Los Robos En Los Hogares De Cataluña

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Los Robos En Los Hogares De Cataluña Los robos en los hogares de Cataluña La comunidad autónoma La ciudad de Barcelona Las zonas costeras Los datos e informaciones contenidos en este informe son propiedad de UNESPA. El propietario cede su uso libre por parte de las entidades aseguradoras miembros de la Asociación, así como los medios de comunicación. Cualquier otro agente que desee reproducir la totalidad o parte de la información aquí contenida debe para ello de contar con la autorización expresa del propietario. Información embargada hasta el jueves 21 de julio de 2016 Índice INTRODUCCIÓN DEL ESTUDIO 3 LOS ROBOS EN HOGARES CATALANES 4 ESTACIONALIDAD DE LOS ROBOS 5 DISTRIBUCIÓN TERRITORIAL DE LOS ROBOS 8 LA IMPORTANCIA DE LA FRECUENCIA 9 GRAVEDAD DE LOS ROBOS: CUÁNTO SE LLEVAN 15 LOS ROBOS EN LOS HOGARES DE LA CIUDAD DE BARCELONA 16 GRAVEDAD DE LOS ROBOS EN HOGARES DE LA CIUDAD DE BARCELONA 19 LOS ROBOS EN LA COSTA CATALANA 23 DISTRIBUCIÓN DE LOS ROBOS EN LAS VIVIENDAS EN LAS COSTAS Y SUS MUNICIPIOS 23 PROBABILIDAD DE LOS ROBOS EN VIVIENDAS DE LA COSTA CATALANA 27 GRAVEDAD DE LOS ROBOS EN LAS VIVIENDAS DE LAS COSTAS CATALANAS Y SUS MUNICIPIOS 29 ESTACIONALIDAD DE LA GRAVEDAD DE ROBOS EN LAS VIVIENDAS DE LAS COSTAS CATALANAS Y SUS MUNICIPIOS 31 COSTES DE LOS ROBOS EN LAS VIVIENDAS DE LAS COSTAS CATALANAS Y SUS MUNICIPIOS 33 ANEXO DE DATOS: MEDIANAS DE COSTE POR POBLACIÓN DE REFERENCIA Y PROVINCIA 36 Índice de gráficos Ilustración 1: Distribución de viviendas aseguradas y robos sufridos en Cataluña, por provincias. ______ 4 Ilustración 2: Estacionalidad por meses de los robos en Cataluña. _______________________________ 6 Ilustración 3: Estacionalidad por día de la semana de los robos en Cataluña. ______________________ 7 Ilustración 4: Curvas de siniestros por días de la semana, diferenciadas por meses. _________________ 7 Ilustración 5: Medianas de coste en Cataluña. ______________________________________________ 15 Ilustración 6: Distribución de siniestros de robo en Barcelona y el peso en días por meses. __________ 18 Ilustración 7: Distribución de robos en hogares de Barcelona por días de la semana y el peso en días. _ 19 Ilustración 8: Mapa de la distribución de robos en hogares de la costa catalana por los municipios escogidos. ___________________________________________________________________________ 23 Ilustración 9: Distribución de las viviendas aseguradas en las costas y los robos que ocurren en ellas. _ 24 Ilustración 10: Distribución de viviendas aseguradas y robos de los principales municipios de la Costa de Barcelona (El Maresme y Garraf). ________________________________________________________ 25 Ilustración 11: Distribución de viviendas aseguradas y robos de los principales municipios de la Costa Brava (Girona). _______________________________________________________________________ 26 Ilustración 12: Distribución de viviendas aseguradas y robos de los principales municipios de la Costa Dorada (Tarragona). __________________________________________________________________ 27 1 Índice de tablas Tabla 1: Los días con más robos en Cataluña en el año 2014. ___________________________________ 5 Tabla 2: Distribución de los robos en Cataluña. ______________________________________________ 8 Tabla 3: Probabilidad de robo en poblaciones de referencia catalanas. ___________________________ 9 Tabla 4: Probabilidad de robo en hogares por códigos postales de la ciudad de Barcelona. __________ 16 Tabla 5: Tasa de gravedad de robo por códigos postales de la ciudad de Barcelona. _______________ 20 Tabla 6: Mediana de coste y desviación mediana respecto de la ciudad de Barcelona por códigos postales. ____________________________________________________________________________ 21 Tabla 7: Probabilidad de robo en las viviendas de las costas catalana. __________________________ 27 Tabla 8: Probabilidad de robo en las viviendas de los municipios de la Costa de Barcelona (El Maresme y Garraf). _____________________________________________________________________________ 28 Tabla 9: Probabilidad de robo en las viviendas de los municipios de la Costa Brava (Girona). ________ 28 Tabla 10: Probabilidad de robo en las viviendas de los municipios de la Costa Dorada (Tarragona). ___ 29 Tabla 11: Gravedad de robo en las viviendas de las costas catalana. ____________________________ 29 Tabla 12: Gravedad de robo en las viviendas de los municipios de la Costa de Barcelona (El Maresme y Garraf). _____________________________________________________________________________ 30 Tabla 13: Gravedad de robo en las viviendas de los municipios de la Costa Brava (Girona). __________ 30 Tabla 14: Gravedad de robo en las viviendas de los municipios de la Costa Dorada (Tarragona). _____ 31 Tabla 15: Estacionalidad de la gravedad de robo del conjunto de la Costa de Barcelona (El Maresme y Garraf) por días y meses del año. ________________________________________________________ 32 Tabla 16: Estacionalidad de la gravedad de robo del conjunto de la Costa Dorada (Tarragona) por días y meses del año. _______________________________________________________________________ 32 Tabla 17: Estacionalidad de la gravedad de robo del conjunto de la Costa Brava (Girona) por días y meses del año. _____________________________________________________________________________ 33 Tabla 18: Principales datos de costes de los robos de los municipios de la Costa de Barcelona (El Maresme y Garraf). ___________________________________________________________________ 34 Tabla 19: Principales datos de costes de los robos de los municipios de la Costa Brava (Girona). ______ 34 Tabla 20: Principales datos de costes de los robos de los municipios de la Costa Dorada (Tarragona). _ 35 Tabla 21: Medianas de coste en la provincia de Barcelona.____________________________________ 36 Tabla 22: Medianas de coste en la provincia de Girona. ______________________________________ 41 Tabla 23: Medianas de coste en la provincia de Lleida. _______________________________________ 43 Tabla 24: Medianas de coste en la provincia de Tarragona. ___________________________________ 44 2 INTRODUCCIÓN DEL ESTUDIO El presente análisis se ha realizado con la información incluida en una submuestra de datos sobre robos en hogares situados en la comunidad autónoma de Cataluña, todos ellos ocurridos en 2014. Esta submuestra forma parte de una muestra de mayor tamaño y ámbito nacional, recopilada para la realización de la Memoria social del seguro español en su edición 2015. La base de datos incluye información sobre robos y pólizas del hogar, y toma como unidad geográfica básica el código postal en el que está ubicada la vivienda. Utilizar el código postal ha exigido tomar una decisión en lo referente a aquéllos códigos que incluyen dentro de sí varios municipios. En estos casos, la opción que se ha tomado ha sido adscribir el código a aquel municipio que, en el fichero tramero elaborado por el Instituto Nacional de Estadística (INE), tenía incluidos en dicho código postal más tramos de calle. Se ha asumido, pues, que aquel municipio que incluía más tramos de calle dentro de un código postal es también el que más población aporta y, en consecuencia, el que puede tomarse como «representante» de dicho código postal. En zonas poco densas, por lo tanto, la adscripción del código a un determinado municipio debe entenderse como referida a dicho municipio, pero también a otros de su área. La submuestra de hogares con sus robos tiene datos de 331 códigos postales en Barcelona, 163 en Girona, 118 en Lleida y 143 en Tarragona. En todos estos códigos postales, la base de datos recoge cuando menos un robo en el año 2014. Para realizar análisis relevantes, hace falta que la unidad que se analiza tenga un número de registros suficiente como para realizar inferencias precisas. Cuando una unidad geográfica, como puede ser un código postal, tiene un número muy bajo de registros (por ejemplo, acopia menos de 10 viviendas aseguradas), resulta aventurado llegar a conclusiones a partir de ahí. Por lo tanto, al agrupar la información de código postal por poblaciones (ciudades y pueblos), aquéllas que resultan tener un número bajo de registros son descartadas para algunos análisis. En este informe, el punto discriminante elegido ha sido que la unidad poblacional tenga cuando menos 1.000 viviendas aseguradas en la base de datos. Al conjunto, en cada provincia, de poblaciones que cumplen ese límite se le ha llamado «Poblaciones de referencia». 3 LOS ROBOS EN HOGARES CATALANES El fenómeno del robo en el hogar en Cataluña desvela con bastante claridad las características socioeconómicas de esta comunidad autónoma: un territorio densamente poblado y, al mismo tiempo, intensamente concentrado en la ciudad de Barcelona. La base de datos acumulada tiene información de casi 1,7 millones de viviendas aseguradas en la comunidad. Estas viviendas sufrieron algo más de 16.500 robos en 2014. Los datos oficiales1, a este respecto, apuntan que en la Comunidad se produjeron 23.821 robos con violencia en domicilios. Ambas magnitudes, viviendas aseguradas y robos, están claramente sesgadas hacia Barcelona. Esta provincia y su capital aparecen como principal foco en todo trabajo que se realiza sobre el aseguramiento de particulares en Cataluña. Como es habitual, pues, Barcelona viene a suponer en torno al 70% de la actividad de toda la comunidad autónoma. Ilustración 1: Distribución de viviendas aseguradas y robos sufridos en Cataluña, por provincias. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% Pólizas Siniestros BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA Fuente: Submuestra de datos. Calculando
Recommended publications
  • Manciñeiras/Parés Arquitectes Associats S.L
    Manciñeiras/Parés arquitectes associats S.L. carrer de Vilamarí 72-74, baixos 08015 Barcelona t 93 310 51 83 f 93 310 47 37 [email protected] B-64364193 Chronology of works and projects. 1994 Remodelling of the head offices Laies in Balmes St., Barcelona. Remodelling and refurbishment of apartment block, Barcelona. 1995 Cantón-Rodríguez house, Viladecavalls, Barcelona. 1996 Refurbishment and remodelling of an old slaughterhouse building, as a Public Community Center, la Seu d’Urgell, Lleida. 1997 Design of the exhibition " Wiford / Stirling / Wilford " in the Col.legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, Barcelona. Project, Montant de Tost house, Ribera de l’Urgellet, Lleida. Housing block of 23 dwelings, shops and parking, Unitat d'Actuació Balàfia - Penedés, Lleida. 1998 Oriach-Ferrer house in Cala Riera, Begur, Girona. Housing block of 43 dwelings, shops and parking, Unitat d'Actuació Balàfia - Penedés and design of the urban context, Lleida. Remodelling and extension of two new apartments in a housing block, oldtown Manresa, Barcelona. Project for a housing block of 24 apartments, Monzón, Osca. 1999 Complex of housing block of 161 dwelings, shops and parking, "old Paanyos factory", and design of the urban context, Manresa, Barcelona. Housing block of 64 dwelings, shops and parking, Unitat d'Actuació Balàfia - Penedés, Lleida. New Public Sports Pavillion and public square, la Seu d’Urgell, Lleida. A. Hernández house, Vielha, Lleida. Manciñeiras/Parés arquitectes associats S.L. carrer de Vilamarí 72-74, baixos 08015 Barcelona t 93 310 51 83 f 93 310 47 37 [email protected] B-64364193 Complex of a Public Library and Health Center, Santpedor, Barcelona.
    [Show full text]
  • Tasta El Vallès
    Tasta el Vallès és un projecte del Con- Tasta el Vallès és possible gràcies a la sorci de Turisme del Vallès Occidental, gran tasca que porten a terme moltes mitjançant la Xarxa Productes de la Te- persones que creuen en el patrimoni rra, que neix amb la finalitat de difondre gastronòmic de la nostra comarca: cui- el patrimoni gastronòmic que singularit- ners, productors, elaboradors... za la comarca i dotar de visibilitat als productors i elaboradors que hi ha al Aquest document és concebut com darrere. una eina viva, en constant revisió i ac- tualització. Per aquest motiu, us dema- En el marc d’aquest projecte, hem ela- nem la vostra col·laboració per a en- borat el catàleg que us presentem, que grossir-lo. Si coneixeu altres productes, recull diversos productes singulars, de singulars i de proximitat que en podrien qualitat i vinculats amb el territori. Tam- formar part, feu-nos-ho saber! bé hi podreu consultar els llocs on els podeu trobar. Ens podeu escriure a: [email protected] Pans i dolços Formatges, ous i brous Belgues Cendrat d’Ullastrell Cardinal Cingle de Vacarisses Coca de Munt Mató, Recuit i Tendral d’Ullastrell Coca de Sant Quirze Ous de Sant Llorenç Coca de Vidre Brous de gallina ecològica Galetes de Sant Llorenç Gominoles naturals Vins del Vallès Occidental Llançadores Arraona Llonguets 5 Quarteres Melmelades Del Pot Petit El Quico i la Quica Montserratines Martialis Mussolets de Sant Quirze Vins de Ca l’Esteve Pa d’espelta de Ca n’Arnella Pa de Munt Escumosos, vermuts Pa de Pagès Català i vins dolços Pa
    [Show full text]
  • Ajuntament De Santcugat Dos Alumnes De
    Ajuntament de SantCugat www.santcugat.cat Dimarts, 11 de desembre del 2007 NOTA DE PREMSA Dos alumnes de Sant Cugat reben un guardó del projecte Escoles d’altres mons El projecte Escoles d’altres mons, creat i dirigit per C&Duke, ha consistit en l’elaboració d’un llibre a partir d’escrits de diversos intel·lectuals, com ara Gabriel García Márquez, Gao Xingjian, Tahar Ben Jelloun, Dario Fo, Salman Rushdie, Rosa Regàs i Hanif Kureishi, entre d’altres, fotografies de Kim Manresa i escrits de diversos nens i nenes de Catalunya Dos alumnes de Sant Cugat, Ernesto Zambrano Alivés, d’onze anys d’edat, i Elisabeth Navarro Julià, de vuit anys d’edat, alumnes, respectivament, del CEIP La Floresta i del CEIP Jaume Ferran i Clua, van recollir, dissabte 24 de novembre, a la ciutat de Sant Boi de Llobregat, un guardó per haver estat escollits com els millors representats del projecte Escoles d’altres mons a Sant Cugat. El projecte Escoles d’altres mons, ha estat creat i dirigit per C&Duke (http://www.c-duke.com/), i ha consistit en l’elaboració d’un llibre a partir d’escrits de diversos intel·lectuals, com ara Gabriel García Márquez, Gao Xingjian, Tahar Ben Jelloun, Dario Fo, Salman Rushdie, Rosa Regàs i Hanif Kureishi, entre d’altres, fotografies de Kim Manresa i escrits de diversos nens i nenes de Catalunya. L’elaboració del llibre ha comptat amb la col·laboració dels alumnes de diverses escoles de Sant Cugat, que, després de visitar l’exposició de fotografies de Manresa que s’havia instal·lat a la ciutat, han fet un text per glossar una de les imatges de l’exposició.
    [Show full text]
  • Acta Del Ple De L'ajuntament Del Masnou Sessió Núm
    Acta del Ple de l'Ajuntament del Masnou Sessió núm. PLE2020000002 20 de febrer de 2020 Acta del Ple de l'Ajuntament del Masnou Sessió ordinària 20 de febrer de 2020 Inici: 19:03 h Final: 21:48 h Lloc: sala de sessions de l'Ajuntament Núm. PLE2020000002 1 /0 v.2019 ACTS1006 Acta del Ple de l'Ajuntament del Masnou Sessió núm. PLE2020000002 20 de febrer de 2020 Assistència President: Sr. Jaume Oliveras i Maristany, Alcalde (ERC-AM-AM) Tinents i tinentes d’alcalde: Sra. Sílvia Folch i Sánchez, tinenta d’alcalde primera (ERC-AM-AM) Sr. Ricard Plana i Artús, tinent d’alcalde segon (ERC-AM-AM) Sra. Cristina Ramos Santamaria, tinenta d’alcalde tercera (ERC-AM-AM) Regidors: Sr. Sergio González Fernández, regidor (ERC-AM-AM) Sra. Neus Tallada Moliner, regidora (ERC-AM-AM) Sra. Albert Alfaro Giró, regidor (ERC-AM-AM) Sra. Yulay Martínez Castillo, regidora (ERC-AM-AM) Sr. Josep Oriol Fernández Saltor, regidor (ERC-AM-AM) Sra. Neus Villarrubia del Valle, regidora (Fem Masnou) Sr. Amadeu Quintana Jolonch, regidor (Fem Masnou) Sra. Isabel Redaño Andrés, regidora (Fem Masnou) Sr. Ernest Suñé Nicolás, regidor (PSC-CP) Sra. Maria Llarás Vázquez, regidora (PSC-CP) Sr. Romà López Bolart, regidor (JxCAT-UNITS) Sra. Meritxell Blanch Daura, regidora (JxCAT-UNITS) Sr. Ivan Ollé i Llopis, regidor (JxCAT-UNITS) Sr. Francisco Avilés Salazar, regidor (Cs) Sra. Stella Parodi Barriga, regidora (Cs) Sr. Fèlix Clemente Cavero, regidor (CUP-AMUNT) Secretari general: Sr. Gustau Roca Priante Interventor: Sr. César Romero García S’excusa per la seva absència: Sra. Mònica González Huerva, regidora (PSC-CP) 1 /0 v.2019 ACTS1006 Acta del Ple de l'Ajuntament del Masnou Sessió núm.
    [Show full text]
  • Ne Trends and Potential Benefits of Local Measures As Deduced from Air Quality 2 Measurements in the North of the Barcelona Metropolitan Area
    1 2005-2017 ozone trends and potential benefits of local measures as deduced from air quality 2 measurements in the north of the Barcelona Metropolitan Area 3 Jordi Massagué1, 2, Cristina Carnerero1, 2, Miguel Escudero3, José María Baldasano4, Andrés Alastuey1, Xavier 4 Querol1 5 1 Institute of Environmental Assessment and Water Research (IDAEA-CSIC), Barcelona, 08034, Spain. 6 2 Department of Civil and Environmental Engineering, Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona, 08034, Spain. 7 3 Centro Universitario de la Defensa, Academia General Militar, 50090 Zaragoza, Spain. 8 4 Department of Projects and Construction Engineering (DEPC), Universitat Politècnica de Catalunya, 08028 Barcelona, 9 Spain. 10 11 SUPPLEMENTARY MATERIAL 12 13 FIGURES 14 a W 10 b N 42 30’ E 20 42°28'2.09"N 2° 3'55.71"E Vic Plain N 41°27'46.72"N 2°23'41.06"E N 41 30’ E 2 00’ E 2 30’ 60 Km 1500 Km N 15 16 Figure S1. Selected regions for retrieval of OMI Tropospheric Column NO2 in yellow: (a) area along the S–N 17 axis (~3,040 km2) which includes northern Barcelona Metropolitan Area (BMA), the Vic Plain and an area of 18 the Pre-Pyrenean range to analyze quantitatively the time trends and patterns and (b) across Western 6 2 19 Europe (~6,514 10 km ) to analyze qualitatively the NO2 spatial patterns in the two scenarios considered 20 (when the amount of O3 in the Vic Plain is high and when it is low). 21 22 a BdC b MSC BER MAN R TON MNR MSY GRA MAT PLR MON ALC VGe CTL -3 -3 NO (µgm ) NO2 (µgm ) CON JUN-AUG (0:00 to 23:00 h) JUN- AUG (0:00 to 23:00 h) 23 24 Figure S2.
    [Show full text]
  • Survey of Meloidogyne Spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain
    Supplement to Journal of Nematology 26(4S):731-736. 1994. © The Society of Nematologists 1994. Survey of Meloidogyne spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain F. J. SORRIBAS 1 AND S. VERDEJO-LucAs 2 Abstract: A survey was conducted to determine the frequency and abundance of Meloidogyne spp. in tomato production sites located in Baix Llobregat County, Barcelona, Spain. Forty-five sites were sampled before planting and at harvest from February to October, 1991. Meloidogyne spp. occurred in 49% of the sites sampled. Preplant population densities ranged from 10 to 220 (g = 110)juveniles/ 250 cm 3 soil, and final population densities ranged from 20 to 1,530 (~ = 410)juveniles/250 cm ~ soil. Final population densities were higher in open fields than in field greenhouses, but initial population densities were higher in greenhouses than in fields. Meloidogyne incognita, M. javanica, and M. arenaria were found in this survey. Meloidogyne populations that reproduced on M. incognita-resistant tomato cuhivars in the field sites did not circumvent the Mi gene resistance in greenhouse tests. Key words: greenhouse, Lycopersicon esculentum, Meloidogyne, nematode, resistance, root-knot nema- tode, Spain, survey, susceptibility, tomato. Meloidogyne is the most important genus types of vegetables grown in open fields of plant-parasitic nematodes that affect are more numerous and diverse, but to- vegetable crops in Spain. Recent reports mato and lettuce are the most important have shown an increased concern about annual crops. Tomato is cultivated as an the rapid spread and wide distribution of early crop from February to June in field Meloidogyne spp.
    [Show full text]
  • Tallers De Reparació I Botigues De Segona Mà a L'àrea Metropolitana
    GUIA 2015 Tallers de reparació i botigues de segona mà a l’àrea metropolitana de Barcelona www.millorquenou.cat GUIA 2015 www.millorquenou.cat 1 Autor: Secció de Prevenció de Residus de l’AMB Fotografies: Carolina Garcia, Xavier Sulé, Lucas Vallecillos Revisió lingüística: Tau Traduccions / Glosalia / Llengua de foc Disseny: Servei de Comunicació de l’AMB Compaginació: Estudi Gràfic El Prat Impressió: Agpograf S.A. Edició: Àrea Metropolitana de Barcelona Diposit Legal: B.26.841-2014 Barcelona, gener 2015 Imprès en paper reciclat Índex 04 Mapa de l’AMB 87 Roba 96 Tancaments 05 Introducció 102 Tapisseria 07 Cosa per cosa 107 Botigues de segona mà 108 Bicicletes 13 Tallers de reparació 112 Electrodomèstics 14 Bicicletes 117 Estris personals 19 Calçat 125 Informàtica 25 Climatització 130 Llibres 32 Electrònica 134 Mobles 40 Estris personals 138 Roba 48 Informàtica 58 Joies i rellotges 143 Mercats i webs 65 Lampisteria de segona mà 72 Línia blanca 77 Mobles 151 Cap a una economia 84 Petits aparells circular 3 Mapa AMB 06 10 24 19 18 20 09 02 03 05 15 27 31 22 35 08 32 28 26 16 29 30 12 07 33 13 36 25 11 04 34 14 01 23 17 21 01. Badalona 13. Gavà 25. Sant Boi de Llobregat 02. Badia del Vallès 14. L’Hospitalet de Llobregat 26. Sant Climent de Llobregat 03. Barberà del Vallès 15. Molin de Rei 27. Sant Cugat del Vallès 04. Barcelona 16. Montcada i Reixac 28. Sant Feliu de Llobregat 05. Begues 17. Montgat 29. Sant Joan Despí 06.
    [Show full text]
  • Normes Urbanístiques PGMO
    Plaça de Catalunya,1 08397 Pineda de Mar (El Maresme) www.pinedademar.org [email protected] TÍTOL PRIMER DISPOSICIONS GENERALS CAPITOL PRIMER NATURALESA, ÀMBIT I VIGÈNCIA Article 1. Definició Aquestes normes urbanístiques formes part del Pla general municipal d’ordenació urbana de Pineda de Mar. Article 2. Naturalesa 1. Aquest text del Pla general substitueix les Normes subsidiàries de planejament aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en la sessió del 24 de novembre de 1982 i acordada la seva executivitat en data 26 de gener de 1983. Article 3. Marc legal 1. Aquest text del Pla general s’ha redactat d'acord amb l’ordenament vigent, en particular el d’ordre urbanístic. Es referències a la Llei del Sòl cal entendre-les fetes al text refós de la Llei del regim del sòl i ordenació urbana, aprovat per Reial decret 1346/1976, del 9 d’abril i aquelles fetes a la Llei urbanística catalana a la Llei de mesures d’adequació de l’ordenació de Catalunya del 9 de gener de 1984. Les referències al reglament han de ser enteses coma fetes al Reglament de Planejament aprovat pel Reial decret 2159/1978, del 23 de juny. Les altres disposicions s’esmenten amb la seva denominació completa. 2. Les determinacions del Pla s’apliquen amb preferència a qualsevol altra disposició municipal que reguli l’ús i l’ordenació del territori. 3. En allò no previst per aquesta normativa i, en general, per aquest Pla general, seran d’aplicació les normes vigents en matèria de protecció de béns culturals i naturals, d’habitatge, medi ambient i estètica.
    [Show full text]
  • Festes Majors
    Dissabte SOPAR DE Diumenge PROMOU 24 d’agost CARMANYOLA I 8 de setembre SEGUIDAMENT FESTES MAJORS CONCERT amb la CONCERT, 23è CICLE Tribut Sopa de Cabra 3r CONCERT CORAL DE MÚSICA CATALA- LOCAL, 23è CICLE DE Hora: 21.30 h / Lloc: Festa Major d’Hostalric Festa major de Montseny NA amb Pep Gimeno MÚSICA CATALANA Del 5 al 8 de juliol Del 24 al 26 d’agost “Botifarra” Hora: 20 h Poliesportiu de Hora: 19.30 h / Lloc: Lloc: plaça de la Vila Vallgorguina Sala d’actes de l’Esplai de Santa Maria de de Santa Maria de Festa Major de Festa Major de la Batllòria Palautordera Diumenge Palautordera Gualba de Baix Del 22 al 25 d’agost 1 de setembre Del 19 al 21 de juliol Dijous Dissabte Festa Major de Campins Ajuntament de CONCERT INSTRU- Festa major de Grions Del 30 d’agost Sant Esteve 29 d’agost MENTAL, 23è CICLE DE 21 de setembre 27 i 28 de juliol a l’1 de setembre de Palautordera MÚSICA CATALANA , concert de DIJOUS A LA FRESCA! amb el tercet ZING PICOT Música música mediterrània, Hora: 20 h / Lloc: DIES MILLORS, amb activitat Viu el Parc Festa Major de Sant Martí Festa Major de Sant Celoni Joan Rovira en format Ermita del Remei de Hora: 20 h / Lloc: Plaça de Montseny d’Amunt Del 30 d’agost Santa Maria de acústic Hora: 22 h de la Vila de Montseny Dissabte 27 de juliol al 10 de setembre Lloc: Jardins de la Palautordera Rectoria Vella de Dissabte Festa Major de Sant Celoni Dissabte Festa Major de Sant Esteve 28 de setembre de Palautordera Santa Margarida 7 de setembre Del 2 al 5 d’agost Del 30 d’agost 31 d’agost i BALLADA DEL GRUP a l’1 de setembre COL·LABORA
    [Show full text]
  • 15A Edició Bases Del CONCURS DE MÚSICA JOVE 2019 (El Masnou, Montgat, Vilassar De Mar I Cabrils)
    15a edició Bases del CONCURS DE MÚSICA JOVE 2019 (El Masnou, Montgat, Vilassar de Mar i Cabrils) El Concurs de Música Jove del Maresme és una de les accions dels plans locals de joventut de El Masnou, Montgat, Vilassar de Mar i Cabrils. Aquest concurs té com a finalitat, donar suport i promocionar els grups locals de música jove. Els objectius d’aquest concurs són: ​ Millorar la formació musical dels músics que participen al concurs. Promocionar als músics i les formacions novells participants. Donar suport a la creació musical local i de la comarca. Fomentar l’ incorporació de músics emergents i novells als espais d’actuació musical del territori. El concurs es regirà per les bases següents: BASES 1.- Aspectes generals El concurs és obert a qualsevol estil i gènere musical. 1) Es valorarà, en les cançons presentades, l’ús de la llengua catalana i que siguin temes propis. 2) Com a criteri de selecció es tindrà en compte l’originalitat i la qualitat de les propostes musicals. 3) No hi poden participar grups i solistes que ja hagin publicat algun disc amb alguna discogràfica. Tampoc aquells que tinguin contractes discogràfics o de management v​igents. ​ 2.- Qui hi pot participar? Hi poden participar tots aquells grups o solistes que compleixin els requisits següents: ● Els components dels grup o solistes dels quals tinguin edats compreses entre els 16 i 30 anys i com a mínim un dels components estigui empadronat a un dels municipis del Maresme. (S’admet que algun dels components dels grups sigui menor o major de les edats indicades, sempre que la majoria de components del grup estiguin dins d’una de les categories.
    [Show full text]
  • Catalonia Accessible Tourism Guide
    accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly.
    [Show full text]
  • El-Llac3a7-553-Web.Pdf
    Membre fundador de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal Molins de Rei · Baix Llobregat · Març 2019 · Any 63 · Número 553 Millores en la mobilitat urbana a les portes de la segona dècada del segle XXI Estació de Renfe Després d’una dècada de reivindicacions, tant des dels equips de govern de l’Ajuntament com de l’oposició, el Consell d’Administració de Renfe ha donat llum verda al projecte de millora de l’estació de tren, amb un pressupost de més de set milions d’euros. El projecte adaptarà l’estació ferroviària i en millorarà l’accessibilitat per a tots els ciutadans, alhora Foto portada: Guillem Urbà que engrandirà les andanes per donar resposta a l’augment de trànsit de la línia R4. S’hi instal·laran ascensors i se’n millorarà la il·luminació, a més de renovar els equips de climatització, tot això, respectant l’essència arquitectònica d’un edifici històric. director Seguint aquesta línia de millora del servei de Rodalies, que tanta falta ens fa, la companyia ferroviària Josep Ferrer ha encetat un servei d’avisos per missatge directe. Es tracta d’un sistema que facilita als usuaris en temps real tota la informació relativa a les línies i els horaris que ells seleccionin per mitjà de missatges perso- consell de redacció nalitzats en un compte de Twitter. Jordi Turró, Pere Rodon, Jaume Romeu, Romà Català Reforma de la carretera redactors Per altra banda, ja està a punt de començar la reforma de la carretera, que afectarà en una primera fase Francesc Santolària, el tram comprès entre el passeig del Terraplè i el carrer Raseta.
    [Show full text]