INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR
MODIFICACIÒ PUNTUAL DEL PGOU DE CAPELLADES DELIMITACIÓ D’UN SECTOR URBANITZABLE DESTINAT A USOS INDUSTRIALS
CAPELLADES (ANOIA)
Igualada, juliol de 2008 INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
Aclariment:
Aquest informe ambiental preliminar i el procés d’Avaluació Ambiental de la modificació puntual del PGOU del municipi de Capellades no substitueix la corresponent tramitació de l’expedient de llicència ambiental i/o avaluació d’impacte ambiental establert per la legislació sectorial.
1
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGOU DE CAPELLADES. DELIMITACIÓ D’UN SECTOR URBANITZABLE DESTINAT A USOS INDUSTRIALS.
1. JUSTIFICACIÓ I DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ...... 4 1.1. Justificació i objectius ...... 4 1.2. Definició dels objectius i criteris ambientals...... 5 1.2.1. Els Principis Ambientals ...... 5 1.2.1.1. Principis Ambientals Generals ...... 5 1.2.1.2. Principis Ambientals d'aplicació al Planejament Urbanístic ...... 6 1.2.1.3. Principis ambientals d’Ordenació urbanística ...... 7 1.2.1.4. Principis ambientals per al sòl no urbanitzables...... 9 1.2.1.5. Principis ambientals per al sòl urbà ...... 10
2. CONTEXT TERRITORIAL I AMBIENTAL del municipi de cAPELLADES ...... 12 2.1. Dades generals del municipi...... 12 2.2. Principals activitats econòmiques ...... 13
3. ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANS DE L’ÀMBIT ...... 15 3.1. Base geològica...... 15 3.2. Espais d’Interès Geològic...... 17 3.3. Hidrologia...... 17 3.4. Inundabilitat...... 18 3.5. Aqüífer Carme-Capellades ...... 19 3.6. Arbres monumentals ...... 20 3.7. Espais naturals de protecció especial...... 21 3.8. Perill bàsic d’incendi forestal...... 22 3.9. Perímetre de protecció prioritària per a la prevenció d’incendis forestals22 3.10. Associació de defensa forestal...... 23 3.11. Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa ...... 23
2
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
3.12. Contaminació atmosfèrica ...... 24 3.13. Altres consideracions ...... 24 3.14. Usos del sòl de l’àmbit d’estudi...... 25
4. JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA ADOPTADA I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT ...... 30 4.1. Motivacions de la proposta de modificació i Descripció de les alternatives considerades ...... 30 4.2. Identificació i valoració dels probables efectes significatius de l’ordenació proposada sobre el medi ambient...... 33
3
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
1. JUSTIFICACIÓ I DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS
1.1. JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS
La disposició transitòria sisena del text refós de la llei d’urbanisme estableix que són objecte d’avaluació ambiental les següents figures de planejament urbanístic: a) Els plans d’ordenació urbanística municipal i llurs revisions. b) Les modificacions del planejament urbanístic general que alterin la classificació o qualificació urbanística del sòl no urbanitzable si la classificació o qualificació urbanística resultant comporta un canvi en els usos d’aquest sòl. c) El planejament urbanístic derivat per a la implantació en sòl no urbanitzable de construccions destinades a les activitats de càmping, així com el planejament urbanístic derivat que es formuli per a la implantació en sòl no urbanitzable d’equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, d’instal·lacions i obres necessàries per a la prestació de serveis tècnics, d’estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària. d) Els plans parcials de delimitació. e) Els instruments de planejament o llurs modificacions que estableixin el marc per a autoritzar projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental d’acord amb el que estableix la legislació sectorial.
L’Article 106 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, estableix que si l’instrument de planejament està sotmès a avaluació ambiental, l’avanç de l’instrument de planejament haurà de contenir un informe ambiental preliminar per tal que l’òrgan ambiental pugui determinar l’amplitud, nivell de detall i grau d’especificació de l’informe de sostenibilitat ambiental.
4
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
Així doncs, l’objectiu d’aquest informe ambiental preliminar és donar compliment a llei d’urbanisme, sotmetent la modificació puntual del PGOU de Capellades al procediment d’avaluació ambiental.
1.2. DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS Aquest informe s’ha redactat seguint les directrius de l’article 70 del Reglament del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’urbanisme.
1.2.1. ELS PRINCIPIS AMBIENTALS Es poden considerar organitzats formant part d’una jerarquia simple amb la sostenibilitat com a principi que engloba tota la resta.
Sostenibilitat La idea de sostenibilitat pretén millorar els estàndards de vida humana dins les possibilitats de l'entorn, sense esgotar-ne els recursos de manera que les generacions futures no rebin un planeta exhaurit que no pugui suplir les seves necessitats i aspiracions. Queda implícita la idea que no hem heretat el món sinó que el manllevem dels nostres fills.
1.2.1.1. PRINCIPIS AMBIENTALS GENERALS Cautela. Cal tenir una actitud prudent, i, en cas de dubte, no emprendre aquelles accions de les quals no es coneixen les conseqüències. En cas de dubte, no. Cooperació / Participació. Fer possible la cooperació en el procés de totes les parts implicades esmorteint els conflictes socials i equilibrant les diferències d’interessos i d’expectatives que es generen entre els agents socioeconòmics. Incertesa. Tot allò ben vist per la societat actual pot esdevenir un problema ambiental en el futur. Els criteris ambientals evolucionen conjuntament amb la societat i per tant, els criteris que avui són correctes poden variar.
5
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
Integració. Incorporar la variable ambiental en tot desenvolupament, projecte, pla, programa, iniciativa econòmica... Internalització. Totes les activitats que interfereixen en el medi hauran d’assumir els costos ambientals, tan tangibles com intangibles, que se’n deriven. Paritat. No existeix cap element que formi part del medi ambient més important que un altre. Tots i cadascun tenen una funció i el dret a l'existència. Particularització. Cada lloc en el seu entorn i característiques necessitarà d'unes mesures específiques. Prevenció. És millor prevenir els danys que reparar els efectes de les accions ja consumades. Substuïbilitat. El capital natural és únic en si mateix i no pot ser substituït per capital humà.
1.2.1.2. PRINCIPIS AMBIENTALS D'APLICACIÓ AL PLANEJAMENT URBANÍSTIC Els principis ambientals d’aplicació al planejament urbanístic es desprenen dels principis ambientals amb la voluntat de concretar-los en el camp de l'ordenació urbanística i dins d'aquesta en l'ordenació del sòl no urbanitzable d'una banda i de l'altra del sòl urbà o urbanitzable.
Ecològic. Minimitzar el consum energètic i de materials i maximitzar l’intercanvi d’informació en tot ús implantat en el territori. Capacitat de càrrega / Petjada ecològica. No superar la capacitat d’un ecosistema de mantenir organismes satisfactòriament i alhora conservar la pròpia productivitat, adaptabilitat i capacitat de renovació. Irreversibilitat. Considerar el sòl com un recurs no renovable. Igualtat de tractament. Concedir el mateix nivell de detall normatiu i de zonificació i classificació en el sòl no urbanitzable com el sòl urbanitzable o urbà. Trencant així la idea de sòl no urbanitzable com la “resta” del territori. Compensació. Els espais lliures no urbanitzables i protegits tenen un important paper en contrarestar la pressió de l'entorn urbanitzat.
6
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
Holístic. Pensar el territori com a col·lage d'ecosistemes que interaccionen. Analitzar el conjunt del territori tenint en compte les possibles sinèrgies fugint dels reduccionismes. Funcionalitat. La dimensió i estructura dels espais lliures han de permetre la funcionalitat i viabilitat ecològica d'aquests espais. Factibilitat i eficiència. Crear els mecanismes de gestió per fer eficaç el pla, és a dir, que es portin a terme totes les mesures proposades. Socioeconòmic. Tenir en compte els aspectes socials i econòmics que es derivin de tota intervenció en el territori. Paisatge. La protecció del paisatge no només s’ha de fer per raons funcionals sinó també pel seu valor intrínsec. Visió a llarg termini. El planejament urbanístic és indisociable d’una visió a llarg termini més enllà dels quatre anys que dura una legislatura.
1.2.1.3. PRINCIPIS AMBIENTALS D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
SOSTENIBILITAT − Promoure la ciutat compacta i esponjada. − Evitar caure en utopies ultraconservadores.
ECOLÒGICS − Implantar un nou ús en zones on es necessiti un consum mínim tant d’energia com de matèria per tal de desenvolupar-lo. − Ordenar el territori tenint en compte que els ecosistemes poden ultrapassar els límits administratius. − Minimitzar el grau d'intervenció en els processos naturals (sediments, erosió, moviment espècies animals, successió ecològica, etc.) − Preservar els espais amb singularitats vegetals, faunístiques, arquitectòniques, històriques, agrícoles, paisatgístiques, geològiques... − Adequar els usos a la singularitat ecològica del territori. − Invertir l'actual procés de fragmentació i homogeneïtzació.
7
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
− Protegir els connectors ecològics. − Considerar els Hàbitats d’Interès comunitari com a zones a protegir dotant-los d’una estructura igual a una zona PEIN.
PAISATGÍSTICS − Protegir els corredors verds. − Minimitzar l'alteració de les característiques perceptives del paisatge (formes, textures, colors, etc.). − No considerar el paisatge com un bé fossilitzat, sinó com quelcom dinàmic, fruit de transformacions al llarg dels temps i en costant transformació. Cal que aquesta transformació sigui capaç de ser sensible al medi i no brusca o violenta. − Preservar i potenciar els valors paisatgístics del territori amb coherència morfogeogràfica i paisatgística.
VECTORS AMBIENTALS − Prevenir i minimitzar la contaminació acústica, atmosfèrica, del sòl i de les aigües superficials i subterrànies. − Evitar la sobreexplotació i degradació del sòl, de l’aigua i del litoral. − Minimitzar el consum d’energia i fomentar les energies renovables. − Tenir en compte els riscos ambientals directes i derivats.
SOCIALS I ECONÒMICS − Dissenyar ciutats amb models polifuncionals seguint la cultura urbanística mediterrània. Evitant segregacions socioeconòmiques i culturals i augmentant el sentiment d’identitat i de relacions socials. − Tenir en compte els efectes sobre la salut de les persones. − Cercar la satisfacció i millorar la qualitat de vida de les persones.
CULTURALS i EDUCATIUS − Fomentar la identitat, la sociabilitat i el patrimoni cultural.
8
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
− Preservar el patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic, considerant- lo un recurs no renovable.
1.2.1.4. PRINCIPIS AMBIENTALS PER AL SÒL NO URBANITZABLES
ECOLÒGICS − Protegir totes les zones de singularitat ecològica del territori. − Potenciar la connectivitat ecològica i paisatgística entre espais oberts. Creant una xarxa d’espais naturals i seminaturals integrant les zones protegides legalment. − Preservar les zones que acullin fauna d’especial interès. − Assegurar un corredor entre zones protegides PEIN i HIC encara que el límit municipal no pugui unir-los físicament.
PAISATGÍSTICS − Protegir tots les àrees d’especial valor paisatgístic en sòl no urbanitzable. − Integrar paisatgísticament tota edificació en sòl no urbanitzable.
D’AGRICULTURA I RAMADERIA − Preservar les zones agrícoles d’interès ecològic i paisatgístic. − Preservar les zones de pastures tradicionals i les vies pecuàries de transhumància. − Mantenir els components lineals i reticulars presents en els ecosistemes agraris per motius paisatgístics, ecològics i culturals: marges i vores, tanques arbrades, recs i sèquies, construccions de pedra seca, etc. − Respectar al màxim les zones on els potencials agrològics siguin més grans. Deixar d’utilitzar les terres més improductives sempre que no comporti desestabilitzacions econòmiques, socials o territorials.
9
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
1.2.1.5. PRINCIPIS AMBIENTALS PER AL SÒL URBÀ
ECOLOGIA URBANA − Orientar correctament els carrers i els edificis. − Tenir en compte les condicions climatològiques en l’ordenació urbana. − Afavorir que en el verd urbà s’utilitzin espècies autòctones. − Minimitzar els efectes barrera al moviment d'animals. − Minimitzar els microclimes produïts per la contaminació en l’ecosistema urbà. − Protegir espais verds urbans d’interès.
PAISATGÍSTICS − Crear bons espais de lleure accessibles i funcionals. − Crear una xarxa d’espais verds (parcs, jardins, places...) intentant que hi hagi una estructura contínua d’espais oberts creant corredors dins de l’entorn urbà. − Mantenir un paisatge urbà uniforme evitant les estructures agressives.
VECTORS AMBIENTALS − Dissenyar aprofitaments de les aigües pluvials. − Permeabilitzar el màxim els espais públics i privats. − Tenir en compte criteris de recollida selectiva de residus. − Disminuir les pèrdues de la xarxa de sanejament i d’abastament d’aigua potable. − Programar la cobertura de la xarxa de sanejament d’aigües residuals a les urbanitzacions i nuclis dispersos.
D'ORDENACIÓ − Evitar els creixements en baixa densitat. − Acostar els serveis bàsics al ciutadà disminuint les necessitats de mobilitat amb vehicles motoritzats. − Establir sòl urbà preferiblement relligant zones d’urbanització difusa.
10
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
− Reforçar la complementarietat ciutat-camp. − Prioritzar i facilitar la circulació de vianants enfront de la circulació rodada.
SOCIALS I ECONÒMICS − Crear o reinventar àrees emblemàtiques. − Potenciar les zones agràries com a espais oberts de recreació i de trobada.
11
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
2. CONTEXT TERRITORIAL I AMBIENTAL DEL MUNICIPI DE CAPELLADES
2.1. DADES GENERALS DEL MUNICIPI Capellades és un municipi de la comarca de l’Anoia situat sobre una terrassa travertínica que s’obre al marge dret del riu Anoia, just al lloc on el riu talla la Serralada Prelitoral i configura el Congost de Capellades.
L’extensió del terme és de 2,89 Km2 i es troba a 173 metres sobre el nivell del mar. Segons dades de 2005, el nombre d’habitants és de 5.302.
Entitats de població que Població inclou 2005
Capellades 5.302
Total 5.302
Capellades compta amb un important conjunt d’elements patrimonials historicoartístics i naturals. Cal destacar la Cinglera del Capelló, un espai d’interès natural que conté un important conjunt de jaciments arqueològics que pertanyen a diversos períodes cronoculturals de la història de l’home, entre els quals destaca el jaciment paleolític de l’Abric Romaní que correspon a una ocupació del Paleolític Mitjà per part d’homes neandertals, amb una antiguitat d’uns 56.000 anys. El fet de quedar les restes de fusta cobertes per una surgència d'aigua molt rica en carbonat de calci ha provocat la formació d'una crosta que n'ha permès la conservació cosa realment excepcional en tot el món. Aquestes restes permeten conèixer, per exemple, de quina manera tallaven un arbre les neandertals o com organitzaven la seva vida.
La mitjana de la temperatura anual és de 14-15 graus. Segons l’índex d’humitat de Thornthwaite, es tracta d’un clima sec subhumit.
12
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
2.2. PRINCIPALS ACTIVITATS ECONÒMIQUES Capellades compta amb un important sector industrial. El paper, l'electricitat, el tèxtil i les arts gràfiques constitueixen els sectors més destacables. El sector de serveis, bàsicament lligat al món comercial, també està ben representat. El sector agrícola, en canvi, té una presència realment baixa, a causa de la limitada extensió del seu terme municipal.
La població de Capellades ha representat, durant segles, el màxim exponent d'aquesta indústria a Catalunya. El Museu Molí Paperer de Capellades s'alimentà de l'aigua que brolla a la Bassa, un llac artificial que es situa al costat d'aquest edifici. L'aigua de la Bassa abastí durant molts anys els nombrosos molins paperers que es situen a la vila, després d'un llarg recorregut pel rec del Corronaire. Fa desenes de milers d'anys, l'abundància d'aigua serví perquè en la seva caiguda marge avall construís les cavernes anomenades capellons.
Terres Pastures Terrenys SAU Altres llaurades permanents forestal 1999 0 0 32 8 1989 13 0 78 14 1982 31 0 22 6 Font: Idescat. Cens agrari.
Establiments d’empreses i professionals per grans sectors d’activitat. Comerç Serveis llevat Professionals Any Indústria Construcció Total al detall comerç detall i artistes 2002 47 63 87 125 26 348 2001 50 64 84 127 31 356 2000 55 59 84 129 36 363 1999 55 72 87 125 41 380 1998 64 65 83 120 37 369 1997 65 81 97 129 34 406 1996 41 46 83 113 25 308 1995 43 55 90 125 34 347 1994 42 42 91 115 33 323 Font: Idescat.
13
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
Ocupats Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Total 2001 18 1.218 157 850 2.243 1996 8 1.128 81 664 1.881 1991 17 1.307 77 556 1.957 Font: Idescat.
El sector industrial és la principal base econòmica de Capellades, tot i que turísticament rep un nombre important de visitants al llarg de l’any, ja sigui procedent de les urbanitzacions de segona residencia dels municipis propers o un turisme cultural relacionat amb les visites al Museu Molí Paperer i del jaciment arqueològic Abric Romaní.
14
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
3. ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANS DE L’ÀMBIT
3.1. BASE GEOLÒGICA L’àmbit d’estudi s’ubica sobre una litologia de graves amb presència de sorres, llims i argiles. Representa els sediments més moderns: llera actual, plana d'inundació ordinària i terrassa més baixa, entre 0 i 2 metres per damunt del nivell del riu. En general aquests dipòsits s'organitzen en seqüències granodecreixents, amb graves a la base i sediments cada cop més fins cap al sostre. Equival lateralment a Qpa (plana al·luvial i deltaica actual) i a part de Qr (dipòsits de les lleres de les rieres actuals). Edat: Holocè recent.
Llegenda Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge Pissarres El sector es troba proper a pissarres i
Graves travertins amb les següents característiques.
Travert ins 15
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
GRAVES Epígraf del DMAH: Qt0-1 Altres litologies presents: sorres, llims i argiles Era: CENOZOIC Període: QUATERNARI Època: HOLOCÈ Descripció: Graves, sorres i lutites. Representa els sediments més moderns: llera actual, plana d'inundació ordinària i terrassa més baixa, entre 0 i 2 metres per damunt del nivell del riu. En general aquests dipòsits s'organitzen en seqüències granodecreixents, amb graves a la base i sediments cada cop més fins cap al sostre. Equival lateralment a Qpa (plana al·luvial i deltaica actual) i a part de Qr (dipòsits de les lleres de les rieres actuals). Edat: Holocè recent.
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
TRAVERTINS Epígraf del DMAH: Qtr Era: CENOZOIC Període: QUATERNARI Època: PLISTOCÈ Descripció: Travertins. Aquest epígraf agrupa les formacions travertíniques en general Són carbonats d'aigua dolça ben cimentats, amb una porositat molt elevada. S'atribueixen al Plistocè.A les rodalies de Capellades són terrasses travertíniques i assoleixen una potència de fins a 3 metres.A les rodalies de Sant Quintí de Mediona es troba penjat respecte del nivell actual de les fonts.A les rodalies del llac de Banyoles (full 295) Es localitzen diversos afloraments desconnectats de calcàries travertíniques: Travertí d'Estunes-Porqueres : Travertí pelític i gresós amb motlles de fulles i fragments de troncs. Es troba a 5-10 m per sobre del nivell actual del llac.Terrassa travertínica de Can Po: Calcàries travertíniques micrítiques massives amb ostràcodes. Es situen a una cota de 20 m respecte el nivell actual del llac. Tenen una potència inferior a 8 m. Fàcies lacustres amb aport detrític. Edat: Pleistocè Mig-Superior.
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
16
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
PISSARRES Epígraf del DMAH: ÇOrp Altres litologies presents: quarsites i calcàries Era: PALEOZOIC Període: CAMBROORDOVICIÀ Descripció: Pissarres i pissarres sorrenques amb intercalacions de bancs poc potents de quarsita i de roques carbonatades. Presenten importants canvis laterals de fàcies en quant a la distribució dels nivells quarsítics. Consitueix el tram superior de la sèrie metasedimentària de les Guilleries que aflora extensament al full 333 on s'observa una potència de 1000 m. Edat: Cambroordovicià.
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
3.2. ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC Dins de l’àmbit del sector no hi ha cap espai d’interès geològic ni cap geotop.
3.3. HIDROLOGIA El municipi és travessat pel riu Anoia, afluent del riu Llobregat pel marge dret (al terme municipal de Martorell). El naixement del riu Anoia, se situa als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i el s850 m d’altitud, a la línia divisòria que separa les conques del Llobregat i el Segre. Forma la seva conca de recepció dins la Depressió Central Catalana, però a l’abric de la Serralada Pre- litoral. Les poblacions més importants que troba el riu en el seu curs són Igualada, Capellades, Sant Sadurní d’Anoia i Martorell.
L’Anoia forma el pintoresc congost de Capellades aprofitant la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists paleozoics, que constitueixen els materials de la indicada Serralada Pre-litoral de Capellades. A través d’aquest congost l’Anoia talla la serralada indicada i s’obre pas, des de la conca d’Òdena, al Penedès.
17
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
A Capellades, l’Anoia té una conca de 540 Km2, des del punt de vista hidràulic el tram que discorre pel terme municipal de Capellades existeixen varies estructures especials com un assut i 3 ponts, podem destacar un pont de cinc ulls amb arcs de mig punt de l’antiga carretera d’accés a Capellades i dos ponts de la nova carretera C-15.
3.4. INUNDABILITAT Segons el PEF (Planificació de l’Espai Fluvial de les Conques del Baix Llobregat i Anoia), elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, la classificació de les zones inundables del riu Anoia, al seu pas per Capellades, per al períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys són els següents.
Font: PEF de les Conques del Baix Llobregat i Anoia (juny 2003).
18
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
Font: PEF de les Conques del Baix Llobregat i Anoia (juny 2003).
3.5. AQÜÍFER CARME-CAPELLADES La major part del municipi, inclòs el sector de l’estudi, es troba ubicat sobre l’aqüífer Carme-Capellades.
Les principals característiques de l’aqüífer Carme-Capellades, són: Tipus de flux Tipus de litologia Nom / localització Aqüífer consolidats amb Alternança de nivells Carme - Capellades (25 permeabilitat per calcaris i margo- hm³). fisuració i/o carstificació. argilosos.
19
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
Segons la base de dades del Departament de Medi Ambient, l’aqüífer Carme- Capellades està protegit i sobreexplotat.
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia ambiental del DMAH.
El Decret 328/1998, d’11 d’octubre, va establir les normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers catalans, entre ells el de Carme-Capellades, que fixava, entre d’altres coses, la obligatorietat que els titulars d’aprofitaments a constituir-se en comunitat d’usuaris. L’any 2003 es va signar un conveni de col·laboració per a l'elaboració del Pla d'ordenació per a la recuperació de l'aqüífer, fer segellaments de pous i fer un inventari d'aprofitaments.
3.6. ARBRES MONUMENTALS Dins del terme no es localitza cap arbre declarat monumental pel Departament de Medi Ambient i Habitatge.
20
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
3.7. ESPAIS NATURALS DE PROTECCIÓ ESPECIAL Dins del terme no es localitza cap Espai natural de protecció especial ni tampoc cap forest gestionada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Tot i que dins del terme municipal de Capellades hi trobem HIC com pinedes mediterrànies (Codi: 9540) i alzinars i carrascars (Codi: 9340), dins l’àmbit però no hi trobem Hàbitats d’Interès Comunitari.
També dins del municipi hi trobem el PEIN de les Valls de l’Anoia que no afecta a l’àmbit d’estudi però hi és proper. Aquest PEIN també forma part de la Xarxa Natura 2000 com a LIC (Lloc d’Interès Comunitari) i ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus).
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia ambiental del DMAH.
21
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
3.8. PERILL BÀSIC D’INCENDI FORESTAL El sector d’estudi s’ubica en una zona de risc baix d’incendi forestal, tot i que el municipi està considerat amb alt risc d’incendi.
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia ambiental del DMAH.
3.9. PERÍMETRE DE PROTECCIÓ PRIORITÀRIA PER A LA PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS La zona oest del municipi es troba inclosa dins del perímetre de protecció prioritària per a la protecció d’incendis forestals d’Ancosa-Montagut-Miralles- Queralt (identificador BT1). L’àmbit d’estudi però no es troba afectat per aquest perímetre.
22
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia ambiental del DMAH.
3.10. ASSOCIACIÓ DE DEFENSA FORESTAL El municipi disposa d’ADF. El número de l’agrupació és el 261 i el nom de l’Agrupació és Capellades.
3.11. MAPA DE LA PROTECCIÓ ENVERS LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA Segons el mapa de protecció contra la contaminació lluminosa de desembre de 2007, el sector es troba ubicat en Zona E2, Protecció alta.
Tot i així, tenint en compte que els mapes de protecció contra la contaminació lluminosa s’adaptaran a les modificacions del planejament i que les àrees adjacents ja estan classificades com a Zona E3, Protecció moderada, cal sol·licitar la modificació del mapa de capacitat acústica segons el nou ús d’aquest sòl. 23
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
Font: Elaboració pròpia a partir de la Cartografia ambiental del Departament de Medi
3.12. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA La cabina de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya de la Generalitat de Catalunya més propera es troba ubicada a Igualada.
3.13. ALTRES CONSIDERACIONS − No hi trobem activitats extractives ni abandonades ni actives en l’àmbit d’estudi. − No s’hi localitzen Estacions Depuradores d’Aigües Residuals de l’ACA. − No s’hi localitzen Gestors de residus industrials, ni gestors de dejeccions ramaderes, ni gestors de residus de la construcció ni gestors de residus municipals. − El municipi no és zona declarada vulnerable per contaminació de nitrats. − El municipi no es troba afectat pel Pla de Recuperació del Trencalòs.
24
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
− En el municipi no hi trobem cap zona d’actuació urgent dels terrenys afectats pels incendis forestals que no s’han regenerat naturalment. − Dins del municipi no es localitza cap Zona Humida delimitada inclosa en l’Inventari de zones humides de Catalunya del DMAH. − Tampoc es localitza cap Àrea de gestió cinegètica gestionada pel DMAH.
3.14. USOS DEL SÒL DE L’ÀMBIT D’ESTUDI
L’àmbit de la modificació puntual del PGOU s’ubica al nord-est de Capellades ocupant una superfície de 58.831 m2.
Font: Elaboració pròpia a partir de l’ortofotomapa 1:5.000 de l’ICC.
25
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
Segons la segona edició (200-2003) del mapa de Cobertes del sòl de Catalunya elaborat pel CREAF amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, els usos actuals són: conreus herbacis (no arrossars), boscos densos (no de ribera) i matollars.
Font: CREAF i Cartografia ambiental del DMAH.
Després del treball de camp, es pot concretar que els usos actuals són hortes de regadiu conjuntament amb plantacions d’arbres fruiters (noguers, cirerers, pomeres, ametllers, etc.) i zones de bardisses i matollars, segurament d’antics conreus abandonats.
26
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
Font: Elaboració pròpia a partir de treball de camp i de l’ortofotomapa 1:5.000 de l’ICC.
27
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
A continuació es poden observar algunes fotografies dels diferents usos de l’àmbit d’estudi.
Mosaic de conreus i bardisses. Plantacions de noguers.
Matollars del nord del sector. Vista general del sector oest.
28
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
Camps de conreu al sud-est del sector. Camps de conreu al sud-est del sector.
Camps de conreu a l’est del sector. Indústries properes ubicades al nord del sector
29
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
4. JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA ADOPTADA I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT
4.1. MOTIVACIONS DE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ I DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES
L’objecte de la modificació es concentra en variar la qualificació urbanística dels terrenys situats al nord-est de Capellades, limitant a l’oest i al sud-est amb sòl urbà i a l’est i al sud amb àrees de protecció estricta.
Font: Pla General d’Ordenació Urbanística de Capellades.
La qualificació actual d’aquests sòls és “Rústic protegit del valor agrícola”. Segons l’article 157 de la normativa urbanística del PGOU, és qualificat de “Rústic
30
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
protegit del valor agrícola” aquell sòl no urbanitzable que, pel seu destí agrícola o per la seva situació, cal que sigui preservat del procés d’incorporació d’àrees urbanes.
Observant el territori de Capellades i a través de la generació d’un model digital d’elevacions a través de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), les zones lliures de protecció estricta o àrees a conservar amb pendents suaus es concentren en l’àmbit d’estudi.
Font: Pla General d’Ordenació Urbanística de Capellades.
31
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
Així doncs, vistes les necessitats de creixement de sòl industrial del municipi, els criteris de selecció d’aquest espai han estat: − proximitat a àrees prèviament urbanitzades, − presència de pendents suaus, − preservació de les Àrees de Protecció Estricta ni Àrees d’Activitats a Conservar, − no ocupació ni alteració d’espais naturals d’interès, − no ocupació d’espais d’interès geològic, − mantenir lliure les zones inundables, − no ocupació ni alteració de cap zona humida delimitada inclosa en l’Inventari de zones humides de Catalunya del DMAH i − progressiu abandonament dels camps de conreu.
L’opció escollida compleix totes aquestes condicions.
32
INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials. Capellades.
4.2. IDENTIFICACIÓ I VALORACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA SOBRE EL MEDI AMBIENT.
Els impactes (positius i negatius) que es deriven d’aquesta modificació puntual del planejament vigent es valoren a continuació.
L’establiment de sòl industrial preferiblement relligant zones industrials prèvies és preferible aquesta ubicació a qualsevol altra aïllada i desconnexa ja que minimitza el consum d’energia per la seva proximitat a la indústria adjacent.
La impermeabilització del sòl acostuma a ser un dels impactes negatius associats a qualsevol nova urbanització.
També caldrà tenir en compte el consum d’aigua, d’energia i de residus així com la generació de residus (sòlids, líquids i gasosos), la contaminació atmosfèrica, sonora i lumínica de les corresponents activitats industrials. Els efectes però poden minimitzar-se a través de mesures correctores que s’establiran en la corresponent expedient d’autorització, llicència o comunicació ambiental.
Des del punt de vista paisatgístic, caldrà evitar estructures agressives per tal de mantenir un paisatge integrat en l’entorn natural més proper.
Cal també tenir en compte els nous riscos ambientals que es generaran, riscs geològics, d’incendi forestal i urbà, risc de vessaments al barranc o qualsevol altre tipus d’alteració del medi que caldrà gestionar adequadament a través de la corresponent autorització o llicència ambiental.
Gemma Serch i Quintana Ambientòloga Col·legiada núm. 381
33