A Historical and Evolutionary Perspective on the Iberians
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
El Guerrero Celtibérico De Mosqueruela (Teruel): Una Pintura Rupestre Excepcional De La Edad Del Hierro En El Alto Maestrazgo Turolense
ANTIQVITASEl guerrero - 2013 celtibérico - N.º 25 de(pp. Mosqueruela 85-107) ISSN: (Teruel 1139-6609): una pintura - M.H.M. rupestre Priego excepcional de Córdoba de la Edad del Hierro en el… El guerrero celtibérico de Mosqueruela (Teruel): una pintura rupestre excepcional de la Edad del Hierro en el Alto Maestrazgo turolense ALBERTO J. LORRIO ALVARADO* JOSÉ I. ROYO GUILLÉN** (*) Universidad de Alicante (**) Dirección General de Patrimonio Cultural. Gobierno de Aragón RESUMEN Se analiza el hallazgo de una representación pintada en un abrigo de la localidad de Mosqueruela (Teruel), en la que apa- rece un guerrero con túnica corta, polainas o grebas, espada recta y vaina, escudo circular y un casco con alas o cuernos laterales. El estudio del guerrero y su armamento permite relacionarlo con la iconografía ibérica y celtibérica de guerreros heroizados, aislados o en combate singular, tanto en el arte rupestre de la Edad del Hierro peninsular, como en estatuaria, toréutica, decoración vascular o estelas, todo ello en un periodo entre los siglos IV y II a. C. Pero el máximo interés de esta representación ha sido confirmar además la procedencia celtibérica de un extraordinario conjunto de cascos hispano- calcídicos, muchos de los cuales aparecieron de forma ilegal en la localidad aragonesa de Aranda del Moncayo. El tipo de representación y su localización en un área fronteriza entre territorios ibéricos o celtibéricos, señalan la existencia de un lugar de culto donde se realizarían ritos de paso. PALABRAS CLAVE: Arte rupestre de la Edad del Hierro, guerrero celtibérico, panoplia militar, cascos hispano-calcídicos, heroización del guerrero. ABSTRAT We analyse a warrior painted in a shelter in the village of Mosqueruela (Teruel). -
El Espacio Desértico En El Límite Ilercavón Cessetano
QUADERNS DE PREHISTÒRIA I ARQUEOLOGIA DE CASTELLÓ VOLUM 36 Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques 2018 Publicació periòdica anual del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) S’intercanvia amb altres publicacions semblants d’Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. Periodic publication of the Archaeological and Prehistoric Research Service. It interchanges with others similar publications of Archaeology, Prehistory and Ancient History. Edita SIAP Servei de Publicacions Diputació de Castelló Director Arturo Oliver Foix Secretariat de redacció Gustau Aguilella Arzo Consell de redacció Empar Barrachina Ibáñez Ferrán Falomir Granell Josep Casabó Bernad Pau Conde Boyer Informació i intercanvi (information & interchange) Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques Edifici Museu Av. Germans Bou, 28 E-12003 Castelló de la Plana [email protected] Repositoris digitals repositori.uji.es dialnet.unirioja.es Disseny coberta Antonio Bernat Callao Imprimeix Gráficas Castañ, S.L. ISSN 1137.0793 Dipòsit legal CS•170-95 SUMARI Pàgs. F. ARASA. Entre Ares i Benassal: les prospeccions de J. Chocomeli a l’Alt Maestrat l’any 1935 ...... 5 G. AGUILELLA, A. BARRACHINA, F. FALOMIR, A. VICIACH, P. MEDINA. El yacimiento arqueológico de Orpesa la Vella (Oropesa del Mar, Castellón). Resultados de las campañas de 2005 a 2008 y su contextualización ................................................................................................................................. 27 C. SAORIN. Les estructures de -
Les Estructures Socials Protohistòriques a La Gàl·Lia I a Ibèria
Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria Homenatge a Aurora Martín i Enriqueta Pons Maria Carme Belarte, Dominique Garcia, Joan Sanmartí (editors científics) Arqueo Mediterrània 14/2015 ARQUEO MEDITERRÀNIA 14/2015 Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria Homenatge a Aurora Martín i Enriqueta Pons Actes de la VII Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell (Calafell, del 7 al 9 de març de 2013) Maria Carme Belarte (ICREA/ICAC) Dominique Garcia (IUF Aix Marseille Université) Joan Sanmartí (UB) (editors científics) ÀREA D'ARQUEOLOGIA - UNIVERSITAT DE BARCELONA INSTITUT CATALÀ D'ARQUEOLOGIA CLÀSSICA Maria Carme Belarte, Dominique Garcia, Joan Sanmartí (editors científics) Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria Primera edició: gener 2016 Tiratge: 500 exemplars Direcció Josep Maria Gurt Esparraguera Joan Sanmartí Grego Consell de Redacció Jaume Buxeda Garrigós Miquel Àngel Cau Ontiveros Jaume Noguera Guillén Gisela Ripoll López Francesc Tuset Bertran Secretaria de Redacció David Asensio Vilaró Eduard Ble Gimeno Irene Cruz Folch Francisco José Cantero Rodríguez Rafel Jornet Niella Marisol Madrid Fernández David Montanero Vico Pau Valdés Matías Sílvia Valenzuela-Lamas Maqueta i coberta Natàlia Arranz Compaginació imaginatic Impressió Gràfiques Raventós Suau Edita Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona Facultat de Geografia i Història Montalegre 6 - 08001 Barcelona Tel. 934 037 540 [email protected] - www.ub.edu/prehist/main.htm Institut Català d’Arqueologia Clàssica Plaça Rovellat s/n - 43003 Tarragona Tel. 977 249 133 [email protected] - www.icac.cat Amb la col·laboració de Organisme Autònom Municipal Fundació Castell de Calafell Plaça Catalunya, 1 43820 Calafell Amb el suport de l'AGAUR (2012ARCS1 0019) i de l’IUF Aix-Marseille Université D. -
HIBERA Lulia ILERCAVONIA-DERTOSA: L'assentament IBÈRIC I LA IMPLANTACIÓ DE LA CIUTAT ROMANA
HIBERA lULIA ILERCAVONIA-DERTOSA: L'ASSENTAMENT IBÈRIC I LA IMPLANTACIÓ DE LA CIUTAT ROMANA INTRODUCCIÓ. Des de fa molt temps, hom ha suposat que sobre el turó que domina l'actual ciu- tat de Tortosa, donades les seves característiques estratègiques, s'hi havia d'ubicar un establiment humà, al menys des d'època prehistòrica'. Malauradament, aquesta disposició geomorfològica que el fa tan apte per ser habitat i el seu caire altament estratègic, amb un ampli domini visual del riu Ebre i del seu entorn, ha implicat que tradicionalment s'hi hagin situat estructures de tipus militar. Aquest continuum constructiu, que s'ha vingut produint des d'època romana (MIRA- VALL 1984, 1988) amb un moment molt àlgid durant l'ocupació islàmica de la ciutat, fins als nostres dies -construcció l'any 1972 del Parador Nacional de Turismo Castillo de La Zuda- ha significat, al menys amb les dades que tenim fins ara, la destrucció de qualsevol seqüència estratigràfica anterior al domini romà. Aquesta manca de dades arqueològiques però, no es veu contrastada pels textes escrits que fan referència al curs inferior de l'Ebre. A partir del segle VI abans de la nostra Era, escriptors grecs i llatins es referiran a aquesta regió coinci- dint en l'existència prop de la desembocadura del riu d'una ciutat molt impor- tant, "la cèlebre Tyrichae" d'Avié {Ora Marítima, v. 495-496), o "Hibera, la més rica d'aquella regió", de Titus Livi (Liv. XXIII, 28). És gràcies a aquestes dades i a la numismàtica que podem situar en aquesta zona, entre finals del segle III i el canvi d'Era, dos importants nuclis de població que cada un en el seu moment, van dirigir el territori al que pertanyien: Hibera Ilercavonia i Dertosa. -
La Iberia Prerromana
La Iberia prerromana Prof. Mag. Miguel Afonso Linhares Sumario ¿Iberia o Hispania? Las fuentes históricas Las agrupaciones etnolingüísticas La cronología de los pueblos prerromanos La geografía de los pueblos prerromanos El léxico castellano de origen prerromano El celtismo La lengua vasca El vasquismo ¿Iberia o Hispania? Toda la región de más allá del Ródano y del istmo configurado por los golfos galáticos fue denominada Iberia por los autores antiguos, y en cambio los contemporáneos le señalan como límite el Pirene y dicen que Iberia e Hispania son sinónimos; otros daban ese nombre de Hispania solo a la región de más acá del Íber. Y otros aún anteriores llamaron a estos mismos igletes, que no ocupaban un gran territorio, según dice Asclepíades de Mirlea. Los romanos por su parte, llamando indistintamente Iberia o Hispania a todo el territorio, dieron a una parte la denominación de Citerior y a la otra la de Ulterior; pero a veces se sirven de otra división, adaptando su política a las circunstancias. (Estrabón, Geografía, III, 4, 19) Las fuentes históricas Cuando los romanos empezaron la conquista de Iberia, al inicio del siglo III a. C., la península estaba habitada por varios pueblos: astures, ausetanos, autrigones, bastetanos, berones, cántabros, caristios, carpetanos, cartagineses, celtíberos, célticos, ceretanos, conios, contestanos, cosetanos, edetanos, galaicos, griegos, ilercavones, ilergetes, indigetes, jacetanos, lacetanos, layetanos, lusitanos, oretanos, turdetanos, túrdulos, turmódigos, vacceos, várdulos, vascones, vetones etc. El conocimiento que se tiene hoy sobre estos pueblos depende de tres tipos de fuentes: 1. Los testimonios materiales, de los que se encarga la arqueología; 2. los testimonios lingüísticos, de los que se encarga la lingüística; 3. -
AELAW Booklet / 3 Iberian Language / Writing / Epigraphy Noemí Moncunill Martí Javier Velaza Frías
This output received funding from the European Research Council (ERC) under the European Union's Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreement No. 715626. AELAW Booklet / 3 Iberian Language / Writing / Epigraphy Noemí Moncunill Martí Javier Velaza Frías INTRODUCTION* The Iberian language is principally documented by more than 2000 inscriptions dated between the fifth century BCE and first century CE, drawn from a region of the Mediterranean belt that stretches from the Hérault river in French Languedoc to Almeria. It is currently an undeciphered language. We are able to read its texts fairly reliably and even analyse the briefest and most formulaic of them with some competence, but nonetheless are unable to understand its meaning. From a typological perspective, it is almost certainly an agglutinative language which may present ergative features. Its hypothetical relationships with other languages, ancient or modern, are, however, still unproven: although a relationship with Aquitanian or ancient Basque is not impossible, it is unclear whether this would be genetic or through contact. The study of the Iberian language, like that of the other Palaeohispanic languages, goes back to the works of the numismatists, from Antonio Agustín and Velázquez to Delgado and Zóbel de Zangróniz. They are responsible for identifying the script and deciphering the first signs. When Emil Hübner published the first corpus of pre-Roman Hispanian inscriptions at the end of the nineteenth century, however, the system of transcription was still very deficient and did not even serve to reveal that these inscriptions were in fact evidence of various languages that are very different to one another. -
Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època Tardo
PART II - LES FONTS LITERÀRIES ANTIGUES, EPIGRÀFIQUES I NUMISMÀTIQUES. II - LES FONTS LITERÀRIES ANTIGUES, EPIGRÀFIQUES I NUMISMÀTIQUES. INTRODUCCIÓ. El Camp de Tarragona és un territori que apareix citat amb relativa freqüència a les fonts literàries antigues especialment mitjançant les diverses al·lusions que els autors clàssics fan a l’antiga ciutat de Tarraco, donada la gran importància que aquesta ostentà al llarg de tota l’Antiguitat1. Les fonts clàssiques es refereixen també, tot i que en menor grau, a l’anomenada regio Kessetania (és a dir, el territori ocupat pel populus Kessetanus), de la qual formarien part les actuals comarques del Camp de Tarragona. Es tractaria d’una amplia franja territorial de límits difícils d’establir, doncs les fonts literàries contenen molt poques referències (fonamentalment, Plini i Ptolomeu) i les que ens donen són poc explícites en relació a la seva extensió territorial. Malgrat la manca d’informació a les fonts literàries antigues, tots els indicis semblen indicar, tal i com veurem amb més detall al proper capítol, que aquest territori cessetà comprenia, grosso modo, una extensa àrea que, a més d’abastar les tres comarques en que, actualment, està dividida la gran plana litoral del Camp de Tarragona, inclouria les de l’Alt i Baix Penedès i el Garraf. La regio Kessetania, tindria plena continuïtat durant l’època romana, doncs els seus suposats límits es mantindrien, marcant el territorium de la ciuitas de Tarraco. Aquest segon capítol del present estudi dedicat a les fonts literàries, epigràfiques -
Vettones Y Carpetanos, Lusones Y Cántabros, Por No Citar Más Que Los
364 REVISTA DE ARCHIVOS, BIRLIOTECAS Y MUSEOS vettones y carpetanos, lusones y cántabros, por no citar más que los principales, son descendientes indudables de los habitantes de la cultura de las Cuevas, con cerámica cordonada que per vive desde el neolítico hasta la romanización, influyendo y re cibiendo materiales de los pueblos forasteros, como se ha com probado en Cataluña y en otras comarcas hispánicas. Ello no impide que en dichos grupos veamos influjos de lo megalitico, campaniforme, argárico o de culturas nórdicas. En conjunto, estos pueblos merecen tanto el calificativo de «iberos» como los señalados en el párrafo anterior. Por último, la cultura céltica de esta fase mejor se enten dería por indoeuropea, ya que si los invasores que penetran por Roncesvalles en esta época son celtas, los que se extienden por Cataluña con sus necrópolis de urnas se consideran ilirios. Di fícil es, por ahora, atribuir a determinados celtas algunas de las localidades excavadas en el valle del Ebro. También difícil nos parece mantener para todos ellos la alta fecha (S. IX a. de J. C.) de su entrada en España. Más adelante volveremos sobre estos dos puntos. Durante el siglo VI a. de J. C. el Periplo de Avieno ya sitúa los beribraces del Ebro medio en el Bajo Aragón. En este siglo se fija la gran invasión céltica—de cultura y cronología halls- táttica— que se extenderá a todos los ámbitos de la Península, superponiéndose a casi todos los del siglo IX: sefes y artabri llegan al litoral atlántico: vaccei y arevaci ocupan la subme- seta norte; los olcades se establecen en Albarracín, teniendo a los beribraces al este; turmodigi y autrigones se instalan a una y otra orilla del alto Ebro; por último, los. -
The Genomic History of the Iberian Peninsula Over the Past 8000 Years
1 The genomic history of the Iberian Peninsula over the past 8000 years 2 3 Iñigo Olalde1*, Swapan Mallick1,2,3, Nick Patterson2, Nadin Rohland1, Vanessa Villalba- 4 Mouco4,5, Marina Silva6, Katharina Dulias6, Ceiridwen J. Edwards6, Francesca Gandini6, Maria 5 Pala6, Pedro Soares7, Manuel Ferrando-Bernal8, Nicole Adamski1,3, Nasreen 6 Broomandkhoshbacht1,3, Olivia Cheronet9, Brendan J. Culleton10, Daniel Fernandes9,11, Ann 7 Marie Lawson1,3, Matthew Mah1,2,3, Jonas Oppenheimer1,3, Kristin Stewardson1,3, Zhao Zhang1, 8 Juan Manuel Jiménez Arenas12,13,14, Isidro Jorge Toro Moyano15, Domingo C. Salazar-García16, 9 Pere Castanyer17, Marta Santos17, Joaquim Tremoleda17, Marina Lozano18,19, Pablo García 10 Borja20, Javier Fernández-Eraso21, José Antonio Mujika-Alustiza21, Cecilio Barroso22, Francisco 11 J. Bermúdez22, Enrique Viguera Mínguez23, Josep Burch24, Neus Coromina24, David Vivó24, 12 Artur Cebrià25, Josep Maria Fullola25, Oreto García-Puchol26, Juan Ignacio Morales25, F. Xavier 13 Oms25, Tona Majó27, Josep Maria Vergès18,19, Antònia Díaz-Carvajal28, Imma Ollich- 14 Castanyer28, F. Javier López-Cachero25, Ana Maria Silva29,30,31, Carmen Alonso-Fernández32, 15 Germán Delibes de Castro33, Javier Jiménez Echevarría32, Adolfo Moreno-Márquez34, 16 Guillermo Pascual Berlanga35, Pablo Ramos-García36, José Ramos Muñoz34, Eduardo Vijande 17 Vila34, Gustau Aguilella Arzo37, Ángel Esparza Arroyo38, Katina T. Lillios39, Jennifer Mack40, 18 Javier Velasco-Vázquez41, Anna Waterman42, Luis Benítez de Lugo Enrich43,44, María Benito 19 Sánchez45, Bibiana Agustí46,47, Ferran Codina47, Gabriel de Prado47, Almudena Estalrrich48, 20 Álvaro Fernández Flores49, Clive Finlayson50,51,52,53, Geraldine Finlayson50,52,53, Stewart 21 Finlayson50,54, Francisco Giles-Guzmán50, Antonio Rosas55, Virginia Barciela González56,57, 22 Gabriel García Atiénzar56,57, Mauro S. -
Settlement and Toponymy in Ancient Catalunya
NAMING THE PROVINCIAL LANDSCAPE: SETTLEMENT AND TOPONYMY IN ANCIENT CATALUNYA LEONARD A. CURCHIN UNIVERSITY OF WATERLOO (CANADÁ) RESUMEN: La historia del asentamiento antiguo en la Cataluña se refleja en su toponi- mia. Mientras que muchos de los nombres son ibéricos, hay también gran cantidad de nombres indoeuropeos (ni griegos ni latinos), que sugieren un asentamiento importante de habladores de una lengua indoeuropea, presumiblemente anterior a la dominación ibérica. Más sorprendente es la ausencia de topónimos célticos, no obstante la presencia de campos de urnos, cabezas cortadas, y espadas y fíbulas de tipo La Tène. Se propone que tales costumbres y artefactos pueden interpretarse de otros modos, no célticos. ABSTRACT: The history of ancient settlement in Catalunya is reflected in its toponymy. Although many of the names are Iberian, there is also a large number of Indo-European names (neither Greek nor Latin) which suggest an important settlement of Indo- European speakers, presumably antedating the Iberian domination. More surprising is the absence of Celtic toponyms, despite the presence of urnfields, severed heads, and swords and fibulas of La Tène type. The author proposes that these customs and artifacts can be interpreted in other, non-Celtic ways. The study of ancient place-names can pay impressive dividends in re- constructing the linguistic history of a region1. Toponyms tend to be conserva- tive, remaining in use for centuries after their original meaning has been forgot- ten2; they thus serve as linguistic fossils, preserving traces of all the language groups that settled there. Geographic names recorded in sources of the Roman period therefore provide evidence not only for Romanization (as indicated by 1 Funding for this project was generously provided by the Social Sciences and Humanities Research Council of Canada. -
AELAW Booklet / 3 Iberian Language / Writing / Epigraphy Noemí Moncunill Martí Javier Velaza Frías
Published by Prensas de la Universidad de Zaragoza: https://puz.unizar.es/1887-iberian-language-writing-epigraphy.html • Año de edición: 2017 • Nº páginas: 44 • Editorial: Prensas de la Universidad de Zaragoza • Colección: Aelaw Booklet • Idioma: Inglés • Dimensiones: 14 x 21 • Encuadernación: Grapado • ISBN: 978-84-16935-65-9 AELAW Booklet / 3 Iberian Language / Writing / Epigraphy Noemí Moncunill Martí Javier Velaza Frías INTRODUCTION* The Iberian language is principally documented by more than 2000 inscriptions dated between the fifth century BCE and first century CE, drawn from a region of the Mediterranean belt that stretches from the Hérault river in French Languedoc to Almeria. It is currently an undeciphered language. We are able to read its texts fairly reliaBly and even analyse the Briefest and most formulaic of them with some competence, But nonetheless are unable to understand its meaning. From a typological perspective, it is almost certainly an agglutinative language which may present ergative features. Its hypothetical relationships with other languages, ancient or modern, are, however, still unproven: although a relationship with Aquitanian or ancient Basque is not impossiBle, it is unclear whether this would be genetic or through contact. * This output received funding from the European Research Council (ERC) under the European Union's Horizon 2020 research and innovation programme (grant agreement No. 715626); and under the Marie Skłodowska-Curie Actions programme (grant agreement MSCA-IF-2014, no 655938). **Unless otherwise indicated, all dates are BCE. The inscriptions are cited according to J. Untermann’s Monumenta Linguarum Hispanicarum, e.g. C.18.5 for inscriptions and A.78 for coin legends, or, if missing from that work, according to Hesperia. -
'Gaulish' DEKANTEM
Palaeohispanica 6, (2006), pp. 45-58 FROM LIGURY TO SPAIN: UNACCENTED *YO > (Y)E IN NARBONENSIC VOTIVES (‘GAULISH’ DEKANTEM), HISPANIC COINS (‘IBERIAN’ -(SK)EN) AND SOME THEONYMS1 Patrizia de Bernardo Stempel 0. A PRELIMINARY THEORETICAL REMARK. The number of varieties documented for a certain language is inversely proportional to the fixedness of a literary code within the the same linguistic tradition. In particular, the richness of diatopic varieties documented in the ancient Gaulish territories was emphasized by Whatmough in the middle of the past century, and the coexistence of various dialects of an ancient type of Celtic2 could also be proved for the Iberian Peninsula.3 Although much more work is to be done in order to identify all individual isoglosses and study their dispersion, we offer here some evidence regarding a specific one. 1. *yo > ye IN LIGURIAN ONOMASTICS. Already Giacomo Devoto and after him Michel Lejeune recognized the phonetic change *yo > ye as a recurrent isogloss in the Ligurian onomastic material,4 calling attention to - iugo Blustiemelo - fontem Lebriemelum, both in the Sententia Minuciorum. By applying the rule discovered by Devoto and Lejeune it has further been possible to understand more of the ethnics and place-names documented for ancient Ligury,5 such as: ———— 1 This is the revised version of the second part of a paper titled ‘Beyond the Italian Keltiké’ which was presented in Munich (30th of July 2004) on the occasion of the Symposium ‘Linguistic Frontiers of the Ancient Celts’ (= 4th workshop of the Aberystwyth project ‘Towards an Atlas of Celtic Place Names’). The first part of the same paper has been summarized in De Bernardo Stempel (2002/05), pp.