El Panta De La Baells

L' EROL EL LLOBREGAT 31

302 m Ti pus de presa: bóveda am pl a de doble corvatura, El panta de la Baells Capac it at d'evacuació deis desai gües de mi g fons: 100 m3/seg Capacitat d'evac uació de is desaigües del fons: 68 m3/seg Capacitat d'evacuació del so bree ixidor: 650 m3/ seg, El 7 de feb rer de 1976, el rei Joan Cari es d'autoproductors, (és a dir d'energia Cabal reg ul ar: 4,3 m3/seg l in :llI guran el pant:í de la Baells, un produi'da per les matei xes empreses) en Aportació mitj a an ual: 140 hm3 emb,l ssa ment projectat als inicis deis el total del consum final eléctrie. Aportació maxima anual: 450 hm3 ann se tanta. Es \'a cOIlstruú' aprofitant Tothom pensa am b la Central Térmi Cota maxima de I' embassament : 630 el congos t que li dóna nom i recollint ca de Ceres peró també és important la IG les aiglies del riu L1 0bregat i de la ri era producció d'energia procedent de I'a Vo lum de I'e mbassament: 45 hm3 de Vil ada o del Me rgan<;ol. Nega un a profit ament hidrauli c. La producció Su pe rficie negada: 365 H a superfic ie de 365 Ha deis term es muni eléc tri c:J total de la Comarca és: Superficie Conca: 532 Km2 cipals de Cerc s, Vil ada i la Q uar i la - Energia Termoe léc trica: Destí: regulació del riu L10bregat sen capacitat és de 11 5 milions de m) Central térmi ca de Cercs 900.000 MW Funció: emmagatze mar aigua per Barce d'aigua. - Energia Hidroe léctrica: lona , L'emb:1ssament té, com a primera fi Mini ce ntras 17.450 MW nalit at completar I'abastament d'aigua a Túnel de l Cadí 7.000 MW L'impacte ecológic i huma Ba rc elona i a I' :í rea metropolitana, asse La Bae ll s (5) 23 .000 MW La construcc ió d'un embassament, so gurar els re gs de l Baix L1obre gat, i reg u- A la Baells s'hi varen in stal·lar du es bretot quan és de les dimensions del de 1.11' les aigües de l riu - n'és la principal minicentrals consecutives de 5.000 i la Baells (Sa u té una ca pacitat de 177 in fr aes tructura de reg ul ac ió de tot el seu 8,000 Kw al peu mateix de la presa. La Hm, Sant Po ne;: de 25 Hm, Oliana de reco rregu t- , La regu larit at és aprofita Junta d'Aigües, organisme oficial enca 10 1 Hm, Susqueda de 23 8 Hm, Maqui da, t:Jmbé, per I:J in dústria téx til in sta- negat de ges ti onar totes les aigües pota nensa de 1, 530 H m, ete.), compona un 1,Iad a al peu de l L1 obreg:Jt que, grac ies a bles de Catalun ya i que depén del De im pacte eco lóg ic e\'ident. Les aigües van I' cmbassament, obté ene rgia d' un a ma pa rtamen t de Poi ítica T eni torial i nega r una extensa pan de la \'a ll del ner:1 reg ular, e\'itant els períodes d'es Obres Públiques de la Generalitat, va L1 0brega t i de la zo na de la ri era de t1 atge, conced ir a Fuerzas Hidroelécl1'icas dcl Vi lada o de Me rga n<;ol , un es zones rela El seu efec te regul:Jdor és ev ident en Seg re aquesta explotació (6). ti\'ament rique s en conreus (e ls únics el tema de les riuad es i inundac ions, També, des de fa pocs anys máq uin es ex istents en aqu"sta zona) i for<;a pobla espec ialment co nstatat I'a ny 1982 quan excavadores aprofit en els lIim s dipos i de s, a I'embassament de la Bae ll s hi \'a arri tats a la cua de I'embassa ment com a El poble de Sant Sa lvador de la Vede bar la q uantitat maxima de 1500 m3/ seg, fe rtilitza nts en ja rdineria, lI a, des de Roca Roja - am b els se us mentre que pels sobreixidors en so rti en Característiques técniques de I'obra nuclis de la ca sa Blanca, Pi sos Nous, 810 m3/ seg (1). El paper benefactor de C obra es porta a terme en un període Sant Sal vador, le s Colóni es del Carme i I'embassa ment de la B:1ell s fou glossat re lati vament cu rt ; I'any 1970 es \'a co de FECSA- quedá to talment submergit per técnics i divu lga t ámpli ament per I:J men<;a r a treball ar en la so lu ció de is per les ai güe s; tam bé la ca rretera comar prems:J comarcal; la Baell s va reduir problemes human s que afec taren a la cal 1411 , els ponts, I' anti ga \'ia del tren i :impliam ent els ca bals, va eliminar els població que ha via d'abandonar els te una munió de I'C lI s cam in s i paratges (8), cops d'ligua, 1':1 retenir la major part rrenys negats (expropiac ions, compres També I'antic nucli de la Baells, amb la de is trones d'a rb res, i \'a retarda r la cres de terrenys, projecte del poble de Sant se \'a esg lés ia románica; hel11 de recordar cuda unes 7 hores (2) , Jordi, ete.) i les obre s propiament dites que la fal,'ana d'aquesta esg lés ia, la pan La reg ul aCl ó de la Baell s es tá en fun només va ren durar uns quau'e anys , Le s més interessant del conjunt, fou des ció de I'aigua que el Canal Industrial de Em preses Dragados / Cons/rucc/()//CS i l11untada pe r tal d'ésse r reconstrui'da al l.lerg:1 necessit a pel seu funci onamen t i Entrecanales vare n const ruir conjunta nou poble de Sant Jordi; a\' ui encara no que ag:1fa de la eua mateix de I' embassa ment la presa, mentre que I' obra del s'ha fet tal reconstrucció, i els se us ca men t; el de sg ua s és de 2,4 m3/ seg, de viad ucte fo u entregat a Ferrov /al. rreus, COn\'e nlentment nUm eL1t S, espe mitJ ana (3) , ren la sen reconstrucció, L' :1I1 y 1989 es va inagurar la cen tral Fitxa técnica de I'Obra (7): L'históric pont de IvlirJll es també \'J hidroe léctrica, una inversió de 360 mi Vo lum de for mi gó: 400,000 m3 quedJr negJ t; el substituí, un no men\' s li ons de pessetes que aeonseg ueix apro Volum d'Excavació: 184,400 m3 iJmós pont, el \'i;ldul'te de h BJells, fitar I'aigua de la Bae ll s per produir Cota de coronació: 632,35 I/G LUll ÓS per 1.1 se\';1 ;lldriJ, per h mJgni 23 ,000 Mw anu als d'energia hidroeléc Akada sob re ciment s: 102, 35 m tud de l' ob Ll, pe! ,jiJ/'tl/» detel'ut I'estiu trica (4) , Amplada de la presa coronada: -+ m de 1' ;Ul\' 1')89, i per 1' ;úIlJmeIlt el1 que \'J El Berguedá és un a comarca que pro Base : 20 m tl'nir J roLl 1.1 gent de Vil.ld,l i Borred;i dueix molta energia; segons dades de Zócal: 27 m dULlnt ml'SOS i méSOS dé I',ul\' 1989 , I'a ny 1992, el Bergued:i és, després de I:J Relació Cor,h-aka,h: 2,75 m FI nou poblé dé S;lnt Jordi, es 1'.1 Noguera i del Ripoll és, I:J comarca de Corda entre estreps: 25 -+ m coml'npr ,1 construir rot ség uit que iou Catalun ya amb un més alt percentatge Ikscnvolupaml'nt de I'arc entre l'strl'ps: JpWl'.1t el projecté dé 1.1 BJells i els 32 EL LLOBREGAT L' EROL

LA BAElLS, SECCIÚ DE LA PRESA

CO. 'OIlII. AI IIIHIIAOOAA

Ca/'acta/SI iq// es ti'CIliq // es de la presa. JUNTA AIGÜES habitants de Sant Salvador es negaren a dalla d'Or i un a de bronze en els Call1- fitament turístic sinó per no malmetre rebre un a indemnitzaci ó. No \'a se r facil pi onats Estatals de Piragüisll1e celebrats un bé tant preuat, escas i necessari en tI'obar un nou empla~ament, dissenya r enguany a Ga lícia en les categories In una societat moderna. A la nostra co un poble -n o un grup de dos o tres blocs fantils B i Cadets. Tampoc es coneixen marca encara hi ha abocadors d'escom que encabissin a tots els habitants de massa les activitats deIs Clubs Nautics braries propers al riu, abocadors que en Sa nt Sah'ador- , traslladar un poble sen de Vil ada i Cercs que estan treballan per el cas de l'Alt Berguedá fan que la ce r, crear le s infraestructures i els ser fomentar el rem i I'esquí acuatic, i I'em Baells esde\'ingui un ma ga tzem de dei \'eis. Tampoc ha sigut facil donar-Ji penta que l'Escola Taller de Cercs a xalles difícilment netejable, Ceres té un vid a, aconseguir que la seva ge nt no donat a les activi tats náutiques. Grácies abocador de deixalles al costat de I'em enyo ri Sant Salvador, les velles i negres a la col·l aboració del panta de la Baells bassament tot i que ha constrult una cases i tot all o que se ntien com a pro anualment es fa una baixada d'aigües depuradora que sembla que tampoc pI. bra\'es a Pedret, i I'embassamenr cons funciona. Bo rreda aboca direetament al tribueix, sens dubte, a mantenir nets els Mergan¡;ol; ViLda ha inagurat fa poc Les possibilitats turístiques de la Baells ri us i afer possible de nou la pesca de la una incineradora pero encara queda E\·identment I'embassa ment \'a crear un truita al Llobregat. pendent la depuraeió de les aig ües. Les nou paisatge i una nova manera de vi En els últims mesos, i una vegada més institucions locals i comareals i també sualitzar aquest tros de comarca. Carre arran del famós ,joral» del viad ucte, la els partieulars s'han de mentalitzar de la tere s, ponts i viaductes nous, I'imatge preséncia d'una barca destinada al trans importáncia de tenir les aigües netes, so rprenent d'un embassament pIe, tal i port de viatgers de la zona de Vilada i d'altra manera la Baells podria tenir els com si fos un Ila c natural I'estiu de Borredá, va fer ressorg;r el tema de I'a mateixos problemes d'aigua insaluble 1989, la por a les aigües desbordades la profitament turístic. l'Ajuntament de que Sau. f-______tardor de 1982, i el més habitual de la Cercs ha decidit encarregar a la Diputa secada. Un paisatge molt més conegut ció de Barcelona un estudi sobre les NOTES: arreu de Catalunya, des que la nostra possibilitats turístiques que ofereix la l. VV.AA.:EI Bcrg//cda. UI/a comalTa d 'il/ ca rretera ha esdevi ngut l' Eix del Ll obre zona en relació a I'embassament. L'estu d// stnalització amiga, a "Cof.lccció C lI,/ IUI/ya Coma/Tal .. , Caix ,1 de Ca LllllJ1\',I, ga t, arran de I'obertura del túnel del di proposa la construcció d'un cam ping, Barc elona 1990, págs . 1SO. Cadí ; un deIs més vi sualitza ts per les zones d'esplai, un hotel, una platja arti 2. CLOTET, Núria i GALLART, FI',lI1ccsc. cadene s de TV des que, I'agos t de 1989 ficial i altres infraestructures a I'entorn Els /é'I/(;'I/('I15 pmd//i'lS pels ,Úg//dtS, dins del va aparéixer el famós ,joral». del panta; tot aixo pero ca l que surti de Dossier ,,6 ,7 i Ii de l/ovl'Illbl'<' de I '}lll. L/ Pero, mal grat ésser una im portant re la iniciativa privada la qual rebd el su miada al Bcrg//ed" '" ,1 ,, 1'Em/.. núm.-I, se r\'J d'aigua i d'aprofitar-se aq uesta per port in stitucional i del Consorci que es ll1;¡r~ de 1983, p,igs. IS-1 '). obtenir energia eléctrica, I'embassament formara per tal de tirar endavant I'am 3. VV.AA. El B('/'g//ed,¡ . Ulld COllld/,(,,/ ... , no esta del tot explotat. Sovint s'ha par biciós projecte. p;igs.1 'i0. lat de le s seves possibilitats turístiques Per la se va banda, la Junta d'Aigües i -l. MONTAN YA , Antoni. Les ,úg/!es ,Iel Uo pero fin s ara aquestes es redueixen a uns els Ajuntaments de Vilada i Ceres estan bregelt (,ulel cop //brir/uell II/(;S f/Ui!O'i/dt 5 d '('I/ergicl, ;1 "Regio-7 .. , 13 d'.lbril de 1988, quants pescadors, a la preséncia de ban auelerant els trámits per la compra de págs. 13. yistes a I' es tiu i a les poques i descone la barca "Slel!a Maris» i comencar els 'i. MONTA YA , Antoni. Les ,úgl!es del B('/' gudes experiéncies náutiques engegades itineraris turístics per I' embassament gued,i ... , .1 " Re,~ io -7 .. , p.ip.23. des de Vi lada i Cercs. (9). VV.AA. I'f:'i.\' d,'¡ Uo/Jreg,lI ... i el TÚI/el del lJesconegudes per qué poca gent sap Pero amb aixo no n'hi ha prou, cal Cddi, Dep.11't.l111ent de Geogr,lii.l de 1.1 que grácies a l'embassall1ent de la Baells que les aigües del panta siguin netes, no Uni"l'l'siLlt de B.ll't'elon,l, B.1I·t'l,ll1n .l 1')S3, dos berguedans varen obten ir una ll1 e- únicament per a facilitar-ne el se u ;lpro- p.ip.IOI - IOS. L' EROL EL LLOBREGAT 33

VV.AA. El Bergueda. Una comarca ... , pigs.147. 6. VV.AA. El Bergueda, una (()marca d'indus ,riali, zacúí, págs. 147. 7. Dades proporcionades per la Di recc ió de l'Embassament de la Bael ls, ext retes d'un fo ll etó edi tat per la CenerJIit at de Cata lu nya sob re l'Embassa men t de la Bae lls. 8. CA RC IA, Sergi i ESCOBET, Manue l. SaYII SalVfldor de la Vede //a, un poble sub RONDA MORET A, N.o 4 II/crgir per les algües, a "I'Erol" núm.6, se TElEfON (93) 821 31 02 tcm bre de 1983, págs. 16- 22. 08600 8ERGA (8arcelona) 9. Reg ió-7, dinlJrts, 10 de juli ol de 1990, INSTRUMENTS MUSICAlS i ACCESSORIS págs.9. PIANOS, TEClATS i ORGUES SO PROFESSIONAl SONORITZACIONS AG RAjM EN TS: T.V., VIDEO, HI-fl El nostre agraúllen t a Ricard Sosa, director de I'cmbassament de la Bae ll s, pcr la in for l1lació i le s faci lit ats donades, se nse les q uals, no llauria, ,igut possiblc la redacció d'aq ues t ,miele.

SONORITZACIONS ELECTRONICA 5IEIRJRA\ REPARACIONS MUNTATGES

LLOGUER D'EOUIPS DE SO AVINGUDA DE CATALUNYA, 13 TEL. 82501 59 GIRONELLA

HORMIGONES BERGADAN, S. A.

Planta : Crta. de Sant Fruitós, p. K. 38 Oficines : Crta. Sant Fruitós, 36, 1.r, 2. Telefon (93) 825 1087 Telefon (93) 821 06 04 OLVAN (Barcelona) BERGA (Barcelona)