Manolo Gómez , 1956 www.gomez-artista.blogspot.com

EXPOSICIONS INDIVIDUALS 1988 ...Galeria Sergio Sánchez – () 1989 ...Galeria Marta Sanromà – 1990 ...“Absència” Centre Cultural de la Caixa de (Barcelona) 1991 ...Temple Romà –Vic (Barcelona) Galeria Àmbit –Barcelona Galeria AB, - (Barcelona) 1993 ...Galeria Anna Benach –Barcelona 1996 ...Galeria Metropolitana de Barcelona 1997 ...Galeria Introit –Vic (Barcelona) 1998 ...Art Contemporani a la serra de Castelltallat 2000 ...”Els vels de claror” amb la col·laboració dels poemes de Víctor Sunyol Galeria Metropolitana de Barcelona 2010 ...”Sobre l’erm gris negre” acvic –Centre d’Arts Contemporànies de Vic 2012 ...Recerca de Territoris –Centre Cultural “La Casa Elizalde” de Barcelona 2014 ...Des de la proximitat, les emocions com a matèria -Museu de l’Art de la Pell de Vic (Barcelona)

EXPOSICIONS COL·LECTIVES 1984 ...”trànsit” –Vic (Barcelona) 1985 ...Mostra d’Art Contemporani d’ –Vic (Barcelona) Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes tècnics de Vic 1986 ...Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes tècnics de Vic 1987 ...Col·laboració a la revista d’art i poesia de Joan Josep Tarrats: “Negre + Ametista” Galeria AB de Granollers (Barcelona) Mostra d’Art Contemporani “per exemple” –Museu de (Bcn) 1988 ...Exposició d’escultures “Bronze12” itinerant : Barcelona, Tàrrega, Vic i Galeria del M. I. Govern Andorrà 1990 ...(Osona Art 5) Galeria Susany –Vic (Barcelona) 1992 ...”10 de petit format” Galeria Anna Benach –Barcelona 1995 ...”10 anys de Galeria” Galeria Àmbit –Barcelona 1997 ...SUITE BARCELONA Galeria ACC –Weimar (Alemanya) THAMBOS 2 itinerant : Col·legi d’Arquitectes de Vic, Museu d’Història de la ciutat de , Sala Muncunill Terrassa

1998 ...THAMBOS 2 Sala Memorial Vicenç Ros – (Barcelona) Centre Cultural Montehermoso Kulturunea –Victòria THE SAVING ANGEL Galeria ACC –Weimar (Alemanya) METROPOLITANA. TRES ANYS Galeria Metropolitana –Barcelona 2003 ...Poesia de Pons Ponç. Josep M. Cols realitza una intervenció Musical, Montse Vellvehí i llegeix els poemes, Manolo Gómez hi aporta una il·lustració plàstica –Centre Cultural Fundació “La Caixa” –Vic (Bcn) 2005 ...Casula. Laboratori d’Arts Contemporànies per a la Litúrgia -L’Albergueria de Vic (Barcelona)

FIRES D’ART 1989 ...Art Jontion Internacional. Galeria Sergio Sánchez –Niza (França) BIAF 89 Galeria Sergio Sánchez –Barcelona INTERARTE Galeria Sergio Sánchez – 1990 ...10 : e Kontässan. Stockolm Art Fair Silentuna. Galeria Sergio Sánchez –Estocolm 1996 ...New Art Barcelona. Galeria Metropolitana de Barcelona 1997 ...ARCO. Galeria Metropolitana de Barcelona 1998 ...ARCO. Galeria Metropolitana de Barcelona

PREMIS I COL·LECCIONS 1982 ...1er. premi “Saló de Tardor d’aquarel·la d’Osona” –Vic (Barcelona) 1991 ...”Col·lecció Testimoni”. Caixa de Pensions –Barcelona 2000 ...”Col·lecció “Fundació Soriguer” -

DES DE LA PROXIMITAT Les emocions com a matèria. Manolo Gómez

Manolo Gómez, des dels anys vuitanta, treballa immers en la intimitat del fet pictòric. Ha fet i desfet un llenguatge pictòric intuïtiu, reinventant-se ’l a cada nou pas. Prova d’això és el treball d’aquests darrers tres anys, període en què fa mutació de l’especificitat pictòrica per abordar-hi altres maneres, altres possibilitats d’eixamplar les seves eines expressives. Percebre les emocions com a matèria ha estat la clau per desenvolupar una obra a manera d’extenses cartografies subjectives que mapegen en el dia a dia de l’ordinari i el quotidià a fi de desvelar-hi la visió d’allò extraordinari. Cartografies de l’intangible que consisteixen a enfocar, a copsar el món des dels detalls, des de la proximitat. Una manera fragmentada i no lineal ni contínua d’aprehendre el món. Al cap i a la fi, cartografies emocionals formades per juxtaposició, com una forma de comprendre, d’ordenar i desconstruir, de situar-se i d’orientar-se en la complexitat canviant dels senders del quotidià.

La repetició d’un gest. El plec i allò implícit. Quan el full de paper deixa de ser pura superfície pictòrica i esdevé matèria, cos a tractar, a doblegar, a plegar, aquest cos conté les traces de la mà que taca, que retalla, que doblega, que enganxa...Conté l’encadenament de petits gestos que ens parlen de capes d’implícits, de substrats i de complexitat, I ens obliga a llegir més enllà de la mera superfície. Com qui diu, també ens obliga a llegir el sota, el dins, el darrere, al costat...dels plecs i de les capes. Aquest és el gest repetit que Manolo Gómez imprimeix en les seves darreres obres: doblegar, plegar i replegar el full de paper. Papers tractats, amb vernís, tinta o pintura, amb fum, amb grafit o impresos amb tinta d’injecció. Hi articula la vibració del color, de la línia, amb textures i retalls de fotografies impreses. Una multiplicitat de fragments plegats o doblegats que l’artista compon configurant tot un món de cartografies, mapes o quaderns. En definitiva sensorials d’un enorme poder de suggestió.

Dels grans formats als quaderns. L’escala significa. La qüestió de l’escala no és supèrflua, cada obra de Manolo Gómez determina una manera de ser i de fer-se present, comporta una determinada dimensió. Des del gran vermell de dos-cents quaranta fragments plegats, fins al quadern per a Fermina de múltiples capes superposades, les dimensions de les obres varien, i també en varia la seva voluntat expressiva. En totes elles la construcció es basa en la suma de fragments, però, mentre la contundència de les obres de grans dimensions recau a despullar-ne l’aparença i treballar des d’un mateix registre, l’ interès de les obres de dimensions més reduïdes resideix a fer evident la diversitat de les parts i la complexitat dels detalls. La presència diàfana i contundent, més física, de les obres de grans dimensions dialoga amb la formalització més íntima de les obres de dimensions més reduïdes i amb múltiples capes a desvelar. fragment: Un lloc comú. Intervenció de Jordi Canudes. Desembre 2013