g�
8��. le Presenta 'jero de
. RÜC¡\)O. J CreaC'lones. las con)un- últHna�. 84 ' e cCloh 1 . sU CO .. perfecto deln\as a Clon call'dd con la di.seño di.terranea. estética rne
XXVI TEMPORADA MUSICAL IV FESTIVAL D'ÒPERA 467 i 468 CONCERTS
REQUIEM de Giuseppe Verdi
Funció de Gala DIMECRES, 16 DE MAIG DE 1984, A LES 22 H..
19 DE DISSABTE, MAIG DE 1984, A LES 19 H.
GRAN TEATRE DEL LICEU * BARCELONA GRAN TEATRE DEL LICEU CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU GENERALITAT DE CATALUNYA AJUNTAMENT DE BARCELONA SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
PATRONAT DEL CONSORCI
PRESIDENT: Molt Honorable Sr. Jordi Pujol
VICE-PRESIDENT: ExceHentíssim Sr. Pasqual Maragall
GERENT: Sr. Lluís Portabella
VOCALS: Antoni Sàbat (Generalitat de Catalunya) Montserrat Albet (Generalitat de Catalunya)
Lllma. Sra. M." Aurèlia Capmany (Ajuntament de Barcelona) Jordi Vallverdú (Ajuntament de Barcelona) HIm. Sr. Germà Vidal (Ajuntament de Barcelona) Josep M," Bricall (Ajuntament de Barcelona)
Manuel Bertrand (Societat del G. T. del Liceu) • Fèlix M." Millet (Societat del G. T. del Liceu) mUSICa Josep M." Coronas (Societat del G. T. del Liceu) . pro,'-----,f � Maria Viiardell (Societat del G. T. del Co Liceu) Carles Mir (Societat del G. T. del Liceu)
SECRETARI: Adrià Alvarez
A Ja portada, Olp. legl!ll B. 556 - '180 Retret -de Giuseppe Verdi
- LLORET. INDUSTRIAS GRAFICAS BADALONA ADMINISTRADOR: Lluís Andreu
DIRECTOR D'ESCENARI: Dídac Monjo ASSISTENTS MUSICALS: Jordi Giró Miguel Ortega Lolita Poveda
Shari Rhoads
APUNTADOR: Jaume Tribó
CAP DE PREMSA l RELACIONS PÚBLIQUES: Adelita Rocha
CAP D'ABONAMENT l TAQUILLES: Josefina Carbonell
CAP D'ADMINISTRACIÚ: Joan Antich
SERVEI MÈDIC: Dr. Enric Bosch SECRETARIA: Josep Delgado Maria Antònia Claramunt
María José Garda
CAP DE MAQUINISTES: Constancio Anguera
CAP D'ELECTRICISTES: Francesc Tuset
CAP D'UTILLATGE: Jaume Payet
CAP DE SASTRERIA: Remei Mollor
. CAP DE MAQUILLATGE: Martha Vázquez PERRUQUERIA: «Damaret » A los 4 O años su Riel necesita SABATERIA: «Valldeperas» más Assistència tècnica: JORQUERA HNOS., pianos algo que gran(Jes promesas PUBLICITAT l PROGRAMES: Publi-Tempo
Este es un momento importante en controlado las pruebas clínicas y su vida. Ha en madurez han ganado y comprobado su poder para serenidad, se ha vuelto usted más estimular la regeneración de la la no Un serà. Y su se NOTES IMPORTANTS: cop comen�a�a fun�ió, exigente. también piel ha epidermis. l'entrada a la sala, així com enregIstraments, permesa venhc�r vuelto más exigente. Para usted fotografies o filmar escenes de qualsevol tipus. que pueda prestar una a l'hora indicada. Por eso, ahora necesita una atención Les funcions atención a las necesidades començaran puntualment SURACTIF especial Pro si les reclamen, muy un cuidado TRAlTEMENT El Patronat Música, especial y DEJOUR de su la Línea circumstàncies ?o anun- específicas piel, alterar les els o els intèrprets ACTIVE DAY podrà dates, programes intensivo. TREATMENT Suractif presenta tres niveles de ciats en aquest programa. Si no la su 92 cuida. piel perderá su tratamiento: cuidados En compliment d'allò que disposa l'Article �el Reglament básicos, de fumar hom ha elasticidad LINEA SURACTIF. d'Espectacles, és prohibit y frescura, debido a la cuidados cuidados a!s passa�Issos;de I entrada. especiales y d'utilitzar el Saló del ler. pis i el vestíbul natural disminución de su capacidad resultado de más de 20 años de intensivos. No puede usted obtener Pau núm. 1 bis Accés pel carrer St. para regenerarse. Es el momento de investigación en el desarrollo de la resultados. Ni debe Ó. . mejores aceptar pensar en la Línea de un Suractif eficacia de agente activo, único menos.
Lancaster. Un no en tratamiento que es cosmética: el retinol hidrosoluble.
sólo una gran promesa, sino el Eminentes dermatólogos han LANCASTf� / PATRONAT "PRO �1USICA" DE BARCELONA
JUNTA DIRECTlY A
PRESIDENT Don Luis Portabella Ráfols VICE-PRESIDENT Don Ramón Valls SECRETARI Negra Don Juan Pujadas Obradors TRESORER Don Francisco Samaranch Torelló VOCAL Don Pedro Mir Amorós VOCAL Don Carlos Mir Amorós VOCAL Doña Montserrat Mombrú de Balañá VOCAL Don Esteban Molist Pol VOCAL Don Rogelio Roca Salamanca
SOCIS ADHERITS
Doña Carmen Aguilera de Daurella Doña Nuria Fábregas ele Sarrias Excmo. Sr. de Alella Marqués Doña Magdalena Ferrer Dalmau Don Carlos Anelreu Batlló Doña M." Antonia Ferrer de Thomas Don Joreli Argenté i Giralt Excma. Sra. Condesa, Vda. de Fígols Don Daniel Argimón Llofriu Doña Joaquina Fina, Vda. ele Rosa Don Jordi Balañá Albiñá Don Santiago Fisas Mulleras Profesor D. Moner Joaquín Barraquer Don Antonio Folcrá Folcrá Don José Bel Font Sra. Maria Font de Carulla Doña Irene A., Vda. de Bertrán Don Buenaventura Garriga Brutau Don Eusebio Bertrand Mata Excmo. Sr. Conde ele Godó Don Manuel Bertrand Vergés Don Jaume Graell Massana Don Jorge Blanch Cubiñé Don Joan A. Grau Cuaelrada Don José Serra Botey Don Hans Hartmann Doña M.' Bracons Esperança Tatché Don Wolfgang A. Hartmann Don Emilio Brillas Saguer Doña Petra Huarte, Vda. de Vila Don Alejo Buxeres Pons Don José Manuel Infiesta Monteverde Doña María Josefa Casacuberta, Doña Pilar Jaraíz Franco, Vda. de V da. de Soler Mauri Lago Don Alexander Konta Don Joaquín Castella Mandos Excmo. Sr. Conde de Lacarnbra Don Agustín Catalán Baulenas Don Miguel Lerín Seguí Don José Colomer Ametller Don Félix Llonch Salas Doña María Soledad Córdoba Gabaraín Doña Elvira Madroñero Don Enrique Corominas Vila Don Manuel Malagrida Pons Don Marcelli Curell i Suñol Don Axel Malowan Tejeira Doña Josefina Cusí Fortunet Doña Ginette Manry Bernaille Don Ricardo Ibáñez Defarges Don Enrique Mañosas Barrera Don José Descartín Don Joan A. Maragall i Noble Don José Ensesa Montsalvatge Doña M.' Teresa Marca de Salvat Don Juan Esquirol Pedragosa Don Juan March Delgado Don Jacinto Esteva Vendrell Doña Francisca Marcet, Vda. de Torredemer
Parfurns .iacorno Precisión. Habilidad. Control. Rolex.
Don José M: Mas Casals Don José Sala Amat Don Jaime Mercadé Bertrán Don Juan Salvat Don Jorge Miarnau Banús Don Manuel Salvat Don Joan Millà Francolí Don Eusebio Sans Coll Don Félix M.' Millet i Tusell Doña Verónica Santalla Blavi Don Jesús Mir Amorós Don Francisco A. Sensat Alemany Don Horacio Miras Giner Don Gerardo Sensat Estrada Don Federico Mitjans Martínez Don José Serra Roca Don Joaquín Monzó i Bergé Don Jesús Serra Santamans Don Antonio Negre Villavecchia Don Antoni Serra Santamans Don Sebastian Noguera Vives Doña M: Teresa Serra, Vda. de Soler-Cabot Don Gaspar Núñez Simón Don José Soldevila Armenteras Don Josep Oliveres Baulenas Doña María Soldevila, Vda. de Gomis Don Antonio Olmos Miró Excmo. Sr. José Suñer Martínez Doña M.' Teresa Orellana, Vda. de Bricall Don José Ildefonso Suñol Soler Don Antonio Paricio Don Geza Tolnay Don Gabriel Paricio Larrea Don Salvador Torrents Don Raimon Patau Iglesias Doña María Dolores Torres de Andreu Don Joan del Peso Don Antoni Torres Alvarez Don Mateo Pla Elías Don Rodolfo Tovar Faja Don Jorge Pla Martí Don Joan Trias i Bertran Don José Pons Cardoner Don Juan Uriach Tey Don Antonio Pons Llibre Doña Asunción Valls de Pi Figueras Don Javier Portabella Córdoba Don Joan Vallvé i Creus Don Luis Portabella Córdoba Excmo. Sr. Marqués de la Vega Inclán En el del Doña M: Teresa Puig de Riera Don Ignacio Ventosa Despujol Polo, hay ciertas características que distinguen Don Vernis Bonet mU,nd.o Don Pedro Puig Massana Domingo a los autenncos campeones. Doña Carmen Puig de Viladomiu Don Salvador Vidal Nunell Vila Son hacen Don Jordi Pujadas Hostench Don Ignacio Basté !a.s,cualida?�s que destacar a los mejores del resto. Don Andreu Pujol i Mir Don Santiago de Villalonga Gusta PreCISIon. Habilidad. Dominio del Doña Teresa Ráfols, Vda. de Jover Doña Marta O. de Villavecchia tiempo. Wolf cada uno Don Rafael Rifá Puget Don Zantop compartidas por de los Rolex Oyster. Orfeó Català Característic,as Don Leopoldo Rodés Castañé Por razon, no es de extrañar que tantos líderes del Doña Elvira Rosell de Santigosa Fòrum Musical �sta deporte, confíen a los el control Don Martín Rossell Barbé Joventuts Musicals de Barcelona expertos perfecto del tiempo. Francesc Rubiralta Vilaseca Un Rolex Don Jorquera Hnos., pianos Oyster. Adquiéralo únicamente en el '\\ I! Radio Ambiente Musical, S. A r Doña M: Josefa Rusiñol, Vda. de Valls Taberner Concesionario Oficial Rolex. Doña Gloria Sacrest Recolons � ROLEX a/Geneva
- _:: -_-' ADMINISTRADOR ARTíSTIC .. DEL IV FESTIVAL D'òPERA Don Carles Caballé Folch
..--'_-., ... '- � _:- .' "."
Ro/ex Day-Date. Cronometro. En oro de 18 qui/ates con brazalete ajuego.
la llista A la Secretaría de «Pro Música» (Balmes, 26, l r., la., Tel. 3186208) continua oberta d'inscripció pel a tots els qui desitgin adherir-se al Patronat.
• - Joyero Paseo de Gracia.lê - BARCELONA-7
BOlUJltiiqlUJ� Diagonal, 580- BARCELONA - 21
MIRELLA FRENI
Mirella Freni és avui dia una de les sopranos de més anomenada en el món del bel canto. Té un repertori molt extens tant en òpera-concert com en recital. Les seves actuacions són considerades arreu del món com veritables esdeveniments musicals. Normalment actua en els teatres més importants (la Scala de Milà, Me tropolitan de Nova York, Òpera de San Francisco, Covent Garden de Londres, Staatsoper de Viena, Munic, N.H.K. de Tokyo, el Festival de Salzburg, etc.), al costat de directors de la importància de Herbert van Karajan, Lorin Maazel, Georges Prêtre, Claudio Abbado, Riccardo Muti, Zubin Mehta, Colin Davis, etc. Té una discografia molt important enregistrada pels segells més pres tigiosos. GHENA DIMITROVA
de l'Estat Va néixer a Bulgària. Féu els estudis de cant al Conservatori amb el professor Christo Brumbarov. Després de la seva graduació fou on en el de immediatament sollícitada per l'Òpera de Sofia debutà paper Abigaille de Nabucco. El 1970 guanyà la Medalla d'Or i el Primer Premi Sofia. al IV Concurs Internacional per a Joves Cantants d'Òpera de rnaschera a L'any 1972 cantà amb gran èxit Un ballo in Parma, junta ment amb Piera Cappuccilli i Josep Carreras; més tard l'interpretà a la Scala amb Plácido Domingo. També en aquest mateix any interpretà i d'això Tosca a Tours, Aida a Rauen i Nabucco a Sofia Praga. Després Andrea Chenier féu interpretacions arreu de França. L'any 1975 cantà del amb Plácido Domingo a Saragossa, i inaugurà la temporada 1975/76 Liceu de Barcelona amb l'obra Un ballo in maschera. d'Amèrica del Sud i Durant els anys 1975/77 viatjà a diferents països Un ballo Central. Tingué un gran èxit a Caracas, on interpretà Ernani, i I Al in maschera, La Fanciulla del West, Cavalleria rusticana Pagliacci. Teatre Colón, de Buenos Aires, repetí aquests èxits amb la seva interpre consecutives. tació de Turandot, i va tornar-hi durant cinc temporades Ghena Després de diverses actuacions al Teatre Bolshoi de Moscou, fet Dimitrova debutà a l'Òpera de Viena l'any 1978. Aquest provocà que assolí èxits a fos invitada per actuar arreu d'Alemanya; grans Munic, Berlín, Hamburg, Düsseldorf, etc. Ca El 1980 cantà La Gioconda a Verona on fou comparada amb Maria Nabucco el 1981 llas; més tard hi tornà per a interpretar Aida el 1980, una i Macbeth el 1982. De les seves recents actuacions a Itàlia, cal fer menció especial de Macbeth a Parma, Don Carla a la Fenice de Venècia, ha fet també nom Simon Boccanegra a Roma, etc. Ghena Dimitrova brosos enregistraments. HANNA SCH\VARZ
concurs de cant a Va néixer a Hamburg. L'any 1970 guanyà el primer Berlín; aquest èxit li valgué el seu primer contracte a Hannover, on féu 1973 entrà a el seu debut amb els papers de Maddalena i Preziosilla. El formar part de l'elenc de l'Opera d'Hamburg, on obtingué grans èxits en com els papers de Cherubino i Angelina. Participà en noves produccions les de COSt fan tutte (Dorabella), Falstaff (Quickly) i Rosenkavalier (Ok una tavian ), en les quals obtingué un gran èxit que la ratificà com a 1975 i 1976 al Fes mezzo-soprano de gran prestigi. En els anys participà tival de Salzburg i d'aleshores ençà hi és invitada de manera permanent. Debutà amb el paper de Fricke a I'Opera de San Francisco on poste riorment ha continuat cantant. i És una invitada habitual a tots els grans teatres d'òpera d'Europa par: cal esmentar ticipa en les produccions més importants, entre les quals la de Les Naces de Figaro (Cherubino) l'any 1978 a l'Opera de Berlín amb Gotz Friedrich i Daniel Barenboim. Amb aquesta òpera, obre una llarga llista d'interpretacions en importants produccions com les de i Tsolda Lulu a l'Opera de París, Ariadne auf Naxos a Hamburg, Tristany a Washington, etc. ha A més de la seva activitat en el camp de l'òpera, Hanna Schwarz com a ha en recitals amb tingut grans èxits cantant de lied, participat tan notables les orquestres més importants i sota la direcció de mestres com Karl Bohm, Pierre Boulez, Leonard Bernstein, Mstislav Rostropo vich, etc. de Ha efectuat importants enregistraments, entre els quals destaca el la Missa Solemnis, de Beethoven, sota la direcció de Leonard Bernstein per a la Deutsche Grammophon. PATRICIA PAYNE
a des Nasqué a Dunedin, Nova Zelanda, i l'any 1967 es traslladà Londres de prés de guanyar el concurs Sydney Sun Aria Competition Sydney (Austràlia). En 1972 guanyà el Concurs Internacional de Cant d'Hertogen bosch (Holanda), fet que li permeté d'actuar posteriorment a Holanda, Bèlgica, Alemanya, Espanya i Dinamarca. En 1974 debutà al Royal Opera House Covent Garden de Londres en el paper de Schwerleite de Die Wal küre, i l'any 1975 passà a formar part d'aquesta companyia on des d'aleshores ha cantat molts dels principals papers. Ha actuat al Festival de Bayreuth en representacions de Die Walküre i Gotterdammerung i a la Scala de Milà amb Un ballo in maschera. El cantant Edda Das Rhein 1977 debutà a l'Opera de San Francisco de gold i Ulrica de Un ballo in maschera i tornà als Estats Units el 1980 Nova York i al de per cantar Ulrica al Metropolitan de Lyric Opera Chicago. en Welsh L'any 1981 Patricia Payne obtingué un gran èxit el debut amb la National 'Opera, interpretant el paper de Nurse de l'òpera de Strauss Frau ohne Schatten; el mes de maig -d'aquest mateix any tornà al Royal Opera House amb més representacions de Figaro i Peter Grimes. Debutà al Teatre Comunale de Florència cantant Gotterdammerung sota la di recció de Zubin Mehta. Patricia Payne ha assolit importants èxits en el camp concertístic amb versions, entre altres obres, dels Wesendonck Lieder i La passió segons sant Joan, la Novena Simfonia de Beethoven, Alexander Nevsky de Prokofiev i Requiem de Mozart. Ha fet nombrosos enregistraments, dels quals cal esrrientar molt espé Missa cialment Suor Angelica (CBS) dirigit per Lorin Maazel, i la 50- lemnis i la Missa en Do (Phonogram) dirigida per Colin Davis. JOSEP CARRERAS
Josep Carreras és un dels tenors mundials més sol-licitats avui dia, tant de pels més grans teatres i Festivals, com pels mestres més prestigiosos dels la nostra època; i és que, a més de les qualitats que tenen altres seus collegues, Carreras té joventut, un natural poder de comunicació amb el públic, i una llarga experiència. onze fou Començà a estudiar música als set anys, i en tenia només quan veu elegit per actuar al Gran Teatre del Liceu, en el difícil paper per a de Manuel de nen-soprano de Trujamán de El retablo de Maese Pedro de Falla, sota la direcció de José Iturbi. Des d'aquest moment, cantà constantment en òperes sempre que es necessità una veu de nen, la qual com artísticament. cosa li atorgà una gran experiència, tant musicalment Després del canvi natural de veu, continuà els estudis musicals i vocals, i ja amb una experiència de 13 anys guanyà el Concurs Verdi de Parma, i debutà a Barcelona, dins la temporada 1971/1972 amb l'òpera Lucrezia Borgia amb Montserrat Caballé, i Nabucco amb Cornell NacNeil com a protagonista. Debutà als Estats Units l'any 1972 en el paper de Pinkerton de Mada en el mateix ma Butterfly a la New York City Opera; seguidament, di teatre i durant un mes, interpretà La Bohème, La Traviata i Lucia d'ofer Lammermoor. A causa de l'èxit obtingut, tingué gran quantitat de Nova York tes per cantar a Amèrica; així, debutà al Metropolitan el 18 de novembre de 1974 en el paper de Cavaradossi de Tosca. Uns altres debuts importants de la seva jove carrera foren: l'any 1974, Garden de Lon Rigoletto a l'Opera de Viena i La Traviata al Covent dres; el 1975, Un ballo in maschera a la Scala de Milà; i el 1976 al Carla. Festival de Salzburg, en la nova producció de von Karajan de Don de Nova El seu calendari inclou actuacions regulars al Metropolitan York. la Scala de Milà, Operes de Munic, Hamburg, Viena, París, San Francisco, Tokyo, Zuric, Berlín, Estocolm, Covent Garden de Londres, Festival de Salzburg, etc. i Deutsche Ha fet onregístraments per a les següents firmes: Philips, EM! Grammophon, sota la direcció de Herbert von Karajan, Claudio Abbado, Riccardo Muti, etc. així el Dedica també part de les seves activitats a concerts i recitals; de i seu nom pot veure's al Konzerthaus de Viena, Festivals Salzburg Bregenz, Milà, Londres, Hamburg, Nova York, Berlín, Zurie, Madrid, Barcelona, Los Ángeles, etc. LANDO BARTOLINI
Va néixer a Florència. Cursà els estudis de cant i obtingué la graduació a l'Academy of Vocal Arts de Filadèlfia. Bartolini debutà al Gran Teatre del Liceu amb l'obra Iris de Mascagni. Immediatament després, l'any 1976, debutà també al New York City Opera amb una altra òpera de Mascagni, Cavalleria rusticana; d'alesho res ençà ha actuat amb les companyies d'òpera més importants dels Estats Units. L'any 1979 fou reclamat pel Metropolitan Opera per a formar part del seu elenc. Lando Bartolini ha assolit grans èxits a Itàlia, Espanya, Àustria, Suïssa i Mèxic. També és molt considerat per les companyies d'òpera de Fila dèlfia, Providence, Charlotte i Miami. En el camp del concert ha actuat als Estats Units amb la National Symphony Orchestra al Kennedy Center i al Symphony Hall de Boston, amb els Philharmonic Virtuosi i el Fort Worth Symphony. Les darreres actuacions d'aquest magnífic tenor inclouen les següents obres: Aida al Festival de Música i Dansa de Monterrey, Il Trovatore a Dayton, Tri-Cities Opera i Toledo Opera Company, totes sota la direcció de Guadagno. Diverses representacions del Requiem de Verdi amb l'Oak land Symphony. La temporada 1980/1981 tornà a Mèxic, on actuà amb la Jalapa Symphony", i a Providence per a cantar el paper de Cavaradossi de Tosca. La temporada 1981/1982 interpretà, entre altres obres, Turan dot, Madama Butterfly, Ernani, La Bohèrne, La Traviata, Tasca, Don Carlo, Norma, Il Tabarro, Aida, etc. En ocasió de celebrar-se l'aniversari de Zandonai, Lando Bartolini féu el seu primer enregistrament (efectuat per la RAI i per al segell Fonit Cetra) amb l'obra I cavalieri Di Ekebu, amb Fiorenza Cossotto i sota la direcció de Gian Andrea Gavazzeni. MARTTI TALVELA
Considerat com a un dels més eminents baixos de la nostra època, Martti Talvela nasqué a Carèlia (Finlàndia oriental) i féu els estudis a Lahti, i, més endavant, a Estocolm, on fou contractat pel gran tenor suec Set Svanholm (el qual finalitzà la seva carrera essent director del Teatre de l'Opera). Wieland Wagner l'incorporà a Bayreuth, i el mateix any signà un con Berlín tracte com a membre permanent del Teatre de l'Òpera de (Deuts che Oper-Berlin West). actuacions als No tardà a guanyar-se fama internacional, amb grans teatres del món (San Francisco, Chicago, Metropolitan, etc.); avui dia, Martti Talvela prodiga el seu art als centres lírics més importants del món sencer. a més de El seu repertori abraça la majoria de papers de l'especialitat; les grans parts wagnerianes, sent una preferència particular per Saras tro (La flauta màgica), Felipe II (Don Carlo), i sobretot, per Boris Godu nov. Té un gran renom com a especialista en Mussorgsky. lieder i canta A més d'una gran activitat lírica, efectua molts recitals de també, freqüentment, oratoris. Ha donat més de 100 recitals de lieder Unió (al seu país natal i a Suècia, Itàlia, Alemanya, Àustria, Soviètica, sota de batutes etc.) i ha enregistrat gran nombre de discos la direcció eminents (Klemperer, Bohm, Solti, etc.). Des de 1972, és director artístic del Festival de Savonlinna -que se celebra els estius en un vell castell medieval a Finlandia oriental- al qual ha donat un gran impuls. COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
ha estat La massa coral d'aquest Gran Teatre del Liceu sempre peça els elements fonamental en tots els espectacles que s'hi han realitzat; del es contractaren, sota là que, ja en la primera temporada Consorci, en direcció del mestre Ricardo Bottino, donaren uns fruits immediats, Però és a cantar des d'aleshores totes les òperes en la llengua original. del mestre Ro partir de la temporada següent, 1982-83, sota la direcció Vittorio el cor obté mana Gandolfi i el seu director-adjunt, Sicuri, quan sens entre els millors els èxits més espectaculars, que el situen, dubte, d'Europa. de Viena, En aquest sentit, el crític de la revista especialitzada «Buehne», «La més Hans Lossmann, escriví sobre la versió de Parsifal: sorpresa cor sota la recent direcció de Romana Gan gran, la vaig tenir amb el que, com fet realment dolfi, va sonar autènticament wagnerià, «deutsch», que no era d'esperar fora de Bayreuth». cor és el es- En el Requiem, de Verdi, obra en la qual el protagonista, serà també perem que la seva actuació espectacular. ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
fou fundada 1958; L'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu l'any d'aleshores ençà hom hi pot establir tres períodes més a menys impor Consorci un tants; però és a partir de la creació del quan s'assenyala . canvi espectacular. mestre M. Marco La tasca iniciada pel recentment traspassat Eugenio donà immediatament els fruits, ja que en l'òpera Lohengrin, que inaugurà Liceu el novembre del 1981, el l'etapa del Consorci del Gran Teatre del Sim rendiment i la conjunció dels instrumentistes situaren l'Orquestra fònica entre les millors d'Europa en el terreny operístic. amb Molts han estat els mestres invitats que han treballat l'Orquestra tres a aixecar encara més i que han contribuït, en aquests primers anys, Holl el nivell artístic. Cal citar, entre molts altres, els noms d'Albrecht, etc. reiser, Mund, Abbado, Valdés, Decker, Kulka, Rennert, Weikert, de Verdi, es En aquests moments, amb l'execució del Requiem Giuseppe nostra Simfònica, ja podrà jutjar el moment artístic de la Orquestra una obra bàsica i en el reper- que el Requiem és, sens dubte, espectacular tori simfònica-operístic. ROMANO GANDOLFI
Nasqué a Medesano i féu els estudis musicals al Conservatori de Parma, on obtingué el Diploma de piano i composició. Ha coHaborat amb Roberto Benaglio, juntament amb el qual entrà a la Scala de Milà. L'any 1966 fou reclamat pel Teatre Colón de Buenos Aires, i l'any 1970 fou nomenat mestre del Cor de la Scala; i des de la tem porada 1982/83, ho és, també, del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Ha dirigit orquestres a Parma, la Scala, Tókyó, Rio de Janeiro, Lenin grad, Berlín, Boston i Barcelona, dirigint tant òpera clàssica com nou centista. Per al segell discogràfic Cetra ha enregistrat la «Petite Messe Solen nelle» de Rossini amb L. Pavarotti, i per al Deutsche Gramaphone, tota la producció del Teatre de la Scala dels darrers deu anys. VITTORIO SICURI
Inicià els seus estudis musicals a Parma i a Milà. Fa deu anys entrà a formar part de la Scala de Milà, on durant tres anys ha exercitat la seva activitat com a mestre collaborador, treballant amb els mestres registes G. Strehler, F. Zeffirelli, E. de Filippo, J. P. Ponnelle, L. Ron coni, etc. Fa vuit anys començà a col·laborar amb Romana Gandolfi, primer com a ajudant en la tasca de mestre del Cor de la Scala, i en els darrers anys com a mestre de Cor. Ha preparat estrenes mundials d'òperes modernes (entre les quals, Don nerstagans licht de Stockhausen) i ha dirigit en diverses ocasions la Corale Scaligero. Gandolfi la Des de fa dos anys comparteix juntament amb Romana responsabilitat del Cor del Gran Teatre del Liceu en qualitat de director adjunt. PROGRAlVIA
Requiem, per a quartet vocal, cor i orquestra * VERDI
1. Requiem (quartet icor)
2. Dies irae Dies irae (cor) Tuba mirum (baix i cor) i . Liber scriptus (contralt cor) Quid sum miser (soprano, contralt i tenor) Rex trernendae (quartet icor) Recordare (soprano i contralt) Ingemisco (tenor) Confutatis (baix 1. cor) Lacrymosa (quartet icor)
3. Domine Iesu (quartet)
4. Sanctus (doble cor)
5. Agnus Dei (soprano, contralt i cor)
6. Lux aeterna (contralt, tenor i baix)
7. Libera me (soprano icor)
MIRELLA FRENI, soprano (16) GHENA DIMITROVA, soprano (19) HANNA SCHWARZ, contralt (16) PATRICIA PAYNE, contralt (19) JOSEP CARRERAS" tenor (16) LANDO BARTOLINI, tenor (19) MARTTI TALVELA, baix (16 i 19)
COR I ORQUESTRA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU,
ROMANO GANDOLFI, director
VITTORIO SICURI, director adjunt del cor
NOTA IMPORTANT: L'obra serà interpretada sense interrupció, EL «REQUIEM» DE VERDI
GIUSEPPE VERDI
Aquest havia de desvetllar compositor, que tant d'entusiasme a les prin del va cipals capitals segle XIX, néixer en un poblet minúscul: Le Roncole, a uns cinc quilòmetres de Busseto, dins del ducat de Parma, aleshores estat petit semi-independent controlat per Àustria, com gairebé totes les altres regions del Nord d'Itàlia (encara que en el moment del naixement de es Verdi, 1813, trobaven ocupades pels francesos de Napoleó). De família i en modestíssima, nascut un ambient tan rural, no trigà, però, a manifestar d'una vocació senyals inequívocs musical indestructible, que li el i guanyà respecte l'admiració de les persones que trobà en el curs de la seva difícil carrera: l'organista de Le Roncole, primerament, el qual li va ensenyar els primers rudiments musicals, i el comerciant Antonio Barezzi de al Busseto, gràcies qual obtingué els mitjans de rebre una edu cació musical i la mà de la va superior que ésser la seva primera esposa, Margherita Barezzi. No tot van ésser facilitats, però; decidit a estudiar a Milà, el conservatori ciutat el d'aquesta rebutjà -suprema ironia que sovint trobem en la his tòria de semblants institucions- tot i la menció favorable obtinguda en diversos aspectes de la pràctica musical. Prengué aleshores lliçons de Vincenzo Lavigna, director musical de la Scala de Milà, i probablement fou el tombant aquest decisiu de la seva vida, puix sembla que fou La vigna el qui l'orientà cap a la composició teatral. Arribar, però, en pocs anys, a convertir-se en la figura més destacada del món líric en italià, aquell moment, semblava una fita inabastable per a aquell jove una mica brusc, de formació irregular i de cultura només mit S'ha i i jana. dit, modernament, fins tot s'ha imprès, que el triomf de Verdi en aquest camp fou relativament fàcil perquè morts Bellini (1835) i Donizetti (1848; inactiu des del 1845) el camp de l'òpera italiana havia lliure de Això quedat competidors. només ho pot dir qui pensi que, real ment, no hi havia ningú més al panorama, cosa explicable, perquè actual ment vivim d'un repertori cenyit, pel que fa al romanticisme italià, a les de Donizetti i òperes Bellini, Verdi. Però els compositors que puHulaven per la Itàlia dels anys 1840 i 1850 eren nombrosíssims, i n'hi havia molts que assolien estrenar o presentar òperes seves a la Scala de Milà. Al costat dels noms consagrats, Saverio Mercadante i Giovanni Pacini obtenien èxits brillants que persistiren llarg temps en els repertoris, i a més hi havia altres autors que han resultat més efímers, però que en aquell mo ment eren competidors en potència del jove Verdi.
El principi difícil d'una carrera brillant
uns difícils i Aquest tingué inicis ben coneguts. De primer una òpera que no arribà a fructificar: Rocester i si que Verdi la va acabar -cosa que no ha estat demostrada- s'ha perdut. Després, les òperes del comença ment de la seva carrera: Oberta, conte di San Bonifacio (ben acollida a la Scala de Milà el 1838, però sense cap especial fervor) i Un giorno di regno (Scala, 1839), òpera bufa que fracassà estrepitosament, s'ha dit que perquè Verdi, que estava perdent una darrera l'altre els membres de la seva nova família (els dos fills, als quals seguiria la muller l'any se següent) no estava d'humor per compondre peces còmiques. El cert és
Giuseppe Verdi, dirigint \ �� ,
" I \\ que del la carrera de Verdi semblava acabada del tot, es després fiasco, " , pecialment per l'actitud del propi compositor, que es negava a escriure \ � la tercera òpera que li consentia el contracte amb l'empresari Merelli de la Scala. Només la persuasió d'aquest, amb una forta dosi d'insistència, / r": assoliren que Verdi es llancés definitivament a una carrera d'èxits amb l'estrena, el 1842, de Nabucco, l'òpera en la qual Verdi triomfà especial ment per haver sabut trobar la proporció exacta de sentit musical i de patriotisme, de força i d'inventiva per crear un espectacle que superés àmpliament allò que els altres compositors rivals seus podien oferir al públic sensibilitzat per les lluites polítiques que agitaven en crescendo (un crescendo que esdevindria dramàtic el 1848) la Itàlia d'aquells temps. Així, en aquests anys, la majoria dels arguments de les òperes de Verdi giren a l'entorn de pobles oprimits a enyorats de la llibertat, i dels tirans i , els a ho tot això combinat amb la moda dels es ... que oprimeixen intenten, . ... .' .,) pectacles «tenebrosos», corrent que dins del Romanticisme tingué molta força. Així aparegueren I Lombardi (on Verdi intentà de repetir l'èxit de Nabucco amb un altre cor «patriòtic»), Ernani, Attila (on l'allusió anti austríaca era molt palesa), Giovanna d'Arco (on la prepotència de l'in vasor corresponia als anglesos i Santa Joana d'Arc venia a representar el paper de la Itàlia màrtir) i molts altres títols immergits en el corrent es tètic del moment. decenni anni a de Dels títols d'aquest (els famosos di galera «anys presó» -"., conso en els Verdi va haver de treballar sense descans per anar - -_:_ �..w-:.-;.- quals ,,-----. ,. .. -.- lidant la seva preeminència) el més destacable és, probablement, Mac �,,___, '""Yo ..... �". té de de vàlua universal i de Q beth (1847) pel que drama primer assaig • shakespearià de l'encara jove compositor italià.
Canvis-ea-la concepciá de l'espectacle operístic
Després vingué la transició cap a un concepte nou de l'òpera, que seria la gran aportació verdiana. Aquesta transició, podem veure-la especial ment en Luisa Miller, una òpera que manca de profunditat però que fins suposa un trencament a almenys una modificació de la línia seguida aleshores per Verdi. Menys reeixida encara fou 5tiffelio (1850), l'òpera següent; però després d'això es produiria el prodigi de les tres grans òperes de l'anomenada trilogia verdiana: Rigoletto, Il trovatore i La tra viata, tres obres en les quals Verdi abandona -i fa abandonar als seus llibretistes- el món ideal i d'una sola peça característic del primer ro . - - .... manticisme i heroïnes moren en •• (herois immaculats, que generalment ..-.!-�., ,'" .' com en el cas es no assolir llurs ideals amorosos, d'Ernani, per " poder .. mentar-ne un exemple) per entrar en el món, de molta més complexi tat, del realisme teatral, amb les seves exigències de versemblança psi cològica. Ara els personatges no són formosos ni físicament ni espiritualment: són deformes, com Rigoletto, tant d'aspecte com d'intencions, però, a més, no són personatges d'una sola característica: sota la capa repug nant del bufó de la depravada cort de Màntua descobrim un sentiment el ina noble: l'amor per la seva filla Gilda. Només cal comparar caràcter moviblement malvat del Wurm de Luisa Miller amb el de Rigoletto, ma ...... tisat i complex, per veure la diferència, i la forta personalitat d'aquesta • mateix dir de l'extraordinari creació verdiana. El personatge _ ... podríem ...... -;-.._ "';=:;IIJI��� de la Azucena en Il trovatore i del de Violetta en La traviata, una gitana �- �---�-- en la el drama amorós no es desenvolupava entre una parella .� òpera qual � . convencional sinó entre una cortesana i un jove inexpert, i acabava tam BVSS£TO. '_,._. . \, :::t- manera cruament víctima de o bé d'una realista, amb la protagonista ______c...... • ��":.,.. - _� .- . _-:':'� «no estava _.::-- --- > l'aleshores tan temuda i tisi. Eren coses bé» -� repugnant que ...... �- r"""'-- . un cert "'_.----.-_._._� -. això . en escena, i per desvetllaren escàndol, superat &..a. �; d'ensenyar '""_. __ �'�' la bellesa i la de la música verdiana. , -- . ràpidament per personalitat ....._ \.. .?-. -�._- --._. no va con -. . . italiana ,� - Però la forta de Verdi damunt de l'òpera , empremta �-:- , o "'- sistir només en canvi d'orientació del sentit dels espectacles, sinó aquest . , "
El paisatge natal de Verdi: Les poblacions de Bussetto i Sant'Agata al segle XIX. també en el seu tractament vocal. Quan Verdi va començar la seva carre s'estava una ra, operant revolució en la tècnica del cant que el propi Verdi va impulsar; primerament, amb la utilització a fons dels recursos de les sopranos dramàtiques (papers de diabòlica dificultat, com el d'Abi gaille en Nahueco) i també dels de les veus de baix i de baríton. El mi llor comentari sobre aquesta revolució vocal el va fer el compositor francès Adolphe Adam, el qual, des d'un punt de vista conservador, va escriure, el 1851, que una cosa que no podria perdonar mai a Verdi era l'haver alterat totalment les relacions entre les veus i «haver fet cantar els barítons com a tenors, i els baixos com a barítons». Altres crítics contemporanis de Verdi li retreien la violència sonora de la seva orques tra i dels seus concertants, especialment arran d'Un ballo in maschera (1858). havia Verdi, però, entrat ara en una fase de tranquiHitat material que li permetia de triar molt millor els temes de les seves òperes i disminuir el ritme, fins aleshores frenètic, del seu treball. Vivia llargues temporades a la seva casa de Sant'Agata, on li agradava de renovar el contacte amb el món agrícola que havia viscut de petit, i va reduir molt les invitacions a dirigir a a presenciar les representacions de les seves òperes. Tot i això emprengué alguns llargs viatges, com el que el dugué per dos cops a Sant Petersburg (el 1862, amb motiu de la preparació i estrena de La forza del destino) i el que féu per Espanya, amb recalada a Madrid, on presentà la mateixa òpera al públic del Teatro Real. A partir d'aquest moment, comença a espaiar extraordinàriament la seva La producció: de forza del destino a Don Carlo hi ha cinc anys de distància (durant els quals es dedicà també a refer Macbeth), i de Don Carlo a Aida en passaren quatre més.
La darrera etapa
Després d'Aida la musa verdiana semblà canviar d'ocupació. Verdi es criví el seu únic quartet de corda, i després emprengué la composició d'una obra indubtablement empeltada d'esperit operístic: el Rèquiem, dedicat a la memòria d'Alessandro Manzoni i que era, en certa manera, com la culminació de la música patriòtica que havia caracteritzat el Verdi de tots els temps. Els anys immediatament posteriors, Verdi començà a col·laborar amb Arrigo Boito, que l'ajudà a refer alguna de les seves obres de menys èxit: Simon Boccanegra, òpera no gaire reeixida el 1856, es convertí així en una nova empresa del compositor, presentada novament al públic el 1881. A mida que anaven passant els anys, el món de la música s'anava convencent que Verdi havia dit ja la darrera paraula operística amb l'Aida, i que el Rèquiem havia estat, com en el cas de Mozart, el darrer floró d'una carrera intensa i espectacular. Amb paciència i habilitar, però, Boito anava assolint que Verdi es d� cidís a emprendre una nova òpera, emprant l'esquer de l'argument sha kespearià de Otello, que el propi Boito adaptà diligentment a la forma de llibret operístic. Finalment Verdi, després de moltes vacillacions, es posà a la feina i finalment assolí culminar la composició i estrenar la seva nova òpera a la Scala de Milà, el 5 de febrer de 1887, enmig d'una expectació enorme, de la qual es féu ressò la premsa de tot el món. Encara assolí Boito, després de passades les emocions de l'estrena, que Verdi es decidís a intentar un cop més la composició d'una òpera, em prant els mètodes ara esdevinguts habituals: posant ell mateix a la seva disposició un nou llibret de tema shakespearià i fent ús de les seves dots de persuasió. Així nasqué Falstaff, òpera de concepció molt diferent a les anteriors, ja que és molt més teatre musical que no pas música tea tral: en Falstaff la música verdiana és un producte pensat per subratllar l'acció escènica, molt més que no pas una música construïda sobre el pretext d'un llibret qualsevol. L'estrena de Falstaff, el 1893, a la Scala de Milà, es produïa en el mo- EL CONTINGUT MUSICAL
La Missa de Rèquiem de Verdi es divideix en set moviments: Rèquiem y Kyrie; Dies Irae; Ofertori; Sanctus; Agnus Dei; Lux Aeterna i Libera i duu text me, el litúrgic de la missa de difunts del ritu romà, encara de no una que, fet, és partitura gaire adaptable a la cerimònia religiosa i se sol interpretar en forma de concert.
i La 1) Rèquiem Kyrie. primera pàgina d'aquesta extraordinària par titura és d'una bellesa corprenedora. Comença molt suament amb vio loncels en sordina seguits immediatament per la resta dels instruments de corda mentre el cor entra discretament amb les primeres paraules del text De sagrat. sobte els violins ens porten del to menor en què havia el a una començat Rèquiem, deliciosa melodia en to major, que correspon als mots «lux perpetua» i que iHustren d'una manera especial ment celestial l'esperança que contenen aquestes paraules. El cant esdevé ara més auster (e Te decet hyrnnus») adoptant un aspecte arcaïtzant. polifònic És un passatge per al cor sol, sense acompanyament, aviat tornem a la suavitat tema però del inicial, que es repeteix de ma nera semblant al Sense principi. interrupció passem al Kyrie, que ens és successivament veus presentat per les del tenor, del baix, la soprano i la mezzo-soprano, per formar seguidament un harmoniós quartet amb el cor.
Dies 2) Irae. Quatre fortíssims acords en Sol menor obren aquest movi ment amb una força extraordinària que contrasta brutalment amb el clima suau i dolç en què havia acabat el moviment anterior. Violentes frases del metall i de la crear percussió volen la imatge sinistra i apoca dia líptica del del Judici Final, el «Dies irae» que ens anuncia el text. Poc a poc l'orquestra es va calmant i entre el so dels darrers instru ments comencem a sentir les trompetes del judici, cada cop més esplen dorosament fins que s'hi afegeix la resta de l'orquestra i el cor (< L'orquestra torna a amenaçar-nos amb els sons terrorífics que hem sen en l'aniversari de la seva mort. Alessandro Manzoni, a fou dedicat el "Requiem" tit a la no qui introducció, bé que amb tanta intensitat, i quan torna la calma el i uns fagot clarinets acompanyen la mezzo-soprano que intro dueix ara un planyívol trio en el qual participaran també el tenorur la soprano, amb el cor (< 3) Ofertori. Els violoncels es passegen d'un extrem a l'altre del seu de solistes registre creant una introducció força original per al quartet Jesu Christe» secundats que és iniciat pel tenor i la soprano (vDomine ), veus. una de les veus té a la frase següent per les dues altres Cada opor l'annivernario della morte di interès i tornar-se a reunir pr tunitats per cantar frases d'especial musical després amb el conjunt. Especialment emotiu és el tema iniciat pel tenor: «Hostias et preces», que reprenen després les altres veus combinant-se amb exquisidesa sobre el teixit ric i brillant de l'orquestra. El tema rea encara en «Fac eas Domine», amb modificacions que afegeixen ALESSANDRO MANIOII pareix nous motius d'admiració envers el creador d'un passatge tan atractiu. fa un dis Sentim encara un cop més el tema del tenor en la corda que cret trèmolo sobre el qual es tanca l'episodi. La m�tA �euli utili e88�n�o �e8tinata al Municinio i, 4) Sanctus. Novament les trompetes entren en acció, però ara per intro celestials as duir un cant indubtablement atribuïble a les falanges que a és escrit en forma de fon�o �elle ijnoran�� s'ha lan�oni sisteixen Judici de celebrar. Del al que L'episodi d'un fuga, decorada amb gust per detalls d'instrumentació gran enginy Verdi en el darrer i que recorden una mica l'ambient creat per quadre Untore a curt Questa acaba del seu futur Falstaff. Un breu cant l'uníson aquest pas �iriuera e8ecnzioDe en el el cor és dividit en dues seccions. satge, qual DIS'I'ItIBUZIONE DEI PEZ·ZI -l'. L REQUIEM � a qaatlro !'YRIE parO: liIopruo, M�UOo&p,...., T-��� 5) Agnus Dei. Una melodia d'austeritat veritablement litúrgica obre ���� I " 2. IR� a qúattro partl. SoU • �ro Dei a càrrec de la soprano i la mezzo-soprano. Després � aquest Agnus al nlt:s IR.K flirtI, Novament sentim entra el cor que dóna una major grandesa a l'episodi. b) TI;"A JlIRr!l. foro, Sj'KIPTI'S, � tres formen uri l') I.UU:R ('oro t'u&. el tema inicial, ara amb l'acompanyament de flautes que d) CWI� S(,� �I.s.:�. S,'I"'UIO, Ml'ï.20-.�pruo. T-.. a el cor . passatge contrapuntístic amb les veus fins que torna entrar que �, Rt.X TIUJU,:\n.l_ QllarMI., .. fon,. f, Rt:n'KIHMt:. .. tanca el moviment amb solemnitat i discreció sobre els mots «requiem SuprulU nozzll;',"iopraDo. ,) 1�4it:1lI: Primera audició del "Rèquiem". darrera del 7) Libera me. La soprano inicia agitadament aquesta part veu solista. Rèquiem, però el cor sembla aliè a aquesta agitació de la a la Després d'una secció bastant «operística» (s Tremens factus») per amb solista, tornem a sentir els acords brutals del «Dies irae» repetits tots els detalls com al principi del segon moviment. En acabar-se aquest una del tema del passatge, la soprano i el cor inicien repetició primer emotiu a primer moviment, el del «Rèquiem» inicial, que si resultava càrrec de la corda, ho resulta aquí més encara perquè la melodia corre en al Sib4 a càrrec de la veu de la soprano, que ha d'arribar pianíssim assolir -una fita que només les veus més prodigioses poden adequada cantat suament a ment mentre el cor que fins aleshores ha cappella, emmudeix. me» el cor Acabat aquest passatge, la soprano repeteix el «Libera però una extensa sobre la la no la segueix, sinó que inicia fuga, qual soprano els «Libera me» del tornarà a insistir, molts compassos més tard, amb fu text. Un moment de pausa ens fa tornar a un nou episodi d'aspecte ara tindrà un en gat i a noves intervencions de la soprano que passatge final la part inferior de la seva tessitura abans que es produeixi l'episodi en i una invocació en el qual sentirem cor i orquestra plena potència final, molt més discreta, de la solista i el cor, que acabarà amb les parau les «Libera me» fins a la fi. allargades división pianos. división electrónica: órganos e instrumentos. ROGER ALIER Av. Francisco Cambó (Av. Catedral), 10 Via Laietana, 32-34 Tels. 3196096 . 3106912. Barcelona, 3 Tels. 3196096 . 3106912. Barcelona, 3 REQUIEM 1. REQUIEM aeternam dona Requiem eis, Domine, Doneu-los, Senyor, el repòs etern. et lux perpetua luceat eis. Que la llum eterna brilli damunt d'ells. Te decet Deus, in Sian, Vós a hymnus, mereixeu, Déu, la lloança a Sió, et tibi reddetur votum in Jerusalem. i en honor vostre es fan els vots a Jerusalem. Exaudi orationem meam, Escolteu la meva súplica, ad te amnis caro veniet. perquè és a Vós que tornarà tot mortal. aeternam dona Requiem eis, Domine, Doneu-los, Senyor, el repòs etern. et lux luceat perpetua eis. Que la llum eterna brilli damunt d'ells. Kyrie, eleison: Christe, eleison. Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat. 2. DIES IRAE Dies irae Dies irae, dies illa, Dia terrible serà aquell dia, Solvet saeclum in favilla: que reduirà el món a cendra: Teste David cum Sibyll". ho afirma David amb la SibiHa. Ouantus tremor est futurus, Quin espant serà el nostre quan vingui Quando ludex est venturus, el Jutge a demanar-nos comptes amb rigor. Cuneta stricte discussurus! Tuba mirum Tuba, mirum spargens sonum coses La trompeta, fent ressonar un so misteriós La natura és l' de totes les bones. Per sepulchra origen regionurn, pels sepulcres de la terra, aplegarà tothom omnes ante Coget thronum. davant del tron. Mors stupebit et natura, La mort i la naturalesa quedaran parades Cum resurget creatura, quan ressuscitin les criatures per Iudicanti respondre responsura. al seu Jutge. Liber scriptus Liber scriptus proferetur, Llavors duran un llibre on es trobarà escrit In quo tatum continetur, tot allò de què el món serà jutjat. Unde mundus iudicetur. Quan, doncs, el Jutge s'asseurà, Iudex ergo cum sedebit, tot el que és secret serà revelat; res no latet, Quidquid apparebit; quedarà sense càstig. Nil inultum remanebit. Quid sum miser Quid sum miser tunc dicturus? Què diré aleshores, pobre de mi? Quem patronum rogaturus, ¿A quin advocat acudiré, si el just Cum vix justus sit securus? amb prou feines estarà segur? Rex tremendae Rex tremendae maiestatis, o Rei d'una majestat tan terrible, salvandos Qui salvas gratis que salveu per gràcia aquells qui han de Salva me, fons pietatis. ser salvats, salveu-me a mi, a font de bondat! Yoghourts, flam, cremes, formatges ... -aliments frescos i naturals- Recordare Recordare, Iesu pie, Recordeu-vos, Jesús bondadós, que he Quod sum causa tuae viae: estat la causa del vostre pelegrinatge. Ne me perdas illa die. No em feu morir aquell dia! Ouarens me, sedisti lassus: Quan em cercàveu, us vau asseure cansat, Redemisti Crucem i em vau passus: redimir morint en creu: que tants Tantus labor non sit cassus. sofriments no siguin vans! Iuste Iudex ultionis, O Jutge de venjança justa, doneu-me el vostre Donum fac remissionis perdó abans de donar comptes. Ante diem rationis Ingemisco reus: Ingemisco, tamquam Em planyo com si fos un reu, el pecat rubet vultus meus: Culpa em fa pujar els colors a la cara. Perdoneu-me, Deus. Supplicanti paree, o Déu, ara que us suplico. Qui Mariam absolvisti, Vós que perdonàreu Maria i el bon lladre, Et latronem exaudisti, i m'heu donat esperança. Mihi quoque dedisti. Si la meva spem súplica és indigna, Vós, que sou bo, Preces meae non sunt dignae: feu, si us plau, que no hagi de cremar Sed tu bonus fac benigne, al foc etern. Ne perenni cremer igne. Doneu-me lloc entre les ovelles, Inter aves locum praesta, separeu-me dels cabrits i colloqueu-me Et ab haedis me sequestra, a la vostra dreta. Statuens in parte dextra. Confutatis Confutatis maledictis, Quan siguin confosos els maleïts i destinats Flammis acribus addictis: al foc cruel, crideu-me amb els beneïts. Vaca me cum benedictis. Us prego, humil i prosternat, amb el cor Oro et supplex acclinis, trossejat com la cendra, que tingueu cura Cor contritum quasi cinis: del meu darrer moment. Gere curam mei finis. Lacrimosa Lacrimosa dies illa, Dia de llàgrimes serà aquell dia Qua ex resurget favilla. que l'home ressuscitarà de la pols Iudicandus homo reus: per ser judicat. Huic ergo paree, Deus. Perdoneu-lo, doncs, a Déu! Senyor Jesús, Pie Iesu Domine, ple de bondat, doneu-los el repòs. Amén! Dona eis requiem. Amen! 3. DOMINE IESU Domine Iesu Christe, Rex gloriae! Senyor, Jesucríst, Rei de la glòria, Libera animas omnium fidelium allibereu les ànimes dels fidels difunts defunctorum de poenis inferni, de les penes de l'infern i de l'abisme profund; et de profunda lacu: allibereu-les de la gola del lleó! libera eas ore de Ieonis, Que no les engoleixi l'abisme, ne absorbeat eas tartarus, ni vagin a parar a les tenebres, ne cadant in obscurum: sinó que Sant Miquel, el portaestendard, sed signífer sanctus Michael se les endugui a la llum santa, repraesentet eas in lucem sanctam: que en altre temps vau prometre a Abraham quam olim Abrahae promisisti, i a la seva descendència. et semini eius. Hostias et preces tibi, Domine, Heus aquí, Senyor, el sacrifici i les pregàries laudis offerimus. que oferim a lloança vostra. Tu suscipe pro animabus illis, Accepteu-les per aquells dels quals avui I quarum hodie memoriam facimus: fem memòria; fac eas, Domine, feu-los passar, Senyor, é. de morte transire ad vitam de mort a la vida, quam olim Abrahae promisisti, que en altre temps vau prometre a Abraham et semini eius. i a la seva descendència. 4. SANCTUS Sanctus, Dominus Deus Sabaoth! Sant és el Senyor, Déu de l'univers. Pleni sunt coeli et terra gloria tua. El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna in excelsis! Hosanna a dalt del Cel! Benedictus qui venit ID nomine Domini. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna in excelsis! Hossanna a dalt del cel! El reloj-brújula. A Ferdinand Alexander Porsche se Ie ocurrió la idea del producto. ¡WC a¡Jortó las ideas ¡Jara su realización. 5. AGNUS DEI Ferdinand Alexander Porsche, el diseñador del Porsche 911, creó el prototipo de este Agnus Dei, Anyell de Déu, reloj y lo ofreció para su fabricación en serie. qui tollis peccata mundi: que lleveu el pecat del món, (A muchos fabricantes de relojes el desafio técnico les dona eis requiem. doneu-los el repòs. parecía demasiado grande para que pudieran Para de Déu, aceptarlo. Agnus Dei, Anyell IWC, el desafio técnico era demasiado tollis mundi: lleveu el del món, qui peccata que pecat grande para que pudiera rechazarlo.) doneu-los etern. dona eis requiem sempiternam. el repòs Durante el desarrollo del único reloj brújula se nos presentaron algunos huesos duros de roer, pero la obra final es una golosina técnica. 6. LUX AETERNA (Basta sólo con imaginarse que el reloj y la brújula tienen que funcionar indepen la llum eterna brilli damunt Lux aeterna luceat eis, Domine: Que d'ells, Senyor, dientemente uno de otro, sin la menor inter cum Sanctis tuis amb els vostres sants per sempre més, perquè ferencia rnagnética.) Estaba fuera de duda in aeternum: quia pius es. Vós sou bondadós. que para la máquina ultraprecisa ¡WC no aeternam dona eis, Domine, Doneu-los, Senyor, el repòs etern. podía emplearse el Requiem motor de CONCESIONARIOS cuarzo, ya que su mando paso a et lux luceat eis. Que la llum eterna brilli damunt d'ells. perpetua paso es engendrado por imanes perma nentes. Y componentes de acero tuvieron que ceder el paso, en la medida de lo 7. LIBERA ME viable, a materiales paramagnéticos: el rotor (cuerda automática), hecho con oro de 21 quilates, reposa en un rodamiento de Libera me, Domine. Deslliure-me, Senyor, bolillas miniatura con 9 rubies, y este a su de morte in die illa de la mort eterna, en dia terrible, aeterna, tremenda, aquell vez se encuentra en una fijación de sunt et terra. els cels i la terra. quando coeli movendi que sotraguejarà membrana especial resistente a los choques. Dum veneris iudicare saeculum Quan vindreu amb el foc per a el món. La caja y la pulsera están hechas per ignem. jutjar AURELI BISBE JOYERO de una Estic i tinc 261 - aleación ligera con Tremens factus sum ego et timeo, tot tremolós por Provenza. Barcelona-8 especial, super ficie endurecida. También las piezas dum discussio venerit atque ventura ira. del judici que s'atansa i del rigor que ha de expuestas al desgaste están hechas con Dies irae, dies [venir. illa, titanio, como, por ejemplo, el cierre de et Dia terrible serà calamitatis miseriae, aquell dia, seguridad, finamente ajustable, de la i de dies magna et amara valde. de calamitat misèria, pulsera articulada cuyos eslabones son Requiem aeternam dona eis, Domine, diada grandiosa i molt amargant. rernovibles. Y las pocas veces que no pudo eludirse el uso del acero et lux luceat eis. Dcneu-los, Senyor, el repòs etern, ROSA BISBE ART/DISSENY hemos empleado perpetua - Ganduxer. 20 Barcelona-21 una aleación paramagnética de berilio. que la llum eterna brilli damunt d'ells. (La brújula ¡WC es, dicho sea de paso, la más plana a la redonda [3 mm], su aguja está asegurada contra choques de ambas partes y se mueve en cojinetes autolubri cantes.) Diagonal. 482 - Barcelona-6 Queda por preguntarse cuál de los aspectos Rambla Cataluña. 17 - del Barcelona- 7 reloj-brújula es mejor: ¿la idea a la realización? No importa, en todo caso creemos que Ferdinand A. Porsche puede estar contento con nosotros. rwc �����.� �/868 DISCOGRAFIA DEL "REQUIEM" DE VERDI La present discografia només ofereix les versions comercials íntegres. Els solistes són esmentats en el següent ordre: soprano, tenor, mezzo soprano i baix i a continuació l'orquestra, el cor i el seu director. 1933 VICTOR 96 Album Maria Luisa Fanelli, Franco La Giudice, Irene Minghini-Cattaneo, Ezio Pinza. Orquestra i cor de la Scala de Milà. Dir.: Carlo Sa bajno. 1951 RCA 26.35007DP Herva Nelli, Eugene Conley, Fedora Barbieri, Cesare Siepi. Or questra Simfònica de la NBC. Dir.: Arturo Toscanini. 1955 DG 2721171 (reedició: 1979) Maria Stader, Gabor Carelli, Oralia Dornínguez, Ivan Sardio Or questra Simfònica de Berlín. Dir.: Ferenc Fricsay. 1959 EMI TC2 SXDW 3055 Shahek Vartenissian, Eugenio Fernandi, Fiorenza Cossotto, Boris Christoff. Orquestra i cor de l'Òpera de Roma. Dir.: Tullio Serafin. 1961 DECCA 6.35137 DX Leontyne Price, Jussi Bjorling, Rosalind Elias, Giorgio Tozzi. Or questra Filharmònica de Viena. Dir.: Fritz Reiner. 1962 EMI 147-00937/38 M (reedició: 1980) Elisabeth Schwarzkopf, Giuseppe di Stefano, Oralia Dornínguez, Cesare Siepi. Orquestra Filharmònica de Londres. Dir.: Victor de Sabata. 1964 EMI 165-00029/30 Elisabeth Schwarzkopf. Nicolai Gedda. Christa Ludwig, Nicolai Ghiaurov. Orquestra Filharmònica de Londres. Dir.: Carlo Maria Giulini. 1968 DECCA 6.35207 ER Joan Sutherland. Luciano Pavarotti. Marilyn Horne, Martti Tal vela. Orquestra Filharmònica de Viena. Cor de l'Òpera de Viena. Dir.: Sir Georg Solti. 1970 CBS 77 231 Martina Arroyo, Plácido Domingo, Josephine Veasey, Ruggero Raimondi. Orquestra Simfònica i cor de Londres. Dir.: Leonard Bernstein. 1973 DG 2707065 Mirella Freni, Carlo Cossutta, Christa Ludwig, Nicolai Ghiaurov. Orquestra Filharmònica de Berlín. Dir.: Herbert von Karajan. 1975 LODIA/LOD 772 Heather Harper, Carlo Bini, Josephine Veasey, Hans Sotin. Royal Philharmonic Orchestra. Dir.: Carlos Paita. 1975 RCA RL 02476 EX Leontyne Price, Veriano Luchetti, Janet Baker, José van Dam. Orquestra Simfònica i có'r -de Chicago. Dir.: Sir Georg Solti. 1979 EMI 16503653/54 Renata Scotto, Veriano Luchetti, Agnes Baltsa, Yevgeny Neste renko. Orquestra Filharmònica de Londres. Dir.: Riccardo Muti. 1979 EMI 157-02036/7 Y Montserrat Caballé, Jon Vickers, Fiorenza Cossotto, Ruggero Rai mondi. Orquestra Philharmònica i cor de Londres. Dir.: John Barbirolli. 1981 HARMONIA MUNDI 40 N. Bodurov, Robert Wiener, Alexandrina Miltcheva, Nicola Ghiu zelev. Orquestra Simfònica i cor de Sofia. Dir.: Palo Marinov. 1981 DG 2707120 Katia Ricciarelli, Plácido Domingo, Shirley Verrett, Nicolai Ghiau rov. Orquestra i cor de l'Opera de la Scala de Milà. Dir.: Claudio Abbado. 1982 CBS 36927 Montserrat Caballé, Plácido Domingo, Bianca Berini, Paul Plishka. Orquestra Filharmònica de Nova York. Dir.: Zubin Mehta. 1982 ERATO STU 70.965/6 Janet Baker, Ermanno Mauro, Mignon Dunn, Paul Plishka. Or questra Filharmònica d'Estrasburg. Dir.: Alain Lombard. 1982 PHILIPHS 6701016 Galina Vichnievskaïa, M. Ivanovski, Natalia Issakova, P. Petrov. Orquestra Simfònica de Moscou. Cor de l'Acadèmia Russa. Dir.: Igor Markevitch. 1983 DOCUMENTS 32 (2) (d'una representació a Milà el 27-1-1951) Renata Tebaldi, Giancinto Prandelli. Nell Rankin, Nicola Rossi Lemeni. Orquestra i cor del Teatre de la Scala de Milà. Dir.: Víc tor de Sabata. 1983 MELODRAM 006 (3) (d'una representació a Nova York el 1940) Zinka Milanov, Jussi Biorling, Bruna Castagna, Alexander Kipnis. Orquestra de la NBC. Dir.: Arturo Toscanini. sèrie - disseny s. a. GALERIA D'ART ganduxer, 28 telèfon 200 87 26 Joia disenyada per Josep M� Subirachs barcelona-21