. Còpia simple del s. XVII, feta per Jeroni Pujades: París, BN, Collection Baluze, vol. 234, f. 240r, ex B. Encapçalament: De alii , ne 321. D. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 8, ex A. Al marge esquerre: “Santa Margarida.” Regest: “Venda feta per Ernaldo Palet de Terras- sa al convent de Santa Margarida de una pessa de terra campa que tenia y posehia en la parròchia de Terrassa, en lo lloch anomenat Gudella. Afronta a sol ixent en lo torrent, a migdia en lo tenedor de Pere de Ulmo, a sol ixent ab terras del mas Parallada y a tremuntana ab un torrent part y part ab terras del mas Muragas, y dita sa té per Guillem de Terrassa. En poder de Betran acòlit, notari del prior de Terrassa als 12 novembre 1244.” E. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 118, ex A1. Al marge esquerre: “Terraça.” Regest: “Venda feta per Arnau Palet y sa muller Bon- dia, Pera Magistri y sa muller Baranguera a Guillema Branca, prioresa del convent de Santa Margarida, una pesa de terra que tenian en la parròchia de Sant Pera de Terraça en lo lloch nomenat Guallo, que afrontant a sol ixent en lo torrent, a mitxdia ab honor de Ulmo Albert, a ponent ab honor del mas de Perellada, a tremuntana ab lo torrent del mas Muragues. En poder de Bertran acòlit, notari de Terraça, a 12 de novembre 1244.” F. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 124, ex B. Al marge esquerre: “Santa Margarida.” Regest: “Venda feta per Arnaldo Paleti, y Bernat y Pere Magistri a Branca donada al monestir de Santa Margarida de un camp que tenian per Guillem de Terracia en lo territori de Tarraça, en la parròquia de Sant Pere en lo lloch anomenat Güell. Afronta a sol ixent ab lo torrent que DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 287

allí és, a migdia ab terra de Pere de Ulmo, a ponent ab terras del mas de Para- llada, a tremuntana ab lo torrent y ab onors del mas Muragues. En poder de Bernat Pagano, als 12 de las calendas de novembre 1244.” G. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del repertorio, núm. 8, ex D. Al marge esquerre: “Santa Margarita.” Regest: “Venta hecha por Arnaldo Palet de Tarrasa al convento de Santa Margarita de una pieza de tierra campa que tenia en la parroquia de Tarrasa en el lugar nombrado Gudella, linda a oriente con el torrente, a mediodía con honor de Pedro del Olmo, a poniente con tierras del manso Parellada, y a cierzo parte con el torrente y parte con tierras del manso Moragas, y se tiene por Guillermo de Tarrasa. Ante Beltrán acólito notario del prior de Tarrasa a 12 de noviembre de 1244.” H. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del repertorio, núm. 118, ex E. Al marge esquerre: “Tarrasa.” Regest: “Venta hecha por Bernardo Palet y su muger Bondia, Pedro Magistri y su muger Berenguera a Guillerma Branca prioresa del convento de Santa Margarita de una pieza de tierra que tenían en la parroquia de San Pedro de Tarrasa en el lugar nombrado Guallo que linda a oriente con el torrente, a mediodía con honor de Ulmo Albert, a poniente con honor del manso de Perellada y a cierzo con el torrente del manso Muragues. Ante Bertrando acólito, notario de Tarrasa a 12 de noviembre de 1244.” I. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del repertorio, núm. 124, ex F. Al marge esquerre: “Santa Margarita.” Regest: “Venta hecha por Arnaldo Paleti y Bernardo y Pedro Magu (sic) a Branca, donada al monasterio de San- ta Margarita de un campo que tenían por Guillermo de Tracia en el territorio de Tarrasa en la parroquia de San Pedro en el lugar nombrado Güell. Linda a oriente con el torrente que hay allí a mediodía con tierras de Pedro de Ulmo, a poniente con tierras del manso Parellada y a cierzo con el torrente y con honores del manso Moragas. Ante Bernardo Pagano a los 12 de las calendas de noviembre 1244.” [J]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex D. a. VENTALLÓ I VINTRÓ, J. El priorato, núm. 17, ex J. b. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 34, ex J. c. Pergamins AHT, núm. 31 i 32 (regest i escatocol), ex A i B. d. Pergamins del Priorat, núms. 78 i 79 (regest i escatocol), ex A i B. Cit.: PUJADES, J. Coronica Universal del Principat de Cathalunya, Barcelona, 1609, ca- pítol XXXXII, f. 186v, ex B. L’autor indica que el va trobar “en dit archiu en lo sach de Santa Margarida, nombre 381.” Transcriu les primeres línies. Ventalló i Vintró, J. Tarrasa. Antigua y Moderna, 1879, p. 50 cita Pujades. Notum sit omnibus quod nos Arnaldus Paleti et uxor mea Bonadies et Petrus Magistri et uxor mea [Beren]garia non [coacti in] aliquo set gratuita vestra voluntate quisque nostrum insolidum per nos et omnes nostros presentes atque futuros vendimus et in presenti tradimus pure et sine omni retencione Deo et altari Sanc- te Margarite, posito et edifficato in honore Dei in ecclesia Sancte Eugenie, et tibi Guillelme de Brancha, donate eiusdem loci, et omnibus heredibus, successoribus et servientibus eiusdem altaris inperpetuum pro precio de quadraginta solidos huius monete Bar- chinone valente marche argenti LXXXVIII solidos, de quibus a te bene sumus paccati, renunciantes omni exceptioni non numerate 288 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES peccunie, quendam campum nostrum quem habemus et tenemus per Guillelmum de Terracia in territorio Barchinone, in termino Terracie, in parrochia Sancti Petri de Egra, in loco vocato ad ipsum Guaellum. Affrontat autem ab oriente in torrente, a meridie in tenedone Petri de Ulmo, ab occiduo in tenedone mansi de Pariliata, a circio in torrente et in tenedone mansi Morages Fura. Sicut ab his omnibus affrontationibus melius concluduntur, terminantur, fixuriantur et assignantur, sic tibi dicte Guillelme, donate, et dicto altari et suis successoribus vendimus et tradimus cum omnibus ingressibus et egressibus suis et cum terminis et affrontationibus suis et cum omnibus que infra sunt et erunt vel nominare possint et cum omnibus melioramentis que unquam ibi fieri possint ullomodo. Et de presenti mitimus te in corporalem possessionem cum hoc publico et semper valituro instrumento ad habendum, utendum, possidendum per cuncta secula. Et de nostro nostrorumque iure, dominio et posse predicta eycimus et in tuo tuorumque et dicti altaris iure dominio et posse transferimus, mitimus et tradimus ad omnes tuas tuorumque voluntates et successorum dicti altaris libere faciendas sicut melius, sanius et utilius intelligi sive excogitari potest ad tuum tuorumque salvamentum sine proficuum et sine omni nostro nostrorumque retentu, salvo tamen iure dominorum in omnibus. Et si forte predicta plus de notato precio modo valent vel inantea valebunt, totum damus tibi et tuis et dicto altari et suis servientibus irrevocabiliter in propria et expressa et libera nostra donatione et etiam intelligantur semper vendi iuste supranotato precio. Et ut nos nec aliqua persona per nos occasione sponsalicii ceu1 duplicis doli sive alius casus qui possit dici sive excogitari, numquam contra hanc predictam vendicionem venire valeamus nec valeat, neque in causam te vel quoslibet alios successores vel servientes dicti altaris trahere omni iuri et consuetudini et omni recessorie accioni et expressum auxilio legum Velleyani atque omni edicto, privilegio facto vel faciendo, civili et non civili, nobis iuvanti et tibi obstanti in aliquo scienter et consulte ex certa scientia penitus renunciamus, promitentes insuper predicta et singula omnia integriter semper tibi et omnibus servientibus et successoribus eiusdem loci facere, tenere, habere et possidere in pace et facere semper legalem guarentiam de omnibus personis. Et de eviccione obligamus tibi et omnibus tuis successoribus nos et omnia bona nostra mobilia et non mobilia, habita et habenda, que melius habere vel accipere volueris. Itaque ad maiorem securitatem et firmitatem tuam tuorumque nos dicte DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 289 mulieres Bonadies, uxor dicti Arnaldi Paleti, et Berengaria, uxor Petri Magistri, gratis et sine omni vi iuramus per Deum et hec Sancta IIIIor Dei Evangelia, nostris manibus corporaliter tacta, quod nunquam contra predicta veniemus nec aliquis nec aliqua venire faciemus, imo observabimus, custodiemus et semper atendemus ut melius et plenius superius notatur. Actum est hoc XII kalendas novembris anno Domini Mº CCº XLº quarto. S+num Arnaldi Paleti, s+num Bonediei, uxoris eius, iurantis, s+num Petri Magistri, s+num Berengarie, uxoris eius, iurantis, qui hec laudamus et firmamus. S+num Guillelmi de Terracia, senioris, qui hec laudo et firmo. Huius rey sunt testes Berengarius de Faro, Bernardus de Agello, Guillelmus de Sala. S+num Bertrandi acoliti, notarii publici Terracie, qui hec scripsit die et anno quo supra.

Nota de registre: [XII kalendas novembris] Ego Arnaldus2 Paleti et uxor mea Bonadies et Petrus Magistri et uxor mea Berengaria per nos et nostros vendimus tibi Guillel- me Branche, donate \ et priorisse monasterii ∕ Sancte Margarite, et omnibus aliis successoribus ipsius ecclesie quandam peciam terre quam habemus et tenemus per Guillelmum de Terracia ad ipsum Guatillum. Affrontat ab oriente in torrente, a meridie in tenedone Petri de Ulmo, ab occiduo in tenedone mansi de Pariliata, a circio in torrente et in tenedone mansi Moragues. Que omnia tu et tui habeas et teneas pro tua emptione, promitentes tibi et tuis facere tenere in pace, salvo ius dominorum. Accipimus a te XL solidos et hec iuramus nos \ omnes venditores ∕ dicte Bonadies et Berengaria. Testes Berengarius2 de Faro, Bernardus2 de Agello, Guillel- mus2 de Sala. 1. sic, a l’original. 2. Nom amb indicació de ferma.

102

1244, novembre, 2 Berenguer Poca i Berenguer Vidal reconeixen que han rebut de Miquel, prevere i monjo de Sant Pere [de Terrassa], els quaranta-vuit sous que els devia i li deﬁneixen el deute. 290 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

[A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 66r. La nota no està ratllada. IIII nonas novembris. Ego Berengarius1 Pocha et Berengarius Vitalis concedimus tibi Michaeli, presbitero et monacho Sancti Petri, nos esse a te bene paccatos de omnibus illis XLVIII solidos, quos nobis debebatis, de quibus facimus tibi et tuis ﬁnem. Testes Berengarius1 Pelliparii, Bernardus1 Ferrarii. 1. Nom amb indicació de ferma.

103

1244, novembre, 2 Arnau de Cot reconeix que ha rebut de Miquel, prevere i monjo de Sant Pere [de Terrassa], tot allò que aquest li devia, descrit tant en cartes com sense cartes, amb pacte de no reclamar res. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 66r. La nota no està ratllada. [IIII nonas novembris.] Ego Arnaldus1 de Cute recognosco et confiteor tibi Michaeli, presbitero et monacho Sancti Petri, me esse a te bene paccatum de omnibus debitis que unquam mihi debuisti usque in hanc diem in carta vel sine carta et de omnibus aliis firmanciis que unquam pro me alicui persone fecisti tam iudeis quam christianis. De quibus facio tibi et tuis finem et pactum omni tempore de non petendis. Testes Bernardus1 Geraldi, Petrus1 de Cute, Arnaldus1 Riambaldi. 1. Nom amb indicació de ferma.

104

1244, novembre, 9 Abraham, jueu de Caldes, reconeix que ha rebut de Miquel, prevere [i monjo de Sant Pere de Terrassa], tot allò que aquest li devia, descrit en cartes i sense cartes, i li deﬁneixen el deute. [A.] Original no localitzat (o no emès). DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 291

R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 66r. La nota no està ratllada. [V idus novembris.] Ego Abraham,1 iudeus de Calidis, recognosco et conﬁteor tibi Michaeli, presbiter(o), et tuis me esse a te bene paccatum de omnibus debitis que unquam usque in hanc diem mihi debuisti in carta vel sine carta et facio tibi et tuis ﬁnem. Testes Bernardus1 Ferrarii, Arnaldus1 de Cute, Guillelmus1 de Remunello. 1. Nom amb indicació de ferma.

105

1245, febrer, 1 Pere de Cura, de Santa Maria de Navarcles, la seva esposa Pereta i llur fill Pere venen a Pere de Paradella, de Matadepera, a la seva esposa Ermesenda i a llur descendència tota l’honor que tenen al lloc anomenat “Abelza”, domini del castell de Mura. Afronta a llevant, migdia i ponent amb honors de Busqueta, i a tramuntana es divi- deix amb l’honor de “Rouriga”. Reben per la venda quaranta-cinc sous de moneda barcelonesa. Els tres autors juren l’acord. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-9 (155 × 240 mm). Al dors: “77” (s. XVI). Al marge esquerre queden restes d’un cordill que devia lligar-lo amb un altre document. a. Pergamins AHT, núm. 33 (regest i escatocol), ex A. Notum sit cunctis quod ego Petrus de Cura, Sancte Marie de Navarculis, et uxor mea Pereta et filius noster Petrus per nos et omnes nostros presentes atque futuros vendimus et damus perhenniter atque solvimus tibi Petro1 de Paradella de Matadepera et uxori tue Ermesendi et vestris et cuicumque volueritis et omni2 proieniei et posteritati vestre totum illum honorem quem habemus et tenemus vel habere et tenere debemus voce paterna vel materna sive qualibet aliqua alia racione in loco vocitato Abelza nominaliter per dominium castri de Murea. Qui dividit et affron- tad ab oriente et a meridie sive ab occidente cum honoribus de Buscheta, a circio vero dividit cum honore de Rouriga. Sicut ab omnibus partibus affrontatur et terminatur cum omnibus suis pertinenciis et tenedonibus et ingressibus et exitibus suis de abisso us(q)ue ad celum et cum universis aliis et singulis hic expressis 292 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES et non expressis ac sicut nos melius habemus et plenius habere debemus, ita vobis et quibus volueritis perpetuo vendimus sine aliqua nostra vel nostrorum retencione per XLV solidos Barchino- ne valentes marche argenti LXXXVIII solidos, de quibus a vobis sumus bene paccati nostre voluntati, renunciando excepcioni non numerate peccunie. Tamen si hec vendicio modo valet plus precio antedicto vel valebit a modo in futurum, totum ab integriter vobis et quibus volueritis ex libera nostra donacione precio antedicto vendimus atque damus et renunciamus expresse illi legi que dicit quod venditores si decepti fuerint ultra dimidiam iusti precii possunt vendicione revocare vel iustum precium rei petere. Et cum hoc presenti et publico instrumento vos et vestros vel quos volueritis de presenti in corporalem possessionem et tenedonem perpetuam inccomitimus omni tempore possidendo ad omnes vestras vestrorumque voluntates de cetero faciendas. Nos autem et nostri faciemus vobis et vestris dictam vendicionem perhenniter facere teneri et in pace possidere et esse me legales, guarentes, auctores et defensores contra cunctas personas et firmiter teneri de eviccione obligando in hoc personaliter et omnes res nostras mobiles et immobiles, habitas et habendas in quibus magis accipere volueritis sine placito et sacramento et testibus. Ne vero nos possimus vel aliquis nostrum possit vel aliqua persona alia pro nobis vel extra nostra parte autem nostri racione unquam contra contractum presentis scripture in aliquo venire omni iuri canonico et civili, comuni et singulari, publico et privato, scripto et non scripto sive consuetudinario et omni beneficio dividende accionis renunciamus scienter penitus et consulte. Actum est hoc kalendas februarii anno Domini Mº CCº XLº quarto. S+num Petri de Cura, s+num Perete uxoris eius iurantis, s+num Petri, filii eorum, qui hec vero ut dicta sunt laudamus et firmamus. S+num Petri Poncii de Cabrianes, s+num Petri de Carner, s+num Berengarii de Condamina, testis et tenentis locum domine Rumie ac Poncii de Cervaria, racione dominii. S+num Guillelmi de Sancta Columba, s+num Bernardi de Murea, s+num Saurine, uxoris eius, s+num Pauli,3 s+num Guillelme, uxoris eius, s+num Guillelmi de Tomanat, baiuli de Gardiola. Raimundus de Podiolo, presbiter et scriba Sancti Benedicti, in manu cuius Pereta de Cura hanc cartam iuravit et firmavit, et Petrus, filius eius, firmavit et suum signum impressit + et testes nominavit, scilicet Petrum de Solerio et Petrum de Podio, que interfuerunt iuramento et eorum firmamento. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 293

Sig+num Arnaldi de Castro Taliato, presbiteri, qui hoc scripsit mandato Bertrandi Bovis, clerici de Murea, in IIª linea literis rasis et emendatis ubi dicitur “Petro,” die et anno quo supra. 1. La síl·laba Pe- escrita sobre text raspat. 2. omni subratllat. 3. Aquest testimoni no presenta els punts de signatura.

106

1245, febrer, 15 Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, i tot el convent donen i concedeixen a Guillem de Camp, la seva esposa Ferrera i als seus un mas, que els atorgants tenen per alou franc, situat al terme de Terrassa, a la parròquia de Sant Julià [d’Altura], al lloc anomenat “Castlaril”, i una peça de terra, situada a l’esmentada parròquia i tinença. El mas afronta a llevant amb la riera de Ribatallada, a migdia amb un torrent, a ponent amb el grau de Sant Julià i a tramuntana amb la dita riera. Aquesta peça de terra afronta per tots costats amb una tinença dels receptors, alou de l’orde de l’Hospital i de Sant Julià [d’Altura], situada davant de la porta de les cases dels receptors. Els receptors pagaran anualment per cens un morabatí nou alfonsí per Nadal. Reben per aquesta donació dos sous. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 76r. La nota està ratllada amb dues barres. Al marge esquerre: “Paccavit.” XV kalendas marcii. Ego Gigonus, prior domus Sancte Marie de Terracia, et totus conventus eiusdem damus et concedimus tibi Guillelmo de Campo et uxor tue Ferrarie et vestris quendam mansum nostrum, quem per alodium franchum et liberum in termino Terracie, in parrochia Sancti Iuliani, in loco vocato ad Castlaril. Item, damus et concedimus vobis et vestris quandam petiam terre in eadem parrochia et de eisdem tenedone. Affrontat ab oriente in riaria de Rippa Tayada, a meridie in torrente, ab occiduo in gradu Sancti Iuliani, a circio in dicta riaria. Affrontat dictam peciam terre de omnibus partibus in vestra tenedone, alodio Hospitalis et Sancti Iuliani, ante domibus vestris et ante ianuam. Que omnia predicta pro nobis semper habeatis et teneatis indivisibiliter sicut melius unquam usque in hanc diem pro nobis et nostris habuistis et 294 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES tenuistis, et vos et vestri donetis nobis et nostris quoque anno pro censu in festo Natalis Domini I morabetinum bonum novum anfussinum ﬂameiantem. Accipimus a vobis II solidos. Testes Bernardus de Sancto Christoforo, Guillelmus de Faro, Berengarius de F[aro].

107

1245, març, 8 Berenguer, abat de Sant Llorenç del Munt, i Guigó, prior de [Santa Ma- ria de] Terrassa, deﬁneixen a Guillema d’Arenes i als seus tots els plets, qüestions i demandes que li haguessin fet de l’esponsalici que Joan d’Arenes féu a l’esmentada Guillema per les seves noces. Els atorgants reben deu sous. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 78v. La nota està ratllada amb dues barres. [VIII idus marcii.] Nos Berengarius, Dei gratia abbas Sancti Laurencii de Monte, et Gigonus,1 prior Terracie, difﬁnimus tibi Guillelme de Arenis et tuis omnes querimonias, questiones et demandas, quas contra te ponere potueramus usque in hanc diem laudantes tibi et tuis totum ipsum sponsalicium quod vir tuus I[ohannes] de Arenis tibi fecit in tempore nupciarum tuarum. Accipimus a te X solidos. Testes Bernardus1 de Bonovilare, Bernardus1 de Sancto Chris- toforo, Petrus1 Aguyoni. 1. Nom amb indicació de ferma.

108

1245, març, 8 Berenguer, abat de Sant Llorenç [del Munt], i Guigó, prior de [Santa Maria de] Terrassa, deﬁneixen a Joan d’Arenes tots els plets i qües- tions que li haguessin fet pel mas d’Arenes. Els atorgants reben deu sous. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 78v. La nota està ratllada amb dues barres. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 295

[VIII idus marcii.] Nos Berengarius, abbas Sancti Laurencii, et Gigonus,1 prior Terracie, difﬁnimus tibi Iohanni de A[re]nis et tuis omnes querimonias et questiones, quas contra te usque in hanc diem ponere potueramus, laudantes et concedentes tibi et tuis omnes ius, voces et rationes et omnia qualibet alia que habes et possides et habere debes in manso de Arenis. Accipimus a te X solidos. Testes Bernardus1 de Bonovilare, Bernardus1 de Sancto Chris- toforo, Petrus1 Aguyoni. 1. Nom amb indicació de ferma.

109

1245, març, 22 Bernat de Bruguerols i la seva esposa Ermesenda reconeixen a Guillem de Montjuïc, capellà [de Sant Pere de] Terrassa, que han estat satisfets de la injúria que havien patit per la destrucció d’unes taules i la crema de llenya durant la nit. En fan definició als malfactors i reben els béns i les coses necessàries perquè se sentin ben pagats. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 79r. La nota no està ratllada. XI kalendas aprilis. Ego Bernardus1 de Brugerols \ et uxor mea Ermesenda ∕ recognoscimus et confitemur tibi Guillelmo de Monte Iudayco, capellano Terracie, quod tu satisfecisti et restituisti nobis illam malefactam et iniuriam, quam quidam nobis fecerunt de tebulis quas nobis de nocte destruerunt et de leya quam ibi cremaverunt, de qua dicta deterioratione et destruccione dictarum tebularum et arceonis dicte leye et de dampno et missione inde facta per nos et nostros facimus dictis malefactoribus quibuslibet sint finem, remitionem et pactum omni tempore de non petendis et nunquam contra predicta veniemus. Accipimus a te ratione eorundem tot et tantis de bonis et rebus eorum quod sumus a te bene paccati. Testes Guillelmus1 de Amenler, Petrus1 Aguyoni, Bernardus1 de P[err]ella. 1. Nom amb indicació de ferma. 296 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

110

1245, març, 29 Guigó, prior de la casa [de Santa Maria de] Terrassa, Pere Agulló i la seva esposa Berenguera, Arnau Guerau i la seva esposa Marquesa, Martí de Vinyals i la seva esposa Berenguera i Berenguer de Vilar reconeixen que han rebut d’Astrugó Gracià quatre-cents sous que han de retornar en un any, amb uns interessos de vuitanta sous. Guigó reconeix que es destinaren a l’obra i usos de la casa de [Santa Maria de] Terrassa i, especialment, al cens de la casa de Sant Ruf, a la col·lecta de Magalona i a la col·lecta en servei del Papa [Innocenci IV]. Guillem de Far i Bertran de Santcristòfor són els ﬁdejussors. Els autors juren l’acord i les dones juren no anar-hi en contra per raó de dot o esponsalici. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 80v. La nota està ratllada amb tres barres. IIII kalendas aprilis. Ego Gigonus,1 prior domus Terracie, et Petrus1 Aguyoni et uxor mea Berengaria1 et Arnaldus Geraldi et uxor eius Marchesia et Martinus1 de Viyalibus et uxor eius Berengaria,1 \ et Berengarius1 de Villare ∕ concedimus mutuo recepisse a te Astrugono Gratiano CCCC solidos, soluturos ad I annum, et tunc LXXX solidos pro eorum lucro. Quos dictos CCCC solidos ego dictus Gigonus, prior, \ et ceteri alii ∕ concedimus \ mutuavisse2 ad hopus ∕ 3 in bonis et usibus domus Terracie et specialiter in censu domus Sancti Ruﬁ et in collecta et comune de Magalona, et in collecta et servicio domini Pape. Fideiussores Guillelmus1 de Faro, Bertrandus1 de Sancto Christoforo. Et iuramus4 ita manulevasse et nos dicte mulieres promitimus \ et iuramus ∕ 3 quod ratione dotis vel sponsalicii nunquam contra predicta veniamus. Testes Raimundus de Sancto Felice, Bernardus Adey, Ber- nardus Rubei. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. Escrit damunt me misisse, ratllat. 3. A la nota, hobus. 4. Verb amb indicació de ferma. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 297

111

1245, març, 29 Guigó, prior de la casa [de Santa Maria de] Terrassa, reconeix a Pere Agulló i la seva esposa Berenguera, a Arnau Guerau i la seva esposa Marquesa, a Martí de Vinyals i la seva esposa Berenguera, i a Berenguer de Vilar, deutors, i a Guillem de Far i Bertran de Sant- cristòfor, fidejussors, que s’instituïren com a deutors i fidejussors dels quatre-cents sous i els seus interessos prestats per Astrugó Gracià, que [Guigó] recollí per l’obra de la casa, pel cens de la casa de Sant Ruf, per la col·lecta de Magalona i per la col·lecta en servei del senyor Papa [Innocenci IV]. Davant de qualsevol dany obliga les rendes que té a Barcelona, al Llobregat, a Sant Adrià [de Besòs] i a altres llocs del Coll de Finestrelles Jussà, i tots els altres béns propis. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, f. 80v. La nota no està ratllada. [IIII kalendas aprilis.] Ego Gigonus,1 prior domus Terracie, concedo tibi Petro Aguyoni et uxori tue Berengarie et Arnaldo Geraldi et uxori tue Marchesie, et Martino de Viyalibus et uxori tue Berengarie et Berengario de Villare, debitoribus,2 et tibi Guillelmo de Faro et Bertrando de Sancto Christoforo, fideiussoribus, quod vos amore et precibus meis instituistis nos mecum insimul speciales debitores et fideiussores ad Astrugonum Gratianum per CCCC solidos et lucrum illorum, quos ego ab ipso manulevavi ad hopus nostre domus et ad solvendum in sensu domus Sancti Rufi et in collecta de Magalona et in collecta et servicio domini Pape. Et si forte inde aliquid dampnum habueritis, obligo et assigno vobis et vestris omnes exitus, redditus et proventus quos habeo et habere debeo in Barchinona et in Lupricato et in Sancto Adriano sive in aliis locis de Colle de Finestrellis Inferius et omnia alia bona nostra. Testes Bernardus de Bonovillare, Bernardus Adey, Bernardus Rubei. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. –ibus corregeix –es. 298 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

112

1246, febrer, 19 Bomacip Moragues i la seva esposa Dolça venen a Bernat Tició i els seus una peça de terra que tenen per Berenguer de Santaoliva, el domini i el dret del qual ara compra Bernat Tició. La peça es troba al comtat de Barcelona, al terme del castell d’Eramprunyà, a la parròquia de Sant Miquel i Sant Pere d’Eramprunyà, al lloc anomenat “Riamballis”. Termena a llevant i ponent amb un alou propi, tinença de Bernat Moragues, a migdia amb una tinença de Berenguer de Rovira i a tramuntana amb una de Guillem Mora- gues, alou de Santa Maria de Bruguer [Bruguers, terme de Gavà]. Reben seixanta-set sous en diners de Barcelona. Dolça renuncia als seus drets per esponsalici i jura que respecta l’acord i que no el contravindrà. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-10 (250 × 310 mm). Al dors: “Mars 1240” (s. XVI); “Venda de [...]” (s. XVI); “30” (s. XVI); “Acte de venda fet per Bomacip y Endòlcia Morages a favor de Bernat Ticioni de la pagesia de terra, situada en lo terme de Aranprunyà, en lo lloch anomenat Riambills, per preu de 67 sous. N. 107” (s. XVI/XVII); “nº 12, és en lo llibre e en foli 43” (s. XVII-s. XVIII); “1245” (Datació S. Cardús). a. Pergamins AHT, núm. 34 (regest i escatocol), ex A. Sit notum omnibus quod ego Bomacip Morages et ego Dulcia, uxor ipsius, vendimus per nos et nostros uterque nostrum pro toto tibi Bernardo Ticioni et tuis et cui velis quandam peciam terre, quam per Berengarium de Sancta Oliva tenemus, cuius dominium et ius tu de presenti emis a dicto Berengario de Sancta Oliva. Que dicta pecia terre \ est ∕ in comitatu Barchinone, in termino castri de Arapruniano, in parrochia Sancti Michaelis et Sancti Petri de Arapruniano, in loco vocato Riamballis. Terminatur autem dicta pecia terre ab oriente et occidente in alodio meo, tenedone Bernar- di Morages, a meridie in tenedone Berengarii de Ruvira, a circio in tenedone Guillelmi Morages, alodio Sancte Marie de Brugario. Iamdictam itaque p[ecia]m terre cum introitibus et exitibus suis ac pertinenciis et cum omnibus locis et accionibus nobis inde competentibus vendimus tibi et tuis et cui velis per nos et nostros et ut melius dici potest vel intelligi ad tuum tuorumque salvamentum et bonum intellectum. Nos, extrahentes dictam peciam terre cum pertinenciis suis de nostro nostrorumque iure, dominio et posse, eandem in tuum tuorumque ius, dominium et posse transferimus irrevocabiliter, inducentes te cum hoc publico instrumento perpetuo valituro in corporalem possessionem, pleno iure, tamquam in rem DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 299 tuam propriam ad habendum et semper libere et quiete possidendum et ad omem tuam tuorumque voluntatem libere faciendam, sine ullo nostro nostrorumque retentu et vinculo ullius hominis vel femine. Pro hac autem venditione recepimus a te sexaginta septem solidos denariorum Barchinone valentibus LXXXXVIII solidis marcham argenti, quos nos habuisse et recepisse concedimus et bene paccati sumus, renunciantes omni exceptioni peccunie non recepte. Ne vero occasione vel accione duplicis enganni vel modis aliis nos possimus vel possit aliqua persona nomine nostro unquam contra hanc venditionem venire, renunciamus quantum ad hec scienter et consulte vel dicte occasioni et accioni et omni iuri canonico ac civili, comuni et singulari, publi[co] et privato, scripto et non scripto sive consuetudinario et specialiter accioni recissorie et beneficio Legis Gotice et Usaticorum Barchinone et generaliter omni iuri tam privilegiato quam privilegiando, dando, remittendo et ex certa sciencia perpetuo cedendo tibi et tuis, si quid hec vendicio plus modo valet vel a [modo] valuerit precio antedicto. Insuper uterque nostrum pro toto promittimus tibi et tuis salvare totam predictam venditionem et esse inde tibi et tuis legales, guarentes, auctores et deffensores et quod teneamur inde tibi et tuis semper de firma et legali eviccione et restituamus tibi et tuis, si quas missiones unquam feceritis in evincendo vel causam eviccionis examinando,1 promittentes tibi a nobis legittime stipulanti quod, si aliqua persona questionem tibi vel tuis moverit in predicta vendicione, in totum vel in partem, statim satisfaciemus et respondebimus pro te et tuis et ante littis contestationem suscipiemus in nos honus litigii et agemus causam nostris propriis impensis a principio usque ad finem, vel tu aut tui, si velitis, possitis causam agere per vos ipsos tibi et tuis tamen super hoc eleccione servata, remittendo tibi et tuis ex pacto necessitatem denunciatio- nis. Et pro hiis complendis et attendendis, obligamus tibi et tuis uterque nostrum pro toto nos et omnia bona nostra, mobilia et immobilia, sic quod alter pro altero in hoc non valeat excusari. Et quantum ad hec ego dicta Dulcia renuncio meo sponsalicio et senatus consulto Velleyani et iuri ypothece pro dote ac sponsalicio mihi competenti et omni legi prohibenti fieri venditionem vel obli- gationem rerum dotalium vel sponsaliciorum aut rerum pro dote ac sponsalicio obligatarum ac omni iuri pro me facienti, scripto et non scripto, sive consuetudinario. Et ad maiorem tuam firmitatem, ego dicta Dulcia iuro in anima mea per Deum et Sancta eius quatuor Evangelia, manibus meis corporaliter tacta, quod hec 300 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES que dicta sunt compleam et attendam, et non contraveniam nec aliquam personam venire faciam aut consenciam sive permittam. Actum est hoc undecimo kalendas marcii anno Domini millesimo CCº XL quinto. S+num Bomacipi Morages, s+num Dulcie, uxoris eius, qui hec laudamus et firmamus et specialiter ego dicta Dulcia iuro. S+num Bernardi, presbiteri ecclesie Castri Felicis, in cuius manu firmavit atque \ iuravit ∕ Dulcia, uxoris Bonmacip, hanc cartam coram Berengarii Gualli et coram Guillelmo de Ortillis.* Huius rei testes su(n)t Iohannes Guadalli, Raimundus de Stella et Arnaldus de Gerunda. S+num Berengarii de Sancta Oliva, predicti, qui hec laudo et firmo. Sig+num Petri de Bages, notarii publici Barchinone.* Sig+num Petri Ferrarii, notarii, qui in scribania Petri de Bages, notarii publici Barchinone, hoc scripsit cum litteris appositis in linea secunda, ubi scribitur “est”, et cum litteris etiam appositis in prima linea firmamenti dicti Bernardi, presbiteri, ubi dicitur “iuravit,” die et anno prefixis. 1. A continuació la síl·laba Re- iniciada, no completada i no esmenada.

113

1246, març, 28 Guillema Moragues, el seu germà Barceló Moragues, Maria Bertulina, el seu fill Bernat i la seva esposa Vidalona donen a Guillema, donada de Santa Margarita [de Mujal], la llicència per conduir aigua d’un torrent a través d’una honor dels donadors fins a l’honor del Gual, que Guillema havia comprat a Pere Mestre i Arnau Palet, i havia adquirit de Guillem de Terrassa en alou propi. Queda reservat el dret del senyor rei. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-36 (160 × 235 mm). Al dors: “nº 328” (s. XVI); “nº 3” (1685-1717); “Nº 36” (s. XX); “1246” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo de nº 1 al 20” a l’inici del s. XVIII. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 3, ex A. Regest: “Llicènsia donada per t. Moragas y altras a la iglésia de Santa Margarida de la facultat de poder passar la aygua fins a la iglésia de Santa Margarida per los onors y torrents de dita Moragas. En poder de Joan Glandi, notari de Terras- sa, a 5 abril 1240.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 3, ex B. Regest: “Licencia dada por n. Moragas y otros a la yglesia de Santa Mar- garita de la facultad de poder pasar la agua hasta la yglesia de Santa Marga- rita por los honores y tierras del referido Moragas. Ante Juan Glaudi, notario DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 301

de Tarrasa a 5 abril 1290.” La datació proposada en aquest extracte pot obeir a una mala lectura o, potser, a un trasllat efectuat el 1290, que no hem localitzat. [D]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex B. a. VENTALLÓ I VINTRÓ, J. El priorato, núm. 48, ex D. b. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 33, ex D. c. Pergamins AHT, núm. 35 (regest i escatocol), ex A. d. Pergamins Priorat, núm. 81 (regest i escatocol), ex A. Notum sit omnibus quod nos Guillelma Morages et frater meus Barcelonus Morages et Maria Bertulina et filius meus Bernardus et uxor eius Vitalona, nos omnes insimul, per nos et omnes nostros, presentes atque futuros, bono animo et gratuita nostra voluntate, damus et in presenti tradimus pure et sine omni retencione tibi Guillelme, donate Sancte Margarite, et dicto altari eiusdem loci et omnibus suis servientibus, presentibus atque futuris, licenciam et plenum posse, quod tu dicta Guillelma et omnes tui successores pro tua auctoritate possis accipere, transire et ducere illam aquam de torrente per illum honorem nostrum et penitus illam reducere ad illum tuum honorem de Guaello, quem condam tu1 emisti de Petro Magistro et de Arnaldo Paleti, et precia adquisivisti de Guillelmo de Terracia per tuum proprium alodium. De qua dicta aqua et transitu predicto, per nos et omnes nostros, mitimus te in corporalem possessionem cum hoc publico et semper valituro instrumento ad habendum, utendum, possidendum atque in pace dictam aquam transiendum per cuncta secula. Et de nostro nostrorumque iure, dominio et posse predicta eyicimus et in tuo tuorumque iure, dominio et posse transferimus, mitimus et tradimus pro remissione anime nostre et parentum nostrorum ad omnes tuas tuorumque voluntates libere faciendas, sicut melius, sanius et utilius dici, intelligi sive excogitari potest ad tuum tuorumque salvamentum sive proficuum et sine omni nostro nostrorumque retentu et sine omni nostro nostrorumque censu, servicio et2 usatico atque servitute nostra, salvo tamen iure et dominio domini regis pro quo predicta tenentur. Et ut nos nec aliqua persona per nos aliquo modo vel casu qui possit dici sive excogitari nunquam contra hanc predicta venire valeamus nec valeat neque in causam vos vel vestros trahere, renunciamus quantum ad hec omni iuri et consuetudini pro nobis in aliquo facienti. Actum est hoc V kalendas aprilis anno Domini Mº CCº XLº sexto. S+num Guillelme Morages, s+num Barceloni,3 fratris eius, s+num Marie Bertuline, s+num Bernardi, filii eius, s+num Vitalone, 302 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES uxoris eius, qui hec laudamus et firmamus. Huius rey sunt testes Berengarius de Truyars, Bernardus de Basella, Bernardus Ferrarii et Arnaldus Vitalis. S+num Amati de Grua, notarii Barchinone, in cuius manu Maria Bertulina et filius eius Bernardus et eius uxor Vidalona firmaverunt hanc cartam IIII idus aprilis anno prefixo. S+num Bertrandi acoliti, notarii publici Terracie, qui hec scripsit cum literis dampnatis in linea Vª et sine firmamento dicti Barceloni die et anno quo supra. 1. A continuació ratllat condam. 2. A continuació una s mig esborrada. 3. El signe de Barceló no presenta els punts de signatura.

114

1247, setembre, 30 Bernat i Guillema, fills de Maria Baiona, firmen a Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, i als seus successors tota aquella venda que la seva mare ja havia fet del mas i honor que tenien a tocar de l’església de Sant Pere de Terrassa. També defineixen al prior la part dels drets que tenen per la seva mare i els seus avis i besavis, sobre aquests béns en concepte d’heretament, fraresca i llegítima. Bernat i Guillem juren que no contravindran l’acord. Reben cent sous. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-37 (205 × 245 mm). Al dors: “Terrassa. 118” (s. XVI); “Prope ecclesia de Sant Pere de Terrassa” (s. XVI); “227” (1685- 1717); “Nº 37” (s. xx). A l’interior del “Legajo 12 de nº 221 a 243” a l’inici del s. XVIII. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 10v. La nota està ratllada amb dues barres. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 227, ex A. Al marge esquerre: “Tarrassa.” Regest: “Donasió y nova concessió de Bernat de Albona, fill de Maria Bayona, de aquell mas y honor que los dits tenian per lo monestir de Santa Maria de Terraça al dit prior de tot aquell mas cituat prop de la iglésia de Sant Pera de Terraça y en lo acta n(o)·y són las confrontacions. En poder de Bernat acòlit notari de Terraça, a 2 de las calendas de octubre 1247.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 227, ex B. Al marge esquerre: “Tarrasa.” Regest: “Donación y nueva concesión de Bernardo de Albera hijo de Marico Bayona de aquel manso y honor que tenían por el monasterio de Santa Maria de Tarrasa al prior de todo aquel manso sito cerca la yglesia de San Pedro de Tarrasa. En la escritura no están las confrontaciones. Ante Bernardo acólito, notario de Tarrasa, a dos de las calendas de octubre año 1247.” a. Pergamins AHT, núm. 36 (regest i escatocol), ex A. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 303

b. Pergamins Priorat, núm. 82 (regest i escatocol), ex A. Notum sit omnibus quod nos Bernardus et Guillelma, filii Marie Bayone, nos ambo f[ratr]es in simul, non coacti in aliquo, [set] gratuita nostra voluntate, nos et om[nes] nostros presentes atque futuros laudamus, concedimus atque inperpetuo confirmamus pure et sine omni retencione vobis Gigono, priori domus Sancte Marie de Terracia, et dicte domui et omnibus suis successoribus presentibus atque futuris totam illam vendicionem integriter, quam condam dicta Maria Bayona, mater nostra, vobis fecit de illo manso et honore suo, quem pro vobis et dicta domo habebat et tenebat iuxta ecclesiam Sancti Petri de Terracia. Quem mansum predictum et honorem cum omnibus pertinenciis et tenedonibus suis et cum ortis et ortalibus et omnibus arboribus diversi generis et cum omnibus se habentibus et habere debentibus quolibet modo, vos et dictam domum et omnes suos successores semper habeatis, teneatis, possideatis et expletetis potenter et integriter, sicut melius in vestro instrumento empcionis continetur. Item, diffinimus, absolvimus atque in perpetuo nos remitimus pure et sine1 omni retencione vobis iamdicto Gigono, priori, et domui predicte et o[m]nibus suis successoribus omnem partem, directos, voces, raciones et acciones, reales et personales, quas ibi nos habemus et habere debemus et habere spectamus voce et racione matris nostre predicte, avorum vel bisavorum, hereditatis, fraresche vel legitime sive legati sive quibuslibet aliis modis. Et de nostro nostrorumque iure, dominio et posse predicta eycimus et in vestro vestrorumque iure, dominio et posse transferimus, mitimus et tradimus ad omnes vestras vestrorumque voluntates libere faciendas, sicut melius, sanius et utilius dici, intelligi sive excogitari potest ad vestrum vestrorumque salvamentum sive proficuum, et sicut melius in vestris instrumentis emptionum continetur et sine omni nostro nostrorumque retentu, ad quicquid ibi vel exinde facere vel iudicare volueritis quocumque modo. Et ut nos nec aliqua persona per nos occasione hereditatis, fraresche vel legitime, legati [ve]l successionis, sive alius casus que possit dici sive excogitari, nunquam contra hanc predicta venire valeamus nec valeat neque in causam vos vel vestros unquam trahere. Renunciamus quantum ad hec minori etati et omni cuilibet alii iuri pro nobis in aliquo facienti. Itaque ad maiorem securitatem et firmitatem vestram vestrorumque, nos ambo fratres nomine Bernardus et Guillelma, filii Marie Bayione predicte, gratis et sine omni vi, iuramus per Deum 304 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES et hec Sancta IIIIor Evangelia, nostris manibus corporaliter tacta, quod nunquam contra hanc finem et evacuacionem, laudacionem et concessionem veniemus nec aliquis nec aliqua venire faciemus. Imo observabimus, custodiemus et semper atendemus, ut melius et plenius superius notatur et dici, intelligi sive excogitari potest. Accipimus a vobis pro hac laudatione et confirmatione, diffinicione et absolucione et parte et iure vobis pertinente centum solidos huius monete Barchinone et tot et tantis de bonis et rebus vestris quod sumus a vobis bene paccati nostre voluntati et est vobis satisfactum nostre voluntati de omnibus supradictis. Actum est hoc II kalendas octobris anno Domini Mº CCº XLº septimo. S+num Bernardi, s+num Guillelme, filiorum dicte Marie Bayone, qui hec laudamus, iuramus et firmamus. Huius rey sunt testes Petrus, clerici Sancti Iuliani, Petrus Aguyoni, Iacobus Ferrarii. S+num Bertrandi acoliti, notarii publici Terracie, qui hec scripsit die et anno quo supra. 1. A continuació et, sense sentit.

Nota de registre: II kalendas octobris. Ego Bernardus1 et Guillelma,1 filii Marie Bayone, non coacti in aliqua, laudamus et concedimus tibi Gigono, priori domus Sancte Marie de Terracia, et tuis totam illam venditionem integriter quam Maria Bayona, mater nostra, tibi fecit condam de illo manso et honore \ suo ∕,2 qui est iuxta ecclesiam Sancti Petri. Que omnia integriter tu et dicta domus et suos successores semper habeas et teneas, potenter et integriter, cum omnibus se habentibus et habere debentibus, sicut melius in instrumento dicte venditionis continetur. Preterea diffinimus tibi et tuis omnem partem ius, vim, rationes, voces et acciones, quas ibi habemus et habere debemus ratione3 matris nostre predicte avorum vel bisavorum sive alius casus. Et facimus tibi et tuis finem de non petendis. Et hec iuramus.4 Accipimus a te C solidos. Testes Petrus,1 presbiter, clerici Sancti Iuliani, Petrus1 Aguyoni, Iohannes1 Ferrarii. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació ratllat quod condam. 3. A continuació ratllat patris. 4. Verb amb indicació de ferma. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 305

115

1247, octubre, 1 Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, i el seu convent donen a Bernat i Guillema, fills de Maria Baiona, amb motiu de la definició feta del mas i l’honor que la seva difunta mare els havia venut, tot el cens, servei i usatge tant del blat com del vi, la cera i les albergues, com de tot allò que acostuma a ser donat a l’església de Sant Julià [d’Altura] per raó de la capellania durant un any des de la festa de Sant Julià. Ho donen amb pacte d’evicció. A. Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 11r. La nota no està ratllada. Kalendas octobris. Ego Gigonus,1 prior domus Sancte Marie [de Terr]acia, et totus conventus damus et in presenti tradimus tibi Bernardo et Guil[lel] me, filiis Marie Bayone matris [vestre], ratione illius laudationis, concessionis et diffinicionis quam nobis fecistis de illo manso et honore quod condam Maria Bayona, mater vestra, nobis condam [±5] vendidit totum illum censum, servicium et usaticum, tam de blado quam de vineis et cera et arbergis et de omnibus aliis que habemus et habere debemus et habemus consuetum dandi, habendi in illa ecclesia Sancti Iuliani ratione capellanie vel alius casus,2 scilicet, de isto festo \ Sancti Iuliani ∕ 3 ad unum annum, que omnia vos et vestri habeatis et penitus recipiatis per totum dictum annum. Et ut dictus clericus teneatur nobis dare et re[ddere] de omnibus predictis per totum dictum terminum sicuti melius non tenetur rendere, promitentes vobis et vestris predicta facere tenere in pace cum eviccione. Testes Petrus, clericus Sancti Iuliani, Petrus Aguyoni, Iohan- nes Ferrarii. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació ratllat que. 3. Escrit al damunt de Natalis Domini, ratllat.

116

1247, novembre, 13 Guigó, prior [de Santa Maria de] Terrassa, deu a Bernat Ferrer i als seus vuitanta-tres sous i mig que pagarà el pròxim Carnestoltes 306 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

de Quaresma. Bertran de Santcristòfor i Pere Agulló són els ﬁde- jussors. A. Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 13r. La nota no està ratllada. Idus novembris. Ego Gigonus,1 prior Terracie, debeo tibi Bernardo Ferrarii et tuis LXXXIII solidos et medium. Paccare in primis venturis Carnibus Ablatis Quadragesime. Fideiussores Bertrandus de Sancto Christoforo, Petrus1 Aguyoni. Testes Iohannes Ferrarii, Berengarius Pelliparii, Guillelmus de Monte Iudayco. 1. Nom amb indicació de ferma.

117

1248, març, 4 Ramon Sabater i la seva esposa Pereta venen a Pere d’Om i la seva esposa Berenguera una peça de terra que tenen per la casa [de Santa Maria de] Terrassa al lloc anomenat l’Olzina. Afronta a llevant amb un xaragall i amb una tinença de Ferrer Rodó, a migdia amb un torrent i tinença de Berenguer de Trullars, a ponent amb un camí públic i amb la Serra, i a tramuntana amb una tinença de Llorenç Bellot. Reben trenta sous i juren l’acord. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 22v. La nota està ratllada amb una banda creuada. Al marge esquerre: “Paccavit.” IIII nonas marcii. Ego Raimundus1 Su[tor]is et uxor mea Pereta,1 per nos et nostros, vendimus tibi Petro de Ulmo et uxori t[u]e Berengarie et vestris quan[dam] peciam terre, quam [ha]bemus et tenemus per domum Terracie, in loco vocato ad ipsam Olzinam. Affrontat ab oriente in arag[a]llo et tenedone Ferrarii Rotundi, a meridie in torrente et tenedone Berengarii de Truyars, ab occiduo in strada publica et in Serra, a circio in tene[done] Laurentii Belloti. Que [om]nia vos et vestri semper habeatis et teneatis promitentes vobis et vestris predicta facere tenere cum evi[ccione]. Et hec iuramus.2 Accipimus a vobis XXX solidos. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 307

Testes Bernardus de Sancto Christoforo, Guillelmus Felicis, Arnaldus de Casalecs, Arnaldus de Maris. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. Verb amb indicació de ferma.

118

1248, juliol, 21 Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, ven a Pere de Bran- ca, prevere, a Pere de Celler i als seus tot el delme amb les seves primícies que té a la vila de Palau de Terrassa, a la parròquia de Sant Fruitós, des de la festa passada de la Santa Creu de maig i durant els pròxims tres anys. Rep tres-cents sous. A. Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 29r. La nota no està ratllada. Cit.: SOLER JIMÉNEZ, J. “De l’abisme al cel”, 2006, p. 103. XII kalendas augusti. Ego Gigonus,1 prior domus Sancte Ma[ri]e de Terracia, vendo tibi Petro de Brancha, presbitero, et Petro de Sellerio et vestris totum illum decimum cum suis primiciis, quod habeo et habere debeo in illa villa Palacii Terracie et in parrochia Sancti Fructuosii, scilicet, de isto transacto festo Sancte Cruciis madii ad III annos completos continue primos venturos, promitendo vobis et vestris predicta facere tenere in pace per totum dictum terminum cum eviccione. Accipio a vobis CCC solidos. Testis Guillelmus de Faro. 1. Nom amb indicació de ferma.

119

1248, juliol, 21 Pere de Branca, prevere, i Pere de Celler deuen a Guigó, prior [de San- ta Maria de] Terrassa, tres-cents sous per raó del delme de Sant Fruitós, que el prior els ha venut. Pagaran dos-cents sous per Sant Miquel i cent per Nadal. Ferrer de Branca i Estrany d’Abadia són els ﬁdejussors. A. Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 29r. La nota no està ratllada. 308 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

[XII kalendas augusti.] Ego Petrus1 de Brancha, presbiter, et Petrus1 de Selerio debemus tibi Gigono, priori Terracie, ratione illius decimi Sancti Fructuosii, quod nobis de presenti vendis, CCC solidos. Paccare Sancto Michaeli CC solidos et in festo Natalis Domini C solidos. Fideiussores Ferrarius1 de Brancha, Straneus1 de Abadia. Testes Guillelmus de Faro, Bernardus de Caneto, canonicus Sancti Ruﬁ, Petrus de Bonovilare, canonicus Sancti Ruﬁ. 1. Nom amb indicació de ferma.

120

1248, octubre, 7 Miquel, prevere [i monjo de Sant Pere de Terrassa,] deu a Bernat de Puig i als seus vuit quarteres de forment bo i net, o el seu preu equivalent que haurà de pagar per Pasqua. Guillem Borrell és el ﬁdejussor. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 33v. La nota està ratllada amb dues barres. [Nonas octobris.] Ego Michael,1 presbiter, debeo tibi Bernardo de Podio et tuis VIII quartarias frumenti boni et nitidi. Paccare Pasche, vel precium ipsius. Fideiussor Guillelmus1 Borrelli. Testes Guillelmus de Sala, Petrus Novelli, Arnaldus Borrelli. 1. Nom amb indicació de ferma.

121

1249, gener, 6 Guigó, prior de la casa [de Santa Maria de] Terrassa, deu a Bernat Fer- rer i als seus cinquanta sous, que pagarà per la festa de Rams. Bertran de Santcristòfor és el ﬁdejussor. A. Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 41r. La nota no està ratllada. VIII idus ianuarii. Ego Gigonus,1 prior domus Terracie, debeo tibi Bernardo Ferrarii et tuis L solidos. Paccare in festo Ramis Palmarum. Fi- deiussor Bertrandus de Sancto Christoforo. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 309

Testes Bernardus de Caneto, canonicus Sancti Ruﬁ, et Rai- mundus de Sancto Felice, canonicus Sancti Ruﬁ, et Iovellus. 1. Nom amb indicació de ferma.

122

1249, gener, 27 Trasllat de 1332, juny, 1 Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, amb el consentiment del seu convent, estableix a Berenguer Bord i als seus dues peces de terra amb vinyes que l’esmentada casa té en alou, a la parròquia de Santa Maria de Cornellà, territori de Barcelona, al lloc anomenat Clotes, les quals el receptor i els seus antecessors ja posseïen des de feia temps per Santa Maria de Terrassa. La peça més gran termena a llevant amb un alou de Santa Maria de Mont- serrat, a migdia amb un altre de Santa Maria de Cornellà, a ponent amb un camí i a tramuntana amb un altre de Santa Maria de Terrassa, tinença de Pere Ferrer. L’altra peça termena a llevant i a migdia amb un alou de Santa Maria de Terrassa, tinença de Pasqual Bausà, a ponent amb un altre de Santa Maria de Mont- serrat, tinença de Joan Segarra, i a tramuntana amb un alou de Santa Maria de Cornellà, alou de Joan Segarra. Pagaran com a cens anual per la festa de Santa Maria d’agost set sous en moneda corrent de Barcelona, i queden exempts de pagar l’agrer que so- lien satisfer. No podran proclamar cap altre senyor que no sigui el prior de Santa Maria de Terrassa i els seus germans, els quals tindran trenta dies de fadiga en cas que el receptor vulgui vendre, empenyorar o alienar les esmentades peces de terra, es reserven a més el cens i el senyoratge. [A.] Original no localitzat. B.* Trasllat de l’1 de juny de 1332: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-11 (295 × 300 mm), ex A. Al dors: “Carta de II peces de terra, les quals se tenen per lo priorat de Santa Maria de Terraça, en la parròquia de Santa Maria de Cornellà, a cens de VII sous, e no sabem qui la posseex” (s. XVI); “Cornellà, 26” (s. XVI); “Y. Duas peses a Cornellà de Berenguer Burdi a VII sous” (s. XVII); “154” (1685-1717); “1248” (Datació S. Cardús). Al marge inferior del pergamí: “Probata cum originale.” A l’interior del “Legajo 8º de nº 141 a 160” a l’inici del s. XVIII. C. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 154, ex B. Al marge esquerre: “Cornellà.” Regest: “Stabliment fet per Gigó, prior de Terraça a Ba- ranguer Burdi de dos pesas de terra cituadas en la parròchia de Cornellà, en lo lloch anomenat las Clotas, de las quals la major termena a sol ixent ab alou 310 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

de Nostra Senyora de Montserrat, a mitxdia alou de Nostra Senyora de Cor- nellà, a ponent ab lo camí y a tremuntana ab alou de dit monestir de Terraça, ab tenedor de Pera Farrer. L·altre emperò pesa de terra termena a sol ixent y a mitxdia ab alou de dit monestir de Terraça ab tenedor de Pasqual Bausà, a pone(n)t ab alou de Nostra Senyora de Montserrat, ab tenedor de Juan Se- garra y a tremuntana ab alou de Nostra Senyora de Cornellà ab tenedor de dit Segarra ab cens de set sous a Nostra Senyora de agost. En poder de Pera C.S.R. a sis de las calendas de fabrer 1248.” D. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 154, ex C. Al marge esquerre: “Cornellá.” Regest: “Establecimiento hecho por Gigó, prior de Tarrasa, a Berengario Bardi de dos piezas de tierra sitas en la parroquia de Cornellá en el lugar nombrado las Clotas de las quales la mayor linda a oriente con alodio de Nuestra Señora de Monserrate, a mediodía con el de Nuestra Señora de Cornellá, a poniente con el camino y a cierzo con alodio de dicho monasterio de Tarrasa con honor de Pedro Ferrer. La otra linda de oriente y mediodía con alodio del mismo monasterio de Tarrasa con honor de Pasqual Bausa, a poniente con alodio de Nuestra Señora de Mon- serrate con honor de Juan Segarra, y a cierzo con honor de Nuestra Señora de Cornellá con honor del mismo Segarra. Al censo de siete sueldos por Nu- estra Señora de agosto. Ante Pedro C.S.R. a seis de las calendas de febrero de 1248.” a. Pergamins AHT, núm. 37 (regest i escatocol), ex B. b. Pergamins Priorat, núm. 83 (regest i escatocol), ex B. Hoc est translatum bene et fideliter sumptum a quodam publico instrumento cuius tenor dinoscitur fore talis: Sit notum cunctis quod ego Gigo, prior domus Sancte Marie de Terracia, cum assensu et voluntate conventus eiusdem domus, damus et stabilimus tibi Berengario Burdi et tuis et cui velis et progeniei atque posteritati tue ad habendum et tenendum omnique tempore in pace possidendum duas pecias terre cum vineis in eis plantatis et cum introytibus et exitibus suis et omnibus ad eas pertinentibus, quas domus nostra per alodium habet, sitas separatim in parrochia Sancte Marie de Corniliano, Barchinone territorii, in loco dicto Clotis, et quas duas pecias terre tu et antecessores tui longo retro tempore per dictam domum Sancte Marie de Terracia habuistis et possedistis. De quibus duabus peciis terre, terminatur maior ab oriente in alodio Sancte Marie Montis Serrati, a meridie in alodio Sancte Marie de Corneliano, ab occiduo in camino, a circio in alodio domus nostre, tenedone Petri Fferrarii. Altera vero pecia terre terminatur ab oriente et meridie in alodio Sancte Marie de Terracia, tenedone Paschalis Bausa, ab occiduo in alodio Sancte Marie de Monte Serrato, tenedone Iohannis Segarra, a circio in alodio Sancte Marie de Corniliano, tenedone Iohannis Segarra. Iamdictas itaque duas pecias terre cum vineis in eis plantatis, quas in dicto loco qui vocatur Clotes habemus cum introytibus et DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 311 exitibus suius et pertinenciis, tu et tui et progenies atque posteritas tua teneatis, habeatis, possideatis et expletetis imperpetuum, pacifice et quiete. Sub tali vero condicione, quod pro censu inde exeunte tribuatis tu1 et tui nobis et dicte domui Sancte Marie de Terracia annuatim in festo Sancte Marie augusti septem solidos cuiuscumque monete curribilis sit in Barchinona, et deinde cadat tibi et tuis agrarium quod solebatis dare domui supradicte,2 quia melior condicio est nobis et dicte domui accipere hunc censum quam agrarium consuetum. Ibi vero non proclametis vel faciatis tu aut tui alium dominum nisi tamen priorem Sancte Marie de Terracia et suos ffratres liceatque tibi et tuis post dies triginta ex quo in priore et ffratribus dicte domus faticati fueritis predictas duas pecias terre cum vine(i)s in eis plantatis et melioramento quod ibi feceritis vendere vel impignorare sive alienare consimili tuo et tuorum, salvo tamen censu et senioratico domus predicte et prioris3 et ffratrum eiusdem. Actum est hoc VIº kalendas ffebruarii anno Domini millesimo CCº XLº octavo. Sig+num Petri, canonici Sancti Rufi, s+num Poncii, presbiteri, canonici Sancti Rufi, et ego Gigo, prior domus Sancte Marie de Terracia, firmo. Huius rei testes sunt Bernardus de Calidis, canonicus, et Petrus Vives. Signum + Guillelmi Rosselli, notarii Barchinone, qui hec scribi fecit et clausit cum litteris rasis in linea tercia ubi dicitur “ad eas pertinentibus” et in XIª ubi dicitur “vel faciatis tu aut tui alium dominum nisi tamen”, et appositis in dicta linea IIIª ubi dicitur “sitas”, die et anno quo supra. Sig+num Bernardi Tolzani, notarii publici Barchinone, testis. Sig+num Bernardi de Querio, auctoritate regia notarii publici Barchinone, testis. Sig+num Bartholomei Cassardi, auctoritate regia notarii publici Barchinone, qui hoc translatum sumptum fideliter ab originali suo et cum eodem de verbo ad verbum legitime comprobatum scribi fecit et clausit kalendas iunii anno Domini millesimo CCCº tricesimo secundo. 1. tu, esmenat. 2. A continuació la síl·laba co-, titllada. 3. La síl·laba –is, esmenada. 312 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

123

1249, febrer, 25 Guigó, prior [de Santa Maria de] Terrassa, deu a Vidal Gracià i als seus trenta sous que ha de pagar per Sant Joan. Bertran de Santcris- tòfor i Berenguer de Vilar són els ﬁdejussors. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 46r. La nota està ratllada amb dues barres. V kalendas marcii. Ego Gigonus,1 prior Terracie, debeo tibi \ Vitale Gratiano ∕ 2 et tuis XXX solidos. Paccare Sancto Iohanni \ deinde IIII denarios pro libere. ∕ Fideiussor Bertrandus de Sancto Christoforo, Beren- garius1 de Villare. Testes Petrus1 de Bonovilare, Guillelmus de Castro Pulcro. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. Escrit al damunt de Vives de Campo Rotundo, ratllat.

124

1249, maig, 4 Miquel, prevere i monjo de Sant Pere [de Terrassa], deu a Bernat de Puig i als seus nou quarteres d’ordi segons la mesura de Terrassa que ha de pagar per Sant Pere i Sant Feliu. Obliga el vi que té a les cases de Berenguer d’Agell i tots els altres béns seus. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 51r. La nota està ratllada amb dues barres. IIII nonas madii. Ego Michael,1 presbiter, monachus Sancti Petri, debeo tibi Bernardo de Podio et tuis IX quartarias ordei ad mensuram Te- rracie. Paccare Sancto Petro et Sancto Felici. Et obligo tibi et tuis ipsum vinum meum quod habeo in domibus Berengarii de Agello et omnia alia bona mea. Testes Berengarius Martini, Raimundus Martini, Petrus Lam- broti. 1. Nom amb indicació de ferma. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 313

125

1249, juny, 17 Bertran de Santcristòfor i la seva esposa Elisenda donen a Elisenda Arrufat i al seu marit Bernat de Valls una peça de terra que tenen per la casa de Santa Maria de Terrassa al lloc anomenat Grallera. Afronta a llevant amb el torrent de Grallera, a migdia i a ponent amb una tinença de Bernat de Santsadurní, i a tramuntana amb una tinença del mas de Grallera. Els receptors hauran de pagar la tasca de tots els fruits que els donadors satisfan a la casa de [Santa Maria de] Terrassa. En concepte de cens hauran de pagar un parell de gallines per Nadal. Si l’esmentada Elisenda [Arrufat] mor sense infant viu legítim, tots els béns retornaran als donadors. Els esposos Elisenda i Bertran prometen complir l’acord i el pacte d’evicció. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 53v. La nota està ratllada amb dues barres. XVI kalendas iunii. Ego Bertrandus1 de Sancto Christoforo et uxor mea Elig- senda1 per nos et nostros damus tibi Eligsende Arufate et viro tuo Bernardo de Vallibus et vestris quandam peciam terre, quam habemus et tenemus per domum Sancte Marie de Terracia, in loco vocato ad ipsam Grayera. Affrontat ab oriente in illo torrente de Grayera, a meridie et ab occiduo in tenedone [Bernardi] de Sancto Saturnino, a circio in tenedone mansi de Grayera. Que omnia vos et vestri pro nobis et nostris habeatis, teneatis et vos et vestri donetis semper nobis et nostris de omnibus fructibus ﬁ- deliter tascham quam tascham nos dabimus dicte domui Terracie. Item donetis nobis et nostris annuatim pro censu in festo Natalis Domini I par gallinarum. Retinemus etiam quod si forte tu dicta Eligsenda unquam obieris sine infante legitimo vivo, quod omnia predicta penitus nobis et nostris revertatur sine omni diminucione. \ Ego dicta Eligsenda et vir meus Bertrandus promitimus predicta atendere et complere cum eviccione ∕. Testes Bernardus Arrufati, Berengarius de Belus, Petrus de Sellerio. 1. Nom amb indicació de ferma. 314 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

126

1249, agost, 11 Guillem de Viladecavalls i la seva esposa Ramona venen a Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, i el seu convent els drets, accions, dominacions, servituds, joves, tragines, palla i lloçol que tenen al mas de Puig. Reben quaranta-un sous en moneda barcelonesa. Ramona de Viladecavalls jura l’acord i no contravenir-lo. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-40 (170 × 255 mm). Al dors: “Carta massi Podii” (s. XVI); “Vila cavallers, 121” (s. XVI); “121” (s. xvi); “93” (1685-1717); “Nº 40” (s. xx); “1249” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo 5º de nº 81 al 100” a l’inici del s. XVIII. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 55v. La nota està ratllada amb dues barres. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 93, ex A. Al marge esquerre: “Viladecavalls.” Regest: “Donasió feta per Guillermo de Viladeca- valls y Raymunda sa muller al prior y convent de Tarraça de tots los drets que tenian en tot aquell mas nomenat Puig y en ses terras y partinènsias. En poder de Bernat acòlit, notari de Tarraça, a 3 del idus de agost 1299.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 93, ex B. Al marge esquerre: “Viladecavalls.” Regest: “Donación hecha por Gui- llermo de Viladecavalls y Raymunda su muger al prior y convento de Tarrasa de todos los derechos que tenían en todo aquel manso nombrado Puig y en sus tierras y pertinencias. Ante Bernardo acólito, notario de Tarrasa a 3 de los ydus de agosto de 1299.” [D]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, núm. 55, ex B. a. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 55, ex D. b. Pergamins AHT, núm. 38 (regest i escatocol), ex A. c. Pergamins Priorat, núm. 84 (regest i escatocol), ex A.

Existeix una petita diferència entre l’original i la nota de registre que convé ser comentada. En la nota de registre queden reservats els drets relatius al lloçol i a l’ús de la fàbrega que pertanyen a Pere Ferrer d’Ullastrell, que no apareixen al mundum. Per aquest motiu no hem afegit aquest aspecte al regest. Cf. documents 127 i 128. Notum sit omnibus quod ego Guillelmus de Villaequorum et uxor mea Raimunda, non coacti in aliquo set gratuita nostra voluntate, quisque nostrum insolidum per nos et omnes nostros, presentes atque futuros, vendimus et in presenti tradimus pure et sine omni retencione tibi Gigono, priori domus Sancte Marie de Terracia, et omni conventui eiusdem domus predicte et vestris inperpetuum totam partem, ius, voces, raciones et acciones, dominaciones et servitutes, iovas, traginum, paleam et locidum, quos et quem habemus et habere debemus et habemus consuetum habendi et accipiendi et iuste vel iniuste possidendi in omni illo manso nostro de Podio et in suis pertinenciis. Que omnia predicta et singula integriter cum omnibus aliis ibi nobis pertinentibus vel pertinere DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 315 debentibus quolibet modo vobis dicto Gigono, priori Terracie, et omnibus successoribus vestris vendimus et tradimus precio XLI solidis huius monete Barchinone, de quibus a vobis bene sumus paccati, renunciantes omni excepcioni non numerate peccunie. Et de presenti mitimus vos in corporalem possessionem cum hoc publico et semper valituro instrumento ad habendum, utendum, possidendum per cuncta secula. Et de nostro nostrorumque iure, dominio et posse predicta eycimus et in vestro vestrorumque iure, dominio et posse transferimus, mitimus et tradimus ad omnes vestras vestrorumque voluntates libere faciendas, sicut melius, sanius et utilius dici et intelligi sive excogitari potest ad vestrum vestrorumque salvamentum sive proficuum et sine omni nostro nostrorumque retentu. Et si forte predicta plus de notato precio modo valeat vel in antea valebunt, totum damus vobis et vestris irrevocabiliter in propria et expressa et libera nostra donacione et etiam intelligantur semper vendi iuste supranotato precio. Et ut nos nec aliqua persona per nos occasione sponsalicii ceu duplicis doli sive alius casus qui possit dici sive excogitari, nunquam contra hec predicta venire valeamus nec valeat neque in causam vos vel vestros trahere. Renunciamus quantum ad hec omni iuri et consuetudini pro nobis in aliquo facienti, promitentes insuper uterque nostrum pro toto predicta et singula omnia integriter semper vobis et vestris facere, tenere, habere et possidere in pace de omnibus personis. Et si forte aliquis vel aliqua ibi tangerit, contradicerit, pecierit vel contrabaverit in aliquo vel aliquam chestionem sive demandam ibi moverit in totum vel in partem, statim promitimus vobis et vestris facere legalem guarentiam et tradere pro vobis et recipere super nos honus letigii cum nostris propriis sumptibus de in principio usque ad finem. Et de eviccione obligamus vobis et vestris nos et omnia bona nostra, mobilia et non mobilia, habita et habenda, que melius habere vel accipere volueritis. Itaque ad maiorem securitatem et firmitatem vestram vestrorumque successorum ego dicta Raimunda de Villaequorum, gratis et sine omni vi iuro per Deum et hec Sancta IIIIor Dei Evangelia, meis manibus corporaliter tacta, quod nunquam contra hanc predictam vendicionem veniam nec aliquis nec aliqua venire faciam. Imo observabo custodiam et semper acendam, ut melius et plenius superius notatur. Actum est hoc III idus augusti anno Domini Mº CCº XLº nono. S+num Guillelmi de Villaequorum, s+num Raimunde, uxoris eius, qui hec laudamus et firmamus. Huius rey sunt testes Guillelmus de Castro Pulcro, Petrus Faber, Berengarius de Villare. 316 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

S+num Bertrandi acoliti, notarii publici Terracie, qui hec scripsit die et anno quo supra.

Nota de registre: [III idus augusti.] Ego Guillelmus1 de Villaequorum et uxor mea Raimunda1 per nos et nostros vendimus tibi Gigono, priori domus Sancte Marie de Terracie, et omni conventui eiusdem domus predicte et omnibus successoribus dicte domus omnem partem directos, voces, rationes et acciones, dominaciones, servitutes, iovas, traginum, paleam, locidum \ quod habemus et habere debemus et habemus consuetum habendi in omni illo vestro manso de Podio in suis pertinenciis ∕ et omnia alia ibi nobis pertinenciera iuste vel iniuste quolibet modo, que omnia vos et vestros et domum2 predictam semper habeatis, teneatis et possideatis potenter et integriter cum omnibus se habentibus et habere debentibus quolibet modo ad omnes vestras vestrorumque voluntates libere faciendas, salvo iure Petri Ferrarii Huyastrelli, quantum ad locidum et ad sua iura sibi pertinenc[ia r]atione fabrice et fabri, promitentes insuper vobis et vestris et domui predicte et suis successoribus [pre]dicta facere tenere in pace cum eviccione. Et hec iuro ego dicta Raimunda.1 Accipimus a vobis XLI solidos. Testes Guillelmus de Castro Pulcro, Petrus Ferrarii, Beren- garius de Villare. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació un et sense sentit.

127

1249, agost, 11 Guillem de Viladecavalls i la seva esposa Ramona prometen a Guigó, prior [de Santa Maria de] Terrassa, que quan el seu ﬁll Guillem tindrà l’edat de signar cartes, li faran conﬁrmar la carta de venda que ara fan del mas de Puig. Si no ho fan prometen donar quaranta sous com a sanció i restituir tots els interessos amb evicció. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 55v. La nota està ratllada amb dues barres. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 317

[III idus augusti.] Ego Guillelmus1 de Villaequorum et uxor mea Raimunda1 atque nostrum pro toto promitimus et convenimus tibi Gigono, priori Terracie, et vestris quod quando filius noster Guillelmus fuerit de etate cartam firmare, nos faciemus ei firmare et laudare illam cartam venditionis, quam de presenti vobis facimus de manso de Podio, et nisi fecerimus, promitimus vobis dare LX solidos pro pena et insuper restituere totum interesse cum eviccione. Testes Guillelmus de Castro Pulcro, Berengarius de Villare, Petrus Ferrarii. 1. Nom amb indicació de ferma.

128

1249, agost, 12 Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, i el seu convent con- ﬁrmen a Pere Ferrer d’Ullastrell i als seus la meitat del lloçol del blat del mas de Puig, tot el vi i totes les obres dels murs del mas. Tot ho tindran per l’esmentada casa, de la mateixa manera com ho varen tenir per Guillem de Viladecavalls. A. Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 56r. La nota no està ratllada. II idus augusti. Ego Gigonus,1 prior domus Sancte Marie de Terracia, et totus conventus eiusdem domus predicte laudamus, concedimus atque in perpetuo conﬁrmamus tibi Petro Ferrarii Huyastrelli et tuis medietatem totius illius locidi integriter de blado de manso de Podio et totum vinum et opus munium tuarum habere dum mansi predicti et omnia alia que ibi habes consuetum habendi et recipiendi usque in hanc diem quolibet modo. Que omnia tu et tui semper pro nobis et domo predicta habeas et teneas sicut melius unquam usque in hac die tu vel tuos pro Guillelmo de Villaequo- rum et suis successoribus habuisti et tenuisti quolibet modo. Testes Guillelmus de Villaequorum, Berengarius de Villare, Berengarius de Talavera. 1. Nom amb indicació de ferma. 318 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

129

1249, novembre, 10 Arnau de Toudell deu a Guigó, prior [de Santa Maria de] Terrassa, per raó del llegat testamentari del seu difunt pare Pere de Tou- dell, noranta-cinc sous que es pagaran per Sant Joan, amb pacte d’evicció. A. Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 64r. La nota no està ratllada. [IIII idus novembris.] Ego Arnaldus1 de Toudello debeo tibi Gigono, priori Terracie, ratione lexe et legati patris mei2 Petri, condam defuncti, \ XCV solidos ∕, quos idem dictus Petrus de Toudello tibi et ecclesie Terracie legavit in suo testamento. Paccare Sancto Iohanni, cum eviccione. Testes Iacobus de Terracia, Guillelmus de Castro Pulcro. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A l’original tui.

130

1249, novembre, 10 Jovell Llombard reconeix a tots els prohoms i parroquians de Sant Pere de Terrassa que ha cobrat tots els deutes i l’encàrrec de les obres realitzades a l’església de Sant Pere de Terrassa, així com el seu treball i el dels seus socis i mestres [d’obres] i els en fa definició. A. Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 64r. La nota no està ratllada. Cit.: SOLER JIMÉNEZ, J. “De l’abisme al cel”, 2006, p. 118. [IIII idus novembris.] Ego Iovellus Lambardi recognosco et confiteor omnibus universis probis hominibus et parrochianis Sancti Petri de Terracia et vestris me esse a vobis bene paccatum de omnibus debitis et logerio, quod mihi unquam debuistis usque in hanc diem ratione illius operis ecclesie Sancti Petri Terracie et de omni meo labore et sociorum et magistrorum meorum, de quibus facio vobis et vestris finem. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 319

Testes Berengarius de Truyars, Bernardus Catalani, Petrus de Riudaure, Berengarius de Amenler. 1. Nom amb indicació de ferma.

131

1249, novembre, 11 Guillem de Terrassa, Pere de Santcristòfor, Arnau d’Abadia, Berenguer de Far, Guillem de Gonteres, Berenguer de Trullars, Berenguer de Mujal i Pere Batlle, en nom seu i dels parroquians de Sant Pere de Terrassa, reconeixen a Ramon d’Ametller i els seus els comptes que aquest ha presentat per raó de les obres a l’església de Sant Pere [de Terrassa], i li’n fan definició. A. Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 64v. La nota no està ratllada. [III idus novembris.] Nos Guillelmus1 de Terracia, Petrus1 de Sancto Christoforo, Arnaldus1 de Abadia, Berengarius1 de Faro, Guillelmus1 de Gonteriis, Berengarius1 de Truyars, Berengarius1 de Modiali, Petrus1 Baiuli per nos et omnes parrochianos Sancti Petri Terracie recognoscimus et confitemur tibi Raimundo de Amenler et tuis quod tu venisti nobiscum ad certum et legalem compotum de omnibus que unquam usque in hanc diem a nobis vel ab aliis probis hominibus et parrochianis habuisti vel quolibet recepisti voce et ratione illius operis ecclesie Sancti Petri, de quibus a te receptis simus a te bene paccati, et facimus tibi et tuis finem. Testes Bernardus de Caneto, Petrus de Albaredis, Bernardus Ferrarii. 1. Nom amb indicació de ferma.

132

1249, novembre, 29 Guigó, prior [de Santa Maria de] Terrassa, deu a Ferrer Roig i als seus cent vint sous de moneda barcelonesa per vint quarteres de llenties que li pagarà per Santa Maria d’agost. Els ﬁdejussors són Gui- llem de Vinyals i Martí, el seu pare. 320 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

[A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 67r. La nota està ratllada amb tres barres. III kalendas decembris. Ego Gigonus,1 prior Terracie, debeo tibi Ferrario Rubeo et tuis CXX solidos monete Barchinone ratione XX quartarias lentilliarum, quas de presenti vendidisti pro precio predicto, et illas concedo [±4] a te habuisse et penas me recepisse. Quos dictos CXX solidos promito tibi solvere Sancte Marie augusti. Fideiussores Guillelmus1 de Vinealibus \ et Martinus,1 pater suus ∕.2 Testes Petrus de Brancha, presbiter, Petrus de Molela, Rai- mundus de Amenler. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. Al damunt de Bernardus Adey, ratllat.

133

1249, desembre, 16 Reparació de [1281, desembre, 21] Atès que Elisenda de Mujal, prioressa del monestir de Santa Margarida, s’adreçà a Felip d’Ametller, batlle reial de Terrassa, per dir-li que havia perdut una carta on constava la donació que Arnau Bellot féu als altars de Santa Eugènia, Santa Margarida i Santa Susanna de Mujal d’una peça de terra en franc alou situada a la Vall; i atès que l’esmentada Elisenda sol·licità que es reparés aquesta carta segons el tenor expressat al capbreu de Bertran de Santcristòfor, acòlit, notari públic de Terrassa, el batlle Felip el féu reparar segons s’esmentava a la nòtula que el notari presentà. El tenor de la carta era el següent: Arnau Bellot féu donació als altars i a Guillema de Branca, donada i prioressa de l’esmentat monestir, d’una peça de terra que tenia en franc alou a la Vall. Confrontava a llevant amb un torrent amb aigua quan plovia, a migdia i a ponent amb una tinença de Guillem d’Ametller i a tramuntana amb una altra de Guillem Barba de Pla. Arnau es reservà el dret sobre aquesta peça per fer-ne ús quan el seu ﬁll Llorenç [Bellot] s’esposés. [A.] Original perdut en algun moment entre 1249 i 1281. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit (1247-1251), f. 68v. La nota està ratllada amb dues barres. B.* Reparació de 1281: ACVOC-AHT. Pergamí III-39 (210 × 220 mm), ex R. Al dors: “número 318” (s. XVI); “nº 7” (1685-1717); “Nº 39” (s. xx); “1249” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo de nº 1 al 20” a l’inici del s. XVIII. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 321

C. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 7, ex B. Al marge esquerre: “Tarrassa y Santa Margarida.” Regest: “Donasió feta per Ernaldo Belloch al monestir de Santa Margarida de una pessa de terra franca en alou cituada en la vall de Santa Margarida que afronta a sol ixent ab un torrent que baxan les ayguas de pluja. En poder de Bernat ecòlit, notari de Terrassa, a 16 janer 1249.” D. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 7, ex C. Al marge esquerra: “Tarrasa y Santa Margarita.” Regest: “Donación hecha por Bernardo Belloch al monasterio de Santa Margarita de una pieza de tierra franca en alodio sita en la valle de Santa Margarita que linda a oriente con el torrente por el que bajan las aguas de la lluvia. Ante Bernardo acólito, notario de Tarrasa en 16 de enero de 1249.” [E]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex C. a. VENTALLÓ I VINTRÓ, J. El priorato, núm. 52, ex E. b. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 35, ex E. c. Pergamins Priorat, núm. 85 (regest i escatocol), ex B.

La data de la reparació no apareix, estranyament, en aquest document, però la de- duïm per les altres reparacions que es realitzaren a favor de la prioressa de Santa Margarida del Mujal, n’Elisenda de Mujal, als documents 86 i 147 d’aquesta edició, que es van fer el mateix dia 21 de desembre de 1281. El motiu d’aquestes tres reparacions és la pèrdua de documents constitutius dels drets de la prioressa i les seves antecessores en el monestir de Santa Margarida de Mujal. No s’especifiquen les raons de la pèrdua. Cum Eligssendis de Modiali, priorissa monasterii Sancte Margarite, accessisset ad nos Philipum de Amigdellario, baiulum Terracie pro domino rege, et asserendo dixisset quod amiserat quandam cartam in qua continebatur quod Arnaldus Belloti dederat condam Deo et altaribus Sancte Eugenie et Sancte Margarite et Sancte Susanne, edifficatis in honore Dei in ecclesia de Modiali, quandam peciam terre quam ipse habebat per alodium franchum in loco vocato Valle. Et cum nunc dicta Elicsendis, priorissa, nobis petisset quod dictam cartam faceremus reparari iuxta tenorem notule ipsius scripte in capibrevio Bertrandi de Sancto Christoforo, notarii publici Terracie, nos Philipus, baiulus predictus, vocato dicto tabellione, qui predictam notam nobis hostendit et dixit inde fuisse factum instrumentum publicum, recepto prius sacramento a dicta Elicsende de Modiali, priorissa, quod dictum instrumentum amisit et quod nescit ubi est nec scit aliquam personam qui dictum instrumentum habeat nec ipsa fecit alias quominus ipsum habeat, atendentes dictam postulacionem fore iustam et honestam, mandamus dicto notario quod predictam cartam repararet iuxta eius cursum assuetum et iuxta tenorem notule predicte, cuius series talis est: “Notum sit omnibus quod ego Arnaldus Belloti, per me et omnes meos, presentes atque futuros, dono et in presenti trado 322 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES pure et sine omni retencione Deo et altaribus Sancte Eugenie et Sancte Margarite et Sancte Su(s)anne, edifficatis in honore Dei in ecclesia de Modiali, et tibi Guillelme de Branca, donate et priorisse eiusdem loci, et omnibus aliis successoribus tuis post te venturis in perpetuum, pro remissione anime mee et parentum meorum, quandam peciam terre, quam per alodium franchum et liberum habeo et teneo ad ipsam Vallem. Affrontat autem ab oriente in torrente qui discurrit tempore pluviarum, a meridie et ab occiduo in tenedone Guillelmi de Amenler, a circio in tenedone Guillelmi Barbe de Plano. Sicut ab his omnibus affrontationibus melius concluduntur, terminantur et assignantur, sic tibi et tuis successoribus dono et trado cum omnibus ingressibus et egressibus suis et cum terminis et affrontacionibus suis et cum omnibus que infra sunt et erunt vel nominari possint et cum omnibus melioramentis que unquam ibi fieri possint ullo modo, sicut melius et utilius dici, intelligi sive excogitari possit ad tuum tuorumque salvamentum sive proficuum et sine omni meo meorumque retentu et inpedi- mento et alicuius persone. Et sicut melius ego predicta retravi ad omnes \ meas ∕ voluntates tempore nupciarum Laurentii, filii mei. Actum est hoc XVII kalendas ianuarii anno Domini Mº CCº XLº nono. S+num Arnaldi Belloti, qui hec laudo et firmo. Huius rey sunt testes Gigonus, prior Terracie, Berengarius de Serratello, capellanus Terracie, et Bernardus de Argilageto. S+num Bertrandi acoliti, notarii publici Terracie, qui hec scripsit cum litteris suprapositis in linea XIIIª ubi dicitur “meas”, die et anno prefixis.” Nos igitur Philipus de Amigdellario, baiulus predictus Te- rracie pro domino rege, ex parte domini regis et nostra predicte reparacioni actoritatem nostram prestamus, appositum per manum mei dicti Bertrandi, notarii suprascripti, iuremus posse et manu baiulus predictus predicta firmavit et concessit et fieri mandavit, presentibus testibus Guillelmo de Truyars, Petro de Sellerio, Ber- nardo de Faro, Petro Amici de Colle et Bernardo de Modiali die et anno proxime scriptis.

Nota de registre: [XVII kalendas ianuarii.] Ego Arnaldus1 Belloti per me et meos dono et in presenti trado pure et sine omni retentione Deo et altaribus Sancte Eugenie DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 323 et Sancte Margarite et Sancte Su(s)anne ediﬁcatis in honore Dei in illa ecclesia de Modiali \ tibi Guillelme donate eiusdem loci et omnibus aliis successoribus tuis post te venturis ∕ et pro remissione anime mee et parentum meorum quandam peciam terre quam per alodium franchum habeo ad ipsam Vallem. Affrontat ab oriente in illo torrente qui discurrit tempore pluviarum, a meridie et ab occiduo in tenedone Guillelmi de Amenler, a circio in tenedone Guillelmi Barbe de Plano. Que omnia habeas et teneas sicut melius potest dici et ut melius ego predictus2 retinui ad meas voluntates tempore nupciarum ﬁlii mei Laurencii. Testes Gigonus, prior Terracie, Berengarius de Serratello, capellanus Terracie, Bernardus de Argilageto. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A la nota predicta.

134

1249, desembre, 18 Miquel, prevere [i monjo de Sant Pere de Terrassa], reconeix a Bernat de Celler i als seus que ha rebut la meitat d’aquells quinze sous, que Tort de na Ruça i la seva esposa li devien per raó de la pen- sió que percebia de les seves cases [a la vila de Palau de Terrassa], i dues quarteres d’ordi i mitja punyera, que li devien per un prés- tec. Per aquests sous i cereals, [l’esmentat Bernat] s’havia obligat en qualitat de fidejussor. Per aquest motiu li defineix la fermança i el nomena representant en tot allò relatiu a Tort i als seus béns. A. Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 68v. La nota no està ratllada. XV kalendas ianuarii. Ego Michael,1 presbiter, recognosco et confiteor tibi Bernardo de Sellerio et tuis quod tu solvisti mihi de tuo proprio2 \ medie3 illorum ∕ XV solidos, quos Tortus de na Rucia et uxor eius mihi debebant ratione pencionis domorum mearum, et illas duas quartarias ordei et media pugnera, quod ipsi mihi debebant et ego eisdem mutuaveram. Pro quibus denariis et blado predicto eras tu mihi obligatus pro fideiussore. De qua dicta firmancia facio tibi et tuis finem et pactum de non petendo, dando tibi et tuis totum meum locum in omnibus predictis super dictum Tortum et omnia bona sua. 324 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Testes Berengarius Fulconis, Bernardus de Argilageto, Gui- llelmus de Castro Pulcro. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació ratllat illos. 3. A continuació ratllat VII solidos et medium.

135

1250, gener, 10 Guigó, prior [de Santa Maria de] Terrassa, ven a Guillem de Santpe- re i als seus per a un any complet tots els drets, censos, capellania, condrets i altres competències de Sant Julià [d’Altura], és a dir, trenta-dues quarteres, la meitat d’ordi i la meitat de llenties, d’aquest any, quatre quarteres de l’any passat, vint-i-quatre sous, dos parells de gallines, quatre lliures de cera i cent ous. El ﬁdejus- sor és Berenguer de Vilar. Rep cent vint sous. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 70v. La nota està ratllada amb tres barres. [IIII idus ianuarii.] Ego Gigonus,1 prior Terracie, per me et omnes successores meos vendo tibi Guillelmo Sancti Petri et tuis de hoc2 presenti die ad unum annum completum totum ius, vim, rationem et accionem, census, capellaniam, conreds et omnia alia mihi competencia in illa ecclesia et capellania Sancti Iuliani, scilicet, XXXII quartarias, medium ordeum et medium lentillias, de hoc anno presenti, et IIII quartarias de preterito anno et XXIIII solidos et II par gallinarum, et IIII libras de [cere] et C ova, et omnia promitentes tibi et tuis predicta facere tenere et penitus complere. Et [si] forte usque in festo Sancte Marie augusti penitus omnia predicta non habueris vel receperis, promito tibi sol[vere] in predicto ter[mino ...]um minus fallimentum. Fideiussor Berengarius de Villare. Accipio a te CXX solidos. Testes Bernardus Ferrarii, Guillelmus de Castro Pulcro. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació ratllat anno. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 325

136

1250, gener, 17 Bernat de Santsadurní i la seva esposa Berenguera venen a Pere Morell, a la seva esposa Barcelona i als seus una peça de terra que tenen per la casa de Santa Maria de Terrassa, a la Grallera. Afronta a llevant amb una tinença de Bertran de Santcristòfor, a migdia amb una altra de Pere de Cot, a ponent amb una tinença de Berenguer Ricolf, i a tramuntana amb la tinença, alou de Sant Cugat [del Vallès], objecte de la venda. En fan donació amb pacte d’evicció. Reben vint-i-cinc sous. Berenguera jura l’acord. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 72r. La nota està ratllada amb tres barres i una banda creuada. [XVI kalendas februarii.] Ego Bernardus1 de Sancto Saturnino et uxor mea Berengaria per nos et nostros vendimus tibi Petro Morelli et uxori tue Bar- celone et vestris quandam peciam terre, quam habemus et t[ene] mus per domum Sancte Marie de Terracia ad ipsam Grayeram. Affrontat ab oriente in t[e]nedone Bertrandi de Sancto Christofo- ro, a meridie in tenedone Petri de Cute, ab occiduo in tenedone Berengarii Riculﬁ, a circio in tenedone nostra alodio Sancti Cu- cuphatis, quam de presenti vobis vendimus. Que omnia vos et vestri semper predicta habeatis et teneatis ad omnes vestras voluntates pro vestra propria emptione, promitentes vobis et vestris predicta facere tenere in pace cum eviccione. Accipimus a vobis XXV solidos et quod vos faciatis compositionem cum senioribus. Et hec iuro ego dicta \ Berengaria ∕.2 Testes Bernardus de Fabrica, Berengarius de Amenler. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. Escrit al damunt de Barcelona ratllat.

137

1250, abril, 15 Guigó, prior de [Santa Maria de] Terrassa, deu a Astrugó Gracià dos- cents sous, que es compromet a pagar en un any, i hi afegeix quaranta sous d’interès. Els ﬁdejussors són Pere de Canet, Berenguer de Vilar i Guillem de Vinyals. [A.] Original no localitzat. 326 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 83r. La nota està ratllada amb tres barres. [XVII kalendas madii.] Ego Gigonus,1 prior Terracie, debeo tibi Astrugono Gratiano CC solidos. Paccare ad I annum et esse XL solidos pro eorum lucro, deinde IIII denarios pro libere. Fideiussores Petrus1 de Caneto, Berengarius1 de Vilare, Guillelmus de Vinealibus. Et iuro ita manulevasse. Testes.2 1. Nom amb indicació de ferma. 2. Testimonis no indicats.

138

1250, maig, 18 Miquel, prevere i monjo de Sant Pere de Terrassa, deu a Bernat de Puig i als seus quaranta-quatre sous de moneda barcelonesa, que pagarà en dos terminis: vint sous per Sant Feliu i vint-i-quatre per Sant Miquel. L’atorgant obliga tots els seus béns i en especial les cases que té a la vila de Palau de Terrassa com a garantia. Jura acomplir l’acord. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 85r. La nota està ratllada amb dues barres. [XV kalendas iunii.] Ego Michael,1 presbiter, monachus Sancti Petri de Terracia, debeo tibi Bernardo de Podio et tuis XLIII[I solidos] huius monete Barchinone. Paccare Sancto Felici XX solidos et Sancto Michaeli XXIIII solidos et obligo tibi et tuis generaliter omnia bona mea, mobilia et non mobilia, et specialiter illas domos meas, quas habeo in villa Palacii Terracie. Et hec iuro atendere et complere. Testes Petrus de Amenler, Bernardus de Fabrica, Petrus de Sancto Christoforo. 1. Nom amb indicació de ferma. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 327

139

1250, juliol, 9 Ermesenda de Comaprofunda i el seu fill Guillem defineixen a Guigó, prior de [Santa Maria de] Terrassa, i al seu convent tota l’honor que els atorgants han tingut pels receptors, situada a les Comes. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 88r. La nota està ratllada amb dues barres. Al marge esquerre: “Paccavit.” [VII idus iulii.] Ego Ermesenda1 de Cumba Profunda et filius meus Guillelmus per nos et nostros diffinimus, reddimus atque penitus deliberamus tibi Gigono, priori Terracie, et toto conventui, totum illum honorem, quem nos et nostri diu pro vobis et dicta domo habuimus et tenuimus ad ipsas Cumbas. Quem dictum honorem cum omnibus se habentibus vos et vestri habeatis et teneatis et possideatis vel quoslibet pro vobis ad omnes vestras voluntates. Testes Berengarius de Vilare, Guillelmus [de Castro] Pulcro, Guillelmus de Cumbis. 1. Nom amb indicació de ferma.

140

1250, juliol, 21 Guigó, prior [de Santa Maria de] Terrassa, deu a Arnau de Botet i als seus tres-cents vint sous de moneda barcelonesa per raó d’un mul que li vengué per aquest preu. Es compromet a fer efectiu el pagament en dos terminis, un de cent-vint sous en el moment present i un altre de dos-cents sous per Sant Miquel. Berenguer de Vilar i Guillem de Vinyals són els ﬁdejussors. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 88r. La nota està ratllada a manera de cancel·lació, però no apareix cap expresió habitual com ara “non fuit acta” o d’altres que hem anat trobant. XII kalendas augusti. Ego Gigonus,1 prior Terracie, debeo tibi Arnaldo de Boteto et tuis CCCXX solidos huius monete Barchinone ratione unius tui 328 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES muli, quem mihi vendidisti pro precio predicto, quem mulum concedo me habuisse a te et penes me recipisse, quos dictos CCCXX solidos promito et convenio tibi et tuis et cui volueris paccare in pace infra duos terminos, scilicet modo de presenti CXX solidos et in primo venturo festo Sancti Michaelis CC solidos. Fideiussores Berengarius1 de Villare, Guillelmus de Vinealibus, quisque eorum pro toto. Testes sunt Petrus de Bonovilare, canonicus Sancti Ruﬁ, Rai- mundus de Sancto Felice, Petrus de Sancto Christoforo, Berengarius de Talavera. 1. Nom amb indicació de ferma.

141

1250, juliol, 25 Pere de Palau fa donació al monestir de Santa Maria de Terrassa, de l’orde de Sant Ruf, de tots els béns que té en concepte d’herència paterna i materna. La donació es farà en cas que l’atorgant no tor- ni del viatge que ha de fer a Tremissèn [Tlemcen, Algèria]. Si torna viu d’aquest viatge tots els béns retornaran al donador, no obstant aquesta donació. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-41 (160 × 220 mm). Al dors: “86” (s. XVI); “105” (1685-1717); “Nº 41” (s. XX); “1250” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo 6º de nº 101 al 120” a l’inici del s. XVIII. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 105, ex A. Regest: “Donasió de Pera de Palàsio de tots los béns al monestir de Santa Maria de Terraça. En poder de Pera Marquès, notari de Barcelona, a las 8 de las calendas de agost 1250.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del Reportorio, núm. 105, ex B. Regest: “Donación hecha por Pedro de Palacio de todos los bienes al monasterio de Santa Maria de Tarrasa. Ante Pedro Marqués, notario de Bar- celona, a los 8 de las calendas de agosto de 1250.” a. Pergamins AHT, núm. 39 (regest i escatocol), ex A. b. Pergamins Priorat, núm. 86 (regest i escatocol), ex A. In Christi nomine. Sit omnibus manifestum quod ego Petrus de Palacio, attendens quod de bonis temporalibus [ea] s[o]la perpetuo retinentur, quod pro Christi nomine et eius ministris impenduntur. Idcirco, bono animo et spontanea voluntate, ob remedium anime mee et patris mei ac omnium fidelium deffunctorum, dono et offero domino Deo et cenobio Sancte Marie de Terracia, ordinis Sancti Rufi, si forte me mori contigerit in viatico quod in proximo DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 329 sum facturus apud Tirimze, omnia bona mea, mobilia et immobilia, scilicet, hereditatem meam paternam1 iam michi delatam et maternam michi adhuc post matris mee obitum devolvendam. Ita tamen quod prior dicti loci restituat omnes iniurias meas et patris mei secundum quod probari poteruit per legitima documenta. Si forte ego rediero de dicto viatico, omnia predicta bona a me dicto cenobio sponte donata michi penitus revertantur, hac donatione in aliquo non obstante. Actum est hoc octavo kalendas augusti anno Domini millesimo CCº quinquagesimo. S+num Petri de Palacio, predicti, qui hec laudo et firmo. Huius rei testes sunt Raimundus, prior Sancti Michaelis de Fayo, Raimundus Rubeus et Petrus Beraldi.2 Sig+num Petri Marchesii, publici Barchinone notarii, qui hec scribi fecit et clausit cum litteris dampnatis in linea Vª, insertis inter dictionem que dicitur “maternam” et aliam dictionem que dicitur “iam”, die et anno quo supra. 1. A continuació ratllat, et maternam. 2. Els testimonis estan distribuïts en dues columnes.

142

1250, agost, 31 [Guigó,] prior de [Santa Maria de] Terrassa, estableix a Pasqual “Ba- ladino” una peça de terra, situada a la parròquia de Santa Maria de Cornellà, al lloc anomenat Clotes [Cornellà, Baix Llobregat]. Afronta a llevant amb un camí, a migdia amb un alou del monestir de [Santa Maria de] Montserrat i de Santa Maria de Cornellà, a ponent amb un alou de l’esmentat monestir i amb una honor de Joan Segarrer, i a tramuntana amb un alou del prior. El receptor haurà de satisfer un cens de tres quarteres de blat bo i net segons la mesura de Barcelona, que es pagaran per Sant Pere i Sant Feliu. A. Original no localitzat. Al dors molt probablement: “108” (1685-1717). A l’interior del “Legajo 6º de nº 101 al 120” a l’inici del s. XVIII. Encara es podia trobar el 9 de juliol de 1801 i el 4 de juny de 1815. B.* Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 108. Al marge esquerre: “Cornellà. Clotas”, ex A. C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del Reportorio, núm. 108, ex B. Al marge esquerre: “Cornellà. Clotas.” Regest: “Establecimiento hecho por el prior de Tarrasa a Pasqual Baladino de toda aquella pieza de tierra sita en la parroquia de Santa Maria de Cornellá y en el lugar nombrado Clotas. 330 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Linda a oriente con el camino público, a mediodía con alodio de Nuestra Se- ñora de Monserrate y Santa Maria de Cornellá, a poniente con honor o alodio de Nuestra Señora de Monserrate y con honor de Juan Sagarter y a cierzo con alodio de dicho prior, a censo de tres quarteras de trigo bueno y limpio pagaderas por San Pedro y San Feliu a medida de Barcelona. Ante Pedro de Vall, notario, a 2 setiembre 1250.”

La datació la deduïm a partir de la tendència habitual del redactor del Repertori de no realitzar el càlcul del calendari i simplement anotar el dia computat com si fos el dia real del document. Stabliment fet per lo prior de Terraça a Pasqual Baladino de tota aquella pesa de terra cituada en la parròchia de Santa Maria de Cornellà y en lo lloch anomenat Clotas. Termina a sol ixent ab lo camí públich, a mitxdia en alou de Nostra Senyora de Montserrat y Santa Maria de Cornellà, ab occidente en alou de Nostra Senyora de Montserrat y en honor de Juan Sagarrer, y a tremuntana en alou de dit prior, a cens de tres quarteras de blat bo y net paga- doras a Sant Pera y Sant Feliu a mesura de Barcelona. En poder de Pera de Vall, notari, als 2 de setembre 1250.

143

1250, setembre, 26 Berenguer de Serradell, prevere i capellà de [Sant Pere de] Terrassa, promet amb Guillem, prior de la casa de Sant Llorenç [del Munt], i els seus escriure de pròpia mà i el més ràpid que pugui un breviari complet amb tot el seu complement segons l’ús del bisbat de Bar- celona, amb bona lletra i escriptura rodona, comptant que serà alliberat del servei que ofereix a l’església de Sant Pere [de Terras- sa,] la possibilitat de malaltia i del servei als parroquians. Obli- ga tots els seus béns i jura l’acord. El prior de Sant Llorenç promet pagar vuitanta sous en moneda barcelonesa, vint dels quals els paga al moment, i la resta a raó de vint sous cada dos mesos. El prior obliga tots els seus béns. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 94r. La nota no està ratllada. VI kalendas octobris. Ego Berengarius1 de Serratello, presbiter, capellanus Terracie, promito et convenio tibi Guillelmi, priori domus Sancti Laurencii et tuis, scribere et componere cum mea propria manu et scriptu- DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 331 ra quam citius potuero et sine omni medio quendam briviarium completum et cum omne suo complemento ad bonum et utilem intellectum \ secundum usus episcopati Barchinone ∕ et de bona litera et scriptura rotunda sufﬁciente, levato et exceptato prius servicio et usu ecclesie Sancti Petri et exceptata necessitate inﬁrmitatis mei et servicii et usus parrochianorum. Et super his atendendis et complendis obligo tibi et tuis me et omnia bona mea mobilia et non mobilia, habita et habenda. Et iuro2 ea predicta atendere et complere. Ego autem dictus Guillelmus,1 prior Sancti Laurencii de Monte, promito tibi dicto Berengario de Serratello, capellano Terracie, et tuis dare et solvere pro dicta scriptura breviarii predicti, LXXX solidos huius monete Barchinonense, soluturos modo de presenti XX solidos et deinde de duobus in duobus mensis XX solidos sub [obli]gatione omnium bonorum meorum. Testes Petrus de Massaneis, Guillelmus de Cabaneis. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. Verb amb indicació de ferma.

144

1250, octubre, 18 Miquel, prevere i monjo de Sant Pere [de Terrassa], deu a Bernat de Puig i als seus vuit quarteres d’ordi segons la mesura de Terrassa. L’atorgant es compromet a pagar aquestes quarteres per la festa de Sant Pere propvinent segons el preu que tingui aleshores l’ordi bo en el mercat de Terrassa i obliga tots els seus béns, en especial les seves cases. Jura l’acord. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 96v. La nota està ratllada amb dues barres. Presenta estrips al centre de les tres primeres línies de l’assentament que diﬁculten una lectura completa. XV kalendas novembris. Ego Michael,1 presbiter, monachus Sancti Petri, deb[eo tibi] Bernardo de Podio et tuis precium VIII quartarias ordei ad mensuram Terracie. Quas dictas VIII quartarias ordei pro [±3] concedo me [±15] precium promito tibi solvere in primo venturo festo Sancti Petri, sicut melius voluerit vel vendiderit bonum ordeum usque in illo terminio, in foro Terracie, et obligo tibi et tuis me et omnia bona mea et specialiter illas domos meas. Et hec iuro.2 332 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Testes Petrus Baiuli, Berengarius de Serratello, clericus. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. Verb amb indicació de ferma.

145

1250, novembre, 20 Guigó, prior de la casa de [Santa Maria de] Terrassa, i tot el convent estableixen a Arnau Sabater, de Sabadell, i als seus una peça de terra, que tenen en alou, situada a la parròquia de Sant Feliu d’Arraona, al lloc anomenat el mas de Serra [Sabadell, Vallès Occidental]. Afronta a llevant i a tramuntana amb les vinyes de Berenguer de Serra, alou dels atorgants, a migdia amb una tinença de Coloma i a ponent amb una tinença del mas de Trullars. L’establiment es fa a condició que el receptor tingui l’esmentat mas de la mateixa manera que fins aquell moment l’havia tingut Pere Castellar, que pagava la tasca. El prior li defineix la tasca a canvi de pagar un cens anual d’una gallina per la festa de Sant Miquel. Els atorgants reben dotze diners. A. Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 98v. La nota està ratllada amb dues barres. Al marge esquerre: “Paccavit.” XII kalendas decembris. Nos Gigonus, prior domus Terracie, et totus conventus damus et stabilimus tibi Arnaldo Sutori, Sabbadelli, et tuis quandam peciam terre, quam habemus et tenemus per alodium in parrochia Sancti Felicis de Raona, in loco vocato ad ipsum mansum de Serra. Affrontat ab oriente et a circio in illis vineis Berengarii de Ser- ra, alodio nostro, a meridie in tenedone Columbe, ab occiduo in tenedone mansi de Truyars. Que omnia tu et tui pro nobis et domo predicta semper habeas et teneas sicut melius unquam habuit et tenuit Petrus Castellare ad tascham, quam tascham nos de persona tibi diffinimus et solvimus, tali conditione, quod tu et tui semper dones nobis annuatim pro censu ratione dicte tasche unam gallinam in festo Sancti Michaelis, et caetera. Accipimus a te [X]II denarios. Testes Guillelmus de Solano, Iacobus de Sancto Felice, Be- rengarius de Villare, Bernardus Rubei. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 333

146

1250, novembre, 29 Ramon Martí i la seva esposa Maria donen i estableixen a Pere Martí, la seva esposa Guillema i els seus una peça de terra, que tenen per la casa de Santa Maria de Terrassa, al lloc anomenat les Reglaresses. Afronta a llevant amb una tinença de Guillem Martí, a migdia i a tramuntana amb la mateixa tinença i a ponent amb la Serra i amb un alou de Bertran de Santcristòfor. Els receptors pagaran anualment el sisè del pa i del vi, del qual els atorgants pagaran la tasca a l’esmentada casa. Els atorgants reben vuit sous. A. Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu tercer de Bertran acòlit, 1247-1251, f. 99v. La nota no està ratllada. III kalendas decembris. Ego Raimundus1 Martini et uxor mea Maria per nos et nostros damus et stabilimus tibi Petro Martini et uxori tue Guillelme et vestris quandam peciam terre, quam habemus et tenemus per domum Sancte Marie de Terracia, in loco vocato ad ipsas Re- glaresses. Affrontat ab oriente in tenedone Guillelmi Martini, a meridie, \ a circio ∕ 2 in eadem tenedone, ab occiduo in Serra et in alodio Bertrandi de Sancto Christoforo. Que omnia vos et vestri semper habeatis et teneatis pro nobis et nostris, et vos et vestri donetis semper nobis et nostris panis et vini sextum, de quo sixto nos dabimus tascham domui predicte. Accipimus a vobis VIII solidos. Testes Iacobus de Sancto Felice, Petrus Novelli. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. Escrit al damunt de ab occiduo, ratllat.

147

1251, maig, 25 Reparació de 1281, desembre, 21 Atès que Elisenda de Mujal, prioressa del monestir de Santa Margarita, s’adreçà a Felip d’Ametller, batlle reial de Terrassa, per comunicar- li que havia perdut una carta on constava la donació que Llorenç Bellot, el seu pare, féu a la difunta Guillema de Branca, l’aleshores prioressa de l’esmentat monestir, d’una peça de terra en franc alou situada a la Vall; i atès que Elisenda sol·licità que es reparés 334 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

aquella carta segons el tenor expressat al capbreu de Bertran de Santcristòfor, acòlit, notari públic de Terrassa, el batlle Felip la féu reparar segons s’esmentava a la nòtula que l’esmentat notari presentà. El tenor de la carta era el següent: Llorenç Bellot feia do- nació a Guillema de Branca, donada i prioressa de Santa Eugènia i Santa Margarida de Mujal, d’una peça de terra en alou que el seu pare Arnau Bellot li havia donat al lloc anomenat la Vall. [A.] Original perdut entre 1251 i 1281. [R.] Nota de registre perduda. B.* Reparació de 1281: ACVOC-AHT. Pergamí III-42 (165 × 225 mm), ex R. Al dors: “nº 327” (s. XVI); “nº 12” (1685-1717); “Nº 42” (s. XX); “1251” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo de nº 1 al 20” a l’inici del s. XVIII. C. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 12, ex B. Al marge esquerre: “Santa Margarida.” Regest: “Donasió feta per Llorens Belloch al monestir de Santa Margarida de una pessa de terra que dit Belloch tenia franca en alou en lo lloch anomenat la Vall. En poder de Bernat acòlit, notari del prior de Terrassa a 7 juny 1251.” D. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 12, ex C. Al marge esquerre: “Santa Margarita.” Regest: “Donación hecha por Lo- renzo Belloch al monasterio de Santa Margarita de una pieza de tierra que el mismo Belloch tenía franca en alodio en el lugar nombrado Vall. Ante Bernar- do acólito notario del prior de Tarrasa a 7 de junio de 1251.” [E]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex C. a. VENTALLÓ I VINTRÓ, J. El priorato, núm. 17, ex E. b. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 36, ex D. c. Pergamins Priorat, núm. 87 (regest i escatocol), ex B. Cum Elicsendis de Modialis, priorissa monasterii Sancte Marga- rite, accessisset ad nos Philipum de Amigdellario, baiulum Terracie pro domino rege, et asserendo dixisset quod amiserit quandam cartam in qua continebatur quod Laurentius Belloti laudaverat et apropbaverat Guillelme de Brancha, priorisse loci et monasterii, et suis successoribus quandam peciam terre quam Arnaldus Belloti, pater suus, dederat condam dicte Guillelme de Brancha et loco et monasterio predicto per alodium franchum et liberum ad ipsam Vallem. Et cum dicta Elicsendis de Modiali, nunc priorissa predicta, nobis petiisset que dictam cartam faceremus reparari iuxta tenorem notule ipsius, scripte in capibrevio Bertrandi de Sancto Christoforo acoliti, notarii publici Terracie, nos Philipus, baiulus predictus, vocato dicto tabellione, qui predictam notulam nobis hostendit et dixit inde factum instrumentum publicum, recepto prius sacramento a dicta Elicsende de Modiali, priorissa predicta, quod dictum instrumentum amisit, et quod nescit ubi est nec scit aliquam personam qui dictum instrumentum habeat nec ipsa fecit alias quominus ipsum habeat, attendentes dictam postulacionem DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 335 fore iustam et honestam, mandavimus dicto notario quod predictam cartam repararet iuxta eius cursum assuetum et iuxta tenorem notule predicte, cuius series talis est: “Notum sit omnibus quod ego Laurentius Belloti, non coactus in aliquo set ex certa sciencia, per me et omnes meos, presentes atque futuros, laudo et concedo tibi Guillelme de Brancha, donate et priorisse Sancte Eugenie et Sancte Margarite, et ecclesie predicte et suis successoribus in perpetuum illam peciam terre et alodii quam condam Arnaldus Belloti, \ pater meus, ∕ tibi dedit et concessit pro anima sua, loco vocato ad ipsam Vallem. Quosquidem dictam peciam terre cum omnibus se habentibus et habere debentibus tu et successores tui semper habeas et teneas per alodium franchum et liberum, sicut melius in instrumento dicte donacionis continetur et sicut melius et utilius dici, intelligi sive excogitari potest ad tuum tuorumque salvamentum sive proficuum et sine omni meo meorumque retentu et impedimento et alicuius persone. Actum est hoc VIII kalendas iunii anno Domini Mº CC quinquagesimo primo. S+num Laurentii Belloti, predicti, qui hec laudo et firmo. Huius rey sunt testes Gigonus, prior Terracie, Petrus Baiuli, Ber- nardus de Fabrica. S+num Bertrandi acoliti, notarii publici Terracie, qui hec scripsit, cum literis suprapositis in linea IX ubi dicitur “pater meus”, die et anno prefixis.” Nos igitur Philipus de Amigdellarius, baiulus predictus Terracie pro domino rege, ex parte eiusdem domini regis et nostra predicte reparacioni actoritatem nostram prestamus et decretum impedimus. Acta hec reparacio XII kalendas ianuarii anno Domini Mº CCº LXXXº primo. S+num Philipi de Amigdellario, baiuli Terracie pro domino rege, qui huic reparacioni actoritatem prestamus, appositum per manum mei dicti Bertrandi, notarii suprascripti, in cuius manu et posse baiulus predictus predicta firmavit et concessit et fieri mandavit, presentibus testibus Guillelmo de Truyars, Petro de Sellerio, Bernardo de Faro, Petro Amici de Colle, Bernardo de Modiali, die et anno proxime scriptis. 336 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

148

1252, febrer, 23 Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, amb el consentiment dels seus canonges, dóna a Guillem de Cadireta, prevere, l’església de Sant Miquel de Marmellà [El Montmell, Baix Penedès], amb tots els delmes, primícies, oblacions i òbits que hi pertanyen, i del mas que té el priorat situat en aquesta parròquia, amb les seves terres, vinyes, arbres, horts i tot allò que li pertany. El receptor ser- virà a Déu i als parroquians de l’esmentada església i hi residirà de manera permanent, així té cura de tots els drets i béns de l’església. El receptor, a més, haurà de satisfer per la capellania i pel mas un cens anual als atorgants de sis quarteres de forment i dues d’ordi segons la mesura de Vilafranca [del Penedès], pagadores per la festa de Santa Maria del mes d’agost. Guillem de Cadireta [jura l’acord.] A. Original no localitzat. Al dors molt probablement: “133” (1685-1717). A l’interior del “Legajo 7º de nº 121 a 140” a l’inici del s. XVIII. Consta com a perdut el 9 de juliol de 1801, però apareix el 4 de juny de 1815. B.* Còpia del s. XVII, feta per Jeroni Pujades: París, BNF, Collection Baluze, vol. 234, f. 237r-237v, ex A. Encapçalament: ne 1251. Ratllada amb quatre barres i quatre bandes creuades. C. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 133, ex A. Al marge esquerre escrit: “Mermallà”. Regest: “Donació y presentació per lo prior de Tarrassa a Guillem de Aderita, prevera, de la isglésia de Sant Miquel de Mer- mallà y de un mas en dita parròquia y prop dita isglésia situat, ab los delmas y primicias y altres drets que dita isglésia acostumava a rèbrar, ab pacta enperò que per rahó de capellania pagàs a dit prior dos quarteras d’ordi y per dit mas sis quarteras forment a masura de Vilafranca. En poder de Jaume de Porta, notari de Barcelona, a 7 de las calendas de mars 1251.” D. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 133, ex C. Al marge esquerre: “Marmellá”. Regest: “Donación y presentación por el prior de Tarrasa a Guillermo de Aderita, presbítero, de la yglesia de San Miquel de Marmellá y de un manso en dicha parroquia, sito cerca la referida yglesia con los diezmos y primicias y otros derechos que la misma yglesia acostumbraba recibir con pacto que por razón de capellanía pagase al citado prior dos quarteras de cebada y seis de trigo a medida de Villafranca. Ante Jayme de Porta, notario de Barcelona, a 7 de las calendas de marzo de 1251.” Sit notum1 omnibus quod nos Guigo, prior domus Sancte Ma- riae de Tarratia, cum concilio et voluntate canonicorum nostrorum donamus tibi Guillelmo de Cadarita, presbitero, ecclesiam nostram Sancti Michaelis de Marmellar, et mansum nostrum in parrochia eiusdem ecclesiae situm cum omnibus ad eandem pertinentibus ecclesiam, tam decimis quam premitiis sive oblationibus obitisque tam iure quam consuetudine ad eandem ecclesiam spectantibus DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 337 necnon et dictum mansum cum terris et vineis et diversi generis arboribus, ortis, paschuis et garigiis, fontibus, aquaeductibus et ceteris ad dictum mansum pertinentibus, donamus etiam \ in omni ∕ 2 vita tua, ita tamen quod tu servias Deum et dictam ecclesiam et prestes servitium dicte ecclesiae et parrochianis eiusdem honeste et secundum tuum posse, et facias ibidem continuam et perpetuam residentiam, et serves et custodies res et iura ipsius ecclesiae. Etiam insuper tenearis iamdictis prestare nobis et nostris successoribus quolibet anno pro capellania ecclesiae et censu mansi sex quarterias frumenti et duas quarterias ordei, persolvendis singulis annis in festo Sanctae Mariae augusti ad mensuram Villefranche. Sis etiam fidelis nobis et successoribus nostris, et caetera. Ad hoc ego Guillelmus de Caderita, et caetera. Actum est hoc septimo kalendas martii anno Domini millesimo ducentesimo quinquagesimo primo. Ego Guigo, prior domus Sanctae Mariae de Tarratia, firmo. Sig+num Bertrandi presbiteri, canonici3 Sancti Rufi. Sig+num Petri, canonici Sancti Rufi. Signum Poncii presbiteri, canonici Sancti Rufi. Sig+num Guillelmi de Caderita, clerici,4 qui hoc firmo et iuro. Testes huius rei fratres Berengarius de Sancto Christoforo, canonicus Barchinone, Petrus Branche et Bernardus de Portu. Sig+num Iacobi de Portu, publici Barchinone notarii, qui hoc scribi fecit et clausit. 1. Sit notum, escrit amb lletres majúscules. 2. Escrit al damunt de de, ratllat. 3. A la còpia, canonicus. 4. A la còpia, clericus.

149

1252, març, 13 Llorenç Bellot fa donació al prior de [Santa Maria de] Terrassa de tots els delmes dels fruits d’aquell camp que té en franc alou al terme de Terrassa, a la parròquia de Sant Pere [d’Ègara], al lloc anomenat Vidrer [torrent del Vidrer]. A. Original no localitzat. Al dors molt probablement: “110” (1685-1717). A l’interior del “Legajo 6º de nº 101 al 120” a l’inici del s. XVIII. Consta com a perdut el 9 de juliol de 1801 i el 4 de juny de 1815. B.* Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 110, ex A. Al marge esquerre: “+ Faliu. Terraça. Vidrera.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 110, ex B. Al marge esquerre: “+ Tarrasa. Vidrera.” Regest: “Donación hecha por Lorenzo Belot al prior de Tarrasa de todos los diezmos de los frutos de aquel 338 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

campo que tenía franco en alodio en el término de Tarrasa en la parroquia de San Pedro y en el lugar nombrado Vidrera. Ante Bernardo acólito, notario de Tarrasa, a los 3 de los ydus de marzo de 1251.” Donasió feta per Llorens Belot al señor prior de Terraça de tots los delmes dels fruïts de aquell camp que franch en alou tenia en lo terme de Terraça, en la parròchia de Sant Pera y en lo lloch anomenat Vidrera. En poder de Bernat acòlit, notari de Terraça, als 3 idus de mars 1251.

150

1252, juliol, 13 Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, amb el consentiment del seu convent, dóna a Guillema de Branca, a la germana Guillema i a la resta de germans i germanes que hi entraran per servir Déu, l’església de Santa Margarida, Santa Eugènia i Santa Susanna, situada al terme del castell de Terrassa, al lloc anomenat Mujal. Retenen els obsequis aportats pels parroquians i la recepció de les parteres. Cedeixen les lluminàries a canvi de percebre anualment per Santa Margarida una lliura de cera i nou sous censals, i no sol·licitaran cap altra cosa pel servei. Els receptors hi viuran sota la regla de sant Agustí i s’autoritza l’ingrès tant de dones com d’homes. En cas que una germana electa vulgui presidir, ho farà després de la seva conﬁrmació. Ofereixen als germans i germanes sepultura en el mateix lloc. Retenen la potestat de revisar anualment la correcció i la conducta dels clergues. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-13 (235 × 310 mm). Al dors: “Donasió feta per lo reverend prior de Terrassa de la iglésia de Sancte Margarida” (s. XVI); “Tarrassa” (s. XVI); “nuº 312” (s. XVI); “Puigbatell[er]” (s. XVI); “nº 4” (1685-1717); “1252” (Datació S. Cardús). Carta partida, sense correspondèn- cia amb l’abecedari de A1. A l’interior del “Legajo de nº 1 al 20” a l’inici del s. XVIII. A.1 Original: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-12 (175 × 315 mm). Al dors: “Carta de Sancta Margarita” (s. XIII); “Santa Margarida, nº 284” (s. XVI); “1252” (Datació S. Cardús). Carta partida, sense correspondència amb l’abecedari de A. [B]. Trasllat del 27 de febrer de 1254, no localitzat, ex A. Podria tractar-se del document “120” descrit a G. Si és així, aquest document es trobava conservat a l’interior del “Legajo 6º de nº 101 al 120” a l’inici del s. XVIII. Presentava la següent corroboració inicial: “Hoc est translatum sumptum ﬁdeliter a quodam instrumento per alphabetum diviso cuius tenor talis est.” Presentava el següent escatocol del trasllat: Sig+num Iacobi de Portu, notarii, sig+num Petri Vives, notarii, sig+num Amati de Grua, notarii, nos qui huius translati DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 339

testes sumus. Sig+num Petri de Bages, notarii publici Barchinone. Sig+num Bernardi de Salo, qui hoc translatum sumptum fideliter ab originali scripsit mandato Petri de Bages, publici Barchinone notarii, tercio kalendas marcii anno Domini millesimo CCº quinquagesimo tercio.” C. Trasllat del 2 d’abril de 1261: ACVOC-AHT. Pergamí III-43 (240 × 285), ex A. Al dors: “nº 43” (s. XX); “1243” (Datació S. Cardús). Presenta la següent corrobo- ració inicial: “Hoc est translatum sumptum fideliter a quodam alio translato cuius tenor talis est.” Presenta el següent escatocol del trasllat: “Signum + Petri de Termino, notarii, signum + Petri Carbonelli, notarii. Sig+num Petri de Ribalta, notarii publici Barchinone, qui hoc translatum sumptum fideliter ab originali scribi fecit et clausit IIIIº nonas aprilis anno Domini millesimo CCº LXº primo.” D. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 4, ex A. Al marge esquerre: “Santa Margarida.” Regest: “Donasió per lo prior y canonges a San- ta Margarida a las monjas que hi habitavan a sens de una lliura de cera y nou sous. En poder de Arnaldo Rosselli, notari del prior de Terrassa, a 3 dels idus de juliol 1252.” E. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 120, ex B. Al marge esquerre: “Terraça. Santa Margarida.” Regest: “Donatió feta per lo senor prior de Terraça a la priora y demés moyas de Santa Margarida de la iglésia que dit prior tenia en lo terme del castell de Terraça en lo lloch nomenat Muyal, fundada sots invocatió de Santa Margarida ab retentió de las offertas que·s farian en los tres altars y havia. En poder de Jaume Malniu, notari públich de Barcelona, als tres idus de juliol 1252.” F. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 4, ex D. Al marge esquerre: “Santa Margarita.” Regest: “Donación por el prior y canónigos de Santa Margarita a las monjas que lo habitaban a censo de una libra de cera y nueve sueldos. Ante Arnaldo Roselli, notario del prior de Tarra- sa, a tres de los idus de julio de 1252.” Descrit al “Legajo de nº 1 al 20.” G. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 120, ex E. Al marge esquerre: “Tarrasa. Santa Margarita.” Regest: “Donación hecha por el señor prior de Tarrasa a la priora y demás monjas de Santa Margarita de la yglesia que dicho prior tenía en el término del castillo de Tarrasa en el lugar nombrado Muyal, fundada bajo invocación de Santa Margarita, con retensión de las ofrendas que se harían en los tres altares que había. Ante Jay- me Maliu, notario público de Barcelona, a 3 de los ydus de julio de 1252.” In- terpretem que aquest “Jayme Maliu” és en realitat el notari barceloní Jaume de Port i que n’és una mala lectura. Aquest nom no és interpretable a partir de cap part del text de A, de manera que considerem com a probable que el redactor ho interpretés de B. [H]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex B. a. VENTALLÓ I VINTRÓ, J. El priorato, núm. 49, ex H. b. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 37, ex H. c. Pergamins AHT, núm. 40, 41 i 42, ex A, A1 i C. d. Pergamins Priorat, núm. 88, ex A. In nomine Domini nostri Ihesu Christi. Manifestum sit omnibus hominibus quod nos Guigo, prior domus Sancte Marie de Terracia, cum consilio et voluntate tocius conventus eiusdem loci damus, laudamus, confirmamus hac in presenti tradimus cum hoc publico instrumento perpetuo valituro ecclesiam quam habemus in 340 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES termino kastri de Terracia, in loco nominato Muyal, que ecclesia est sita ac fundata in honore Sancte Margarite et Sancte Eugenie et Sancte Susanne, tibi Guillelme de Brancha et sorori tue Guillelme ac sororibus et fratribus vestris ibi intraturis, commorantibus ac deodatis ad serviendum Deo viventi et sanctis eius, qui est Pater et Filius et Spiritus Sanctus laudabilis et benedictus in secula se- culorum. Quam ecclesiam predictam damus vobis et succedentibus vestris tam sororibus quam fratribus, ut predicitur, cum omnia in omnibus eiusdem ecclesie pertinentibus, tam mobilibus quam immobilibus ac se moventibus, et cum omnibus que ibi sunt vel erunt et que dici vel intelligi possunt ad bonum et proficuum predicte ecclesie et eius serviencium. Retinemus namque in predicta ecclesia quod in sollempnitatibus dictorum trium altarium omnia munera ad manum clerici veniencia a quocumque fuerint oblata, sint nostra, et infra annum et per annos semper omnia munera a nostris parrochianis ibi oblata sint nostra et quod non recipiatis parteras nostras sive puerperas neque nostras nubcias1 ullo tempore nec nostros parrochianos recipiatis pro usu. Omnia luminaria ibi veniencia et omnia alia ibi data que nominari vel dici possunt, sint semper vestra, et pro his luminaribus et omnibus aliis rebus tam habitis, habendis, dabitis nobis et successoribus nostris annuatim in festo Beate Margarite unam libram cere et novem solidos censuales, et nichil aliud nos vel successores nostri a vobis pro servicio exigere valeamus. Si autem volueritis, possitis habere clericum aut clericos conductos vobis sacramenta ecclesiastica ministrantes, qui celebrato divino officio in vestra ecclesia in festo Nativitatis Domini, Paschatis et Pentecostes, Sancti Petri iunii et Sancte Marie augusti nostre misse maiori debeant interesse. Volumus etiam quod vos et sorores vestre et fratres vestri, qui ibi fuerint vobiscum habitantes vel vobis succedentes, vivant secundum regulam sancti Augustini dum fuerint in domo propria vel claustro. Si autem aliquas vel aliquos de predicto loco ire oportuerit pro expediendis negociis extra locum, liceat eis vivere secundum Deum prout videbitur expedire, donec ad locum proprium locum revertantur. Concedimus vobis et succedentibus vestris licenciam recipiendi tam feminas quam viros ad vestrum locum vel ordinem venientes, nisi esset a nobis et successoribus nostris legitime contradictum, volentes etiam ut aliqua a sororibus legitime electa presit semper dicto loco postquam a nobis fuerit confirmata. Insuper damus et concedimus vobis et sororibus ac fratribus vestris inperpetuum ibidem tantum modo ecclesiasticam DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 341 sepulturam. Retinemus etiam nobis in predicto loco correccionem et visitacionem, tam in capite quam in membris, annuatim et eciam in clericis conducticiis, si nobis videbitur expedire, et nos et successores nostri predicti loci tam in rebus quam in personis erimus semper vobis adiutores et defensores. Actum est hoc III idus iulii anno Domini Mº CC LIIº. Eguo Guiguo, prior domus Sancte Marie de Terratia, firmo.* S+num Poncii, presbiteri, canonici Sancti Rufi.* Sig+num Bernardi, presbiteri, canonici Sancti Rufi.* Testes huius rei sunt Bernardus, clericus, et Arnaldus, clericus et diachoni Sancti Petri de Terracia, et Arnaldus Buscheti. Sig+num Arnaldi Rosselli, presbiteri, tenentis locum capellani in Terracia sub dominio priori, qui hec scripsit2 die et anno quo supra. 1. nupcias A1. 2. A continuació cum litteris rasis et emendatis in linia VIIIª et XIIIª A1.

151

1253, setembre, 13 Guillema de Cabrera, atenent que l’escrivania i el notariat de la vila, la parròquia i el castell de Terrassa havia d’estar sota jurisdicció i propietat del monestir de Santa Maria de Terrassa i el seu prior, i considerant que des de fa uns divuit anys aquesta fou sense causa injustament espoliada a l’esmentat monestir, fa donació en franc alou a Guigó, prior de Santa Maria de Terrassa, de l’escrivania del castell, vila i parròquia de Terrassa. El prior obté el dret de nomenar el notari públic que confeccioni instruments i altres escriptures públiques. Renuncia a qualsevol dret que sobre aquest aspecte pugui reclamar. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-44 (225 × 280 mm). Al dors: “Scrivenia de Terrasa +” (s. XVI); “És del monestir de Terraça” (s. XVI); “142” (1685-1717); “Nº 44” (s. xx); “1253” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo 8º de nº 141 a 160” a l’inici del s. XVIII. A la plica resten els forats per on havia de passar el cordill del segell que serví de validació per al document, actualment perdut. Els testimonis estan disposats en tres columnes. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 142, ex A. Al marge esquerre: “Tarraça. Escrivania.” Regest: “Donasió feta per Guillerma de Capraria en favor del prior de Santa Maria de Tarraça, en la qual considerant que havia tingut per sos substituts y pocehit per espay de 18 anys la escrivania pública de Tarraça injustament, essent aquella de dit prior de aquella casa 342 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

ahont tenia dita escrivania, la qual dita Guillerma tenia y pocehia per libre y franch alou. En poder de Geraldo Salbatisto, notari, al idus de setembre 1253.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del Reportorio, núm. 142, ex B. Al marge esquerre: “Tarrasa. Escrivanía.” Regest: “Donación hecha por Guillerma de Capraria al prior de Santa Maria de Tarrasa, con la qual consi- derando que por el espacio de 18 años había tenido y posehido por medio de sus substitutos la escrivanía pública de Tarrasa injustamente, siendo aquella del expresado prior de la casa en donde tenía la referida escrivanía, la que dicha Guillerma tenía y possehia por libre y franco alodio. Ante Geraldo Sal- batisti, notario, a los ydus de setiembre de 1253.” a. Pergamins AHT, núm. 43 (regest i escatocol), ex A. b. Pergamins Priorat, núm. 89 (regest i escatocol), ex A. Cit.: PUIG I USTRELL, P. “Senyoria directa, domini útil i funció notarial...”, 1994, p. 618. Sit omnibus notum quod nos domina Guillelma de Capraria, attendentes secundum quod relatione quorumdam intelleximus scribaniam et locum tabellionatus ville et parrochie et tocius castri de Terracia debere esse sub iurisdiccione et proprietate cenobii Sancte Marie de Terracia et eius prioris, de qua, scilicet, scribania dictum cenobium a decem et octo annis citra iniuste et sine causa extitit spoliatum, volentes etiam ob salutem et remedium anime nostre et omnium fidelium deffunctorum dictum cenobium de predicta scribania et loco tabellionatus ipsius castri de Terracia investire, per nos, scilicet, et nostros damus et concedimus tibi Gigo, priori domus Sancte Marie de Terracia, et successoribus tuis, racione dicte domus et ipsi domui etiam imperpetuum per proprium, liberum et franchum alodium totam scribaniam integriter et locum tabellionatus tocius castri et ville et parrochie de Terracia. Ita videlicet quod tu dictus prior ponas ibi et eligas qualemcumque tabellionem volueris et etiam omnes successores tui imperpetuum ponant et eligant ibi tabellionem, ut predicitur, qui tabellio utatur ibi publice officio tabellionatus et conficeat instrumenta publica et alias publicas scripturas ut publicus tabellio, et quod nullus alius tabellio possit ibi poni vel ab aliquo eligi nec ibi conficere instrumenta vel aliquas alias publicas scri[pturas, nisi illum] quem tu dictus prior et successores tui ibi elegeritis vel posueritis in tabellionem. Hanc autem donationem et concessionem facimus tibi dicto priori et successoribus tuis racione dicte domus et ipsi domui etiam imperpetuum predicta scribania et loco tabellionatus dicti castri per proprium, liberum et franchum alodium, sicut melius dici nominari sive excogitari potest ad bonum et sanum intellectum dicte domus et sui prioris, promitentes tibi dicto priori a nobis legitime stipulanti quod contra predicta vel aliqua de DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 343 predictis nunquam veniamus aut aliquam aliam personam venire faciamus aut consenciamus sive permitamus. Immo renunciamus quantum ad hec ex certa sciencia omni iuri, racioni et consuetudini perpetuo que possemus predicta vel aliqua de predictis modo vel in posterum in totum vel in parte in[...]tum revocare. Actum est hoc idus septembris anno Domini M CC quinquagesimo tercio. S+num domine Guillelme de Capraria, que predicta omnia laudamus, concedimus et confirmamus. Testes huius rei sunt Iaco- bus de Terracia, Petrus de Subiratz, Petrus de Tuguriis, Guillelmus de Solano, Arnaldus de Solano. [Sig]+num Guillelmi de Denia, publici Barchinone notarii, qui hec scribi fecit et clausit cum literis rasis et emendatis in IIIª et VIª lineis per omnia [±5] die et anno quo supra. Sig+num Geraldi Salvatici, scribe domine Guillelme de Ca- praria, qui mandato eiusdem hec scribi feci et signum apposui die et anno quo supra.

152

1254, gener, 7 Arnau Vidal i la seva esposa Pereta, amb el consentiment i autorització de Berenguer, abat de Sant Llorenç del Munt, fan donació a l’es- glésia de Santa Eugènia, Santa Margarida i Santa Susanna [de Mujal] de l’honor i la terra situada al voltant de l’esmentada es- glésia. Afronta a llevant amb una tinença de Vidal de Boneixida, a migdia amb aquesta tinença i amb una altra de la dita església, a ponent amb una tinença dels atorgants i a tramuntana amb un camí general i amb una tinença de Pere d’Om. Fan la donació en lloança a Déu i de les esmentades santes, i per la salvació de les seves ànimes i les dels seus pares, que ediﬁcaren l’església. La donació es fa en presència, a més de l’abat de Sant Llorenç i dels seus monjos, de Pere, abat de Sant Cugat, de Guillem de Terrassa, de Guigó, prior de Santa Maria de Terrassa, d’uns frares menors i de força prohoms. Els atorgants reben seixanta sous barcelonesos per aquesta donació. Pereta jura l’acord i no el contravindrà. L’abat Berenguer aprova la donació. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-45 (245 × 260 mm). Al dors: “nº 315” (s. XVI); “nº 9” (1685-1717); “Nº 45” (s. XX); “1256” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo de nº 1 al 20” a l’inici del segle XVIII. 344 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

B. Trasllat de l’1 d’abril de 1261: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-14 (245 × 260 mm). Al dors: “Carta de Santa Margarida de hun tros de terra y atres pertinèncias de dita iglésia” (s. XVI); “nº 314” (s. XVI); “nº 6” (1685-1717); “1253” (Datació S. Cardús). Amb l’escatocol següent: “Sig+num Petri Marci, notarii, sig+num Petri Carbonelli, notarii, signum + Petri de Termino, notarii. Sig+num Ber- nardi de Caderita, notarii publici Barchinone, qui hec fideliter transcribi fecit cum litteris suprapositis in linea XIª et in XVIª et hec clausit kalendas aprilis anno Domini millesimo CCº LXº primo.” A l’interior del “Legajo de nº 1 al 20” a l’inici del s. XVIII. C. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 9, ex A. Al marge esquerre: “Santa Margarida.” Regest: “Donació feta per Ernaldo Vidal al convent de Santa Margarida de una pessa de terra que sircueix lo dit convent, la qual se té per lo convent de Sant Llorens del Munt. En poder de Bernat acòlit, notari de Terrassa a set dels idus de janer 1253.” D. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 6, ex B. Al marge esquerre: “Tarrassa y Santa Margarida.” Regest: “Donasió feta per Arnaldo Vidal y Pereta sa muller al convent de Sant Eugeni y Santa Margarida de un honor o pessa de terra qu·és en lo circuït de dita iglésia. En poder de Bartran acòlit, notari del prior de Terrassa, a 7 idus de janer 1253.” E. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del Reportorio, núm. 9, ex C. Al marge esquerre: “Santa Margarita.” Regest: “Donación hecha por Ar- naldo Vidal al convento de Santa Margarita de una pieza de tierra que rodea al convento, la que se tiene por el de San Lorenzo del Munt. Ante Bernardo acólito notario de Tarrasa en 7 de los ydus de enero de 1253.” F. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del Reportorio, núm. 6, ex D. Al marge esquerre: “Tarrasa y Santa Margarita.” Regest: “Donación hecha por Arnaldo Vidal y Pereta su muger al convento de San Eugenio y Santa Margarita de un honor o pieza de tierra que era alrededor de dicha yglesia ante Beltrán acólito, notario del prior de Tarrasa a 7 de los ydus de enero de 1253.” [G]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex D. [H]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex C. a. VENTALLÓ I VINTRÓ, J. El priorato, núm. 14, ex G i núm. 51, ex H. b. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 38, ex G i núm. 30, ex H. c. Pergamins de l’AHT, núms. 44 i 45 (regest i escatocol), ex A i B. d. Pergamins del Priorat, núms. 90 i 91 (regest i escatocol), ex A i B. Notum sit omnibus presentibus atque futuris quod nos Arnaldus Vitalis et uxor mea Pereta, non coacti in aliquo, set gratuita nostra voluntate quisque nostrum insolidum per nos et omnes nostros presentes atque futuros cum assensu, consilio et voluntate domni Berengarii, Dei gracia Sancti Laurencii de Monte abbatis, damus et offerimus domino Deo et beate Sancte Eugenie et Sancte Margarite et Sancte Susanne virginibus et omnibus successoribus et servientibus eorundem beatarum Virginum predictarum inperpetuum, ad hedificandum et construendum, standum et permanendum, et ad faciendum omnia que utilia et perfecta ac beneplacita sint Dei et predictarum sanctarum Virginum et successorum et servencium earum et ecclesie predicte quendam honorem et terram que est in DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 345 circuitu ecclesie predicte, quem tenetur per domum Sancti Lau- rencii de Monte. Affrontat autem ab oriente in tenedone Vitalis de Bonixida, a meridie in eadem tenedone et in nostra tenedone, ab occiduo in nostra tenedone, a circio in camino generali et in tenedone Petri de Ulmo. Sicut ab his omnibus affrontationibus melius concluduntur, terminantur, fixuriantur et per alodium assignantur, sic Deo et beatis Virginibus et ecclesie predicte et omnibus suis successoribus, rectoribus et servientibus damus et offerimus cum omnibus ingressibus et egressibus suis et cum terminis et affrontationibus suis et cum omnibus que infra sunt et erunt vel nominari possint et cum omnibus melioramentis que unquam ibi fieri possint ullo modo de abisso usque ad celum et cum stillicidiis et aqueductibus. Et de presenti mitimus vos, Guillelmam de Brancha et Guillelmam de Agello, donatas ecclesie predicte, et omnes successores vestros in corporalem possessionem cum hoc publico et semper valituro instrumento ad habendum, utendum, possidendum per alodium franchum et liberum inperpetuum. Et de nostro nostrorumque iure, dominio et posse predicta eycimus et in vestro vestrorumque iure, dominio et posse transferimus, mitimus et tradimus ad omnes vestras vestrorumque successorum voluntates libere faciendas et specialiter ad laudem, honorem et gloriam Dei et omnium sanctarum predictarum et ad salutem animarum nostrarum et genitorum nostrorum, qui dictam capellam dicuntur hedificasse, et etiam ad salutem et remissionem omnium fidelium christianorum, tam vivorum quam mortuorum. Et sicut melius, sanius et utilius dici, intelligi sive excogitari potest ad vestrum vestrorumque salvamentum sive proficuum et ecclesie predicte et eius successorum et sine omni nostro nostrorumque retentu et sicut modo de presenti terminatur,1 fixuriatur et assignatur de omnibus partibus, in presencia domni Berengarii, Dei gracia abbatis Sancti Laurencii de Monte, cum suis monachis qui ibi erant, et domni Petri, Dei gracia abbatis Sancti Cucuphatis, cum suis monachis qui ibi erant, et domni Guillelmi de Terracia et domni Gigonis, prioris Terracie, et etiam in presenciam quorumdam fratrum minorum qui ibi erant et multorum aliorum proborum hominum ibi super hoc persistencium. Et ut nos nec aliqua persona per nos occasione dotis aut sponsalicii vel modis aliis nunquam contra hec predicta venire valeamus nec valeat, neque in causam vos vel successores vestros trahere, renunciamus quantum ad hec omni iuri et consuetudini et omni recessorie accioni, et expressim auxilio, legum Velleyani et iuri ypothecarum nostrarum et omni cuilibet 346 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES alii iuri pro nobis in aliquo facienti, promittentes insuper uterque nostrum pro toto predicta et singula omnia integriter semper vobis et vestris et ecclesie predicte et suis succesoribus et servientibus facere tenere, habere et possidere in pace per alodium franchum et liberum de omnibus personis, dicto abbate Sancti Laurencii de Monte concedente et concensciente, sub obligatione omnium bonorum nostrorum mobilium et non mobilium. Accipimus namque a vobis dicta Guillelma de Brancha et Guillelma de Agello pro hac donatione et concessione de bonis predictarum sanctarum LX solidos huius monete Barchinone, de quibus a vobis bene sumus paccati, renunciantes omni exceptioni non numerate peccunie. Itaque ad maiorem securitatem et firmitatem vestram vestrorumque successorum ego dicta Pereta, gratis et sine omni vi, iuro per Deum et hec sancta IIIIor Dei Evangelia, meis manibus corporaliter tacta, quod nunquam contra hanc predictam donationem veniam nec aliquis nec aliqua venire faciam sive permitam. Imo observabo custodiam et semper atendam, ut melius et plenius superius notatur et dici, intelligi sive excogitari potest. Ad hec ego Berengarius, Dei gracia abbas Sancti Laurenciii de Monte, per me et omnes successores meos, laudo, concedo et apropbo totam donacionem predictam esse semper alodium franchum et liberum a dicta ecclesia dictarum sanctarum Virginum et omnium suorum successorum et serviencium eiusdem ecclesie predicte. Actum est hoc VII idus ianuarii anno Domini Mº CCº Lº tercio. S+num Arnaldi Vitalis, s+num Perete, uxoris eius, qui hec laudamus et firmamus. + Berengarius, gratia Dei abbas Sancti Laurencii.* Huius rey sunt testes Guillelmus de Terracia, Berengarius de Truyars, Petrus Baiuli, Bernardus de Fabrica, Ferrarius Draperii, Guillelmus de Amenler, clericus. S+num Bertrandi acoliti, notarii publici Terracie, qui hec scripsit die et anno quo supra. 1. A l’original terminanatur.

153

1254, febrer, 7. Barcelona El rei Jaume [I], atenent que les esglésies de Sant Pere i Santa Maria de Terrassa i els seus rectors i priors han tingut l’escrivania del cas- DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 347

tell de Terrassa i hi han realitzat testaments, contractes nupcials, pactes i altres escriptures públiques, estableix a Guigó, prior de les esmentades esglésies, a la seva comunitat i als seus successors, perpètuament, l’escrivania del castell de Terrassa, el dret d’exercir- hi les funcions notarials o delegar-les a qui vulgui, i l’exclusiva d’aquestes funcions per a totes les escriptures que sol·licitin els habitants del terme esmentat. Caldrà prestar dos censals d’or anuals al rei per Nadal o el preu equivalent segons les taules de Barcelona. No podran reconèixer cap altre senyor d’aquests drets sobre l’escrivania, que no sigui el rei. Ordena a batlles, veguers i altres súbdits observar aquest acord. [A.] Original no localitzat. R.1* Confirmació de 28 de maig de 1337 a Gandesa: ACA. Cancelleria Reial, Offi- cialium 1, part 1ª de Pere III, Registre 949, f. 178v-179r, ex A. B. Trasllat de 19 de novembre de 1529: ACA. Cancelleria Reial, Diversorum 28 de Felip I, Registre 4323, f. 102v-105v, ex R1. R.2 Confirmació de 6 de juny de 1598: ACA. Cancelleria Reial, Diversorum 28 de Felip I, Registre 4323, f. 102r-110r, ex B. Cit.: PUIG I USTRELL, P. Capbreu de Bertran acòlit, vol. 1, p. 14-15; P. PUIG I USTRELL, “Senyoria directa, domini útil i funció notarial ...”, 1994, p. 619. Pateat universis quod nos Iacobus Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentiae, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, attendentes quod ecclesia Sancti Petri et Sancte Marie de Terracia et rectores et priores eius pro ipsa tenuerunt et habuerunt scribaniam castri Terracie, facientes et fieri facientes testamenta et instrumenta contractuum nuptialium, pactionum et omnes alias publicas scripturas, cum hoc presenti privilegio perpetuo valituro damus, concedimus et stabilimus per nos et nostros presentes et futuros tibi Guigoni, rectori et priori dicte ecclesie Beate Marie et Sancti Petri et conventui eiusdem et omnibus successoribus rectoribus, canonicis et conventibus earumdem ecclesiarum,1 scribaniam tocius castri Terracie et terminum eius plenarie in omnibus instrumentis publicis et aliis scripturis ad dictam scribaniam pertinentibus. Ita quod nullus alius infra terminos dicti castri sit ausus facere instrumenta vel alias scripturas, nisi vos et rectores earumdem ecclesiarum et illi qui a vobis vel ipsis in dicta scribania positi fuerint. Attendentes quod nulli infra terminos dicti castri populatores sive habitantes sint ausi ire ad alios scriptores longe vel prope super contractibus intra se habitis, nec recipere per manum ipsorum instrumenta sive scripturas. Vos autem et successores vestri ad legalitatem et fidelitatem vestram pro nobis tenebitis et servietis et servire facietis, et dabitis annuatim in 348 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES festo Natalis Domini nobis et successoribus nostris duos censuales in auro vel precium eorum secundum quod valuerint in tabulis Barchinone, nullum alium servicium, censum2 nec usaticum nobis pro eadem facietis, nisi quod eam pro nobis et nostris semper tenebitis et ibi alium dominum nisi nos et succesores nostri non proclamabitis vel facietis. Et nos et successores erimus inde semper vobis et domui predicte et omnibus successoribus vestris et ipsis, qui pro vobis positi fuerint, legales, garentes, auctores et defensores contra omnes personas. Mandantes itaque baiulis, vicariis et aliis subditis nostris quod predicta omnia et singula observent et observari faciant, et quod ab aliquo vel aliquibus predicta vel aliquid predictorum molestari neque inquietare permittant. Si quis autem contra predicta ausus venire temptaverit, iram et indignationem nostram et penam quinquaginta aureorum se noverit incursurus, damno illato prius integre et plenarie restituto. Datum Barcinonae, VIIº idus ffebruarii anno Domini Mº CCº3 quingentesimo tercio. Signum+ Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli, et domini Montispesulani. Testes sunt Eximinus de Ffocibus, Guillelmus de Cervilione, Guillelmus de Sancta Eugenia, Guillelmus de Angularia. Sig+num Raimundi de Uliola, qui mandato domini regis hec scribi fecit loco, die et anno prefixis. 1. A continuació ratllat et illi qui a vobis. 2. A continuació ratllat i repetit censum. 3. A continuació ratllat XXXº.

154

1254, febrer, 22 Guigó, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, amb el consens del seu convent, estableix vitalíciament a Bertran de Santcristòfor l’escrivania de la vila, castell i terme de Terrassa amb tots els se- gells i les escriptures pertinents, que la comunitat prioral té pel rei a cens de dos morabatins, de manera que ningú de la vila i el terme de Terrassa no podrà obtenir instruments públics sinó per autoritat de l’esmentat Bertran de Santcristòfor o un substitut seu. Aquest pagarà cada any un cens de quatre morabatins d’or o el seu preu equivalent segons les taules de Barcelona i no estarà sotmès a cap altre cens o servitud. No podrà proclamar cap altre DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 349

senyor o batlle. El priorat li serà garant i defensor davant qualsevol persona. A.* Original: ACA. Cancelleria Reial, Sèrie General, Pergamins de Jaume I, núm. 1361. Carta partida. Cit.: VENTALLÓ I VINTRÓ, J. Tarrasa. Antigua y Moderna, 1879, p. 140 comenta el per- gamí i el cita havent-lo consultat a l’ACA. PUIG I USTRELL, P. “Senyoria directa, domini útil i funció notarial...”, 1994, p. 619, el comenta àmpliament. Sit omnibus notum quod nos Gigo, prior domus Sancte Marie de Terracia, cum assensu et voluntate tocius conventus eiusdem domus predicte, per nos et omnes successores nostros presentes atque futuros damus et stabilimus tibi Bertrando de Sancto Christo- foro in tota vita tua totam scribaniam integriter tocius ville, castri et termini Terracie, cum omnibus singulis sigillis et scripturis et cum omnibus aliis ad dictam scribaniam pertinentibus et pertinere debentibus, et nobis spectantibus et spectare debentibus, sicut melius et plenius nos predicta habemus, et per dominum regem tenemus ad censum duorum morabatinorum et etiam quondam consuevimus habere et tenere aliquo modo. Ita quod tu, vel subditus a·te sive substitutus de cetero, quamdiu vixeris habeas, teneas et possideas, potenter et integriter, totam scribaniam predictam cum omnibus predictis ad ipsam scribaniam pertinentibus. Et habeas pro tuo ofﬁcio et labore quicquid inde habere poteris tam de iure sive consuetudine. Nullus itaque infra predictum castrum, villam et terminum Terracie audeat scribere, nec scribi facere aliqua publica instrumenta, sive alias scripturas, nec etiam ire ad alios scriptores longe vel prope super aliquibus contractibus intra se habeatis, nec recipere per manum aliorum tabellionum aliqua instrumenta publica sive scripturas, nisi auctoritate tua fecerit vel mandato. Tu vero ad legalitatem et ﬁdelitatem nostram nostrorumque successorum pro vobis dictam scribaniam tenebis, servies vel servire facies. Et dabis annuatim pro censu in festo Natalis Domini nobis et successoribus nostris quatuor morabatinos in auro, vel precium eorum secundum quod valuerint in tabulis Barchinone, de quibus nos dabimus semper quolibet anno domino regi duos morabatinos. Nullum alium censum, servicium, usaticum ac servitutem nobis vel aliquibus successoribus neque alii persone inde facies, nisi tantummodo illos dictos quatuor morabatinos, ut superius dictum est. Et ibi alium dominum vel baiulum non proclamabis nec facies nisi nos et successores nostros. Et nos et successores nostri erimus semper inde tibi et ipsi qui pro te ibi positus fuerit legales, guarentes, auctores et deffensores contra omnes personas. 350 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Actum est hoc VIII kalendas marcii anno Domini M CC quinquagesimo tercio. Sig+num Martini, presbiteri, canonici Sancti Rufi.* S+num Poncii, presbiteri, canonici Sancti Rufi.* Sig+num Bernardi, presbiteri, canonici Sancti Rufi.* Ego Raimundus de Aquelino, canonici Sancti Rufi +.* Et ego magister Poncius, canonicus Sancti Rufi +.* Eguo Guiguo, prior domus Sancte Marie de Terratia, firmo.* Ego Vuilelmus, abbas Sancti Rufi, laudo et subscribo.* Testes sunt Petro de Castro Aciolo, baiulus Barchinone, et Arnaldus de Sanahugia. Signum SS. Petri Carbonelli, notari publici Barchinone, qui hec scribi fecit et clausit die et anno prefixis.

155

1254, febrer, 25 Guigó, prior de [Santa Maria de] Terrassa, estableix a Pere Batlle el mas de Valloliva, situat al terme de Terrassa, a la parròquia de Sant Pere de Terrassa, al lloc anomenat Mas Oliva. Afronta a llevant amb una honor de Bernat Bogunyà, a migdia amb una de Bernat Agell, a ponent amb el mas Pla i a tramuntana amb una honor de Guillem Ferran. L’establiment es fa a condició que el receptor pagui anualment la tasca de tots els fruits, divuit sous barcelonesos, un feix de palla, una cistella de cireres i prestar una jova de llaurar. [A.] Original no localitzat. Al dors molt probablement: “104” (1685-1717). A l’interior del “Legajo 6º de nº 101 al 120” a l’inici del s. XVIII. Encara es podia trobar el 9 de juliol de 1801 i el 4 de juny de 1815. B.* Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 104, ex A. Al marge esquerre: “Terraça. Mas Oliva. A prop casa Carbonell. Vide.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 104, ex B. Al marge esquerre: “Tarrasa. Manso Oliva con la casa Carbonell. Vide.” Regest: “Establecimiento hecho por Hugo, prior de Tarrasa, a Pedro Batlle de todo aquel manso nombrado de Valloliva sito en el término de Tarrasa, en la parroquia de San Pedro de Tarrasa, en el lugar nombrado manso Oliva. Linda a oriente con honor de Bernardo Bugunyá, a mediodía con honor de Ber- nardo Agell, a poniente con el manso Pla, y a cierzo con honor de Guillermo Fernando, a la prestación de tasca de todos frutos y de diez y ocho sueldos barceloneses, de un fajo de paja, de una jova de arar y de una cesta de ceresas. Ante Bernardo acólito a cinco de las calendas de marzo de 1253.” Stabliment fet per Hugo, prior de Terraça, a Pera Batlle de tot aquell mas nomenat de Valloliva cituat en lo terme de Terraça, DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 351 en la parròchia de Sant Pera de Terraça, en lo lloch dit Mas Oli- va. Termina a sol ixent ab honor de Bernat Bugunyà, a mitxdia honor de Bernat Agell, a ponent ab lo mas Pla y a tramuntana ab honor de Guillem Ferrando, y ab prestatió de tasca de tots fruïts y de divuit sous barcelonesos, y de un fex de palla y una jova de llaurar, una cistella de cireras. En poder de Bernat acòlit a 5 de las calendas de mars 1253.

156

1256, abril, 26 Bernat de Puig i la seva esposa Maria estableixen a Pere Martí i la seva esposa Guillema i els seus una peça de terra que tenen pel monestir de Sant Cugat [del Vallès], al comtat de Barcelona, al terme de Terrassa, a la parròquia de Sant Pere d’Ègara, al lloc anomenat les Comes de Bellver. Afronta a llevant amb una honor d’Estrany d’Abadia, a migdia amb el camí que passa damunt de l’honor de Guillem de Terrassa, a ponent amb una honor de Pere de Bellver i a tramuntana amb el torrent de les Comes. Hauran de donar cada any en concepte de cens tres gallines bones per Nadal. No podran proclamar altres senyors que no siguin el monestir i la infermeria [de Sant Cugat del Vallès.] Reben nou sous, dels quals l’infermer de Sant Cugat [del Vallès] n’ha obtingut la seva part. Podran vendre o empenyorar la peça de terra havent atès primer el dret de fadiga de trenta dies del monestir i l’infermer de Sant Cugat [del Vallès.] A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-46 (165 × 220 mm). Al dors: “A las combas de Belver” (s. XVI); “&&” (s. XVI); “Nº 46” (s. xx); “1256” (Datació S. Cardús). a. Pergamins AHT, núm. 46 (regest i escatocol), ex A. Notum sit omnibus quod ego Bernardus de Podio et uxor mea Maria damus et stabilimus ad bene laborandum et meliorandum tibi Petro Martino et uxori tue Guillelme et vestris et cui vellitis inperpetuum quandam peciam terre, quam habemus et tenemus per cenobium Sancti Cucuphatis, in comitatu Barchinone, in terminio Terracie, in parochia Sancti Petri de Egera, in loco vocato ad Combas de Pulcrovissu.1 Termi(n)atur ab oriente dicta pecia terre in honore Stranei de Abadia, a meridie in cararia [dicte?]2 honoris Guillelmi de Terracia, ab occiduo in honore Petri de Pulcrovissu, a circio intus in torrente de Combis. Sicut ab hiis 352 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES omnibus affrontacionibus melius concluduntur, terminantur, fixuriantur et assignantur, sic vobis et vestris predicta omnia damus et stabilimus cum ingressibus et egressibus suis, cum terminis et affrontacionibus suis et cum omnibus que infra sunt et erunt vel nominari possint et cum omnibus arboribus diversorum generum et cum omnibus suis melioramentis. Et de presenti mittimus vos in corporalem possessionem cum hoc publico et semper valituro instrumento ad habendum, utendum, tenendum, meliorandum et expletandum atque in sane pace possidendum per cuncta secula. Tali condicione predicta precia terre cum omnibus suis melioramentis vobis \ et vestris ∕ damus et stabilimus, ut ea predicta omnia et singula per nos et nostros habeatis et teneatis et donetis vos et vestri nobis et nostris quolibet anno pro censu in festo Natalis Domini III gallinas bonas et recipiendas. Et ibi alios dominos neque baiulos non proclametis nec faciatis nisi dictum cenobium et infirmarium predicti monasterii. Promitimus etiam vobis et vestris predictum donum cum omnibus suis melioramentis facere, tenere, possidere sub obligacione omnium bonorum nostrorum predictum stabilimentum facimus vobis et vestris, salvo iure et fidelitate dicti monasterii et eius monacorum. Accipimus a vobis pro hac donacione IX solidos, de quibus infirmarius Sancti Cucuphatis habuit partem suam. Liceatque vobis et vestris predictum stabilimentum cum omnibus suis melioramentis vendere et inpignorare ex quo in nobis et infirmario Sancti Cucuphatis fatigati fueritis in spacio XXXª dierum. Actum est hoc sexto kalendas madii anno Domini millessimo CCº Lº sexto. Sig+num Bernardi de Podio, predicti, sig+num Marie, uxoris eius, qui hec laudamus et firmamus. Testes sunt Berengarius Libra, Lorencius Belloti, Guillelmus de Clapers. Ego frater Arnaldus de Fonelario, prior et infirmarius, salvo iure et dominio in omnibus Sancti Cucuphatis subscribo.* Sig+num Bernardi de Fabrica, notarii publici Terracie pro Bertrando de Sancto Christoforo, notario, qui hoc scripsit cum literis suprapositis in linea VIIIª ubi dicitur “et vestris”, die et anno quo supra. 1. A l’original, Bulcrovissu. Probablement l’escrivà anava a escriure el nom vulgaritzat Bellver, però en voler-lo llatinitzar va modificar-lo sobre la marxa. 2. Lectura incerta; lletres estranyes afegides sobre d’altres. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 353

157

1257, octubre, 11 Pere Marquès de Santa Eugènia concedeix i confirma a perpetuïtat a Perpinyà de Canal, clergue, i als seus en franc alou el mas de Cla- pers de Forns, en les mateixes condicions que l’esmentat Perpinyà ho havia comprat a Guerau de “Roreela” i aquest al difunt Arnau de Vilar. Jura que observarà l’acord i no hi anirà en contra. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí I-185 (120 × 190 mm). Al dors: “Carta del mas Clapés qui fa per lo benefissi de Santa Maria en la A[metlla]” (s. XVI); “2” (s. XVI); “Mas Clapers” (s. XVI); “B” (s. XVI); “I, P” (s. XVII); text il·legible del segle XVII. a. Pergamins AHT, núm. 47 (regest i escatocol), ex A. Sit notum cunctis quod ego Petrus Marchesi de Sancta Euge- nia, gratis et spontanea voluntate, per me et meos, presentes atque futuros, concedo et laudo et imperpetuum confirmo tibi Perpiniano de Canali, clerico, et tuis cunctique progeniei et posteritati tue per liberum et franchum alodium totum mansum de Claperiis de Furnis cum omnibus tenedonibus et pertinenciis suis, sicut melius tu a Geraldo de Roreela1 emisti per liberum et franchum alodium et ipse Geraldus emit dictum mansum de Arnaldo de Villario, condam. Predictum mansum cum omnibus tenedonibus et pertinenciis suis et cum omnibus eidem pertinentibus et pertinere debentibus, laudo, concedo et imperpetuum confirmo tibi dicto Perpiniano de Canali et tuis ad habendum et tenendum omnique tempore in sana pace possidendum et ad faciendum ibi et inter omnes tuas voluntates, sicut melius dici potest et intelligi ad utilitatem tui et tuorum, promitendo tibi et tuis quod super hiis aliquid non petam nec reperi faciam aliquo iure vobis aliqua racione ympponendo mihi et meis cile(n)cium super illis, et ut maiorem quantum ad te obtineant firmitatem, iuro hec per Deum et sancta eius IIIIor Evangelia quod hec omnia inviolabiliter observabo et nunquam contraveniam. Actum est hoc V idus octobris anno Domini Mº CCº L septimo. S+num Petri Marchesi de Sancta Eugenia, qui hoc firmo et iuro. Testes sunt huius rei Bernardus, diachonus, Bernardus de Tenes et Petrus Suyer. Sig+num Petri de Canali, diachoni, notarii publici de Grano- lleris, qui hoc scribi fecit die et anno prefixis. 1. Escrit així a l’original, amb dos signes diacrítics al damunt de les dues ee indicant que no hi ha error en l’escriptura. 354 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

158

1258, gener, 14 Pereta de Font, de la parròquia de Santa Perpètua [de Mogoda], i el seu marit Estrany nomenen hereu Salvador, fill de l’atorgant i del seu difunt marit Miquel Mir, li donen el mas de Font amb totes les seves pertinences i tinences, que tenen per la casa de Santa Maria de Terrassa, a l’esmentada parròquia, juntament amb tots llurs béns. Li donen també una feixa de terra, que Estrany té per la casa del Temple de Palausolità, situat al prat de Rovira. La donació es fa perquè el receptor pugui fer esponsalici a la seva futura esposa Guillema, a condició que els atorgants continuïn mantenint els seus drets mentre visquin. En cas de discòrdia, i si no s’arriba a cap acord, es repartiran els béns meitat per meitat. En cas que un dels dos atorgants mori, l’altre tindrà la tercera part de tots els béns esmentats mentre visqui. Finalment, s’especifica que, en cas de discòrdia entre els dos atorgants, Estrany rebrà per la feixa de Rovira cent vint sous barcelonesos en concepte d’esponsalici i Pereta en rebrà cinquanta. Renuncien a contravenir els acords. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-47 (130 × 255 mm). Al dors: “Mogoda. 220” (s. XVI); “Mas Font de Santa Perpètua, here[tat] per lo prior de Terrasa” (s. XVI); “1257” (Datació S. Cardús); “Nº 47” (s. XX). A l’interior del “Legajo 3º de nº 41 al 60” a l’inici del s. XVIII. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 55, regest 4, ex A. Al marge esquerre: “3.” Regest: “Heretament o donasió feta per la dita Pereta de Font y son marit a Salvador llur fill del dit mas de Font. En poder de Pere Uª, prevere, als 19 calendas de setembre 1257.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del Reportorio, núm. 55, regest 4, ex B. Regest: “Heredamiento o donación hecha por la referida Pereta de Font y su marido a Salvador su hijo del dicho manso de Font, ante Pedro, etcétera, a los 19 de las calendas de setiembre de 1257.” [D]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex B. a. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 39, ex D. b. Pergamins AHT, núm. 48 (regest i escatocol), ex A. c. Pergamins Priorat, núm. 92 (regest i escatocol), ex A. Sit notum omnibus quod ego Pereta de Fonte, de parochia de Sancta Perpetua, et maritus meus Extraneus hereditamus te Salvatorem, filium mei Perete et mariti mei quondam Michaelis Mir, et damus tibi et tuis pro tua hereditate totum illum mansum de Fonte cum omnibus suis pertinenciis et tenedonibus, quem tenemus pro domo Sancti Marie de Terracia, in parochia de Sancta Perpetua, simul cum omnibus honoribus, quas tenemus pro aliis directis, simul eciam cum omnibus aliis bonis nostris, mobilibus DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 355 et inmobilibus, ubicumque habeamus et habere debeamus ullo modo. Damus eciam tibi et tuis unam fexiam terre cum omnibus his que ibi sunt et erunt, quam ego Extraneus, dictus, teneo pro domo Templi de Palacio Salatano, in prato de Ruvira. Super quibus omnibus posis facere sponsalicium sponse tue Guillelme, quam ducturus es in uxorem, de quibus omnibus rei sumus nos a se domini et potentes tocium simul cunctis diebus vite nostrorum amborum. Et si forte discordia surgeret inter nos ita quod concordare non possemus, laude vel concilio proborum hominum retinemus de omnibus supradictis que tibi damus et de omnibus aliis que habemus ad dicte divisionis nos et tu medietatem. Quam medietatem de omnibus supradictis teneamus in pasce in omni vita nostrorum amborum. Et si forte unus de nobis ambobus decederet, ille qui supervixerit de nobis amborum, teneat tantum terciam partem de omnibus supradictis in omni vita sua. Item, si forte ad discordiam veniremus, ego Extraneus retineo in vita mea tantum totam illam fexiam de Ruvira et in die obitus mei super predictis omnibus retineo ego Extraneus racione mei sponsalicii centum viginti solidos monete Barchinone valente marcha argenti LXXXVIII solidos, quos habeam ad omnes meas voluntates faciendas, totum aliud post obitum meum tibi et tuis remaneat. Similiter ego Pereta retineo mihi super predictis omnibus ad meas voluntates faciendas quinquaginta solidos supradicte monete totum aliud post obitum meum tibi Salvatori et tuis remaneat. Ne vero deinde contra predicta veniamus omni iuri scripto et non scripto penitus renunciamus. Actum est hoc XVIIII kalendas februarii anno Domini M CC L septimo. S+num Perete de Fonte, iamdicte, s+num Extranei, mariti ipsius, nos ambo qui hoc donum facimus, laudamus et firmamus. Testes sunt Guillelmus Colteler et Raimundus de Monte. Sig+num Petri de Ulzina, presbiteri, notarii ville de Calidis, pro Iacobo de Ruviradec ipsius ville notario pro ebdomedariis, qui hoc scripsit die et anno quo supra. 356 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

159

1258, setembre, 22 Trasllat de 1385, setembre, 26 Ponç, prior del monestir de Santa Maria de Terrassa, i tot el convent estableixen a perpetuïtat a Arnau d’Abadia, el jove, i als seus una petita peça de terra, que tenen en franc alou, al comtat de Barcelona, al terme de Terrassa, a la parròquia de Sant Pere d’Ègara, al lloc anomenat Gaià. Afronta a llevant amb l’honor que té Ramon de Font, a migdia amb un marge i amb una honor de Bernat Duran, a ponent amb una honor de na Brocarda, que té ara Ramon de Font, i a tramuntana amb una honor del receptor. L’establiment es fa a condició que el receptor la treballi i millori, que no procla- mi un altre senyor o batlle i que pagui anualment en concepte de censal una gallina bona per Nadal. Els atorgants reben tres sous barcelonesos de tern. [A.] Original no localitzat. El 1385 encara es conservava atès que B es realitza comprovant l’original, tal com es manifesta al marge inferior del document. B.* Trasllat de 1385: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-15 (325 × 340 mm), ex A. Al dors: “Terraça, 36” (s. XVI); “Amat de la Font la té, és una pessa a Gayà” (s. XVI); “158” (1685-1717); “1258” (Datació S. Cardús). Al marge inferior: “Probata cum originale.” A l’interior del “Legajo 8º de nº 141 a 160” a l’inici del s. XVIII. C. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 158, ex B. Al marge esquerre: “Tarraça. Gayà.” Regest: “Establiment fet per lo prior de Tarraça a Arnaldo de Abadia de una pessa de terra cituada en la parròquia de Tarraça, en lo lloch anomenat Gayà. Termina a sol ixent ab honor de Ramon Font, a migdia ab un marge y part ab honor de Bernat Duran, a ponent ab onor de Ramon de Font y a tremuntana ab onor de dit Abadia, a sens de una galina a Nadal. En poder de Esteve, prevere, C. S. R., als 10 de les kalendes de octubre 1258.” D. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del Reportorio, núm. 158, ex C. Al marge esquerre: “Tarrasa. Gayá.” Regest: “Establecimiento hecho por el prior de Tarrasa a Arnaldo de Abadía de una pieza de tierra sita en la parroquia de Tarrasa, en el lugar nombrado Gayá. Linda a oriente con honor de Ramon Font, a mediodía con una margen y parte con honor de Bernardo Durán, a poniente con el dicho Font, y a cierzo con el del referido Abadía, al censo de una gallina por Navidad. Ante Pedro Estevan, presbitero, C. S. R., a los 10 de las calendas de octubre de 1258.” a. Pergamins AHT, núm. 49 (regest i escatocol), ex B. b. Pergamins Priorat, núm. 93 (regest i escatocol), ex B. Hoc est translatum sumptum fideliter a quodam publico instrumento cuius tenor talis est: Notum sit omnibus quod nos Poncius, prior monasterii Sanc- te Marie de Terracia, et totus conventus nobis comissus, per nos et omnes successores nostros, presentes atque futuros, damus et DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 357 stabilimus tibi Arnaldo de Abadia iunioris et tuis et cui volueris imperpetuum ad bene laborandum et meliorandum quendam peciolam terre, quam habemus et tenemus pro libero et francho alodio nostro, in comitatu Barchinone, in termino Terracie, in parochia Sancti Petri de Egera, in loco vocato in Gayano. Que dicta peciola terre affrontat ab oriente in honore quam (tenet) Raymundus de Ffonte, a meridie in quodam margine qui ibi est et in honore Bernardi Durandi, ab occiduo in honore Brocarde, quam tenet modo Raymundus de Ffonte, a circio in honore tua. Predictam peciolam terre tibi et tuis damus et stabilimus ad bene laborandum et meliorandum cum ingressibus et egressibus suis, cum terminis et affrontacionibus et cum omnibus arboribus diversorum generum et cum omnibus que infra sunt et erunt1 vel nominari possint et cum omnibus melioramentis que ibi fieri possint ullo modo. Et de presenti mitimus te in corporalem possessionem cum hoc publico et semper valituro instrumento ad habendum, utendum, tenendum, meliorandum et expletandum atque in sana pace possidendum per cuncta secula, sicut melius, sanius, utilius dici et intelligi potest ad tuum tuorumque salvamentum sive proficuum. Tali vero condicione predicta omnia tibi et tuis damus et stabilimus, ut predicta omnia et singula per nos et monasterium Sancte Marie de Terracia et eius serviencium habeatis et teneatis ad servicium et fidelitatem predicti cenobii et eius servitores. Et quolibet anno in festo Natalis Domini dabitis nobis et cenobio predicto unam gallinam censualem bonam et recipiendam, et nullum alium censum, agrarium nobis nec cenobio predicto facere teneamini, nisi, ut dictum est, unam gallinam censualem quolibet anno. Et ibi alios dominos neque baiulos non proclametis nec faciatis, nisi nos et successores nostros. Et nos et successores nostri faciemus vobis et vestris predicta omnia cum omnibus suis melioramentis facere, tenere, possidere in pace imperpetuum. Accipimus a vobis pro hac donacione et stabilimento tres solidos bone monete Barchinone coronate de terno, in quibus quare a vobis bene paccati sumus. Renunciamus omni excepcioni liceatque vobis et vestris predictam adquisicionem cum omnibus suis melioramentis vendere et impignorare et alienare vestro consimili, ex quo in nobis et successoribus nostris fatigati fueritis in spacio XXXª dierum. Actum est hoc X kalendas octobris anno Domini Mº CCº Lº VIIIº. Sig+num Matheus,2 presbiter, canonicus Sancti Rufi, sig+num Stephani, presbiteri, canonici Sancti Rufi, signum Simonis, presbi- 358 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES teri, canonici Sancti Rufi. Testes sunt Arnaldus, diaconus presbiter, Petrus Brancha, presbiter. Ego Petrus, prior de Teracia, qui hoc firmo. Sig+num Bernardi de Fabrica, notarii publici Terracie, pro Bertrando de Sancto Christoforo, notario, qui hoc scripsit cum firmamento P[etri], prioris supradicti, cum morte perventus Pon- cius, prior, firmare nequivit, die et anno quo supra. Sig+num Bernardi de Ferriolo, auctoritate regia notarii publici Barchinone, testis. Sig+num Thome Rosteti, auctoritate regia notarii publici Barchinone, testis. S+num Marchi ça Rovira, baiuli Barchinone, qui huius translato ab originali suo fideliter sumpto et cum eodem veridice comprobato non viciato nec cum aliqua sui parte suspecto, ex parte domini regis et auctoritate officii quo fungimur auctoritatem impendimus et decretum, ut eidem translato tanquam suo originali in iudicio et extra fides plenaria ab omnibus impendatur, appositum per manum mei Petri Claverii, auctoritate illustrissimi principis et domini regis Aragonum notarii publici per totum Cathalonie principatum, in cuius manu et posse dictus baiulus hanc firmam fecit de voluntate discreti Guillelmi Oliveri de Quintana, auctoritate regia notarii publici Barchinone et scribe curie dicti baiuli, negociis occupati, vicesima sexta die septembris anno a Nativitate Domini Mº CCCº octuagesimo quinto, presentibus testibus Ffrancisco Solerii et Anthonio de Turri, civibus Barchinone scriptoribusque in curia baiuli supradicti. Et ideo ego Petrus Claverii, notarius supradictus, hec scripsi et hoc meum hic apposui sig+num. Sig+num Raimundi de Forest, auctoritate regia notarii publici Barchinone, qui hoc translatum fideliter sumptum ab originali suo et cum eodem de verbo ad verbum veridice comprobatum scripsit et postea autenticatum, ut supra patet pro venerabile baiulum Barchinone, clausit vicesima sexta die septembris anno predicto a Nativitate Domini millessimo CCCº LXXXº quinto. 1. A continuació repetit et erunt. 2. Nom interpretat a partir del monograma amb què signa aquest canonge.

160

1261, gener, 27 Pere de Clapers i la seva esposa Brunissenda fan hereva a la seva ﬁlla Maria i li donen propter nuptias tot el mas de Clapers amb totes DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 359

les seves pertinences i tinences, que tenen per Perpinyà de Canal, clergue, juntament amb totes les honors i béns que posseeixen amb els quals farà esponsalici amb Berenguer Barceló, a qui ac- ceptarà com a marit. Retenen la condició de senyors i la possibilitat de fer testament segons el costum de la seva parròquia. En cas de discòrdia, i si no s’arriba a cap acord, es repartiran els béns meitat per meitat. En cas que un dels dos atorgants mori, l’altre tindrà la tercera part de tots els béns esmentats mentre visqui. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí I-186 (150 × 200 mm). Al dors: “[Fa] per lo mas d·en Clapés tenetur per beniﬁcium Sancte Marie vinginti solidorum constructo in eglesia parroquiali de Amigdalo” (s. XVII); “Vintena. 20” (s. XVII) “I, P” (s. XVII); “Carta d·en Clapés. Mas Clapés.” (s. XVIII); “1260, janer, 17” (s. xx). a. Pergamins AHT, núm. 50 (regest i escatocol), ex A. Sit notum omnibus quod nos Petrus de Claperiis et uxor eius Brunissendis hereditamus te Mariam ﬁliam nostram et damus tibi propter nupcias totum illum nostrum mansum de Claperiis cum omnibus suis pertinenciis et tenedonibus quem tenemus per domnum Perpinianum, clericum, de Canali damus etiam tibi omnes alias honores per quoscumque dominos tenemus similiter cum omnibus aliis bonis nostris mobilibus et inmobilibus habitis et habendis super quibus omnibus possis facere sponsalicium et donacionem Berengario Barseloni quem debes accipere in virum de quibus etiam omnibus nos ambo tecum similiter retinemus nos esse domini et potentes cunctis diebus vite nostre ad bonum intellectum et ad diem hobitus nostri possimus quilibet nostrorum amborum facere nostrum testamentum secundum consuetudinem nostre parrochie. Item quod Deus avertat discordia surgeret inter nos et vos ita quod concordare non possemus laude vel consilio proborum hominum et retinemus medietatem de omni supra dono et de omnibus his que ad diem divissionis habemus et de omni exovario quod accipies cum viro in omni vita nostra post hobitum vero nostrorum amborum omnia predicta tibi et tuis revertantur facto tamen nostro testamento secundum consuetudinem nostre parrochie. Item intelligatur tamen quod si quilibet nostrorum amborum hobiret ante quam dividemus et illi qui remaneret vivus volebat hoc videre non habuisset nisi tantum terciam partem de omnibus predictis. Quod est factum VIº kalendas februarii anno Domini Mº CCº LXº. 360 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

S+num Petri de Claperiis, s+num Brunissendis eius uxoris, nos qui hoc laudamus et ﬁrmamus. Testes huius rei sunt Bernardus de Furnis et Bernardus Barseloni. Sig+num Perpiniani de Canali, presbiteri, qui hoc scripsit die et anno quo supra.

161

1261, [octubre,16 / novembre, 13] Bertran de Santcristòfor, notari de Terrassa, a instància de Pere, prior de Santa Maria de Terrassa, concedeix i dóna a aquest plena lli- cència per nomenar un capellà o qualsevol altra persona perquè realitzi els testaments i tots els documents d’esposalles, tant es- ponsalicis com donacions d’hereditats propter nuptias, potestat que li competia per la donació feta per Guigó, prior antecessor. Aquests instruments els redactarà l’esmentat capellà dins la juris- dicció de la parròquia [de Sant Pere de Terrassa]. La donació es fa a condició que el prior pagui a l’atorgant anualment per Nadal dos morabatins d’or o pel valor que marquin les taules dels can- vistes de Barcelona. Per la seva banda, el prior Pere es compromet a observar l’acord. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-48 (185 × 200 mm). Al dors: “Pro Bertran- do de Sancto Christoforo” (s. XIII); “Scrivenia” (s. XVI); “nº 4” (s. XVI); “Nº 48” (s. xx); “1261” (Datació S. Cardús). Carta partida. a. Pergamins AHT, núm. 51 (regest i escatocol), ex A. Cit.: PUIG I USTRELL, P. “Senyoria directa, domini útil i funció notarial...”, 1994, p. 620.

El document presenta diverses llacunes textuals fruit de la pèrdua de bona part del marge esquerre. Una d’aquestes llacunes afecta la data, de la qual no s’ha conservat la xifra corresponent al dia. Sí que s’ha conservat el mes, novembre. Seguint el sistema de còmput romà, un cop reduïda la data actual, cal situar-la entre el 16 d’octubre, dia posterior a les idus d’octubre, i el 13 de novembre, les idus d’aquest mes. Lamentablement, aquesta donació no fou regestada al Repertori i, de moment, no podem precisar més la datació. [Notum sit omnib]us quod ego Bertrandus de Sancto Chris- toforo, notarius Terracie, ad prices et ad instanciam vestri Petri, prioris domus Sancte Marie de [Terracie, dono] ac concedo et trado vobis plenam licenciam et potestatem quod, quamdiu vos fueritis prior ipsius domus predicte, possit capellanus vester vel quecumque alia persona vos volueritis confficere omnia testamenta et instrumenta nupcialia tocius vestre parrochie, scilicet, DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 361 sponsalicia et donaciones hereditacionis factas propter nupcias licetque quod predicta instrumenta cum aliis publicis instrumentis et scripturis michi pertineant racione donacionis mihi facte a Guigono, bone memorie priore dicte domus, predecessore vestro. Ita, scilicet, quod instrumenta predicta, scilicet testamenta et dicta instrumenta nupcialia scribat capellanus vester vel quicumque alius vos volueritis, et quacumque hora vel tempore vos dimiseri- tis prioratum predictum et inde recessurus fueritis, statim omnia dicta instrumenta penitus michi solvantur et deliberentur, non obstante gracia et amore a me vobis facto. Tali vero condicione, quod vos dum inde prior fueritis donetis michi quolibet anno in festo Natalis Domini racione instrumentorum [±15] pro censu duos morabatinos bonos in auro vel precium, sicut valuerint in tabulis campsorum Barchinone. Ad hec ego dictus [Petrus, prior domus Sancte Marie] de Terracia, promito et concedo tibi dicto Bertrando de Sancto Christoforo legitime stipulanti omnia predicta et [±21] complere et penitus observare, ut predicitur, et tibi dare et solvere in terminio predicto illos duos morabatinos [±18] sub forma predicta et per hanc gratiam et remissionem a te michi factam post relictum anime prioratum predictum [±18] vel alio iure tu[±3] de testamenta vel alia instrumenta non possit vobis preiudicium generari, salvo tamen michi et do[mui predicte ±10] censu quam nobis debes [dare] racione tocius scribanie predicte, ut in instrumento tue adquisicionis continetur. Actum est [hoc ±10 no]vembris anno Domini Mº CCº sexagesimo primo. S+num Bertrandi de Sancto Christoforo, [no]tarii publici Te- rracie, qui hec firmo. * Ego Petrus, prior Sancte Marie Terracie, firmo.* Testes huius rei sunt Raimundus de Brucho et Ferrarius Rubei et Bernardus Segarra. [Sig]+num Petri de Ribalta, notarii publici Barchinone, qui hec scribi fecit et clausit die et anno quo supra.

162

1262, gener, 20 Pere de Coromina, resident a la vila de Palau de Terrassa, fa donació inter vivos a la seva ﬁlla Guillema, per al dia de les seves noces, 362 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

en qualitat d’hereditat legítima, paterna i materna, de dues sorts de terra que té pel senyor rei a la Parellada de sota la vila de Palau de Terrassa. Afronten a llevant amb una sort de terra pròpia i de la seva esposa Sança, a migdia amb una honor de Ramon Ferrer “Agulu”, a ponent amb una sort de Pere Ferrer i a tramuntana amb els murs del vall de la vila. També dóna una vinya que tenen pel monestir de Santa Maria de Terrassa al lloc anomenat Rafema. L’atorgant obliga tots els seus béns. Si Guillema mor sense infants legítims, que els béns retornin a l’atorgant o a aquells a qui ell els deixi de veu o mitjançant testament. Es reserven els drets dels senyors. A.* Original: Arxiu Fontcuberta. Fons Sentmenat. Pergamí S1601052 (130 × 200 mm). Dors no comprovat. Carta partida. Sit notum cunctis quod ego Petrus de Condamina, permanens in villa Palacii Terracie bona et libera voluntate dono tibi Guillelme ﬁlie mee ad diem nuptiarum1 tuarum titulo perfecte donacionis irrevocabiliter inter vivos pro tua hereditate et legitima paterna et materna voce tibi competenti duas sortes terre, quas habeo et teneo per dominum regem in Pariliatam subtus villam Palacii Terratie. Et affrontant ab oriente in quadam sortem terre mea et uxoris mee Sancie, a meridie in honore Raymundi Ferrarii Agu- lu, ab occiduo in sorte Petri Fferrarii, a circio in parietibus valle predicte ville. Item dono tibi et tuis quandam vineam cum terra in qua fundata est, quam habeo et teneo pro monasterio Sancte Marie de Terracia in loco nominato apud Refemam. Hec itaque omnia et singula dono tibi et tuis cum introitibus et exitibus et affrontationibus honorum omnium et omnibus ad hec pertinentibus et debentibus pertinere, et cum omnibus locis, iuribus, vocibus et accionibus mihi in hiis competentibus et competituris, dono, concedo tibi et tuis ut teneas, habeas, possideas, expletes in pace contra omnes personas. Et si aliqua perssona privata vel extranea per me vel aliquis pro me in honoribus predictis aliquid abstulerit vel emparaverit sive in causam traxerit penam, ego predictus Petrus ante et tuis a principio litis vel cause usque ad ﬁnem cum meis propriis expencis sine tuis, et pro hoc obligo tibi et tuis omnes res meas mobiles et inmobiles ubique sint vel apareant. Tamen si tu predicta Guillelma obieris sine infantibus legitimis perfecte ettatis omnia supradicta rev(er)tantur mihi vel meis incontinenti, quibus ego dimisero verbo vel testamento. Et hoc facio salvo iure dominorum in omnibus.2 DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 363

Quod est factum tercio decimo kalendas febroarii anno Do- mini Mº CCº LºXI. Sig+num Petri predicti, qui hoc facio, laudo et firmo. Sig+num Guillelmi, filii eius, qui hoc firmo. Testes huius rei sunt Bernar- dus de Frabica, Bernardus des Far, Guillelmus de Baseya, Petrus Fferrarii. Ego Petrus de Campo Aloello, capellanus Sancti Petri Terratie, qui hoc scripsit cum literis da(m)pnatis in secunda linea die et anno quo supra +. 1. A continuació ratllat tuarum. 2. Et hoc... in omnibus, incorporat a partir d’un reclam.

163

1263, juliol, 30 Trasllat, 1289, juny, 18 Suscitada una controvèrsia entre Guillem de Terrassa, fundador i pa- tró de la capella de Sant Jaume construïda a tocar del castell de Terrassa, i Guillem de Rovira, prevere i rector d’aquesta capella, d’una banda, i Pere, prior del monestir de Santa Maria de Terras- sa, i el seu convent, de l’altra, al voltant de la gestió de l’esmentada capella, s’acullen a l’autoritat d’Arnau, bisbe de Barcelona, a la diòcesi del qual el monestir, església i capella s’hi han construït. El bisbe sentencia que el rector de la capella haurà de donar, en concepte de subjecció al prior i convent, per la festa de Sant Jau- me cada any, dues lliures de cera segons el pes de Barcelona. En canvi, no haurà de pagar res en concepte d’oblacions, lluminàries o d’altres béns donats a la capella. Admet que el rector de la capella i Guillem de Terrassa i els seus successors i família hauran d’anar a l’església parroquial [de Sant Pere de Terrassa] per les festes de Rams, Pasqua, Pentecosta, Sant Pere, Tots Sants i Nadal. En les altres festes de l’any no tindran aquesta obligació i podran anar a la capella. Durant els dies festius de l’any el rector no podrà rebre ni parroquians ni parroquianes a la capella, ni podrà conferir el baptisme als nounats, ni qualsevol altre sagrament eclesiàstic, si no és estrictament necessari. El rector i els seus successors podran rebre sepultura a l’esmentada capella. En el moment en què manqui el rector, Guillem de Terrassa i els seus successors esta- ran obligats a triar un prevere que presentaran al prior [de Santa 364 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Maria de Terrassa], i aquest, a la vegada, el presentarà al bisbe de Barcelona, que el ratificarà o no. Aquest procés no podrà durar més d’un mes després del primer dia de vacança. Les dues parts prometen que no contravindran els pactes. [A.] Original no localitzat. Era una carta partida. B.* Trasllat de 1289: Arxiu Fontcuberta. Fons Sentmenat. Pergamí S1601054 (275 × 360 mm). Dors no comprovat. Hoc est translatum sumptum fideliter a quodam instrumento cuius tenor talis est: Cum inter Guillelmum de Terracia, fundatorem et patronum capelle Sancti Iacobi constructe apud castrum de Terracia, et Gui- llelmum de Ruvira, presbiterum et rectorem eiusdem capelle, ex una parte, et Petrum, priorem monasterii Sancte Marie de Terracia et conventum eiusdem, ex altera, contentio esset racione predicte capelle. Tandem cum assensu et auctoritate venerabilis patris domni Arnaldi, Dei gratia episcopi Barchinone, in cuius diocesi predictum monasterium et ecclesia parrochialis eiusdem ac dicta capella sunt constructe, convenerunt super predictis in posse eiusdem episcopi in hunc modum, quod rector dicte capelle quicumque pro tempore fuerit donet et teneatur dare in recognitione subiectionis dicto priori et successoribus suis perpetuo in festo Sancti Iacobi singulis annis duas libras cere ad pondus Barchinone, et neque de oblationibus, luminariis neque de aliquibus aliis rebus oblatis et datis dicte capelle teneatur rector eiusdem dare aliquid aliquo tempore dicto priori vel dicte ecclesie parrochiali, nisi tantum dictas duas libras cere. Item convenerunt quod rector dicte capelle et dictus Guillelmus de Terracia et successores eorum cum familia sua teneantur ire ad dictam ecclesiam parrochialem in sex festivitatibus cuiuslibet anni, scilicet in festo Ramis Palmarum, in festo Paschatis, et Pentecostes et in festo Sancti Petri et Omnium Sanctorum et Nativitatis Domi- ni. In aliis vero festivitatibus et diebus non teneantur rector dicte capelle et Guillelmus de Terracia cum familia sua ire ad dictam ecclesiam parrochialem, nisi de eorum processerit voluntate, set dictus rector predicte capelle non recipiat aliquibus diebus festivis aliquos parrochianos vel parrochianas predicte ecclesie neque conferat parvulis babtismum neque aliqua ecclesiastica sacramenta nisi in necessitate. Item quod rector dicte capelle et successorem sui possint si voluerint eligere sibi sepulturam in eadem capellam. Item quod quandocumque contigerit predictam capellam vaccare rectorem dictus Guillelmus de Terracia et successores sui perpetuo in eadem capella assignerent et ponant et representent rectorem DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 365 qui sit presbiter, et teneantur ipsum presentare dicto priori et successoribus suis et ipse prior domino episcopo, et hoc totum fiat infra unum mensem a die vaccacionis. Ad hec nos Guillelmus de Terracia, fundator et patronus dicte capelle, et Guillelmus de Ruvira, rector eiusdem, et Petrus, prior monasterii Sancte Marie de Terracia, de voluntate nostri conventus ex certa scientia laudamus et approbamus predicta omnia et singula prout superius sunt expressa et ordinata, promittentes nobis ad invicem quod nunquam contra predicta vel aliqua de predictis veniremus per nos vel per interpositam personam aliquo iure vel aliqua racione. Immo ea omnia inviolabiliter observabimus cum hec recognoscamus quod sint facta ad comodum et utilitatem cuiuslibet nostrum et dicti monasterii et ecclesie parrochialis eiusdem ac est capelle superius memorate. Actum est hoc tercio kalendas augusti anno Domini millesimo CCº LXº tercio. S+num Guillelmi de Terracia, qui hec laudo et firmo. Sig+num Stephani, presbiteri, canonici Sancti Rufi. Sig+num Mathey, presbiteri, canonici Sancti Rufi. Ego Petrus, prior Sancte Marie Terracie, firmo. Testes huius rei sunt magister Berengarius de Tur- ri, archidiaconus Barchinone, Bernardus de Bayona, Bernardus de Vilaro, rector capelle Sancti Celedonii, Petrus Marci, notarius Barchinone, et Petrus Mascharoni. Ego Arnaldus, Barchinone es- piscopus, subscribo. Sig+num Petri Marchesii, publici Barchinone notarii, qui hec scribi fecit et clausit cum litteris emendatis in IIIª, VIIª, Xª et XIª lineis et appositis in XIª in duobus locis et in XIIIIª die et anno quo supra. Sig+num Bernardi de Caderita, notarii. * Sig+num Michaelis de Antiga, notarii. * Sig+num Mathei Botela, notarii. * Sig+num Petri de Vilar de Bono, publici Barchinone notarii, qui hoc translatum sumptum fideliter a suo originali instrumento per alphabetum diviso et cum eo legitime comprobatum scribi fecit et clausit quartodecimo kalendas iulii anno Domini millesimo ducentesimo octuagesimo nono. 366 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

164

1264, novembre, 11 [Pere], prior de Santa Maria de Terrassa, apel·la a la seu apostòlica atesa la pretensió manifestada el passat 5 de novembre per Arnau, bisbe de Barcelona, de fer pagar al monestir el manteniment anual de Sanç, un escolar pobre, per valor de trenta-quatre sous turonesos i dues quarteres de forment anuals. A partir d’un reescrit del difunt papa Urbà [IV], s’encomanava el manteniment a algun monestir de la ciutat [de Barcelona] o de la diòcesi [de Barcelo- na] i l’atorgant, atès que havia mort aquest Papa i tement haver d’afrontar més gravàmens del bisbe, apel·la a la Seu Apostòlica i es posa sota la seva protecció. Tanmateix, el bisbe de Barcelona considera que no es pot acollir l’al·legació esmentada i que el prior havia estat present a l’expedició del mandat i hi havia assentit. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-49 (165 × 180 mm). Al dors: “Apellatio contra episcopum Barchinonensem” (s. XIV/XV); “54” (1685-1717); “1264” (Da- tació S. Cardús); “Nº 49” (s. XX). A l’interior del “Legajo 3º de nº 41 al 60” a l’inici del s. XVIII. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 54, ex A. Al marge esquerre: “Apelació feta per lo prior de Terrassa en mandato féu lo senyor bisbe de Barcelona.” Regest: “Acte de apel·lació feta per lo prior de Tarraça a un mandato que·l bisbe de Barcelona com a commissari apostòlich féu a dit prior, manant-li pagar una cantitat la qual apel·lasió féu a la sede apostòlica. En poder de Jaume de Portu, notari públic de Barcelona, als 3 del idus de novembre 1264.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del Reportorio, núm. 54, ex B. Al marge esquerre: “Apelación.” Regest: “Escritura de apelación hecha por el prior de Tarrasa de un mandato que el obispo de Barcelona como co- misario apostólico despachó a dicho prior, mandándole pagase una cantidad cuia apelación fue a la Santa Sede. Ante Jayme de Porta, notario público de Barcelona a 3 de los ydus de noviembre de 1274.” a. Pergamins AHT, núm. 52 (regest i escatocol), ex A. b. Pergamins Priorat, núm. 94 (regest i escatocol), ex A. (C)um1 vos, domne Arnalde, Dei gratia Barchinonense episco- pe, ex comissione quam dicitis vos habere a domno Urbano, bone memorie summo pontiﬁce, iniuncxeritis sub interdicto introitus ecclesie et pena excomunionis in mandatis mihi, priori de Terracia, nonas novembris anno infrascripto quod debenti exsolvere Sanccio, pauperi scolari, annis singulis triginta quatuor solidos Turonenses et duas quarterias frumenti. Cum in hiis predictis ﬁnes mandati excesseritis eo quare in rescripto domini Pape continetur tamen ut dicto Sanccio faciatis in aliquo monasterio vestre civitatis vel diocesis invi[±4 ne]cessariis quo adiuxerit provideri non danda DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 367 aliqua certa quantitate Turonensi vel frumenti et ex aliis causis ut ex ipso rescripto [±7]eri, licet dictum mandatum ipso iure non teneat. Cum post obitum dicti domni pape Urbani ipsum feceritis, tunc senciens me et [±3] monasterium in dicto mandato fore gravatum et timens per vos amplius adgravari, ad sedem appostolicam, appello \ in scriptis ∕ et instanter appellans peto, ponens me et dictum monasterium et omnia bona nostra sub proteccione et deffensione sedis appostolice. Presens autem appellacio oblata fuit inscriptis dicto domno episcopo IIIº idus novembris anno Domini M CC LX quarto, presentibus testibus Gilaberto de Scintillis, Petro, capellano de Terracia, et Iacobus de Caneto. Set dominus episcopus dixit se non defferre huic appellacioni eo quia dicebat quod dictus prior presens fuerat huic ordinacioni et quod consenserat eidem. Sig+num Iacobi de Portu, publici Barchinone notarii, qui hec scribi fecit et clausit cum literis suprapositis in VIIª linea ubi dicitur “inscriptis”, die et anno quo supra. 1. Manca la caplletra inicial C, probablement perquè es va deixar l’espai per a realitzar-la de manera ornamentada.

165

1265, gener, 8 Ramon i Ferrer Bover, fills del difunt Guillem Bover, prometen i convenen a Pere, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, i als seus successors, que abans de la propera fira de Vilafranca faran firmar i autoritzar a llur germà Guillem i a Maimona, esposa de Ramon, la carta de definició i absolució que han fet al prior de les cases, mas i honors que els atorgants han tingut pel monestir, a la pa- rròquia i sagrera de Sant Martí de Sorbet [Viladecavalls], tal com es descriu en el document. En cas que no ho acompleixin, hauran de pagar una pena de cinquanta sous en moneda barcelonesa per- petual de tern. Obliguen tots els seus béns i nomenen Guillem de Gontarda llur fidejussor. [A.] Original perdut. Al dors probablement: “100” (1685-1717). A l’interior del “Le- gajo 5º de nº 81 al 100.” B.* Còpia simple: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-16 (115 × 170 mm). Al dors: “APT 100” (s. XX). No hi ha cloenda de l’escrivà. Demostra també que és còpia simple el fet de no disposar al seu dors de l’anotació “100”, indicativa de la seva catalogació a C. C. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 100, ex A. Al marge esquerre: “Sorbet.” Regest: “Donasió feta per Ramon y Ferrer son fill a la iglé- 368 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

sia de Santa Maria de Tarraça de tots los sensos que tenian en les cases y mas y terras en la parròquia y segrera de Sant Martí de Sorbet, als 6 idus de janer 1264.” D. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 100, ex C. Al marge esquerre: “Sorbet.” Regest: “Donación hecha por Ramón y Ferrer su hijo a la yglesia de Santa Maria de Tarrasa de todos los censos que tenían en las casas y manso y tierras en la parroquia y segrera de San Martín de Sorbet, a los 6 de los ydus de enero de 1264.” a. Pergamins AHT, núm. 53 (regest i escatocol), ex A. b. Pergamins Priorat, núm. 95 (regest i escatocol), ex A. Notum sit omnibus quod nos Raymundus et Ferrarius Boverii, filii quondam Guillelmi Boverii, ambo fratres uterque nostrum pro toto promitimus et convenimus vobis Petro, priori domus Sancte Marie de Terracia, et vestris successoribus quod usque in prima ventura fira Ville Franche nos faciemus firmare et laudare Guillelmo, fratri nostro, et Maymone, uxori mee, dicti Raymundi, illam cartam diffinicionis et absolucionis quam de presenti vobis facimus de domibus sive manso et honoribus, quos et quas pro vobis et antecessoribus vestris diu habuimus et tenuimus in parrochia et sacraria Sancti Martini de Sorbeto, ut in instrumento diffinicionis predicte melius et plenius continetur. Et nisi fecerimus vel facere noluerimus, promittimus vobis et successoribus vestri inde dare pro pena quinquagina solidos huius monete Barchinone perpetuale de terno. Et quiquid in nobis falleritis, damus inde nobis et nostris fideiussorem Guillelmum de Gontarda, qui nobiscum et sine nobis, de vita nostra et morte predicta compleat et compleri faciat. Nos itaque principalis et fideiussor uterque nostrum pro toto promitimus vobis dicto Petro, priori, et vestris hoc totum, ut predicitur, atendere et complere sub obligacione omium bonorum nostrorum, mobilium et immobilium. Actum est hoc VI idus ianuarii anno Domini Mº CCº LXº quarto. S+num Raymundi Boverii, s+num Ferrarii Boverii, s+num Guillelmi de Gontarda, qui hec laudamus et firmamus. Testes huius rei sunt Bernardus de Fabrica et Berengarius de Agello.

166

1267, febrer, 14 Pere d’Armentada i la seva esposa Blanca venen a un clergue [el cens de] dues quarteres segons la mesura de Granollers, que s’han de DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 369

pagar per la festa de Sant Feliu d’agost, i una feixa de terra que es troba a la parròquia de Sant Genís de l’Ametlla, al lloc anomenat Clapers. Afronta a llevant amb la via pública de Barcelona, a migdia amb una honor, a ponent amb un torrent i amb la Serra i a tramuntana amb un alou de Guillem de Vallverd. Reben per la venda cent cinquanta-un sous en moneda ternal de Barcelona. Blanca renuncia a reclamar cap dret per raó d’esponsalici o dot. Pere i Blanca juren que no contravindran l’acord. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-17 (225 × 275 mm). Al dors: “Margeno sub sig [...]” (s. xv); “Nº III” (s. XVI); “Té aquesta pessa en Pau Moliner de Lle- rona [...]” (s. XVI); “nº 3G” (s. XVI); “Carta de [...] terra la qual [...] Lerona en la parròquia de la Amella, en lo lloc nomenat Clapers. Noembre 23” (s. XVII); “[...] als Clapers, est in libro.” (s. XVII); “1266” (Datació S. Cardús). El pergamí presenta una important taca d’humitat que afecta la seva meitat superior i fa molt difícil la seva lectura. a. Pergamins AHT, núm. 54 (regest i escatocol), ex A. Sit notum omnibus quod ego Petrus de Armentata [et uxor] mea Blancha per nos et omnes nostros [±20] bona voluntate vendimus [±7], clerico, et cui volueris imperpetuum duas [quarterias ±5] ad rectam mensuram Granullariorum [±10] in festo Sancti Felicis augusti [±15] fexia terre, que est in parrochia Sancti Genesii de Amigdalo, loco vocato prope [Claperios,] et fuit quondam Iohan- nis [±6] presbiteri, [±15 ab oriente in via] publica Barchinona, a meridie in honore [±12], ab occiduo in torrente et in Serra, et [a circio] in alodio Guillelmi de Valvert, quam [±15] Guillelmi, textoris de Lerona, predictas duas pecias [±7] cum omni dominio et iure que in dicta fexia terre habemus, tam in terra quam in arboribus, quam [±20] dici potest et intelligi ad tuum tuorumque salvamentum et bonum intellectum sicut melius nos habemus per liberum et franchum alodium per nos et omnes nostros [±10] et cui volueris perpetuo et cum publico instrumento perpetuo valituro [±15] dictam possessionem ad habendum, tenendum omni tempore in [±8] per liberum et franchum [alodium ad] tuam voluntatem faciendam et sine [±6] nostro nostrorumque retentu. Pro hac autem vendicione recipimus a te CLI solidos monete ternalis Barchinone [±5] sumus bene pacati ad nostram voluntatem, omni excepcioni peccunie non recepte renunciando. Renunciando etiam [±4] illi que [±5] ultra dimidiam iusti precii et accioni et omnibus aliis iuribus pro nobis [±4]entibus. Dantes et remitentes tibi et tuis si quid in vendicione plus modo [±10] insuper promitentes [±15] stipulacionem et convenimus tibi et cui volueris teneri ex hac vendicione de firma et legale eviccione. Ita quod [±10] condicione 370 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES in totum vel in parte statim [±7]emus et rendebimus pro te et in nobis [±5] honus [±25] ad finem. Et pro hiis omnibus atendendis et complendis obligamus tibi omnia predicta [±20] habita et habenda, et in quibus melius accipere volueris. Et ego dicta Blancha accioni mei sponsalicii, auxilio senatus consulti Velleyani et iuri [ypothecarum] pro nobis facienter penitus renuncio. Ad maiorem firmitatem habendam ambo coniuges iuramus per hec sancta IIIIor Evangelia manibus nostris tacta quod nunquam in hiis veniamus, contra nostrum iuri pro nobis facienti penitus renunciando. Quod est factum XVI kalendas marcii anno Domini M CC LX sexto. S+num Petri de Armentata,1 predicti, s+num Blanche, uxoris, nos ambo coniuges qui hec laudamus, iuramus et firmamus. Sunt testes huius rei Raimundus Rubei et Bernardus Diachoni et Bernardus de Ladrera et Guillelmus Dorcha. Sig+num Iacobi de Roviradech, notarii.* Sig+num Guillelmi de Nagera,2 presbiteri et notarii ville de Calidis pro Iacobo de Roviradech, notario ipsius ville, qui hec scripsit et clausit cum literis rasis et emendatis in linea VIIIª die et anno quo supra. 1. Armencada, a a. 2. Itagera, a [a.

167

1267, novembre, 20 Ramona, vídua d’Alió, de la parròquia de Sant Pere de Reixac, i la seva ﬁlla Guillema venen a Bernat Radulf de Bellveí i els seus una peça de terra, que tenen per herència dels pares de l’atorgant sota domini del monestir de Sant Cugat [del Vallès] i de Sant Pere de Terras- sa, situada a l’esmentada parròquia de Reixac, al costat del mas de Prat. Afronta a llevant i migdia amb una tinença del mas de Prat, alou de la canònica de Barcelona, a ponent amb un alou de Bonanat Girona i a tramuntana amb el camí públic que va a Sant Jaume de Galícia. Queda reservat el dret, el senyoratge i el dret de fadiga dels monestirs de Sant Cugat [del Vallès] i [Sant Pere de] Terrassa. Els compradors pagaran anualment a aquests monestirs el cinquè i el braçatge [del pa] i el cinquè del vi. Reben trenta-vuit sous en moneda de tern. Les atorgants juren l’acord. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 371

A.* Original sense cloenda: ACVOC-AHT. Pergamí III-51 (230 × 270 mm). Al dors: “Carta Bernardi Ridulfi de Vicinio” (s. XIII); “Rexach. 73” (s. XVI); “En la pe- rròquia de Re[xach]” (s. XVI); “159” (1685-1717); “D’en [...] Re[xach] pro [...]” (s. XVIII), “Nº 51” (s. XX); “1267” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo 8º de nº 141 al 160” a l’inici del s. XVIII. Pergamí molt fi que ha perdut part del text escrit al seu marge esquerre per acció de la humitat. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 159, ex A. Al marge esquerre: “Raxach. ” Regest: “Venda feta per Raymunda, muller de Alieri, de la parròquia de Rexach, a Bernat Radulfo de Pulcro Vicino de tota aquela pessa de terra la qual se té per lo monestir de Sant Cugat y per lo pabordre major, y per lo prior de Tarraça, cituada en la dita parròquia de Raxach y junt al mas de Prat. Termina a sol ixent y a migdia (ab) lo restant honor del mas de Prat, a ponent ab alou de Bernat de Gerona, a tremuntana en lo camí públich, y fa comunament y per indivís al monestir de Sant Cugat y a dit prior de Tarraça dels fruïts de dita pessa la quinta part y dret de brasatge. En poder Guillem, notari, a 12 kalendas de [1267].” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 159, ex B. Al marge esquerre: “Rexach.” Regest: “Venta hecha por Raymunda, muger de Alier, de la parroquia de Rexach, a Bernardo Radalfo de Pulcio Vecino, de toda aquella pieza de tierra que se tiene por el monasterio de San Cucufate o por el paborde mayor y por el priorato de Tarrasa, sita en parroquia de Rexach y junto al manso de Prat. Linda a oriente y mediodía con el restante honor del manso de Prat, a poniente con honor de Bernardo de Gerona y a cierzo con el camino público, y paga comunmente y por indiviso al monasterio de San Cucufate y al prior de Tarrasa de los frutos la quinta parte, y drecho de brasage. Ante Guillermo, notario, a 12 de las calendas de diciembre 1267. ” [D]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex B. a. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 40, ex D. b. Pergamins de l’AHT, núm. 55 (regest i escatocol), ex A. c. Pergamins del Priorat, núm. 96 (regest i escatocol), ex A. Sit omnibus notum quod ego Raimunda, uxor quondam Al[io] ni, de parochia Sancti Petri de Rexacho, et Guillelma, filia comunis mihi et dicto Alio, per nos et nostros, presentes et futuros, vendimus tibi Bernardo Radulfi de Pulcro Vicinio et tuis et cui volueris quandam peciam terre, quam voce genitorum meorum habemus et tenemus medio per medium per monasterium Sancti Cucuphatis et per monasterium Sancti Petri de Terracia, in eadem parochia, iuxta mansum de Prato. Sicut terminatur ab oriente et meridie in tenedone mansi1 de Prato, alodio Canonice Barchinone, ab occiduo in alodio Bonanati Gerunde, a circio in via publica qua itur ad Sanctum Iacobum de Galicia. Iamdictam itaque peciam terre cum introitibus et exitibus [cum] omnibus eidem pertinentibus et pertinere debentibus et cum omnibus locis, iuribus, vocibus et accionibus, realibus et personalibus, nobis in ea competentibus vel competituris ven[dimus tibi et tuis] et cui volueris per nos et nostros, presentes et futuros, sicut melius dici vel intelligi potest ad tuum tuorumque salvamentum et bonum intellectum, extrahen- 372 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES tes hec omnia [±4]um de nostro nostrorumque iure, dominio et posse et in tuum tuorumque ius, dominium et posse transferimus irrevocabiliter, et cum hoc publico instrumento perpetuo [valituro ±4]ius te et tuos de presenti in corporalem possessionem pleno iure, tamquam in rem tuam propriam, ad habendum et semper libere et quiete possidendum et ad omnem [±10]que voluntatem penitus faciendam, sine ullo nostro nostrorumque retentu et vinculo ullius hominis vel femine, salvo tamen iure et senioratico [ut] fatica XXXª dierum dictorum monasteriorum Sancti Cucuphatis et Terracie, quibus dabitis tu et tui de omni fructu panis2 quem Deus ibi dederit quintum et braciaticum, et de vino quintum. Pro hac autem vendicione accepimus a te XXXª et VIII solidos huius monete ternale quitios, quos nos concedimus habuisse. Ne vero occasione, accione [±4] duplicis deceptionis vel modis aliis nos possimus vel possit aliqua persona nomine nostra unquam contra hanc vendicionem venire, nec te vel tuos de dicta numerata peccunia convenire. Renunciamus quantum ad hec scienter et consulte legi illi que subvenit deceptis ultra dimidiam iusti precii et excepcioni peccunie non numerate et omni alii iuri, racioni et consuetudini pro nobis facientibus, dando et cedendo tibi et tuis, si quid hec venditio plus valet vel a modo valuerit precio antedicto. Demum promitimus tibi et tuis dictam vendicionem salvare et quod teneamur tibi et tuis semper de firma et legali evictione et restituamus tibi vel tuis qua hora velis, si quas missiones unquam feceritis tu vel \ tui ∕ in litigando vel defendendo aut in evicendo aut causam evictionis examinando, et omni contradicenti sive contra- dicentibus nos opponamus. Et pro hiis attendendis et complendis, obligamus inde tibi et tuis nos et omnia bona nostra, mobilia et inmobilia, habita et habenda, in quibus magis et melius accipere volueritis sine dampno et missione tui et tuorum. Ad mayorem autem cauthellam tibi habendam iuramus per Deum et eiusdem Sancta IIIIor Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, omnia supradicta attendere et complere et nunquam contravenire per nos \ vel ∕ per aliquam personam nomine nostro interposita. Actum est hoc XII kalendas decembris anno Domini Mº CCº LXº VIIº. S+num Raimunde, uxoris quondam Alioni, predicte, s+num Guillelme, eiusdem filie, qui hec laudamus, concedimus et firmamus atque iuramus. S+num Bernardi, s+num Petri,3 s+num Guillelmi, s+num A[rberti], filiorum predictorum, qui hec firmamus. Ego frater Guillelmus de Olorda, prepositus mayor Sancti Cucuphatis, DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 373 salvo iure in omnibus eiusdem subscribo.* Ego Petrus de Clareto, prior ecclesie Sancte Marie de Terracia, salvo iure in omnibus eiusdem subscribo.* Testes huius rey sunt Raimundus de Riaria, Petrus de Olivera, Arnaldus de Prato et Berengarius de Piraria.4 1. La i corregeix una o. 2. De omni fructu panis, subratllat a l’original. 3. Manca el punt en el signe d’aquest testimoni. 4. Hi manca la cloenda de l’escrivà.

168

1268, gener, 23 Bernat de Mujal i la seva esposa fan donació al convent de Santa Mar- garida [de Mujal] d’una peça de terra que tenen en franc alou a la parròquia de Sant Pere de Terrassa. Afronta a llevant i migdia amb les honors de Vicenç Moragues i a ponent amb terres del donador. [A.] Original no localitzat. Al dors molt probablement: “13” (1685-1717). A l’interior del “Legajo de nº 1 al 20” a l’inici del s. XVIII. Encara es podia trobar el 9 de juliol de 1801 i el 4 de juny de 1815. B.* Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 13, ex A. Al marge esquerre: “Santa Margarida.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 13, ex B. Al marge esquerre: “Santa Margarita”. Regest: “Donación hecha por Ber- nardo de Modial y su muger al convento de Santa Margarita de una pieza de tierra que tenían franca en alodio en la parroquia de San Pedro de Tarrasa en el lugar nombrado n., que linda a oriente y mediodía con honores de Vicente Moragas, a poniente con tierras del mismo donador, etcétera. Ante Beltrán acólito, notario de Tarrasa, en 10 de febrero de 1267.” [D]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex B. a. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 45, ex D.

La datació la deduïm a partir de la tendència habitual del redactor del Repertori de no realitzar el càlcul del calendari romà i simplement anotar el dia computat com si fos el dia real del document. Donasió feta per Bernat de Modial y sa muller al convent de Santa Margarida de una pessa de terra que tenian franca en alou en la parròchia de Sant Pere de Terrassa, en lo lloch anomenat t. Que afronta a sol ixent y migdia ab onors de Vicens Moragas, a ponent en terras del mateix donador, etcètera. En poder Bertran acòlit, notari de Terrassa, a 10 de febrer 1267. 374 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

169

1268, març, 22 Berenguer de Rosselló, de l’Ametlla [del Vallès], i les seves germanes Er- mesenda i Elisenda venen a Perpinyà de Canal, clergue, i els seus unes cases amb hort, que tenen en franc alou, sota la custòdia i guarda de l’església i el clergue de Sant Genís de l’Ametlla, situades a la seva sagrera, tal com consta en el testament signat per Arnau acòlit, el 24 de febrer de 1193. Afronten a migdia amb l’alou de Santa Eugènia, a llevant i tramuntana amb l’alou de l’esmentada església i a ponent una part amb l’alou de la mateixa església i una altra amb l’alou de Berenguera Mateuc. El comprador haurà de pagar al clergue de l’església [de Sant Genís de l’Ametlla] anualment per Nadal, en concepte de custòdia i guàrdia, quatre diners en moneda barcelonesa de tern. La venda es fa per valor de vint sous barcelonesos de tern, que els venedors ja han rebut. Els venedors juren que no contravindran l’acord. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-50 (175 × 210 mm). Al dors: “Est in libro” (s. xv); “És del ort d’en Fàbregues haont té situada la era +” (s. XVI); “Venda […] en Berenguer [...] les cases de […]” (s. XVI); “Carta del […]” (s. XVI); “nº 1” (s. XVI); “nº 1H” (s. XVI/XVII); “Nº 50” (s. xx); “1267” (Datació S. Cardús). a. Pergamins AHT, núm. 56 (regest i escatocol), ex A. Sit omnibus notum quod ego Berengarius de Russiliono, de Amicdalo, et sorores meas Ermessendis et Eliccendis per nos et nostros vendimus tibi Perpiniano de Canali, clerico, et tuis imperpetuum quasdam domos cum orto eis contiguo, quas pro liberum et franchum alodium habemus sub custodia et guarda ecclesie et clerici Sancti Genesii de Amicdalo, in eadem sacraria, ut patet in testamento inde confecto per manum Arnaldi, acoliti, VIº kalendas marcii anno Domini Mº Cº XCº IIº. Terminantur a meridie in alodio Sancte Eugenie, ab oriente et a circio in alodio dicte ecclesie, ab occiduo in alodio dicte ecclesie in parte et Berengarie Matheuc in alia parte. Et predictas itaque domos et ortum sicut terminantur et concluduntur cum introitibus et exitibus earum cum omnibus vocibus et iuribus nobis et nostris in ipsis et pro ipsis competentibus et competituris et cum testimonio huius publice scripture vendimus tibi dicto Perpiniano de Canali et tuis, inducentes inde te in corporalem possessionem ad habendum et tenendum omnique tempore in sana pace per liberum et franchum alodium possidendum, sicut melius dici et intelligi potest ad tuum tuorumque salvamentum et intellectum, salvo tamen quod DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 375 des clerico dicte ecclesie racione custodie et guardie supradicte annuatim in festo Natalis Domini quatuor denarios, prout in dic- to instrumento antiquo apparet. Accepimus autem a te pro hac vendicione viginti solidos huius monete Barchinone de terno, de quibus sumus bene pacati omni racioni, renunciantes excepcioni predicte non numerate et legi illi que subvenit deceptis ultra dimidiam iusti precii et omni alii iuri, quo iuvari possemus ad hec infringenda sive revocanda, dando tibi et tuis mea donacione. Si quid hec vendicio plus modo valet vel valuerit precio antedicto, ita quod [±4] duplicis decepcionis, hec non valeamus revocare. De hac autem vendicione erimus tibi et tuis leguales, guarentes, actores et defensores et faciemus eam te et tuos imperpetuum per liberum et franchum alodium tenere et habere in pace contra cunctas personas nostris propriis sumptibus et expresis, obligamus tibi et tuis pro hiis et pro legali eviccione nos et omnia bona nostra. Et ad maiorem huius rei firmitatem iuramus per Deum et Sancta eius IIIIor Evangelia quod nunquam contra predicta veniemus nec veniri faciemus aliquo iure vel aliqua racione. Actum est hoc XIº kalendas aprilis anno Domini Mº CCº LXº septimo. S+num Berengarii de Rossiliono, s+num Ermessendis, s+num Eliccendis, sororum eius, qui hec firmamus et iuramus. Testes huius rei sunt Iohannes de Sulcisa, Bernardus de Valle et Rai- mundus de Canali. Sig+num Petri de Canali, diachoni, notarii publici de Grano- lleris, qui hoc scribi fecit die et ano prefixo.

170

1268, març, 24 Pere de Coromina i el seu ﬁll Bernat, aquest últim en nom també del seu germà Guillem, venen a Ramon de Pauses i als seus unes cases, que tenen en franc alou, situades a la vila de Palau de Terrassa. Afronten a llevant amb les cases de Guillem de Valls, a migdia amb el vall de Parellades i a tramuntana amb un carrer. Els venedors renuncien a qualsevol dret sobre les cases i, en especial, els germans Bernat i Guillem renuncien a allò que els pertocava pel dot i esponsalici de la seva difunta mare Berenguera. La venda es fa per valor de tres-cents cinquanta sous barcelonesos de tern, que ja han rebut els venedors. 376 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

A.* Original: ACVOC-AHT. Perg. IVc-18 (250 × 265 mm). Al dors: “Vendicio qua- rum de domorum Raymundo de Pausys in villa Terracie” (s. XVI); “APT nº 22” (s. xx); “1267” (Datació S. Cardús). El pergamí presenta taques d’humitat a la part superior. A l’interior del “Legajo de nº 21 al 40” a l’inici del s. XVIII. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 22, ex A. Al marge esquerre: “Terrassa. Casas.” Regest: “Venda feta per Pere de Contomina y altres a Ramon de Pausis de unas casas que francas en alou tenia en la vila del Palau de Terrassa, que termena a sol ixent en casas de Guillem de Valls, a migdia en lo vall de dita vila, a ponent a(b) casa de Ramon Costeya y a tremontana en lo carrer públich. En poder Bertran acòlit, notari de Terrassa, a 5 de calendas de abril 1267.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 22, ex B. Al marge esquerre: “Tarrassa. Casas.” Regest: “Venta hecha por Pedro de Contamina y otros a Raymundo de Pausis de unas casas francas en alodio que tenía en la villa de Palau de Tarrasa que lindan a oriente con casas de Gui- llelmo de Valls, a mediodía con el valle de dicha villa, a poniente con casa de Casteya y a cierzo con la calle pública. Ante Beltrán acólito notario de Tarrasa a cinco de las calendas de abril de 1267.” a. Pergamins AHT, núm. 57 (regest i escatocol), ex A. Es data al 23 de març de 1268. b. Pergamins Priorat, núm. 97 (regest i escatocol), ex A. Es data al 23 de març de 1268. Cit.: SOLER JIMÉNEZ, J. “De l’abisme al cel”, 2006, p. 92. Notum sit omnibus quod ego Petrus de Conamina, per me et omnes meos, et ego Bernardus de Conamina, filius eiusdem dicti Petri de Conamina, per me et Guillelmum de Conamina, fratrem meum cuius [...] publico [instrumento] confectus pro Ber- nardo Pagani, Valencie notario, XII kalendas marcii anno Domini millesimo CCº LXº IIIº, nos, omnes insimul, per nos et omnes nostros, presentes atque futuros per eandem [...] questionem insolidum vendimus [...] concedimus, tradimus pure et sine omni retencione tibi Raymundo de Pausis et tuis et omni progeniei et posteritati tue [...]ibus et heredibus et successoribus et etiam cui vel quibus dare, vendere, alienare sive dimitere volueris, tradimus omnes illas domos nostras integriter, quas per alodium franchum et liberum habemus et tenemus in villa Palacii Terracie. Affrontant autem ab oriente in illis domibus Guillelmi de Vallibus, a meridie in illo vallo ipsius ville predicte de Periliatis, ab occiduo in domibus [±10], a circio in carraria publica. Sicud ab hiis omnibus affrontacionibus melius concluduntur, terminantur et assignantur, sic tibi et tuis vendimus et tradimus cum omnibus ingressibus et egressibus suis, cum terminis et affrontacionibus suis et cum ianuis, bigis, tebulis, stillicidiis et parietibus comunibus et carrigis de omnibus partibus et cum omnibus que infra sunt et erunt vel nominari possunt et cum omnibus [±7] que unquam ibi fieri DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 377 possunt ullo modo de abisso usque ad celum. Et de presenti mitimus te in corporalem possessionem cum hoc publico et semper valituro instrumento ad habendum, utendum omnique tempore posside[nd]um et de nostro nostrorumque iure, dominio et posse predicta ehicimus et in tuo tuorumque iure, dominio et posse transferimus, mitimus et tradimus ad omnes tuas tuorumque voluntates libere faciendas, sicud melius, sanius et utilibus dici, intelligi sive excogitari potest, ad tuum tuorumque salvamentum sive proficuum et sine omni nostro nostrorumque retentu. Pro hac autem vendicionem accipimus a te trecentos quinquaginta solidos huius monete Barchinone perpetuale de terno, de quibus a te bene sumus paccati, renunciantes excepcioni non numerate peccunie. Et si forte predicta plus de notato precio modo valent vel a modo valuerint, totum damus tibi et tuis irrevocabiliter in propria, expressa et libera nostra donacione et etiam intelligantur semper vendi iuste supranotato precio. Et ut nos nec [±6] per nos occasione hereditatis fraresche vel legitime, paterne vel materne, seu duplicis doli sive alius casus, qui possit dici sive excogitari, nunquam contra hec predicta venire valeamus nec valeat neque in causam te vel tuos tahere. Renunciamus quantum ad hec doti et sponsalitio Berengarie, quondam, matris mei dicti Bernardi et dicti Guillelmi, fratris mei, et etiam omni cuilibet alii iuri vel consuetudini contra hec repugnantibus, promitentes insuper uterque nostrum pro toto predicta et singula omnia integriter semper te et tuos facere tenere, habere et possidere in pace per alodium franchum et liberum de omnibus personis. Et si forte aliquis vel aliqua ibi tangerit, contradixerit vel conturbaverit in aliquo vel aliquam questionem sive demandam tibi vel tuis moverit in totum vel in partem, statim promitimus firmare et respondere pro te et recipere super nos honus litigii cum nostris propriis sumptibus a principio usque ad finem. Et pro hiis [±6 obligamus] tibi et tuis nos et omnia bona nostra et ipsius Guillelmi predicti auctoritate cessionis, mobilia et immobilia, habita et habenda, que melius habere et accipere volueris. Itaque ad maiorem firmitatem et se[curi]tatem tuam tuorumque, nos ambo venditores predicti gratis et sine omni vi iuramus per Deum et hec sancta IIIIor Dei Evangelia, nostris manibus corporaliter tacta, que nunquam contra hanc predictam vendicionem veniemus nec aliquem vel aliquam venire faciemus, concentiemus sive permitemus. Immo observabimus, custodiemus et semper attendemus, ut melius et plenius superius annotatur. 378 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Actum est hoc IX1 kalendas aprilis anno Domini millesimo CCº LXº septimo. S+num Petri de Conamina, sig+num Bernardi de Conamina, ﬁlii eius, qui hec laudamus, iuramus et ﬁrmamus. Huius rey sunt testes Bernardus de Fabrica, Ferrarius Draperii, Berengarius de Libra et Bernardus de Buguyano. Sig+num Bertrandi acoliti, notarii publici Terracie, qui hec scribi fecit et clausit die et anno quo supra. 1. X, a a i b.

171

1269, octubre, 7 Trasllat 1273, juliol, 8 Guillem de Terrassa fa el seu testament. Elegeix marmessors el mestre ardiaca Berenguer de Torre, Berenguer de Pera, canonge de Bar- celona, la seva esposa na Saurina, el seu ﬁll Jaume de Terrassa, Arnau de Torrelles i el prevere Guillem de Rovira. Reparteix cinc- cents morabatins de la següent manera: al monestir de Santa Maria de Jonqueres cent per la seva sepultura, trenta al monestir de Santa Maria de Terrassa i un morabatí per cadascun dels preveres de l’església parroquial de Sant Pere de Terrassa; a Santa Margarida [de Mujal], dos morabatins; a Sant Julià d’Altura, dos morabatins; a Sant Quirze, dos morabatins, i a Santa Maria Mag- dalena de Terrassa, dos morabatins. A continuació segueix repar- tint morabatins entre més d’una vintena de cases eclesiàstiques, parroquials o depenents d’ordes religiosos, i a cases de pobres i hospitals. El romanent d’aquests cinc-cents morabatins es distri- buirà per resoldre injúries, tal com s’ha manifestat al memorial que escriví el notari Jaume de Port, i entre qualsevol que demostri [un dret legítim] per testimonis, escriptures o declaració legítima sota comprovació de fra Ramon de Penyafort, fra Arnau Segar- ra, fra Ferrer Ciner o del prior de Santa Caterina [de Barcelona]. Determina que els seus béns mobles i el castell de Rocafort siguin venuts després de la seva mort, la seva esposa Saurina podrà re- tenir-ne el que vulgui, per tal d’acomplir les deixes previstes. Si el preu obtingut de la venda no fos suﬁcient, aporta els fruits i rendes que provenen del castell de Terrassa, exceptuant l’esponsalici de Guillema, esposa de Jaume de Terrassa. Si, en canvi, DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 379

sobra quelcom de l’esmentada venda, que sigui repartit entre causes pies i en tot allò que els marmessors creguin convenient. Dóna a Bernat, clergue de la capella de Sant Celoni, cent sous; al seu escuder Bernat de Pla, dos-cents sous, i el cedeix al seu fill Jaume de Terrassa. A Guillem de Vilella dóna cent sous. Encomana al seu fill Jaume de Terrassa que faci cavaller Dalmau, fill de Guillem de Torre, i que li doni els estris de cavaller i el proveeixi de vestit i menjar. Encomana també que faci cavaller Jaume de Picalquer. A continuació confirma la institució, feta a la capella que ell edificà a Terrassa amb el nom de Sant Jaume, d’un prevere que hi celebri sempre l’ofici diví i totes les hores. Confirma també l’assignació de tres pobres a qui l’esmentat prevere haurà de proveir de menjar cada dia. Confirma la donació feta per proveir el dit prevere de l’honor, delme i pertinences que comprà a Guerau de Viladecavalls i que Guerau té per ell a la parròquia de Sant Quirze, a tocar de Sant Pere dels Torrents, al lloc anomenat Rubial. Hi afegeix les honors que comprà a Bernat de Castellcir i que té al terme del castell de Terrassa, el delme de Sant Fruitós de Terrassa i l’honor que adquirí al monestir de Sant Daniel de Girona a Gaià. Ordena que quan a l’esmentada capella hi manqui el prevere, que el seu hereu [Jaume de Terrassa] n’elegeixi un altre que es trobi al castell de Terrassa i que el presenti al bisbe de Barcelona, tal com es descriu a la carta de dotació [de la capella.] Afegeix al presbiterat el forment i el blat necessari per al prevere i la seva família, i permet que el puguin moldre sense satisfer multura als seus molins de Terrassa. Dóna a la seva esposa Saurina el domini sobre les seves honors i béns mobles i immobles, valorats en uns cent mil sous o més. Institueix el seu fill Jaume de Terrassa com a hereu de la seva casa i castell de Terrassa. Si aquest morís sense fills legítims, el substitueix pel monestir de [Santa Maria de] Jonqueres. Ordena que si Jaume de Terrassa contravé el seu testament, que en sigui destituït, només es reserva la seva llegítima. [A.] Original no localitzat. B.* Trasllat: Arxiu Fontcuberta. Fons Sentmenat. Pergamí S1601036 (150 × 304 mm). Dors no comprovat. C. Trasllat de 28 d’abril de 1276: ACA. Ordes Religiosos i Militars. Universitat. Pergamins de Santa Maria de Jonqueres, J. 244, ex A. a. COSTAS I PARETAS, Maria-Mercè. “Pergamins del monestir de Jonqueres a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (s. XIII)”, Analecta Sacra Tarraconensia, Miscel·lània Àngel Fàbrega, vol. 71, 1998, p. 213-234, núm. 46, ex C.

El notari d’aquest trasllat errà clamorosament en la datació ja que oblidà sexagesimo. L’any de la mort de Guillem de Terrassa ja s’havia veriﬁcat als estudis de Salva- dor Cardús. CARDÚS, S. El castillo cartuja de Vallparadís. Terrassa, 1969, p. 22. 380 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Hoc est translatum sumptum fideliter a quodam instrumento cuius tenor talis est: Quoniam unicuique mortali liberum sit arbitrium liberaque potestas res et bona sua dum vivit iure sapienterque disponere, ne nocenti videatur se dare pigricie et quod absit ab intestata decedere, idcirco, in Dei nomine ego Guillelmus de Terracia in meo pleno sensu et sana memoria facio meum testamentum, in quo eligo manumissores meos dominum magistrum Berengarium de Turri, archidiaconum, Berengarium de Petra, Barchinone canonicum, dominam Saurinam, uxorem meam, et Iacobum de Terracia, filium meum, et Arnaldum de Turrilliis et Guillelmum de Ruvira, presbiterum, quibus rogando precipio quod, si me mori contigerit antequam aliud faciam testamentum, ipsi omnes vel illi qui ad hoc voluerint et potuerint interesse distribuant omnia bona mea mobilia et inmobilia, sicut in hoc meo testamento quod est ultima voluntas mea invenerint ordinatum. Primum accipio pro anima mea et sepultura et iniuriis meis oblitis quingentos morabatinos, de quibus dimito monasterio de Ioncheriis cum corpore meo ibi sepeliendo centum morabatinos, de quibus procuretur conventus ipsius cenobii in die obitus mei et fiat mea sepultura. Et dimito de predictis quingentis morabatinis monasterio Sancte Marie de Terracia triginta morabatinos et presbiteris ecclesie parrochialis Sancti Petri de Terracia unicuique unum morabatinum; Sancte Margarite, duos morabatinos; Sancto Iuliano de Altura, duos morabatinos; Sancto Quirico, duos morabatinos; Sancte Ma- rie de Valdonzela, tres morabatinos; Sancte Marie de Monte Ale- gre, tres morabatinos; Sancte Marie Macdalene de Terracia, decem solidos; Sancta Marie de Salis de Fonolari, decem solidos; Sancte Marie Magdalene de Cigiari, quinque solidos; altaribus Sancti Petri et Sancti Michaelis de Arapruniano, utrique quinque solidos; Sancto Christoforo de Beugis, decem solidos; Sancto Vincencio de Garrafo, decem solidos; ecclesie Castri Felicis, decem solidos; ecclesie de Gavano, ecclesie Sancti Iohannis de Villa Canum, ecclesie Sancti Clementis, unicuique quinque solidos; ecclesie Sancte Marie de Manso de Ricard Terrachone, unam marcham et mediam argenti ad calicem. Item, sedi Barchinone, duos morabatinos; Mense Dominarum Sancti Damiani, quinque morabatinos; captivis redimendis quinque morabatinos, qui dentur in redemptione eorum; Mense Fratrum Minorum, decem morabatinos; Mense Fratrum Predicatorum Barchinone, quinquaginta morabatinos; Mense Fra- trum Predicatorum Terrachone, decem morabatinos; Mense Fratrum DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 381

Minorum Terrachone, quinque morabatinos; Operi Fratrum Predi- catorum Gerunde, decem morabatinos; Operi Fratrum Minorum Gerunde,1 tres morabatinos; Fratribus Predicatoribus studentibus in lingua arabica Murcie, quinque morabatinos; quatuor hospitalibus pauperum Barchinone, unicuique unum morabatinum. Di- mito ecclesie Sancti Michaelis Barchinone ad ornamentum ipsius altaris Sancti Michaelis, iuxta cognitum manumissorum meorum et parrochianorum ipsius ecclesie, tres morabatinos; Mense cenobii Sancti Petri Barchinone, quinque morabatinos; domui Inﬁrmo- rum Barchinone, unum morabatinum et unicuique aliorum monasteriorum Barchinone, unum morabatinum. Residuum vero dictorum quingentorum morabatinorum distribuatur in restitutione mearum iniuriarum manifestorum et si aliquid superfuerit restitutis nominis iniuriis manifestis, addatur hereditamento capelle mee de Terracia et pauperum eiusdem. Ante omnia, mando debita mea persolvi et iniurias meas restitui secundum quod scripta sunt in memoriali meo per manum Iacobi de Portu, notarii, et quecumque alia potuerint probari per testes vel scripturas seu aliam legitimam declarationem sine strepitu causarum et diffugio et malicia, secundum Deum et formam penitencialem iuxta consilium fratris Raimundi de Pennaforti et fratris Arnaldi Segarre, et fratris Ferrarii Cineris vel alterius eorum, vel si copia eorum non poterit2 commode haberi, iuxta consilium prioris Sanc- te Katerine qui pro tempore fuerit, ad que omnia supradicta complenda scilicet debita, iniurias et legata exsolvenda. Assigno totum mobile meum, deducto eo quod domina Saurina uxor mea inde retinere voluerit, et assigno etiam ad hec castrum meum de Rochaforti cum suis pertinenciis et domos meas Barchinone cum earum pertinenciis quas per alodium habeo. Que omnia mando vendi a manumissoribus meis statim post obitum meum et de eorum precio et de mobili meo compleantur predicta. Et si precium castri de Rochaforti et dictarum domorum cum aliis prenominatis non suffecerint ad predicta complenda, assigno ad com- plementum predictorum fructus et redditus castri mei de Terracia et omnium aliorum honorum meorum et possessionum, salvo sponsalicio domine Guillelme, uxoris Iacobi de Terracia. Si quid vero supererit de precio castri predicti de Rochafort et domorum predictarum, persolutis meis debitis, iniuriis et legatis, mando distribui ipsum superﬂuum in piis causis prout melius manumissores mei cum consilio fratrum predictorum ad salutem anime cognoverint expedire. Dimito Bernardo, clerico capelle Sancti 382 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Celedonii, centum solidos; et Bernardo de Plano, scutifero meo, ducentos solidos, et dimito ipsum in posse Iacobi, filii mei. Item Guillelmo de Vilela, C solidos. Volo et mando quod Iacobus de Terracia, filius et heres meus, faciat militem Dalmacium, filium Guillelmi de Turri, et donet ei apparatum milicie et interim pro- viderit ei in victu et vestitu. Item, quod faciat militem Iacobum de Picalcherio. Item, laudo et confirmo institutionem a me factam in capella quam hedifficavi apud Terraciam nomine beati Iacobi, scilicet de uno presbitero qui celebret ibi semper divinum officium et omnes horas. Confirmo etiam constitutionem quam feci ibidem de tribus pauperibus, quibus debet providere ibi semper dictus presbiter singulis diebus in cibo semel in die sufficienter. Item, donationem et assignationem quam ad provisionem dicti presbiteri et ipsorum pauperum feci de toto illo honore meo cum decimo \ et pertinenciis suis, ∕ quem emi a Gueraldo de Villa Equorum et idem Gueraldus per me tenebat, et ego per alodium habeo in parrochia Sancti Quirici apud Sanctum Petrum de Torrentibus et apud locum cognominatum Rubial, et de omnibus illis honoribus quos, ratione emptionis quam feci a Bernardo de Castro Ciro et uxori sua per alodium, habeo in terminio castri de Terracia, et de decimo meo de Sancto Fructuoso de Terracia et de toto illo honore meo quem emi a monasterio Sancti Danielis de Gerunda apud Gayanum. Verum nisi fructus predictum honorem [±7] possessionum suffecerint ad provisionem ipsius presbiteri et eius servitoris et pauperum. Volo quod heres meus vel in deffectu ipsius manumissores mei assignent iuxta consilium predictorum fratrum tot de aliis honoribus3 et possessionibus meis vel de peccunia que ematur honor donec cum predictis ad hoc superius assignatis ad provisionem dicti presbiteri et pauperum sufficiant competenter, et volo quod quandocumque dicte capelle vaccaverit eligatur presbiter ab herede meo vel ab aliis successoribus meis qui pro tempore fuerint in castro de Terracia et4 represententur per eosdem domino episcopo Barchinone et non eligatur ibi nisi presbiter vel qui velit et possit esse presbiter in brevi post predictam electionem et presentationem, sicut in carta ipsius constitutionis et dotationis latius et plenius continetur. Item addo dicte dotationi presbiteratus quod frumentum et aliud bladum necessarium eidem presbitero et familie sue molant sine multura in meis molendinis de Terracia. Et dimito Saurinam uxorem meam dominio et potestatem in tota iura sua de omnibus honoribus et bonis meis mobilibus et inmobilibus completis hiis que pro meis debitis et iniuriis et piis cau- DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 383 sis superius legavi seu assignavi, et quare de ipsa confido post Deum plus quam de aliqua persona que in hoc mundo sit et quare ipsa fuit michi utilis et fidelis et sollicita circa bonum et utilitatem meam, et habui de bonis suis parafernalibus tam in fructibus quam venditionibus sive aliis modis centum milia solidorum et amplius, ut credo et extimo quos simul cum ea expendi in nec- cessariis nostris et quare ipsa licenciavit et sustinuit amore mei quod meum castrum de Terracia in quo ipsa habet sponsalicium suum obligaretur pro sponsalicio Guillelme tutrici mee, comando in Dei posse et ipsius animam meam et totam ordinationem factam superius de bonis meis, ita quod quicquid ipsa inde duxerit faciendum vel ordinandum valeat et perpetuo habeat roboris firmitatem. In castro vero et domo mea de Terracia cum omnibus ad hec pertinentibus et in omnibus aliis honoribus et bonis meis completis omnibus suprascriptis instituo michi heredem Iacobum de Terracia et filium meum. Volo tamen quod ipse Iacobus, filius meus, non possit adire hereditatem quam ei dimito, excepta illa parte dicte hereditatis que obligata est, et Guillelme uxoris sue pro dote sua et sponsalicio immo teneant eandem hereditatem et omnia alia bona mea manumissores mei donec predicta omnia et singula sint completa. Et si dictus Iacobus, filius meus, decesserit absque prole legitima que non veniat ad mortem legitimam, substituo ei monasterium de Ioncheriis, ita tamen quod nisi domini feudorum voluerint ipsa feuda ipsi monasterio dimitere seu concedere vel cum conventu ipsius cenobii compositionem amica- bilem facere vendantur dicta feuda imperpetuum a conventu ipsius cenobii et a manumissoribus meis qui eo tempore fuerint vivi et voluerint hoc facere. Alioquin ipsum monasterium de Ioncheriis vel conventus eiusdem ubicumque esset faceret ipsam venditionem et de precio eorundem secundum quod suffecerit, restitui primo plenarie antequam aliquid inde accipiant debitis et iniuriis meis et parentum meorum et omnium pro quibus ego tenear et aliis propriis causis a me superius relictis emantur honores vel possessiones ad opus monasterii sepe dicti pro uno presbitero ibi subs- tituendo, et instituo dicto presbitero superfluum dictorum honorum emptori sit eiusdem cenobii. Rogo insuper Iacobum, filium meum, ut ipse tanquam bonus filius et heres de quo multum confido cum aliis conmanumissoribus perficiat et compleat omnia supradicta et singula. Si autem Iacobus, filius meus et heres meus, seu alia persona scripta in hoc testamento venerint contra5 hoc testamentum meum vel impedimentum prestare presumpserit, ad predictam 384 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES ordinacionem seu ultimam voluntatem exsequendam, nisi infra annum postquam amonitus fuerit, destituerit. Volo quod ipse Iaco- bus vel alius quicumque fuerit sive heres sive alius preter indignationem Dei omnipotentis quam incurrerit nichil accipiat ex hoc testamento, salva legitima sua ipsi Iacobo. Et si querimoniam habuerit contra me vel bona mea fiat ei ius sine diffugio et malicia. Rogando etiam precipio manumissoribus meis intuitu Dei et salutis animarum eorum quod omnia faciant cum consilio predictorum fratrum. Rogo etiam venerabilem patrem dominum episcopum Barchinone qui pro tempore fuerit per sanguinem Domini nostri Ihesu Christi sicut firmius possum et sicut eo debito suo tenetur, ut ipse omnia supradicta que ego in hoc testamento ordi- navi pro salute anime mee et parentum meorum et omnium fidelium compleri faciat et observari contradictores et rebelles si qui fuerint, quod Deus avertat per censuram ecclesiasticam compes- cendo. Hoc est ultima voluntas mea quam volo in omnibus pre- valere iure testamenti vel codicillorum seu nuncupativi vel iure cuiuslibet ultime voluntatis. Quod est actum nonas octobris anno Domini millesimo ducentesimo (sexagesimo) nono. S+num Guillelmi de Terracia, qui hoc testamentum laudo et firmo firmarique rogo. S+num domine Saurine, uxoris eius, s+num Iacobi de Terracia, filii eorum, nos qui predictum testamentum nobis lectum de verbo ad verbum laudamus et approbamus, concedimus et firmamus. Testes huius rei sunt, qui ad hoc rogati intervenerint, Bernardus de Viridario, presbiter; Guillelmus de Ruvira, presbiter; Guillelmus de Turri, miles; Bernadus de Plana; Arnaldus de Canadello et Bonanatus Fusterius. Sig+num Iacobi de Portu, publici Barchinone notarii, qui hoc scribi fecit et clausit cum litteris emendatis in linea XIIIª ubi scribitur “cognoverit expedire,” et appositis in linea XXVIIª ubi scribitur “sive heres”, die et anno prefixis. Sig+num Iacobi de Portu, notarii pro teste subscribentis.* Sig+ num Nicholai de Samares, notarii pro teste subscribentis.* Sig+num Bernardi de Caderita, notarii publici Barchinone qui pro teste subscripsi.* S+num Guillelmi Durfortis, vicarii Barchinone, qui huic translato sumpto fideliter a suo originali de nostra licentia et mandato et cum eodem de verbo ad verbum fideliter comprobato, quod originale instrumentum non erat cansellatum nec in aliqua sui DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 385 parte viciatum, ex parte domini regis et suam autoritatem impendimus, et decretum ut eidem tanquam suo originali fides plenaria habeatur. Testes sunt Petrus de Orta et Berengeronus de Riaria. Sig+num Petri Marci, notarii publici Barchinone, qui hoc translatum sumptum fideliter ab originali instrumento de auctoritate et licentia dicti Guillelmi Durfortis, vicarii Barchinone, scribi fecit et clausit VIIIº idus iulii anno Domini Mº CCº LXXº tercio cum litteris rasis et emendatis in linea VIIª ubi dicitur “operi Fratrum Minorum Gerunde,” et in linea Xª ubi dicitur “poterit”, et in linea XVª ubi dicitur “honoribus”, et in linea XXVª ubi dicitur “venerit contra,” et cum litteris appositis in linea XVª ubi scribitur “et pertinenciis suis”. 1. Operi Fratrum Minorum Gerunde, escrit a sobre d’un espai raspat amb tinta més fosca. 2. poterit, escrit a sobre d’un espai raspat. 3. honori-, escrit a sobre d’un espai raspat amb tinta més fosca. 4. A continuació i fins al final del document s’utilitza una tinta més fosca. 5. venerint contra, escrit a sobre d’un espai raspat.

172

1270, maig, 13 Berenguer Barba de Costa ven a l’església de Santa Eugènia i Santa Margarida [de Mujal], als seus rectors i a Guillema d’Agell, germana i rectora d’aquest lloc, una quarterada i mitja de terra, que tenen per franc alou al terme del castell de Terrassa, al Mujal, al lloc anomenat Vall. Rep setanta sous barcelonesos de tern i jura que no contravindrà l’acord. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-21 (165 × 300 mm). Al dors: “nuº 320” (s. XVI); “nº 11” (1685-1717); “1270” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Lega- jo de nº 1 al 20” a l’inici del s. XVIII. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 11, ex A. Al marge esquerre: “Santa Margarida.” Regest: “Venda feta per Baranguer Barba a la iglésia de Sant Eugeni y Santa Margarida de una pessa de terra [que] tenia franca en alou, cituada en lo lloch anomenat Valls. En poder de Bernat ecòlit, notari del prior de Terrassa, a 3 dels idus de maig 1270.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 11, ex B. Al marge esquerre: “Santa Margarita.” Regest: “Venta hecha por Beren- gario Barba a la yglesia de San Eugenio y Santa Margarita de una pieza de tierra que tenía franca en alodio, sita en el lugar nombrado Valls. Ante Ber- nardo acólito, notario del prior de Tarrasa, en 3 de los ydus de mayo de 1270.” [D]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex B. a. VENTALLÓ I VINTRÓ, J. El priorato, núm. 16, ex D. b. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 41, ex D. c. Pergamins AHT, núm. 58 (regest i escatocol), ex A. d. Pergamins Priorat, núm. 98 (regest i escatocol), ex A. 386 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Notum sit omnibus quod ego Berengarius Barba de Costa, non coactus in aliqua set gratuita mea voluntate, per me et per omnes meos presentes atque futuros vendo et in presenti trado pure et sine omni retencione Deo et ecclesie Sancte Eugenie et Sancte Margarite et suis rectoribus et tibi Guillelme de Agello, sorori et rectori eiusdem loci predicti, et omnibus aliis sororibus tuis inperpetuum quandam quarteratam et mediam terre, quam per alodium franchum et liberum habeo in termino castri de Terracia, ad ipsum Modialem, in loco vocato Valle. Quam itaque terram predictam vobis iamdictis sororibus et ecclesie predicte et suis rectoribus vendo et trado cum omnibus ingressibus et egressibus suis et cum terminis et affrontacionibus suis et omnibus arboribus diversi generis et cum omnibus que infra sunt et erunt vel nominari possint, et cum omnibus melioramentis que unquam ibi ﬁeri possint ullo modo. Et de presenti mito vos et ecclesiam predictam in corporalem possessionem cum hoc publico et semper valituro instrumento ad habendum, utendum omnique tempore possidendum. Et de meo meorumque iure, dominio et posse predicta eycio et in vestro vestrorumque iure, dominio et posse transfero, mito et trado, ad omnes vestras vestrorumque successorum voluntates libere faciendas, sicut melius, sanius et utilius dici, intelligi sive excogitari potest ad vestrum vestrorumque salvamentum, comodum sive proﬁcuum et sine omni meo meorumque retentu. Accipio namque a vobis pro hac vendicione septuaginta solidos huius monete Barchinone de terno, de quibus a vobis bene sum paccatus, renunciando omni exceptioni non numerate peccunie. Et si forte predicta plus de notato precio modo valeat vel a modo valuerint, totum dono vobis et ecclesie predicte et suis successoribus irrevocabiliter in propria et expressa et libera mea donacione, et etiam intelligantur semper vendi iuste supranotato precio. Et ut ego nec aliqua persona per me occasione duplicis doli sive alius casus qui possit dici sive excogitari, nunquam contra hec predicta venire valeam nec valeat neque in causam vos vel vestros trahere. Renuncio quantum ad hec omni iuri et consuetudini pro me in aliquo facienti, promitendo insuper predicta1 et singula omnia integriter semper vos et vestros successores facere tenere, habere et possidere in pace per alodium franchum et liberum de omnibus personis sub obligatione omnium bonorum meorum, mobilium et inmobilium, habitorum et habendorum. Et ut maiorem vobis et vestris successoribus obtineant fermitatem, ego dictus Berengarius Barba, gratis et sine omni vi, iuro per Deum et hec Sancta IIIIor DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 387

Dei Evangelia, meis manibus corporaliter tacta, quod nunquam contra hanc predictam vendicionem veniam nec aliquem vel aliquam venire faciam, consenciam sive permitam. Imo promito omnia predicta atendere et complere et penitus observare. Actum est hoc III idus madii anno Domini Mº CCº septuagesimo. S+num Berengarii Barbe, predicti, qui hec laudo, iuro et ﬁrmo. S+num Guillelmi de Corbera, fratris eius, s+num Guillelmi Barbe de Costa, nepotis eorum, qui hec laudamus et ﬁrmamus. Huius rey sunt testes Petrus de Amigdellario, Berengarius de Agello et Bernardus de Modiale. S+num Bertrandi acoliti, notarii publici Terracie, qui hec scripsit cum literis dampnatis in linea XIIª ubi dicebatur “et singula”, die et anno quo supra. 1. A continuació ratllat et singula.

173

1270, desembre, 21 Trasllat de 1273, agost, 17 Guillem Eimeric dóna plena llicència als seus pares Bernat Eimeric i Elisenda per vendre, establir o empenyorar tots els seus béns sense cap impediment de l’atorgant o dels seus. Igualment, autoritza i confirma qualsevol venda, establiment o empenyorament que aquests facin i promet no contravenir-les mai per raó d’herència, llegítima o qualsevol altre dret. [A.] Original no localitzat. B.* Trasllat de 1273: ACVOC-AHT. Pergamí III-52 (150 × 185 mm), ex A. Al dors: “Nº 52” (s. XX); “1270” (Datació S. Cardús). a. Pergamins AHT, núm. 59 (regest i escatocol), ex A. Hoc est translatum sumptum fideliter a quodam instrumento cuius tenor talis est: Sit omnibus notum quod ego Guillelmus Eymerici, gratis et spontanea voluntate et ex certa sciencia, dono et concedo plena- riam licenciam et plenum posse vobis Bernardo Eymerici, patri meo, et domine Eligssendi, matri mee, vendendi vel stabiliendi aut impignorandi quot et quantum velitis de bonis et honoribus et possessionibus vestris, cuicumque vel quibuscumque de vestra 388 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES fuerit voluntate et obligandi evicciones1 racione omnia bona vestra libere et sine omni contradiccione mei et meorum ac ullius persone. Ego enim per me et meos laudo, approbo, concedo et confirmo perpetuo de presenti quamcumque vendicionem, stabilicionem aut impignoracionem feceritis de premissis atque promitto et iuro per Deum et eius Sancta IIIIor Evangelia, manibus meis corporaliter tacta, me omnia hec rata et firma perpetuo habere ac inviolabiliter observare et contra in aliquo non venire vel ea inirritum revocare racione mee partis hereditatis, legitime paterne vel materne aut aliis quibuscumque racionibus et modis per me vel interpositam personam, renuncians scienter et consulte penitus de presenti omni iuri, racioni et consuetudini, quibus contra hec venire possem vel ea retractare per me vel interpositam personam. Actum est hoc XII kalendas ianuarii anno Domini millessimo dusentesimo septuagesimo. S+num Guillelmi Eymerici, predicti, qui hec omnia laudo et firmo et iuro. Testes huius rei sunt Berengarius Ermengaudi et Fferrarius de Passarello, galotxerius. Signum + Guillelmi de Boscho, publici Barchinonensis notarii, qui hec scripsit et clausit die et anno prefixis. S+num Guillelmi Durfortis, vicarii Barchinone, qui huic translato cum suo originali fideliter comprobato ex parte domini regis et nostra auctoritatem prestamus appositum per manum mei Romei Ferrarii, notarii et scribe Curie Barchinone, in cuius posse dictus vicarius hec firmavit, presentibus Iacobo Bussori et Iacobo Ferrandi, XVI kalendas septembris anno Domini Mº CCº LXXº tercio, et ideo hoc meum sig+num impono. Sig+num Petri Marci, notarii publici Barchinone, qui hoc translatum sumptum fideliter ab originali instrumento scribi fecit et clausit XVIº kalendas septembris anno Domini Mº CC LXXº tercio. 1. La e final corregeix una i mal raspada.

174

1271, abril, 17 Ramona de Comalva, esposa de Ferrer de Sabadell, ven a Maria Fustera un cens d’un morabatí que l’atorgant rep d’unes cases situades al Born de Barcelona. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 389

[A.] Original no localitzat. Al dors molt probablement: “86” (1685-1717). A l’interior del “Legajo 5º de nº 81 al 100” a l’inici del s. XVIII. Encara es podia trobar el 9 de juliol de 1801 i el 4 de juny de 1815. B.* Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 86, ex A. Al marge esquerre: “Barcelona.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 86, ex B. Al marge esquerre: “Barcelona.” Regest: “Venta hecha por Raymunda de Comalva, muger de Ferrer de Sabadell, a Maria Fustera de un censo de un morabatín que percibía sobre aquellas casas sitas en el Borne de Barcelona. Ante Pedro March, notario de Barcelona, a los 15 de las calendas de mayo de 1271.” [D]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex B. a. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 48, ex D. Venda feta per Raymunda de Comalva, muller de Ferrer de Sabadell, a Maria Fustera de un sens de un morabotí que rebia sobra aquelles casas cituades en lo Born de Barcelona. En poder de Pere March, notari de Barcelona, a 15 de les calendes de maig 1271.

175

1271, juliol, 26 Trasllat de 1290, juny, 16 Pere de Claret, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, i el seu convent conﬁrmen i estableixen de nou a Bernat Ferrer de Montornès i els seus la feixa de terra amb oliveres, arbres i altres pertinences, que el receptor té i els seus antecessors han tingut per la casa de [Santa Maria de] Terrassa, al comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Sadurní de Palau d’Ametlla, al lloc anomenat Pla dels Vilars. Afronta a llevant, migdia i ponent amb unes tinences del mas de Corts, un alou de Sant Cugat [del Vallès], i a tramuntana amb unes tinences del mas dels Vilars i un alou de Berenguer d’Entença. El receptor, que ﬁns aleshores pagava l’agrer de la peça, és a dir un cinquè del que produïa, ara pagarà per la festa de Sant Pere i Sant Feliu del mes d’agost un cens anual d’una quartera de cigrons bons i nets segons la mesura de Granollers. No podrà proclamar cap altre senyor i es reserva, a més, el dret de fadiga. Reben dotze sous barcelonesos de tern. [A.] Original no localitzat. B.* Trasllat de 1290: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-22 (150 × 325 mm), ex A. Al dors: “S’Ametlla. 76” (s. XVI); “Ssant Saturní de […]” (s. XVII); “Per lo prior. Carta de stabliment de una pessa en lo mas Vilars de Sant Sadurní” (s. XVII); “241” 390 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

(1685-1717); “1271” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo 12 de nº 221 a 243” a l’inici del s. XVIII. C. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 241, ex B. Al marge esquerre: “Sa Amella o Montornès.” Regest: “Precari o nou establiment per Pera de Claret, prior de Tarrassa, a Barnat Farrer de Montornès de tota aquella fexa de terra ab oliveras en ella plantadas y altre gènero de abres, situada en la parròquia de Sant Sadurní de Palau de la Ametlla, en lo lloch anomenat de sas Vilarts. Termena a sol ixent y a ponent ab tenedors del mas de Curtibus o Corts, alou de Sant Culgat, a tremontana ab tenedor del mas de sas Vilarts, alou de Baranguer de Antensa, y da de sensos per lo agrari que antes feia una quartera de siurons per Sant Pere i Sant Feliu, a mesura de Granollés. En poder de Pera de Ribalta, notari de Barcelona, a las 7 de las calendas de agost 1271.” D. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 241, ex C. Al marge esquerre: “Sa Amella o Montornés.” Regest: “Precario o nuevo establecimiento por Pedro de Claret, prior de Tarrasa, a Bernardo Farrer de Montornés de toda aquella fexa de tierra con olivares en ella plantados y otros géneros de árboles, sito en la parroquia de San Sadurnín de Palau de la Ametlla en el lugar nombrado dels Vilarts. Linda a oriente y a poniente con honores del manso de Curbibus (sic) o Corts, alodio de San Cucufate, a cierzo con honores del manso de las Vilarts, alodio de Berengario de Artersa, y hace de censos por el agrario que antes hacía una quartera de garbanzos por San Pedro y San Feliu, a medida de Granollers. Ante Pedro de Ribalta, notario de Barcelona, a los 7 de las calendas de agosto de 1271.” a. Pergamins AHT, núm. 60 (regest i escatocol), ex A. b. Pergamins Priorat, núm. 99 (regest i escatocol), ex A. Hoc est translatum sumptum fideliter a quodam instrumento cuius tenor talis est: Sit omnibus notum quod nos Petrus de Clareto, prior domus Sancte Marie de Terracia, et conventus eiusdem domus laudamus, concedimus et confirmamus atque de novo stabilimus tibi Bernar- do Ferrarii de Monte Turnesio et tuis cuncteque progeniei atque posteritati tue ad bene laborandum et meliorandum, habendum et tenendum omnique tempore in pace possidendum totam ipsam fexiam terre cum olivariis et aliis arboribus diversorum generum et cum omnibus eius pertinenciis et tenedonibus, quam tu mo[d]o habes et tenes et antecessores tui diu habuerunt et tenuerunt per dictam domum nostram de Terracia, in comitatu Barchinonense, in parrochia Sancti Saturnini de Palacio de Amigdalo, in loco dicto Plano deçs Vilars. Sicut terminatur ab oriente, meridie et occiduo in tenedonibus mansi de Curtibus, alodio Sancti Cucuphatis, a circio in tenedone mansi deçs Vilars, alodio Berengarii de En- tença. Iamdictam itaque totam fexiam terre cum olivariis et aliis arboribus diversorum generum et cum introitibus et exitibus et cum omnibus eius pertinenciis et tenedonibus tu et tui et progenies ac posteritas tua habeatis, teneatis, possideatis et expletetis DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 391 inperpetuum paciffice et quiete. Sub tali tamen condicione, quod loco et compensacione tocius agrarii quod inde dare consueveras, quod erat quintum, tribuatis tu et tui dicte domui et eius priori pro censu inde exeunte a primo venturo festo Sanctorum Petri et Felicis augusti ad unum annum et deinde annuatim in eodem festo unam quarteriam ciceronum bonorum nitidorum et receptibilium ad rectam mensuram Granullariorum, cum sit certum quod est melius et utilius nobis et domui predicte nostre habere et accipere in dicta fexia terre dictum censum, quam agrarium supradictum. In hiis vero non proclametis nec faciatis tu vel tui alium dominum, nisi tamen dictam domum et suum conventum liceatque tibi et tuis post dies triginta ex quo in conventu domus predicte faticam inveneritis predicta omnia et melioramentum quod ibi feceritis, vendere vel impignorare sive alienare tuo consimili et tuorum, salvo tamen semper in omnibus iure, censu et senioratico domus sepe dicte et conventus eiusdem. Pro hiis autem donacione et stabilicione conf[i]temur nos habuisse et recepisse a te duodecim solidos Barchinonenses de terno, quos convertimus in bonum et utilitatem dicte domus. Et ideo renunciamus excepcioni non numerate peccunie et non recepte. Promitimus insuper tibi et tuis per nos et omnes successores nostros, quod conventus dicte domus faciet te et tuos et quos volueris predicta omnia cum omnibus melioramentis que ibi feceritis habere, tenere, possidere et expletare in pace perpetuo contra omnes personas. Actum est hoc septimo kalendas augusti anno Domini millessimo CCº LXXº primo. Ego Petrus de Clareto, prior ecclesie Sancte Marie de Terracia, firmo et hoc sig+num1 subscribo. Si+num Bratolomei,2 presbiteri, canonici Sancti Rufi, s+num Iuliani, presbiteri, canonici Sancti Rufi. Testes huius [rei] sunt Guillelmus Poncii, Berengarius de Vilars et Raimundus de Clareto. Sig+num Petri de Ribalta, notarii publici Barchinone, qui hec scribi fecit et clausit die et anno prefixis. Sig+num Nicholai de Samares, notarii. Sig+num Bartholomei de Sanahugia, notarii. Sig+num Iacobi de Prato, notarii Barchinone. Sig+num Iacobi Sabaterii, notarii publici Barchinone, qui hoc translatum sumptum fideliter ab suo originali instrumento et cum eodem de verbo ad verbum comprobatum scripsit et clausit sextodecimo kalendas iulii anno Domini millesimo ducentesimo nonagesimo. 1. El sig+num apareix sense els punts inferiors. 2. Sic, al trasllat. 392 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

176

1271, desembre, 30 Llorenç d’Om i la seva esposa Elisenda venen a Guillema d’Agell, prioressa i rectora de l’església de Santa Eugènia i Santa Margarida de Terrassa, i a totes les germanes, germans i successors una peça de terra, que tenen per Jaume de Terrassa, al terme del castell de Terrassa, a la parròquia de Sant Pere d’Ègara, al lloc anomenat Felzines. Afronta a llevant amb una tinença dels venedors, a migdia amb una altra del mas Vidal, a ponent amb el torrent de Felzi- nes i a tramuntana amb una tinença de Pere Ol·lomar. Es reserven els drets dels senyors. Reben quaranta-sis sous barcelonesos de tern i juren que no contravindran l’acord, Elisenda renuncia a qualsevol dret per raó de dot o esponsalici. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-53 (205 × 255 mm). Al dors: “Totes aquestes cartes fan per Santa Margarita de Terrasa” (s. XVI); “nº 319” (s. XVI); “nº 5” (1685-1717); “Nº 53” (s. xx); “1271” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Lega- jo de nº 1 al 20” a l’inici del s. XVIII. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 5, ex A. Al marge esquerre: “Tarrassa y Santa Margarida.” Regest: “Venda feta per Llorens de Ulmo y sa muller a la priora y rector de la iglésia de Sant Eugeni y Santa Margarida de Terrassa de una pessa de terra cituada en lo terme de Terrassa, en lloch anomenat Selsines, prop de Santa Margarida. En poder de Lotardo acòlit, notari del prior de Terrassa, a 4 janer 1271.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 5, ex B. Al marge esquerre: “Tarrasa y Santa Margarita.” Regest: “Venta hecha por Lorenzo de Olmo y su muger a la priora y rector de la yglesia de San Eu- genio y Santa Margarita de Tarrasa de una pieza de tierra sita en el término de Tarrasa en el lugar nombrado Selsines cerca Santa Margarita. Ante Lotardo acólito, notario del prior de Tarrasa, en 4 de enero de 1271.” [D]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex B. a. VENTALLÓ I VINTRÓ, J. El priorato, núm. 50, ex D. b. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 42, ex D. c. Pergamins AHT, núm. 61 (regest i escatocol), ex A. d. Pergamins Priorat, núm. 100 (regest i escatocol), ex A. Notum sit omnibus quod ego Laurencius de Ulmo et uxor mea Eligssendis, non coacti in aliquo set spontanea nostra voluntate quisque nostrum insolidum per nos et omnes nostros, presentes atque futuros, vendimus et in presenti tradimus pure et sine omni retencione tibi Guillelme de Agello, priorisse et rectori ecclesie Sancte Eugenie et Sancte Margarite de Terracia, et omnibus sororibus, fratribus et successoribus eiusdem ecclesie et ordinis predicti inperpetuum quandam peciam terre, quam habemus et tenemus per Iacobum de Terracia, in termino et castro Terracie, in parrochia Sancti Petri de Egra, in loco vocato Felzines. Affrontat autem ab DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 393 oriente in nostra tenedone, a meridie in tenedone mansi Vitalis, ab occiduo in illo torrente de Felzines, a circio in tenedone Petri Ollomari. Sicut ab his omnibus affrontationibus melius concluduntur, terminantur et assignantur, sic tibi dicte priorisse et ecclesie predicte et omnibus suis successoribus et rectoribus, presentibus et futuris, vendimus et tradimus cum omnibus ingressibus et egressibus suis et cum terminis et afrontationibus suis et cum omnibus que infra sunt et erunt vel nominari possint et cum omnibus melioramentis que unquam ibi fieri possint ullo modo et cum omnibus arboribus diversi generis. Et de presenti mitimus te et ecclesiam predictam in corporalem possessionem cum hoc publico et semper valituro instrumento ad habendum, utendum omnique tempore possidendum, et de nostro nostrorumque iure, dominio et posse predicta eycimus et in tuo tuorumque successorum iure, dominio et posse transferimus, mitimus et tradimus, ad omnes tuos tuorumque successorum voluntates libere faciendas, sicut melius, sanius et utilius dici, intelligi sive excogitari potest ad tuum tuorumque salvamentum sive proficuum et sine omni nostro nostrorumque retentu, salvo tamen iure et dominio dictorum dominorum in omnibus. Accipimus namque a te et a sororibus et consortibus tuis pro hac vendicione XLVI solidos huius monete Barchinone de terno, quitos sine omni laudaysmo, de quibus a te bene sumus paccati, renunciantes omni exceptioni non numerate peccunie. Et si forte predicta plus de notato precio modo valent vel a modo valuerint, totum damus tibi et tuis successoribus irrevocabiliter in propria et expressa et libera nostra donatione et etiam intelligatur semper vendi iuste supranotato precio. Et ut nos nec aliqua persona per nos occasione sponsalicii sceu duplicis doli sive alius casus qui possit dici sive excogitari, nunquam contra hec predicta venire valeamus nec valeat neque in causam te vel tuos trahere. Renunciamus quantum ad hec senatus consulte Velleyia- ni et iuri ypothecarum mei, dicte Elicsendis,1 et cum cuilibet alii iuri et consuetudini pro nobis in aliquo facienti, promittentes insuper uterque nostrum pro toto predicta et singula omnia integriter semper te et tuos successores facere tenere, habere et possidere in pace de omnibus personis, sub obligacione omnium bonorum nostrorum, mobilium et inmobilium, habitorum et habendorum. Et ut maiorem semper tibi et tuis successoribus obtineat firmitatem, nos ambo coniuges venditores, gratis et sine omni vi, iuramus per Deum et hec Sancta IIIIor Dei Evangelia, nostris manibus corporaliter tacta, omnia predicta et singula integriter atendere et complere et nunquam venire contra in aliquo. 394 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Actum est hoc III kalendas ianuarii anno Domini Mº CCº LXXº primo. S+num Laurencii de Ulmo, s+num Eligssendis, uxoris eius, qui hec laudamus, iuramus et firmamus. Huius rey sunt testes Berengarius de Agello, Bernardus de Agello, Burdus de Serra. S+num Bertrandi de Ulmo, s+num Cilie, sororis eius, fratrum dicti Laurencii de Ulmo, qui hec laudamus et firmamus. S+num Iacobi de Terracia, senioris predicti, qui hec laudo et firmo. S+num Bertrandi acoliti, notarii publici Terracie, qui hec scripsit die et anno quo supra. 1. A l’original Eligsendinis.

177

1272, gener, 13 Jaume de Terrassa i la seva esposa Guillema donen i concedeixen a Santa Eugènia i Santa Margarida de Mujal, de Terrassa, a Gui- llema d’Agell, prioressa i rectora de l’esmentat lloc, i a la resta de germanes una peça de terra, que tenen en franc alou al territori de Barcelona, al terme de Terrassa, a la parròquia de Sant Pere d’Ègara, al lloc anomenat Felzines, molt prop de l’església. Afronta a llevant amb una tinença de Llorenç d’Om, alou del donador, a migdia amb una altra del mas Vidal, a ponent amb el torrent de Felzines i a tramuntana amb una tinença de Pere Ol·lomar. Els donadors renuncien a qualsevol tipus de dret sobre l’esmentada terra i a emprendre qualsevol tipus d’acció legal contra les receptores, que tindran aquesta terra en franc alou. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-54 (215 × 250 mm). Al dors: “nuº 320” (s. XVI); “Carta de Santa Margarida de un alou” (s. XVI): “nº 10” (1685-1717); “Nº 54” (s. xx); “1271” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo de nº1 al 20” a l’inici del s. XVIII. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 10, ex A. Al marge esquerre: “Santa Margarida.” Regest: “Donasió feta per Jaume de Terrassa al convent de Santa Margarida de una pessa de terra que té franca en alou en lo terme de Terrassa, en la parròchia de Sant Quirse, en lo lloch dit Falsines, molt prop de Santa Margarida. En poder de Bernat ecòlit, notari de Terrassa, als idus de janer 1271.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 10, ex B. Al marge esquerre: “Santa Margarita.” Regest: “Donación hecha por Ja- yme de Tarrasa al convento de Santa Margarita de una pieza que tiene franca en alodio en el término de Tarrasa en la parroquia de San Quirse, en el lugar nombrado Salzines, mui cerca de Santa Margarita. Ante Bernardo acólito notario de Tarrasa, a los ydus de enero de 1271.” DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 395

[D]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex A. a. VENTALLÓ I VINTRÓ, J. El priorato, núm. 15, ex D. b. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 43, ex D. c. Pergamins AHT, núm. 62 (regest i escatocol), ex A. d. Pergamins Priorat, núm. 101 (regest i escatocol), ex A. Notum sit omnibus quod ego Iacobus de Terracia et domna Guillelma, uxor mea, non coacti in aliquo set spontanea nostra voluntate, pro remissione animarum nostrarum et parentum nostrorum, damus, concedemus atque inperpetuo offerimus, pure et sine omni retencione, Deo et ecclesie Sancte Eugenie et Sancte Margarite de Modiale Terracie et vobis Guillelme de Agello, priorisse et rectori eiusdem loci predicti, et omnibus aliis sororibus et successoribus vestris inperpetuum quandam peciam terre, quam per alodium franchum et liberum habemus in territorio Barchi- none, in terminio Terracie, in parrochia Sancti Petri de Egera, in loco vocato Felzines, satis prope ecclesie predicte. Affrontat autem ab oriente in tenendone [Lauren]cii de Ulmo, alodio meo, a meridie in tenedone mansi Vitalis, ab occiduo in illo torrente de Felzines, a circio in tenedone Petri Ollomarii. Sicut [ab his] omnibus affrontacionibus melius concluduntur, terminantur et assignantur, sic vobis Guillelme, priorisse et rectori ecclesie predicte, et suis successoribus presentibus et futuris damus, concedimus et offerimus inperpetuum per alodium franchum et liberum. Et de presenti mitimus vos et ecclesiam predictam et suos successores in corp[oralem] possessionem cum hoc publico et semper valituro instrumento ad habendum, utendum omnique tempore possidendum per alodium franchum et liberum, et de nostro nostrorumque iure, dominio et posse predicta eycimus et in vestro vestrorumque successorum iure, dominio et posse transferimus, mitimus et tradimus, ad omnes vestras vestrorumque voluntates libere faciendas, sicut melius, sanius et utilius dici, intelligi sive excogitari potest ad vestrum vestrorumque salvamentum sive proficuum et sine omni nostro nostrorumque retentu. Et ut nos nec aliqua persona per nos occasione dominii, servitutis sive alius casus qui p[o]ssit dici sive excogitari nunquam contra hanc predictam donacionem et concessionem venire valeamus nec valeat neque in causam vos nec ecclesiam predictam et suos rectores trahere, renunciamus quantum ad hec donacioni nostre ibi nobis competenti et omni cuilibet alii iure et consuetudini pro nobis in aliquo facienti, imo semper ea predicta et singula integriter cum omnibus suis melioramentis semper per alodium franchum et liberum habere, renunciantes sine omni nostro nostrorumque retentu et inpedimentu et alicuius persone, 396 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES cedentes de presenti vobis dicte Guillelme, priorisse et ecclesie predicte, et omnibus suis successoribus omnia loca, iura, voces, acciones, raciones, reales et personales, in omnibus supradictis nobis competitura aliqua racione, cum omnibus que infra sunt et erunt vel nominari possint et omnibus arboribus diversi generis et cum omnibus melioramentis que unquam vobis fieri possint ullo modo et cum omnibus dominacionibus, agrariis, serviciis, usaticis et servitutibus ibi nobis competentibus vel competere debentibus aliqua racione. Actum est hoc idus ianuarii anno Domini Mº CCº LXXº primo. S+num Iacobi de Terracia, predicti, s+num domine Guillelme, uxoris eius, qui hec laudamus, concedimus et firmamus. Huius rey sunt testes Petrus, prior Sancte Marie de Terracia, Guillelmus de Turri, Bernardus Ferrarii de Fabrica, Petrus, capellanus Terracie, et Petrus de Sellerio, presbiter. S+num Bertrandi acoliti, notarii publici Terracie, qui hec scripsit die et anno quo supra.

178

1272, gener, 16 Pere de Claret, prior de Santa Maria de Terrassa, absol i defineix a Eli- senda “Aculta” dos oliverars situats [a Terrassa], prop del torrent del Pla. Per la seva banda, El·lesèn dóna i defineix al prior tots els censos que aquest i els seus predecessors havien rebut dels béns esmentats. A. Original no localitzat. Al dors molt probablement: “115” (1685-1717). A l’interior del “Legajo 6º de nº 101 al 120” a l’inici del s. XVIII. Encara es podia trobar el 9 de juliol de 1801 i el 4 de juny de 1815. B.* Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 115 ex A. C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 115, ex B. Regest: “Concordia hecha y firmada entre Lisendis Oculta de una parte y Pedro Lloret, prior de Santa Maria de Tarrasa de otra con la que dicho prior absolvió, dio y difinió dos olivares que estaban cerca el torrente del Pla y la referida Lisendis Oculta dio y definió al citado prior todo aquello que el mismo prior y sus predecesores habían recebido hasta aquel día. Ante Bernardo Aulia, notario de Tarrasa en 17 de las calendas de febrero de 1271.” Concòrdia feta y firmada entra Lisendis Aculta, de una part, y Pera de Claret, prior de Santa Maria de Tarrassa, de altra, ab la qual dit prior absolgué y \ donà ∕, difiní dos olivars que són DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 397 prop lo torrent del Pla y la dita Lisendis Oculta donà y difiní a dit prior tot allò que dit prior y sos predesesors avian rebut fins lo present dia. En poder de Bertran Aulia,1 notari de Terrassa, a 17 de las calendas de fabrer 1271. 1. Bertran Aulia és, en veritat, Bertran acòlit.

179

1272, setembre, 5 Jaume de Terrassa, fill del difunt Guillem de Terrassa, fa el seu testament. Elegeix marmessors la seva mare Saurina, el mestre Berenguer de Torre, ardiaca de Barcelona, i Arnau de Torrelles, cavaller cosí seu. En primer lloc, ordena que els seus marmessors resolguin els deutes que té pendents i els del seu difunt pare Guillem de Terrassa. Encomana fer la seva sepultura al monestir de [Santa Maria de] Jonqueres i dóna cent morabatins per a la seva construcció. Dóna a la prioressa i convent de l’esmentat cenobi cent morabatins, de cinquanta en disposaran lliurement i la resta servirà per vestir les monges. Si roman alguna cosa després de la construcció de la seva sepultura, que sigui repartit entre els pobres sota el control dels marmessors. Lliura al monestir de Santa Maria de Terrassa, cinc morabatins; al capellà de Sant Pere de Terrassa, tres, i al diaca, un. Al monjo de l’esmentada església dóna un morabatí i a cadascun dels canonges de Santa Maria de Terrassa, un morabatí. A l’obra de Sant Pere de Terrassa atorga dos morabatins i a cadascun dels capellans de Terrassa dos sous. A la seu de Barcelona dóna dos morabatins i al bisbe dos més si celebra [missa] el dia del seu òbit, i si no ho fa, només un morabatí. A continuació, fa donació de diferents quantitats a més d’una vintena de cases eclesiàstiques, parroquials i d’ordes religiosos. Dóna al seu cosí Bernat de San- taoliva, cinquanta morabatins. Al seu cosí Guillem de Torre, vint morabatins, i al fill d’aquest, Guillem, deu morabatins. Lliura a Dalmau de Torre, fill de Guillem de Torre, cent morabatins per fer de cavaller, tal com en el testament del seu pare [Guillem de Terrassa] així es descriu. Concedeix a Arnau de Torrelles, fill del difunt Guillem de Torrelles, deu morabatins. A Bernat de Plana, quinze morabatins. A Ponç de Solà, deu morabatins. A la seva cosina Agnès, que s’està amb la seva mare [Saurina], cinc mora- 398 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

batins. A Arnau Pere de Verdeguer, tres morabatins. A la capella de Sant Jaume de Terrassa i a l’altar de Sant Jaume que el seu difunt pare edificà i dotà en el monestir de [Santa Maria de Jonqueres], cinquanta morabatins per adquirir possessions a benefici de la capella i altar. Confirma la donació feta a l’esmentada capella i altar pels seus pares. Hi afegeix un cortal i la casa contigua al mur de la capella. Desitja que el clergue o rector d’aquesta faci un portal al cortal i que tanqui el que hi ha vers l’estable. Dóna a Guillem de Rovira, capellà de la capella, tres morabatins. A continuació institueix com a hereva la seva filla Saurina. Si aquesta morís jove o sense fills legítims, que sigui substituïda per Arnau de Torrelles, marmessor i executor d’aquest testament, fill del seu cosí Ferrer de Torrelles, o bé pel fill legítim d’aquest, si no viu en el moment en què Saurina, filla seva, morís. Si no sobreviuen cap dels dos, nomena hereu el monestir de Santa Maria de Jonqueres. Nomena tutors de la seva filla Saurina fra Ramon de Ribes i fra Guillem de Ribes, perquè procurin i vetllin per ella. Desitja que la seva filla s’estigui amb la seva mare Saurina fins que es casi. Si morís la seva mare Saurina abans del casament de la seva filla Saurina, que aquesta s’estigui amb Sibil·la de Torrelles, i si aquesta mo- rís, amb Cluseta, esposa d’Arnau de Torrelles. Encomana als seus marmessors que executin això que detalla el testament i nomena el clergue Guillem de Rovira perquè els ajudi a complir amb la seva última voluntat. A.* Original: Arxiu Fontcuberta. Fons Sentmenat. Pergamí S1601058 (470 × 465 mm). Dors no comprovat. B. Trasllat coetani: Arxiu Fontcuberta. Fons Sentmenat. Pergamí S1601058a (430 × 530 mm). Dors no comprovat. C. Trasllat coetani: Arxiu Fontcuberta. Fons Sentmenat. Pergamí S1601058b (165 × 250 mm). Dors no comprovat. D. Trasllat de 17 d’octubre de 1288: ACA. Ordes Religiosos i Militars. Universitat. Pergamins de Santa Maria de Jonqueres, J. 239, ex A. a. COSTAS I PARETAS, Maria-Mercè. “Pergamins del monestir de Jonqueres a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (s. XIII)”, Analecta Sacra Tarraconensia, Miscel·lània Àngel Fàbrega, vol. 71, 1998, p. 213-234, núm. 58, ex B. In Dei nomine. Ego Iacobus de Terracia, filius quondam Guillelmi de Terracia, in meo pleno sensu et sana memoria meum facio et ordino testamentum. Et eligo manumissores et exequtores huius mei testamenti dominam Saurinam, matrem meam, magistrum Berengarium de Turre, archidiaconum Barchinone, et Arnal- dum de Turrilliis, militem consanguineum meum, quibus rogando precipio quod, si me mors contigerit antequam aliud faciam tes- DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 399 tamentum, ipsi omnes vel illi qui adesse voluerint et potuerint distribuant et ordinent de bonis et iuribus meis sicut in hoc testamento, quod est ultima voluntas mea, invenerint ordinatum. In primis, volo et mando quod manumissores mei de bonis meis solvant omnia debita mea et predicti Guillelmi de Terracia, quondam patris mei, et restituant omnes iniurias meas et eiusdem patris mei de plano sine diffugio et malicia et strepitu iudiciario, sicut hec probari potuerunt per testes vel instrumenta aut per alia legitima documenta. Eligo sepulturam meam in monas[terio de] Ion- queriis, cui monasterio scilicet ad opus fabrice eiusdem dimito centum morabatinos. Item dimito domine priorisse et conventui eiusdem monasterii alios centum morabatinos, de quibus habeat domina priorissa quinquaginta morabatinos ad suam voluntatem et alios quinquaginta morabatinos habeat dictus conventus pro vestibus. Item accipio quinquaginta morabatinos ad faciendum sepulturam meam. Et si aliquid superfuerit de ipsis quinquaginta morabatinis, facta mea sepultura, totum detur pauperibus amore Dei pro remedio anime mee ad cognitionem manumissorum meorum. Item dimito monasterio Sancte Marie de Terracia quinque morabatinos; et capellano Sancti Petri de Terracia, tres morabatinos, et diachono ipsius ecclesie Sancti Petri, unum morabatinum; et monacho eiusdem ecclesie, unum morabatinum; et unicuique canonicorum Sancte Marie de Terracia, unum morabatinum. Item operi Sancti Petri de Terracia, duos morabatinos. Item unicuique capellanum de Terracia, duos solidos. Item dimito sedi Barchinone duos morabatinos et domino episcopo Barchinone duos morabatinos, si celebraverit in die obitis mei, set si non celebraverit dimito ei unum morabatinum. Mense Fratrum Predicatorum Bar- chinone, tres morabatinos; Mense Fratrum Minorum Barchinone, tres morabatinos; Mense Dominarum Sancti Antonii Barchino- ne, tres morabatinos; Mense Fratrum de Penitencia Ihesuchristi in Barchinona, duos morabatinos; monasterio Sancte Marie de Valledonzella, tres morabatinos; unicuique hospitalium pauperum Barchinone, duodecim denarios; unicuique ecclesiarum parrochia- lium Barchinone, duodecim denarios; monasterio Sancte Marie de Monteserrato, unum morabatinum; monasterio de Muntalegre, quinque solidos; domui Fratrum Predicatorum Terrachone, duos morabatinos; domui Fratrum Minorum Terrachone, duos morabatinos; ecclesie Sancti Michaelis de Arapruniano, duos solidos; Sancte Marie de Bruguerio, duos solidos; Sancto Iohanni de Ga- vano, duos solidos; capelle Celedoni in Barchinona, decem solidos, 400 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES de quibus habeat rector ipsius capelle octo solidos et rector altaris Sancti Bartholomei eiusdem capelle duos solidos. Hospitali Sancti Salvatoris de Arenis de Garraf, decem solidos. Item dimito Bernardo de Sancta Oliva, consanguineo meo, quinquaginta morabatinos. Item dimito Guillelmo de Turre, consanguineo meo, viginti morabatinos, et Guillelmo, filio suo, decem morabatinos. Item volo quod Dalmacius de Turre, filius Guillelmi de Turre, habeat centum morabatinos pro milicia, prout \ in ∕ testamento patris mei predicti continetur. Et si pater meus non dimisit predicto Dalma- cio predictos centum morabatinos pro milicia, volo quod nichilominus habeat eos de bonis meis. Item dimito, dono et concedo Arnaldo de Turrilliis, filio Guillelmi de Turrilliis, quondam, decem morabatinos. Item dimito Bernardo de Plana, qui stat mecum, quindecim morabatinos. Item dimito Poncio de Solario decem morabatinos. Item dimito Agneti, consanguinee mee, qui stat cum domina matre mea quinque morabatinos. Item dimito Arnaldo Petri de Verdegario, tres morabatinos. Item dimito capelle \ Sanc- ti Iacobi de Terracia ∕ et altari Sancti1 Iacobi, quod Guillelmus de Terracia,2 pater meus, edificavit et dotavit in monasterio de Ion- cheriis, quinquaginta morabatinos pro possessionibus emendis ad opus ipsius capelle et altaris. Preterea laudo, approbo et confirmo totam illam donacionem quam pater meus predictus et domina mater mea fecerunt predicte capelle et dicto altari. Et ego addo, dimito et dono dicte capelle unum curtale et domum contiguam muro iuxta domum dicte capelle. Et vol[o] quod clericus seu rector dicte capelle faciat portale in dicto curtali suo et claudat portale quod est versus stabulum. Item dimito Guillelmo de Ru- vira, capellano dicte capelle, tres morabatinos. In omnibus autem bonis et iuribus et actionibus meis que habeo et habere debeo in bonis paternis ubicumque locorum instituo michi heredem Saurinam, filiam meam. Et si forsan dicta Saurina, filia mea, decederet infra pupillarem etatem vel postea quandocumque sine prole legitimi coniugii, substituo eidem Saurine in bonis paternis heredem Arnaldum de Turrilliis, manumissorem et exequtorem huius nostri testamenti, filium quondam Ferrarii de Turrilliis, consanguineum meum, vel prolem ipsius Arnaldi de legitimo matrimonio natam, si idem Arnaldus tunc non viveret. Item si dictus Arnaldus de Turrilliis non viveret tempore mortis predicte Saurine, filie mee, vel proles eiusdem Arnaldi de legitimo matrimonio nata non extaret, in hoc casu substituo eidem Saurine in bonis paternis heredem monasterium Sancte Marie de Ionqueriis. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 401

Similiter, si dictus Arnaldus de Turrilliis vel proles eiusdem de legitimo matrimonio nata postquam dicta substitucio vendicasset sibi locum decederet sine prole legitimi coniugii, substituo eis in dictis bonis paternis predictum monasterium Sancte Marie de Ionqueriis. Et si ad dictum monasterium de Ionqueriis bona mea paterna pervenerint ex substitucione predicta et domini illorum bonorum paternorum que non sunt alodia non sustinerent, quod ipsum monasterium posset retinere et habere illa bona paterna que sunt feuda, volo et mando quod vendantur et precium conver- tatur in empcionem honorum qui sint alodium ad opus ipsius monasterii. Item dono in tutores predicte Saurine, filie nostre, Raimundum de Rippis et Guillelmum de Rippis, fratres, qui personam et bona ipsius Saurine procurent et amministrent. Et volo quod dicta Saurina, filia mea, nutriatur et moretur cum domina Saurina, matre mea, quousque nubat, et si ipsa domina Saurina, mater mea, decederet antequam ipsa filia mea nuber[et], teneat et nutriat eam domina Sibilia de Turrilliis, mater dicti Arnaldi de Turrilliis, et si ipsa domina Sibilia decederet antequam dicta Sau- rineta nuberet, volo quod teneat et nutriat eam domina Cluseta, uxor Arnaldi de Turrillis, quousque nubet. Et volo quod dicta Saurineta tradatur nuptui de consilio consanguineorum eiusdem ex parte patris et matris ipsius. Item volo quod si domina Sau- rina, mater mea, fecit michi aliquam donationem de aliquibus bonis suis cum carta vel sine carta, quod ipsa donacio revertatur eidem. Ego enim ipsi donationi renuncio. Item volo et mando quod manumissores mei predicti teneant omnia bona mea quousque de ipsis bonis solverint omnia debita mea et patris mei et etiam legata mea, et restituerint omnes iniurias meas et eiusdem patris mei, et etiam possint de ipsis bonis pro solutione debitorum et legatorum predictorum et pro restitutione iniuriarum predictarum vendere sicut eis placuerit, et inducere emptores in possessionem illorum que vendiderint, et obligare eis omnia alia bona mea pro eviccione et omnia alia facere super ipsis venditionibus que erunt necessaria ad perfeccionem ipsarum vendicionum. Item volo quod, si aliqua verba, dubia vel obscura essent in hoc testamento meo, quod manumissores mei possint ea interpretare et decla \ ra ∕re ad cognitionem suam. Volo etiam quod Guillelmus de Ruvira, clericus, sit adiutor et defensor simul cum manumissoribus meis in complenda hac mea ultima voluntate. Insuper volo quod hec sit ultima voluntas mea, quam volo valere iure testamenti vel nuncupativi vel codicillorum vel cuiuslibet alterius ultime voluntatis. 402 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Actum est hoc nonis septembris anno Domini millesimo CCº septuagesimo secundo. S+num Iacobi de Terracia, predicti, qui hoc testamentum laudo et firmo. Testes huius rei sunt, qui ad hoc rogati fuerunt Guillelmus de Sancto Vincencio; Guillelmus de Turre; Poncius de Turre, clericus; magister Petrus de Insulis, clericus; Petrus Arnaldi de Vilella; Guillelmonus de Turre et Romeus de Farigola, clericus. S+num domine Saurine, matris dicti Iacobi de Terracia. S+num Arnaldi de Turrillis, manumissorum predictorum, qui hec laudamus et firmamus sine dampno nostro. Ego magister Berengarius de Turris, archi[diacon]us Barchinone, hoc firmo. * Sig+num Petri de Campo Aloello, capellani Sancti Petri de Terracia, qui hoc scribi fecit et clausit cum litteris appositis in linea XIIII ubi dicitur “in”, et in linea XVIª ubi scribitur “Sancti Iacobi de Terracia”, et rasis et emendatis in eadem linea ubi dicitur “quod Guillelmus de Terracia”, die et anno quo supra. 1. Item dimito ... altari Sancti, subratllat per dalt i per baix. 2. quod Guillelmus de Terracia, escrit a sobre d’un espai raspat.

180

1273, juliol, 13. Dijous Saurina de Terrassa, esposa del difunt Guillem de Terrassa, fa testament. Nomena marmessors Berenguer de Pera, canonge de Bar- celona, Guillem de Santvicenç, Arnau de Torrelles, Jofre de Torre i Guillem de Rovira, prevere. Encomana que es resolguin els deutes i injúries dels seus difunts pares Guillem de Santa Oliva i Guille- ma, del seu difunt marit Guillem de Terrassa i del seu fill difunt Jaume de Terrassa. Dóna a la casa de Santa Maria de Jonqueres, on ella és donada, quatre-cents morabatins a fi i efecte que la seva prioressa compri honors per dotar el presbiterat que constitueix a l’altar que es construïrà de Santa Margarida al monestir, les despeses del qual també se sufragaran amb l’esmentada quantitat de morabatins. Desitja que un prevere s’ocupi d’aquest altar, que hi digui les hores, hi celebri l’ofici i que faci residència continuada al monestir. En el moment en què aquest prevere manqués, que s’ofereixi el presbiterat a un nou prevere escollit segons el criteri del bisbe de Barcelona i del prior de la casa de [Santa Maria de] Terrassa. Dóna quelcom a la prioressa en restitució [de les DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 403

despeses generades] per les missions fetes a Algorfa [Vega Baixa del Segura, Alacant]. Dóna cent sous per pagar l’enterrament del seu difunt espòs Guillem de Terrassa i en dóna cent més per les obres d’un nou dormitori [al monestir.] Lliura a la prioressa deu morabatins, a les monges Sança de Sant Cugat, Elvira de Bellveí i Sibil·la de Castellnou deu morabatins a cadascuna; a Adelaida de Gallifa deu morabatins, i a cadascuna de les altres monges del monestir un morabatí. Dóna a Saura, esposa de Pere de Togores, cinc morabatins. A Bernat, clergue de Sant Celoni, sis morabatins. A Guillem de Rovira, prevere, cinc morabatins. A fra Raimon de Penyafort, sis morabatins. A fra Berenguer Bord, sis morabatins. A fra Duran, quatre morabatins, i a fra Ramon de Rosanes, dos morabatins. A continuació fa donació de diferents quantitats a un seguit de cases religioses. Entre elles, dóna a Santa Maria de Ter- rassa dos morabatins i a cada canonge cinc sous, al prevere Pere de Campolell deu sous i a cada clergue de Sant Pere de Terrassa cinc sous. Tot seguit desitja que quan mori, el monestir de Santa Maria de Jonqueres s’ocupi dels seus béns. Dóna a la capella de Sant Jaume de Terrassa vint morabatins per fer llibres i a Guillem de Sant Pere un morabatí. Al bisbe de Barcelona un morabatí i a la seu de Barcelona un altre. A Bernat de Santa Oliva deu morabatins. A Agnès, filla de Guillem de Verdeguer, dos-cents sous per roba de vestir, a cada filla de l’esmentat Guillem cinc morabatins, i a Arnau Pere, fill d’aquest, deu morabatins. A Saura, filla de Gui- llem de Torre, deu morabatins. A Agnès també li dóna un dels seus llits amb roba. A Guillema de Rocamora, esposa de Pere Vives, trenta morabatins per raó de la qüestió suscitada al voltant de la batllia d’Eramprunyà. A Subirana, filla de Jaume de Port, deu morabatins, i a Arnau de Canadell, deu més. Continuen diferents deixes a diferents parròquies. A l’obra de Sant Pere de Terrassa, un morabatí. A Sant Miquel de Terrassa, cinc sous. A les capelles de Santa Eulàlia i Sant Sadurní, dos sous a cadascuna. A Sant Julià [d’Altura], tres sous. A l’obra de Santa Maria Magdalena de les Arenes [de Terrassa], cinc sous. A la capella de Sant Quirze [de Terrassa], tres sous. A Sant Pere dels Torrents, dos sous. A Sant Cristòfor de les Arenes [de Terrassa], tres sous. A Santa Margarida [de Mujal], deu sous. A Santa Maria de Toudell, dos sous. A Sant Martí de Sorbet, dos sous. A Sant Feliu de Terrassa, dos sous, i a Sant Fruitós [de Terrassa], tres sous. Tot seguit deixa cinc morabatins a cada marmessor, a Guillem de Vilella, cinc morabatins, i a Bernat de Pla, set morabatins. Confirma a Saurina, filla del 404 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

difunt Jaume de Terrassa, la donació i heretament que li féu del castell d’Eramprunyà i del mas anomenat d’en Ricart, reserva el dret a revertir la donació a favor del monestir de Santa Maria de Jonqueres si aquesta mor sense fills legítims. Afegeix a l’esmentada confirmació el seu castell de Tarragona amb l’hospici que hi ha sobre les voltes. Nomena hereva la seva néta Saurina. En el cas que aquesta morís sense fills legítims, aquesta darrera part de la confirmació serà venuda i distribuïda entre diferents causes pies. També encomana que el censal que té a la ciutat de Tarragona i a la seva horta s’inclogui a la donació. Desitja finalment que la seva sepultura es faci al monestir de [Santa Maria de] Jonqueres. A.* Original: Arxiu Fontcuberta. Fons Sentmenat. Pergamí S160162 (470 × 660 mm). Dors no comprovat. In Dei nomine ego domina Saurina, uxor quondam Guillelmi de Terracia, egritudine detenta in meo tamen pleno sensu et memoria existens, meum facio et ordino testamentum in quo eligo manumissores meos Berengarium de Petra, Barchinone canonicum, Guillelmum de Sancto Vincencio, Arnaldum de Turriliis, Iauffredum de Turri et Guillelmum de Ruvira, presbiterum, quibus karitative deprecor et plenam confero potestatem, ut ipsi distribuant omnia bona mea, sicut inferius invenerint ordinatum ante omnia. Mando persolvi et restitui debita et iniurias mei et Guillelmi de Sancta Oliva, quondam patris mei, et domine Guillelme, quondam matris mee, et Guillelmi de Terracia, olim mariti mei, et Iacobi, filii nostri, tam de bonis meis quam suis, secundum quod legitime potuerunt probari per testes vel scripturas seu alia legitima documenta secundum Deum et forum penitencie sine diffugio absque strepitu causarum. Primum dimito domui Sancte Marie de Ion- cheriis, cuius sum deodata, quadringentos morabatinos, cum quibus emat honores priorissa ipsius cenobii cum assensu manumissorum [meorum et] honores sint presbiteratus, quem constituo ad altare quod nomine Beate Margarite construatur in dicto cenobio, cum expensis operum ipsius altaris faciendis de predictis CCCC morabatinis. Et1 volo quod semper presbiteri dicti presbiteratus qui pro tempore fuerint faciant continuam residenciam in eodem cenobio et interfuit i[±5]us horis a cantico gradu usque ad com- pletorium, et celebrent ibi divina officia ob remedium anime mee et animarum parentum meorum, et Guillelmi de Terracia et Iaco- bi, quondam, filii nostri, et propinquorum meorum et omnium fidelium; et quocienscumque vaccaverit dictus, presbiteratus, offe- ratur presbiter ad regimen ipsius domino episcopo Barchi[none DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 405 et prior]em domus de Terracia, et nisi infra mensem presentaverit ipsum dictus heres, volo quod prior domus Sancte Marie de Te- rracia presentet ipsum domino episcopo infra alium mensem cum assensu eiusdem heredis. Item dimito ipsi cenobio pro restitucio- ne missionum factarum per priorissam in Algorffa portalis ipsius [±6] illius loci, in quo primo tumulatus fuit Guillelmus de Terra- cia centum morabatinos, et operi dormitorii eiusdem alios centum morabatinos. Item dimito priorisse eiusdem cenobii decem morabatinos et Sanccie de Sancto Cucuphate moniali decem morabatinos, et Alvire de Pulcro Vicino et Sibilie de Castro Novo utrique d[ecem] morabatinos, et Adalaydi de Galliffa decem morabatinos, et unicuiuque aliarum monialium ipsius cenobii singulos morabatinos ad necessitates earum. Item dimito Saure, uxori Petri de Teguriis, quinque morabatinos. Item Bernardo, clerico Sancti Ce- ledonii, VI morabatinos, et Guillelmo de Ruvira, presbitero, quinque morabatinos. Item dimito Mense Fratrum Predicat[orum ±7] ginta morabatinos. Item dimito fratri Raimundo de Pennaforti VI morabatinos et fratri Berengario Burdi VI morabatinos ad necessitates suas, et fratri Durando quatuor morabatinos et fratri Rai- mundo de Rosanis duos morabatinos. Item dimito operi domus Fratrum Predicatorum Terrachone XXX morabatinos et Mense eiusdem alios XXX [morabatinos ±6 Terrach]one X morabatinos inter archiepiscopum et Canonicam. Item Mense Fratrum Minorum Terrachone quindecim morabatinos et Mense Fratrum Minorum Barchinone XX morabatinos, et fratri Raimundo de Picalquerio quinque morabatinos. Sancte Marie del Miraculo, tres morabatinos. Item dimito capelle Sancte Marie de Manso d·en Ricart illos quinque morabatinos censuales quos [±8]t a Martino Amigoni in terminio dicti mansi. Item dimito ad operandum domos ipsius capelle quinque morabatinos. Item dimito domui Sororum Minorum Terrachone decem morabatinos, et domui Infirmorum Terrachone V solidos et capelle Sancti Michaelis de Mari et altari capelle Sancti Michaelis, ubi erat Hospitalis Vetus, et capelle Sancti Lau- rencii [±6] Sancti Petri de Celada unicuique Ve solidos; et domui de Valbona quinque morabatinos; et domui de Pedregali tres morabatinos; et domui de Bon Repos et de Valsanta, et de Valdaura de Boggedano unicuique tres morabatinos; et domui de Valdon- zela quatuor morabatinos; et domui de Monte Alegre unum morabatinum. Item cenobio Sancti Petri Puellarum decem [m]oraba- tinos; et domui Sancti Damiani Barchinone decem morabatinos; domui Fratrum de Penitencia quinque morabatinos. Item cenobio 406 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Sancte Marie de Terracia duos morabatinos, et unicuique canonicorum eiusdem quinque solidos. Item Petro de Campo Losello, presbitero, decem solidos et aliis clericis Sancti Petri de Terracia unicuique quinque solidos. Item Sancte Marie de Montserrato duos morabatinos; et ponti de Munistrolo unum morabatinum. Item ecclesie Sancti Michaelis Barchinone unum morabatinum et singulis hospitalibus pauperum tres solidos, et domui Infirmorum tres solidos, et capelle Sancti Celedonii tres solidos, et captivis redimendis quinque solidos, et singulis aliis monasteriis et ecclesiis atque capellis Barchinone, que superius nominata non sunt, quinque solidos et quod orent omnes ad Deum pro anima mea; et fratribus de Sancta Maria quinque solidos. Item volo quod in die qua migravero de hoc mundo procuretur domus Sancte Maria de Ionqueriis de bonis meis. Item dimito capelle Sancti Iacobi de Terracia viginti morabatinos ad opus librorum, et Guillelmo de Sancto Petro unum morabatinum. Item dimito episcopo Bar- chinone unum morabatinum et Sedi Barchinone alium morabatinum. Item dimito Bernardo de Sancta Oliva decem morabatinos. Item dimito Agneti, filie Guillelmi de Verdegario, ducentos solidos pro vestibus et unicuique aliarum filiarum ipsius Guillelmi quinque morabatinos, et Arnaldo Petri, filio eiusdem Guillelmi, decem morabatinos. Item Saure, filie Guillelmi de Turri, decem morabatinos. Item dimito dicte Agneti, filie Guillelmi de Verdegerio, unum de lectis meis completum cum pannis. Item dimito Guillelme de Ro- chamora, uxori Petri Vives, triginta morabatinos racione questionis quam contra me movet de baiulia Arapruniani, de qua non credo in aliquo sibi teneri, et si ex tunc moverit contra me vel heredes seu manumissores meos questionem, nichil capiat ex hoc legato, set fiat sibi ius simpliciter et de plano. Item dimito Subirane, filie Iacobi de Portu, decem morabatinos, et Arnaldo de Canadello decem solidos. Item dimito operi Sancti Michaelis de Arapruniano duos morabatinos, expendendos in ipso opere iuxta cognitum parrochianorum eiusdem. Item dimito operi Sancte Marie de Bru- guerio duos morabatinos. Item ecclesie Sancti Michaelis de Era- pruniano quinque solidos. Sancto Christofforo de Beguis tres solidos. Sancte Eulalie de Beguis duos solidos. Item capellis Sancti Laurencii de Arapruniano et Sancte Marie Magdalene, et Sancti Laurencii de Canali, unicuique duos solidos. Item Sanc- te Marie de Salis de Fonollario quinque solidos. Sancto Iohanni de Villacanium quinque solidos. Sancto Petro de Gavano quinque solidos. Ecclesie de Castro de Fels tres solidos. Operi Sancti Sal- DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 407 vatoris de Arenis unum morabatinum. Sancto Vincencio de Ga- rraffo quinque solidos. Operi Sancti Petri de Terracia unum morabatinum. Sancto Michaeli de Terracia quinque solidos. Capellis Sancte Eulalie et Sancti Saturnini utrique duos solidos. Sancto Fructuoso duos solidos. Sancte Marie Magdalene de Arenis, scilicet operi, quinque solidos. Sancto Iuliano tres solidos. Sancto Vincencio de Ioncheriis tres solidos. Capelle Sancti Quirici tres solidos. Sancto Petro de Torrentibus duos solidos. Sancto Chris- toforo de Arenis tres solidos. Sancte Margarite decem solidos. Sancte Marie de Toudello duos solidos. Sancto Martino de Sor- beto duos solidos et Sancto Felici de Terracia duos solidos, et Sancto Fructuoso tres solidos. Item dimito unicuique manumissorum meorum quinque morabatinos et Guillelmo de Vilella quinque morabatinos, et Bernardo de Plano septem morabatinos. Laudo et confirmo Saurine, filie quondam Iacobi de Terracia, filii nostri, donacionem et hereditamentum quam et quod ei feci de castro meo de Arapruniano et de manso meo cognominato d·en Ricart, sicut melius in carta ipsius donacionis continetur, salvo vinculo in eadem donacione a me retento, scilicet quod si decesserit absque prole legitima, dicta donacio seu hereditas devolvatur monasterio Sancte Marie de Ioncheriis. Et addo ei predicte donacioni castrum meum de Terrachona cum hospicio, sicut ipsum castrum cum hospicio est situm supra voltas. Instituens ipsam Saurinam in predicto castro de Arapruniano et manso d·en Ricard et caste- llo Terrachone cum hospicio mihi heredem. Volo tamen quod si ipsa Saurina, neptis mea, decesserit absque prole legitima infra pupillarem heretatem vel postea quandocumque, vendatur per manumissores meos predictum castrum de Terrachona cum hospicio et distribuatur ipsum precium in piis causis, prout melius ad salutem anime mee et animarum parentum meorum et Gui- llelmi de Terracia et filii mei Iacobi cognoverint expedire. Et volo atque statuo quod censuale meum Terrachone et quicquid habeo et habere debeo in ipsa civitate Terrachone et eius orta, sicut mihi retinui in predicta donacione, vendant manumissores mei, nisi hec vendidero in vita mea, et de eorum precio compleant omnia supradicta. Et illud quod de ipso precio supererit, persolutis predictis et etiam persoluto inde hoc quod remaneret ad solvendum de debitis et iniuriis Guillelmi de Terracia et Iacobi, filii nostri, de bonis eorum posset commode persolvi, et facta mea sepultura sit monasterii de Ionchariis, cui amore Dei illud residuum dimito, instituens ipsum monasterium in dicto residuo michi heredem. 408 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Hec est ultima voluntas mea quam volo valere in omnibus iure testamenti vel iure codicillorum seu nuncupativi vel cuiuslibet alterius ultime voluntatis. Iurando per Deum et eius Sancta Eu- vangelia manibus meis corporaliter tacta hanc meam ultimam voluntatem semper irrevocabiliter observare et quod de hoc nullam aliam voluntatem seu testamentum mutem. Actum est hoc die iovis, tercio idus iulii anno Domini millesimo CCº septuagesimo tercio. S+num domine Saurine, testricis predicte, que hoc testamentum laudo et firmo et a meis manumissoribus firmari rogo. Testes huius rei sunt rogati Petrus de Campo Losello, presbiter, Guillelmus de Ruvira, presbiter, Bernardus Pelegrini, presbiter, Bernardus Ferrarii de Fabrica, Bernardus de Plana, Arnaldus Petri de Verdeguerio, Burdus de Serra et Bernardus de Riaria. Sig+num Berengarii de Petra,* s+num Guillelmi de Sancto Vincencio, s+gnum Guillelmus de Ruvira, presbiter,* s+num Arnaldi de Turriliis, manumissorum predictorum, qui sine dampno nostro hec concedimus et firmamus. Sig+num Iacobi de Portu, publici Barchinone notarii, qui hec scribi fecit et clausit die et anno prefixis. 1. Et, introduït per un calderó.

181

1273, novembre, 20 Pere de Claret, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, amb el consens de tot el convent, dóna i estableix a Guillem de Guardiola i els seus una peça de terra, que té en franc alou al terme de Terras- sa, a la parròquia de Santa Maria de Toudell, al lloc anomenat Tri- ador. Afronta a llevant i a migdia amb una tinença de Pere Bover, a ponent amb una de Ferrer de Gonteres i a tramuntana amb una altra tinença d’Arnau de Peralada. L’establiment es fa a condició que el receptor ho tingui per l’atorgant al seu servei i ﬁdelitat, i que anualment pagui un cens per Nadal d’un parell de bones gallines. Rep cinc sous. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial. Capbreu de Bertran acòlit, 1273-1275, f. 16r. La nota està ratllada amb dues barres. Al marge esquerre: “Paccavit.” DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 409

[XII kalendas decembris.] Nos Petrus de Clareto, prior domus Sancte Marie de Terracia, de assensu et voluntate nostri conventus, damus et stabilimus tibi Guillelmo de Guardiolla et tuis quandam peciam terre, quam per alodium franchum et liberum in terminio Terracie, in parrochia Sancte Marie de Toudello, in loco vocato Triador. Affrontat ab oriente in tenedone Petro Boverii, a meridie similiter, ab occiduo in tenedone Ferrerii de Gonteriis, a circio in tenedone Arnaldi de Petralata. Quam itaque peciam terre tibi et tuis damus et stabilimus cum omnibus ingressibus et egressibus suis et cum terminis et affrontationibus et cum omnibus me[lio]ramentis, que ibi ﬁeri possint ullo modo, ad omnes tuas voluntates, sicut melius potest dici, et caetera. Tali vero condicione, quod tu et t[ui] semper ea predicta bene labores et meliores et ad servicium et ﬁdelitatem nostram nostrorumque successorum predicta habeas et teneas, et tu et tui dones semper inde nobis et domui predicte singulis annis in festo Natalis Domini I par gallinarum bonarum recipiendarum. Promitimus ea predicta cum omnibus suis melioramentis facere tenere in pace de omnibus personis. Accipimus a te V solidos. Testes Petrus Ba[iu]li, Arnaldus de Rocha, Guillelmus de Fige(re)s.

182

1273, desembre, 7 Pere de Campolell, capellà de [Sant Pere de] Terrassa, deu a Ramon de Vilagú, Bord de Serra i els seus cent sous en moneda barcelonesa de tern, pels quals obliga seixanta sous que Pere de Claret, prior de [Santa Maria de] Terrassa, deu a l’atorgant en concepte d’uns vestits i trenta-tres sous i quatre diners que el prior li ha de pagar per Nadal. Sumen en total noranta-tres sous i quatre diners, els drets sobre els quals l’atorgant entrega als receptors. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Bertran acòlit, 1273-1275, f. 18v. La nota no està ratllada. [VII idus decembris.] Ego Petrus1 de Campo Alvello, capellanus Terracie, debeo vobis Raimundo de Villagu et Burdo de Serra et vestris omnia mutua C solidos huius monete Barchinone de terno, pro quibus obligo2 410 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES et assigno vobis et vestris habendos, recipiendos et recuperandos in illis LX solidis, quos Petrus de Clareto, prior Terracie, mihi debet pro vestibus in preteritis terminis, et in illis XXXIII solidis et IIII denariis, quos ipse dictus prior mihi debet solvere in primo venturo festo Natalis Domini, et sic sunt in summa XCIII solidi et IIII denarii, in quibus3 dictos XCIII solidos et IIII denarios dono et trado vobis et vestris totum meum locum, ius, vim, rationes et acciones contra dictum debitorem et bona sua, quos vos possitis eidem debitori predicto tamquam rem vestram propriam ad omnes vestras voluntates petere, requirere et exigere in curia vel extra, in iudicio et extra, quemadmodum ego potueram ante huiusmodi cessionem. Et quicquid super predictis pro vobis actum fuerit, semper ratum et ﬁrmum habebo et numquam revocabo. Testes Guillelmus de Sancto Petro, Bernardus de Buguyano. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació ratllat vobis. 3. quibus esmena una paraula anterior.

183

1274, gener, 10 Berenguer de Castellbell dóna i deﬁneix en forma de donació inter vivos a perpetuïtat a l’església de Santa Margarida de Mujal de Terrassa i a la seva prioressa Guillema d’Agell i tots els germans i germanes, tot el delme de la carn dels anyells, cabres, porcells i vedells, a més dels formatges i de la llana. El seu hereu o successor no podrà contravenir l’acord. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-55 (135 × 215 mm). Al dors: “nuº 329” (s. XVI); “nº 15” (1685-1717); “Nº 55” (s. XX); “1273” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo de nº 1 al 20” a l’inici del s. XVIII. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Bertran acòlit, 1273-1275, f. 22r. La nota està ratllada amb dues barres. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 15, ex A. Al marge esquerre: “Santa Margarida. ” Regest: “Donasió feta per Berenguera de Custo- predio al convent de Santa Margarida de tots los delmas que tenia y debia en les terras de dit monestir. En poder de Llorens acòlit, als 4 dels idus de janer 1273.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 15, ex B. Al marge esquerre: “Santa Margarita.” Regest: “Donación hecha por Berengera de Custopredio al convento de Santa Margarita de todos los diezmos que tenía y percibía en las tierras del monasterio. Ante Lorenzo acólito notario en 4 de los ydus de enero de 1273.” a. Pergamins AHT, núm. 63 (regest i escatocol), ex A. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 411

b. Pergamins Priorat, núm. 102 (regest i escatocol), ex A. Notum sit omnibus quod ego Berengarius de Castri Pulcro, per me et omnes meos, presentes atque futuros, dono, diffinio et penitus relaxo [pure et] sine omni retencione titulo donacionis irrevocabiliter inter vivos, pro salute et remedio anime mee et parentum meorum, Deo et ecclesie Beate Virginis Sancte Margarite de Modiale Terracie et vobis Guillelme de Agello, priorisse eiusdem loci predicti, et omnibus fratribus et sororibus vestris et [rector] ibus et successoribus vestris, presentibus et futuris, inperpetuum in omnia decima integriter, quem habeo et habere debeo et mihi competuit vel competere debent aut possunt aliqua racione in illa domo et monasterio vestro predicto, videlicet, tantum de omnibus carnibus de agnis,1 capritis, porcellis, vitulis, caseis et lana et omnibus aliis ad carnes pertinentibus, si forte unquam aliquo tempore ibi fuerint et pervenerint. Que omnia decima rerum predictorum vos et omnes habitantes, successores et rectores ipsius ordinis et loci predicti semper habeatis, teneatis tamquam rem vestram propriam ad omnes vestras vestrorumque successorum salvamentum, comodum intellectum et proficuum et sine omni meo meorumque retentu. Et ut ego nec aliqua persona per me nec etiam aliquis heres vel successor meus nunquam contra hec predicta venire valeam nec valeat neque in causam trahere nec in aliquo conveniri nec etiam aliquo tempore revocare. Renuncio quantum ad hec omni iuri et consuetudini propter hec repugnantibus. Actum est hoc IIII idus ianuarii anno Domini Mº CCº LXXº tercio. S+num Berengarii de Castro Pulcro, qui hec laudo et firmo. Huius rey sunt testes Guillelmus Culradi, Petrus de Sellerio, presbiter. S+num Bertrandi acoliti, notarii publici Terracie, qui hec scripsit cum literis rasis et emendatis in linea Vª ubi dicitur “agnis”, die et anno prefixis. 1. agnis, escrit a sobre d’un espai raspat.

Nota de registre: [IIII idus ianuarii.] Ego Berengarius1 de Castro Pulcro per me et meos dono et in presenti trado titulo donationis inter vivos pro re[medio et] salute anime mee et parentum meorum Deo et \ ecclesie ∕ Beate Sancte Margarite de Modiale et omnibus suis successoribus [±5] totum 412 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES decimum integriter quod habeo et habere debeo et mihi competit vel competere debet in tota domo ipsius ordinis Sancte [Ma]rgarite, videlicet, de omnibus carnibus, agnis et capritis, porcellis, pullis, caseis et lane et vitulorum, si forte ibi unquam aliquo tempore fuerint et pervenerint, ita videlicet, quod ea predicta vos Guillelma, [priorissa,] de Agello et omnes fratres et sorores et rectores ipsius loci, presentes et futuros, omnia predicta decima rerum predictarum habeatis et retineatis tanquam rem vestram propriam ad omnes vestras voluntates, sicut melius potest dici, et caetera. Et promito nunquam contra predicta venire in aliqua. Renuncio, et caetera. Testes Guillelmus Colradi, Petrus Sellerio. 1. Nom amb indicació de ferma.

184

1274, març, [8-13] Pere de Claret, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, deu a Gui- llem de Rovira, clergue [de la capella de Sant Jaume,] per un rossí setanta sous de moneda barcelonesa de tern, que promet pagar per la Pentecosta. Pere Batlle i Ferrer de Boada són els ﬁdejussors. El prior es compromet a protegir-los d’aquesta fermança i obliga tots els seus béns. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Bertran acòlit, 1273-1275, f. 28v. La nota està ratllada amb línies ondulades que cancel·len, però no hi ha cap expressió semblant a “non fuit facta”.

La data la deduïm de la que presenta l’assentament anterior i el posterior al que transcrivim. A causa d’un forat s’ha perdut part del text. […] marcii. [Ego Petru]s1 de Clareto, prior domus Sancte Marie de Terracia, debeo tibi Guillelmo de Ruvira, clerico, ratione cuiusdam rocini, quem a te [±5] LXX solidos huius monete Barchinone de terno, quos tibi promito solvere in primo venturo festo [Pentecostem.]2 Fideiussores Petrus1 Baiuli, Ferrarius1 de Buada, uterque nostrum pro toto, et obligamus omnia bona nostra. Testes Arnaldus de Cute, Raimundus de Abadia, Petrus de Valle Olliva. 3Ego dictus prior1 debitor promito cavere indempnes \ vos dictos ﬁdeiussores ∕ de illa ﬁrmancia in qua nos misimus dicto Guillelmo DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 413 de Ruvira per illos LXX solidos, et obligo vobis et vestris omnia bona mea domus Terracie. Testes supradicti. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. Al damunt de Ascensionis Domini, ratllat. 3. Comença amb un calderó.

185

1274, març, 24 Pere de Claret, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, deu a Pere Capdemuls i els seus setanta sous per la compra d’un mul, que encara restaven per pagar dels cent setanta sous del preu total. L’atorgant promet pagar aquesta quantitat per la pròxima fira de Barcelona. El fidejussor és Pere Batlle. Obliga tots els seus béns. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT Fons notarial, Capbreu de Bertran acòlit, 1273- 1275, f. 29r. La nota està ratllada amb quatre barres. VIIII kalendas aprilis. Ego Petrus de Clareto, prior domus Sancte Marie de Terracia, debeo tibi Petro Capud Muli et tuis [LXX solidos] ratione cuiusdam muli quem a te emi precio CLXX solidorum, qui dicti LXX solidi restarunt tibi ad solvendum de precio a me dicto. Quos dictos LXX solidos promito tibi et tuis paccare ad tuam voluntatem in prima ventura fira Barchinone. Fideiussor Petrus1 Baiuli uterque2 nostrum pro toto obligamus tibi et tuis omnia bona nostra. Testes Petrus, capellani Terracie, Raimundus de Clareto, Pe- trus de Sellerio. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. L’expressió “uterque nostrum pro toto” pressuposa l’existència de dos fidejussors. Aquí només se’n menciona un.

186

1274, abril, 4 Pere, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, ven a Arnau de Solà i els seus, des de la pròxima festa de la Santa Creu de maig per tot un any, tot el delme de Sant Fruitós i la capellania que a l’esmentat prior i a la seva casa els pertoca per l’església i pel clergue de Sant 414 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Julià [d’Altura]. Rep quatre-cents vuitanta sous, és a dir, tres- cents vuitanta pel delme i cent per un mul. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Bertran acòlit, 1273- 1275, f. 30r. La nota no està ratllada. Cit.: SOLER JIMÉNEZ, J. “De l’abisme al cel.”, 2006, p. 103. [II nonas aprilis.] Ego Petrus,1 prior domus Sancte Marie de Terracia, vendo tibi Arnaldo de Solano et tuis de isto primo venturo festo Sancte Crucis madii ad unum annum primum venturum totum illud decimum integriter de Sancto Fructuoso et totam illam capellaniam mihi et domui predicte competituram in ecclesia et clerico Sancti Iuliani. Que omnia predicta et singula integriter ad dictum decimum et ad dictam capellaniam \ nobis ∕ competitatur, tu et tuis habeas et teneas et percipias per totum dictum terminum de omnibus personis sub obligatione omnium bonorum meorum et domus predicte. Accipio a te CCCCLXXX solidos videlicet, CCCLXXX solidos pro decimo, et C solidos pro quodam mulo. Testes Petrus, capellanus, Petrus de Sellerio, Guillelmus Colradi. 1. Nom amb indicació de ferma.

187

1274, abril, 6 Bernadó de Centelles protesta a Arnau de Solà, batlle del rei d’Aragó a Terrassa i de Guillema de Cabrera, lloctinent del rei a Terrassa, perquè li retorni la torre que s’anomena castell situada dins la vila de Terrassa, la qual es té per Ramon [Folc] de Cardona, Berenguer de Cardona i pel llinatge dels Claramunt, i que li retorni el que li ha robat a ﬁ i efecte que pugui donar o alienar la torre a qui vulgui, cosa que li ha impedit fer. Sol·licita a Bertran de Santcris- tòfor, notari públic del senyor rei a Terrassa, que en faci una carta pública de protesta. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-20 (140 × 170 mm). Al dors: “1270” (Da- tació S. Cardús). a. Pergamins AHT, núm. 64 (regest i escatocol), ex A. Cit.: PUIG USTRELL, P. Evolució paleogràﬁca, 1975, p. 68; SOLER JIMÉNEZ, J. “De l’abisme al cel”, 2006, p. 108. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 415

Car yo Bernadó de Senteles protest a vos Arnau des Solà, batle del noble seyor rey d·Aragó e de la honrada \ dona ∕ Guillema de Cabrera, tenent loc del seyor rey en Terrassa, que vos me retats la torra e les cases, e·ls casals, sancers o enderrocats, axí com la tenan era sà enrere. La torra qui es nomena castel dins la vil·la de Terrassa, axí com sà enrere s·és tengut, es té per en Ramon de Cardona o per en Berenguer de Cardona o per lo liyatge de Clarmunt, per qui aquels ó ageren. E rrequir-vos, que vos me retassets la roberia que feta m·avets e establida, per so que yo·n pogés dar postat al seyor rey o asel a qui el menàs, axí com fer degés e que no·n fos despulat, que ia la he vulguda dar e no he pugut, que ans m·ó avets defès, que la·n pogés dar d·así enant qui la me·n demanava axí com degés, ne axí com és costuman de Cataluya. E assò requir \ a vos ∕ en Bertran de Sent Cristòfor, notari públic del seyor rey en Terrassa, que vos m·ens ffats d·asò una carta pública de protestació. Actum est hoc VIII idus aprilis anno Domini Mº CCº LXXº quarto. Testimonis Bernat de Sent[a] Culoma, Bernat de Sent Martí, Guillem de Subirats, Jacme Scuder, Phelip de Amenler, Guillem Culrat, Bernat sa Fràbega. Sig+num Bertrandi acoliti, notarii publici Terracie, qui hanc protestacionem [±5] sibi traditam per eundem Bernardonum de Scintillis scripsit, cum litteris suprapositis in linea secunda ubi dicitur “dona” et in linea IXª ubi dicitur “a vos” die et anno preﬁxis.

188

1274, juny, 5 Pere de Claret, prior de [Santa Maria de] Terrassa, ven a Pere de Celler, clergue, i els seus, des de la pròxima festa de la Santa Creu de maig per tot un any, el delme i les primícies de Sant Fruitós i el seu terme, de la mateixa manera que s’acostumava a vendre els anys anteriors. Rep tres-cents trenta sous que es necessiten per la vinguda de l’abat de Sant Ruf a Terrassa. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Bertran acòlit, 1273- 1275, f. 36r. La nota està ratllada amb tres barres. Cit.: SOLER JIMÉNEZ, J. “De l’abisme al cel”, 2006, p. 103. 416 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Nonas iunii. Ego Petrus1 de Clareto, prior Terracie, per me et successores meos vendo tibi Petro de Sellerio, clerico, et tuis de isto primo venturo festo Sancte Crucis madii ad unum annum completum totum illum decimum et primicias Sancti Fructuosi et sui termini cum omnibus se habentibus et habere debentibus et ad ipsum dictum decimum et primicias pertinentibus vel pertinere debentibus aliqua ratione, et sicut melius est consuetum vendendi usque nunc pro aliis preteritis annis, promitendo te et tuos omnia predicta et singula facere tenere, habere et possidere in pace per totum dictum terminum de omnibus personis sub obligatione omnium bonorum meorum et domus predicte. Accipio a te pro h[a]c venditione CCCXXX solidos, ratione adventus domini abbatis Sancti Ruﬁ, quos ego expresi et misi in propriis missionibus eiusdem abbatis predicti. Testes Petrus, capellanus Terracie, Bernardus Ferrarii de Fa- brica, Guillelmus Colradi. 1. Nom amb indicació de ferma.

189

1274, agost, 21/22 Pere de Claret, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, amb els seus canonges, atès que la tasca, el delme i la primícia de la ribera i els horts que Guillem de Vinyals des d’antic tenia sota la riba i rec d’aigua que arriba a la vila de Palau de Terrassa és poc proﬁtós a la seva casa perquè genera quatre sous com a molt, i després que s’hagi realitzat una enquesta entre els batlles, veïns i pagesos, donen i conﬁrmen a Guillem de Vinyals i els seus l’esmentada ribera i horts, amb els seus recs i l’aigua que per aquests recs va a parar a la vila de Palau de Terrassa, i també una honor amb vinya i arbres contigua a la ribera i horts, situada al Pla, a la part de ponent. Afronta a llevant amb el torrent de Paradís, a migdia amb el camí que va de la vila de Palau de Terrassa cap a l’església [de Sant Pere de Terrassa], a ponent amb l’honor de Guillem de Cervià i a tramuntana amb una tinença de Bernat Adei. A partir d’ara, el receptor pagarà en concepte de tasca, delme i primícia set sous barcelonesos de tern per Santa Maria d’agost. Per l’honor del Pla pagarà la tasca, el delme i la primícia segons el costum del DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 417

castell de Terrassa, a més d’un capó, un feix de palla i mitja jova. No proclamarà cap altre senyor o batlle i pel que fa a [l’honor del Pla] que ara tenen Berenguera de Celler i el seu marit per [Guillem de Vinyals,] queden reservats els drets del senyor sobre la tasca, delme i primícia. Els atorgants reben per aquesta confirmació deu sous barcelonesos de tern. A.* Original: Arxiu Parroquial de Sant Pere de Rubí, Pergamí núm. 3 (300 × 255 mm). Al dors: “Dita ribera fa al mas [...]. 1274” (s. XVI); “Ramoneda” (s. XVII); “Nº 10. Absolució de delme y de altres cosas. 1274” (s. XVIII); “És de molt mal llegir” (s. XVIII); segell de paper encolat amb la lletra “d” (s. xx); segell de paper encolat amb el número “3” (s. xx). A la part superior del pergamí una lletra “B” (s. XVII). Els testimonis estan disposats en tres columnes. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Bertran acòlit, 1273- 1275, f. 44r. La nota està ratllada amb quatre barres. Cit.: SOLER JIMÉNEZ, J. “De l’abisme al cel”, 2006, p. 113. Sit omnibus notum quod nos Petrus de Clareto, prior domus Sancte Marie de Terracia, cum canonicis eiusdem loci, attendentes quod tasca, decima et primicia fructuum illius [ribarie et ortorum,] quam ribariam et ortos Guillelmus de Vinealibus et sui pro predecessoribus nostris longissimo tempore tenuerunt et habuerunt subtus ripam et regum illius aque que venit et discurrit ad villam Palacii Terracie erat quasi inutilis dicte domui Sancte Marie, sic quod vix aut raro valebat anno fertili cum non fertili computato quatuor solidos factaque super hoc cum baiulis nostris et quibusdam agricultoribus dicte domus sumaria inquisitione. Ideo per nos et nostros successores, cum assensu voluntate tocius nostri conventus, damus, laudamus et perpetuo confirmamus tibi Guillelmo de Vinealibus et tuis et cui volueris inperpetuum totam illam ribariam et ortos qui sunt subtus ripam et regum il[li]us aque que tendit ad villam Palacii Terracie etiam totum illum honorem cum vinea contigua ad ripariam et ortos predictos cum arboribus diversis generis, sicut est in Plano, a parte occidentis. Affrontant autem riparia et honor cum ortis predictis ab oriente cum torrente de Paradiso, a meridie in via qua itur de villa Palacii Terracie ad ecclesiam, ab occidente in tenedone Guillelmi Cerviani, a circio in tenedone Bernardi [Edei]. Sicut ab hiis omnibus affrontationibus melius concluduntur, terminantur et assignantur, sic tibi et tuis damus et concedimus cum omnibus ingressibus et egressibus [±10] et affrontationibus suis et cum omnibus arboribus diversi generis et sua aqua ad rigandum, et cum omnibus que infra sunt et erunt vel nominari possunt et cum omnibus melioramentis que ibi [±5] fieri possint ullo modo ad omnes tuas tuorumque voluntates 418 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES libere faciendas ad tuum tuorumque salvamentum et sicut melius longissime tempore [±8] predicta pro nobis et successoribus nostris tenuistis et habuistis, sub tali tamen conditione que tu et tui semper omnia predicta et singula pro nobis et domo predicta et suis successori[bus] habeatis et teneatis ad servicium et utilitatem nostram nostrorumque successorum, et tu et tui donetis sempre nobis et successoribus nostris pro dicta tascha, decima et primicia [±10] que Deus dederit in tota illa riparia et ortis predictis et arboribus singulis annis pro censu in festo Sancte Marie augusti septem solidos monete perpetue Barchinone de terno [±5] totam tascham, decimam et primiciam tibi et tuis penitus perpetuo relaxamus racione census predictorum VIIem solidos. Ita quod de cetero nunquam predictam tascham, decimam et primiciam de aliquibus fructibus dicte riparie ortorum et arborum non tenearis nobis dare, nisi tamen modo illos septem solidos predictos. Do- netis etiam nobis et successoribus nostris de omnibus fructibus quos \ Deus ∕ dederit in toto illo honore de Plano qui est super ripam et regum predictum a parte occidentis fideliter et integriter tascham, decimam et primiciam ad consuetudinem castri Terracie [dabitis etiam nobis et successoribus nostris singulis unum caponem et medium faxium palearum et mediam iovam.] Ibi vero alios dominos seu baiulos non proclametis nec faciatis, nisi nos et successores nostros, et nos et successores nostros erimus semper tibi et tuis legales auctores, deffensores de omnibus personis sub obligatione bonorum domus predicte, salva tamen et retenta nobis et successoribus nostris tascha, decima et primicia illius orte quam Berengaria de Selerio et maritus eius Iohannes tenent pro te ad certum censum sub predictis affrontationibus. Accipimus namque a te pro hac donacione, laudatione et afirmatione decem solidos eiusdem monete Barchinone de terno. Actum est hoc undecimo kalendas septembris, anno Domini millesimo ducentesimo septuagesimo quarto. Ego Petrus de Clareto, prior ecclesie Sancte Marie de Te- rratia, firmo et laudo.* S+ignum Guillelmi de Albaredis, canonici Sancti Rufi.* Sig+num B[ernardi] de Turre, canonici Sancti Rufi.* Sig+num Poncii Te[rrocii], canonici.* Huius rei sunt testes Petrus de Sellerio, presbiter, Petrus de Vinealibus, Bernardus Ferrarii de Fabrica, Bernardus de Fabrica et Iacobus de Sancto Felice. S+num Bertrandi acoliti, notarii publici Terracie, qui hec scribi fecit et clausit cum litteris suprapositis ubi dicitur “Deus” et in linea XVIª ubi dicitur “dabitis etiam nobis et successoribus DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 419 nostris singulis unum caponem et medium faxium palearum et mediam iovam” die et anno prefixis.

Nota de registre: [XII kalendas septembris.] Nos Petrus1 de Clareto, prior domus Sancte Marie de Terra- cia, cum canonicis eiusdem loci, attendentes quod tasca, decima et primicia \ illius ribarie et ortorum ∕ 2 quas pro predecessoribus nostris \ tu Guillelmus de Vinealibus et tui pro nobis et nostris ∕ longissimo tempore tenuistis et habuistis \ subtus ∕ 3 ripam et regum illius aque, que venit et discurrit ad villam Palacii Terracie erat quasi inutilis dicto domui, sic quod vix et raro volebat anno fertili cum non fertili computato IIIIor solidos, facta super hoc cum baiulis nostris et vicinis sumaria4 inquisicione et per quosdam nostros agricultores. Ideo, per nos et successores nostros cum assensu et voluntate dictorum canonicorum nostrorum damus, laudamus et perpetuo confirmamus tibi dicto Guillelmo de Vinealibus et tuis in perpetuum totam illam ribariam et omnes illos ortos,5 qui sunt subtus ripam et regum illius aque que discurrit per dictum regum ad villam Palacii Terracie6 et etiam totum illum honorem cum vinea et arboribus diversorum generum et contiguam ad dictam ripariam et ortos predictos, sicut est in Plano a parte occidentis. Quam itaque ripariam et ortos cum sua aqua ad rigandum et alium honorem \ et cum dicta vinea ∕ de Plano qui est super ripariam et regum predictum, vos et vestri semper teneatis et habeatis pro nobis et nostris ad servicium et fidelitatem nostram nostrorumque successorum. Tali vero condicione, quod vos et vestri tribuatis semper nobis7 domui predicte et nostris successoribus8 \ pro ∕ dicta tascha et decime et primicie et \ fructu ∕ omnium arborum cuiuscumque generis, sicut de tota illa riparia et ortibus predictis singulis annis pro censu septem solidorum Barchinone peccunie de terno in festo Sancte Marie augusti. Quam tascham, decimam et primiciam pro censu dictorum VII solidorum tibi et tuis perpetuo relaxamus, ita quod de cetero predictam tascham, decimam et primiciam9 de fructibus arborum dicte riparie et ortorum \ non tenearis nobis dare ∕ nisi dictos VII solidos censuales in dicto festo Sancte Marie augusti. Donetis etiam nobis et successoribus nostris [de omnibus fruc]tibus quos \ Deus ∕ dederit in toto illo honore de Plano, qui est super ripam et regum predictum, fideliter tascham, decimam et p[rimici]am ad consuetudinem castri 420 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Terracie, dabitis etiam nobis et nostris unum caponem, medium faxium palearum et mediam iovam. Ibi vero non acclametis alios dominos seu baiulos non aclametis nec faciatis, nisi nos et successores nostros, et nos10 et domus predicta erimus tibi et tuis legales actores, deffensores contra ceteras personas sub obligatione bonorum dicte domus. Affrontat autem dicta riparia et honor cum ortis predictis ab oriente in torrente de Paradiso, a meridie in via qua itur de villa Palacii Terracie ad ecclesiam, ab occiduo in illo honore Guillelmi de Cerviano, a circio in tenedone Bernardi Edei. Intelligatur \ tamen ∕ quod tascha, decima et primicia illius honoris quod Berengaria de Selerio \ et vir eius Iohannes ∕ tenent pro te infra dictas affrontaciones, sit semper salvo nobis et successoribus nostris et dicte domui de Terracia. Accepimus autem a te pro hac donatione, laudatione et conﬁrmatione X solidos Barchinone de terno, de quibus, quia bene paccati, superius renunciamus exceptioni peccunie non recepte. Testes Petrus de Sellerio, presbiter, Petrus de Vinealibus, Bernardus Ferrarii de Fabrica, Bernardus de Fabrica et Iacobus de Sancto Felice. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. Escrit al damunt de illarum possessionum, ratllat. 3. Escrit al damunt de super, ratllat. 4. signe d’abreviació –m, titllat. 5. A continuació ratllat sunt. 6. A continuació ratllat quam ripam et ortos. 7. A continuació ratllat vestrum. 8. A continuació ratllat et singulis nostris pro eius. 9. A continuació ratllat cum. 10. Signe d’abreviació titllat al damunt.

190

1274, octubre, 17 Guillem de Trullars i Felip de Solà, marmessors del testament del difunt Pere de Campolell, prevere i capellà de Terrassa, amb el consentiment de Pere de Claret, prior de Santa Maria de Terrassa, donen i venen a perpetuïtat a Pere de Serra, sabater, a la seva esposa Rúmia i als seus les cases que el difunt tenia pel cambrer de Sant Llorenç del Munt, situades a la vila de Terrassa. Afronten a llevant amb cases de Guillema Paleta, a migdia amb cases de Guillem de Santcristòfor, a ponent amb un carrer públic i a tramuntana amb cases de Joan de Pineda. Reben dos-cents deu sous barcelonesos de tern, que es pagaran a Ramon de Campolell, germà del difunt, en concepte d’un deute entre ambdós germans. [A.] Original no localitzat. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 421

R.* Nota de registre: ACVOC-AHT Fons notarial, Capbreu de Bertran acòlit, 1273- 1275, f. 49r. La nota està ratllada amb tres barres. La pàgina es troba en molt mal estat per oxidació de la tinta que ha fet perdre part del text. XVI kalendas novembris. Nos Guillelmus1 de Truyars et Philipus1 de Solano, manumissores testamenti Petri de Campo Alvello, presbiteri, capellani de Terracia, \ quondam ∕, cum assensu et voluntate Petri1 de Clareto, prioris Sancte Marie de Terracia, auctoritate manumissorie predicti d[amus ±5 tibi] Petro de Serra, sabaterio, et uxori tue Rumie et vestris in perpetuum omnes illas domos integriter, quas d[ictus Pe- trus de Campo Alv]ello habebat et tenebat per2 camerarium Sancti Laurencii de M[onte ±5] XII solidos Barchinone de terno \ in illa villa Terracie ∕. Affrontant autem ab oriente in domibus Guillelme Palete, a meridie in domibus Guillelmi de Sancto [Christoforo, ab occiduo in] carraria publica, de circio in domibus Iohannis de Pineda. Iamdictas itaque domos cum introitibus et ex[itibus ±8]os, foraminibus, fenestris, cloacis, et caetera, vendimus vobis et vestris et quibus volueritis ad omnes vestras vestrorumque [volu]ntates libere faciendas sicut melius, et caetera, promitentes quod predictas domos faciamus vobis et vestris tenere et possidere in pace sub obligatione bonorum dicti Petri de Campo Alvello, quondam defuncti. Accepimus a vobis pro hac venditione CCX solidos Barchinone de terno quitios [±15] quia paccati sumus, et caetera. Quos quidem CCX persolvimus Raimundo de Campo Alvello, fratri dicti Petri quondam, cui Raimundus, dictus, Petro de Campo Alvello debebat cum publico instrumento. Testes Raimundus de Vilagu, Bernardus de Buguya, Iohannes de Buadella et Petrus de Vallesicca. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació ratllat, domum Sancti Laurencii de Monte et suum.

191

1274, desembre, 14 Ermesenda, filla del difunt Pere Bertolí i d’Elisenda, absol i defineix a Arnau Bertolí, germà seu, i als seus tota l’heretat de l’atorgant, paterna i materna, incloent-hi el suplement, que té sobre els béns de llurs pares, promet que no reclamarà mai aquests drets. Rep per aquesta definició cent sous en bona moneda barcelonesa de tern. L’atorgant jura que observarà la definició i no la contravindrà. 422 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-56 (185 × 235 mm). Al dors: “Difinició” (s. XVI); “Nº 56” (s. xx); “1274” (Datació S. Cardús). a. Pergamins AHT, núm. 65 (regest i escatocol), ex A. Sit omnibus notum quod ego Ermessendis, filia quondam Petri Berthulini et uxoris eius Elicssendis, adhuc viventis, gratis et ex certa sciencia absolvo, diffinio, remito et evacuo atque dono tibi Arnaldo Berthulini, fratri meo, et tuis imperpetuum totam hereditatem meam et legitimam, paternam et maternam, et suplementum eiusdem et totum aliud ius, si quod plus forte mihi competit aut debet vel potest competere aliqua racione in omnibus bonis, mobilibus et inmobilibus, paternis et maternis, et in omnibus etiam bonis tuis, mobilibus et inmobilibus, habitis et habendis. Hanc autem absolucionem, diffinicionem, remissionem et evacuacionem atque donacionem facio tibi dicto fratri meo et tuis et cui velis imperpetuum per me et meos, presentes et futuros, pure et sine omni retencione, sicut melius dici et intelligi potest ad tuum tuorumque salvamentum et bonum intellectum. Ita quod de omnibus predictis bonis tuis, mobilibus et inmobilibus, habitis et habendis, et de omnibus eciam bonis mobilibus et inmobilibus et iuribus universsis que quondam fuerit predictorum parentum nostrorum, tuam possis facere libere voluntatem sine contradiccione, impedimento et retentu mei et meorum et alterius persone. Sic quod nunquam tu vel tui possitis a me vel meis super predictis omnibus vel aliquo predictorum requiri vel demandari vel in causam trahi sive in aliquo conveniri. Ego eciam impono mihi et meis super omni questione et demanda quam inde contra te vel tuos \ ego vel mei ∕ possemus facere, proponere vel movere iure aliquo vel racione scilencium sempiternum. Pro hiis autem absolucione, diffinicione, remissione et evacuacione atque donacione accepi a te centum solidos bone monete Barchinone perpetue de terno, super quibus renuncio excepcioni peccunie1 non numerate et legi qua agitur ad suplementum legitime et legi etiam dicenti quod pactum de futura successione non valeat ac omni alii iuri, racioni et consuetudini contra haec repugnantibus. Et ad maiorem securitatem tibi et tuis habendam iuro per Deum et eius Sancta IIIIor Evangelia, manibus meis corporaliter tacta, quod semper hanc diffinicionem inviolabiliter observare et nunquam in aliquo contraveniam nec aliqua persona [contra]venire faciam aut consenciam sive permitam aliquo iure, racione vel causa. Actum est hoc XIXº kalendas ianuarii anno Domini Mº CCº LXXº quarto. S+num Ermessendis predicte, que hec laudo, firmo et iuro. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 423

Testes huius rei sunt Arnaldus Sabaterii, Guillelmus de Amen- lerio, Barcelona Amenlarii et Bartholomeus de Sanahugia. Sig+num Berengarii Guilaberti, notarii publici Barchinone, qui hec scribi fecit et clausit, cum literis appositis in IXª linea ubi dicitur “ego vel mei”, die et anno quo supra. 1. A continuació repetit peccunie.

192

1275, febrer, 4 Guillem Barba fa donació inter vivos al seu germà Jaume Barba i els seus, en concepte d’hereditat, llegítima i fraresca, d’un solar de terra que té a l’Horta, dins els murs i vila de Palau de Terrassa, per tal que hi edifiqui unes cases, tal com d’altres pobladors han fet. Afronta a llevant amb una via pública que s’hi farà, a migdia amb una tinença de Guillem Colrat, a ponent amb el mur de la vila de Palau de Terrassa i a tramuntana amb una tinença de Guillem Te- dill. Així mateix, l’atorgant fa donació d’una sort que té en alou al Pla, de la qual el monjo de Sant Pere de Terrassa, per raó de l’altar de Sant Joan, construït a l’esmentada església, en pren la tasca. Afronta a llevant amb una tinença d’Arnau de Solà, a migdia amb una honor d’Arnau de Pla, a ponent amb una altra de Pere Aleu i a tramuntana amb una tinença d’Eimeric i Arnau de Solà. Final- ment, fa donació d’una sort de terra que té a la Calopa, per Dolça de Torrella i Ferrer de Torrella, i aquests pel senyor rei. Afronta a llevant amb una honor de Bertran de Santcristòfor, a migdia amb una via pública, a ponent amb una tinença de Maria de Canet i a tramuntana amb una altra de Pere Novell. Es reserven els drets dels senyors. Rúmia, muller de Guillem Barba, aprova, autoritza i confirma a Jaume Barba aquesta donació i promet que no la contravindrà. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Bertran acòlit, 1273- 1275, f. 63r-v. La nota està ratllada amb dues barres. Al marge esquerre: “R[ex].” Cit.: SOLER JIMÉNEZ, J. “De l’abisme al cel”, 2006, p. 96, 99. II nonas februarii. Guillelmus1 Barba dono tibi Iacobo Barba, fratri meo, et tuis et cui vel quibus volueris irrevocabiliter inter vivos titulo perfecte 424 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES donationis \ pro tua hereditate, legitima et fraresca bonorum paternorum et maternorum, ∕ quoddam solum terre quod habeo in illa Orta infra muros sive villam Palacii Terracie cum introitibus et exitibus suis ad edificandum ibi domos ad tuam tuorumque voluntatem libere faciendum, \ sicuti alii populatores fecerint ad usum aliorum populatorum ∕. Affrontat autem dictum solum terre ab oriente in via publica que ibi erit, a meridie in tenedone Gui- llelmi Colradi, ab occiduo in muro ville Palacii Terracie, a circio in tenedone Guillelmi Tedilli. Item, dono tibi et tuis et cui vel quibus voluerit quandam sortem, quam habeo et teneo per alodium \ apud Planum ∕, et in qua monachus Sancti Petri de Terracia ratione altaris Sancti Iohannis, constructi in ecclesia Sancti Petri, accipit tascam tantum. Et affrontat ab oriente in tenedone Arnaldi de Solano, a meridie in honore Arnaldi de Plano, ab occiduo in honore Petri Aleu, a circio in tenedone Eymerici et Arnaldi de Solano. Item, d[ono tibi et] tuis quandam sortem terre, quam habeo et teneo apud Calopam per domnam Dulciam de Turricella2 et Ferrarium de Turricella,2 et ipsi tenent ipsam per dominum regem. Et affrontat ab oriente in honore Bertrandi de Sancto Christoforo, a meridie in via publica, ab occiduo in tenedone Marie de Caneto, a circio in tenedone Petri Novelli. Iam dictum itaque solum terre \ que est iuxta villa ∕,3 et sortem terre que est apud Planum, et aliam sortem terre que est apud Calopas dono tibi et tuis cum introitibus et exitibus suis et cum omnibus arboribus, que ibi sunt vel erunt et cum omnibus melioramentis que unquam ibi fieri potuerint, dono tibi et tuis ad habendum, utendum in sana pace possidendum, expletandum, meliorandum et ad tuam tuorumque voluntatem libere faciendum, sicut melius, et caetera. Et extra4 omnia predicta et singula de meo meorumque iure, dominio et posse et in tuum ius tuorumque mito et trado et transfero irrevocabiliter me et meos penitus expoliando. Intelligatur tamen in predictis ius et dominium dominorum pro quibus predicta tenentur in omnibus esse salvum. Ad hec ego Rumia,1 uxor dicti Guillelmi Barba, consenciens predicte donacioni, per me et meos, laudo, approbo et confirmo tibi Iacobo Barba totam predictam donacionem, quam de predictis Guillelmus Barba, frater tuus, tibi fecit, sicut supra melius continetur, promitens tibi et tuis quod supra predicta vel aliqua de predictis non veniam nec venire faciam sive permitam iure aliquo, ratione vel causa. Ymo scienter et expresse renuncio quantum ad predictam auxilio senatus consulti Velleyani et iuri ypothecarum et meo sponsalicio et omni alii iuri, rationi et consue- DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 425 tudini contra hec repugnacionibus ad maiorem utrique firmitatem tibi et tuis5 habendam iuro,6 et caetera. Testes Philipus de Amicdalario, Petrus Ferrarii, Antiquo Scu- tiferii, Guillelmus Scutiferii et Romeus [Gui]llelmi. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A la nota, Turricellam. 3. Escrit a sobre amb tinta negra diferent a la resta del text, marronosa. 4. A la nota, extrao. 5. A continuació ratllat, habendi. 6. Verb amb indicació de ferma.

193

1278, gener, 26 Pere de Claret, prior de Santa Maria de Terrassa, amb el consentiment de la seva comunitat, confirma a Arnau de Cot i els seus una peça de terra que té en franc alou al territori de Barcelona, al terme de Terrassa, a la rovira de Cot, al lloc anomenat Grallera. Confronta a llevant i a tramuntana amb una tinença del receptor, a migdia amb una altra de Guillem de Vinyals i a ponent amb una peça de terra que Pere Portella té per Arnau. El cens queda fixat en un parell de gallines per Nadal en lloc de la tasca dels fruits que pagava anteriorment. No podrà proclamar cap altre senyor o batlle. Retenen la meitat del lluïsme, si no és que el receptor vol alienar aquesta peça de terra. En aquest cas, el senyor retindrà la totalitat del lluïsme i el dret de fadiga. Per la confirmació el prior rep onze sous en moneda barcelonesa de tern. A.* Còpia simple: ACVOC-AHT. Pergamí III-57 (220 × 200 mm). Al dors: “[±15] parell de gallines” (s. XV); “Terrassa. 227” (s. XVI); “[±10] a la Grayera” (s. XVII); “A la Grayera, I parel de gallines” (s. XVII); “75” (1685-1717); “Nº 57” (s. XX); “1277” (Datació S. Cardús). No signa el notari, que és Bertran de Sant Cris- tòfor de Terrassa. A l’interior del “Legajo 4º de nº 61 al 80” a l’inici del s. XVIII. El marge esquerre del pergamí té un estrip que afecta les primeres paraules de les línies 6 a 14. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 75, ex A. Al marge esquerre: “Barcelona.” Regest: “Establiment fet per Pere prior a Arnaldo de una pessa de terra que franca en alou tenia en lo territori de Barcelona, en lo lloch anomenat Granera, afrontant a sol exint y tremuntana ab honor de dit Arnaldo, a migdia ab honor de Guillem Virils, a ponent ab honor de uª. En poder de G. Pourirols, prevere, als 7 de febrer any 1277.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del Reportorio, 75, ex B. Al marge esquerre: “Barcelona.” Regest: “Establecimiento hecho por Pedro a Arnaldo de una pieza de tierra que tenía franca en alodio en el territorio de Barcelona, en el lugar nombrado Grañera. Linda a oriente y cierzo con honor de dicho Arnaldo, a mediodía con honor de Guillermo Viuls, a poniente con honor F. Ante G. Pomirols, presbitero, a los 7 de febrero de 1277.” 426 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

[D]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex B. a. VENTALLÓ I VINTRÓ, J. El priorato, núm. 12, ex D. b. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 44, ex D. c. Pergamins Priorat, núm. 103 (regest i escatocol), ex A. d. Pergamins AHCT, núm. 1 (regest i escatocol), ex A. Notum sit omnibus [quod ego] Petr[us de] Clareto, prior domus Sancte Marie [de] Terracia, cum assensu et voluntate totius conventus eiusdem domus predicte, per nos et omnes successores nostros presentes atque futuros damus, laudamus, concedimus atque inperpetuo confirmamus tibi Arna[ld]o de Cute et tuos ad bene laborandum et meliorandum quandam peciam terre, quam per alodium franchum et liberum habemus in territorio Barchi- none, in termino Terracie, ad ipsam ruviram meam de Cute, loco vocato Grayera. Affrontat autem ab oriente et a circio in tua tenedone, a meridie in tenedone Guillelmi de Vinealibus, ab occiduo in illa pecia terre, quam Petrus Portella tenet ibi pro te. Sicut ab his omnibus affrontationibus melius concluduntur, terminantur et assignantur, sic tibi et tuis [±4] laudamus et concedimus cum omnibus regressibus et egressibus suis et cum terminis et affrontationibus suis, et cum omnibus que infra sunt et erunt vel nominari possint [±4] melioramentis que unquam [±4] possint ullo modo ad omnes tuas tuorumque voluntates libere faciendas, sicut melius et utilius dici, intelligi [±10] potest ad tuum tuorumque [±10] sive proficuum, et sicut melius tu et fideiussores tui longo tempore per nos et domum predicta et [… succ]essores predictam peciam terre [±6] tenuistis ad certum agrarium tasche fructuum, quam dictam tascham dictorum fructuum semper tibi et [±6]emus et dimittimus et penitus relaxamus. Sub tali vero conditione quod tu et tui semper ea predicta per nos et domum predictam habeatis et teneatis [et] donetis inde semper nobis et domui predicte et successoribus singulis annis pro censu in festo Natalis Domini unum par gallinarum bonarum [±5]iliam ratione tasche predicte et [±10] fructuum. Ibi vero alios dominos vel baiulos non proclames nec facias nisi nos et domum nostram predictam et omnes successores. Et nos et domus predicta [erimus] semper inde tibi et tuis legales, guarentes, auctores et deffensores contra omnes personas et semper de firma et legali eviccione, promittimus sub obligatione omnium bonorum nostrorum et domus predicte. Reti- nemus tamen medietatem laudaysmi, si forte […] predicta vel aliis de predictis volueris vendere vel alienare alicui persone. Et si ipsi emptores sive adquisitores voluerint predicta vel aliqua de predictis vendere, stabilire sive alicui alineare, habeamus sempre nos totum DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 427 et integrum laudaysmum, salva semper prius et retenta nobis et successoribus nostris fatica XXXª dierum. Accipimus a te pro hac laudatione et concessione XI solidos huius monete Barchinone de terno, de quibus a te bene sumus paccati, renunciantes omni exceptioni non numerate peccunie. Actum est hoc VII kalendas februarii anno Domini Mº CCº LXXº septimo. S+num Petri, prioris ecclesie Sancte Marie de Terratia, qui hoc laudo et firmo.* S+num Guillelmi Dedia, Sancte Marie de Terratia, firmo el laudo.* S+Guillelmi de Pomtyrolis, presbyteri canonici Sancti Rufi.* + Signum Durandi, canonici Sancti Rufi.*

194

1280, octubre, 23 Ramon de Bellver estableix a Jaume Martí i la seva esposa Margarida una peça de terra que té per la casa de Santa Maria de Terrassa, al terme de Terrassa, a la parròquia de Sant Pere d’Ègara, al lloc anomenat Comes, dins les pertinences del mas de Bellver. Confronta a llevant amb una tinença del difunt Pere Martí, a migdia amb un marge i amb una tinença pròpia, a ponent amb una de Pere de Rieres i a tramuntana amb un torrent. Es reserven els drets de domini, fadiga i lluïsme de la casa [de Santa Maria de Terras- sa]. Satisfaran un cens anual en diners de moneda barcelonesa de tern. No podran proclamar altre senyor o batlle que no siguin els de l’esmentada casa. Es compromet a ser garant i defensor del receptor. Rep per l’establiment quaranta sous. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-58 (220 × 150 mm). Al dors: “Terrassa. 230” (s. XVI); “Cumbas la SR” (s. XVII); “171” (1685-1717); “1280” (Datació S. Cardús); “Nº 58” (s. XX). A l’interior del “Legajo 9 de nº 161 al 180” a l’inici del s. XVIII. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 171, ex A. Al marge esquerre: “Tarrassa.” Regest: “Establiment fet per Ramon de Bonavista a Jau- me Martin de una pessa de terra de pertinèncias del mas de Bonavista, cituat en lo terme de Tarraça, en lo lloch anomenat Cardús. Termina a sol ixent ab honor de Pere Martí, a migdia en un marge y ab pessa de terra de dit mas, a ponent ab honor de Pere Nariis y a ponent ab un torrent que allí és, la qual se té per lo prior de Tarraça. En poder de Bernat acòlit a 10 de les kalendas de novembre 1280.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del Reportorio, núm. 171, ex B. Al marge esquerre: “Tarrasa.” Regest: “Establecimiento hecho por Ra- mon de Bonavista a Jayme Martín de una pieza de tierra de pertinencias del 428 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

manso Bonavista sito en el término de Tarrasa, en el lugar nombrado Cardús. Linda a oriente con honor de Pedro Martí, a mediodía con una margen y con pieza de tierra de dicho manso, a poniente con honor de Pedro Narys, y a cierzo con un torrente que hay allí, la que se tiene por el prior de Tarrasa. Ante Bernardo acólito a los 10 de las calendas de noviembre 1280.” a. Pergamins Priorat, núm. 104 (regest i escatocol), ex A. b. Pergamins AHCT, núm. 2 (regest i escatocol), ex A. Notum sit omnibus quod ego Raimundus de Pulcro Visu per me et omnes meos presentes atque futuros dono et stabilio tibi Iacobo Martini et uxori tue Margarite et vestris et cui volueritis inperpetuum ad bene laborandum et meliorandum quandam peciam terre quam habemus et tenemus per domum Sancte Marie de Terracia in termino Terracie, in parrochia Sancti Petri d·Egra, infra tenedonibus mansi mei de Pulcro Visu, loco vocato Cumbas. Affrontat autem ab oriente in tenedone Petri Martini condam, a meridie in margine et in mea tenedone, ab occiduo in tenedone Petri de Riariis, a circio in torrente. Sicut ab his omnibus affrontacionibus melius concluduntur, terminantur et assignantur, sic vobis et vestris dono et stabilio cum omnibus ingressibus et egressibus suis et cum terminis et affrontacionibus suis et cum omnibus que infra sunt et erunt vel nominari possint et cum omnibus melioramentis que unaqum ibi fieri possint ullo modo et tam in torrente quam in aliis locis, et cum aqua que in dicto torrente exit et discurrit. Et de prescripta mito vos in corporalem possessionem cum hoc publico et semper valituro instrumento ad habendum et [habere ten]endum omnique tempore possidendum ad omnes vestras vestrorumque voluntates libere faciendas, sicut melius et utilius dici, intelligi sive excogitari potest ad vos et vestrorum salvamentum sive proficuum, salvo tamen iure, dominio, faticca et toto et integro laudaysmo domus predicte et eius successores in omnibus. Sub tali vero condicione predictam tibi et vestris dono et stabilio quod vos et vestri semper ea predicta per me et meos habeatis et teneatis, et vos et vestri donetis inde semper nobis et nostris singulis annis pro censu in festo Natalis Domini [±3 I denarios] huius monete Barchinone de terno, et nullum alium censum, servicium nec faticam nunquam teneamini mihi et meis facere nisi tantummodo illos dictos […]I denarios eiusdem monete predicte. Ibi vero alios dominos vel baiulos non proclametis nec faciatis, nisi me et meos \ et domum predictam et suos successores ∕. Et ego et mei erimus semper inde vobis et vestris legales, guarentes, auctores et deffensores contra omnes personas sub obligatione omnium bonorum nostrorum, mobilium DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 429 et inmobilium, habitorum et habendorum. Accipio a vobis pro hac donacione et stabilimento XL solidos huius monete Barchinone de terno, quietos de laudaysmo, de quibus a te bene sum paccatus, renunciando omni exceptioni non numerate peccunie. Actum est hoc X kalendas novembris anno Domini Mº CCº octuagesimo. S+num Raimundi de Pulcro Visu, s+Petri, filii eius, qui hec laudamus et firmamus. Huius rei sunt testes Bernardus de Pul- cro Visu, Guillelmus Maymoni, Guillelmus de Sancto Christoforo. S+Petri, prioris ecclesie Sancte Marie castri Terratie, qui hoc laudo et firmo.* S+Bertrandi, acoliti, notarii publici Terracie, qui hec scripsit cum literis suprapositis in linea XI, die et anno prefixis.

195

1280, novembre, 15 Guillemona, ﬁlla i hereva del difunt Guerau de Torrella i de Dolça, i el seu marit Galceran de Rosanes, venen a Bernat de Fàbrega, habitant de la vila de Terrassa, el cens d’un parell de capons i tot el domini i altres drets que Guillemona té en un hort situat a l’Horta de la vila de Terrassa, al costat del mas anomenat Feliu. També li ven el cens de dos sous en l’antiga moneda de doble, que ara equival a setze diners, i tots els drets i domini d’una peça de terra situada tocant a la vila de Terrassa, al lloc anomenat Calopes. L’hort i la peça de terra esmentats són un alou del rei, al qual s’ha de pagar el cens esmentat per l’hort i setze diners per la peça de terra. Es reserven el cens, el senyoratge, el dret de fadiga i la tasca que es derivi dels fruïts. També nomena Bernat de Fàbrega com a procurador seu davant de qualsevol causa. Per la venda rep seixanta sous. Dolça, mare de Guillemona, jura que no contravindrà l’acord. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-23 (360 × 250 mm). Al dors: “Bernardus de Fabrica” (s. XIII); “[±10] d·en Bernat sa Fabrega” (s. XIV ex. - s. xv in.); “XXIII del mes de juliol any MCCCCLXI[±10] muller d·en Jacme Remoneda ab carta prechària en poder d·en Jacme Gili” (s. xv ex. - s. XVI in.); “Aquesta carta és dels V sous que en Jacme Remoneda fa per l·ort del Pux Novell. E de aquells XVI diners que en Raphell de Menresa per aquella pessa de terra apellada Ca- lopas devall lo mas de l·Alcuba” (s. XVI in.); “Fabrica. Instrumentum orti quod nunc Iacobus Ramoneda prop Puig Novell lo quall se té per la heretat d·en Ffàbrega a cens de I parell de capons, paguen sen(s) V sous” (s. XVI in.); “132” 430 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

(s. XVI); “1280” (Datació S. Cardús). Hi ha un petit forat a la part superior esquerra del pergamí. a. Pergamins AHCT, núm. 3 (regest i escatocol), ex A. Sit omnibus notum quod ego Guillemona, filia et heres Gue- raldi de Turricella, quondam, et Dulcie, uxoris eius nunc viventis, uxorque Gaucerandi de Rosanes cum assenssu et voluntate dicti mariti mei, et ego idem Gaucerandus de Rosanes, maritus eius, [gr]atis et spontanea voluntate et ex certa sciencia vendimus per nos et nostros presentes et futuros vobis Bernardo de Fabrica, in villa Terracie habitanti, et vestris perpetuo totum censum unius paris caponum et totum dominium et quodlibet aliud quo idem ego, dicta Guillemona, habeo et accipio et habere et accipere debeo in toto illo orto cum aqua ad rigandum et cum omnibus suis pertinenciis et tenedonibus quem vos pro me dicta Guillemo- na tenetis in Orta predicte ville Terracie iuxta mansum vocatum Feliu. Item vendimus vobis et vestris perpetuo [totum] censum duorum solidorum monete preterite de duplo pro quibus dantur modo pro censu quolibet anno sexdecim denariorum huius monete et totum ius et dominium quod seu quem ego dicta Guillemona habeo et accipio et habere et accipere debeo et consuevi in [±7] pecia terre et in omnibus suis pertinenciis et tenedonibus, quas pro me dicta Guillemona habetis et tenetis iuxta dictam villam Terracie in loco dicto Calopes. Et est sciendum quod predictus ortus et dicta pecia terre sunt alodium domini regis. I[tem pre- dict]um itaque censum unius paris caponis de predicto orto et sexdecim denarios huius monete de predicta pecia terre et totum ius et quodlibet aliud dominium quod seu quem nos in predictis habemus et habere debemus aliqua racione vendimus tibi et vestris perpetuo. Et ut melius dici et intelligi potest ad vestrum vestrorumque salvamentum et bonum intellectum extrahimus hec omnia et singula de iure dominio et posse \ nostro et nostrorum et eadem omnia in vestrum dominium et posse ∕ mitimus et transferimus irrevocabiliter. Et cum hoc publico instrumento perpetuo valituro inducimus vos de predictis in corporaliter possessionem pleno iure tanquam in rem vestram propriam ad faciendum vestram voluntatem, salvo tamen semper in omnibus et per omnia iure censu et senioratico et fatica triginta dierum domini regis et suorum, quod ius est de omnibus fructibus qui in predictis fuerint tascha. Ex causa autem huius vendicionis damus et cedimus vobis et vestris perpetuo totum locum nostrum iura, voces et acciones reales et personales sive etiam mixtas, utiles et directas DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 431 ordinarias et extraordinarias que vobis competunt aut debent vel possunt competere in predictis. Quibus loco iuribus, vocibus et accionibus nostris possitis vos et vestri uti agere et experiri in iudicio et extra in curia et extra curiam contra omnes personas in predictis questionem vel demandam proponentes seu moles- tiam aliqua inferentes. Pro hac autem vendicione habuimus et recepimus a vobis sexaginta solidos monete Barchinone de terno. Super quibus renunciamus exceptioni non numerate peccunie et non recepte et doli et legi qua deceptis ultra dimidiam iusti precii subvenitur, dando et remitendo vobis et vestris perpetuo, si quid hec que vobis vendimus plus modo valent vel possunt valere precio supradicto. In super promitimus salvare vobis et vestris et perpetuo totam hanc vendicionem et esse inde vobis et vestris semper legales, guarentes,1 actores et defensores contra omnes personas et inde vobis et vestris semper de firma et legali eviccione teneri promitimus. Ad questionem vero si quid vobis vel vestris mora fuerit aliquo tempore in predictis in totum vel in partem, statim promitimus vobis et vestris satisfacere et respondere. Et in principio litis suscipiemus in nos sponte honus litigii et agemus causam nostris propriis expensis a principio usque in finem, aut vos vel vestri si velitis possitis ipsam causam agere per vos ipsos, vobis tamen et vestris super hoc eleccione servata. Et si vos vel vestri elegeritis tractare causam in propria persona, promito vobis et vestris restituere omnes expensas et missiones circa litem factas cum omni dampno, gravamine et interesse que inde vos vel vestros opportuerit facere seu modo aliquo sustinere re quibus eredatur vobis et vestris solo simplici verbo absque placito sacramento et testibus. Et pro hiis complendis obligamus vobis et vestris uterque nostrum pro toto omnia bona nostra mobilia et immobilia, habita et habenda. Renunciantes quantum ad hec nove constitucioni et beneficio dividende actionis et specialiter ego, dicta Guillemona, cerciorata de iure meo renuncio quantum ad hec meo sponsalicio et auxilio senatus consulti Velleyani et iuri yphotecharum mearum. Et ad maiorem cautelam iuramus ambo coniuges per Deum et eius sancta IIIIor Evangelia manibus nostris corporaliter tacta predicta atendere et complere et nunquam in aliquo contravenire. Ad hec ego Dulcia, predicta mater predicte Guillemone, consenciens predictis et laudans supradicta omnia et singula promito et convenio vobis, dicto emptori, et vestris quod nunquam contra predicta vel aliqua de predictis veniam racione alicuius iuris seu obligacionis quod seu quam habeam seu debeam 432 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES habere in predictis. Ego enim ex certa sciencia renuncio omni iuri, racioni et consuetudini pro me in hoc facientibus. Actum est hoc XVIIº kalendas decembris anno Domini Mº CCº octuagesimo. S+ Guillemone, predicte. S+ Gaucerandi de Rosanes, mariti eius, iurantium. S+ Dulcie, predicte, qui hec concedimus et firmamus. Testes huius rei sunt Bernardus Senyer, Bernardus de Valle Honesta et Stephanus de Podio. ʣʲ ʺʤʹʥʨʸʥʨʣ ʹʰʡʰʡ ʥʣʥ ʤ ʭʥʸʩ ʪʬʮʤ ʥʰʰʥʣʠ ʺʣʱʴ ʠʬʡ ʤʣʮ ʤʸʨ ʸʡʦʢ ʯʸʥʴʶʩʣʯʥʮʩ ʮ ʲʣ2 S+ Michaelis de Antiga, notarii publici Barchinone, qui hec scribi fecit et clausit, cum litteris suprapositis in linea VIIª ubi dicitur “nostro et nostrorum et eadem omnia in vestrum dominium et posse”, die et anno prefixis. 1. A l’original gaurentes. 2. Traducció de les signatures proporcionada pel Dr. Joan Ferrer Costa de la Universitat de Girona per a l’edició de 2012: “Maymon des Forn, batlle de Terrassa, reconeix sense detriment de nostre senyor el rei, sigui exalçada la seva magestat. Benvenist de Tortosa, testimoni.”

196

1281, juny, 28 Pere de Claret, prior de Santa Maria de Terrassa, manifesta que en sentència emanada per Guillem de Rosanes i Pere de Noguera, canonges de Barcelona, Bernat de Fàbrega, de la vila de Palau de Terrassa, havia d’haver transmès la possessió civil i el domini directe d’unes honors i els seus fruits. En vista de la negativa de Bernat de complir la sentència, davant la presència de testimonis i notaris l’amonesta a fi i efecte que no s’allargui el greuge. Ordena a aquest efecte que un notari realitzi aquest instrument públic. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-61 (170 × 110 mm). Al dors: “Terrassa” (s. XVI); “Nº 61” (s. xx); “1281” (Datació S. Cardús). a. Pergamins AHCT, núm. 4 (regest i escatocol), ex A. Notum sit omnibus quod cum nos Petrus de Clareto, prior domus Sancte Marie de Terracia, obtinuerimus per sententiam Gui- llelmi de Rosaneis et Petri de Noguera, canonicorum Barchinone, quod vos Bernardus de Fabrica de villa Palacii Terracie traderetis nobis illam civilem possessionem quorundam honorum de quibus agebatur inter vos ex parte una et nos ex altera, et directum DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 433 dominium ipsorum honorum et fructus inde perceptos de dictis honoribus nobis restitueritis, et alia que in dicta sententia continentur, et vos secundum quod iudicatum est noletis adimplere ea que in dicta sententia sunt contenta, et cum dicta sententia iam tranciit in rem iudicatam, ideo in presencia testium et notarii infrascriptorum monemus vos quod tradatis nobis dictam civilem possessionem et directum dominium honorum predictorum et fructus inde perceptis a tempore lite contestate citra et alia que in dicta sententia sunt aposita et contenta alias protestando, emparamus vobis predictos honores et fructus eorum et1 hoc protestamur et dicimus quod non possitis in predictis in aliquo aucmentari in ius, si aliquid in predictas creditis habere. Et de hoc mandamus fieri publicum instrumentum per notarium infrascriptum. Actum est hoc IIII kalendas iulii anno Domini Mº CCº LXXXº primo. Huius rey sunt testes frater Bertrandus Aguyoni, frater Bernardus Romei, Andreas, canonicus Sancti Ruffi, Philipus de Amigdelario et Guillelmus de Rocha. S+ Bertrandi, acoliti, notarii publici Terracie, qui hec scripsit die et anno prefixis. 1. A continuació ac, ratllat.

197

1281, octubre, 1 Elisenda de Pujada i la seva mare Guillema, propietàries dels masos de Pujada i de Rovira, i Jaume de Montcau, procurador de Pere de Montcau, germà d’Elisenda, venen a Bernat de Bogunyà i Gui- llem d’Arenes, durant quatre anys a partir de la propera festa de Tots Sants, una honor que tenen dins dels masos de Pujada i de Rovira esmentats. Aquesta honor confronta a llevant amb el camí que va cap a la riera de les Arenes i amb la peça de terra que hi ha més enllà de l’esmentat camí. Es reserven els drets dels senyors. Han rebut per la venda vuitanta sous de moneda barcelonesa de tern. Elisenda i Guillema juren que no contravindran l’acord. Jaume de Montcau obliga els seus béns en aquests masos. Nomenen ﬁdejussors Guillem Mosterol i Bernat de Rugada, per més seguretat, que obliguen els seus béns. 434 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-60 (250 × 190 mm). Al dors: “Terras- sa. 162” (s. XVI); “Una pessa de terra dins les honors del mas de la Puyada” (s. XVII); “Nº 60” (s. xx); “1281” (Datació S. Cardús). a. Pergamins AHCT, núm. 5 (regest i escatocol), ex A. Notum sit omnibus quod ego Eligssendis de Podiata et mater mea Guillema, her[edes et] proprietarie mansi de Podiata et mansi de Ruvira, et [±5] Iacobus de Monte Calvo, procurator Petri de Mon[te Ca]lvo, fratris mei, quisque nostrum pro toto vendimus et in presenti tradimus vobis Bernardo de Buguyano et Guillelmo de Arenis insimul et vestris de isto primo venturo festo Omnium Sanctorum ad quatuor annos completos continue primos venturos totum illum honorem nostrum integriter quem habemus infra tenedonibus mansi nostri de Podiata et mansi de Ruvira, sicut dividit et affrontat ab oriente in illo camino et tendit usque ad riariam de Arenis, et quandam peciam terre que est ultra camino predicto, a parte orientis sicuti de presenti vobis assignatur. Quos quidem predictos honores vobis predictis et vestris vendimus et tradimus ad bene laborandum, meliorandum et expletendum potenter et integriter cum omnibus \ arboribus et omnibus aliis ∕ se habentibus et habere debentibus et ad ipsos honores predictos pertinentibus vel pertinere debentibus aliqua ratione ad omnes vestras vestrorumque voluntates libere faciendas, sicut melius et utilius dici intelligi sive excogitari potest ad vestrum vestrorumque salvamentum sive proficuum et sine omni nostro nostrorumque retentu, salvo tamen iure dominorum in omnibus. Accipimus namque a vobis pro hac vendicione LXXX solidos huius monete Barchinone de terno, de quibus a vobis bene sumus paccati, renunciantes omni exceptioni non numerate peccunie. Et si forte predicta plus de notato precio modo valent vel a modo valuerint, totum \ damus ∕ vobis et vestris irrevocabiliter in propria et expresa et libera nostra donacione et etiam intelligantur semper vendi iuste supranotato precio. Et ut nos nec aliqua persona per nos occasione alicuius fraudis aut duplicis doli sive alius casus qui possit dici sive excogitari nunquam contra hec predicta venire valeamus nec valeat neque in causam vos vel vestros trahere, renunciamus quantum ad hec omni iuri et consuetudini pro nobis in aliquo facienti, promitimus nos ambe mulieres predicte omnia predicta et singula integriter vos et vestros facere tenere, habere, possidere et expletare in pace per totum dictum terminum contra omnes personas sub obligatione omnium bonorum nostrorum mobilium et inmobilium, habitorum et habendorum. Et insuper nos ambe Eligsendis et Guillelma gratis DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 435 et sine omni vi iuramus per Deum et hec sancta IIIIor Dei Evan- gelia omnia predicta et singula attendere et complere et nunquam venire contra iure aliquo vel ratione. Et ego Iacobus de Monte Calvo, actoritate dicte procuracionis, obligo vobis et vestris totum mansum et bona mansi predicti de Podiata et mansi de Ruvira. Et ut maiorem vobis et vestris obtineant firmitatem, \ nos ambo mulieres predicte ∕ damus vobis et vestris fideiussores Guillelmum Mosterolli et Bernardum de Rogada, qui nobiscum et sine nobis faciant vos et vestros omnia predicta te[nere, habere et] possidere et expletare in pace per totum dictum terminum contra omnes personas. Et nos fideiussores predicti gratis suscipiens in nos hanc predictam fideiussionem et promitimus vobis dictis emptoribus et vestris omnia atendere et complere sub obligacione omnium bonorum nostrorum mobilium et immobilium et in multium habitorum et habendorum. Actum est hoc kalendas octobris anno Domini Mº CCº LXXXº primo. S+ Eligssendis de Podiata, s+ Guillelme, matris eius, s+ Iacobi de Monte Calvo, s+ Guillelmi Mosterolli, S+ Bernardi de Rogada, qui hec laudamus et firmamus. Huius rey sunt testes Bernardus de Fabrica, Petrus de Buguyano, Guillelmus de Sancto Christoforo. S+ Bertrandi, acoliti, notarii publici Terracie, qui hec scripsit cum literis suprapositis in linea Vª, ubi dicitur “arboribus et omnibus aliis”, et in VIIIª ubi dicitur “damus”, et in linea XIIIª ubi dicitur “nos ambe mulieres predicte”, die et anno prefixis.

198

1281, novembre, 17. Barcelona. Controvèrsia entre fra Pere de Claret, prior de la casa i monestir de Santa Maria de Terrassa, d’una banda, i Guillem d’Espiells, anterior batlle reial de Terrassa, i el jueu Maimó de Forn, en nom de l’esmentat Guillem, de l’altra, davant del jutge reial Ramon de Toilà, el prior presentà un libel on expressà que el seu priorat tenia la potestat de rebre tres parells de capons censals en concepte de les cases que Paleta i el nebot d’aquesta, Bernat Vidal, tenien per Santa Maria de Terrassa, i que Guillem d’Espiells i Maimó de Forn impediren que això fos possible. De la mateixa manera, no li permeteren recaptar els dos quarters d’oli censals que Nadal Oller 436 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

i Pere de Cot li havien de pagar. Per aquest motiu sol·licita que els demandats siguin condemnats i prometin que no pertorbaran els drets del prior. Per la seva part, Maimó de Forn manifestà la seva incredulitat davant la queixa del prior, i que Guillem d’Espiells tenia dret sobre aquells censos. Ramon de Toilà, a continuació, comunicà a Pere de Vallseca que s’encarregués de dirimir la causa amb una lletra escrita el 20 de febrer de 1281. Finalment, i un cop vistes les diferents al·legacions, Ramon de Toilà dictà sentència contra Felip d’Ametller, actual batlle reial de Terrassa, segons la qual aquest batlle havia d’anul·lar l’empara feta pels esmentats Guillem d’Espiells i Maimó de Forn, com a batlles, contra el cens de tres parells de capons, que havien de pagar al monestir Paleta i Berenguer Vidal per unes cases, i contra el cens de dos quarters d’oli, que havien de pagar Nadal Oller i Pere de Cot. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí. IVc-24 (340 × 270 mm). Al dors: “Instrumen- tum [±13] Bernardi Vitalis” (s. XIV); “Carta de tres parells de capons que fa las casas d·en Palet e d·en Vidal” (s. XV ex. – s. XVI in.); “Terrassa. 203” (s. XVI); “21” (1685-1717); “1281” (Datació S. Cardús). Altres notes dorsals il·legibles del s. XIV. A l’interior del “Legajo de numº 21 al 40” a l’inici del s. XVIII. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 21, ex A. Al marge esquerre: “Terrassa. Casas.” Regest: “Sentènsia y declaració feta per lo jutge ordinari de Terrassa ab la qual declara que lo prior de Terrassa ha de ser mantingut en la possessió que·stà de rèbrer de Paleta y Bernat Vidal, de la vila de Terrassa, dos quarters de oli de sens y tres parells de capons per unas casas que dita Paleta y Vidal tenian en la vila de Terrassa. En poder de Delmau de Montjulià, notari públich de Barcelona, a 15 calendas decembra 1281.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del Reportorio, núm. 21, ex B. Al marge esquerre: “Tarrasa. Casas.” Regest: “Sentencia o declaración hecha por el juez ordinario de Tarrasa con la que declara que el prior de Tar- rasa ha de ser mantenido en la posesión quieta de recibir de Paleta y Beltrán Vidal, de la villa de Tarrasa dos quarters de aceyte de censo y tres pares de capones por unas casas que dicha Paleta y Vidal tenían en la villa de Tarrasa. Ante Dalmacio de Montjuliá, notario público de Barcelona, a 15 de las calendas de diciembre de 1281.” [D]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex B. a. VENTALLÓ I VINTRÓ, J. El priorato, núm. 18, ex D. b. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 46, ex D. c. Pergamins Priorat, núm. 105 (regest i escatocol), ex A. d. Pergamins AHCT, núm. 6 (regest i escatocol), ex A. Coram Raymundo de Toylano iudice domini regis fuit motta questio inter fratrem Petrum de Clareto, priorem domus sive monasterii Sancte Marie de Terracia, ex una parte, et Guillelmum de Spiellis, tunc bayulum Terracie pro domino rege, et Maymonum de Furno iudeum nomine dicti Guillelmi de Spiellis, ex altera. Et dictus prior obtulit libellum suum in hunc modum: DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 437

“Patet Petrus, prior de Terracia, contra Guillelmum de Spiellis et Maymonum de Furno dicens quod cum dictus prior et domus sua sint in possessione percipiendi tria paria caponum censualia de domibus quas tenet Paleta, femina, et Bernardus Vitalis, nepos dicte Palete, qui pro dictis domibus faciunt et consueverunt facere ipsi priori dicta tria paria caponum censualia in festo Na- talis Domini, dicti Guillelmus de Spiellis et Maymonus turbant et inquietant dictum priorem et suam domum in sua possessione prohibendo suis emphiteotis ne solvant premissos capones, unde petit dictos Guillelmum de Spiellis et Maymonum condempnari ne de cetero inquietent dictum priorem et suam domum in sua possessione et quod promittant ipsum priorem percipere dictum censum, prout actenus temporibus consuevit. Item, cum dictus prior et sua domus consueverint percipere duos quarterios olei censualis ab emphiteotis suis, videlicet a Natale Ollario et a Petro de Cote,1 et Guillelmus de Spiellis et Maymonus similiter turbant et inquietant predictum priorem et suam domum in sua possessione inhibendo dictis hominibus ne solvant sibi dictum oleum, unde petit dictos Guillelmum de Spiellis et Maymonum condempnari ne de cetero debeant ipsum priorem et suam domum inquietare in possessione percepcionis dicti olei, immo dicti Guillelmus de Spiellis et Maymonus promittant dictum priorem et suam domum uti suis possessionibus prout actenus consuevit et in premissis petit predicto Guillelmo de Spiellis et Maymonum sibi sententialiter condempnari hec possit [±4].” Cui libello fuit responsum per dictum Maymonum de Furno, ut sequitur: “Dicit Maymonus de Furno quod ipse nescit nec credit eam que in libello posita sunt ut ponuntur, credit tamen quod dictus Guillelmus de Spiellis turbet ne dictus prior percipiat predicta eo quare fecit predicta emparari et iuste.” Hec dicit, salvis suis exceptionibus, et caetera. Dictus etiam prior negavit quod iuste fuerit sibi emparatum et quod iuste turbetur in sua possessione. Postea vero processu tempore predictus iudex comisit dictam causam Petro de Vallesicca usque ad difﬁnitivam sententiam per sua litteris subsequentes: “Dilecto suo ac discreto viro Petro de Vallesicca, Raymundus de Toylano, iudex domini regis, salutem et dilectionem. Cum occu- patus quibusdam negociis domini regis non possimus intendere in 438 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES causa quam habet prior de Terracia cum domino rege in presentia nostre, que causa fuit incepta per Maymonum de Furno, quondam bayulum de Terracia discretioni vestre duximus comitendam ut dictam causam auditatis usque ad difﬁnitivam sententiam, quam nobis retinemus. Illud ante quod est processum coram nobis mitimus vobis sub nostri sigillo sigillatum. Datum Xº kalendas marcii anno Domini Mº CCº LXXXº.” Coram quo Petro de Vallesicca comparuit Philipus de Amen- lerio, bayulus Terracie, et processit in causa. Fuerunt etiam testes inde producti, publicati et translatum concessum utrique parti. Et cum hinc inde fuisset quam plurimum inter partes altercatum, ut in actis plenius continetur, fuit a partibus conclusum et renuncia- tum in causa et processu per dictum Raymundum de Toylano ad sentenciam in hunc modum: “Ego Raymundus de Toylano, iudex predictus, visis et auditis omnibus utriusque partis, cum inveniam Petrum de Clareto, priorem domus sive monasterii Sancte Marie de Terracia, fuisse im·possessionem percipiendi nominis ipsius monasterii tria paria caponum censualia pro domibus quas tenet Paleta, femina, et Ber- nardus Vitalis in villa de Terracia, et in possessionem percipiendi duos quarterios olei censuales a Natale Ollerii et a Petro de Cote eiusdem loci, quosquidem capones et quarterios olei dictus Guillel- mus de Spiellis tunc bayulus Terracie pro domino rege emparavit mandando dictis hominibus ne predictos capones et quarterios olei solverent dicto priori, et dicta empara seu inquietatio sit iniuste facta cum dictus prior fuerit cum antecessoribus suis in possessionem percipiendi predicta nomine dicti monasterii a longissimo tempore citra, condempno Philipum de Amenlerio, nunc bayulum Terracie pro domino rege ad desemparandum predicta dicto priori nomine monasterii supradicti et ne in dicta possessione dictum priorem et monasterium supradictum de cetero inquietet et predicta adiudico dicto priori nomine monasterii supradicti.” Lata fuit hec sententia Barchinone XVº kalendas decembris anno Domini Mº CCº LXXXº primo. Presentibus dicto Petro de Clareto, priore dicti monasterii, et Philipo de Amenlerio, et presentibus etiam testibus Andrea de Caneto, canonico dicti monasterii, Bernardo de Letone et Berengario de Casalibus, presbitero, et pluribus aliis. Ego Raimundus de Toylano, iudex predictus, subscribo. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 439

Sig+num Dalmatii de Mansulino, notarii publici regia auctoritate, qui hec cum literis rasis et exmendatis in tercia et nonadecima linea ubi scribitur “femina”, et in sexta et nonadecima et vicesima ubi ubi scribitur “quarterios”, et in nona, ubi scribitur “permittant”, scripsit et clausit, loco, die et anno preﬁxis. 1. A continuació escrit dicto, sense sentit.

199

1282, març, 1 Bernat Belluç d’Ametller i la seva esposa Antiga d’Ametller venen, a l’es- glésia de Santa Margarida de Mujal i a la seva prioressa Elisenda, una peça de terra que ells tenen en franc alou al terme de Terras- sa, a la parròquia de Sant Pere [d’Ègara], al lloc anomenat Vall. Confronta a llevant amb un torrent i amb una tinença de Llorenç Bellot, a migdia amb una altra del mas d’Om, a ponent amb una tinença de Ferrer Palet i a tramuntana amb una altra de Santa Margarida [de Mujal]. Reben per la venda cent setanta sous en moneda barcelonesa de tern. Els dos venedors juren l’acord i que no el contravindran. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-59 (250 × 160 mm). Al dors: “Valle” (s. XIII); “nuº 331” (s. XVII); “175” (1685-1717); “Nº 59” (s. XX); “1281” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo 9 de nº 161 al 180” a l’inici del s. XVIII. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 175, ex A. Al marge esquerre: “Tarrassa.” Regest: “Venda feta per Bernat Belvey de Amat a la iglésia de Santa Margarida de una pessa de terra situada en la parròquia de Sant Pera de Tarrassa, en lo lloch nomenat Vall, que termena a sol ixent ab lo torrent y ab onor d·en Betlloch, a mixdia ab lo mas de Ulmo, a ponent ab onor de Farrer Palet y a tremontana ab onor de dit venedor. En poder de Guillem acòlit, notari de Tarrassa a las kalendas de marts 1281.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del reportorio, núm. 175, ex B. Al marge esquerre: “Tarrasa” “Venta hecha por Bernardo Belvey de Amat a la yglesia de Santa Margarita de una pieza de tierra sita en la parroquia de San Pedro de Tarrasa, en el lugar nombrado Vall. Linda a oriente con el torrente y con honor de Bell-lloch, a mediodía con el manso Ulmo, a poniente con honor de Farrer Palet, y a cierzo con el mismo vendedor. Ante Guillermo acólito, notario de Tarrasa a las calendas de marzo de 1251.” a. Pergamins Priorat, núm. 106 (regest i escatocol), ex A. b. Pergamins AHCT, núm. 7 (regest i escatocol), ex A. Notum sit omnibus quod ego Bernardus Belucii de Amigde- llario et uxor mea Anticha de Amigdellario, non coacti in aliquo sed ex certa scientia bono animo et spontanea nostra voluntate quisque nostrum insolidum per nos et omnes nostros presentes 440 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES atque futuros vendimus et in presenti tradimus pure et sine omni retencione Deo et ecclesie Sancte Margarite de Modiali et vobis Elicsendi, priorisse eiusdem domus et loci predicti, et omnibus vestris successoribus presentibus atque futuris inperpetuum quandam peciam terre quam per alodium franchum et liberum (habemus) in termino Terracie, in parrochia Sancti Petri de Te- rracia, loco vocato Valle. Affrontat autem ab oriente in torrente et in tenedone Laurencii Belloti, a meridie in tenedone mansi de Ulmo, ab occiduo in tenedone Ferrarii Paleti, a circio in vestra tenedone alodio vestro. Sicut ab his omnibus affrontationibus melius concluduntur, terminantur et assignantur, sic vobis et vestris vendimus et tradimus cum omnibus ingressibus et egressibus suis et cum terminis et affrontacionibus suis, et cum omnibus arboribus diversi generis et cum omnibus que infra sunt et erunt vobis nominari possint, et cum omnibus melioramentis que nunquam ibi fieri possint ullo modo. Et de presenti mitimus vos in corporalem possessionem cum hoc publico et semper valituro instrumento ad habendum, utendum omnique tempore possidendum. Et de nostro nostrorumque iure, dominio et posse predicta eycimus et in vestro vestrorumque iure, dominio et posse transferimus, mitimus et tradimus ad omnes vestras vestrorumque voluntates libere faciendas, sicut melius et utilius dici, intelligi sive excogitari potest ad vestrum vestrorumque salvamentum sive proficuum et sine omnia nostro nostrorumque retentu. Accipimus namque a vobis pro hac vendicione CLXX solidos huius monete Barchinone de terno, de quibus a vobis bene sumus paccati, renunciantes omni exceptioni non numerate peccunie. Et si forte predicta plus de notato precio modo valent vel a modo valuerint, totum damus vobis et vestris irrevocabiliter in propria et expressa et libera nostra donacione et esse intelligantur semper vendi iuste supranotato precio. Et ut nos nec aliqua persona per nos occasione sponsalicii seu duplicis doli sive alius casus qui possit dici sive excogitari nunquam contra hec predicta venire valeamus nec valeat neque in causam vos et vestros trahere. Renunciamus quantum ad hec illi legi qua deceptis ultra dimidiam iusti precii subvenitur et omni alii iuri et consuetudini pro vobis in aliquo facienti, promitentes insuper uterque nostrum pro toto omnia predicta et singula integriter semper vos et successores vestros facere tenere, habere et possidere in pace contra omnes personas sub obligacione omnium bonorum nostrorum mobilium et inmobilium, habitorum et habendorum. Et ut maiorem semper vobis et vestris obtineat firmitatem, nos ambo venditores predicti gratis et sine omni vi iuramus per Deum et DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 441 hec sancta IIIIor Dei Evangelia nostris manibus corporaliter tacta omnia predicta et singula atendere et complere et nunquam venire contra iure aliquo vel racione. Actum est hoc kalendas marcii anno Domini Mº CCº LXXXº primo. S+ Bernardi Belucii, s+ Antice de Amigdellario, uxoris eius, qui hec laudamus, iuramus et firmamus. Huius rey sunt testes Bernardus de Fabrica, Bernardus de Modiali, Bernardus de Faro. S+ [Be]rtra[n]di, acoliti, notarii publici Terracie, qui hec scripsit die et anno prefixis.

200

1282, maig, 21 Berenguer de Palau, ciutadà de Barcelona, reconeix a Perpinyà de Ca- nal, clergue, que ha rebut els quatre-cents deu sous que li havia promès per la venda que li féu amb la seva dona de quatre peces de terra, tal com es descriu en l’instrument de venda. Li fan definició i pacta no reclamar-li res. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-69 (180 × 160 mm). Al dors: “Àpoca de CCCCX sous feta per Berenguer de Palacio a·n Perpeyà de Canal per IIII peces de terra li avia compradas [±7]” (s. XV ex. - s. XVI in.); “Àpoga feta per Beren- guer Palaus de CCCCX sous moneda barselonesa y fa·la a Perpenià Canals de unas pessas de terra que li ha venudes” (s. XVII); “Nombre 21” (s. XVIII); “Nº 69” (s. XX); “1292” (Datació S. Cardús). a. Pergamins AHCT, núm. 8 (regest i escatocol), ex A. Sit omnibus notum quod ego Berengarius de Palacio, civis Barchinone, confiteor et recognosco tibi Perpeniano de Canali, clerico, et tuis me habuisse et recepisse a te illos quadringentos decem solidos Barchinone de terno, quos michi dare promisistis racione vendicionis quam tibi feci simul cum uxore mea de quatuor peciis terre, prout in instrumento vendicionis a nobis tibi facto plenius continetur. Et quare de predictis CCCCos decem solidos bene paccatus sum et contentus, renunciando exceptioni peccunie non numerate, facio tibi et tuis bonum et perpetuum finem et pactum de non petendo, sicut melius dici et intelligi potest ad tuum tuorumque salvamentum et bonum intellectum, imponendo mihi et meis in premissis salvamentum sempiternum. Actum est hoc XII kalendas iunii anno Domini Mº CCº LXXXº1 secundo. 442 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Sig+num Berengarii de Palatio,2 qui hec ﬁrmo. * Testes huius rei sunt Andreas de Corrone et Petrus Novelli de Garriga. Sig+num Guillelmi de Truyars, notarii publici Granullariorum pro domino rege, qui hec scripsit et clausit die et anno quo supra. 1. A continuació raspat, II. 2. A l’original Palatiio.

201

1282, desembre, 2 Fra Pere de Claret, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, i la seva comunitat, en virtut de la sentència dictada per Pere Oller, canonge de Barcelona, àrbitre i mediador entre el prior, d’una banda, i Bernat de Fàbrega, de la vila de Terrassa, de l’altra, i que es pro- nuncià a favor del prior amb motiu de la demanda presentada per aquest a Pere de Pereres, canonge de Barcelona i oficial del senyor bisbe de Barcelona, i després a Guillem de Rosanes, canonge i jutge delegat de l’esmentat oficial, estableixen de nou a Bernat de Fàbrega una honor amb oliveres i altres arbres situada al terme del castell de Terrassa, a la parròquia de Sant Pere d’Ègara, al lloc anomenat les Arenes. Confronta a llevant amb la riera o arena anomenada de Matadepera, a migdia amb un alou i un marge de Bernat de Fàbrega, a ponent amb un alou del mateix Bernat i una part amb una honor que fou del difunt Berenguer Sanlà, i a tramuntana una part amb un alou de l’esmentat Bernat i una altra amb un alou de la canònica de Barcelona. En concepte d’agrer i altres censos haurà de pagar la setena part dels fruits. Es reserven el dret de fadiga i el dret de senyoratge [del prior i la seva casa]. Per l’establiment reben quinze sous barcelonesos de tern. Finalment el prior defineix a Bernat de Fàbrega qualsevol petició o demanda relacionada amb l’esmentada possessió. Bernat de Fàbrega, per la seva part, accepta satisfer el cens emfitèutic derivat d’aquesta possessió. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-25 (370 × 280 mm). Al dors: “Terrassa. 13” (s. XVI); “Carta de nou stabliment per lo prior de Senta Maria a Bernat de Fàbrica de certas terra té [lo] monestir en lo loc apellat ses Arenas. En Sala.” (s. XVII); “102” (1685-1717); “Miquel Sal·la” (s. XVIII); “1282” (Datació S. Cardús). Carta partida. A l’interior del “Legajo 6º de nº 101 al 120” a l’inici del s. XVIII. A1. Original: ACVOC-AHT Perg. IVc-26 (370 × 280 mm). Al dors: “Carta Bernardi de Fabrica [±15] pro monasterii Ter[racie]” (s. XIII); “Terrassa. 9” (s. XVI); “76” (1685-1717); “1282” (Datació S. Cardús). Carta partida. A l’interior del “Lega- jo 4º de nº 61 al 80” a l’inici del s. XVIII. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 443

B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 102, ex A. Al marge esquerre: “Terraça. Casa Gorchs.” Regest: “Establiment per lo prior de Tar- raça a Bernat de Fàbrica de tota aquella pessa de terra ab olivers plantada cituada en la parròquia de Sant Pere de Tarraça, en lo lloch anomenat Arenas. Terminada a sol ixent ab la riera o erenas nomenata Matadepera, a migdia en lo marge y alou de dit Fàbrica, a ponent ab dit marge y part en lo camí, a tremuntana part en alou de dit Fàbrica y part en alou dels canonges de Bar- celona, ab pacte que de tot fruïts etiam de les olives age de prestar la setena part a dit prior. En poder de Pere March, notari públic de Barcelona, a 4 de desembre 1282.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del Reportorio, 102, ex B. Al marge esquerre: “Tarrasa. Arenas. Casa Forchs.” Regest: “Establecimien- to hecho por el prior de Tarrasa a Bernardo de Fábrica de toda aquella pieza de tierra plantada de olivares sito en la parroquia de San Pedro de Tarrasa, en el lugar nombrado Arenas, y linda a oriente con la riera o arenas nombrada Mata de Pera, a mediodía con la margen o alodio de dicho Fábrica, a poniente con la referida margen y parte con alodio de los canónigos de Barcelona, con pacto que de todos frutos y también de las aceytunas hay de pagar la séptima parte al prior. Ante Pedro March, notario público de Barcelona, a 4 de diciembre de 1282.” D. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 76, ex A1. Al marge esquerre: “Tarraça. Arenas.” Regest: “Establiment fet per lo prior de Tarraça a Bernat de Fàbrica de tota aquella pessa de terra de olivers y altres abres plantada cituada en la parròquia de Sant Pera de Tarraça, en lo lloch anomenat Arenas. Termina a sol ixent ab la riera o arenas nomenada Matadepere, a migdia en alou y marge de dit Fàbrica, a ponent en alou de dit Fàbrica y part en lo camí prop lo onor que fou de Baranguer Sanla, a tremuntana part en alou de dit Fàbrica y part en lo alou del(s) canonges de Barcelona ab pacte que de tots los fruïts etiam de les olives age de prestar a dit prior la setena part sens altre sens ni dret. En poder de Pere March, notari de Barcelona, als 4 de desembre 1282.” E. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del Reportorio, 76, ex D. Al marge esquerre: “Tarrassa. Arenas.” Regest: “Establecimiento hecho por el prior de Tarrasa a Bernardo de Fábrica de toda aquella pieza de tierra de olivares y otros árboles plantada, sita en la parroquia de San Pedro de Tarrasa, en el lugar nombrado Arenas. Linda a oriente con la riera o arenas nombrada Mata de Pera; a mediodía con alodio y margen de dicha Fábrica; a poniente con alodio del mismo Fábrica y parte con el camino que hay cerca el honor que fue de Berengario Sanla y a cierzo con alodio del mismo Fábrica y parte con alodio de los canónigos de Barcelona con pacto que de todos los frutos y también de las aceytunas hubiese de pagar al prior la setena parte sin otro censo, ni drecho. Ante Pedro March, notario de Barcelona, a los 4 de diciembre de 1282.” F. Extracte del s. XVII: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Memorial de totes les directes, senyories, censos, taschas y altres coses pertanyents al priorat de San- ta Maria, f. 4r, ex A. Regest: “A III de desembre MCCLXXXII stabliment fet per lo prior de Nostra Senyora de Terrassa a Bernat de Fàbrica de dita vila de Terrassa de una pessa de terra plantada de oliveres y altres albres de divers gè- nero, la qual se té a directa senyoria per lo dit monestir y prior de Terrassa, y està situada dins lo terme del castell de Terrassa, en la parròchia de Sant Pere de Ègara, en lo lloc anomenat a ses Arenes. E affronte a sol ixent ab la riera 444 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

o arena anomenada de Matapera, a migjorn ab honor y marge de dit Bernat de Fàbrica, a ponent axí mateix en honor de dit Bernat de Fàbrica, y part en lo camí qui fou de Berenguer Sanla, quondam, y a cers part en honor de dit Bernat de Fàbrica y part en honor de la canonge de Barcelona, la qual pessa de terra fa a dit priorat de tots los fruyts de dita pessa de terra y dels fruyts de les oliveres la setena part fahelment y bé, com apar de dites coses ab la carta nombrada de noembre 9 y en poder de Pere March, notari de Barcelona.” [D]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex B. a. VENTALLÓ I VINTRÓ, J. El priorato, núm. 13, ex D. b. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 47, ex D. a. Pergamins del Priorat, núms. 107 i 108 (regest i escatocol), ex A1 i A. b. Pergamins de l’AHCT, núms. 9 i 10 (regest i escatocol), ex A1 i A.

Tot i que formalment A i A1 apareixen com a cartes partides, no hi ha encaix entre l’abecedari retallat a la part superior d’ambdós originals. De fet, ningú nega la possibilitat que l’altra part de les presumptes cartes partides anessin a parar als destinataris. En realitat, ens trobem davant de dos originals, sense que hi hagi cap indici que ens permeti destriar quin fou primer en el temps. Hem triat de manera convencional l’original A pel seu millor estat de conservació per tal de recuperar millor el text. L’original A1 és impecable, no presenta cap variant textual i el text és totalment idèntic. Sit omnibus notum quod nos ffrater Petrus de Clareto, prior domus Sancte Marie de Terracia, et conventus eiusdem domus laudantes et approbantes arbitrationem seu compositionem quam Petrus Ollarii, canonicus Barchinone, arbiter seu arbitrator atque amicabilis compositor a nobis dicto priore ex una parte, et a vobis Bernardo de Fabrica de villa Terracie ex altera, comuniter electus sub pena centum solidorum monete Barchinone de terno pronunciavit et fecit ab bonum et utilitatem nostri et vestri super peticionibus et questionibus que coram Petro de Pirariis, canonico Barchinone et officiali domini Barchinonense episcopi fuerunt a nobis dicto priore proposite et mote contra vos dictum Bernardum de Fabrica, ratione honoris infrascripti, et postea coram Guillelmo de Rosanis, canonico Barchinone, iudice delegato a dicto officiali, et subsequenter coram dicto Petro Ollarii iuxta tenorem predicte compositionis seu arbitrationis, damus et stabilimus de novo per nos et omnes successores nostros vobis dicto Bernardo de Fabrica et vestris et quibus velitis perpetuo ad bene colendum et meliorandum et ad habendum et tenendum omnique tempore in sana pace possidendum totum ipsum honorem cum olivariis et aliis arboribus diversorum generum et cum introitibus et exitibus suis et pertinenciis ac iuribus universis, quem vos habetis, possidetis et tenetis per nos et domum nostram predictam in termino castri de Terracia, in parrochia Sancti Petri de Egera, in loco vocato a ses Arenes. Et terminatur predictus honor ab oriente in riaria sive DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 445 arena vocata de Matapera, a meridie in alodio et in margine vestri, dicti Bernardi de Fabrica, ab occiduo similiter in alodio vestri dicti Bernardi et partim in via prope honorem qui fuit Berengarii Sanla quondam, a circi partim in alodio vestri dicti Bernardi et partim in alodio Canonice Barchinone. Iamdictum itaque honorem cum olivariis et aliis arboribus diversorum generum et cum introitibus et exitibus suis et pertinenciis universis vos et vestri et progenies atque posteritas vestra habeatis, teneatis et possideatis imperpetuum paciffice et quitie. In hunc scilicet modum quod vos et vestri detis nobis et dicto nostro monasterio de omnibus fructibus provenientibus de predicto honore et etiam de fructibus olivarum que sunt vel erunt in dicto honore septimam partem fideliter et non teneamini vos vel vestri dare nobis vel dicte domui nostre aliud agrarium nec etiam aliquem censum pro predicto honore, nisi tamen predictum agrarium. In hiis autem non proclametis neque faciatis vos vel vestri alium dominum, nisi tamen nos et successores nostros liceatque vobis et vestris post dies triginta ex quo in nobis et successoribus nostris faticati fueritis predictum honorem cum omnibus melioramentis que ibi feceritis vendere et impignorare sive alienare vestro consimili et vestrorum. Salvo tamen semper in toto predicto honore et pertinenciis suis iure et senioratico nostri et dicte domus nostre. Pro hiis autem donacione et stabilitacione habuimus et recepimus a vobis quindecim solidos monete Barchinone perpetue de terno, quos convertimus in bonum et utilitatem dicte domus nostre. Et ideo renunciamus exceptioni non numerate peccunie. Insuper promittimus vobis per nos et omnes successores nostros, quod predictum honorem cum omni melioramento quod ibi feceritis faciemus vos et vestros tenere, habere et possidere in pace perpetuo contra omnes personas. Et pro hiis complendis obligamus vobis et vestris omnia bona dicte domus nostre mobilia et immobilia quecumque sint et ubicumque. Et volumus quod, si aliqua instrumenta facta usque nunc super stabilimento vel venditione vel qualibet alia alienatione dicti honoris de cetero aparerent, sint cassa et absque ullo valore et quod non possint nobis vel vobis in aliquo prodesse vel obesse et quod hoc instrumentum stabilimenti sit firmum et stabile perpetuo et nobis et vobis. Preterea absolvimus, diffinimus et remittimus vobis et vestris perpetuo omnes petitiones et demandas quas contra vos faciebamus et facere possemus racione predicti honoris et ratione fructuum eiusdem vel ex quacumque alia causa usque in hunc presentem diem, sicut melius dici et intelligi potest ad vestrum vestrorumque 446 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES salvamentum et bonum intellectum. Ad hec ego dictus Bernardus de Fabrica laudans et approbans omnia supradicta et recipiens a vobis predictis priore et conventu predictum honorem in emphi- teosim ad agrarium supradictum promito vobis de fructibus dicti honoris et dictarum olivariarum dare et solvere dictum agrarium sub obligatione totius iuris quod habeo in dicto honore. Actum est hoc quarto nonas decembris anno Domini Mº CCº octuagesimo secundo. Sig+num Bernardi de Fabrica, qui hec laudo et firmo.* Testes huius rei sunt Guillelmus de Ruvira, presbiter, Salvator de Merola, clericus, et Iacobus de Amalvino. S+num Petri, prioris ecclesie Sancte Marie castri Terratie, qui hoc firmo.* S+num Andree, canonici Sancti Rufi.* S+num Durandi, canonici Sancti Rufi.* Sig+num Petri Marci, notarii publici Barchinone, qui hec scribi fecit et clausit cum literis rasis et emendatis in linea tercia, ubi dicitur “coram”, die et anno quo supra.

202

1283, març, 24 Bernat de Fàbrega, de la vila de Terrassa, allibera Ramon d’Arenes i el seu fill Guillem de moure qualsevol qüestió o demanda en contra d’ells per tot allò que fou dictat en dues sentències de Pere de Vallseca i Bernat de Palou. En concret, per la construcció d’unes cases en una honor que té per la casa de Santa Maria de Terrassa, a tocar de les cases on actualment els dos germans resideixen i que pertanyen a la canònica de Barcelona. Bernat de Fàbrega els allibera de la responsabilitat d’edificar aquestes cases i demana que, tal com s’ha dit a les sentències, els dos germans li restitueixin el greuge d’haver estat vint-i-vuit anys sense pagar el cens de dos parells de capons. Rep en concepte de restitució dos-cents cinquanta sous barcelonesos de tern. [A.] Original perdut. Carta partida segons ens indica R. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Bertran acòlit, 1283-1284, f. 11r. La nota està ratllada amb tres barres. Al marge esquerre indicació ABC de carta partida. [IX kalendas aprilis.] Ego Bernardus1 de Fabrica, ville Terracie, per me et meos deffinio, solvo atque in perpetuo remito tibi Raimundo de Arenis DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 447 et filio tuo Guillelmo et vestris omnem questionem et demandam quam contra vos proponere vel movere potueram usque in hanc diem in eo2 quod vos tenebamini mihi restituere et \ satisffacere, ∕ ut in duabus sententiis latis per Petrum de Vallessicca et Bernar- dum de Palaciolo, quod construeretis et \ edifficaretis ∕ domum vel domos in quibus3 vos et vestri residenciam faceretis in illo honore quem vos per me \ quondam ∕ tenebatis \ et tenere debebatis ∕ sub dominio domus Sancte Marie de Terracia iuxta illas domos vestras, in quibus vos nunc habitatis et residenciam continue facitis [sub dominio Canonice Barchinone.]4 De5 capitulo construccionis domorum predictarum et habitacionis predicte penitus vos et vestros salvo et delibero atque liberos et inmunes facio. Item in eo quare mihi in dictis sentenciis et per eosdem iudices \ predictos ∕ iudicatum fuit restitutio unius paris caponum, quos vos sessavistis mihi dare \ singulis annis pro censu honoris predicti ∕ per XX et VIII annos, et V solidos qui iudicati fuerunt \ per eosdem iudices ∕ racione restitucionis agrariorum fructuum honoris predicti \ de meo iure receptorum, ∕ et quare ex illis omnibus predictis est autem mihi satisfactum \ et restitutum ∕ ad voluntatem meam et sum inde a vobis bene paccatus. Renunciando omni excepcioni eorum predictarum non habitarum neque receptarum, facio inde vobis et vestris finem remissionem omni tempore de non petendo, sicut melius potest dici, et caetera, salvo tamen mihi et meis inperpetuum proprietate \ et dominio ∕ honoris predicti. Accipio a vobis pro hac [resti]tucione predicta CCL solidos Barchinone de terno. Testes Berengarius de Agello, Iacobus Scutifferi, Bernardus de Bagnariis. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació ratllat quod ego. 3. A continuació ratllat vos. 4. A continuació ratllat item. 5. A continuació ratllat quo.

203

1283, abril, 24 Bernat de Fàbrega estableix a Guillem d’Arenes i els seus una peça de terra que té per la casa de Santa Maria de Terrassa, al terme de Ter- rassa, a la parròquia de Sant Pere d’Ègara, prop del mas d’Arenes i d’unes cases pròpies. Afronta a llevant amb la riera de les Arenes i amb una tinença del mas de Serra, a migdia i a ponent amb una tinença del receptor que té pel donador. Es reserva el domini de la 448 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

casa [de Santa Maria de Terrassa]. Rebrà de la meitat del fruits sortints de l’esmentada peça una quarta part, i de l’altra meitat una cinquena part. De les oliveres, rebrà dues parts, i per Nadal un cens d’un parell de bons capons. Rep per la donació vint sous, dels quals els senyors han rebut el lluïsme. A. Original perdut. Carta partida segons ens indica R. Al dors molt probablement: “106” (1685-1717). A l’interior del “Legajo nº 6 de nº 101 al 120” a l’inici del s. XVIII. Encara es podia trobar el 9 de juliol de 1801 i el 4 de juny de 1815. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Bertran acòlit, 1283-1284, f. 16v. La nota està ratllada amb dues barres. Al marge esquerre indicació ABC de carta partida i una creu. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 106, ex A. Al marge esquerre: “Terraça. Arenas. Casa Gorchs. Vide.” Regest: “Stabliment fet per Bernat de Fàbrica a Guillem de Herenas de una pesa de terra cituada en lo terme de Sant Pera de Terraça, junt a las casas del mas Herenas, la qual se té per lo dit prior de Sant Pera de Terraça. Termina a sol ixent en la riera de Are- nas y part ab lo mas d’en Serra, a mitx dia y ponent ab honor que dit Arenas té allí, a tramuntana ab terras de dit Arenas, alous dels canonges de Barcelona. Ab pacte que de tots los fruits de dita pesa de terra un any pagàs la quarta part y l’altre any la quinta etiam de las olives y un parell de capons lo dia de Nadal. En poder de Bernat acòlit, notari de Terraça. 1283. C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del Reportorio, 106, ex B. Al marge esquerre: “Tarrassa. Arenas. Vide casa Forchs.” Regest: “Estable- cimiento hecho por Bernardo de Fábrica a Guillermo de Herena de una pieza de tierra sita en el término de San Pedro de Tarrasa. Linda a oriente con la riera de Arenas y parte con el manso de Serra; a medio y poniente con honor que dicho Arenas tiene allá y a cierzo con el terré de dicho Arenas, alodios de los canónigos de Barcelona, con pacto que de todos los frutos de dicha pieza de tierra un año pagase la quarta parte y el otro año la quinta también de las aceytunas y un par de capones por Navidad. Ante Bernardo acólito notario de Tarrasa en 1283.” [V]III kalendas madii anno Mº CCº LXXXº tercio. Ego Bernardus1 de Fabrica per me et meos dono et stabilio tibi Guillelmo de Arenis et tuis ad bene laborandum et meliorandum quandam peciam terre quam habeo et teneo per domum Sancte Marie de Terracia in terminio Terracie in parrochia Sancti Petri de Egra, iuxta mansum tuum de Arenis et domibus tuis. Affron- tat autem ab oriente in riaria de Arenis et in tenedone mansi de Serra, a meridie et ab occiduo in tua tenedone quam tenes per me, a circio in tua tenedone, alodio Canonice Barchinone, et in tenedone quam ibi tenes per me et per te. Quam quidem peciam terre tibi et tuis dono et stabilio tibi et tuis cum omnibus ingressibus et egressibus suis et cum terminis et affrontationibus suis et cum omnibus arboribus diversi generis et cum omnibus melioramentis, et caetera, salvo iure et dominio domus predicte et eius successo- DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 449 rum in omnibus, sub tali vero condicione quod tu et tui semper ea predicta per me et meos habeas, teneas et tu et tui dones inde semper mihi et meis de omnibus fructibus \ panis et vini ∕ quod Deus ibi dederit de medietate dictorum fructuum ﬁdeliter quartam partem et de alia medietate dictorum fructuum quintam partem, et de fructibus olivariarum que nunc ibi sunt et erunt duas partes, et singulis annis pro censu in festo Natalis Domini unum par caponum bonorum receptibilium. Ibi vero alios dominos vel baiulos, et caetera, [et dominum predictum et suos successores.] Et ego et mei erimus semper inde tibi et tuis legales, guarentes et deffensores contra omnes personas sub obligatione bonorum nostrorum, et caetera. Accipio a te pro hac donacione XX solidos de quibus domini2 habuerunt suum laudaysmum. Testes Petrus de Vallesicca, Iacobus Scutifferi, Berengarius de Agello, Raimundus de Salis, Guillelmus de Sancto Christoforo. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació ratllat habuerunt.

204

1283, juny, 2 Pere de Claret, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, ven a Arnau de Solà i els seus, per un any a partir de la pròxima festa de la San- ta Creu de maig, el delme de Sant Fruitós amb les seves primícies, que l’atorgant percep com és costum a tota la parròquia de Sant Fruitós. Promet protegir-lo durant aquest any. Els fidejussors són Pere Batlle i el seu fill Bernat, que obliguen els seus béns. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Bertran acòlit, 1283- 1284, f. 23r. No ha estat ratllat. [IIII nonas iunii.] Ego Petrus1 de Clareto, prior domus Sancte Marie de Terracia, per me et omnes successores meos vendo tibi Arnaldo de Solano et tuis, de isto primo festo Sancte Crucis madii ad unum annum completum, totum illud decimum \ Sancti Fructuosi ∕ cum suis primiciis, quem habeo et habere debeo et habeo consuetum habendi et percipiendi, in tota parrochia Sancti Fructuosi pro aliis preteritis annis. Que omnia predicta et singula decima predicta et primiciis competituris [...] habeas, teneas et percipias pro tua propria empcione et tanquam rem tuam propriam ad omnes volun- 450 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES tates faciendas. Promito te et tuos omnia predicta facere tenere in pace per totum hunc annum contra omnes personas. Fideiussores Petrus1 Baiuli et filius eius Bernardus,1 quisque nostrum pro toto et obligamus omnia bona nostra. Testes Iohannes2 de Vallesicca, Guillelmus de Solerio, Petrus Amati, Petrus Aguyoni. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. La I majúscula corregeix l’inici d’una p.

205

1283, juny, 10 Pere de Claret, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, reconeix a Pere Batlle que li ha retut comptes de forma certa i legal de tots els censos, rendes i agrers que li pertanyen per la batllia sobre tot el terme del castell de Terrassa que té per l’esmentada casa. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Bertran acòlit, 1283- 1284, f. 23v. La nota està ratllada amb tres barres. IIII idus iunii. Ego Petrus1 de Clareto, prior domus Sancte Marie de Terracia, confiteor et recognosco tibi Petro Baiuli et tuis quod venisti mecum ad certum et ad legale(m) compotum super omnibus exitibus, redditibus et proventibus, censibus et agrariis que usque in hanc diem habuisti et percepisti pro me et domo predicta et baiulie tue pertinentibus de toto termino castri de Terracia pro quibuslibet locis. Et, quia ex illis omnibus \ predictis ∕ pro te usque in hanc diem habetis et receptis esse a te mihi satisfactum ad voluntatem meam et sum inde a te bene paccatus, renuncio, et caetera, per me et omnes successores meos facio inde tibi et tuis finem de non petendis sicut melius potest dici, et caetera. Testes Andreas de Caneto, canonicus Sancti Rufi, Bernardus Ferrarii de Fabrica, Guillelmus de Sancto Christoforo, Bernar- dus Baiuli. 1. Nom amb indicació de ferma. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 451

206

1283, juny, 10 Pere de Claret, prior [de la casa de Santa Maria de Terrassa], reconeix que ha rebut de Bernat Batlle tres-cents cinquanta sous barcelonesos de tern, per raó de la rendició de comptes de la batllia de l’esmentada casa [en el terme del castell de Terrassa]. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Bertran acòlit, 1283- 1284, f. 23v. La nota està ratllada amb tres barres. [IIII idus iunii.] Ego Petrus1 de Clareto, prior predictis, conﬁteor et recognosco tibi Bernardo Baiuli et tuis me esse a te bene pacatus et contentus mee voluntati de omnibus illis CCCL solidis Barchinone de terno, quos tu mihi debebas et dare promisisti racione illius baiulie nostre de Terracia pro tibi. Et quia \ nos dedimus et concedimus ∕ ex illis dictis CCCL solidis esse a te mihi satisfactum ad voluntatem meam et sum inde a te bene paccatus, renunciando omni excepcioni non numerate peccunie per me et successores meos. Facio inde tibi et tuis ﬁnem de non petendis, sicut melius potest dici, et caetera. Testes predicti et Petrus Baiuli. 1. Nom amb indicació de ferma.

207

1283, desembre, 6 Pere Batlle i la seva esposa Gueraula donen al seu ﬁll Bernat Batlle i els seus el mas de Valloliva, que tenen per la casa de Santa Maria de Terrassa, i la resta de masos i honors que tenen per altres senyors, situats al terme del castell de Terrassa. Ho donen en concepte d’heretament i a títol de donació inter vivos. Mentre els atorgants visquin en seran senyors i, en cas de discòrdia, mantindran la meitat de tots els béns. Un cop morts, tot plegat retornarà al receptor, excepte cent sous barcelonesos de tern que es reserven per llurs ànimes i sepultures. En cas que un dels donadors mori abans que l’altre, qui sobrevisqui retindrà una quarta part de tots els béns. El receptor, a més, haurà de satisfer tots els deutes que hagin contret els atorgants. Gueraula manté tot el safrà que té al 452 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

mas de Rajadell i el podrà plantar allà on cregui convenient. Es reserven cinquanta sous per a Guillema, filla dels donadors. Pere Batlle reté, mentre visqui, les batllies de les cases de Sant Llorenç del Munt i de Santa Maria de Terrassa. Finalment, Guillem ret homenatge als seus pares. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Bertran acòlit, 1283- 1284, f. 52v. La nota no està ratllada. VIII idus decembris. Ego Petrus1 Baiuli et uxor mea Geralda per nos et nostros damus tibi Bernardo Baiuli, filio nostro, et tuis inperpetuum totum illum mansum nostrum de [Va]lle Oliva, quem habemus et tenemus per do[mum] Sancte Marie de Terracia, et omnes illos mansos et hono[res] nostros ubique nos habemus et habere d[ebemus] per quoslibet alios tenemus in toto termino castri de Terracia. Damus, etiam, tibi et tuis totum nos[trum] mobilem et superlectilia domus, que omnia predicta et singula tibi di[cto] Bernardo et tuis damus et tradimus pro tua propria hereditate2 paterna et materna et melioracione tua [titu]lo donacionis irrevocabiler inter vivos cum3 domibus, solis et superpositis, et cum omnibus se [debe]ntibus et habere debentibus et ad ipsos mansos et honores predictos pertinentibus et pertinere debentibus qualibet racione [rec]edendens de presenti tibi te tuis totum nostrum locum, et caetera. Sub tali vero condicione predicta tibi et tuis d[am]us, quod nos ambo insimul ita vivamus et maneamus, et nos simus semper domini et potentes de om[n]i donacione pre[dicta de] omnibus diebus vite nostre. Et si forte discordia inter nos evenerit, sit [...] in spacio XXXª dierum passificari non poterimus, laudo et consilio proborum hominum et amicorum nostrorum, \ revertemur ∕ integriter [m] edietate de [omne] donacione predicta. Quam dictam medietatem habeamus et teneamus nomine et [...] et racione usufructuaria de omnibus diebus vite nostre, et post hobitum nostrum omnia predicta penitus tibi et tuis revertantur. Salvis tamen nobis4 et retentibus nobis et nostris C solidis Barchinone de terno, quos nos in hanc donacionem retinemus ad omnes nostras voluntates faciendam ad hobitum nostrum pro anima et sepulturam nostram. Preterea, si forte aliquis nostrum obierit priusquam alteri, rema- nens vivens teneat quartam partem tocius donacionis predicte, ut superius continetur. Retineo etiam ego dicta Geralda totum illum meum saffranum mihi assignatum cum suis fructibus, quod habeo infra t[ermi]nibus mansi de Reyadelis predicti, ad omnes DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 453 meas voluntates faciendas, quod dictum saffranum [...]sendi sive removendi possim plantare5 sive ponere meis propriis expensis in qualibet [...] sive [...] ubique melius voluero infra tenedonis mansi et honorum predictorum. Retinemus etiam, quod tu tenearis de tuo proprio solvere omnia qualibet debita quod usque in hunc diem nos debemus aliquibus personis aliqua racione et etiam omnes iniurias in quibus nos tenemus restituere secundum Deum et formam penitencie aliquibus personis. [… Guillelme, filie nostre L solidos.] Retineo ego dictus Petrus omnes illas baiulias domus Sancti Laurencii de Monte et domus Sancte Marie de Terracia in vita mea, cum omnibus iuribus in ipsis mihi pertinentibus. [Et ut maiorem tibi firmitatem habendam, recipimus a te homagium manualem.]6 Testes Arnaldus de Abadia, Guillelmus de Sancto Christoforo. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació ratllat me. 3. A continuació ratllat domus. 4. A continuació ratllat nostris i escrit a sobre i ratllat retentis. 5. Signe d’abreviació –m, titllat. 6. Afegit al marge inferior del foli mitjançant una crida.

208

1283, desembre, 6 Pere Batlle encomana i lliura al seu fill Bernat Batlle tota la batllia que l’atorgant té per la donació de Pere, prior difunt de la casa de [San- ta Maria de] Terrassa. El receptor tindrà i gestionarà la batllia de forma lleial i en respondrà davant del prior de Santa Maria de Terrassa. L’atorgant jura que no manllevarà la batllia al seu fill. Bernat, a continuació, promet al seu pare administrar-la de la millor manera i jura que sempre la tindrà sense frau ni maquinació. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Bertran acòlit, 1283- 1284, f. 53r. La nota no està ratllada. [VIII idus decembris]. Ego Petrus1 Baiuli [dono,] comando et trado tibi Bernardo Baiuli, filio meo, in omni vita mea totam illam baiuliam meam integriter, quam habeo voce et racione donacionis Petri, prioris quondam domus de Terracia. Quamquidem baiuliam predictam cum omnibus se habentibus et habere debentibus tu nomine et racione [±4] teneas, percipias, leves et congreges et lavari facias bene et fideliter tamquam bonum et fidelem baiulum in omnia vita mea et quod tu tenearis de omnibus predictis respo[nd]ere et tradere 454 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES priori domus predicte de2 Terracia et de firma et legali fidelitate, sicuti melius ego te[n]eor [±4]dere domui et priori predicto et ut in instrumento donacionis predicte plenius continetur. [Et promito et iuro quod non possimus extrahere de tuo iure baiuliam predictam aliquo tempore.] Ego vero dictus Bernardus Baiuli predictis gra[ti]s suscipiens a vobis dicto Petro Baiuli, patri meo, hanc predictam comandam baiulie predicte et pro[mi]to eam bene et fideliter percipere et congregare et semper in omnibus predictis bene et fideliter m[±6] sine omni fraude, dolo et maquinacione inde remota. Et hec iuro3 atendere et complere. Testes [pre]dicti. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació ratllat un. 3. Verb amb indicació de ferma.

209

1284, febrer, 18 Pere Flamenc, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, defineix a Pere Batlle i els seus totes les qüestions i demandes que tenien sobre la intestia i eixorquia dels béns de la difunta Elisenda, filla de Pere Batlle, qui morí intestada i eixorca al mas de Valloliva, alou de l’atorgant. Un cop l’atorgant ha rebut tot allò que li pertocava pels conceptes esmentats, renuncia a qualsevol altra satisfacció. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Bertran acòlit, 1283- 1284, f. 72r. La nota està ratllada amb quatre barres. XII kalendas marcii. Nos Petrus1 Flameng, prior domus Sancte Marie de Terracia, per nos et per omnes successores nostros, diffinimus, solvimus atque in perpetuo remitimus tibi Petri Baiuli et tuis omnem questionem, demandam et accionem nostram et etiam omnium ius et quicquid iuris habemus et hinc debemus racione intestie et exorquie omnium bonorum Eligsendis, filie tue quondam, que decessit exorquia et intesta in tuo manso de Valle Oliva, alodio nostro. Et quia ex toto nostro iure et parte nobis competituro in omnibus bonis Eligsendis predicte racione intestie et exorquie predicte est a te nobis plenarie satisfactum ad voluntatem nostram et sumus inde a te bene paccati, renunciamus et tibi per nos et successores nostros facimus inde tibi et tuis finem et pa- DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 455 cem omni tempore de non petendis. Cedentes etiam tibi et tuis totum nostrum locum, ius, vim, raciones et acciones quantum in omnibus predictis et tanquam rem tuam propriam ad omnes tuas tuorumque voluntates libere faciendas, sicut melius potest dici, et caetera. Accipimus a te pro hac fine et remiscionem tot et tantis de bonis et rebus tuis et Eligsendis predicte2 quod est nobis a te satisfactum de omnibus predictis. Testes Arnaldus de Abadia, Philipus de Amigdelario, Petrus de Gonteriis, Guillelmus de Sancto Christoforo. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació signe d’abreviació –m, titllat.

210

1284, març, 18 Perpinyà de Canal, clergue, estableix dues peces petites de terra a Gui- llem Ferrer de Fàbrega i a la seva esposa Berenguera a [Sant An- dreu de Samalús]. Satisfaran [un cens] per la festa de Sant Feliu. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí XIII-6 (210 × 145 mm). Al dors: “[Du]as pesas de [...] en de Semalús” (s. XIV); “Ara [s d·en Torrent de Samalús.” (s. XVI); “Car- ta com en Fàbregas de Samalús [...]. Samalús.” (s. XVII); “Duas pessas las té en Torrent que [...] Fàbregas.” (s. XVII); “+ K En Torrents” (s. XVII); “Carta que mossèn Perpinyà de Canal fa establiment de dos peses de terra a Samalús.” (s. XVII). Encara hi ha més notes esvanides. El pergamí es troba en molt mal estat de conservació amb gairebé total pèrdua de text per esvaniment de la tinta. Hem provat de reconstruir el protocol i l’escatocol. Sit omnibus notum quod ego Perpinianus de Canali, clericus et presbiter, et omnes successores meos [...] concedo atque confirmo [...] stabilio tibi Guillelmo Fferrarii de Fabricha et uxori tue Berengarie [...] imperpetuum duas peciolas terre [...] in festo Sancti Felicis [...]. [...] [Actum est hoc] XV kalendas aprilis anno Domini M CC LXXXº IIIº. [S+num Perpini]ani de Canali, presbitero, qui hoc [firmo]. Testes huius rei sunt [Beren]garius Iohannis, Bernardus A[...]. Sig+num [Petrus] Thoselli, notarii publici Granullariorum pro rectore ecclesie eiusdem [ville, qui hec scribi] fecit et clausit die et anno prefixis. 456 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

211

1285, febrer, 15 Perpinyà de Canal estableix a Bernat, canonge, i els seus unes cases amb un cortal que té en franc alou a la sagrera de Santa Eulàlia de Corró Jussà, sota l’església. Confronten a llevant i migdia amb el carrer que va a l’església, a tramuntana amb unes tinences de Be- renguer de Samalús i Arnau de Coll i a ponent amb un alou propi. Haurà de pagar anualment un cens d’una quartera de forment pulcre segons la mesura de mercat de Granollers per la festa de Sant Feliu d’agost. No podran proclamar un altre senyor i queden reservats els drets de domini, senyoratge i fadiga. Rep cent sous per l’establiment. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-62 (290 × 170 mm). Al dors: “Cens” (s. xv); “Stabliment de cases [±5] subtus ecclesia quod [±5] de Sancta Maria Corró de una cortera de forment sobre una casa. Est in libro.” (s. XVI in.); “Nº 62” (s. xx); “1284” (Datació S. Cardús). Carta partida. a. Pergamins AHCT, núm. 11 (regest i escatocol), ex A. Sit omnibus notum quod ego Perpinianus de Canali per me et omnes successores meos gratis et spontanea voluntate dono et stabilio tibi Bernardo canonici et tuis sive cui volueris imperpetuum, ad hedificandum, construendum et meliorandum quasdam domos cum cortale eiusdem contiguo, quas pro libero et francho alodio habeo in sacraria Sancte Eulalie de Corrone Inferiori subtus ecclesiam. Sicut terminantur ab oriente et meridie in vico quo itur ad dictam ecclesiam, a circio in tenedonibus Berengarii de Samalucio et Arnaldi de Colle, ab occiduo in alodio meo. Predictas itaque domos et cortale eisdem contiguum sicut terminantur et concluduntur cum introitibus et exitibus suis cum ianuis, portis, liminaribus, superliminaribus, lignis, trabis, tegulis, foveis, cloas- cis, stillicidiis, lucernis, fenestris et omnibus aliis eisdem domibus et cortali pertinentibus et debentibus pertinere de celo usque in abissu dono et stabilio tibi et tuis imperpetuum, ad habendum et tenendum et meliorandum omnique tempore in sana pace possidendum, et cum hoc publico instrumento tibi et tuis perpetuo valituro induco te in corporalem possessionem. Sub tali forma et conditione quod hec pro me et quibus voluero teneas tu et tui et donetis michi et meis sive quibus volueris annuatim de censu in festo Sancti Felicis augusti unam quarteram frumenti pulcri et recipientis ad rectam mensuram fori Granullariorum inde vero alium censum non faciatis tu et tui neque alium dominum ibi pro- DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 457 clames, nisi me et successores meos sive quos voluero. Intelligatur tamen quod predictas domos non possis deteriorare imo tenearis ipsas meliorare, liceatque tibi et tuis post dies XXXª, ex quo in me et succesoribus meis sive quibus voluero faticati fueritis te vel tui presentem adquisitionem cum omni melioramento quod ibi feceritis, tu vel tui vendere et impignorare sive aliter alienare tuo consimili et tuorum, salvo semper iure, censu, dominio et senio- raticho mei et successorum meorum sive quibus voluero et fatica XXXª dierum. Accipio autem a te pro hac donacione et stabilimento centum solidos monete Barchinone de terno quos concedo habuisse et recepisse, et ideo renuncio exceptioni peccunie non numerate, et omni alii iuri, racioni et consuetudini quibus iuvari possem ad hec infringenda sive revocanda. De hac autem donatione et stabilimento ero tibi et tuis legualis, guarens, actor et deffensor contra cunctas personas, obligans pro hiis tibi et tuis omnia bona mobilia et immobilia, habita et habenda. Actum est hoc XVº kalendas marcii anno Domini Mº CCº LXXXº IIIIº. Sig+num Perpiniani de Canali, presbiteri, qui hoc firmo.* Testes huius rey sunt Natalis de Hulito, Bonanatus de Oliveres, Raymundus Ioffre et Guillelmus de Canali. Sig+num Petri Thoselli, notarii publici Granullariorum pro rectore ecclesie eiusdem ville, qui hec scribi fecit et clausit die et anno prefixis.

212

[1283-1285], març, 2 Ramon de Vilanova, ﬁll dels difunts Ramon de Vilanova i Guillema, ven al clergue Perpinyà de Canal una peça petita de terra que té al comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Genís [de l’Ametlla], a tocar de l’esmentada església. Afronta a ponent amb cases de Bernat Riera, a migdia amb el cementiri de l’església i a tramuntana amb un alou propi. Rep cinquanta sous en moneda barcelonesa de tern. El venedor jura l’acord i promet que no el contravindrà. De la mateixa manera, Blanca, esposa de Ramon de Vilanova, jura l’acord i promet que no el contravindrà per raons de dot o esponsalici. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí XIII-12 (290 × 170 mm). Al dors: “Carta de una pessa de terra en la segrera de la Amella, vuy en Muntada la poseheix.” 458 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

(s. XVII); “Nº III” (s. XVII); “D” (s. XVII). S’intueixen diferents probationes pennae afegides quan ja era coberta de llibre. El pergamí va ser reutilitzat com a coberta d’un llibret de la mida d’un quart. Els plecs realitzats i els retalls, així com els forats per a relligar-lo, han deixat senyals evidents. El més perjudi- cial fou el retall del marge dret del recto del pergamí, que va fer perdre part del text i, malauradament, també l’any del document. Per anàlisi contextual el situem en aquestes dates, moment en què Perpinyà de Canal, però sobretot Pere Tusell, notari de Granollers, van actuar.

Per a proposar una datació ens hem basat en la informació que es troba al dossier “Capellans de la parròquia de Sant Esteve de Granollers” que es conserva al fons de dossiers de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. A l’interior d’aquest dossier hi ha una llista fotocopiada titulada “Granollers. Sant Esteve. Rectorologi” extreta d’un original de l’Arxiu Diocesà de Barcelona. En aquest document es dóna com a cronologia de la rectoria de Miquel de Palou, en nom del qual Pere Tusell escriu el document, els anys 1283 a 1297. La proposta de 1283-1285 es dedueix de l’existència d’altres documents relatius a Perpinyà de Canal en aquestes dates. Es podria allargar fins a l’inici de 1286 pel fet que aquest any ja apareix un nou notari a Granollers, Guillem d’Ada, que constatem al document 216 d’aquesta edició. Els anys proposats, a més, corresponen a les dates extremes d’una datació segons l’estil florentí de l’Encarnació. Sit [omnibus notu]m quod ego Raymundus de Villanova, filius Raymundi de Villanova, et domine Guillelme, uxoris eius condam, gratis et spo[nt]anea voluntate vendo per me et meos [±7] per proprium et liberum et franchum alodium vobis Perpiniano de Canali, clerico, et vestris vel cui volueritis perpetuo quandam pe[ciol]am terre [±7] cum introitibus et exitibus et pertinenciis suis, quam per franchum alodium habeo et possideo in comitatu Barchinone, in parrochia Sancti Ge[nesii,] iuxta ecclesiam Sancti Genesii. Et terminatur predicta peciola terre ab oriente in domibus Bernardi Riarie, a meridie in cimiterio predicte ecclesie, ab [occiduo ±7] eam, a circio in alodio meo. Hanc autem vendicionem facio per me et meos de predicta peciola terre per franchum alodium vobis dicto Perpiniano de Canali [et cui ve]litis perpetuo, pure, libere et absolute et sine omni conditione et retentione, et sicut melius dici potest et intelligi ad salvamentum et bonum intellec[tum...] Extra predicta que vobis vendo de iure, dominio et posse mei et meorum eademque in ius dominium et posse vestri et vestrorum mitto et transffero irrevocabiliter [±7] in hiis in possessionem pleno iure tanquam in rem vestram propriam ad habendum et tenendum omnique tempore in pace possidendum, et ad omnem [tuam vo]luntatem inde libere faciendam sine contradiccione et impedimento mei et meorum et alterius persone. Et ex causa venditionis cedo vobis et quibus volueritis [omnia iu]ra, voces et acciones reales et personales seu mixtas et alias quascumque, que DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 459 mihi competunt et competere possunt et debent aliquo modo [±7] endo et contra quascumque personas et res racione eorum, quibus locis, iuribus, vocibus et accionibus meis predictis possitis vos et vestri uti et experiti [±7] et quocumque alio modo vobis placuerit in iudicio et extra iudicium, quemadmodum ego possem ante huiusmodi vendicionem et cessionem [±7] in hiis dominum et procuratorem in rem vestram propriam ad faciendum inde vestre libitum voluntatis per franchum alodium. Pro hac autem [acci]pi a vobis quinquaginta solidos monete Barchinone de terno, in quibus renuncio excepcioni non numerate peccunie. Renuncio etiam quantu[±7]buerint deceptis ultra dimidiam iusti precii et omni alii iuri et consuetudini contra hec repugnantibus, dando et remitendo vobis gratis et [±7]biliter inter vos si quid hec vendicio plus modo valet vel potest valere precio antedicto. Insuper convenio et promito vobis dictam vendicionem sal[±7]ma et legali eviccionem semper teneri, promitto contra omnes personas. Ad questionem vero si qua vobis vel vestris mota fuerit aliquo tempore in predictis in[±7] vel vestrorum recepta, promito pro vobis et vestris satisffacere et respondere cuilibet querelantis. Et in principio litis suscipiam [±5] honus litigi[s ±5]is in piis expensis a principio usque ad futurum vel vos aut1 vestri si velitis possitis ipsam eam agere et ducere per vos ipsos. Et hoc su[±7]. Ego enim ex certa sciencia remito vobis ex pacto necessitatem renunciacionis. Et si vos vel vestri elegeritis tractare causam in propria persona pro[mitto tibi restituere] expensas circa litem factas, et quicquid et quantum a vobis vel vestris fructum sit cum omni dampno et interesse, quod unquam vos vel vestros [±9] aliquid sustinere sive obtineatis in causam sive subcumbatis et creditur vobis et vestris super predictis plano et simplici verbo vestro nullo alio gener[±7] pro his complendis obligo vobis et vestris omnia bona mea mobilia et inmobilia tam habita quam habenda. Et ad mayorem cautelam promitto et iur[o per Deum et eius] sancta IIIIor Evangelia manibus meis corporaliter tacta predicta omnia et complere et inviolabi(li) ter observare, et nunquam in aliquo contravenire ali[qua raci]one. Ad hec ego Blancha, uxor dicti Raymundi de Villanova, gratis et ex certa sciencia laudans, approbans et confirmans vobis dicto Perp[iniano] et vestris perpetuo predictam vendicionem, quam predictus Raymundus de Villanova vobis fecit de predicta peciola terre cum pertinentiis s[uis ±5] quam nobis fecit de omnibus bonis pro cautione predicte vendicionis et predictis omnibus consenciens, prout hec melius et plenius supra[dicitur, sicut] melius dici vel 460 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES intelligi potest ad vestrum vestrorumque salvamentum et bonum intellectum, convenio et promitto vobis et etiam iuro per Deum et [eius sancta IIIIor Ev]angelia manibus meis corporaliter tacta, quod nunquam contra predicta vel aliqua de predictis veniam racione dotis mee et sponsalisii quam ha[±7] mei vel ratione iuris ipothecarum mearum vel alio modo. Immo quantum ad hec renuncio dicte doti mee et sponsalisio et iuri ypothe[carum, et auxilio se] natus consulti Velleyani et omni alii iuri et consuetudini pro me in hoc facientibus. Actum est hoc VIº nonas marcii anno Domini [±7] S+num Raymundi de Villanova predicti, s+num domine Blanche, predicte uxoris eius, qui predicta firmamus atque iuramus. Testes huius rey sunt Natalis de Hulit, Raymundus Mulnerii, Bonanatus de Puyada et Guillelmus de Canali, presbiter. Ego Petrus Thoselli, de mandato Michaelis de Palaciolo rectoris ecclesie Sancti Stephani de Granullariis notarii publi[ci], dicte auctoritate domini regis hoc scribi feci et signum aposui SS die et anno prefixis. 1. A l’original autem.

213

1285, desembre, 10 Abril Morot, ciutadà de Barcelona, ven a Guillem de Paradella, de la pa- rròquia de Sant Joan de Matadepera, la tasca i tot el domini sobre tres peces de terra que té per ell Mateu de Comelles a l’esmentada parròquia i que són de la casa de Sant Llorenç del Munt. Tam- bé li ven tota la seva part d’un camp que té Mateu en un lloc anomenat “Cochono” i que pertany a la casa de Sant Llorenç del Munt. Aquest camp confronta a llevant amb una tinença del mas de Paradella, a migdia amb una de Mateu de Comelles, i a ponent i tramuntana amb una altra del mas del comprador. També li ven la tasca d’una peça de terra i tot el domini que tenen els hereus del mas Escaiola a l’esmentada parròquia, en el lloc anomenat Coll de sa Darguila, i que és de la casa de Sant Llorenç del Munt, a més de la tasca d’una altra peça de terra i tot el domini, que tenen els hereus del mas de Daví a la mateixa parròquia, i que també és de la casa de Sant Llorenç del Munt. El venedor traspassa juntament amb les terres al comprador tots els seus drets, domini i possessió. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 461

Es reserven tots els drets de Sant Llorenç del Munt. Rep cinquanta sous, lliures dels drets del senyor. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-27 (290 × 210 mm). Al dors: “78” (s. XVI). El document té encara les restes d’un cordill penjant al marge inferior esquerre que devia sostenir algun tipus de segell o estava lligat amb un altre document. a. Pergamins AHCT, núm. 12 (regest i escatocol), ex A. Sit omnibus notum quod ego Aprilis Morot, civis Barchinone gratis ac spontanea voluntate et ex certa sciencia vendo per me et meos tibi Guillelmo de Paradella, de parrochia Sancti Iohannis de Matadepera, et tuis et quibus velis perpetuum tascham et totum ius ac dominium que habeo et accipio et habere ac accipere debeo in illis tribus peciis terre et pertinenciis earundem, quas Matheus de Comellis per me tenet in dicta parrochia et ego ipsas teneo per domum Sancti Laurencii de Monte. Item vendo tibi et tuis perpetuo totam meam partem et totum ius ac dominium que habeo et accipio et habere ac accipere debeo in quodam campo et suis pertinenciis quem dictus Matheus similiter per me tenet in dicta parrochia in loco vocato Cochono, et ego ipsum similiter teneo per dictam domum Sancti Laurencii de Monte. Sicut confrontatur dictus campus ab oriente in tenedone mansi tui de Paradella, a meridie in tenedone dicti Mathei de Comellis, ab occiduo et circio in tenedone dicti mansi tui. Item vendo tibi et tuis et quibus velis perpetuo tascham et totum ius ac dominium que habeo et accipio et habere ac accipere debeo in quadam pecia terre et suis pertinenciis, quam heredes mansi de Scaiola per me tenent in dicta parrochia, in loco vocato Colle de sa Darguila, et ego ipsam teneo per dictam domum Sancti Laurencii de Monte. Vendo etiam tibi et tuis et quibus velis perpetuo tascham et totum ius ac dominium que habeo et accipio et habere ac accipere debeo in quadam pecia terre, quam heredes mansi de Davi tenent per me in dicta parrochia et ego ipsam teneo per dictam domum Sancti Laurencii de Monte. Hanc autem venditionem facio tibi et tuis et quibus velis de predictis omnibus pure, libere et absolute sicut melius dici et intelligi potest ad tuum tuorumque salvamentum et bonum intellectum. Extrahens hec omnium de iure, dominio et posse mei et meorum, eadem omnia in ius dominium et posse tui et tuorum mito1 et transffero irrevocabiliter simul cum omnibus meis locis, iuribus, vocibus et actionibus, realibus et personalibus, michi in hiis competentibus et competituris, que tibi et tuis cedo. Et cum hoc publico instrumento perpetuo valituro induco te de 462 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES predictis omnibus in corporalem possessionem pleno iure tanquam in rem tuam propriam ad habendum et tenendum atque in sana pace omni tempore possidendum et ad omnem tuam tuorumque immo libere faciendam sine retencione et contradiccione mei et meorum vel alterius persone. Salvo tamen in omnibus iure et dominio dicte domus Sancti Laurencii. Pro hac autem vendicione concedo a te habuisse et recepisse numerando quinquaginta solidos monete Barchinone de terno quitios a iure domini, de quibus bene paccatus sum ad meam voluntatem. Unde renuncio excepcioni peccunie non numerate et doli, dando et irrevocabiliter cedendo tibi et tuis siquid hec vendicio plus valet vel potest valere precio antedicto. Insuper promito tibi et tuis salvare dictam vendicionem et esse legalis, guarens, auctor et defensor contra omnes personas atque tenebor tibi et tuis de firma et legali eviccione. Ad questionem vero si qua tibi vel tuis mota fuerit aliquo tempore in predictis statim a monicione tui vel tuorum recepta, promito pro te et tuis satisfacere et respondere cuilibet querelanti et ante litis contestacionem in me suscipiam honus litigis et agam causam meis propriis sumptibus a principio litis usque in finem. Verum si tu vel tuis magis elegeritis in propria persona tractare causam promito tibi restituere expensas circa litem factas et quicquid a te vel tuis evictum fuerit sive obtineatis in causam sive subcumbatis cum omni etiam interesse. Et pro hiis omnibus complendis ac firmiter atendendis obligo tibi et tuis omnia bona mea mobilia et inmobilia habita et habenda. Ne vero ego possim vel possit aliqua persona nomine meo unquam contra presentem vendicionem venire vel eam inirritum revocare scienter et consulte et ex certa sciencia renuncio quantum ad hec legi que subvenit deceptis ultra dimidiam iusti precii et omni alii cuilibet iuri, racioni et consuetudini contra hec repugnantibus. Actum est hoc IIIIº idus decembris anno Domini Mº CCº octuagesimo quinto. S+num Aprilis Morot, predicti, qui hec laudo et firmo. Testes huius rei sunt Iohannes Vicarii, Nicholaus de Rocha et Simon Be- rengarii, fusterius. + Ego frater Raimundus, Dei gratia abbas Sancti Laurencii, subscribo salvo yure monasterii nostri in omnibus.* Sig+num Berengarii Lupeti, notarii publici Barchinone, qui hec scripsit et clausit cum literis rasis et emendatis in linea tercia, ubi dicitur “partem et totum”, die et anno quo supra. 1. a continuació repetit mito. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 463

214

1286, agost, 6 Astruc Cresques dóna a Astruc de Camprodon i els seus els drets sobre els seixanta-tres sous en moneda barcelonesa de tern i l’interès derivat del deute que Pere de Fontanet i la seva esposa Guille- ma, de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda, tenen contret amb l’atorgant. Li traspassa la carta pública on consta el deute i l’institueix com a senyor i procurador d’aquest deute. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí XIII-7 (150 × 100 mm). Al dors: “Mogoda” (s. XVII). Sit omnibus notum quod ego Astruchus Cresches dono et cedo tibi Astrucho de Camporotundo et tuis omnia mea loca, iura, voces et acciones reales et personales in illo debito sexaginta trium solidorum monete Barchinone de terno et lucro eorum, quod debitum et lucrum Petrus de Fontaneto et uxor eius Guillel- ma, de parrochia Sancte Perpetue de Mogoda, michi debent cum carta publica quam cartam tibi de presenti trado, dono et cedo cum omnibus meis locis, iuribus, vocibus1 et accionibus, realibus et personalibus. Instituens inde te dominum et procuratorem in rem tuam propriam sic quod tu et tui possitis uti, agere, exercere et experiri in iudicio et extra in curia et extra adversus cunctos debitores et rationes et bona eorum quemadmodum ego facere possem ante huiusmodi cessionem. Intelligatur tamen quod pro hac donacione et cessione non tenear tibi de eviccione. Actum est hoc VIIIº idus augusti anno Domini Mº CCº LXXXº sexto. ʣʲ ʺʸʣʠ ʤʣʥʢʰʥʡ ʤʣʥʮ ʹʷʹʸʷ ʷʥʸʺʹʠ.2 Testes huius rei sunt Arnaldus de Aguyo, Ferrarius de Colle et Bonusiuda Adreti. Sig+num Bernardi de Caderita, notarii publici Barchinone, qui hec scribi fecit et clausit die et anno preﬁxis. 1. A l’original vocibimus. 2. Traducció de les signatures proporcionada pel Dr. Joan Ferrer Costa de la Universitat de Girona per a l’edició de 2012: “Astruc Cresques, reconeix. Bonjudà Adret, reconeix.” 464 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

215

1286, novembre, 6 Perpinyà de Canal, clergue, estableix a Bernat de Palau i la seva esposa Elisenda, de la parròquia de [Santa Eulàlia de] Corró de Baix, una casa amb passadís que ell té en franc alou a la parròquia de Santa Eulàlia de Corró de Baix. Confronta a llevant amb la casa d’en Canonge, alou de l’esmentat Perpinyà, a migdia amb el carrer que duu a l’església, a ponent amb un altre carrer públic i a tramuntana amb el celler d’Arnau de Coll. Es fixa un cens anual que s’ha de pagar per la festa dels sants Pere i Feliu d’agost d’una quartera de forment bo més el seu complement, segons la mesura de Granollers. Rep set sous en moneda barcelonesa de tern. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-63 (230 × 200 mm). Al dors: “Carte de unes cases de Coró que fan Iª quartera de forment” (s. XVI); “Tin li fo” (s. XVI); “Una quartera” (s. XVII); “Carta vella de mossèn Perpiñà de Canal, clergue y benificiat de Sancta Maria de l’Amella, fa establiment de huna casa de mos- sèn Bernat de Palau de Corró Jussà ab sens de una quartera de forment. Iª quartera forment. Corró Jussà. Una carta XV, 15 sous.” (s. XVII); “Nº 63” (s. XX); “1287” (Datació S. Cardús). Carta partida. a. Pergamins AHCT, núm. 14 (regest i escatocol), ex A. La data proposada és 6 de novembre de 1287 i en el text de l’escatocol editat es transcriu “VIIº”. Sit notum omnibus quod ego Perpinianus de Canali, clericus, gratis et ex certa sciencia per me et omnes meos presentes atque futuros dono et stabilio tibi Bernardo de Palacio et uxori tue Eligssendi de parrochia de Corroni Inferior et vestris et quibus volueris inperpetuum ad bene meliorandum et non deteriorandum unam domum cum suis pertinenciis \ et cum androna ∕ quam habeo per franchum alodium in [parrochia] Sancte Eulalie Corroni Inferior. Sicut terminatur ab oriente in domibus de·n Canonge alodio meo, a meridie in carraria publica qua itur ad ecclesiam, ab occiduo in alia carraria publica, a circio in cellario Arnaldi de Colle. Iamdictam itaque domum \ cum androna ∕ ex abisso usque ad celum sicut terminatur et fexuriatur et concluditur cum introitibus et exitibus suis usamenti \ et ademprivis ∕ eis pertinentibus, parietibus, tectis, fundamentis, solis et suprapositis, ianuis, carri- gamentis et cum omnibus aliis ad dictam domum pertinentibus et pertinere debentibus, sicut melius ego habeo et habere debeo et teneo per me et omnes successores meos, dono et stabilio vobis et vestris et quibus melius volueritis in perpetuum. Et cum hoc publico instrumento perpetuo valituro induco inde vos et vestris in corporalem possessionem ad habendum, tenendum omnique DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 465 tempore in pace possidendum sub tamen tali pacto quod vos et vestri predictam domum pro me et successoribus meis teneatis et quod donetis mihi et \ meis ∕ successoribus annuatim semper in festo Sanctorum Petri et Felicis augusti pro censu inde exeunte unam quarteriam frumenti boni et receptibilis cum suo complemento ad rectam mensuram Granullariorum. Inde vero nullum alium censum aut usatichum donetis vel faciatis mihi neque successoribus meis iamdictam unam quarteriam frumenti cum suo complemento, ut supradictum est. Ibi vero alios dominos minime faciatis vel proclametis nisi me et successores meos. Et ego per me et omnes successores promito vobis quia faciens vos et vestros semper predictam domum cum omnibus melioramentis que ibi feceritis perpetuo facere tenere et habere in pace contra omnes personas, et teneri inde vobis et vestris ex hoc stabilimento de firma et legali eviccione sub obligacione omnium bonorum meorum mobilium et inmobilium habitorum et hab[endorum …]onem, adquisicionem cum omnibus melioramentis quem ibi feceritis vendere et alienare vestro consimili et vestrorum postquam in me et successores meos fueris facticati spacio XXXª dierum. Salvo tamen predicto censu et dominio mei et successorum meorum. Quod hac autem donacione et stabilimento habui et recepi a vobis septem solidos Barchinone de terno super quibus quare a vobis bene paccatus sum ad meam voluntatem, renuncio excepcioni non numerate peccunie et [±3] iuri racioni et consuetudini contra hec repugnantibus. Actum est hoc VIIIº idus novembris anno Domini Mº CCº LXXXº VIº. Sig+num Perpiniani de Canali, predicti, qui hoc firmo. * Testes huius rey sunt Bartholomeus de Podio, Berengarius de Meserata et Petro Lobet. S+ Guillelmi de [Ada], notarii publici Granullariorium pro rectore ecclesie eiusdem ville, que hec scribi fecit et clausit, cum literis appositis in linea IIª, ubi dicitur “et cum androna”, [et in IIIIª linea,] ubi dicitur “cum androna”, et in alio loco in eadem linea, ubi dicitur “et ademprivis”, et in linea [VIIIª, ubi] dicitur “meis”, et cum rasis et emendatis in linea XIIIª, ubi dicitur “liceatque vobis et vestris” [die et] anno prefixis. 466 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

216

1287, abril, [14-15] Ramon, abat de la casa de Sant Llorenç del Munt, i Pere Flamenc, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, conjuntament, deﬁneixen a Jaume d’Arenes i els seus els drets que els pertocava per raó d’eixorquia dels béns del difunt germà del receptor. Els atorgants reben per aquesta remissió vint-i-cinc sous i dues lliures i mitja de safrà. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cris- tòfor, 1287-1288, f. 2v. La nota està ratllada amb dues barres.

L’assentament ha perdut part del text del marge esquerre del foli i la datació ha de correspondre als dies XVIII o XVII de les calendes de maig, és a dir, als dies 14 i 15 d’abril, després de comprovar les dates dels assentaments anterior i posterior conservades i llegibles. La data també correspon al moment en què inicià la regència de l’escrivania de la vila de Terrassa el notari Guillem de Sant Cristòfor, tal com s’indica dos assentaments abans del que transcrivim aquí. Nos, Raimundus,1 Dei gratia abbas domus Sancti Laurencii de Monte, et Petrus1 Flamench, prior domus Sancte Marie de Te- rracia, nos ambo [in]simul, per nos et omnes successores nostros diffinimus et solvimus tibi Iacobo de Arenis et tuis in perpetuum totam partem et totum ius [et] quicquid iuris habemus et habere debemus et nobis conpetit et competere debet et possunt \ racione exorchie ∕ in omnibus bonis mobilibus ubique [±5] de Arenis, frater tuus quondam, ad hobitum suum habebat et habere \ debebat ∕ 2 ac etiam tenebat et possidebat aliqua racione [±4] quare ex illis omnibus bonis predictis est a te nobis racione exorquie dicti bene satisfactum ad voluntatem nostram et [sum]us inde a te bene paccati, per nos et omnes3 successores nostros cum hoc publico et semper valituro instrumento fa[cimus] inde tibi et tuis finem et pactum omni tempore de non petendis, sicut melius potest dici, et caetera. Cedendo de presenti [tibi et tuis] totum nostrum locum, ius, vim, raciones et acciones nostras quantum in omnibus supradictis, tanquam in rem vestram propriam. [Ac- cipimus] a te pro hac fine et remissione XX et V solidos et duas libras \ mediam ∕ saffrani. Testes Arnaldus de Insula, capellanus Terracie, Guillemus Mosterolli, Bernardus de Rogada.4 1. Nom amb indicació de ferma. 2. Escrit a sobre deberat. 3. A continuació ratllat exce. 4. Els dos darrers testimonis foren assentats per una mà diferent, potser la de Guillem de Sant Cristòfor mateix? DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 467

217

1287, abril, 30 Pere Flamenc, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, conﬁrma i concedeix a perpetuïtat a Colomer i els seus una peça de terra, que té en franc alou al lloc anomenat “Avones”. Afronta a llevant amb la riera de Guerau, a migdia amb una tinença de Pere Vidal, a ponent amb una d’Abadia i a tramuntana amb una altra de Pere Vidal. El receptor, com que ja hi ha viscut i l’ha tinguda durant molt temps, haurà de satisfer anualment la tasca i un cens per Nadal d’una gallina. Rep cinc sous. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cristòfor, 1287-1288, f. 5v. La nota està ratllada amb dues barres. El full del capbreu ha perdut un fragment que afecta el marge esquerre d’aquest assentament, de manera que a sis de les nou línies que el componen hi manquen els primers mots. [Pridie kalendas madii.] [N]os Petrus Flameng, prior domus Sancte Marie de Terra- cia, per nos et nostros successores, laudamus et concedimus [tibi ±3] de Columbario et tuis in perpetuum quandam peciam terre, quam habemus per alodium franchum et liberum [in loco] voca- to Avones. Affrontat ab oriente in riaria de Gerallis, a meridie in tenedone P[etri Vita]lis, ab occiduo [±6]ia de Abadia, a circio in tenedone dicti Petri Vitalis. Quam quidem dictam peci[am] terre tibi et tuis laudamus [et conced]imus cum ingressibus et egressibus suis et cum terminis et affrontacionibus suis et cum omnibus [me]lioramentis, et caetera. [±6] omnes tuas tuorumque voluntates faciendas, sicut melius potest dici, et caetera. Et sicut tu [et] tui longo et long[issi]mo tempore habuisti[s] et convi(vi)stis, dabis semper nobis de omnibus fructibus ﬁdeliter tascham ad morem terre et singulis annis pro censu [in] festo Natalis Domini unam gallinam. Accipimus a te V solidos. Testes Bernardus Baiuli, Arnaldus de Cute, Guillelmus [±5].

218

1287, juliol, 3 Pere Flamenc, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, reconeix que ha rebut de Pere de Ginestar i els seus els quaranta sous barcelo- 468 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

nesos de tern que Bertran Buixó, canonge de Sant Ruf, li havia demanat en comanda. L’atorgant defineix a Pere de Ginestar i li promet que tant ell com l’esmentada casa el defensaran contra qualsevol persona, inclòs l’abat de Sant Ruf i el prior de la casa de Lleida. Així mateix, l’atorgant obliga tots els seus béns i els de la casa de Terrassa. El fidejussor és Jaume Escuder. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cris- tòfor, 1287-1288, f. 15v. La nota està ratllada amb dues barres. V nonas iulii. Nos Petrus1 Flameng, prior domus Sancte Marie de Terra- cia, confitemur et recognoscimus2 tibi Petro de Ginestaro et tuis quod cu(m) dedisti et numerando tradidisti illos XL solidos barchinonenses de terno, quos Bertrandus Buxoni, canonicus noster Sancti Rufi, comendavit et penes te deposuit, de quibus facio tibi et tuis finem de non petendis, sicut melius potest dici, et caetera. Promitimus etiam tibi et tuis quod, si forte dominus abbas Sancti Rufi vel prior domus Sancti Rufi Ylerde \ vel aliqua alia persona ∕, unquam tibi sive tuis aliquam moverit questionem vel demandam, erimus semper tibi et tuis legales, guarentes, auctores et deffensores contra omnes personas et servabimus semper te et tuos [...] et obligamus omnia bona nostra et domus nostra de Terracia [...] tibi et tuis. Fideiussorem Iacobum Scutiferi, quisque nostra et obligamus omnia bona nostra. Testes Andreas de Caneto, Petrus Aguyoni. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A la nota confiteor et recognosco.

219

1287, juliol, 16 Pere Flamenc, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, concedeix a perpetuïtat a Guillem d’Illa i el seu ﬁll Andreu dues peces de terra, que té en franc alou, situades al costat del mas de Ramon de Pla d’Olzina. Afronten a llevant amb una tinença del mas de Sot i amb les Arenes, a migdia amb un camí i amb una tinença de Bernat Adei i de Guillem de Bruguera, a ponent amb el camí públic de Matadepera i a tramuntana amb una tinença del mas de Pla. Els receptors tindran les dues terres i les treballaran, a condició que satisfacin anualment la tasca de tots els fruits, com és costum de la terra. L’atorgant rep vuit sous. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 469

[A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cris- tòfor, 1287-1288, f. 16v. La nota està ratllada amb quatre barres. [XVII kalendas augusti.] Nos, Petrus1 Flameng, prior domus Sancte Marie de Terra- cia, per nos et successores nostros, laudamus et concedimus tibi Guillelmo de Insula et ﬁlio tuo Andree et vestris in perpetuum ad bene laborandum et meliorandum illas duas pecias terre, quas per alodium franchum et liberum habemus, loco vocato iuxta manso Raimundi de Plano de Ulzina. Affrontant ab oriente in tenedone mansi de Suto et in Arenis, a meridie in carraria et in tenedone Ber- nardi Adey et Guillelmi de Bruguera, ab occiduo in camino publico de Matadepera, a circio in tenedone mansi de Plano. Quasquidem dictas duas pecias terre cum omnibus arboribus diversi generis vos et vestri habeatis et teneatis ad omnes vestras voluntates faciendas, sicut melius potest dici, et caetera. Et sicut melius vos et vestri predicti pro nobis et domo predicta habuistis et tenuistis, donatis semper nobis et domui predicte de omnibus fructibus quos Deus ibi dederit ﬁdeliter tascham ad consuetudinem terre. Accipimus a vobis VIII solidos. Testes Andreas de Molendinis, Philipus de Sancto Christoforo, Bartolomeus de Vallibus. 1. Nom amb indicació de ferma.

220

1287, juliol, 25 Fra Pere Flamenc, prior del monestir de Santa Maria de Terrassa, amb el consentiment de la seva comunitat, estableix a Berenguer de Fonollet, ﬁll del difunt Arnau de Fonollet, de la parròquia de Sant Pere d’Ègara de Terrassa, i els seus un tros de terra amb arbres i un molí amb els recs, que travessa el torrent de Bossegai que mena a la riera que va de Terrassa vers Rubí. Aquest tros, que el receptor i els seus antecessors el tenen des de fa temps i en paguen l’agrer i la tasca, es troba sota el mas Fonollet, que té l’esmentat Berenguer pel senyor rei. El tros confronta a llevant amb la riera de Rubí, a migdia amb la tinença que tenen els hereus de Guillem de Santfe- liu pel monestir de Sant Cugat del Vallès, a ponent amb la tinença que Jaume Canals té pel monestir de Sant Llorenç [del Munt] i a 470 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

tramuntana amb una de les pertinences del mas de Fonollet, que el susceptor també té pel senyor rei. Haurà de satisfer l’agrer que es derivi del blat i les moltures, i la tasca. El prior allibera Berenguer de les tasques impagades i els desacords que havien existit entre les parts. No podrà proclamar altre senyor i haurà de respectar els trenta dies de fadiga si vol alienar els béns, es reserven sempre l’agrer i els drets i domini del senyor. Berenguer de Fonollet promet que no contravindrà l’acord. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-28 (400 × 280 mm). Al dors: “I” (s. XVI); “Terrassa. 64” (s. XVI); “146” (1685-1717); “Carta del molí de Fenollet” (s. XVII); “1287” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo 8º de nº 141 a 160” a l’inici del s. XVIII. El pergamí està afectat per la humitat i diferents estrips als marges esquerre i dret. El marge esquerre, a la part inferior, també està una mica rebregat. Carta partida. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 146, ex A. Al marge esquerre: “Fonollet. Tarraça.” Regest: “Precari y nou establiment fet per lo prior de Tarraça a Berenguer de Fonollet de una pessa de terra y molí y lo camp de hont va l·aygua a dit molí segons lo torrent de Boceda divideig lo dit tros de terra del rech fins al camí que discorre de Tarraça envers Robí. Termina a sol ixent ab ort. Ab pacte que per les ditas cosas age de fer y prestar dret de agrari y tasca. En poder de Barthomeu March, notari de Barcelona, a 8 de les kalendas de agost 1287.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del Reportorio, 146, ex B. Al marge esquerre: “Fonollet. Tarrasa.” Regest: “Precario y nuevo establecimiento hecho por el prior de Tarrasa a Berengario de Fonollet de una pieza de tierra y molino en el campo, por el que va el agua al molino conforme el torrente de Boceda divide el trozo de tierra de la acequia hasta al camino que va de Tarrasa a Robí. Linda a oriente con huerto. Con pacto que por las dichas cosas haya de hacer y prestar dominio de agrario y tasca. Ante Bar- tolomé March, notario de Barcelona, a 5 de las calendas de agosto de 1287.” a. Pergamins Priorat, núm. 109 (regest i escatocol), ex A. b. Pergamins AHCT, núm. 13 (regest i escatocol), ex A. Sit omnibus notum quod nos ffrater Petrus Flamench, prior domus Sancte Marie de Terracia, de assensu consilio et voluntate fratrum eiusdem domus laudamus, aprobamus, concedimus et confirmamus atque damus et stabilimus tibi Berengario de Fo- nolleto, filio Arnaldi de Fonolleto quondam, de parrochia Sancti Petri de Egra de Terracia, et tuis perpetuo ad meliorandum et ad habendum et tenendum omnique tempore in pace possidendum quendam trocium terre cum arboribus diversi generis et molendino quod ibi hedificasti et regguis et capud regguis ipsius molendini et introitibus et ex[itib]us suis et per[tinen]ciis, sicut torrens de Bossegay dividit hunc trocium terre usque in riaria que discurrit de Terracia versus Rubi. Quem trocium terre tu et tui antecessores longe tempore per nos et dictam nostram domum, cuius est DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 471 alodium, tenuistis ad agrarium, tascham in dicta parrochia subtus mansum tuum de Fonolleto, quem tenes per dominum regem. Sicut terminatur dictus trocius terre cum molendino ibi hedificato ab oriente in dicta riaria que discurrit versus Rubi, a meridie in tenedone heredum Guillelmi de Sancto Felice, quam tenent per domum Sancti Cucuphatis Vallensis, ab occidente in tenedone quam Iacobus de Canalibus per domum Sancti Laurencii tenet, a circio in residuo tua tenedone [±5] de pertinenciis dicti mansi de Fonolleto, quem tenes per dominum regem. Iamdictum itaque trocium terre cum arboribus [diversi] generis et molendino quod ibi hedificasti et introitibus et exitibus suis et pertinenciis prout superius terminatur et affrontatur, tu et tui [±4] habeatis et possideatis imperpetuum pacifice et quiete. In hunc modum quod de omnibus expletis panis et vini que Deus in dicto trocio terre de [±5] de omni blado, lucro et multura que dictum molendinum fecerit sive lucratum fuerit, tribuatis tu et tui nobis et dicte domui dictum agrarium consu[etum,] scilicet tascham fideliter et nisi hanc tascham nullum alium agrarium, questiam, toltam, censum, ser[vicium ±25]cere aliquo tempore pro dicto trocio terre et molendini ibi hedificato, nec etiam de arboribus [diversi generis] que ibi sunt vel fuerint, nullam partem teneamini tu vel tui dare aut facere nobis [±5] gratis et ex [certa sciencia per nos] et omnes successores meos in dicta domo diffinimus, absolvimus et remitimus tibi et tuis imperpetuum omne agrarium [±5]d nobis et nostre domui tu vel tui cessastis prestare de dicto trocio terre et quascumque questiones q[±10]mandas racione dicti [±7] possemus contra te vel tuis usque in hodierno die opponere vel movere sicut melius dici et intelligi potest ad tuum tuorumque salvamentum et bonum intellectum. In hiis autem non proclametis neque faciatis tu vel tui alium dominum, [nisi] tamen nos et successores nostros liceatque tibi et tuis post dies XXXª ex quo in me et priore dicte domus faticati fueritis presentem adquisicionem et omnia melioramenta que tu vel tui ibi feceritis vendere, impignorare, stabilire et alienare consimilibus vestris, salvo dicto agrario et iure et dominio [±5] dicte domus nostre. Insuper convenimus et promitimus tibi per firmam stipulationem et sub obligatione omnium bonorum dicte domus quod presentem adquisicionem et omnia melioramenta que tu vel tui ibi feceritis faciemus te et tuos per[petuo habere, te]nere et possidere in pace contra omnes1 personas. Actum est hoc octavo kalendas augusti anno Domini millesimo CCº LXXXº septimo. 472 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

S+num Petri Flamench, prioris Terracie, qui hoc laudo et firmo.* S+num Andree, canonici Sancti Rufi.* Sig+num Guillelmi, (pres)biteri, canonici Sancti Ruphi.* S+num Berengarii de Fonolleto, predicti, qui predicta omnia et singula eisdem consenciens laudo, aprobo et confirmo, et promito ea firma habere et observare et nunquam in aliquo contravenire aliqua ratione. Testes huius rei sunt Petrus Aguyoni, clericus de Terracia, Bernardus, baiulus dicte domus, Guillelmus de Fabrica ex dicta parrochia, et Bonanatus de Matha, pelliparius de Barchinona. Sig+num Bartholomei Marchi, publici Barchinone notarii, qui hec scribi fecit et clausit, cum litteris rasis et emendatis in linea XIIª in qua dicitur “faciemus te et tuos perpetuo habere” et in XIIIª ubi continetur “tenere et possidere in pace contra omnes”, die et anno quo supra. 1. faciemus te et tuos … contra omnes, escrit a sobre d’un espai raspat.

221

1287, agost, 20 Bernat de Bogunyà reconeix que ha rebut de Pere Flamenc, prior de Santa Maria de Terrassa, els mil sous barcelonesos de tern que l’esmentat prior havia rebut en concepte de dipòsit del difunt Gui- llem de Bogunyà, germà de l’atorgant i tutor de Berenguer Dur- fort, tal com havia ordenat Arnau Ballester, lloctinent del batlle de Terrassa, i Arnau d’Abadia, jutge seu. Nomena fidejussor Bernat Ferrer de Fàbrega perquè atengui tot el que es derivi de l’acord. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cris- tòfor, 1287-1288, f. 20r. La nota no està ratllada. [XIII kalendas septembris.] 1Ego Bernardus2 de Bugunyano confiteor et recognosco vobis Petro Flameng, priori Sancte Marie de Terracia, et vestris quod vos dedistis et mihi reddidistis omnes illos mille solidos barchinonenses de terno, quos vos condam in deposito Guillelmi de Buguyano, fratris mei, condam, tutoris Berengarii Durfort, sic recepistis \ in deposito ∕ de mandato Arnaldi Ballesterii, tenentis locis baiuli Terracie, et Arnaldi de Abadia, iudicis sui. Et si forte aliquo tempore aliquis heres vel successor sive aliqua alia persona nunquam vobis vel alicui successori vestri dictos mille solidos [...] DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 473 predicti [...] demandam nobis vel domini predicti […] sine omni […] promito firmare pro vobis et [...] cuilibet querelantes et agere [...] meis propriis […] a principio litis usque ad finem et servabo vos et vestros \ inde ∕ indempnes. Et insuper dono vobis et vestris fideiussorem Bernardum Ferrarii de Fabrica qui predicta compleat et atendat, et quisque nostrum pro toto obligamus vobis omnia bona nostra. Testes Arnaldus de Abadia, Iacobus de Sellerio. 1. L’assentament s’inicia amb un calderó. 2. Nom amb indicació de ferma.

222

1288, gener, 16 Pere Flamenc, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, nomena procurador seu Ramon de Carayó de Prat, per tal que recuperi de Berenguer de Prats i de la seva esposa Ròmia tots els deutes, censos, agrers i trenta-set quarteres de forment, que ambdós havien promès satisfer, mitjançant públic instrument, a l’atorgant i a Pere de Claret, antic prior difunt de l’esmentada casa. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cris- tòfor, 1287-1288, f. 61r. La nota està ratllada amb quatre barres.

Destaquem l’ús de la primera persona del singular, habitual en el cas de Bertran acòlit, en comptes del nos majestàtic amb què Guillem de Santcristòfor acostuma a qualificar el prior egarenc. Amb anterioritat, però (document 218 d’aquesta edi- ció), ja havíem comprovat la vacil·lació d’aquest mateix escrivà quan emprà com a antecedent del substantiu el nos, mentre que optà, als verbs dispositius (“confiteor et recognosco”), per la desinència reservada a la primera persona del singular, tren- cava així la concordança gramatical entre subjecte i predicat. Aquesta vegada, es manté la concordança, però a canvi de rebaixar el tractament deferent reservat per a les autoritats eclesiàstiques a la intitulació. Al llarg dels següents manuals es manté el nos, però a partir del capbreu de 1290-1291 l’escrivà retorna a l’ús de la primera persona del singular. [XVII kalendas februarii.] Ego Petrus1 Flameng, prior domus Sancte Marie de Terracia, facio (et) constituo te Raimundum de Carayo de Prato certum et specialem procuratorem meum ad petendum, requirendum, exigendum et recuperandum a Berengario de Pratis et uxore sua Romia omnia debita, census et agraria et illas XXXVII quartarias frumenti mihi et Petro de Clareto, priori domus predicte condam, debeant et solvere promiserunt cum in[st]rumento publico. Que 474 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES omnia debita et census et frumentum predictum tui loco et [...] nostro possis tu [...] exigere et semper a dictis debitoribus et ipsos compellere in curia et extra, in iudicio et extra, tanquam rem tuam propriam \ et iurare de calumpnia ∕ et audire super predictis2 sententiam sive sententias, tam interlocutorias quam diffinitivas et ab ipsis, si necesse fuerit appellare et appellacionem sive ap- pellaciones per [...] et omnia alia facere quod aliquis legitimus procurator facere potest, sicuti ego \ melius facere ∕ poteram ante huiusmodi procurationem et ac si ego personaliter interesse in habendo semper ratum et firmum quicquid pro et super predictis actum sive procuratum fuerit. Et nunquam veniam contra iure aliqua causa vel racione. Testes Guillelmus de Vallesicca, Bertrandus de Sancto Chris- toforo, Arnaldus de Abadia, Arnaldus de Cute. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació, escrit a sobre i ratllat audire.

223

1288, abril, 1 Elisenda Oruça, filla de la difunta Guillema Oruça, hereva del mas Oruç, fa donació inter vivos al seu pare Guillem Oruç del mas Oruç, que té per l’altar de Santa Maria del monestir de Sant Cugat [del Vallès] i per altres senyors al terme de Terrassa, a la par- ròquia de Sant Feliu de Vilamilans. Es reserven els drets d’aquests senyors i jura que no contravindrà l’acord. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-29 (280 × 220 mm). Al dors: “Nº 2” (s. XVI); “Satisfà per n·Arús de [±4]” (s. XVIII). Es conserven restes del cordill i els forats per on passava que relligaven aquest pergamí amb un altre document que s’ha perdut. R. Nota de registre perduda. a. Pergamins AHCT, núm. 15 (regest i escatocol), ex A. Sit omnibus notum quod ego Eligssendis Hurucia, filia quondam Guillelme Hurucie, heredis mansi Hurucii, non coacta in aliquo set ex certa sciencia bono animo et spontanea mea voluntate per me et omnes meos presentes atque futuros dono et in presenti trado pure et sine [nulla] retencione vobis Guillelmo Hurucii, patri meo, et vestris et cui voluerits in perpetuum titulo donacionis irrevocabiliter inter vivos totum illum meum mansum Hurucium cum omnibus pertinenciis et tenedonibus suis, sicut melius tenetur per altare Sancte Marie monasterii Sancti Cucuphatis vel per DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 475 quoslibet alios dominos in termino Terracie in parrochia Sancti Felicis Villa Mille Annorum. Dono etiam vobis et vestris omnia alia bona mea mobilia et inmobilia et superlectilia domus, et etiam totum ius et quicquid iuris habeo et habere debeo et mihi competit vel competere debet aut potest, tam racione donacionis legati et successionis dicte matris mee quam racione donacionis et cessionis vestre mihi quondam a vobis facte tempore nupciarum mearum vel qualibet alia racione qui possit dici sive excogitari. Cedendo etiam de presenti vobis et nostris totum meum locum, ius, vim, raciones et actiones meas in omnibus supradictis mihi competituras. De quibus omnibus supradictis et singulis mito vos de presenti in corporalem possessionem cum hoc publico et semper valituro instrumento ad habendum, utendum omnique tempore possidendum, tanquam rem vestram propriam ad omnes vestras vestrorumque voluntates libere faciendas sicut melius et utilius dici, intelligi sive excogitari potest. Et de meo meorumque iure, dominio et posse predicta eycio et in vestro vestrorumque iure, dominio et posse transffero, mito et trado ad omnem vestrum vestrorumque comodum et bonum et utilem intellectum et sine omni meo meorumque retentu. Salvo tamen iure dominorum pro quibus predicto tenentur. Et ut ego nec aliqua persona per me occasione fraudis sive doli sive alius casus qui possit dici sive excogitari nunquam contra hec predicta venire valeam nec valeat neque in causam vos vel vestros trahere nec in aliquo conveniri, renuncio quantum ad hec omni iuri et consuetudini pro me in aliquo facienti et etiam quod propter ingratitudinem vel qualibet alia racione nunquam valeam supradicta inpedire nec venire contra neque revocare in aliquo iure, causa vel racione. Concedo etiam pervenisse in etate XVII annorum et plus. Et ut maiorem semper vobis et vestris obtineat firmitatem ego dicta Eligssendis gratis et sine omni vi iuro per Deum et hec sancta IIIIor Dei Evangelia meis propriis manibus corporaliter tacta omnia predicta et singula atendere et complere et nunquam venire contra iure aliquo vel racione. Accipio a vobis pro hac donacione et concessione et specialiter racione mee hereditatis, paterne et materne tot et tantis de bonis et rebus vestris quod est mihi plenarie satisfactum ad voluntatem meam de omnibus supradictis. Actum est hoc kalendas aprilis anno Domini millesimo CCº octuagesimo octavo. S+num Eligssendis Hurucie, predicte, qui hoc laudo, iuro et firmo. Testes huius rey sunt Guillelmus de Vallesicca, Raimundus 476 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Riambaldi et Iacobus de Sancto Felice. Ego ffrater Guillelmus Umberti, monachus Sancti Cucuphatis et rector altaris predicti, subscribo.* Sig+num Guillelmi de Sancto Christoforo, notarii publici Terracie, qui hec scripsit et clausit die et anno preﬁxis.

224

1288, novembre, 5 Pere Flamenc, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, concedeix a Guillem Martí i els seus, durant els pròxims quatre anys, a partir de la festa de Sant Joan Baptista, una terra i hort amb la seva aigua per regar i amb dues ﬁgueres. De la cabeça de safrà que hi haurà de plantar i de tots els fruits que surtin de la terra i hort, n’haurà de pagar la tasca i la primícia. El receptor pagarà anualment per Tots Sants trenta sous barcelonesos de tern. A continua- ció, Guillem Martí promet que no contravindrà l’acord i obliga els seus béns, amb excepció de l’esmentada cabeça de safrà que és propietat seva. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cris- tòfor, 1288, f. 18v. La nota està ratllada amb dues barres. El paper està força malmès al marge esquerre de l’assentament i hi ha taques d’humitat que han fet perdre part del text. [Nonas novembris.] Nos Petrus1 Fl[a]meng, prior domus Sancte Marie de Terracia, per nos et successores nostros, damus tibi et conced[imus] Guillel- mo Martini et tuis \ … ∕ de proximo venturo festo Sancti Iohannis Babtiste ad IIIIor annos completos continue annis [...] totam illam terram et ortum nostrum cum sua aqua \ ad rigandum ∕ ad bene laborandum et meliorandum. Item de presenti tibi assignatur de rego inferius a parte meridiei [et duas ﬁculneas et [...] earum que sunt versus torrentem.] Quamquidem [...] ortum [...] tu et tuis habeas, teneas, labores et expletes et totam terram et ortum predictum teneatis plantare de cabesse saffrani et de omnibus fructibus quos Deus ibi dederit dones nobis et dare tenearis [...] tascham et premi\ ciam. ∕ 2 Et insuper tenearis nobis et successoribus nostris dare singulis annis in [festo] Omnium Sanctorum XXX solidos Barchinone de terno,3 promitentes omnia predicta et singula DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 477 te et tuos4 facere tenere, habere et possidere in pace per totum dictum terminum contra omnes [person]as sub obligacionem bonorum nostrorum domus predicte. Ad hec ego Guillelmus1 Martini predictus gratis [±5] a vobis dicto domino priore hanc predictam \ donacionem ∕ et concessionem promito omnia predicta et singula [±7] atendere et complere sub obligacionem bonorum nostrorum, salva tamen mihi dicto Guillelmo [cabesse] saffrani predicti [quam sub dominio meo retineo.] Testes Guillelmus Vallesicca, Antichus Scutiferi, Petrus Aguyoni. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. –ciam, escrit a sobre -ffram, ratllat. 3. A continuació ratllat ss. 4. A continuació repetit omnia predicta et singula.

225

1288, novembre, 17 Pere Flamenc, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, concedeix a Ramon Bernat i els seus la peça de terra que Elisenda de Tria- dor, la seva esposa, li donà en concepte de dot i aixovar quan s’esposaren, i que es troba al lloc anomenat el pla de Valloliva, alou de l’esmentada casa. Podrà mantenir la peça en concepte de dot i aixovar, amb excepció de la tasca, el dret i el domini que pertanyen a Santa Maria de Terrassa. Rep vuit sous. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cris- tòfor, 1288, f. 27r. La nota està ratllada amb tres barres. Al marge esquerre: “Paccavit.” [XV kalendas decembris.] Nos Petrus1 Flameng, prior domus Sancte Marie de Terracia, per me et meos laudo et concedo tibi Raimundo Bernardi et tuis in perpetuum illam peciam terre quam Eligsenda de Triador uxor tua tibi dedit et concessit condam tempore nupciarum tuarum \ pro dote et exovario tuo ∕ loco vocato in illa plana de Valle Olliva, alodio domus predicte. Quam quidem peciam terre habeas, teneas et possideas pro dote et exovario tuo, ut in tuo instrumento donationis ad […] uxore tua tibi facto \ continetur, ∕ salva tamen tascha, iure et dominio domus predicte et eius successorum in omnibus. Accipio a te VIII solidos. Testes Bernardus Baiuli, Bertrandus Aguyoni. 1. Nom amb indicació de ferma. 478 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

226

1288, novembre, 22 Pere Flamenc, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, defineix a Antiga, filla del difunt Nadal de Roure, o Oller, i al seu marit Ber- nat de Torre el quartà d’oli que anualment els receptors satisfeien a l’atorgant i a la casa de Santa Maria per una sort de l’Horta Nova de la vila de Palau, atès que ara té l’esmentada sort en Jaume de Mar. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cris- tòfor, 1288, f. 30r. La nota està ratllada amb tres barres. Xº kalendas decembris. Nos Petrus1 Flameng, prior domus Sancte Marie de Terracia, per nos et omnes successores nostros, presentes atque [futuros], diffinimus, solvimus atque inperpetuo relaxamus puro et sine omni retencione tibi Antice, filie quondam Natalis de Roure sive Ollero, et viro tuo Bernardo de Turri et vestris illum quartaneum olei, quem vos nobis et domui predicte dare \ ... nobis ∕ singulis annis2 trium quartanorum olei et illam sortem de Orta Nova ville Palacii, dictum quartanum, ut in quibusdam instrumentis nostris a vobis et antecessoribus vestris \ factis ∕ continebatur, salvo tamen et retento nobis et domui predicti toto dicto quarterio olei, quem nos et successores semper habeamus et percipiamus singulis annis in domibus predictis, quas nunc Iacobus de Mari tenet per nos ad censum unius quarterii olei et quas vos sibi de assensu et voluntate nostra ei vendidistis. Sic quod a modo dictum quartarium olei vobis nec vestris neque alteri persone racione dicte sortis non requiramus neque petere nec requirere valeamus aliquo jure vel racione. Testes Bernardus de Fabrica, Bernardus de Vallibus, Iacobus de Vallibus, Iacobus Terrocii. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació ratllat racione illarum domorum quas vos et successores vestros longo tempore tenuistis ad censum trium quartanorum bonorum olei. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 479

227

1288, novembre, 23 Antiga, filla del difunt Nadal de Roure, o Oller, i d’Elisenda, i el seu marit Bernat de Torre venen a Jaume de Mar i els seus les cases que tenen a cens d’un quarter d’oli, segons la mesura de Terrassa, per la casa de Santa Maria de Terrassa a la vila de Palau de Terrassa. Afronten a llevant amb cases de Pere de Vinyals i Romeu Cardona, a migdia amb cases de Guillem de Fornells i Bernat Castells, a ponent amb cases de Molins i la seva esposa Agnès, i a tramuntana amb el carrer públic. Els donadors juren l’acord i reben per la venda set-cents sous barcelonesos. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cris- tòfor, 1288, f. 30r. La nota està ratllada amb dues barres. IXº kalendas decembris. Ego Anticha,1 filia quondam Natalis de Roure sive Ollerii et uxor eius Eligsendis, et vir meus Bernardus de Turri nos omnes insimul quisque nostrum pro toto per nos et nostros presentes atque futuros vendimus et in presenti tradimus pure et sine omni retentione tibi Iacobo de Mari et tuis et cui volueris inperpetuum omnes illas domos nostras integriter constructas et construendum, quas habemus et habere debemus et tenemus ad censum unius quarterii olei ad mensuram Terr[acie] per domum Sancte Marie de Terracia in villa Pallacii Terracie. Affrontant autem ab oriente in domibus Petri [de] Vinealibus et Romei Cardona, a meridie in domibus Guillelmi de Fornellis et Bernardi Castellis, a occiduo in do[mibus ±10] de Molendinis et uxor eius Agnetis, a circio in carraria publica. Quas quidem domos predictas integrit[er tibi et] tuis vendimus et tradimus cum omnibus ingressibus et egressibus suis et cum terminis et affrontationibus [±7] biguis, tebulis, stillicidiis, ianuis, gutillis, clavegariis, carrigis et parietibus comunibus de omnibus [±8] melioramentis que unquam ibi fieri possint de abisso usque ad c[elu]m, promitentes insuper quisque [nostrum pro toto] omnia predicta et singula semper facere tenere, habere et possidere in pace contra omnes personas sub obli[gatione omnium bonorum] nostrorum. Et hec iuramus. Accipimus a te pro hac vendicione septingentos solidos Barchinone [±8] laudaysmo. Testes Bernardus de Fabrica, Bernardus de Vallibus, Iacobus Terrocii, Iacobus de Vallibus. 1. Nom amb indicació de ferma. 480 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

228

1288, novembre, 23 Jaume de Mar ven a Antiga, filla del difunt Nadal Oller, les cases que té en franc alou al carrer Major de la vila de [Palau de] Terrassa. Afronten a llevant amb unes cases i amb l’obrador que fou de la difunta Maria Ripoll, a migdia amb el carrer públic, a ponent amb [cases] del difunt Bru i de Guillem de Pla, i a tramuntana amb cases de Pere de Burg i Bernat Vidal. Jura l’acord i rep per la venda tres-cents sous barcelonesos. La seva esposa Guillema també confirma l’acord. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cris- tòfor, 1288, f. 30r. La nota està ratllada amb dues barres. [IXº kalendas decembris.] Ego Iacobus1 de Mari2 per meos et nostros presentes atque futuros vendimus tibi Antice, filie quondam Natalis Ollerii, […] inperpetuum omnes illas domos meas integriter quas per alodium franchum et liberum habeo et teneo in […] in carraria3 mayori ville Terracie. Affrontant autem ab oriente in domibus F[…] et in quodam [o]peratorio quod fuit quondam Marie Ripullis, a meridie in carraria publica, ab occiduo in […] Bruni quondam et Guillelmi de Plano, a circio in domibus Petri de Burgo et Bernardi Vitalis […]nibus suis cum parietibus comunibus de omnibus partibus, biguis, tebulis, stillicid[is …] mel[iora]mentis, et caetera. Quem unquam ibi fieri possint ullo modo de abisso usque ad [celum …] omnia predicta et singula sempere facere tenere, habere et possidere in pace co[…]. Et hec iuramus.4 [Accipio a te per hac vendicionem trecentos solidos Bar[chinone].] Testes Bernardus de Fabrica, Bernardus de Vallibus et Ia[co- bus…] 5Ego enim Guillelma, uxor dicti Iacobi de Mari, predictis laudo et firmo […]. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació escrit a sobre i ratllat et uxor mea Guillelma. 3. A continuació ratllat, publica. 4. Verb amb indicació de ferma. 5. S’inicia amb un calderó. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 481

229

1288, novembre, 23 Ròmia i el seu marit estableixen a Jaume de Valls i la seva esposa Llo- rença un camp, amb un rieral a la seva part inferior, que tenen per la casa de Santa Maria de Terrassa, al lloc anomenat la Plana de Terroços. Afronta a llevant amb la riera de la vila de Palau de Ter- rassa, a migdia amb una tinença pròpia, a ponent amb una tinen- ça de Romeu Cardona i Jaume Cardona, i a tramuntana amb un carrer públic i amb una tinença d’Arnau de Pla, Berenguer de Far i Jaume Masdeu. Hauran de donar cada any un cens per Nadal de divuit diners de moneda barcelonesa de tern. L’atorgant es reserva el dret de fadiga i no exigirà cap altre cens, servei, questa o usatge. Es reserven els drets de la casa de Santa Maria de Terrassa. Reben per l’establiment sis-cents sous barcelonesos de tern dels quals els senyors n’han de rebre el lluïsme. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cris- tòfor, 1288, f. 30v. La nota està ratllada amb tres barres. IX1 kalendas decembris. [Ego] I[±7]i et uxor mea Romia per nos et nostros damus et stabilimus tibi Iacobo de Vallibus et uxori tue Laurentie et nostris et cui volueritis inperpetuum quendam campus nostrum \ cum rieralio suptus rippam ∕ et tenemus per domum Sancte Marie de Terracia, loci vocato a la Plana de Terrociis. Affrontat autem ab oriente in riaria ville Pallacii Terracie, a meridie in nostra tenedone, ab occiduo in tenedone Romei Cardone et Iacobi Cardone, a circio in carraria publica et in tenedone Arnaldi de Plano, Berengarii de Faro et Iacobi Masdei. Quam quidem campum predictum tibi et vestris damus et stabilimus cum omnibus ingressibus et egressibus suis et cum terminis et affrontacionibus sui et cum omnibus arboribus diversi generis et cum vitibus et ollivariis et omnibus melioramentis, et caetera. Sub tali vero condicione predicta tibi et vestris damus et stabilimus, quod vos et vestri donetis inde semper nobis et nostris singulis annis pro censu in festo Natalis Domini XVIII denarios huius monete Barchinone de terno et salva nobis et nostris faticca XXX dierum et nullum alium censum, servicium, questiam, usaticum nunquam teneamini nobis et nostris dare nec facere, nisi dictos XVIII denarios, promitentes insuper quisque nostrum pro toto vos et vestros omnia predicta et singula sempere facere tenere, habere et possidere in pace contra 482 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES omnes personas sub obligacione bonorum nostrorum, salvo iure domus predicte Sancte Marie de Terracia et2 eius successorum de omnibus.3 Accipimus a vobis pro hac donacione et stabilimento DC solidos Barchinone de terno de quibus domini debent habere suum laudaystmum. Testes Bernardus de Fabrica, Antichus [±5], Iacobus de Mari, Iacobus de Sellerio. 1. Escrit a sobre de XII, ratllat. 2. A continuació ratllat ex. 3. A continuació ratllat et hec iuramus.

230

1288, novembre, 25 Pere de Boneixida i la seva esposa Elisenda venen a Pere Riambau i la seva esposa Elisenda una peça de terra que tenen pel monestir de Santa Eulàlia del Camp, al terme de Terrassa, a la parròquia de Sant Pere d’Ègara, al lloc anomenat Boneixida. Confronta a llevant amb una tinença de Guerau d’Om, a migdia amb una de Bernat de Palau, a ponent amb la riera de les Arenes i a tramuntana amb una tinença dels venedors. Els receptors podran regar la sort de terra cada setmana un dia i una nit. Queda reservada la servitud i la fidelitat [a la casa de Santa Eulàlia del Camp.] Reben per la venda trenta sous en bona moneda barcelonesa de terna, lliures de lluïsme. Els donadors juren que no contravindran l’acord. Guillem de Boneixida, fill de Pere i de la difunta Rò- mia, accepta l’acord i no el contravindrà per raó d’heretament pa- tern i matern. Guillem d’Olorda, prior de Santa Eulàlia del Camp, confirma l’acord però es reserva el dret d’un cens de cinc sous. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí. III-64 (250 × 170 mm). Al dors: “Guillelmus de Bonixida, filius […]” (s. XIII); “Bona Exida” (s. XVI); “176” (s. XVI); “Nº 64” (s. XX); “1288” (Datació S. Cardús). A l’interior del “Legajo 9 de nº 161 al 180” a l’inici del s. XVIII. El 6 de desembre el fill dels venedors, Guillem de Boneixida, confirmà el contracte en mà del notari barceloní Pere Marc. El text del marge esquerre del pergamí es troba força esvanit. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 176, ex A. Al marge esquerre: “Tarrassa. Prior de la casa de Santa Eulàlia del Camp.” Regest: “Venda feta per Pera de Bonaxida n·am Vidal de tota aquella pessa de terra situada en Sant Pera de Tarrassa que termena a sol ixent ab onors de Geraldo de Ulmo, a mixdia ab onor de Barnat Parallada, a ponent ab la riera de las He- renas y a tremontana ab dit venedor. En poder de Guillem de Sant Christòfol a 7 de las calendas de desembre 1288, se troba firmat per rahó de senyoria per lo prior de la cassa de Santa Eulària del Camp.” DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 483

C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del Reportorio, núm. 176, ex B. Al marge esquerre: “Tarrasa. Prior de la casa de Santa Eulalia del Campo.” Regest: “Venta hecha por Pedro de Bonaxida de Namvidal de toda aquella pieza de tierra sita en San Pedro de Tarrasa, que linda a oriente con honores de Gerardo de Ulmo, a mediodía con el de Bernardo Parellada, a poniente con la riera de las Arenas y a cierzo con dicho vendedor. Ante Guillermo de San Cristóval a 7 de las calendas de diciembre de 1288, se ha- lla firmada por razón de señoría por el prior de la casa de Santa Eulalia del Campo.” a. Pergamins Priorat, núm. 110 (regest i escatocol), ex A. b. Pergamins AHCT, núm. 16 (regest i escatocol), ex A. [Sit notum] omnibus quod ego Petrus de Bonixida et uxor mea Eligssendis quisque [nostrum] insolidum per nos et omnes nostros presentes atque futuros vendimus et in presenti tradimus [±10] tibi Petro Riambaldi et uxori tue Eligssende et vestris et cui volueritis inperpetuum quandam peciam terre quam habemus et tenemus per domum Sancte Eulalie [de Campo], in terminio Terracie, in parrochia Sancti Petri de Egra, loco vocato […] de Bonixida. Affrontat autem ab oriente in tenedone Geraldi de Ulmo, a meridie in tenedone Bernardi de Palacio, ab occiduo in riaria de Arenis, a circio in nostra tenedone. Sicut ab his omnibus affrontacionibus melius concluduntur, terminantur et assignantur sic vobis et vestris vendimus et tradimus [cum omni]bus ingressibus et egressibus suis et cum terminis et affrontacionibus suis et cum omnibus arboribus diversi generis et cum aqua ad rigandum de illa sorte nostra singulis septimanis unum diem et unam noctem, cum omnibus que infra sunt et erunt vel nominari possint et cum omnibus melioramentis que namque ibi fieri possint ullo modo. Et de presenti metimus vos in corporalem possessionem cum hoc [publico] et semper valituro instumento ad habendum et tenendum omnique tempore possidendum. Et de nostro nostrorumque iure, dominio et posse predicta eycimus et in vestro vestrorumque iure, dominio et posse, transferimus, mi[timus] et tradimus [±10] predicta ad omnes nostras nostrarumque voluntates libere faciendas, sicut melius et utilius dici, intelligi sive excogitari potest ad vestrum vestrorumque salvamentum sive proficuum, et bonum et utilem intellectum et sine omni nostro nostrorumque retentu, salvo tamen iure, dominatione et fidelitate domus predicte et eius successorum in omnibus. Accipimus a vobis pro hac vendicione XXX solidos [bo]ne monete Barchinone de terno, quitios de laudaysmo, de quibus a nobis bene sumus paccati renunciantes omni excepcioni non numerate peccunie. Et si forte predicta plus de notato precio modo valet vel a modo valuerit, totum damus vobis et vestris irrevocabiliter in propria et expressa et libera nostra donacione, 484 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES et etiam intelligantur semper vendi iusto precio antedicto. Et ut nos nec aliqua persona per nos occasione sponsalicii seu duplicis doli sive alius casus qui possit dici sive excogitari nunquam contra hec predicta venire valeamus nec valeat neque in causam nos vel nostros trahere nec in aliqua conveniri, renunciamus quantum ad hec illi legi qua deceptis ultra dimidiam iusti precii subvenitur et omni cuilibet alii iuri et consuetudini pro nobis in aliquo facienti, promitentes insuper quisque nostrum pro toto semper vos et vestros omnia predicta et singula integriter facere tenere, habere et possidere in pace contra omnes personas, et semper de firma et legali eviccione teneri promitimus sub obligatione omnium bonorum meorum mobilium et inmobilium habitorum et habendorum. Et ut maiorem semper vobis et vestris obtineat firmitatem, nos ambo coniuges venditores predicti gratis et sine omni vi iuramus per Deum et hec sancta IIIIor Dei Evangelia nostris manibus corporaliter tacta omnia predicta et singula atendere et complere et nunquam venire contra iure aliquo vel racione. Actum est hoc VII kalendas decembris anno Domini Mº CCº LXXXº octavo. S+ Petri de Bonixida, s+ Eligssendis, uxoris eius, qui hec laudamus, iuramus et firmamus. Huius rey sunt testes Dalmacius de Turri, Arnaldus de Plano, Geraldus de Ulmo. S+ Petri Marci, notarii publici Barchinone, in cuius posse Guillelmus de Bonixida, filius dicti Petri de Bonixida et Romie, quondam uxoris sue, hanc cartam firmavit et iuravit et promisit non venire ratione hereditatis paterne et materne contra hanc venditionem, presentibus testibus Raimundo Riambaldi et Berengario de Fonolleto, octavo idus decembris anno predicto. [S+ Guillelmi] de Olorda, prior domus [Sancte Eulalie de Campo …] salvo censu V solidorum, tam super ista pecia terre, quam super manso de Bonixida, et salvo iure et dominio in omnibus.* Sig+num Guillelmi de Sancto Christoforo, notarii publici Terracie, qui hec scribi fecit et clausit die et anno prefixis.

231

1288, desembre, 2. Dijous Controvèrsia entre Pere Flamenc, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, d’una banda, i Guillem de Fonollet, de l’altra, davant DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 485

Guillem de Vallseca, àrbitre, sobre la possessió de la tasca d’una peça de terra on hi ha el molí de Fonollet i el seu rec, situada a tocar del mas de Fonollet, perquè el prior considerà que havia estat espoliat del domini d’aquesta peça. Les parts convingueren que l’àrbitre podia conèixer la qüestió sense necessitat de documents escrits. Així, el prior digué que el monestir de Santa Maria de Ter- rassa havia tingut possessió de l’esmentada tasca i que Berenguer i Guillem de Fonollet li espoliaren i no li pagaren. Per aquest motiu sol·licitava que fossin condemnats a restituir la tasca. Per la seva part, Guillem negà que hagués de pagar-la i que Berenguer de Fonollet en tenia possessió des de feia vint anys. Ambdues parts presentaren testimonis. Escoltades les parts, Guillem de Vallseca condemna Berenguer i Guillem de Fonollet a restituir la tasca a la casa de Santa Maria de Terrassa i li adjudica. Berenguer i Guillem de Fonollet conﬁrmen la sentència. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-65 (280 × 220 mm). Al dors: “Sentencia Guillelmi de Vallesicca” (s. XIII); “Carta de la tascha de Fonollet” (s. XIV); “183” (s. XVI); “Carta del molí de Fenollet” (s. XVII); “Nº 65” (s. xx). A l’interior del “Legajo 10 de nº 181 al 200” a l’inici del s. XVIII. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 183, ex A. Al marge esquerre: “Terrassa. Fonollet.” Regest: “Sentència ab la qual foren condemnats Berenguer y Guillem de Fenollet de la parròchia de Sant Pere de Terras- sa, atesas las confessions de dits Fenollets y la attestació dels testimonis, a pagar, y confessar al senyor prior de Terrassa lo dret de tascha per una pessa de terra, en la qual lo molí del mas Fenollet és situat, la qual és sobre del rech de dit molí. En poder de Guillem de Santchristòfol a 3 de desembre 1288.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del Reportorio, núm. 183, ex B. Al marge esquerre: “Tarrasa. Fonollet.” Regest: “Sentencia con la que fueron condenados Berengario y Guillermo de Fonollet de la parroquia de San Pedro de Tarrasa, atendidas las confesiones de dichos Fonollets y la ates- tación de los testigos, a pagar y confesar al prior de Tarrasa el drecho de tasca por una pieza de tierra en la que está situado el molino del manso Fonollet, la que es sobre la acequia de dicho molino. Ante Guillermo de San Cristóval a 3 de setiembre de 1288.” a. Pergamins Priorat, núm. 111 (regest i escatocol), ex A. b. Pergamins AHCT, núm. 17 (regest i escatocol), ex A. Die iovis, que est IIIIº nonas decembris anno Domini millesimo CCº LXXXº octavo. Compromiserunt Petrus Flamenc, prior domus Sancte Marie de Terracia, ex una parte, et Berengarius et Guillelmus de Fono- lleto, ex altera, in Guillelmum de [Valle]sicca ut in arbitrum seu arbitratorem stare dicto suo seu sententie sub pena ducentorum solidorum Barchinone de terno a parte parti legitime stipulata super questione quam habent racione possessionis \ vel quasi ∕ 486 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES cuiusdam tasche in qua dictus1 prior asserit se spoliatum nomine sue domus et monasterii de quadam pecia terre posita iuxta mansum de Fonolleto, in qua molendinus de Fonolleto citus est et que etiam est suptus regum dicti molendini.2 Item convenerunt predicti quod dictus arbiter possit cognoscere in dicta questione obmisso iudiciario ordine simpliciter et de plano et sine scriptis. Et dictus prior dixit sine scriptis set verbotenus quod monasterium Sancte Marie de Terracia fuit in possessione vel quasi percipiendi tascham de fructibus pecie terre predicte quam dictus Berengarius et Guillelmus de Fonolleto possident, a qua percepcione et possessione vel quasi dicti Berengarius et Guillelmus dictum priorem et suum monasterium spoliaverunt vel quasi contradicendo eidem dare dictam tascham. Quare petit nomine sui monasterii predicti dictos Berengarium et Guillelmum de Fonoyeto condempnari ad restitucionem dicte possessionis vel quasi predictorum. Et dictus Guillelmus negavit predicta, confessus fuit tamen quod dictus prior nomine sui monasterii debet habere tascham in quadam pecia terre que est supra regum.3 Et dictus Berengarius de Fonolleto fuit confessus per sacramentum dictum monasterium et suos predecessores fuisse in possessionem vel quasi predictorum a viginti annis citra. Item fuerunt testes producti a parte dicti prioris et publicati. Post que fuit infrascripta dictos assignata ad sententiam audiendam, que fuit lata ut sequitur: Unde ego Guillelmus de Vallesicca arbiter \ seu arbitrator ∕ predictus, visa peticione dicti prioris verbotenus et de plano et proposita [...]ncione facta eidem, visa confessione dicti Berengarii de Fonolleto, receptis testibus et publicatis et disputatis et ipsis visis et diligenter examinatis, attendens fore probatum tam per con- fessionem dicti Berengarii qui novit melius veritatem quam dictus Guillelmus, tam per testes predictos monasterium Sancte Marie de Terracia fuisse in possessionem tasche4 fructuum pecie terre petite, condempno dictos Berengarium et Guillelmum de Fonolleto debere restituere dictum priorem nomine sui monasterii et monasterium predictum ad possessionem tasche predicte. Quam possessionem dicto priori nomine predicto et dicto monasterio adiudico. Lata hec sentencia die predicto anno Domini millesimo CCº LXXXº octavo, presentibus testibus Bernardo de Fabrica, Bernardo Ferrarii de Fabrica, iurisperito, Raimundo Amati, Guillelmo de Minorisa, Guillelmo Scutifferi et Berengario de Lippra. Quam sententiam dictus prior et dicti Berengarius et Gui- llelmus de Fonolleto incontinenti aprobaverunt, laudaverunt et DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 487

ﬁrmaverunt, presentibus testibus supradictis. Sig+num Guillelmi de Vallesicca, arbitratoris predicti, qui hanc arbitrationem tulit.* Sig+num Guillelmi de Sancto Christoforo, notarii publici Te- rracie, qui hec scripsit et clausit, cum literis maculatis in linea IIª et cum literis suprapositis in eadem linea, ubi scribitur “vel quasi”, et in linea IXª ubi scribitur “seu arbitrator”, die et anno preﬁxis. 1. A continuació repetit dictus. 2. quadam pecia terre … regum dicti molendini, subratllat. 3. predicta confessus fuit … que est super regum, subratllat. 4. La síl·laba tas- corregeix vel.

232

1289, desembre, 1 Pere Flamenc, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, estableix a Pere de Burg i els seus una peça de terra que té a Merà i dues oliveres que té a l’honor de Ferrer de Gonteres. Afronta a llevant amb una tinença de Guillem de Puig Cagalell, a migdia amb una altra del receptor, a ponent amb la riera de Gaià i a tramuntana amb una tinença de Pere de Pontets. El receptor pagarà com a cens anual un capó per Nadal. No proclamaran cap altre senyor ni batlle. L’atorgant rep set sous i mig en moneda barcelonesa de tern. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí IVc-30 (180 × 160 mm). Al dors: “Testes sunt Petrus de Sancto Christoforo, Bernardus de Fabrica, Petrus de Capudmuli” (s. XIII); text il·legible amb grafia del segle XVII. El pergamí està afectat per una important pèrdua de suport a la part superior que ha fet perdre força part de text. Intitulació, inscripció i exposició dels béns establerts s’han pogut reconstruir gràcies a R. Tanmateix, no fem proposta de reconstitució de text perquè el formulari dels assentaments registrals i el del mundum són diferents, aquest segon amb més càrrega formulària. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cris- tòfor, 1289-1290, f. 49r. La nota està ratllada amb dues barres. a. Pergamins AHCT, núm. 18 (regest i escatocol), ex A. […] Affrontat ab oriente in [tenedone Guillelmi de Podio Ca- galelli, a meridie in tenedone Petri de Burgo,] ab occiduo in riaria de Gayano, [a circio in tenedone Petri] de Pontets. Sicut ab his omnibus affronta[tionibus …tra]dimus cum omnibus ingressibus et egressibuis et cum [ter]minis et affrontationibus suis et cum omnibus arboribus diversi generis […] omnibus melioramentis que unquam ibi fieri possint ullo modo. Et de presenti mittimus te in corporalem possessionem cum hoc publico [instrumento …] 488 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES possidendum inperpetuum tanquam rem tuam […] ad omnes […] libere faciendum sicut melius et utilius dici, intelligi sive excogitari po[test …] salvamentum sive proficuum et bonum et malem intell[…] melius condam heredes et habitantes mansi de Solerio habuerint et tenuerint. Sub tali vero condicione predicta tibi et tuis damus et stabilimus quod tu et tui semper predicta per nos […] predictam habeatis et teneatis ad servicium et fidelitatem nostram nostrorumque successorum et tu et tui donetis semper inde nobis et nostris singulis annis pro censu in festo Natalis Domini unum caponum bonum […]biliter ut non aliud ibi nec alios dominos vel baiulos nec proclames nec facias, nisi nos et domum predictam et suos successores et nos et nostri erimus […] tibi et tuis legales, guarentes, actores et deffensores, et faciamus semper te et tuos omnia predicta et singula facere tenere, habere et possidere in pace cum omnibus suis […] contra omnes personas sub obligatione omnium bonorum nostrorum et domus predicte et eius successorum. Accipimus a te pro hac donacione VII solidos monete Barchinone de terno, de quibus nos bene sumus paccati, renunciando omni exceptioni non numerate peccunie. Actum est hoc kalendas decembris anno Domini millesimo CCº LXXXº nono. S+ Petri Flamencg, prioris Terracie, qui hoc laudo et firmo.* Sig+num Iohannis de Montanyeu, canonici Sancti Rufi.* Ego Gui- llelmus d·Albaredes, canonicus Sancti Rufi, subscribo.* Huius rei sunt testes Petrus de Sancto Christoforo, Bernardus de Fabrica, Petrus Capudmuli. Sig+num Guillelmi de Sancto Christoforo, notarii publici Te- rracie, qui hec scribi fecit et clausit et die et anno prefixis.

Nota de registre: Kalendas decembris. Nos Petrus1 Flameng, prior domus Sancte Marie de Terracia, per nos et successores nostros, \ cum assensu et voluntate nostri conventus, ∕ damus et stabilimus tibi Petri de Burgo et tuis inperpetuum ad bene laborandum (et) meliorandum quandam peciam terre \ et duas ollivarias quas habemus in honore Ferrarii de Gonteris ∕, quam habemus et tenemus apud Meranum. Affrontat ab oriente in tenedone Guillelmi de Podio Cagalelli, a meridie in tenedone Petri de Burgo, ab occiduo in riaria de Gayano, a circio in tenedone Petri de Pontets. Quamquidem peciam terre cum omnibus DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 489 arboribus diversi generis et cum omnibus melioramentis quod ibi ﬁeri possint ullo modo ad omnes tuas tuarumque voluntates faciendas, sicut melius potest dici, \ sicut melius heredes mansi de Solerio... ∕ dabis tu et tui semper singulis annis in festo Natalis Domini unum caponem. Promitentes te et tuos omnia predicta et singula integriter facere tenere in pace contra omnes personas, sub obligacione bonorum nostrorum et domus predicte. Accipimus a te VII solidos et medium. Testes Bernardus de Fabrica, Petrus Capudmuli, Petrus de Sancto Christoforo. 1. Nom amb indicació de ferma.

233

1289, desembre, 1 Pere Flamenc, prior de la casa de Santa Maria de Terrassa, estableix a Jaume Brocard, la seva esposa Ròmia i els seus dues peces de terra, que l’atorgant té per alou a “Rossillas”. Afronta, la primera, a llevant amb una tinença del mas de Soler, a migdia amb una riera, a ponent i a tramuntana amb una tinença del mas de Corts. L’altra peça afronta en totes les parts amb una tinença del mas de Corts. Els receptors pagaran anualment un capó per Nadal. Reben per la donació set sous i mig. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cris- tòfor, 1289-1290, f. 49r. La nota està ratllada amb dues barres. [Kalendas decembris.] Nos Petrus1 Flame[ng], prior predictus, per nos et cum assensu nostri conventus damus et stabilimus tibi Iacobo Brocardi et uxori tue Romie et vestris inperpetuum ad bene laborandum illas duas pecias terre, quas per alodium habemus Rossillas. Affrontat ab oriente in tenedone mansi de Solerio, a meridie in riaria, ab [occiduo] in tenedone mansi de Curtibus, a circio in eadem tenedone.2 Affrontat aliam peciam terre de omnibus partibus in tenedone mansi de Curtibus. Quasquidem dictas duas pecias terre vobis et vestris damus et stabilimus cum omnibus ingressibus et egressibus suis et cum omnibus arboribus diversi generis et cum omnibus melioramentis que unquam ibi ﬁeri possint ullo modo, sicut melius potest dici, et caetera. Dabitis nobis singulis annis 490 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES pro censu in festo Natalis Domini unum caponem [±5] aliud. Promittentes te et tuos omnia facere tenere contra omnes personas, sub obligacione bonorum nostrorum. Accipimus a te pro hac donacione VII solidos et medium. Testes predicti. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació ratllat, quasquidem.

234

1289, desembre, 1 Pere Flamenc, prior [de la casa de Santa Maria de Terrassa], nomena procuradors Jaume Brocard i Pere de Burg per exigir, rebre i recuperar dels hereus del mas de Soler un parell de capons que els hereus han satisfet durant vint anys aproximadament a l’atorgant per raó del mas. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cris- tòfor, 1289-1290, f. 49r. La nota està ratllada amb dues barres. [Kalendas decembris.] Nos Petrus1 Flameng, prior predictus, per nos et nostros, damus vobis Iacobo Brocardi et Petro de Burgo \ et vestris ∕ totum nostrum locum, ius, vim et racionem petendi, requirendi, recipiendi et recuperandi ab heredibus mansi de Solerio unum par caponum, quos dicti heredes nobis tenentur dare et solvere de XX annis citra racione mansi predicti et honorum nostrorum. Quos dictos caponos vos et vestri habeatis, peteatis, requiratis et recuperetis a dictis heredibus [...] in curia et extra, quemadmodum nos […] ante huiusmodi […]. Testes predicti. 1. Nom amb indicació de ferma.

235

1290, febrer, 4 Pere de Bellver i la seva esposa Elisenda permuten a Bernat de Clapers i la seva esposa Maria una peça de terra que tenen per la casa de Santa Maria de Terrassa, dins la tinença del mas de Bellver, i que DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 491

confronta a llevant amb una tinença de Pere de Bellver, a migdia amb una de Pere de Riera, a ponent amb una altra de Joan de Triador i a tramuntana amb un torrent. Aquesta peça de terra po- drà ser regada la nit dels dilluns. Pere de Bellver i Elisenda juren l’acord. Tot plegat a canvi d’una altra peça de terra, també alou de la casa de Santa Maria [de Terrassa] i de Maria de Terrassa, situada a la Coma, que confronta a llevant i a migdia amb una ti- nença del mas de Bellver, a ponent amb una d’Arnau de Parellada i a tramuntana amb una altra de Pere de Clapers. Bernat i Maria juren que no contravindran l’acord. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-66 (240 × 200 mm). Al dors: “Carta […]” (s. XIII); “Terrassa. 233” (s. XVI); “Terrassa. És a Belver. ” (s. XVI); “112” (1685- 1717); “Carta quod de la Cu(m)ba” (s. XVII). Carta partida. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cristòfor, 1289-1290, f. 70r. B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 112, ex A. Regest: “Establiment fet per Pera de Bonavista y sa muller Lisendis a Barnat del Puig de una pessa de terra de pertinèncias del mas de Bonavista, la qual se té per lo convent de Santa Maria y Sant Pera de Tarrassa. Termena a sol ixent ab honor de dit Pera de Bonavista, a migdia ab honor de Pera, a ponent ab honor de Joan Escoder y a tremontana ab un torrent. En poder de Guillem de Sant- christòfol, notari de Tarrassa, a 4 de fabrer 1289.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del Reportorio, núm. 112, ex B. Regest: “Establecimiento hecho por Pedro de Bonavista y su muger Lisendis a Bernardo del Puig de una pieza de tierra de pertinencias del manso de Bonavista, la que se tiene por el convento de Santa Maria y San Pedro de Tarrasa. Linda a oriente con honor del referido Pedro de Bonavista, a mediodía con el de Pera, a poniente con el de Juan Escuder y a cierzo con un torrente. Ante Guillermo A (sic) Cristóval, notario de Tarrasa a 4 de febrero de 1289.” a. Pergamins Priorat, núm. 112 (regest i escatocol), ex A. b. Pergamins AHCT, núm. 19 (regest i escatocol), ex A. Notum sit cunctis quod ego Petrus de Pulcro Visu et uxor mea Eligssendis quisque nostrum insolidum per nos et omnes nostros presentes atque futuros permutamus et ex causa permutacione tradimus tibi Bernardo de Claperis et uxori tue Marie et vestris inperpetuum quandam peciam terre quam habemus et tenemus per domum Sancte Marie de Terracia infra tenedone mansi mei de Pulcro Visu. Afrontat autem ab oriente in mea tenedone, a meridie in tenedone Petri de Riera, ab occiduo in tenedone Iohannis de Triador, a circio in torrente. Sicut ab his omnibus affrontacionibus melius concluduntur, terminantur et assignantur, sic vobis et vestris permutamus et ex causa permutacione tradimus omnia1 cum aqua ad rigandum singulis septimanis in die lune per totam noctem, cum omnibus ingressibus et egressibus suis et 492 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES cum terminis et affrontacionibus suis et cum omnibus arboribus diversorum generum et cum omnibus que infra sunt et erunt vel nominari possint et cum omnibus melioramentis que unquam ibi fieri possint ullo modo. Et de presenti mitimus vos in corporalem possessione(m) cum hoc publico et semper valituro instrumento ad habendum, utendum omnique tempore possidendum tanquam rem vestram propriam ad omnes vestras vestrorumque voluntates libere faciendas, sicut melius et utilius dici, intelligi sive excogitari potest ad vestrum vestrorumque salvamentum sive proficuum et bonum et utilem intellectum et sine omni nostro nostrorumque retentu, promitentes insuper quisque nostrum pro toto omnia predicta et singula integriter semper vos et vestros facere tenere, habere et possidere in pace contra omnes personas, et semper de firma et legali eviccione tenere sub obligatione omnium bonorum nostrorum, mobilium et inmobilium habitorum et habendorum, salvo tamen iure donacione et fidelitate domus predicte et eius successorum in omnibus. Et ut maiorem semper vobis et vestris obtineat firmitatem, nos ambo coniuges predicti gratis et sine omni vi iuramus per Deum et hec sancta IIIIor Dei Evangelia nostris manibus corporaliter tacta omnia predicta et singula atendere et complere et nunquam venire contra iure aliquo vel ratione. Ad hec ego Ber- nardus de Claperiis et uxor mea Maria quisque nostrum insolidum per nos et omnes nostros presentes atque futuros permutamus et ex causa permutacionis et compensacionis dicte terre \ permutamus et ∕ damus tibi Petro de Pulcro Visu et uxori tue Elgissendi et vestris inperpetuum quandam peciam terre quam habemus et tenemus per eandem domum predictam et etiam Marie de Terra- cia, ad ipsam Cumbam. Affrontat autem ab oriente et a meridie in tenedone mansi nostri de Pulcro Visu, ab occiduo in tenedone Arnaldi de Pariliata, a circio in tenedone Petri de Claperiis. Sicut ab his omnibus affrontacionibus melius concluduntur, terminantur et assignantur sic vobis et vestris permutamus et ex causa permutacionis tradimus cum omnibus ingressibus et egressibus suis et cum terminis et affrontacionibus suis et cum omnibus arboribus diversorum generum et cum omnibus que infra sunt et erunt vel nominari possint et cum omnibus melioramentis que unquam ibi fieri possint ullo modo. Et de presenti mitimus vos in corporalem possessionem cum hoc publico et semper valituro instrumento ad habendum, utendum omnique tempore possidendum tanquam rem nostram propriam ad omnes vestras vestrorumque voluntates libere faciendas, sicut melius et utilius dici, intelligi sive excogitari potest DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 493 ad vestrum vestrorumque salvamentum sive proficuum et bonum et utilem intellectum et sine omni nostro nostrorumque retentu, salvo tamen iure, dominatione et fidelitate eiusdem domus predicte et eius successorum in omnibus, promitentes insuper quisque nostrum pro toto predicta et singula integriter semper vos et vestros facere tenere, habere et possidere in pace contra omnes personas et semper de firma et legali eviccione teneri, promitimus sub obligacione omnium bonorum nostrorum mobilium et inmobilium habitorum et habendorum. Et ut maiorem semper vobis et vestris obtineat firmitatem, nos ambo coniuges predicti gratis et sine omni vi iuramus per Deum et hec sancta IIIIor Dei Evangelia nostris manibus corporaliter tacta omnia predicta atendere et complere et nunquam venire contra iure aliquo vel racione. Actum est hoc pridie nonas februarii anno Domini millesimo CCº LXXXº nono. S+ Petri de Pulcro Visu, s+ Eligssendis, uxoris, qui hec laudamus, iuramus et firmamus. S+ Bernardi de Claperiis, s+ Marie, uxoris eius, qui hec laudamus, iuramus et firmamus. Huius rey sunt testes Iacobus de Amigucis, Petrus Masdei, Raimundus de Fonte et Iacobus Masdei. S+num Petri Flamench, prioris, qui hoc laudo et firmo.* Ego Guillelmus d·Albaredes, canonicus Sancti Ruffi, subscribo.* Sig+num Guillelmi de Sancto Christoforo, notarii publici Terracie, qui hec scribi fecit et clausit, cum literis dampnatis in linea IIIIª, ubi scribebatur “cum aqua ad rigandum” et cum literis suprapositis in linea XIª, ubi scribitur “permutamus et”, die et anno prefixis. 1. A continuació raspat cum aqua ad rigandum.

Nota de registre: [II nonas februarii.] Ego \ Petrus1 de Pulcro Visu ∕ 2 et uxor mea Eligsenda1 per nos et nostros permutamus et ex causa permutationis tradimus tibi \ Bernardo de Claperiis et uxori tue Marie ∕ 3 et vestris imperpetuum quandam peciam terre \ et orti cum sua aqua singulis septimanis in die [lune] per totam noctem, ∕ quam habemus et tenemus per domum Sancte Marie de Terracia infra tenedonibus mansi de Belver. Affrontat autem ab oriente in tenedone mansi de [±6], a meridie in tenedone Petri de Riariis, ab occiduo in tenedone Io- hannis de Triador, a circio in torrente. [±6] dictam peciam terre 494 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES et orti cum sua aqua ad rigandum vobis et vestris permutamus et ex causa permutacionis [tradimus ±5] cum omnibus ingressibus et egressibus suis et cum terminis et affrontacionibus suis et cum omnibus [arbor]ibus diversi generis et cum omnibus melioramentis, et cetera. Salvo iure domus predicte Sancte Marie de T[erra]cia et [eorum] successorum in omnibus. Promittentes insuper quisque nostrum pro toto vos et vestros omnia predicta et singula [±6] semper facere tenere, habere et possidere in pace contra omnes personas,4 sub obligacione bonorum nostrorum et [hec] iuramus.5 Ad hec ego \ Bernardus de Claperiis et uxor mea Maria ∕ 6 per nos et nostros permutatmus et [ex causa permutaci]onis et compensacionis tradimus vobis Petro de Pulcro Visu et uxori vestre Eligsendi et vestris quandam peciam [terre] quam habemus et tenemus per eandem domum predictam Sancte Marie de Terracia, loco vocato a sa Coma. Affrontat [autem ab oriente7] et a meridie in tenedone mansi de Pulcrovisu, ab occiduo in tenedone8 [Arnaldi de Pariliata], a circio in tenedone Petri de Claperis. Quam dictam peciam terre vobis et vestris permutamus et ex causa permutaciones vobis [±8] omnibus ingressibus et egressibus suis et cum omnibus arboribus diversi generis et cum omnibus melioramentis [±8] predicta, promittentes quisque nostrum pro toto vos et vestros omnia predicta et singula semper facere tenere [et habere et possidere in pace contra omnes persona]s, sub obligacione bonorum nostrorum. Et hec iuramus.9 [...] habuimus et recepimus nos Petrus de Claperiis et uxor mea Eligsendis [...]10 1. Nom amb indicació de ferma. 2. Petrus de Pulcro Visu, escrit a sobre, Bernardus Martini de Claperiis, ratllat. 3. Bernardo ... Marie, escrit a sobre Petro de Pulcro Visu et uxori tue Eligsendi, ratllat. 4. A continuació ratllat et ho. 5. Verb amb indicació de ferma. 6. Bernardus ... Maria, escrit a sobre Petrus de Pulcro Visu et uxori mea Eligsendis, ratllat. 7. A continuació ratllat in tenedone. 8. A continuació ratllat mansi de Sancto Felice. 9. A continuació ratllat accipimus nos dictus Petrus de Pulcro Visu. 10. Text il·legible ﬁns als testimonis.

236

1290, abril, 26 Pere Flamenc, prior del monestir de Santa Maria de Terrassa, conﬁr- ma a Maimona, vídua de Jaume Escuder, com a tutora dels seus ﬁlls, una peça de terra, que l’esmentat monestir té en franc alou al terme de Terrassa, a la parròquia de Sant Pere d’Ègara, dins les tinences del mas de Pujada. Afronta a llevant amb una tinença del DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 495

mas de Pujada i de Rovira, i una part amb una tinença del mas de Dolça Moragues, a migdia amb una tinença de l’esmentada Dolça Moragues; a ponent, una part amb una tinença de Jaume d’Ametller i una altra amb una tinença del mas de Pujada, i a tramuntana amb una tinença del dit mas de Pujada. Tot i que el difunt Jaume Escuder havia tingut la peça pel monestir pagant agrer i tasca, ara la receptora haurà de pagar un cens anual de dotze diners barcelonesos de tern per Nadal en comptes de l’esmentada tasca, ja que així és més útil per al monestir. S’especifica, a més, que no s’haurà de satisfer cap altre cens, quèstia o usatge. L’atorgant rep dotze sous barcelonesos per aquesta confirmació. Maimona confirma l’acord. [A.] Original múltiple no localitzat. Carta partida segons interpretem de R. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cris- tòfor, 1290-1291, f. 7r. La nota està ratllada amb dues barres. Al marge esquerre: “ABC”; “Paccavit.” Sexto kalendas madii anno Domini Mº CCº nonagesimo. Nos Petrus1 Flamench, prior monasterii Sancte Marie de Terracia, per nos et successores nostros, laudamus, aprobamus et confirmamus tibi Maymone, uxori quondam Iacobis Scutifferi, tutrici2 filiorum tibi et dicto Iacobo comunium \ et omnie eorum stipulanti ∕ et tuis inperpetuum quandam peciam terre, quam dictum monasterium habet pro francho alodio in terminio Terracie, in parrochia Sancti Petri de Egra, infra tenedones mansi de Podiata. Affrontat autem ab oriente in tenedone mansi de Podiata sive de Ruvira et in parte in tenedone mansi Dulcie Morages, a meridie similiter in honore dicte Dulcie Morages, ab occiduo in parte in tenedone Iacobis de Amigdalario et in parte in tenedone mansi de Podiata, a circio in tenedone dicti mansi de Podiata. Et est certum quod dictus Iacobus Scutifferi, quondam, et sui antecessores tenerunt dictam peciam terre pro dicto monasterio ad agrarium tasche. Quamquidem dictam peciam terre tu et tui semper habeas (et) teneas sicut melius potest dici,3 et caetera. Sub tali vero condicione predicta tibi et tuis laudo et confirmo, quod tu et \ dicti pupilli ∕ tui semper ea predicta per nos et nostros habeas et teneas et dones inde semper nobis et successoribus4 nostris singulis annis pro censu in festo Natalis Domini XII denarios Barchinone de terno, racione dicte tasche consuete, cum sit mihi certum quod utilior est mihi \ et dicto monasterio ∕ dictus census quam tascha predicta. Et nullum alium censum, questiam nec usatichum non teneamini inde mihi nec successoribus meis facere, nisi tamen 496 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES modo illos dictos XII denarios censuales. Accipimus a te pro hac laudacione et confirmacione XII solidos Barchinone de terno. Testes Bernardus de Fabrica, Petrus de Sellerio. Firmavit5 predicta Maymone.1 1. Nom amb indicació de ferma. 2. La darrera –i, corregeix –e. 3. A continuació signe d’abreviació de –m, titllat. 4. A continuació ratllat sin. 5. Verb amb indicació de ferma.

237

1290, juliol, 24 Pere Flamenc, prior del monestir de Santa Maria de Terrassa, amb el consens del seu convent confirma i estableix a Pere Berau, de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor, el mas de Berau, que els seus antecessors ja tenien per l’esmentat monestir a cens de cinc quarteres i mitja de forment segons la mesura de la vila de Granollers, i de vuit diners en bona moneda de Barcelona perpètua de tern. També li cedeixen el mas Ferrer que té Bernat Ribó i que fins ara ha satisfet un cens de dues quarteres i mitja de forment i dues quarteres i mitja d’ordi, segons la mesura de Granollers, i dos sous i vuit diners a més d’un parell de gallines. A partir d’ara, però, pels dos masos Pere Berau haurà de satisfer quaranta sous en moneda barcelonesa de tern per Nadal, atesa l’esterilitat de les terres d’aquests masos. El receptor podrà seguir percebent el cens que habitualment satisfeia el mas Ferrer i demanà a Bernat Ribó que respongui sobre aquest cens, constrenyent-lo si cal mitjançant empares o extracció de portes. Pere Berau promet fer el pagament del nou cens a la casa que el monestir té a Barcelona. A.* Original: BC, núm. 1807 (2-I-1). Al dors: “Barau” (s. XVII); “Barau par derro- cada a XXI de maig 1587 [...]” (s. XVII); “1807, perg. 61” (s. xx). Procedència: “Donatiu Joaquim Miret i Sans”. Carta partida. Cit.: BENITO I MONCLÚS, P. Senyoria de la terra i tinença pagesa al comtat de Barcelona (segles XI-XIII), CSIC, Barcelona, 2003, p. 501, n. 76 i p. 719, n. 43. In Christi nomine, sit omnibus manifestum quod nos ffrater Petrus Flamench, prior monasterii Sancte Marie de Terracia, de consilio, assensu et voluntate conventus dicti monasterii per nos et omnes successores nostros laudamus, approbamus et confirmamus et etiam stabilimus atque ad certum censum denariorum redigimus vobis Petro Berau, de parrochia Sancti Petri de Villa- maiori, et vestris et quibus velitis perpetuo ad bene colendum DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 497 et meliorandum et ad habendum et tenendum omnique tempore in pace possidendum mansum vocatum Berau cum omnibus honoribus et possessionibus suis cultis et heremis in montibus et planis per omnia loca et cum arboribus diversorum generum et cum introhitibus et exitibus, et pertinenciis et iuribus suis, quem vos et antecessores vestri diu habuistis et tenuistis pro nobis et antecessoribus nostris, et sub dominio et alodio dicti monasterii in dicta parrochia, ad censum videlicet quinque quarteriarum et medie frumenti ad mensuram ville Granullariorum, et octo denariorum bone monete Barchinone perpetue de terno. Predictum itaque mansum vocatum Berau cum omnibus honoribus et possessionibus suis cultis et heremis in montibus et planis per omnia loca et cum arboribus diversorum generum, et introhitibus et exitibus et pertinenciis et iuribus suis, vos et vestri et quos volueritis habeatis, teneatis et possideatis imperpetuum paciffice et quiete. In hunc videlicet modum, quod in emendam et recompensacionem predictarum quinque quarteriorum et medie frumenti et predictorum octo denariorum et tocius melioramenti, quod ibi vos vel vestri feceritis, et in emendam etiam et recompensacionem census duarum quarteriarum et medie frumenti ad dictam mensuram de Granullariis et duarum quarteriarum et medie ordei ad eandem mensuram, et duorum solidorum et octo denariorum predicte monete Barchinone perpetue de terno, et unius paris gallinarum, quem censum predictum Bernardus Ribo de dicta parrochia nobis et dicto nostro monasterio tenetur dare et solvere quolibet anno pro manso vocato Ferrer et omnium honorum possessionum et iurium eiusdem mansi, quem habet et tenet pro nobis et dicto nostro monasterio, et sub dominio et alodio nostro et ipsius monasterii in dicta parrochia. Quem etiam censum predictum dictus Bernardus Ribo et sui de cetero teneantur vobis et vestris et quibus volueritis dare et solvere quolibet anno, detis et solvatis vos et vestri nobis et dicto nostro monasterio pro censu predictorum duorum mansorum et honorum et possessionum eorundem in primo venturo festo Nativitatis Domini, et deinde quolibet anno in eodem festo, quadraginta solidos predicte monete Barchinone perpetue de terno, quem censum dictorum quadraginta solidorum teneamini et sitis obligati vos et vestri aportare et solvere quolibet anno \ in dicto festo ∕ intus domum nostram Barchinone nobis vel locum nostrum tenenti in ipso domo, sine dampno et missione nostri et dicti nostri monasterii. Et si forsan nos vel dictum nostrum monasterium faceret vel sustineret aliquo modo aliquid dampnum, 498 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES gravamen vel missionem pro dictis quadraginta solidis exhigendis et habendis a dicto festo inantea, vos teneamini ea nobis et dicto nostro monasterio restituere et solvere ad nostram voluntatem et cadat de cetero predictus census dicti mansi vestri vocati Berau et dictus etiam census predicti mansi Ferrer. Concedentes et in veritate recognoscentes quod melius et utilius est nobis et dicto nostro monasterio recipere quolibet anno pro censu predictorum duorum mansorum, et honorum et possessionum eorundem, dictos quadraginta solidos, quod censum predictum et hoc propter sterilitatem terre dictorum mansorum. Dantes et concedentes vobis plenam licenciam et potestatem cum hoc publico instrumen- to perpetuo valituro, quod vos et vestri de cetero imperpetuum habeatis, levetis et recipiatis integriter predictum censum duarum quarteriarum et medie frumenti ad mensuram de Granullariis et duarum quarteriarum et medie ordei ad eandem mensuram, et duorum solidorum et octo denariorum, et unius paris gallinarum super dicto manso Ferrer, et honoribus, pertinenciis et iuribus suis, sicut ipsum censum dictus Bernardus Ribo nobis facere tenetur, et quod possitis compellere et distringere vos et vestri homines dicti mansi Ferrer ad dandum et solvendum vobis dictum censum quolibet anno per emparas et per extraccionem portarum et alios modos, sicut nos et dictum nostrum monasterium facere possemus. Mandantes insuper cum testimonio huius publici instrumenti quem [±6] gerenti dicto Bernardo Ribo, quod de cetero ipse et sui res- pondeant et satisfaciant vobis quolibet anno de dicto censu, tamen sicut nobis tenentur ut supra a nobis vobis concessum est. Salvo tamen et retento nobis et dicto nostro monasterio quod propter hec vos non habeatis aliquid dominium in dicto manso Ferrer et suis pertinenciis, nec in alienacionibus vel aliis contractibus inde factis vel faciendis, nisi tamen censum predictum quolibet anno, ut supra a nobis vobis concessum est. In hiis autem non proclametis nec faciatis vos vel vestri alium dominum, nisi tamen nos et successores nostros. Liceatque vobis et vestris post dies triginta ex quo in nobis et successoribus nostris faticam inveneritis, predictum mansum vestrum vocatum Berau, cum omnibus honoribus, possessionibus et iuribus suis, vendere vel impignorare sive alienare vestro consimili et vestrorum, salvo tamen semper censu, iure et dominio nostri et dicti monasterii. Insuper convenimus et promitimus vobis per nos et omnes successores nostros cum omnibus honoribus, possessionibus et iuribus suis et etiam predictum1 censum mansi Ferrer, prout a nobis vobis supra conces- DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 499 sum est. Faciemus vos et vestros et quos volueritis tenere, habere, percipere et possidere in pace perpetuo contra omnes personas. Et pro hiis complendis ac firmiter attendendis obligamus vobis et vestris omnia bona dicti nostri monasterii mobilia et immobilia quecumque sint et ubicumque. Ad hec ego, dictus Petrus Berau, recipiens a vobis dicto priore et conventu predictam laudacionem, approbacionem et confirmacionem et etiam stabilicionem predicti mansi vocati Berau et omnium aliorum predictorum, prout supra continetur, promito vobis dicto priori et conventui quod solvam quolibet anno in dicto festo Nativitatis Domini predictum censum quadraginta solidorum intus domum vestram Barchinone vobis vel tenenti locum vestrum in ipsa domo sine dampno et missione vestri et dicti monasterii, et restituam et solvam vobis et dicto monasterio ad vestram voluntatem, si quod dampnum gravamen vel missionem vos vel dictum monasterium feceritis vel sustinueritis aliquo modo pro dictis quadraginta solidis exhigendis et habendis a dicto festo inantea, ut supra a vobis expressum est. Complebo etiam et attendam vobis et dicto monasterio omnia alia supradicta que a me sint vobis complenda et attendenda sub obligacione tocius iuris quod michi competit in predicto manso meo vocato Berau et in censu predicto dicti mansi Ferrer. Actum est hoc nono kalendas augusti anno Domini millesimo ducentesimo nonagesimo. S+num Petri Flamench, prioris, qui hoc laudo et firmo.* S+num Petri Berau predicti qui hec laudo et firmo. Testes huius rei sunt Michael de Rubi, Bernardus Oliverii, clericus, et Raimun- dus de Mirayes. Ego Guillelmus d·Albaredes, canonicus Sancti Rufi, subscribo.* Sig+num Guillelmi de Sancto Christoforo notarii publici Terracie in cuius posse et manu Guillelmus de Albaredis, canonicus predictus, firmavit hanc cartam et etiam vidit et presens fuit cum sua propria manu subscripsit, tercio idus augusti anno prefixo, presentibus testibus Bertrando de Sancto Christoforo, Ia- cobo de Albaredis et Anticho de Albaredis. Sig+num Iacobi Sabaterii notarii publici Barchinone qui hec scripsit et clausit cum litteris appositis in linea undecima ubi scribitur “in dicto festo”, die et anno quo supra, et cum litteris rasis et emendatis in linea vicesima secunda ubi dicitur “et etiam predictum.” 1. et etiam predictum, escrit a sobre d’un espai raspat. 500 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

238

1290, agost, 14 Pere Flamenc, prior del monestir de Santa Maria de Terrassa, reconeix que ha rebut de Gueraldona, filla del difunt Arnau de Solà, del seu marit Bernat Batlle i dels seus els cent sous que el difunt Arnau va llegar en el seu testament a l’esmentat monestir per a la seva ànima i sepultura. El prior els defineix el deute. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cris- tòfor, 1290-1291, f. 22v. La nota està ratllada amb tres barres. XVIIII kalendas septembris. Ego Petrus1 Flamenc, prior monasterii Sancte Marie de Terra- cia, confiteor et recognosco vobis domne Geraldone, filie quondam Arnaldi de Solano, et viro vestro Bernardo Baiuli et vestris quod dedistis et persolvistis mihi omnes illos C solidos Barchinone de terno, quos Arnaldus de Solano dimisit in suo ultimo testamento Sancte Marie de Terracia pro anima et sepultura sua. De quibus dictis C solidis facio vobis et vestris finem, sicut melius potest dici, et caetera. Testes Bernardus de Fabrica, Raimundus Amati, Bernardus de Solano. 1. Nom amb indicació de ferma.

239

1290, setembre, 7 Pere Flamenc, prior del monestir de Santa Maria de Terrassa, amb el consentiment del seu convent estableix a Guillema Roja, el seu ﬁll Jaume Roig i la seva esposa Guillemona una peça de terra i un hort amb aigua per regar, amb una trilla, que el monestir té en franc alou al terme de Terrassa, a la parròquia de Sant Pere d’Ègara, prop del monestir. Afronta a llevant amb un camí que va del castell de Terrassa a l’església de Santa Maria i Sant Pere de Te- rrassa, a migdia amb el torrent que ve del mas de Fàbrega Jussà, a ponent amb el torrent de Paradís, i a tramuntana amb el camí que va cap al mas Roig i amb una tinença del monestir. Els receptors pagaran anualment un cens de trenta-quatre sous i vuit diners barcelonesos per Tots Sants, a més de la tasca, el delme i la primí- DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 501

cia de tots els fruits, exceptuant un colomer que hi ha a la trilla, que l’atorgant es reserva. Finalment, l’atorgant rep per aquest establiment tres-cents cinquanta sous barcelonesos de tern. A.* Original: ACVOC-AHT. Pergamí III-67 (300 × 210 mm). Al dors: “Carta de XXXIII sous […] de la parròquia de Sen Pera […] (s. XVI); “Terrassa. 203” (s. XVI); “Delmas Rog” (s. XVII); “37” (1685-1717); “Nº 67” (s. xx); “1290” (Da- tació S. Cardús). Carta partida. A l’interior del “Legajo de numº 21 al 40” a l’inici del s. XVIII. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cristòfor, 1290-1291, f. 27v. La nota està ratllada amb tres barres. Al marge esquerre: “ABC.” B. Extracte de 1685-1717: APSET. Inventaris, Repertori, núm. 37, ex A. Al marge esquerre: “Tarrasa. Lo mas Roig. Aygua.” Regest: “Establiment fet per lo prior de Tarraça a Guillema Robé y o Roig, a Jaume son fill de una pessa de terra y un ort que cituat en la parròchia de Tarraça y prop lo monestir de Tarraça afronta a sol ixent en lo camí que va del castell de Tarraça a la iglésia de Santa Maria, a migdia en lo torrent que baxa del mas de Fàbrica, a ponent ab lo torrent de Paradís y a tremuntana ab lo camí que va al mas Roig y ab onor de dit monestir. Y li establiren aygua per regar lo qual se (té) per lo prior a sens de 34 sous, 8 diners, y a prestació de delma y tasca, y promissa. En poder de Guillem de Santchristòfol, notari de Tarraça, a 7 dels idus de setembre 1290.” C. Extracte de 1786: ACVOC-AHT. Fons Col·legiata, Copia del Reportorio, núm. 37, ex B. Al marge esquerre: “Tarrassa. Manso Roig. Agua.” Regest: “Es- tablecimiento hecho por el prior de Tarrasa a Guillerma Robe o Roig y a Jay- me su hijo de una pieza de tierra y un huerto sito en la parroquia de Tarrasa y cerca del monasterio de Tarrasa. Linda a levante con el camino que va del castillo de Tarrasa a la yglesia de Santa Maria, a mediodía con el torrente que baxa del manso de Fábrica, a poniente con el torrente de Paradís, y a cierzo con el camino que va al manso Roig, y con honor de dicho monasterio. Le establecieron igualmente agua para regar lo que tiene por el prior al censo de treinta y quatro sueldos y ocho dineros, y a prestación de diezmos y tasca, y primicia. Ante Guillermo de San Cristóval, notario de Tarrasa en 7 de los ydus de setiembre de 1290.” [D]. Extracte del s. XIX, perdut: Breu nota, ex B. a. VENTALLÓ I VINTRÓ, J. El priorato, núm. 30, ex D. b. SOLER I PALET, J. “Cartulario”, núm. 49, ex D. c. Pergamins Priorat, núm. 113 (regest i escatocol), ex A. d. Pergamins AHCT, núm. 20 (regest i escatocol), ex A. Sit omnibus notum quod ego frater Petrus Flamenchc, prior monasterii Sancte Marie de Terracia, cum assensu et voluntate conventus eiusdem monasterii per nos et omnes successores nostros presentes atque futuros damus et stabilimus tibi Guillelme Rubee et filio tuo Iacobo Rubei et uxori tue Guillemone et vestris et cui volueritis inperpetuum ad bene laborandum et meliorandum quandam peciam terre et orti cum sua aqua ad rigandum et cum to[ta] tri[lea] que est supra dictum ortum et terra in qua fundatur, quod per alodium franchum et liberum habemus in termino Terracie 502 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES in parrochia Sancti Petri de Egra prope monasterium predictum. Affrontant autem predicta ab oriente in carraria que tendit de domo sive castro de Terracia ad ecclesiam Sancte Marie et Sancti Petri de Terracia, a meridie in torrente qui decendit de manso de Fabrica Inferius, ab occiduo in torrente de Paradiso, a circio in via que tendit ad mansum Rubei et in tenedone dicti monasterii. Sicut ab hiis omnibus affrontationibus melius concluduntur, terminantur et assignantur, sic vobis et vestris damus et stabilimus cum omnibus ingressibus suis et cum terminis et affrontacionibus suis et cum aqua ad rigandum et cum vitibus et cum arboribus diversi generis et cum omnibus que infra sunt et erunt vel nominari possint et cum omnibus melioramentis que unquam ibi fieri possint ullo modo, excepto et retento tamen columbario quod nunc est in dicta trilea nobis et omnibus successoribus vestris cum columbis et fructibus ipsius, cum introhitibus et exitibus dicti columbarii. Et de presenti mitimus vos de omnibus predictis in corporalem possessionem cum hoc publico et semper valituro instrumento ad habendum, utendum omnique tempore possidendum tanquam rem vestram propriam ad omnes vestras vestrorumque voluntates libere faciendas sicut melius et utilius dici, intelligi sive excogitari potest ad vestrum vestrorumque salvamentum sive proficuum et bonum et utilem intellectum. Sub tali vero condicione predicta vobis et vestris damus et stabilimus quod vos et vestri semper ea predicta per nos et successores nostros habeatis et teneatis, et donetis inde semper nobis et successoribus nostris singulis annis pro censu in festo Omnium Sanctorum triginta quatuor solidos et octo denarios Barchinone de terno et decimam, tascham et primiciam integriter \ de omnibus fructibus quod Deus ibi dederit ∕ ad morem terre. Ibi vero alios dominos vel baiulos non proclametis nec faciatis nisi nos et successores nostri. Et nos et successores nostri erimus semper inde vobis et vestris leguales, guarentes, auctores et deffenssores. Et faciemus semper inde vobis et vestris omnia predicta et singula integriter cum omnibus suis melioramentis semper facere tenere, habere, possidere et expletare in pace contra omnes personas sub obligacione omnium bonorum nostrorum mobilium et inmobilium, habitorum et habendorum et dicti monasterii. Accipimus a vobis pro hac donacione et stabilimento trecentos quinquaginta solidos Barchinone de terno, de quibus a vobis bene sumus paccati renunciantes omni excepcioni non numerate peccunie. Actum est hoc septimo idus septembris anno Domini Mº CCº nonagesimo. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 503

S+Petri Flamench, prioris Terracie, qui hoc laudo.* Sig+num Durandi, canonici Sancti Ruffi.* Sig+num Iohannis de Montan- yeu, canonici Sancti Ruffi, qui hoc laudo.* Testes huius rey sunt Bernardus de Fabricca, Iacobus de Sellerio, Bernardus Baiuli et Iacobus Brocardi. Sig+num Guillelmi de Sancto Christoforo, notarii publici Te- rracie, qui hec scripsit et clausit cum literis suprapositis in linea Xª, ubi scribitur “de omnibus fructibus quos Deus ibi dederit”, die et anno prefixis.

Nota de Registre: [VII idus septembris.] Ego frater Petrus1 Flamechnc, prior monasterii Sancte Marie de Terracia, cum assensu et voluntate conventus eiusdam monasterii, per nos et omnes successores nostros, presentes atque futuros, damus et stabilimus tibi \ Guillelme Rubea et ﬁlio tuo ∕ Iacobo Rubei et uxori tue Guillemone et vestris inperpetuum ad bene laborandum et meliorandum quandam peciam terre et orti cum sua aqua ad rigandum et cum tota trilea, que est supradicta \ dictum ortum, quem per alodium habemus ∕.2 Affrontant omnia predicta ab oriente in carraria que tendit de domo sive castro de Terracia ad ecclesiam Sancte Marie et Sancti Petri de Terracia, a meridie in torrente qui venit de manso de Fabrica Inferius, ab occiduo in torrente de Paradiso, a circio in via \ que tendit ad ∕ mansum Rubei et in tenedone dicti monasterii. Quam dictam peciam terre et ortum et trileam predictam vobis (et) vestris damus et stabilimus cum omnibus ingressibus et egressibus suis et cum terminis et affrontacionibus suis et cum omnibus arboribus diversi generis, et cum omnibus que infra sunt et erunt vel nominari possint, et cum omnibus melioramentis, et caetera. Retineo tamen mihi \ et successoribus meis ∕ 3 in hac donacione sive \ stabilimento ∕ columbarium que nunc ibi cum columbis et fructibus dicti co- lumbari, \ cum introhitibus et exitibus dicti columbarii ∕. Sub tali vero condicione predicta tibi et tuis dono et stabilio, quod vos et vestri semper ea predicta per nos et nostros habeatis et teneatis et donetis inde semper nobis et successoribus nostris singulis annis pro censu in festo Omnium Sanctorum triginta quatuor solidos et octo denarios Barchinone et tascham, decimam et primiciam de omnibus fructibus quos Deus ibi dederit ad morem [te]rre. Pro[mit] entes insuper vos et vestros omnia predicta et singula semper fa- 504 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES cere, tenere, habere et possidere in pace contra omnes personas, sub obligacione omnium bonorum dicti monasterii. Accipimus a vobis pro hac donacione et stabilimento trecentos quinquaginta solidos Barchinone. Testes Bernardus de Fabrica, Iacobus de Sellerio, Bernardus Baiuli, Iacobus Brocardi. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. L’escrivà ha oblidat d’inserir la localització dels béns, de forma que la clàusula acaba bruscament abans de començar les afrontacions. 3. Escrit a sobre de nostris, ratllat.

240

1290, setembre, 7 Guillema Roja, el seu fill Jaume i l’esposa d’aquest, Gueraldona, reconeixen que deuen a Pere Flamenc, prior del monestir de San- ta Maria de Terrassa, tres-cents cinquanta sous barcelonesos per raó de l’establiment d’una peça de terra i hort amb una trilla. Els atorgants es comprometen a satisfer el deute mitjançant dos pagaments, el primer de dos-cents sous per la festa de Sant Miquel, i el segon de cent-cinquanta sous per la festa de Tots Sants, sense més dilació. Els atorgants juren l’acord. Guillem Bofí, Jaume de Roca i Arnau de Figuera són els fidejussors. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu de Guillem de Sant Cris- tòfor, 1290-1291, f. 27v. La nota no està ratllada. [VII idus septembris.] Ego Guillelma1 Rubea et filius meus Iacobus1 et uxor eius Geraldona1 debemus vobis2 Petro Flamench, priori monasterii Sancte Marie de Terracia, et vestris racione illius donacionis et stabilimenti, quam nobis fecistis de quandam peciam [te]rre et orti et trilie, trescentos L solidos Barchinone. Paccare in primo venturo festo \ Sancti Michaelis ∕ 3 CC solidos et in sequenti festo Omnium Sanctorum CL solidos sine omni dilacione. Et hec iuramus.4 Fideiussores Guillelmus1 Buffi, Iacobus1 de Rocha, Arnaldus1 de Figuera, quisque nostrum pro toto et obligamus bona nostra. Testes predicti. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació ratllat, fratri. 3. Escrit a sobre de Omnium Sanctorum, ratllat. 4. Verb amb indicació de ferma. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 505

241

1291, abril, 19 Bernat de Santcristòfor i Simó de Basea, tutors testamentaris d’Es- pegueró, fill del difunt Bernat d’Espeguera, reconeixen a Arnau d’Illa, capellà [de Sant Pere de Terrassa], que els ha donat el testament de l’esmentat Bernat. [A.] Original no localitzat (o no emès). R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Pere Folquer, 1291-1292, f. 6r. La nota no està ratllada. XIII kalendas madii. Nos Bernardus1 de Sancto Christoforo et Simon de Basilia, tutores testamentarii Spegeroni, filii Bernardi de Spegera quondam, confitemur et recognoscimus vobis Arnaldo de Insula, cappellano Terracie, quod dedistis et tradistis nobis racione tutele predicte testamentum dicti Bernardi de Spegera, quod testamentum predictum concedimus a vobis habuisse et recepisse et sumus inde a vobis bene paccati, et caetera. Testes Romeus de Basilia, Bartholomeus de Buguyano. 1. Nom amb indicació de ferma.

242

1291, abril, 25 Romeu de Soler, de la parròquia de Sant Pere de Rubí, i la seva esposa Maria venen a Pere de Pla i la seva muller Elisenda una peça de terra que tenen per Guillem de Mujal, i que aquest té pel monestir de Santa Maria de Terrassa, al terme de Rubí, al lloc anomenat ses Valls. Afronta a llevant amb una tinença de Bernat de Parellada, a migdia amb una de pròpia, a ponent amb un torrent i amb una altra tinença pròpia, i a tramuntana amb una tinença de Dalmau de Matarí. Es reserven els drets dels senyors. Els atorgants juren l’acord i reben per la venda seixanta sous barcelonesos de tern. [A.] Original no localitzat. L’any 1716 es trobava a l’arxiu patrimonial de Can Pa- rellada (Terrassa) identiﬁcat amb el nº 60, lletra L, a la seva col·lecció de pergamins documentals. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Pere Folquer, 1291-1292, f. 6v. La nota està ratllada amb dues barres. Al marge esquerre: “Paccavit;” “Clausa per Petrum Folquerii.” 506 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

R.1 Extracte fet vers 1502: ACVOC-AHT. Fons notarial, Recull d’actes, 1237-1502, f. 76r, ex R. Al marge esquerre: “Muyal; Sancta Maria de Terrassa”; al dret: “a Rubí, idem.” B. Extracte de 1716: ACVOC-AHT. Fons patrimonial de Can Parellada, Espéculo dels actes de la casa de Parellada y Cot. 1716, f. 18r, ex A. Al marge esquerre: “Sas Valls.” Regest: “Venda feta per Romeu Sol de Rubí a Pere Pla de una pessa de terra situada en la parròquia de Sant Pere de Rubí, en lo lloch dit sas Valls, per preu de 60 sous, alou del prior de Tarrassa. Termena a sol ixent ab honors de Bernat Parellada, a mitgdia ab honors de dit Parellada, a ponent ab lo torrent y a tremuntana ab honors de Pere de Rubí, la qual pessa de terra tenia dit Sol per Guillem de Mujal, y dit Guillem de Mujal la tenia per lo prior de Tarrassa. Consta en Tarrassa, en poder de Pere Folquer, notari als 25 de abril de 1291. Núm. 60. Lletra L.” VII kalendas madii. Ego Romeus1 de Sollerio de parrochia Sancti Petri de Rubi et uxor mea Maria1 per nos et nostros vendimus tibi Petro de Plano et uxori tue Eligsende et vestris inperpetuum quandam peciam terre quam habemus et tenemus [per] Guillelmum de Modiali \ et ipse tenet per monasterium Sancte Marie de Terracia ∕ in termino de Rubi, loco vocato a Ses Valls. Affrontat autem ab oriente in tenedone Bernardi de Pariliata, a meridie in nostra tenedone, ab occiduo in torrente et in nostra tenedone, a circio in tenedone Dalmacii de [Materino.]2 Quam dictam peciam terre vobis et vestris vendimus et tradimus cum omnibus ingressibus et egressibus suis et cum terminis et affrontacionibus suis et cum omnibus arboribus diversi generis et cum omnibus melioramentis, et caetera. Salvo iure dominorum in omnibus, promitentes insuper quisque nostrum pro toto vobis et vestris omnia predicta et singula semper facere tenere, habere et possidere in pace contra omnes personas sub obligacione bonorum [nos]trorum. Et hec iuramus.3 Accipimus a vobis pro hac vendicione LX solidos Barchinone de terno quitios de laudaystmo. Testes Geraldus de Carnero, Romeus de Basilia, Berengarius de Bossagays, Firmavit Guillelmus1 de Modiali. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. Escrit a sobre de Molendinis, ratllat. 3. Verb amb indicació de ferma. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 507

243

1291, octubre, 31 Felipa de Molella, la seva filla Maria i el seu marit Romeu venen a Nicolau de Besanta dues peces de terra que tenen per la casa de Santa Maria de Terrassa, anomenada una Font de Perers i l’altra situada al mas de Fenosa. Afronta la peça de Perers a llevant amb una tinença d’Argelaguet, a migdia amb una tinença de Pere de Bonvilar, a ponent i a tramuntana amb una tinença del mas de Besanta. Afronta l’altra peça de terra a llevant amb una tinença del mas i de la casa de Banyeres, a migdia amb la mateixa tinença, a ponent amb la riera d’Arnella i a tramuntana amb un alou de Sant Julià. Es reserven la tasca, el dret i el domini de la casa de Santa Maria de Terrassa. Els atorgants juren l’acord i reben per la venda quaranta sous. [A.] Original no localitzat. R.* Nota de registre: ACVOC-AHT. Fons notarial, Capbreu primer de Pere Folquer, 1291-1292, f. 34v. La nota està ratllada amb quatre barres. R.1 Extracte fet vers 1502: ACVOC-AHT. Fons notarial, Recull d’actes, 1237-1502, f. 77v, ex R. Al marge esquerre: “Sancta Maria de Tarraça.” II kalendas novembris. Ego Philipa1 de Molela et filia mea Maria1 et vir eius Ro- meus1 quisque nostrum pro toto per nos et nostros vendimus tibi Nicholao de Besanta et tuis inperpetuum duas pecias terre quas habemus et tenemus per domum Sancte Marie de Terracia vocata la una dictarum duarum petiarum terre Fonte de Parers et alia ad ipsum mansum de Fenosa. Affrontat dicta pecia terre de Parers ab oriente in tenedone2 de Argilagueto, a meridie in tenedone Petri de Bono Vilario,3 ab occiduo et a circio in tenedone mansi de Besanta. Affrontat alia pecia terre ab oriente in tenedone mansi et domus de Bagneriis, a meridie in eadem tenedone, ab occiduo in riaria de Arnella, a circio in alodio Sancti Iuliani. Quas dictas duas pecias terre tibi et tuis vendimus cum omnibus ingressibus et egressibus suis, et cum terminis et affrontacionibus suis et cum omnibus melioramentis que nunquam ibi fieri possint ullo modo ad omnes tuas tuarumque voluntates faciendas, sicut melius potest dici, et caetera. Salva tascha, iure et dominio domus predicte Sancte Marie de Terracia. Promitentes te et tuos omnia predicta facere tenere in pace contra omnes personas sub obligatione omnium bonorum nostrorum. Et hec iuramus.4 Accipimus a te pro hac vendicione XL solidos quitios de laudaysmo. 508 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Testes Petrus Aguyoni, Berengarius Cardona, Guillelmus Bar- ba, Petrus de Sellerio. 1. Nom amb indicació de ferma. 2. A continuació repetit in tenedone. 3. A continuació ratllat a cir. 4. Verb amb indicació de ferma. ÍNDEXS TOPONOMÀSTIC I RERUM

ALAN CAPELLADES I RIERA

INTRODUCCIÓ

En aquest índex hem seguit els mateixos criteris que al volum anterior del Diplomatari de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara. Terrassa (958-1207). L’hem dividit en dues parts, la primera és l’índex onomàstic i toponímic i la segona és el rerum. L’índex onomàstic i toponímic inclou els noms propis que apareixen en els textos documentals. Entenem per noms propis els antropònims, els topònims i els noms d’esglésies, monestirs, parròquies i altars. Hem utilitzat la versaleta per distingir els an- tropònims i la majúscula per als topònims i institucions eclesiàs- tiques. En cas d’homonímia, entrem primer el topònim i després el o els antropònims. La lletra cursiva s’usa per als noms propis que apareixen en textos conservats en els extractes del Repertori del segle XVIII. Les variants gràfiques d’un mateix nom s’agrupen en una úni- ca entrada principal. Hem constituït l’entrada principal mitjançant la forma gràfica més pròxima al llatí clàssic i en nominatiu, per als antropònims. Reproduïm, en canvi, la grafia textual per als topònims perquè corresponen majoritàriament a la forma vernacla, o bé són llatinitzats. Hem optat per convertir en entrada principal dels topònims la variant més pròxima a la catalana actual. Les variants gràfiques es presenten amb entrades pròpies al lloc pertinent i amb una referència que remet a la principal. Entre els antropònims hem donat entrades pròpies als re- presentants del poder laic i religiós (reis, comtes, bisbes, priors, abats), personatges rellevants de la història terrassenca (veguers, castlans, batlles) i membres del clergat relacionats amb el priorat de Santa Maria de Terrassa, siguin d’aquesta institució o d’altres que 512 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES tinguin un rol important dins del seu desenvolupament (Sant Pere de Terrassa, Sant Llorenç del Munt o Santa Margarida de Mujal). En el cas que diferents persones tinguin un mateix nom figuren a l’entrada del nom corresponent, però recollint en cada cas la informació que figura en els textos: càrrecs, oficis, relacions de parentiu, funció que tenen a l’acció documental (donador, receptor, llegatari, testimoni, etc.), i finalment, els números dels documents on un mateix personatge apareix. La successió de persones segueix l’ordre cronològic de la primera aparició respectiva. Tot i això, no sempre és possible la identificació de totes les persones ja que algunes referències aplicades a un mateix nom i un mateix càrrec poden correspondre a individus diferents. Els noms compostos s’entren pel segon element, molt sovint ja emprat com a cognom, i per això apareixen en genitiu. Aquest segon element o cognom segueix un ordre alfabètic propi i no unificat amb el primer nom, que apareix a continuació, separat per una coma. Per exemple: “Ferrarii, Petrus” on el primer element és el cognom i el segon el nom propi. Els enllaços, en les seves variants (“de, “de ipso/de ipsa”), no compten en la sèrie alfabètica. En cas de diferents grafies, igual que en els mots simples, s’ha optat per escollir la forma més pròxima al llatí per a l’entrada principal, seguida per la resta de variants per ordre alfabètic. La majoria de topònims s’han identificat, donant el terme municipal actual i entre parèntesis la comarca. No indiquem la comarca en els topònims situats a Terrassa, Barcelona o Tarragona. En el cas de topònims forans a l’actual Catalunya, oferim el terme municipal actual i, entre parèntesis, la província i la comunitat autònoma (quan se situen a Espanya), el departament i el país (per als francesos). Per tal de facilitar la recerca a les persones no avesades en toponímia medieval, oferim les entrades en grafia actual per als topònims que apareixen en els textos amb formes substancialment diferents de la forma coneguda. Així doncs, els topònims en què llurs dues primeres lletres varien respecte a la forma actual disposen d’entrada amb aquesta grafia, en negreta, seguida d’una referència a l’entrada principal llatina (“Viladecans, cf. SANCTUS IOHANNES DE VILLA CANUM), també en aquells topònims vinculats amb institucions eclesiàstiques (“Gavà, cf. GAVANO. Cf. SANCTUS IOHANNES DE GAVANO”). A l’index rerum donem una llista de conceptes que considerem útils per a la recerca històrica. És evident que la selecció DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 513 dels conceptes que presentem ha estat en certa manera subjectiva. Malgrat tot, l’objectiu és el de proveir una relació que inclogui els conceptes útils als diferents camps de la historiografia medieval. Val a dir que hi ha algunes entrades del rerum que ja apareixen de manera indirecta a l’índex d’antropònims i topònims, com ara “mansus” o “domus” o notari. En altres casos recollim totes les mencions de conceptes com els càrrecs i oficis, però no els acompanyem del nom dels individus que els exerceixen, van només acompanyats del número del document on apareixen. Pel que fa a la presentació de la llista de conceptes, hem emprat la lletra cursiva per als noms provinents dels extractes del Repertori i referències creuades per a les variants gràfiques dels noms. En aquest índex, a diferència de l’onomàstic, rarament hem afegit informació addicional al número del document. Continuem creient que l’index rerum pot tenir cabuda entre les eines de l’investigador perquè és el fruit d’un procés cognitiu difícil d’automatitzar en les futures edicions digitals.

ÍNDEX TOPONOMÀSTIC

— A — ADRETI, BONUSIUDA, testimoni, 214. AGELL, BERNAT, cf. AGELLO, BERNARDUS A[...], BERNARDUS, testimoni, 210. DE. ABADIA, tinença de, 217. AGELLO, BERENGARIUS DE, tinença, 92; ABADIA, ARNALDUS DE; ALBADIA, ARNALDUS; cases, 124; testimoni, 165, 172, de Terrassa, 28; testimoni, 28, 207, 176, 202, 203. 209, 221, 222; creditor a Michael AGELLO, BERNARDUS DE; AGELL, BERNAT, prevere i monjo de Sant Pere de Ter- definit, 28; testimoni, 101, 176; rassa, 70, 71, 74; fidejussor de honor de, 155. Michael prevere i monjo de Sant AGELLO, GUILLELMA DE, donada de Santa Pere de Terrassa, 80; parroquià de Margarida de Mujal, 152; germana Sant Pere de Terrassa, 131; jutge i rectora de Santa Eugènia i del batlle de Terrassa, 221. Santa Margarida de Mujal, 172; ABADIA, ARNALDUS DE, jove, receptor de compradora, 172, 176; prioressa Poncius, prior de Santa Maria i rectora de les esglésies de Santa de Terrassa, 159. Margarida de Mujal, 176, 177; ABADIA, RAIMUNDUS DE, testimoni, 184. receptora, 177, 183; prioressa de ABADIA, STRANEUS DE, fidejussor, 119; Santa Margarida de Mujal, 181, honor de, 156. 183. ACULTA, LISENDIS, litigant contra Petrus AGNES, cosina i llegatària de Iacobus de de Clareto, prior de Santa Maria de Terracia, 179; filla de Guillelmus de Terrassa, 178. Verdegario, llegatària de Saurina, ADA, GUILLELMUS DE, notari públic de vídua de Guillelmus de Terracia, Granollers pel rector de la dita 180; cases de, 227. vila, 215. AGUILO, UGET DE, testimoni, 20. ADEI; ADEY, mas, 33. || Mas Adei, AGUYO, ARNALDUS, testimoni, 214. Terrassa. AGUYONI, BERTRANDUS, frare, 196; ADEY, cf. ADEI. testimoni, 196, 225. ADEY, BERNARDUS, establert, espòs de AGUYONI, PETRUS, marmessor, 41; tes- Maria, 33; testimoni, 110, 111; timoni, 42, 44, 48, 51, 61, 62, 75, tinença, 219. 88, 89, 93, 99, 100, 107, 108, 109, 516 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

111, 114, 115, 204, 218, 220, 224, AMICDALARIO, PHILIPUS DE, cf. AMIG- 243; ad consilium, 47; espòs de DELLARIO, PHILIPUS. Berengaria, deutor de Guigó de AMICI DE COLLE, PETRUS, testimoni, 86, Vedena, prior de Santa Maria 133, 147. de Terrassa, 110, 111; fidejussor, AMIGDALARIO, IACOBUS DE, tinença, 236. 116; clergue de Terrassa, 220. AMIGDELLARIO, ANTICE DE, cf. AMIG- ALAMAGNI, FERRARIUS, sotsveguer de DELLARIO, ANTICHA DE. Barcelona, 39. AMIGDELLARIO, ANTICHA DE, esposa de ALAMANDA, domina, esposa de Felipus BERNARDUS Belucii de Amigdellario, de Merola, fidejussora, 68. venedora, 199. ALBADIA, ARNALDUS, cf. ABADIA, ARNALDUS. AMIGDELLARIO, PETRUS DE, testimoni, 172. ALBAREDES, GUILLELMUS D’ cf. ALBAREDIS, AMIGDELLARIO, PHILIPUS; AMENLER, PHE- GUILLELMUS DE. LIP DE; AMICDALARIO, PHILIPUS DE; ALBAREDIS, ANTICHUS DE, testimoni, 237. AMENLERIO, PHILIPUS; batlle reial de ALBAREDIS, GUILLELMUS DE; ALBAREDES, Terrassa, 86, 133, 198; reparació GUILLELMUS D’, canonge de Sant de carta a favor d’Elisendis de Ruf, testimoni, 189, 232, 235, 237. Modiali, prioressa de Santa ALBAREDIS, IACOBUS DE, testimoni, 237. Margarida de Mujal, 133, 147; ALBAREDIS, PETRUS DE, testimoni, 131. testimoni, 187, 192, 196, 198, 209. ALBELZA, lloc, 105. || prop de Mura AMIGONI, MARTINUS, 180. (Bages). AMIGUCIS, IACOBUS DE, testimoni, 235. ALCORNER, GUILLELMUS, marmessor AMENLER, BERENGARIUS DE, testimoni, de Iohannes Civader, 4; pare de 130, 136. Berengaria, 16. AMENLER, GUILLELMUS DE; AMENLERIO, ALCUBA, torrent, 9. || Torrent de GUILLELMUS DE, fidejussor, 32; l’Alcuba, Terrassa. creditor de Michael, prevere i ALCUBA, BERNARDUS DE, tinença, 44. monjo de Sant Pere de Terrassa, ALED, PETRUS, cases de, 49, 78. 52; testimoni, 71, 109, 152, 191; ALEU, PETRUS, honor, 192. tinença, 133; clergue, 152. ALGORFFA, llegat de Saurina vídua AMENLER, PETRUS DE, testimoni, 138. de Guillelmus de Terracia, 180. || AMENLER, RAIMUNDUS DE, testimoni, 45, Algorfa (La Vega Baixa del Segura, 80, 132; presenta comptes a raó de província d’Alacant). les obres de Sant Pere de Terrassa, ALIO, difunt, espòs de Raimunda, pare 131. de Guillelma, 167. ANDREAS, prevere i canonge de Sant AMALVINO, IACOBUS DE, testimoni, 201. Ruf, 4, 17; donador, 11, 13, 18, 19, AMATI, PETRUS, testimoni, 204. 20; receptor, 23; litigant, 25, 29; AMATI, RAIMUNDUS, testimoni, 231, 238. remença feta per, 27; predecessor AMENLARII, BARCELONA, testimoni, 191. ipsius, 55. || Prior de Santa Maria AMENLER, PHELIP DE, cf. AMIGDELLARIO, de Terrassa. PHILIPUS. ANDREAS, prevere, 4, 17; canonge de AMENLERIO, GUILLELMUS DE, testimoni, Sant Ruf i testimoni, 196, 201, 191. 220. AMENLERIO, PHILIPUS DE, cf. AMIG- ANDREAS, pare de Guillelmus de Insula, DELLARIO, PHILIPUS. 219. Ametlla del Vallès, cf. SANCTUS ANGULARIA, GUILLELMUS DE, testimoni, GENESIUS DE AMIGDALO. 153. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 517

ANTICA, filla de Natalis de Roure, esposa ARENIS, IOHANNES DE, espòs de Guillelma de Bernardus de Turri, 226, 227; de Arenis, 107; definit de Guigó de definida de Petrus Flameng prior Vedena prior de Santa Maria de Santa Maria de Terrassa, 226; de Terrassa i de Berengarius, abat de filla d’Elisendis, venedora, tinent Sant Llorenç del Munt, 108. de Santa Maria de Terrassa, 227; ARENIS, RAIMUNDUS DE, fidejussor, 37; compradora, 228. confirmat de Guigó de Vedena, ANTICHUS [...], testimoni, 229. prior de Santa Maria de Terrassa, ANTIGA, MICHAEL DE, notari, 163; notari 66; pare de Guillelmus, definit, públic de Barcelona, 195. 202. AQUELINO, RAIMUNDUS DE, canonge de ARES, PETRUS DE, cases de, 20. Sant Ruf, testimoni, 154. ARGILAGUETO, tinença de, 243. || ARAMPRUNIANO; ARAPRUNIANO, Argelaguet, Terrassa. castell, 21; termino castri, 112; ARGILAGETO, BERNARDUS DE, testimoni, batllia de, castro meo de, 180. || 69, 70, 71, 91, 133, 134; definidor, Castell d’Eramprunyà, Gavà (Baix 77; batlle reial de Terrassa, Llo-bregat). reconegut, 87. ARAPRUNIANI, cf. ARAMPRUNIANO. ARMANDUS, prevere, canonge de Sant ARAPRUNIANO, cf. ARAMPRUNIA- Ruf, testimoni, 11. NO. ARMENTATA, PETRUS DE, espòs de ARBERTI, PETRUS, canonge de la Seu Blancha, venedor, 166. de Barcelona, vicari del bisbe de ARNALDETA, cf. ARNALLETA. Barcelona, Berengarius, 31. ARNALDI DE VILELLA, PETRUS, testimoni, ARBERTUS, fill de Guillelmus, testimoni, 179. 167. ARNALDUS; ARNALLUS, nét i llegatari de AREA VETERI, tinença, 1. || Eravedra, Petrus Bertulini, nét de Maria, 5; Vacarisses (Vallès Occidental). testimoni, 9; prevere i escrivent, ARENAS, ARENIS; ARENES, SES, 14, 17; llegatari i fill de Petrus lloc, ad ipsas, 51, 66, 201; riera, 66, de Sancto Christoforo, fill de 197, 203, 230; mas de, 108; iuxta Stephania, germà de Bertrandus, mansum tuum de, 203; in, 219. || Raimundus, Petrus, Guillelma, Les Arenes, Terrassa. Bernardus, 40; llegatari, fill d’Ar- ARENIS, cf. ARENAS. naldus Felid i Guillelma, germà ARENIS, [...], germà difunt de Iacobus de Guillelmus, Berengaria, Beatrix, de Arenis, 216. Ferrarius, 45; acòlit, 169. ARENIS, GUILLELMA DE, esposa de Io- ARNALDUS; ARNALLUS, prevere, capellà i hannes de Arenis, definida de Guigó escrivent, 16, 17, 18. de Vedena prior de Santa Maria de ARNALDUS, prevere de Sant Julià, Terrassa, i de Berengarius, abat testimoni, 25. de Sant Llorenç del Munt, 107. ARNALDUS, clergue i diaca de Sant Pere ARENIS, GUILLELMUS DE, comprador, de Terrassa, testimoni, 150. 197; establert, 203. ARNALDUS, prevere i diaca, testimoni, ARENIS, IACOBUS DE, definit de Petrus 159. Flameng, prior de Santa Maria de ARNALDUS, cum assensu et auctoritate Terrassa i de Raimundus, abat venerabilis patris domni, bisbe de de Sant Llorenç del Munt, 216. Barcelona, testimoni, 163. || Arnau 518 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

de Gurb, bisbe de Barcelona BAIULI, PETRUS; BATLLE, PERA, parroquià (1252-1284). de Sant Pere Terrassa, 131; ARNALLETA, ARNALDETA, donadora, espo- testimoni, 144, 147, 152, 181, 206; sa a Bernardus Sabateri de Saba- receptor de Guigó de Vedena, dello, 15; litigant, néta i hereva de prior de Santa Maria de Terrassa, Bernardus Sabaterii de Sabadello, 155; fidejussor, 184, 185, 204; ret esposa d’Aymericus de Provin- comptes a Petrus de Clareto, 205; cialibus, 55. espòs de Geralda, 207; donador, ARNALLUS, cf. ARNALDUS. 207, 208; definit per Petrus ARNALLUS, cf. ARNALDUS, prevere, capellà Flameng, prior de Santa Maria de i escrivent. Terracia, 209. ARNELLA, riera de, 243. || Arnella, BALADINO, PASQUAL; establert de Guigó Terrassa. de Vedena, prior de Santa Maria ARRUFATI, BERNARDUS, testimoni, 125. de Terrassa, 142. ARRUFATI, ELISENDIS; ARUFATE, ELIG- BALLE, BERNAT; cases de, 15. SENDIS, esposa de Bernardus de BALLESTERII, ARNALDUS, lloctinent del Vallibus, receptora, 125. batlle de Terrassa, manament de, ARUFATE, ELIGSENDIS, cf. ARRUFATE, 221. ELISENDIS. BALLISTARII, BERNARDUS, testimoni, 8. AULIA, BERTRAN, cf. SANCTO CHRISTOFORO, BARBA DE COSTA, BERENGARIUS, germà BERTRANDUS DE. de Guillelmus de Corbera, venedor AVONES, lloc, 35, 217. al monestir de Santa Margarida de Mujal, 172. BARBA, IACOBUS, receptor inter vivos, — B — germà de Guillelmus Barba, 192. BARBA, GUILLELMUS; BARBE, GUILLELMUS. Badalona, cf. SANTA MARIA DE cases de, 75; espòs de Rumia, BADALONA. donador inter vivos, germà de BAGES, PETRUS DE, notari públic de Iacobus Barba, 192; testimoni, 243. Barcelona, 8, 21, 29, 112; in BARBE, GUILLELMUS, cf. BARBA, GUIL- scribania, 112. LELMUS. BAGNARIIS, BERNARDUS DE, testimoni, BARBE DE COSTA, GUILLELMUS, nét de Be- 202. rengarius Barba de Costa, testimo- BAGNARIIS, GUILLEM DE, cf. BAGNARIIS, ni, 172. GUILLEMUS DE. BARBE DE PLANO, GUILLELMUS, tinença, BAGNARIIS, GUILLEMUS DE; BAGNARIIS, 133. GUILLEM DE, cases de, 15. BARCELONA, cf. BARCHINONA. BAGNERIIS, tenedone mansi et domus BARCELONA, esposa de Petrus Morelli, de, 243. compradora, 136. BAIULI, BERNARDUS, testimoni, 205, BARCELONI, BERENGARIUS; BARSELONI, 217, 225, 239; deutor de Petrus BERENGARIUS, esponsalici amb Ma- de Clareto, prior de Santa Maria ria, testimoni, 160. de Terrassa, 206; fill de Petrus BARCHINONA; BARCINONA; BAR- Baiulus i de Geralda, 207; receptor, CHINONENSE, BARCHINONEN- 207, 208; espòs de Geraldona, SIS; comtat, 2, 6, 10, 11, 13, 21, 22, donador de llegat a Santa Maria 28, 112, 156, 159, 175, 212; seu re- de Terrassa, 238. ceptora, 4, 5, 30, 40, 179, 180; bis- DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 519

be receptor, 4, 5, 171, 179, 180; ad BAYONE, MARIA, difunta, mare de consuetudinem, batlle de, 8; burch Bernardus i Guillelma, venedora de, 15; civitate, 25; territori de, 30, de Guigó de Vedena, prior de 94, 101, 122, 177, 193; apud, 68; Santa Maria de Terrassa, 114, 115. rendes de Guigó de Vedena, prior BEATA DEI GENITRICIS MARIE DE de Santa Maria de Terrassa, 111; TERRACIA, cf. SANCTA MARIA mesura, 142; bisbat, 143; tabulis, DE TERRACIA. 153, 154; in tabulis campsorum, BEATA MARGARITA, altar al cenobi 161; ad pondus, 163; in via publi- de Santa Maria de Jonqueres, ca, 166; seu llegatària de Guillel- llegatari de Saurina, vídua de mus de Terracia, domos meas, 171; Guillelmus de Terracia, 180. hospital dels pobres llegatari, 171, BEATA VIRGINIS SANCTA MARGA- 179; esglésies par-roquials llegatà- RITA DE MODIALE TERRACIA, ries, 179; esglésies i capelles llega- cf. SANCTA MARGARITA DE MO- tàries de Saurina, vídua de Guillel- DIALE. mus de Terracia, 180; fira de, 185; BEATI MARTIRI IUSTUS ET SANC- intus domum nostram, 237. TUS PASTOR, església, 4. || Sant BARCHINONENSE, cf. BARCHINO- Just i Sant Pastor, Barcelona. NA. BEATRIX, llegatària, filla d’Arnaldus BARCHINONENSIS, cf. BARCHINO- Felid i Guillelma, germana de NA. Guillelmus, Berengaria, Arnaldus, BARSELONI, BERENGARIUS, cf. BARCELONI, Ferrarius, 45. BERENGARIUS. BEATUS IACOBUS, cf. SANCTUS BASEIA, BERNARDUS DE; BASILIA, BER- IACOBUS DE TERRACIA. NARDUS DE, llegatari i germà de Begues, cf. SANCTUS CHRISTOFO- Petrus Bertulini, germà Beren- RUS DE BEUGIS; SANCTA EU- garius de Solario i Guillelmus, 5; LALIA DE BEGUIS. testimoni, 113. BEINA, PETRUS DE, empenyorador, 12. BASEIA, GERALDUS DE, donador, espòs de BELLOTI, ARNALDUS; BELOT, ARNALDUS, Raimunda, fill de Flandina, germà testimoni, 23; difunt, pare de de Bernardus, 9. Laurentius Belloti, 133, 147; do- BASELLA, BERNARDUS DE, cf. BASEIA, nador als altars de Santa Marga- BERNARDUS DE. rida de Mujal, 133; donador a BASELLA, GUILLELMUS DE; BASEYA, Guillelma de Brancha, prioressa GUILLELMUS DE, testimoni, 80, 162. de Santa Margarida de Mujal, 147. BASEYA, GUILLELMUS DE, cf. BASELLA, BELLOTI, LAURENTIUS; BELOT, LLORENS; GUILLELMUS DE. BELLOTI, LORENCIUS, tinença de, BASILIA, BERNARDUS DE, cf. BASEIA, 117, 199; fill d’Arnaldus Belloti, BERNARDUS DE. 133, 147; donador a Guillelma BASILIA, ROMEUS DE, testimoni, 241, de Brancha, prioressa de Santa 242. Margarida de Mujal, 147; donador BASILIA, SIMON DE, tutor testamentari, a Santa Maria de Terrassa, 149; 241. testimoni, 156. BATLLE, PERA, cf. BAIULI, PETRUS. BELLOTI, LORENCIUS, cf. BELLOTI, LAU- BAUSA, PASCHAL, tinença, 122. RENTIUS. BAYONA, BERNARDUS DE, testimoni, 163. BELOT, ARNALDUS, cf. BELLOTI, ARNALDUS. 520 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

BELOT, LLORENS, cf. BELLOTI, LAURENTIUS. de Brancha, prioressa de Santa BELUCII, BERNARDUS, cf. BELUCII DE Margarida de Mujal, 101; esposa AMIGDELLARIO, BERNARDUS. de Petrus Aguyoni, deutora amb BELUCII DE AMIGDELLARIO, BERNARDUS; Guigó de Vedena, prior de Santa BELUCII, BERNARDUS, espòs d’Anti- Maria de Terrassa, 110, 111; cha de Amigdellario, venedor, 199. esposa de Martinus de Villalibus, BELUS, BERENGARIUS DE, testimoni, 74, deutora amb Guigó de Vedena, 125. prior de Santa Maria de Terrassa, BELUZ, GUILLELMUS DE, marmessor de 110, 111; esposa de Bernardus de Petrus Bertulini, 5. Sancto Saturnino, venedora, 136; BERALDI, PETRUS , testimoni, 141. mare de Petrus de Conamina i de BERAU, mas, cens del mas, 237. || a Guillelmus de Conamina, difunta, Sant Pere de Vilamajor (Vallès 170; esposa de Guillelmus Fferrarii Oriental). de Fabricha, establerta, 210. BERAU, PETRUS , de la parròquia de Sant BERENGARII, SIMON, fuster, testimoni, Pere de Vilamajor, confirmat de 213. Petrus Flameng, prior de Santa BERENGARIUS, clergue de Vacarisses, Maria de Terrassa, 237. 1; testimoni, fill de Guillelmus de BERENGARIA , germana i llegatària Caneto i Ermesendis, germà de Ge- de Iohannes Civader, esposa de raldus, 9; testimoni, fill de Petrus Iohannes Civader, 4; receptora, Durandi i Marchesia, germà de esposa de Guillelmus Boverio, Ermesendis, Ferrarius, Petrus, 11; receptora, filla de Guillelmus Micahel, BERNARDUS, 10; fill, mar- Alcorner, 16; filla i llegatària de messor i llegatari de Bertrandus de Bertrandus de Plano i Guillema, Plano i Guillema de Plano, germà germana de Berengarius, Ber- de Berengaria, Bernardus, Elisen- nardus, Elisendis, Ermesendis, dis, Ermesendis, Guillema i Rai- Guillema i Raimundus, 17; definidora, filla de Pereta de Plano i mundus, 17, 19; receptor, espòs Bernardus, germana de Petrus, de Pereta, 24; monjo, testimoni, Guillelmus, Ferraria, 28; receptora, 29; esposa de Berengarius Dra- esposa de Guillelmus de Faro, 30; perii, mare de Censor; creditor, llegatària de Bernardus Ferrarii de germà de Guillelmus Amenler, 44. BERENGARIUS Castellar, espòs de Petrus Ferrarii, , prevere i canonge de mare i germana de Bernardus Sant Ruf, testimoni, 5, 6, 10. B Ferrarii de Castellar, Petrus Fer- ERENGARIUS, testimoni, 28; litigant, 29; rarii, Iacobus, Sclarmonda, Beren- definidor, 107, 108; cum consilio garia, Guillelma, 41; llegatària, domini, 152. || Berenguer, abat de filla d’Arnaldus Felid i Guillelma, Sant Llorenç del Munt. germana de Guillelmus, Beatrix, BERENGARIUS, bisbe de Barcelona, 31. Arnaldus, Ferrarius, 45; filla de || Berenguer de Palou II, bisbe de Guillelma de Bruguera, tinent, Barcelona 67; esposa de Petrus de Ulmo, BERGA, PETRUS DE, testimoni, 84. venedora de Guillelma de Brancha, BERNARDI, RAIMUNDUS, espòs d’Eligsenda prioressa de Santa Margarita de Triador, receptor de Petrus de Mujal, 86; esposa de Petrus Flameng, prior de Santa Maria de Magistri, venedora de Guillelma Terrassa, 225. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 521

BERNARDUS, fill de Berengarius de Sancta BERNARDUS, escolar, 9, 10, 12, 13, Columba, germà de Guillelmus i 16; escrivent de Santa Maria de Petrus, prevere i escrivent, 3; fill Terrassa i de Vacarisses, 16. i llegatari de Petrus Bertulini, fill BERNARDUS, prevere i canonge de Sant de Maria, nebot de Berengarius Ruf, testimoni, 25, 150, 154. de Solario, Bernardus de Baseia BERNARDUS, prevere de l’església de i Guillelmus, germà de Petrus i Santa Maria de Castelldefels, Guillelma, 5; testimoni, germà de testimoni, 112. Geraldus de Baseia, 9; receptor, BERNARDUS, clergue i rector de Sant fill de Petrus Durandi i Marchesia, Vicenç de Jonqueres, testimoni, germà de Ermesendis, Ferrarius, 90. Petrus, Micahel, 10; fill i llegatari BERNARDUS, clergue i capellà de Sant de Bertrandus de Plano i Guillema, Celoni, 171; llegatari de Guillelmus germà de Berengaria, Berengarius, de Terracia, 171; clergue de Sant Elisendis, Ermesendis, Guillema i Celoni, llegatari de Saurina, vídua Raimundus, 17; fill de Iohannes de de Guillelmus de Terracia, 180. Bonovilar i Raimunda, germà de BERNARDUS, baiulus dicte domus, Guillelma, 22; espòs de Pereta de testimoni, 220. Plano, pare de Petrus, Guillelmus, BERNAT, acòlit, cf. BERTRANDUS, acòlit. Berengaria i Ferraria, 28; monjo, BERTHULINI, ARNALDUS, fill de Petrus testimoni, 29; establidor, fill de Berthulini i d’Elisendis, germà Bernardus de Sancto Christoforo d’Ermesendis, 191. i de Flandria, espòs d’Elisendis, BERTHULINI, PETRUS, difunt, espòs 33; llegatari de Petrus de Sancto d’Elisendis, pare d’Ermesendis i Christoforo, fill de Petrus de Sancto d’ARNALDUS Berthulini, 191. Christoforo i Stephania, germà de BERTRAN, acòlit, notari de Terrassa, cf. Bertrandus, Raimundus, Petrus, SANCTO CHRISTOFORO, BERTRANDUS Guillelma, Arnaldus, 40; fill de DE. Berengarius de Collo, confirmat BERTRANDUS, prevere, testimoni, 17; fill de Guigó de Vedena, prior de de Raimundus de Corte de Clara- Santa Maria de Terrassa, 62; fill de monte, venedor, 67. Maria Bertulina, espòs de Vitalona, BERTRANDUS; BETRANDUS, canonge de venedor de Guillelma de Brancha Sant Ruf, testimoni, 2, 148; preve- prioressa de Santa Margarida de re, 148. Mujal, 113; fill de Maria Bayone, BERTRANDUS, prior de Santa Maria de germà de Guillelma, 114, 115; Terrassa, 16. concedeix a Guigó de Vedena, BERTRANDUS, acòlit, cf. SANCTO CHRISTO- prior de Santa Maria de Terrassa, FORO, BERTRANDUS DE. 114; receptor de Guigó de Vedena, BERTULINA, MARIA, mare de Bernardus, prior de Santa Maria de Terrassa, venedora de Guillelma de Brancha, 115; clergue, 150; diaca, 157; prioressa de Santa Margarida de testimoni, 150, 157, 167; pare Mujal, 113. de Petrus Baiuli, fidejussor, 204; BERTULINES, mas de, 5. || Mas de les canonge, establert, 211. Bartulines, ara Can Torrella del BERNARDUS, prevere, testimoni, 3. Mas, Terrassa. BERNARDUS, jutge, llegatari de Iohannes BERTULINI, PETRUS, testador, espòs Civader, 4. de Maria, germà Berengarius de 522 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Solario, Bernardus de Baseia i BONOVILARE, PETRUS DE; BONO VILARIO, Guillelmus, pare de Bernardus, PETRUS DE, canonge de Sant Ruf, Petrus i Guillelma, 5. 119; testimoni, 119, 123; tinença BESANTA, tinença del mas, 243. de, 243. || a la parròquia de Sant Julià BONO VILARIO, PETRUS DE, cf. BONOVILARE, d’Altura, als municipis de Terrassa PETRUS DE. i Sabadell (Vallès Occidental). BONOVILLARE, BERNARDUS DE, cf. BONOVI- BESANTA, NICHOLAUS DE, comprador, 243. LARE, BERNARDUS DE. BETRANDUS, canonge de Sant Ruf, cf. BONO VILLARI, BERNARDUS DE; BONO- BERTRANDUS, canonge de Sant Ruf. VILAR, BERNARDUS DE, batlle BLANCHA, esposa de Petrus de Armen- reial, testimoni, 9, 18, 22; sub tata, venedora, 166; esposa de dominacione, 14; cases de, 22. Raymundus de Villanova, 212. BONUS PUER, escrivent, 7. BLASCUS, domini regis scriba, 8. BORN DE BARCELONA, cases de, BOIL, GUILLELMUS, testimoni, 4. 174. || Barri del Born, a Barcelona. BON REPOS, domus, llegatari de BORRELLI, ARNALDUS, testimoni, 120. Saurina, vídua de Guillelmus de BORRELLI, GUILLELMUS, fidejussor, 120. Terracia, 180. || Monestir de Santa BOSCHO, GUILLELMUS DE, notari públic Maria de Bon Repòs, municipi de Barcelona, 173. de la Morera del Montsant (El BOSSAGAYS, BERENGARIUS DE, testimoni, Priorat). 242. BONASTRE, BERNARDUS DE, receptor de BOSSEGAY, torrent, 220. || prop de violari, 37, 38. Can Fonollet, Terrassa. BONDIA; BONDIES, néta i llegatària BOTELA, MATHEUS, notari, 163. de Iohannes Civader, 4; esposa BOTETO, ARNALDUS DE, creditor de Guigó d’Arnaldus Paleti, venedora a de Vedena, prior de Santa Maria Guillelma de Brancha prioressa de de Terrassa, 140. Santa Margarida de Mujal, 101. BOTETO, GUILLELMUS DE, testimoni, 4. BONDIES, cf. BONDIA. BOVER, BERENGARIUS, receptor, espòs de BONI VILARI, BERNARDUS DE, cf. BONO Maria, 20. VILLARI, BERNARDUS DE. BOVERII, FERRARIUS, fill del difunt BONIXIDA, lloc, mas de, 230. || Mas Guillelmus Boverio, germà de Ray- Boneixida, Terrassa. mundus Boverii i Guillelmus, pro- BONIXIDA, GUILLELMUS DE, fill de Petrus met definir a favor de Petrus, prior de Bonixida i Romia, 230. de Santa Maria de Terrassa, 165. BONIXIDA, PETRUS DE, espòs d’Elisendis, BOVERII, GUILLELMUS, cf. BOVERIO, vidu de Romia, venedor, testimoni, GUILLELMUS. 230. BOVERII, PETRUS, tinença de, 181. BONIXIDA, VITALIS DE, tinença de, 152. BOVERII, RAYMUNDUS, fill del difunt BONOVILAR, BERNARDUS DE, cf. BONO Guillelmus Boverio, germà de VILLARI, BERNARDUS DE. Ferrarius Boverii i Guillelmus, BONOVILAR, IOHANNES DE, difunt, espòs espòs de Maymona, promet definir de Raimunda, pare de BERNARDUS, a favor de Petrus prior de Santa Guillelma, 22. Maria de Terrassa, 165. BONOVILARE, BERNARDUS DE; BONOVILLARE, BOVERII, VITALIS, tinença de, 54. BERNARDUS DE, testimoni, 107, 108, BOVERIO, GUILLELMUS; BOVERII, GUILLEL- 111. MUS, receptor, espòs de Berengaria, DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 523

fill de Ermesendis, 11; pare de BROCARDA, honor de na, 159. Ferrarius Boverii i Raymundus BROCARDI, IACOBUS, espòs de Romia, Boverii, difunt, 165. establert de Petrus Flameng, prior BOVIS, BERTRANDUS, clergue de Mura, de Santa Maria de Terrassa, 233; 105. procurador de Petrus Flameng, BOYL, BERENGARIUS, testimoni, 4. prior de Santa Maria de Terrassa, BRANCA, FERRARIUS DE, fidejussor, 79. 234; testimoni, 239. BRANCA, GUILLELMA DE, cf. BRANCHA, BRUCHO, RAIMUNDUS DE, testimoni, 161. GUILLELMA DE. BRUGERA, lloc, 6. || Bruguera, Terras- BRANCA, PETRUS DE; BRANCHA, PETRUS sa. DE; BRANCHE, PETRUS, acòlit, 55; BRUGERA, GUILLELMUS, prevere, testi- testimoni, 55, 89, 132, 148, 159; moni i marmessor de Iohannes de diaca de Sant Pere de Terrassa, 79, Civader, 4; llegatari de Petrus Ber- 89; deutor, 79; prevere, 118, 119, tulini, 5; prevere i testimoni, 7. 132, 159; comprador de Guigó de BRUGENTE, riu, 2. || Torrent del Riu- Vedena, prior de Santa Maria mogent, a Cànoves i Samalús (Va- de Terrassa, 118; deutor de Guigó de llès Oriental). Vedena, prior de Santa Maria BRUGEROLS, BERNARDUS DE, creditor, 9. de Terrassa, 119. BRUGUERA, GUILLELMA, mare de Beren- BRANCHA, BERNARDUS, escrivent, 31. garia, tinenta, 67. BRANCHA, FERRARIUS, fidejussor, 119. BRUGEROLS, BERNARDUS, espòs d’Erme- BRANCHA, GUILLELMA DE; BRANCA, GUI- sendis, 109. LLELMA DE, donada i prioressa de BRUGUERA, GUILLELMUS DE, tinença, 219. Santa Margarida de Mujal, 86, 87, BRUN, BERNARDUS, testador, prevere, 101, 133, 147; compradora, 61, difunt, 18. 86, 101; difunta, 86; reconeix, 87; BRUNISSENDIS, esposa de Petrus Cla- donada de Santa Margarida de periis, mare de Maria, donadora, Mujal, 61, 113, 152; receptora, 160. 113, 133, 147; donada i prioressa BRUNO, ARNALLUS, receptor d’Andreas, de Santa Eugènia i Santa Marga- prior de Santa Maria de Terrassa, rida, 147; germana de Guillelma, llegatari de Bernardus Brun, 18. receptora de Guigó de Vedena, BRUNUM, mas, 18. || prop de Mujal, prior de Santa Maria de Terrassa, Terrassa. 150. BRUNUS, difunt, cases, 228. BRANCHA, PETRUS, cf. BRANCA, PETRUS DE. BUADA, FERRARIUS DE, fidejussor, 184. BRANCHE, PETRUS DE, cf. BRANCA, PETRUS BUADA, PETRUS DE, testimoni, 63. DE. BUADELLA, IOHANNES DE, testimoni, 190. BRATOLOMEUS, prevere, canonge de BUADELLIS, mas de, 42. || Mas Boadelles, Sant Ruf, testimoni, 175. Terrassa. BREISSEU, PETRUS DE, prevere i canonge BUADELLIS, BERENGARIUS DE, fidejussor, de Sant Ruf, testimoni, 6. 52, 53. BRICII, BERNARDUS, creditor de Guigó de BUFFI, GUILLELMUS, fidejussor, 240. Vedena, prior de Santa Maria de BUGERA, FERARIUS DE, testimoni, 30. Terrassa, 57. BUGUNYÀ, BERNAT, cf. BUGUYANO, BRISALDI, mas de, 94. || a la parròquia BERNARDUS DE. de Sant Martí de Toudell, BUGUNYANO, BERNARDUS DE, cf. BUGUYANO, Viladecavalls (Vallès Occidental). BERNARDUS DE. 524 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

BUGUYA, BERNARDUS DE, cf. BUGUYANO, — C — BERNARDUS DE. BUGUYANO, BARTHOLOMEUS DE, testimoni, CABANEIS, GUILLELMUS DE, creditor de 241. Guigó de Vedena, prior de Santa BUGUYANO, BERNARDUS DE; BUGUNYÀ, Maria de Terrassa, 37; marmessor BERNAT; BUGUYA, BERNARDUS DE; d’Arnaldus Felid, 45; comprador, BUGUNYANO, BERNARDUS DE, honor 47; testimoni, 143. de, 155; testimoni, 170, 182, 190; CABOTI, PETRUS, testimoni, 11; empe- comprador, 197; receptor de Petrus nyorador, 12; pare de Guillelmus Flameng, prior de Santa Maria de Caboti, donador, 85. Terrassa, germà de Guillelmus de CABOTI, RAIMUNDUS, ﬁll de Petrus Caboti, Buguyano, 221. receptor, 85. BUGUYANO, GUILLELMUS DE, difunt, ger- CABOTI DE CALPONERES, PETRUS, testi- mà de Bernardus de Buguyano, moni, 85. dipòsit de, tutor de Berenguer Dur- CABRERA, GUILLEMA DE, honrada dona, fort per manament d’Arnaldus Ba- 187. llesterii i Arnaldus Abadia, 221. CADARITA, GUILLELMUS DE, cf. CADERITA, BUGUYANO, PETRUS DE; testimoni, 197. GUILLELMUS DE. BURDI, BERENGARIUS, receptor de Guigó CADERITA, GUILLELMUS DE; CADARITA, de Vedena, prior de Santa Maria GUILLELMUS DE, prevere i clergue de Terrassa, 122; frare llegatari de de Sanctus Michael de Marmellar, Saurina vídua de Guillelmus de receptor de Guigó de Vedena, Terracia, 180. prior de Santa Maria de Terrassa, BURGO, PETRUS DE, cases de, 228; 148. establert de Petrus Flameng, CADERITA, BERNARDUS DE, notari, 163; prior de Santa Maria de Terrassa, pro teste subscripsi, 171; notari tinença, 232; procurador de Petrus públic de Barcelona 171, 214. Flameng, prior de Santa Maria de CALIDIS, ABRAHAM DE; CALIDIS, ABRAM DE; Terrassa, 234. CALIDIS, ABRAHE DE, creditor, 70, BURGUERA, BERNARDUS DE, testimoni, 10. 71, 74; jueu, 74, 104; pagat per BURDA, cf. PLANO, MARIA DE. Michael, prevere i monjo de Sant BUSCHETA, honors de, 105. || prop de Pere de Terrassa, 104. Mura (Bages). CALIDIS, ABRAHE DE, cf. CALIDIS, ABRAHAM BUSCHETI, ARNALDUS, testimoni, 150. DE. BUSQUETI, PETRUS, receptor de Guigó de CALIDIS, ABRAM DE, cf. CALIDIS, ABRAHAM Vedena, prior de Santa Maria DE. de Terrassa, 59. CALIDIS, BERNARDUS DE, testimoni, 29, BUSSORI, IACOBUS, testimoni, 173. 122; creditor, 55; canonge, 122. BUXONI, BERTRANDUS, canonge de CALOPA; CALOPAS; CALOPES, apud, Sant Ruf, comanador de Petrus 192; lloc, 195. || Horta de les Flameng, prior de Santa Maria de Calopes, Terrassa. Terrassa, 218. CALOPAS, cf. CALOPA. CALOPES, cf. CALOPA. CAMPANIA, PETRUS DE, difunt, prior de Santa Maria de Terrassa, receptor, 25. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 525

CAMPO, GUILLELMUS DE, espòs de Ferra- Michael, prevere i monjo de Sant ria, receptor de Guigó de Vedena, Pere de Terrassa, 72. prior de Santa Maria de Terrassa, CANETO, BERNARDUS DE, germà de Geral- 106. dus de Caneto, creditor de Guigó CAMPO ALOELLO, PETRUS DE; CAMPO de Vedena, prior de Santa Maria ALVELLO, PETRUS DE; CAMPO LOSELLO, de Terrassa, 32; canonge de Sant PETRUS DE, capellà de Sant Pere Ruf, testimoni, 119, 121, 131. de Terrassa, 162, 179; capellà de CANETO, GERALDUS DE, creditor de Guigó Terrassa, 182, 190; deutor, 182; de Vedena, prior de Santa Maria prevere, difunt, germà de Rai- de Terrassa, germà de Bernardus mundus de Campo Alvello, 190; de Caneto, 32; fidejussor, 56. llegatari de Saurina vídua de CANETO, GUILLELMUS DE, receptor, espòs Guillelmus de Terracia, testimoni, de Ermesendis, pare de Geraldus i 180. Berengarius, 9; testimoni, 36. CAMPO ALVELLO, PETRUS DE, cf. CAMPO CANETO, MARIA DE, tinença, 192. ALOELLO, PETRUS DE. CANETO, PERETA DE, litigant, vídua de CAMPO ALVELLO, RAIMUNDUS DE, germà Berengarius de Caneto, 25. i llegatari de Petrus de Campo CANETO, PETRUS DE, clergue de Santa Alvello, 190. Maria de Terrassa, procurador del CAMPO LOSELLO, PETRUS DE, cf. CAMPO prior de Santa Maria de Terrassa, ALOELLO, PETRUS DE. litigant, 31; fidejussor, 137. CAMPOROTUNDO, ASTRUCHUS DE, pro- CANONGE, cases d’en, 215. curador, 214. CANONICA BARCHINONENSIS; CA- CANADELLO, ARNALDUS DE, testimoni, NONICA BARCHINONE, alou de, 171; llegatari de Saurina, vídua de 66, 167, 201, 203; salvo iure, 30; Guillelmus de Terracia, 180. sub dominio, 82, 83, 202. || Canò- CANALI, GUILLELMUS DE, testimoni, 211, nica de la seu de Barcelona. 212; prevere, 212. CANONICA TERRACHONE, 180. || CANALI, PERPINIANUS DE, clergue, 157, Canònica de la seu de Tarragona. 160, 169, 200, 212, 215; confirmat, Canonja, La, cf. SANCTA MARIA DE 157; casa de, prevere, escrivent, MANSO DE RICARD. 160; comprador, 169, 200; esta- Cànoves i Samalús, cf. SANCTUS blidor, 210, 211, 215; comprador, ANDREAS DE SAMALUCIO. Cf. 212. SERRADEL. Cf. VALLE FIGARIA. CANALI, PETRUS DE, diaca i notari públic Cf. BRUGENTE. de Granollers, 157, 169. CAPRARIA, GUILLELMA DE, domina, dona- CANALI, RAIMUNDUS DE, testimoni, 169. dora a Guigó de Vedena, prior de CANALIBUS, IACOBUS DE, tinent de Sant Santa Maria de Terrassa, 151. Llorenç del Munt, 220. CAPUDMULI, PETRUS, cf. CAPUD MULI, CANAMERES, GUILLELMUS DE, creditor, 70, PETRUS. 71. CAPUD MULI, PETRUS; CAPUDMULI, PETRUS, CANETO, ANDREAS DE, canonge de Santa deutor de Petrus de Clareto, prior Maria de Terrassa, 198; canonge de Santa Maria de Terrassa, 185; de Sant Ruf, 205; testimoni, 205, testimoni, 232. 218. CARAYO DE PRATO, RAIMUNDUS, pro- CANETO, BERENGARIUS DE, difunt, espòs curador de Petrus Flameng, prior de Pereta, 25; comprador de de Santa Maria de Terrassa, 222. 526 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

CARBONELL, BERNAT, cf. CARBONELLUS, CASTELLIS, BERNARDUS DE, cases de, 227. BERNARDUS. CASTLANIA, IOHANNES DE, tinença, 9. CARBONELLI, BERNARDUS, receptor, 92. CASTLANIA, PETRUS DE; DEI, HOMUS; CARBONELLI, PETRUS, notari, 8; notari donador d’esponsalici, espòs d’Er- públic de Barcelona, escrivent, 154. mesendis, 14; testimoni, 72. CARBONELLUS, BERNARDUS; CARBONELL, CASTLARIL, lloc, 106. || a Sant Julià BERNAT, cases de, 15. d’Altura, als municipis de Terrassa CARDONA, BERENGARIUS DE; CARDONA, i Sabadell (Vallès Occidental). BERENGUER DE, tenidor del castell CASTRO ACIOLO, PETRUS DE, batlle de de Terrassa, 187; testimoni, 243. Barcelona, testimoni, 154. CARDONA, BERENGUER DE, cf. CARDONA, CASTRO BELLO, BERTRANDI DE, testimoni, BERENGARIUS DE. 1. CARDONA, GUILLELMUS DE, testimoni, 9. CASTRO CIRO, BERNARDUS DE, venedor de CARDONA, IACOBUS DE, tinença, 229. Guillelmus de Terracia, 171. CARDONA, ROMEU DE, cf. CARDONA, CASTRO DE FELS, cf. CASTRUM ROMEUS. FELIX. CARDONA, RAMON [FOLC] DE, tenidor del CASTRO NOVO, SIBILIA DE, monja, castell de Terrassa, 187. llegatària de Saurina vídua de CARDONA, ROMEUS; CARDONA, ROMEU DE, Guillelmus de Terracia, 180. tenidor del castell de Terrassa, CASTRO PULCRO, BERENGARIUS DE, dona- 187; cases de, 227; tinença, 229. dor inter vivos a Santa Margarida CARDONA, BERENGARIUS DE; CARDONA, de Mujal i a Guillelma de Agello, BERENGUER DE, tinent de la torre del prioressa del cenobi, 183. Palau de Terrassa, 187; testimoni, CASTRO PULCRO, GUILLELMUS DE, espòs de 243. Sabencha, venedor, 49; testimoni, CARDONA, BERENGUER DE, cf. CARDONA, 123, 126, 127, 129, 134, 135, 139. BERENGARIUS DE. CASTRO TALIATO, ARNALDUS DE, escrivent, CARNER, PETRUS DE, testimoni, 105. 105. CARNERO, GERALDUS DE, testimoni, 242. CASTRUM DE ARRAHONA; CASTELL CASALECS, ARNALDUS DE, testimoni, 117. DE RAHONA, alou de, 15. CASALIBUS, BERENGARIUS DE, prevere, CASTRUM FELIX, CASTRO DE testimoni, 198. FELS, església, 112; llegatari de CASALLIS, mas de, tinença de Santa Guillelmus de Terracia, 171; esglé- Maria de Terrassa, 85. || Mas sia llegatària de Saurina, vídua Casals, a Viladecavalls? (Vallès de Guillelmus de Terracia, 180. || Occidental) Santa Maria de Castelldefels (Baix CASSARDI, BARTHOLOMEUS, notari públic Llobregat). de Barcelona per autoritat reial, CATALANI, BERNARDUS, testimoni, 130. 122. Catalunya, cf. CATHALONIA. CAST[...], PETRUS DE, testimoni, 3. CATALUYA, cf. CATHALONIA. CASTELET, RAIMUNDUS DE, honor de, 1. CATHALONIA, CATALUYA, principat, CASTELL DE RAHONA, cf. CASTRUM 159; costuman de, 187. DE ARRAHONA. CEGUNIOLAS, ARNALDUS DE, espòs d’Erme- CASTELLARE, PETRUS, tinent, 145. sendis, pare de Berengarius, dona- Castelldefels, cf. CASTRUM FELIX; dor a Santa Maria de Terrassa, 1. CASTRO DE FELS; SANCTUS CEGUNIOLAS, BERENGARIUS DE, ﬁll d’Er- SALVATOR DE ARENIS. mesendis i Arnaldus de Ceguniolas, DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 527

donador a Santa Maria de Ter- 189; cum assensu et voluntate, rassa, 1. 190; confirmador, 193; fa retre CELEDONIUS, capella, cf. SANCTUS comptes, 205; creditor, 206, 222; CELEDONIUS DE BARCHINO- difunt, 208, 222; || Pere de Claret, NE. prior de Santa Maria de Terrassa. CENSOR, filla de Berengarius Draperii i CLARETO, RAIMUNDUS DE, testimoni, 175, Berengaria, venedora, 44. 185. CERVARIA, PONCIUS DE, testimoni, 105. CLAVERII, PETRUS, notari públic del CERVIANO, GUILLELMUS DE, honor, 189. principat de Catalunya per autori- CERVILIONE, GUILLELMUS DE, testimoni, tat reial, 159. 153. CLOTA; lloc, 24. || Clota, a Fontanet de CILIA, germana de Laurencius de Ulmo, Santa Perpètua de Mogoda (Vallès testimoni, 176. Occidental). CINERIS, FERRARIUS, iuxta consilium CLOTAS, cf. CLOTES. fratris, 171. CLOTES; CLOTIS; CLOTAS, lloc, 122, CIRARIA, mas de, 25. || Mas Cirera, 142. || a Cornellà de Llobregat Santa Perpètua de Mogoda (Vallès (Baix Llobregat). Occidental). CLOTIS, cf. CLOTES. CIRCIO, SALOMON, fidejussor, 52. CLUSETA, domina, esposa d’Arnaldus de CIVADER, IOHANNES, testador, espòs de Turrilliis, 179. Berengaria, avi de Bondia, 4. COCA, GUILLELMUS DE, testimoni, 8. CIVATARII, IOHANNES, donació de, 16. COCHIIS, mas de, 50. || Mas Cucs, CIVARII, GUILLELMUS, tinença, 189. Terrassa. CLAPERIIS, camp de, 36; loco vocato COCHONO, lloc, 213. || a Matadepera prope, 166. || Clapers, a Sant Martí (Vallès Occidental). de Teià (Maresme). COLLE, ARNALDUS DE, tinença, 211; in CLAPERIIS DE FURNIS, mas de, cellario, 215. 157. || Mas Clapers, a l’Ametlla COLLE, FERRARIUS DE, testimoni, 214. del Vallès (Vallès Occidental). Cf. COLLE DE SA DARGUILA, lloc, 213. || CLAPERIOS. Coll de sa Darguila a la parròquia CLAPERIIS, PETRUS DE, espòs de Brunis- de Sant Joan de Matadepera sendis, pare de Maria, donador, (Vallès Occidental). 160; tinença, 235. COLLE FINESTRELLIS INFERIUS, CLAPERIOS, loco vocato prope, 166. || rendes de Guigó de Vedena, prior Clapers, a l’Ametlla del Vallès de Santa Maria de Terrassa, 111. (Vallès Occidental). || Coll de Finestrelles Jussà, entre CLAPERIS, BERNARDUS DE, espòs de la quadra de Vallbona i l’antic Maria, permutador, 235. terme de Sant Andreu de Palomar, CLAPERS, GUILLELMUS DE, testimoni, 156. Barcelona. CLARAMUNT, liyatge de, tinent de la torre COLLO, mas, 62. || Mas Coll, Terrassa. del Palau de Terrassa, 187. COLLO, BERENGARIUS DE, pare de Ber- CLARETO, PETRUS DE; PETRUS; CLARET, nardus, confirmat de Guigó de PERA DE, receptor, 161, 165; litigant, Vedena, prior de Santa Maria 163, 178, 196, 198, 201; testimoni, de Terrassa, 62. 167, 177, 194; establidor, 175, COLLO, FERRARIUS DE, testimoni, 84. 181; deutor, 182, 184, 185; COLRADI, GUILLELMUS, cf. CULRADI, venedor, 186, 188, 204; donador, GUILLELMUS. 528 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

COLRAT, GUILLEM, cf. CULRADI, GUILLEL- CORBERA, GUILLELMUS DE, germà de Be- MUS. rengarius Barbe de Costa, testimo- COLTELER, GUILLELMUS, cf. COLTELLERII, ni, 172. GUILLELMUS. CORNELIANUS; CORNELLÀ, honor i COLTELLERII, GUILLELMUS; COLTELER, alou, 34. || Cornellà del Llobregat GUILLELMUS, testimoni, 158. (Baix Llobregat). COLUMBE, tinença de, 145. || a la Cornellà de Llobregat, cf. CORNELI- parròquia de Sant Feliu d’Arraona, ANUS; SANCTA MARIA DE COR- Sabadell (Vallès Occidental). NILIANO. COLUMBARIO, tinença reial, 35. CORRONE, ANDREAS DE, testimoni, 200. COLUMBARIO, [...] DE, confirmat de CORRONE, PETRUS DE, sacerdot, Petrus de Flameng prior de Santa testimoni, i escrivent, 4. Maria de Terrassa, 217. CORRONI INFERIOR, cf. SANCTA COLUMBARIO, RAIMUNDUS DE, permuta, EULALIA DE CORRONE INFE- espòs de Pereta, pare de Raimun- RIORI. CORT DE VEDELS, IOHANNES, dus, 35. venedor, COMA, SA, cf. CUMBA. espòs de Sancia, 20. CORTE DE CLARAMONTE, RAIMUNDUS COMALVA, RAYMUNDA, esposa de Ferrer de , pare Sabadell, venedora, 174. de Bertrandus, venedor, 67. COSTA, IOHAN DE COMALERA, PETRUS DE, acòlit i notari , llegatari, 3. , públic de Granollers, escrivent, COTE; CUTE mas de, 6; ipsam ruviram meam de, 193. || Mas Cot, 26. Terrassa. COMBAS DE PULCROVISSU; CUM- COTE, PETRUS, 198. BAS, lloc, 156, 194. || Comes de CRESCHES, ASTRUCHUS, creditor, 214. Bellver, Terrassa. CULRADI, GUILLELMUS; COLRADI, GUILLEL- COMBIS, torrent, 156. MUS, COLRAT, GUILLEM, testimoni, COMELLIS, MATHEUS DE, tinent, 213. 183, 186, 187, 188; tinença, 192. CONAMINA, BERNARDUS DE, fill de Petrus CUMBA PROFUNDA, ERMESENDIS, mare de de Conamina, venedor, 170. Guillelmus, definidora de Guigó CONAMINA, GUILLELMUS DE , fill de de Vedena, prior de Santa Maria Berengaria, germà de Guillelmus de Terrassa, 139. de Conamina, venedor, 170. CUMBA PROFUNDA, ERMESSENDA, cf. CONAMINA, PETRUS DE CONNAMINA, PE- , CUMBA PROFUNDA, ERMESENDIS DE; CONDAMINA, PETRUS TRUS , com- CUMBA; SA COMA, ad ipsam, 235. prador, 44; fidejussor, 64; pare de || Les Comes, prop de Bellver, Guillelma i Guillelmus, donador, Terrassa. espòs de Sancia, 162; fill de Be- CUMBAS, ad ipsas, 139. || Les Comes, rengaria, germà de Guillelmus Terrassa. de Conamina, pare de Bernardus de CUMBAS, cf. COMBAS DE PULCRO- Conamina, venedor, 170. VISSU. CONDAMINA, BERENGARIUS DE, testimoni, CUMBIS, GUILLELMUS DE, testimoni, 139. 105. CURA, PETRUS DE, espòs de Pereta, pare CONDAMINA, PETRUS, cf. CONAMINA, de Petrus, venedor, 105. PETRUS DE. CURTIBUS, tinença del mas de, 175. CONNAMINA, PETRUS DE, cf. CONAMINA, || Mas Corts, Montornès del Vallès PETRUS DE. (Vallès Occidental). DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 529

CURTIBUS, tinença del mas de, 233. DRAPERII, FERRARIUS, testimoni, 99, 100, || Mas Corts, Viladecavalls? (Vallès 152, 170. Occidental). DULCIA, esposa de Bomacip Morages, CUTINA, IANUARIUS DE, testimoni, 24. venedora, 112; vídua de Gueral- CUTE, cf. COTE. dus de Turricella, esposa de Gauce- CUTE, ARNALDUS DE, creditor de Michael, randus de Rosanes, venedora, 195. prevere i monjo de Sant Pere de DURANDUS, frare llegatari de Saurina Terrassa, 69, 70, 71, 74; espòs vídua de Guillelmus de Terracia, de Geralda, 74; fidejussor de 180, clergue, testimoni, 55. Michael, prevere i monjo de Sant DURANDUS, canonge de Sant Ruf, Pere de Terrassa, 80; pagat per testimoni, 193, 201, 239. D , BARTOLOMEUS, Michael prevere i monjo de Sant URANDI donador, pare Pere de Terrassa, 103; testimoni, de Petrus Durandi, 10. D , BERNARDUS 104, 184, 217, 222; confirmat per URANDI , tinent de Santa Petrus de Clareto, 193. Maria de Terrassa, 36; honor, 159. DURANDI, PETRUS CUTE, PETRUS DE, testimoni, 103; , donador, espòs de tinença, 136. Marchesia, pare de Ermesendis, CUTELLIS, torrent, 85. Ferrarius, Petrus, Berengarius, Mi- cahel, Bernardus, fill de Bartholo- meus, 10. — D — DURFORT, cf. DURIFORT. DURFORT, BERENGARIUS, tutelat de Guillelmus de Buguyano, 221. DAVI, hereus del mas de, 213. || DURIFORT; DURFORT, pare de Raimundus, Mas Daví, Matadepera (Vallès 1 Occidental). DURFORTIS, GUILLELMUS, vicari de DEDIA, GUILLELMUS, de Santa Maria de Barcelona, 171, 173. Terrassa, testimoni, 193. DEI, HOMUS, qui vocatur Petrus de Castlania, 14. Cf. CASTLANIA, PETRUS — E — DE. DENIA, GUILLELMUS DE , notari públic de EDEI, BERNARDUS, tinença, 189. Barcelona, 151. EGERA, torrent, 9. || Torrent de Vall- D , BERNARDUS IACHONI , testimoni, 166. paradís, Terrassa. DOMINARUM SANCTUS ANTONIUS ELICCSENDIS, cf. ELISENDIS. BARCHINONE; SANCTUS AN- ELICSENDIS, cf. ELISENDIS. TONIUS BARCHINONE, mense ELICSSENDIS, cf. ELISENDIS. dominarum, llegatari de Iacobus ELIGSENDA, cf. ELISENDIS. de Terracia, 179. ELIGSENDIS, cf. ELISENDIS. DOMUS INFIRMORUM BARCHINO- ELIGSSENDIS, cf. ELISENDIS. NE, llegatària de Guillelmus de ELISENDIS; ELIGSENDIS; ELICSENDIS, Terracia, 171. ELICSSENDIS; ELIGSSENDIS; ELIGSEN- DONATI, BERENGARIUS, venedor, espòs de DA; ELICCSENDIS, receptora d’espon- Ferraria, 61. salici, esposa de Petrus de Castlania, DORCHA, GUILLELMUS, testimoni, 166. 14; filla i llegatària de Bertran- DRAPERII, BERENGARIUS, difunt, espòs de dus de Plano i Guillelma, germana Berengarius, pare de Censor, 44. de Berengaria, Berengarius, Ber- 530 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

nardus, Ermesendis, Guillelma i ERMESENDIS; ERMESSENDA; ERMESSENDIS, Raimundus, 17; donadora, esposa esposa d’Arnaldus de Ceguniolas, de Bernardus de Prato, filla de mare de Berengarius, 1; receptora, Petrus de Sancta Eugenia, 24; esposa de Guillelmus de Caneto, establidora, esposa de Bertrandus, mare de Geraldus, 9; testimoni, 33; establert de Guigó de Vedena, 10, 20; filla de Petrus Durandi i prior de Santa Maria de Terrassa, Marchesia, germana de Ferrarius, fill de Berengarius de Villare, Petrus, Berengarius, Micahel, Berengaria Seguine, germà de Bernardus, 10; receptora, mare Martinus, Petrus, 75; receptora de Guillelmus Boverio, 11; fide Guigó de Vedena, prior de lla i llegatària de Bertrandus de Santa Maria de Terrassa, 76; Plano i Guillema, germana de esposa de Berengarius de Truyars, Berengaria, Berengarius, Ber- compradora, 84; esposa de nardus, Elisendis, Guillema i Rai- Bertrandus de Sancto Christoforo, mundus, 17; compradora, 46; es- donadora, 125; germana de Beren- posa de Petrus de Sellerio, 46, garius de Russiliono de Amicdalo, 65; compradora de Guigó de Ve- Ermesendis, venedora, 169; esposa dena, prior de Santa Maria de de Bernardus Eymerici, mare de Terrassa, 65; esposa de Petrus Guillelmus Eymerici, receptor, de Paradella, compradora, 105; 173; esposa de Laurencius de esposa de Bernardus de Brugerols, Ulmo, venedora de Guillelma 109; germana de Berengarius de de Agello, prioressa i rectora de Russiliono de Amicdalo, Elisendis, Santa Eugènia i Santa Margarida, venedora, 169; filla de Petrus 176; esposa de Petrus Berthulini, Berthulini i Elisendis, germana mare d’Ermesendis i d’Arnaldus d’Arnaldus Berthulini, 191. Berthulini, 191; filla difunta de ERMESSENDA, cf. ERMESENDIS. Petrus Baiuli, 209; Bernardus de ERMESSENDIS, cf. ERMESENDIS. Palacio, establert, 215; esposa de ESCAMARA, RAIMUNDUS, testimoni, 12. Natalis de Roure, tinent de Santa ESCAMART, GUILLELMUS, cases de, 23. Maria de Terrassa, venedora, EXTRANEUS, espòs de Pereta de Fonte, 227; esposa de Petrus Bonixida, donador, 158. venedora, esposa de Petrus EYMERICI, BERNARDUS, espòs d’Elisen- Riambaldi, compradora, 230; dis, pare de Guillelmus Eymerici, esposa de Petrus de Pulcro Visu, receptor, 173. permutadora, 235; esposa de EYMERICI, GUILLELMUS, fill de Bernardus Petrus de Plano, compradora, 242. Eymerici i d’Elisendis, donador, ENULFI, ERMENGAUDUS, casa de, 2. 173. ENTENÇA, BERENGARIUS DE, alou, 175. EYMERICUS, tinença, 192. Eramprunyà, cf. ARAMPRUNIANO; SANCTUS MICHAEL DE ARAM- PRUNIANO; SANCTUS PETRUS — F — DE ARAPRUNIANO; SANCTUS LAURENCIUS DE ARAPRUNIA- F[...], cases de, 228. NO. FABER, PETRUS, testimoni, 126. ERMENGAUDI, BERENGARIUS, testimoni, FÀBREGA, BERNAT SA, cf. FABRICA, 173. BERNARDUS DE. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 531

FABRICA, BERNARDUS DE; FÀBREGA, BERNAT FEMADIS, camp, 36. || Femades, Sant SA, notari públic de Terrassa, Martí de Teià (Maresme). 30; tinença, 66, 92; definit, 82; FENOSA, mas, 63; ad ipsum mansum reconeix rebre, 83; testimoni, 96, de, 243. 136, 138, 147, 152, 162, 165, 170, FENOSA, BERENGARIUS DE, testimoni, 18. 187, 189, 197, 199, 226, 227, 228, FENOSA, GUILLELMUS DE, mare de Rai- 229, 231, 232, 236, 238, 239; notari mundus, compradora, 63. públic de Terrassa per Bertran- FERARIA, cf. FERRARIA. dus de Sancto Christoforo, 156, FERARIUS, cf. FERRARIUS. 159; comprador, habitant de la FERRANDI, IACOBUS, testimoni, 173. vila de Terrassa, 195; litigant, 196, FERRANDO, GUILLEM, honor de, 155. 201; de la vila Palau de Terrassa, FERRARIA; FERARIA, donadora, esposa 196; de la vila de Terrassa, 201, d’Arnaldus de Plano, 30; permuta, 202; definidor, 202; establidor, esposa de Raimundus, 35; donada 203. de Santa Maria Magdalena, recep- FABRICA, GUILLELMUS DE, testimoni, 220. tora de Guigó de Vedena, prior de FABRICA INFERIUS, mas de, 239. || Mas Santa Maria de Terrassa, 93; espo- Fàbrega Jussà, Terrassa. sa de Guillelmus de Campo, recep- FAR, BERNARDUS DES, cf. FARO, BERNARDUS tora de Guigó de Vedena, prior de DE. Santa Maria de Terrassa, 106. FARIGOLA, ROMEUS DE, clergue, testimo- FERRARII, PETRUS; testimoni, 192. ni, 179. FERRARII, BERENGARIUS, testimoni, 28. FARO, BERENGARIUS DE, testimoni, 78, FERRARII, BERNARDUS, testimoni, 49, 92, 94, 95, 101, 106; tinença, 92, 102, 104, 113, 131, 135; creditor de 229; parroquià de Sant Pere de Guigó de Vedena, prior de Santa Terrassa, 131. Maria de Terrassa, 116, 121. FARO, BERNARDUS DE, testimoni, 86, 133, FERRARII DE CASTELLARE, BERNARDUS, 147, 162, 199. testador, fill de Petrus Ferrarii FARO, GUILLELMUS DE, testimoni, 22, i Berengaria, germà de Petrus 61, 67, 75, 92, 93, 106, 118, 119; Ferrarii, Iacobus, Sclarmonda, receptor, espòs de Berengaria, 30; Berengaria, Guillelma, 41. tinença de, 92; fidejussor, 110, 111. FERRARII DE FABRICA, BERNARDUS, FEIXAS, lloc, ad ipsas, 92. || Feixes, testimoni, 13, 177, 180, 188, 189, Terrassa. 205, 231; fidejussor, 221; jurisperit, FELICIS, GUILLELMUS, testimoni, 81, 117. 231. FELID, ARNALDUS, testador, espòs de FERRARII DE MONTE TURNESIO, BERNAR- Guillelma, pare de Guillelmus, DUS, establert de Petrus de Clareto, Berengaria, Beatrix, ARNALDUS, prior de Santa Maria de Terrassa, Ferrarius, 45. 175. FELID, FELIX, testimoni, 97. FERRARII D·UIASTREL, RAIMUNDUS cf. FELIU, iuxta mansum vocatum, 195. || FERRARII D·UIASTRELL, RAIMUNDUS. Can Santfeliu, Terrassa. FERRARII D·UIASTRELL, RAIMUNDUS; FER- FELZINAS; FELZINES, mas de, 5; RARII D·UIASTREL, RAIMUNDUS, tes- lloc, torrent de, 176, 177. || a Can timoni, 12. Palet, Terrassa. FERRARII, IACOBUS, testimoni, 114. FELZINES, cf. FELZINAS. FERRARII, IOHANNES, testimoni, 115, 116. 532 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

FERRARII HUYASTRELLI, PETRUS; dret FLAMENC, PETRUS, cf. FLAMENG, PETRUS. de, 126; confirmat de Guigó de FLAMENCH, PETRUS, cf. FLAMENG, PETRUS. Vedena, prior de Santa Maria de FLAMENCHC, PETRUS, cf. FLAMENG, PE- Terrassa, 128. TRUS. FERRARII, PETRUS; FFERRARII, PETRUS, FLAMENG, PETRUS; FLAMENCH, PETRUS; testimoni, 21, 29, 61, 64, 73, FLAMENCHC, PETRUS; FLAMENC, PE- 126, 127, 162; llegatari de Ber- TRUS, definidor, 209, 226; definidor nardus Ferrarii de Castellar, espòs juntament amb Raimundus, abat de Berengaria, pare i germà de de Sant Llorenç del Munt, 216; Bernardus Ferrarii de Castellar, confirmador, 217, 236, 237; reco- Petrus Ferrarii, Iacobus, Sclar- neix rebre, 218; concedeix, 219, monda, Berengaria, Guillelma, 224; establidor, 220, 232, 233, 239; 41; creditor de Guigó de Vedena, frare, 220, 239; donador de dipò- prior de Santa Maria de Terrassa, sit, 221; nomena procurador, 222, 58; notari a l’escrivania de Sant 234; creditor, 222, 240; donador, Pere de Bages, notari públic de 225; litigant, 231; testimoni, 235; Barcelona, 112; tinença, 122; llegatari, 238. || Pere Flamenc, pri- sorte, 162. or de Santa Maria de Terrassa. FERRARII; ROMEUS , notari i escrivent de FLANDRIA, establidora, esposa de la cúria de Barcelona, 173. Bernardus de Sancto Christoforo, FERRARIUS; FERARIUS, fillol i llegatari mare de Bertrandus, 33. de Iohannes Civader, sacerdot, 4; FLASANO, RAIMUNDUS DE, prevere, canon- testimoni, 4, 29; fill de Petrus ge de Sant Ruf, testimoni, 36. Durandi i Marchesia, germà de FOLCHERII, PETRUS, notari de Terrassa, Ermesendis, Petrus, Berengarius, 75. Micahel, Bernardus, 10; monjo, FONELARIO, ARNALDUS DE, prior i infermer 29; llegatari, fill d’Arnaldus Felid i de Sant Cugat, testimoni, 156. Guillelma, germana de Guillelmus, FONOLLETO, mansum tuum de, mas Berengaria, Beatrix, Arnaldus, 45. FERRER, mas, cens del mas, 237. || de, 220; iuxta mansum de, molen- Mas Ferrer, Sant Pere de Vilamajor dinus de, 231. || Can Fonollet, Ter- (Vallès Oriental). rassa. FONOLLETO ARNALDUS DE FERRIOLO, BERNARDUS DE, notari públic , , difunt, pare de Barcelona per autoritat reial, de Berengarius de Fonolleto, 220. F BERENGARIUS DE AR- 159. ONOLLETO, , fill d’ FFERRARII AGULU, RAYMUNDUS, honor, NALDUS de Fonolleto, establert de 162. Petrus Flameng, prior de Santa FFERRARII DE FABRICHA, GUILLELMUS, Maria de Terrassa, 220; testimoni, espòs de Berengaria, establert, 230; litigant contra Petrus Fla- 210. meng, prior de Santa Maria de FFERRARII, PETRUS, cf. FERRARII, PETRUS. Terrassa, 231. FFOCIBUS, EXIMINUS, testimoni, 153. FONOLLETO, GUILLELMUS DE, litigant FFONTE, RAYMUNDUS, honor del tinent, contra Petrus Flameng, prior de 159. Santa Maria de Terrassa, 231. FIGERES, GUILLELMUS DE, testimoni, 181. FONTANETO, PETRUS DE, espòs de Guillel- FIGUERA, ARNALDUS DE, fidejussor, 240. ma, de la parròquia de Santa Per- FIVELER, RAIMUNDUS, testimoni, 24. pètua de Mogoda, deutor, 214. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 533

FONTE, mas de, 12, 25, 26, 158; de Guillelmus de Terracia, 171; llega- la Clota, 24. || Mas Font, Santa taris de Saurina vídua de Guillel- Perpètua de Mogoda (Vallès mus de Terracia, 180. Oriental). FRATRES PREDICATORUM [...], FONTE, MARIA DE IPSA, llegatària, 4. mense, llegataris de Saurina vídua FONTE, BERENGARIUS DE, receptor, ﬁll de de Guillelmus de Terracia, 180. Pereta de Fonte, 26. FRATRES PREDICATORUM BAR- FONTE, PERETA DE, donadora, mare de CHINONE, mense, 171, 179; lle- Berengarius de Fonte, 26; esposa gataris de Guillelmus de Terracia, d’Extraneus, vídua de Michael Mir, 171; llegataris de Iacobus de Terra- mare de Salvator, donadora, 158. cia, 179. FONTE, RAIMUNDUS DE, testimoni, 235. FRATRES PREDICATORUM GERUN- FONTE DE PARERS, terra, 243. || Font DE, operi, llegataris de Guillelmus de Perers, a Sant Julià d’Altura, de Terracia, 171. entre els municipis de Terrassa i FRATRES PREDICATORUM MUR- Sabadell (Vallès Occidental). CIE, studentibus in lingua arabica, FONTE DE SANCTA PERPETUA, PETRUS DE, llegataris de Guillelmus de Terra- difunt, pare de Pereta, 24. cia, 171. FOREST, RAIMUNDUS DE, notari públic de FRATRES PREDICATORUM TER- Barcelona per autoritat reial, 159. RACHONE, mense, 171, 180; lle- FORNELLIS, BERENGARIUS DE, tinença de, gataris de Guillelmus de Terracia, 94. 171; domus, llegatari de Iacobus FORNELLIS, GUILLELMUS DE, cases de, de Terracia, 179; operi domus, lle- 227. gataris de Saurina vídua de Gui- FRANCH, GUILLELMUS, mas de, 36. llelmus de Terracia, 180. || Frares Franqueses del Vallès, Les, cf. Dominics de Tarragona. SANCTA EULALIA DE CORRONE FULCONIS, BERENGARIUS, testimoni, 69, INFERIORI. 70, 134. FRATRES DE PENITENCIA, llegataris FULCONIS, BERTRANDUS, testimoni, 71. de Saurina vídua de Guillelmus de FURNI, BERNARDUS DE, testimoni, 160. Terracia, 180. FURNO, MAYMONUS DE, representant de FRATRES DE PENITENCIA IHE- Guillelmus de Spiellis, 198. SUCHRISTI IN BARCHINONA, FUSTERA, MARIA, compradora, 174. mense, llegataris de Iacobus de FUSTERIUS, BONANATUS, testimoni, 171. Terracia, 179. FRATRES MINORUM, mense, llegataris de Guillelmus de Terracia, 171. — G — FRATRES MINORUM BARCHINO- NE, mense, 179, 180; llegataris de GACETI, IOHANNES, prevere, testimoni, 7. Iacobus de Terracia, 179; llegataris GALLIFFA, ADALAYDA, llegatària de de Saurina vídua de Guillelmus de Saurina vídua de Guillelmus de Terracia, 180. Terracia, 180. FRATRES MINORUM GERUNDE, GAUFREDUS, canonge de Sant Ruf, operi, llegataris de Guillelmus de testimoni, 2. Terracia, 171. Gavà, cf. GAVANO; SANCTUS IO- FRATRES MINORUM TERRACHO- HANNES DE GAVANO; SANC- NE, mense, 171, 180; llegataris de TUS PETRUS DE GAVANO. 534 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

GAVANO, església llegatària de Gui- GIGO, cf. VEDENA, GIGO DE. llelmus de Terracia, 171. Cf. SANC- GIGONUS, cf. VEDENA, GIGO DE. TUS IOHANNES DE GAVANO. GILI, JAUME, notari de Terrassa, 27. GAYANO, lloc, 159; apud, 171; in riaria GINESTA, PETRUS DE, tinença, 50. de, 232. GINESTARO, PETRUS DE, donador a Petrus GENERA, MARIA, esposa de Arnaldus Flameng, 218. Medici, mare de Guillelma, GINESTERA, FFERRARIUS DE, cases de, 75. donadora de dot, 78. GONTARDA, GUILLELMUS DE, fidejussor, GERALDA, creditora de Petrus, prevere 165. i monjo de Sant Pere de Terrassa, GONTARDA, PETRUS DE, fidejussor, 79. esposa de Arnaldus de Cute, 74; GONTERIIS, FERRERIUS DE, tinença, 181; esposa de Petrus Baiuli, donadora, honor, 232. 207. GONTERIIS, GUILLELMUS DE, establert, GERALDAS, loco vocato ad ipsas, 23. || espòs de Maria, 54; parroquià de Gueraules, Terrassa. Sant Pere de Terrassa, 131. GERALDI, ARNALDUS , espòs de Marchesia, GONTERII, PETRUS DE; GONTERIIS, PETRUS deutor amb Guigó de Vedena, DE, testimoni, 20, 209. prior de Santa Maria de Terrassa, GONTERIIS, PETRUS DE, cf. GONTERII, 110, 111. PETRUS DE. GERALDI, BERNARDUS , espòs de Burgesia, GRANERA, PETRUS DE, testimoni, 14. 2; honor de, 33; fidejussor, 37; GRANOLLARIOS; GRANOLERS; GRA- testimoni, 103. NULLARIORUM, ad mensuram GERALDI DE GRAYERA, BERNARDUS, fide- curribilem, 2; rectam mensuram, jussor, 32. 166, 175, 215; ad recta mensu- GERALDONA, domne, filla d’Arnaldus ram fori, 211; ad mensuram ville, de Solano, esposa de Bernardus 237. || Granollers (Vallès Oriental). Baiuli, donadora de llegat a Santa GRANOLERS, cf. GRANOLLARIOS. Maria de Terrassa, 238; esposa de Granollers, cf. GRANOLLARIOS; Iacobus Rubei, deutora de Petrus Flameng, prior de Santa Maria de SANCTUS STEPHANUS DE GRA- Terrassa, 240. NOLLARIIS. , GERALDUS, receptor, fill de Guillelmus GRANULLARIORUM cf. GRANO- . de Caneto i Ermesendis, espòs de LLARIOS G , ASTRUGUS, Maria, germà de Berengarius, 9. RATIANO jueu, 75; creditor GERALLIS, mas, 67; riera, 217. || Mas de Guigó de Vedena, prior de Guerau, a Sant Julià d’Altura, Santa Maria de Terrassa, 75, 110, entre els municipis de Terrassa i 111, 137. GRATIANO, VITALE, Sabadell (Vallès Occidental). creditor de Guigó GERONDA, esposa de Bernardus de Hu- de Vedena, prior de Santa Maria de alardi, receptora de Guigó de Ve- Terrassa, 123. dena, prior de Santa Maria de GRAS, GUILLELMUS, testimoni, 63. Terrassa, 94; esposa de Bernardus GRASSE, AVINENS, mare de fill bord, 41. Hualardi, donadora de censos a GRAYERA, torrent, tinença del mas, Guigó de Vedena, prior de Santa 125; ad ipsam, 136; lloc, 125, 193. Maria de Terrassa, 95. GRUA, AMATUS DE, testimoni, notari, 8; GERUNDA, ARNALDUS DE, testimoni, 112. notari de Barcelona, 113. GERUNDE, BONANATUS, alou de, 167. GUADALLI, IOHANNES, testimoni, 112. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 535

GUAELLO, honor de, 113; lloc, ipsum, Vedena, prior de Santa Maria 101. || Gual, Terrassa. de Terrassa, 150; esposa de Petrus GUALLI, BERNARDUS, testimoni, 64. Martino, receptora, 156; esposa GUALLI, BERENGARIUS, testimoni, 112. de Salvator, 158; filla de Petrus de GUAELLUS, cf. GUAELLO. Conamina i Sancia, germana de GUÀRDIA, RAMON DE, remença a favor de, Guillelmus, receptora, 162; filla 27. d’Alio i Raimunda, venedora, 167; GUARDIOLLA, GUILLELMUS DE, establert de esposa de Guillelmus de Sancta Petrus de Clareto, prior de Santa Oliva, mare de Saurina vídua Maria de Terrassa, 181. de Guillelmus de Terracia, 180; GUATILLUS, cf. GUAELLO. mare d’Eligssendis de Podiata i GUIDONUS, cf. VEDENA, GIGO DE. de Petrus de Monte Calvo, hereva GUIGO, canonge de Sant Ruf, 55. i propietària del mas de Podia- GUIGONUS, cf. VEDENA, GIGO DE. ta i de Ruvira, venedora, 197; filla GUILABERTI, BERENGARIUS, notari públic de Petrus Baiuli i Geralda, 207; de Barcelona, 191. domine, esposa de Raymundus de GUILLELMA; GUILLEMA, filla i llegatària Villanova, mare de Raymundus de Petrus Bertulini, filla de Maria, de Villanova, difunta, 212; esposa germana de Petrus i Bernardus, 5; de Petrus de Fontaneto, de la receptora, esposa de Guillelmus de parròquia de Santa Perpètua de Turricella, 8; filla de Iohannes de Mogoda, deutora, 214; esposa Bonovilar i Raimunda, germana de Iacobus de Mari, testimoni, 228. de Bernardus, esposa de Porchet, GUILLELMA, esposa de Bertrandus de 22; llegatària de Petrus de Sancto Plano, cf. PLANO, GUILLELMA DE. Christoforo, filla de Petrus de GUILLELMA, donada de Santa Margarida Sancto Christoforo i Stephania, de Mujal, cf. BRANCHA, GUILLELMA germana de Bertrandus, Raimun- DE. dus, Petrus, Guillelma, Arnaldus, GUILLELMA, esposa de Iacobus de Terra- 40; marmessora, llegatària i cia, 171, 177; domine, llegatària de esposa d’Arnaldus Felid, mare de Guillelmus de Terracia, 171; dom- Guillelmus, Berengaria, Beatrix, na, donadora a les esglésies de Arnaldus, Ferrarius, 45; venedora, Santa Eugènia i Santa Margarida esposa de Petrus de Pulcro Visu, de Mujal i de la seva rectora i prio- 46; filla d’Arnaldus Medici i ressa Guillelma de Agello, 177. Maria Genera, receptora de dot, GUILLELMI, ROMEUS, testimoni, 192. 78; esposa de Petrus de Valle, GUILLELMUS, fill de Berengarius de Sanc- donadora, 92; esposa de Paulus, ta Columba, germà de Bernardus i testimoni, 105; filla de Maria Petrus, testimoni, 3; prevere i testi- Bayone, germana de Bernardus, moni, 4, 6, 11, 21; fill i llegatari de 114, 115; donadora a Guigó de Petrus Bertulini, germà Berenga- Vedena, prior de Santa Maria rius de Solario i Bernardus de Base- de Terrassa, 114; receptora de ia, 5; definidor, fill de Pereta de Pla- Guigó de Vedena, prior de Santa no i Bernardus, germà de Petrus, Maria de Terrassa, 115; esposa Ferraria, Berengaria, 28; monjo, de Petrus Martini, receptora, testimoni, 29; llegatari i germana 146; “germana” de Guillelma de de Bernardus Ferrarii de Castellar, Brancha, receptora de Guigó de fill de Petrus Ferrarii i Berengaria, 536 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

germana de Petrus Ferrarii, Sclar- HOSPITALE IHERUSALEM; HOSPI- monda, Berengaria, 41; marmes- TAL IHERUSALEM, honor de, 15. sor, llegatari i fill de Arnaldus Felid || Ordre de l’Hospital de Sant Joan i Guillelma, germà de Berengaria, de Jerusalem. Beatrix, Arnaldus, Ferrarius, 45; fill HOSPITALE MILITIAE TEMPLI; de Guillelmus de Villaequorum i de TEMPLUM DE PALACIO SALA- Raimunda, 127; fill de Ermesendis TANO; HOSPITALIS, tinença, 77; de Cumba Profunda, definidor de alou de, 77, 106. || Casa del Temple Guigó de Vedena, prior de San- de Palau Solità i Plegamans (Va- ta Maria de Terrassa, 139; fill de llès Occidental). Petrus de Conamina i Sancia, HOSPITALE SANCTUS SALVATOR germà de Guillelma, 162; fill del DE ARENIS DE GARRAF, llegatari difunt Guillelmus Boverio, germà de Iacobus de Terracia, 179. de Ferrarius Boverii, Raymundus HOSPITALE VETUS, capella i altar Boverii, 165; textoris de Lerona, de Sant Miquel del Mar de, 180. || 166; testimoni, 167, 217; fill de Hospital Vell de Tarragona. Guillelmus de Turre, llegatari de HOSPITALIS, cf. HOSPITALE MILI- Iacobus de Terracia, 179; llegatari TIAE TEMPLI. de Saurina, vídua de Guillelmus de HUALARDI, BERNARDUS, espòs de Geron- Terracia, pare d’Arnaldus Petri, da, receptor de Guigó de Vedena, 180. prior de Santa Maria de Terrassa, GUILLELMUS, prior, 1. || Guillem, prior 94; donador de censos a Guigó de Santa Maria de Terrassa. de Vedena prior de Santa Maria de GUILLELMUS; VILELMUS, diaca, canonge Terrassa, 95. de Sant Ruf, 13, 220; prevere, HUGO, prior de Terrassa, cf. VEDENA, testimoni, 18, 75, 220. GIGO DE. GUILLELMUS, prior de Sant Llorenç del HULIT, NATALIS DE, cf. HULITO, NATALIS Munt, 143. || Guillem prior de Sant DE. Llorenç del Munt. HULITO, NATALIS DE; HULIT, NATALIS DE, GUILLELMI, GERALDUS, alou de, 13. testimoni, 211, 212. GUILLEMA, cf. GUILLELMA. HURUCIA, ELIGSSENDIS, filla de Gui- GUILLEMONA, filla i hereva de Gueraldus llelmus Hurucii i Guillelma Hu- de Turricella i de Dulcia, venedora, ricie, hereva del mas d’Oruç, 195; esposa de Iacobus Rubei, donadora, 223. establerta de Petrus Flameng, prior HURUCIE, GUILLELMA, difunta, esposa de Santa Maria de Terrassa, 239. de Guillelmus Hurucii, mare de GUIRAUDUS, canonge de Sant Ruf, tes- Eligssendis Huricia, hereva del timoni, 6. mas d’Oruç, tinent, 223. GUIRIBERTUS, donador a Santa Maria de HURUCII, hereus del mas, tinença, Terrassa, 2. 223. || Mas d’Oruç, a la parròquia de Sant Feliuet de Vilamilans, Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental). — H — HURUCII, GUILLELMUS DE, vidu de Guillelma Huricie, pare de Eligs- HOSPITAL IHERUSALEM, cf. HOSPI- sendis Huricia, receptor, 223. TALE IHERUSALEM. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 537

— I — IOFFRE, RAYMUNDUS, testimoni, 211. IOHANNES, canonge de Sant Ruf, I[...], espòs de Romia, establidor, testimoni, 2, 5, 13; prevere, 13. tinent de Santa Maria de Terrassa, IOHANNES, prevere i capellà de Terrassa, 229. 1, 2, 5, 6, 9, 10, 13; testimoni, 4, IACELMUS, canonge de Sant Ruf, 13. testimoni, 2. IOHANNES, prevere, testimoni, 11. IACOBI, BERENGARIUS, notari, 68. IOHANNES, prevere, difunt, 166. IACOBUS, llegatari de Bernardus Ferrarii IOHANNES, espòs de Berengaria de de Castellar, fill de Petrus Ferrarii Selerio, 189. i Berengaria, germà de Bernardus IOHANNES, BERENGARIUS, testimoni, 210. Ferrarii de Castellar, Petrus Ferra- IONCHERIIS, monestir, cf. SANCTA rii, Sclarmonda, Berengaria, Gui- MARIA DE IONCHERIIS. llelma, 41; fill de Iacobus Scutiferii IOVELLUS, testimoni, 121. i Maymona, 236. IOVHA, GUILLELMUS, testimoni, 26. IACOBUS [...], testimoni, 228. IULIANUS, prevere, canonge de Sant IACOBUS, comte, rei, senyor, 8; reco- Ruf, testimoni, 175. negut, 87; establidor de Guigó de IUSANA, casa de, 78. Vedena, prior de Santa Maria de Terrassa, 153. || Jaume I, el Conqueridor, rei d’Aragó, comte — L — de Barcelona i senyor de Montpe- ller. LADRERA, BERNARDUS DE, testimoni, 166. IACOBUS, fill de Guillelma Rubee, cf. LAGASTET, serra de, 5. || Serra de Rubei, Iacobus. Lagastet, a la serra de Galliners, IAUFREDO, GUILLELMUS, comprador, 21. Sant Quirze del Vallès (Vallès INFIRMORUM, domus, llegatari de Occidental). Saurina, vídua de Guillelmus de LAMBARDI, IOVELLUS, contractat pels Terracia, 180. parroquians de Sant Pere de INFIRMORUM BARCHINONE, do- Terrassa, 130. mus, llegatària de Guillelmus de LAMBROTI, PETRUS, testimoni, 124. Terracia, 171. LAURENTIA, esposa de Iacobus de INFIRMORUM TERRACHONE, do- Vallibus, establerta, 229. mus, llegatària de Saurina, vídua LAURENTIUS, fill d’Arnaldus Belloti, cf. Guillelmus de Terracia, 171. BELLOTI, LAURENTIUS. INNOCENCIUS; PAPA, col·lecta de, 110, LAURENTII, PETRUS, testimoni, 74. 111. || Sinibald dei Fieschi, Papa LETONE, mas de, 36. || Mas Lledó, Innocenci IV. Terrassa. INSULA, ARNALDUS DE, capellà de LETONE, BERNARDUS DE, testimoni, 198. Terrassa, 216, 241; testimoni, 216; LETONE, PETRUS DE; LEDONE, PETRUS DE llegatari, 241. notari, 75; tinent de Santa Maria INSULA, GUILLELMUS DE, fill d’Andreas, de Terrassa, 84. receptor de Petrus Flameng, prior LIBRA, mas de, 28. || Mas Libra, de Santa Maria de Terrassa, 219. Terrassa. INSULIS, PETRUS DE, clergue, mestre, LIBRA, BERENGARIUS, testimoni, 156, testimoni, 179. 170. 538 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

LIPPRA, BERENGARIUS, testimoni, 231. MARGARITA, esposa de Iacobus Martini, Lleida, cf. SANCTUS RUFUS YLER- establerta, 194. DE. MARI, IACOBUS DE, tinent de Santa Maria LOBET, PETRUS, testimoni, 215. de Terrassa, 226; comprador, 227; LUNELAS, cf. LUNELLAS venedor, espòs de Guillelma, 228; LUNELLAS; LUNELAS, alou de, 5. testimoni, 229. LUPETI BERENGARIUS, notari públic de MARIA, esposa, marmessora i llegatària Barcelona, 213. de Petrus Bertulini, mare de LUPRICATO, in, rendes de Guigó de Bernardus, Petrus i Guillelma, 5; Vedena, prior de Santa Maria de receptora, esposa de Geraldus, Terrassa, 111. || Riu Llobregat. 9; receptora, esposa, Petrus Martino de Clapers, 13; receptora, esposa de Berengarius Bover, 20; — M — venedora, esposa de Raimundus de Matarone, filla de Guillelmus MAGALONA, col·lecta de, 110. || Ma- Sunnarii, 21; establerta, esposa de guelone, Montpeller, departa- Bernardus Adey, 33; fa permuta, ment de l’Erau (França). esposa de Ferrarius Vitalis, 35; MAGISTRI, PETRUS; MAGISTRO, PETRUS, establerta, esposa de Guillelmus espòs de Berengaria, 101; venedor de Gonteriis, 54; esposa de de Guillelma de Brancha, prioressa Raimundus Martini, donadora, de Santa Margarida de Mujal, 113. 146; esposa de Bernardus de MAGISTRO, PETRUS, cf. MAGISTRI, PETRUS. Podio, donadora i establidora, MALTORENT, GERALDUS DE, testimoni, 14. 156; filla de Brunissendis i Petrus Manresa, cf. MINORISA. de Claperiis, receptora, 160; MANSULINO, DALMATIUS, notari públic esposa de Bernardus de Claperis, reial, 198. permutadora, 235; esposa de MARCHESIA, donadora, esposa de Petrus Romeus Sollerio, venedora, tinent, Durandi, mare d’Ermesendis, Fer- 242; filla de Philipa de Molela rarius, Petrus, Berengarius, Micha- i Romeus, venedora, tinent de el, Bernardus, 10; esposa d’Arnal- Santa Maria de Terrassa, 243. dus Geraldi, deutora de Guigó de MARINA, GERALDUS DE, arbitre, 55. Vedena, prior de Santa Maria MARIS, ARNALDUS DE, testimoni, 117. de Terrassa, 110, 111. MARQUÈS, PERE, cf. MARCHESI DE SANCTA MARCHESI DE SANCTA EUGENIA, PETRUS; EUGENIA, PETRUS. MARCHESII, PETRUS, MARQUÈS, PERE, MARTINI, BERENGARIUS, testimoni, 84, notari públic de Barcelona, 34, 124. 141, 163; confirmador, 157. MARTINI, GUILLELMUS, testimoni, 46; MARCHESII, PETRUS, cf. MARCHESI DE fidejussor, 56; tinença de, 146; SANCTA EUGENIA, PETRUS. receptor de Petrus de Flameng, MARCHI, BARTHOLOMEUS, notari públic prior de Santa Maria de Terrassa, de Barcelona, 220. 224. MARCI, PETRUS, notari de Barcelona, MARTINI, IACOBUS, esposa de Margarita, 163, 171, 173, 230; testimoni, 163; establert, 194. notari públic de Barcelona, 173, MARTINI, PETRUS, espòs de Guillelma, 201. receptor, 146. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 539

MARTINI, RAIMUNDUS, testimoni, 124; MATARONE, RAIMUNDUS DE, venedor, espòs de Maria, donador, 146. espòs de Maria, 21. MARTINI, VITALIS, testimoni, 13. MATERINO, DALMACIUS DE, tinença, 242. MARTINI DE CLAPERIIS, GUILLELMUS, MATHA, BONANATUS DE, pellisser de fidejussor, 38. Barcelona, testimoni, 220. MARTINO DE CLAPERS, PETRUS, receptor, MATHEUC, BERENGARIA, alou, 169. espòs de Maria, 13. MATHEUS, prevere, canonge de Sant MARTINUS, mestre, testimoni, 7, 154; Ruf, testimoni, 159, 163. canonge de Barcelona, 25, 154; MAYMONA, esposa de Raymundus jutge, 29; prevere, 154. Boverii, 165; vídua de Iacobus MARTINUS, establert de Guigó de Ve- Scutifferi, tutora, mare de Iacobus, dena, prior de Santa Maria de Ter- confirmada de Petrus Flameng, rassa, fill de Berengarius de Vi- prior de Santa Maria de Terrassa, llare, Berengaria Seguine, germà 236. M , GUILLELMUS d’Elisendis, Petrus, 75; receptor AYMONI , testimoni, 194. MEDICI, ARNALDUS de Guigó de Vedena, prior de , comprador, 49; Santa Maria de Terrassa, 76; espòs de Maria Genera, pare de pare de Guillelmus de Vinealibus, Guillelma, dotador, 78. fidejussor, 132. MENRESANAM, cf. MINORISA. MAS OLIVA, lloc, 155. || Mas Oliva, a MERANUM, apud, 232. MEROLA, ARNALDUS DE la parròquia de Sant Pere d’Ègara, , pare de Maria de Merola de Barchinona, 68. Terrassa. MEROLA, MARIA, MASCARONIS, PETRUS; MASCHARONIS, PE- de Barcelona, esposa de Bernardus de Otina, filla d’Ar- TRUS, testimoni, 7, 163; escrivent, 7. naldus de Merola, venedora de MASCHARONIS, PETRUS; cf. MASCARONIS, Guigó de Vedena, prior de Santa PETRUS. Maria de Terrassa, 68. MASDEI, IACOBUS, tinença, 229; testi- MEROLA, FELIPUS DE, espòs d’Alamanda, moni, 235. fidejussor, 68. MASDEI, PETRUS, testimoni, 235. MEROLA, SALVATOR DE, clergue, testi- MASSANEIS, PETRUS DE , testimoni, 143. moni, 201. MASUGS , riera de, 94. || Masurgs, MESERATA, BERENGARIUS DE, testimoni, actualment riera de Sant Jaume, 215. Viladecavalls (Vallès Occidental). MICAHEL, cf. MICHAEL. M , ALEGRE DE, ATA cases de, 75. MICAHEL, prevere, cf. MICHAEL, prevere MATA, PETRUS DE , receptor de Guigó de i monjo de Sant Pere de Terrassa. Vedena, prior de Santa Maria de MICHAEL; MICAHEL, testimoni, fill de Terrassa, 50. Petrus Durandi i Marchesia, germà MATADEPERA, MATAPERA, riaria d’Ermesendis, Ferrarius, Petrus, sive arena, 201; in camino Berengarius, Bernardus, 10. publico, 219. || Matadepera (Vallès MICHAEL; MICAHEL, monjo de Sant Pere Occidental). de Terrassa, testimoni, 23, 89; MATADEPERA, SANCIA DE, delimita amb, llegatari de Raimundus de Sancto 76. Felice, 42; deutor, 52, 53, 64, 69, MATALONGA, FEBRUARIUS DE, testimoni, 70, 71, 74, 80, 96, 120, 124, 138, 14. 144; venedor, 72; pagador, 102, MATAPERA, cf. MATADEPERA. 103, 104; creditor, 134. 540 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

MINORISA; MENRESANAM, comtat, Mollet, cf. MOLLETO. 1; via publica, 1; super viam, 1. || MOLLETO; MOLETO, parròquia, Manresa (Bages). 25; delme, 56. || Mollet del Vallès MINORISA, GUILLELMUS DE, testimoni, (Vallès Oriental). 231. MOLLETO, MIR DE, donació de, 25. MIRAYES, RAIMUNDUS DE, testimoni, 237. Monistrol, cf. MUNISTROLO. MODIAL, BERNAT, cf. MODIALI, BERNARDUS MONTANYEU, IOHANNES DE, canonge de DE. Sant Ruf, testimoni, 232, 239. MODIALE, BERNARDUS DE, cf. MODIALI, Montcada i Reixac, cf. SANCTUS BERNARDUS DE. PETRUS DE REXACHO. MODIALI; MUIAL; MUJAL; MUYAL, MONTE CALVO, IACOBUS, procurador de via que vadit prope illum, 5; apud, Petrus de Monte Calvo, 197. 18; in loco nominato, 150; ad MONTE CALVO, PETRUS, fill de Guillelma, ipsum, 172. || Mujal, Terrassa. germà de Eligssendis de Podiata, Cf. SANCTA MARGARITA DE venedor, 197. MODIALE. MONTE IUDAICO, GUILLELMUS; MONTE Modiali, BERENGARIUS DE, parroquià de IUDAYCO, GUILLELMUS, testimoni, 75, Sant Pere de Terrassa, 131. 88, 116; ad laudem et consilium MODIALI, BERNARDUS DE; MODIAL, BERNAT; tuum, 89; prevere, receptor, 90; MODIALE, BERNARDUS DE, tinent receptor, 91; donador juntament d’alou reial, 50; testimoni, 86, 133, amb Guigó de Vedena, prior de 147, 172, 199; donador a Santa Santa Maria de Terrassa, 97; Margarida de Mujal, 168. definidor juntament amb Guigó MODIALI, ELICSENDIS, cf. MODIALI, de Vedena, prior de Santa Maria ELISENDIS. de Terrassa, 98; donador, 109. || MODIALI, ELISENDIS; MODIALI, ELICSENDIS, Guillem de Montjuïc, capellà de prioressa del monestir de Santa Sant Pere de Terrassa. Margarita de Mujal, 86, 133, 199; MONTE IUDAYCO, GUILLELMUS, cf. MONTE emissora, 86; reparació de carta, IUDAICO, GUILLELMUS. 133, 147; receptora, 133, 199; filla MONTE PERSULANUS, cf. MONTE d’Arnaldus Belloti, 147. PESULANUS. MODIALI, GUILLELMUS DE, tinent de Santa MONTE PESULANUS; MONTE PER- Maria de Terrassa, testimoni, 242. SULANUS, apud, 40. || Montpeller, MOLENDINIS, [...] DE, espòs d’Agnes, departament de l’Erau (França). cases de, 227. MONTE TORNESIO, GUILLELMUS DE, recep- MOLENDINIS, ANDREAS DE, testimoni, tor en feu de Guigó de Vedena, 219. prior de Santa Maria de Terrassa, MOLENDINIS, BONETUS DE, col·lector, 7. 36. MOLELA INFERIUS, lloc, 63. || Montornès del Vallès, cf. SANCTUS Morella Jussà, a Sant Julià SATURNINUS DE PALACIO DE d’Altura, municipis de Terrassa i AMIGDALO; PLANO DEÇS VI- Sabadell (Vallès Occidental). LARS; CURTIBUS. MOLELA, PETRUS DE, testimoni, 132. Montpeller, cf. MONTE PESULANUS. MOLELA, PHILIPA DE, esposa de Romeus, MORA, masos i molins de, 88. mare de Maria, venedora, tinent MORAGAS, VICENS, honor de, 168. de Santa Maria de Terrassa, 243. MORAGES, BARCELONUS, germà de Gui- MOLETO cf. MOLLETO. llelma de Morages, venedor de DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 541

Guillelma de Brancha, prioressa de Navarcles, cf. SANCTA MARIA DE Santa Margarida de Mujal, 113. NAVARCULIS. MORAGES, BERNARDUS, tinença, 112. NOGERES, BERENGARIA DE, tinença, 46. MORAGES, BOMACIP, espòs de Dulcia, NOGUERA, PETRUS DE, canonge de venedor, 112. Barcelona, jutge, 196. MORAGES, DULCIA, tinença del mas, NOSTRA DE SENYORA DE MONT- honor, 236. SERRAT, cf. SANCTA MARIA DE MORAGES, GUILLELMA, germana de MONTISERRATI Barcelonus Morages, venedora de NOVELLI, PETRUS, testimoni, 120, 146; Guillelma de Brancha, prioressa tinença, 192. N DE GARRIGA, PETRUS, de Santa Margarida de Mujal, 113. OVELLI testimoni, MORAGES, GUILLELMUS, tinença, 112. 200. MORAGES FURA, tinença del mas, 101. || Moragues Forà, Terrassa. — O — MORATON, BERNARDUS, difunt, tinent, 11. MORATONE, BERENGARIA, tinença, 85. OLER, PETRUS MORELLI, PETRUS, espòs de Barcelona¸ , testimoni, 1. comprador, 136. OLIVA, cf. MAS OLIVA. OLLARII, PETRUS, àrbitre i mediador, MORERA, BERNARDO DE, litigant, batlle canonge de Barcelona, 201. de Terrassa, 31. OLLARIO, NATALE, cf. ROURE, NATALIS DE. MOROT, APRILIS, ciutadà de Barcelona, OLLESIA, GUILLELMUS DE, escrivent, 8; venedor, 213. notari, testimoni, 21. MOSTEROLLI, GUILLELMUS, tinença, 51; OLLOMARI, PETRUS, tinença de, 176, 177. ﬁdejussor, 197; testimoni, 216. OLIVERA, PETRUS DE, testimoni, 167. MUIAL, cf. MODIALI. OLIVERES, BONANATUS DE, testimoni, MUJAL, cf. MODIALI. 211. MULNERII, RAYMUNDUS , testimoni, 212. OLIVERI DE QUINTANA, GUILLELMUS, MUNISTROLO, pont de, llegatari de notari públic de Barcelona per Saurina, vídua de Guillelmus de autoritat reial, escrivent de la Terracia, 180. || Monistrol (Bages). cúria del batlle de Barcelona, 159. MUNTALEGRE, cf. SANCTA MARIA OLIVERII, BERNARDUS, clergue, testimoni, DE MONTE ALEGRE. 237. . Mura, cf. MUREA OLLERII NATALIS DE, cf. ROURE, NATALIS MURCIA, cf. FRATRES PREDICATO- DE. RUM. OLLERUS, cf. ROURE, NATALIS DE. MUREA, dominium castri de, 105. || OLMO, ARNALDUS DE, cf. ULMO, ARNALDUS Mura (Bages). DE. MUREA, BERNARDUS DE, espòs de OLORDA, GUILLELMUS DE, frare, prebost Saurina, testimoni, 105. major de Sant Cugat, 167; prior de MUYAL, cf. MODIALI. Santa Eulàlia del Camp, 230. OLOSTA, GUILLELMA, tinent, 35. OLZINA; OLZINIS, rovira i terra de, — N — 81; lloc, 84; ipsam, 117. || L’Olzina, Terrassa. NAGERA, GUILLELMUS DE, notari de la OLZINIS, cf. OLZINA. vila de Caldes per Iacobus de ORIOLAS, DULCIA DE, llegatària de Roviradech, 166. Iohannes Civader, 4. 542 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

ORTA, torrentem apud, 14; in illa infra PAPA, cf. INNOCENCIUS. muros, 192. || Horta de la vila de PALETE, GUILLELMA, cases, 190. Palau de Terrassa. PALETI, ARNALDUS, espòs de Bondia, 101; ORTA, PETRUS DE, testimoni, 171. venedor de Guillelma de Brancha ORTA NOVA, cf. ORTA NOVELLA prioressa de Santa Margarida de PALACII. Mujal, 101, 113. ORTA NOVELLA PALACII; ORTA PALETI, FERRARIUS, cases de, 72; tinença, NOVA, lloc, 4, 23; tinença reial, 76; 199. sortem, 226. || Horta Novella de la PALETI, RAIMUNDUS, cases del difunt, 72. vila de Palau de Terrassa. PARADELLA, in tenedone mansi de, ORTILLIS, GUILLELMUS DE, testimoni, 213. || Mas Paradella, Matadepera 112. (Vallès Occidental) O , PERE DE RTIS ; alou de, 15. PARADELLA, GUILLELMUS DE, de la parrò- O BERNARDUS DE TINA, , espòs de Maria de quia de Sant Joan de Matadepera, Merola, venedor a favor de Guigó comprador, 213. de Vedena, prior de Santa Maria PARADELLA, PETRUS DE, espòs d’Ermesen- de Terrassa, 68. dis, comprador, 105. PARADISIO; PARADISO, mas, 33; — P — torrent, 33, 189, 239. || Mas i Torrent de Paradís, Terrassa. PARADISO, cf. PARADISIO. PAGANI, BERNARDUS, notari de València, PARADISO, PETRUS DE 170. , receptor, espòs de PALACII, cf. PALACIO TERRACIE. Pereta, 6. PALACIO, BERENGARIUS DE, venedor, PARERS, terra de, 243. Cf. FONTE DE ciutadà de Barcelona, 200. PARERS. PARETS, GUILLELMUS DE PALACIO, BERNARDUS DE, espòs d’Eli- , testimoni, 62. PARETS, PETRUS DE sendis, establert, 215; tinença, 230. , testimoni, 79. , PALACIO, PETRUS DE, donador a Santa PARILIATA; PARILIATIS; PERALATA Maria de Terrassa, 141. lloc de 11; mas de, 42; tinença del PALACIO, RAIMUNDUS DE, venedor, 21. mas de, 101; tinença reial, 162. || PALACIO TERRACIE; PALACII, in Can Parellada, Terrassa. villa, 4, 8, 14, 16, 22, 23, 47, 49, PARILIATA, ARNALDUS DE, tinença, 235. 69, 70, 72, 74, 75, 78, 99, 138, 162, PARILIATA, BERNARDUS DE, tinença, 242. 170, 189, 192, 196, 227; in ipsa Pariliata, Ferrarius DE, ﬁll del difunt ripa riarie, 30; ad mensuram, 79; in Guillelmus de Pariliata, deﬁnidor illa villa, 118; subtus in villa, 162. de Guigó de Vedena, prior de || Vila de Palau de Terrassa (Vallès Santa Maria de Terrassa, 73. Occidental). Cf. TERRACIA. PARILIATA, GUILLELMUS DE, testimoni, 9; PALACIOLO, BERNARDUS DE, jutge, 202. pare de Ferrarius de Pariliata, 73. PALACIOLO, MICHAEL DE, rector de l’es- PARILIATIS, cf. PARILIATA. glésia de Sant Esteve de Grano- PASSARELLO, FFERRARIUS DE, galotxerius, llers, notari públic reial, 212. testimoni, 173. Palau-Solità i Plegamans, cf. HOS- PAULUS, espòs de Guillelma, testimoni, PITALE MILITIAE TEMPLI. 105. PALETA, àvia de BERNARDUS Vitalis, tinent PAUSIS, ARNALDUS DE, testimoni, 22, 23. de Santa Maria de Terrassa, 198. PAUSIS, RAYMUNDUS DE, comprador, 170. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 543

PEDREGAL, domus, llegatari de PERFECTUS, batlle de Jaume I, donador, Saurina vídua de Guillelmus de 8. Terracia, 180. || Abadia femenina PERILIATIS, illo vallo ipsius ville de Santa Maria del Pedregal, predicte, 170. || Parellades reials a municipi de Tàrrega (Urgell). Terrassa. PEDROS, BERENGARIUS DE, testimoni, 3. PERRELLA, BERNARDUS DE, testimoni, 87, PELEGRINI, BERNARDUS, prevere, testi- 109. moni, 180. PERTEGACIO, RAIMUNDUS DE, ardiaca, PELICER, BERENGARIUS, testimoni, 6; lloctinent del bisbe de Barcelona, cases de, 16. 29. PELICER, GUILLELMUS, testimoni, 9. PETRA, BERENGARIUS DE, canonge de PELICERA, RAIMUNDA, PELLIPARII, RAI- Barcelona, 171, 180; marmessor MUNDA; donadora, esposa de Beren- de Guillelmus de Terracia, 171; garius de Vilar, 23, 75. marmessor de Saurina vídua de PELLIPARII, BERENGARIUS, pare de Iaco- Guillelmus de Terracia, testimoni, bus Pelliparii, venedor, 63; testi- 180. moni, 102, 116. PETRA LATA, lloc, 54. || Peralada, PELLIPARII, IACOBUS, pare de Berengarius Terrassa. Pelliparii, venedor, 63. PETRALATA, ARNALDUS DE, tinença de, PELLIPARII, RAIMUNDA, cf. PELICERA, 181. RAIMUNDA. PETRARIA, BERNARDUS DE, sacerdot, PENNAFORTI, RAIMUNDUS DE, cf. PENNA- testimoni, 3. FORTUM, RAIMUNDUS DE. PETRELLA, BERNARDUS DE, testimoni, 86. PENNAFORTUM, RAIMUNDUS DE; PENNA- PETRI, ARNALDUS, llegatari de Saurina FORTI, RAIMUNDUS DE, iuxta consi- vídua de Guillelmus de Terracia, lium fratris, 171; llegatari de fill de Guillelmus, 180. Saurina vídua de Guillelmus de PETRI DE VERDEGARIO, ARNALDUS; PETRI Terracia, 180. || Sant Ramon de DE VERDEGUERIO, ARNALDUS, llegata- Penyafort. ri de Iacobus de Terracia, 179; tes- PERALATA, cf. PARILIATA. timoni, 180. PERALATA, tinença d’en, 54. PETRI DE VERDEGUERIO, ARNALDUS, cf. PERAYONUM, camp, 60. || Perelló, PETRI DE VERDEGARIO, ARNALDUS, Terrassa. PETRITIOLI, GUILLELMUS, testimoni, 36. PERETA; PETRONILLA, receptora, espo- PETRONILLA, cf. PERETA. sa de Petrus de Paradiso, 6; PETRUS, fill de Berengarius de Sancta receptora, esposa de Berengarius, Columba, germà de Bernardus filla de Petrus de Fonte de Sancta i Guillelmus, 3; fill i llegatari de Perpetua, 24; fa permuta, esposa Petrus Bertulini, nét de Berengarius de Raimundus de Columbario, de Solario i Bernardus de Baseia, mare de Raimundus, 35; esposa germà de Bernardus, Petrus i de Petrus de Cura, mare de Petrus, Guillelma, cosí d’Arnaldus, 5; venedora, 105. testimoni, 9; fill de Petrus Durandi PERETA, esposa de Raimundus Sutoris, i Marchesia, germà de Ermesendis, cf. SABATERA, PERETA. Ferrarius, Berengarius, Micahel, PEREYONE, FERRARIUS DE, definidor, 82; Bernardus, testimoni, 10; sots- donador, 83. diaca, escrivent, 17; definidor, fill 544 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

de Pereta de Plano i Bernardus, PICHALQUERIIS, ARNALDUS DE, canonge germà de Guillelmus, Ferraria, de Barcelona, creditor de Michael, Berengaria, 28; acòlit, testimoni, prevere i monjo de Sant Pere de 30; llegatari, marmessor de Terrassa, 96. Petrus de Sancto Christoforo, ger- PINEDA, IOHANNES DE, cases, 190. mà de Bernardus, Bertrandus, PIRARIA, BERENGARIUS DE, testimoni, Raimundus, Guillelma, Arnaldus, 167. 40; fill de Petrus de Sancto PIRARIIS, BERNARDUS DE, àrbitre, 55. Christoforo i Stephania, 40, 91; PIRARIIS, PETRUS DE, canonge de Barce- establert de Guigó de Vedena, lona i oficial del bisbe de Barcelo- prior de Santa Maria de Terrassa, na, jutge, 201. fill de Berengarius de Villare, PLA, cf. PLANO. Berengaria Seguine, germà de PLANA, cf. PLANO. Martinus, Elisendis, 75; receptor PLANA, BERNARDUS DE, testimoni, de Guigó de Vedena, prior de Santa 171, 180; llegatari de Iacobus de Maria de Terrassa, 76; deutor, 91; Terracia, 179. pare d’Arbertus, testimoni, 167; PLANA DE TERROCIIS, lloc, 229. testimoni, capellà, 186. PLANO; PLANA; PLA, alou de, 19; mas PETRUS, notari de la vila de Caldes, de, 30, 155; ad ipsam, 81; torrent, 3. Caldes de Montbui (Vallès 178; honor de, 189; apud, 192; Oriental). tinença del mas, 219. PETRUS, prior de Santa Maria de PLANO, ARNALDUS DE, donador, fill de Terrassa, cf. CLARETO, PETRUS DE. Maria de Plano, espòs de Ferraria, PETRUS, prevere, 5, 20, 22, 23, 25, 36; 30; honor, 192; tinença, 229; capellà de Terrassa, 5, 20, 19, 22, testimoni, 230. 23, 25, 36, 43, 177, 185, 188; levita, PLANO, BERENGARIUS DE, marmessor de 19; creditor, 43; testimoni, 177, Bertrandus de Plano, 17. 185, 188. PLANO, BERNARDUS DE, levita, testimoni, PETRUS, testimoni, 16, 122, 148; 19. prevere; 16, 25; canonge de Sant PLANO, BERNARDUS DE, escuder i llegata- Ruf, 16, 25, 122, 148; escrivent, 25. ri de Guillelmus de Terracia, 171; PETRUS, prior de Santa Eulàlia del llegatari de Saurina, vídua de Gui- Camp, 25. Pere, prior de Santa llelmus de Terracia, 180. Eulàlia del Camp. PLANO, BERTRANDUS DE, testador, espòs PETRUS, clergue de Sant Julià d’Altura, de Guillema, pare de Berengaria, 75; testimoni, 75, 114, 115; clergue Berengarius, Bernardus, Elisendis, de Sant Julià, 114, 115. Ermesendis, Guillema i Raimun- PETRUS, domni, abat de Sant Cugat, dus, 17, 19. 152. || Pere d’Amenys, abat de Sant PLANO DEÇS VILARS, lloc, 175. || Pla Cugat. dels Vilars, Montornès del Vallès PICALCHERIUS, IACOBUS DE, militem, (Vallès Oriental). llegatari de Guillelmus de Terracia, PLANO DE ULZINA, RAIMUNDUS DE, iuxta 171. manso, 219. PICALQUERIO, RAIMUNDUS DE, llegatari de PLANO, GUILLELMA DE, esposa, mar- Saurina vídua de Guillelmus de messora i llegatària de Bertrandus Terracia, 180. de Plano, mare de Berengaria, DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 545

Berengarius, Bernardus, Elisen- PODIOLO, RAIMUNDUS DE, prevere i dis, Ermesendis, Guillema i Rai- escrivent de Sant Benet de Bages, mundus, 17, 19. testimoni, 105. PLANO, GUILLELMUS DE, 228; de Matade- PODIO CAGALELLI, GUILLELMUS DE, pera, testimoni, 28. tinença, 232. PLANO, IOHANNES DE, 35. POMTYROLIS, GUILLELMUS, prevere i PLANO, MARIA DE; BURDA, donadora, canonge de Sant Ruf, testimoni, mare d’Arnaldus de Plano, 30. 193. PLANO, PERETA DE, esposa de Bernardus, PONCII, GUILLELMUS, jutge, representant mare de Petrus, Guillelmus, Beren- del sotsveguer de Barcelona Ferra- garia i Ferraria, 28. rius Alamagni, 39; testimoni, 175. PLANO, PETRUS DE, espòs d’Elisendis, PONCII DE CABRIANES, PETRUS, testimoni, comprador, 242. 105. PLANO SUPERIORI, mas de, 17. || PONCIUS, testimoni, 4, 36, 55, 75, 122, Mas Pla Sobirà, Terrassa. 148, 150, 154; prevere, 4, 55, 122, PLAZA, ipsam, 14. || Plaça Vella, 154; canonge de Sant Ruf, 36, 55, Terrassa. 75, 122, 148, 150, 154. PLICAMANIBUS, GUILLELMUS DE, testimoni, PONCIUS, mestre, canonge de Sant Ruf, 21. testimoni, 154. POCHA, BERENGARIUS; beneficiari de PONCIUS, prior de Santa Maria de pagament de Michael, prevere i Terrassa, donador i establidor, monjo de Sant Pere de Terrassa, difunt 159. || Ponç, prior de Santa 102. Maria de Terrassa. POCHE, BERNARDUS, tinença de, 50. PONTE, GERALDUS DE, marmessor, 5; POCHI, BERENGARIUS, creditor, 80. testimoni, 6, 7. PODIATA, tinença del mas de, 197, 236. || PONTETS, ALEGRE DE, testimoni, 50. Mas Pujada, Terrassa. PONTETS, PETRUS DE, tinença, 232. PODIATA, ARNALDUS, testimoni, 43; dona- PORCHET, comprador, espòs de Guille- dor, espòs de Raimunda, 51. ma, 22. PODIATA, ELIGSSENDIS, filla de Guillema, PORTAM BARCELONESA, iusta, 14. || Porta germana Petrus de Monte Calvo, Barcelonesa, carrer de Baix, hereva i propietària del mas de Terrassa. Podiata i de Ruvira, venedora, 197. PORTELLA, PETRUS, tinent, 193. PODIO, mas de, 126, 127, 128. || Mas PORTU, BERNARDUS DE, testimoni, 148. Puig, Terrassa. PORTU, IACOBUS DE, notari públic de PODIO, BARTHOLOMEUS DE, testimoni, Barcelona, 8, 36, 39, 148, 164, 171, 215. 180. PODIO, BERNARDUS DE, fidejussor, 71; PRATELLO, in ipsa fonte de, 1. || Font testimoni, 82, 83; creditor de de Pradell, Vacarisses (Vallès Michael prevere i monjo de Sant Occidental). Pere de Terrassa, 120, 124, 138, PRATIS, BERENGARIUS DE, espòs de 144; espòs de Maria, donador i Romia, creditor de Petrus Flameng establidor, 156. prior de Santa Maria de Terrassa, PODIO, PETRUS DE, testimoni, 105. 222. PODIO, RAIMUNDUS DE, clergue de Piera, PRATO, iuxta mansum de, tinença testimoni, escrivent, 8. del mas de, 167. || Mas de Prat, PODIO, STEPHANUS DE, testimoni, 195. Terrassa. 546 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

PRATO, ARNALDUS DE, testimoni, 167. RAIMUNDA, donadora, esposa de PRATO, BERNARDUS DE, donador, espòs Geraldus de Baseia, 9; venedora, d’Elisendis, 24. vídua de Iohannes de Bonovilar, PRATO, IACOBUS DE, notari de Barcelona, mare de Bernardus, Guillelma, 175. 22; donadora, esposa d’Arnaldus PRATO, PETRUS DE, testimoni, 91. de Podiata, 51; esposa de Gui- PROVINCIALIBUS, EYMERICUS, cf. PRO- llelmus de Villaequorum, 126, VINCIALIBUS, AYMERICUS. 127; venedora de Guigó de PROVINCIALIBUS, EYMERICUS; PROVINCIALI- Vedena, prior de Santa Maria de BUS, AYMERICUS, litigant, 39, 55. Terrassa, 126; mare de Guillelmus, PUGANTIC, SAYOL, testimoni, 3. confirma a Guigó de Vedena prior PULCROVISSU, PETRUS DE, cf. PULCRO VISU, de Santa Maria de Terrassa, 127; PETRUS DE. vídua d’Alio, mare de Guillelma, PULCRO VICINO, ALVIRA, monja, llegatària venedora, 167. de Saurina vídua de Guillelmus de RAIMUNDUS, fill de Durifort, 1; preve- Terracia, 180. re i testimoni, 4; receptor, germà PULCRO VISU, tinences del mas, de Petrus de Santo Christoforo, 194; tenedone mansi mei de, 235. 8; fill i llegatari de Bertrandus de || Mas Bellver, Terrassa (Vallès Plano i Guillema, germà de Be- Occidental). rengaria, Berengarius, Bernardus, PULCRO VISU, BERNARDUS, testimoni, Elisendis, Ermesendis, Guillema, 194. 17; fa permuta, fill de Raimundus PULCRO VISU, PETRUS DE; PULCROVISSU, de Columbario i Pereta, espòs de PETRUS DE, venedor, espòs de Ferraria, 35; llegatari de Petrus Guillelma, 46; honor de, 156; per- de Sancto Christoforo, fill de mutador, espòs d’Elisendis, 235. Petrus de Sancto Christoforo i PULCRO VISU, RAIMUNDA DE, venedora, Stephania, germà de Bernardus, 46. Bertrandus, Petrus, Guillelma, PULCRO VISU, RAIMUNDUS DE, establidor, Arnaldus, 40; fill de Guillelma de 194. Fenosa, comprador, 63. PUYADA, BONANATUS DE, testimoni, 212. RAIMUNDUS, testimoni, canonge de Sant Ruf, 11; prevere, 13. RAIMUNDUS, prevere de Matadepera, — Q — escrivent, 28. RAIMUNDUS, prior de Sant Miquel de Fai, 141. || Ramon, prior de Sant QUADRON, coromina de, 36. || Quadró, Miquel de Fai. Sant Martí de Teià (Maresme). RAIMUNDUS, testimoni, 213; definidor QUERIO, BERNARDUS DE, notari públic juntament amb Petrus Flameng, de Barcelona per autoritat reial, prior de Santa Maria de Terrassa, testimoni, 122. 216. || Ramon, abat de Sant Llorenç del Munt. RASTAIGN, BERENGARIUS, testimoni, 7. — R — REFEMA, lloc, apud, 162. || Rafema, Terrassa. RADULFI DE PULCRO VICINIO, BERNARDUS, REGLARESSES, loco vocato ad ipsas, comprador, 167. 146. || a Terrassa. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 547

REMUNELLO, GUILLELMUS DE, testimoni, ROCHA, ARNALDUS DE, testimoni, 181. 104. ROCHA, GUILLELMUS DE, testimoni, 196. RENALLI, TOME, prevere i capellà de ROCHA, IACOBUS DE, ﬁdejussor, 240. Terrassa, testimoni, 55. ROCHA, NICHOLAUS DE, testimoni, 213. REYADELIS, infra terminibus mansi ROCHA DE SEX, camp de, 36. || de, 207. || Mas Rajadell, Terrassa. Roca de Seix, Sant Martí de Teià RIAMBALDI, ARNALDUS, testimoni, 103. (Maresme). RIAMBALDI, PETRUS, espòs d’Elisendis, ROCHAFORT, castrum meum de, 171. comprador, testimoni, 230. || Castell de Rocafort, a Pont de RIAMBALDI, RAIMUNDUS, receptor, 51; Vilomara i Rocafort (Bages). cases de, 76; testimoni, 223. ROCHAMORA, GUILLELMA DE, esposa de RIAMBALLIS, lloc, 112. || A Erampru- Petrus Vives, mare d’Arnaldus nyà, Gavà (Baix Llobregat). Petri, llegatària de Saurina vídua RIARIA, BERENGERONUS DE , testimoni, de Guillelmus de Terracia, 180. 171. RODORE, RAIMUNDUS DE, difunt, hereus RIARIA, BERNARDUS DE RIARIE, BERNARDUS ; de, tinent de Santa Maria de DE, testimoni, 180; cases, 212. Terrassa, 36. RIARIA, RAIMUNDUS DE , testimoni, 167. ROGADA, ARNALDUS DE, tinent, 51. RIARIE, BERNARDUS DE RIARIA, , cf. ROGADA, BERNARDUS DE, ﬁdejussor, 197; BERNARDUS DE . testimoni, 216. RIARIIS, PETRUS DE , tinença, 194. ROMIA; RUMIA, domina, testimoni, RIBALTA, PETRUS DE, notari públic de 105; esposa de Petrus de Serra, Barcelona, 161, 175. compradora, 190; esposa de Gui- RIBO, BERNARDUS, 237. llelmus Barba, 192; esposa de RICARDI, GUILLELMUS, testimoni, 3. Berengarius de Pratis, creditora RICULFI, BERENGARIUS, tinença, 136. de Petrus Flameng, prior de Santa RICULPHA, NINA, llegatària de Bernardus Maria de Terrassa, 222; esposa de Ferrarii de Castellare, 41. I[...], establidora, tinent de Santa RIERA, hort de la, 4. || Riera, a la vila de Palau de Terrassa. Maria de Terrassa, 229; difunta, RIERA, PETRUS DE, escrivent, testimoni, esposa de Petrus de Bonixida, 22; tinença, 235. mare de Guillelmus de Bonixi- RIPA, mas de, 5. || Mas Riba, Terrassa. da, 230; esposa de Iacobus Bro- RIPPA TAYADA, riera de, 106. || Ri- cardi, establerta de Petrus Fla- batallada, a Sant Julià d’Altura, meng, prior de Santa Maria de entre Terrassa i Sabadell (Vallès Terrassa, 233. R , BERNARDUS Occidental). OMEI , frare, testimoni, RIPPIS, GUILLELMUS DE, tutor de Saurina 196. hereva de Iacobus de Terracia, 179. ROMEUS, espòs de Philipa de Molela, RIPPIS, RAIMUNDUS DE, tutor de Saurina pare de Maria, venedor, tinent de hereva de Iacobus de Terracia, 179. Santa Maria de Terrassa, 243. RIPULLIS, MARIA, operatiorio quod fuit, ROREELA, GERALDUS DE, venedor, com- difunta, 228. prador, 157. RIUDAURE, PETRUS DE, testimoni, 130. ROSANIS, GAUCERANDUS DE, espòs de RIVO PULLO, forn, 68. || Forn de Dulcia, venedor, 195. Ripoll a Barcelona ROSANIS, GUILLELMUS DE, cf. ROSANEIS, ROCAMUR, testimoni, 9, 77. GUILLELMUS DE. 548 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

ROSANIS, RAIMUNDUS DE, frare llegatari RUBEI, BERNARDUS, ﬁdejussor, 58; de Saurina, vídua de Guillelmus testimoni, 110, 111, 145. de Terracia, 180. RUBEI, FERRARIUS, cf. RUBEO, FERRARIUS. ROSANEIS, GUILLELMUS DE; ROSANIS, RUBEI, IACOBUS; IACOBUS, ﬁll de Guillel- GUILLELMUS DE, canonge de ma Rubee, 239, 240; espòs de Gui- Barcelona, 196, 201; jutge, 196; llemona, 239; establert de Petrus jutge delegat, 201. Flameng, prior de Santa Maria ROSELLI, GUILLELMUS; ROSSELLI, GUI- de Terrassa, 239; deutor de Petrus LLELMUS, notari, testimoni, 8, 122; Flameng, prior de Santa Maria de notari de Barcelona, 122. Terrassa, espòs de Geraldona, 240. ROSTETI, THOME, notari públic de RUBEI, RAIMUNDUS; RUBEUS, RAIMUNDUS, Barcelona per autoritat reial, obrador en tinença, 4; cases de, testimoni, 159. 23; difunt, 75; testimoni, 141; ROSSELLI, ARNALDUS, prevere, tinent testimoni, 166. de la capellania de Terrassa pel RUBEO, FERRARIUS; RUBEI, FERRARIUS, prior de Santa Maria de Terrassa, creditor de Guigó de Vedena, prior escrivent, 150. de Santa Maria de Terrassa, 56, ROSSELLI, GUILLELMUS, cf. ROSELLI, 132; testimoni, 63, 161. GUILLELMUS. RUBEUS, RAIMUNDUS, cf. RUBEI, ROSSILLAS, alou, 233. || a Vila- RAIMUNDUS. decavalls? (Vallès Oriental). RUBI, in riaria que discurrit de Terracia ROTUNDI, FERRARII, tinença de, 84, 117. versus, 220; in termino, 242. || Rubí ROURE, NATALIS DE; OLLERUS; OLLERII (Vallès Occidental). NATALIS DE; OLLARIO, NATALIS, 198; Rubí, cf. RUBI. Cf. SANCTUS PE- difunt, pare d’Antica, 226, 227, TRUS DE RUBI. 228; espòs d’Elisendis, 227. RUBI, MICHAEL DE, testimoni, 237. ROURIGA, honor de, 105. || a Ma- RUBIAL, lloc, 171. || Can Candi, Ter- tadepera (Vallès Occidental). rassa. ROVIRA; RUVIRA, in parrochia de RUCIA, TORTUS DE NA, deutor de Michael Mollet apud, 25; delme, 56; prat prevere i monjo de Sant Pere, 134. de, feixa de, 158; tinença del mas, RUMIA, cf. ROMIA. 197; mansi de Podiata sive, 236. RUSSILIONO DE AMICDALO, BERENGARIUS ROVIRA, MARCHUS ÇA, batlle de Bar- DE, germà d’Ermesendis i Elisendis, celona, 159. venedor, 169. ROVIRADECH, IACOBUS DE; RUVIRADEC, RUSTANNUS, testimoni, canonge de Sant IACOBUS DE, notari de la vila de Ruf, 16; levita, testimoni, 18. Caldes de Montbui, 3, 158, 166. RUVIRA, cf. ROVIRA. RUBEA, GUILLEM; honor de, 15. RUVIRA, BERENGARIUS DE, testimoni, 10; RUBEA, GUILLELMA, cf. RUBEE, GUILLELMA. tinença, 112. RUBEE, GUILLELMA; RUBEA, GUILLELMA, RUVIRA, GUILLELMUS DE, prevere, 163, mare de Iacobus Rubei, 239, 240; 171, 180, 201; rector de la capella establerta de Petrus Flameng, prior de Sant Jaume a prop del castell de Santa Maria de Terrassa, 239; de Terrassa, litigant, 163; marmes- deutora de Petrus Flameng, prior sor de Guillelmus de Terracia, de Santa Maria de Terrassa, 240. testimoni, 171, 201; capellà de la RUBEI, ad mansum, 239. || Mas Roig, capella de Sant Jaume de Terrassa, Terrassa. llegatari de Iacobus de Terracia, DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 549

179; marmessor i llegatari de SALIS, RAIMUNDUS DE, testimoni, 203. Saurina, vídua de Guillelmus de SALVATICI, GERALDI, escrivent de na Terracia, testimoni, 180; clergue, Guillelma de Capraria, 151. creditor de Petrus de Clareto prior SALVATOR, ﬁll de Pereta de Fonte i de Santa Maria de Terrassa, 184. Michael Mir, futur espòs de RUVIRADEC, IACOBUS DE, cf. ROVIRADECH, Guillelma, receptor, 158. IACOBUS DE SAMALUCIO, BERENGARIUS DE, tinença, 211. SAMARES, NICHOLAUS DE, notari, 175, 177. — S — SANAHUGIA, ARNALDUS DE, testimoni, 154. Sabadell, cf. SANCTUS FELIX DE SANAHUGIA, BARTHOLOMEUS DE, notari, RAONA. 175; testimoni, 191. SABADELL, FERRER DE, espòs de Ray- SANCIA, venedora, esposa de Iohannes munda Comalva, 174. de Cort de Vedels, 20; esposa de SABADELLO, BERENGARIUS DE, testimoni, Petrus de Conamina, mare de Gui- 24. llelmus i Guillelma, 162. SABATER DE SABADELL, BERNAT; cf. SANCIA, monja de Sant Cugat, llegatària SABATERI DE SABADELLO, BERNARDUS. de Saurina, vídua de Guillelmus de SABATERA, PERETA; PERETA; esposa de Terracia, 180. Raimundus Sutoris, 81, 84, 97, SANCTA COLUMBA, BERENGARIUS DE, testa- 117; permutadora, 81; venedora, dor, pare de Bernardus, Guillelmus 84, 117; receptora de Guigó de i Petrus, 3. Vedena, prior de Santa Maria SANCTA COLUMBA, GUILLELMUS DE, de Terrassa, 97. testimoni, 105. SABATERI DE SABADELLO, BERNARDUS; SANCTA EUGENIA, capella, 29. || SABATER DE SABADELL, BERNAT; SAPPA- Capella de Santa Eugènia, a la TERIUS, BERNARDUS; donador, espòs parròquia de Sant Pere de Terrassa. d’Arnaldeta, 15; tinent de Santa Cf. SANCTA MARGARITA DE Maria de Terrassa, 39; difunt, avi MODIALE. d’Arnalleta, 55. SANCTA EUGENIA; SANCTA EUGE- SABATERII, ARNALDUS, testimoni, 191. NIA ET SANCTA MARGARITA DE SABATERII, IACOBUS, notari públic de MODIALE TERRACIE, església, Barcelona, 175, 237. 7, 101; altar, 133; honor de, 150; SABENCHA, esposa de Guillelmus de beate, 152; alou, 169; església com- Castro Pulcro, venedora, 49. pradora, 172; església receptora, SAGARRER, JUAN, honor de, 142. 177. || Santa Eugènia de Mujal, SAIONIS, FERRARIUS, testimoni, 69, 70. Terrassa. SALA, GUILLELMUS DE; SALIA, GUILLELMUS SANCTA EUGENIA, BERNARDUS DE, prebost, DE, testimoni, 5, 16, 33, 66, 78, 96, testimoni, 30. 101, 120. SANCTA EUGENIA ET SANCTA SALA VIRIDE, mas de, 94, 95. || MARGARITA DE MODIALE TER- Mas Salavert, parròquia de Sant RACIE, cf. SANCTA EUGENIA. Miquel de Toudell, Viladecavalls Cf. SANCTA MARGARITA DE (Vallès Occidental). MODIALE. SALIA, GUILLELMUS DE, cf. SALA, SANCTA EUGENIA, GUILLELMUS GUILLELMUS DE. DE, testimoni, 153. 550 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

SANCTA EUGENIA, PETRUS DE, difunt, pare beate, 152; convent receptor, 168; d’Elisendis, pelleter, ﬁll de Petrus llegatària de Guillelmus de Ter- de Ulmeto, 24. racia, 171; església compradora, SANCTA EULALIA, cf. SANCTA 172, 199; església receptora, 177, EULALIA DE CAMPO. 183; || Santa Margarida de Mujal, SANCTA EULALIA DE BEGUIS, Terrassa. capella llegatària de Saurina vídua SANCTA MAGDALENA DE CIGIARI, de Guillelmus de Terracia, 180. || llegatària de Guillelmus de Terra- Santa Eulàlia de Begues, Begues cia, 171. || Santa Magdalena del (Baix Llobregat). Sitjar, Gavà (Baix Llobregat). SANCTA EULALIA DE CAMPO; SANCTA MARIA, cf. SANCTA MARIA SANCTA EULALIA, domus, alou DE TERRACIA. de, 84; tinença, 230. || Santa SANCTA MARIA, altar, 67. || Altar de Eulàlia del Camp, Barcelona. Santa Maria a l’església de Sant SANCTA EULALIA DE CORRONE IN- Julià d’Altura, entre Terrassa i FERIORI; CORRONI INFERIOR, Sabadell (Vallès Occidental). sacraria subtus ecclesiam, 211; SANCTA MARIA, tinença de, 223. || parròquia, 215. || Santa Eulàlia de Altar de Santa Maria del monestir Corró d’Avall, Les Franqueses del de Sant Cugat del Vallès (Vallès Vallès (Vallès Oriental). Occidental). SANCTA EULÀRIA DE PROVENSANA, SANCTA MARIA CASTRI TERRATIE; honor i alou de, 34. || Santa Eulàlia cf. SANCTA MARIA DE TERRA- de Provençana, Hospitalet del CIA. Llobregat (Barcelonès). SANTA MARIA DE BADALONA, SANCTA KATERINA; iuxta consilium honor i alou, 34. || Santa Maria de prioris, 171. || Santa Caterina de Badalona, Badalona (Barcelonès). Barcelona (Barcelonès). SANCTA MARIA DE BRUGARIO; SANCTA MACDALENA DE TERRA- SANCTA MARIA DE BRUGUE- CIA; SANCTA MARIA MAGDALE- RIO, alou de, 112; llegatària de NA DE ARENIS; SANCTA MARIA Iacobus de Terracia, 179; obra lle- DE PODIO BARRALLO, església, gatària de Saurina vídua de Gui- 93; llegatària de Guillelmus de Ter- llelmus de Terracia, 180. || Mare racia, 171; obra llegatària de Sau- de Déu dels Bruguers, Gavà (Baix rina vídua de Guillelmus de Ter- Llobregat). racia, 180. || Santa Magdalena de SANCTA MARIA DE BRUGUERIO, cf. Puigbarral, Terrassa. SANCTA MARIA DE BRUGARIO. SANCTA MARGARITA, cf. SANCTA SANCTA MARIA DE CORNILIANO; MARGARITA DE MODIALE. SANTA MARIA DE CORNELLÀ, SANCTA MARGARITA DE MODIALE; parròquia, alou, 122, 142. || Santa SANTA MARGARIDA; SANCTA Maria de Cornellà de Llobregat EUGENIA ET SANCTA MARGA- (Baix Llobregat). RITA DE MODIALE TERRACIE; SANCTA MARIA DE UIASTRELLO, SANCTA MARGARITA; BEATA església llegatària, 4. || Santa Maria MARGARITA; BEATA VIRGINIS d’Ullastrell (Vallès Occidental). SANCTA MARGARITA DE MO- SANCTA MARIA DE IONCHERIIS; DIALE TERRACIA, 61; església, IONCHERIIS, monestir, 171, 87; altar de, 133; honor de, 150; 180; llegatari de Guillelmus de DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 551

Terracia, 171; llegatària de Iacobus SANCTA MARIA DE MONTIS SER- de Terracia, capella de Sant Jaume RATI, cf. SANCTA MARIA DE de Terrassa al monestir de, 179. MONTISERRATI. || Santa Maria de Jonqueres, SANCTA MARIA DE NAVARCULIS, Sabadell (Vallès Occidental). Petrus de Cura de, 105. || Santa SANCTA MARIA DEL MIRACULO, Maria de Navarcles (Bages). llegatària de Saurina vídua de SANCTA MARIA DE PODIO BARRA- Guillelmus de Terracia, 180. || Santa LLO, cf. SANCTA MACDALENA Maria del Miracle, Tarragona. DE TERRACIA. SANCTA MARIA DE MONTE ALE- SANCTA MARIA DE SALIS DE FO- GRE; MUNTALEGRE, llegatària NOLARI; SANCTA MARIA DE de Guillelmus de Terracia, 171; SALIS DE FONOLLARIO, llegatà- llegatària de Iacobus de Terracia, ria de Guillelmus de Terracia, 171; 179; domus, llegatari de Saurina llegatari de Saurina, vídua de Gui- vídua de Guillelmus de Terracia, llelmus de Terracia, 180. || Santa 180. || Canònica agustiniana de Maria de Sales, Viladecans (Baix Santa Maria de Montalegre, Tiana Llobregat). (Maresme). SANCTA MARIA DE SALIS DE FO- SANCTA MARIA DE MAGDALENE, NOLLARIO, cf. SANCTA MARIA llegatària de Saurina vídua de DE SALIS DE FONOLARI. Guillelmus de Terracia, 180. SANCTA MARIA DE TERRACIA; BE- SANCTA MARIA DE MANSO D·EN ATA DEI GENITRICIS MARIE DE RICARD, cf. SANCTA MARIA DE TERRACIA; TERRACIA; DOMUS MANSO DE RICARD. TERRACIA; SANCTA MARIA; SANCTA MARIA DE MANSO DE SANCTA MARIA CASTRI TER- RICARD; SANCTA MARIA DE RATIE, església receptora o lle- MANSO D·EN RICARD, ecclesie, gatària, 1, 4, 5, 17, 19, 23, 40, 45, llegatària de Guillelmus de 141, 238, 180; prior de, 7, 26, 122, Terracia, 171; capelle, llegatària 149, 180, 208; església, 11, 55, 129, de Saurina vídua de Guillelmus 153, 194, 239; domus, 20, 22, 29, de Terracia, 180. || Església del 33, 39, 46, 49, 55, 77, 78, 84, 92, Castell de Mas Ricard, La Canonja 110, 117, 122, 125, 136, 146, 158, (Tarragonès). 175, 184, 189, 194, 202, 203, 207, SANCTA MARIA DE MONTE SERRA- 218, 227, 229, 235, 243; tinença TO, cf. SANCTA MARIA DE MON- de, 35, 44, 84, 85, 203, 207, 227, TISERRATI. 229, 235, 243; primícies, 48; mo- SANCTA MARIA DE MONTISERRA- nestir, 17, 55, 159, 162, 171, 179, TI; SANCTA MARIA DE MONTE 231; terres i vinyes de, 63; dominio SERRATO; NOSTRA SENYORA domus, 81, 243; altar de, 89; alou, DE MONTSERRAT, monestir lle- 122; cenobii, 151, 180; llegatària gatari, 4, 5, 40; alou, 122, 142; mo- de Guillelmus de Terracia, 171; lle- nestir de Iacobus de Terracia, 179; gatària de Iacobus de Terracia, ca- llegatària de Saurina, vídua de nonges, 179; llegatària de Saurina, Guillelmus de Terracia, 180. || San- vídua de Guillelmus de Terracia, ta Maria de Montserrat, Monistrol 180; batllia, 207. || Santa Maria de de Montserrat (Bages). Terrassa. 552 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

SANCTA MARIA DE TOUDELLO, cf. SANCTA SUSANNA, altar de, 133; SANCTA MARIA DE TUDELLO. honor de, 150; beate, 152. || Altar SANCTA MARIA DE TUDELLO; de Santa Susana a l’església de SANCTA MARIA DE TOUDELLO, Santa Margarida de Mujal, església llegatària, 4; llegatari de Terrassa (Vallès Occidental). Saurina vídua de Guillelmus de SANCTI CHRISTOFORI, BERNARDUS DE, cf. Terracia, 180; parròquia, 181. || SANCTO CHRISTOFORO, BERNARDUS DE. Santa Maria de Toudell, Viladeca- SANCTI CHRISTOFORI, PETRUS DE, cf. valls (Vallès Occidental). SANCTO CHRISTOFORO, PETRUS DE. SANCTA MARIA DE VALDONZELA; SANCTI FELICIS, ERMESSENDIS; SANCTO SANCTA MARIA DE VALLEDON- FELICE, ERMESSENDIS, establerta de ZELLA, monestir, 171, 179; lle- Guigó de Vedena prior de Santa gatària de Guillelmus de Terracia, Maria de Terrassa, 60. 171, llegatària de Iacobus de Ter- SANCTI FELICIS, PONCIUS, testimoni 2, 5, racia, 179; domus, llegatària de 6. Saurina, vídua de Guillelmus de SANCTI FELICIS, RAIMUNDUS; SANCTO Terracia, 180. || Santa Maria de Va- FELICE, RAIMUNDUS DE, testimoni, lldonzella, Sant Gervasi de Casso- 16, 48, 56, 65, 72, 73, 75, 88, 89, les, Barcelona. 94, 95, 110, 121, 140; ﬁdejussor, SANCTA MARIA DE VALLEDONZE- 37, 38; testador, 42; creditor, 55; LLA, cf. SANCTA MARIA DE VAL- canonge de Sant Ruf, 121. DONZELA. SANCTI PETRI, GUILLELMUS, comprador SANCTA MARIA MAGDALENA DE de Guigó de Vedena, prior de ARENIS, cf. SANCTA MACDALE- Santa Maria de Terrassa, 135. NA DE TERRACIA. SANCTI PETRI AURI, BERNARDUS, creditor SANCTA OLIVA, BERENGARIUS, tinença, de Guigó de Vedena, prior de dominium et ius, testimoni, 112; Santa Maria de Terrassa, 57. llegatari de Saurina, vídua de SANCTO CHRISTOFORO, BERENGARIUS DE, Guillelmus de Terracia, 180. frare, canonge de Barcelona, SANCTA OLIVA, BERNARDUS, llegatari i testimoni, 148. cosí de Iacobus de Terracia, 179; SANCTO CHRISTOFORO, BERNARDUS DE; llegatari de Saurina, vídua de SANCTI CHRISTOFORI, BERNARDUS DE, Guillelmus de Terracia, 180. testimoni, 9, 11, 12, 13, 22, 23, 37, SANCTA OLIVA, GUILLELMUS, difunt, espòs 42, 43, 48, 49, 54, 62, 66, 67, 74, 75, de Guillelma, pare de Saurina, 82, 83, 87, 93, 94, 95, 99, 100, 106, vídua de Guillelmus de Terracia, 107, 108, 117; espòs de Flandria, 180. pare de Bertrandus, establidor, 33; SANCTA PERPETUA DE MOGODA, marmessor de Petrus de Sancto cf. SANCTA PERPETUA DE Christoforo, 40; ad consilium, 47; MOGOTA. cases de, 49, 78. SANCTA PERPETUA DE MOGOTA; SANCTI CHRISTOFORI, BERNARDUS DE, tutor SANCTA PERPETUA; SANCTA testamentari, 241. PERPETUA DE MOGODA, par- SANCTO CHRISTOFORO, BERTRANDUS DE; ròquia, 25, 158, 214. || Santa Per- BERTRAN; BERNAT; SENT CRISTÒFOR, petua de Mogoda (Vallès Occiden- BERTRAN; AULIA, BERTRAN, notari, 30, tal). 31, 159; escrivent de Terrassa, 30; DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 553

acòlit, 30, 149, 155; marmessor SANCTO CUCUPHATE, SANCCIA DE, moniali, de Petrus de Sancto Christoforo, llegatària de Saurina, vídua de llegatari i fill de Petrus de Sancto Guillelmus de Terracia, 180. Christoforo, fill de Stephania, SANCTO FELICE, GUILLELMUS, tinença de germà de Bernardus, Raimundus, l’heretat, 220. Petrus, Guillelma, Arnaldus, 40; SANCTO FELICE, IACOBUS, testimoni, 145, marmessor de Bernardus Ferrarii 146, 189, 223. de Castellare, 41; ad consilium, SANCTO FELICE, SANCIA, tinent, 46. 47; notari públic de Terrassa, SANCTO PETRO, GUILLELMUS DE, llegatari acòlit, 75, 86, 88, 113, 114, 126, de Saurina, vídua de Guillelmus de 133, 147, 152, 168, 170, 172, 176, Terracia, 180; testimoni, 182. SANCTO SATURNINO BERNARDUS DE 177, 178, 183, 187, 189, 194, 196, , , tinen- 197, 199; in capibrevio, 86, 133, ça, 125; espòs de Berengaria, vene- 147; fidejussor, 110, 116, 121, dor, 136. SANCTO VINCENCIO GUILLELMUS 123; espòs d’Elisendis, donador, , , testi- 125; tinença, 136; alou de, 146; moni, 179; marmessor de Saurina, notari de Terrassa, 149; receptor vídua de Guillelmus de Terracia, de l’escrivania de Terrassa de 180. mans de Guigó de Vedena, prior SANCTUS ADRIANUS, cf. SANCTUS ADRIANUS IUXTA BISOTIUM. de Santa Maria de Terrassa, 154; SANCTUS ADRIANUS IUXTA BISO- notari de Terrassa, donador a TIUM; SANT ADRIÀ; SANCTUS Petrus prior de Santa Maria de ADRIANUS, honor i alou, 34; Terrassa, 161; notari públic del rendes de Guigó de Vedena, prior seyor rey en Terrassa, 187; honor, de Santa Maria de Terrassa, 111. 192; testimoni, 222, 237. || Canònica agustiniana de Sant SANCTO CHRISTOFORO GUILLELMUS DE , ; Adrià de Besòs (Barcelonès). SANCTOCHRISTOFORO, GUILLELMUS DE , SANCTUS ANDREAS DE SAMALU- cases, 190; testimoni, 194, 197, CIO, parròquia, 2. || Sant Andreu 203, 205, 207, 209; notari públic de Samalús, Cànoves i Samalús de Terrassa, 223, 230, 231, 232, (Vallès Oriental). 235, 237, 239. SANCTUS ANTONIUS BARCHINO- SANCTOCHRISTOFORO, GUILLELMUS DE , cf. NE, cf. DOMINARUM SANCTUS SANCTO CHRISTOFORO, GUILLELMUS ANTONIUS BARCHINONE. DE. SANCTUS BARTHOLOMEUS, rector SANCTO CHRISTOFORO, PETRUS DE; SANCTI de l’altar llegatari de Iacobus de CHRISTOFORI, PETRUS DE, receptor, Terracia, 179. germà de Raimundus de Santo SANCTUS BENEDICTUS, alou de, Christoforo, 8; testimoni, 11, 13. || Sant Benet de Bages, Sant 13, 23, 62, 86, 87, 138, 140, 232; Fruitós de Bages (Bages). testador, espòs de Stephania, SANCTUS CELEDONIUS, capella de, pare de Bernardus, Bertrandus, cf. VILARO, BERNARDUS DE. Raimundus, Petrus, Guillelma, SANCTUS CELEDONIUS, capella, Arnaldus, 40; deutor, 91; parroquià 163, 180; llegatari de Saurina, ví- de Sant Pere de Terrassa, 131. dua de Guillelmus de Terracia, 180. SANCTO CHRISTOFORO, PHILIPUS DE, SANCTUS CELEDONIUS DE BAR- testimoni, 219. CHINONE; CELEDONIUS, cape- 554 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

lla llegatària de Iacobus de Terra- monastir, venedor de Guillelmus cia, 179. || Capella de Sant Celoni, de Terracia, 171. || Sant Daniel de a l’església dels Sants Just i Pastor Girona (Gironès). de Barcelona. SANCTUS FELIX, màrtir, altar de l’es- SANCTUS CHRISTOFORUS DE ARE- glésia de Sant Just i Pastor de Bar- NIS, llegatari de Saurina vídua de celona, 4. || Altar de l’església dels Guillelmus de Terracia, 180. || Sant sants Just i Pastor de Barcelona. Cristòfor, Ca n’Anglada, Terrassa. SANCTUS FELIX, cf. SANCTUS FE- SANCTUS CHRISTOFORUS DE BEU- LIX DE VACHERICIS. GIS; SANCTUS CHRISTOFORUS SANCTUS FELIX DE TERRACIA, DE BEGUIS, llegatària de Guillel- llegatari de Saurina vídua de mus de Terracia, 171; llegatari de Guillelmus de Terracia, 180. || Sant Saurina vídua de Guillelmus de Feliu de Montagut, Can Santfeliu, Terracia, 180. || Sant Cristòfor de Terrassa. Begues, Begues (Baix Llobregat). SANCTUS FELIX DE RAONA, SANT SANCTUS CHRISTOFORUS DE BE- FELIU DE RAONA, parròquia de, GUIS, cf. SANCTUS CHRISTO- 15, 145. || Sant Feliu d’Arraona, FORUS DE BEUGIS. Sabadell (Vallès Occidental). SANCTUS CLEMENS, església, lle- SANCTUS FELIX DE VACHERICIS; gatària de Guillelmus de Terracia, SANCTUS FELIX, parròquia, 1; 171. tinença de, 44. || Sant Feliu de SANCTUS CUCUFAS, cf. SANCTUS Vacarisses (Vallès Occidental). CUCUPHAS. SANCTUS FELIX VILLA MILLE SANCTUS CUCUPHAS; SANCTUS ANNORUM, parròquia, 223. || Sant CUCUPHAS VALLENSIS; SANC- Feliuet de Vilamilans, Sant Quirze TUS CUCUFAS, monestir llegata- del Vallès (Vallès Occidental). ri o receptor, 4, 5, 40; senyoria, 9; SANCTUS FRUCTUOSIUS, cf. SANC- alou de, 13, 66, 94, 136, 175; ceno- TUS FRUCTUOSUS. bi, inﬁrmarius, 156; monestir, 167, SANCTUS FRUCTUOSUS; SANC- 223; tinença, domus, 220; tinença TUS FRUCTUOSIUS; SANCTUS de l’altar de Santa Maria, 223. || FRUCTUOSUS DE TERRACIA, Sant Cugat del Vallès (Vallès Oc- església receptora o llegatària, cidental). 4, 45, 47; parròquia, 65, 99, 118, SANCTUS CUCUPHAS VALLENSIS, 204; delmes, 100, 119, 171, 186, cf. SANCTUS CUCUPHAS. 204; llegatari de Saurina vídua de SANCTUS DAMIANUS, mense Domi- Guillelmus de Terracia, 180; cape- narum, llegatari de Guillelmus de llania, 186; primícies, 204. || Sant Terracia, 171. Fruitós, Terrassa. SANCTUS DAMIANUS BARCHINO- SANCTUS FRUCTUOSUS DE TER- NE; domus, llegatari de Saurina RACIA, cf. SANCTUS FRUCTUO- vídua de Guillelmus de Terracia, SUS. 180. || Capella de Sant Damià de la SANCTUS GENESIUS DE AMIGDA- catedral de Barcelona. LO, cf. SANCTUS GENESIUS. SANCTUS DANIEL, cf. SANCTUS DA- SANCTUS GENESIUS DE AMIGDA- NIEL DE GERUNDA. LO; SANCTUS GENESIUS, par- SANCTUS DANIEL DE GERUNDA; ròquia de, 166, 212; sagrera, esglé- SANCTUS DANIEL, cenobium, 5; sia, clergues, 169; iuxta ecclesiam, DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 555

212. || Sant Genís de l’Ametlla, SANCTUS IULIANUS, cf. SANCTUS l’Ametlla del Vallès (Vallès Orien- IULIANUS DE ALTURA. tal). SANCTUS IULIANUS DE ALTURA; SANCTUS IACHOBUS, cf. SANCTUS SANCTUS IULIANUS, tinença IACOBUS GALLICIE. de, 51, 106, 243; alou de, 51, 106, SANCTUS IACOBUS, cf. SANCTUS 243; tasca, 51; església, 63, 77, IACOBUS DE TERRACIA. 115. 135; altar de Santa Maria, SANCTUS IACOBUS DE TERRACIA; 67; parròquia, 67; 106; grau de, SANCTUS IACOBUS; BEATUS 106; capellania, 135; llegatària IACOBUS, capelle constructe apud de Guillelmus de Terracia, 171; castrum Terracia, 163; capella llegatari de Saurina, vídua de quam hedifﬁcavi apud Terraciam, Guillelmus de Terracia, 180; 171; capella i altar llegataris de església i clergue, 186. || Sant Julià Iacobus de Terracia, construïda i d’Altura, entre Terrassa i Sabadell, dotada per Guillelmus de Terracia, (Vallès Occidental). 179; llegatària de Saurina, vídua SANCTUS LAURENCIUS, cf. SANC- de Guillelmus de Terracia, 180. TUS LAURENCIUS DE MONTE. || Sant Jaume de Vallparadís, SANCTUS LAURENCIUS, capella, Terrassa. llegatària de Saurina, vídua de SANCTUS IACOBUS GALLICIE; Guillelmus de Terracia, 180. SANCTO IACHOBO, església lle- SANCTUS LAURENCIUS DE ARA- gataria, 4, 5, 40; in via publica PRUNIANO, llegatària de Saurina qui itur ad, 167. || Sant Jaume de vídua de Guillelmus de Terracia, Galícia, Santiago de Compostel·la 180. || Sant Llorenç d’Erampru- (Galícia). nyà, Gavà (Baix Llobregat). SANCTUS IOHANNES, altar de, 42; SANCTUS LAURENCIUS DE CANALI, altar a l’església de Sant Pere de llegatari de Saurina, vídua de Terrassa, 192. || Altar de Sant Guillelmus de Terracia, 180. Joan de l’església de Sant Pere de SANCTUS LAURENCIUS DE MON- Terrassa. TE; SANCTUS LAURENCIUS, SANCTUS IOHANNES DE GAVANO, monestir llegatari o receptor, 4, llegatari de Iacobus de Terracia, 5, 9, 28, 40; abat de, 7, 29; domus, 179. || Sant Joan de Gavà (Baix 29, 152, 207, 213, 220; cenobio, 29; Llobregat). alou, 51; tinença de, 51, 213, 220; SANCTUS IOHANNES DE MATADE- camerarium, 190; batllia, 207, 213. PERA, parròquia, 213. || Sant Joan || Sant Llorenç del Munt, Mura de Matadepera (Vallès Occiden- (Bages). tal). SANCTUS MAMETUS, parròquia, 2. SANCTUS IOHANNES DE VILLACA- || Sant Mamet de Corró d’Amunt, NIUM, cf. SANCTUS IOHANNES Les Franqueses del Vallès (Vallès DE VILLA CANUM. Oriental). SANCTUS IOHANNES DE VILLA CA- SANCTUS MARTINUS DE SORBET, NUM; SANCTUS IOHANNES DE cf. SANCTUS MARTINUS DE VILLACANIUM, llegatari de Gui- SORBETO. llelmus de Terracia, 171; llegatari SANCTUS MARTINUS DE SORBE- de Saurina, vídua de Guillelmus TO; SANCTUS MARTINUS DE de Terracia, 180. || Sant Joan de Vi- SORBET; SANT MARTÍ DE SOR- ladecans (Baix Llobregat). BET, parròquia, sagrera, 11, 20, 556 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

27, 54, 165; llegatari de Saurina, SANCTUS MICHAEL DE TERRACIA; vídua de Guillelmus de Terracia, SANCTUS MICAHEL, obra de, 180. || Sant Martí de Sorbet, Vila- 4, 5, 40; església receptora o decavalls (Vallès Occidental). llegatària, 45; llegatari de Saurina, SANCTUS MARTINUS DE TAYANO, vídua de Guillelmus de Terracia, parròquia, sagrera, 36. || Sant 180. || Sant Miquel de Terrassa. Martí de Teià (Maresme). SANCTUS MICHAEL DE TOUDELLO, SANCTUS MICAHEL, cf. SANCTUS par-ròquia, castri de, 94. || Sant MICHAEL TERRACIA. Miquel de Toudell, Viladecavalls SANCTUS MICHAEL, cf. SANCTUS (Vallès Occidental). MICHAEL DE ARAMPRUNIANO. SANCTUS PAULUS, altar a l’església SANCTUS MICHAEL DE ARAMPRU- de Sant Pere de Terrassa, 97. || NIANO; SANCTUS MICHAEL DE Altar de l’església de Sant Pere ARAPRUNIANO; SANCTUS MI- d’Ègara, Terrassa. CHAEL DE ERAPRUNIANO, par- SANCTUS PETRUS, cf. SANCTUS ròquia, 112; església llegatària de PETRUS EGARENSIS. Iacobus de Terracia, 179; obra i es- SANCTUS PETRUS BARCHINONE, glésia llegatària de Saurina, vídua cf. SANCTUS PETRUS PUELLA- de Guillelmus de Terracia, 180. || RUM. Sant Miquel d’Eramprunyà, Gavà SANCTUS PETRUS DE ARAPRUNIA- (Baix Llobregat). NO; parròquia, 112; llegatària de SANCTUS MICHAEL, cf. SANCTUS Guillelmus de Terracia, 171. || Sant MICHAEL DE TERRACIA. Pere d’Eramprunyà, Gavà (Baix SANCTUS MICHAEL DE ERAPRUNI- Llobregat). ANO, cf. SANCTUS MICHAEL DE SANCTUS PETRUS DE CELADA, ARAMPRUNIANO. llegatari de Saurina, vídua de SANCTUS MICHAEL DE ARAPRUNI- Guillelmus de Terracia, 180. ANO, cf. SANCTUS MICHAEL DE SANCTUS PETRUS DEGRA, cf. SANC- ARAMPRUNIANO. TUS PETRUS EGARENSIS. SANCTUS MICHAEL DE BARCHI- SANCTUS PETRUS DE EGRA DE NONE, església i altar llegataris TERRACIA, cf. SANCTUS PE- de Gui-llelmus de Terracia, 171; es- TRUS EGARENSIS. glésia llegatària de Saurina, vídua SANCTUS PETRUS DE GAVANO, par- de Guillelmus de Terracia, 180. || ròquia, 21; llegatari de Saurina, ví- Sant Miquel de Barcelona. dua de Guillelmus de Terracia, 180. SANCTUS MICHAEL DE FAYO, 141. || Sant Pere de Gavà (Baix Llobre- || Sant Miquel del Fai, Bigues i gat). Riells (Vallès Oriental). SANCTUS PETRUS DE REXACHO, SANCTUS MICHAEL DE MARI, cape- parròquia, 167. || Sant Pere de lla i altar llegataris de Saurina, ví- Reixac, Montcada i Reixac (Vallès dua de Guillelmus de Terracia, 180. Occidental). || Sant Miquel del Mar de l’Hospi- SANCTUS PETRUS DE RUBI, par- tal Vell, Tarragona. ròquia, 242. || Sant Pere de Rubí, SANCTUS MICHAEL DE MARMEL- Rubí (Vallès Occidental). LAR, església de, parròquia, 148. SANCTUS PETRUS DE TORRENTI- || Sant Miquel del Castell de Mar- BUS, apud, 171; llegatari de Sau- mellar, Montmell (Baix Penedès). rina, vídua de Guillelmus de Terra- DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 557

cia, 180. || Sant Pere de Torrents, Guillelmus de Terracia, 180. || Sant Sant Quirze del Vallès (Vallès Oc- Pere de les Puelles, Barcelona. cidental). SANCTUS QUIRICUS, llegatari de SANCTUS PETRUS DE VILLAMAIO- Guillel-mus de Terracia, parròquia, RI, parròquia, 237. || Sant Pere de apud Sanctum Petrum de Torrenti- Vilamajor (Vallès Oriental). bus, 171. || Sant Quirze del Vallès SANCTUS PETRUS EGARENSIS; (Vallès Occidental). SANCTUS PETRUS; SANCTUS SANCTUS QUIRICUS, capella llega- PETRUS DE TERRACIA; SANC- tària de Saurina, vídua de Guillel- TUS PETRUS EGERA, SANCTUS mus de Terracia, 180. || Sant Quir- PETRUS DEGRA; SANCTUS PE- ze de Terrassa (Vallès Occidental). , TRUS DEGRA; SANT PERA; SANT SANCTUS RUFUS església, 23; do- PERA DE TERRAÇA; SANCTUS mus, 31, 110, 111; censos de 110, PETRUS DE EGRA DE TERRA- 111; ordre, 141; adventus domini CIA; SANT PERE DE TERRAS- abbatis, 188; dominus abbas, 218. SA, obra de, 4, 5, 40, 41, 45, 130, || Sant Ruf d’Avinyó, Provença, de- 131, 179; església, 7, 130, 131, 143, partament de Vaucluse (França). , 153, 192, 239; parròquia, 13, 16, SANCTUS RUFUS YLERDE prior do- 17, 18, 22, 28, 29, 30, 67, 94, 101, mus, 218. || Canònica agustiniana 149, 155, 156, 159, 167, 168, 176, de Sant Ruf de Lleida (Segrià). SANCTUS SALVATOR DE ARENIS, 177, 194, 199, 201, 203, 220, 229, obra llegatària de Saurina, vídua 236, 239; alou de, 13; monjos de, de Guillelmus de Terracia, 180. 42, 192; sub dominio, 82, 83; altar || Sant Salvador dels Arenys, de Sant Pau, 97, 98; iuxta ecclesi- Castelldefels (Baix Llobregat). am, 114; parroquians de, 130, 131; SANCTUS SATURNINUS, capella monestir, 167; presbiteris ecclesie llegatària de Saurina vídua de parrochialis, llegatari de Guillel- Guillelmus de Terracia, 180. || Sant mus de Terracia, 171; llegatari de Sadurní de Terrassa. Iacobus de Terracia, capellà, diaca, SANCTUS SATURNINUS DE PALA- 179; obra i clergues llegataris de CIO DE AMIGDALO, parròquia, Saurina, vídua de Guillelmus de 175. || Sant Sadurní de Palau de Terracia, 180. || Sant Pere de Ter- l’Ametlla, Montornès del Vallès rassa. (Vallès Oriental). SANCTUS PETRUS EGERA, cf. SANCTUS STEPHANUS DE GRANU- SANCTUS PETRUS EGARENSIS. LLARIIS, rector de l’església, 212. SANCTUS PETRUS DEGRA, cf. || Sant Esteve de Granollers (Vallès SANCTUS PETRUS EGARENSIS Oriental). SANCTUS PETRUS DE TERRACIA, SANCTUS VINCENCIUS DE GAR- cf. SANCTUS PETRUS EGAREN- RAFFO, cf. SANCTUS VINCEN- SIS. CIUS DE GARRAFO. SANCTUS PETRUS PUELLARUM; SANCTUS VINCENCIUS DE GAR- SANCTUS PETRUS BARCHINO- RAFO; SANCTUS VINCENCIUS NE, abadessa llegatària, 5; sub DE GARRAFFO, llegatari de Gui- dominio, 82, 83; cenobi llegatari llelmus de Terracia, 171; llegatari de Guillelmus de Terracia, 171; ce- de Saurina, vídua de Guillelmus nobi llegatari de Saurina vídua de de Terracia, 180. || Sant Vicenç de 558 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Garraf o de Pedrabona, Sitges SANTA MARGARIDA, cf. SANCTA (Garraf). MARGARITA DE MODIALE. SANCTUS VINCENCIUS DE ION- SANTA MARIA DE CORNELLÀ, cf. CHERIIS, llegatari de Saurina, SANCTA MARIA DE CORNILIA- vídua de Guillelmus de Terracia, NO. 180. || Sant Vicenç de Jonqueres, SAPPATERIUS, BERNARDUS, cf. SA- Sabadell (Vallès Occidental). BATERI DE SABADELLO, BER- SANLA, BERENGARIUS, difunt, honor, 201. NARDUS. Sant Adrià del Besòs, cf. SANCTUS SARANTANA, DOMINGUS, testimo- ADRIANUS IUXTA BISOTIUM. ni, 8. SANT ANDREU DE PALOMAR, honor SAURA, ﬁlla de Guillelmus de Turri, i alou de, 34. || Sant Andreu de esposa de Petrus de Teguriis, 180. Palomar, Barcelona. SAURINA, esposa de Bernardus de Mu-

Santa Perpètua de Mogoda, cf. CLO- rea, testimoni, 105; esposa de Pe- TA; FONTE; SANCTA PERPETUA trus de Teguriis, llegatària de DE MOGOTA. Saurina vídua de Guillelmus de SANT FELIU DE RAONA, cf. SANC- Terracia, 180; filla de Guillelmus TUS FELIX DE RAONA. de Turri, llegatària de Saurina, Sant Feliuet de Vilamilans, cf. vídua de Guillelmus de Terracia, SANCTUS FELIX VILLA MILLE mare d’Arnaldus Petri, 180. ANNORUM. SAURINA, deutora de Guigó de Vedena, SANT JUAN DE ESPÍ, honor i alou prior de Santa Maria de Terrassa, de, 34. || Sant Joan Despí (Baix 88; marmessora de Guillelmus de Llobregat). Terracia, 171; mare de Iacobus Sant Martí de Sorbet, cf. SANCTUS de Terracia, 171, 179; marmessora MARTINUS DE SORBET. i llegatària de Iacobus de Terracia, Sant Miquel de Toudell, cf. SANCTUS 179; vídua de Guillelmus de MICHAEL DE TOUDELLO; SALA VIRIDE; SANCTA MARIA DE Terracia, testadora, filla de Gui- TUDELLO. llelmus de Sancta Oliva i Guillelma, Sant Quirze del Vallès, cf. SANCTUS 180. Saurina, esposa i vídua de QUIRICUS; HURUCII; LAGAS- Guillelmus de Terracia. S ; SAURINETA, TET; SANCTUS FELIX VILLA AURINA hereva i llegatà- MILLE ANNORUM. ria de Iacobus de Terracia, hereva SANT PERA, cf. SANCTUS PETRUS d’Arnaldus de Turrilliis, 179; here- EGARENSIS va i llegatària de Saurina, vídua de SANT PERA DE TERRAÇA, cf. SANC- Guillelmus de Terracia, 180. SAURINETA SAURINA. TUS PETRUS EGARENSIS. , cf. Sant Pere de Ribes, cf. SANCTUS SCAIOLA, hereus del mas de, 213. PETRUS DE TORRENTIBUS; || Mas Escaiola, Sant Joan de SANCTUS QUIRICUS. Matadepera (Vallès Occidental). SANT PERE DE TERRASSA, cf. SANC- SCINTILLIS, BERNADONUS DE; SENTELES, TUS PETRUS EGARENSIS. BERNADÓ DE, litigant, 187. Sant Vicenç dels Horts, cf. SANT SCINTILLIS, GILABERTUS DE, testimoni, VICENS DELS ORTS. 164. SANT VICENS DELS ORTS, honor i SCLARMONDA; llegatària i germana de alou, 34. || Sant Vicenç dels Horts Bernardus Ferrarii de Castellar, (Vallès Occidental). fill de Petrus Ferrarii i Berengaria, DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 559

germana de Petrus Ferrarii, Sclar- 177, 236, 243; deutor de Guigó de monda, Berengaria, Guillelma, 41. Vedena, prior de Santa Maria SCUDERII, ARNALDUS, marmessor d’Ar- de Terrassa, 100; prevere, 183, naldus Felid, 45; creditor de 189; testimoni, 183, 185, 186, 189; Michael, monjo de Sant Pere de clergue, comprador de Petrus de Terrassa, 64; creditor de Petrus Clareto prior de Santa Maria de de Brancha, diaca de Sant Pere de Terrassa, 188. Terrassa, 79. SENTA CULOMA, BERNAT, testimoni, 187. SCUDER, JACME, cf. SCUTIFERII, IACOBUS. SENT CRISTÒFOR, BERTRAN, cf. SANCTO SCUTIFERI, ANTICHUS; SCUTIFERII, ANTIQUO, CHRISTOFORO, BERTRANDUS DE. testimoni, 192, 224. SENTELES, BERNADÓ DE, cf. SCINTILLIS, SCUTIFERII, ANTIQUO, cf. SCUTIFERI, BERNADONUS DE. ANTICHUS. SENT MARTÍ, BERNAT, testimoni, 187. SCUTIFERII, GUILLELMUS, testimoni, 192, SENYER, BERNARDUS, testimoni, 195. 231. SERRA; SERRA, per ipsam, 5; in, 117, SCUTIFERII, IACOBUS; SCUTIFFERI, IACOBUS; 146, 166. SCUDER, JACME, testimoni, 187, 202, SERRA, honor, 15; 145, mas de, 145; 203; ﬁdejussor, 218; difunt, espòs tinença del mas, 203. || Mas Serra, de Maymona, pare de Iacobus, Terrassa. 236. SERRA, BERENGARIUS DE, vinyes, 145. SCUTIFFERI, IACOBUS, cf. SCUTIFERII, SERRA, BURDUS DE, testimoni, 176, 180; IACOBUS. deutor, 182. SGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA DE SERRA, MARIA DE, deutora, 43. TERRASSA; cf. SANCTA MARIA SERRA, PETRUS DE, espòs de Rumia, DE TERRACIA. sabater, comprador, 190. SEGARRA, BERNARDUS, testimoni, 161. SERRADEL, lloc, 2. || Serradell, Càno- SEGARRA, IOHANNES, tinença, 122. ves i Samalús (Vallès Oriental). SEGARRE, ARNALDUS, frare, iuxta SERRATELLO, BERENGARIUS DE, capellà de consilium fratris, 171. Terrassa, 133, 143; testimoni, 133, SEGUINE, BERENGARIA, esposa de 144; prevere, 143, 144. Berengarius de Villare, mare de SERRIANO, PONCIUS DE, notari, testimoni, Petrus, Martinus, Elisendis, 75. 21. SELERIO, BERENGARIA DE, hort, esposa de SERVENTI, GUILLELMUS, testimoni, 64, Iohannes, 189. 65. SELERIO, PETRUS DE, cf. SELLERIO, PETRUS SILVAYANUM, lloc, ad ipsum, 97; DE. honor de, 98. || Silvanyà, Terrassa. SELLERIO, BERNARDUS DE; pagador, 134. SIMONIS, prevere, canonge de Sant Ruf, SELLERIO, IACOBUS DE, testimoni, 221, testimoni, 159. 229, 239. SOLÀ, ARNAU DES, cf. SOLANO, ARNALDUS SELLERIO, PETRUS DE; SELERIO, PETRUS DE; DE, creditor de Guigó de Vedena, SOLANO, ARNALDUS DE; SOLÀ, ARNAU DES, prior de Santa Maria de Terrassa, testimoni, 151; comprador de 38, 119; comprador, 46; espòs Petrus de Clareto, 186, 204; batlle d’Ermesendis, 46, 65; comprador reial de Terrassa, litigant, 187; de Guigó de Vedena, prior de tinença, 192; pare de Geraldona, Santa Maria de Terrassa, 65, 99, difunt, testador, donador a Santa 118; testimoni, 86, 125, 133, 147, Maria de Terrassa, 238. 560 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

SOLANO, BERNARDUS DE, testimoni, 238. SUBIRATS, GUILLEM DE, testimoni, 187. SOLANO, GUILLELMUS DE, testimoni, 145, SUBIRATZ, PETRUS DE, testimoni, 151. 151. SUNNARII GUILLELMUS, difunt, pare de SOLANO, PHILIPUS DE, marmessor de Maria, 21. Petrus de Campo Alvello, venedor, SULCISA, IOHANNES DE, testimoni, 169. 190. SUTO, tinença del mas, 219. || Mas SOLARIO, BERENGARIUS DE, germà i mar- Sot, Terrassa. messor de Petrus Bertulini, espòs SUTOR, BERNARDUS, donador, 55. de Maria, germà de Bernardus de SUTORI, RAIMUNDUS, cf. SUTORIS, RAI- Baseia i Guillelmus, 5. MUNDUS, SOLARIO, PONCIO DE, llegatari de Iacobus SUTORI SABBADELLI, ARNALDUS, receptor de Terracia, 179. de Guigó de Vedena, prior de SOLER, BERNARDUS DE, testimoni, 7. Santa Maria de Terrassa, 145. SOLERII, FFRANCISCUS, testimoni, 159. SUTORIS, PORCHETUS, cases de, 16. SOLERIO, mas de, 232; tinença del SUTORIS, RAIMUNDUS; SUTORI, RAIMUNDUS mas, 233; hereus del mas, 234. || espòs de Pereta Sabatera, 81, 84, Mas Soler, Viladecavalls? (Vallès 97, 117; permutador, 81; venedor, Occidental). 84, 117; testimoni, 85; receptor de SOLERIO, GUILLELMUS DE, testimoni, 204. Guigó de Vedena, prior de Santa SOLERIO, PETRUS DE, testimoni, 105. Maria de Terrassa, 97; definit de SOLLERIO, ROMEUS DE, de la parròquia Guigó de Vedena, prior de Santa de Sant Pere de Rubí, espòs de Maria de Terrassa, 98. Maria, venedor, tinent, 242. SUYER, PETRUS, testimoni, 157. SORORUM MINORUM TERRACHO- SUYOLLI, PETRUS, tinent, 35. NE, domus, llegatàries de Saurina vídua de Guillelmus de Terracia, 180. — T — SPEGERA, BERNARDUS DE, difunt, pare de Spegeroni, 241. TALAVERA, BERENGARIUS DE, testimoni, SPEGERONUS, fill de BERNARDUS de 128, 140. Spegera, tutelat testamentari, 241. TAPIA, iuxta querchum de, 81. SPIELLIS, GUILLELMUS DE, batlle reial de TARRAÇA, cf. TERRACIA. Terrassa, litigant, 198. Tarragona, cf. TERRACHONE.; HOS- STAGNO, IOHANNES DE, testimoni, 4. PITALE VETUS; SORORUM MI- STEFANUS, cf. STEPHANUS. NORUM TERRACHONE; FRA- STELLA, RAIMUNDUS DE, testimoni, 112. TRES MINORUM TERRACHO- STEPHANIA, esposa de Petrus de Sancto NE; INFIRMORUM TERRACHO- Christoforo, llegatària, mare de NE; FRATRES PREDICATORUM Bernardus, Bertrandus, Raimun- TERRACHONE; SANCTA MARIA dus, Petrus, Guillelma, Arnaldus, DEL MIRACULO; SANCTUS MI- 40; deutora, 91. CHAEL DE MARI; INFIRMO- STEPHANUS; STEFANUS, canonge de Sant RUM TERRACHONE. Ruf, testimoni, 36, 55, 159, 163; TASCHAL, coromina de, 36. || a Sant prevere, 159, 163. Martí de Teià (Maresme). SUBIRANA, filla de Iacobus de Portu, TASCHIS, GUILLELMUS DE, testimoni, 29. llegatària de Saurina, vídua de TAYANO, ERMENGAUDUS DE, mas de, 36. Guillelmus de Terracia, 180. TE[...], PONCIUS, canonge, 189. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 561

TEDILLI, GUILLELMUS, tinença, 192. TERRACIA, prior, cf. SANCTA MARIA TEGORES, OLLIVARIUS DE, alou de, 42. DE TERRACIA. TEGURIIS, PETRUS DE, espòs de Saura, TERRACIA, GUILLELMUS DE; TER- 180. RATIA, GUILLELMUS DE, llega- Teià, cf. SANCTUS MARTINUS DE tari de Iohannes Civader, 4; domni, TAYANO. testimoni, 42, 152; espòs de Sau- TEMPLUM DE PALACIO SALATANO, rina, 88, 171, 179; deutor de Gui- cf. HOSPITALE MILITIAE TEM- gó de Vedena prior de Santa Maria PLI. de Terrassa, 88; tenidor, testimoni, TENES, BERNARDUS DE, testimoni, 157. senior, 101; venedor de Guillelma TERRAÇA, cf. TERRACIA de Brancha donada i prioressa de TERRAÇA, prior de, cf. SANCTA Santa Margarida de Mujal, 113; MARIA DE TERRACIA. parroquià de Sant Pere de Terras- TERRACHONE, ecclesie de Sancta sa, 131; honor de, 156; fundador i Maria de manso de Ricard, 171; patró de la capella de Sant Jaume arquebisbat i canònica llegataris prop del castell de Terrassa, liti- de Saurina, vídua de Guillelmus de gant, 163; testador, 171; pare de Terracia, castrum meum de, 180. || Iacobus de Terracia, 171, 179; di- Tarragona. funt, 179; constructor i dotador de Sant Jaume de Terrassa, 179. TERRACIA, TARRAÇA; TERRAÇA, ter- TERRACIA, IACOBUS DE, testimoni, 129, me, 6, 10, 18, 22, 54, 94, 101, 106, 151, 176; ﬁll de Guillelmus de 155, 156, 159, 176, 177, 181, 194, Terracia i de Saurina, 171, 179, 199, 203, 223, 236, 239; castell de, 180; marmessor de Guillelmus de 8, 31, 67, 153, 176, 189, 239; in, Terracia, 171; espòs de Guillelma, 9, 90; mensuram rectam fori, 16; 171, 177, 179; tinença de, senioris, notaria, 31; apud, 63; ad directam 176; donador a les esglésies de mensuram, 96; ad mensuram, 124, Santa Eugènia i Santa Margarida 144, 227; in foro, 144; en lo terme, de Mujal i de la seva rectora i 149; in termino kastri de, 150; ville prioressa Guillelma de Agello, et parrochie et tocius castri de, 151; 177; testador, 179; difunt, pare de tocius castri, 153; tocius ville, cas- Saurina, 180. tri et termini, 154; apud castrum, TERRACIA, MARIA DE, domna, 88, 99; 163; castri mei de, molendinis de, donadora a Guigó de Vedena prior 171; termino castri, 172, 201, 205, de Santa Maria de Terrassa, 89, 207; capellà llegatària de Iacobus 90. de Terracia, 179; batllia reial, cas- TERRATIA, GUILLELMUS DE, cf. TERRACIA, tel dins la vil·la de, 187; vila, 190, GUILLELMUS DE. 195, baiule nostre de, 206; in riaria TERROCII, IACOBUS DE, testimoni, 226, que discurrit... versus Rubi, 220; 227. tenentis locis baiuli, 221; in carra- TERROS, BERNARDUS, tinent, 17. ria mayori ville, 228. || Terrassa. Cf. THOSELLI, PETRUS, notari públic de PALACIO TERRACIE. Granollers, 210, 211; notari pel TERRACIA, domus, cf. SANCTA rector, 210, 211; notari per Mi- MARIA DE TERRACIA. chaelis de Palaciolo, rector de l’es- TERRACIA, ecclesie, cf. SANCTA glésia Sant Esteve de Granollers, MARIA DE TERRACIA. 212. 562 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

TICIONI, BERENGARIUS, mas de, 21. TURRE, BERENGARIUS DE, cf. TURRI TICIONI, BERNARDUS, comprador, 112. BERENGARIUS DE. TIRIMZE, viatge a, 141. || Tlemcen TURRE, DALMACIUS DE, militem, 171; (Algèria). fill de Guillelmus de Turri, 171, TOGORES, PONCIUS DE, abat, 7. || Ponç de 179; llegatari de Guillelmus de Togores, abat del monestir de Sant Terracia, 171; llegatari de Iacobus Llorenç del Munt. de Terracia, 179. TOLZANI, BERNARDUS, notari públic de TURRE, GUILLELMONUS DE, testimoni, Barcelona, testimoni, 122. 179. TOMANAT, GUILLELMUS DE, batlle de TURRE, GUILLELMUS DE, cf. TURRI, Guardiola, testimoni, 105. GUILLELMUS DE. TOUDELLO, cf. SANCTUS MICHAEL TURRE, PONCIUS DE, testimoni, clergue, DE TOUDELLO. 179. TOUDELLO, ARNALDUS DE , fill de Petrus de TURREDELLA, PETRUS DE, 1; marmessor Toudello, deutor de Guigó de Ve- de Iohannes Civader, 4; llegatari dena, prior de Santa Maria de 5, 45. Terrassa, 129. TURRI, ANTHONIUS DE, ciutadà de T , PETRUS DE OUDELLO , pariliata, alou, Barcelona i escrivent de la cúria 94; difunt, pare d’Arnaldus de Tou- del batlle de Barcelona, 159. dello, deutor de Guigó de Vedena, TURRI, BERENGARIUS DE; TURRE BEREN- prior de Santa Maria de Terrassa, GARIUS DE; TURRIS, BERENGARIUS DE, 129. mestre, ardiaca de Barcelona, TOYLANO, RAYMUNDUS DE , jutge reial, 163, 171, 179; testimoni, 163, 198. 179; marmessor de Guillelmus TRIADOR, lloc, 181. || Triador, a Santa de Terracia, 171; marmessor de Maria de Toudell, Viladecavalls Iacobus de Terracia, 179. (Vallès Occidental). TURRI, BERNARDUS DE, espòs d’Antica, TRIADOR, ELIGSENDA DE, esposa de 226, 227; definit de Petrus Fla- Raimundus Bernardi, 225. meng, prior de Santa Maria de Ter- TRIADOR, IOHANNES DE, tinença, 235. TRIAL, alou de, 5. || Trial, Terrassa. rassa, 226; venedor, tinent de TRUYARS, super mansum, 81, tenedo- Santa Maria de Terrassa, 227. TURRI, DALMACIUS DE ne mansi de, 145. || Mas Trullars, , testimoni, 230. TURRI GUILLELMUS DE TURRE GUILLEL- Terrassa. , ; , MUS DE TRUYARS, BERENGARIUS DE, testimoni, , pare de Dalmacius de Tur- 78, 81, 85, 113, 130, 152; espòs re, 171, 179; miles, 171; testimoni, d’Elisendis, comprador, 84; tinen- 171, 177, 179; pare de Guillelmus, ça, 117; parroquià de Sant Pere de llegatari i cosí de Iacobus de Terra- Terrassa, 131. cia, 179; pare de Saura, 180. TRUYARS, GUILLELMUS DE, testimoni, 86, TURRI, IAUFFREDUS DE, marmessor de 133, 147; marmessor de Petrus de Saurina vídua de Guillelmus de Ter- Campo Avello, venedor, 190; notari racia, 180. públic de Granollers, 200. TURRICELLA, DULCIA DE, domna, tinença, TUGURIIS, PETRUS DE, testimoni, 151. 192. TUREDELLA, PETRUS DE, cf. TURREDELLA, TURRICELLA, GUERALDUS DE, difunt, espòs PETRUS DE. de Dulcia, pare de Guillemona, TURRE, B., canonge de Sant Ruf, 189. 195. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 563

TURRICELLA, GUILLELMUS DE, receptor, ULMO, MARTINUS DE, pare de Petrus de espòs de Guillelma, 8. Ulmo, permutador, 81. TURRICELLA, FERRARIUS DE, tinença, 192. ULMO, PETRUS DE, tinença de, 61, 101, TURRILLIIS, ARNALDUS DE, marmessor 152; fill de Maria de Ulmo i de de Guillelmus de Terracia, 171; Martinus de Ulmo, permutador, marmessor, llegatari i militem, 81; adquisició i permuta de, 84; cosí de Iacobus de Terracia, fill de espòs de Berengaria, 86, 97, 117; Guillelmus de Turrilliis, difunt, fill venedor de Guillelma de Brancha de Ferrarius de Turrilliis i de Sibilia prioressa de Santa Margarita de Turrilliis, espòs de Cluseta, 179; de Mujal, 86; receptor de Guigó de marmessor de Saurina, vídua de Vedena prior de Santa Maria Guillelmus de Terracia, testimoni, de Terrassa, 97; definit de Guigó 180. de Vedena prior de Santa Maria de TURRILLIIS, FERRARIUS DE, difunt, pare Terrassa, 98; comprador, 117. d’Arnaldus de Turrilliis, 179. ULMO, RAIMUNDUS DE, sotsdiaca i notari TURRILLIIS, GUILLELMUS DE, difunt, pare públic de Barcelona, 8, 22, 24. d’Arnaldus de Turrilliis, 179. UMBERTI, GUILLELMUS, frare, monjo de TURRILLIIS, SIBILIA DE, domina, 179. Sant Cugat del Vallès, rector de l’al- TURRIS, BERENGARIUS DE, cf. TURRI, tar de Santa Maria, testimoni, BERENGARIUS DE. 223. UMBRA BONA, alou de, 5. || Ombrabona, Terrassa. — U — ULZINA, PETRUS DE, prevere i notari de la vila de Caldes de Montbui per UGO, prevere i canonge de Sant Ruf, Iacobus de Ruviradec, 158. testimoni, 25. ULIOLA, RAIMUNDUS, escrivent reial, 153. Ullastrell, cf. SANCTA MARIA DE — V — UIASTRELLO. ULMETO, PETRUS DE, avi d’Elisendis, pare Vacarisses, cf. SANCTUS FELIX DE de Petrus de Sancta Eugenia, 24. VACHERICIS. ULMO, mas, tinença reial, 61, 86; VACHERICIS, ARNALDUS DE, donador, 1. tinença del mas, 87, 199. || Mas de VACHERICIS, BERNARDUS DE, donador, 1. l’Om, Terrassa. VACHERICIS, GUILLELMUS DE, donador, 1. ULMO, ARNALDUS DE; OLMO, ARNALDUS DE, VALBONA, domus, llegatari de Sauri- testimoni, 6; cases de, 23, 75. na vídua de Guillelmus de Terracia, ULMO, BERTRANDUS DE, testimoni, 176. 180. || Santa Maria de Vallbona, ULMO, GERALDUS DE, tinença de, 61, 81, Vallbona de les Monges (Urgell). 230; testimoni, 86, 230. VALDAURA DE BOGGEDANO, do- ULMO, IOHANNES DE, tinent, 1. mus, llegatari de Saurina vídua ULMO, LAURENCIUS DE, espòs d’Elisendis, de GUILLELMUS DE TERRACIA, germà de Cilia, venedor de 180. Guillelma de Agello prioressa i VALDONZELA, cf. SANCTA MARIA rectora de Santa Eugènia i Santa DE VALDONZELA. Margarida, 176; tinença de, 177. VALL, PERA DE, notari, 142. ULMO, MARIA DE, mare de Petrus de VALLE, lloc, 133, 172, 199; ad ipsam, Ulmo, permutadora, 81. 147. 564 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

VALLE FIGARIA, lloc, 2. || Vallfiguera, VASELLO, mas, 67. || Mas Vadell, a Cànoves i Samalús (Vallès Orien- Sant Julià d’Altura, entre Terrassa tal). i Sabadell (Vallès Occidental). VALLE, BERNARDUS DE, testimoni, 169. VEDENA, GIGO DE; GIGO; GUIGO; GUIDONUS; VALLEFURNORUM, GERALDUS DE, testi- GIGONUS; GUIGONUS, deutor, 32, 37, moni, 81. 38, 56, 57, 58, 110, 111, 116, 121, VALLE HONESTA, BERNARDUS DE, testimo- 123, 132, 137, 140; receptor de ni, 195. penyora, 34; donador en feu, 36; VALLE, PETRUS DE, cases de, 23, 75, 76; donador i establidor, 48, 50, 54, testimoni, 23; espòs de Guillelma, 59, 60, 75, 93, 94, 97, 106, 115, 122, donador, 92. 142, 145, 148, 154, 155; litigant, 39, VALLE OLIVA; VALLOLIVA; VALLE 55; venedor, 47, 65, 99, 118, 135; OLLIVA, mas, 155, 207, 209; plana confirmador, 62, 66; comprador, de, 225. || Valloliva, Terrassa. 68, 114, 126; definit, 73, 139; VALLE OLLIVA, cf. VALLE OLIVA. creditor, 88, 119; receptor, 89, 95, VALLE OLLIVA, PETRUS DE, testimoni, 114, 151; fidejussor, 96; defini- 184. dor, 98, 107, 108, 127; confirmador, VALLESICCA, GUILLELMUS DE, testimoni, 128; testimoni, 133, 147; dona- 222, 223, 224; àrbitre, 231. dor a Guillelma de Brancha prio- VALLESICCA, IOHANNES DE, testimoni, ressa de Santa Margarida de 204. Mujal, 150; in presencia domni, VALLESICCA, PETRUS DE; VALLESSICCA, 152; rector i prior de Santa Maria de Terrassa i Sant Pere, 153; bone PETRUS DE, testimoni, 190, 203; memorie priori dicte domus, 161. || jutge, 198, 202. Guigó de Vedena, prior de Santa VALLESICCA, PETRUS DE, cf. VALLESSICCA, Maria de Terrassa. PETRUS DE, VERDEGARIO, GUILLELMUS DE, pare VALLIBUS, mas, 73. || Valls, Terrassa. d’Agnes, 180. VALLIBUS, ARNALDUS DE, acòlit, testimo- VICARII, IOHANNES, testimoni, 213. ni, 90. VIDRERA, lloc, 149. || Torrent del VALLIBUS, BARTOLOMEUS DE, testimoni, Vidrer, Terrassa. 219. Viladecans, cf. SANCTUS IOHANNES VALLIBUS, BERNARDUS DE , espòs d’Elisen- DE VILLA CANUM. dis Arrufate, receptor, 125; testi- Viladecavalls, cf. SANCTUS MAR- moni, 226, 227, 228. TINUS DE SORBET; MASUGS; V , GUILLELMUS DE ALLIBUS , cases, 170. SALA VIRIDE; SANCTA MARIA VALLIBUS, ACOBUS DE I , testimoni, 226, DE TUDELLO; SANCTUS MI- 227; espòs de Laurentia, establert, CHAEL DE TOUDELLO; TRIA- 229. DOR. VALLOLIVA, cf. VALLE OLIVA. VILAFILAR, mas de, 13. || Vilafilar, VALLS, SES, lloc, 242. || a Rubí (Vallès Terrassa. Occidental). Vilafranca del Penedès, cf. VILLA- VALSANTA, domus, llegatari de Sauri- FRANCHE. na vídua de Guillelmus de Terracia, VILAGU, RAIMUNDUS DE, cf. VILLAGU, 180. || Santa Maria de Vallsanta, RAIMUNDUS, Guimerà (Urgell). VILAR, BERENGARIUS DE, cf. VILLARE, VALVERT, GUILLELMUS DE, alou, 166. BERENGARIUS DE. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 565

VILAR DE BONO, PETRUS DE, notari públic VILLARE, BERENGARIUS DE; VILARE, BE- de Barcelona, 163. RENGARIUS DE; VILAR, BERENGARIUS VILARE, BERENGARIUS DE, cf. VILLARE, DE, donador, 23, espòs de Rai- BERENGARIUS DE. munda Pelicera, 23; receptor de la VILARE, PETRUS DE, canonge de Sant batllia de les primícies de Santa Ruf, testimoni, 140. Maria de Terrassa, 48; testimoni, VILARO, BERNARDUS DE, rector de la 50, 65, 66, 72, 77, 82, 94, 126, 127, capella de Sant Celoni, testimoni, 128, 139; fidejussor, 52, 53, 123, 163. 135, 137, 140, 145; espòs de Be- VILARS, BERENGARIUS DE, testimoni, 175. rengaria Seguina, pare de Petrus, VILARS, DEÇS, tinença del mas, 175. Berengaria, Martinus, donador a || Mas dels Vilars, Montornés del Santa Maria de Terrassa, 75; col- Vallès (Vallès Oriental). lector, 90; deutor amb Guigó de Vilela, GUILLELMUS DE; VILELLA, GUIL- Vedena, prior de Santa Maria LELMUS DE, llegatari de Guillelmus de Terrassa, 110, 111. VILLARIO, ARNALDUS DE de Terracia, 171; llegatari de , difunt, venedor, Saurina vídua de Guillelmus de 157. VINEA, RAIMUNDUS Terracia, 180. , testimoni, 11. VINEALIBUS, GUILLELMUS, fill de Marti- VILELLA, GUILLELMUS DE, cf. VILELA, nus, fidejussor, 132, 137, 140; re- GUILLELMUS DE. ceptor de Petrus de Clareto, prior VILELMUS, cf. GUILLELMUS, canonge de de Santa Maria de Terrassa, 189; Sant Ruf. tinença, 193. VILLA EQUORUM, GERALDUS DE; venedor VINEALIBUS, PETRUS DE, testimoni, 189; de Guillelmus de Terracia, 171. cases de, 227. VILLAEQUORUM, GUILLELMUS DE; VILLA VIRIDARIO, BERNARDUS DE, prevere, EQUORUM GUILLELMUS DE , , testi- testimoni, 171. moni, 12, 128; tinent, 85, 128; VITALIS, tinença del mas, 176, 177. || espòs de Raimunda, 126, 127; Mas Vidal, Terrassa. venedor de Guigó de Vedena, VITALIS, ARNALDUS, testimoni, 113; es- prior de Santa Maria de Terrassa, pòs de Pereta, donador a Santa 126; pare de Guillelmus, promet a Margarida, Santa Eugènia i San- Guigó de Vedena prior de Santa ta Susanna de Mujal, 152. Maria de Terrassa, 127. VITALIS, BERENGARIUS, creditor, 80; VILLA FRANCHA; VILLAFRANCHA, pagat de Michael, prevere i monjo ad mensuram, 148; fira de, 165. de Sant Pere de Terrassa, 102. || Vilafranca del Penedès (Alt VITALIS, BERNARDUS, nét de Paleta, Penedès). tinent, 198; cases, 228. VILLAFRANCHA, cf. VILLA FRAN- VITALIS, FERRARIUS, fa permuta, espòs CHA. de Maria, 35. VILLAGU, RAIMUNDUS, cf. VILAGU, RAIMUN- VITALIS, GUILLELMUS, fill de Petrus DUS DE; creditor, 182; testimoni, Vitalis, germà de Petrus Vitalis, 190. testimoni, 7. VILLANOVA, RAYMUNDUS DE, fill de Ray- VITALIS, IOHANNES, fill de Petrus Vitalis, mundus de Villanova i Guillema, germà de Guillelmus Vitalis, 7. espòs de Blancha, pare de Ray- VITALIS, PETRUS, pare de Iohannes Vita- mundus de Villanova, vidu de Gui- lis i Guillelmus Vitalis, 7; tinença, llelma, 212. 217. 566 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

VITALIS, RAIMUNDUS, testimoni, 79. VIYERIS, lloc de, 46. || Vinyers, Terrassa. VITALONA, esposa de Bernardus, ve- VUILELMUS, abat de Sant Ruf, testimoni, nedora de Guillelma de Brancha 154. || Guillem IV, abat de Sant prioressa de Santa Margarida de Ruf d’Avinyó. Mujal, 113 VIVES, PETRUS, escrivent, 8; testimoni, 122; espòs de Guillelma de Rocha- — Y — mora, 180. VIYALIBUS, MARTINUS DE, ﬁdejussor, 37, YSPANIA, VITALIS DE, jueu, creditor, 68. 38, 57; espòs de Berengaria, deutor amb Guigó de Vedena, prior de Santa Maria de Terrassa, 110, 111. ÍNDEX RERUM

— A — Alodium franchum; Franchum alodium; Alodium francum; alou; Abatissa, de Sant Pere de les Puelles, Franch en alou; Franca en alou, 1, 5, 2, 6, 16, 17, 21, 22, 23, 67, 75, 97, Abbas, 7, 28, 29, 107, 108, 152, 154, 106, 133, 147, 149, 151, 152, 157, 188, 213, 216, 218. 159, 166, 168, 169, 170, 172, 177, Absolucio; Absolusió 27, 114, 165, 191. 181, 193, 199, 211, 212, 215, 217, Absolusió, cf. Absolucio. 219, 228, 236, 239. Acòlit, cf. Acolitus. Alodium francum, cf. Alodium fran- Acolitus, Acòlit, 26, 30, 55, 75, 86, 88, chum. 90, 101, 113, 114, 126, 133, 147, Alou, cf. Alodium. 149, 152, 155, 168, 169, 170, 172, Aloude, cf. Alodium. 176, 177, 183, 187, 189, 194, 196, Alphabetum, 163. 197, 199. Altar, 4, 7, 42, 67, 89, 97, 98, 101, 113, Actarius, 21. 133, 150, 171, 180, 192, 223. Ademprivium, 215. Androna, 16. Adiutor, 11, 36, 150, 179. Aniversarium, cf. Anniversarium. Aera, 66. Anniversarium; Aniversarium, 89. Affuchat, 62, 75, 94. Appellacio, 29, 164, 222. Agrarium, 36, 62, 67, 73, 83, 88, 95, Appello, 29, 164, 222. 122, 159, 175, 177, 193, 201, 202, Appostolica, cf. Sedis. 205, 220, 222, 236. Aqua, 2, 9, 12, 23, 67, 76, 113, 189, Agricultor, 189. 194, 195, 224, 230, 235, 239. Alaudem, cf. Alodium. Aquaeductus, 148, 152. Alna, 4. Arabica, cf. Lingua arabica. Alodium; Alaudem; Allodium; Aloude; Aragal; Aragall, 1, 6, 84, 117. Alou, 2, 5, 7, 13, 14, 15, 17, 18, 19, Aragall, cf. Aragal. 34, 42, 50, 51, 54, 59, 66, 69, 72, Arbergium, 115. 77, 84, 87, 94, 106, 112, 113, 122, Arbiter, cf. Arbitrator. 136, 145, 146, 152, 166, 167, 169, Arbitratio, 201. 175, 177, 179, 192, 195, 199, 203, Arbitrator; Arbiter, 201, 231, 232. 209, 211, 212, 225, 233, 237, 243. Arbitrium, 25, 55, 171. 568 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Arbor, 2, 10, 18, 21, 26, 33, 66, 67, 114, Comanda, 41, 90, 208. 148, 156, 159, 166, 172, 175, 176, Camerarius, 190. 177, 189, 192, 197, 199, 201, 219, Camí, cf. Camino. 220, 229, 230, 232, 233, 235, 237, Caminus; Camí, 30, 51, 63, 92, 94, 122, 239, 242. 142, 152, 197, 219. Arceo, 109. Camp, cf. Campus. Archa, 75. Camps, cf. Campus. Archidiaconus, 171; de Barcelona 29, Campus; Camp, Camps, 36, 60, 63, 66, 163, 179. 149, 161, 213, 229. Archiepiscopus, Terrachone, 180. Cancellatus, 171. Arena, cf. Torrent. Candela, 7, 29. Armigera, 22. Canamo, 13. Aureus, 8, 9, 14, 21, 25,153, 154, 161. Canonichus Sancti Rufi, cf. Canonicus Avena, 90. Sancti Rufi. Avus, 24, 114. Canonicus, 40, 148, 153, 180, 189, 211; de Santa Maria de Terrassa, 7, 47, 48, 55, 179; de Barcelona, 25, 31, — B — 96, 171, 180, 196, 201. Canonicus Sancti Ruffi, cf. Canonicus Baiulia, 48, 180, 206, 207, 208. Sancti Rufi. Baiulus; Batle; Bayulus, 13, 16, 153, Canonicus Sancti Rufi; Canonichus 154, 156, 193, 194, 203, 208, 232, Sancti Rufi; Canonicus Sancti 239; reial, 8, 9, 87, 159, 187, 189; Ruffi, 2, 4, 5, 6, 11, 13, 16, 17, 18, de Barcelona, 8, 159; de Terrassa, 25, 36, 55, 75, 119, 121, 122, 140, 31, 86, 87, 133, 147, 198, 220, 221; 148, 150, 154, 159, 163, 175, 189, de Guardiola, 105. 193, 201, 205, 218, 220, 232, 235, Batle, cf. Baiulus. 237, 239. Bayulus, cf. Baiulus. Canticum, 180. Bestia, 48. Capella, 7, 29, 152, 163, 171, 179, 180. Biga, 75, 170, 227, 228. Capellania, 115, 135, 148, 186, Bisavus, 114. Capellanus, 1, 2, 4, 5, 6, 9, 10, 13, 16, Blad; Blat, 7, 11, 40, 48, 56, 69, 70, 91, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 25, 36, 40, 115, 128, 134, 142, 171, 220. 43, 45, 55, 75, 88, 89, 90, 91, 97, Braciaticum, 167. 98, 109, 133, 143, 150, 161, 162, Breviarium; Breviarium, 143. 164, 177, 179, 182, 185, 188, 190, Briviarium, cf. Breviarium. 215, 241. Burch, cf. Burgo. Capibrevium, 86, 133, 147. Burgo; Burch, 15. Capitulum, 202. Capo; 2, 11, 13, 18, 36, 66, 94, 189, 195, 198, 202, 203, 232, 233, 234. — C — Capra, 183. Captivus, 171, 180. Cabessa, saffrani, 224. Capud Regguis, 220. Cafig, 40, Cararium, cf. Carrarium. Calix, 171. Caritative; Karitative, 180. Call, 15. Carnes, 183. Calumpnia, 222. Carnes ablatas, 100, 116. DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 569

Carrarium; Cararium, 22, 23, 30, 72, d’Altura, 75; de Sant Vicenç de Jon- 75, 78, 156, 170, 190, 215, 219, queres, 90; de Mura, 105; de Sant 227, 228, 239. Cf. Via. Julià, 114, 115; de Sant Genís de Carrer, 15. Cf. Via. l’Ametlla, 169; de Sant Celoni, Carriga, cf. Garriga. 171, 180. Carrigamentum, cf. Garrigamentum. Cloaca, Cloasca, 16, 190, 211. Carta, 1, 10, 15, 21, 22, 25, 28, 41, 70, Cloasca, cf. Cloaca. 74, 86, 103, 104, 112, 113, 127, Codicillus, 171, 179, 180. 133, 147, 165, 171, 180, 187, 214, Columba, 239. 230. Columbarium, 239. Carta precarie, 2. Comes, de Barcelona, 8, 153; d’Urgell, Casa; Casa, 15, 174, 187. 154. Casals, 187. Comutuatio, 84. Cf. Permutacio. Caseus, 183. Comutuo, 25, 81. Cf. Permuto. Castel, cf. Castrum. Concessio, 16, 114, 115, 151, 152, 177, Castell, cf. Castrum. 193, 223, 224. Castrum; Castell; Castel, 15, 21, 31, Concordia; Concòrdia, 9, 178. 67, 94, 153, 154; de Terrassa, 8, Concòrdia, cf. Concordia. 150, 151, 163, 171, 172, 176, 189, Condamina, 36. 201, 205, 207, 239; de Mura, 105; Confessio, 231. de Rocafort, 171; d’Eramprunyà, Confirmacio, Confirmatio, 114, 189, 180. 236, 237. Cellarium, 215. Confirmatio, cf. Confirmacio. Cenobium, 5, 29, 141, 151, 156, 159, Confirmo, 19, 24, 29, 55, 68, 74, 114, 171, 180. 127, 150, 151, 157, 171, 173, 175, Cera, 115, 135. 179, 180, 189, 192, 193, 210, 212, Cessio, 36, 68, 170, 182, 212, 214, 223. 220, 236, 237. Chesta, cf. Questia. Confrater, 4, 23. Chestio, cf. Questio. Conmanumissor, 171. Christianus, 103, 152. Conreds, 135. Cicero, 175. Consanguineus, 5, 179. Cilencium, cf. Silencium. Consuetudo, 1, 8, 21, 28, 31, 105, 112, Cimiterium, 2, 5, 20, 212. 113, 126, 152, 154, 160, 167, 170, Cirera, 155. 172, 176, 177, 183, 191, 192, 195, Cistella, 155. 197, 199, 212, 213, 215, 219, 230. Ciutat, cf. Civitas. Contractus, 153, 154. Cives, 200, 213. Controversia, 9, 25. Civitas; Ciutat, 25, 31, 155, 164, 180. Convent, cf. Conventus. Clans, cf. Glans. Conventus, Convent, de Santa Maria Claustrum, 150. de Terrassa, 11, 13, 19, 23, 36, 55, Clavegarium, 75, 227. 62, 66, 73, 75, 77, 89, 93, 94, 95, Clericus, 55, 93, 115, 144, 148, 150, 97, 98, 99, 106, 115, 126, 139, 145, 152, 157, 160, 169, 179, 184, 188, 150, 153, 154, 159, 163, 168, 175, 200, 201, 210, 212, 215, 237; de 181, 193, 201, 232, 233, 237, 239; Vacarisses, 1; de Santa Maria, 7; de Jonqueres, 171, 179. de Sant Pere, 7; de Piera, 8; de Convivium, 4, 5, 48. Terrassa, 31, 220; de Sant Julià Coopertimentum, 68. 570 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Cortale, 22, 211. Discordia, 40, 158, 160, 207. Costa, 33. Documentum, 141, 179, 180. Cupa, 75. Domina, 45, 105, 151, 171, 173, 179, Curia, 36, 159, 182, 214, 222. 180, 212. Curtalis, 179. Dominacio; Dominatio, 67, 177, 230, 235. Dominatio, cf. Dominacio. — D — Dominium, 12, 20, 21, 29, 36, 81, 82, 83, 84, 105, 112, 113, 114, 126, Debeo, 2, 3, 5, 9, 10, 13, 14, 17, 18, 20, 156, 166, 167, 172, 176, 177, 192, 23, 25, 26, 32, 36, 37, 38, 39, 41, 194, 195, 196, 199, 202, 203, 211, 42, 43, 47, 55, 56, 58, 65, 69, 71, 212, 213, 223, 224, 230, 237, 243. 73, 75, 79, 81, 83, 86, 88, 90, 95, Dominus, 5, 6, 10, 11, 14, 19, 23, 26, 96, 100, 102, 105, 108, 111, 114, 30, 31, 35, 46, 51, 61, 68, 75, 78, 115, 116, 118, 119, 120, 122, 123, 81, 84, 85, 86, 87, 92, 93, 97, 105, 124, 126, 129, 132, 134, 137, 138, 110, 111, 122, 133, 141, 147, 153, 140, 147, 150, 151, 154, 157, 188, 154, 156, 158, 159, 160, 162, 171, 160, 161, 162, 164, 167, 171, 177, 176, 180, 188, 190, 192, 193, 194, 179, 180, 182, 183, 184, 185, 188, 195, 198, 200, 203, 211, 212, 214, 190, 191, 195, 197, 198, 202, 204, 215, 220, 223, 224, 225, 232, 237, 206, 207, 208, 209, 211, 213, 214, 239, 242; de Montpeller, 8, 153. 215, 216, 222, 223, 227, 229, 231, Domna, Dona, 88, 89, 90, 164, 177, 240. 187, 192, 238. Debitor, 74, 111, 179, 182, 184, 214, Domnus, 29, 152, 164. 222. Domus, 2, 3, 4, 7, 10, 11, 13, 14, 16, Debitus, 1, 4, 5, 12, 17, 18, 40, 45, 56, 18, 20, 22, 23, 25, 29, 31, 33, 36, 68, 70, 71, 74, 87, 90, 103, 104, 37, 39, 46, 47, 48, 49, 50, 54, 55, 111, 130, 171, 179, 180, 208, 214, 56, 57, 58, 59, 62, 65, 66, 68, 69, 222. 70, 71, 72, 73, 74, 75, 76, 77, 78, Decima; Decimum, 25, 47, 56, 59, 65, 81, 84, 85, 87, 88, 92, 93, 94, 95, 94, 99, 100, 118, 119, 148, 149, 97, 98, 99, 106, 110, 111, 114, 115, 171, 183, 186, 188, 189, 204, 239. 117, 118, 121, 122, 124, 125, 126, Decimum, cf. Decima. 128, 134, 135, 139, 143, 144, 145, Denarius, 4, 5, 7, 9, 10, 11, 13, 14, 17, 146, 148, 150, 151, 152, 153, 154, 28, 30, 40, 45, 50, 59, 70, 112, 123, 158, 160, 161, 165, 169, 170, 175, 134, 137, 145, 169, 179, 182, 194, 179, 180, 181, 183, 184, 185, 186, 195, 229, 236, 237, 239; monete 188, 189, 190, 192, 193, 196, 198, duplice, 86; Barchinone de terno, 199, 201, 202, 203, 205, 207, 208, 236, 239. 209, 211, 212, 213, 215, 216, 217, Deodata, 150. 218, 219, 220, 222, 224, 225, 226, Depositum, 221. 227, 228, 229, 230, 231, 232, 235, Diachonus, cf. Diaconus. 239, 243. Diaconus; Diachonus, 13, 157, 159, Dona, cf. Domna. 169; de Sant Pere de Terrassa, 79, Donata, 61, 86, 87, 93, 101, 113, 133, 89, 150, 179. 147, 141, 147, 152. Diffugium, 179. Donatio, Donacio, 8, 11, 14, 16, 18, 20, Diocesis, 163, 164. 22, 26, 30, 68, 86, 105, 126, 147, DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 571

152, 156, 159, 160, 161, 169, 170, — F — 172, 175, 177, 179, 180, 189, 191, 194, 197, 199, 201, 203, 208, 211, Fabrica, 20, 179. 214, 215, 224, 229, 230, 232, 233, Facticari, cf. Fatiga. 235, 239, 240; inter vivos, 75, 162, Fadigetis, cf. Fatiga. 183, 192, 207, 223; propter nuptias, Familia, 56, 163, 171, 78, 162. Fatica, cf. Fatiga. Dormitorium, 180. Faticatio, cf. Fatiga. Dos (gen. Dotis), 14, 21, 78, 91, 110, Faticca, cf. Fatiga. 112, 152, 170, 171, 212, 225. Fatictus, cf. Fatiga. Dotalium, 21, 112. Fatiga; Fatica; Faticatio; Faticca; Fa- tigatio; Facticari; Fatictus; Fadi- getis, 2, 6, 8, 11, 16, 18, 26, 156, — E — 159, 167, 175, 193, 194, 195, 201, 211, 215, 229, 237. Ebdomada, 42. Fatigatio, cf. Fatiga. Ebdomedarius, 158. Faxia, cf. Fexa. Eleccio, cf. Electio. Faxum, cf. Fexa. Electio; Eleccio, 21, 112, 171, 195. Femerium, 66, Emphiteosis, 198, 201. Fenestris, 190, 211. Emptor, 171, 179, 193, 195, 197. Festum, de Santa Eulàlia i Santa Enpenyorat, cf. Impignoro. Margarida, 7; de Nadal, 8, 11, 12, Episcopatum, 143. 16, 29, 50, 52, 75, 100, 106, 119, Episcopus; 4, 5, 29, 31, 163, 164, 171, 125, 150, 153, 154, 156, 159, 161, 179, 180, 201. 163, 169, 181, 182, 193, 194, 198, Epistolarum, liber, 7. 203, 217, 229, 232, 233, 236, 237; Euvangelium, cf. Evangelia. de Sant Feliu, 30, 58, 210; de Sant Evangelia; Euvangelium, 20, 21, 22, Miquel, 33, 56, 62, 70, 71, 92, 23, 28, 68, 86, 88, 91, 112, 114, 140, 145, 240; de la Santa Creu 126, 152, 157, 166, 167, 169, 170, de Maig, 47, 65, 90, 99, 118, 186, 172, 173, 176, 191, 195, 197, 199, 188, 204; de Santa Maria d’Agost, 212, 223, 230, 235; liber, 7. 51, 122, 132, 135, 148, 150, 189; Eviccio; Evictio, 22, 30, 53, 67, 68, 86, de Santa Maria, 93; Sant Julià, 88, 101, 105, 112, 115, 117, 118, 115; de Rams, 121, 163; de Sant 125, 126, 127, 129, 136, 166, 167, Pere, 144, 163, 175, 215; de beata 169, 173, 179, 193, 195, 212, 213, Margarida, 150; de Pasqua, 150, 214, 215, 230, 235. 163; de la Pentacosta, 150, 163, Evictio, cf. Eviccio. 184; de Sant Pere de Juny, 150; de Exercitus, 41. Sant Jaume, 163; de Tots Sants, Exorchia, cf. Exorquia. 163, 197, 224, 239, 240; de Sant Exorquia; Exorchia, 209, 216. Feliu d’Agost, 166, 175, 211, 215; Exovarium; Exovarum, 17, 41, 78, de Sant Joan Baptista, 224. 160, 225. Feudum, 36, 39, 171, 179, Exovarum, cf. Exovarium. Fex, cf. Fexa. Fexa; Faxia; Fex; Fexia, 3, 36, 155, 158, 166, 175, 189. Fexia, cf. Fexa. 572 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Fexuriari, 215. Guta, 16, 75. Ficulnea, 224. Gutilla, 227. Fideiussor, 32, 37, 38, 52, 56, 57, 58, 64, 68, 71, 79, 96, 110, 111, 116, 119, 120, 121, 123, 132, 134, 135, — H — 137, 140, 165, 184, 185, 193, 197, 204, 218, 221, 240. Habitacio; Habitasió, 27, 202. Fidelis, 6, 9, 23, 48, 141, 148, 151, 152, Habitasió; cf. Habitacio. 171, 180, 208. Habitaticum, 62. Fidelitas, 6, 8, 11, 16, 18, 153, 154, 156, Heredetas, cf. Hereditas. 159, 181, 189, 208, 230, 232, 235. Hereditacio, 161. Fira, 165, 185. Hereditas; Heredetas, 5, 17, 40, 44, 85, Fons, 1, 67, 148. 94, 114, 141, 158, 162, 173, 180, Foramen, 190. 192, 223, 230. Forum, 144, 211. Herema, Heremus, 2, 21, 237. Fovea, 22, 211. Heremus, cf. Herema. Franca en alou, cf. Alodium franchum. Homagium manualem, 207. Franch en Alou, cf. Alodium franchum. Honor, 1, 3, 5, 9, 10, 11, 15, 17, 21, 23, Franchum alodium, cf. Alodium 33, 34, 36, 39, 42, 45, 83, 89, 97, franchum. 98, 101, 105, 113, 114, 115, 133, Fraresca; Frarescha, 170, 192. 139, 142, 150, 152, 155, 156, 158, Frarescha, cf. Fraresca. 159, 162, 165, 166, 168, 171, 173, Frument, 2, 120, 148, 164, 171, 211, 180, 189, 192, 196, 197, 201, 202, 215, 222, 237. 207, 232, 234, 236, 237. Fundamentum, 68, 215. Hora, 171, 180. Fundator, 163. Hospicium, cf. Hospitium. Funerarius, 55. Hospitale, 171, 179, 180. Furnus, 8, 68. Hospitium; Hospicium, 75, 180. Fusta, 8. Fusterius, 213. — I —

— G — Ianua, 22, 68, 75, 106, 170, 211, 215, 227. Gallina, 27, 33, 51, 54, 55, 92, 125, 135, Impignoro; Empenyorat, 2, 6, 8, 11, 145, 156, 159, 181, 193, 217, 237. 12, 16, 18, 122, 156, 159, 173, 175, Galotxerius, 173. 201, 211, 220, 237. Garigium, cf. Garriga. Inﬁrmarius, 156, Garrica, cf. Garriga. Iniuria; Iniurium, 40, 41, 91, 109, 141, Garriga; Garrica; Carriga; Garigium, 171, 179, 180, 207. 21, 75, 148, 170, 227. Iniurium, cf. Iniuria. Garrigamentum, 215. Inquisitio, 189. Glans, Clans, 13, 94, 97. Instrument, cf. Instrumentum. Gradus, 106. Instrumentum; Instrument, 5, 8, 15, Grando (gen. Grandinis), 47. 21, 24, 26, 28, 29, 31, 55, 69, 71, Guarda, cf. Guardia. 73, 75, 80, 82, 86, 88, 101, 105, Guardia; Guarda, 169 112, 113, 114, 122, 126, 133, 147, DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 573

150, 151, 152, 153, 154, 156, 159, Lentillia, 90, 132, 135. 161, 163, 165, 166, 167, 169, 170, Levita; 18, 19. 172, 173, 175, 176, 177, 190, 194, Lex gotica, 21, 112. 195, 196, 199, 200, 201, 208, 211, Leya, cf. Lena. 213, 215, 216, 222, 223, 225, 226, Libellus, 198. 230, 231, 232, 235, 237, 239. Liber, 7. Intestatum, 171. Libra, 14, 180, 216. Intestia, 209. Libra ceree, 29, 135, 150, 163. Investiarium, 39. Licencia, 3, 11, 27, 42, 113, 150, 161, Iova; Jova, 126, 155, 189. 173, 237. Iudeus, 68, 74, 75, 103, 104, 198, Lignum, 8, 211. Iudex, 4, 21, 25, 39, 198, 202, 221. Liminare, 211. Iudicium, cf. Iuditium. Lingua arabica, 171. Iuditium; Iudicium, 36, 159, 182, 212, Linum, 4, 13. 222. Litera, cf. Littera. Iunior, 159. Litigium, 170. Iurisdiccio, cf. Iurisdictio. Littera; Litera, 25, 198; supraposita, Iurisdictio; Iurisdiccio, 31, 151. 2, 6, 8, 17, 18, 19, 22, 31, 68, 75, Iurisperitus, 231. 86, 88, 133, 147, 156, 164, 187, Ius canonicum, 21, 30, 105, 112. 189, 194, 195, 197, 231, 235, 239; Ius civile, 21, 105, 112. rasa, 5, 8, 9, 22, 25, 31, 86, 105, Ius comune, 21, 105, 112. 122, 151, 166, 171, 183, 198, 201, Ius dominorum, 101, 212, 213. 213, 215, 220, 237; apposita, 7, Ius ipothecarum, cf. Ius ypothece. 14, 29, 36, 39, 112, 122, 163, 171, Ius sponsalicii, 112. 179, 191, 215, 237; emendata, 8, Ius ypothece; Ius ipothecarum, 21, 9, 21, 25, 31, 151, 163, 166, 171, 112, 152, 166, 176, 192, 195, 212. 179, 183, 201, 213, 215, 220, 237; fusa, 14; dapnata, 17; lletra papal, 25; emmendata, 39, 86; dampnata, — J — 113, 141, 162, 172, 235; bona, 143; exmendata, 198; maculata, 231. Jova, cf. Iova. Liyatge, 187. Logerium, 68, 130. Lucerna, 211. — K — Luminaria, 7, 93, 150, 163.

Karitative, cf. Caritative. — M —

— L — Magister; Magistrus, 7, 25, 29, 130, 154, 163, 171, 179. Laborator, 2, 6, 18. Magisterium, 40. Lampada, 4, 89. Magistrus, cf. Magister. Lana, 183. Mancusus, 90. Laycalis, 36. Mansus, 5, 6, 10, 12, 13, 17, 18, 21, 24, Lectus, 171, 180. 25, 26, 28, 30, 33, 40, 42, 45, 50, Lena; Leya, 8, 109. 61, 62, 63, 66, 67, 68, 73, 81, 85, 574 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

87, 88, 94, 95, 101, 106, 108, 114, 18, 25, 28, 30, 37, 65, 75, 86, 88, 115, 122, 125, 126, 127, 128, 145, 89, 93, 101, 114, 122, 126, 132, 148, 155, 157, 158, 160, 165, 167, 138, 140, 143, 152, 158, 159, 175, 176, 177, 180, 194, 195, 197, 165, 166, 170, 172, 176, 182, 184, 203, 207, 209, 213, 219, 220, 223, 189, 191, 193, 194, 195, 197, 199, 230, 231, 232, 233, 234, 235, 236, 201, 207, 211, 212, 213, 214, 230, 237, 239, 243. 232, 237; coronata de terno, 159; Manumissor; Marmunissor, 4, 5, 17, perpetualis de terno, 165, 170, 201, 40, 41, 45, 171, 179, 180, 190. 237; moneda de tern, 166, 169, Mapa, cf. Mappa. 172, 176, 182, 184, 189, 191, 193, Mappa; Mapa, 4. 194, 195, 197, 199, 200, 201, 229, Marcha argenti, 6, 8, 12, 14, 17, 28, 30, 230, 232. 88, 101, 105, 112, 158, 171 Monialis, 180. Margo (gen. Marginis), 46, 194, 201. Mons, 21, 237. Marmunissor, cf. Manumissor. Montanea, 90. Martyr, 4. Morabatí, cf. Morabetinus. Masoverius, 36. Morabatinus, cf. Morabetinus. Matrimonium, 179. Morabetinus; Morabatinus; Morabatí, Melioramentum, 2, 6, 8, 9, 11, 18, 20, 8, 154, 161, 171, 174; anfussini, 22, 36, 40, 101, 122, 133, 152, 156, 21, 106, 179, 180. 159, 172, 175, 177, 181, 189, 192, Mors, 3, 12, 17, 75, 89, 90, 91, 141, 193, 194, 201, 203, 211, 215, 217, 159, 165, 179. 220, 228, 229, 230, 233, 235, 237, Mos, 141, 195, 218, 239. 239, 242, 243. Multura, 88. Melioracio, 40, 207. Mulus, 140, 185. Memorialis, 5, 171. Murum, 192. Menia, 4. Messis, 48, 66, 91. Miles, 171, 179. — N — Milicia, 179. Minister, 141. Nadal, cf. Natalis Domini. Missa, 4, 5, 7, 150. Natalis, cf. Natalis Domini. Missio, 70, 80, 109, 167, 180, 188, 195, Natalis Domini; Nadal; Nathalis 237. Domini; Natalis; Nativitatis Do- Molendinum, 9, 88, 171, 220, 232. mini, 2, 4, 9, 13, 27, 32, 36, 37, 45, Monachia, 42, 69, 70. 54, 66, 159. Monachus, cf. Monacus. Nathalis Domini, cf. Natalis Domini. Monacus; Monachus, 5, 7, 17, 23, 29, Nativitatis Domini, cf. Natalis Domini. 40, 42, 45, 52, 64, 69, 70, 71, 72, Nebula, 47. 74, 156; de Sant Pere, 89, 96, 102, Nepos, 4, 5, 172. 103, 124, 138, 144, 192; de Sant Neptus, 180. Llorenç del Munt, 152; de Sant Notari, cf. Notarius. Cugat, 223. Notaria, de Terrassa, 31. Moneta Barchinone, cf. Moneta Notarius; Notari, 3, 8, 21, 24, 36, 68, Barchinonensis. 112, 156, 163, 166, 170, 171, 175, Moneta Barchinonensis; Moneta 196; públic de Barcelona, 8, 22, Barchinone, 1, 2, 6, 9, 12, 13, 17, 29, 36, 39, 112, 113, 122, 141, 148, DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 575

151, 154, 159, 161, 163, 164, 171, Ordo, 4, 141, 171, 183, 231. 173, 175, 180, 191, 195, 201, 213, Ornamentum, 171. 230, 237; públic de Granollers, Orta, cf. Ortus. 26, 157, 169, 200, 210, 211, 215; Ortus; Orta, 4, 7, 9, 68, 114, 148, 169, públic de Terrassa, 30, 75, 86, 189, 195, 224, 239, 240. 88, 101, 113, 114, 126, 133, 147, 148, 152, 156, 159, 161, 168, 170, 172, 176, 177, 183, 187, 189, 194, — P — 196, 197, 199, 223, 230, 231, 232, 235, 237, 239; de Barcelona, 34, Pactio, 153. 122, 163, 174, 175; de Caldes de Palacium, reial, 16. Montbui, 158, 166; de Terrassa, Palea; Palla, 126, 155, 189. 178; notari públic per autoritat Palla, cf. Palea. reial, 198, 212. Panis, 6, 8, 13, 18, 50, 66, 94, 97, 146, Notula, 86, 133, 147. 167, 203, 220. Novena, 66. Pannus, 4, 180. Nubciae, cf. Nuptiae. Papa; Summus Pontifex, 25, 110, 111, Nuncius, cf. Nuntius. 164. Nuntius; Nuncius, 7, 48. Parafernalia, 171. Nuorata, 5. Paries (gen. Parietis), 16, 22, 162, 170, Nupciae, cf. Nuptiae. 215. Nuptiae; Nupciae; Nubciae, 4, 14, 31, Pariliata, 2, 6, 19, 94. 41, 45, 78, 107, 133, 150, 153, 160, Parochia, cf. Parrochia. 161, 162, 223, 225. Parrochia; Parochia; Parròchia; Par- ròquia, 1, 2, 6, 11, 13, 15, 16, 18, 21, 22, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 36, — O — 54, 65, 67, 94, 99, 101, 106, 112, 118, 122, 142, 145, 148, 149, 151, Oblata, 150, 164, 155, 156, 158, 159, 160, 161, 165, Officialis; Oficialis, 201. 166, 167, 168, 175, 176, 177, 181, Officium, 21, 31, 151, 154, 159, 171, 199, 201, 203, 204, 212, 213, 214, 180. 215, 220, 223, 230, 236, 237, 239, Oficialis, cf. Officialis. 242. Oleum, 16, 40, 60, 75, 76, 198, 226, Parròchia, cf. Parrochia. 227. Parrochiana, 163. Olibira, cf. Olivaria. Parrochianus, 130, 131, 143, 148, 150, Oliva; Olliva, 6, 13, 94. 163, 171, 180. Olivar, cf. Olivaria. Parrochialis, 163, 171. Olivaria; Olivera; Olibira; Olivar; Pascha, 37, 120, 148. Ollivaris, 11, 18, 21, 36, 175, 178, Patronus, 163. 201, 203, 229, 232. Pauper, 171, 179, 180. Olivera, cf. Olivaria. Peccunia, cf. Pecunia. Olliva, cf. Oliva. Pecia; Pesa; Pessa; Petia, 12, 30, 44, 46, Ollivaria, cf. Olivaria. 51, 54, 59, 61, 77, 81, 82, 83, 86, Operatorium, 4, 228. 87, 92, 94, 106, 112, 117, 122, 125, Ordeum, 5, 48, 90, 91, 96, 124, 134, 133, 136, 142, 145, 146, 147, 156, 135, 144, 148, 237. 166, 167, 168, 176, 177, 181, 193, 576 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

194, 195, 197, 199, 200, 203, 213, 71, 72, 74, 75, 80, 89, 90, 91, 96, 217, 219, 225, 230, 231, 232, 233, 102, 103, 104, 105, 112, 113, 119, 235, 236, 239, 240, 242, 243. 120, 122, 124, 134, 138, 143, 144, Peciola, 4, 159, 210, 212. 148, 150, 154, 158, 159, 160, 163, Pecunia; Peccunia, non numerata; non 166, 171, 175, 177, 180, 183, 189, recepta, 8, 12, 20, 21, 22, 24, 75, 86, 190, 193, 198, 201, 210, 211, 215. 87, 101, 105, 112, 126, 152, 166, Presbyter, cf. Presbiter. 167, 170, 171, 172, 175, 176, 189, Primiciae, cf. Primitiae. 191, 193, 194, 197, 199, 200, 206, Primitiae; Premiciae; Premitiae; Pri- 211, 212, 213, 215, 230, 232. miciae; Primicia, 47, 48, 59, 65, Pellicerius, 40. 94, 118, 148, 188, 189, 204, 224, Pelliparius, 24, 220. 239. Pena, 2, 9, 11, 55, 71, 162, 164, 165, Prior, de Santa Maria de Terrassa, 201, 232. 1-2, 4-7, 11-13, 16, 18-20, 23, 25- Penitencia, cf. Penitentia. 27, 29, 31-32, 34, 36-39, 47-48, 50, Penitencialis, 171. 54-60, 62, 65-66, 68, 73, 75-77, 86, Penitentia; Penitencia, 180. 88-90, 93-100, 106, 108, 110-111, Pentecosta, 32. 114-116, 118-119, 121-123, 126- Permutacio, 235. Cf. Comutuatio. 129, 132, 135, 137, 139-142, 145, Permuto, 235. Cf. Comutuo. 148-155, 159, 161, 163-165, 167, Perpresio, 22. 175, 177-178, 180-182, 184-186, Pesa, cf. Pecia. 188-190, 193-194, 196, 198, 201, Pessa, cf. Pecia. 204-206, 208-209, 216-222, 224- Petia, cf. Pecia. 226, 231-240; de Sant Llorenç Pignora, cf. Pignus. del Munt, 143; de Sant Cugat del Pignus, Pignora, 4, 5, 10, 12, 17, 24, Vallès, 156; de Santa Caterina de 29. Barcelona, 171; de Santa Eulàlia Pigricia, 171. del Camp, 230. Pineta, 10. Priorat, Prioratum, 34, 161. Planum, 21, 180, 189, 212, 225, 237. Prioratum, cf. Priorat. Pons, 77, 180. Priorissa, de Santa Margarida de Porcellus, 183. Mujal, 101, 113, 133, 147, 176- Porchus, 13, 36, 177, 183, 198-199; de Santa Maria Porta, 237. de Jonqueres, 179-180. Portale, 179, 180. Privilegium, 25, 101, 112, 153. Porta, 211. Processus, 198. Potens, 45, 158, 160, 207. Procuracio, 197. Potentissima, 17, 40. Procurator, 24, 31, 197, 212, 214, 222. Pratum, 21, 158. Productio, 7, 198. Precaria, cf. Carta precarie. Pugnera; 134. Preiudicium, 36, 161. Pupillaris, etas, 179; heretas, 180. Premiciae, cf. Primitiae. Pupillus, 236. Premitiae, cf. Primitiae. Puteus, 35. Prepositus, 30, 167. Presbiter; Presbyter, 1, 2, 3, 4, 6, 7, 9, 10, 11, 13, 14, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 25, 28, 36, 39, 55, 69, 70, DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 577

— Q — Restitutio, Restitucio, 171, 179, 180, 195, 202, 231. Quadragesima, 116. Retrodecimum, 48. Quartaneum, cf. Quartanum. Rex, Rey, dominus, 4, 8, 14, 16, 31, 35, Quartanum; Quartaneum, 75, 76, 226. 61, 75, 81, 84, 86, 87, 133, 147, Quartaria, cf. Quartera. 159, 162, 187, 192, 195, 200, 212, Quartarius, 226. 220; alodium domini regis, 50, 84, Quartera; Quarteria; Quartaria; Quar- 86, 153, 195, 198, 201. terius, 2, 5, 16, 40, 48, 60, 91, 120, Rey, cf. Rex. 124, 132, 134, 135, 142, 144, 148, Riaria, cf. Riera. 164, 166, 175, 198, 211, 215, 222, Ribaria, 189. 226, 227, 237. Riera; Riaria, 30, 59, 66, 76, 94, 106, Quarterada, cf. Quarterata. 197, 201, 203, 217, 220, 230, 232, Quarterata; Quarterada, 1, 17, 19, 172. 233, 243. Quarteria, cf. Quartera. Rieralium, 229. Quarterius, cf. Quartera. Ripa, Rippa, 30, 63, 189, 229. Quartus, 36. Rippa, cf. Ripa. Querchus, 81. Rivus, 2. Querimonia, 9, 16, 28, 83, 98, 107, 108, Roberia, 187. Questia; Chesta, 13, 220, 229, 236. Rusticus, 7. Questio; Chestio, 21, 29, 39, 55, 107, Ruvira, 81, 84, 97, 193. 108, 126, 170, 180, 191, 195, 198, 202, 209, 213, 218, 220, 232. Quintus, 167, 175. — S —

— R — Sabaterius, 190. Sacer, 4. Sacramentum, 4, 12, 22, 86, 105, 133, Recognitio, 163. 147, 150, 163, 195, 197, 231. Recognosco, 52, 83, 85, 88, 89, 95, 103, Sacraria; Sagrera; Sagraria, 11, 20, 27, 104, 110, 130, 132, 135, 163, 200, 36, 165, 169, 211. 205, 206, 218, 221, 222, 237, 238, 241. Saffranum, 207, 215, 224. Rector, 90, 152, 153, 163, 172, 176, Sagraria, cf. Sacraria. 183, 210, 211, 212, 215, 223. Sagrera, cf. Sacraria. Regguum, cf. Regum. Sanctus, Felix; 57, 58, 98, 124; Feliu, Regum; Regguum; 189, 220, 224, 232. 138; Iohannes, 80; Michael, 69, Regula, 150. 119, 138; Petrus; Pera, 43, 124. Cf. Resclosale, 9. Festum. Residencia; Residensia; Residentia, Scilencium, cf. Silencium. 62, 95, 148, 202. Scolaris, 9, 10, 12, 13, 16, 164, Residensia, cf. Residencia. Scriba, 151; reial, 8; de la curia, 159, Residentia, cf. Residencia. 173. Restituïts, 34. cf. Restituo. Scribania, 31, 75, 112, 151, 153, 154, Restitucio, cf. Restitutio. 161. Restituo; Restituïts 2, 6, 8, 10, 11, 40, Scriptor, 4, 8, 16, 22, 30, 31. 47, 52, 167, 171, 179, 180, 202, Scutiferus, 171. 212, 213, 231, 237. Sedis Appostolica, 164. 578 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Sementarium, cf. Sementerium. 207, 211, 212, 213, 214, 215, 218, Sementerium; Sementarium, 25, 91. 221, 229, 231, 239, 242. Senatusconsultum Velleyanum; Vel- Solum, 16, 75, 215. leyanum, 21, 101, 112, 152, 166, Somada, 48. 176, 192, 195, 212. Sors, 4, 9, 23, 35, 76, 79, 162, 192, 226, Senior, 8, 9, 12, 13, 16, 26, 44, 92, 101, 230. 136, 176, 201. Sou, cf. Solidus. Senioriathicum, cf. Senioraticum. Spelta, 48. Senioraticum; Senioriathicum, 2, 6, 8, Spiritus Sanctus, 150. 9, 16, 18, 26, 122, 167, 175, 195, Spoliatum, 232. 201, 211. Spolio, 151. Sentencia; Sentènsia; Sententia, 29, Sponsalicium, 1, 4, 5, 14, 21, 63, 86, 31, 34, 55, 196, 198, 202, 222, 231. 91, 101, 107, 110, 112, 126, 152, Sentènsia, cf. Sentencia. 158, 160, 161, 166, 170, 171, 176, Sententia, cf. Sentencia. 192, 195, 199, 212, 230. Septimana, 230, 234, 235. Stabulum, 179. Sepultura, 4, 5, 75, 150, 163, 171, 179, Stacamentum, 42. 180, 207, 238. Stilicidium, cf. Stillicidium. Serius, domus, 75. Stillicidium; Stillicinus; Stilicidium, Servicium; Servitium, 6, 9, 11, 18, 42, 16, 18, 22, 68, 152, 170, 211, 227, 62, 110, 111, 113, 115, 143, 148, 228. 153, 154, 159, 177, 181, 220, 229. Stillicinus, cf. Stillicidium. Serviens, 17, 23, 89, 93, 101, 113, 150, Strada, publica, 117. 152, 159, 177. Streptus, 171, 179, 180. Servitor, 1, 5, 159, 171. Subdiachonus, 17, 22, 24, Servitium, cf. Servicium. Subditus, 153, 154. Servitus, 42, 67, 88, 113, 126, 154, 177. Subvicarius, de Barcelona, 39. Sextarius, 96. Summus Pontifex, cf. Papa. Sigillum, 154, 198. Superliminaris, 211. Silencium; Cilencium; Scilencium, 55, 157, 191. Socius, 130. — T — Solidus; Sou, moneda, 1, 2, 4-6, 8, 10- 14, 16-18, 22, 25, 28, 30, 32-34, Tabellio, 31, 86, 133, 147, 151, 154. 38-41, 43-46, 48-52, 54-58, 61, 62, Tabula, 153, 161. 64-67, 69-75, 78, 80, 84, 86, 88, 89, Tasca, cf. Tascha. 92-95, 97, 99-102, 105-108, 110- Tascha; Tasca, 5, 9, 11, 13, 17, 18, 19, 112, 114, 116-119, 121, 122, 123, 36, 50, 51, 54, 60, 92, 94, 97, 125, 126, 127, 129, 132, 134-138, 140, 145, 146, 155, 189, 192, 193, 195, 143, 146, 150, 152, 155, 156, 158, 213, 217, 219, 220, 224, 225, 231, 164- 167, 170-172, 175, 176, 179, 236, 243. 180-182, 184-186, 188, 190, 191, Tebula, 75, 109, 170, 227, 228. 193, 194, 195, 197, 199, 200-203, Tectum, 16, 18, 21, 215. 206, 207, 211-215, 217-219, 221, Tegula, 16, 211. 224, 225, 227, 228, 229-233, 236- Tenedo, 1, 5, 6, 9, 10, 13, 18, 21, 24, 25, 240, 242, 243; home soliu, 13, 18, 26, 30, 33, 40, 42, 44, 46, 50, 51, 62, 94; de tern de Barcelona, 206, 54, 61, 63, 66, 77, 81, 84, 85, 86, DIPLOMATARI DE SANT PERE D’ÈGARA I SANTA MARIA DE TERRASSA 579

87, 88, 92, 94, 101, 105, 106, 112, — U — 114, 117, 122, 125, 133, 135, 145, 146, 152, 157, 158, 160, 167, 175, Urbs, 4, 176, 177, 181, 189, 192, 194, 195, Usatichus, cf. Usaticus. 197, 199, 203, 211, 213, 217, 219, Usaticus; Usatichus, 13, 26, 42, 62, 220, 223, 229, 230, 232, 233, 235, 113, 115, 153, 154, 177, 215, 229, 236, 239, 242, 243. 236; de Barcelona, 21, 112. Terra, 1, 2, 9, 10, 12, 17, 19, 23, 26, 30, Usufructuarium, 207. 33, 35, 36, 44, 46, 51, 54, 59, 61, 63, 66, 76, 77, 79, 81, 82, 83, 84, 86, 87, 92, 94, 106, 112, 117, 122, — V — 125, 133, 135, 142, 145, 146, 147, 148, 152, 156, 158, 159, 162, 166, Vaccacio, 163. 167, 168, 172, 175, 176, 177, 181, Valle, 162, 170. 192, 193, 194, 195, 197, 199, 200, Vascula, 5, 203, 210, 212, 213, 217, 219, 220, Velleyanum, cf. Senatusconsultum 224, 225, 230, 231, 232, 233, 235, Velleyanum. 236, 239, 240, 242, 243. Venda, cf. Vendicio. Testamentarium, 241. Venda, cf. Vendicio. Testamentum, 3, 4, 5, 14, 17, 31, 40, Vendicio; Venda; Venditio; Venda, 20, 41, 45, 55, 129, 153, 160, 161, 162, 21, 22, 26, 68, 86, 99, 101, 105, 169, 171, 179, 180, 190, 238, 241. 112, 114, 126, 127, 166, 167, 169, Testator, 4. 170, 171, 172, 173, 174, 176, 179, Textor, 166. 188, 190, 195, 197, 199, 200, 201, Tolta, 220. 212, 213, 227, 228, 230, 242, 243. Tonna, 75. Venditio, cf. Vendicio. Torra, 187. Venditor, 101, 105, 170, 176, 199, 230. Torent, cf. Torrent. Venditrix, 86. Torren, cf. Torrent. Vendo, 20, 21, 22, 46, 49, 56, 61, 67, 68, Torrent; Torent, Arena, Torren, 1, 6, 84, 86, 99, 101, 105, 112, 115, 117, 9, 14, 15 33, 35, 51, 63, 72, 77, 85, 119, 126, 134, 136, 140, 144, 166, 101, 106, 113, 117, 125, 133, 156, 169, 170, 171, 172, 176, 179, 180, 166, 176, 177, 178, 189, 194, 199, 190, 195, 197, 199, 226, 227, 228, 220, 224, 235, 239, 242. 230, 242, 243. Tovalia, 7. Vestiarium, cf. Vestuarium. Trabis, 211. Vestis, 179. Tragina, 126. Vestitum, 23, 171. Transactio, 29. Vestuarium; Vestiarium, 39, 55. Trilea, cf. Trilia. Via, 1, 5, 6, 68, 166, 167, 192, 201, 239. Trilia; Trilea; Trilla, 239, 240. Viaticum, 41, 141. Trilla, cf. Trilia. Vicarius; Vicharius, 4, 31, 153, 171. Tumulus, 4, 5. Vicus, cf. Viccus. Tumulatus, 180. Viccus; Vicus, 16, 49, 211. Tutor, 179, 221, 236, 241. Vicharius, cf. Vicarius. Tutrix, 171, 236. Vigilia, 7. Vil·la, cf. Villa. 580 PERE PUIG - VICENÇ RUIZ - JOAN SOLER - ALAN CAPELLADES

Villa; Vil·la, 4, 8, 14, 16, 22, 23, 47, 49, Violarium, 25, 37, 38. 69, 70, 72, 74, 75, 76, 78, 79, 99, Virgo, 152. 118, 138, 151, 154, 158, 162, 166, Visitacio, 150. 170, 187, 189, 190, 192, 195, 196, Vitis, 229, 239. 202, 210, 211, 215, 225, 226, 227, Vitulus, 183. 228, 229, 237. Volta, 180. Vindemia, 11, 48, 69, 70. Vinea, 1, 2, 3, 5, 10, 55, 63, 94, 115, 122, 145, 148, 162, 189. — Y — Vinum, 6, 13, 18, 40, 50, 66, 94, 124, 128, 146, 167, 203, 220. Ypotheca, cf. Ius ypothece.