Dossier De Prensa Angles 2018.FH11
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Load more
Recommended publications
-
El Pallars Sobirà 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
Inventari Turístic. EL PALLARS SOBIRÀ 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS/PARC NACIONAL Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici NATURA/ESPAIS NATURALS Parc Natural de l'Alt Pirineu NATURA/ESPAIS NATURALS Collegats-Queralt NATURA/ESPAIS NATURALS Costoja NATURA/ESPAIS NATURALS Marimanha NATURA/ESPAIS NATURALS Naut Aran NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort NATURA/ESPAIS NATURALS/GEOPARC Projecte Geoparc NATURA/NEU La neu NATURA/BOSC La Mata de València Sorpe NATURA/BOSC Bosc de la Mata de València NATURA/BOSC Bosc de Virós NATURA/BOSC Bosc de Bonabé NATURA/BOSC Bedollar d'Ancs i Baiasca NATURA/ARBRES MONUMENTALS Om centenari Peramea NATURA/ARBRES MONUMENTALS El roure de Montenartró Montenartró NATURA/ARBRES MONUMENTALS El Clop de Bernat Llavorsi NATURA/ARBRES MONUMENTALS L'Alzina de Pubill Vall de Cardós NATURA/AIGUA Riu Noguera Pallaresa NATURA/AIGUA Estany de Montcortés NATURA/AIGUA RAMSAR Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Alt Àneu, Espot, La Guinguet NATURA/AIGUA Conjunt de Romedo: Romedo de Dalt, Colatx, Guiló de baix Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt de Gallina: Inferior i Major Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt del Barranc de Sotllo: Estats, Sotllo, Fons i Areste Alins NATURA/AIGUA Estany Blanc Lladorre NATURA/AIGUA Estany d'Airoto Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Flamisella Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Garrabea Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Mariola Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Montcortés -
2021 UCI Trials World Championships Must Register All Persons Included in the Delegation Using the Following Form
Contents 1. Introduction ............................................................................................................................................... 3 2. Rules .......................................................................................................................................................... 3 3. Selection of Participants ............................................................................................................................ 4 4. Riders Categories ....................................................................................................................................... 4 5. Competition Format .................................................................................................................................. 4 National Team Competition .......................................................................................................................... 6 6. Registration and Riders’ Confirmation ...................................................................................................... 7 Online registration ......................................................................................................................................... 7 7. Riders confirmation ................................................................................................................................... 8 8. Delegation Accreditation .......................................................................................................................... -
Dossier 53Ralli Comprimit Com
PRESENTACIÓ / PRESENTACIÓN El Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa és El Rally Internacional de la Noguera Pallaresa es un esdeveniment amb mig segle d’història que un evento con medio siglo de historia que acoge acull diverses competicions i activitats distintas competiciones y actividades relacionades amb el piragüisme i els esports relacionadas con el piragüismo y los deportes d’aigües braves. de aguas bravas. Aquest tipus d’activitats s’introduïren a l’Estat a Este tipo de actividades se introdujeron en el través de la Noguera Pallaresa, cosa que va Estado a través del Noguera Pallaresa, cosa que contribuir al desenvolupament turístic de la contribuyó en el desarrollo turístico de la comarca i a convertir el Ral·li en una de les comarca y a convertir el Rally en una de las competicions de piragüisme d’aigües braves competiciones de piragüismo de aguas bravas més antigues de l’Estat (des de 1964). más antiguas del Estado (desde 1964). El Ral·li s’organitza conjuntament entre l'A.E. El Ral·li se organiza conjuntamente entre l’A.E. Pallars i l'Ajuntament de Sort. L'A.E. Pallars és Pallars y el Ayuntamiento de Sort. L’A.E. Pallars un club esportiu amb cinquanta anys d’història es un club deportivo con cincuenta años de arrelat al poble de Sort, amb una llarga tradició historia arraigado al pueblo de Sort, con una en el desenvolupament d’aquest tipus larga tradición en el desarrollo de este tipo de d’esdeveniments. En aquest cas, l’A.E. Pallars eventos. En este caso, l’A.E. -
THE PYRENEES of CATALONIA 02 the Pyrenees of Catalonia
THE PYRENEES OF CATALONIA 02 The Pyrenees of Catalonia The Pyrenees of Catalonia, Europe Pyrenees, Catalonia Andorra - La Seu Airport Lleida- Alguaire Girona Airport Girona-Costa Brava Airport Lleida Barcelona Barcelona Airport DO YOU KNOW THE PYRENEES OF CATALONIA? A place where the journey is every bit as important as the destination, where you can spend the whole day enjoying nature at its best and then relax in the evening by the fireside. A land characterised by its high mountains, its rich cultural heritage, and its exceptional cuisine. A pristine natural environment that invites you to come and practise sport, visit the only National Park in Catalonia and the many Natural Parks, and explore the age-old customs and traditions of the mountain communities. Discover and experience this inland paradise. The Pyrenees of Catalonia 03 The Pyrenees of Catalonia 04 Nature - Hiking The Pyrenees of Catalonia Nature - Hiking 05 NATURE - HIKING HEARTBEAT OF THE MOUNTAINS Come and immerse yourself in our mountain landscapes, with accessible, reachable peaks of up to 3000 metres high, leafy forests, countless lakes, and green grassy meadows. Descobreix l’únic Parc Nacional de Catalunya Environments-que amb still més untouched de 200 llacs by humans.constitueix Naturalla zona surroundings of great beauty.lacustre Ideal més importantplaces for del losing sud d’Europa-, yourself a littlealguns while dels discovering parcs naturals your més inner valuosos self. de la Península i deu reserves de protecció especial. Segur que et sorprendran. Només cal que et deixis seduir. The Pyrenees of Catalonia 06 Active - Nature Activitats tant per als més atrevits com per a les famílies, amb escapades d’aventura de diferents dificultats que ens descobriran autèntics tresors naturals. -
Anuario Estadístico 2017. Capítulo 7: Carreteras
Carreteras 7 7.1. DISTRIBUCIÓN PORCENTUAL DE LA RED DE CARRETERAS SEGÚN COMPETENCIA 2007 2017 ESTADO ESTADO (Alta Capacidad) 6,3 (Alta Capacidad) 7,2 ESTADO 9,2 ESTADO 8,6 CC. AA. CC. AA. (Alta Capacidad) 1,9 (Alta Capacidad) 2,4 DIPUTACIONES Y CABILDOS 40,7 DIPUTACIONES Y CABILDOS 41,0 CC. AA. 41,0 DIPUTACIONES Y DIPUTACIONES Y CC. AA. 40,4 CABILDOS CABILDOS (Alta Capacidad) 0,7 (Alta Capacidad) 0,6 7.2. INDICADORES DE LA RED DE CARRETERAS DEL ESTADO, CC. AA., DIPUTACIONES Y CABILDOS. 2017 Indicadores: km de red/km² y km de red/Mil habitantes km DE RED/km² km DE RED/1.000 HABITANTES km de red/ km de red/km² 1.000 habitantes 0,8 16 0,7 14 0,6 12 0,5 10 0,4 8 0,33 0,3 6 0,2 3,56 4 0,1 2 0 0 ESPAÑA 7.3. EVOLUCIÓN DE LA RED DE CARRETERAS POR CC. AA. Kilómetros 35.000 30.000 2000 2010 25.000 2017 20.000 15.000 10.000 5.000 0 ANDALUCÍAARAGÓN ASTURIAS, P.BALEARS, DE ILLESCANARIAS CANTABRIACAST.-LA MANCHACASTILLA YCATALUÑA LEÓN C. VALENCIANAEXTREMADURAGALICIA MADRID, C. DEMURCIA, R. DENAVARRA, C.PAÍS F. DE VASCORIOJA, LA CEUTA Y MELILLA 7.4. EVOLUCIÓN DE LAS VÍAS DE GRAN CAPACIDAD SEGÚN TITULARIDAD Kilómetros 9.000 8.500 8.000 2000 7.500 2010 7.000 2017 6.500 6.000 5.500 5.000 4.500 4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 AUTOPISTAS AUTOVÍAS CARRETERAS DE AUTOPISTAS AUTOVÍAS CARRETERAS DE AUTOPISTAS AUTOVÍAS CARRETERAS DE DE PEAJE DOBLE CALZADA DE PEAJE DOBLE CALZADA DE PEAJE DOBLE CALZADA RED A CARGO DEL ESTADO RED DE CC. -
DLA Piper. Details of the Member Entities of DLA Piper Are Available on the Website
EUROPEAN PPP REPORT 2009 ACKNOWLEDGEMENTS This Report has been published with particular thanks to: The EPEC Executive and in particular, Livia Dumitrescu, Goetz von Thadden, Mathieu Nemoz and Laura Potten. Those EPEC Members and EIB staff who commented on the country reports. Each of the contributors of a ‘View from a Country’. Line Markert and Mikkel Fritsch from Horten for assistance with the report on Denmark. Andrei Aganimov from Borenius & Kemppinen for assistance with the report on Finland. Maura Capoulas Santos and Alberto Galhardo Simões from Miranda Correia Amendoeira & Associados for assistance with the report on Portugal. Gustaf Reuterskiöld and Malin Cope from DLA Nordic for assistance with the report on Sweden. Infra-News for assistance generally and in particular with the project lists. All those members of DLA Piper who assisted with the preparation of the country reports and finally, Rosemary Bointon, Editor of the Report. Production of Report and Copyright This European PPP Report 2009 ( “Report”) has been produced and edited by DLA Piper*. DLA Piper acknowledges the contribution of the European PPP Expertise Centre (EPEC)** in the preparation of the Report. DLA Piper retains editorial responsibility for the Report. In contributing to the Report neither the European Investment Bank, EPEC, EPEC’s Members, nor any Contributor*** indicates or implies agreement with, or endorsement of, any part of the Report. This document is the copyright of DLA Piper and the Contributors. This document is confidential and personal to you. It is provided to you on the understanding that it is not to be re-used in any way, duplicated or distributed without the written consent of DLA Piper or the relevant Contributor. -
La Central Hidroeléctrica De Terradets (1932-1935)
La electrificación y el territorio. Historia y futuro LA CENTRAL HIDROELÉCTRICA DE TERRADETS (1932-1935) Jordi Solà i Mas Historiador i antropólogo Associació Pirineus.watt [email protected] Este trabajo de investigación es, en cierto modo, fruto del azar. En el año 2012, en la comarca del Pallars Jussà, conmemoramos el Centenario del inicio de las obras hidroeléctricas de las centrales de Sant Antoni y Capdella por parte de Riegos y Fuerza del Ebro (F.S. Pearson y Carlos Montañés) la primera, y Energía Eléctrica de Catalunya (Emili Riu) la segunda. Durante los trabajos de documentación para organizar los diversos actos del Centenario, localizamos el proyecto de obra de la Central de Terradets y otra documentación relativa a la misma en el archivo del Fondo Histórico de Endesa. Dicha central es la última obra de un proyecto global de F.S. Pearson y Carlos Montañés sobre una concesión de aguas en el río Noguera Pallaresa, desde Pobla de Segur hasta Camarasa, mediante la cual se pretendía dar un nuevo impulso a la electrificación de Cataluña. Las obras de dicha concesión se iniciaron en 1912 con la construcción de la central hidroeléctrica de Sant Antoni (1912-1916) y siguieron con la central hidroeléctrica de Camarasa (1917-1920), central hidroeléctrica de Gavet (1930- 1931) y, finalmente, la central hidroeléctrica de Terradets (1932-1935) en un proceso que duró veintitrés años. Así pues, con la documentación del Fondo Histórico de Endesa, la documentación de los dos principales municipios afectados, Llimiana y Guardia de Tremp, la documentación del Arxiu Comarcal del Pallars Jussà y la del Arxiu Històric de Lleida, fundamentalmente, planteamos la posibilidad de realizar un estudio que tuviera como objetivo general ver que había sucedido a lo largo de esos veintitrés años de presencia de la empresa Riegos y Fuerza del Ebro en el territorio y su relación con el mismo. -
Els Pirineus Com a Zona De Resistència. Visió Militar Del Pallars (1945-1950)
ElS PirinEuS com a zona dE rESiStència. ViSió militar dEl PallarS (1945-1950) Josep Clara Resum Departament d’Història Per als militars, el coneixement del medi representa el millor aliat per assolir la victòria. Enfront de la i Història de l’Art. geografia dels professors, que ha tendit a ocultar la importància estratègica de l’espai, la dels militars Universitat de Girona és una geografia aplicada que avalua les possibilitats potencials dels elements d’un territori (orogra- fia, vegetació, hidrografia, població, etc.) i destaca la influència del medi en les operacions bèl·liques. En aquest treball es presenta una visió dels Pallars des del punt de vista militar, segons observacions fetes en el decenni de 1940. Durant aquells anys, les comarques acostades a la ratlla fronterera van ser ocupades per l’exèrcit franquista, ja que es temia la presència d’un enemic important que havia de venir del nord i, per això, també s’hi van fer obres de fortificació permanents, per tal de combatre’l en el moment oportú. Paraules clau: geografia militar, Pallars, centre de resistència, postguerra. Abstract: The Pyrenees as a resistance zone. Military view of El Pallars (1945-1950). To the military, the knowledge of the environment represents the best ally to achieve victory. Facing the geography of the professors, which has tended to conceal the strategic importance of space, the geography of the military is an applied one which evaluates the potential possibilities of the elements of a territory (orography, vegetation, hydrography, population, etc.) and highlights the environmental influence on warlike operations. This work introduces military point of view on the Pallars, based on observations made in the 1940s. -
18 2- TRÀNSIT 2.1- IMD: Seguiment Històric L'objectiu D'aquest Apartat Es Fer Un Seguiment Històric De L'autovia A-2 I
GESTIÓ EFICIENT DEL CORREDOR BARCELONA ↔LLEIDA PER CARRETERA _____________________________________________________________________________________ 2- TRÀNSIT 2.1- IMD: Seguiment Històric L’objectiu d’aquest apartat es fer un seguiment històric de l’Autovia A-2 i l’Autopista AP-2/AP-7 per tal d’observar l’evolució que ha tingut la IMD en funció de la construcció dels diferents trams de l’Autovia A-2. En el corredor objecte d’estudi es va inaugurar el primer tram de l’Autovia l’any 1990 el qual unia Igualada amb Martorell. Per tant, per observar l’influencia que provoca el desdoblament de la N-II sobre el trànsit de l’Autopista es suficient començar l’estudi l’any 1988 sempre i quan tinguem dades de les estacions d’aforament. En els primers apartats es farà un estudi més específic per cadascuna de les dues vies, tot i que es demostri l’influencia de l’una sobre l’altra, i posteriorment es farà un anàlisi amb més visió de conjunt. El càlcul de la IMD al llarg del temps s’ha pogut fer gràcies a les dades facilitades per acesa i el Ministeri de Foment, concretament el CD titulat “Mapa de Tráfico 2006” que el Ministeri de Foment va publicar l’any 2007 on recull totes les dades fins al 2006. Per a calcular la IMD del tram objecte d’estudi i no perdre representativitat en les dades s’ha seguit la discretització per trams que fa del recorregut el Ministeri de Foment. El mètode consisteix en agafar cadascun dels trams discretitzats i assignar-li la IMD enregistrada en l’estació d’aforament situada en cada tram, en cas de que n’hi hagi. -
Recursos Educatius De Les Terres De Lleida Comarca Pallars Jussà 2 INFORMACIÓ COMARCAL DIVISIÓ MUNICIPAL
INFORMACIÓ COMARCAL Montsec EL PALLARS de l’Estall JUSSÀ Congost de Mont-rebei Extensió 1.293 km2 Població (2004) 12.712 habitants Densitat 9,83 h/km2 Capital comarcal Tremp 14 municipis Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 2 INFORMACIÓ COMARCAL DIVISIÓ MUNICIPAL El Pallars Jussà tenia 35 municipis fins a la dècada dels seixanta. Els canvis socioeconòmics esdevinguts durant aquest període, lligats bàsicament al despoblament que va patir, es traduïren en una important reducció d’aquest nombre. S’agruparen municipis i en sorgiren de nous amb gran extensió, com és el cas de Tremp, el municipi més gran de Catalunya. Actualment, la comarca té 14 municipis - Abella de la Conca - Castell de Mur - Conca de Dalt - Gavet de la Conca - Isona i Conca Dellà - Llimiana - La Pobla de Segur - Salàs de Pallars - Sant Esteve de la Sarga - Sarroca de Bellera - Senterada - Talarn - La Torre de Capdella L’extensió total de la comarca és de 1.293 km2 i la capital és la ciutat de Tremp. - Tremp Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 3 INFORMACIÓ COMARCAL Pic de Subenuix MEDI FÍSIC Pic de Peguera Estanys de la Vall Fosca El Pallars Jussà està situat entre els Pirineus Axials i la Pantà de serralada del Montsec. Ocupa l’àrea formada per la conca Sallente Montsent de Pallars mitjana del riu Noguera Pallaresa i dels seus afluents, el Pica de Cerví Flamisell i el Conques. El riu Noguera Pallaresa entra a la comarca pel congost de Collegats i surt pel congost de S. dels Altars Terradets Tuc de la Cometa Pel nord, alts cims pirinencs separen la comarca del Vall de Manyanet Vall Fosca Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, en la zona prèvia al Parc S. -
Eix Transversal 250506
n Comunicat de premsa n El conseller Nadal presenta el projecte de desdoblament de l’Eix Transversal un cop ha sortit a informació pública El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha presentat avui el projecte de desdoblament de l’Eix Transversal, un cop iniciat el procés d’informació pública de l’estudi de viabilitat. Aquest estudi inclou una anàlisi de la viabilitat econòmico-financera del projecte, un estudi de mobilitat i els estudis informatius i d’impacte ambiental de diversos trams a desdoblar. La concessió de l’eix abasta 155 quilòmetres, dels quals se’n desdoblaran 145, i les obres suposaran una inversió de 690 MEUR. Els treballs es podrien licitar abans de finals d’any i començar el segon semestre de l’any vinent. Eix vertebrador Al llarg dels 155 quilòmetres del seu recorregut, l’Eix Transversal (C-25), entre Cervera i l’N-II a Riudellots de la Selva, vertebra les comunicacions viàries entre la plana de Lleida, les comarques centrals i Girona. En l’actualitat, tenen característiques d’autovia els trams de Cervera a les Oluges, el tram de circumval·lació de Manresa i el tram comú amb la xarxa arterial de Vic; en total, 10,2 quilòmetres. Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 1 de 7 n Comunicat de premsa n Des que va entrar en servei, el 1997, el trànsit a l’Eix Transversal ha experimentat un creixement que fa aconsellable desdoblar-lo totalment. Aquesta via registra una intensitat mitjana d’entre 8.000 i 17.000 vehicles diaris, amb un alt percentatge de circulació de vehicles pesants, d’entre el 20% i el 30%, segons els trams. -
Valoración De La Resolución Anticipada De La Concesión Para La Construcción Y Explotación Del Eje Viario “Eix Transversal (C-25)”
Estudio 29 de septiembre de 2017 Valoración de la resolución anticipada de la concesión para la construcción y explotación del eje viario “Eix Transversal (C-25)” La Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (AIReF) nace con la misión de velar por el estricto cumplimiento de los principios de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera recogidos en el artículo 135 de la Constitución Española. Contacto AIReF: C/José Abascal, 2, 2º planta. 28003 Madrid, Tel. +34 910 100 599 Email: [email protected]. Web: www.airef.es Esta documentación puede ser utilizada y reproducida en parte o en su integridad citando necesariamente que proviene de la AIReF Estudio Índice Introducción................................................................................................. 4 Metodología del estudio.............................................................................. 6 2.1. Asignación de riesgos con impacto económico ......................................... 6 2.2. Auditoría técnica de los costes de mantenimiento y reposición ................. 7 2.3. Valoración de los flujos económico-financieros ......................................... 8 2.4. Análisis de impacto en déficit y deuda ...................................................... 9 Asignación de riesgos con impacto económico ..................................... 12 3.1. Marco normativo y contractual ................................................................ 12 3.2. Reparto de riesgos .................................................................................