DOCSLIB.ORG

Taula De Llocs

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Taula De Llocs La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins el segle XI ANNEX INFORMÀTIC FITXES DE LLOCS Identificació Comarca Municipi Denominació Descripció Datació Primera menció documental 1 Baix Llobregat Martorell Santa Margarida de Església 300 1143 Martorell 2 Baix Llobregat Castelldefels Les sorres X Derelicte 1350 3 Baix Llobregat Sant Just Desvern Molí de Can Pedrosa Molí 1300 moli fariner al costat esquerre de la riera de s. Just. 4 Alt Penedès Santa Margarida i els Molí dels Monjos Molí 978 978 Monjos 19 Alt Camp Aiguamúrcia Santa Maria de l'Albà Església 978 978 Vell 20 Alt Camp Aiguamúrcia Castell de l'Albà Castell 978 978 40 Baix Llobregat Sant Boi de Llobregat Ermitatges de Benviure Ermitatge 850 42 Baix Llobregat Sant Boi de Llobregat Ermitatge del Llor Ermitatge 850 44 Baix Camp l'Albiol Castell de l'Albiol Castell 45 Baix Camp l'Albiol Sant Miquel de l'Albiol Església 47 Baix Llobregat Sant Feliu de Llobregat Torre Abadal Torre 998 998 Identificació Comarca Municipi Denominació Descripció Datació Primera menció documental 59 Alt Camp Alcover Sant Miquel d'Alcover Església 60 Alt Camp Alcover Vila d'Alcover Nucli urbà 61 Alt Camp Alcover Santa Maria d'Alcover Església, capitell, pintura mural o Vella de la Sang 67 Baix Llobregat Castelldefels Turó de la Torre Torre 1000 Cal revisar la situació. 69 Baix Llobregat Cornellà de Llobregat Església visigoda de Església 600 Cornellà 71 Baix Llobregat Gavà Can Tries 1 forn de planta circular amb diverses xemeneies (a uns 250m a l'oest de les sitges, al costat del camí 1050 de Can Tries). Uns 150 m més al sud es trobà un altre forn, aquest segurament d'època moderna. 2 sitjes 72 Baix Llobregat Martorell Torre Griminella Torre 1 73 Baix Llobregat Martorell Torre del Clos Torre 1 74 Alt Penedès Sant Llorenç d'Hortons Necròpoli de Can Simó Necròpolis 900 Conjunt de 6 tombes de cista, amb coberta de lloses, de datació complexa per la presència d'alguns materials d'aixovar de tipologia romana. 75 Alt Penedès Sant Llorenç d'Hortons Necròpoli de la Torreta Necròpolis 900 Actualment ha desaparegut. Es coneix només per fonts orals recollides per l'arqueòleg Josep Ma. Bosch i Casadevall. 77 Baix Llobregat Olesa de Montserrat Mas Vilar Hàbitat, torre 1000 Identificació Comarca Municipi Denominació Descripció Datació Primera menció documental 85 Baix Llobregat Gavà Carrer Sant Nicasi Hàbitat 450 Seguiment de les obres efectuades al solar del carrer Sant Nicasi, 32 de Gavà, en les que fou documentat l'enterrament en sitja d'un individu pràcticament senzer i d'un altre enterrament en fosa, bdó d'è Alh t bé 'hi t b di t d l l V i VI 90 Baix Llobregat Sant Boi de Llobregat El Fonollar Torre 1000 1190 Construcció defensiva medieval convertida, posteriorment, en masia. És possible que pugui relacionar-se amb les torres del segle X. Està constituïda per una torre de guaita ique encara td l i t d f i ( lltd' i t ) 91 Baix Llobregat Sant Boi de Llobregat Termes romanes de Hàbitat 200 Sant Boi de Llobregat L'edifici termal -construït el 200 DE- i l'explotació de la vil·la degué romandre en ús més enllà del segle V, i és possible que no romanguessin abandonats fins a l'època visigoda. No sabem ben bé què l'Ed t Mitj ò l b it t i d t è t i d èi 92 Baix Llobregat Sant Boi de Llobregat Carrer Agramunt, Sitja 1300 Mediterrani i Hospital Conjunt de sitges que tallen el paviment romà reblides per materials cronològicament emplaçables als segles XIV i XV. 95 Baix Llobregat Molins de Rei Torre Guadall Torre 986 986 96 Baix Llobregat Sant Feliu de Llobregat Torre d'Olorda Torre 998 998 99 Alt Penedès Gelida Font del Senyor Mina d'aigua 1367 1367 102 Baix Llobregat Sant Andreu de la Can Puigbó Necròpolis 350 Barca Necròpoli de difícil ubicació cronològica emplaçable entre el segle IV DE i el VIII DE, si bé no es descarta una perduració fins a època alt medieval. Es tracta de 23 tombes individuals, algunes tilit d i b é d' i di id 103 Baix Llobregat Sant Andreu de la Ca la Còrdia Hàbitat 100 Barca Vil·la romana que s'inicia en època republicana i rep les darreres aportacions al segle VI. 104 Vallès Occidental Granollers Vila de Granollers 301 944 109 Baix Llobregat Sant Andreu de la El Palau Torre 1110 1110 Barca Identificació Comarca Municipi Denominació Descripció Datació Primera menció documental 112 Baix Llobregat Sant Just Desvern Torre de Foret Torre 992 992 116 Vallès Occidental Terrassa Santa Maria, Sant Pere Seu episcopal, església, 450 465 i Sant Miquel de 117 Alt Camp Alió Castell d'Alió Castell 118 Alt Camp Alió Sant Bartomeu d'Alió Església 152 Tarragonès la Riera de Gaià Torre de l'Abella Torre 1000 160 Baix Llobregat Abrera Sant Pere d'Abrera Església, portada 1110 162 Garraf Vilanova i la Geltrú Torre d'Adarró Torre 1079 175 Maresme Cabrera de Mar Santa Helena d'Agell Església 1236 1236 194 Barcelonès Barcelona Sant Genís del Església 1046 1046 Agudells 196 Vallès Oriental Montseny Castell de les Agudes Castell 1019 1019 200 Barcelonès Barcelona Palau Aguilar o Casal senyorial 1250 Calders Identificació Comarca Municipi Denominació Descripció Datació Primera menció documental 217 Alt Penedès Mediona Santa Margarida Església 1090 1299 d'Agulladolç 220 Vallès Occidental Terrassa L'Aiguacuit o Vila de Excavació arqueològica 990 990 Villafilare 222 Baix Penedès el Montmell Castell d'Aiguaviva Castell 986 986 Cal precisar la datació. 223 Baix Penedès el Montmell Sant Pere d'Aiguaviva Església 986 986 226 Baix Penedès Albinyana Castell d'Albinyana Castell 1040 1040 Cal identificar l'emplaçament. 227 Baix Penedès Albinyana Sant Bartomeu Església 1040 1040 d'Albinyana 228 Baix Penedès Santa Oliva Torre de l'Albornar Torre 1202 1202 230 Maresme Alella Casa d'Alella Casa forta 1214 1214 231 Maresme Alella Sant Feliu d'Alella Església, campanar de torre, grafit 993 993 234 Baix Llobregat Sant Climent de Torre d'Almafar Torre 1002 1002 Llobregat 235 Barcelonès Barcelona Torre Alós de Sarrià Torre Datació desconeguda Identificació Comarca Municipi Denominació Descripció Datació Primera menció documental 236 Tarragonès Altafulla Castell d'Altafulla Castell 1060 1060 237 Tarragonès Altafulla Sant Martí d'Altafulla Església 1194 1194 238 Vallès Occidental Barberà del Vallès Torre de ca n'Altimira Torre 1080 239 Vallès Occidental Sabadell Sant Julià d'Altura Església, necròpolis 1055 1055 240 Garraf Sitges Torre de ca l'Amell de Torre 1301 0 Campdàsens 241 Baix Llobregat Collbató Santa Margarida de les Església 945 945 Amenolelles 242 Vallès Oriental l'Ametlla del Vallès Sant Genís de Església 906 906 l'Ametlla del Vallès 243 Anoia la Llacuna Cova 22 de l'Hort Xic Cova, estructura 1300 Cova que presenta una paret de pedra seca que tapa tota l'entrada, amb una petita porta d'accés. La ceràmica trobada s'ha datat del segle XIV i XV i ascles de sílex. 244 Vallès Occidental Terrassa Sant Cristòfol de ca Església, talla 1042 1042 n'Anglada 247 Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia Sant Sadurní d'Anoia o Església 1070 1080 de Subirats 248 Vallès Occidental Santa Perpètua de Santa Maria Antiga o Església, ara d'altar, talla 983 983 Mogoda Santiga Identificació Comarca Municipi Denominació Descripció Datació Primera menció documental 249 Alt Penedès Olesa de Bonesvalls Santa Maria de Església 1262 1262 l'Anunciació 250 Baix Penedès l'Arboç Palau reial de l'Arboç Palau 1208 1208 251 Baix Penedès l'Arboç Sant Julià de l'Arboç Església 1136 1136 252 Baix Penedès l'Arboç Torre de l'Arboç Torre 1211 1211 253 Baix Penedès l'Arboç Vila i castell de l'Arboç Nucli urbà, castell 1057 1057 255 Alt Penedès Avinyonet del Penedès Colomar de l'Arboçar Colomer 1000 256 Alt Penedès Avinyonet del Penedès Torre de l'Arboçar de Torre 1030 1035 Baix 260 Vallès Occidental Ripollet Sant Pere d'Arcanova Església 1272 1272 Es desconeix l'emplaçament. 263 Vallès Occidental Castellar del Vallès Mare de Déu de les Església, talla 1121 1121 Arenes 268 Maresme Argentona Sant Julià d'Argentona Església 1060 1060 269 Maresme Argentona Sant Martí d'Argentona Església 878 878 Identificació Comarca Municipi Denominació Descripció Datació Primera menció documental 272 Vallès Occidental Sabadell Castell Arnau o torre Torre 1310 1310 Berardo 273 Vallès Occidental Sabadell Castell d'Arraona Castell 1049 1049 274 Vallès Occidental Sabadell Sant Salvador Església, escultura 1111 1111 d'Arraona (ara Sant 277 Alt Penedès Font-rubí Sant Andreu de l'Avellà Església 1001 1758 279 Alt Penedès Avinyonet del Penedès Castell d'Avinyó Castell 950 975 280 Alt Penedès Avinyonet del Penedès Sant Pere d'Avinyó o Església 970 975 d'Avinyonet 281 Barcelonès Badalona Santa Maria de Església, epigrafia, pica baptismal, necròpolis 1012 1012 Badalona 282 Barcelonès Badalona Vila de Badalona Nucli urbà 283 Anoia Cabrera d'Igualada Sant Miquel del Badorc Església 1186 1186 284 Anoia Piera Torre del Badorc o Castell 1143 1143 castell de Castellet 285 Vallès Oriental Caldes de Montbui Sant Miquel de Baduell Església 1126 1126 o de Mestres Identificació Comarca Municipi Denominació Descripció Datació Primera menció documental 286 Barcelonès Santa Coloma de Torre Baldovina Torre 1020 1020 Gramenet 287 Alt Penedès Pontons Sant Salvador de la Església, cova. 1201 1319 Balma La CA documenta la cova immediata a l'església, que cal considerar com a medieval. La CA incorpora una planta i secció de la cova. 288 Baix Penedès Banyeres del Penedès Castell de Banyeres Castell 938 938 S'hi han localitzat restes de ceràmica musulmana (CA) 289 Baix Penedès Banyeres del Penedès Mina de la Riera de Mina d'aigua 750 Banyeres 290 Vallès Occidental Barberà del Vallès Castell de Barberà
Load more

Recommended publications
  • El Conseller Calvet Visita La Millora De La C-51 a Vilardida, Amb Una Inversió De 6,5 MEUR
    Comunicat de premsa El conseller Calvet visita la millora de la C-51 a Vilardida, amb una inversió de 6,5 MEUR • El Departament ha executat l’eixamplament i millora del traçat de la carretera, en un tram de prop de 2,5 quilòmetres, i ha construït una rotonda a la Bisbal del Penedès Visita a les obres de millora de la C-51 El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha visitat avui el condicionament que ha executat el Departament a la C-51 al seu pas per Vilardida (Alt Camp), juntament amb els alcaldes de Bràfim, Xavier Rius; Rodonyà, Enric Ferré; i Montferri, Josep Ruiz; de Vila-rodona, Ramon Maria Bricollé, i de la Bisbal del Penedès, Agnès Ferré. Aquesta obra, amb una inversió de 6,5 MEUR, ha consistit en l’eixamplament i millora del traçat d’aquesta carretera en un tram de prop de 2,5 quilòmetres. D’aquesta manera, l’actuació permet afavorir la comoditat i la seguretat en la conducció. Calvet ha destacat que la C-51 “és un eix bàsic de la mobilitat del nostre país amb una funcionalitat molt important entre el Vendrell i Valls” i ha recordat que completar totalment l’actuació “ha costat molt ja que era un projecte complex per la topografia i perquè es van trobar unes restes arqueològiques que s’havien de posar en valor”. Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Comunicat de premsa Pel conseller es tracta d’un projecte “molt treballat en benefici del territori perquè fa una cosa molt necessària en una zona amb molta activitat agrària: Resol molt bé tot el que són els camins agrícoles.
    [Show full text]
  • Ager Tarraconensis 1 Aspectes Històrics I Marc Natural Historical Aspects and Natural Setting
    Ager Tarraconensis 1 Aspectes històrics i marc natural Historical aspects and natural setting Marta Prevosti i Josep Guitart i Duran (directors científics / Scientific Directors) Three chapters in English 16 Institut d’Estudis Catalans Institut Català d’Arqueologia Clàssica Tarragona, 2010 Biblioteca de Catalunya - Dades CIP Ager Tarraconensis. – (Documenta ; 16) Bibliografia. – Conté: 1. Aspectes històrics i marc natural -- 2. El poblament -- 3. Les inscripcions romanes (IRAT). – Text en català, alguns capítols també en anglès ISBN 9788493773434 (o.c.) I. Prevosti, Marta, dir. II. Guitart i Duran, Josep, 1946- dir. III. Gorostidi, Diana IV. Institut d’Estudis Catalans V. Institut Català d’Arqueologia Clàssica VI. Col·lecció: Documenta (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) ; 16 1. Arqueologia del paisatge – Catalunya – Camp de Tarragona 2. Excavacions arqueològiques – Catalunya – Camp de Tarragona 3. Camp de Tarragona (Catalunya) – Arqueologia romana 904(467.14) Ager Tarraconensis és un projecte de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Institut d’Estudis Catalans, amb el finança- ment d’Acesa-Abertis. El projecte s’emmarca dins la línia de recerca de l’ICAC «Arqueologia del paisatge, poblament i terri- tori» i del projecte Forma Orbis Romani de l’Institut d’Estudis Catalans, promogut per la Unió Acadèmica Internacional. Aquesta recerca també s’ha inserit en el marc del projecte del Ministeri de Ciència i Innovació HAR2009-10752: «Interacció i articulació urbs-territorium en el conventus Tarraconensis». © d’aquesta edició, Institut d’Estudis Catalans i Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) Institut Català d’Arqueologia Clàssica Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona Telèfon 977 24 91 33 - fax 977 22 44 01 [email protected] - www.icac.net © del text, els autors © de les fotografies i il·lustracions, els autors, llevat que s’indiqui el contrari © de la traducció a l’anglès, Paul Turner (capítols 2 i 5.4.3.) i Encarna Raga Almúdever (capítol 4) © de la foto de la coberta, Arxiu MNAT / M.
    [Show full text]
  • 4. POTENCIAL SOCIOECONÒMIC L' Alt Camp És Una Comarca Situada A
    L’ Anàlisi de l’impacte territorial de la N-240 sobre la comarca de l’ Alt Camp 4. POTENCIAL SOCIOECONÒMIC L’ Alt Camp és una comarca situada a la part alta de la meitat sud del país, entre la costa i les terres de l’interior. Limita amb les comarques de la Conca de Barberà, l’ Anoia, l’ Alt Penedès, el Baix Penedès, el Tarragonès i el Baix Camp, formant el territori del Camp de Tarragona amb aquestes dues últimes. Una comarca qualificada d’equilibrada i harmònica, de 538 km2 de superfície i 37.744 habitants. Figura 13. Situació de la comarca Font:www.altcamp.org 4.1. Localització, superfície i delimitació La comarca de l’Alt Camp ocupa la vint-i-novena posició de les comarques catalanes pel que fa a l’extensió i representa el 18,16% del territori de l’àmbit del Camp (format per les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès) i l’1,7% del total de Catalunya. Al nord, la serralada Pre - litoral i les muntanyes de Prades la separen de la Conca de Barberà, amb la qual comunica per tres passos: cap a ponent, l’estret o congost de la Riba; a la part central, el coll de l’illa, i a Llevant el coll de Cabra. Al nord - est limita amb l’Anoia (sols directament accessible pel coll d’ Esblada) i amb l’Alt Penedès. I al sud-est, ho fa amb el Baix Penedès, accessible pel Coll de la Rubiola.
    [Show full text]
  • ISAP POUM Vilarodona
    Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar Avanç de Pla del POUM de Vila-rodona ÍNDEX 1.- DADES DE L’INSTRUMENT DE PLANEJAMENT ..........................2 1.1.- Pla o programa................................................................................................. 2 1.2.- Promotor .......................................................................................................... 2 1.3.- Equip redactor del pla o programa ................................................................... 2 1.4.- Equip redactor de l’avaluació ambiental........................................................... 2 1.5.- Antecedents ..................................................................................................... 2 1.6.- Data.................................................................................................................. 2 1.7.- Fonaments de dret ........................................................................................... 2 2.- DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN L’ÀMBIT DEL PLA...............................................4 2.1.- Elements i aspectes ambientals rellevants en el territori municipal i el seu entorn ....................................................................................................................... 4 2.1.1.- Context territorial.................................................................................................4 2.1.2.- Desenvolupament econòmic ...............................................................................4
    [Show full text]
  • Pdf 1 20/04/12 14:21
    Discover Barcelona. A cosmopolitan, dynamic, Mediterranean city. Get to know it from the sea, by bus, on public transport, on foot or from high up, while you enjoy taking a close look at its architecture and soaking up the atmosphere of its streets and squares. There are countless ways to discover the city and Turisme de Barcelona will help you; don’t forget to drop by our tourist information offices or visit our website. CARD NA O ARTCO L TIC K E E C T R A B R TU ÍS T S I U C B M S IR K AD L O A R W D O E R C T O E L M O M BAR CEL ONA A A R INSPIRES C T I I T C S A K Í R E R T Q U U T E O Ó T I ICK T C E R A M A I N FOR M A BA N W RCE LO A L K I NG TOU R S Buy all these products and find out the best way to visit our city. Catalunya Cabina Plaça Espanya Cabina Estació Nord Information and sales Pl. de Catalunya, 17 S Pl. d’Espanya Estació Nord +34 932 853 832 Sant Jaume Cabina Sants (andén autobuses) [email protected] Ciutat, 2 Pl. Joan Peiró, s/n Ali-bei, 80 bcnshop.barcelonaturisme.cat Estación de Sants Mirador de Colom Cabina Plaça Catalunya Nord Pl. dels Països Catalans, s/n Pl. del Portal de la Pau, s/n Pl.
    [Show full text]
  • Tibidabo Front Door TBA TBA AC Hotel Barcelona Forum By
    We kindly ask you to regularly check this page as it will be updated in the future. The hotels not included in this list don't have any shuttle service, as they are easily connected to FIRA using public transportation. Pick up place in the afternoon at Alumini st. PICK UP PICK UP HOTELS ADDRESS ROUTE NUMBER PICK UP TIME AFTERNOON PLACE MORNING TIME MORNING C/Santa Rosa, 33 08950 Espugues de Llobregat, Abba Garden 2 - Tibidabo Front door TBA TBA Barcelona AC Hotel Barcelona Forum by Passeig Taulat 278, 08019 Barcelona 1 - Forum Front door TBA TBA Marriott Avda. Europa / AC Hotel Gavà Mar by Marriott C/ Tellinaires 33, 08850 Gavà, Barcelona 4 - El Prat TBA TBA Palamós st Plaça de Xavier Cugat, 08174 Sant Cugat del Vallès, AC Hotel Sant Cugat 22 - Vallès Front door TBA TBA Barcelona Avenida Mare de Déu de Bellvitge 3, 08907 Aparthotel Hesperia Fira Suites 12 - L'Hospitalet Hesperia Tower TBA TBA Barcelona Barceló Hotel Atenea Mar Passeig García i Faria 37, 08019 Barcelona 5 - Front Marítim Front Marítim hotel TBA TBA Bel Air Hotel Paseo Marítimo 169, 08860 Castelldefels, Barcelona 18 - Castelldefels Front door TBA TBA Best Western Hotel Alfa Calle K Zona Franca, s/n, 08040 Barcelona 12 - L'Hospitalet Front door TBA TBA Aeropuerto Sector Baricentro, Carretera N- 150, km 6.7, 08210 Campanile Barcelona 16 - Sabadell Front door TBA TBA Barbéras Del Vallès, Barcelona ‎ Via de l'Esport, 4, 08740, Sant Andreu de la Barca, Catalonia Bristol TBA TBA TBA TBA Barcelona Catalonia Gran Hotel Verdi Av. Francesc Macià 62, 08208 Sabadell, Barcelona 16 - Sabadell Front door TBA TBA Catalonia Sabadell Pl.
    [Show full text]
  • La Segona Meitat Del S. I Ac I L'època Augustiana Constitueix Un Període Fonamental
    Isaías Arrayás Morales 4.5.- Segona meitat del s. I a.C. i l’època d’August. Els inicis de la producció vitivinícola i la proliferació dels primers assentaments rurals tipus “vil·la”348. La segona meitat del s. I a.C. i l’època augustiana constitueix un període fonamental per a Tarraco i el seu territori. Fou el moment en qual, a nivell jurídic, va aconseguir, primer, l’estatut de colònia, que la consagraria definitivament com a ciuitas romana, i, a continuació, es va erigir com a capital de la Hispania Citerior Tarraconensis i del conuentus iuridicus Tarraconensis; a nivell urbanístic, la seva urbs va experimentar un important desenvolupament edilici; i, a nivell territorial, es percep l’aparició al seu ager de nous centres terrissaires productors d’àmfores vinícoles i de nous assentaments rurals, alguns dels quals de tipus “vil·la”, clars indicadors dels inicis de la producció de vi a la regió i de la implantació del “sistema de la vil·la”. Podem afirmar que la finalització del procés de reorganització dels territoris on s’havia desenvolupat la cultura ibèrica es produeix a la segona meitat del s. I a.C., de manera que sota el principat d’August ja es poden considerar totalment romanitzats. En aquest sentit, el paper del princeps fou fonamental, doncs, continuant la tasca de Pompeu i Cèsar, va reorganitzar a nivell administratiu el món sorgit arran de les actuacions cadastrals romanes i de les fundacions de ciutats efectuades durant la República. August va crear noves estructures administratives (una nova divisió provincial i la circumscripció del conuentus iuridicus, vers l’any 27 a.C.), va realitzar noves fundacions colonials (com Barcino, el 15 a.C.) i va iniciar el procés de reconeixement i vertebració jurídica dels nuclis preexistents (Emporiae, Ilerda, Baetulo, Iluro i Dertosa, pel que fa al nord-est peninsular).
    [Show full text]
  • 08870 SITGES · BARCELONA · SPAIN · +34 938 109 000 · Info [email protected] Dolcesitges.Com DOLCE SITGES FACT SHEET 2/2
    dolcesitges.com DOLCE SITGES FACT SHEET 1/2 HOTEL CAPACITIES ROOM TYPE ROOM FEATURES Total number of rooms: 263 ° King size bed 132 ° Private terrace with furniture Views of Sitges and the Mediterranean or ° Presidencial Suite 3 ° 2 twin beds 131 ° ° Executive Room 24 ° Smoking room 71 pools and golf course ° Deluxe Room 38 ° Connecting rooms 4 ° Individual control of room temperature ° Superior Room, Sitges/Sea View 146 ° Disabled room 4 ° Coffee and tea maker with selection of coffee ° Superior Room, Pool/Garden View 52 ° Convertible room in break-out room 13 and tea Large desk table with lamp ° ° Ergonomic chair ° Complimentary internet access (wi-fi and Ethernet) ° 2 Telephone, 1 office model RESTAURANTS & BARS OTHER SERVICES ° Dual line telephone with voicemail ° Mini bar ° Guest Concierge Service ° Hairdryer ° Restaurant Verema, with panoramic views ° Entertainment lounge: darts, chess, billiard, ... ° Enlarging mirror ° Restaurant Esmarris, fine dining ° Library ° Bathrobe for adults, children and babies ° Restaurant Terrassa La Punta, all year terrace ° Indoor/Outdoor parking ° Toiletries for her, him & children ° Racó de la Calma, private dining ° Shuttle to nearby beach (seasonal) ° Iron and iron board ° Bar Malvasia, a bar with views ° Car and bicycle rental ° ° 3 pillows per guest minimum ° Bar Cala Morisca, along pool side Nearby golf course and winery tours ° Nearby sailing, horseback riding ° Laundry service ° Alea Lounge, autdoor chill-out ° 25 min. distance to Barcelona international airport ° Cable TV: + than 42 channels
    [Show full text]
  • Guía De Acogida Del Baix Llobregat Guía De Acogida Del Baix Llobregat
    Guía de acogida del Baix Llobregat Guía de acogida del Baix Llobregat El Baix Llobregat es una comarca situada al sur de la provincia de Barcelona. Limita al norte con el Bages, al este con el Vallès Occidental, en el sureste con el barcelonés, al sur con el Mediterráneo, al suroeste con el Garraf, al oeste con el Alt Penedès y al noroeste con la Anoia. Con 809. 883 habitantes*, y tiene una superficie de 486,7 km². La capital de la comarca es Sant Feliu del Llobregat. La comarca la forman 30 municipios, cinco de los cuales sobrepa- san los 50.000 habitantes. Mar, río y montaña definen el territorio. A más de 15 km de extensas playas de que dispone, se añaden las cordilleras del Garraf, el Ordal, Collserola y la majestuosa montaña de Montserrat, idóneas para el senderismo y las actividades en la naturaleza; y el río, en su tramo final, origina el delta del Llobregat, de incalculable valor y riqueza ecológica. Comarca de acogida A partir del año 2000, la realidad so- Así pues, en los últimos años, el Baix cial de Barcelona ha experimentado Llobregat ha aumentado su diversi- cambios con relación al fenómeno dad cultural acogiendo en la comar- migratorio, aumentando el índice mi- ca nuevos residentes procedentes de gratorio significativamente en pocos todo el mundo**. años. Esta Guía es un documento donde se Mientras municipios como Castell- encuentran los principales recursos defels tienen un índice de población y servicios básicos de acogida para extranjera del 18’6%, otros como Sant personas recién llegadas a la comarca Climent tienen un 1,6%.
    [Show full text]
  • SITGESEN 08870 Sitges Consulte Ainformación 902
    128 BARCELONA FRANQUICIAS URBANAS EN SITGES FRANQUICIAS URBANAS 08870 Sitges ) COMMERCE - E S ERVICIO S S LO EXCLUYEN E (S S RATUITO G S NVÍO 08860 Castelldefels (Recept.) 08860Castelldefels E 3 OLICITAR S PUEDE DEMORA CON ENTREGADA S E EXPEDICIÓN U S I S Consulte a Información 902 300 400 las futuras aperturas de las Franquicias urbanas de esta ciudad. BARCELONA SITGES HORARIO DE FRANQUICIA: De 8 a 14 h y de 16:30 a 20 h. Sábados cerrado, sólo entregas domiciliarias. 902 300 400 RECOGIDA Y ENTREGAS EN LOCALIDADES SIN CARGO ADICIONAL DE KILOMETRAJE SERVICIOS DISPONIBLES Olivella Urb. Can Suria Urb. Mas Vila SERVICIO URGENTE HOY/URGENTE BAG HOY. Puigmoltó Urb. Colinas, Las Vallcarca RECOGIDAS Y ENTREGAS, CONSULTAR CON SU FRANQUICIA. SERVICIO URGENTE 8:30. RECOGIDAS: Mismo horario del Servicio Roquetes, Les Urb. Mas Mestre Vilanoveta Urgente 10. ENTREGAS EN DESTINO: El día laborable siguiente antes de las 8:30 h** (Consultar destinos). Sant Pere de Ribes SERVICIO URGENTE 10. RECOGIDAS: Límite en esta Franquicia 20 h destino Andorra, España, Gibraltar y Portugal. ENTREGAS EN DESTINO: El día laborable siguiente a primera hora de la mañana en Andorra, España, Gibraltar y Portugal. En esta Franquicia de 8 a 10 h*. SERVICIO URGENTE 12/URGENTE 14/DOCUMENTOS 14/ URGENTE BAG14. RECOGIDAS: Mismo horario del Servicio Urgente RECOGIDAS Y ENTREGAS (De Hoy para Hoy). En estas plazas y su área sin cargo adicional 10. ENTREGAS EN DESTINO: El día laborable siguiente antes de las de kilometraje (consulte la página de la Franquicia). (+)Más de una frecuencia diaria. 12 h** (Urgente 12) o 14 h** (Urgente 14/Documentos 14/Urgente BAG14) (Consultar destinos).
    [Show full text]
  • LASSENTAMENT ALTOMEDIEVAL DE CASTELLAR VELL (CASTELLAR DEL VALLÉS, Valles Occidental): Resultats De La Intervenció Arqueológica a Les Sitges I El Fossat
    LASSENTAMENT ALTOMEDIEVAL DE CASTELLAR VELL (CASTELLAR DEL VALLÉS, Valles Occidental): Resultats de la intervenció arqueológica a les sitges i el fossat Jordi Roig Buxó, Josep-A. Molina Vallmitjana i Joan-Manuel Coll Riera SITUACIÓ GEOGRÁFICA I ANTECEDENTS L conjunt arqueológico-arquitectónic de Castellar Vell, format per la ve- E 11a església de Sant Esteve i les sitges i el fossat aquí estudiáis, és situat a la banda de ponent del terme municipal de Castellar del Valles (Valles Occi• dental), a l'esplanada formada dalt d'un petit altiplá a la riba dreta del nu Ri- poll, a l'anomenat Puig de Castellar Vell. Aquest altiplá és tallat per sots de torrenteres, corresponents al torrent de Sant Antom per la banda O, per on puja el camí d'accés a l'església, i el torrent de Miralles peí costat del Castell de Castellar o deis Clasquerí, del qual el separa. Amb motiu de l'eixamplament del camí d'accés a l'església de Sant Este- ve de Castellar Vell, es va efectuar, durant el mes de maig de 1995, un rebaix del seu marge esquerre, el qual va posar al descobert un conjunt d'estructures Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll excavad es al térra natural1 (RoiG et alii, 1996); en el mateix marge on arran d'un fet similar, fou localitzada, l'any 1987, una primera estructura alto medie• val (la sitja 1) (COLL et alii, 1991.) (LÁMina 1.). EL REGISTRE ARQUEOLÓGIC Foren localitzades i estudiades onze sitges i un fossat altomedievals i tres estructures més possiblement d'época baixmedieval o moderna.
    [Show full text]
  • Diapositiva 1
    NEWSLETTER Nº 1 - FEBRUARY 2011 Council of Europe Cultural Route EUROPEAN CEMETERIES ROUTE INDEX 1. The Route and its objectives 2. Members of the Route 3. First Training Workshop 4. Scientific Committee meeting 5. Upcoming actions 6. Remembrance in European Cemeteries Project THE ROUTE The European Cemeteries Route is a proposal for tourism and heritage promotion developed by ASCE and recognized as a “Cultural Route of the Council of Europe”. The Route is a cultural product targeted to all types of publics, through which citizens and visitors will obtain information and will be in contact with the important funerary heritage present in the European Continent in a uniform and comprehensive manner. OBJECTIVES To promote European cemeteries as a fundamental part of human heritage To disseminate the great European funerary heritage, both for its artistic and historical value To share the values that have guided the construction of Europe such as tolerance, intercultural and interreligious dialogue To cooperate in protection and restoration of cemeteries while continuing to raise awareness among European citizens and local and European Institutions on the importance of significant cemeteries. MEMBERS OF THE ROUTE Austria Wien Bosnia-Herzegovina Sarajevo Croatia Zagreb, Varazdin Estonia Tallin France Paris Germany Berlin, Potsdam Greece Athens Italy Genoa, Rome, Bologna, Parma, Cagliari, Firenze, Lecco Norway Oslo Poland Podgorze (Cracow) Portugal Porto Romania Bucarest Russian Federation Novosibirsk Serbia Beograd Slovenia Maribor; Ljubljana Spain Avilés, Barcelona, Bilbao, Córdoba, Donostia-San Sebastián, Elche, Granada, Madrid, Monturque, Reus, Santander, Sitges, Terrassa, Valencia, Sweden Stockholm United Kingdom London, Liverpool, Plymouth FIRST TRAINING WORKSHOP The Association of Significant Cemeteries in Europe (ASCE) officially kicked-off the European Cemeteries Route with a training workshop for its members.
    [Show full text]