Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

GEOZONA 150 BORREDÀ- SANT JAUME DE FRONTANYÀ

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL La carretera nord – sud (BV-4656) oberta els anys setanta, que va des de la població de Borredà fins a Sant Jaume de Frontanyà, a la comarca del Berguedà, va posar al descobert una successió molt completa de l’Eocè mitjà. La successió comença amb sediments de mar profund i acaba amb sediments de peu de muntanya, constituint un excel·lent registre sedimentari de la història de la estructuració pirinenca en aquest sector. L’aflorament continu és d’una qualitat que no es dóna ni en les valls dels grans rius del sector com són el Ter i el Llobregat, que també tenen un recorregut ortogonal a les estructures pirinenques. La successió ha estat i està sent objecte de detallats estudis sedimentològics, paleontològics i tectònics. És visitada per estudiants de diferents universitats d’arreu i ha estat explicada en guies de congressos d’àmbit espanyol i europeu.

Sediments de badia interdistributària de l’Eocè mitjà a la carretera de Borreda – Sant Jaume de Frontanyà.

COMARCA: Berguedà MUNICIPI(S): Borredà, Sant Jaume de Frontanyà

DADES FISIOGRÀFIQUES Tota la geozona està situada a la riba dreta de la riera de Borredà, en el seu recorregut Nord – Sud, entre Sant Jaume de Frontanyà a l’extrem nord i la casa de pagès de Campalans al Sud. Al nord coincideixen el límit de la geozona amb el començament de la riera. L’eix de la geozona el forma la carretera (BV-4656) de

Dr. Roux, 80 08017 Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Borredà a Sant Jaume de Frontanyà. És al costat de la carretera on hi ha els millors afloraments de les primeres tres quartes parts de la successió. La part superior, més conglomeràtica, aflora molt bé al costat de la pista que va del santuari dels Oms a la casa de pagès de Frontanyà. La carretera s’aparta una mica de la riera quan ha de travessar algun afluent important o quan la riera s’engorja.

CONDICIONS D’ACCÉS L’accés a la població de Borredà, situada al sud de la geozona, es pot fer seguint l’eix viari de la vall del riu Llobregat fins el nord de la població de on s’agafa la carretera (BP-4654) a Vilada i Borredà tot travessant l’embassament de la Baells. A l’est de Borredà s’agafa la carretera (BV-4656) que mena vers el nord a Sant Jaume de Frontanyà i . També es pot arribar a Borredà pujant per la vall del riu Ter prenent abans d’arribar a Ripoll la carretera (BP-4654) que porta a Borredà passant per Les Lloses. A partir de Borredà hi ha 1,5 km fins arribar al límit sud de la geozona, on comença la successió estratigràfica a preservar.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Forestal en tota la seva extensió, llevat de petites àrees agrícoles al voltant de les masies. Sòl no urbanitzable.

SITUACIÓ GEOLÒGICA

SITUACIÓ GEOLÒGICA El Pirineu es divideix en Zona Axial, constituïda per un apilament d’unitats estructurals del basament hercinià, i zones de cobertora plegada i encavalcada vers els dos costats de l’orògen (e.g. Muñoz, 1992). El sinclinal de Ripoll és l’estructura més gran aflorant als Pirineus orientals (Muñoz et al., 1986; Puigdefàbregas et al., 1986). El sinclinal té 100 km en direcció E-W i és asimètric, estret, i format majoritàriament per roques eocenes. Les roques que afloren al flanc sud del sinclinal de Ripoll incloses en la geozona, corresponen a les seqüències Campdevànol, Bellmunt i Milany (Puigdefàbregues et al., 1986). L’edat de la successió al flanc sud va del Lutecià inferior fins el Bartonià mitjà. La part més alta de la successió no ha estat datada. Les carenes principals van d’est a oest, determinades per l’estructura geològica. Quan hi ha masses importants de conglomerat donen relleus abruptes amb importants cingleres.

PARAULES CLAU Ambient deltaic, Ambient lacustre, de detritus, Flysch, Gres, Lutita, Ambient palustre, Àpex de ventall Plana fluvial, Seqüència, Seqüència al·luvial, Barra de desembocadura, de crevasse, Turbidita, Ventall Conca d'avantpaís, Conglomerat, al·luvial, Zona Sudpirinenca Eocè, Esllavissada submarina, Flux

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural INFORMACIÓ GEOLÒGICA

TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL La successió aflorant a la geozona és una de les mes complertes i millors aflorants de l’Eocè mitjà a Catalunya. La successió comença amb sediments de mar profund i acaba amb sediments de peu de muntanya, constituint un excel·lent registre sedimentari de la història de la estructuració pirinenca en aquest sector. L’aflorament és continu i d’una qualitat excepcional. En les valls pirinenques dels rius Ter i Llobregat, que també tenen un recorregut ortogonal a les estructures pirinenques, els afloraments són d’inferior qualitat i discontinus.

La successió ha estat i segueix sent objecte de detallats estudis sedimentològics, paleontològics i tectònics. La qualitat i continuïtat vertical dels afloraments al costat de la carretera constitueixen un patrimoni geològic de importància internacional, visitat anualment pels geòlegs petrolers en formació, estudiants universitaris de geologia i participants en congressos internacionals.

Interès turístic: 4 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 2 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 5 Interès científic: 5

ANÀLISI COMPARATIVA Afloraments relacionats per proximitat geogràfica i per analogia geològica. La successió aflorant al voltant del riu Ter a la població de Ripoll és molt similar a la de Sant Jaume, principalment en el registre marí, però aflora de manera discontinua i poc accessible. La riera de Merlès a la xarxa del Llobregat, també permet veure part d’aquesta successió, seguint per la mateixa riera i també pel camí que surt de la carretera de les Lloses a Borredà i puja per la riba dreta del riu i permet arribar a peu a Sant Jaume de Frontanyà. Les discontinuïtats dels afloraments son molt importants. Seguint per la carretera que va de Sant Jaume de Frontanyà a la Pobla de Lillet descendim per la successió que hem proposat en la geozona doncs baixem pel flanc nord del sinclinal de Ripoll. Els afloraments en general són de qualitat però la continuïtat és inferior a la que mostra el flanc sud. La carretera que va de Campdevànol a la Pobla de Lillet té el seu punt culminant en el Coll de Merolla (on se situa la divisòria d’aigües de les xarxes dels

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural rius Ter i Llobregat). Sortint d’aquest Coll i per un camí cap el sud es pot reconèixer una successió equivalent a la de la geozona. Es passa per la casa de pagès de La Palomera i cap al sud es pugen els Rasos de Tubau i s’arriba a Sant Jaume de Frontanyà per camins ramaders i de muntanya. La discontinuïtat en els afloraments és molt gran.

Vers el Pirineu Central, ja a l’Aragó en les Sierras Exteriores i al voltant de la conca de Jaca - Pamplona hi ha successions comparables a la de Sant Jaume de Frontanyà.

Afloraments anàlegs de referència a nivell internacional. Totes les serralades orogèniques presenten en les seves parts més externes, relleus amb sediments marins i/o continentals sinorogènics i sovint incorporats a l’estructura de l’orògen. Conseqüentment, tots els orògens mínimament desenvolupats tenen successions similars associades i els millors afloraments són generalment els dels orògens més recents, els alpins: Himàlaia, Muntanyes Rocalloses, Andes, Atlas, Bètiques, Pirineus, Alps, Càrpats i Càucas. En la majoria d’ells els millors afloraments es donen, per qüestions climàtiques, en els seus vessants sud.

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS La ruta mena a indrets del romànic català de singular bellesa com són la mateixa església romànica de Sant Jaume de Frontanyà i el monestir romànic de Santa Maria de Lillet. Els vessants nord estan ocupats sovint, per fagedes i els vessants sud per rouredes. Una part important del territori esta ocupat per pinedes de pi roig, que han estat afavorides enfront dels boscos de caducifolis.

RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) Els Pirineus constitueixen un cinturó orogènic limitat al nord per la conca d’Aquitània que solapa la placa Europea i al sud per la conca de l’Ebre que solapa la placa Ibèrica (e.g. Choukroune et al., 1989). El Pirineu està dividit en zona axial constituïda per un apilament d’unitats estructurals del basament varisc, i zones de cobertora plegada i encavalcada vers els dos costats de l’orògen (e.g. Muñoz, 1992).

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

El sinclinal de Ripoll és l’estructura més gran aflorant als Pirineus orientals (Muñoz et al., 1986; Puigdefàbregas et al., 1986). El sinclinal té 100 km en direcció E-W i és asimètric i estret, i format majorment per roques eocenes. El sinclinal està limitat al nord per la zona axial. L’encavalcament de Vallfogona forma el seu marge sud i representa l’encavalcament principal als Pirineus orientals (Martínez et al., 1989). La suau pendent del pla d’encavalcament vers el nord ha pogut observar-se per línies sísmiques a traves del Sinclinal de Ripoll (Martínez et al., 1997; Vergés et al., 1998). Els estrats al flanc sud del sinclinal cabussen al nord amb un angle igual que el de la rampa de l’encavalcament. La rampa continua enfonsant-se al nord i això fa que mentre al flanc nord del sinclinal de Ripoll hi ha més de 4000 metres de Paleocè i fins l’Eocè mitjà, al sud només hi ha 2500 metres. L’edat de la successió al flanc sud va del Lutecià inferior fins el Bartonià mitjà (Eocé mitjà). Les datacions es basen en la magnetostratigrafia ( Burbank et al., 1992) i en la biostratigrafia a partir dels macroforaminífers, les carofites i els mamífers (micro i macro) (Busquets, 1981; Busquets et al., 1979; Serra – Kiel et al. 1998; Busquets et al 1992; Moyà – Solà i Köhler, 1993; Checa, 1993; i Martin- Closas et al. 1999). La part alta de la successió, corresponent als trams més conglomeràtics, no ha estat datada.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC La conca de Ripoll desenvolupada des del Lutecià inferior fins el Bartonià com una conca a collibè relacionada amb els encavalcaments del Pedraforca i del Cadí, amb el qual és parcialment sincrònic. De totes maneres la integració de dades sedimentològiques i estructurals ha portat a redefinir la descripció de l’evolució paleogeogràfica d’aquesta àrea i confirmar alguns aspectes importants relatius a l’edat relativa i a la geometria de la conca de Ripoll. La conca és un exemple de partició d’una conca d’avantpaís en el temps i en l’espai per estructures amb creixements de diferent durada. Les roques que afloren al flanc sud del sinclinal de Ripoll, incloses en la geozona, corresponen a les formacions de Vallfogona, Guixos de Beuda, Coubet-CalBernat i Bellmunt (Gich, 1969; Estevez, 1973 i Busquets, 1981); i a les seqüències tectonosedimentàries de Campdevànol, Bellmunt i Milany (Puigdefàbregues et al., 1986). La història geològica que segueix està basada en Van Eeckhout, 1990, Busquets 1981 i Ramos Guerrero et al (en premsa).

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Els processos sedimentaris representats en aquestes formacions són molt diversos. Són processos que es donaren en ambients sedimentaris molt diferents i que van des dels sediments acumulats en un solc marí fins als ventalls al·luvials de peu de muntanya. El rebliment més baix al flanc sud del sinclinal de Ripoll comença amb sediments acumulats per corrents de terbolesa (Fm de Vallfogona), que progressivament intercalen més i més sediments producte de la desestabilització del fons de la conca marina, que constituïa un profund solc marí davant del front de deformació pirinenc. La sèrie conté una gran varietat de fàcies lligades a l’evolució d’un mar profund situat al costat d’una serralada en estructuració en la que els moviments sísmics són molt freqüents. A sostre de les roques d’origen turbidític afloren evaporites (Fm. de Beuda). El rebliment més alt i més recent de la conca estava format per les seqüències Bellmunt i Milany, les quals mostren una evolució ascendint en la sèrie, amb associacions de fàcies de prodelta, front deltaic, plana deltaica, plana fluvial i de ventall al·luvial. La seqüència de Bellmunt registra un sistema fluvio-deltaic de direcció E-W desenvolupat en una àrea restringida pel emplaçament sincrònic de l’encavalcament de Vallfogona. Aquest emplaçament originà uns alts E-W que confinaven la conca a collibè. Aquest sistema drenava extenses àrees situades al Est. L’emplaçament contemporani del mantell del Pedraforca i les seves rampes obliqües deformaren els estrats prèviament dipositats a la conca de Ripoll, originant l’anticlinal de Vilada ( a mes d’altres plecs) i la partició de la conca. L’emplaçament vers el sud del mantell del Pedraforca produí un progressiu estretament de la conca vers aquesta direcció i la conseqüent dominància progressiva del sistema de ventalls al·luvials transversals damunt del sistema fluviodeltaic. La seqüència de Milany enregistra la deposició dels més grans d’aquests ventalls al·luvials en la fase de sobrerebliment de la conca. Aquests sediments sinorogènics tenen discontinuïtats i mostren geometries de creixement. Algunes d’aquestes discontinuïtats solapen i estan tallades per un sistema encavalcaments fora de seqüència del final de l’emplaçament del mantell del Pedraforca. L’evolució de la composició dels clasts registra l’historia d’aquests solapaments i trencaments.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

En base a l’evolució dels sistemes deposicionals, l’anàlisi de les paleocorrents i dades de la composició sedimentaria, l’evolució paleogeogràfica està composada de tres episodis corresponents amb l’interval en el qual el registre sedimentari ha estat trencat.

L’aspecte didàctic i divulgatiu. Aquests afloraments són visitats any rera any per les promocions d’estudiants de geologia de les universitats catalanes. Aquest aflorament van formar part d’un field trip de la IAS (International Association Sedimentologists,1985) i d’una excursió en el Congreso Español de Sedimentologia de 1986. Cada any són visitats pels geòlegs petrolers en formació de Elf Aquitanie i State Oil acompanyats per professors de la Universitat de Barcelona.

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA És el registre sedimentari que certifica la història de l’estructuració als Pirineus orientals. Aporta dades bàsiques per interpretar els perfils sísmics profunds tant per l’escorça superior (recerca petrolera) com a nivell de tota l’escorça. Ha estat una àrea de suport als estudis de les relacions tectònica – sedimentació realitzats en el marc de la creació de nous models per explicar l’estructura dels Pirineus. Un exemple de seqüències d’encavalcaments en aquesta part del Pirineus es pot veure a Muñoz, J.A et al.1986 i a Verges, J & Martínez, A. (1988).

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Anadón, P., Cabrera, L., Choi. S.J., Colombo, F., Feist, M. and Sáez, A., 1992. Biozonación del Paleógeno continental de la zona oriental de la Cuenca del Ebro mediante carófitas: implicaciones en la biozonación general de carófitas de Europa occidental. Acta Geol. Hisp. 27, 69-94.

Burbank, D.W., Puigdefábregas, C. and Muñoz, J.A., 1992. The chronology of the Eocene tectonic and stratigraphic development of the eastern Pyrenean foreland basin, northeast . G. S. A. Bull. 104, 1101-1120.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Busquets, P., 1981. Estratigrafia y Sedimentologia del Terciari prepirinenc entre els rius Llobregat i Freser-Ter. Ph. D. Thesis . Univ. Barcelona, Spain.

Busquets, P., Matias, I. and Solé de Porta, N., 1986a. Aportaciones sedimentológicas y micropaleontológicas al conocimiento de las formaciones lutecienses del Manto del Cadí-Prepirineo Catalán. Rev. Inv. Geol. 42-43, 77-88.

Busquets, P., Ramos, E., Moya, S., Agustí, J., Colombo, F., Checa, LL. and Köhler, M., 1992. La Formación de Bellmunt (Unidad del Cadí, Pirineo oriental): aportaciones bioestratigráficas de los sistemas lacustres y palustres asociados. Acta Geol. Hisp. 27, 109-116.

Busquets, P., Reguant, S., Santisteban, S. and Taberner, C., 1986b. Depósitos de plataformas mixtas siliciclásticas carbonáticas del Eoceno Medio-Superior en el area -Ripoll-Berga (Depresión del Ebro y Prepirineo). Guia de las Excursiones del XI Congr. Español de Sedimentol., pp. 5.1-5.28.

Busquets, P., Serra-Kiel, J. and Reguant, S., 1979. Contribución al conocimiento estratigráfico del Paleógeno de la zona septentrional de la Depresión Central Catalana entre los rios Llobregat y Merlès (provincias de Barcelona y Gerona). Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. 77, 157-167.

Checa, L., 1993. Avance descriptivo de un nuevo Paleotérido (Mammalia, Perissodactyla) del yacimiento eoceno de Sant Jaume de Frontanyà 3 (Fm. Bellmunt, Prepirineo Catalán). Treb. Mus. Geol. Barcelona. 3, 91-116.

Choukroune, P. and ECORS Team, 1989. Pyrenean deep seismic profile reflection data and the overall structure of an orògenic belt. Tectonics. 8, 23-39.

Eeckhout, J.A. Van (1990).- Estratigrafia y Sedimentologia de la Formación de Vallfogona entre los rios Llobregat y Ter. Tesis de licenciatura (inédita) Universitat de Barcelona. pp.119.

Estevez, A. (1970). La estructura de la Garrotxa (Gerona) en el sector comprendido entre Coma Negra y Sant Joan les Fonts. Relaciones entre zócalo y cobertera. Cuadernos de Geologia. Universidad de Granada, 1-2: 123-132.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Estevez, A. – (1973). La vertiente meridional del Pirineo Catalán al N. del curso medio del rio Fluvià. Tesis doctoral, 514 pp. Universidad de Granada.

Gich, M. – (1969) Las unidades litoestratigráficas del Eoceno pre-pirinaico del Ripolles Oriental (prov. De Gerona y Barcelona). Acta Geologica Hispanica IV: 5- 8.

Holl, J. E. and Anastasio, D.J., 1993. Paleomagnetically derived folding rates, southern Pyrenees, Spain. Geology 21, 271-274.

Labaume, P., Mutti, E. and Séguret, M., 1987. Megaturbidites: A depositional model from the Eocene of the SW-Pyrenean foreland basin, Spain. Geo-Mar. Letters 7, 91-101.

Losantos, M., Aragonés, E., Berástegui, X., Palau, J. and Puigdefàbregas, C. 1989. Mapa Geològic de Catalunya. Esc. 1:250.000. Servei Geològic de Catalunya, Barcelona.

Martín-Closas, C., Serra-Kiel, J., Busquets, P. and Ramos, E. 1999. New correlation between Charophyte and Larger Foraminifera biozones (Middle Eocene, Southeastern Pyrenees). Geobios. 32, 5-18

Martínez, A., Rivero, L. and Casas, A., 1997. Integrated gravity and seismic interpretation of duplex structures and imbricate thrust systems in the southeastern Pyrenees (NE Spain). Tectonophysics. 282, 303-329.

Martínez, A., Vergés, J., Clavell, E. and Kennedy, E., 1989. Stratigraphic framework of the thrust geometry and structural inversion in the Southeastern Pyrenees: la Garrotxa area. Geod. Acta. 3, 185-194.

Martínez A., Vergés, J. and Muñoz, J.A. 1988. Secuencias de propagación del sistema de cabalgamientos de la terminación oriental del manto del Pedraforca y relación con los conglomerados sinorogénicos. Acta Geol. Hisp. 23, 119-127.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Mató, E., Saula, E., Martínez, A. and Muñoz, J. A., 1994. Mapa Geológico de España. Esc. 1:50.000. Sheet 293, Berga. ITGE, Madrid.

Moyà-Solà, S. and Köhler, M., 1993. Middle Bartonian Locality with Anchonomys (Adapidae, Primates) in the Spanish Pyrenees: Preliminary Report. Folia Primatol. 60, 158-163.

Muñoz, J.A., 1985. Estructura alpina i herciniana a la vora sud de la zona axial del Pirineu oriental. Ph. D. Thesis. Univ. Barcelona, Spain.

Muñoz, J.A., 1992. Evolution of a continental collision belt: ECORS-Pyrenees crustal balanced cross-section. In: McClay, K.R. (Ed.), Thrust Tectonics. Chapman & Hall, pp. 235-246.

Muñoz, J.A., Martínez, A. and Vergés, J., 1986. Thrust sequences in the eastern Spanish Pyrenees. J. Struct. Geol. 8, 399-405.

Muñoz, J.A., Vergés, J., Martínez, A., Fleta, J., Cirés, J., Casas, J.Mª. and Sàbat, F., 1994. Mapa Geológico de España. Esc. 1:50.000. Sheet 256, Ripoll. ITGE, Madrid.

Nijman, W., 1998. Cyclicity and basin axis shift in a piggyback basin: towards modelling of the Eocene Tremp-Ager basin, South Pyrenees, Spain. In: Mascle, A., Puigdefàbregas, C., Luterbacher, H.P., Fernàndez, M. (Eds.), Cenozoic Foreland Basins of Western Europe. Geol. Soc. Spec. Publ. 134, pp. 135-162.

Oller, E., Ramos, E. Sainz-Amor, E. and Inglés, M., 1999. Minerales pesados en los sedimentos continentales sintectónicos de las secuencias Bellmunt y Milany (Eoceno, Ud. Cadí, Pirineos orientales): implicaciones sobre su procedencia. Bol. Geol. Min. 110, 25-40.

Puigdefàbregas, C., Muñoz, J.A. and Marzo, M., 1986. Thrust belt development in the eastern Pyrenees and related depositional sequences in the southern foreland basin. In: Allen, A., Homewood, P. (Eds.), Foreland Basins. I. A. S. Spec. Publ. 8, pp. 229-246.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Puigdefàbregas, C., Muñoz, J.A. and Vergés, J., 1992. Thrusting and foreland basin evolution in the southern Pyrenees, N. Spain. In: McClay, K.R. (Ed.), Thrust Tectonics. Chapman & Hall, pp. 247-254.

Ramos-Guerrero, E., Busquets, P. & Verges, J. (in press).- Interplay between longitudinal fluvial and transverse alluvial fan systems and growing thrusts in a piggyback basin (SE Pyrenees). Sedimentary Geology. Spec. Iss

Riba, O., 1973. Las discordancias sintectónicas del Alto Cardener (Prepirineo catalán), ensayo de interpretación evolutiva. Acta Geol. Hisp. 8, 90-99.

Riveline, J., Berger, J.P., Feist, M., Martín-Closas, C., Schudack, M. and Soulié- Märsche, I., 1996. European Mesozoic-Cenozoic charophyte biozonation. Bull. Soc. Géol. France. 167, 453-468.

Séguret, M., 1972. Étude tectonique des nappes et séries décollées de la partie centrale du versant sud des Pyrénées. Publ. USTELA, Paris.

Serra-Kiel, J., 1982. Contribució a la paleobiologia dels Nummulites. Bull. Inst. Cat. Hist. Nat. 48, 19-29.

Serra-Kiel J., 1984. Estudi dels Nummulites del grup de N. perforatus (Montfort) (Conques aquitana, catalana i balear). Treballs de la ICHN, nº 11, Barcelona.

Serra-Kiel, J., Hottinger, L., Caus, E., Drobne, K., Ferrández, C., Jauhri, A.K., Less, G., Pavlovec, R., Pignatti, J., Samsó, J.Mª., Schaub, H., Sirel, E., Strougo, A., Tambareau, Y., Tosquella, J. and Zakrevskaya, E., 1998. Larger foraminiferal biostratigraphy of the Tethyan Paleocene and Eocene. Bull. Soc. Géol. France. 169, 281-299.

Vergés, J., 1993. Estudi geològic del vessant sud del Pirineu Oriental i Central. Evolució cinemàtica en 3D. Ph. D. Thesis, Univ. of Barcelona, Spain.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Verges, J & Martinez, A. (1988) Corte compensado del pirineo oriental: geometria de las cuencas de antepais y edades de emplazamiento de los mantos de corrimiento. Acta Geologica Hispanica, 23(2); 95-106.

Vergés, J. and Burbank, D.W., 1996. Eocene-Oligocene thrusting and basin configuration in the eastern and central Pyrenees (Spain). In: Friend, P., Dabrio, C. (Eds.), Tertiary basins of Spain. The Stratigraphic record of crustal kinematic. Cambidge University Press, pp. 120-132.

Vergés, J., Martínez, A., Domingo, F., Muñoz, J.A., Fleta, J. and Gisbert, J., 1994. Mapa Geológico de España. Esc. 1:50,000. Sheet 255, La Pobla de Lillet. ITGE, Madrid.

Vergés, J., Marzo, M., Santaeulària, T., Serra-Kiel, J., Burbank, D.W., Muñoz, J.A. and Giménez-Montsant, J., 1998. Quantified vertical motions and tectonic evolution of the SE Pyrenean foreland basin. In: Mascle, A., Puigdefàbregas, C., Luterbacher, H.P., Fernàndez, M. (Eds.), Cenozoic Foreland Basins of Western Europe. Geol. Soc. Spec. Publ. 134, pp. 107-134.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Les turbiites de la base de la successió prop de la falla de Vallfogona.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Les restes vegetals són molt presents en la successió turbidítica.

Restes de plantes carbonitzades de medi palustre en posició de vida entre sediments lacustres.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Motlle de fulla de palmera en la base d’un estrat de rebliment d’un canal fluvial.

Seqüència de lòbul de "crevasse splay".

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Els "sole markings" a la base de les capes de gresos d’origen turbidític.

Pseudonòduls en un sediment d’ambient de badia.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

La successió conglomeràtica que caracteritza les fàcies proximals properes a l’àpex del ventall al·luvial.

Motlles d’esquerdes de dessecació en la base d’un gres d’una seqüència de "crevasse".

MAPA D’ITINERARIS

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL Cal tenir molta cura al fer la conservació de la carretera, especialment amb al tractament dels talussos. Qualsevol actuació que tendeixi a cobrir els talussos trencarà la continuitat de la successió estratigràfica i cobrirà alguns dels punts més interessants de la successió, principalment de la sèrie turbidítica basal.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES La sèrie aflora molt bé i hi ha el risc de que en algun moment es cobreixin els talussos més inestables amb xarxa de galliner, fet que minvaria la qualitat dels afloraments.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS El mateix que té ara, és a dir, com a via de comunicació secundària.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

RECOMANACIONS PER LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O INTERNACIONALS Aquesta sèrie sinorogènica pot formar part d’algunes sèries contemporànies a la formació del Pirineu, a considerar quan es plantegi què cal preservar per tenir un bon registre de la història dels Pirineus a nivell europeu.

ALTRES CONSIDERACIONS Els talussos de la carretera són inestables i hi són freqüents les esllavissades, especialment a l’hivern.

AUTORIA DE LA FITXA Pere Busquets Buezo Emilio Ramos Guerrero Departament d'Estratigrafia i Paleontologia Facultat de Geologia Universitat de Barcelona

Miquel Vilaplana d’Abadal IES Duc de Montblanc Rubí

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94