LASSENTAMENT ALTOMEDIEVAL DE CASTELLAR VELL (CASTELLAR DEL VALLÉS, Valles Occidental): Resultats De La Intervenció Arqueológica a Les Sitges I El Fossat
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
LASSENTAMENT ALTOMEDIEVAL DE CASTELLAR VELL (CASTELLAR DEL VALLÉS, Valles Occidental): Resultats de la intervenció arqueológica a les sitges i el fossat Jordi Roig Buxó, Josep-A. Molina Vallmitjana i Joan-Manuel Coll Riera SITUACIÓ GEOGRÁFICA I ANTECEDENTS L conjunt arqueológico-arquitectónic de Castellar Vell, format per la ve- E 11a església de Sant Esteve i les sitges i el fossat aquí estudiáis, és situat a la banda de ponent del terme municipal de Castellar del Valles (Valles Occi• dental), a l'esplanada formada dalt d'un petit altiplá a la riba dreta del nu Ri- poll, a l'anomenat Puig de Castellar Vell. Aquest altiplá és tallat per sots de torrenteres, corresponents al torrent de Sant Antom per la banda O, per on puja el camí d'accés a l'església, i el torrent de Miralles peí costat del Castell de Castellar o deis Clasquerí, del qual el separa. Amb motiu de l'eixamplament del camí d'accés a l'església de Sant Este- ve de Castellar Vell, es va efectuar, durant el mes de maig de 1995, un rebaix del seu marge esquerre, el qual va posar al descobert un conjunt d'estructures Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll excavad es al térra natural1 (RoiG et alii, 1996); en el mateix marge on arran d'un fet similar, fou localitzada, l'any 1987, una primera estructura alto medie• val (la sitja 1) (COLL et alii, 1991.) (LÁMina 1.). EL REGISTRE ARQUEOLÓGIC Foren localitzades i estudiades onze sitges i un fossat altomedievals i tres estructures més possiblement d'época baixmedieval o moderna. Totes aqües• tes estructures eren excavades al terreny natural i escampades al Harg de tot el marge del camí d'accés a Castellar Vell, en una extensió d'uns setanta metres, aproximadament (LÁMINA 1). Així mateix, totes les estructures, llevat d'una sitja (sitja 12) que va aparéixer intacte, havien estat seccionades en major o menor grau arran deis rebaixos efectuáis. Actualment són visibles al marge del camí. Les sitges Les onze sitges intervingudes en la campanya de 1995, ultra la localitza• da anteriorment, són excavades al terreny natural (argües quaternáries entre les quals aparenten capes de carbonats cálcics —conegut popularment com «tur- tura»— i capes de graves), i cobertes peí nivell deis camps de conreu. En aquest mvell deis camps de conreu, es distingeixen alhora una capa superior de térra fosca i el mantell vegetal (UE 01), i una capa inferior de térra molt compacta• da (UE 02), producte d'antics aterrassaments deis camps, i no present en tots els punts de l'área d'intervenció arqueológica. L'estat de conservació d'aquestes sitges es pot dir que és forqa bo, tot i que dues han arribat forqa escapqades (sitges 8 i 9). Totes les sitges presenten un perfil acampanat o piriforme i fons pía, tret de les sitges 6 i 7, que presen• ten un perfil bitroncocónic i fons pía (en forma de barril). Peí que fa a llurs mesures, mides de les restes conservades, han estat les següents: els diámetres de boca oscil-len entre els 62 i 68 cm de les més senceres i els 72 i 90 de les més malmeses; els diámetres de fons oscil-len entre els 108 i 144 cm i Paleada oscil-la entre els 120 i els 170 cm. Totes aqüestes mesures mostren una míni• ma destrucció de la superficie del jaciment per part de "les tasques de conreu deis camps. 1. Aquest fet motiva la realització d'una intervenció arqueológica d'urgéncia, ges• tionada peí Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, i sufragada per l'Ajunta• ment de Castellar del Valles, intervenció que es dugué a terme entre els dies 8 i 23 de maig, i fou reahtzada per un equip multidisciplinar compost per Jordi Roig (a l'ensems director técnic), Ramón Serra, Joan-Manuel Coll i Josep-A. Molina, el qual comptá amb la col-laboració de Josep-Manuel Méndez. L'assentament altomedieval de Castellar Vell La capacitat total conservada de deu2 de les dotze sitges3 ha estat d'l 1.793 litres, xifra que caldria augmentar si tenim en compte que alguna d'elles no ha aparegut del tot completa. Tanmateix, a partir de les sitges més senceres, d'igual tipologia i mesures, s'ha pogut establir que la capacitat aproximada per sitja va deis 1.150 ais 1.600 litres, amb una mitjana d'uns 1.280 litres (TAULA 1). Han aparegut dues sitges (la 4 i IT 1) de menor capacitat ( la primera amb 600 litres i la segona amb 960) i, alhora, de menors dimensions, les quals duen a pensar en alguna mena de funció específica, com ara l'emmagatzematge de ferratges o, tal volta, la reserva de cereal per a properes colines. Se'n coneixen d'altres casos a l'església vella de Sant Menna (Sentmenat, Valles Occ.) (RoiG- COLL-MOLINA, 1995 a) i a l'església de Santa Maria de Lavit (Torrelavit, Alt Penedés) (Martí, 1994). Centímetres de Centímetres de Centímetres Litres de capacitat Sitja U. E. diámetre de boca diámetre de fons de fondária conservada 1 100-120 140-160 90 1.280 2 04 65 136 137 1.143 3 07 68 132 176 1.640 4 13 62 108 102 600 5 17 66 144 132 1.250 6 20 68 120 131 1.380 7 29 90 113 129 1.120 8 31 118 66 Indeterminable 9 33 112 35 Indeterminable 10 35 72 130 111 1.150 11 38 85 120 97 960 12 42 73 136 118 1.270 TAULA 1. Dimensions i capacitáis conservades de cadascuna de les sitges La dispersió de les sitges, al llarg de l'extrem oest de l'esplanada de Cas• tellar Vell, així com llur disposició fent agrupaments de dues o tres sitges (per exemple, les sitges 5 i 12, les 4 i 9, les 10 i 11, etc.) (LAMINES 8-9), sense que, a més, en cap cas es tallin entre elles, fan pensar en l'existéncia d'espais índivi- dualitzats, amb estructures aéries de recer, probablement de materia perible, atesa la inexistencia de teula. L'agrupament de les sitges 1, 2 i 3, on la sitja 1 2. No s'inclouen les sitges 8 i 9, ates llur precari estat de conservació. 3. En aquest nombre (dotze) s'inclou la descoberta anteriorment: la sitja í. 9 Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll és en una cota sensiblement superior a les altres dues, indica la colmatació d'unes sitges i l'obertura d'unes altres de forma successiva. Aqüestes sitges d'emmagatzematge, un cop perduda llur funció inicial, foren amortitzades i colmatades; els reompliments han estat similars en totes elles: terres i pedrés, en alguns casos amb abundancia de grans códols, i diver• ses capes de cendres i/o terres negroses amb carbons, acompanyades d'abun- dants restes arqueozoológiques i fragments cerámics, producte de neteges de llars i abocades de terres provinents d'escombreres. Així, s'observen unes característiques d'amortització similars amb uns ma- terials homogenis, produint-se una colmatació i obertura de noves sitges, dins d'un període no massa ampli, detectable a partir del material cerámic aparegut en els diferents rebliments i estrats, el qual en alguns casos, a més, remunta. RELACIÓ DE LES SITGES Sitja 1 (localitzada el febrer de l'any 1987) (LÁMINA 9) Descripció: Perfil acampanat i fons pía. Conservado: Seccionada i erosionada, escapeada en 1/3. Mesures: 90 cm de fondada, entre 140-160 cm de diámetre de fons i entre 100- 120 cm de diámetre de boca. Capadtat conservada: 1.280 litres. Estratigrafía: Es distingiren dos estrats de farciment: mvell I, capa superior de terres, i nivell II, capa inferior de terres cendrases. Sitja 2 (UE 04) (LAMINES 3 i 9) Descripdó: Perfil acampanat i fons pía. Conservado: Bon estat, lleugerament escapqada en menys dnÁ. Mesures: 137 cm de fondária, 136 cm de diámetre de fons i 65 cm de diámetre de boca conservar Capadtat conservada: 1.143 litres. Estratigrafía: Es distingiren dos estrats de farciment: nivell I (UE 05), capa de grans pedrés amb térra i alguna clapada cendrosa, i nivell II (UE 06), capa infe• rior de térra carbonosa (se'n recolliren mostres de carbó). Sitja 3 (UE 07) (LAMINES 3 i 9) Descripdó: Perfil acampanat allargassat i fons pía. Conservado: Bon estat, lleugerament escap$ada en poc menys dnA. Mesures: 176 cm de fondária, 132 cm de diámetre de fons i 68 cm de diámetre de boca. Capadtat conservada: 1.640 litres. Estratigrafía: Es distingiren cinc estrats de farciment: nivell I (UE 08), capa su• perior de térra; nivell II (UE 09), capa de térra cendrosa; nivell III (UE 10), capa de terres i grans pedrés; nivell IV (UE 11), capa de térra carbonosa (se'n reco• lliren mostres de carbó); i nivell V (UE 12), capes d'argila (Va) i de llims (Vb). 10 L'assentament altomedieval de Castellar Vell FOTO 4. Grup de les sitges 1, 2 i 3, amb els estrats de faráment de terres i pedrés. La primera fou localitzada l'any 1987, i es troba excavada entre les sitges 2 i 3 i en un nivell superior. (Clixé JRB, 95.) Jordi Roig - Josep-A. Molina i Joan-Manuel Coll L'assentament altomedieval de Castellar Vell Sitja 4 (UE 13) (LÁMINA 4) Descripdó: Perfil acampanat i fons pía. Conservado: Escapeada en 1/3 a la seva part superior. Mesures: 102 cm de fondária, 108 cm de diámetre de fons i 62 cm de diámetre de boca. Capadtat conservada: 600 litres. Estratigrafía: Es distingiren tres estrats de farciment: nivell I (UE 14), capa su• perior de térra; nivell II (UE 15), fina capa de térra carbonosa; i nivell III (UE 16), capa inferior de térra fosca i pedrés.