LASSENTAMENT ALTOMEDIEVAL DE CASTELLAR VELL (CASTELLAR DEL VALLÉS, Valles Occidental): Resultats de la intervenció arqueológica a les sitges i el fossat
Jordi Roig Buxó, Josep-A. Molina Vallmitjana i Joan-Manuel Coll Riera
SITUACIÓ GEOGRÁFICA I ANTECEDENTS
L conjunt arqueológico-arquitectónic de Castellar Vell, format per la ve- E 11a església de Sant Esteve i les sitges i el fossat aquí estudiáis, és situat a la banda de ponent del terme municipal de Castellar del Valles (Valles Occi• dental), a l'esplanada formada dalt d'un petit altiplá a la riba dreta del nu Ri- poll, a l'anomenat Puig de Castellar Vell. Aquest altiplá és tallat per sots de torrenteres, corresponents al torrent de Sant Antom per la banda O, per on puja el camí d'accés a l'església, i el torrent de Miralles peí costat del Castell de Castellar o deis Clasquerí, del qual el separa. Amb motiu de l'eixamplament del camí d'accés a l'església de Sant Este- ve de Castellar Vell, es va efectuar, durant el mes de maig de 1995, un rebaix del seu marge esquerre, el qual va posar al descobert un conjunt d'estructures Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll
excavad es al térra natural1 (RoiG et alii, 1996); en el mateix marge on arran d'un fet similar, fou localitzada, l'any 1987, una primera estructura alto medie• val (la sitja 1) (COLL et alii, 1991.) (LÁMina 1.).
EL REGISTRE ARQUEOLÓGIC
Foren localitzades i estudiades onze sitges i un fossat altomedievals i tres estructures més possiblement d'época baixmedieval o moderna. Totes aqües• tes estructures eren excavades al terreny natural i escampades al Harg de tot el marge del camí d'accés a Castellar Vell, en una extensió d'uns setanta metres, aproximadament (LÁMINA 1). Així mateix, totes les estructures, llevat d'una sitja (sitja 12) que va aparéixer intacte, havien estat seccionades en major o menor grau arran deis rebaixos efectuáis. Actualment són visibles al marge del camí.
Les sitges Les onze sitges intervingudes en la campanya de 1995, ultra la localitza• da anteriorment, són excavades al terreny natural (argües quaternáries entre les quals aparenten capes de carbonats cálcics —conegut popularment com «tur- tura»— i capes de graves), i cobertes peí nivell deis camps de conreu. En aquest mvell deis camps de conreu, es distingeixen alhora una capa superior de térra fosca i el mantell vegetal (UE 01), i una capa inferior de térra molt compacta• da (UE 02), producte d'antics aterrassaments deis camps, i no present en tots els punts de l'área d'intervenció arqueológica. L'estat de conservació d'aquestes sitges es pot dir que és forqa bo, tot i que dues han arribat forqa escapqades (sitges 8 i 9). Totes les sitges presenten un perfil acampanat o piriforme i fons pía, tret de les sitges 6 i 7, que presen• ten un perfil bitroncocónic i fons pía (en forma de barril). Peí que fa a llurs mesures, mides de les restes conservades, han estat les següents: els diámetres de boca oscil-len entre els 62 i 68 cm de les més senceres i els 72 i 90 de les més malmeses; els diámetres de fons oscil-len entre els 108 i 144 cm i Paleada oscil-la entre els 120 i els 170 cm. Totes aqüestes mesures mostren una míni• ma destrucció de la superficie del jaciment per part de "les tasques de conreu deis camps.
1. Aquest fet motiva la realització d'una intervenció arqueológica d'urgéncia, ges• tionada peí Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, i sufragada per l'Ajunta• ment de Castellar del Valles, intervenció que es dugué a terme entre els dies 8 i 23 de maig, i fou reahtzada per un equip multidisciplinar compost per Jordi Roig (a l'ensems director técnic), Ramón Serra, Joan-Manuel Coll i Josep-A. Molina, el qual comptá amb la col-laboració de Josep-Manuel Méndez. L'assentament altomedieval de Castellar Vell
La capacitat total conservada de deu2 de les dotze sitges3 ha estat d'l 1.793 litres, xifra que caldria augmentar si tenim en compte que alguna d'elles no ha aparegut del tot completa. Tanmateix, a partir de les sitges més senceres, d'igual tipologia i mesures, s'ha pogut establir que la capacitat aproximada per sitja va deis 1.150 ais 1.600 litres, amb una mitjana d'uns 1.280 litres (TAULA 1). Han aparegut dues sitges (la 4 i IT 1) de menor capacitat ( la primera amb 600 litres i la segona amb 960) i, alhora, de menors dimensions, les quals duen a pensar en alguna mena de funció específica, com ara l'emmagatzematge de ferratges o, tal volta, la reserva de cereal per a properes colines. Se'n coneixen d'altres casos a l'església vella de Sant Menna (Sentmenat, Valles Occ.) (RoiG- COLL-MOLINA, 1995 a) i a l'església de Santa Maria de Lavit (Torrelavit, Alt Penedés) (Martí, 1994).
Centímetres de Centímetres de Centímetres Litres de capacitat Sitja U. E. diámetre de boca diámetre de fons de fondária conservada 1 100-120 140-160 90 1.280 2 04 65 136 137 1.143 3 07 68 132 176 1.640 4 13 62 108 102 600 5 17 66 144 132 1.250 6 20 68 120 131 1.380 7 29 90 113 129 1.120 8 31 118 66 Indeterminable 9 33 112 35 Indeterminable 10 35 72 130 111 1.150 11 38 85 120 97 960 12 42 73 136 118 1.270
TAULA 1. Dimensions i capacitáis conservades de cadascuna de les sitges
La dispersió de les sitges, al llarg de l'extrem oest de l'esplanada de Cas• tellar Vell, així com llur disposició fent agrupaments de dues o tres sitges (per exemple, les sitges 5 i 12, les 4 i 9, les 10 i 11, etc.) (LAMINES 8-9), sense que, a més, en cap cas es tallin entre elles, fan pensar en l'existéncia d'espais índivi- dualitzats, amb estructures aéries de recer, probablement de materia perible, atesa la inexistencia de teula. L'agrupament de les sitges 1, 2 i 3, on la sitja 1
2. No s'inclouen les sitges 8 i 9, ates llur precari estat de conservació. 3. En aquest nombre (dotze) s'inclou la descoberta anteriorment: la sitja í.
9 Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll
és en una cota sensiblement superior a les altres dues, indica la colmatació d'unes sitges i l'obertura d'unes altres de forma successiva. Aqüestes sitges d'emmagatzematge, un cop perduda llur funció inicial, foren amortitzades i colmatades; els reompliments han estat similars en totes elles: terres i pedrés, en alguns casos amb abundancia de grans códols, i diver• ses capes de cendres i/o terres negroses amb carbons, acompanyades d'abun- dants restes arqueozoológiques i fragments cerámics, producte de neteges de llars i abocades de terres provinents d'escombreres. Així, s'observen unes característiques d'amortització similars amb uns ma- terials homogenis, produint-se una colmatació i obertura de noves sitges, dins d'un període no massa ampli, detectable a partir del material cerámic aparegut en els diferents rebliments i estrats, el qual en alguns casos, a més, remunta.
RELACIÓ DE LES SITGES Sitja 1 (localitzada el febrer de l'any 1987) (LÁMINA 9) Descripció: Perfil acampanat i fons pía. Conservado: Seccionada i erosionada, escapeada en 1/3. Mesures: 90 cm de fondada, entre 140-160 cm de diámetre de fons i entre 100- 120 cm de diámetre de boca. Capadtat conservada: 1.280 litres. Estratigrafía: Es distingiren dos estrats de farciment: mvell I, capa superior de terres, i nivell II, capa inferior de terres cendrases.
Sitja 2 (UE 04) (LAMINES 3 i 9) Descripdó: Perfil acampanat i fons pía. Conservado: Bon estat, lleugerament escapqada en menys dnÁ. Mesures: 137 cm de fondária, 136 cm de diámetre de fons i 65 cm de diámetre de boca conservar Capadtat conservada: 1.143 litres. Estratigrafía: Es distingiren dos estrats de farciment: nivell I (UE 05), capa de grans pedrés amb térra i alguna clapada cendrosa, i nivell II (UE 06), capa infe• rior de térra carbonosa (se'n recolliren mostres de carbó).
Sitja 3 (UE 07) (LAMINES 3 i 9) Descripdó: Perfil acampanat allargassat i fons pía. Conservado: Bon estat, lleugerament escap$ada en poc menys dnA. Mesures: 176 cm de fondária, 132 cm de diámetre de fons i 68 cm de diámetre de boca. Capadtat conservada: 1.640 litres. Estratigrafía: Es distingiren cinc estrats de farciment: nivell I (UE 08), capa su• perior de térra; nivell II (UE 09), capa de térra cendrosa; nivell III (UE 10), capa de terres i grans pedrés; nivell IV (UE 11), capa de térra carbonosa (se'n reco• lliren mostres de carbó); i nivell V (UE 12), capes d'argila (Va) i de llims (Vb).
10 L'assentament altomedieval de Castellar Vell
FOTO 4. Grup de les sitges 1, 2 i 3, amb els estrats de faráment de terres i pedrés. La primera fou localitzada l'any 1987, i es troba excavada entre les sitges 2 i 3 i en un nivell superior. (Clixé JRB, 95.) Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll L'assentament altomedieval de Castellar Vell
Sitja 4 (UE 13) (LÁMINA 4) Descripdó: Perfil acampanat i fons pía. Conservado: Escapeada en 1/3 a la seva part superior. Mesures: 102 cm de fondária, 108 cm de diámetre de fons i 62 cm de diámetre de boca. Capadtat conservada: 600 litres. Estratigrafía: Es distingiren tres estrats de farciment: nivell I (UE 14), capa su• perior de térra; nivell II (UE 15), fina capa de térra carbonosa; i nivell III (UE 16), capa inferior de térra fosca i pedrés.
Sitja 5 (UE 17) (LAMINES 4 i 8) Descripdó: Perfil acampanat i fons pía. Conservado: Bon estat, lleugerament escapeada en poc menys d'14 Mesures: 132 cm de fondária, 144 cm de diámetre de fons i 66 cm de diámetre de boca. Capadtat conservada: 1.250 litres. Estratigrafía: Es distingiren dos estrats de farciment: nivell I (UE 18), capa su• perior de térra amb alguna pedra; i nivell II (UE 19), capa inferior de térra car• bonosa (se'n recolliren mostres de carbó).
Sitja 6 (UE 20) (LÁMINA 5) Descripdó: Perfil bitroncocónic, en forma de barril, i fons pía. Conservado: Bon estat, lleugerament escapeada en poc menys d'V*. Mesures: 131 cm de fondária, 120 cm de diámetre de fons i 68 cm de diámetre de boca. Capadtat conservada: 1.380 litres. Estratigrafía: Es distingiren vuit estrats de farciment: nivell I (UE 21), capa su• perior de terres i alguna pedra i carbonets; nivell II (UE 22), capa amb cendres, escoria de ferro i argila cuita; nivell III (UE 23), capa de terres; nivell IV (UE 24), fina capa de cendres i carbons; nivell V (UE 25), capa de terres; nivell VI (UE 26), capa de terres carbonoses (se'n recolliren mostres de carbó); nivell VII (UE 27), capa inferior de terres (se'n recolliren mostres de carbó); i nivell VIII (UE 28), capa prima i compacta del fons d'argila endunda i allisada.
Sitja 7 (UE 29) (LÁMINA 5) Descripdó: Perfil bitroncocónic, en forma de barril, i fons pía. Conservado: Bon estat, lleugerament escapeada en menys dnA. Mesures: 129 cm de fondária, 113 cm de diámetre de fons i 90 cm de diámetre de boca. Capadtat conservada: 1.120 litres. Estratigrafía: Hi havia un únic estrat de farciment: nivell I (UE 30), capa de terres marronoses.
13 Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll L'assentament altomedieval de Castellar Vell
Sitja 8 (UE 31) (LÁMINA 5) Descripdó: Perfil acampanat i fons pía. Conservado: Prácticament destruida, només es conservava !4 de l'estructura. Mesures: 66 cm d'algada conservada i 118 cm de diámetre de fons calcular Capacitat conservada: Indeterminable. Estratigrafía: Hi havia un únic estrat de farciment: mvell I (UE 32), capa de ter• res.
Sitja 9 (UE 33) (LÁMINA 4) Descripdó: Perfil acampanat i fons pía. Conservado: Prácticament destruida en la seva totalitat. Només es conservava la part del fons. Mesures: 35 cm d'algada conservada i 112 de diámetre de fons. Capacitat conservada: Indeterminable. Estratigrafía: Hi havia un únic estrat de farciment: nivell I (UE 34), capa de terres carbonoses amb alguna gran pedra (se'n recolliren mostres de carbó).
Sitja 10 (UE 35) (LÁMINES 6 i 8) Descripdó: Perfil acampanat i fons pía. Conservado: Bon estat, lleugerament escapeada en un !4. Mesures: 111 cm de fondária, 130 cm de diámetre de fons i 72 cm de diámetre de boca. Capadtat conservada: 1.150 litres. Estratigrafía: Es distingiren dos estrats de farciment: nivell I (UE 36), capa su• perior de terres; i nivell II (UE 37), capa inferior de terres cendrases.
Sitja 11 (UE 38) (LÁMINES 6 i 8) Descripdó: Perfil acampanat i fons pía. Conservado: La part superior era afectada per les arrels d'un roure, i estava es• capeada en 1/3 de la seva totalitat. Mesures: 97 cm de fondária, 120 cm de diámetre de fons i 85 cm de diámetre de boca. Capadtat conservada: 960 litres. Estratigrafía: Es distingiren quatre estrats de farciment: nivell I (UE 62), capa de terres; nivell II (UE 39), capa de terres cendrases; nivell III (UE 40), capa de terres amb alguna pedra; i nivell IV (UE 41), capa de terres cendrases.
Sitja 12 (UE 42) (LÁMINES 7 i 8) Descripdó: Perfil acampanat i fons pía. Conservado: Sencera en la seva totalitat, tan sois la part de la boca era lleugera• ment afectat pels nivells deis camps de conreus. Mesures: 118 cm de fondária, 136 cm de diámetre de fons i 73 cm de diámetre de boca. Capadtat conservada: 1.270 litres.
15 Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll
Estratigrafía: es distingiren tres estrats de farciment: nivell I (UE 43), capa su• perior de terres; nivell II (UE 44), capa de terres fosques amb algunes grans pedrés i carbonets; i nivell III (UE 45), capa inferior de terres negroses.
El fossat A l'extrem de ponent del pía de Castellar Vell, just per on puja l'actual camí de la font de Sant Antoni, s'ha pogut identificar, seccionat en el seu mar- ge, un fossat o valí d'época altomedieval. Aquest fossat, al llarg del temps, ha originat una depressió artificial del terreny encara visible enguany. Aquesta estructura és una gran rasa o tnnxera excavada al substrat natu• ral, just en el punt on Pesplanada s'estreny més i és més accessible. Presenta un eix longitudinal N-S, transversal a l'orientació de Pesplanada, d'uns quatre metres de llargária. Ha arribat molt erosionat, conservant-se només la seva meitat inferior de secció triangular en forma d'embut amb el fons afuat; les seves mides són de 115 cm de fondária i una ampiada de 275 cm. Com en el cas de les sitges, apareix recobert per l'estrat superficial de les terres de conreu i el mantell vegetal. Ha pogut documentar-se intacte la seva estratigrafía inferior, distingint- se sis nivells de reompliment i deposició (LÁMINA 2): Nivell I (UE 47): Estrat superior estéril de terres. Nivell II (UE 48): Estrat estéril de terres i pedrés. Nivell III (UE 49): Estrat de terres cendroses. Nivell IV (UE 50): Estrat de terres amb alguns carbonets. Nivell V (UE 51): Estrat prim de terres cendroses. Nivell VI (UE 52): Estrat inferior estéril de térra argilosa i lhms. El material cerámic aparegut en aquests estrats de colmatació (UE 49, 50, 51) ofereix una uniformitat técnica i morfológica, idéntica ais materials provi- nents deis farciments de les sitges. Aquest material cerámic es caracteritza per la preséncia de cerámiques reductores i oxidant/reductores espatulades, presen- tant, així, una amortització coetánia al conjunt de les sitges. Atesa la magnitud de l'estructura d'aquest fossat, només fou possible perfilar-lo verticalment per tal de marcar la seva correcta secció, realitzant un tall estratigráfic d'uns vuitanta centímetres de gruixária aproximadament i així igualar tot el seu perfil tallat peí marge del camí. Actualment, es conserven unes dues terceres parts del fossat encara intactes i sense excavar, amb el perill d'erosió i consegüent pérdua d'informació.
Altres estructures Es tracta de dues petites fosses o cubetes, de tipología similar, i una rasa, totalment diferenciades del conjunt de sitges i fossat.
16 L'assentament altomedieval de Castellar Vell
FOTO 2. Vista del fossat i la sitja 6, talláis peí marge del camí. (Clixé JRB, 95.) Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll L'assentament altomedieval de Castellar Vell
A partir de Pescas material arqueológic localitzat en llurs farciments (cerá• mica vidrada: un fragment en verd i manganés, dos fragments en verd gótic i dos fragments de terrissa melada; així com sis fragments de cerámica grisa i oxidant i onze fragments grans de teula), poden situar-se cronológicament entre els s. XIV i XV. Així mateix, apareixen cobertes pels estrats superiors d'aterras- sament deis camps (UE 01 i 02), els quals s'han de generar entre els segles XIV i XVII. Aqüestes estructures podnen relacionar-se amb les tasques agrícoles efec- tuades a Pesplanada de Castellar Vell, especialment el conreu de Polivera; tal vegada, fins i tot, podrien estar relacionades amb el mas baixmedieval de la Rectoría, emplaqat al costat de llevant de l'església de Sant Esteve i avui des- aparegut.
Rasa 1 (UE 55) (LÁMINA 10) Descripdó: Perfil cilíndric allargat i fons arrodonit. Presenta una planta adarga• da en forma de rasa que s'endinsa cap a l'interior del marge, amb un Ueuger desnivell cap al sud. Conservado: Seccionada peí seu extrem sud. Mesures: 86 cm de fondária i 59 cm d'amplada de boca i eos. Estratigrafía: Es distingiren tres estrats de farciment: nivell I (UE 56), capa de terres i pedrés petites; nivell II (UE 57), capa d'argila fina i llims; i nivell III (UE 58), capa de llims verdosos.
Cubeta 1 (UE 53) (LÁMINA 11) Descripdó: Perfil cilíndric allargassat i fons arrodonit. Conservado: Seccionada per la meitat. Mesures: 76 cm de fondária, 43 cm de diámetre de fons i 77 cm de diámetre de boca i eos. Estratigrafía: Hi havia un estrat únic de farciment: nivell I (UE 54), capa de ter• res.
Cubeta 2 (UE 54) (LÁMINA 11) Descripdó: Perfil cilíndric i fons arrodonit. Conservado: Seccionada per la meitat. Mesures: 58 cm de fondária, 47 cm de diámetre de fons i 86 cm de diámetre de boca i eos. Estratigrafía: Es distingiren dos estrats de farciment: nivell I (UE 60), capa de terres amb pedrés petites i frags. de teules; i nivell II (UE 61), capa de terres cendroses amb pedrés petites i grava.
19 Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll
10 M _J
LÁMINA 1. Topografía del Puig de Castellar Vell amb l'església de Sant Esteve a l'est i les sitges i el fossat a l'extrem oest. (Dibuix de Jordi Roig Buxó, 1995.)
20 L'assentament altomedieval de Castellar Vell
SECCIÓ FOSSAT
E(1«T)
&3 MVEU.C4MPS TERRES FRRCIMENT m TERRES CENDROSES TEBRENTWTURAi.
TERRES APDRTROES
SECCIÓ FOSSAT • AK3ÍUEINMUJMS
LÁMINA 2. Secáons O-E del fossat amb els seus estrats de farciment. (Dibuix JRB, 95.)
21 Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll
SITJA 3
LÁMINA 3. Secáons de les sitges 2 i 3. (Dibuix JRB, 95.) L'assentament altomedieval de Castellar Vell Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll L'assentament altomedieval de Castellar Vell
N(Wf¡ S(160"¡ W(250"> E(W) X X X X X X X Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll
W (280°) E (100°)
UE-01
26 L'assentament altomedieval de Castellar Vell
SITJA S SITJA 12
50 cm. LÁMINA 8. Seccions deis grups de sitges 5 i 12 i 10 i 11. (Dibuix JRB, 95.) Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll L'assentament altomedieval de Castellar Vell
29 Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll
CUBETA 2
LÁMINA 11. Secáons de les cube tes 1 i 2. (Dibuix JRB, 95.)
30 L'assentament altomedieval de Castellar Vell
EL MATERIAL ARQUEOLÓGIC El material arqueológic procedent de les sitges i el fossat ha estat forqa abundant (TAULES 2 I 3 I GRÁFICA 1), destacant les restes arqueozoológiques corresponents a deixalles de cuina i/o alimentació; és a dir, restes d'ápat. I el material cerámic, el qual presenta una total homogeneitat técnica i formal, i ofereix un lot quantiós i interessant, amb un estat de conservació forqa bo i sense rodar. Tanmateix el grau de fragmentació esdevé alt, la qual cosa ímpos- sibilita la reconstrucció total de les peces, fet que palesa una segona deposició dins la sitja; és a dir, els atuells després d'haver estat amortitzats o haver-se esbocinat, haurien estat llen£ats a algún abocador, etc. i d'aquest a l'interior de les sitges ja definítivament.
Tipus de material Quantitat de restes %
Cerámica4 2.586 48.9401 Fauna 2.032 38.4557 Escoria de ferro 407 7.7024 Argila cuita 203 3.8417 Elements de construcció romans 32 0.6056 Material de ferro 19 0.3595 Altres5 5 0946
TOTAL 5284
TAULA 2. Quantificació del material arqueológic procedent de les sitgesb i del fossat
El material cerámic L'análisi d'aquest material (2.574 fragments altomedievals) ha permés in- dividuahtzar dues produccions coetánies básiques diferents, tant peí que fa a la técnica com a la funcionahtat, i, per tant, la tipología. En primer lloc apa- reixen les cerámiques de cuita reductora (1.669 fragments, amb un 64.5 %), amb pastes de tonahtats grises i negres, poc depurades i de factura grollera; les quals corresponen a peces per anar directament al foc, especialment olles, marmites i cassoles. I en segon lloc apareixen les cerámiques oxidants i/o oxido-reduc-
4. Entre els 2.586 fragments cerámics comptabilitzats, cal dir que 12 corresponen a fragments residuals de cerámica ibérica i romana. 5. Aquesta categoría inclou Pedra (2 restes), Fusaiola (2 restes) i 1 Pondus. 6. No s'inclou el material de la sitja 1, la descoberta l'any 1987.
31 Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll
o » n 1 u a ! a 3 m I • 5 10 o i espatulad a xi ó reman » a I »pinpaj-|x o to ) E • a •g c Ferr o Pedr a
Faun a 0
Fusaiol a A Argil a BU Ü Escori a d e ( < a oxi-redutd n o espatulad | residua l d e er o rit a d e constru í .a E E 0 1 srámic a recluid n o Cerámic a reduid < 1 O « « I 111 o O e SíjaiUE Mveils ü TOTAL Sitja 2 l(UEOS) 4 33 s 16 76 4 141 (UE04) H(UE06) 4 2 191 4 201 IKUECSi ! 10 7 5 12 1 22 « Sitja 3 «(UE10J 43 16 22 158 6 246
TAULA 3. Quantificació del material aparegut a les sitges i fossat nivell per nivell, distingint el tipus de material
32 L'assentament altomedieval de Castellar Vell
3000
2500 •
2000
1500 1
1000 -
500 1
oi Cerámica Fauna Escoria Ferro Argila Eiem. Altres de ferro consí. romans
GRÁFICA 1. Quantificació deis diferents tipus de material procedent de les sitges7 i fossat
tores (905 fragments, amb un 35 %), amb pastes del tipus anomenat «sand- vitx» de tonalitats taronjades i grises, amb un alt grau de depuració; les quals corresponen a peces destinades principalment a la contenció i al servei de lí- quids, concretament sitres i gerres amb bec. Cal dir que d'aquest segon grup, un 23 % del total (590 fragments) presentaven un acabat de la superficie espa- tulat i/o brunyit. També es varen recuperar dotze fragments residuals de cerámica ibérica o íbero-romana, molt rodats i fragmentáis. L'estudi minuciós de la totalitat deis fragments recuperats permet extreure un seguit de consideracions prou interessants peí que fa a les produccions cerá• miques altomedievals i complementar la recerca que, actualment, estem desen- volupant sobre aqüestes produccions dins l'ámbit de la Catalunya Vella, co• marques de Girona i Barcelona, especialment al Vallés i Barcelona ciutat. El registre cerámic de les sitges i fossat de Castellar Vell posa de mam- fest una total estandantzació deis atuells en relació a llur funcionalitat, oferint
7. Vegeu nota 6.
33 Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll
un repertori tipológic diversificat, el qual permet presentar una primera pro• posta de seriació. A partir del material recuperat s'ha pogut calcular un nom• bre estimat de peces (NEP), amb un total de 254, de les que 106 corresponen a peces identificables amb algún tipus concret i 148 a peces no determinables; podent individualitzar-se sis formes cerámiques amb llurs corresponents va- riants: olla, marmita, cassola, sitra, gerra i tupí (GRÁFICA 2). Olla (205 fragments, NEP=58): Es una pega de forma globular (algunes amb el eos irregularment carenat), fons lleugerament aplanat i vores exvasades. És obrada a torneta i de cuita reductora amb pastes de tonalitats grises i ne- gres. Han estat distingides dues variants a partir del tipus de vora:
Tipus 1, amb el llavi de secció quadrangular (LÁM. 12; FlGS. 5, 10, 17-19); Tipus 2, amb el llavi arrodonit (LÁM. 12; FlGS. 1, 3-4, 6-9, 11-16).
Poden presentar decoració a la part superior de la pe$a, consistent en grups de línies incises horitzontals paral-leles, d'entre una i cinc (LÁMINA 12; FIGURES 7-8, 16). Unicament s'han documentat dos fragments amb decoració incisa fent meandres sinuosos (del tipus anomenat «dent de serra») (LÁMINA 17; FIGURES 9-10). Marmita (37 fragments, NEP=7): Es tracta d'un recipient de grans di• mensions, de eos globular allargassat, fons aplanat troncocónic, vora exvasada de llavi arrodonit i la boca ampia. La cuita és reductora, amb pastes de tona• litats grises, marrons i negres. Presenta decoració a la part superior de línies incises horitzontals paral-leles en grups de sis i set (LÁMINA 13). Cassola (21 fragments, NEP=5): És Púnica forma oberta. Atuell de for• ma troncocónica, de parets rectes poc altes, lleugerament inclinades, llavi arro• donit i fons lleugerament bombat. La cuita és reductora, amb pastes grises i negres. Es documenta una única peqa parcialment completa, sembla ser que mancada de nanses, la qual podría teñir un bec pinqat com abocador (LÁMINA 14; FIGURES 1-4). Sitra (87 fragments, NEP=21): És una peqa de eos globular, fons apla• nat, amb bec arquejat apbcat a la vora i nansa de cinta. Hem distingit dues variants, a partir del tipus de pasta:
Tipus 1, de pasta «sandvitx» (cuita oxidant-reductora), de color gris i ta- ronjat, amb la superficie espatulada (LÁMINA 15; FIGURA 5 - LÁMINA 16, FI• GURES 1-8). Tipus 2, de pasta reductora de color gris-negre i superficie també espatu• lada, amb dues peces (LÁMINA 15; FIGURA 6).
Tupí (18 fragments, NEP=5): Ha estat identificada aquesta peqa a partir de parts incomplertes, pero que ofereixen un recipient de petites dimensions,
34 L'assentament altomedieval de Castellar Vell
de eos globular, lleugerament carenat, amb bec pinqat i nansa de cinta i vora excavada de llavi arrodonit. La cuita és neutre amb pastes de tipus «sandvitx» o bicolor (grisa i taronjada) i amb la superficie espatulada (LÁMINA 15; FIGU• RES 2-4). Gerra (48 fragments, NEP=10): Es tracta d'un gran recipient d'emma- gatzematge, de eos globular, a la meitat superior, i troncocónic a la inferior, i el fons aplanat. Hem distingit dues variants a partir de la morfologia:
Tipus 1, de boca ampia, vora excavada de llavi arrodonit i bec pin£at i nansa de cinta, de cuita oxidant-reductora i pasta taronjada i la superficie es• patulada (LÁMINA 15; FIGURA 1). Tipus 2, de eos globular allargat i fons lleugerament bombat, boca petita de coll estret i alt, amb bec pinqat i sense nansa. Aquest darrer tipus presenta una pe^a de cuita oxidant-reductora amb la superficie espatulada (LÁMINA 14; FIGURA 6), i tres de cuita reductora i pasta grisa clara sense espatular (LÁMINA 14; FIGURES 5, 7-8).
GRÁFICA 2. Nombre de fragments (NF) i nombre estimat de peces (NEP) de les diferents formes cerámiques identificades
ParaMels i cronologia: Consideracions cerámiques Tots aquests tipus cerámics, recentment identificáis i en procés d'estudi, són en llur majoria poc coneguts. Han estat documentáis en diversos jaciments altomedievals de Catalunya, especialment a les comarques litorals i prelitorals de l'área de Barcelona i Girona (RlU BARRERA, 1984) (RoiG-COLL-MOLINA, 1995 b).
35 Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll
Si s'atén ais actuáis coneixements sobre aqüestes produccions, i sempre movent-se en la provisionalitat deis estudis i investigacions encara en curs, es pot establir una forquilla cronológica situable, almenys, dins el s. X i mitjan s. XI, per al moment d'ús i circulació d'aquestes cerámiques, les quals desapa- reixen deis contextos estratigráfics cap a les darreries del s. XI, i són ja absents al llarg de tot el segle XII. Així, peí que fa al Valles, hi ha jaciments propers com ara l'església vella de Sant Menna (Sentmenat) (ROIG-COLL-MOLINA, 1995 a), el qual ha ofert un lot cerámic idéntic procedent de sitges, amb el mateix reperton formal i téc- nic, enquadrable entre el s. X i mitjan s. XI, moment anterior a la construcció de l'església románica (consagrada l'any 1066), la qual marca el terminus ante quem per a l'amortització d'aquestes cerámiques i una moneda de Ramón Borrell (992-1018) la qual marca el terminus post quem. Altres registres arqueo- lógics amb material similar el proporcionen els contextos de l'Aiguacuit (Ter- rassa), Sant Nicolau d'Arraona (Sabadell) i de Santa Perpetua de Mogoda (RoiG- COLL-MOLINA, 1994 a). Jaciments d'época altomedieval de la ciutat de Barcelona ofereixen un mateix repertori cerámic. Peí que fa a la forma «sitra» els estudis d'Eduard Riu proposen unes cronologies al voltant deis segles IX-XII (RlU BARRERA, 1984). Intervencions arqueológiques recents permeten enquadrar millor aqüestes produccions. Així, el conjunt de sitges de l'avinguda de la Catedral, amb un extens i vanat repertori cerámic, esdevé d'alló més significatiu (ROIG-COLL- MOLINA, 1994 b). Peí que fa a les comarques gironines, jaciments com el de la plaqa de Ra• món Muntaner de Peralada (Alt Empordá) han proporcionat estratigrafies ben datades dins el s. X i la segona meitat del s. XI (fases III-IV), amb cerámiques espatulades idéntiques a les vallesanes, amb un terminus ante quem del 1067 (mancús d'or de Ramón Berenguer I) (LLINÁS et alii, 1995). A més, el conjunt de sitges anteriors a la construcció de l'església de Santa María de Panissars (1010-1111), amb un lot cerámic similar, compta amb dues datacions radiocar- bóniques que van entre el s. IX i mitjan s. XI (CASTELLVÍ, 1987). L'estudi de la cerámica ofereix una cronología aproximada per a l'amortització del conjunt de sitges de Castellar Vell que no aniña més enllá de mitjan-fmal segle XI, proposant una datació, a grans trets, per al moment d'ús i funcionament de l'assentament i el sitjar vers els s. IX-X i mitjan s. XI.
36 L'assentament altomedieval de Castellar Vell
LÁMINA 12. Olles de cerámica grisa: 1-5 (UE 27), 6 (UE 26), 7-9 (UE 39), 10 (UE 34), 11 (UE 32), 12 (UE 11), 13 (UE 18), 14 (UE 19), 15 (UE 44), 16 (UE 16), 17 (UE 19), 18 (UE 45), 19 (UE 49). (Dibuix JRB, 95.)
37 Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll L'assentament altomedieval de Castellar Vell
8
LÁMINA 14. Cassoles de cerámica grisa: 1 (UE 25-26), 2-3 (UE 44) i 4 (UE 10). Gerres tipus 2: 5 (UE 36-37), 6-7 (UE 44), 8 (UE 27). (Dibuix JRB, 95.)
39 Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll
5CM
LÁMINA 15. Gerres tipus 1 (oxido-reductores espatulades): 1 (UE 37). Tupins espatulats: 1-3 (UE 10-11), 4 (UE 27). Sitres oxido-reductores espatulades: 5 (UE 45). Sitres grises espatulades: 6 (UE 41). (Dibuix JRB, 95.)
40 L'assentament altomedieval de Castellar Vell
V
r i
1 Wá 8
LÁMINA 16. Sitres oxido-reductores espatulades: / (UE 37), 2 (UE 5), 3 (UE 6), 4 (UE 23), 5 (UE 40), 6-7 (UE 44), 8 (UE 37). Vora de cossi: 9 (UE 37). Nanses de cerámica oxido-reductora espatulada: 10 (UE 34), 11 (UE 25), 12 (UE 27), 13 (UE 18), 14 (UE 32), 15 (UE 44), 16 (UE 5), 17 (UE 21). (Dibuix JRB, 95.)
41 Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll
LÁMINA 17. Frags. de pasta grisa-negra amb decoració incisa: 1 (UE 10), 2-3 (UE 26), 4 (UE 10), 5 (UE 10-11), 6 (UE 21), 7-9 (UE 44), 10 (UE 39). (Dibuix JRB, 95.)
5CM 12 13
LÁMINA 18. Peces discoi'dals sobre cerámica: 1-2 (UE 25), 3 (UE 26), 4 (UE 21), 5 (UE 27), 6 (UE 06), 7-8 (UE 19), 9 (UE 10), 10-11 (UE 21). Fusaioles d'argila cuita: 12 (UE 16), 13 (UE 19). (Dibuix JRB, 95.) L'assentament altomedieval de Castellar Vell
10 CM i
LÁMINA 19. Mitja pedra circular de molí de má: 1 (UE 11); 2, tegulae amb forat central; 3, tegulse amb inici de forat; 4, frag. de dolium amb inici de forat (UE 40). (Dibuix JRB, 95.)
43 Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll
LÁMINA 20. Material de ferro divers: 1, ganivet gran (UE 16); 2, ganivet petit (UE 27); 3, frag. de fulla de ganivet (UE 40); 4, frag. de lamina (UE 40); 5, frag. de lamina (UE 12); 6, manee d'eina (UE 30); 7, manee d'eina (UE 16); 8, frag. de tasconet (UE 37); 9, lamina acabada en ganxo (UE 21); 10, clau (UE 26); 11-12, claus (UE 06); 13, frag. de punxa (UE 37); 14, grapa (UE 26); 15, frag. doblegat (UE 37); 16, volandera (UE 06). (Dibuix JRB, 95.)
44 L'assentament altomedieval de Castellar Vell
Les restes arqueozoológiques8 El nombre total de restes arqueozoológiques recuperades al conjunt de les sitges i fossat de Castellar Vell ha estat d'unes 2.032 (TAULES 2 i 3, GRAFI• CA 1), de les quals s'han identificat tant peí que fa a la part esquelética o ana• tómica com a l'espécie o taxó faunístic un total de 1.673 (82,33 %). Les 359 (17,66 %) que queden corresponen a aquelles restes óssies que només han pogut identificar-se —aixó quan ha estat possible— a nivell anatómic; és a dir, són les anomenades Restes No Determinades (RND). Altrament, aqüestes darreres són susceptibles d'ésser classificades, amb moka probabilitat, com a pertanyents a ovicaprins —OVCP— (moltó/ovella i/o boc/cabra), a súids (porc/truja) i, en menor mesura, a bovins —BOTA— (bou/toro/vaca). Un deis carácters més destacable d'aquest conjunt faunístic ha estat l'alt grau de fragmentació de les restes. Llevat d'alguns ossos petits, com dents, fa-
Esp. satv. cTapon. no ^mm*^ artrópica . NX Esp. salv. >v d'apott • jAi anáróp»ca
Especias ^s»»^ doméstíques
GRÁFICA 5. Comparado entre les restes corresponents a espédes domestiques i salvatges, aparegudes a les sitges i fossat de Castellar Vell; distingint-se, en el cas de les salvatges, entre les que són d'aportadó antrópica (cas de TORCU o la malacofauna marina) i les que són d'aportadó no antrópica (els micromamífers, els amfibis, etc.).
8. Les dades que es presenten aquí són uns primers resultats de l'estudi que s'está elaboran: actualment; i que es publicará complet i de forma més detallada properament, afegint-hi les restes faunístiques de la sitja 1, descoberta l'any 1987.
45 Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll
langes, ossos carpians i tarsians, etc., no hi apareix pas cap altre os sencer.9 Inicialment, les causes han estat diverses, pero les més clares són les d'origen cultural, i dins d'aquestes les técniques i practiques relacionades amb la consu- mició d'aliments per part de l'home: • técniques d'esquarterament: fractures destinades a trossejar l'animal, amb el conseqüent seccionament de l'os;
R.s. macrofauna
j^V. R.s. mtcrofauna
Restes fragmentados
GRÁFICA 6. Comparado del grau de fragmentado de les restes arqueozoológiques, amb la diferenciado entre les restes senceres pertanyents a macro i mesomamífers i aus domestiques (GADO i Andtides sp.) i les restes senceres pertanyents a microfuana (micromamífers,c amfíbis, réptils, peix i malacofauna marina i terrestre)
• practiques de descarnament, dedu'fbles a partir de les traces o emprem- tes deixades per estris tallants, destinades a separar el múscul o carn de l'os; • fragmentacions secundarles, etc. Així, dones, una preséncia tan important d'evidéncies antrópiques en la majona de les restes óssies, esdevé un indici forqa ciar per a considerar aquest conjunt arqueofaunístic com a «deixalles de cuina i/o d'alimentació», o el que és el mateix, «restes d'ápat» (GRÁFICA 5). Dissortadament, un grau de fragmentació tan alt ha restat un bon nom• bre de possibilitats de l'análisi arqueozoológica a nivell económic: patrons de sacrifici més precisos, mesura de les talles de les espécies —especialment les doméstiques—, dimorfisme sexual, etc.
9. Una excepció han estat les restes d'espécies microfaunístiques (251 restes en total), com ocells, amfibis, réptils i micromamífers, etc., les quals han aparegut senceres en llur major part.
46 L'assentament altomedieval de Castellar Vell
D'entre les especies documentades, les domestiques han estat les més nombrases amb 1.359 restes enfront de les 296 de les especies salvatges (GRÁFI- QUES 3 i 6). Dins d'aquestes darreres hi ha 81 que corresponen a les especies salvat• ges d'aportació antrópica (o el que és el mateix, especies recollides, caqades, pescades o obtingudes per l'home a la mateixa contrada o lluny d'ella), com és el cas de les restes de malacofauna marina, la resta d'un peix marí10 i les d'Oryctolagus cuniculus —ORCU— (comll/comlla); i 228 que corresponen a les especies salvatges d'aportació no antrópica (o especies que han arribat a l'interior de les sitges o el fossat de manera més o menys aliena a l'home: ani• máis cavadors morts dins llurs caus, animáis duts per altres animáis predadors com aliment, etc.), com és el cas de les restes de talpó comú (Microtus duode- cimcostatus), les de gripau comú (Bufo bufo), les de gripau corredor (Bufo ca• lamita), les de granota (Rana sp.), les de sargantana (Lacerta sp),11 les d'o- cells indeterminats i les de cargolines (Ruminia decollata). D'entre les especies domestiques, el bestiar ovicaprí (OVCP) ha estat amb escreix el més nombrós, amb 859 restes (51,34 % del total de restes determi- nades). A nivell més específic, ha estat possible identificar 78 restes pertanyents a moltó/ovella (Ovis aries —OVAR—). De l'altre component de conjunt genéric ovicaprí, boc/cabra (Capra hircus —CPHI—), no ha estat identificat
GRÁFICA 4. Nombre de restes per especies1-
10. El fet que aquest estudi s'estigui elaborant fa que hi hagin restes que no es precisin més a nivell específic, com és el cas de les malacológiques marines, la de peix marí o les de carnívors. 11. Volem agrair a l'Ángel Galobart (de l'Institut de Paleontología Miquel Crusa- font) el seu inestimable ajut en la identificació taxonómica de les restes microfaunístiques. 12. La columna Micro i malacofauna inclou les restes d'amfibis, de réptils, d'ictiofauna, de malacofauna (marina i terrestre) i de micromamífers.
47 Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll
cap resta, la qual cosa no vol dir pas que no hi pogués haver d'aquest bestiar ais ramats de l'assentament de Castellar Vell (GRÁFICA 4). Dues especies segueixen al bestiar ovicaprí, els súids i el bovins. Peí que fa ais pnmers, a partir de les mesures osteométriques de les poques restes sen• ceres o susceptibles d'ésser mesurades, sembla ser que corresponen a l'espécie doméstica Sus domesticus —SUDO— (porc/truja), tot i que entre aqüestes restes podría haver-hi alguna corresponent a famella o porcell de senglar (Sus scropba —SUSC—, l'espécie salvatgina. Quant ais grups d'edat, en les dues primeres espécies han estat identifi- cades prácticament totes les edats, des d'individus nou-nats a adults, la qual cosa duu a pensar que el bestiar era criat, amb tota probabilitat, en el mateix assentament, i explotáis tots llurs recursos: en el cas deis ovicaprins hi hauria una part que es destinaría a l'obtenció de carn i altres a l'obtenció de llet, llana 1/0 a la crian5a; 1 en el cas del bestiar porcí una part es destinaría a l'obtenció de carn i una altra a la crianqa. Mentre que en el cas de la tercera (BOTA) només ha aparegut representat el grup deis adults, la qual cosa fa pensar en una explotació d'aquest bestiar per a tasques agrícoles (per a llaurar els camps), de transpon i/o d'obtenció de llet. Molt menys representat ha estat l'Equus cavallus —EQCA— (cavall/ euga), amb tres restes totes elles corresponents a individus adults (majors de quatre anys). L'escassa preséncia d'aquest bestiar i la pertinenqa a individus adults esdevé una clara demostració de que durant l'alta Edat Mitjana, com ja havia estat antenorment, aquest animal esdevé escás i no tothom es pot per- metre el «luxe» de posseir-ne un, i quan es té s'aprofita al máxim, primordial- ment com a animal de munta i cárrega. També s'han identificat un bon nombre de restes de Gallus domesticus —GADO— (gall/gallina) i d'oca o anee (aqüestes en curs d'identificació més precisa). La destacada preséncia d'aquestes aus, i especialment de GADO, ex• plicaría la gran quantitat de bocins de closca d'ou aparegutss en la majoria de les sitges. Finalment, cal destacar la important preséncia d'ORCU. Aqüestes res• tes, a partir de les mesures osteométriques, semblen correspondre a la subes-
13. Tot i que semblin especímens pertanyents a la subespécie salvatgina (Oryctola- gus cuniculus Huxleyí) i que a la zona en tenien prous pels rodáis per no tenir-los que criar, no es pot obviar el fet que és durant l'Edat Mitjana quan s'estableix a l'Occident el costum d'engabiar-los, la qual cosa vol dir criar-los... Fet que, tanmateix, podría arribar a resultar difícil, per no dir impossible, de provar, ates que les análisisosteométriques podrien indicar la preséncia de conill/conilla de bosc (o salvatge), en no haver passat prou temps per a que la domesticació (o crianza en gábies) es reflectís prou clarament en l'esquelet.
48 L'assentament altomedieval de Castellar Vell
pécie salvatgina13 (Oryctolagus cuniculus Huxleyi), la qual cosa ens duu a creure que aquests animáis són probablement fruits de la cacera. De fet, la contrada de Castellar Vell ha tingut sempre una població nombrosa d'aquests lagomorfs, ádhuc avui dia poden veure's pels rodáis.
El material de ferro Com a fet interessant ha estat la localització d'una gran quantitat d'escória de ferro («cagaferro») abocada dins les sitges. El pes total ha estat de 13 quilos i 420 grams (403 fragments). Ha estat especialment abundós a la sitja 6, on varen aparéixer capes de cendres junt amb 9 quilos i 350 g d'escória (amb nóduls de bon tamany). També fou abundant, per bé que menor que a l'anterior, la preséncia d'escória a la sitja 11 amb 1 quilo i 10 grams. La resta de sitges, així com el fossat, només varen lliurar petits i escadussers nóduls d'aquesta escoria. Aquest fet ve a constatar l'existéncia d'un o diversos ferrers en actiu a l'assentament. Altrament, han estat recuperáis diversos objectes de ferro (19 restes), d'entre els que destaquen diferents tipus de claus, un ganivet de fulla gran i dos de fulla perita, així com dos petits emmanegaments d'algun podall o eina indeterminada (LÁMINA 20). Esdevé interessant, en aquest sentit, la menció d'una «mena de ferro» que l'Abadia de Sant Pere de les Puebles posseeix a Castellar des de l'any 945, per donació de la comtesa Riquilda (BONNASSIE, 1979, p. 412), testimoni que cons• tata, encara més, Pexplotació i el treball del ferro en aquesta zona de Castellar.
Altres materials arqueológics Es destacable el gran nombre de fragments d'argila cuita localitzats (203 fragments), d'entre 3 i 8 cm de gruix, que fan pensar en un possible revesti- ment d'alguna estructura aéria desapareguda o estructures de combustió, com ara algún tipus de forn, atés que gran part d'aquests revestiments presenten llur superficie afectada, i enormement alterada, per una exposició intensa a al• tes temperatures. Comptem també amb 32 fragments pertanyents a elements de construc• ció. Es tracta de material d'obra residual de factura romana: sis panots d'opus signinum, alguns d'ells de gran tamany (16 cm de longitud i 6 cm de gruix), tres grans panots de morter (15 cm X 8 cm), nou fragments de tegulve, deu fragments de cairo/tegulx i un fragment de dolium. Alguns d'aquests darrers fragments han estat reutilitzats com a pondus, fent-hi un forat al mig (LÁMINA 19; FIGURA 2). D'altra banda, és de destacar la total abséncia de fragments de teula árab o imbrex, fet que permet suposar que l'ús d'aquest material constructiu, en vilatges i assentaments pagesos, no es generalitza fins a moments més tardans, possiblement vers els segles XII i XIII.
49 Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll
Així mateix, són totalment absents els fragments de vidre, material poc o gens freqüent en assentaments civils i rurals altomedievals. Finalment, han estat recuperáis altres materials arqueológics com són onze peces disco'ídals sobre fragments de cerámica (LÁMINA 18; FIGURES 1-11), dues fusaioles fetes de térra cuita (LÁMINA 18; FIGURES 12-13) i la meitat d'una pe• dra de molí circular d'ús doméstic (LÁMINA 19; FIGURA 1); materials, aquests darrers, que palesen certes activitats artesanals de tipus agrícola i ramader a l'indret.
EL REGISTRE DOCUMENTAL
L'extensa documentado relativa a aquesta área de Castellar del Valles, concretament part de la riba dreta del riu Ripoll, durant els segles X-XI, proce• dent, majoritáriament, del Diplomatari de Sant Lloreng del Munt (DSLL) (PuiG, 1995), aproximadament una cinquantena de documents, i en menor nombre del Cartulari de Sant Cugat del Valles (SCS) (RlUS I SERRA, 1945) i ha permés cartografiar amb més o menys precisió alguns deis llocs de poblament, esglé- sies i castells, terres, propietaris, accidents geográfics, etc., d'un petit espai de territori centrat peí Puig de Castellar Vell, amb la seva església de Sant Esteve i el turó del Castell de Castellar. D'aquesta manera, una de les primeres mencions documentáis conserva• da és de l'any 912 (ACA-Fons Sentmenat, Tolosa núm. 16), on s'esmenta una compra de terres en el Castell de Castellar, les quals afronten amb les propie- tats de Bonfill i el preveré Gelmir. La següent és de l'any 939 (CSC, I, núm. 17) i fa referencia al Castell termenat de Castellar, «vel términos de Kastrum Castellare», amb la donació d'un alou de terres, vinyes, arbres, cases i corts. A partir d'aquest moment, el castrum castellare i el terminio de castellare apa- reixeran sovint en la documentació del segle X: l'any 947 (DSLL, I, núm. 9) i l'any 955 (CSC, I, núm. 38). L'església de Sant Esteve de Castellar Vell apareix documentada per pri• mer cop l'any 1014 (DSLL, doc. 149), en la venda d'una peqa de térra al terme del castell, in térra de Sancti Stefani. D'altra banda, una copia realitzada al s. XVII d'un document de l'any 1029 (DSLL, doc. 215) parla de les cases de St. Esteve de Castellar. A partir de la documentació, es fa evident que gran part del poblament de Castellar, en época altomedieval, es locabtzava pnncipalment a la riba dreta del riu Ripoll. Aquesta és una zona de relleu trencat per torrents que configu• ren bárranos i altiplans de terres argiloses. En aquest medi físic, es desenvolu- paren els primers assentaments pagesos, esmentats al llarg deis s. X-XI; aquests
50 L'assentament altomedieval de Castellar Vell
FOTO 8. Dues fusaioles d'argila cuita procedents de les sitges. (Clixé JRB, 95.) Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll
són els llocs de Miralles (any 977, DSLL, doc. 53), de la vila d'Alii i l'església de Sant Martí (any 1035, DSLL, doc. 251), de la Muntada (any 1052, DSLL, doc. 366) i, de Cabrafic i de Manifacera (any 1081, DSLL, doc. 462), on es documenten terres, camps, cases, corts, sitges, tots ells indicis clars de l'exis- téncia de petits nuclis de poblament dins del terme del Castell de Castellar. L'indret del Puig de Castellar Vell i els terrenys circumdants és ben do- cumentat a partir de la segona meitat del s. XI:
• Any 1052: Prope castrum Castellar ipso puio de Castellar (DSLL, doc. 363), • Any 1056: ipso pugio de Kastelar (DSLL, doc. 377), • Any 1057: m ipsa Montada iuxsta ipso pug de Castellar sive ipso mo• ral (DSLL, doc. 388), i • Any 1059: iuxta Pug de Castelar in ipsa Montada (DSLL, doc. 392).
Documentalment, també, s'identifiquen vendes de terres, cases i sitges al voltant de l'assentament del Puig durant la década 1050-1059, especialment al lloc de la Muntada (any 1052, iusta castrum ipso pug in ipsa Montada que vocant, DSLL, doc. 366), coincidint, a més, amb la compra de l'església de Sant Esteve per part del monestir de Sant Llorenq del Munt, l'any 1052 (PUIG, 1995).
CONSIDERACIONS FINALS
Els registres arqueológics (sitges, fossat i materials —especialment cerá• mica i restes arqueozoológiques—) indiquen una ocupació estable al Puig de Castellar Vell, amb l'existéncia d'un assentament pagés d'época altomedieval, dedicat a activitats agrícoles (conreu deis cereals), ramaderes i metal-lúrgiques (treball del ferro). Es tracta d'un vilatge del qual no es coneixen els espais de vivenda ni les seves estructures edificades, pero sí que es coneixen algunes de les sitges d'emmagatzematge, les quals, atesa llur distribució espacial, delimi• ten l'extensió aproximada del poblat. Esdevé significativa la preséncia d'un ampie fossat o valí en el seu extrem oest, amb una clara intencionalitat de pro- tegir-lo i de dificultar l'accés. Cap de les referéncies documentáis del s. XI analitzades parla d'un con• junt de cases, vilatge o lloc d'assentament huma concret al Puig de Castellar Vell, i a l'indret on se sitúen les sitges i el fossat. Tot i que ens descriuen amb tot detall les característiques d'emplaqament i ocupació d'aquesta reduida área de terreny, cal pensar que aquest possible vilatge, constatat arqueológicament, ja no es recollit per les fonts documentáis entrat el segle XI. L'estudi de la cerámica, juntament amb el registre documental, permeten
52 L'assentament altomedieval de Castellar Vell
establir una cronología aproximada per a l'amortització del conjunt de sitges i fossat que no ultrapassaria mitjan segle XI, proposant una datació per al mo• ment de vida de l'assentament al voltant deis segles IX i mitjan XI, peí cap baix. L'amortització més o menys coetánia, si més no dins d'un reduit espai de temps, d'aquestes estructures permet creure en un canvi d'organització del vilatge; ¿tal volta es tracti del seu abandonament? Es significativa, d'altra ban• da, l'abséncia de materials postenors en cap de les sitges, i l'homogenei'tat i similitud deis materials del moment d'amortització. Tanmateix coincideix amb l'aparició documental de l'església de Sant Es• teve de Castellar Vell, cap a l'any 1014, i tot sembla apuntar la possibilitat de la ubicació deis nous graners a redós de l'edifici rebgiós i dins l'espai de pro- tecció de la sagrera eclesiástica. Una lectura arqueológica completa i en exten- sió del jaciment permetria confirmar aqüestes incógnites. El jaciment de Castellar Vell esdevé, d'aquesta manera, un conjunt d'in- terés historie i arqueológic que permetria de conéixer un assentament pagés altomedieval, i ajudaria a entendre un xic més el procés de feudabtzació i par- roquialització al Valles a partir de l'evidéncia arqueológica.
53 Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll
BIBLIOGRAFIA BONNASSIE, Pierre (1979): Catalunya mil anys enrera (segles X-Xl). Volum I. Economía i societat pre-feudal. Edicions 62 (CoMecció Estudis i Docu- ments, 31), Barcelona, p. 412. CASTELLVÍ, G. (1987): «Eglise de Sainte-Marie-de-Panissars»; Le Courrier ar- chéologique du Languedoc-Roussillon, núm. 30, Lattes, pp. 7-9. COLL I RIERA, Joan-Manuel; MOLINA I VALLMITJANA, Josep-Anton; ROIG I Buxó, Jordi; i PLANAS I BORT, Ester (1991): «Una sitja alto-medieval a Castellar Vell (Castellar del Valles)»; PLA£A VELLA, núm. 32, Caste• llar del Valles, pp. 25-57. LLINÁS I POL, Joan; MlRÓ I ALAIX, Manuel; MONTALBÁN I MARTÍNEZ, Car• me; PALAHÍ I GRIMAL, Lluís; i SAGRERA I ARADILLA, Jordi (1995): «Pe- ralada a l'Edat Mitjana. Les excavacions a la Plaga de Ramón Muntaner. I. El jaciment», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. XXXV, Gi- rona, pp. 27-45. MARTÍ I CASTELLÓ, Ramón (1994): El castell termenat de Lavit. Instituí d'Estudis Penedessencs, vol. XI, CoMecció Estudis i Documents (en premsa). PUIG I USTRELL, Pere (1995): El monestir de Sant Llorenq del Munt sobre Ter- rassa. Diplomatari deis segles X i XI. Fundació Noguera (coMecció Di- plomataris, núm. 8, vols. I-III), Barcelona. RlU I BARRERA, Eduard (1983-84): «D'algunes formes de terrissa alt-medieval barcelonina»; Acta Medirevalia, Annex 2, Barcelona, pp. 29-48. RlUS I SERRA, J. (1945): Cartulari de Sant Cugat del Valles, I. CSIC, Barcelo• na. ROIG i Buxó, J.; COLL I RIERA, J.-M.; MOLINA I VALLMITJANA, J.-A. (1994a): «Cerámica d'época carolíngia i comtal al Valles»; a / Paula Rodona de la Cerámica Medieval Catalana (14-16 de novembre de 1994), Diputa• do de Barcelona (en premsa). ROIG, J.; MOLINA, J.-A.; COLL, J.-M. (1994 b): Estudi de la cerámica medieval de l'Avinguda de la Catedral. Treball inédit dipositat al SAC, Barcelona. ROIG I BUXÓ, Jordi; COLL I RIERA, Joan-Manuel; MOLINA I VALLMITJANA, Josep-A. (1995 a): L'església vella de Sant Menna, Sentmenat: del segle V al XX, 1500 anys d'evolució histórica. Ajuntament de Sentmenat, Barce• lona. ROIG, J.; COLL, J.-M.; MOLINA, J.-A. (1995 b): «Proposta d'estudi de la cerá• mica medieval a la Catalunya Vella (s. IX-XI): contextes estratigráfics i avang tipológic i funcional»; a Hispania i Roma d'August a Carlemany- Congrés d'homenatge al Dr. Pere de Palol (Girona 23-25 de novembre de 1995), Girona (en premsa).
54 L'assentament altomedieval de Castellar Vell
ROIG I BUXÓ, Jordi; COLL I RIERA, Joan-Manuel; MOLINA I VALLMITJANA, Josep-A.; SERRA I RlAL, Ramón (1996): Memoria de la intervenció ar• queológica d'urgéncia a les sitges de Castellar Vell (Castellar del Valles, Valles Occ). Memoria inédita dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. Tolosa, núm. 16, maig de 1987, butlletí informatiu de l'Arxiu d'História de Castellar del Vallés.
55