• Abstract and Figures
• Public Full-text

GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1988-1989 I I I • PASSEIG UE GRACIA. 41 TEL£FON 216 U\ 73 CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU 08007 BARCELONA • Generalitat de CARRER SANT PAU. 6 Catalunya TEL E: F O N 31 7 32 46 de Barcelona 08001 BARCELONA Ajuntament • Ministerio de Cultura EL REGULADOR BAGU£S RAMBLA DE LES FLORS. 105 Diputació de Barcelona TEL£FQN 317 1974 08002 BARCELONA Societat del Gran Teatre del Liceu •••••••••••••••• ® Romano Gandolfi (Director d'Orquestra) Es diplomà en composició i piano al Conservatori de Parma i des del 1983 és director del Cor i consultor artístic al Gran Teatre del Liceu. Del 1971 al1983 havia estat director del Teatre de la Scala de Milà on paral-lelament desenvolupà una important activitat com a direc­ tor d'orquestra. Ha dirigit òperes i concerts simfònics a la Scala de Milà, Madrid, Buenos Aires, als EUA i als principals teatres italians: Roma, Nàpols, Bolonya i Trieste. Ha enregistrat per a la firma DECCA la Petite Messe Solennelle de Rossini amb Freni, Valentini-Terrani, Pavarotti, Raimondi i Cor de Cambra de la Scala, i per a la FONIT CETRA els Cors romàntics i 12 Lieder de Schubert amb Popp, Palacio, Cor de Cambra i instrumentistes de la Scala. El 1988 obtingué sorollosos èxits i crítiques extremadament favora­ bles al Brasil on dirigí diverses òperes a Rio de Janeiro i altres ciutats. ® Vittorio Sicuri (Director del Cor) Inicià els estudis musicals a Parma i Milà. L'any 1975 entrà a for­ mar part de la Scala de Milà, on durant tres anys exercí la seva acti­ vitat com a mestre col-laborador, treballant també amb els mestres registes Strehler, Zefirelli, De Filippo, Ponnelle, Ronconi, etc. L'any 1977 començà a col-laborar amb Romano Gandolfi, primer com a ajudant en la tasca de mestre del Cor de la Scala i després com a mestre de Cor. Ha preparat estrenes mundials d'òperes modernes (entre les quals Donnerstag aus Licht de Stockhausen) i ha dirigit en diverses ocasions el Corale Scaligero. Des de la temporada 1982-83 comparteix juntament amb Romano Gandolfi la responsabilitat del Cor del Gran Teatre del Liceu, que l'any 1986 aconseguí un gran èxit en la seva primera sortida a l'estranger (It Corsaro a Nïmes), Julia Varady Nascuda a Romania de pare hongaresos, començà de ben petita la seva formació musical. El1962 va debutar a Clausenburg en el paper de Fiordiligi del Casi fan tutte mozartià, amb veu a mig camí entre soprano i mezzo-soprano coloratura. Després d'haver intervingut en l'Òpera de Frankfurt en obres de Mozart, Txaikovski, Gounod i Verdi; el1971 debutà com a Vitelia de La clemenza di Tito en el Fes­ tival operístic de Munic, i d'aleshores ençà hi roman com a cantant de cambra (Bayresiche Kammersàngerin). Les seves altres interven­ cions artístiques giren entorn del Deutsche Oper de Berlin on inter­ pretà una molt brillant Aida, així com La forza del Destino i una Traviata. Intervingué també amb èxit en un paper wagnerià, la Sie­ glinde de Die Walküre. Ha cantat al MET novaiorquès, a la Scala milanesa, al Covent Garden, a l'Òpera de París, als Festivals de Salz­ burg i Edimburg, a les Setmanes Berlineses i al Festival Mozartià de París. Dolora Zajick Nascuda a Oregon, Nevada, va estudiar a la universitat d'aquest estat amb la intenció d'esdevenir metgessa, però canvià les seves aspira­ cions i les enfocà vers el cant quan començà a cantar al Cor de l'Òpera de Nevada i va començar a estudiar cant amb Ted Puffer, el direc­ tor artístic d'aquest centre operístic. Graduada i traslladada a Nova York, va estudiar al Manhattan School of Music. El 1962 va gua­ nyar la Medalla de Bronze al Setè Festival Internacional Txaikovski de Moscou. Debutà el 1986 com a Azucena. Començà la seva jove carrera amb alguns encàrrecs prestigiosos durant la temporada estival: el Stabat Mater de Rossini al Festival de Maig de Cincinnati, sota la direcció de James Conlon, la Vuitena de Mahler amb la National Symphony i Mstislav Rostropovitx a Was­ hington i al Requiem de Verdi a l'Òpera de París sota la direcció de Riccardo Muti i en una versió televisada a Londres sota la direc­ ció de John Pritchard. Debutà a Roma en l'Amneris de Aida al Fes­ tival de Caracalla. L'octubre de 1988 debutà al MET en l'Azucena de II trovatore, paper que ha interpretat arreu amb intèrprets com Pavarotti, Milnes i Eva Marton. Ha cantat al Chicago Lyric Opera, a l'Òpera de l'Estat de Viena, a l'Arena de Verona, etc. Compta amb una abundosa discografia. ® Dennis O'Neill Dennis O'Neill nasqué al País de Gal-les i va estudiar amb Frederic Cox a Londres i amb Campogalliani i Ricci a Itàlia. Manté un estret contacte amb el Covent Garden de Londres on ha cantat diversos papers protagonistes, tals com el Rodolfo de La bohème, el Duc de Rigoletto, Pinkerton de Madama Butterfly, Edgardo de Lucia di Lam­ mermoor, etc. Per l'any 1989 té previst intervenir-hi en el Don Carlo. A! seu país ha cantat també a l'Òpera Nacional de Gal-les, l'Òpera Escocesa, l'Òpera Nacional Anglesa i a Glyndebourne. Féu el debut al Metropolitan Opera House de Nova York el 1987, cantant La bohème. Així mateix, ha intervingut en les temporades d'òpera de Viena, Berlín, Brussel-les, Hamburg, París i Barcelona. Dennis O'Neill mena també una carrera activa com a concertista, que inclou el Requiem de Verdi als Promenade Concerts, per a la BBC, al Royal Festival Hall, etc. La seva intervenció a la televisió durant l'estiu de 1987, en el programa «Dennis O'Neill» ha aconseguit una nombro­ síssima audiència. En el futur té previst intervenir en la temporada del «Met», en Eugene Oneguin a Madrid, en Mefistofele a Zuric, sota la direcció de Nello Santi, la mateixa òpera a San Francisco amb Samuel Ramey, i en La damnation de Faust de Berlioz a París. A! Liceu ha cantat dues representacions de La traviata amb Edita Gru­ berová, el 1986. ® Marttí Talvela Considerat com a un dels més eminents baixos de la nostra època, Martti Talvela nasqué a Carèlia (Finlàndia oriental) i féu els estudis a Lahti i, més endavant, a Estocolm, on fou contractat pel gran tenor Set Svanholm, que era el director del Teatre de l'Òpera. Wieland Wagner l'incorporà a Bayreuth i el mateix any signà un contracte com a membre permanent de l'Òpera de Berlín Oest. No tardà a guanyar-se fama internacional, amb actuacions als grans teatres del món (Metropolitan, Scala, San Francisco, Chicago, Salzburg, París, Covent Garden, etc.). El seu repertori abraça la majoria de papers de l'especialitat; a més de les grans parts wagnerianes sent una pre­ ferència particular per Sarastro, Felip II, Borís Godunov i Dossifei. A més d'una gran activitat lírica, efectua molts recitals de «lieder» i canta també, sovint, oratoris. Ha donat més de cent recitals i ha enregistrat gran nombre de discs. En aquest Gran Teatre es presentà la temporada 1981-82 amb Don Carlo i el maig de 1984 cantà el Requiem de Verdi. Aquesta temporada ha intervingut en la Kovant­ xina de Musorgski. Cor del Gran Teatre del Liceu La massa coral del Gran Teatre del Liceu és una peça fonamental de tots els espectacles d'òpera que s'organitzen en aquest Gran Tea­ tre barceloní. Des de la primera temporada del Consorci, el Cor ha sofert una renovació constant, els fruits de la qual han estat imme­ diats. En iniciar la temporada 1982-83, Romano Gandolfi es féu càrrec de la direcció del Cor juntament amb Vittorio Sicuri i aconse­ guí, ben aviat, èxits espectaculars que han situat, sense cap mena de dubte, aquest Cor entre els millors d'Europa. D'entre les seves brillants actuacions, cal assenyalar la interpertació del Requiem, de Verdi, en la seva primera actuació simfònico-coral amb l'Orquestra del Liceu, sota la direcció de Romano Gandolfi. concert va Aquest ser programat novament l'abril del 1985 en la pre­ sentació del Cor i l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu al Teatro un Real de Madrid, on obtingueren gran èxit. De l'ampli repertori que ha interpretat el Cor, cal recordar també, com a fet destacable, la primera versió escenificada a Espanya de l'òpera d'Arnold Schonberg Moses und Aran. La primera actuació del Cor a l'estranger fou en l'històric marc de les Arenes de Nimes, en ocasió de l'estrena a França de l'òpera de Giuseppe Verdi If Corsaro. El Cor ha cantat sota la direcció dels mestres Abbado, Albrecht, Dec­ ker, Gatto, Hollreiser, Kulka, Mund, Nelson, Perick, Rennert, Rudel, Steinberg, Weikert, etc. a part d'altres breus, i no molt freqüents, de caràcter concertístic. Des de la creació del Consorci del Gran Teatre del Liceu, la millora de ha estat una de les fites més El treball Si és cert que els noms dels directors que accepten de posar-se al l'Orquestra importants. mestre M. titular davant d'una orquestra són un reflex força fidel del nivell de la realitzat pel desaparegut Eugenio Marco, primer de donà els seus fruits d'immediat. foren cons­ mateixa, cal recordar que, abans dels anys quaranta, van dirigir l'Orquestra, Aquests amb la l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu (com a mestres més tatats pel públic i la crítica ja amb l'òpera Lohengrin, qual seva al Teatre i la tem­ destacats en òpera i ballet) Isaac Albéniz, Ernest Ansermet, Franz el Consorci iniciava la presència inaugurava Beidler, Tomás Bretón, Antal Dorati, Franco Faccio, Joan Goula, porada 1981-82.

Load more

  23

Copy Link