DOCSLIB.ORG

18 2- TRÀNSIT 2.1- IMD: Seguiment Històric L'objectiu D'aquest Apartat Es Fer Un Seguiment Històric De L'autovia A-2 I

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
18 2- TRÀNSIT 2.1- IMD: Seguiment Històric L'objectiu D'aquest Apartat Es Fer Un Seguiment Històric De L'autovia A-2 I GESTIÓ EFICIENT DEL CORREDOR BARCELONA ↔LLEIDA PER CARRETERA _____________________________________________________________________________________ 2- TRÀNSIT 2.1- IMD: Seguiment Històric L’objectiu d’aquest apartat es fer un seguiment històric de l’Autovia A-2 i l’Autopista AP-2/AP-7 per tal d’observar l’evolució que ha tingut la IMD en funció de la construcció dels diferents trams de l’Autovia A-2. En el corredor objecte d’estudi es va inaugurar el primer tram de l’Autovia l’any 1990 el qual unia Igualada amb Martorell. Per tant, per observar l’influencia que provoca el desdoblament de la N-II sobre el trànsit de l’Autopista es suficient començar l’estudi l’any 1988 sempre i quan tinguem dades de les estacions d’aforament. En els primers apartats es farà un estudi més específic per cadascuna de les dues vies, tot i que es demostri l’influencia de l’una sobre l’altra, i posteriorment es farà un anàlisi amb més visió de conjunt. El càlcul de la IMD al llarg del temps s’ha pogut fer gràcies a les dades facilitades per acesa i el Ministeri de Foment, concretament el CD titulat “Mapa de Tráfico 2006” que el Ministeri de Foment va publicar l’any 2007 on recull totes les dades fins al 2006. Per a calcular la IMD del tram objecte d’estudi i no perdre representativitat en les dades s’ha seguit la discretització per trams que fa del recorregut el Ministeri de Foment. El mètode consisteix en agafar cadascun dels trams discretitzats i assignar-li la IMD enregistrada en l’estació d’aforament situada en cada tram, en cas de que n’hi hagi. Un cop obtingudes les dades es fa la mitja aritmètica ponderant cada longitud del tram amb la IMD que registra l’estació d’aforament del tram i així successivament per a tots els anys objecte d’estudi. Per a simplificar els càlculs i centrar els esforços en els objectius perseguits, s’ha fet el seguiment històric dels lleugers (inclouen les motos) i dels pesats els quals sumats donen el total. 18 GESTIÓ EFICIENT DEL CORREDOR BARCELONA ↔LLEIDA PER CARRETERA _____________________________________________________________________________________ 2.1.1- Autopista AP-2 / AP-7 Visió encarada a l’Autopista tot i que es correlaciona amb el procés constructiu de l’Autovia. A continuació es mostra en color groc el tram de l’Autopista analitzat extret del Mapa de Tráfico 2006. Mapa 2.1 – Tram de l’Autopista AP-2 i AP-7 analitzat (Barcelona – Lleida) AUTOPISTA (AP-2 / AP-7) IMD de l'ANY PROV. VIA ESTACIÓ PK_inicial PK_final LON._real Lleugers Pesats TOTAL L AP-2 9503 140,01 160,97 20,90 L AP-2 9504 160,97 172,96 11,87 L AP-2 9505 172,96 181,10 8,05 T AP-2 9501 181,10 193,23 12,01 T AP-2 9502 193,23 206,63 13,38 T AP-2 9503 206,63 215,01 8,42 T AP-2 9504 215,01 234,21 18,99 Consultar l’annex nº 7.1 B A-2b 9076 6,00 10,01 4,53 per obtenir la informació B A-2b 9511 10,01 15,00 4,48 detallada del període B AP-7 9512 161,47 171,70 8,75 1988-2006 B AP-7 9513 171,70 175,88 4,63 B AP-7 9514 175,88 182,76 6,73 B AP-7 9515 182,76 193,20 10,55 B AP-7 9516 193,20 195,26 2,07 B AP-7 9517 195,26 198,75 3,51 B AP-7 9518 198,75 207,27 8,35 T AP-7 9505 207,27 212,55 5,23 Taula 2.1 – Discretització per trams del trajecte Barcelona-Lleida per Autopista 19 GESTIÓ EFICIENT DEL CORREDOR BARCELONA ↔LLEIDA PER CARRETERA _____________________________________________________________________________________ Taula Resum IMD AUTOPISTA ANY Lleugers Pesats TOTAL 1988 22.975 4.489 27.464 1989 26.270 5.505 31.774 1990 27.268 6.052 33.320 1991 28.024 5.770 33.794 1992 27.564 5.441 33.005 1993 26.923 4.894 31.817 1994 26.781 5.392 32.173 1995 28.024 5.703 33.726 1996 28.077 5.686 33.763 1997 28.969 6.048 35.011 1998 30.083 6.169 36.252 1999 27.771 5.911 33.683 2000 29.043 6.925 35.968 2001 30.408 6.513 36.921 2002 31.221 6.548 37.768 2003 31.555 6.661 38.216 2004 31.708 6.790 38.498 2005 31.664 6.724 38.381 2006 32.439 7.177 39.616 Taula 2.2 – Taula resum de la IMD de l’Autopista (1988-2006) Cal tenir especial cura en el fet que tot i que l’Autopista estigui incrementant la IMD, potser no ho esta fent com la mitja de les autopistes catalanes o estatals i es per això que en la següent taula es vol donar especial importància a aquest fet. Per tal d’observar aquest fet es buscarà el creixement que han experimentat el conjunt d’autopistes de l’Estat a l’informe que redacta el Ministeri de Foment sobre les Societats Concessionàries d’Autopistes Nacionals. Tot i que podria semblar correcta la comparació anterior s’ha de tenir en compte l’increment de longitud que han tingut les autopistes amb el conseqüent augment d’usuaris. Es per això que es buscarà una autopista de Catalunya, de característiques similars, per veure quin creixement ha experimentat. L’Autopista elegida es la AP-7 en el tram Montmeló-La Jonquera la qual te una distància de 140 Km i unes característiques similars a l’AP-2 / AP-7. 20 GESTIÓ EFICIENT DEL CORREDOR BARCELONA ↔LLEIDA PER CARRETERA _____________________________________________________________________________________ VARIACIÓ IMD ANY AP-2 / AP-7 Autopistes Nacionals AP-7 (Montmeló-La Jonquera) 1990 1991 1,4 4,3 4,3 1992 -2,3 0,3 2,5 1993 -3,6 -2,4 -1,3 1994 1,1 1,9 1,5 1995 4,8 0,9 -0,2 1996 0,1 -0,9 -5,0 1997 3,7 6,0 7,2 1998 3,5 10,7 5,8 1999 -7,1 9,7 10,1 2000 6,8 9,0 6,3 2001 2,7 6,4 5,4 2002 2,3 3,5 6,8 2003 1,2 -1,4 3,2 2004 0,7 -1,5 3,8 2005 -0,3 1,8 3,7 2006 3,2 4,0 4,9 Taula 2.3 – Comparativa de la variació de la IMD amb altres Autopistes. Tal i com es pot apreciar en la taula 2.3, les autopistes presenten unes pautes similars de creixement i decreixement. Per tal de fer els comparatius en els gràfics següents, es farà servir la evolució que ha experimentat l’AP-7 entre Montmeló-La Jonquera ja que les característiques del tràfic, de la via i del territori són mes similars a les del tram objecte d’estudi. Un cop processades totes les dades es farà el gràfic 2.1 per tal de poder visualitzar millor un dels objectius que estem buscant en el desenvolupament d’aquesta tesina; veure la repercussió que te la construcció de l’Autovia sobre el trànsit de l’Autopista. A la part inferior del gràfic 2.1 s’indicaran les dates d’obertura dels trams conjuntament amb el percentatge d’obra finalitzada que s’ha posat en servei respecte el total de l’obra. 21 GESTIÓ EFICIENT DEL CORREDOR BARCELONA ↔LLEIDA PER CARRETERA _____________________________________________________________________________________ Seguiment Històric de la IMD de l’ Autopista (Lleida-Barcelona) IMD 62.000 60.000 58.000 56.000 54.000 52.000 50.000 48.000 46.000 44.000 42.000 40.000 38.000 36.000 34.000 32.000 30.000 28.000 26.000 24.000 Lleugers 22.000 20.000 Pesats 18.000 16.000 TOTAL 14.000 AP-7 (Montmelo-La Jonquera) 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0 Any 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Gràfic 2.1 - Seguiment Històric de la IMD de l’Autopista (Lleida-Barcelona) 22 GESTIÓ EFICIENT DEL CORREDOR BARCELONA ↔LLEIDA PER CARRETERA _____________________________________________________________________________________ Tal i com era d’esperar s’observa una clara correlació entre la IMD de l’Autopista i les inauguracions dels diferents trams de l’Autovia. Així doncs, cada vegada que es posa en servei un tram de l’Autovia, l’Autopista experimenta un descens de la IMD o un creixement moderat. Cal remarcar el fet de que a simple vista la IMD de l’Autopista quasi sempre es creixent però si ho comparem amb el creixement de l’AP-7 entre Montmeló i La Jonquera, podem evidenciar que aquest creixement es molt més tímid degut a l’absorció de trànsit de l’Autovia. Un altre fet que es pot observar en el gràfic 2.1 es que els vehicles pesats presenten un comportament mes regular a l’ús de l’Autopista envers als vehicles lleugers que son més influenciables i atrets per les posades en servei dels diferents trams de l’Autovia. Per a finalitzar el comentari d’aquesta gràfica volia posar de manifest el fet de que just el període de temps anterior a la posada en servei d’un tram de l’Autovia, l’Autopista experimenta un augment de la IMD i un cop inaugurat el tram es produeix un descens. Aquest fet ens podria indicar el col·lapse de circulació que experimenta l’Autovia al cap d’un cert temps de la inauguració d’un tram degut a l’absorció de tràfic i les necessitats d’ampliació constants que requereix aquesta.
Load more

Recommended publications
  • 2021 UCI Trials World Championships Must Register All Persons Included in the Delegation Using the Following Form
    Contents 1. Introduction ............................................................................................................................................... 3 2. Rules .......................................................................................................................................................... 3 3. Selection of Participants ............................................................................................................................ 4 4. Riders Categories ....................................................................................................................................... 4 5. Competition Format .................................................................................................................................. 4 National Team Competition .......................................................................................................................... 6 6. Registration and Riders’ Confirmation ...................................................................................................... 7 Online registration ......................................................................................................................................... 7 7. Riders confirmation ................................................................................................................................... 8 8. Delegation Accreditation ..........................................................................................................................
    [Show full text]
  • Anuario Estadístico 2017. Capítulo 7: Carreteras
    Carreteras 7 7.1. DISTRIBUCIÓN PORCENTUAL DE LA RED DE CARRETERAS SEGÚN COMPETENCIA 2007 2017 ESTADO ESTADO (Alta Capacidad) 6,3 (Alta Capacidad) 7,2 ESTADO 9,2 ESTADO 8,6 CC. AA. CC. AA. (Alta Capacidad) 1,9 (Alta Capacidad) 2,4 DIPUTACIONES Y CABILDOS 40,7 DIPUTACIONES Y CABILDOS 41,0 CC. AA. 41,0 DIPUTACIONES Y DIPUTACIONES Y CC. AA. 40,4 CABILDOS CABILDOS (Alta Capacidad) 0,7 (Alta Capacidad) 0,6 7.2. INDICADORES DE LA RED DE CARRETERAS DEL ESTADO, CC. AA., DIPUTACIONES Y CABILDOS. 2017 Indicadores: km de red/km² y km de red/Mil habitantes km DE RED/km² km DE RED/1.000 HABITANTES km de red/ km de red/km² 1.000 habitantes 0,8 16 0,7 14 0,6 12 0,5 10 0,4 8 0,33 0,3 6 0,2 3,56 4 0,1 2 0 0 ESPAÑA 7.3. EVOLUCIÓN DE LA RED DE CARRETERAS POR CC. AA. Kilómetros 35.000 30.000 2000 2010 25.000 2017 20.000 15.000 10.000 5.000 0 ANDALUCÍAARAGÓN ASTURIAS, P.BALEARS, DE ILLESCANARIAS CANTABRIACAST.-LA MANCHACASTILLA YCATALUÑA LEÓN C. VALENCIANAEXTREMADURAGALICIA MADRID, C. DEMURCIA, R. DENAVARRA, C.PAÍS F. DE VASCORIOJA, LA CEUTA Y MELILLA 7.4. EVOLUCIÓN DE LAS VÍAS DE GRAN CAPACIDAD SEGÚN TITULARIDAD Kilómetros 9.000 8.500 8.000 2000 7.500 2010 7.000 2017 6.500 6.000 5.500 5.000 4.500 4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 AUTOPISTAS AUTOVÍAS CARRETERAS DE AUTOPISTAS AUTOVÍAS CARRETERAS DE AUTOPISTAS AUTOVÍAS CARRETERAS DE DE PEAJE DOBLE CALZADA DE PEAJE DOBLE CALZADA DE PEAJE DOBLE CALZADA RED A CARGO DEL ESTADO RED DE CC.
    [Show full text]
  • DLA Piper. Details of the Member Entities of DLA Piper Are Available on the Website
    EUROPEAN PPP REPORT 2009 ACKNOWLEDGEMENTS This Report has been published with particular thanks to: The EPEC Executive and in particular, Livia Dumitrescu, Goetz von Thadden, Mathieu Nemoz and Laura Potten. Those EPEC Members and EIB staff who commented on the country reports. Each of the contributors of a ‘View from a Country’. Line Markert and Mikkel Fritsch from Horten for assistance with the report on Denmark. Andrei Aganimov from Borenius & Kemppinen for assistance with the report on Finland. Maura Capoulas Santos and Alberto Galhardo Simões from Miranda Correia Amendoeira & Associados for assistance with the report on Portugal. Gustaf Reuterskiöld and Malin Cope from DLA Nordic for assistance with the report on Sweden. Infra-News for assistance generally and in particular with the project lists. All those members of DLA Piper who assisted with the preparation of the country reports and finally, Rosemary Bointon, Editor of the Report. Production of Report and Copyright This European PPP Report 2009 ( “Report”) has been produced and edited by DLA Piper*. DLA Piper acknowledges the contribution of the European PPP Expertise Centre (EPEC)** in the preparation of the Report. DLA Piper retains editorial responsibility for the Report. In contributing to the Report neither the European Investment Bank, EPEC, EPEC’s Members, nor any Contributor*** indicates or implies agreement with, or endorsement of, any part of the Report. This document is the copyright of DLA Piper and the Contributors. This document is confidential and personal to you. It is provided to you on the understanding that it is not to be re-used in any way, duplicated or distributed without the written consent of DLA Piper or the relevant Contributor.
    [Show full text]
  • Eix Transversal 250506
    n Comunicat de premsa n El conseller Nadal presenta el projecte de desdoblament de l’Eix Transversal un cop ha sortit a informació pública El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha presentat avui el projecte de desdoblament de l’Eix Transversal, un cop iniciat el procés d’informació pública de l’estudi de viabilitat. Aquest estudi inclou una anàlisi de la viabilitat econòmico-financera del projecte, un estudi de mobilitat i els estudis informatius i d’impacte ambiental de diversos trams a desdoblar. La concessió de l’eix abasta 155 quilòmetres, dels quals se’n desdoblaran 145, i les obres suposaran una inversió de 690 MEUR. Els treballs es podrien licitar abans de finals d’any i començar el segon semestre de l’any vinent. Eix vertebrador Al llarg dels 155 quilòmetres del seu recorregut, l’Eix Transversal (C-25), entre Cervera i l’N-II a Riudellots de la Selva, vertebra les comunicacions viàries entre la plana de Lleida, les comarques centrals i Girona. En l’actualitat, tenen característiques d’autovia els trams de Cervera a les Oluges, el tram de circumval·lació de Manresa i el tram comú amb la xarxa arterial de Vic; en total, 10,2 quilòmetres. Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 1 de 7 n Comunicat de premsa n Des que va entrar en servei, el 1997, el trànsit a l’Eix Transversal ha experimentat un creixement que fa aconsellable desdoblar-lo totalment. Aquesta via registra una intensitat mitjana d’entre 8.000 i 17.000 vehicles diaris, amb un alt percentatge de circulació de vehicles pesants, d’entre el 20% i el 30%, segons els trams.
    [Show full text]
  • Valoración De La Resolución Anticipada De La Concesión Para La Construcción Y Explotación Del Eje Viario “Eix Transversal (C-25)”
    Estudio 29 de septiembre de 2017 Valoración de la resolución anticipada de la concesión para la construcción y explotación del eje viario “Eix Transversal (C-25)” La Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (AIReF) nace con la misión de velar por el estricto cumplimiento de los principios de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera recogidos en el artículo 135 de la Constitución Española. Contacto AIReF: C/José Abascal, 2, 2º planta. 28003 Madrid, Tel. +34 910 100 599 Email: [email protected]. Web: www.airef.es Esta documentación puede ser utilizada y reproducida en parte o en su integridad citando necesariamente que proviene de la AIReF Estudio Índice Introducción................................................................................................. 4 Metodología del estudio.............................................................................. 6 2.1. Asignación de riesgos con impacto económico ......................................... 6 2.2. Auditoría técnica de los costes de mantenimiento y reposición ................. 7 2.3. Valoración de los flujos económico-financieros ......................................... 8 2.4. Análisis de impacto en déficit y deuda ...................................................... 9 Asignación de riesgos con impacto económico ..................................... 12 3.1. Marco normativo y contractual ................................................................ 12 3.2. Reparto de riesgos .................................................................................
    [Show full text]
  • L'eix Transversal De Catalunya
    Consideracions sobre un projecte viari present: l'eix transversal de Catalunya Jaume FONT i GAROLERA Universitat de Barcelona 1. Introducció Aquest article s'ernmarca en el context d'un treball de recerca sobre el procés de confi­ guració de la xarxa viaria catalana i té per objecte efectuar algunes consideracions sobre una de les infrastructures viaries que el Pla de Carreteres de Catalunya, redactat el 1983 i aprovat pel Consell Executiu el 13-10-1985, ha considerat com a básica: l'Itinerari-17, anomenat Eix Transversal, autovia que ha de travessar Catalunya d'oest a est, tot posant en comunicació Lleida i Girona a través de la Depressió Central (Gen. de Cat., 1987, pago 140). ** Hom podria partir del suposit que en el cas de la fins ara frustrada historia de 1'Eix Transversal, s'hi reflecteixen d'alguna manera, el conjunt de fets geografics, processos socio economics i la suma de successives decisions polítiques, que han portat a la confi­ guració de la xarxa viaria catalana, i, per extensió, a la configuració de l'actual model d' ocupació de l'espai geografic catalá, * El dia 17 de Juliol de 1989, quanja estava en premsa aquest número 18 de «Treballs de la SCG», el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya aprova l' encarregar l'estudi del tracat de 1'Eix Transversal recomanant tenir en compte l' opció sud i preveient la seva connexió amb l' auto­ pista A-17 a I'alcada de la sortida de Girona-Sud. ** Haig d'agrair molt especialment la col·laboració de J.A.
    [Show full text]
  • Anuario Estadístico 2012. Capítulo 7: Carreteras
    Carreteras 7 7.1. Y 7.2. DISTRIBUCIÓN PORCENTUAL DE LA RED DE CARRETERAS SEGÚN COMPETENCIA 2008 1998 ESTADO (Alta Capacidad) 6,5 ESTADO 8,9 CC. AA. (Alta Capacidad) 2,0 DIPUTACIONES Y CABILDOS DIPUTACIONES Y 10,3 CABILDOS 41,0 CC. AA. 10,7 ESTADO 2012 3,6 CC. AA. 41,0 DIPUTACIONES Y OTROS CABILDOS ESTADO ORGANISMOS (Alta Capacidad) 0,6 (Alta Capacidad) 7,0 1,7 ESTADO 8,8 DIPUTACIONES Y CC. AA. CABILDOS 40,5 (Alta Capacidad) 2,3 VÍAS INTERURBANAS VÍAS URBANAS MUNICIPALES 54,4 MUNICIPALES 19,3 AYUNTAMIENTOS 73,7 CC. AA. 40,8 DIPUTACIONES Y CABILDOS (Alta Capacidad) 0,6 7.3. INDICADORES DE LA RED DE CARRETERAS DEL ESTADO, CC. AA., DIPUTACIONES Y CABILDOS. 2012 Indicadores: km de red/km² y km de red/Mil habitantes km DE RED/km² km DE RED/1.000 HABITANTES km de red/ km de red/km² 1.000 habitantes 0,7 14 0,6 12 0,5 10 0,4 8 0,33 0,3 6 0,2 3,50 4 0,1 2 0 0 ESPAÑA 170 7.4. EVOLUCIÓN DE LA RED DE CARRETERAS POR CC. AA. Kilómetros 35.000 1995 30.000 2005 2012 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0 7.5. EVOLUCIÓN DE LAS VÍAS DE GRAN CAPACIDAD SEGÚN TITULARIDAD Kilómetros 8.500 8.000 1995 7.500 2005 7.000 2012 6.500 6.000 5.500 5.000 4.500 4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 AUTOPISTAS AUTOVÍAS CARRETERAS DE AUTOPISTAS AUTOVÍAS CARRETERAS DE AUTOPISTAS AUTOVÍAS CARRETERAS DE DE PEAJE DOBLE CALZADA DE PEAJE DOBLE CALZADA DE PEAJE DOBLE CALZADA RED A CARGO DEL ESTADO RED DEDE CC.AA.
    [Show full text]
  • Plantilla IESE Documentos Con Centros
    OP-327 Noviembre del 2019 Modelización del sector logístico en Cataluña Mapa de movilidad logística en Cataluña CARLOS CARRASCO PEDRO FRANCA VÍCTOR MARTÍNEZ DE ALBÉNIZ Investigador Asistente de investigación Profesor de Dirección de Producción Tecnología y Operaciones JORDI SALVADOR JORDI BALSACH Investigador Asistente de investigación Con la colaboración del International Economic Forum in Logistics (IEFL) Resumen El documento presenta los resultados de la modelización del sector logístico en Cataluña y aporta información novedosa en relación con dos aspectos: en primer lugar, determina el número de camiones de transporte de mercancías que circulan por cada tramo de forma diaria, pudiendo establecerse cuántos transitan por las distintas vías, lo cual permite poder comparar la magnitud de las diferencias entre estas últimas; y, en segundo lugar, la granularidad de la información presentada. El hecho de que la estructura vial catalana se componga de más de cinco mil tramos de vía hace que, para una persona, resulte imposible conocer todos y cada uno de ellos. Sin embargo, en nuestro trabajo, hemos creado, gracias a la modelización, una base de datos que puede ser explorada en detalle, municipio por municipio, tramo a tramo, para identificar potencialidades, posibles problemáticas y poner en contexto los datos existentes mediante distintas comparativas. Palabras clave: Logistics, transporte, Cataluña, mercancías, modelización Copyright © 2019 IESE. DOI: https://dx.doi.org/10.15581/018.OP-327 La realización de este estudio ha sido posible gracias a los datos facilitados por las empresas Abertis, Cedinsa, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Port de Barcelona, Port de Tarragona, y por la Generalitat de Catalunya. Última edición: 26/11/19 OP-327 Modelización del sector logístico en Cataluña Índice 1.
    [Show full text]
  • Guia Accessibilitat.Eng.Pdf
    INDEX 1. INTRODUCTION ........................................................................................................ p. 4 2. TOURISTIC INFORMATION SERVICE 2.1. GIRONA TOURIST OFFICE ................................................................................ .p. 5 2.2. PUNT DE BENVINGUDA GIRONA‐GIRONÈS .................................................... p. 5 3. HOW TO GET HERE? 3.1. BY AIR. .............................................................................................................. p. 7 3.2. BY TRAIN .......................................................................................................... p. 7 3.3. BY BUS .............................................................................................................. p. 7 3.4. BY ROAD ........................................................................................................... p. 8 4. GETTING AROUND 4.1. MOBILITY IN THE CITY ...................................................................................... p. 8 4.2. TAXIS ................................................................................................................ p. 8 4.3. PARKING AREAS ............................................................................................... p. 9 4.4. URBAN BUS ..................................................................................................... p. 9 5. WHAT TO DO? TOURISTIC RESOURCES 5.1. THE HISTORIC CITY ........................................................................................
    [Show full text]
  • Case M.8694 - HOCHTIEF / ABERTIS
    EUROPEAN COMMISSION DG Competition Case M.8694 - HOCHTIEF / ABERTIS Only the English text is available and authentic. REGULATION (EC) No 139/2004 MERGER PROCEDURE Article 6(1)(b) NON-OPPOSITION Date: 06/02/2018 In electronic form on the EUR-Lex website under document number 32018M8694 EUROPEAN COMMISSION Brussels, 6.2.2018 C(2018) 729 final In the published version of this decision, some information has been omitted pursuant to Article 17(2) of Council Regulation (EC) No 139/2004 PUBLIC VERSION concerning non-disclosure of business secrets and other confidential information. The omissions are shown thus […]. Where possible the information omitted has been replaced by ranges of figures or a To the notifying party: general description. Dear Sir or Madam, Subject: Case M.8694 – Hochtief / Abertis Commission decision pursuant to Article 6(1)(b) of Council Regulation No 139/20041 and Article 57 of the Agreement on the European Economic Area2 1 OJ L 24, 29.1.2004, p. 1 (the 'Merger Regulation'). With effect from 1 December 2009, the Treaty on the Functioning of the European Union ('TFEU') has introduced certain changes, such as the replacement of 'Community' by 'Union' and 'common market' by 'internal market'. The terminology of the TFEU will be used throughout this decision. 2 OJ L 1, 3.1.1994, p. 3 (the 'EEA Agreement'). Commission européenne, DG COMP MERGER REGISTRY, 1049 Bruxelles, BELGIQUE Europese Commissie, DG COMP MERGER REGISTRY, 1049 Brussel, BELGIË Tel: +32 229-91111. Fax: +32 229-64301. E-mail: [email protected]. Table of Contents 1. THE PARTIES ...........................................................................................................
    [Show full text]
  • Anàlisi Dels Efectes Dels Peatges De La C-32 Autopista Pau Casals a Les Economies Territorials
    ANÀLISI DELS EFECTES DELS PEATGES DE LA C-32 AUTOPISTA PAU CASALS A LES ECONOMIES TERRITORIALS Setembre 2018 Amb el suport de: 2 ÍNDEX 1 RESUM EXECUTIU ................................................................................................. 5 2 INTRODUCCIÓ ...................................................................................................... 7 2.1 Àmbit d’estudi ..................................................................................................... 8 2.2 Objectius ............................................................................................................. 8 2.3 Metodologia ........................................................................................................ 9 3 ANTECEDENTS .................................................................................................... 10 4 L’ÀMBIT D’ESTUDI .............................................................................................. 11 4.1 El Garraf ............................................................................................................ 11 4.2 El Baix Penedès ................................................................................................. 15 5 EL SISTEMA DE PEATGES A CATALUNYA .............................................................. 17 5.1 Context .............................................................................................................. 17 5.2 Períodes de concessió de la xarxa d’autopistes de peatge ............................... 18 5.3 Proposta
    [Show full text]
  • Es Presenta L'estudi De Traçat Del Futur Eix Transversal Ferroviari
    n Comunicat de premsa n Es presenta l’estudi de traçat del futur Eix Transversal Ferroviari El Govern de la Generalitat de Catalunya ha presentat avui l’estudi de les alternatives de traçat del futur Eix Transversal Ferroviari (ETF). Aquest és un pas imprescindible per fer realitat un ambiciós projecte que mostra ja els seus trets bàsics: Ø Unirà en 233 km de recorregut, Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona, connectant, així mateix, amb la Línia d’Alta Velocitat fins a la frontera francesa i amb l’eix prelitoral, la Regió Metropolitana i el Port de Barcelona. Ø Transportarà en doble via d’ample internacional passatgers i mercaderies a 7 noves estacions de passatgers i vàries terminals de càrrega. Ø És una operació complexa que no es fixa només en el traç central sinó també en els ramals d’accés a les ciutats, la connexió cap a Barcelona i la renovació de la línia ja existent. En total es preveu una inversió de més de 6.500 MEUR. Ø Impulsarà de manera decisiva el transport de passatgers i mercaderies per ferrocarril. Ø Significa una aposta pel reequilibri territorial, prioritzant la transversalitat davant la radialitat. Servei de Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 1 de 12 n Comunicat de premsa n El primer pas L’Acord per a un govern catalanista i d’esquerres, signat el 14 de desembre de 2003, recull la voluntat d’estudiar la viabilitat d’un nou eix ferroviari transversal. Responent a aquesta proposta, dues setmanes després, el Conseller de PTOP, Joaquim Nadal, va informar a la sessió de Govern de la intenció d’encarregar els estudis necessaris per a la definició d’aquesta nova infraestructura.
    [Show full text]