leccionista nord-americà. Underruïts. d’ells, el castell-palau de Terrassa, tres aportà finestrals a la residència sitgetana del col· en consonància amb el que custodiaven, i per això hi inserí diversos fragments arquitectònics d’edificis unpalau que batejà amb elnom de Maricel.xia, construí Els mursdela seva residència havien d’estar Ramon CasasiMiquel Utrillo reuní col·lecciód’art. comesmerei Afidepreservar-la unaimportant - collector. One ofthem, thecastle-palacefrom Terrassa, provided three windows attheresidence oftheAmerican various architectural itcontained,soheinserted the works fragmentsofdemolishedbuildings. ofart hebuiltapalacecalledMaricel.it deserved, Thewallsofhis residence shouldbeinaccordance with of Ramon Casas and Miquel Utrillo, In collection of art. assembled orderan important as to preserve Joan Ossó Sebastià Sánchez Sauleda. Historiador del’Art d’art hi haviabastitelCauFerrat, laseva casa-talleronguardava unaextensacol·lecció bellesa delpaisatge,sinótambéperquè feiaanysqueSantiago Rusiñol (1861-1931) català trià com adestí d’una de les seves excursions la vila del Garraf, no només per la mesos abanselsEstatsUnits iaraelmagnatvolia conèixer millorelnostre país.El 1927) arribà a Sitges gràcies a Ramon Casas (1866-1932). Els doshavien recorregut El Palau Maricel deSitges Keywords: Abstract: Paraules Clau: Resum: Recepció iacceptació:març de2014 Joan Ossó de Casas,l’adequació lifouencarregada aMiquel Utrillo (1862-1934) n’aconseguí la titularitataprincipisde1910. El nord-americà oferí40.000pessetesi,després delaborioses gestions,finalment però jano complia elsrequisits necessarisper atendre correctament elspacients. Sant Joan Baptista, alsegleXIV. construït El recinte haviapatitnombroses reformes bar-lo. Al costatdelCauFerrat, itambéaprimeralíniademar, s’erigia l’Hospital de a Rusiñol perlaseva casa,queaquestrebutjà. volia instal·larallàlaseva residència d’estiu. Per això, realitzà decompra unaoferta TRES FINESTRES DEL CASTELL-PALAU DE TERRASSA A SITGES El 19desetembre de1909,l’industrial nord-americà CharlesDeering (1852- Abans d’instal·lar-s’hi i,perrecomanació enunllocconfortable caliaconvertir-lo Tot ilanegativa rebuda, Deering continuàcercant unedificiinotrigàatro- 1 . Deering quedàmeravellat delquehiveié isorprengué tothom anunciantque L’any 1909, l’industrial nord-americà Charles Deering s’establí a Sitges, on amb l’ajut de In 1909,theAmericanbusinessmanCharlesDeering settledinSitges, where withthehelp Terrassa, castle-palace,Maricel Palace from Sitges, CharlesDeering, Miquel Utrillo, Terrassa, castell-palau,Palau Maricel deSitges, CharlesDeering, Miquel Utrillo, 2 que amb el queambel 81 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 29 (2014) Tres finestres del Castell-palau de Terrassa a Sitges , 7 i en 10 . 3 , el Santuari del Tallat del , el Santuari 6 . Es creu que va ser llavors, ser llavors, que va . Es creu , tot i que la primera al·lusió 11 9 . 4 , Sant Sadurní de Tavèrnoles de Sadurní , Sant 5 . 13 o el castell-palau de Terrassa, entre d’altres. entre Terrassa, o el castell-palau de 8 que la documentació en tornarà a fer esment, i des de llavors les a fer esment, i des de llavors en tornarà que la documentació 12 De la torre del castell-palau (fig.1) en tenim notícia des d’antic. Es creu que el seu d’antic. Es creu en tenim notícia des del castell-palau (fig.1) la torre De - inicialment s’apos estètica. Si canvi en l’orientació un també motivà L’ampliació Per aconseguir els seus propòsits, Utrillo realitzà diversos viatges per tota la pe- la per tota viatges diversos realitzà Utrillo propòsits, seus els aconseguir Per d’època romana en un castellum d’època origen podria trobar-se El castell-palau de Terrassa de castell-palau El tà per mantenir la fisonomia original de l’hospital, ara calia cercar nous referents que referents nous l’hospital, ara calia cercar original de tà per mantenir la fisonomia de coneixedor Utrillo, fossin adients a la importància assolir el projecte. que aspirava que li permeté erigir modernes, optà per un estil eclèctic les teories arquitectòniques triat i amb el qual aconseguí l’emplaçament perfectaments’adaptava a un edifici que fou necessari cercar També històric. el passat i el present la perfectaentre síntesi cabdals monuments com a referent prengué models en què inspirar-se i, per això, o la Catedral de Barcelona. de la Generalitat catalana com el Palau de l’arquitectura ja que aquest li suggerí la idea on s’emmirallaria, seria el Cau Ferrat sobretot, Però, per incorporar-les a les façanes i als arquitectòniques antigues restes de recuperar interiors del palau com a elements decoratius nínsula a fi d’adquirir restes d’edificis enderrocats, abandonats o a punt de desapa- a punt o abandonats enderrocats, d’edificis restes d’adquirir a fi nínsula llocs de procedents capitells i portes, finestres Sitges a cap feren com així És rèixer. tan dispersos com Balaguer Salamanca, Solivella Salamanca, temps esdevindria l’home de confiança de Deering a Sitges. Tot i disposar d’un gran Tot i disposar Sitges. Deering a de de confiança l’home temps esdevindria - del nord-ame la passió col·leccionista 1911 i 1912, entre de les reformes, espai després les obres per encabir-hi residència i calia ampliar la superat les expectatives ricà havia possibilitats, decidiren de tenir en compte diverses arribant. Després que anaven d’art i enderrocar-les cantó del carrer, pescadors que hi havia a l’altre comprar les cases de El vell hospital. connectat per un pont amb el un edifici que quedaria bastir del no-res d’estiu residència una doble funció: ser la va ser un gran palau que tindria final resultat reunint de la col·lecció que estava el receptacle i esdevenir de Charles Deering Terracium el Terracium conservada s’esmenta carolíngia data del 801, quan a la documentació el 815 citada en un privilegi de Lluís el Pietós apareixerà castellum. Novament el precepte que Carles el Calb dictà l’any 844, on confirmava les prerrogatives eme- les prerrogatives 844, on confirmava que Carles el Calb dictà l’any el precepte emplaçament quedarà palesa en- La importància d’aquest ses pels seus predecessors. VIII i X, quan esdevindrà un símbol cristià en la lluita contra els àrabs. els segles tre el Terracium mans d’Almanzor, a 985 l’any destruccióde la de Barcelona Després temporalment de la documentació castellum desapareix referències seran constants referències a l’entorn de l’any 1000, quan s’erigí la torre que actualment es conservaes actualment que que la a i torre la s’erigí quan 1000, l’any de l’entorn a serà No comte de Barcelona. unes estances que permetien acollir el s’afegiren llavors l’any 1026 fins a

Sebastià Sánchez Sauleda 82 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 29 (2014) residís permanentment al castell i la de conservar eldretresidís d’estatge permanentmentalcastelliladeconservar delmonarca Autor: Sebastià Sánchez Sauleda. Figura número 1. Torre delcastell-palau, Terrassa. per sufragarlesdespesesgeneradeslaguerra separar maielcastellde Terrassa delacorona, l’any 1343esveié obligatavendre’l teix Pere IIIcontribuíalaseva desgràcia,jaquetotireafirmar la voluntat deno que nomésl’autoritat dePere elCerimoniósaconseguíapaivagar. Fins itot,elma- ments perlaseva titularitat,aquestcopentre elsCardona ielsCentelles,conflicte Tampoc resultà beneficiós per l’estat del castell que es reproduïssin els enfronta- fici segle i lafidelsconflictes,situació es La revertí. prosperitat generada perlafabricació contra Joan IIpropiciaren que elconjuntfosmalmès.Només ambl’arribada delnou afectada perlasituaciópolítica internadelpaís:lesguerres remences ilaguerra civil del’edifici,estabilitat. Laconservació totilatranquil·litat assolida, novament es veié dels Muntanyans com a castlans havia frenat les lluites pel poder i aportaren certa unconjuntdecases,patis,cellers iunacapella.Ladesignació també lipertanyien només comprenia el castell-palau i la torre, sinó que des de finals del segle anterior 16 El segle XV també s’inicià amb greus a l’edifici. desperfectes Aquest, llavors, ja no idenombroses clàusules,entre lesqualsestrobava l’obligatorietat queelcastlà 18 . seu costat sous elpalauiladomuserigidaal perquè reparés pervalor de1000 a Romeu deCardona l’any 1313 demostra l’encàrrec deJaume II l’inici delnousegle,talcomho acompanyada delacessiól’edi- bitants així comlaconcentraciódelsha- el creixement econòmicisocial, brosos privilegis quefomentaren afavorí amb laconcessió de nom- embranzida, jaqueelmonarca els Jaume I quan la ciutat agafà més blement va ser durant el regnat de zarà lapoblacióielmercat. Possi - centre alvoltant delquals’organit- Regis, iaquests’erigirà comaepi- torre comapalau,Palacio Domini vegada es parlarà del castell i de la ments d’esplendor. Per primera la ciutat de Terrassa visqueren mo- Al segle XIII, tant l’edifici com 14 . L’esplendor s’apagà amb 15 . Aquesta peticióanà 17 . 83 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 29 (2014) Tres finestres del Castell-palau de Terrassa a Sitges - la pro en recuperà Terrassa cop . Un 19 . 23 . Mentre en fou propietari, Fizes impulsà impulsà Fizes en fou propietari, . Mentre . Des de llavors fins al seu enderrocament fins al seu enderrocament de llavors . Des 21 20 i a la seva mort el deixà en herència als seus dos fills, dos seus als mort herència en seva deixà la el a i 22 . El seu estat ruïnós seu en feia perillar la pervivència,. El encara es que 24 i s’estroncava la relació existent amb els poders locals. Començava el camí amb els poders locals. Començava existent la relació i s’estroncava 25 L’esplendor que gaudia Terrassa i el castell-palau novament quedà truncada per novament i el castell-palau Terrassa que gaudia L’esplendor Tot i l’estabilitat que donaren a la vila els Muntanyans, aquests decidiren abando- aquests decidiren vila els Muntanyans, a la que donaren i l’estabilitat Tot El segle XIX s’inicià fent evident l’estat de degradació i abandó que presentava presentava que abandó i degradació de l’estat evident fent s’inicià XIX segle El pietat hi realitzà algunes reformes, convertí l’edifici en seu de l’Ajuntament i col·locàl’Ajuntament en seu de convertí l’edifici algunes reformes, pietat hi realitzà la portaladaes podia llegir la xifra “1622”, data que de pedra en què un escut sobre l’emplaçament. el moment en què la ciutat havia recuperat recordava d’impostos, nombre gran un generà Segadors dels Guerra La bèl·lic. conflicte un del municipi, fet que i l’endeutament la tropa dels ciutadans d’allotjar l’obligació local. Al final de la ruïna la població i la del govern misèria i fam entre provocà pel castell un comprador obligats a cercar es veieren guerra, la ciutat i l’Ajuntament La municipals. ajudessin a sanejar les arques per obtenir beneficis econòmics que de comerciant Fizes, Pere quan 1661 de juliol de 8 el arribà problemes als solució per 32.200 lliures l’adquirí Barcelona, i el comerç de teixits propicià el creixement de la població i això es reflectí en el castell. en el es reflectí això de la població i el creixement teixits propicià de i el comerç claus- construcció la destaquen quals les d’un entre addicions, diverses li realitzaren Se primer pis. unia el pati amb el escalinata que i la d’una interior tre que, poste- de Cruïlles i de Requesens, de Miquel en favor 1556 nar la castlania l’any nou castlà en conservà la titularitat El Vilademany. i Tormo a Josep riorment, la cediria una ofertarealitzà a la vila que es consumariavenda de en què fins al 1620, moment lliures de 1622 a canvi de 29.500 el 19 de febrer cap a la seva desaparició definitiva. cap a la seva qüestionà més quan el consistori decidí construir l’any 1852 una nova presó a l’antic a l’antic presó 1852 una nova decidí construir el consistori més quan qüestionà l’any Llàtzer. de Sant Hospital l’actual Francesc, de Sant recol·lectes dels frares convent funcions més seves d’una de les edifici el vell D’aquesta manera, la ciutat privava antigues diverses reformes estructurals reformes diverses La desaparició del castell-palau i la dispersió del patrimoni: tres finestres viat- finestres tres patrimoni: del dispersió i la castell-palau del desaparició La gen a Sitges el castell-palau Josep i Pere, que intentaren conservar la fallida dels negocis intentaren que el llegat patern, però i Pere, Josep i canviessin de mà. Així és com que els seus béns es fragmentessin provocà de Pere perjudicial per la partició de la titularitat del castell que, a la llarga, resultaria s’establí XVIII el conjunt anés situació féu que durant el segle al seu manteniment. La nova eclipsat la importància veiés a poc, es a poc i que, en segles passats adquirida perdent ja que el conjunt passà a ser considerat cases benestants, per la construccióde noves de la vila privades una més de les residències a finals del segle XIX, el castell-palau esdevindria propietat privada i a poc a poc privada esdevindria propietat a finals del segle XIX, el castell-palau allunyant del poder municipal s’aniria

Sebastià Sánchez Sauleda 84 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 29 (2014) les principalsautoritats,eneltranscursdelaqualesprocedí al’enderrocament una granfestaa Terrassa presidida pelbatlleaccidental,elsenyor Josep Escudé,i públicament queeldillunsdePasqua següentesduriaaterme la demolició l’inici del’enderroc el1886,nova serfinsal15demarç de1891quan s’anuncià guda alsmurs deMaricel ges va serSalvador Cardús, que afirmàquedosfinestrals s’adheriren en datadescone- Maricel deSitges. galeria, s’enviaren al Museu Municipal d’Art i uns finestrals s’incorporaren al Palau ruir larestaruir notari deprofessió, latorre elqualdecidínorestaurar ider- elconjunt,conservar viat demansdiverses al vegades. AfinalsdelsegleXIX,pertanyia Sr. Carrancà, pietari, s’aprovà definitivament la demolició. canvià. finalment, el 1886lasevaAquell any, sort amb elconsentimentdelseupro- saparició permetria assolir la quadratura perfecta de la plaça Majorsaparició permetria assolirla quadratura perfecta l’edifici i ornamentals” bells finestrals,lamajoriadelsqualsexornats ambescutsialtres motiusheràldics galeria gòticadel’esmentat castell-palau,comtambépedres esculturadesdelsseus alesarcadesquitectònics pertanyents depedralaquefoufinsfapocsanys picià “que dispersosd’ací id’allà esconservin unasèried’interessants elementsar- Pel quefaalesrestes del’edifici, progressivament s’anaren dispersant,fetquepro- recentment creat museuretrospectiu de Terrassa i fragmentsarquitectònics quehavienquedatescampatsiforen dipositatsal Un copl’edifici haviadesaparegut, Soler i Palet iniciàla recuperació delsobjectes lesrestes del’edificiconservar guí quel’Ajuntament nomenésel29demarç unacomissiódestinadaarecollir i Aquesta deJosep decisió motivà laràpidaintervenció Soler iPalet, queaconse- jecte en què probablement intervingué l’arquitectejecte enquèprobablement intervingué LluísMuncunill (1868-1931) superiordelatorrecar lapart afegint-hielsmerletsqueactualmentlacoronen, pro- claustre ila torre. Fou i s’aprofità llavors quan es consolidà la construcció per modifi- muralla urbanístics queimplicaren medievals id’alguns ladesapariciódelsportals tramsde ciutat alsnoustemps,iqueesconcretaren endiverses reestructuracions icanvis Aquest augeanàacompanyatdenombroses reformes queperseguienadequarla embranzidacomercial ieconòmicaquevisqué formació gràciesalaforta Terrassa. El primerqueva parlard’aquesta diàsporadelsfragmentsarquitectònics capaSit- Des quePere Fizes haviavenut del’edifici, laseva part lapropietat haviacan- A principisdelsegleXX,doncs,nomésenrestaven drets algunselementsdel La situació encara empitjorà a partir de1877,quans’iniciàLa situacióencaraempitjoràapartir unprocés detrans- 36 26 ; d’altres, comunrosetó, delesarcades diversos dela escutsdepedraipart . El castell-palau sobrevisqué a les primeres onades d’enderrocaments però, 27 . El consistoriesmostràfavorable aaquestadecisió,jaquelaseva de- 35 . Tenim constànciaquealgunesrestes quedaren ons’havia erigit 37 . Anysdesprés, Elena Martínez Gay reprengué latesique 30 . L’endemà, el30demarç de1891 33 . 28 . Tot i acordar 31 , secelebrà 32 29 34 . . . 85 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 29 (2014) Tres finestres del Castell-palau de Terrassa a Sitges , Ossó de- , Ossó 42 . 39 . 46 . Una anàlisi en profunditat anàlisi . Una 38 i que, el mateix any, els cedí i que, el mateix any, 44 . La nova professió li obrí les portes li obrí les professió . La nova 43 Figura número 2. Finestra procedent del castell- procedent 2. Finestra número Figura (Con- de Sitges Maricel Palau Terrassa, palau de Sebastià Autor: de Sitges). del Patrimoni sorci Sauleda. Sánchez encara conserva els capitells originals de dos el rostre en què es representa man- personatges masculins. Aquesta paral·lelismes amb la que està té força del pis de la torre inserida al tercer i amb l’arc Terrassa castell-palau de de la de l’edifici conservat a l’entrada 17. número Vella, plaça , Joaquim Mir, Ricard Canals, Hermenegild Canals, Hermenegild Ricard Mir, , Joaquim 40 , una taula gòtica, una estatueta gòtica en marbre així com així com en marbre , una taula gòtica, una estatueta gòtica 45 . Quan s’adonà que la seva carrera artística no tenia futur carrera la seva que s’adonà . Quan 41 Pel que fa a les finestres, un cop arribaren a Sitges, Miquel Utrillo decidí in- Utrillo decidí Miquel Sitges, a un cop arribaren que fa a les finestres, Pel La figura de l’intermediari Joan Ossó ha passat força desapareguda fins ara. Nas- ara. fins desapareguda força passat ha Ossó Joan l’intermediari de figura La cloure-les a la vessant de terra del Palau Maricel, l’edifici de nova planta que es- de nova l’edifici Maricel, de terra del Palau a la vessant cloure-les La primera finestra de Charles Deering. bastint per acollir la col·lecció d’art tava amb uns nervisrebaixat decorat l’intradós i un arc a d’estil gòtic, presenta (fig. 2), una taula frontal i un retaule que representaven la coronació d’un bisbe, que foren bisbe, que foren d’un coronació la representaven que un retaule i frontal una taula adduint manca de mèrit artístic desestimades per la Junta de la documentació conservada, però, ens demostra que realment foren tres les fines- tres foren conservada,de la documentació que realment ens demostra però, i de Charles Deering a la residència les que s’inseriren del castell-palau procedents tres de 1915 dia 10 de febrer el Ossó a Joan 1.100 pessetes pagaren que se’n cidí abandonar-ho tot i dedicar-se a la restauració de quadres i a l’expertisatge, àmbit i a l’expertisatge, de quadres restauració cidí abandonar-ho tot i dedicar-se a la demostrar gran competència i talent en què va cap a les tasques d’intermediari, tot i que no va ser gaire actiu en aquesta labor. A actiu en aquesta labor. ser gaire va tot i que no cap a les tasques d’intermediari, tenim constància que el 1914 només Utrillo, i amb Deering tracte més de l’esmentat antigues cinc escultures de Museus a la Junta vengué cut a Barcelona l’any 1880 i mort el 1947, els seus inicis en a la mateixa ciutat l’any cut a Barcelona la historiografia conegut dins com a pintor paisatgista. Més el món artístic foren mantingué i 4 Gats habitual d’Els ser un va pintor desconegut”, catalana com “el Picasso amb Pablo una bona amistat eren dues les finestres de Terrassa les que s’hi conservavens’hi que Terrassa les de les finestres dues eren dues imatges de la Verge dues imatges de la Anglada-Camarasa i Sebastià Junyer Vidal, però, sobretot, fou inseparable company fou inseparable company sobretot, però, Vidal, Junyer i Sebastià Anglada-Camarasa Comerç carrer al tenia que taller el cedí qui a i París a viatjà qui amb Nonell, d’Isidre de Barcelona

Sebastià Sánchez Sauleda 86 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 29 (2014) trimoni deSitges). Autor: Sebastià Sánchez Sauleda. de Terrassa, Palau Maricel deSitges (Consorci delPa- Figura número 3. Finestra procedent del castell-palau que s’hi inseriren. intacte iencaraenspermet gaudir actualment delesrestes procedents de Terrassa punt final al somni de Maricel. el Per sort, receptacle que les acollí s’ha conservat alsEstatsUnits,sin queelprimerdecidísmarxar ambtoteslesobres d’art, iposés discrepàncies existentsentre elnord-americà ielseuhomedeconfiançaprovoques- el castell-palaude Terrassa hiencaixaven alaperfecció. Llàstimaquel’any 1921,les d’aquest país.Per això, lesrestes arquitectòniques d’un edificitanemblemàticcom sapareguessin, almateixtempsquerealitzaven unhomenatgealahistòriail’art A través de lacol·leccióqueformaren, intentaren evitarquenombroses obres de- quetenienDeeringmés delavoluntat iUtrillo. elpatrimoniartístic depreservar que condueixalSaló d’Or, elgransalóderecepcions delPalau Maricel. creuar d’accés laporta situadaalRacódelaCalma,iespodenapreciar des del’escala Actualment lestres finestres estroben situadesalpati d’entrada delpalau,totjust al’intradós, i enelscapitells s’apreciaamb unsnervis la representació d’uns animals. heràldics. Pel quefaalatercera finestra(fig.4),també presenta unasolucióconopial xes decoratives alamotlluraielsdoscapitellsestanhistoriatsambanimalsescuts Aquesta actuació, gràcies a la qual encara es conserven lesfinestres,Aquesta ésunamostra actuació, gràciesalaqualencaraesconserven La segona(fig.3),delmateixestil,presenta unasolucióconopialambduespun- trimoni deSitges). Autor: Sebastià Sánchez Sauleda. de Terrassa, Palau Maricel deSitges (Consorci delPa- Figura número 4. Finestra procedent del castell-palau 87 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 29 (2014) Tres finestres del Castell-palau de Terrassa a Sitges Serra Serra , fins que a principis , fins que a principis 48 . El pas dels anys aconseguí que la ciutat se n’oblidés que la ciutat se n’oblidés pas dels anys aconseguí . El 47 . Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges – de Sitges del Patrimoni Consorci i les arts. Sitges: Utrillo Miquel . 49 . 592 (Abril 2009), p. 65-70. FONTBONA, Francesc. “Miquel Utrillo, escriptor d’art”. d’art”. escriptor Utrillo, “Miquel Francesc. FONTBONA, 65-70. p. 2009), (Abril 592 . 71-75. 2009), p. . 592 (Abril . Sitges: Consorci Consorci templo del modernismo. Sitges: catalán Ferrat: Cau El Ignasi; VIVES, DOMÈNECH i 2011. de Sitges, del Patrimoni (com.); Vinyet PANYELLA, Serra més «montmartrois» dels catalans a París”. “El TRENC, Eliseu; 2009. Ajuntament de Sitges, d’Or d’Or (1434- Martorell de Bernat Jordi de Sant destaquem el Retaule les peces que hi figuraren Entre XIV), (segle com diverses així Robió de de Bartomeu les Avellanes de de Bellpuig la Verge 1436), “Mare Francesca; BERTRAN, ESPAÑOL d’altres. entre i Goya, Zurbarán Greco, de El obres . Lleida: Associació retrobada L’esplendor Vella. Seu Dins: de les Avellanes”. de Bellpuig de Déu de Lleida, – Universitat i Comarcal de Lleida Diocesà de Lleida – Museu Vella Amics de la Seu episodis de la historia del col·leccionisme “Tres 332-334. BASSEGODA, Bonaventura; 2004, p. , la barcelonesa Asociación artístico-arqueológica i les exposicions de l’ Puiggarí a Catalunya. Josep BASSEGO- Dins: de Charles Deering”. Maricel i el Palau Estruch i Cumella pinacoteca de Josep de la història del patrimoni (ed.); Col·leccionistes, col·leccions i museus. Episodis DA, Bonaventura de Barcelona Autònoma Universitat artístic, Bellaterra-Barcelona-Girona-Lleida: de Catalunya Nacional de Lleida – Museu – Universitat de Girona – Universitat de Barcelona – Universitat Miquel Deering, Charles Sebastià; 119-152. SÁNCHEZ SAULEDA, de Catalunya, 2007, p. d’Art 2009 de Barcelona Universitat amistat per a una col·lecció. Barcelona: i Ramon Una Casas. Utrillo - Frances la Dra. dirigit per de l’Art en Història en Estudis Avançats Màster de recerca, (Treball “Col·leccionisme, art i reminiscències Sebastià; ca Español), [inèdit]. SÁNCHEZ SAULEDA, . medievals d’estudis Revista Lambard. de Sitges”. Maricel i el Palau Charles Deering medievals: Ignasi; DOMÈNECH, 91-112. BASSEGODA, Bonaventura; 2011), p. XXII (Barcelona, Volum Fernando; MULET, PÉREZ Dins: (Barcelona)”. Sitges de Maricel Palacio y el Deering “Charles en los siglos de España (eds.); La dispersión de objetos de arte fuera Immaculada SOCIAS BATET, Servicio– de Barcelona de Universitat la de Edicions i Publicacions Barcelona-Cadis: XX. y XIX - per enderro finals del segle XIX a Terrassa la ciutat de que tingué i l’interès Tot de la dècada dels noranta s’enderrocaren part de les cases i la meitat de la torre va va part i la meitat de la torre de les cases s’enderrocaren de la dècada dels noranta es i història seva la de recuperació de procés un s’inicià llavors, de Des visible. quedar del teixit urbà, operació que del monument dins reinserció per la progressiva treballà i Tot Terrassa. de Municipal en una de les seus del Museu culminà amb la conversió edifi- d’un per la pèrdua Cardús, fer Salvador impedeix lamentar-se, com va res això, venerable aquest restaurat i acuradament respectat s’hagués ja que “si ci tan singular, monument bell un altre posseiria Terrassa 1891, avui castell que es destruí l’any més militar d’arquitectura civil gòtica, amb evidents reminiscències d’arquitectura segle X-XI, que ara tots contemplaríem Comtal del al Palau antiga, corresponent amb la major delícia” Epíleg les cases que es demoliren 20 anys dels dècada la fins a ser va no el castell-palau, car definitivament compondre permetre que va cosa Major, carrer de la banda sud del projectat tal com s’havia l’espai 1 2 3 Notes completament, de tot allò que havia representat en el passat tot allò que havia representat completament, de

Sebastià Sánchez Sauleda 88 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 29 (2014) 9 El 8 7 6 5 4 13 12 11 10 ma; MORO, Antonio guarniment permanent destinada a protegir el comerç i l’agricultura de la zona. GARCÍA, Gem - (Solivella, 1984),p. 91-98. PANYELLA, Vinyet; “L’escala delcastelldeSolivella”. Miscel·lània d’Estudis Solivellencs. Vol.2 català”. Lambard. Revista d’estudis medievals. Volum XXIII(Barcelona, 2012),p. 133-156. CHEZ SAULEDA, Sebastià; “El Santuari del Tallat: lesvicissitudsd’un edificideltardogòtic SANS TRAVÉ, Josepdel Tallat Maria; Història . Lleida: Virgili &Pagés, 1986,p. 170-171.SÁN- 2003, p. 271-303. CES, Joaquín; BOTO VARELA, Gerardo (coord.); Claustros románicos españoles.León:Edilesa, ESPAÑOL BERTRAN, Francesca; “Losclaustros benedictinoscatalanes”. Dins: LUAYARZA - Febrer 2004). ESQUERDA i BOSCH, Montserrat; “Porta de Sant Miquel”. setembre de1912), p. 1-2. UTRILLO, Miquel; “De comfoufetMaricel”. deSitges Baluart . AnyXII,núm.571(Sitges, 15 de Barcelona, 2014,p. 423-432. Rosa (ed.);Art Fugitiu. Estudis d’Art Medieval desplaçat.Barcelona: Publicacions delaUniversitat Martorell iels Vergós: lacol·leccióDeering ielpatrimonicatalàaladiàspora”. Dins: ALCOY, siglos XIXyXX.Gijón: Trea, 2013,p. 395-406. SÁNCHEZSAULEDA, Sebastià; “Entre Bernat Dimitra (eds.);Nuevas hispánicoenlos almundodelcoleccionismo de arte contribucionesentorno ento delacolecciónDeering deSitges en1921”.Dins: SOCIAS,Immaculada; GKOZGKOU, 2013. SOCIAS,Immaculada; “Nuevas fuentesdocumentalesparalainterpretación dellevantami- Charles. Evanston: Deering Casas. andRamon Afriendshipinart Northwestern University Press, grés Art Fugitiu: Estudis d’art medieval desplaçats, 2012 [en premsa]. COLL MIRABENT, Isabel; Bernat Martorell iels Vergós: lacol·leccióDeering ielpatrimonicatalàaladiàspora”. Dins: Con- Age Inge; COLOMER, José Luis (eds.);CollectingSpanish Art: Spain’s Golden Age andAmerica’s Gilded NECH, Ignasi; “Charles Deering and the Palacio Maricel in Sitges (Barcelona)”. Dins: REIST, Publicaciones de laUniversidad de Cádiz,2011,p. 35-58.BASSEGODA,Bonaventura; DOMÈ- Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991,p. 228. i FONT, Antoni (dir.); MORO GARCIA, Antoni; “El Castell-Palau de Terrassa ielseuentorn”. Dins: PLADEVALL i constatacióhistòrica”. Terme . 21(Terrassa, novembre 2006),p. 152,nota30. p. 46.MORO GARCIA, Antoni;“Laconfiguració urbanadelavila Palau de Terrassa. Orígens musulmana altermede Terrassa através delatoponímia”. Terme. 14(Terrassa, novembre 1999), SOLER JIMÉNEZ,Joan; RUIZ GÓMEZ, Vicenç; “Els palausde Terrassa. Estudi delapresència 30. ment altermedelCastellde Terrassa al’època medieval”. Terme. 3(Terrassa, novembre 1988),p. sóndiscutibles.BORFOiBACH,seva destrucció Antoni;ROCA iFABREGAT, Pere; “El pobla - iPereBorfo Roca, lesconseqüènciesquepatí Terrassa enl’atac d’Almanzor iquepropiciaren la La torre terrassencaeraelpuntmésavançat deladefensamarca hispànica.Segons Antoni “La Torre delPalau ysuhistoria”. Tarrasa Información. 2304(Terrassa, 13octubre de1964),p. 1. enlareconquestament alaseva participació delterritoricontraelssarraïns.MASDEU, Ramiro; El privilegiva seremèsafavor delshabitantsdeBarcelona idelcastellde Terrassa comareconeixe- 13 (Terrassa, novembre 1998), p. 11. del recinte emmurallatdelavila Terrassa alsseglesXIII-XVIdinsl’actual tramaurbana”. Terme. (Terrassa, novembre 1994), p. 15.MORO GARCÍA, Antonio;“Reflexions sobre la reconstrucció romà era una construcció típica de frontera consistent en una petita fortificació amb típicadefronteracastellum romà consistentenunapetitafortificació era una construcció . Nova York: The Fick Collection,2012, p. 148-173.SÁNCHEZSAULEDA, Sebastià; “Entre et al; “Excavació arqueològica a la Plaça Vella. Primers resultats”. Catalunya Romànica. Vol. XVIII. El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Col·lecció La Peça del Mes. (Sitges, Terme. 9 89 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 29 (2014) Tres finestres del Castell-palau de Terrassa a Sitges Els castells Els Op. cit. p. 62- cit. p. Op. Medieval... Terrassa . 14 (Terrassa, novembre 1999), p. 35. p. 1999), novembre . 14 (Terrassa, Terme - Enciclo . Barcelona: Oriental Vallès El Occidental. Vallès XVIII. El Vol. Romànica. Catalunya . Terrassa: Tallers Gràfics Joan Morral, 1961, p. 69. Morral, 1961, Joan Gràfics Tallers Terrassa: . Terrassa i escut de Nom 63. CARDÚS, Salvador; 70. cit. p. i escut... Op. Nom CARDÚS, Salvador; com a seu de i el castell es mantingué la funció de presó seguí complint la torre i la venda, Tot Ajuntament de Terrassa: . Terrassa el castell i la vila de del Palau: Torre el notariat. La i l’escrivania 15. 1999, p. Terrassa, de – Museu Terrassa 1993), p.19-22. novembre . 8 (Terrassa, Terme del palau”. Antoni. “La torre GARCÍA, MORO 15. cit. p. Op. del Palau... Torre La realitzà viatge que d’un transcurs en el Margall i Pi per Francesc copsada ser va degradació Aquesta . 17 viatgers?”. Terme els visitaven “Què 1842. FERRAN GÓMEZ, Domènec; l’any Terrassa a 95. 2002), p. novembre (Terrassa, del castell- grafits de la torre Antoni; “Els GARCÍA, Àngels; MORO i ROMEU, CASANOVAS palau de Terrassa”. 93. cit. p. Op. visitaven... Què FERRAN GÓMEZ, Domènec; Dins: Terrassa”. de “Castell-Palau Miquel; VAQUÉS, i BRASÓ Pere; ROCA, CATALÀ 150. 1969, p. Editor, Rafael Dalmau II. Barcelona: catalans. Volum 1/4 ocupaven palau al cases adjacents les que ja d’assolir-se, impossible era l’espai de quadratura La 190. cit. p. Op. Medieval... Terrassa de la plaça. CARDÚS, Salvador; - 1877-1900. Terras Terrassa i BADIELLA, Judit; TAPIOLAS Neus; i PEDROLA, PEREGRINA 149-150. 1996, p. Tobella, sa: Arxiu 150. p. Ibídem, l’ende- que finalment de 1891 un article publicà el 29 de març s’explicava on Tarrasense El diari El que negativa visió la demostra que fet Major, plaça la enlletgien que cases les s’enderrocarien mà de Real Palacio y el Templarios los de Castillo “El S.A. XIX. segle del finals a l’edifici de tenia es L’any 1223, Jaume I i la reina Elionor es refugiaren al castell-palau de Terrassa en la seva fugida en la seva Terrassa al castell-palau de es refugiaren Elionor I i la reina 1223, Jaume L’any fins a la ciutat, els perseguiren nobles Els setge contra els Montcada. del fallit després cap a l’Aragó els assal- retingueren que dels habitants gràcies a la fidelitat a la torre tancat resistí on el monarca Terrassa la normalitat, cop restablerta Un per fugir. donar el temps necessari els va tants, fet que Tallers visió històrica. Terrassa: Medieval: Terrassa Salvador; privilegis. CARDÚS, nombrosos rebé po- El Pere; FABREGAT, ROCA i Antoni; p. 60. BORFO i BACH, 1960, Morral, Joan Gràfics de la al cel. La formació l’abisme “De 32. SOLER JIMÉNEZ, Joan; cit. p. blament al terme...Op. 85-125. 2006), p. novembre . 21 (Terrassa, (1180-1313)”. Terme Terrassa de vila de Palau a les tasques havia al costat. Es tracta de la cúria destinada que hi a l’edifici És la primera referència construcció que sota el regnat però independent podria tractar-se d’una judicials que, inicialment, 109. cit. p. al cel... Op. l’abisme De SOLER JIMÉNEZ, Joan. al recinte. II s’incorporà de Jaume 13. cit. p. Op. reconstrucció... la sobre Antoni. Reflexions GARCÍA, MORO - Ter de reial palau del tinent Soler, Arnau I a per Jaume imposada estat havia ja clàusula Aquesta rassa, el 1272. Antoni i FONT, PLADEVALL Dins: Terrassa”. “La vila de M; Josep FARGAS, DOMÈNECH i (dir.); 227. pèdia Catalana, 1991, p. mare, i castlà a més de fideïcomissari de la seva del castell com a senyor que actuava Tormo, Josep els censos, els delmes, els forns també vengué Tormo, i del seu germà, Lluís Vilademany, Ginebra Terrassa: Egara-Terrassa. Josep; que pertanyieni les escrivanies al castell-palau. SOLER i PALET, Salvador; 81. CARDÚS, p. 1928, Morral, Joan Gràfics Tallers 20 21 22 23 24 25 27 28 29 30 31 26 14 15 16 17 18 19

Sebastià Sánchez Sauleda 90 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 29 (2014) 44 43 42 41 40 39 38 37 36 35 34 33 32 Barcelona: Junta deMuseus –Publicacions del’Abadia deMontserrat, 1999, p. 900. BORONAT i TRILL, Maria Josep; Lapolíticad’adquisicions delaJunta de Museus 1890-1923. del Siglo XX. Vol. 10 . Madrid: Forum S.A., 1994,p. Artis 3060. GARCÍA ALBARES, Conchita; “Juan Ossó”. Dins: Diccionario de pintores y escultores espanyoles III. Barcelona-Bilbao: Edicions CatalanesS.A–LaGran Enciclopedia Vasca, 1980,p. 868. posar. RÀFOLS,Josep-Francesc; deCataluña, Diccionariodeartistas Valencia yBaleares. Volumen Sant Medir és potser l’única obra que li coneixem i de la qual és té constància que s’arribés a ex- Un quadre seu pintat a principis del segle XX que representava un paisatge on es veia l’Ermita de de laReial Acadèmia Catalana deBelles Arts deSant Jordi. Volum XXII(Barcelona, 2008),p. 72. “Fermí vsJuli Vallmitjana: breu notíciasobre lesincursions del’escriptor enelcampde l’art”. Butlletí Barcelona: Museu Nacional d’Art deCatalunya,2000,p. 292-293.CODESLUNA, Miquel Àngel; ceïa aJuli Vallmitjana. Cristina; DOÑATE, MENDOZA, Mercè (com.);Isidre Nonell. 1872-1911. obres. Aquesta polèmicaquedàreflectida delmateixpintorenquèexplicaelquesuc - enunacarta arreu peljove Ossó, l’acusà decopiar-licontínuamentlatemàticail’estil ambquèrealitzava lesseves sembla que no vamantenien els dos artistes, estar exempta de polèmiques. Nonell, sempre seguit retrataria. PALAU i FABRE, Josep; Picasso i els seus amics... Fou enaquesttallerdelcarrer Comerç onOssó lipresentà laprimeramodelgitanaqueNonell Barcelona: Galaxia Gutemberg/Cercle deLectors,2006,p. 114i163. previ mésformal actualmentdesaparegut. PALAU IFABRE, Josep; Picasso ielsseusamics. catalans ha llegatalgunsretrats caricaturitzats d’ell. Segons Palau iFabre podrienbasar-seenalgunretrat Picasso, quefreqüentava aOssó quanaquestteniaeltalleral carrer Comerç deBarcelona, ens número d’inventari. des payements faits parM.Utrillo. Fons pourMarycel M.U./Biblioteca Santiago Rusiñol, sense següent: “Pagado aJuan Ossó, portres ventanas góticasde Tarrasa. 1100pesetas”. Liste provisoire En l’entrada deldia10defebrer de1915alLlibre deComptabilitat deMaricel espot llegirel MARTÍNEZ GAY, Elena; Art medieval aSitges . Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 2008,p. 28. CARDÚS, Salvador; Terrassa Medieval... Op. cit.p. 85. Antoni; Laconfiguració urbana...Op. cit.p. 148. de lagaleriadelcastell-palauques’havien reaprofitat enedificisposteriors.MORO GARCÍA, Cremat de Terrassa, permeteren descobririnsituunapilastra,claustraiunsalmerprocedents Una campanyad’excavacions realitzada entre 1991i1992alesfinquesnúmero 4i6delcarrer CARDÚS, Salvador; Terrassa Medieval... Op. cit.p. 84. tecte. Barcelona: Caixade Terrassa –Lunwerg Editors, 1996. obra arquitectònica: FREIXA,Mireia; LLORDÉS, Teresa; Lluís Muncunill (1868-1931).Arqui - de laCiènciai Tècnica deCatalunya olaMasia Freixa (1907-1910),entre d’altres. Sobre laseva com l’Ajuntament (1900-1902),el Vapor Aymerich,AmatiJover (1907),seuactualdelMuseu Muncunill iParellada (1868-1931)treballà principalmenta Terrassa, onprojectà diversos edificis MORO GARCÍA, Antoni-Abel; El Castell-Palau de Terrassa Op. ielseuentorn... cit,p. 230.Lluís lecció delMuseu. Terrassa: Museu de Terrassa, 1999-2000,p. 14. medieval de Terrassa. Presentació d’un fonsmajoritàriamentinèdit”. Dins: Art medieval. Una col· Inicialment el museu es trobava instal·lat a l’Ateneu. CASANOVAS i MIRÓ, Jordi; “La col·lecció grafies queenspermetenconèixer lafisonomiadelcastell-palauafinalssegleXIX. cit. p. 150.D’aquestacteamenitzatperlabandamusicalEls Trullassus algunesfoto- esconserven PEREGRINA iPEDROLA, Neus; TAPIOLAS Judit; iBADIELLA, Terrassa 1877-1900...Op. Tarrasa”. El Tarrasense. 109(Terrassa, 29març de1891),p. 1. Op. cit. p.114. Tot i la bona amistat que 91 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 29 (2014) Tres finestres del Castell-palau de Terrassa a Sitges Una de les imatges era en fusta i l’altra, en marbre. Per les dues demanava tres-centes cinquanta tres-centes les dues demanava Per en marbre. i l’altra, les imatges era en fusta de Una 411. . p. pessetes. Ibídem 418. p. Ibídem. cit. p.18. Op. arqueològica... Antoni et al; Excavació MORO, Gemma; GARCÍA, 1. cit. p. Op. del Palau... La torre MASDEU, Ramiro; 84. cit. p. Op. Medieval... Terrassa CARDÚS, Salvador; 45 46 47 48 49

Sebastià Sánchez Sauleda 92 TERME. REVISTA D’HISTÒRIA 29 (2014)