tionality wassuggested,whichlaterconfirmed (2001-2005). by thelastarchaeological interventions the churches ofSant Pere de Terrassa, func- wasrejected andafunerary celebratedon1991,thistheory the Ègara Cathedral duringthefirst25 years ofthetwentieth century. During thefirstsymposium about has beendiscussedsincearchaeologist andhistorianJosep Puig iCadafalchrestored of itasabaptistery and has been dated as being built around the beginning of the sixth century. However, its functionality va corroborar amblesdarreres arqueològiques (2001-2005). intervencions celebrat l’any 1991,aquestatesiva serrebutjada iesva plantejar unafuncionalitatfunerària,fetquees d’Ègara delsegleXX.Durant elprimerquart elISimposi sobre lesEsglésiesdeSant Pere de Terrassa, des quel’arqueòleg ihistoriadorJosep Puig iCadafalchelva restaurar comabaptisteridelacatedral amb una datació al voltant de principis del segle VI. Malgrat tot, la seva funcionalitat ha estat discutida vacions arqueològiques aSant P Francesc Tuset Universitat iBertrán. deBarcelona. Equip director delesexca- M. Gemma Garcia i Llinares. ICAC; Antonio Moro i García. Museu de Terrassa; Abstract: Paraules clau: Resum: Recepció iacceptació:setembre de2015 Keywords: Ambrós. Ambrós, cripta. serva l’absisserva i el baptisteri–;l’església originaldelsegle VI deSant Miquel; l’edifici l’any 1112 i aixecada sobre les restes de l’antiga catedral episcopal, de la qual con- amb l’absis deltransseptesegle ipart VI–; l’església deSanta Maria –consagrada tigues: l’església deSant Pere –edifici romànic delsseglesXII-XIII,actualparròquia, Homs. delesestructures an- El part conjuntestà formatperedificisqueconserven al torrent deSanta Maria. S’hiaccedeixperlabandaoest,l’actual plaçadelRector al nord, ieldelaRectoria, alsud.Al’est, elmurdetancamentdelrecinte quedóna Maria al’est ielde Vallparadís al’oest. Actualment formenelparc urbàde Vallparadís. l’extrem suddela terrassaconfiguradaperlaconfluènciadedostorrents, elde Santa visigoda. El conjunt es troba a la ciutat de Terrassa, a l’antic poble de Sant Pere, just a principals monumentsperentendre laconfiguració religiosa dela Hispània d’època es deSant Pere sónconsiderades,després delsdarrers treballs arqueològics, undels del’estructura original.LesEsglési- part es mantépràcticamentdempeusiconserva seu d’Ègara. Dels tres templesprincipalsqueelformaven, aquestésl’únic edificique glésies deSant Pere de Terrassa, hereu delconjuntepiscopalqueconfigurava l’antiga L’EDIFICI FUNERARI DE SANT MIQUEL El recinte delesesglésies estàdelimitatpelscarrers deJosep RigoliFornaguera, L’església deSant Miquel del’actual formapart conjuntmonumentaldelesEs- L’actual edificide Sant laseva enplantaialçat, originalitatconstructiva Miquel conserva The current Sant originalityinplanandelevation itsstructural Miquel buildingstillpreserves

Ègara, Sant Miquel, Carolingian, bishopric,episcopal,Arnella, Sant Jordi Celoni,crypt, Ègara, Sant Miquel, bisbat,episcopal,Arnella,,cripta,Carolingi, Jordi ere de Terrassa, Seu d’Ègara. 75 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) L’edifici funerari de Sant Miquel Vista aèria de la aèria Vista Sant terrassa de de - amb la ubi Pere cació del conjunt monumental de les esglésies de Sant de Terrassa. Pere es situa Al centre l'església de Sant Font: Miquel. Ajuntament de Servei Terrassa, de Documentació Geogràfica . Molt probablement seria probablement . Molt 1 . 2 Aquestes noves edificacions es varen aixecar sobre les restes d’unes primeres cons- primeres d’unes restes les sobre aixecar varen es edificacions noves Aquestes Com sabem, pocs anys abans de l’any 465 el bisbe de Nundinari va va Nundinari Barcelona bisbe de el 465 l’any de abans anys sabem, pocs Com truccions de caràcter religiós i funerari que es varen substituir, transformar i adequar substituir, i funerari que es varen truccions de caràcter religiós aquest el moment en què el complex episcopal egarenc es va concebre amb la confi- concebre es va episcopal egarenc aquest el moment en què el complex - resi plaça central i una zona esglésies entorn d’una de les tres guració que coneixem campanyes de les diverses resultats al sud de la catedral. Els dencial i administrativa fases constructives del complex, les diferents han permès resseguir arqueològiques residencial entorn de la zona V, segona meitat del segle cap a la iniciar, que es varen funerari el doble corredor Miquel i Sant de amb l’edifici continuant i la catedral, acabar amb l’església es van pel seu costat oest. Les obres de tancament del recinte VI el segle ja avançat Pere, de Sant parroquial de l’antiga rectoria que actualment fa les funcions d’acollida dels visitants i casa del dels visitants que actualment fa les funcions d’acollida rectoria de l’antiga al hortes,antigues les obert,espai ara l’entrada situa se on rector; central pati un i es pot accedir a tots els espais i edificis esmentats. i des d’on recinte context històric del conjunt 1. El mort, seva la i A Ireneu. bisbe el capdavant al posar-hi va i d’Ègara diòcesi la crear tot, Malgrat substituir a Barcelona. el va segons el seu testament, el bisbe egarenc i va el seu rebuig provocar va fets per part del papa Hilari d’aquests el coneixement seu d’Ègara tornés a la seva que el bisbe Ireneu ordenar

M. Gemma Garcia i Llinares; Antonio Moro i García; Francesc Tuset i Bertrán

76 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) 2005) hanpermès distingirunaconfiguració d’edificis religiosos iespais residencials arqueològiques desenvolupades pelPla Director delesEsglésiesSant Pere (1995- nou complexd’edificis queconfigurarienlaseu episcopal d’Ègara d’unque seriaelmomentenquè elbisbeiniciarialatransformacióiconstrucció bres funeràries.Amblatornada delbisbeIreneu de Barcelona, l’any 466,pensem unnoubaptisteri isesuprimirienlescam- oest, alspeusdelacatedral, es construiria suprimit il’església s’allargaria capal’est, unnouabsis.Al’extrem iesconstruiria a bisbe d’Ègara, es realitzaren obres significatives. Probablement, el baptisteri seria jans segle V, pensemqueenunprimermoment,ambladesignació d’Ireneu com la dificultatdeconcretar jaexistentsaleshores, elscanvisenlesconstruccions amit- cristià existentaleshores aÈgara, corresponent al’última fasepreepiscopal. Malgrat pòsits desubministramentd’aigua peralacerimòniadelbateig. i, substituint l’anterior baptisteri, una piscina central entre columnes i amb dos di- defossesfuneràriesenopussigninumdistribuïdesdinsl’esglésiabatuda ilescobertes visible al’exterior del’església deSanta Maria), sobre l’anterior pavimentdeterra reformes iampliacionsentre lesqualsdestaquemelpavimentdemosaic(actualment diverses arqueològiques hanpermèsdetectarenaquestaconstrucció intervencions Molt darrere probablement, unprimerbaptisteriesconstruiria l’absis. Lesdarreres funeràries alslaterals(façanesnord enunafaseposterior). isud,aquestaconstruïda d’aquest templepresenten unaplantarectangular, ambunabsisal’est iduescapelles es ambenterramentsdetegulae,disposadesadoble vessant. Lesrestes conservades –domus ecclesiae–alaquals’adossarien, alsudial’oest, diverses cambres funeràri- edificació d’època romana –una domus–va possibilitar elseuúscomaedifici religiós copals, tenenunaprimerafasedatadacapamitjansdelsegleIV. Lapresència d’una al nouúsepiscopal.Aquestes restes, preepis queidentifiquemcomaconstruccions - Conjunt Monumental delesEsglésiesSant Pere de Terrassa. Fotografia: Museu de Terrassa / Badia-Casanova Entenem queelnouestatusepiscopalva propiciar la transformaciódelconjunt 3 . Lescampanyes 77 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) L’edifici funerari de Sant Miquel Planta general de les estructures de les fases episcopals i preepiscopals localitzades a l’antiga Seu d’Ègara. d’Ègara. Seu localitzades a l’antiga de les fases episcopals i preepiscopals general de les estructures Planta Llinares. Garcia Terrassa/M.Gemma de Museu Font:

M. Gemma Garcia i Llinares; Antonio Moro i García; Francesc Tuset i Bertrán

78 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) romànica deSanta Maria l’absis conserva ielbaptisteriepiscopals– connectats entre si.Entre aquestsàmbitsdestacarienlacatedral–l’actual església el temadelcelibatva serunpuntimportant altres temesqueestractaren idelsqualsnoenshaarribatcapreferència, sabemque de dotze bisbes, presidit pelbisbeEusebi, metropolità de Tarraco (). Entre 615 esva celebrar aÈgara unconciliprovincial delatarraconenseambl’assistència tots proclamats santsposteriorment. També sabemqueeldia13degenerl’any era germàdelsbisbesJust d’Urgell, Elpidi d’Osca iJustinià de València, escriptors i menciona enlaseva obraDe virisilustribus,queprovenia d’una famíliail·lustre ique va signarles actesdel516i527).Sabem pelbisbeSant Isidor deSevilla, queel de Toledo, l’any 693.Entre elsbisbesconegutscaldestacarelbisbeNebridi (que tància éselbisbeJoan, queesva ferrepresentar pelprevere Samuel enelXVIconcili sència en els concilis generals de Toledo. L’últim bisbe egarenc del qual tenim cons- vés del’assistència d’aquests alsdiversos concilisprovincials i,sobretot, laseva pre- caixa detègulesdisposadesadoblevessant. basílica, jaqueelseuaixecament va afectardiverses tombes,defossasimple,amb sobreva del’àmbit construir part delcementiripreepiscopal existentalnord dela aixecades denova planta.En elcasdel’església deSant Miquel constatemquees mateixa residència delbisbe.Lestres principals,elstemples,van ser construccions seu transsepteepiscopals–;l’església funerària–actualesglésiadeSant Miquel–, ila roquial –l’actual esglésiaromànica deSant Pere tambél’absis del ipart conserva un monjo per tocar les campanes, malgrat que el bisbe observa “lapobressor de dites un monjoper tocar lescampanes,malgrat queelbisbeobserva Coloma deBarcelona mantéalesesglésiesdeSant Pere unsacerdot perfermissai la nova esglésiadelavila Terrassa, l’església delSant Esperit.Malgrat això, elbisbe 2.1. Joan Arnella i l’intent derecuperar l’esplendor del’antiga seud’Ègara, segleXVII. 2. intervencions arquitectòniques iarqueològiques aSant Miquel com l’edifici de Sant Miquel, restarien dempeusfinsa l’actualitat. Maria iSant Pere. Només delstemplesantics–absisibaptisteri–,així algunesparts adquirir unanova delesesglésies romàniques de fisonomiaamblaconstrucció Santa entrebanc violent. No serà fins alperíode romànic, al segleXI, quan el conjunt va en elconjuntisíqueesconstataunacontinuïtatl’activitat religiosa sensecap i elsprimersanyssotal’administració franca,nos’ha detectatcap canviestructural arqueològics permeten corroborar que en aquests anys, sota els dominis musulmà resta adscritaaladiòcesideBarcelona, ipassaaserunasimple parròquia. Els treballs constata quel’any 810,jasotaeldominifranc,ladiòcesid’Ègara noesrestaura i Documentalment sabem de l’existència del bisbat d’Ègara i dels seus bisbes a tra- L’any 1601esprodueix latransferència delaparròquia deSant Pere enfavor de Desconeixem quina va serlaseva afecciósotaeldomini musulmà. Només es 5 . 4 ; l’església par- 79 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) L’edifici funerari de Sant Miquel . Primerament va començar els treballs de restauració de de restauració començar els treballs va . Primerament 6 , tenien per objecte regularitzar les pavimentacions de les estances superiors que les pavimentacions de les , tenien per objecte regularitzar 7 De gran incidència estructural va ser l’obra de reforma de la casa del diaca, ja que de de reforma gran incidència estructural ser l’obra De va Però l’estat general de conservació de l’església de Sant Miquel ja feia temps que ja feia temps que Miquel general de conservació de Sant l’estat de l’església Però Reconstrucció virtual de l'antiga Seu d'Ègara al segle VI. Dual 3DMultimedia segons informació arqueològica 3DMultimedia VI. Dual al segle d'Ègara virtualReconstrucció Seu de l'antiga esglésies”. Tots dos viuran a les cases de la vicaria o casa del diaca que es trobaven entre entre trobaven del diaca que es de la vicaria o casa viuran a les cases dos Tots esglésies”. nomenat vi- Arnella serà Joan Mossèn Miquel. de Sant i l’església Pere de Sant l’absis i emprèn de posada en ordre una tasca llavors i inicia Pere esglésies de Sant cari de les l’antiga la intenció de donar vida i recuperar necessàries “amb totes aquelles obres esplendor de les esglésies” l’església romànica de Santa Maria l’any 1611 i, anys després, realitzaria les obres les obres realitzaria i, anys després, 1611 l’any Maria de Santa romànica l’església amb les va prosseguir cop finalitzades, diaca (1616-17). Un de la casa del d’ampliació (1618). Miquel de Sant de l’església de restauració obres Aquestes depen- sense un ús específic. llavors Miquel, de Sant l’església afectar força va l’absis i fins a i es prolongaven Pere de Sant l’absis construïdesdències estaven sobre Ramon d’obres portats a terme pel mestre treballs, Aquests Miquel. de Sant cos nord Soris eren sobre la teulada de l’església de Sant Miquel, i aixecar-ne així unes altres just al així unes altres i aixecar-ne Miquel, de Sant la teulada de l’església sobre eren l’església, sense entorpir la il·luminació al temple. de la lluerna de de les finestres nivell –l’obra Miquel de Sant del costat nord grassa” la “volta comportar va rebaixar això Tot –plec de llibre–. de cap” de “rajola original–, substituint-la per una altra disposada important, com així es documenta el 3 de a terme una restauració dur demanava - informacióde re en scrits de la necesiat tenia quant rabuda de 1617: “Per desembre lo perill en per edificada Pera St. de Parroquia en dita Miquel St. capella de la pararse de les quals coses de dita Parrochia de la obra de la pobresa y també de caurar que stava tenir consta clarament ministrals, de les disposicions dels testimonis per part de dits obres

M. Gemma Garcia i Llinares; Antonio Moro i García; Francesc Tuset i Bertrán

80 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) tava l’ara demarbre iestraslladaren al’altar deSant Pere retirar lesrelíquies (27d’abril de1618)quehihaviaenelpeupedrasusten- el coscentral.Aixímateix,esva decidiranul·larlacriptadeSant Celoniise’n van original va sersubstituïdaperunaaltrade tipologiamoderna. perquè va mésruïnós presentaria serrefeta unestatdeconservació ilaseva porta per voltes de“rajola decap”. Probablement, lafaçanasuddel’església serialaque taven afectades perlesobres dereforma delacasadeldiaca,iqueforen substituïdes petits. També esveieren afectades les“voltes grassa” delscossosoestisud,quenoes- façana sudqueesva tornaraaixecar pelquerespecta alseufolre exteriordecarreus de l’església. Les obres es realitzaren al llarg de l’any 1618 i afectaren, sobretot, la casa deldiaca,aquestesesperllonguessinacausadel’estat general deconservació paraments del’edifici. No és d’estranyar queuna vegada finalitzadeslesobres dela balls específicsdela restauració, síqueensésforça evidentlaseva lectura actualdels sobra ditaobra algunsensal...” isglesia parrochial de St. Pera era necessari haver de imposar y pendrer y encarregar-se dita Isglesia necesitat de obras y reparo les quals per pobresa y necessitat de la obra de dita veu popular parlés de l’existència d’una altra església, més antiga i similar a la que 2.2. Lesprimeres excavacions arqueològiques documentades:F. Torres iAmat. interior del’església. Celoni va sertapiatmitjançantunnoupavimentderajolesqueva aixecar elnivell Per aunabonail·luminacióinteriordel’església unalluernasobre esva construir El tancamentdelacriptaicreença fantasiosaeneltempsva perpetuarquela 8 . Malgrat quemossèn Arnellanova descriure elstre- 9 . L’accés alacriptadeSant Terrassa Fons: Arxiu Tobella de dibuix deJosep Salla. Quimet Ventallód'un terme. Fotografia de la vicaria»enprimer cases anomenades«de ració de1895,iles abans delarestau- Església deSant Pere 81 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) L’edifici funerari de Sant Miquel . Però, . Però, , que va , que va 11 10 L’anomenada «casa del campa- L’anomenada - ner» abans del seu enderroca 1895. ment l’any de la Di- SPA Estroch, Fotografia: putació de Barcelona. sobretot, la urgència la sobretot, de Sant de l’església en se centrava Miquel de tota la la reparació coberta, del cos central de els rejuntats aixecat, els sobretot, i, voltes les finestrals que no impe- d’aigua dien l’entrada no va de la pluja. Però l’any 1895 que ser fins a - i de l’ender restauració que enllet- d’allò roc gia el conjunt” El desembre de 1861 el rector de Sant Pere va notificar al bisbat de Barcelona Barcelona bisbat de notificar al va Pere de Sant de 1861 el rector desembre El existia a sobre, sota l’església de Sant Miquel. Per aquest motiu, l’any 1818, l’ardiaca l’ardiaca 1818, aquest motiu, l’any Per Miquel. de Sant l’església sota existia a sobre, em- va Sagrera, seu nebot Joaquim econòmic del i Amat, amb l’ajut Torres Fèlix localitzar la de amb l’objecte de l’església a l’interior d’excavació els treballs prendre poder ser infructuosos, es va de seguida però varen resultats construcció antiga. Els cripta d’una sinó que es tractava que aquesta altra església no existia, veure ser novament oberta al culte. No tenim constància concreta dels treballs realitzats realitzats dels treballs tenim constància concreta oberta al culte. No ser novament permès ha recent la tasca Però cripta. la de localització que la més l’església dins a aquest primer columnes, correspondria les entre central, l’espai deduir que el punt el paviment i Amat fos qui retallés Torres que corroborar no poder sondeig. Malgrat - sondejos en la capa de calç prepa diversos els que ell realitzés original, és possible al conduir paviment de rajoles el va del parcial L’aixecament ratòria del paviment. cegat de la cripta. 1895-1896 de restauració treballs 2.3. Els de les esglésies. urgents per al manteniment la necessitat de dur a terme unes obres - el correspo presentar i Lozano va Villar del Paula de diocesà Francisco L’arquitecte del conjunt i arquitectònic històric el gran valor nent informe en el qual destacava de la i uns pressupostos de plànols, fer un estudi detingut del lloc, un aixecament “de

M. Gemma Garcia i Llinares; Antonio Moro i García; Francesc Tuset i Bertrán

82 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) queològica al’interior deltemple,al’espai centralentre columnes,amblaintencióde 2.4. Josep Puig i Cadafalch i el baptisteri de Sant Miquel. Les obres de restauració 1929-1931 vencions, van serenderrocats. del’anticque formaven part conjuntepiscopald’Ègara ique,ensuccessives inter- esglésies, netejant-lesdetotsaquellsedificisielementsquellavors noesconsiderava i Sant Miquel, suposaven el primer pas en la priorització d’individualitzar les tres una visióunitàriadelconjunt,inonomésd’aquestes duesesglésies,ladesantPere sobre lateuladadeSant Miquel. Ladesapariciód’aquestes estructures quedonaven del diaca.Aquestes, comjas’ha descrit enelpuntanterior, arribaven finsasituar-se l’enderrocamentcomportar delesedificacionsconegudescomlavicariaocasa , elretaule muralil’ara demarbre. amagadessobretotes van descobrirelementsiparts al’absis comelpavimentde del templecomal’exterior. Els resultats van serespectaculars,jaque,entre d’altres, Terrassa. Els treballs secentraren al’església parroquial deSant Pere, tantal’interior de l’anterior arquitecte diocesà, i Lluís Muncunill, llavors arquitecte municipalde les obres programades varen començar. Els arquitectes foren Francisco del Villar, fill Al juliolde1906,Josep Puig iCadafalchva ar- realitzar unaprimeraintervenció Les tasquesal’exterior del’edifici, iqueafectaven l’església de Sant Miquel, van ció deBarcelona Fotografia: delaSPA Arxiu delaDiputa- na baptismal.Anys1920-1931. rant lesobres delapisci- deconstrucció Interior del'esglesiaSant Miquel du- tecte Jeroni , iel amb elseudirector, l’arqui- deMonuments,Conservació tisteri (13). del fonsdelapiscinabap- ell confirmésqueestractava de calçva sersuficientperquè d’un demorter fonsgruixut teri episcopal(12).Latroballa de Sant Miquel eraunbaptis- i corroborar aixíquel’església localitzar lapiscinabaptismal El Servei de Catalogació i 83 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) L’edifici funerari de Sant Miquel . L’aixecament de la teulada del braç sud central sud braç del teulada la de L’aixecament . 15 Malgrat que l’objectiu de l’actuació de l’arquitecte Jordi Ambrós s’havia de cen- s’havia Ambrós Jordi de l’arquitecte de l’actuació que l’objectiu Malgrat - de res amb el programa prosseguir 1917, van l’any i Cadafalch, Puig mateix Josep havia Villar del de Paula Francisco que l’arquitecte adequació del conjunt tauració i i les Pere de Sant parroquial a l’església amb les obres iniciat i que s’havia redactat i Miquel de les construccions adossades a Sant L’enderroc Miquel. teulades de Sant de canònica cementiri, i les estances de l’antiga i panteons del nínxols Maria, Santa de el rebaix i sobretot Maria, de Santa de l’església de migdia Agustí, a l’entorn Sant de construccions restes de descobriment el permetre van metre, d’un poc més terres, - seu episco i, per tant, adscrites a l’antiga visigòtica amb l’època que es relacionaren terres de rebaix aquest Miquel, Sant de l’entorn a treballs als feia que Pel d’Ègara. pal exterior pavimentada i que circumdava galeria el descobriment d’una propiciar va a que corresponia considerar i Cadafalch va i que Puig Miquel de Sant l’església sepultures res de les diverses va esmentar No una galeria porxada del mateix edifici. est i nord localitzades a l’extrem especialment les excavar, localitzar i va que hi va en alguns plànols de les excavacions. dibuixades parcialment que sí que apareixen originals de l’absis, ser destacable, a més a més, el descobriment de les pintures Va detectar en una primera visita a les esglésies a la dècada dels anys vuitanta que ja va que juntament tal entusiasme propiciar va cúmul de troballes del segle XIX. Aquest Puig Josep fos el baptisteri de la catedral d’Ègara, que l’església amb el convenciment intentant embuts “sense Miquel Sant de la reconstrucció projectar i Cadafalch va cronològicament creia baptisteris que que havia vist en altres l’ambient reconstruir per- el paviment de rajoles existent, cosa que va extreure Així, es va (14). propers” es va sobrealçat, presbiteri, . El signinum opus descobrir el paviment original d’ metre construir hi va les columnes una i entre el cos central separar amb un cancell. Sota sense cap fonament històric i molt piscina de planta octogonal de grans dimensions, A més a més, de calç”. que ho indiqués més que el “paviment menys sense cap resta portar de la cripta el va oberturapermetia visualitzar l’absis que d’una l’existència amb el possible màrtira deduir-ne una funció ritual de devoció ubicat en el lòbul i el mobiliari d’alabastre amb gelosies van ser tancades Les finestres sud de l’absis. de l’època; original i Cadafalch considerava que Puig l’ambient interior recreava olis antics. Naturalment, les llànties dels il·luminació que imitava la nova sobretot l’interior moderna que il·luminava suprimir la llanterna central d’època també es va de l’església. (1980) Miquel a les teulades de Sant Ambrós de Jordi 2.5. Intervenció església, cobertesles de l’esmentada de reparació de obres les en exclusivament trar considerar important va observarAmbrós i estudiar les possibles transformacions de etapes construc- les cobertes història per tal de clarificar les diferents al llarg de la seva l’edificació en sobreposades tives

M. Gemma Garcia i Llinares; Antonio Moro i García; Francesc Tuset i Bertrán

84 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) tenir continuïtat l’any següent legs A.Moro iA.Rigoportaren ladirecció tècnicadelaprimeracampanya, queva gar els primers treballs d’investigació arqueològica dins l’actual recinte. Els arqueò- del ConjuntMonumental delesEsglésiesSant Pere”, l’any 1995,esvaren enge- 2.6. Pla Director peralDesenvolupament delesEsglésies deSant Pere, 1998-2008 Pastor, Eduard Sierra; Riu i Albert pel director del Museu de Terrassa, Domènec Arquitectònic de la , format per Antoni Navarro, Alfred de lesEsglésiesSant Pere de Terrassa” perunequiptècnicdelServei dePatrimoni a totelrecinte. L’any 1998esva redactar el“Pla director delconjunt monumental tats possibilitaren lanecessitatdecontinuarambrecerca arqueològica enextensió roborar lapresència d’enterraments contemporanisal’ús del’edifici. Aquests resul- catedral. Per altrabanda,l’excavació delcorredor suddeSant Miquel permetiacor- ment, esvan poderidentificarlesprimeres cristianes idelimitarla construccions reinterpretar delesestructures excavades granpart perPuig iCadafalch. Principal- obres demossènArnella,segleXVII de Santa Maria, segleXI-XII.Finalment, el tercer moment es correspondria ales datació, segonsl’arquitecte, es relacionaria romànica del’església amblaconstrucció una volta de canópedratova, visibleentres delesfaçanesdelcoselevat. Laseva Sota lesdirectrius del “Projecte dedesenvolupament cultural i integració urbana 17 . Els resultats foren espectaculars, ja que es va poder 16 .

ment. Lasegonafasecorrespondria a gular, més alta que l’existent actual- trian- unacoberta Això comportaria peces transversals, tambédefusta. les tègulesromanes recolzades sobre carenada, sobre laqualesdisposarien elstres forats), la central es conserven bigues longitudinalsdefusta(almur resolta detres ambunaestructura presentaria unsistemadecobriment dria correspondre al’obra original, La primera,queconsiderava quepo- li van permetre deduir-netres fases. de l’església ialgunes calesdesondeig Procedència: Fons J.Ambrós/Museu de Terrassa gons l’arquitecte Jordi Ambrós. delsbraçoscentrals deSantles cobertes Miquel, se- Reconstrucció idealdelaconfiguracióoriginal de 85 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) L’edifici funerari de Sant Miquel . 18 Les expectatives assolides després dels resultats de les campanyes arqueològiques les campanyes de dels resultats assolides després Les expectatives d’estructu- sense cap condicionament planta, és de nova que l’edificació Malgrat Ferran, i per l’arquitecte Pere Riera, de RGA Arquitectes. Amb l’objectiu de tirar en- l’objectiu Amb Arquitectes. de RGA Riera, Pere l’arquitecte i per Ferran, la de Catalunya, la Generalitat entre un conveni signar es va Director, el Pla davant - i la parrò de Barcelona el Bisbat Terrassa, de l’Ajuntament de Barcelona, Diputació Terrassa, de Caixa de afegir els patrocinis van i posteriorment s’hi Pere, quia de Sant ha estat no La intervenció Director del Pla i el de Foment. de Cultura el Ministeri dut a terme anys s’han sinó que al llarg d’aquests arqueològica, solament l’actuació una important tasca i mobles; i sobretot immobles d’elements tasques de restauració de l’espai adequació urbana i integració museïtzació, arquitectònica, restauració de El museogràfic. com a l’ús (les esglésies estan actives) litúrgic tant pel que fa a l’ús ha es- Maria) i Santa Miquel Sant Pere, de les esglésies (Sant de restauració projecte sota la direcció de Catalunya, Generalitat de la de Patrimoni tat elaborat pel Servei de (exterior exterior d’adequació projecte El Pastor. Alfred l’arquitecte de tècnica el amb d’unió construcciói la passarel·la de de l’entorn esglésies, urbanització les museu) i la construcció ha anat a càrrec del nou equipament museístic i parroquial Arquitectes de RGA 3. L’arqueologia i el Pla Director, 2001-2005 Director, i el Pla 3. L’arqueologia - el monu abastaven que d’excavacions programa enllestir un permetre van anteriors - d’inves ser un projecte Volia Pere. de Sant parroquial de l’església ment, a excepció dels edificis, i no només en una que incidís també en l’estudi tigació arqueològica el gener de 2001 i s’iniciaren treballs tradicional de foradar el terra. Els excavació posar el conjunt de les i varen sorprenents foren resultats 2005. Els l’any culminaren dins el mapa patrimonial cristià. seu episcopal d’Ègara, l’antiga Pere, Esglésies de Sant sobre científica comunitat la a convertitper mirall un en s’ha conjunt el llavors, de Des el cristianisme del món antic. La conservació configuració espacial en planta de la seva conservatscontext religiós, dels elements el i entendre per en alçat són fonamentals que ofereixen VIII. Cal destacar les possibilitats d’estudi social i polític dels segles IV al - que fa a l’es la litúrgia. Pel la pintura i, sobretot, el seu testimoni com l’arquitectura, segle edifici singular i original del que es tracta d’un recordem Miquel, glésia de Sant establirpermès i estudi dels paraments han excavació VI, sense paral·lels clars. La seva dies. l’abans fins als nostres una seqüència estratigràfica continuada de l Mique sota Sant ibèrica i romana d’èpoques 3.1. Restes de de restes la troballa permetre va de l’església de l’interior anteriors, l’excavació res - de l’èpo cristià, concretament anteriors al conjunt construccions i estrats d’èpoques tallades algu- localitzar diverses ibèrica es van l’època De ca ibèrica i romana. restes elements estructurals com les Altres nes per la mateixa construcció de l’edifici.

M. Gemma Garcia i Llinares; Antonio Moro i García; Francesc Tuset i Bertrán

86 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) d’una monumentaldatadaentorn elsegleII estructura reutilització, oest, d’un com a llinda de la porta gran bloc epigràfic queformaria part els carreus queconfiguren de elsanglesiportes l’edifici. Entre aquestsdestaquemla paraments del’edifici presenten elementspetrisdefactura romana aprofitats, com a mésdelscapitells,columnesibasamentsquesostenenelcoscentralaixecat, els recordem del’edifici queenlamateixaconstrucció sónprou visibles,jaque,amés es relacionaria ambd’altres delocalitzatsaprop. Del testimoniatged’època romana gena destaquem la troballa de les restes d’un forn per a la metal·lúrgia del ferro, i que nova distribucióespacialiconcepció arquitectònica quecalpensar querespondri episcopal, segle 3.3. Laconstrucció V-VI suprimida amblanova configuracióepiscopal,comelmateixcementiri. del temple preepiscopal, entre mitjans del segle IV i mitjansdel segle V, que seria Cal entendre queaquestaàrea denecròpolis seriacontemporàniaalesdiverses fases altres estructures, mésalnord del’actual isotalaconstrucció esglésiadeSant Pere. localitzades darrere l’església deSant Miquel, imoltmenyssiesrelacionaven amb generalitzat deterrabatuda.Res ensindicalaseva relació amblescambres funeràries defossasigninumdinsunpaviment vessant i,moltpossiblement,ambcobertes sepultures corresponen asimplesfossesambcaixes detègulesdisposadesadoble una necròpolis cristiana a l’aire lliure situada al nord del temple preepiscopal. Les restes romanes iibèriquesd’aquesta zona. Aquestes tombesesrelacionarien amb Sant Miquel hanpermès saber delapresència d’enterraments quedestruïren les 3.2. Lafasepreepiscopal que nova serafectatperlanova funerària. construcció es va localitzar undipòsitd’aigua l’interior delqual estava revestit ambsigninumi La designació del conjunt cristiàd’Ègara com a seuepiscopalva determinaruna arqueològiques al’entornLes intervencions immediatisotal’actual esglésiade Però sobretot d’aquest períodeindí- el segleIVaCfinsala romanització recinte, unadatacióentorn aportaven amb lestroballes enaltres indrets del terrassa entre elsdostorrents, que, sentament d’època ibèrica enaquesta de forats de pals testimoniaven un as- d’un fogar, deretalls indeterminatsi Fotografia: Museu de Terrassa Dipòsit d’època romana localitzatalcorredor oest. 20 . També, enelpassadísoest, 19 - . 87 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) L’edifici funerari de Sant Miquel Planta de les restes arqueològiques corresponents al pe- corresponents arqueològiques de les restes Planta Miquel. Sant de l'edifici a localitzades episcopal ríode Garcia Gemma Terrassa/M. de Museu Planimetria: en a les noves necessitats pròpies d’un d’un pròpies necessitats noves les a en el dubtem que No conjunt episcopal. ente- correcte parteixnou projecte d’un el i promotor, la propietat niment entre - l’ar del projecte, bisbe, i la concepció la configuració que quitecte. És per això determinar la va del conjunt episcopal natural del arquitectònic fi del progrés dubte sens que conjunt preepiscopal edi- L’actual hauria continuant creixent. Miquel sorgeix com a part Sant fici de complex episcopal amb una funció d’un odeterminada, com a església funerària martirial. Un edifici que ens ha arribat en estat original i que configura una planta edifici que ens martirial. Un Al inscrita a l’interior. grega creu central de una planta amb quadrada a l’exterior, edi- d’altres i pedra, reaprofitats vuit columnes i sengles capitells, de marbre centre, cos central sostenen un relacionats amb el conjunt egarenc, ficacions anteriors i no amb façanes folrades de maons de ceràmica, opus latericium, de clara pervielevat - de l’edifici, a la resta respecte sobrealçat A l’est, romana. constructiva d’època vència heptagonal interior i de planta ultrapassada decorat, i un absis presbiteri un presenta l’absis, amb un accés lateral, Sota simple. d’esqueixada amb finestres a l’exterior, Alçat oest- est de la façana sud del mur sud del corredor. Sota el mur podem observar de sitges ibèriques Sota les restes Alçat oest- est de la façana sud del mur sud del corredor. ser afectades per la construcció van anteriors que episcopal. de l'edifici funerari d'època i estructures i romanes Garcia Gemma Terrassa/M. de Museu Planimetria:

M. Gemma Garcia i Llinares; Antonio Moro i García; Francesc Tuset i Bertrán

88 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) Fotografia: Museu de Terrassa Imatge generaldel’església funeràriadeSant Miquel. l’absis, determinaren queeltempledeSant Miquel havia estatunedificifunerari anàlisis delsresultats, juntamentambl’estudi iconogràficdelespintures quedecoren de la tesi de Puig i Cadafalch, que atribuïa a l’edifici una funció de baptisteri. Les cionalitat, baixaven méso menys. El resultat el final va comportar rebuig definitiu l’espai peralacripta,iambsenglesrasesalsfonamentsque,segonsseva fun- ció. Un doblerebaix enelsedimentgeològicargilósdeterminava l’espai superiori arqueològica enextensióva permetre conèixer- lametodologiaperaseva construc catedral, cosaquedónaaentendre larelació directa entre elsdosedificis. L’excavació es prolongaven cap a d’altres quelateralconfiguraven nord una porta d’accés a la interiorsiexteriors. Hicontraforts delsuddel’edifici haindicisqueelscontraforts el corredori oest.Estructuralment, estàlligat amb l’edifici mitjançantels arcs dels un passadísocorredor ambulatoriquediscorre alestres façanesd’accés, nord, sud quecondueixcapaunabsisdetresun passadíssensesortida lòbuls.Al’exterior, l’edifici de lestombes existents enaquestpuntdelcorredor part també va destruir i lesrestes d’un al’angle sud.Laconstrucció davant contrafort laporta sudoestde ment enelcomplexdelesdues tombesdebellafacturadeltramnord, extrem est, desenglesescalesicanvisnivellsció dellavors. van Laconstrucció incidirgreu- trams decorredor van serafectatsper l’adaptació delmonument alaseva museïtza- una especificacióclara.Amb elstreballs de restauració de l’edifici l’any1929aquests tombes, totesduesal’extrem est,unaalpassadísnord il’altra alpassadíssud,sense redor. En algundelsplànolspublicatsapareixen representades el quesemblendues No enshadeixatres sobre elsresultats d’aquesta excavació delstres àmbitsdelcor- 3.3.1. El corredor exterior Excavat parcialment perPuig iCadafalch, sobretot lazona sudianglenord est. Terrassa/M. Gemma Garcia fici funeraride Sant Miquel. Planimetria: Museu de Distribució delsenterramentsdecaixad’obra del’edi- 22 21 . . 89 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) L’edifici funerari de Sant Miquel Enterraments de banyera banyera de Enterraments est del localitzats a l’angle nord. corredor Terrassa Museu de Fotografia: de caixa d’obra Enterraments del corredor localitzats a l’est Museu de sud. Fotografia: Terrassa. del corredor les segellava, segellava, les corredor signinum del . 23 Els resultats de les últimes intervencions arqueològiques van permetre fer una permetre de les últimes intervencions van resultats arqueològiques Els Els treballs d’investigació arqueològica es varen dirigir cap a l’espai central, l’únic central, l’únic dirigir cap a l’espai es varen arqueològica d’investigació treballs Els lectura correcta de la seva configuració. Les conclusions constataven que es tractava que es tractava Les conclusions constataven configuració. de la seva lectura correcta pavi- l’absis, que estava exceptuant perimetral a les façanes de l’edifici, corredor d’un Les restes un sòcol pintat en vermell. presentava mentat amb signinum i, sembla ser, amb una fonamentació no superior als 30 cm, conserva en molts trams del mur, lligats amb del paviment. Està construït amb còdols i pedres una alçada per sobre sud, i nord extrems, dos seus els Curiosament, calç. morterforça amb sorra de fet de lligam. cap indici apreciï s’hi sense que angles de l’edifici, als respectius s’adossen just la est de l’edifici, a la façana nord original de volta empremta d’una La presència partintervencionsper alterada menys de sistema aquest pensar en fa ens posteriors, est del la cobertaa tota per l’extrem la localització a Cal destacar volta del passadís. caixa de tomba, contemporània a la construc de la construcció- d’una passadís nord per encabir-hi dos cossos. La tomba amb dos espais individualitzats ció de l’edifici, un encaix individualitzat per a la coberta, i presenta amb signinum està revestida Al passadís sud també podem observar de sis possiblement de marbre. la presència de factura més distribuïts per parelles, simètricament enterraments en caixa d’obra, de pavimentació mateixa la sobre, A senzilla. paviment amb les la contemporaneïtat d’aquest pogut determinar sense que s’hagi tombes 3.3.2. Interior de Sant Miquel de Sant 3.3.2. Interior - de l’edi conservat. aquest punt, al centre En lloc on el paviment original no s’havia d’una piscina bap- recreació la ocupat per fici i delimitat per les columnes, estava posar al permetre seu desmuntatge va 1929. El tismal construïda amb maons l’any Cadafalch. L’observació i duta a terme per Puig de l’actuació descobert els resultats consideracions deduïdes per la lec- unes noves treure permetre va restes d’aquestes la i, sobretot, indret d’aquest l’ocupació de tura estratigràfica, seqüència cronològica

M. Gemma Garcia i Llinares; Antonio Moro i García; Francesc Tuset i Bertrán

90 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) la raó de la construcció d’aquestala raódeconstrucció capella.Per altrabanda,l’observació delmurda- a la seva de l’edifici contemporaneïtat amb la construcció i, molt possiblement, sigui que presentava ambelpaviment,laqualcosa respon unencaixperalaseva coberta Cal destacarlapresència allòbulsuddelesrestes d’una tombaprofanada d’antic i el sòcolvermellós alqualselientrega elpaviment, tambéoriginal,d’opus signinum. diferents capesd’arrebossats blancsquecobreixen lesparets sónoriginals,aixícom petites finestres. Lacapellapresenta unexcel·lent perquè les estatdeconservació una escalaquecondueixauncorredor, ialcentre hihaunacapellatrilobulada amb 3.3.3. Cripta cau d’arrossegador, sensecapsortida que faaldesguàs,l’observació detingudava permetre identificar-locom unsimple aconsegueix unaconcavitatenaquestpuntd’intersecció entre elmuriterra.Ipel s’adossa aaquestsinóquelacalçimpregna lacaradelmuriambseva anivellació La confusiód’aquesta entrega del’última capadecalçalmuresdeufetqueno correguda delescolumnesilalocalitzaciód’un desguàsdelesaigüesdelritual. aquesta funcionalitatvan serlarelació delpavimentdecalçamb lafonamentació persustentar del fonsdelapiscinabaptismal.Lesduesargumentacionsaportades capa decalç,prèvia alpaviment,quePuig iCadafalchva confondre comelpaviment ïtzar elsterraplenamentsprevis alpavimentdefinitiu. Va ser, doncs,aquestaúltima contemporanis delconjunt,essentunamanerapràcticaiconsistentd’homogene- signinum. Aquest delsaltres procés haestatconstatatenlesconstruccions edificis capes deterraicalçperprocedir al’aixecament iconsolidaciódelpavimentd’opus zava elsubsòl perl’aixecament delanova esvaren construcció, superposarsengles del’edifici.metodologia constructiva Sobre elfonsdel retall general que regularit- Sota l’absis hi ha una cripta a la qual s’accedeix pel costat nord-est mitjançant 24 . Terrassa Fotografia: Museu de la piscinabaptismal. com elpavimentde falch va interpretar al quePuig iCada- viments corresponen Miquel. Aquests pa- de l’edifici de Sant localitzats alcentre funció constructiva Paviments decalç 91 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) L’edifici funerari de Sant Miquel . Cripta semisoterrània de semisoterrània Cripta localitzada forma trilobulada de l’edifici. sota l’absis Terrassa/ Museu de Fotografia: Badia-Casanova 25 , no va permetre desmentir aquesta funció del tot, encara desmentir permetre confessionis, no va finestrella - observar d’ares volta permetre la seva va de la teulada del braç nord L’aixecament vant de la capella, on Puig i Cadafalch va identificar una obertura relacionada amb identificar una obertura i Cadafalch va de la capella, on Puig vant una de la necessitat de resultat eren actuals mides seves les que apreciar poder va que es de també el rebaix tal com corroborava de la capella central, donar llum a l’interior fet no pot Aquest la capella trilobulada, en un moment posterior. a d’accés l’arcada trilobulat no que l’absis obertura inicial. Cal ressaltar d’una desmentir l’existència fet l’edifici, en detectades reforma de actuacions diverses les per afectat gaire vist s’ha conservacióque ha possibilitat una originalitat de important 3.3.4. Teulades ta construïda Arnella i, alhora, observar per mossèn dels paraments ocults les restes XVII, segle al construccióanterior calç de seva conservavenla per que arrebossat un cos que feia al Pel a l’original. determinar si corresponia pogut sense que s’hagi però cosa, poder deduir gaire lateris, no es va romana, amb maons d’època central aixecat intervenció pun- de 1929. Una de restauració afectat per les obres molt ja que estava observar l’any permetre el que havia vist Ambrós tual en el braç oposat, el sud, va de biga de la coberta encaixos original a doble vessant, dels tres 1980: l’empremta de morter de sorra i amb l’arrebossat contemporaneïtat la seva així com corroborar del cos central aixecat Així mateix, l’estudi similar al braç nord. paret, calç de la seva una co- que afirmava la hipòtesi plantejada pel mateix Ambrós rebutjar permetre va sota l’obra berta datada per ell al segle XII sense cap base raonable, perquè de volta, tova pedra de arc d’un tractava Es restes. seves les havia hi elevat cos del ceràmica de del segle posterior, per a la construcció d’aresta de la volta retallada que considerava elevat cos constructiusistema del lectura d’aquest l’acurada contrari, al Ben XVII. responia més que a una tècnica ar- no amb els braços de l’edifici, relació i la seva

M. Gemma Garcia i Llinares; Antonio Moro i García; Francesc Tuset i Bertrán

92 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) de Barcelona finsbenavançat elsegleX la seud’Ègara”, ens fapensarenunacontinuadarelació d’inestabilitat ambelbisbat cuments delsegleXfanreferència alesesglésiesdeSant Pere iSanta Maria com“de 874, usurpéslesprerrogatives ifuncionsdelbisbe deBarcelona; iquetambéels do- moment deladesapariciódelbisbatd’Ègara. Però lesnotíciesqueuntal Baió, l’any noves funcionsparroquials, depenentdelbisbatdeBarcelona. Ésfàciladscriure’l al episcopal va iniciarlaseva descomposicióespacialiarquitectònica peratendre les bisbat de Barcelona. Ara per ara ens és difícil concretar en quin moment el conjunt 810, ladiòcesiepiscopald’Ègara va desaparèixer iva tornarsotal’administració del Després, amblareinstauració delesseusepiscopals,sotaeldomini carolingi, l’any mitjançant pactesfinsalaconquestacarolíngia, amblapresa de Barcelona l’any 801. que laresistència a la província tarraconense hauria ser puntualimolts llocscedirien amb lainvasió musulmanaimoltmenysva tenirconseqüènciesdràstiques.S’entén desenvolupar les seves tasquesreligioses i administratives pròpies delaseva diòcesi 3.4. Sotaeldominicarolingi, segles VII-X elevat central eren originalmentméspetites en pedra. Així mateix, es va poder comprovar que les actuals finestres d’aquest cos descàrrega, elfolre exterior de maonsceràmicatradicióromana delcoselevat relacionava ambcapvolta, sinóquetenialafunciódesustentar, amanerad’arc de (la delnord resta malmesaperlesobres derestauració del’any 1927-1929),noes quitectònica clara.L’arc depedratova visibleal’exterior entres delesseves façanes configuració espacial i d’ubicació originalscomera l’àmbit delcementiriepiscopal ceptible en la nova tipologia de tombes que sembla que trenquen tímidament una Arqueològicament, res ens indica que el conjunt episcopal d’Ègara va deixar de La primera constatació de la influència carolíngia a les esglésies d’Ègara és per- 27 . 26 . de Terrassa/M. Gemma Garcia Miquel. Planimetria: Museu l’interior ialcorredor deSant d’època carolíngia localitzatsa Planta delsenterraments 93 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) L’edifici funerari de Sant Miquel - carolín d’època Enterrament al mig del mur gia localitzat de Sant del corredor nord d’aquest La presència Miquel. de enterrament es indicador que el mur perimetral ja no dempeus en aquest restava moment. Terrassa Museu de Fotografia: just al sud de l’església de Sant Pere. Les tombes amb caixa d’obra, tan característi- d’obra, Les tombes amb caixa Pere. de Sant just al sud de l’església es ca- tipologia que a una nova pas deixar van egarenc, ques en el període episcopal fons es dibuixava dobles fosses a les quals en el la construcció per racteritzava d’unes resultats dels els com ens mostren Però el cos. el perfil del difunt, i on es dipositava ser va manera d’enterrar aquesta nova Pere, al conjunt de Sant arqueològics treballs en el carolíngia a partir de forma gradual, probablement de la presència introduïda - els inva puntuals amb a causa dels enfrontaments VIII, territori a mitjans del segle tipus tres clarament distingit s’han ara, per ara que, esmentar Cal musulmans. sors en el temps: en un primer moment, de tombes antropomorfes, també diferenciades grans fosses amb una fossa antropomorfa moment, reutilització al fons; en un segon moment, les tombes de i en un tercer de les tombes episcopals amb caixa d’obra, en la seqüència cronològica simple fossa antropomorfa. La importància d’aquesta el desmantellament gradual de la i resseguir crucialtipologia esdevé per entendre d’ús necessitats les amb d’acord construccions i espais dels configuració episcopals grupsde mo- primer del tombes de presència La egarenca. parròquia nova la de les tombes episcopals, i d’enterraments ment, localitzats en llocs puntuals, lliures mitjançant les el seu cap es manté recte del segon moment, caracteritzades perquè més tipologia, tercera la de l’aparició que pensar fan cap, del banda i banda a pedres l’inici VIII o a partir de a un moment de finals del segle generalitzada, correspondria és important tercera és aquesta del segle IX, ja sota el domini franc. Això perquè les construccions de les esglésies de Sant tipologia de fosses la que afecta directament de es detecta clarament la presència Miquel de Sant A l’església Miquel. i Sant Pere de les dues tombes reutilitzacions la segona tipologia antropomorfa en les successives concretament al passadís nord, de signinum i que es troben revestides de caixa d’obra oest, destaquen la loca- a l’angle però en el mateix passadís nord, També est. a l’angle amb coberta original del corredor en el paviment lització de dues tombes excavades

M. Gemma Garcia i Llinares; Antonio Moro i García; Francesc Tuset i Bertrán

94 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) jançant elcosit aeridel’edifici amb tirants. El tractament de l’espai arquitectònic es distorsionaven la comprensió. Abans de tot, es va procedir a consolidar l’edifici mit- senyals propis afegitsalllargdeltemps i,alhora,suprimiraquellsafegitsqueen en el conjunt actual. És a dir, permetre la comprensió de l’edifici sense esborrar els i la interpretació conservació del monument i, al mateix temps, la seva integració L’objectiu d’aquest projecte derestauració secentrava atrobar l’equilibri entre la her Colls,delServeiPatrimoni Arquitectònic delaGeneralitat deCatalunya. monument. Ladirecció del’obra va serencarregada alsarquitectes A.Pastor iEst- l’edifici de Sant Miquel, arquitectònical’any 2005esal va iniciarlaintervenció 4. L’arquitectura ielPla Director, 2005-2006 seu deBarcelona, ielritualfunerarierauningrés significatiu parròquia delesesglésiesd’Ègara erageneraringressos pertaldetransferir-losala peralcementiri parroquial, jaquelanovanien aobrirmésespaisoberts funcióde actuacions d’enderroc de les dues esglésies, Sant de part Pere i Sant Miquel, respo- els mursifonamentsdelanautransseptesud.Calentendre quel’objecte d’aquestes de l’església deSant Pere, deltercer onlestombesantropomorfes momentafecten va unaimatge méspropera al’actual. El mateixs’ha pogutconstataramblanausud rari del’església haviaestatjaenderrocat. L’edifici de Sant Miquel, llavors, presenta- Una vegadaarqueològiques acabades lesdiversesqueafectaren intervencions inicis delsegleX,elcorredor fune- avançat del segleIXo,perquè no, de manifestqueenaquestmoment sense ordre enelscorredors, posa la disposició d’altres enterraments corredor nord del’edifici, aixícom les restes del mur perimetral del simple, sobrefossa antropomorfa deltercertropomorfes moment, de Però de tombes an- la construcció entotalaseva configuració.servat amb l’edifici original, encara con- temporaneïtat delsenterraments pològics denotenunapossiblecon- original. Aquests dosexemples ti- grades irregularment alpaviment decalç,inte- de tombamorter Fotografia: Museu de Terrassa/Badia-Casanova Panoràmica delcoscentralinterior. 28 . 95 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) L’edifici funerari de Sant Miquel va centrar, bàsicament, en tres actuacions ben diferenciades i que van ser tractades ser tractades i que van actuacions ben diferenciades bàsicament, en tres centrar, va central, desmun- dirigir cap a l’espai La primera actuació es va de manera singular. construir i Cadafalch va per un nou que Puig tant i substituint la piscina baptismal opus més baix que el paviment original d’ disposat a un nivell paviment de marbre, - la centralitat espacial de l’inte actuació era recuperar d’aquesta signinum. L’objecte Puig que cancell del supressió la suposar va actuació segona La Miquel. Sant de rior més ubicat en un nivell de l’absis, respecte per separar l’espai aixecar i Cadafalch va intervencionsles Fructuós, Sant de cripta la a centrada actuació, tercera la En elevat. fetes més grans durant original de les finestres, ser puntuals, com la recuperació van de una tasca prioritària en l’actuació També, 1929. de l’any de restauració les obres de signinum. reparació i consolidació dels paviments a la va correspondre l’edifici - de les façanes. L’ober els carreus a rejuntar procedir es va Així mateix, a l’exterior, de la i el tapiat parcial i la de l’oest, tura de les dues portes tapiades, la del nord marxapeusporta comportar originals sud, van el descobriment dels corresponents indicar que Cal a l’edifici. integració seva la permès ha que portes d’accés tres les de llindar d’un amb l’afegit reconstrucció ser completada per a la seva va la porta nord cal destacar la integra- També nou i part del cos original. del muntant, perceptibles a la museïtzació est del passadís nord ció de les dues tombes localitzades a l’extrem l’església. del paviment del passadís perimetral de del monument i la reconstrucció Fotografia: Museu de Terrassa/Badia-Casanova Museu de central. Fotografia: Cúpula

M. Gemma Garcia i Llinares; Antonio Moro i García; Francesc Tuset i Bertrán

96 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) identificat un grup desisenterraments distribuïtssimètricament (hihalapossibili- identificat un grup ció ial’ús funerari.En elcorredor sud,elqueestàconnectat amblacatedral,s’ha L’edifici presenta tres- zones ambsenglesenterraments contemporanisalaconstruc hem tractat abans. Reflexionem sobre laseva relació espacialdins l’itinerari litúrgic. va serconcebutoriginalment.Deixem de banda lavaloració arquitectònica queja bla prou evidentqueestractad’una iaixí esglésiadecaràcter funerariomartirial distribució dels enterraments. Després dels resultats de l’estudi arqueològic, sem- ra elfanmésrellevant enelmóncientífic: ladecoraciópictòricadelseuabsisi arquitectònic i litúrgic del segle uns elements que enca- VI. A més a més, conserva apreciem enelsaltres edificissimilars. Sant Miquel ésunmirallperalconeixement arquitectura idistribucióespacialentornalaseva funcionalitatfunerària queno Placídia aRavenna, entre d’altres), Sant Miquel presenta unagenuïnaiparticular teris com elde Barcino, Alep a Síria o el de Marsella, omausoleuscom el de Gal·la segle VI. Tot i així, malgratl’atribució deparal·lelsarquitectònics (totsellsbaptis - del la faserunedificisingularentre contemporànies conservades lesconstruccions la configuració religiosa dela Hispània d’època visigoda. episcopal d’Ègara, siguinconsiderades undelsprincipalsmonumentsperentendre de l’espaiparticularitat litúrgic és la que fa queles Esglésies de Sant Pere, l’antiga seu principalaccésrecintecatedral; eixoest-est,porta episcopaliSant Miquel). Aquesta cipals afrontades simètricamentenelseixos d’una creu (eixnord-sud, parròquia i del conjuntestandistribuïtsentornunaplaçacentral,amblesquatre prin- portes es realitza Aixímateix,ladistribuciódelsedificis sotacobert. religiosos principals específica decomunicacióamb Sant pasentreMiquel iqueelcurt ambdósedificis d’aquest tot, d’aquesta unitat litúrgica. No oblidem que la catedral té una porta Sant Miquel nopotindividualitzar-seconceptualmentperquè totaellaformapart litúrgic queesdesenvoluparà enunsespaisespecífics.Ésperaixò que l’església de lectura espacial de la configuracióde l’obra. La seva concepció respon a l’itinerari la raódeseva concepció. Aquesta éslasingularitatessencialqueestradueixde cap moment l’arquitectura projectada canviarà l’itinerari de la litúrgia, sens dubte enlescaracterístiquesdel’edifici.traduirà enelmomentdelaconstrucció Però en tiu acabadeterminantelcorrent arquitectònic delmomentviscutiqueaquestes respectat elprojecte inicial.Queda clarqueelretard- lògicdelcomplexconstruc aplicar-les. Capdelsdosva serpresent però sempre enlafideconstrucció, s’ha dos tenienclares quineseren lesnecessitatsaassoliriquineseren lessolucionsper d’un correcte entenimententre elpromotor, elbisbe,il’executor, l’arquitecte. Tots de concebre comaresposta aunprojecte premeditat ibenestudiat.Éselresultat 5. Consideracionsfinals L’església deSant Miquellaseva iespacialque originalitatconstructiva conserva La configuraciódelconjuntepiscopal d’Ègara, pràcticamentdenova planta, s’ha 97 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) L’edifici funerari de Sant Miquel Resulta difícil concretar una data d’inici constructiva del complex que ha de coincidir, no no constructivacoincidir, de que ha del complex data d’inici una difícil concretar Resulta iniciat tot, pensem que podria haver-se necessàriament, amb la designació episcopal. Malgrat ha un element que podria 466. Hi cap a l’any de Barcelona, amb la tornada del bisbe Ireneu dels a l’església Beltrán Júlia de l’arqueòloga dels treballs aquesta hipòtesi després corroborar que aquest temple fos la catedral en què el suggereix Ella de Barcelona. i Pastor sants Just Pensem que la la catedral arriana oficial. el seu apostolat, davant exerciria bisbe Nundinari documentada al segle XI construcció d’Ègara, de la capella particular residencial en la zona . Terrassa- i Ègara-Terrassa Bonet, Barcelona Martí Maria de Josep detallat a l’obra Exhaustivament del cal esmentar que l’objecte maneres, totes 77-107. De especial pàgines en 2004, Barcelona, a aquests procedir va probablement Molt el succeís a Barcelona. era que Ireneu bisbe Nundinari seu– perquè, nova d’aquesta un bisbat i posar-lo al capdavant crear passos –fer bisbe Ireneu, del per a la designació el fet de saltar-se el protocol que era una manera de suavitzar creia potser, calibrar bé les no va el bisbe de Barcelona vegada, Tal una diòcesi nova. per crear bisbe i, sobretot, allunyats de Roma. fets que creia conseqüències d’uns inicial, clarament disse- amb un projecte constructiu programa del complex episcopal, d’acord El mesurar el poder-ne sense nord, a sud de progressiva, de forma realitzant s’anava l’espai, en nyat - arqui dels edificis ens ha permès constatar aquesta evolució temps. La lectura de les estructures seguint els cànons arquitectònics aixecar que es va el primer temple ser La catedral va tectònica. datació una i amb columnes, per naus, separades tres de un edifici romana, basilical tradició de la també de tres Pere, de Sant parroquial contra, l’església Per V. entorn la segona meitat del segle a una complexitat constructiva més tardana, VI, respon naus, amb una datació ja entrat el segle seguiment el amb evident constructivai resulta cronològica evolució Aquesta columnes. sense amb i relacionades dels enterraments: els més antics, al sud, són de tègules; les localitzades al nord M. G.; a GARCIA, resultats la publicació dels Veure són en caixa d’obra. parroquial, l’església conjunt cristià del segle d’un Arqueologia (2009): La seu episcopal d’Ègara. F. TUSET, A.; MORO, 8. Documental, ICAC. Tarragona: IV al IX.

1 2 3 Notes tat que en origen a tombes amb la porta).hagués dos més davant Corresponen n’hi opus signinum, i coberta d’ sota el paviment lloses que són segellades de caixa d’obra segon grup es troba paviment. El existència sota el seva senyalització de la sense cap un doble presenta que d’obra caixa una configura el i nord, passadís del est l’angle a encaix en interiorment. Un per sengles enterraments. Està revestit espai individualitzat una tomba Finalment, una coberta,el paviment corrobora de marbre. possiblement encaix en el un També, lòbul sud de la cripta, destruïdaindividualitzada al d’antic. La pensar en una coberta permet especial, una llosa de marbre. paviment de l’estança els apòstols, presidits personatges, clarament amb dotze l’absis de decoració pictòrica caràcter el EMMANUEL, sembla corroborar amb la llegenda entronitzat Crist per màrtir? personatge enterrat a la cripta? Un Ara bé, qui és el Miquel. funerari de Sant de sigui i com sigui, queda clar que l’església qui construcció?La raó de la seva Sigui - litúrgic dins la configura del recorregut engranatge forma part d’aquest Miquel Sant litúrgic estan en el qual tots els espais de l’itinerari ció del conjunt episcopal d’Ègara, l’església l’església funerària, baptisme, etc.), definits clarament: la catedral (eucaristia, cementiri, principalment. i el parroquial

M. Gemma Garcia i Llinares; Antonio Moro i García; Francesc Tuset i Bertrán

98 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4

visible alcreuer suddeSanta Maria, relacionat ambelpaviment delacatedraldelsegle V. dels segles V-VI en elsedificis egarencs ha estat confirmat en altresés indrets del conjuntiactualment i l’excavació interiorva aquestfet.Aquesta permetre metodologiaperaixecar observar elspaviments d’ interpretació estratigràfica d’aquesta troballa quees relaciona ambunacapapreparatòria delpaviment En l’apartat arqueològiques corresponent del Pla alesintervencions Director esdescriulacorrecta lans. Pàg. 30. PUIG I CADAFALCH, J. (1936): Terrassa 1850-1950.ACatàlegdelMuseu, núm.9. Terrassa, 2002. Diputació de Barcelona; i MUSEU DE TERRASSA, restauracions delesesglésiesSant Pere de Terrassa”. Monografies. 3(Barcelona, pàg.5-36). Extensament descritiforça recull I.(1993):“Les d’imatges A.; aCASTELLANO, VILAMALA, del cegamentdelacripta. del manuscritdemossènArnellaonesdescrivienaqueststreballs derestauració deSant Miquel i Recordem queperaquestesdatesdel’actuació demossèn Torras iAmatesdesconeixial’existència tampoc sabemsimossèn Torras iAmatlava veure ala criptaojanohiera. i així,desconeixem quèva fermossènArnellad’aquesta aradesprés d’extreure lesrelíquies. Com de Sant aSant Celoni,olaquepoguéspertànyer Miquel, oalacapelladelssantsJust iPastor. Tot Sant Pere d’Ègara-Terrassa. Inèdit, maigde2006).Ésdifícilafirmarlaseva adscripcióalacripta Invers: i lade Santa Maria, la qual cosaensindicaria una contemporaneïtat d’ús (Salvador Alavedra i depresentarparticularitat ungrafitVolvalli, queéspresent enlesaltres duesares, ladeSant Pere de marbre delPreponeso –actual Turquia– corresponent aunatipologiaantiga,delsegle V. Té la les recents excavacions arqueològiques es va recuperar d’ara a la un zonaquart d’altar, dels horts la antiguitatno.s poguéllegir”. J.(1973)...pàg.54-55.Calferesmentquedurant ARNELLA, summitat delpeuquesustentava unaaraconsagradademàrmol,escritenellesactaqueper Mossèn Arnellaensdescriulatroballa: “Trobaran.se ditesrelíquies ab unacapsadealbayenla J.(1973)...pàg.54,nota34. ARNELLA, J.(1973)...pàg.49-51. ARNELLA, 1612”. Terme. Revista d’història. 3(Terrassa, novembre 1988),pàg.57-60. del conjuntmonumentald’Ègara. Transformacions al’església sofertes deSanta Maria al1611- nat Soler i Palet. També cal veure l’estudi MUNTADA, Ll. (1988): “Aportacions per a l’estudi antiguitats d’Egara-Terrassa. Bibliografia, comentarisi revisió per Salvador Cardús. Terrassa:Patro - J.(1973):GrandesesLes notesmanuscritesdemossènArnellaestanpublicadesaARNELLA, i d’Ègara”. Terme. Revista d’història. 29(Terrassa, novembre 2014),pàg.141-163. “Els bisbesd’Ègara documentatssónvuit.Aportacions al’estudi arqueològic delaseuepiscopal A l’obra esmentada de Josep M. Martí i Bonet, cal afegir la recent de Pere aportació Puig i Ustrell, deltemplefunerarideSantcontemporaneïtat constructiva Miquel ilacapçaleradecatedral. lísticament i cronològicament amb la decoració de l’absis de Sant Miquel. Per tant, pensem en una la decoració pictòrica que nau es central. relacionariaAquesta capçalera seria la que conserva esti- de laprimeracapçalera.Lareconstrucció d’aquesta unacapçaleraúnica,al’eix va comportar dela correspon delacatedralquecoincideixambl’enderroc aunasegonafaseconstructiva accidental Caldirquel’actual amb plantabasilical,separadapercolumnes,iunacapçaleratripartida. absis anterior. Laseva plantaesva reduir pertald’adaptar-la alesmidesdelanaucentralcatedral, La nova va incorporarlapiscina baptismalilapavimentaciódelbaptisteridefase construcció estadaaBarcelona.curta amb l’advocació delsSants Nens, Just iPastor, podriaserellligamdelbisbeIreneu amblaseva opus signinum de l’estança, i no a un paviment de piscina baptismal. El desmuntatge de la piscina Un fragment d’ara omesad’altar cristianademarbre. Excavació arqueològica 1995-2004a La Seu Visigòtica d’Egara. Barcelona: Institut d’Estudis Cata - La memòria de les esglésies de Sant Pere de 99 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) L’edifici funerari de Sant Miquel J. AINAUD (1990): Les esglésies de Sant Pere-Terrassa. Ajuntament de Terrassa, 2ª edició, aug- Terrassa, Ajuntament de Pere-Terrassa. (1990): Les esglésies de Sant J. AINAUD de les pàgines 26-27. mentada. Plànol pàg. 137-140. M. G. (2009)... GARCIA, pàg. 128-1135. M. G. (2009)... GARCIA, pàg. 135-137. M. G. (2009)... GARCIA, pàg. 146. M. G. (2009)... GARCIA, arqueològic a l’estudi documentats són vuit. Aportacions bisbes d’Ègara “Els PUIG USTRELL, P.: 2014), pàg. 157-159. novembre . 29 (Terrassa, d’història Revista Terme. de la seu episcopal d’Ègara”. pàg. 183 i figura 407. M. G. (2009)... GARCIA, . Edició Lunwerg S.L. - Caixa Lunwerg . Edició Egarenses la descripció pel conjunt a D. FERRAN: Ecclesiae Veure M. Miquel a GARCIA, Sant l’església de específics a arqueològics resultats 2009; i dels Terrassa, conjunt cristià del d’un Arqueologia (2009): La seu episcopal d’Ègara. F. TUSET, A.; G.; MORO, 128-145. 8. Pàg. Documental, ICAC. Tarragona: segle IV al IX. En un primer moment, Ambrós considera que l’arc de pedra tova correspondria a un arc de des- a un arc correspondria de pedra tova considera que l’arc un primer moment, Ambrós En que fa Pel fragilitat. en considerar-la insegura per la seva aquesta idea, aviat rebutja però càrrega, i de força ceràmica, opus laetericium, considera que és original en maons de del cos elevat a l’obra d’obra posterior, com de pedra tova l’arc quan atribueix no reflexiona després Però tradició romana. en les façanes exteriors del cos sobrealçat, són visibles tova de pedra arcs Aquests romànica. tal vegada de construcció ser destruïtdel diaca i les de la casa que va amb les obres del costat nord a excepció - tenen la funció de descarre entenem que aquests arcs del 1927-1929. Nosaltres de restauració obres És per això l’interior. configura en pedra que de ceràmica de l’obra el pes del folre gar exclusivament de sostenir el pes del folre. es limita a ocupar aquest espai funcional presència que la seva a pròxima i l’àrea Maria de Santa de la capçalera de l’església al nord concentraren es treballs Els construccions posar al descobert cristianes, amb una Es van les primeres Miquel. de Sant l’absis que tenien funeràries amb unes cambres i que es relacionaren datació entorn mitjans segle IV, poder observar la basílica de tres tombes de tègules. Així mateix, es va que la catedral egarenca, l’any llarg de que al va propiciar resultats L’èxit dels una capçalera tripartida.naus, configurava compaginada amb una arqueològica d’investigació treballs realitzant 1996 i 1997 es continuessin portada arqueològica, L’actuació tasca documental dels arxius informació. susceptibles d’aportar catedral i el immediat de l’antiga de l’entorn centrar en l’excavació es va A. Moro, per l’arqueòleg funcionalitat funerària. la seva corroborar permetre que va Miquel, passadís sud de Sant de la Generalitat a la inauguració per part procedir del president de 2009 es va dia 4 d’octubre El les quals des- de les autoritats institucionals, entre amb la presència Montilla, de Catalunya, José Navarro. Pere Terrassa, de i l’alcalde Meneses, Àngel Saiz Josep Terrassa, el bisbe de tacaven terri- d’un l’ocupació Pere: de Sant és a: L’istme ibèrica i romana la presència La millor síntesi sobre 2010. Terrassa, de 17. Museu tori. A Catàlegs del Museu, recientes las en halladas inscripcions e “Sarcófagos I. (2009): RODÀ, A.; MORO, M; CLAVERIA, pàg. 129-147). . 18 (Roma, L’Erma Barcelona)”. (Egara, Terrassa de Pere de Sant excavacions - dels tre sí la publicació però J. Ambrós, conserva es per part l’arquitecte de dels treballs un diari No de restauració dels edificis la de “Obres J. (1982): a AMBRÓS, balls on aporta una sèrie de reflexions . 8 (Barcelona, Medievals Quaderns d’Estudis Miquel”. baptisteri de Sant bisbat d’Egara: de l’antic Seu contrari, sí que es conserva- un manuscrit, diari-memòria, mecanogra Pel juny 1982), pàg. 491-507. des dels inicis fins a la definitivaSerra, i Muntada per Llorenç redactat treballs fiat, del seguiment dels “Detall abast pel seus fills, als quals els ho agraïm: al nostre inèdita posada 1983. Obra l’any redacció, (1980-1983)”. i observacions les teulades del baptisteri” realitzats fetes en reformar dels treballs CASTELLANO, A.; VILAMALA, I. (1993): “Les restauracions de les esglésies de Sant Pere de VILAMALA, Pere CASTELLANO, les esglésies de Sant de A.; “Les restauracions I. (1993): 21. P. de Barcelona. Diputació pàg. 5-36). . 3 (Barcelona, Monografies Terrassa”.

23 24 25 26 27 28 22 17 18 19 20 21 16 14 15

M. Gemma Garcia i Llinares; Antonio Moro i García; Francesc Tuset i Bertrán

TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 30 (2015) 100