L'entorn a La Garrotxa

DOSSIER

Alta Garrotxa: 30.000 hectarees de térra de mal tondre, aspriua i dura (Josep Vicente) a ¡'espera d'una ¡leí que fren! ¡'expoliado i degradado a qué es veu sotmesa.

L'entorn a la Garrotxa

MIQUEL MAGIAS I ARAU lar peí que fa a llur preservado que Bianya i del hu Pluvia, indos en el con- obliga a tractar-les cada una per sepa- junt deis pre-pirineus orientáis. Malgrat rat. Per aquí comengarem. Sens la pertinencia administrativa de la part dubte pero, conjunturas i tractaments mes oriental (Bassegoda) a l'Empordá negatius mes d'indoíe general les i la mes occidental (Beget) al Ripollés. apleguen (de ben segur també exten- per l'agregació que es féu d'aquests e la comarca de la sibles a moltes altres de la resta deis municipis a Albanyá i a Camprodon Garrotxa, podríem Paísos Catalans), i a aquests esculls respecíivament, el tractamení sempre escolllr a grans treís comuns farem referencia un cop trac- nclou aqüestes dues parts, integradas tres grans unitats, zona volcánica, Alta tat específicament cada espai ndubtablement en la unitat geográfica Garrotxa i Puigsacalm-Bellmunt, que humana que representa I'Alta per les seves peculiars característi- Garrotxa. ques geológiques, climátiques, bioló- Alta Garrotxa Terra trencada de mala petja, com glques i ádhuc antropológiques defineix el diccionari el mot garrotxa, presenten albora que un extraordinari En aquest espai s'inclou tot el aquesta valuosa part de la nostra interés, una problemática molt particu- muntanyam al nord de la riera de comarca ha vist, impassible, com 388 i EL MEDÍ NATURAL

molts deis seus habitants l'han anat intent, fallit, fou el de la figura de eslava previst, la inclogués tota en el abandonant, deixant rera seu un Paratge Pintoresc. basada en la proli- seu conjunt, i finalment l'Agrupació espectacle trisl de desolació i enruna- feració de monuments románics (atu- Naturalista de la Garrotxa reiniciava la ment; la cinquantena d'ermites romá- rat misteriosament a Madrid). El 1980, campanya, que vol ésser la definitiva, niques, els camins rals, els ponts, les la Comissió Provincial d'Urbanisme per a la declarado de pare natural. fonts. els marges o les boniques de Girona va procedir a la formado Malgrat tot aixó, a hores d'ara ni masies definides per Josep Danés d'ofici d'un Pía Especial de Protecció. una d'aqüestes iniciatives no ha reixit ccm «arquitectura d'art nacional en la encomanat a la Mancomunitat de la en cap estadi superior al paper escrit, qual hi ha concentráis elements purs Garrotxa. Al Ilibre blanc de la gestió i si bé el conjunt d'actuacions deno de la naturalesa ja que ha sortit de la de la Natura ais PPCC, a ledició de ten la voluntat collectiva de preservar propia ierra», han anat sofrint un pre l'any 1976 la dedarava zona mereixe- l'indret, la manca d'una actitud unita ces constant de degradado, en molts dora d'especiáis mesures de protec ria i decidida ha impedit materialitzar casos ja irreversible. Parallelament ció. mentre que a la segona edició aquests intents. Potser ara sena el s'han anat llangant sobre aquest eos d'enguany, després de referir-se a les moment per assentar totes les parts malait i sense cap assisténcia tots els accions agressives que pateix, torna implicades al voltant d'una taula i voltors de torn, ferint-lo greument en a reiterar la urgencia d'evitar impac d'una vegada per totes emprendre les forma de desenes de quilómetres de tes ecológics i enllestir un pia especial accions per cercar definitivament el pistes forestáis, de tales abusives, d'eli- de protecció. Al 1987, en resposta al grau exacte de preservado que per minació per paranys i cacera d'espe projecte de carretera Oix-Beget, les seves excepcionals condicions cies animáis, d'intents d'urbanització l'Agrupació Naturalista de la Garrotxa TAIta Garrotxa requereix. Mentre, la (sortosament aturats a temps llevat del recollia Tadhesió de partits polítics, sin- manca d'un projecte de gestió global de font RubO, de destructores pros- dicats i entitats de la comarca a la que reguli l'afluéncia de visitants fent- peccions petrolieres (les quals arriba demanda d'elaboració d'un projecte los compatibles amb la salvaguarda ren a malmetre fins i tot part de la global d'ordenació territorial. Al 1989, de Tentorn natural i del tradicional reduídíssima extensió de distribució a petició del grup socialista del Parla- aprofitament de la zona, fa que es que té l'espécie Polígala Vayredae. ment de Catalunya, s'aprová per una- vegin amb gran proecupació actua- valuosa planta endémica de l'Alta Gar- nimitat una proposició no de llei que cions que en poden alterar proíunda- rotxa), de substitucions del mantell preveu la confecció d'un pía especí- ment el valor, com la d'obrir una vegetal propi (caducifolis i aizmars) per fic per a l'Alta Garrotxa. el Consell carretera d'Oix a Beget, una de resinosos (com a la valí de Bolos), de Comarcal demanava a la Generalitat Beguda a la Mare de Déu del Mont privatitzacions amb tanques infran- que el Pía d'Espaisd'Interés Natural, l'asfaltat de la pista de la valí del Bac, quejables de grans extensions (els en lloc d'incloure únicament sis uni- Especialment preocupant i que fa pre- Amorriadors de Lliurona), a part de tats aillades de l'Alta Garrotxa com veure una tardor cálenla, és l'inici de recobrir-lo desconsideradament amb deixalles i guixerots, sobretot ais indrets mes freqüentats com la valí d'Hortmoier o de Sadernes. '>•- Sortosament pero, el malait no és mort: 30.000 hectárees d'unitat paisat- gistica i orográfica de relleus abrup tos, atapeíts boscos i rierols d'aigua clara permeten, malgrat tot, qualificar l'Alta Garrolxa, per les seves dimen- .. -'^'^ sions i característiques, com un espai d'ait interés ecológic i patrimonial peí nostre país. Així ho demostren les nombroses peticions de figures espe ciáis de protecció efectuades des deis mes diversos sectors ciutadans: l'any 1977, els Amics de l'Alta Garrotxa, encapQalats peí senador Ramón Sala i Canadell demanaven la declarado de Pare Natural. Aquesta soNicitud fou abonada aleshores fins i tot peí Sr. Ale- many, cap gironí d'un organismo tan reticent com era \'lcona. Un altre

A l'Alta Garrotxa qualsevol indret és bo per a Henear les deixalles. ^a^i •h

QaBS Revista de Girona DOSSIER

Mentre molts mihons es des sar definitivament en el termini máxim tinen en projectes de perillo- de vuit mesos a partir de la promul ses consequéncies gado de la llei. Després de 7 anys, al (carretera Oix-Begeí) els Croscat li manquen unes 700.000 pocs habitants que resten a tones de greda i encara Temp^esa l'Alta Garrotxa es venen íor- Qats a transitar per camins espera manllevar-ne 2.000.000 tones aixi. mes en els propers 20 anys. Si el problema és greu peí que representa d'espoli al volca más recent i de morfología mes fresca de tota la península ibérica, mes ho és pe! descrédit que dona a un Parla ment democratic, i per exíensió a tot un sistema, que és incapag de fer complir les liéis que aprova, i en aquest cas per unanimitat. La consagració de l'incompliment de la Llei de Protecció, esdevé l'any 1985, després de dos anys de saltar se-la «per la cara», quan el conseller d'Industria i Energía Sr. Joan Hortalá, de forma incomprensible i iHícila pacta amb l'empresa la cancellació de la concessió d'extracció a canvi d'otorgar-li Ilicéncia restauradora que inclou l'ús de les 2.700.000 tones «excedentáries» del suposat arranjament del Croscat, és a dir tapadora legal per explotar encobertament durant 25 anys. Tot i aixó, l'empresa, conscient de la seva forga davant aquests governants, es permeté el luxe de saltar-se to el restant programa de resíauració efectiu indos en el pacte, com es feu palés en la resposía les obres de la d'Oix a Begeí, fent cas l'espai del pare natural amb la zona del conseller de Política Territohal i omís del manifest al qual antehorment mes expansiva i dinámica de la Obres Publiques, el diputal per Inicia hem fet referencia, on centres excur- comarca, centrada en l'eix Les Preses- tiva per Catalunya Sr. Joan Saura, sionJstes, partits polítics (llevat de CiU Olot-Sant Joan-Castellfollit, que pro manifestant que el compliment del i AP), habitants de les cases afecta voca la paradoxa del fet que mentre programa de restaurado, després de das, sindicats i diferents entiíats el pen'metre extern del pare está per- 2 anys d'haver finalitzat el termini comarcáis condicionaven rinici de les fectament delimitaí i no pateix altera- d'execució, era escás, per la qual cosa obres a l'aplicació efectiva d'un pía cions, interiorment, l'expansió deis havien estat oberts un total de deu d'ordenació global. nudis urbans se lí van menjant pro- expedients sancionadors, Després gressivament el terreny. Curiosament d'una campanya popular per a la aquest creixement no ve motiva! per paralització de les extraccions en base cap increment de poblado, sino que a rincompliment del pacte, inclosa Zona volcánica de la Garrotxa les construccions responen en bona una visita de parlamentaris de tots els part ais desplagaments des deis nuclis grups polítics, la Direcció General de El cas de la zona volcánica de la antics massa degradáis i a moviments Medi Ambient demaná la clausura de Garrotxa ens mostra com, si bé la inversors, especulatius i potser de les extraccions. El 9 de febrer del declarado de pare natural en principi blanqueig de capitals. La gravetat de 1989, els Grups Parlamentaris Socia obre perspectives positives, no és de l'assumpíe ha empés la direcció del lista, d'lniciativa per Catalunya, bon tros garantía absoluta de preser pare natural a fer a la CEE una pro d'Esquerra, Popular i Mixt presenta- vado d'un indret. En el cas concret posta perqué aquesta situado sigui ven una proposició no de llei que déla que ens ocupa, tot i estar parlant de motiu d'estudi per part del Campus textualment: «El Parlament de Cata la representado mes gran del feno- Internacional del Medi Ambient que lunya insta el Consell Executiu a para- men volcánic a la Península Ibérica anualment organitza aquesta ins- litzar de forma immediata i definitiva (una trentena de cons volcánics i mes titució. les extraccions de gredes volcániques de vint colades de laves), no s'han Quan l'any 1982, el Parlament de en l'espai natural protegit de la Gar pogut aturar o solventar dos deis pro- Catalunya aprová la Llei de Protecció rotxa i que executi la fianga que cor- blemes mes greus que els amenacen: de la zona volcánica de la Garrotxa, respongui per realitzar les obres de per una banda la disminució conti especificava ben darament en primer restaurado que es necessiten». Men nuada i progressiva de l'espai natural lloc que el volca Croscat era declarat tre, el 23 del mateix mes, el conseller del pare i per altra, lexplotació encu reserva integral i que les explotacions Molins contestava una pregunta del berta de gredes del volca Croscat, un de greda que realitza l'empresa Minas Sr. Saura amb els següents termes: deis mes importants de la zona. El pri de Olot SA (el nom de l'empresa surt «... s'han anat fent els seguiments deis mer punt ve motivat en coincidir fins i tot al text de la llei) havien de ces-

390 ^ñ EL MEDÍ NATURAL

Amb un acíe festiu- informatiu a Sales de Ulerea.. l'Agrupaaó Natura lista de la Garroixa encetava una campanya per aconse- guir fer de l'Alla Garrotxa un Pare Natural.

incompliments deis diferents plans de restauració, fins arribar al punt en el qual s'ha cregut que aquest camí no portava eñlloc, i és per aixó que, des de la Direcció General del Medí Ambient s'ha demanat aquesta para- Ijlzació de les feines, paralització de les teines que están seguint els trámits legáis necessaris per tal que siguin jurídicament factibles i, per tant, la immediatesadepén, estrictament, del compliment deis passos que s'han de donar jurídicament. Pero la decisió de la paralització de les feines está ja presa, senyor diputatí^ Amb tot aixó, el grup parlamentar! de CiU, el 3 de Garrotxa en trobar-se entre dues amb les petites explotacions familiars, marg de 1989, presenta una esmena comarques, Garrotxa i Osona, amb els tan nombroses poc temps enrera. En a la proposiciódeloposició parlamen dos centres comerciáis i industriáis de ésser un lloc de mes fácil accés, per taria donant cartes de la qual a hores altra banda, provoca un increment de d'ara tot segueix igual pero cada dia Vic i Olot a poca distancia i una munió practiques esportives lesives peí medi, amb 300.000 kg menys de Croscat de petits (i no tan petits) pobléis a peu com el motociclisme, els 4x4 o la per obra i gracia de la voluntat del Sr de serra i per tant amb molta mes faci- cacera, que a part de la contamina Maciá Alavedra, conseller d'lndústria, litat de comunicació. Albora que el do acústica i ambiental, en prou llocs responsable de la definitiva signatura clima mes humit i el relleu menys esca- de la serralada deixen mostra. els dos de cessament. brós de lloms suaus d'herba grassa, ha permés mantenir explotacions primers, deis profunds soles erosius ramaderes de bon rendiment, les de llurs rodes. Malgrat estar indosos quals representen el millor guardia en el PEIN, la manca de guardia efec que pot teñir un indret d'aquestes tiva fa temer per l'acompliment del Puigsacalm-Bellmunt caracteristiques, preservant-lo de mol- que marca le legislació peí que fa refe tes formes de degradado, a part de rencia al motociclisme de muntanya en espais protegits. L'altra part muntanyosa de la donar lloc a un paisatge harmoniosa- comarca, pertanyent a la serralada ment humanitzat on només manca la transversal catalana, presenta una vida de les moltes masies abandona problemática diferent a la de l'Alta dos per la impossibilitat de sobreviure Els problemes comuns

Malgrat les particulahtats especi fiques de cada una d'aquestes tres parts del nostre territori, ja hem dit que alguns problemes comuns ens els uni fiquen. Un d'ells és l'especulació urba nística Iligada a l'esgotament de la primera línia marítima, i fonamentada en la potenciado de la zona com a lloc d'interés turístic de temporada com-

Les extraccions de gredes ja ha arribat al cim del volca croscat on s'inicia el magni- !ic cráter estrambolié. ¿.'icara no n'hi tía prou?

Hasi Revista de Giiona DOSSIER

El creixement urbá amenaí^a fins I !oí la reduída extensió deis cons volcamos. menjant-se passet a passet l'extensió del Pare Natural.

pleta per la relativa proximitat tant de les pistes d'esquí com deis atractius marítims de la Costa Brava. Ja s'ha produíl l'alga desmesurada deis preus del sol i deis arrendaments, factors demostratius de l'interés que comenga a despertar la nostra comarca en aquest sentit, concretant- se ja en alguns permisos i projectes '\%*::^ d'urbanització en indrets d'ait valor paisatgístic. Aquesta alga de preus tants Ibes propers a Barcelona o d'aIt carreteres Oix-Beget, Beuda-Mare de d'entrada fa inviable la recuperado interés turístic (costa i alta muntanya) Déu del Mont, Maiá de Montcal- efectiva de la vida de les zones rurals, i els fa molt mes vulnerable a tot tipus Tortellá, Sant Jaume-Santa Pau per la deixant-la només accessible a les clas- de degradado. Miaña i Vidrá-Olot, variant de Castell- ses acomodades, sobretot foresteres Una causa i albora efecte de tot follit i de les Preses, eixamplament i (barcelonines i cent reeuro pees}, amb aquesí moviment son els innombra asfalta! de la pista de la valí del Bac, el consegüent comportament absen- bles projectes d'obertures de carrete- arranjament Santa Pau-Banyoles... tista i amb la desfiguració del paisatge res i d'arranjament d'altres que s'han Evidentmení totes aqüestes comu- amb reconsíruccions de naturalesa fet, s'estan fent i es preveuen fer en nicacions, en el seu conjunt, el que artificiosa i fantasiosa, totalment desar- pocs anys: arranjament Olot-Banyoles. donen pas és a l'entrada de I 'especu relada de l'entorn que els envolta. Olot-Santa Pau, Olot-Anglés, Olot-Vic, lado en apropar els terrenys a les Aquest pehll imminent d'alteració vial sud d'Olot, vial nord d'Olot, ober immobiliáries. i s'esperen mes les deis valors ecológics i de transforma- tura de la carretera a Sant Pau de faixes inevitables de construccions ció social (tendencia a relitització del Segúries amb túnel indos, obertura de paral-leles que en qualsevol vial de territori) amb la substitució deis page- la variant de ponent Olot-Les Preses comunicado es produeixen, des de sos i possibles neorurals, comporta per connectar reix pirinenc amb el servéis pels automobilistes (gasoline inevitablemenl una desfiguració deis transversal que destruirá part de les ras, bars, restaurants) fins a les cons habitatges i un abandó de llurs encon- millors terres agrícoles existents, d'ori- truccions que apareixen afretes per la torns, la qual cosa disminueix noíable- gen lacustre, de la valí de Bas, túnel rápida i eficient comunicado {indus ment llurs valors, com Ua succeít en del coll de Barcons, obertures de les tries, habitatges, etc.). A part de l'efecte posterior produít per l'obertura de fots aquests vials de penetrado, el que segur que compor taran, és la major desforestació i pér- dua de sois de la nostra comarca. Lhabilitat deis enginyers i constructors de carreteres, emparats per una defi- cient legislado vinculant, es manifesta amb pérdues de sois, tant per eslla- vissaments deis grans tallusos que efectúen sense cap actuado de reve- getaiització que els assenti (les eslla-

Vista d'un deis desmunfá de mes de 100 m d'allargada que c/esíroparen 18 hectá- rees de valuós bosc autóc- ton (fagedes. rouredes I alzinars) en l'obertura per Medí Natura! d'una pista forestal a Murria (Les Preses). 392 i EL MEDÍ NATURAL

Ciar exponeni d'una estesa manera d'explotació forestal la constitueix aquest esciar- nssat bosc (?) d'alzines reduít a /a mínima expressió.

d'arribar a cap estat madur, les resi- noses avancen arreu amb l'impulsde la má de l'home, les pistes forestáis proliferen irracionalment provocant grans pérdues irrecuperables de sois (ex: a la valí d'Hortmoier de 3 km d'allargada en trobem 22 de pistes de vissades a mes han provoca! nombra perficie del Pare Natural de la zona desemboscar, sobrepassant de llarg ses morts) com pels desmunts igual- volcánica) 9 hectárees de roureda, 6 les directhus europees en aquest sen- ment descuidáis que convenientment de fageda i 3 d'alzinars. tit) i en general, l'explotaciófustanera erosionáis omplen els Hits fluvials cau- Els greus efectes d'aquesta actua se'ns mostra com quelcom caótic i sant llur obstrucció i consegüents do promoguda per institucions publi totalment desplanificat. Els plans de aiguats (també han provocat nombro- ques: Ajuntament de Les Preses i gestió forestáis, peisquals l'explotació ses morts). L'altra gran manifestado Secció de Medi Natural de la Gene del bosc al seu máxim rendiment es d'aquest mal fer és la destrucció de ralitat de Catalunya, ens porten a un fa possible amb el manteniment de la centenars i milers d'arbres. tant per altre deis problemes de la comarca seva estructura silvícola, sonen a l'espai físic per on transcorre el nou com és el tractament forestal; si bé a música celestial malgrat els esforgos vial com pels moviments de terres que vol d ocell, el recobriment forestal de del pare natural per difondre aquest provoca, en zones tan agrestes i d'irre- la comarca sortosament es manté i tipus d'aprofitament rendible i ecoló- gular relleu com és la nostra comarca, ádhuc avanga en detnment de con- gic del bosc. La negativa actuació de sense per descomptat efectuar-ne la reus i pastures, un cop dins el bosc qu¡ hauria de donar exemple de ges mes mínima reposició, la qual cosa podem adonar-nos que la major part tió forestal (Medi natural de la Gene obliga a qualificar les diferents Gene- deis nostres alzinars s'han convertit en ralitat), sens dubte conthbueix molt a ralitats (Catalana i Valenciana), el Con- unes migrades bosquines de rebrot, mantenjr aquest lamentable estat de sell Insular i el MOPU com els les rouredes i fagedes disten molt les coses. principáis desforestadors del nostre país després del too. Un petit botó de mostra d'aixó son els 150.000 arbres (roures i alzines) morts en un escás quilómetre i mig d'arranjament de la carretera de Bianya o el mes esgarri- fós de l'obertura de la pista de Murria (digne d'entrar en el Guiness), en la qual per accedir a talar 5 hectárees de pins propietat del comú de Les Preses, amb un resultat de poc más de 3 milions de beneficis nets, Medi Natural de la Generalitat se'n gasta mes de 20 per obnr una pista de des- forestació que va arrasar (dins la su

Tal-luscos i desmunts total-í>'-\-v ;•'•.::'Ov;:--- v, , ment inestables ¡uní a gran desíorestació (ni tan sois minimament recuperada) acompanyen l'arranjament i obertura de ¡es nostres carreteres. Revista de Giiona ll DOSSIER

Solc de gairebé 2 m de fon dada, provocat per recosió que segueix a les oberturas irracionals de pis!es de desemboscar amb l'agravant de la pérdua de la capacitat de retenció de l'aigua deis bascos sobreexploíals.

Ciar exemple del qué han esdevingut molts riereis i rius de la nos- ira comarca: una gran claveguera.

El problema de les aigües 1977, a una revista comarcal sortia nell causada per 5 industries del Pía amb titulars: un attre desastre ecoló- de Begudá i motiu de continuades Un darrer problema que esmen- gic. Milers depeixos morís, i es recor- queixes per part deis vei'ns de Castell- tarem i que afecta tota la comarca en dava que 4 mesos abans ja se n'havia follit de la Roca, la diversitat cromática el seu conjuní, si bé en les planes mes denunciat una altra, i que l'Ajuntament de la riera de Tortellá pels abocaments humanitzades i industrialitzades és on d'Olot havia indicat que no es repeti de tints diversos i els abocaments es dona lógicament amb mes grave- rla. L'Ajuntament de Bianya, per la incontrolats aíllats com el de la riera tat, és el pmblema de les aJgües. Al seva part, presenta la corresponent de Brugués. Panorama descoratjador mal funcionament de la depuradora denuncia a la Comisaria d'Aigües, que que obliga l'Entesa del Progrés a d'Olot (apte per a residus urbans pero com totes les altres que s'han fet de manifestar davant el Consell Comar no pels industriáis) s'afegeixen aboca- res no han servit, cal la gran preocupació peí fet que «la ments directas a les aigües de recs i Arrel de la darrera mortaldat descontaminado de les aigües ha rierols que n'han deixat una bona part d'aquest any, la Junta de Protecció de esdevingut un prec continu, i que no biológicament morís i altres profunda- la Zona Volcánica ha denunciat per hi ha manera de posar-hi els mitjans ment alterats. Només des de principi segon cop en 5 mesos el mal funcio adequats per solucionar-lo». No cal d any, cal comptar dues graos mortal- nament de la depuradora, amb les oblidar que en el recent congrés de dais (a milers) de peixos: una per abo- proves d'una análisi que indica con limnólegs a la veína Banyoles, els cament incontrolat, a la riera de taminació especialment intensa en 3,5 experts científics sentenciaren que Brugués (Maiá de Montcal) i una altra km del riu Pluvia, 2 km de la riera de «ara tenim la base científica per apli aigües avall de la depuradora d'Olot, Ridaura i 3 km a la de Bianya, desa- car solucions ais greus problemes de a causa del seu periódic mal funcio consellant la utilització d'aquesta contaminació que hi ha...>'totraltreés nament. Deficiéncies que no cal atri aigua inclús per regar. A aquest tram manca de voluntat. buir a possibles reparacions o a cal afegir-hl tota la capgalera del Plu efectes imprevistos, perqué el mal fun via, on l'aigua ádhuc hacanviatd'estat cionament ja és endémic en aquesta per esdevenir un sólid negros i putre planta de depuració que mal ha evi facta, grades ais abocaments directes ta! la contaminació que pateix el riu. de les industries de la valí de Bas i de Només recordar que ja a lagost del Les Preses, la mort biológica del Turo- Mlquel MaclBS és membre de l'Agrupanió Naluralista de la Garrolxa 394 I