Gran Teatre del Lieeii La forza del destino de

òpera en quatre actes ■ Llibret de Francesco Maria Piave i Antonio Ghislanzoni, basat en el drama Don Álvaro o la fuerza del destino d'Ángel de Saavedra, duc de Rivas; amb una escena del Wallensteins Lager de Friedrich von Schiller Música de Giuseppe Verdi

Acte 1:18 min. • Simfonia: 08 min. • Acte II: 52 min. • Entreacte: 30 min. • Acte 111: 60 min. • Entreacte: 20 min. • Acte IV: 35 min. • Durada total aprox: 3 h i 50 min.

Dijous, 18 d'octubre de 2012

Marquès de Calatrava Direcció musical Orquestra Simfònica i Cor I Marc Pujol Renato Paiumbo del Gran Teatre del Liceu I Donna Leonora Direcció d'escena ^ Micaela Carosi Jean-Claude Auvray Direcció del Cor José Luis Basso I Don Carlo Escenografia • Vladimir Stoyanov Alain Chambón Vestuari Assistent de I Don Alvaro la direcció musical I Zoran Todorovich Maria Chiara Donato Conxita Garcia I Preziosilla Il·luminació Assistents musicals I Anna Smirnova Laurent Castaingt s Mark Hastings, £ Pare Guardiano Coreografia Véronique Werkié, Terry John Bates I Vitalij Kowaljow Vanessa García, I Fra Melitone Jaume Tribó I Renato Girolami Assistent de E Curra la direcció d'escena Concertino Anna Alàs Didier Kersten I Kai Gleusteen g, Un batlle Assistent del vestuari I Xavier Comorera Mathieu Crescence Sobretitulat Assistent de moviment e Mestre Trabuco Glòria Nogué Paolo Ferri I Vicenç Esteve Madrid Anabel Alenda g Un cirurgià Coproducció Gran Teatre f Gabriel Diap del Liceu / Cor dels Amics de o. s Ordenançes Opéra National de Paris l'Òpera de Girona

« Sung Min Kang Direcció del cor f Joan J. Ramos Conxita Garcia a Solistes del Cor I Olatz Gorrotxategi, Airam t Hernández, Ornar A. Jara, I Xavier Martínez, Ivo Mischev, I Miquel Rosales, Emili Rosés, I Mariano Viñuales

E 3 Els Srs. Alfred Kim i Diógenes Randes no participaran en la funció d'aquest vespre s de La forza del destino. El Sr. Zoran Todorovich cantarà el rol de Don Alvaro 3 g) i el Sr. Vitalij Kowaljow cantarà el de Pare Guardiano. 3 Temporada 2012-2013

0 Fundació Gran Teatre del Lloen

Generalitat de Catalunya

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Consell de Mecenatge Gràcies per fer-ho possible.

Patrocinadors

LOEWE indra —Cofidis Abantia á&; mesoeswticmesoesteticPnartra ei^as FEsoAciús Gnjop

Protectors

Ercros Fundación Cultural Banesto Nationale Suisse Eurolimp Gran Casino de Barcelona • NetApp Euromadi Grup Peralada Port de Barcelona Expansión GVC-Gaesco Transports Padrosa Rato Assegurances Klein Vueling Fluidra Laboratorios Ordesa Fundació CatalunyaCaIxa Metalquimia Fundació Puig Mylan

Col·laboradors

Altair Management Credit Suisse Illy Gaffè Consultants Eurofragance Nextret Banco Mediolanum General Cable Pepsico Bon Preu GFT Saga Motors Cofely Grupo Galilea Sogeur

Benefactors

Macià Alavedra Joan Camprubí José Luís Gali Maria Reig Salvador Alemany Guzmàn Clavel Francisco Gaudier Francisco Reynés Maria Bagués José M. Corrales Lluís M. Ginjaume Miquel Roca Joaquim Barraquer Josep Cusi Jaume Graeil Francisco Salamero Núria Basi Antoni Esteve Manuel Grau Maria Soldevila Manuel Bertran Magda Ferrer-Dalmau Calamanda Grifoll Ernestina Torelló Manuel Bertrand Sergi Ferrer-Salat José Manuel Mas Joan Uriach Agusti Bou Maria Font de Carulla Josep Milian Josep Vilarasau Buqueras Mercedes Fuster José M. Mohedano Maria Vilardell t Joan Busó José Gabeiras Josep Oliu

Fundació Gran Teatre del Liceu

Ajuntament deBarcelona Generalitat de Catalunya La forza del destino

Opera en quatre actes Llibret de Francesco Maria Piave, basat en el draina Don Alvaro o la fuerza del sino d'Àngel de Saavedra, duc de Rivas; i amb una escena de Wallensteins Lager de Friedrich von Schiller. Música de Giuseppe Verdi (1813-1901)

Dimarts, 2 d'octubre de 2012, 20.00 h Dimecres, 3 d'octubre de 2012, 20.00 h, torn PA Divendres, 5 d'octubre de 201 2, 20.00 h, torn E Dissabte, 6 d'octubre de 2012, 20.00 h, torn PD Dilluns, 8 d'octubre de 2012, 20.00 h, torn H Dimarts, 9 d'octubre de 2012, 20.00 h, torn A Dimecres, 10 d'octubre de 2012, 20.00 h, torn PC Dijous, 11 d'octubre de 201 2, 20.00 h, torn B Dissabte, 13 d'octubre de 201 2, 20.00 h, torn G Diumenge, 14 d'octubre de 2012, 17.00 h, torn T Dimarts, 16 d'octubre de 2012, 20.00 h, torn G Dimecres, 17 d'octubre de 2012, 20.00 h, torn D Dijous, 1 8 d'octubre de 201 2, 20.00 h, torn PB V Dissabte, 20 d'octubre de 201 2, 18.00 h, torn F

www.liceubarcelona.cat / Index

8 Repartiment

12 ResTim argumentai

40 L'ÒPERA «La Innominable»

56 DRAMATÚRGIA La celebració del caos i de ranacronisme

60 Biografies

76 Enregistraments

80 Cronologia liceista

82 Englisb / Erançais

91 Pròximes fnncions La forza del destino

Marquès de Calatrava Abramo Rosalen Direcció musical Renato Palumbo Marc Pujol (3, 6, 10, 13, 16, 18 i 20 d'octubre) Direcció d'escena Jean-Claude Auvray Escenografia Alain Chambón Donna Leonora, la seva filla Violeta Urmana Vestuari Maria Chiara Donato Fantini (9, 13, 16 i 20 d'octubre) Il·luminació Laurent Castaingt Micaela Carosi (3, 6, 10 i 18 d'octubre) Coreografia Terry John Bates

Don Carlo di Vargas, el seu fill Ludovic Tézier Assistent de la direcció d'escena Didier Kersten Luca Saisi (9, 13, 16 i 20 d'octubre) Assistent de vestuari Mathieu Crescence Vladimir Stoyanov (3, 6, 10 i 18 d'octubre) Assistent de moviment Paolo Ferri Nova coproducció Gran Teatre dei Liceu / Don Alvaro Marcello Giordani Opéra Nationai de Paris Zoran Todorovich (9, 13, 16 i 20 d'octubre) Alfred Kim (3, 6, 10 i 18 d'octubre) ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL CRAN TEATRE DEL LICEU

Preziosilla, una jove gitana Marianne Cornetti Enkelejda Shkosa (9, 13, 16 i 20 d'octubre) Direcció del Cor José Luis Basso Anna Smirnova (3, 6, 10 i 18 d'octubre) Assistent de la direcció musical Conxita Garcia Pare Guardiano, monjo franciscà Vitalij KowaIJow Assistents musicals Mark Hastings, Véronique Werkié, Cario Colombara (9, 13, 16 i 20 d'octubre) Vanessa García, Jaume Tribó Diógenes Randes (3, 6, 10 i 18 d'octubre) Concertino Kai Gleusteen Fra Melitone, monjo franciscà Bruno de Simone Roberto de Gandia (9, 13, 16 i 20 d'octubre) Sobretitulat Giòria Nogué Renato Girolami (3, 6, 10 i 18 d'octubre) Anabei Alenda

Curra, cambrera de Leonora Cristina Paus COR DELS AMICS DE L'ÒPERA DE GIRONA Anna Alàs (3, 6, 10, 13, 16, 18 i 20 d'octubre) Direcció del cor Conxita Garcia Un batlle Pierpaolo Palloni Xavier Comorera (3,6,9,11,14,18120 d'octubre)

Mestre Trabuco, mulater, després venedor ambulant Vicenç Esteve Madrid

Un cirurgià militar espanyol Dimitar Darlev Gabriel Diap (3, 6, 9, 11, 14, 18 i 20 d'octubre) La forzá del destino

Laforza del destino és una òpera de maduresa de Verdi, í'omposta I Don Carlo di Vargas, assumeix la venjança. Leonora es retira a per eneàrree del Teatre Imperial de Sant Petersburg (eiutat on fer vida ermitana en un convent, mentre els dos homes, lluitant s'estrenà el 18í)2), basada en el drama Z>o/íyl/í'«/Y> o la fuerza del a Itàlia (1744) en la Guerra de Successió austríaca, esdevenen, sino (1835) d'Àngel de Saavedra, duc de Rivas, aleshores el més amics sense ser conscients de la identitat respectiva. A prop de la j famós dels dramaturgs romàntics espanyols, drama que el com¬ cova on habita Leonora, finalment, es reconeixen i s'enfronten, i : positor valorava per la presència d'escenes d'ambient popular Cario, moribund, aconsegueix encara apunyalar la germana, que alternades amb de la trama el dramatisme principal. Demanà el I mor en braços d'Alvaro. Les escenes de gran lirisme i refinament llibret al seu col·laborador habitual, Francesco M. Piave, i permís i alternen amb passatges còmics i satírics relacionats amb el món a Andrea Maffei per utilitzar una escena de la seva traducció del | bèl·lic i militar, i també el monàstic, amb personatges famosos Wallensíeins Lager de Schiller. Peró malgrat la bona acollida al com la gitana Preziosilla o el frare iMelitone. Rússia i a Madrid (1863, al Teatro Real, en presencia de Verdi L'extraordinària qualitat de la música de Verdi compensa els i del duc de Rivas), no quedà content del resultat i amb l'ajut \ exagerats contrastos i l'excés d'escenes truculentes del drama d'Antonio Chislanzoni en féu una nova versió, que s'estrenà el ¡ I original. Les incursions al món de la comèdia anuncien ja el

1869 al Teatro alla Scala de Milà i I que ha quedat com a definitiva. I Verdi madur de Lalstaff i una altra novetat significativa són les La idea que presideix l'ópera és la presència d'un Destí inexo- j i dimensions de les escenes corals, amb una presència del poble j ral)le que guia les accions dels protagonistes i els condi<*iona. La I que influí en Mussorgski. Presenta àries famoses, com la de Leo- trama narra els dissortats amors de Leonora, filla del marquès de jnora en entrar al convent («La Vergine degli Angeli») i al final Calatrava, i Don Alvaro, fill d'una princesa inca, nascut en unaj |de l'obra («Pace. pace, mió Dio»), la d'Alvaro en els moments presó, que el marquès rebutja per la seva condició de marginat. I I d'amistat amb Cario («Solenne in quest'ora») i la de Don (àirlo Alvaro la convenç per fugir junts, peró quan ve a cercar-la mata t I («Urna fatale del mio destino»), entre d'altres, i també és molt involiuitàriament el pare ami) la seva arma. El germà de L^eonora, ! estimada la simfonia o obertura de l'ópera de la segona versió. Resum argumentai

La forza del destino és un melodiaimna en qñatee actes de Giuseppe Verdi, amb llibret de Francesco Maria Piare sobre el drama Don Álvaro o la fuerza del sino déÁngel de Saavedra, duc de Rivas, estre¬ nat el 1862 al Teatre Imperial de Sant Petersburg i Pany següent a Madrid -en presència del compositor i del dramaturg espanyol Malgrat una bona acollida, no deixà del tot satisfet Verdi, c¡ue féu revisar el llibret a Ghislanzoni sota la seva estric¬ ta vigilància. La segona versió, estrenada cd Teatro alla Scala de Milà el 1869, que recull Fexperiència c/e/Don Carlos (1867) del mateix compositor, amb importants modificacions, va tenir un èxit extraor¬ dinari i ha quedat de manera indiscuti¬ ble com a versió definitiva iforma una de les grans òperes de repertori verdiones. L ^acció se situa a Espanya, a prop de Sevi¬ lla i en terres de Còrdova, i a Itàlia, aprop de Velletri, a mitjan segle XVIll. 14 Resum argumentai Resum argumentai 15

Acte 1 mio bell'angiol», dividit en tres parts, ens assabenta dels

dubtes i les vacil·lacions inicials de la jove, que nq gosa

«Don Alvaro era la «Es el siglo de las abandonar el pare, i la decisió final de seguir-lo i casar-se reencarnació de revoluciones y todas filla Leonora es prepara per fugir amb el seu estimat, en secret amb ell gràcies a les apassionades paraules de tots els amants las convulsiones de la Don Alvaro, fill d'un noble castellà i una princesa inca, l'enamorat, amb una bellíssima CABALETTA, «son tua, son tua Ala mansió del marquès de Calatrava, a Sevilla, la seva infeliços de les cultura estaban, más tot mostrant la seva recança i inquietud. Arriba Alvaro a través seves tragèdies, que en ninguna otra col core e colla vitai», d'una gran força i expressivitat. en les del balcó i el duo entre els amants ens fa saber els dubtes i quals es época, relacionadas L'arribada imprevista del marquès de Calatrava, amb l'espasa desencadenava la con los vaivenes de la les vacil·lacions de la jove, però finalment decideix seguir-lo i desembeinada a la mà, mentre s'escolta el tema del destí, lluita entre un somni política. La realidad casar-se en secret amb ell arran de les apassionades paraules d'amor i una realitat de la muerte se desencadena el drama. Leonora mostra novament la seva de l'enamorat. L'arribada imprevista del marquès de Calatrava incoerciblement hacía presente en la feblesa, Alvaro defensa la innocència de la noia i assumeix la adversa; i era també España del momento desencadena el drama. Alvaro defensa la innocència de la Ofereix seva vida al pare ofès i irritat, que l'insulta. Per la manifestació d'un de forma continua, culpa. la noia i assumeix la demostrar la seva bona voluntat culpa i ofereix la seva vida al pare irritat. problema racial tan con las guerras llença la pistola a fi de quedar Per demostrar la seva bona voluntat, llença la pistola a fi de típicament espanyol carlistas por un lado desarmat («Eccomi inerme...»). Quan la pistola impacta a terra que, per tercera y las revoluciones y quedar desarmat i es produeix un accident absurd; l'arma es es produeix un accident absurd: l'arma es dispara i fereix mor¬ vegada -després pronunciamientos por talment el dispara i fereix mortalment el marquès. El pare maleeix la filla d'Isman, el jueu, el otro» marquès. En aquest final precipitat, que ès en realitat abans d'exhalar el darrer sospir. Don Alvaro fuig amb Leonora. i Malek-Adhel, Begoña Torres un simple pròleg que explica tots els avatars successius de l'àrab- turmentava González Amor y muerte en l'òpera, el pare maleeix la filla abans d'exhalar el darrer sospir. sobre l'escenari un el L'OBERTURA DE L'ÒPERA -DE LA VERSIÓ DE 1869-, QUE EN AQUEST Romanticismo Don Alvaro fuig amb Leonora. personatge il·lustre introducció de l'exposició ESPECTACLE S'INTERPRETA DESPRÉS DE l'ACTE 1, ÉS UNA DE LES de l'última de les tres homónima del Museo

races amb les Romántico de Madrid MÉS CÉLEBRES PECES SIMFÒNIQUES DE VERDI, I INCORPORA, A MÉS quals Espanya havia estat DEL PUNYENT TEMA DEL DESTÍ QUE CIRCULA PER TQTA l'ÒPERA, acte ii en contacte. Però, QUATRE TEMES DE LEONORA I NOMÉS UN D'ALVARO PER FER PALESA a diferència dels

LA IMPORTÀNCIA DEL DRAMA ÍNTIM DE LA PROTAGONISTA DE l'OBRA. altres, la causa de la seva infelicitat, més Som a la mansió del marquès de Calatrava, als afores de pagesos i traginers, arriba un estudiant -en realitat que del "desigual "En el género Sevilla. El romántico no debe Don Carlo di Vargas, fill del marquès de Calatrava que marquès dóna amb gran afecte la bona nit a la seva amor" que provoca En un hostal del poble cordovès d'Hornachuelos, amb filla Leonora, que mostra signes de tristesa i angoixa. Sola amb la barrera racial, haber un solo viatja disfressat en cerca de Leonora i Alvaro, per venjar el depèn d'aquesta momento ocioso para la cambrera Curra, que prepara les coses per a la fugida de la seu pare. Hi ha també Leonora, disfressada d'home, que en força incontenible la pasión. Lenguaje noia amb el seu estimat -Don una reconèixer el seu germà Una gitana jove i bonica, Alvaro, fill d'un noble castellà i del destí que és preciso, profunda s'amaga. princesa inca-, canta la seva pena i el seu remordiment en la lògic emmarcar dins vehemencia y en la Preziosilla, actua com a reclutadora de tropes i incita la gent acción la rapidez ROMANÇA «ME PELLEGRINA ED OREANA», PLENA DE RECANÇA PEL l'angoixa existencial a cercar fortuna a Itàlia, on ha esclatat la Guerra de Successió universal» del pensamiento. DOLOR DEL PARE I LA FUGIDA DE LA SEVA TERRA, d'Àustria. Tots entonen una quC ja revela la Ermanno Caldera Así concebimos cançó d'aire militar. S'escolten els personalitat indecisa i inquieta de la protagonista. El soroll dels D'Aliatar a Don Alvaro. nosotros el nuevo cants dels pelegrins que es dirigeixen a un convent proper. Sobre l'aprenentatge romanticismo» cavalls marca l'arribada d'Alvaro, que classicista del El fals estudiant insisteix en va que ii diguin la identitat de la entra pel balcó i s'abraça «Diario de Avisos» duc de Rivas amb Leonora, el duo entre els amants, «ahi per sempre o (28 de maig de 1835) persona que s'ha amagat. Després es presenta com a batxi- 16 Resum argumentai

Mer i explica que un amic seu, de la família Vargas, intentava «El romanticismo traía consigo el iocaiitzar l'amant de la seva germana que va matar el seu acudir con una cierta pare i així poder acomplir la venjança, però assabentat que la compiacencia a germana ha mort i que el culpable va fugir a Amèrica, decidí de mirar lo propio, io perseguir-io fins a l'altra banda de i'oceà. Preziosilia insisteix nativo, a cuitivarlo, a atesorado en en la seva incredulitat respecte de les paraules de Cario. imágenes, pero, En un paisatge feréstec, on hi ha el convent de la Madonna además, podía degli Angeli, arriba, vestida d'home, Leonora. Creu, per les incluir la búsqueda de lo singular, paraules del germà a l'hostal, que Alvaro no va morir la nit de lo extremado, fatídica i que ha fugit a Amèrica (ignora que l'estimat la creu de lo sublime. morta), i endevina ia decisió de Cario de venjar-se. Suplica a Y ei público [...] también reclamaba Déu pietat per ia seva sort. Truca a ia porta i fra Meiitone, arran contemplar de la seva insistència, crida ei pare Guardiano. Aquest resta personajes sorprès i trasbalsat en saber la identitat de Leonora i ia seva Insólitos, sufrir con las rivalidades petició: viure com un eremita, apartada de ia vida del convent. encendidas por Bis temors del monjo són vençuts per la fortalesa de Leonora el amor-pasión, i la recomanació que porta d'un altre monjo, i accepta que es identificarse con refugiï en una cova pròxima. La serenitat torna a l'ànima de ios héroes surgidos de la marginación Leonora. Dins l'església del convent el pare Guardiano comu¬ social pero capaces nica ais monjos que una ànima penitent ha obtingut permís de afrontar los per refugiar-se a la cova i prohibeix violar la seva solitud. La mayores riesgos pregària final de Leonora tanca l'acte. para conseguir ei amor de su dama

y, finalmente, En un hostal del poble cordovès d'Hornachuelos, a la Sierra condolerse con las muertes dramáticas» Morena, pagesos i traginers canten i ballen una alegre i Alberto González vital seguidilla, ■■holà, holà, holài». L'alcalde demana a un Troyano Visión costumbrista estudiant que ha arribat per sopar que beneeixi la taula. En y estampa popular del Amor realitat és Don Carlo di Vargas, fill del marquès de Calatrava, y la Muerte Introducció del catàleg que viatja disfressat en cerca de Leonora i Alvaro per venjar el de rexposició homónima del Museo Romántico de seu pare. Podem veure també Leonora, disfressada d'home, que Madrid en reconèixer el seu germà s'amaga immediatament a l'interior de l'hostal. Cario, fingint una bonhomia que no té, pregunta al traginer Trabuco qui és la persona que l'acompanya. Arriba Peziosilla, una gitana jove i bonica que a més dels Resum argumentai 19

«El nacionalisme seus dots endevinatoris actua com a reclutadora de tropes romàntic original i incita els pagesos i traginers a cercar fortuna a Itàlia, on ha que va sorgir primer esclatat la Guerra de Successió en ei romanticisme d'Àustria, tot entonant una històric no era un CANÇÓ D'AIRE MILITAR, «AL SUON DEL TAMBURO», BRILLANT I DIVER¬

contingut més entre TIDA, UN RONDÓ AMB TRES ESTROFES DIFERENTS ACABADES AMB d'altres, sinó ia UN REFRANY, «È BELLA LA GUERRAI EVVIVA LA GUERRA!», QUE EL forma que mantenia unida la temàtica COR DELS PRESENTS COREJA AMB ENTUSIASME I ACABA AMB UNA del romanticisme CODA. Cario pregunta a Preziosilla pel seu futur i la gitana, històric. D'aquesta d'una manera discreta, li diu que no creu en que manera, sense haver absolut sigui definit clarament ei un estudiant. moviment romàntic. S'escolten des de fora els cants dels pelegrins que es diri¬ «Rivas mostra el destí de Don Alvaro com si més aviat Espanya va esdevenir, estigués geixen per guanyar el jubileu a un convent que hi ha a prop. a desgrat seu, un determinat Els hostes |)er les eondieions i els perjudieis soeials que país "romàntic", s'agenollen i s'uneixen a la pregària, una bella i prevalien entre la elasse alta espanyola, la qual no permetia i com sigui que SÒBRIA iMPLORACió AL PARE ETERN, mentre Leonora apareix el romanticisme intrusos en el seu eerele i. en fugaçment i expressa la seva aflicció. Serveixen vi a les taules eonseqüèneia. obliga Don Alvaro espanyol i el fals estudiant insisteix en va a Trabuco i també a l'alcalde a amagar la seva deseendéneia mestissa fins a l'iíltim moment. desenvolupava Don Alvaro aquest paper que li diguin la identitat de la persona que ha arribat i que no apareix eom un honiiiic fatal, un fose eatalitzador principalment es deixa veure, si és home o dona i per què no es queda amb que provoca la destruecié» d'una família i d'ell mateix. Però mediador, es va tots a sopar. va posa a convertir per ais El traginer se'n irritat i l'alcalde fi l'actitud això succeeix com íi reacció a les convencions socials a les crítics posteriors inquisidora de Cario i li demana al seu torn que digui qui és i d'on quals s'enfronta» en una quimera: el ve. EN UNA ÀMPLIA BALADA NARRATIVA, »SON PEREDA, SON RICCO romanticisme històric D'ONORE», el fals estudiant es com a era a tot arreu i no presenta batxiller que ve era enlloc, i Espanya des de Salamanca i explica que un amic i company seu, de la Gerhard Hoffmeister va passar a seria família li va per The Romantic Vargas, demanar ajuda localitzar l'amant de la Tragedy of Fate seva pròpia paròdia seva germana, va matar seu pare, romàntica» el qual el i així poder acomplir Philip W. Silva la venjança, però que en arribar a Cadis es va assabentar que Ruin and Restitution. la germana havia mort i que el culpable havia fugit a Amèrica, Reinterpreting Romanticism in Spain cosa que féu decidir Vargas a perseguir-lo fins a l'altra banda de l'oceà i a ell mateix, Pereda, a tornar als estudis. Tots els presents creuen verídica la història de Pereda menys Preziosilla, que insisteix en la seva incredulitat davant les paraules de Cario, i aviat tothom surt per anar a dormir. En un paisatge feréstec, amb grans espadats, on s'alça l'església i el convent franciscà de la Madonna degli Angelí, Resum 20 Resum argumentai argumentai 21

«Libertad en literatura, arriba, a la matinada, vestida d'home, Leonora. A l'hostal ha «Don Alvaro pertany Guardiano, i on entren invocant el senyor acompanyats per como en las a l'enorme artes, auge l'orgue («il santo nome - Dl dio signore sia benedetto»). El sabut per les paraules del que el seu germà estimat Alvaro del drama romàntic como en la Industria, no va morir la nit com ella creia, sinó como en el comercio, pare Guardiano exhorta primer els monjos i els comunica que fatídica, que va fugir a espanyol que va tenir como en la conciencia. una ànima Amèrica i la va deixar a ella a la seva sort (ignorant que Alvaro lloc als anys trenta del penitent -sense revelar-ne la identitat o el sexe- ha He aquí la divisa de la creu morta), i ha endevinat la decisió de Carlo de dur a segle xix, juntament obtingut permís per refugiar-se a la cova pròxima. Prohibeix la época, he aquí amb El trovador de acostar-s'hi i maleeix la terme una cruel sota la poderosa del la nuestra, persona que gosi violar la seva solitud, venjança, presència García Gutiérrez, he aquí la medida con maledicció tema del destí, leonora canta una bellíssima ària, «madre, La conjuración de que corejada pels monjos. Es dirigeix aleshores a Leonora mediremos [...] i li diu pietosa vergine», amb una també esplèndida segona part, Venecia de Martínez que vagi al seu refugi, on no ha de veure persona vivent, mostrando al de la Rosa I altres hombre, i on només acudiran al seu auxili si toca la campana que «deh, non m'abbandonar», en què suplica pietat a déu per la no como debe ser, hi ha obres, principalment la final de seva sort. sentim el cor dels mon¬ sino cómo es, para allí. pregària leonora, «la vergine degli angeli», d'autors que havien conocerle» una d'una gran jos des de ltnterior de l'església. tornat de l'exIll al és ària bellesa, plena de pau i dolçor, amb Mariano José de Larra qual havien estat una melodia acompanyada per l'arpa i la fusta, que comença L'angoixada Leonora gosa finalment Literatura condemnats pel el cor i la jove penitent. trucar a la reprèn porta. Fra Melitone, arran monarca anterior, de la seva insistència, crida el pare Ferran VII, a causa de les seves creences Guardiano, que quan es queden sols liberals. Molts havien resta Acte III sorprès i trasbalsat en saber la experimentat la identitat de Leonora, que porta una Influència d'HernanI, recomanació d'un altre monjo, el pare d'Hugo, I seguit el mateix camí. Cletro, i la seva desesperada petició: l'any 1744 les tropes austríaques foren derrotades per Aquest va ser el cas les hispanonapolitanes, Don Alvaro, capità deis Grana- viure sota la seva protecció com un especialment de Al campament militar de Velletri, a prop de Roma, on ders eremita, totalment isolada, apartada RIvas, que comparteix espanyois destacats a Itàlia, amagat en una falsa identitat, la forta tendència de la vida del convent. S'esdevé un narra amb malenconia i noblesa, però desesperadament, la Intel·lectual d'Hugo» dels duos commovedors de les història tràgica dels pares, empresonats en intentar alliberar ei més Julian Budden The Perú dei domini òperes verdianes, «piü tranquilla Operas of Verdi estranger, i evoca ia nit tràgica en què va matar el l'alma sento», en què les pors del pare de Leonora. La seva oració es dirigeix a l'estimada, que socors corre en monjo per una decisió tan extrema creu morta. Sent uns crits de i ajut de qui està en són vençuts per la fortalesa i decisió que mostra la periii, Don Cario di Vargas, també amb nom fals, que ha arribat desesperada leonora («se vol scacciate questa pentita») per unir-se a l'exèrcit espanyol. Ple d'agraïment i admiració pel Francisco de Zurbarán: cavaller i que es que li ha saivat la vida, eis dos joves juren ser amics accepta refugií en una cova pròxima. Només ell serà San Francisco

en per sempre, en vida i en la dipositari del secret de la seva identitat i li portarà personalment meditación (1639). la mort. National Gaileiy, Londres. Els dos homes corren l'aliment necessari. La serenitat torna a l'ànima de Leonora, que cap a la batalla i un cirurgià militar ens es Pàgina 23: fa saber aviat que Alvaro ha estat ferit, però que Cario i els seus disposa a entrar en una nova vida de penitència i oració. Francisco de Zurbarán: homes han fet L'escena final del segon acte té lloc dins l'església del San Serapio (1628). fugir els enemics. Porten Aivaro desmaiat i quan Wadsworth Atheneum, recupera la convent, on acudeixen tots els franciscans, cridats pel pare Hartfords. consciència fa jurar al nou amic que si mor farà «N'o só si esto quebranta las leyes de Arist(>teles y Horacio; lo que sé es que repuf^na al buen sentido [...] para asistir a escenas eriininales de inmoralidad y lascivia me voy a las casas donde la prostitución se oculta, huyendo de las miradas de los hombres y de la persecución de las leyes pero no busco en reuniones públicas mostrándose en ellas impunemente y con descaro, sé en íin que hay cosas que se deben tapar, sepultcir, aniquilar si es posible, mas no sacarlas a plaza para hacerlas usurpar el puesto de inocentes recreos. Si esto es ser romántico, confieso de buena íe que no lo seré en mi vida: prefiero ser frío, insulso, monótono, tener en fin todos los defectos que se achacan a los clásicos: al menos estos pueden leerse y representarse sin que uno se sonroje, y los románticos modernos no se lavarán nunca de la mancha de haber ensuciado la escena con cuantos crímenes abominables pueden imaginarse, y con todas las asquerosidades que repugnan y dan náusea al corazón menos delicado»

Fragment d'un article critic amb la irrupció del romanticisme en el teatre espanyol, publicat en «El Eco del Comercio» {26 de maig de 1834) els analistes ban tí ureat. iiarinonitza i ¡ el (pie han desaparellat. n'endevina les omissions i les repara. L omple els l>ui(s ainh ¡mí.¡.inaeions <|ue tingubi el oolor del tenq>s. | agru|)a el qne han d»>íxat dsspm-s. restableix el joe dels ills de la ' Providència saia els titelles huniaiis, ho revesteix tot and> nua foriiia poèt!-ís i ulliora natural i confereix aquesta vida de veritat ; ' i d'ínq)etn qm la il·lisio engendra, aquest prestigi de realitat f

Víctor Hugo li Manifest romàntic '

Dro!3g del seu drama Cromwell) : }■

'· >1»► 26 Resum argumentai Resum argumenta! 27

desaparèixer uns papers secrets que guarda a la seva vallsa. «Como memoria de «De la subilmitat a Her i condicionen la intriga, en alguns casos forçada. És de nit otro tiempo menos la ridiculesa només Cario sospita que el seu amic pot ser l'odiat Alvaro, I en la seva i s'escolten les veus d'uns soldats que estan jugant a cartes. feliz, pero más hl ha un pas", deia consciència lluiten la voluntat de mantenir el jurament I l'odi i Don Alvaro, tranquilo, dedico Napoleó una vegada capità dels Granaders espanyols destacats a Itàlia, la voluntat de a venjança. Decideix escorcollar la vallsa i hl troba Vd. este drama, va estar convençut que ha amagat la seva veritable identitat, sol en escena, té una un retrat de Leonora, que II confirma clarament la sospita I II que vio nacer en que era un home; àmplia intervenció, una de les grans àries del tenor -reci¬ las orillas de la I aquest raig d'una fa renéixer el menyspreu I l'odi. Quan el cirurgià li diu que el tatiu («la vita è inferno all'infelice...») i ària («o tu che in Loira, cuando los ànima de foc que seu amic es troba fora de perill, se n'alegra perquè podrà final¬ recuerdos de las s'entreobre Il·lumina seno agli angeli»)-, amb una introducció del clarinet, en del ment desaflar-lo I rescatar així l'honor familiar. A la nit, Alvaro Guadalquivir, de alhora l'art I la què amb malenconia i noblesa. peró també desesperadament. las costumbres de Història, aquest s'assabenta de la terrible veritat: l'atzar l'ha portat a ajudar I a ens fa saber la història tràgica dels pares, empresonats nuestra patria, y de crit d'angoixa és sentir una en intentar alliberar el del domini estranger, i gran amistat pel fill del marquès de Calatrava. LI asse¬ los rancios cuentos el resum del drama perú ja en gura que fou el destí cruel el causant de la mort del pare I quan y leyendas que nos I de la vida» la romança o ària evoca la nit tràgica en què va matar el adormecieron y Víctor Hugo Cario II revela que Leonora està viva mostra una gran alegria i pare de leonora. no aspira a altra cosa que a trobar la nos desvelaron en Manifest romàntic proposa casar-se finalment ha seu mort i la seva oració es dirigeix a l'estimada, que creu que amb ella. Però d'acceptar el duel la infancia, tenían (pròleg del drama Cromwell} I comença una furiosa Multa que Interromp la patrulla militar. para nosotros todo ja viu amb els àngels. el mágico prestigio Alvaro decideix retIrar-se a un lloc sagrat per a tota la vida. Uns crits de socors i el soroll d'armes interrompen els seus que dan a tales cosas Ja s'ha fet de dia I té lloc una animada escena amb soldats la proscripción y el pensaments i corre a ajudar de qui està en perill i fa fugir els i també timbalers, venedors, cantineros. La gitana Preziosllla destierro» atacants. Es tracta de Don Carlo di Vargas -però evidentment, «A ángel de mis ojos Don Alvaro crida la gent I ofereix els seus dots endevinatoris. Els soldats saavedra, també amb nom fals-, que ha arribat fa molt poc per unir-se a duque de Rivas es una explicación demanen com a Dedicatòria de l'exèrcit beguda a les cantineros I aviat arriba Trabuco l'autor de la lucha entre un espanyol, i que mostra un gran agraïment al cavaller adreçada a Don Antonio venedor ambulant. Uns pagesos demanen pa I els joves reclutes hombre, que entre Alcalá Galiano que va que li ha salvat la vida en una vulgar baralla de belitres. Quan bárbaros creció como enyoren mares I amors, mentre que les cantineros serveixen vl encapçalar la primera Alvaro li revela el seu suposat nom, famós per la seva valentia edició impresa de Don él propio dice, cuyos I Preziosllla els anima a oblidar les penes de la Álvaro o la fuerza del sino i el seu art guerra dlver- afectos, hijos de una militar. Cario resta, a més, ple d'admiració i, en un (1835) tlnt-se I fent follies. Apareix fra Melltone, escandalitzat davant educación salvaje, breu duet, els dos joves juren ser amics per sempre, en la son todos violentos, l'espectacle de gresca I desordre I el seu sermó grotesc Irrita vida i en la mort. todos extremos, cuyas alguns soldats. S'Imposa Preziosllla, que el fa sortir ràpida¬ Les pasiones se han trompetes i els aires militars criden a les armes i els dos ment, I tanca l'acte cantant el famós «Ran-tam-plan» que Imita afilado y aun gastado homes corren cap a la batalla, tot prometent els dos deixar-hi els sons d'una banda militar I que coregen els soldats I la gent. por un ligero roce con totes les seves forces i tot el seu coratge. Un cirurgià militar i la sociedad; y esta uns ordenances comenten el curs de la batalla des d'una finestra misma sociedad con Aquest tercer acte, protagonitzat per la figura de Don Alvaro, sus preocupaciones i ens assabenten que Alvaro ha estat ferit, peró que Cario i els té Hoc al campament militar de Velletri, a prop de Roma, on y sus pasiones frías seus homes han pogut vèncer i fer fugir els enemics. Porten y raciocinadas e l'any 1 744 les Alvaro desmaiat en un baiard i Cario intenta donar-li ànims quan tropes austríaques dirigides per Christian von Inmudables» Lobkowitz, durant l'anomenada Guerra de Successió austríaca, Antonio Alcalá Galiano recupera la consciència, a la qual cosa li promet que pel seu foren derrotades per les hispanonapolitanes del rei Carles de Pàgines 28-29: Fragment d'un article valor rebrà l'Orde de Calatrava, nom que produeix un impacte _ , , . Sfo/y-òoarc/de l'escenògraf publicat en «Revista Borbo. Les escenes s inspiren en Wallensteins Lager de Schi- Aiain chambón.. Española» (1835) dolorós al ferit. Amb la convicció que és a punt de morir, i content

30 Resum argumentai Resum argumenta! 31

que li arribi una mort ja esperada, fa jurar al nou amic que si mor «Aunque impugno «Se quejan de todo, sorprenent Alvaro, si té forces per suportar un duel i 11 fa veure aquí el romanticismo, blasfeman de Dios, faci desaparèixer uns papers secrets que guarda a la seva valisa que coneix la seva identitat, comença un duo violent, «slealei no se crea que calumnian a la («Solenne in il segreto fu dunoue violato?», en ouè alvaro, dolgut per quest'ora giurarmi dovete»). impugno ei humanidad entera, En restar la traïció de sol, Cario sospita que el seu amic pot ser l'odiat Alvaro, romanticismo y cuando se elevan l'amic, s'assabenta de la terrible veritat: per la reacció que ha tingut en sentir el nom de Calatrava. En la verdaderamente a consideraciones l'atzar l'ha portat a ajudar i a sentir una gran amistat pel tal, sino ese filosóficas, llevan seva consciència lluiten, d'una banda, la voluntat de mantenir el fill del marquès de calatrava. Intenta Calmar la seva fúria romanticismo el alma por una jurament fet a l'amic i el sentit de l'honor i, de l'altra, l'odi i la volun¬ degradado cuyo región de tinieblas, venjadora i li assegura que fou el destí cruel el causant de la tat de venjança, en una bella ària de baríton, d'estructura fondo consiste en donde no encuentran mort del pare, i quan carlo li revela que leonora és viva presentar a la especie más que un caos molt tradicional, «urna fatale del mio destino», de to medi¬ MOSTRA UNA GRAN ALEGRIA i PROPOSA de CASAR-S'hi («NO, d'UN humana sus más desesperante. tatiu en el seu ANDANTE, decideix iMENE IL viNCOLO»). PerÒ l'actitud del sangrientas escenas, Cuando vuelve no llegir els escrits segellats sueños horrorosos, de semejantes germà de la noia és plena d'una gran crímenes atroces, excursiones, no continguts a la valisa, però do rancúnia i crueltat i només pensa a execraciones, delirios sabe pronunciar un donar mort al pot resistir escorcollar-la i hi troba y cuanto el hombre otras palabras que culpable. La reacció retrat de Leonora, que li confirma cla¬ puede imaginar maldición y crimen. d'Alvaro, per defensar l'estimada, de más bárbaro y Esto es insoportable; rament la sospita sense haver trencat és acceptar el duel i comença una antisocial; esto no esto es tan falso la promesa manera literal. Reneix furiosa lluita entre els antics amics de es romanticismo, en filosofía como feo en ell el menyspreu i l'odi vers Alvaro, y el que lo cree, en literatura» que una patrulla militar interromp.

está en un Jaime Balmes i quan el cirurgià li dóna la notícia que error; Mentre Cario continua insultant-lo, El criterio el romanticismo (1845) el seu amic es troba fora de se Alvaro decideix retirar-se a un lloc perill, verdadero tiende sent envaït per una gran alegria, per¬ a conmover las sagrat per a la resta de la vida. què finalment podrà desafiar-lo i res¬ pasiones del hombre Ve tot seguit una escena plena para hacerle virtuoso; catar així l'honor dels Vargas, senti¬ d'animació. Ja s'ha fet dédiai veiem el romanticismo ments que expressa en la notable soldats italians i falso que usurpó espanyols i també CABALETTA «EGLI è SALVOl oh GlOIA este nombre y es timbalers, venedors, cantineros, divi¬ el immensa», un cant amarat d'una que he expuesto dits en dos cors que sentim ja des anteriormente, solo fúria salvatge. ple de vehemència, de fora l'escena acompanyats de tiende a pervertir en què es promet enviar els dos amants a l'infern. la sociedad» tambors i trompetes i que canten en una tonada desinvolta Ramón una ronda militar que canta el cqr de soldats presenta de Campoamor Página anterior: les alegries de la guerra («lorchè pifferi e tamburi»), dins Sobre Testat actual de la Francisco de Zurbarán: San Francisco en éxtasis el campament a la nit, amb una pau i tranquil·litat totals. nostra poesía. una tradició que ens recorda l'opereta francesa. la gitana «No Me Olvides. Periódico (1640-45). Arriba Alvaro, convalescent però amb forces, i un preludi de Museo Soumaya, preziosilla crida la gent des de la seva barraca tot oferint de Literatura y Bellas Ciutat de Mèxic. sonoritat malenconiosa introdueix el trist estat d'ànim Artes» (1837) els seus dots endevinatoris («venite all'indovina») entonant A la dreta: del militar, que demana al cel calma i oblit («né gustare m'è tres alegres i brillants estrofes que coreja la gent. Els Francisco de Zurbarán: dato»), abans que es presenti carlo i tingui lloc el gran San Francisco en oración soldats demanen beguda a les cantineros i victoregen els antics (1659). duo del duel. El jove Vargas li pregunta amb agressivitat, tot Colección Arango, Madrid. amics; aviat arriba Trabuco, ara en la seva funció de venedor 32 Resum argumentai Resum argumentai 33 ambulant («A buon mercato chi vuoi comprare»), que compra «És d'una grandesa «En política el hombre Aivaro reacciona com un home que ha patit i ha reflexionat i una bellesa no ve más que a baix preu algunes pertinences dels soldats abans de marxar en ia seva vida de penitent, invoca ei seu amor per Leonora i extraordinàries veure intereses y derechos, satisfet. Un moment més dramàtic és el demana plany d'uns pagesos [...] un drama en el es decir, verdades. pietat i pau. Cario i'humilia i i'insuita i Alvaro, quan arruïnats per la guerra que demanen pa («Pane, pan per carita») qual l'acció avança En literatura no i'enemic ataca ei seu llinatge, com alienat finalment demana envers la conclusió puede buscar por i el deis joves reclutes que han hagut de deixar mares i amors. una espasa. Bis dos homes, embogits, surten fora del convent. amb pas ferm i àgil, consiguiente sino Les cantineras els donen vi i Preziosilla els anima a oblidar les La darrera i dramàtica escena té lloc davant ia cova on Leo¬ sense difusió i sense verdades. Porque nora trobat penes de la guerra divertint-se i fent follies, consell que reben estrangulació; un las pasiones ha refugi els darrers anys. El record d'Alvaro no en el amb entusiasme els soldats cantant una alegre tarantel la. drama, en definitiva, hombre ha deixat d'obsedir-la i demana a Déu la mort, única sortida en el qual el poeta siempre serán aquesta tarantel·la, de gran vivacitat, acompanya del seu sofriment. S'escolten les espases que s'encreuen i la assoleixi plenament verdades, porque l'aparició de fra melitone, que es mostra escandalitzat davant el propòsit últim de la imaginación veu de Cario, ferit de mort, que demana un confessor, i apareix l'espectacle de gresca i desordre que contempla, canta un l'art, que és obrir a misma, ¿qué es sino Aivaro que truca a ia porta de Leonora cercant un sacerdot. l'espectador un doble una verdad más grotesc «sermó», «toh, tohi... poffare il mondoi», ple de jocs Els dos enamorats es reconeixen amb sorpresa i dolor. Alvaro horitzó, il·luminar hermosa?» de il confessa paraules, en què es lamenta de com es comporta la tropa i al mateix temps Mariano José de Larra que ha intentat evitar el combat i Leonora surt Literatura com són de barroers i pecadors tots ells, que irrita especialment l'interior i l'exterior corrents per auxiliar el germà. Sent aviat el crit de Leonora dels homes; l'exterior, els soldats italians, que volen agredir-lo, però és protegit pels que apareix, sostinguda pel pare Guardiano, ferida també de pels seus discursos soldats mort per Cario en ia seva es espanyols, que defensen el seu compatriota. Aleshores i les seves accions; follia venjativa. Alvaro desespera s'imposa Preziosilla, que el fa sortir ràpidament i tanca l'acte can¬ l'interior, pels aparts i maleeix la seva sort. Ella dóna mostres d'una gran serenitat i els tant el famós «ran-tam-plan» -famós però sovint denigrat monòlegs; i convenç l'estimat que hi ha una terra promesa on podran travessar, en una per la seva frivolitat- que s'acompanya amb el timbal i imita viure finalment el seu amor. Alvaro accepta el perdó del cel i paraula, en el mateix els sons d'una banda militar, amb un CRESCENDO d'alegria quadre, el drama de Leonora mor als seus braços mentre ei pare Guardiano asse¬ la vida i el drama i vivacitat que coregen els soldats i la gent. de gura que Déu l'ha acollida. la consciència» Víctor Hugo Manifest romàntic A prop del convent de la Madonna degli Angelí, als voltants Acte IV (pròleg del seu drama Cromwell) d'Hornachuelos, el pare Guardiano passeja llegint el breviari quan entra un grup de pobres de la rodalia que porten escu¬ delles a la mà i esperen impacients que es reparteixi la sopa Guardiano I fra Melitone reparteixen sopa a un grup que els monjos ofereixen («Fate la carità»). Entra fra Melitone Adeproppobresdel conventque es demostrenla Madonnadescontentsdegli Angelí,I fan elogisel paredei ajudat d'un altre frare amb una gran marmita i té lloc novament, pare Raffaele -en realitat Aivaro-, que creuen un sant, cosa com demana el personatge, una escena còmica, l'ària BUFFA que irrita ei frare, sempre en el seu paper buffo. Arriba un home «che? siete all'osteria?». Els pobres es mostren impacients cobert amb una gran capa -en realitat Don Cario di Vargas-, i descontents i el frare els renya i increpa amb irritació mal¬ que reclama el pare Raffaele. Entra Alvaro vestit de monjo i grat les paraules prudents del pare Guardiano, que li recorda té lloc un nou i terrible enfrontament entre els dos homes, en els deures de la caritat i la bonhomia que ha mostrat el pare el qual Cario mostra les seves ànsies ferotges de venjança. Raffaele -en realitat Alvaro-, que els pobres consideren un 34 Resum argumentai Resum argumentai 35 sant. Resten sols el pare Guardiano i Melitone i aquest comenta, «Hoy es el dia «Malgrat que Intueix que no el tornarà a veure més i demana a Déu la mort, destinado para no hi ha un ciar davant les reconvencions del superior, ressentit pels elogis, única sortida del seu sofriment, aquest estat d'ànim s'expressa la primera consens entre eis en la darrera ària de la protagonista, «page, pace, mio dio», que el pare Raffaele té un aspecte rar, que parla sol i crida, representación de especiaiistes sobre que sembla mulat o mig negre, com si fos parent del dimoni. Don Álvaro o la i'existència mateixa una de les més conegudes i estimades àries verdianes, d'una fuerza del sino. No dei romanticisme el baix i el baix BUFFO acaben amb el bell duo «del mondo factura molt lliure -el llibret la qualifica de «melodia»-, pocas veces hemos espanyol, des de les i disinganni», en què el superior atribueix les rareses del en diverses seccions dominades per una mena de refrany, oído decir que ei acaballes del segle als sofriments que frare ha patit en el transcurs de la romanticismo es en XVIM Espanya ha la paraula «pace», que té la funció d'un crit simple i pu¬ iiteratura io vida i a les penitències a què s'ha sotmès. que ia estat considerada nyent, acompanyada per l'arpa i el so dolç dels oboès i libertad en poiítica. Si un país romàntic. Truquen des de fora i fra Melitone fa entrar un home cobert els clarinets. Quan va a recollir l'aliment que li han deixat este aserto es falso, Per augmentar ia amb una roca es gran capa, que no és altre que Don Garlo di Vargas, no por eso dejaremos confusió, úitimament damunt la sent sorolls i tanca dins la cova, tot maleint que reclama imperiosament la presència del pare Raffaele. Entra de ponernos de parte els estudiosos han els visitants inoportuns. del que sacudiendo cridat l'atenció sobre Alvaro vestit de monjo i té lloc un nou i terrible enfrontament S'escolten fora d'escena les espases que s'encreuen i la veu ias mezquinas trabas ia forta reacció entre entre els dos de homes, que reprèn el que ja hem vist al tercer acte, que ei rigor de los eis mateixos autors Cario, ferit de mort, que demana un confessor («lo muoio! cinc anys abans, en un recitatiu breu però de gran força, clásicos impuso espanyols romàntics ConfessionI L'alma salvate»). Apareix Alvaro, que truca a la porta ai vueio de ia en contra dei «invano alvaro ti celasti al mondo», el fill dels calatrava de Leonora amb les mans tacades de sang cercant un sacerdot imaginación, consuita romanticisme iiberal ens mostra el seu odi i les seves ànsies ferotges de ven¬ i els dos enamorats es reconeixen amb solo a su alma para d'inspiració francesa. sorpresa i dolor. Alvaro jança, amb una intensitat extraordinària. els dos homes es transmitir ios afectos Això suggereix que li confessa que ha intentat evitar el combat amb el seu germà, reconeixen que experimenta; y si Espanya no sap com i comença el duo, «col sangue sol cancellasi», però que no ho ha aconseguit i Leonora surt corrent per auxiliar es verdadero como n'és, de romàntica. en el qual carlo té un protagonisme que fins ara no havia el io hemos leído en En part, ei probiema germà. Mentre Alvaro medita amb amargura sobre el «destino manifestat i les intervencions del baríton i el tenor resten un periódico de esta és que en iioc de avverso», sent el crit de la noia a fora. Ella apareix sostinguda pel equilibrades. la reacció d'alvaro és la pròpia d'un home capital, no dudamos conceptuaiitzar un pare Guardiano, ferida també de mort per Cario en l'acompliment que el público que romanticisme propi, que ha patit i ha reflexionat en la seva vida de penitent, salvatge de la seva bogeria de venjança, l'orouestra marca ha dado y da tantas els espanyols van ser invoca el seu amor per leonora i demana pietat i pau amb tots els seus efectius l'horror d'aquests instants, («le muestras de querer etiquetats» minacce, i fieri acenti»), una actitud que no fa res més que toda la libertad Philip W. Silva alvaro es desespera i maleeix la seva sort i la intervenció Ruin and Restitution. para su treure Cario dels seus posibie patria, cabals, sarcàstic i cec de ràbia, que Reinterpreting del pare guardiano inicia el darrer tercet, «non imprecare, quiera solo cadenas Romanticism in l'humilia i l'insulta. Alvaro arriba a Spain umiliati», d'una delicadesa, en el agenollar-se davant l'enemic, para nuestra escena» gran bellesa i qual ella però quan Cario ataca el seu llinatge la macchia del tuo Noticia signada per r. c. dóna mostra d'una gran serenitat i aconsegueix convèn¬ («Ah, sobre l'estrena de Don stemma»), finalment demana, alienat, una espasa, el final del Álvaro o la fuerza del sino cer l'estimat que hi ha una terra promesa on podran viure publicada en «La Abeja» DUO, «AH, SEGNASTI LA TUA SORTEI» ÉS BREU I CONTUNDENT, PLE finalment el seu amor. Alvaro es (22 de març de 1835) accepta el perdó del cel, D'UN FUROR PAROXiSTIC («MORTE A ENTRAMBI»), Els doS homeS, plany amb amargor de la mort de Leonora i aquesta mor als seus embogits, surten fora del convent. braços mentre el pare Guardiano, en el seu paper de mediador, La darrera i dramàtica escena té lloc davant la cova on Leo¬ assegura que Déu l'ha acollida. nora ha trobat refugi els darrers anys, però no la pau que bus¬ cava. El record del seu estimat Alvaro no ha deixat d'obsedir-la. Teresa Lloret

«J.a beilesa i la niort són dues coses profundes, amb una part Ian gran d'oinbra i de blau que semblarien dues germanes lerr!l>les alhora que íecundes, amb el mateix secret, amb un enigma idèntic»

Victor Hugo Sonet (1871) « La

Innommable »

El desembre de 2011 La forza del des¬ tino hauria fet cent cinc¡uanta anys. Efectivament, Verdi va viatjar a Sant Petersburg el desembre de 1861 per assistir a la première de la seva nova òpera, la quai es va haver de cancel·lar per ser estrenada finalment el mes de novembre de Vany següent. Era el començament d'un anecclotari carre¬ gat de mala sort que ha restat asso¬ ciat per sempre a aquest títol verdià, també conegut com «la Innominable». 42 «La Innominable» «La Innominable» 43

«Els tres dramaturgs «La forza del destino i Richard Tucker (1913-1975). Resulta curiós que hagi estat que dominaven el seu és algunes de les seves parts programades moltíssimes poderosa, singular aquesta òpera la que ha passat a la història tenyida de mala pensament dramàtic i veritablement fortuna i vegades en concert -com l'obertura o l'ària per a la en no, per exemple, la rossiniana Guiiiaume Teli, títol que Per bé que es tracta d'una obra molt coneguda, amb aquella època grandiosa; m'agrada soprano «Pace, pace»-, la veritat és que La forza del destino eren Hugo, Schiller i molt i desconec si el es representava al Liceu barceloní el novembre de 1893 quan (Sant Petersburg, 1862) no forma part del repertori més habi¬ Shakespeare, que ell públic opinarà com es va produir el famós atemptat anarquista al pati de butaques admirava sobretot pel jo, però realment és tual, malgrat que si figura en el tap 100 de les més programades que es va saldar amb vint morts. vigor i la intensitat quelcom força fora arreu del món entre els Deixant de banda les anys 2005 i 2010: segons dades que de l'emoció que del que és normal» anècdotes, la seva gran complexitat ofereix el web Operábase i publicades per la revista «Ópera descriuen. Els tres Giuseppe Verdi musical -La forza exigeix intèrprets d'excel·lència absoluta- i autors troben el seu Carta a Léon Escudier Actual» (setembre de 2011), La forza se situa en la posició el seu llibret, rebuscat i ple de personatges que es desdoblen ressò en l'òpera. (20 d'agost de 1861) número 64 entre les més en àlies alhora populars (agafa com a referència més Hugo és present diferents que intenten fugir del seu destí, també de 100.000 funcions de 2.156 títols), una llista que encapçala la en la concepció han contribuït a la llegenda negra, en oferir innombrables pro¬ dramàtica; es mozartiana Die Zauberfiôte seguida de la verdiana La Traviata. blemes de producció, tant en l'àmbit musical com de posada en recorre directament D'acord amb escena. Però heus-la aquestes dades, la mala sort que acompanya a Schiller per a aquí, sobrevivint en el repertori i renaixent la història del títol tampoc no sembla que l'hagi tractada tan una de les escenes de la seva mala sort per homenatjar Verdi en el bicentenari del malament... d'acampada; mentre seu naixement. que en el retrat del Però el mòn del teatre és com supersticiós, tothom sap, i gènere humà, sobre no és estrany que el títol d'aquesta òpera per a molts continuï una àmplia tela que inclou des de les essent «la Innominable» o «aquella òpera per a Sant Petersburg» Romanticisme hispànic classes més altes a o, fins i tot, «la vint-i-quatrena òpera de Verdi»... La mala fortuna les més baixes del que diuen que l'acompanya no solament s'assooia a la trama país, es plasma la de l'òpera, un autèntic homenatge a les males passades del sensació inconfusible de Verdi {Emani, 1844; // trovatore, 1853; Don Cario, del teatre històric de destí -acaba fatal-, sinó al fet que al seu autor, Giuseppe Verdi 1867) que bevien de la literatura que triomfava a l'època Shakespeare» Inspirada en la cultura espanyola, igual que altres òperes (1813-1901 ), li va costar Déu i ajuda poder-la estrenar i no en Julian Budden i de l'exotisme. La forza és una adaptació de l'obra teatral Don The va quedar satisfet després de les primeres representacions, Operas of Verdi Áivaro o ia fuerza del sino, un drama en cinc jornades en prosa tant a Sant Petersburg com a Madrid i Roma, de manera que i vers d'Ángel María de Saavedra i Ramírez de Baquedano, duc durant anys en va prohibir l'estrena italiana fins a tenir la versió de Rivas (1791 -1865), estrenat al Teatro del Prínoipe de Madrid definitiva (Milà, , 1869), ja sense l'ajuda del llibretista, el 1835. Verdi i Piave es van entusiasmar amb l'obra d'aquest Franoesco Maria Piave (1810-1876), mort poc després de curios personatge, Gran d'Espanya, dramaturg, pintor i polític l'estrena russa a causa d'una apoplexia que el va deixar molt que fins i tot va arribar a ser president del govern durant dos dies dèbil. Cal sumar-hi el decés damunt l'escenari del Metropolitan el 1854; per completar el llibret, s'hi va incorporar una escena Opera de Nova York del baríton Leonard Warren (1911-1960), de Waiiensteins Lager de Friedrich Schiller (1 759-1805), un en plena funció de La forza i a causa d'un infart mentre interpre¬ dels autors de capçalera de Giuseppe Verdi. tava el paper de Don Garlo, nit en la qual compartia escenari Van transcórrer quatre anys entre l'estrena d'Un baiio in mas- amb intèrprets tan famosos com Renata Tebaldi (1922-2004) chera (1859) i La forza: es tractava d'un moment molt especial 44 «La Innominable» «La Innominable- 45

«Seria un error en la vida de! compositor, ei qual l'any 1860 havia anunciat ais «VerdI era ateu, Cavour (1810-1861 ), el seu artífex en la política, va fer que canviar la varietat seguint la tradició seus més íntims que Un ballo seria la seva darrera òpera i que es retirés de la primera línia parlamentària, malgrat que no va dels quadres de La dels anticlericals de es retirava de la vida del teatre. Era una renunciar a la seva acta de època convulsa durant forza del destino per la regló d'Emília, que diputat. la qual es van desenvolupar diferents conflictes a la seva Itàlia un vulgar gust pels no havien oblidat les Durant tot aquest període se li acumulaven les ofertes pro¬ contrastos, que arriba delícies del estimada: Àustria resistia al Piémont, Mapoleó III desembarcava govern cedents de teatres i empresaris de mig Europa per produir a clavar a l'oient pontifici. En les seves a Gènova i Verdi es consumia seu com a seves òperes o per noves. pel poble, ja entronitzat cops baixos I dutxes obres, els sacerdots alguna de les escriure obres El heroi nacional i famós arreu del món per les seves òperes. Pels fredes just al bell de qualsevol fe desembre de 1860 va retornar-li la l·lusió per la música una volts de l'estiu de 1859, els austríacs només resistien al Véneto mig de la més bella rarament gaudeixen oferta provinent del Teatre Imperial de Sant Petersburg i avalada elevació artística. de simpaties; però en i Verdi perquè arribat per tenor podia respirar alleujat, els invasors havien La conquesta de la La forza del destino l'entusiasme del Enrico Tamberlick (1820-1889), vell a totalitat és el nou pocs quilòmetres de la seva vil·la de suposa una excepció conegut de Verdi, aleshores de gira per Rússia. El compositor Sant'Agata, a prop de Piacenza, tot objecte de VerdI, el pare Guardiano, va acabar el seu mutisme creatiu i en un principi va proposar la vida en la seva pres del manzonià i que el domini dels francesos sobre Ruy Blas de Victor Hugo (1802-1885), però la seva opció va plenitud, el nou Ideal. pare Cristoforo» la seva canviar regió el continuava torturant. "La vida, arreu on es Gíampero Tíntori ràpidament i es va decantar per l'obra de teatre del duc Invito aH'ascolto di Verd> Fou enmig d'aquest caos que Verdi, manifesti", com va de Rivas, que tenia al cap com a mínim des del 1852, any en escriure MussorgskI vidu des del 1840, va decidir casar- què l'esmenta com a obra susceptible de ser musicada. un temps després. se amb la que aleshores era la seva "La vida per molt companya des de feia disset anys, amarga que sigui"» Massimo Milà Giuseppina Strepponi (1815-1897), L'art de Verdi Tagliatelle I macaroni setmanes abans de ser escollit, per votació popular, representant de Bus- seto davant la delegació que havia de òpera a Sant Petersburg», apunta Mary Jane Phillips- votar a Parma l'annexió al Piémont, UnaMatzvegadaen la sevaestablertabiografiala dataverdianade l'estrenafonamental,de la lanovafla¬ quan era diputat de l'Assemblea de mant senyora Verdi va començar a encarregar les provisions les Províncies de Parma. que ella i el seu marit necessitarien per al viatge a les gèlides Després de mesos de moure's entre terres russes. Mentre ella mirava que no manquessin «tagliatelle intrigues de poder i desil·lusió política, i macaroni per conservar el bon humor» (i incloïa, entre d'altres però també preocupat per les reposicions dels seus títols i la moltes «necessitats», cent ampolles de vi i vint de xampany). trajectòria triomfal de moltes de les seves òperes. Verdi va lluitar Verdi s'embrancava en el llibret amb el suport de Piave des de des de la seu del govern a Torí no solament per a la unificació Milà. Des d'un bon començament tenia clar que el text li donaria d'Itàlia sota la corona de Vittorio Emanuele, sinó també per a problemes, tal com afirma en una de les seves cartes al llibre- una educació musical adequada a les escoles del seu país i per tista: «És impossible trobar una sortida en el caos d'aquesta al finançament just de teatres, cors i orquestres, tot fomentant Leonardo Alenza y Nieto: obra, absolutament impossible. Tu, que ets un poeta, hauries de Sátira del suicidio cursos nocturns i gratuïts de cant i la col·laboració entre teatres saber com dir més amb menys paraules». Una vegada acabat romántico por amor (1 839). d'òpera i conservatoris... La mort de Gamillo Benso, comte de Museo Romántico, Madrid. el llibret que se suposava definitiu. Verdi es va concentrar en la fe HM I -I XM

' ''ë

«Com totes les òperes de maduresa de Verdi, La forza del destino posseeix els seus propis termes de referèiieia espeeials. El seu eompoueut dramàtic és el del poema èpic, el fulletó o el teatre històric. Certa dispersió estructural resulta esseueial per al seu propòsit. Com més variats sóu els episodis, més poderosa sembla la mà del destí que persegueix les seves víetiiues a través de tan enormes distàncies. Un esquema dramàtic més breu i concentrat no podria baver assolit aquest objectiu»

Julian Budden The Operas of Verdi 48 «La Innominable» «La Innominable» 49 partitura, que va compondre en poques setmanes, entre el 20 «La riquesa episòdica «La forza del destino sortir cap a Madrid; després de passar per París, arribava a de l'òpera no és és una òpera que de setembre i mitjan novembre de 1861, i va marxar immedia¬ Sant Petersburg el 24 de setembre i va posar immediatament dispersiva, ai contrari, sempre ens deixa tament amb destinació a Rússia en fil a companyia de Giuseppina: respon al propòsit estupefactes. Una l'agulla. Mentre retocava el duo de la soprano i el tenor del va passar per Piacenza, Torí (on es va reunir amb Piave per de submergir els gran òpera complexa, primer acte, els Verdi van fer una visita a Moscou per assistir a la personatges en un rica en retocar el llibret), va continuar cap a París, Berlín i Varsòvia, fins personatges, triomfal estrena local d 'II trovatore, on el compositor va ser acla¬ ambient real i en en esdeveniments, a arribar a Sant mem¬ mat pel públic una vegada més. En tornar a la que era Petersburg el 6 de desembre. Tots els aquest cas a més a en colors, però aleshores la bres de la companyia l'estaven esperant, però la soprano que més desenvolupa també en efectes capital russa. Verdi es va incorporar als assaigs de La forza, una funció havia de cantar el paper protagonista de Leonora, la siciliana immediats, una òpera on hi havia la soprano Caroline Barbot (1830-1893), impo¬ dramàtica precisa, amb el tall de la Emma La Grua (1831 -1865), estava malalta. Els problemes se sada per Verdi amb l'oposició de Constance Nantier Didiée la de subratllar, per novel·la d'aventures; succeïen i entre la indisposició de la cantant, que no millorava, ressaltar, la força tanmateix, la (1832-1867), que cantava el paper inescrutable del destí i la pressió del teatre -que li pagava diverses vegades el que inspiració verdiana de Preziosilla; en van completar que en un món tan està en un moment cobrava un compositor local-. Verdi perdia la paciència, a més el repartiment, Tamberlick (Don gran, pul·lulat per tan afortunat que de Alvaro), (Don desesperar-se perquè encara no estava content amb algunes immenses masses supera qualsevol Francesco Graziani escenes de l'òpera i no parava de polir el llibret. Fins i tot va humanes, es diverteix obstacle, que evita Carlo di Vargas), Gian Francesco a reconduir aquestes els nombrosos arribar a demanar que li resoindissin el contracte... Finalment es Angelini (pare Guardiano) i Aohille tres criatures; paranys on hauria va acordar De Bassini (fra Melitone). que l'òpera s'estrenaria l'hivern següent i el gener Leonora, Don Carlo caigut de manera L'obra va aixeoar 1 0 de 1862 els Verdi van abandonar Sant Petersburg sabent que i Don Alvaro, tres irremeiable un altre el teló el agulles en un paller, hi haurien de tornar a les acaballes d'aquell mateix any; van compositor. En certa de novembre i va esdevenir un per empènyer-les manera és com Aida, sortir via Berlín i París cap a èxit aclaparador malgrat les seves Anglaterra: l'esperava l'estrena de envers el tràgic en què apareixen L'inno delle nazioni, amb text d'Arrigo Boito (1842-1918), a desenllaç» tots els ingredients quatre hores de durada. El 3 de Massimo Mila més comuns, que se desembre Giuseppina Strepponi l'Exposició Universal de Londres. L'art de Verdi sublimen pel geni de Fou un any de bojos. A Sant Petersburg el Teatre Imperial informava del triomf a un amic i, qui els fa servir» de negociava amb una nova soprano que Verdi havia imposat per Giampero Tintori passada, deixava anar el que Invito all'ascolto di Verdi a l'estrena de La forza, la qual finalment es va fer a la tardor, pensava del repertori germànic: mentre el compositor era informat dels moviments de Garibaldi «L'òpera ha anat molt bé malgrat al nord d'Itàlia abans de tornar al seu refugi de Sant'Agata. Fou els esforços desesperats de la aleshores, en morir la seva mascota, la gosseta Loulou, quan facció alemanya, per la qual de totes maneres sento una gran va acceptar produir ell mateix La forza al Teatro Real de Madrid simpatia, atès que durant anys ha estat proclamant a tort i a immediatament després de fer-ne l'estrena a Sant Petersburg dret que les òperes alemanyes són les millors, mentre que i quan va decidir retirar-se de la vida política, malgrat que, com la gent continua obstinada a deixar el teatre buit quan es ja s'ha comentat, mai no es va arribar a retirar del tot. L'agost, Pàgina anterior: representen i corre al teatre com si fos boja quan s'anuncien Francisco de Zurbaràn: el seu obres com Ballo In objectiu es tornava a centrar a Sant Petersburg, on va San Francisco de Paula Leonardo Alanza y Nieto: maschera, Forza del destino, etc. Crec que (1659). Sátira del suicidio Forza del destino ja porta vuit representacions i sempre amb viatjar el mes de setembre, sempre al costat de l'Strepponi; a Col·lecció particular, romántico (1845). Illes Canàries. Museo Romántico, Madrid. el teatre Torí va donar el vistiplau a la partitura de La forza que havia de ple de gom a gom». La crítica, per la seva banda, no «INlés enllà del seu argument exlraordinàrianient absurd i en eerla manera poc convincent, l'obra versa sobre el contrast entre la vida contemplativa i la vida d'acció, si és (pie tracta sobre res en absolut. Verdi, segons el meu punt de vista, ho va comprendre de forma intuïtiva i va emfatitzar relement del contrast. [...] l.es escenes multitudinàries en Kivas, les escenes de color local en què l'acció dramàtica queda oblidada, com en un intricat apart de Dickens, Manzoni o Dostoievski. formen part integrant de la seva pintura escènica global»

Charles Osborne The Complete Operas of Verdi 52 «La Innominable» «La Innominable» 53 hi va estalviar qualificatius i en va lloar la «magnífica partitura», «Quan es pensa «Hauríeu de saber Versió definitiva en La forza del que hl ha operes que va qualificar com «la més completa de totes les obres de destino, el primer d'ldees (Idees Verdi». El tsar va oferir a Verdi l'Orde Imperial i Reial de Sant que ve a la ment és dolentes si alxí Estanislao, però no tot van ser alegries; en una representació, un formigueig de ho voleu) I operes La forza va tornar a néixer, perquè el febrer de 1869 (dos una cavatines, duets, un grup de nacionalistes russos va protestar sonorament per gent, [...] tota anys després de l'estrena de Don Carlo), quan Verdi va humanitat Indistinta etc., per a òpera no aquí: les quals La història d'aquesta acaba ben al contrari, a russa», per tornar a la seva estimada-odiada La Scala de Milà aquesta «música italiana» i favor de la «música bé que es belluga, algunes de les després de vint- que els implicats van ser silenciats pel fervor popular, que feia s'altera, va I ve en vostres celebritats i-quatre anys d'absència, hi va presentar una Forza completament el variat tràfec de la costat rotundament al compositor. podrien ser renovada. El desembre de l'any anterior, quan va decidir fer-se vida I gairebé oculta adequades, atès El 9 de desembre els Verdi abandonaven Rússia i viatjaven a càrrec ell mateix de l'estrena milanesa, va començar a revisar en ella mateixa les que al vostre públic Espanya, on els esperava l'estrena de vivències Individuals II agraden, però l'òpera a fons, i en va canviar el final -Verdi pensava que hi havia La forza al Real i, finalment, van arribar dels personatges quant a ml. Déu me'n «massa cadàvers damunt l'escena»- i infinitat de detalls. Es va singulars. Igualment guardi de treballar a Madrid la segona setmana de gener incorporar als assaigs el 25 de gener i abans ja en va enviar els tràgics, passionals I amb elles, sobretot últims canvis. L'obra es va estrenar després de passar uns dies a París. El exasperats» en La forza del per fi el 27 de febrer davant repartiment reclutat a la capital espa¬ Massimo Mila destino [...]. La vostra «un públic apassionadament entusiasta», segons la biògrafa de L'art de Verdi orquestra té elements nyola va aprendre l'òpera de la mà del Verdi. «L'única cosa que va destacar en la rebuda de l'obra», excel·lents, però mateix escriu Verdi, molt disgustat per les els seus Integrants Mary Jane Phillips-Matz, «va ser un xiulet aïllat que Verdi còpies que arribaren des de la casa no són suficient va sentir després del primer acte i que va recordar durant molts per materialitzar Ricordi, segons ell plenes d'errors. «A anys. Deixant això de banda, semblava totalment satisfet». aquestes Idees de les tall d'exemple», apunta Phillips-Matz, quals parlava abans. Giuseppe Verdi va esoriure als seus sobre aquesta estrena, tot «només en el "Ran-tam-plan" [Verdi] Per fer-ho, necessiteu destacant-ne «l'execuciò excel·lent» i lloant els cossos estables un director. N'heu havia comptat catorze notes errònies i del teatre, que havien interpretat «divinament» les seves parts. trobat un? I la 74 Es tractava de la versió que marques dinàmiques incorrectes». resta? I la mise-en- havia de passar a la posteritat, en Des de Madrid, el compositor també scèneül [...] Al San la première de la qual van participar la soprano Teresa Stolz supervisava com podia l'estrena Cario disposeu de (1834-1902) com a Leonora (la qual va esdevenir «la raó» d'una coses fantàstiques, romana de que de les crisis més dures de Verdi amb la seva l'òpera, atès totes dues extraordinàries. Tal esposa), Mario Tiberini produccions es feien alhora, títol que vegada el que teniu (Don Alvaro), Luigi Colonnese (Don Carlo di Vargas), Ida va triomfar a les dues capitals; no obstant això. Verdi no n'estava és el millor del món, Benza (Preziosilla), Marcel Junca (pare Guardiano) i Giacomo però per a aquestes gens satisfet, com a mínim amb el que va veure i escoltar al Rota (fra Melitone). La forza va renéixer amb una nova vida, va òperes voleu quelcom Real. retornar Verdi al lloc Després de l'estrena, el febrer de 1863, va escriure: «Un més. Voleu un que havia ocupat a La Scala després de èxit. Els cors i l'orquestra, formidables; Fraschini i Lagrange, bé; conjunt» més de dues décades i l'Stolz passava a ocupar un Hoc de Giuseppe Verdi tota la resta, zero o malament». Dos dies privilegi al cor del mestre. nova després de la primera Carta a Cesare De Aquesta «Innominable» omplia va veure un Verdi entusiasta funció -al Liceu La forza la llum el desembre de 1872-, Francisco de Zurbarán: Sanctis, rebutjant la d'il·lusió i rejovenit, però, en canvi, girava Cristo crucificado proposta de presentar els Verdi van viatjar a Toledo, Còrdova i Sevilla, mentre el Real La forza del destino al l'esquena a Giuseppina Strepponi, que va cort un pintor (1650-55). acabar enfonsada San Carlo de continuava ple nit rere nit gràcies a «la Innominable». Museo del Prado, Madrid. Nàpols en una depressió. Mala sort. Però aquesta és una altra història. (21 de maig de 1869) Pablo meléndez-Ha d da d «Per als romàntics, la bellesa guanya protagonisme precisament per obra d'aquelles coses que semblen contradir-la: el que és horrorós; com més trista i dolorosa, més l'assaboreixen»

Mario Praz La carn, la mort i el diable en la literatura romàntica aquest horitzó va poder txuiir cm la personalitat di-amàtica de caos La celebració del l'obra. Un text farcit dels tòpics espiïnyols romàntics (gitanos, i de l'anacronisme frares) i de la pintura costumista en les seves escenes de con¬ junt. Una pintura rica en detalls exòtics per a un públic forà àvid de nous paisatges. Un text que semblava escrit per un Kn una obra dominada pel íaí -un coneepte potser més molt estrangx'r per a estrangers. Quan finalment Don Alvaro es va r(nnàntic que no pas el destí traj^ie-, esti-enar a resultaria molt ajj^osarat Madrid, els espectadors no es van mosti*ar molestos endinsar-se en pi'oiunditats |>sieològiques per els davant tal de desxifrar aquest retrat romàntic que deformava la seva pròpia motius íntims que guien les accions dels tres protagonistes deLn cultura, potser depassats pel cabal d'emoció desfermat, poc forza del destino. El text original de Saavedra és, habitual als d'Àngel primer escenaris espanyols. Menys comprensius es van de tot. un manifest en contra de Moratín i la seva incondicional mostrar dècades despi'és amb la versió de Giuseppe Verdi. adhesió a la unitat d'espai, temps i acció. Una crida contra l'or¬ Aquesta qualitat icònica, amb cxbundor de clixés, faxúlita una dre escampat pel teatre i seva insistència a dur a neoclàssic la plasmació escènica que subratlli els aspxictes més evocadors l'esí'enari la missió dels dramàtica «bons costums». El dnc de del text. Un vei'itable espai de llibertat. Jean-tdaude Auvray - llivas. però, només pi-etén crear xin estat emocional aguditzíit que trasllada l'acció del scigle XVIII al present de Verdi- es basa enmig del caos. Els pxu'sonatges són simplement instruments en dues l'eferències pictòriques principals: el Risorgimento amb axpiesta finalitat, (à-iatures sacsejades per una que italià la seva energia i lluita per la independència, i l'Espanya fosca no són capaces de controlar i í|ue les empeny sense xxrdre ni i eixuta del Segle d'Or, estèticament segi'estada pels clarobs- concert pel temps i l'espai fins a la catarsi final. curs bari'ocs de la Fe. D'una banda, els quadres patriòtics de Don Alvaro o la fuerza del sino és l'obra d'un expatriât polític, GíM'olamo Inxluno i, de l'altra, l'obra de Francisco de Zurbaràn allunyat pxu' la forca -damunt seu hi havia una condemna de i el seu cai'actei'ístic univers de domiííics i cartoixans. Frai-es mort- d'una Espanya que convidsa lluitava entre la moderni¬ blancs. 1 dominant-ho tot. l'espectacular volum del Crist cru¬ tat i la tradicix». Un exiliat que un xm escriu drama l'omàntic cificat, amb tota la càiTCga metafòrica. El Crist a la eren de francès perquè IMéi-imée (autor Prosper de Carmen) el presenti Zurbai-àn queja ala seva època era considerat un dels quadres a París. Malgrat que el pi'iblic parisenc no va tenir l'honor més imjxortants del BaiToc espanyol. Una producció d'estètica de l'estiHuia absoluta, no es pot menystenir la influència que dual, que busca l'efecte dramàtic en el contrast entre la llum i les tenebres, entre la eoinpt»sició viva de les masses i el des¬ pullament d'un quadre tenebrista. La posada en escena defuig el segle XVIll triat per Saavedra i recuperat per Francesco Maria Piave i Verdi en la seva òpera, [>er viatjar al passat del segle XVll i el futur del segle XIX. Un xoc d'anacronismes que encaixa a la perfecció en l'esperit desordenat del text original. El temps històric i la seva estèti¬ ca s'adapten a les necessitats emocionals de cada escena. La maledicció de Elionor tacat que arrossega els protagonistes és una qüestió que ja era central en el teatre del Segle d'Or. Cent anys després, les servituds morals que descriu el duc de Rivas no han canviat. Una Espanya inamovible. Les guerres succes¬ sives que durant segles van redibuixar el mapa d'Europa, tant podrien mostrar la Guerra de Successió d'Àustria del 1744 com els moviments reviducionaris i nacionals que van ocupar la primera meitat del segle XIX, tot buscant sobretot la complici¬ tat biogràfica amb Verdi. Així doncs, el Risorgimento sembla un paisatge escaient, malgrat que de fet el 1862 el compositor ja viu una etapa de desencís polític. Havia mort Cavour, el seu gran referent de la nova Itàlia -o si més no en potència- i s'havia imposat definitivament l'axioma lampedusià. En aquest sentit. La forza del destino no es podria considerar una de les òperes «polítiques» de Verdi. Però l'efecte visual és prou potent per a aquesta llicència pictòrica. Un fet no gens estrany en un Zurbarán: títol que és una celebració colossal de la llicència poètica. San Francisco de Assis (1640) Museu Nacional Juan Carlos Olivares de Catalunya, -Beirceíona). 60

Biografies

VERDI LA FORZA DEL DESTINO

María Callas Richard Tucker Renato Palumbo (Direcció musical) Carlo Tagliabue Nicola Rossi-Lei

Coro e OrchoitM dalTutiu «IliScaU Nascut a Itàlia, és un dels directors més reconeguts en el repertori verdià i belcan- dl MlUno TULLIO SERAFIN tista, a més de dirigir títols poc habituals com Robert le diable i Les Huguenots de Le presenta! lentes Meyerbeer o Hans Helling de Marschner. Ha estat l'únic director musical general italià, a més de Giuseppe Sinopoli, de la Deutsche Oper de Berlín. Ha dirigit grabaciones, en CD 5pera / lombard!, II trovatore, II corsaro I La Traviata (Parma); Adina, Ellsabetta regina "La forza del d'Inghilterra, Blanca e Falliera i Otello (Pesaro); Aida i Rigoletto (Verona); Don Carlo (Viena); Cavalleria rusticana, Pagllacci, ErnanI, Macbeth i Aida (Chicago); En su Espacio de Música Adriana Lecouvreur (Torí); Un ballo in maschera (París i Bilbao); Tosca (Bari, VERDI — ~ de El Corte París i Madrid); Nabucco, Manon Lescaut i La Traviata (Venècia); / due Fosear! La Fdrza Inglés encontrará ^ otras (Trieste), Emani (Tòquio) i II trovatore (Palerm). Participà en la inauguració del DEU Destino versiones imprescindibles, Leontyns Price Giuseppe Giacotnini Petruzzeiii de Bari Teatro després de l'incendi, amb Turandot (2009). leo Nucci Bonaldo Giaiotti Y si no tenemos la música Ttie Debutà ai Liceu amb Manon Lescaut (2006-07). Hi ha tornat amb Aida (2011 -12). Hetropoiltan Opera Orchestra and Chorus JAMES LEVINE que busca, disponemós;^4,¿ "- | Jean-Claude Auvray (Direcció d'escena) de un Servicio de Encargos i que conseguirá para ustedes inicià la carrera professional com a assistent de directors d'escena com Jean la música que Vilar, Margharita Waiimann, Jean-Pierre Ponneiie i Giorgio Strehier. Debutà com deseeyj/î'^jSP a director d'escena ei 1972 amb Norma a Niça. Del 1973 ai 1977 fou director d'escena resident a l'Opéra de París. Ei 1982 tornà a París per dirigir obres com Tosca (Palais Gamier) i Cosí fan tutte (Opéra Comique). Va rebre ei premi de la crítica el 1974 per Manon (Tolosa de Llenguadoc) i per Der Prinz von Hamburg de Henze el 1977. Dei 1981 ai 1988 dirigí tretze produccions a l'Òpera de Báie, entre les quais, Rigoletto, La clemenza di Tito i Les cantes d'Hofmann. Des de The llavors ha realitzat més de cent seixanta posades en escena a Londres, Munic, Metnspolíian Opera Nova York, Houston, Gènova, Tel Aviv, Marsella, Montpeiier, Estrasburg, Avinyó, Nantes, Ais de Provenga, Wexford i Orange, entre d'altres. Recentment ha dirgit Le nozze dl Figaro a Londres. Debuta al Gran Teatre del Liceu.

i espacio^ ^de musica tus compras también en: elcorteingles.es 62 Biografies Biografies 63

Alain Chambón (Escenografia) Terry John Bates (Coreografia)

Després d'estudiar filosofia i lletres, ingresa a l'Institut d'Etudes Théâtrales de la Ha estat nominat als Olivier Award i Tony Award per la coreografia de Dancing Sorbona de Paris. Entre els seus professors el van marcar especialment Jacques at Lughnasa de Brian Friel (Royal National Theatre de Londres i Broadway). Creà Guimet, amb el qual participà en un treball experimental amb professionals de i dirigí Tango in the City (Sadlers Wells de Londres i gira per la Gran Bretanya). l'espectacle, realitzant els decorats, i Jacques Lassalle, que el contractà com a Ha creat coreografies de Carmen (ENO de Londres), Le nozze di Figaro (ENO, escenògraf de la companyia del Théâtre de Vitry. En aquella època va concebre Metropolitan de Nova York, Viena), Don Giovanni (ENO, Florència, la Corunya, els seus projectes escenogràfics com una successió de prototips en una recerca València), Ariadne auf Naxos (Florència, Lausana), La Traviata, (ENO, Oviedo, Vil¬ d'infinites solucions per al teatre «a la italiana». A partir del 1975 realitzà més de nius, Glimmerglass Opera Festival de Nova York), The Beggar's Opera (Broomhill cent escenografies, especialment per a produccions teatrals, amb els principals Opera de Londres); Rusaika, Kònigskinder, The Pirates of Penzance i Toussaint directors d'escena francesos, entre ells Jean-Claude Auvray, buscant sempre (ENO); La forza del destino (La Bastille de Paris), i L'elisir d'amore (Scottish nous estímuls estètics. Opera). A més, ha dirigit Orphée aux enfers, Die Fledermaus, Die lustige Witwe, Debuta al Gran Teatre del Liceu. Madama Butterfly, RIgoletto, La Traviata i Oarmen. Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Maria Chiara Donato (Vestuari) José Luis Basso (Direcció dei Cor)

Nascuda a Milà, estudià escenografia a l'Accademia de Belle Arti de Brera, va D'origen italoargenti, va entrar de molt jove com a director del Cor del Teatro Ar¬ obtenir una beca a La Scala de Milà i s'especialitzà en vestuari. Inicià la seva gentino de La Plata, fins que el 1989 es va fer càrrec del Cor del Teatro Colón carrera professional com a assistent de vestuari a La Monnaie de Brussel·les, de Buenos Aires. Fins al 1994 va col-laborar al Liceu amb els mestres Romano París, Berlín, Lió i Salzburg. Ha creat el vestuari de Die Zauberfiôte (Basilea), Gandolfi i Vittorio Sicuri. Posteriorment va assumir la direcció del Cor del Teatro dirigit per Jean-Claude Auvray, amb qui col·labora habitualment: La Bohème, Ma¬ San Cario de Nàpols. Des del 1996 és el mestre del Cor del Maggio Musicale dama Butterfly; Ernania Montpeller; Dialogues des Carmelites a Avinyó; / quattro Florentino, amb el qual fa importants gires internacionals i ha guanyat un Pre¬ rusteghi a l'Opéra Comique de París; levgueni Onieguin a Tel Aviv, i Fidelio a mi Grammy. Col·labora amb les més prestigioses batutes del moment: Mehta, Marsella. A més, ha treballat amb Mario Monicelli a Arsénico e vecchi merletti, Sinopoli, Abbado, Muti, Pretre, Ozawa, Sawallisch, Giulini, Chung, Schreier, George Wilson a Les femmes savantes; a Pesaro amb Lluís Pasqual, amb qui ha De Burgos, Bychkov, Pappano, Oren i Gergiev. Va participar en la inauguració estrenat recentment Blackbird al Piccolo de Milà, Le Comte Dry, i Maometto II de l'Òpera de Xangai i en diverses produccions al Teatre Mahinski de Sant amb Michael Hampe. Petersburg. Al Liceu participà com a assistent de vestuari a La Bayadère ('1992-93). És director del Cor del Gran Teatre del Liceu.

Laurent Castaingt (Il·luminació) Conxita Garcia (Direcció del Cor dels Amics de l'Òpera de Girona)

Malgrat que s'ha dedicat també a escenografia, s'ha especialitzat en el disseny Estudià direcció Coral al Conservatori Superior Municipal de Barcelona. Ha estat d'il·luminació. Ha col·laborat amb directors d'escena com Alfredo Arias, Bernard directora del Cor Jove de l'Orfeó Català (1986-2003) i sotsdirectora de l'Orfeó Murat, Jean-Claude Berutti, René Loyon, Jean-Claude Auvray, Jean-Louis Grinda Oatalà, agrupació amb la qual va treballar el repertori coral i simfonicocoral (1989- o Richard Brunei i amb el dissenyador François Schuitten en la instal·lació Planet 95). A més de la seva activitat docent, ha estat assessora del Departament de of visions (Exposició Universal de Hannover, 2000). Recentment ha realitzat la Oultura de la Generalitat de Oatalunya. Ha dirigit nombrosos concerts al Palau il·luminació de Les contes d'Hoffmann i Mazeppa (Mònaco), Transformations de de la Música Catalana, Auditorio Nacional de Madrid, Polònia, Alemanya, Txèquia, C. Suza, Postcards from Morocco d'Argento, Midsummer Night's Dream de Brit¬ Holanda i Noruega. El seu repertori inclou obres polifòniques, música tradicional, ten, Salome (Mònaco, Lieja i Volksoper de Viena), Le Paradis sur Terre; La forza òpera, sarsuela i grans obres simfonicocorals. És presidenta de la federació Co¬ del destino (La Bastille de Paris), Cavalleria rusticana / Pagliacci (Orange, 2009), rals Joves de Catalunya i ha col·laborat com a assessora musical de TV3 i C33. L'enfant et les sortilèges; l'estrena absoluta de Re Orso de Marco Stroppa (Opé¬ Des del 2011 dirigeix el Cor dels Amics de l'Òpera de Girona. del és mestra musical assistent de la direcció del Cor del Gran ra Comique de Paris), i Dom Juan dirigida per René Loyon, entre d'altres. Des 2002 Debuta al Gran Teatre del Liceu. Teatre del Liceu. 64 Biografies Biografies 65

Abramo Rosalen (Marquès de Calatrava) Norma Fantiní (Donna Leonora)

Estudià orgue i cant al Conservatori Tartini de Trieste. El 2002 debutà a la Bien¬ Nascuda a Cuneo (Itàlia), estudià amb Iris Adami Corradetti i Andrea Genovese. nale de Venècia amb Big Bang Circus de Claudio Ambrosini, i posteriorment Debutà a Spoleto, com a Elisabetta de Don Carlo i Jessie de Mahagonny, des cantà aquest títol a Nàpols. Des de llavors ha cantat els rols de Gaudenzio d'H d'aleshores ha cantat als teatres de més prestigi. Recentment ha interpretat títols signar Bruschino i Tobia Mill de La cambiale di matrimonio (Venècia), Polifemo com Tosca, Aida, Don Giovanni, La forza del destino, Don Carlo (Staatsoper de d'Ac/'s e Galathea (Livorno i Pisa), fra Laurent de Roméo et Juliette (La Fenioe Berlín); Manon Lescaut, Don Carlo i Alda (Staatsoper de Munic); Aida (La Mon¬ de Venècia, Ravena, Como, Pavia, Trento, Brescia i Cremona), Rigoletto (Udi- naie de Brussel·les); Otello i La Bohème (Zuric); Aida (Metropolitan de Nova York, ne, Pordenone i Ferrara), Comanador de Don Giovanni (La Fenice de Venècia, Munie), i Un ballo in maschera (Staatsoper de Viena), a més de Tosca (Sempero- Pisa, Vicenza i Cessna), Don Basilio d'H barbiere di Siviglia (Vicenza), marquès per de Dresden) Í els rols d'Elisabetta de Don Carlo (Budapest) i de Leonora d'il de La Travista (Palau de les Arts de València) i Oroveso de Norma (Teatro Ce- trovatore (Parma), Alda i Otello (Staasoper d'Hamburg i Munic), Andrea Chénier nacolo de Leoco). Recentment ha debutat amb el rol de Mustafà de L'italiana (Tòquio i Bregenz). La temporada passada cantà Tosca (Palerm i Viena), Manon in Algeri a Bolonya. Lescaut (Staatsoper d'Hamburg) i Andrea Chénier (Viena). Debuta al Gran Teatre del Liceu. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2007-08 amb Aida.

Marc Pujol (Marquès de Calatrava) Micaela Carosi (Donna Leonora)

Nascut a Barcelona, va estudiar piano i violí a la seva ciutat i cant a l'Acadèmia Es¬ Estudià lletres modernes i història de la música i lírica, guanyà el Concurs Fran¬ tatal Superior de Sofia i a l'Staatsoper de Munic. En òpera ha interpretat els rols cesc Viñas i el Premi Franco Abbiati com a millor cantant el 2006. Debutà de Leporello {Don Giovanni), Basilio (// barbiere di Siviglia), Colline (La Bohè¬ a Spoleto com a Leonora {Obertó) i Desdemona. Ha interpretat els rols titu¬ me), Oroveso {Norma), Des Grieux {Manon), orador {Die Zauberflôte), Zaccaria lars d'Aida a Busseto, Gènova, Verona, Tòquio, Metropolitan de Nova York, {Nabucco), Banco {Macbeth), comte Asdrubale (La pietra del paragone), Tiresias Londres, Roma, San Francisco i Mònaco, i de Manon Lescaut a Frankfurt i {Oedipus Rex), Truffaldin {Ariadne auf Naxos) i Goffredo (// pirata). A més, ha Tosca a Frankfurt, Covent Garden, Berlín, Parma i Guangzhou (Xina). També participat en l'òpera ballet Pulcinella d'Stravinsky i en les estrenes d'El mercader ha cantat Simon Boccanegra (Gènova, Lisboa), Don Carlos (Roma, Palerm), // somnis de Salvador Bretons i Die de erste Liebe de Minas Borbouakis. S'ha trovatore (Torí), Don Carlo (La Scala de Milà i en gira pel Japó) i Andrea Ché¬ especialitzat en alemany, cançó francesa i cançó russa. nier (Frankfurt), i recentment Manon Lescaut (Berlín), Adriana Lecouvreur (Torí i Debutà al Liceu la temporada 2008-09 amb L'incoronazione di Poppea. Hi Frankfurt) i Madama Butterfly (Viena i París), entre molts altres títols. tornat Der ha amb Rosenkavalier, Les mamelles de Tirésias, El jugador (2009- Debutà al Gran Teatre del Liceu amb Aida la temporada 2007-08. Hi va tornar 10), Lulu i Anna Balena (2010-11 ) i Adriana Lecouvreur la temporada passada. la temporada passada amb Adriana Lecouvreur.

Violeta Urmana (Donna Leonora) Ludovic Tézier (Don Cario di Vargas)

Nascuda a Lituània, ha estat premiada al Francesc Viñas, per la Royal Philhar¬ Estudià a l'escola de cant de l'Cpéra de París. Després va entrar a formar part monie Society (2002) i nomenada Kammersàngerin per l'Staatsoper de Viena de la companyia de Lucerna i més tard de la de Lió. Ha cantat a Glyndebour- (2009). Inicià ia seva carrera com a mezzosoprano, amb rols com Kundry i Eboli. ne i Bregenz, i a Torí, Deutsche Cper de Berlín, Ginebra, Metropolitan de Nova El seu debut com a Sieglinde a Bayreuth fou el primer com a soprano. El 2002 York, La Scala de Milà, París, Covent Garden de Londres, Tolosa de Llenguadoc, inaugurà la temporada de La Scala de Milà amb el rol titular d'iphigénie en Aulide. Brussel·les i Staatsoper de Viena, entre d'altres. Ha interpretat els rols de Don A més, ha cantat Maddalena (Viena), Lady Macbeth (Sevilla), Isolde (Roma), Leo¬ Giovanni i levgueni Cnieguin, Marcello, Enrico {Lucia di Lammermoor), comte nora de La forza del destino (Londres), Tristan und Isolde amb l'Opéra de París d'Almaviva, Wolfram, Chorèbe (Les Troyens), príncep leletski {Pikovaia Dama), (Tòquio i Kobe) i Odabella d'Attila (Metropolitan de Nova York). Ha interpretat els Rigoletto i Posa, i més recentment el rol titular de Werther (versió per a baríton). rols titulars de Tosca (Florència), Ariadne auf Naxos (Met), Norma (Dresden), La Ford {Falstaff), Germont {La Traviata), Renato {Un ballo in maschera) i Hamlet. Gioconda (Londres), Aida (La Scala) i Medea (València). Debutà al Liceu amb Manon Lescaut (2006-07). Hi ha tornat amb Le nozze Debutà al Liceu amb Madama Butterfly (1994-95). Hi ha tornat amb un recital dl Figaro (2008-09), Pikovaia Dama (2009-10), Falstaff (2010-11) i Faust de (2003-04), Parsifal (2004-05) i un altre recital (2010-11). Charles Gounod la temporada passada. 66 Biografies Biografies 67

LucA Salsi (Pon Cario di Vargas) zoran Todorovich (Don Alvaro)

Nascut a San Seconde Parmense (Itàlia), estudià al Conservatori Arrigo Boito de Nascut a Belgrad, estudià a la seva ciutat i a la Hochschule für Musik de Frankfurt. Parma amb Lucetta Bizzi, i posteriorment amb Cario Meliciani. Debutà al Teatro Inicià la seva carrera professional al Landestheater de Detmold, després es va Comunale de Bolonya amb La scala di seta (1997). Després va guanyar el primer unir a la companyia estable de l'Òpera de Hannover. Ha cantat a les Staatso¬ premi del Concurs Gian Battista Viotti (2000); inicià la seva carrera internacional per de Munic, Berlín i Viena, Netherlands òpera d'Amsterdam, La Monnaie de a escenaris com el Metropolitan de Nova York, La Scala de Milà, Washington, Brussel·les, San Francisco, Los Angeles, Deutsche Oper de Berlín, Tolosa de Los Angeles, Tel Aviv, Staatsoper de Berlin, Parma, i italians com Càller, Gènova, Llenguadoc, Marsella, Semperoper de Dresden, Òovent Garden de Londres, Nàpols, Verona, Palerm i Festival Puccini de Torre del Lago. Ha treballat amb Tòquio i Festival de Bregenz, entre molts altres escenaris. FI seu repertori inclou directors d'orquesta com Mark Elder, Gabriele Ferro, Daniele Gatti, Plácido Do¬ els principals rols de tenor dramàtic. FI 2009 debutà en el seu primer paper wag¬ mingo, Julia Jones, Nicola Luisotti, James Conlon, Renato Palumbo, Donato Ren- nerià, el rol titular de Lohengrin a Palerm. Recentment ha cantat Pollione (Munic), zetti, Emanuel Villaume i Alberto Zedda, i amb directors d'escena com Daniele Don Alvaro (La Bastille de París), Ismaele (Brussel·les), Pinkerton (Tòquio), Man- Abbado, Robert Carsen i Franco Zeffirelli, entre molts d'altres. rico i rol titular d'Andréa Chénier (Gènova), entre molts altres rols. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Vladimir Stoyanov (Don Carlo di Vargas) Alfred Kim (Don Alvaro)

Nascut a Pernik (Bulgària), estudià a l'Acadèmia de Música de Sofia i a l'Acadèmia Nascut a Seül, va estudiar a la Universitat Nacional de la seva ciutat, Frankfurt i Búlgara d'Art i Cultura de Roma. Formà part de la companyia estable de l'Òpera Karlsruhe. Ha format part de la companyia de l'Staatstheater de KasseI (La Travia¬ de Plovdiv de Bulgària (1996-98). FI 1996 debutà a Sofia amb Don Carlos, i a ta, Werther, levgueni Onieguin, Madama Butterfly, Tannháuser, RIgoletto, Lamer Itàlia amb Macbeth (Nàpols). Ha cantat La íorza del destino i La Traviata a La de les tres taronges, Don Carlo i La Gioconda) i del Hessisches Staatstheater Scala de Milà, La Traviata (Parma, Staatsoper de Berlin, La Fenice de Venècia, de Wiesbaden {RIgoletto, La Bohème, Tosca, La Traviata, Carmen, Don Carlo i Munic i Verona), Le rol de Lahore en la inauguració de La Fenice; La núvia del Faust, entre d'altres). Recentment ha cantat / masnadierl, Simon Boccanegra i tsar, Don Carlo, Le Cid i Boris Godunov a l'Qpernhaus de Zuric, Attila i / mas- Les contes d'Hoffmann (Frankfurt), Turandot (Staatsoper de Berlin), Don Carlo nadlerl a Nàpols i II Console de Giancarlo Menotti a Torí. Recentment debutà (Oovent Garden de Londres i Viena), Tosca (Viena), Turandot (Fssen i Metro¬ al Metropolitan de Nova York amb PIkovala Dama i Lucia di Lammermoor i ha politan de Nova York), Cavalleria rusticana i Carmen (Santiago de Xile), Tosca interpretat el rol titular de Macbeth i Lucia di Lammermoor (Berlín) i La forza del (Deutsche òper de Berlín), II trovatore (Tolosa de Llenguadoc) i NIxon In China destino (París), entre molts d'altres. (òhàtelet de París). Des del 2009 és solista de l'Òpera de Frankfurt. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Debutà al Liceu amb II trovatore (2009-10).

Marcello Giordani (Don Alvaro) Marianne Cornetti (Preziosilla)

Nascut a Augusta (Sicilia), estudià a Catània i Milà. Debutà amb el rol de duc Nascuda a Gabot (Pennsilvània), inicià estudis de cant i música a la Universitat de Màntua a Spoleto (1986) i després com a Rodolfo a La Scala de Milà i Duquesne i els completà al Conservatori de Música de Cincinnati, a la Manhattan Nemorino al Metropolitan de Nova York (1993). Des de llavors ha cantat regu¬ School of Music i a l'FPCASÒ òderzo d'Itàlia. FI seu repertori inclou rols com larment al Met {Madama Butterfly, La Gioconda, La Bohème, Simon Bocca- Amneris, Azucena, Fboli, princesa de Bouillon, Ortrud, Bràngane, Ulrica, Gio- negra, Carmen, Un ballo In maschera, Turandot, Manon Lescaut, el roi titular vanna Seymour, Cuniza, Abigaille, Santuzza, Rosa de L'arleslana i Laura de La d'Ernanl, Tosca, el rol d'Fdgardo de Lucia dl Lammermoor i Roméo et Juliette Gioconda. Ha cantat a La Scala de Milà, Metropolitan i Carnegie Hall de Nova de Gounod). Recentment ha cantat La fanclulla del West (Met i Chicago) i el rol York, Covent Garden de Londres, Staatsoper de Viena, Hamburg i Munic, Deut¬ d'Alvaro de La forza del destino (Maggio Musicale Florentino). També ha actuat sche Oper de Berlin, Roma, Gènova, Florència, Nàpols, Orange, Verona, Con- al Covent Garden de Londres, Zuric, Staatsoper de Viena, Opéra National de certgebouw d'Amsterdam, La Monnaie de Brussel·les, Festival de Bregenz, Pere- París, Deutsche Oper de Berlín, San Francisco i Arena de Verona. lada, Bolonya, Montpeller, Bilbao, Washington i Tòquio, entre d'altres. Debutà al Liceu la temporada 2006-07 amb Manon Lescaut. Hi ha tornat amb Debutà al Liceu la temporada 2007-08 amb Alda. Hi va tornar amb Adriana Cavalleria rusticana / Pagllacci (2010-11 ) i Alda la temporada passada. Lecouvreur la temporada passada. 68 Biografies Biografies 69

Enkelejda Shkosa (Preziosilla) Carlo Colombara (Pare Guardiano)

Nascuda a Tirana (Albània), estudià al Conservatori i a l'Acadèmia de Belles Nascut a Bolonya, ha guanyat els premis Lauri Volpi, Orazio Tosi, Cappelli i Ma- Arts de la seva ciutat natal i al Conservatori de Milà. Ha actuat a Pesaro, La tassa d'Oro. Debutà cantant Ernani (Roma), Lincoronazione di Poppea (Teatro Scala de Milà, Torí, Bolonya, Montecarlo, Munic, Istanbul, Dusseldorf, Lió, Comunale de Bolonya) i Oedipus Rex (La Fenice de Venècia). També ha cantat Théâtre du Chátelet i Opéra de Paris, Lisboa, Leipzig, Amsterdam, Dresden, / vespri siciliani, L'amore dei tre re, Nabucco, Macbeth, Don Carlo, Simon Boc- Viena i Brussel·les, entre molts altres llocs. Recentment ha cantat els rols de canegra. Aida, Macbeth, Norma, Il barbiere di Siviglia, La Bohème, Lucia di Lam- Zayda, Polina i Contessa d'Arco (Covent Garden de Londres), Suzuki (Santia¬ mermoor, La sonnambula i La forza del destino. Ha actuat a La Scala de Milà, go de Xile), Resina (Toronto), Emilia d'Otello (Munic), entre d'altres, i ha debu¬ Staatsoper de Munie, Staatsoper de Viena, Covent Garden de Londres, Opern- tat al Metropolitan de Nova York com a Giulietta. També ha cantat Aleksandr haus de Zuric, Chicago, Tòquio, Bolshoi de Moscou, Metropolitan de Nova York, Nevski a Cardiff i Rigoletto al Teatro Real de Madrid i ha participat en l'estrena La Monnaie de Brussel·les, Peralada i Maggio Musicale Florentino, entre altres absoluta de la Missa Solemnis Pro Jubileo de Menotti (Coliseu de Roma). escenaris. El 1997 participà en Turandot a la Ciutat Prohibida de Pequín. Debutà al Liceu amb Madama Butterfly (2005-06). Hi va tornar amb Falstaff Debutà al Liceu amb el Requiem de Verdi (1999-2000). Hi ha tornat en diver¬ la temporada 2010-11. ses ocasions, les ultimes amb Anna Bolena (2010-11 ) i La Bohème (2011 -12)

Anna Smirnova (Preziosilla) Diogenes Randes (Pare Guardiano)

Nascuda a Moscou, estudià al Conservatori Txaikovski de Moscou. Un dels pri¬ Nascut a Sao Paulo, estudià a la seva ciutat natal i al Conservatori de Colmar. mers rols que interpretà fou el de princesa de Bouillon d'Adriana Lecouvreur Ha estat membre de l'Aalto Theater d'Essen, Staatsoper d'Hamburg (Le nozze di a La Scala de Milà. El seu repertori inclou rols verdians com Amneris d'Aida, Figaro, Die Zauberflôte, Simon Boccanegra, Das Rheingold, La Bohème, Don que ha cantat a l'Staatsoper de Berlín i Viena, Verona, Roma, La Scala, Tel Aviv, Giovanni, Aida, Lohengrin, Rigoletto, Cosi fan tutte i Palestrina de Ritzner) i, des Covent Garden de Londres i, recentment, a Savoniinna i Chicago. També ha in¬ del 2011, de l'Staatsoper de Munie. Ha cantat els rols de Daland (Tòquio), Pisto¬ terpretat el rol d'Eboli de Don Cario a La Scala i en la gira amb la companyia pel la i Colline (Tolosa de Llenguadoc); Titurel, Hans Foltz, Fafner de Das Rheingold Japó el 2009, a més del Metropolitan de Nova York, Berlín, València i Staatsoper i Siegfried (Festival de Bayreuth); Raimondo (València), Ashby de La fanciulla del de Munic; Azucena d'li trovatore (Florència), Santuzza de Cavalleria rusticana West (Amsterdam), Sarastro (Gènova), Oroveso (Berlín), monjo de Don Carlo (València i La Fenice de Venècia), princesa de Bouillon i Lady Macbeth (Berlín), (La Scala de Milà). Recentment ha cantat els rols de Sarastro (Hamburg), Pistola entre d'altres. (Tolosa de Llenguadoc), Timur, Lodovico i Titurel (Munic i Bayreuth). Al Liceu participà en «Arrigo Boito, compositor i llibretista» al Foyer, la tem¬ Al Liceu participà en «Arrigo Boito, compositor i llibretista» al Foyer, la tem¬ porada 2006-07. porada 2006-07. vitalij Kowauow (Pare Guardiano) Bruno de Simone (Fra Melitone)

Especialitzat en opera buffa durant els últims anys, ha cantat als escena¬ el seu repertori comprèn més de quaranta-cinc rols (Felip II, Fiesco, Ban¬ ris de més prestigi del món, com La Scala de Milà, Maggio Musicale Floren¬ co, Ramfis, pare Guardiano, Walter i el rol titular d'Attila). Debutà als Estats tino, Festival Rossini, San Cario de Nàpols, Roma, Arena de Verona, Staats¬ Units amb l'Opera Orchestra de Nova York com a Baldassare de La Fa¬ oper de Viena, Paris, Berlín, Zuric, Mònaco, Tòquio, San Francisco, Washington, vorita. Ha interpretat els rols de Zacearla, pare Guardiano, Walter, Ram¬ entre d'altres. El seu repertori rossininià inclou setze rols, entre els quals Don fis, Sarastro i Oroveso al Metropolitan de Nova York; Gremin a Chicago i Tan- Bartolo d'il barbiere di Siviglia, que ha interpretat als teatres més importants del glewood; Fiesco, Rimen i Don Alfonso de Lucrezia Sorgia a San Francisco; i món i pel qual ha rebut el premi Rossini d'Oro. La temporada 2011-12 destaca B Wotan dea Rheingoldoni Dieva Walküre, elsevaVianantcarrerade Siegfried, fra Laurentcom a i Fiesco la seva interpretació de Leporello de Don Giovanni, que ha cantat a l'Arena de aNascut Ucraïna, iniciar la professional solista, Los Angeles. També ha cantat Procida de Les vêpres siciliennes (La Bastille Verona, sota la direcció escènica de Franco Zeffirelli i musical de Daniel Oren. de París), Zacearla (Munic i Arena de Verona), Giorgio d'/ puritani (Viena), Wo¬ Debutà al Liceu amb (2007-08). Hi va tornar amb Linda di tan i Walter (La Scala de Milà). Chamounix i Andriana Lecouvreur la temporada passada. Debutà al Gran Teatre del Liceu amb Aida la temporada passada. 70 Biografies Biografies 71

Anna Alàs Roberto de Candía (Fra Melitone) (Curra)

Nascuda a Estudià cant amb Sesto Bruscantini i violoncel. Debutà a l'Accademia Nazionale Terrassa, estudià a l'Escola Superior de Música de Catalunya. Des¬ dl Santa Cecilia de Roma amb Messa di Gloria de Puccini i a Parma amb Manon. prés de formar part de l'Operstudio de l'Staatstheater de Nuremberg, obtingué el màster en lied de la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín i assistí Debutà a Pesare com a Parmenione i tornà com a pare de Bruschino, Dandini i a cursos poeta Posdocimo. Ha cantat a I'Staatsoper de Viena i Hamburg, Venècia, Càller, magistrals amb Brigitte Fassbaender, Thomas Hampson i Ana Luisa La Scala de Milà (Armide, poeta Prosdocimo, Antonio de Linda di Chamounix, Chova. Premiada al Concurs Joan Massià (2005), Wettbewerb für Liedkunst Lescaut de Manon Lescaut, Melitone, Figaro, Belcore i Taddeo) i al Metropolitan Stuttgart i Gesangswettbewerb für Barockoper Cesti (2010), ha interpretat els de Nova York (Lescaut de Manon, Dandini, Belcore i Marcello), entre d'altres. A rols de Resina, Donna Elvira, Diana (La Calisto), Siebel 1 Tebaldo. Ha actuat com a solista al Palau de la Catalana Auditori de més, ha cantat els rols de Gianni Sohicchi (Hèlsinki, Lausana, Berlin, Cincinnati), Música i Barcelona, Palacio Figaro (Viena, Milà, Filadèlfia, Tòquio, Tori, Bolonya), Falstaff (Hamburg, Hèlsinki, de la Opera de la Corunya, Teatre Principal de Palma, Teatro Real de Madrid, Tenerife, Brussel·les, Dresden, Filadèlfia), fra Melitone (Londres, Florència, Mon¬ Staatsoper de Berlín, Innsbruck, Konzerthaus de Karlsruhe i Berlín. Debutà al Gran Teatre del Liceu amb Diari d'un tecarlo) i debutà com a Tonio (Cincinnati). desaparegut (2007-08). Hi va Debuta al Gran Teatre del Liceu. tornar amb Adriana Lecouvreur la temporada passada.

Renato Girolami (Fra Melitone) Vicenç Esteve Madrid (Mestre Trabuco)

Estudià a Roma amb Sesto Bruscantini i a la Musikhochschule de Munic. Inicià Nascut a Barcelona, va estudiar piano i solfeig i va formar part dels cors infantils del Liceu. Va estudiar amb el seu la seva carrera professional a Passau i Salzburg i posteriorment entrà a formar pare, el baríton Vicenç Esteve. Debutà amb La Dolorosa a Barcelona. El 1993 va _ jH part de les companyies estables de I'Staatsoper i Volksoper de Viena, durant cinc participar en Marina. El 1998 va debutar a anys, cantant rols com Leporello, Figaro de Le nozze di Figaro, Gugiielmo, Belco- l'Òpera de Washington amb L'elisir d'amore. Recentment ha cantat al Festival ■V de Wexford i al Palau de les Arts de València, a més de re, Dulcamara, Don Magnifico, Taddeo, Schaunard, Sharpless i Belfiore. Debutà (Irlanda) França, Itàlia i com a Osmin al Festival de Salzburg, Dulcamara a La Scala de Milà i Leporello Bèlgica. El seu repertori inclou Cançó d'amor i de guerra, Doña Francisquita, Luisa a La Fenice de Venècia. També ha cantat Don Alfonso, Don Magnifico, Bartolo, Fernanda, Don Pasquale, La Traviata, Falstaff, La Bohème, Turandot diri¬ Don Geronio i Melitone a escenaris com l'Opéra National du Rhin d'Estrasburg, git per Z. Mehta, Carmen, Le nozze di Figaro i II barbiere di Siviglia. Essen, Colònia, Staatsoper de Berlín, Hamburg i Munic, Stuttgart, Viena, Tel Aviv, Debutà al Liceu amb Salome, Parsifal i Die Zauberflôte (1998-99). Hi ha tornat Amsterdam, Lilla i Goteborg. Recentment ha interpretat els rols de Geronio (Ams¬ en nombroses ocasions, les darreres amb Otello, Maria del Carmen i Lohengrin terdam) i Bartolo (Hamburg). (2005-06), Turandot (2008-09), II trovatore (2009-10), Parsifal (2010-11) i Jo, Debutà al Liceu la temporada 1990-91 amb Die Zauberflôte. Dalí, Le nozze di Figaro i Die Zauberflôte (2011 -12).

Cristina Faus (Curra) Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

El Nascuda a València, ha actuat a la majoria dels teatres i auditoris més impor¬ primer director titular de l'Crquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu fou Marià Cbiols. En la seva història ha estat tants d'Espanya, a més de participar en diverses ocasions al Festival Rossini dirigida per batutes convidades, com ara Albert de Pesaro o al Teatre de la Fenice de Venècia, i en una gira japonesa per Coates, Antal Dorati, Karl Elmendorff, Franco Facció, Manuel de Falla, Alek- sandr Tòquio i Osaka. Ha col·laborat amb importants directors, com Lorin Maazel, Glazunov, Josef Keilberth, Erich Kleiber, Otto KIemperer, Hans Knapperts- Roberto Abbado, Antoni Ros-Marbà, Manuel Galduf, Enrique Garcia Asensio, busch, Franz Konwitschny, Clemens Krauss, Joan Lamote de Grignon, Joan Alberto Zedda, Maximiliano Stefanelli o Giancarlo Andreetta, entre d'altres. El Manén, Jaume Pahissa, Ottorino Respighi, Josep Sabater, Max von Schillings, seu repertori operístic inclou les principals obres dels períodes barroc, clàs¬ Georges Sebastian, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Hans Swarowsky, Arturo sic i romàntic. Recentment ha participat al 75è aniversari del Festival de Tan- Toscanini, Antonino Votto i Bruno Walter; i darrerament Sylvain Cambreling, Ra¬ fael Frühbeck de glewood, cantant amb la Boston Symphony Orchestra sota la batuta de Rafael Burgos, Jesús López Cobos, , Vaclav Neumann, Frühbeck de Burgos. Josep Pons, Antoni Ros-Marbà, Peter Schneider i Silvio Varviso. Els directors Debutà al Liceu la temporada 2003-04 amb II mondo delia luna. titulars de la formació han estat Eugenio M. Marco, Uwe Mund, Bertrand de Billy, Sebastian Weigle i Michael Boder. Actualment el director musical és Josep Pons. 72 Biografíes

Cor del Gran Teatre del Liceu ORQUESTRA SIMFÒNICA VIOLONCEL TROMBÓ DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Cristoforo PESTALOZZI * Eusebio SÁEZ * Es consolidà ais anys seixanta sota la direcció de Riccardo Bottine. En començar Adam GLUBINSKI David MORALES Concertino la temporada 1982-83, Romano Gandoifi es féu carreo de la direcció amb Vitto- Mathias VYEINMANN Lluís BELLVER (baix) Kai GLEUSTEEN Esther Clara rio Sicuri, Posteriorment n'han estat directors Andrés Máspero, William Spaul- BRAUN Carme COMECHE TUBA ding i, actualment, José Luis Basso. Entre les seves actuacions cal assenyalar la Concertino associat Rafael SAU J. Miguel BERNABEU Segona Simfonia i Schicksaislied de Mahler (Teatro Real de Madrid) i Moses und Kostadin BOGDANOSKI Aron (Gran Teatre del Liceu), a més del Requiem i la Missa de la Coronació de CONTRABAIX ARPA Mozart i la Missa Solemnis de Beethoven. El Cor del Gran Teatre del Liceu ha ac¬ Vi OLÍ I Sávio DE LA CORTE * Maria CHIOSSI tuat a Les Arènes de Nimes, amb II corsaro\ ha interpretat Lucia di Lammermoor Liviu MORNA Cristian SAN DU Laura BOSCHETTI a Ludwigshafen, Lucrezia Borgia a Paris i Goyescas i Noches en los jardines de Eva PYREK * Francesc LOZANO España a La Fenice de Venècia. Ha cantat sota la direcció dels mestres AIbrecht, Margaret BONHAM Lluís RUSIÑOL PERCUSSIÓ Decker, Gatto, Hollreiser, Kulka, Mund, Nelson, Perick, Rennert, Rudel, Steinberg, Birgit EULER Artur SALA * Christo KASMETSKI FLAUTA Jordi Weikert, Varviso, Maag i Neumann, entre d'altres. MESTRES * Aleksander KRAPOVSKI Albert MORA * Iván HERRANZ Kornelia RACZ Alexandra MILETIC Cor dels Amics de l'Òpera de Girona Oieg S H PORT BANDA Oksana SOLOVIEVI OBOÈ Miquel Àngel BOSCH Es va constituir com a associació cultural sense ànim de lucre la primavera del Yana TSANOVA César ALTUR* J. Antón CASADO 2010. L'entitat sorgi com a iniciativa d'alguns amants de la lírica residents a Gi¬ Raúl PÉREZ Dan POSEN VIOLÍ II rona per consolidar una sèrie de projectes entorn de l'òpera. El cor debutà la Mario GARCIA Annick PUIG * CLARINET primavera del 2011 a la Gala Verdi per commemorar el 150 aniversari del Teatre Jeremy FRIEDMAN Emilie LANGLAIS * Municipal de Girona. Des d'aleshores ha realitzat produccions i concerts tant Josep FUSTER * Monica HARDA J. Antonio GÓMEZ d'òpera com de sarsuela. Als seus espectacles musicals, els components del cor Jing LlU són els solistes vocals, encarregats de cantar les àries i romances i els * conjunts Mercè BROTONS FAGOT Solista musicals del repertori presentat. La seva presidenta i so¬ directora artística és la Andrea GERUTI Bernardo VERDE * En cursiva: assistència prano Maite Mer, que ha estat la principal impulsora d'aquesta formació musical. Charles COURANT J. Pedro FUENTES Està formada per cantants solistes professionals i també per cantants del món Kalina MACUTA coral. La seva directora és Conxita Garcia. Mihai MORNA TROMPA Alexandre POLONSKI Arturo NOGUÉS * Caries CHORDÀ VIOLA Enrique MARTÍNEZ Paul CORTESE ' Jorge VILALTA Fulgencio SANDOVAL Birgit Renata SCHMIDT TROMPETA Marie VANIER Francesc COLOMINA * Claire BOBIJ Gonzalo ÁLVAREZ Bettina BRANDKAMP Vincent FILLATREAU Franck TOLLINI 74

COR DEL GRAN MEZZOSOPRANOS TENORS II BALLARINES ACTORS Damià PLENSA TEATRE DEL LICEU Min A BAEK Ornar A. JARA Mònica CANO Sergi BITTAN Javier PRADOS Teresa CASAD ELLÀ Graham LISTER Mariona CASTELLS Joel COLMENERO Rafa RIGO SOPRANOS 1 Rosa CRISTO Josep Lluís MORENO Vera LEÓN Dani CORRALES Miquel ROCA Margarida BUENDÍA Isabel MAS Carles PRAT Sylvia MARTÍNEZ Xavier ESTRADA Vizent ROLDAN Olatz GORROTXATEGI Marta POLO Florenci PUIG Silvia PÉREZ Fabio FERRARI GinoSENESI Carmen JIMÉNEZ Guísela ZANNERINI Emili ROSÉS Ramon GIRÓ Isaac SEN DROS Glòria LÓPEZ BALLARINS Xevi JORDAN Marc VELASCO Raquel LUCENA CONTRALTS BARÍTONS Alejandro ALTAMIRANO Óscar LOZANO Albert VIÑAS Encarna MARTÍNEZ Mariel AGUILAR Xavier COMORERA * Paolo FERRI Andreu MARTÍNEZ Raquel MOMBLANT Sandra CODINA Gabriel DIAP * Miguel MACHADO Sergio MEDINA Eun Kyung PARK M. Josep ESCORSA Ramon GRAU Roberto MIGUEL Vicente PALOMO Maria SUCH Hortènsia LARRABEITI Joan Josep RAMOS Jorge TALGUENCA Germán PARREÑO Yordanka LEON Miquel ROSALES Màrius RERAN SOPRANOS II Elizabeth MALDONADO Núria CORS Ingrid VENTER BAIXOS Mariel FONTES Miguel Àngel CURRÀS M. Dolors LLONCH TENORS I Dimitar DARLEV * Mònica LUEZAS Daniel M. ALFONSO Ignasi GOMAR Anna OLIVA Josep M. BOSCH Ivo MISCHEV M. Àngels PADRÓ José Luis CASANOVA PierpaoIo PALLONI * Angèlica PRATS Jordi FIGUERAS Theodor RULFS Elisabet VILAPLANA Sung Min KANG Mariano VIÑUALES Helena ZABOROWSKA Airam HERNÁNDEZ Xavier MARTÍNEZ José Antonio MEDINA

* Joan PRADOS Solista Llorenç VALERO

COR DELS AMICS DE CONTRALTS BARÍTONS L'ÒPERA DE GIRONA Escarlata BLANCO Alberto CAZES Marta PAGEROLS Miquel Àngel GILI SOPRANOS Marta PLANELLA Lucas GROPPO Montserrat CRISTAU GinaREYNER Alejandro LLAMAS Constança GIL Anna VALLS Eduard MORENO Maite MER Pablan REYNOLDS Luciana MICHELLI TENORS Eugènia MONTENEGRO Sergi BELLVER BAIXOS Pilar PÀEZ Xavier CANELA Roberto BENITO Imma PRESAS Ezequiel CASAMADA Ramon CIFUENTES Eva RIBAS Jaume FONOLLÀ Joan Sebastià COLOMER Jorge Armando JASSO Antoni DURÀN MEZZOSOPRANOS Patxi MARTÍNEZ Carles SALMONS Marta ESTAL Jong Bong OH Glòria GARCÉS Josep PEREA Vera KRASNOPEROVA Marc RENDÓN 76 Enregistraments 77

SlepI (PG), Renato CapecchI (FM). Orques¬ SlepI (PG), Fernando Corena (FM). Orques¬ tra 1 Cor del Enregistraments Maggie Musicale Florentino. Dir. tra I Cor del Metropolitan de Nova York. Dir. musical: DImltrl MItropoulos. Urania / Archi¬ musical: Fritz Stiedry. BonglovannI, 1958. pel, 1953. (CD) (CD)*

ZInka Mllanov (DL), Leonard Warren (DC), GIno Antonletta Stella (DL), Ettore Bastlanlnl (DC), Penno (DA), Jean Madeira (P), Jerome Mines Giuseppe Dl Stefano (DA), Glulletta SImlona¬ (PG), Gerhard Pechner (FM). Orquestra I Cor to (P), Walter Kreppel (PG), Karl Donch (FM). del Metropolitan de Nova York. Dir. musical: Orquestra I Cor de I'Staatsoper de Viena. Dir. Fritz Stiedry. Myto, 1954. (CD) musical: DImltrl MItropoulos. Orfeo, 1960. (CD)* Maria Callas (DL), Carlo Tagllabue (DC), Richard Tucker (DA), Elena NIcolal (P), Nicola Rossl- Gré Brouwenstljn (DL), Aldo ProttI (DC), Richard Lemenl (PG), Renato CapecchI (FM). Orques¬ Tucker (DA), Mignon Dunn (P), Norman Scott tra I Oor de La Scala de Milà. Dir. musical: Tu- (PG), Giullo Vlamonte (FM). Orquestra I Cor lllo Serafín. EMI / Naxos, 1954. (OD) * del Teatro Colón de Buenos Aires. Dir. musi¬ S'inclou una selecció de les versions integres Walburga Wegner (DL), Marko Rotfimüller cal: Fernando Prevltall. Walhall,1960. (CD) de La forza de! destino. Els personatges (DC), David PolerI (DA), Mildred Miller (P), Renata Tebaldl (DL), Ettore Bastlanlnl (DC), Ma¬ principals són esmentats en l'ordre següent: Bruce Dargavel (PG), Owen Brannigan (FM). rio Del Monaco (DA), Glulletta SImlonato (P), Renata Tebaldl (DL), Richard Tucker (DC), Mario Donna Leonora (DL), Don Carlo dl Vargas Royal Philharmonic Orchestra de Londres I Cesare Slepi (PG), Fernando Corena (FM). Serení (DA), Mignon Dunn (P), Jerome Mines Cor del Festival de (DG), Don Alvaro (DA), Preziosllla (P), pare Glyndebourne. Dir. musi¬ Orquestra I Oor de I'Accademla Nazlonale dl (PG), Salvatore BaccalonI (FM). Orquestra I Guardiano cal: Fritz Busch. Golden Melodram / Andro¬ Santa Cecilia de Roma. Dir. musical: Fran¬ (PG), fra Melltone (FM). A conti¬ Cor del Metropolitan de Nova York. Dir. mu¬ nuació l'orquestra, el cor, el director musical, meda, 1951. (CD) * cesco Mollnarl-Pradelll. EMI / Decca, 1955. sical: Thomas Schlppers. Walhall, 1960. (CD) el director d'escena, sl s'escau, el segell dis¬ (CD)* cogràfic I l'any d'enregistrament. Antonletta Stella (DL), Rolando Panerai (DC), Marcella De Osma (DL), Plero Oappuccilll (DC), José Soler (DA), Amalla PInl (P), Enzo Fell- Renata Tebaldl (DL), Glanglacomo Guelfl (DC), Plero Cappuccllll (DA), Florenza Cossotto cltatl (PG), Melchlorre Luise (FM). Radio Giuseppe Dl Stefano (DA), Fedora Barble¬ (P), Ivo Vinco (PG), Guido Mazzlnl (FM). Or¬ versions Fllharmonisch Orkest I Groot Les amb asterisc (*) estan disponibles Omroepkoor rl (P), Giullo Nerl (PG), Melchlorre Lulse questra I Cor del Teatro Reglo de Parma. Dir. a d'Amsterdam. Dir. musical: l'Espai Lloeu. Argeo OuadrI. (FM). Orquestra I Cor del Teatro Comunale musical: Ottavio Zllno. Living Stage, 1961. Ponto, 1951. (CD) * de Florència. Dir. musical: Gabrlele Santlnl. (CD) Myto, 1956. (CD) Adriana Guerrinl (DL), Anselmo ColzanI (DC), Florlana Cavalll (DL), John Shaw (DC), Carlo en disc Versions Giuseppe Campera (DA), Miriam PIrazzInl (P), ZInka Mllanov (DL), Richard Tucker (DC), Leo¬ Bergonzl (DA), Josephine Veasey (P), Nikolai Giuseppe ModestI (PG), Fernando Corena nard Warren (DA), Rosalind Ellas (P), Cesare Ghlaurov (PG), Renato CapecchI (FM). Or¬ Maria Caniglia (DL), Cario Tagllabue (DC), Ga¬ (FM). Orquestra I Oor de La Scala de Milà. Dir. SlepI (PG), Fernando Corena (FM). Orques¬ questra I Cor del Covent Garden de Londres. lliano Masinl (DA), Ebe StIgnanI (P), TancredI musical: Fritz Busch. Preiser, 1952. (CD) * tra I Cor del Metropolitan de Nova York. Dir. Dir. musical: Georg Soltl. Myto, 1962. (CD) * Pasero (PG), Saturno MelettI (FM). Orques¬ musical: Fritz Stiedry. Walhall, 1956. (CD) tra I Cor EIAR de Torl. Dir. musical: GIno Ma- ZInka Mllanov (DL), Leonard Warrens (DC), Ma¬ Gré Brouwenstljn (DL), John Shaw (DC), Jan rlnuzzl. Warner / Naxos, 1941. (CD) * rio Del Monaco (DA), Claramae Turner (P), Anita CerquettI (DL), Aldo ProttI (DC), Pier Mi¬ Peerce (DA), Rena GarazlotI (P), Gyorgy William Wllderman (PG), Gerhard Pechner randa Ferrare (DA), Glulletta SImlonato (P), LIttasy (PG), Renato CapecchI (FM). Or¬ Stella Roman (DL), Lawrence TIbbett (DC), Fre¬ (FM). Orquestra I Oor de l'Òpera de Nova Or¬ Boris Chrlstoff (PG), Renato CapecchI (FM). questra I Cor de la Nederlandlsche Opera derick Jagel (DA), Irra Retina (P), Ezlo Pinza leans. Dir. musical: Walter Flerbert. G.O.P. / Orquestra I Oor de la RAI de Roma. Dir. musi¬ d'Amsterdam. Dir. musical: Alberto Erede. Os- (PG). Orquestra I Cor del Metropolitan de VAI, 1953. (CD) * cal: Nino Sanzogno. Myto,1957. (CD) * terla, 1962. (OD) * Nova York. Dir. musical: Bruno Walter. Naxos, 1943. (CD) * Renata Tebaldl (DL), Aldo ProttI (DC), Mario Del ZInka Mllanov (DL), Mario Serení (DC), Flavla- Leontyne Price (DL), Robert Merrill (DC), Ri¬ Monaco (DA), Fedora Barblerl (P), Cesare no Labò (DA), Margaret Roggero (P), Cesare chard Tucker (DA), (P), Giorgio 78 Enregistraments Enregistraments 79

Tozzi (PG), Ezio Flagello (FM). Orquestra i rard (PG), Derek Hammond-Stroud (FM). Leontyne Price (DL), Leo Nucci (DC), Giusep¬ Violeta Urmana (DL), Carlo Gueiti (DC), Marce¬ Cor de I'RCA Italiana. Dir. musical: Thomas BBC Concert Cchestra i BBC Singers. Dir. pe Giacomini (DA), Isola Jones (P), Bonaldo llo Giordani (DA), Julia Gertseva (P), Roberto Schippers. ROA, 1964. (CD) musical: John Matheson. Opera Rara, 1981. Giaiotti (PG), Enrico Fissore (FM). Orquestra Scandiuzzi (PG), Bruno De Simone (FM). Or¬ (CD)* i Cor del Metropolitan de Nova York. Dir. mu¬ questra i Cor del Maggio Musicale Florentino. Gabriella Tucci (DL), Fttore Bastianini (DG), sical: James Levine. Dir. d'escena: John Dex¬ Dir. musical: Zubin Mehta. Dir. d'escena: Ni¬ (DA), Joann Grillo (P), Giorgio Rosalind Plowright (DL), Renato Bruson (DC), ter. DG, 1984. (DVD) * colas Joel. TDK, 2007. (Blu-ray) * Tozzi (PG), Flfego Esparza (FM). Orquestra i Josep Carreras (DA), Agnes Baltsa (P), Paata Galina Cor del Metropolitan de Nova York. Dir. mu¬ Burchuladze (PG), Joan Pons (FM). Filharmò¬ Gortxakova (DL), Nikolai Putilin (DC), Nina Stemme (DL), Carlos Álvarez (DC), Salva- sical: Nello Santi. Gala / Myto, 1965. (CD) * nica i Ambrosian Opera Chorus de Londres. Gegam Grigorian (DA), Marianna Tarassova tore Licitra (DA), Nadia Krasteva (P), Alastair Dir. musical: Giuseppe Sinopoli. DG, 1985. (P), Serguei Alexaixkin (PG), Georgy Zastavni Miles (PG), Tiziano Bracci (FM). Orquestra Martina Arroyo (DL), Piero Cappuccilli (DC), (CD) (FM). Orquestra i Cor del Teatre Mariinski de i Cor de l'Staatsoper de Viena. Dir. musical: Cario Bergonzi (DA), Biancamaria Casoni (P), Sant Petersburg. Dir. musical: Valeri Gergiev. Zubin Mehta. Dir. d'escena: David Pountney. Ruggero Raimondi (PG), Geraint Evans (FM). Mirella Freni (DL), Giorgio Zancanaro (DC), PlᬠDir. d'escena: Elijah Moshinsky. Arthaus / Major, 2008. (DVD / Blu-ray) * Orquestra i Cor de la Royal Philharmonie Or¬ cido Domingo (DA), Dolora Zajick (P), Paul Kultur, 1998. (DVD) * chestra de Londres. Dir. musical: Lamberto Plishka (PG), Sesto Bruscantini (FM). Or¬ Gardelli. FMI, 1969. (CD) questra i Cor de La Scala de Milà. Dir. musi¬ Susanna Branchini (DL), Marco di Felice (DC), cal: Riccardo Muti. FMI, 1986.(CD) Renzo Zulian (DA), Tiziana Carraro (P), Paolo llva Ligabue (DL), Piero Cappuccilli (DC), Carlo Battaglia (PG), Paolo Rumetz (FM). Orchestra Bergonzi (DA), Franca Mattiucci (P), Agosti- Susanna Branchini (DL), Marco di Felice (DC), Filarmónica Veneta Gian Francesco Malipiero no Ferrin (PG), Domenico Trimarchi (FM). Or¬ Renzo Zulian (DA), Tiziana Carraro (P), Paolo i Cor del Teatro Sociale de Rovigo. Dir. musi¬ questra i Cor de la RAI de Tori. Dir. musical: Battaglia (PG), Paolo Rumetz (FM). Orches¬ cal: Lukas Karitynos. Dir. d'escena: Francesco Fernando Previtali. Bongiovanni, 1971. (CD) * tra Filarmónica Veneta Gian Francesco Mali- Maestrini. Dynamic, 2006. (DVD) * piero i Cor del Teatro Sociale de Rovigo. Dir. Gilda Cruz-Romo (DL), Kostar Paskalis (DC), musical: Lukas Karitynos. Dynamic, 2006. Franco Bonisolli (DA), Joy Davidson (P), Ce¬ (CD)* sare Siepi (PG), Sesto Bruscantini (FM). Or¬ questra i Cor de l'Òpera de Viena. Dir. musical: Riccardo Muti. Myto, 1974. (CD) * Versions en video Leontyne Price (DL), Sherrill Milnes (DC), Pláci¬ do Domingo (DA), Fiorenza Cossotto (P), Bo- Renata Tebaldi (DL), Fttore Bastianini (DC), naldo Giaiotti (PG), Gabriel Bacquier (FM). Franco Corelli (DA), Cralia Domínguez (P), Orquestra i Cor de la Simfònica de Londres. Boris Christoff (PG), Renato Capecchi (FM). Dir. musical: James Levine. RCA, 1976. (CD) Orquestra i Cor del Teatro San Carlo de Nàpols. Dir. musical: Francesco Molinari-Pra- Montserrat Caballé (DL), Plero Cappuccilli delli. Hardy Classics, 1958. (DVD) * (DC), Josep Carreras (DA), Maria Luisa (Bor¬ din) Nave (P), Nikolai Ghiaurov (PG), Sesto Montserrat Caballé (DL), Piero Cappuccilli Bruscantini (FM). Orquestra i Cor de La Sca- (DC), Josep Carreras (DA), Maria Luisa (Bor¬ la de Milà. Dir. musical: Giuseppe Patanè. din) Nave (P), Nikolai Ghiaurov (PG), Sesto Myto, 1978. (CD) Bruscantini (FM). Orquestra i Cor de La Sca¬ la de Milà. Dir. musical: Giuseppe Patanè. Martina Arroyo (DL), Peter Glossop (DC), Ken¬ Hardy, 1978. (DVD) * neth Collins (DA), Janet Coster (P), Don Gar¬ 80 Cronologia liceista 81

Temporada 1947-48 Temporada 1978-79 Vicente Riaza Cronologia liceísta (MG / A), Delia Sanzio (DL), Josep Simorra (MG), Montserrat Caballé (DL), Luigi Borgonovo (DG), Franco Beval (DA), Matteo Manuguerra (DG), Pedro Lavirgen / Giulietta Simionato (P), Cesare Siepi (PG), Josep Carreras (DA), Maria Goder / Montser¬ Àngel Anglada (FM), Carme Gombau (G), rat Aparici (P), Mario Rinaudo (PG), Otello Arsenio Giunta (T), Fernando Linares (Gi). Borgonovo (FM), Cecília Fondevila (G), Raúl Dir. musical: Josep Sabater. Dir. d'escena: Montero (A), Josep Ruiz (T), Rafael Campos Augusto Cardi. (2) (Gi). Dir. musical: Eugenio Mario Marco. Dir. d'escena: Dídac Monjo. (3) Temporada 1954-55 Julio Catania (MG), Renata Tebaldi (DL), Giusep¬ Temporada 1982-83 pe Taddei (DG), Gino Penno (DA), Jolanda Ramon Gajas (MG), Éva Marton (DL), Piero Gardino (P), Giulio Neri (PG), Saturno Meletti Gappuocilli (DG), Giuseppe Giacomini (DA), (FM), Pilar Torres (G), Jacinto Santamaría (A), Alexandrina Miltcheva (P), Paul Plishka (PG), Dídac Monjo (T), Joan Suñé (Gi). Dir. musical: Sesto Bruscantini (FM), Cecília Fondevila Armando La Rosa Parodi. Dir. d'escena: Os¬ S'inclou una llista de les representacions de La Teresina Ferni (P), Marcel Junca (PG), Se¬ (G), Vicenç Esteve (A), Piero De Palma (T), car Saxida-Sassi. Jesús Gastillón forza del destino en la història del Gran del bastiano Ronconi (FM), Trinitat Mestres (G), (3) (Gi). Dir. musical: NIcola Re- Teatre del Liceu. Els personatges principals Francesc Viñals (A), Antoni Majjà (T), Ignasi scigno. Dir. d'escena: Tito Serebrinsky. (3) Temporada 1964-65 són esmentats en l'ordre següent: marquès Costa (Gi). Dir. musical: Nicola Bassi. (6) Gino Galó de Calatrava (MG), Donna Leonora (DL), (MG), Marcella De Osma (DL), Pie- Temporada 1995-96 ro Stefano Don Garlo di Vargas (DG), Don Alvaro (DA), Temporada 1876-77 Gappuocilli (DG), Garlo Bergonzi (DA), Palatchi / Cristóbal Viñas (MG), Ana Montserrat Aparici (P), Garlo Gava (PG), Er¬ Maria Sánchez / Preziosilla (P), pare Guardiano (PG), fra Me- Agustí Rodas (MG), Amalia Fossa (DL), Mas¬ Olga Romanko (DL), Vla¬ nesto Vezzosi (FM), Maria Teresa Batlle (G), dimir Redkin / litone (FM), Curra (G), un batlle (A), Trabuco simo Giapini (DG), Angelo De Sanctis (DA), Vicenç Sardinero (DG), Vya- Joan Rico (A), Joan Lloverás (T), Rafael Co¬ cheslav Polozov / (T), un cirurgià (Gi). A continuació el director Giulia Prandi (P), Enrico Dondi (PG), Josep Gegam Grigorian (DA), rominas (Gi). Dir. musical: Ottavio Ziino. Dir. Elisabetta Fiorillo / musical, el director d'escena, si s'escau, i el Gamins (FM), Carolina Mugnaschi (G), Fran¬ Eugenie Grunewald (P), d'escena: Oscar Saxida-Sassi. (3) Paata Burchuladze / Palatchi nombre de representacions entre parèntesis. cesc Viñals (A), Argimiro Bertocchi (T), Ignasi Stefano (PG), Costa (Gi). Dir. musical: Eusebi Dalmau. (3) Alfonso Echeverría (FM), Rosa Maria Ysàs Nombre total de representacions: 49 Temporada 1971-72 (G), Vicenç Esteve Corbacho (A), Santiago Antoni Borràs Temporada 1886-87 (MG), Raina Kabaivanska (DL), Calderón (T), Antoni Lluch (Gi). Dir. musical: Nicolae Herlea Estrena absoluta: 10 de novembre de 1862, al Teresa Angelón! (DL), Enrico Stinco (DG), Gio¬ (DG), Garlo Bergonzi / Pedro Paolo Olmi. Dir. d'escena: Bruno Berger. (7) Teatre Imperial de Sant Petersburg. vanni Battista De Negri (DA), Adele Borghi (P), Lavirgen (DA), Joyce Blackham (P), Gwynne (Al Teatre Victòria) Paolo Wulmann (PG), Pietro Gesari (FM), Ma¬ Howell (PG), Claudio Giombi (FM), Amelia Estrena de la versió revisada: 27 de febrer de ria Fontana (G). Dir. musical: Joan Goula. (9) Veiga (G), Joan Pons (A), Dídac Monjo (T), Jaume Tribó Rafael Dir. Ino 1869, a La Scala de Milà. Campos (Gi). musical: Savini. Dir. d'escena: Enrico Temporada 1935-36 Frigerio. (3) Estrena al Gran Teatre del Liceu: 21 de desembre Manuel Gas (MG), Giannina Arangi-Lombardi de 1872 (versió revisada). (DL), Apollo Granforte (DG), Franco Battaglia Temporada 1974-75 Antoni Borràs (DA), Marù Falliani (P), Josep Santiago-Font (MG), Nana Jankü (DL), Vicenç Sardinero / Benito Di Bella Última representació al Liceu: 2 de juny de 1996. (PG), Mario Gubbiani (FM), Mercè Roca (G), (DG), Pedro La¬ Conrad Giralt (A), August Gonzalo (T), Josep virgen (DA), Giovanna Vighi (P), Bonaldo Giaiotti Fernández (Gi). Dir. musical: Giuseppe Po- (PG), Bruno Grella (FM), Cecília Fon- devila (G), Joan Tomàs (A), Manzaneda Temporada 1872-73 destà. Dir. d'escena: Giro Scafa. (3) José (T), Rafael AgustI Rodas (MG), Luigia Ponti Dall'Armi (DL), Campos (Gi). Dir. musical: Adolfo Gamozzo. Dir. d'escena: Dídac Gaetano Toledo (DG), Garlo Vincentelli (DA), Monjo. (3) 83

ENGLISH VERSION La forza del destino was written at the height of Verdi's career in response to a commission from the Imperial Theatres in Saint Petersburg, where it was premiered in 1862, It was based on the drama Don Alvaro o La fuerza del sino (1835) by Angel de Saavedra, Duke of Rivas, the most celebrated Spanish Romantic playwright of the day. Verdi, attracted by the way scenes with a po¬ pular atmosphere interweave with the dramatic main plot, asked his usual collaborator Francesco M. Piave to write the libretto and sought permis¬ sion from Andrea Maffei to use a scene from his translation of Schiller's Wallenstelns Lager. But despite the warm reception the opera received in Russia and then in Madrid (at the Teatro Real, in the presence of Verdi himself and the Duke of Rivas), he was not satisfied and asked Antonio Ghislanzoni to help him write the definitive ver¬ sion, which was staged in 1869 at the Teatro alla English / Français Scala in Milan. The opera is dominated by the notion of Des¬ tiny, which inexorably directs and conditions the protagonists' actions. The plot relates the ill-fated love affair between Leonora, the daughter of the Marquis of Calatrava, and Don Alvaro, the son of an Inca princess, who was born in prison and is shunned as a social outcast by the Marquis. Al¬ varo persuades Leonora to elope with him but, when he comes to fetch her, accidentally kills her father. Her brother, Don Carlo di Vargas, swears vengeance. Leonora takes refuge in a monastery to live the life of a hermit. Alvaro and Carlo both leave for Italy, where they take part in the Austrian War of Succession (1744) and become friends without being aware of each other's identity. Fina¬ lly, near the cave where Leonora lives, they recog¬ nize one another and fight a duel. The mortally wounded Carlo stabs his sister too and she dies in Alvaro's arms. Scenes of great lyricism and refinement alternate with comic and satirical epi¬ sodes to do with military and monastic life. The¬ se feature such famous characters as the gypsy Preziosilla and Fra Melitone. 87 86 English

VERSION FRANÇAISE La forza del destino {La Force du destin) est large cape (Carlo) arrives and asks for Father une œuvre de maturité de Raffaele. Alvaro comes in wearing his monk's Verdi, exécutée sur une commande du Théâtre habit and another violent quarrel ensures. Carlo impérial de Saint- Pétersbourg, ville où cet fut créé en fiercely demands revenge but Alvaro's response opéra 1862. Le livret reveals the effects of suffering, meditation and s'inspire du drame Don Áivaro o La fuerza del sino (1835) de Saave- penance: he swears that he loved Leonora and d'Ángel dra, duc de pleads with her brother to have pity and leave Rivas, le plus célèbre des drama¬ turges romantiques espagnols de him in peace. Carlo provokes him by insulting l'époque. Ce his Inca forbears. Alvaro, overcome with rage, qui intéresse le compositeur dans ce drame, c'est l'alternance des scènes de asks for a sword and they both rush away. genre et des scènes The last dramatic scene is enacted outside dramatiques qui composent la trame son the cave whioh has been Leonora's haven for the principale. Il en confie le livret à librettiste habituel, Francesco Maria Piave, et il demande past few years. Alvaro's memory has never left l'autorisation à Andrea Maffei de her and she begs God to allow death to bring reprendre une scène de sa traduction du de Waiiens- her sufferings to an end. The clash of swords is Camp tein de Schiller. heard and then the voice of Carlo, who has been Malgré le bon accueil réservé à l'opéra en Russie et à Madrid (en 1863, au fatally wounded, crying out for a confessor. Al¬ Teatro Real, en présence de Verdi et du duc de varo approaches the hermitage in search of a Rivas), Verdi n'est pas satisfait du résultat et il priest and knocks at the door. The two lovers are demande à Antonio Ghislanzoni de remanier le surprised and distraught to recognize one other. livret ; créée en 1869 à la Scala de cette Alvaro vows he did everything to avoid the duel Milan, deuxième version sera considérée comme dé¬ and Leonora hurries outside to assist her bro¬ finitive. ther. Soon a scream is heard: she too has been L'idée dominante de cette œuvre est fatally stabbed by Carlo in his insane quest for l'existence d'un Destin inexorable les vengeance. She returns, supported by the Fa¬ qui guide faits et gestes des protagonistes et les condition¬ ther Superior. Alvaro is desperate and curses ne. On nous raconte les amours malheureuses fate but Leonora is utterly serene and tells him de Leonora, fille du marquis de Calatrava, et de there is a promised land where they will finally Don Alvaro, fils d'une be united. Alvaro accepts the price of heaven's princesse inca, né en pri¬ son. Don Alvaro est rejeté par le cause pardon and Leonora dies in his arms. The Father marquis à de sa situation peu orthodoxe. Alvaro Superior assures him that she is with God. persuade Leonora de s'enfuir avec lui le soir même, mais, au moment où il vient la chercher, il tue acciden¬ tellement le Teresa Lloret marquis avec son arme. Le frère de Leonora, Don Carlo de Vargas, va partir à la re¬ cherche des deux amants pour venger son père. Leonora se retire dans un couvent pour y vivre une vie d'ermite, tandis que les deux hommes s'engagent dans l'armée espagnole qui se bat en Italie dans la guerre de succession d'Autriche (1744). Ils deviennent des amis proches, sans connaître l'identité l'un de l'autre, tous deux se présentant sous un faux nom. Près de la grotte où vit Leonora, ils se reconnaissent enfin, et se 88 Française Française 89 battent. Carlo est blessé, mais, avant de mourir, 1867). Le succès est retentissant et La forza tend les chants des pèlerins qui se dirigent vers noblesse, il évoque les malheurs de sa vie : ses il del destino fera dès lors parvient à poignarder sa sœur, qui expire dans partie des opéras de un couvent à proximité. Le faux étudiant cherche parents emprisonnés alors qu'ils tentaient de les bras d'Aivaro. Des scènes Verdi les lyriques d'un plus représentés. L'action se déroule en vain à savoir qui est la personne qui est partie libérer le Pérou de la domination étrangère, la en se cacher. Puis il se grand raffinement alternent avec des passages Espagne, dans les environs de Séville et de présente comme bachelier, nuit tragique où il a tué par accident le père de et il raconte : son comiques et satiriques faisant référence à la Cordoue, et en Italie, près de Velletri, au milieu ami Vargas est à la recherche Leonora, l'absence de sa bien-aimée qu'il croit du XVIIIe siècle. de l'amant de sa sœur guerre, à l'univers militaire, à la vie dans les mo¬ ; ce dernier a tué leur morte. Soudain, il entend des cris et se précipite nastères, portés par des personnages célèbres, père et Vargas veut le venger, mais on lui a dit pour porter secours à un officier, qui n'est autre la ACTE I jeune bofiémienne Preziosiiia et le franciscain que sa sœur est morte et que le meurtrier est que Don Carlo di Vargas, lui aussi intégré dans Fra Meiitone. Au château du marquis de Calatrava, dans les parti pour l'Amérique ; peu importe, il est décidé l'armée espagnole sous un faux nom. Carlo est La sublime environs de Séville. Non sans à traverser l'océan musique de Verdi parvient à rache¬ quelques remords pour le retrouver. Preziosiiia plein de gratitude envers ce grenadier qui lui a ter les et ne croit exagérations des contrastes et l'excès des quelque peu inquiète, Leonora, la fille du pas un mot de cette histoire. sauvé la vie et les deux jeunes gens, qui ne se scènes truculentes du drame Dans un original. La place marquis, est sur le point de s'enfuir avec Don paysage inhospitalier, Leonora, connaissent pas, se jurent une amitié éternelle. accordée aux scènes chorales où le peuple joue Alvaro, le fils d'un noble castillan et d'une prin¬ toujours déguisée en homme, arrive devant le Mais il faut aller au combat, et l'on apprend un rôle constitue une cesse nouveauté, dont s'inspirera inca. Alvaro paraît au balcon, et un duo couvent de la Madonna degli Angeli. Elle croyait bientôt qu'Alvaro est inconscient, grièvement Moussorgski, tandis que les incursions dans le s'engage entre les deux amoureux, dans lequel Alvaro mort au cours de la nuit fatidique, mais blessé, et que Carlo et ses hommes ont fait fuir Leonora genre de la comédie annoncent le brillant Verdi regrette de devoir prendre ainsi la fui¬ d'après ce que son frère a dit à l'auberge, elle l'ennemi. À son réveil, Alvaro prie son nouvel ami de Falstaff. Les airs les te. Mais les mots d'amour d'Aivaro ont raison de plus connus sont, par pense maintenant qu'il s'est enfui en Amérique, de faire disparaître un pli cacheté qu'il garde ses et elle exemple, celui de Leonora lorsqu'elle arrive au hésitations, elle partira avec lui et l'épousera comprend que Carlo est bien décidé à dans sa valise, sans que personne ne le voie, au couvent en secret. (<■ La Vergine degli Angeli ») et celui de la Or, voilà que le marquis de Calatrava venger son père. Quant à elle (qui ignore que cas où il viendrait à mourir. Carlo promet. fin (« Pace, pace mió Dio I »), celui d'Aivaro dans entre inopinément et découvre les amoureux. son amoureux la croit morte), que Dieu ait pitié Mais, à partir de quelques détails, il est pris ses avec Carlo moments d'amitié {« Solenne in Alvaro proteste de l'innocence de la jeune fi¬ de son sort. Elle frappe à la porte. Fra Meiito¬ de doutes : cet homme pourrait-il être l'abhorré lle et ne ouvre quest'ora ») et l'air de Don Carlo (« Urna fatale del prend sur lui toute la responsabilité de la et, en maugréant, la conduit auprès Alvaro ? La volonté de tenir sa promesse le dis¬ mio destino »). L'ouverture de la deuxième version situation, offrant sa soumission au marquis fu¬ du père supérieur, le Padre Guardiano, qui est pute à son désir de vengeance et, ce dernier est rieux. Pour montrer sa bonne également très appréciée. volonté, il jette ses d'abord surpris de la visite, puis ému quand étant plus fort. Il ouvre la valise d'Aivaro et dé¬ armes, et c'est alors que se produit l'accident Leonora décline son identité. Elle ne deman¬ couvre un portrait de Leonora. Ses soupçons : un pistolet part en touchant le sol et blesse de qu'une faveur, qu'on lui permette de rester confirmés, sa haine n'en est que plus grande. mortellement le marquis. Le père a le temps de là et de vivre en recluse, à l'écart de la vie du Et lorsque le chirurgien lui annonce que son ami La forza del destino sa (La Force du destin) est maudire fille avant de mourir. Les deux jeunes couvent. Le moine hésite, mais, devant la déter¬ est hors de danger, il est content d'avoir enfin un meiodramma en quatre actes de Giuseppe gens prennent la fuite. mination de la jeune femme, il finit par accep¬ l'occasion de laver l'honneur de la famille. Le sur un livret de Francesco Piave ter Verdi, Maria qu'elle se réfugie dans une grotte proche. soir, Alvaro apprend la terrible vérité : le hasard ACTE II inspiré du drame Don Álvaro o La fuerza del Leonora retrouve la sérénité. Dans la chapelle a fait qu'il a sauvé la vie du fils du marquis de sino Une d'Ángel Pérez de Saavedra, duc de Rivas. auberge fréquentée par les paysans et les du couvent, le père supérieur a rassemblé les Calatrava et qu'il ressent pour lui une grande L'opéra est créé en 1862 au Théâtre impérial de ouvriers, à Hornachuelos, un village des envi¬ moines pour leur dire qu'il a autorisé une âme amitié. Il affirme à Carlo que c'est le destin qui rons de Cordoue. Entre un étudiant : il Saint-Pétersbourg puis donné l'année suivante s'agit en pénitente à se réfugier dans la grotte et qu'en a tué son père, et lorsque Carlo lui révèle que à réalité de Don Carlo di Madrid, en présence du compositeur et du Vargas, fils du marquis aucun cas il ne faut s'en approcher. L'acte prend Leonora est en vie, il se réjouit et parle mariage. de dramaturge espagnol. Malgré le bon accueil Calatrava, qui voyage incognito à la recher¬ fin sur une prière de Leonora. Mais Carlo l'a provoqué en duel et il doit ac¬ che de Leonora et d'Aivaro que lui réserve le public de ces deux villes. Verdi pour venger la mort cepter. S'ensuit une lutte féroce entre les deux n'est pas satisfait du résultat. Il demande à An¬ de son père. Il y a là aussi Leonora, déguisée ACTE III hommes, que des soldats viennent séparer. Al¬ tonio Ghislanzoni de remanier le livret, avec son en homme, qui, reconnaissant son frère, sort se Le camp militaire de Velletri, près de Rome, où varo décide alors de se retirer, lui aussi, dans étroite collaboration. Cette seconde cacher. version, dé¬ Preziosiiia, une jeune et jolie gitane char¬ les troupes autrichiennes furent battues par les un couvent. finitive, est créée à la Scala de Milan en 1869 gée de recruter des volontaires, incite les hom¬ troupes hispano-napolitaines en 1744. Sous Des scènes joyeuses vont se dérouler au : les modifications apportées sont importantes mes présents à aller chercher fortune en Italie, un nom d'emprunt. Don Alvaro est devenu ca¬ petit matin, animées par des soldats, des tam¬ et Verdi a pu mettre à profit les leçons tirées de où a éclaté la guerre de succession d'Autriche. pitaine des grenadiers espagnols envoyés en bours, des colporteurs, des vivandières. Un son travail sur Don Carlo, créé entre-temps (en Tous entonnent une chanson militaire, et l'on en¬ Italie. Triste et mélancolique mais toujours avec attroupement se forme autour de la gitane 90 Française 91

Preziosilla, qui propose ses dons divinatoires. s'entrechoquent et la voix de Carlo, blessé à Les soldats tièlent les vivandières et réclament à mort, qui réclame un prêtre. Alvaro frappe à la Pròximes funcions boire, tandis que fait son apparition Maître Tra¬ porte de la grotte pour demander du secours. buco, muletier devenu vendeur ambulant. Des Les deux amoureux se reconnaissent avec effarement. Alvaro dit à Leonora villageois demandent du pain, les jeunes soldats qu'il a essayé Cosí FUN tutte American Ballet Theatre évoquent leurs mères et leurs fiancées, tandis d'éviter le duel, mais la jeune femme court prêter assistance à son frère. Un instant que Preziosilla leur dit qu'il vaut mieux oublier plus tard, on Música: Don Quichotte les entend son cri et elle revient, soutenue peines, s'amuser et faire des folies et que par le Dramaturgia i direcció d'escena: les vivandières distribuent du vin. Fra Melitone, supérieur : avant de mourir, Carlo l'a poig¬ père Carol López Música: Ludwig Minkus scandalisé par ce nardée. Désespéré, Alvaro maudit son sort. Leo¬ spectacle de désordre et de Arranjaments i direcció musical: Lluís Vidal (amb arranjaments de Jack Everly) nora est maintenant très sereine, elle déclare à dissipation, se lance dans un sermon grotesque, Nova producció: Gran Teatre del Liceu Coreografia: Màrius Petipa i Aleksandr Gorski hué par ; celui qu'elle aime qu'il existe une terre promise quelques soldats Preziosilla le fait sortir Escenografia i vestuari: Santo Loquasto en vitesse et entonne son célèbre « où ils Rataplan », pourront enfin vivre leur amour. Alvaro ac¬ Il·luminació: Natasha Katz repris en chœur par tous. Le rideau tombe. cepte le pardon du ciel, Leonora meurt dans ses El Petit Liceu al Gran Teatre del Liceu bras tandis que père assure que le supérieur Sessions familiars Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu ACTE IV Dieu l'a accueillie. Dissabte, 6 d'octubre, 12.45 h. Devant le couvent de la Madonna degli Ange¬ Diumenge, 7 d'octubre, 12.45 h. Director d'orquestra: Ormsby Wilkins lí, le père supérieur et Fra Melitone distribuent la soupe à un groupe de mendiants, qui ne se Teresa Lloret privent pas de comparer l'antipathique Melito¬ Dimecres, 24 d'octubre, 20.30 h, torn H ne au bon et saint Padre Raffaele, car tel est Dijous, 25 d'octubre, 20.00 h, torn D le nouveau nom d'Alvaro. Melitone, fidèle à son Guillem Teli Divendres, 26 d'octubre, 20.00 h, torn E rôle bouffon, s'emporte. Un homme se présente Dissabte, 27 d'octubre, 1 7.00 h et demande le Padre Raffaele : il s'agit de Don Música: Dissabte, 27 d'octubre, 22.00 h, torn C Carlo di Vargas, enveloppé dans une grande Arranjaments: Albert Romaní Diumenge, 28 d'octubre, 17.00 h, torn T houppelande. Alvaro arrive, dans son habit de Adaptació: La Baldufa moine, et, Carlo étant toujours en proie à son Direcció d'escena: Ramon Molins désir féroce de vengeance, les deux hommes Escenografia: Carles Pijuan se disputent à nouveau. Alvaro réagit comme un Producció: Gran Teatre del Liceu homme qui a souffert et qui a médité dans sa vie de pénitent ; il Invoque son amour pour Leo¬ nora et demande grâce. Mais Carlo l'humilie en El Petit Liceu a L'Auditori de Cornellà tenant sur ses origines métis des propos outra¬ Sessions familiars geants. Alors, hors de lui, Alvaro se fait donner Diumenge, 14 d'octubre, 11.00 h. une épée et tous deux se précipitent hors du Dissabte, 20 d'octubre, 11.00 h couvent.

Une dernière et dramatique scène va se dérouler devant la grotte où Leonora a trouvé refuge, depuis quelques années maintenant. Le souvenir d'Alvaro ne l'a jamais quittée et elle n'envisage que la mort comme issue à sa souffrance. On entend le bruit des épées qui Coordinació: Juan Carlos Olivares. Disseny del programa de mà: Susana Rodríguez. Biografies: Eva Marín. Impressió: C. G. Creaciones Gráficas, S. A. D.L.: B-17191-2012. Publicitat: Creació i Gestió d'Actes Culturáis, S. L. (Gestae). Traduccions: ICS, Discobole, Jacqueline Hall. Assessorament linguistic: Francesc X. Navarro.

El Gran Teatre del Liceu ha obtingut la certificació ISO 14001 (International Standard Organization) / EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme)! UNE-EN 16001 (Sistema de gestió energètica).

A UNE-EN ISO TÜV 14001:2004 N* 3 00.04076