DOCSLIB.ORG

El Mapa De La Ruta Dels Ibers

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
El Mapa De La Ruta Dels Ibers Els ibers Les muralles d'Ullastret són TRIA LA Indigets Laietans Cessetans treballaven molt les millors conservades de TEVA TRIBU El seu territori: El seu territori: El seu territori: EL MAPA bé el ferro. Ho tots els assentaments ibers de demostren casa nostra. PREFERIDA L’EMPORDÀ, EL GIRONÈS EL MARESME, EL L’ALT I EL BAIX PENEDÈS, diverses troballes, I LA SELVA. BARCELONÈS, EL BAIX EL GARRAF, EL CAMP DE LLOBREGAT I EL VALLÈS. TARRAGONA I POSSIBLEMENT com aquest Devien ser bons UNA PART DE L’ANOIA. DE LA RUTA capfoguer del agricultors, ja que al seu Era una de les zones més poblat de Puig territori s’han trobat poblades. Ho sabem, Aquí van tenir lloc els Castellar. moltes sitges (consulteu la perquè s’hi ha trobat primers enfrontaments “Guia dels curiosos”) per molts poblats fortificats entre l’exèrcit romà i el s DELS IBERS n emmagatzemar-hi gra. –sovint als turons de les cartaginès durant la o v a Tenien molt bona relació serralades del litoral– i segona guerra púnica. Una c r e amb els grecs, que es van explotacions agràries a les de les batalles es va l i s instal·lar al seu territori, a valls. produir a Kesse, població l e la ciutat d’Empúries. situada segurament a la d ULLASTRET p Assentaments: Tarragona actual. o l = l A N LIVER Assentaments: C ’O n = u ULLASTRET (CERDANYOLA DEL VALLÈS) Assentaments: La Fortalesa d’Arbeca disposa L‘ESQUERDA c ó = PUIG CASTELLET (LLORET = PUIG CASTELLAR (SANTA = OLÈRDOLA d'uns sistemes defensius que la Roda de Ter o s J = feien pràcticament inexpugnable! DE MAR) COLOMA DE GRAMENET) LA CIUTADELLA Indigets = CASTELL (PALAMÓS) (CALAFELL) EL CASOL DE PUIGCASTELLET Folgueroles CASTELL Ausetans Palamós Ilercavons Ilergets Ausetans Lacetans Lacetans El seu territori: El seu territori: El seu territori: El seu territori: AL VOLTANT DEL TRAM FINAL PART DEL SEGRIÀ, LA PLANA DE VIC I LES SERRES PART CENTRAL DEL BAGES I EL TURÓ DEL MONTGRÒS DE L’EBRE. LA NOGUERA, L’URGELL, CIRCUMDANTS. LES PARTS LIMÍTROFES AMB El Brull PUIG CASTELLET Ilergets EL MOLÍ D’ESPÍGOL EL COGULLÓ LES GARRIGUES I LES TERRES L’ANOIA, EL SOLSONÈS I LA Lloret de Mar Tornabous Sallent L’Ebre era l’únic riu ORIENTALS DE L’ARAGÓ. Els ausetans van aixecar SEGARRA. navegable pels vaixells poblats fortificats en llocs grans. Els ilercavones Va ser una tribu molt alts molts estratègics. La Es van aliar amb els seus PUIG CASTELLAR Santa Coloma de Gramenet controlaven punts guerrera. L’any 195 aC. seva capital, Ausa veïns, ilergets i ausetans, estratègics i es van els seus dos reis, Indíbil i (probablement a l’actual en la guerra contra els enriquir amb l’intens Mandoni, van dirigir els Vic), va ser assetjada pels romans. Van ser derrotats LA FORTALESA CA N’OLIVÉ comerç que hi havia a la ibers en la seva gran romans. A la batalla van finalment per les tropes Arbeca Cerdanyola del Vallès zona. Ho demostra el revolta contra els romans. morir 12.000 ausetans, del cònsol Marc Porci tresor trobat a Castellet de Una de les ciutats ilergetes segons els historiadors Cató el 195 aC. Aquest La falcata era l’espasa més utilitzada Els ibers utilitzaven el torn de Banyoles, format per més importants va ser llatins. cònsol és famós perquè va pels guerrers ibers. Tenia una forma Laietans terrisser per fer peces de ceràmica monedes i vaixelles Iltirta, probablement a ordenar destruir totes les corbada molt característica d'una gran qualitat que, fins i tot, magníficament decorades. l’actual Lleida. Assentaments: fortificacions iberes. Va = EL TURÓ DEL MONTGRÒS ser la fi de la civilització OLÈRDOLA es venien a l'estranger. Assentaments: Assentaments: (EL BRULL) ibera. = EL CASTELLET DE BANYO- = LA FORTALESA (ARBECA) = CASOL DE PUIGCASTELLET A IUTADELLA L C LES (TIVISSA) = EL MOLÍ D’ESPÍGOL (FOLGUEROLES) Assentaments: Cessetans Calafell SANT MIQUEL = LA MOLETA DEL REMEI (TORNABOUS) = L’ESQUERDA (RODA = EL COGULLÓ (SALLENT) Vinebre LCANAR a DE ER (A ) er T ) b = SANT MIQUEL (VINEBRE) i a rdan A l’assentament una sa la EL TERRITORI l de la Ciutadella a b IBER s s’han reconstruït e EL CASTELLET DE BANYOLES í Aix Tivissa les cases iberes seguint el seu Ilercavons estil original. Pel mar arribaven molts comerciants LA MOLETA DEL REMEI Alcanar fenicis, grecs i d'altres civilitzacions mediterrànies. uia dels Curioso Bu la G s! sca les solucions a EL JOC re P par a’ r! DELS t per juga IBERS Abans de començar omple el teu carnet d’iber Carnet Iber EL MEU ANIMAL MÀGIC: EL MEU NOM CAVALL: Era un símbol de poder. Estava reservat als ibers més EL MEU poderosos. NOM IBER BOU: El feien servir per treballar Alguns noms ibers: Enasagim, Suisetarten, el camp. També tenien carros Nesille, Indibil, Mandoni, Amusic, Bilistages, tirats per bous. Biurbor i Balartiger. LLOP: Era temut i adorat. SÓC DE LA Les monedes encunyades a Iltirta TRIBU DELS porten un llop. Trobaràs la teva tribu al mapa de Catalunya que hi ÀGUILA: Segurament ha a la carpeta de “La increïble ruta dels ibers”. representava pels ibers el déu del cel. Les teves primeres paraules en iber: aragi · r giar oeie Neid i · nc iniu balb lsd · ir · r · · r lbiausri Inscripció d’una eic ceràmica del ulnie poblat d’Ullastret. El seu significat és un misteri! guia_07_B.pdf 31/7/06 20:53:23 ! e é et pensis qu rem ta u o n dif a N eren u! p ts a t vinc en to de Jo AMICS O ENEMICS Com EREN els IBERS Als ibers els agradava comerciar amb mercaders que arribaven des La majoria dels ibers eren pagesos i ramaders. Hi havia una elit de molt lluny a la Península. D’aquests intercanvis va sorgir la d’ibers més poderosos, que controlava el comerç i prenia les cultura ibera. Però no tots van venir amb les mateixes intencions... decisions de guerra. Els poderosos vivien en poblats fortificats. Trobaràs els amics i els enemics dels ibers al final del laberint Marca el dibuix equivocat que s’ha colat en cada fila etarià veg ! QUÈ MENJAVEN? te fes- fenicis romans grecs cartaginesos patates vi pa i galetes carn de cérvol llenties C M COM ES VESTIEN? Y CM MY CY CMY K braçalets túniques cinturons collars pantalons QUÈ FEIEN? teixits paper eines del camp ceràmica armes COM COMERCIAVEN? AMICS. MOLT AMICS. NO ET REFIÏS... ELS CONQUERIDORS. ! e e Coneguts com “Els Van fundar la ciutat Es van establir a la Van desembarcar a la e senyors del mar”, van d’Empúries, al nord de península Ibèrica i, en Península per lluitar be travessar tot el Catalunya. La seva poc temps, van contra els cartaginesos, Mediterrani. Van influència fou molt controlar totes les que eren els seus fundar ciutats al sud positiva en les arts i en tribus del sud. Després enemics. Però després d’Espanya i a Eivissa, el comerç dels ibers. les van utilitzar per fer es van quedar i van des d’on comerciaven Van introduir l’ús de la la guerra als romans. imposar la seva cultura. amb monedes bitllets contractes sal intercanvi amb els ibers del nord. moneda. Va ser la fi dels ibers. de venda de productes guia_07_B.pdf 31/7/06 20:53:23 ! e é et pensis qu rem ta u o n dif a N eren u! p ts a t vinc en to de Jo AMICS O ENEMICS Com EREN els IBERS Als ibers els agradava comerciar amb mercaders que arribaven des La majoria dels ibers eren pagesos i ramaders. Hi havia una elit de molt lluny a la Península. D’aquests intercanvis va sorgir la d’ibers més poderosos, que controlava el comerç i prenia les cultura ibera. Però no tots van venir amb les mateixes intencions... decisions de guerra. Els poderosos vivien en poblats fortificats. Trobaràs els amics i els enemics dels ibers al final del laberint Marca el dibuix equivocat que s’ha colat en cada fila etarià veg ! QUÈ MENJAVEN? te fes- fenicis romans grecs cartaginesos patates vi pa i galetes carn de cérvol llenties C M COM ES VESTIEN? Y CM MY CY CMY K braçalets túniques cinturons collars pantalons QUÈ FEIEN? teixits paper eines del camp ceràmica armes COM COMERCIAVEN? AMICS. MOLT AMICS. NO ET REFIÏS... ELS CONQUERIDORS. ! e e Coneguts com “Els Van fundar la ciutat Es van establir a la Van desembarcar a la e senyors del mar”, van d’Empúries, al nord de península Ibèrica i, en Península per lluitar be travessar tot el Catalunya. La seva poc temps, van contra els cartaginesos, Mediterrani. Van influència fou molt controlar totes les que eren els seus fundar ciutats al sud positiva en les arts i en tribus del sud. Després enemics. Però després d’Espanya i a Eivissa, el comerç dels ibers. les van utilitzar per fer es van quedar i van des d’on comerciaven Van introduir l’ús de la la guerra als romans. imposar la seva cultura. amb monedes bitllets contractes sal intercanvi amb els ibers del nord. moneda. Va ser la fi dels ibers. de venda de productes EL JOC DE L’ARQUEÒLEG Fitxa arqueològica Els arqueòlegs són una mica com els detectius. Investiguen les pistes Pistes identificades: i descobreixen coses sorprenents allà on tothom només hi veu un Nom del poblat investigat Parets Restes de grapat de pedres. Vols fer d’arqueòleg? Segueix aquestes pistes. de cases Torres de muralles Pous o Esquelets defensa cisternes Llars de foc Marca les pistes que trobis en la teva fitxa arqueològica Pista 1 Les misterioses fileres de pedres.
Load more

Recommended publications
  • El Guerrero Celtibérico De Mosqueruela (Teruel): Una Pintura Rupestre Excepcional De La Edad Del Hierro En El Alto Maestrazgo Turolense
    ANTIQVITASEl guerrero - 2013 celtibérico - N.º 25 de(pp. Mosqueruela 85-107) ISSN: (Teruel 1139-6609): una pintura - M.H.M. rupestre Priego excepcional de Córdoba de la Edad del Hierro en el… El guerrero celtibérico de Mosqueruela (Teruel): una pintura rupestre excepcional de la Edad del Hierro en el Alto Maestrazgo turolense ALBERTO J. LORRIO ALVARADO* JOSÉ I. ROYO GUILLÉN** (*) Universidad de Alicante (**) Dirección General de Patrimonio Cultural. Gobierno de Aragón RESUMEN Se analiza el hallazgo de una representación pintada en un abrigo de la localidad de Mosqueruela (Teruel), en la que apa- rece un guerrero con túnica corta, polainas o grebas, espada recta y vaina, escudo circular y un casco con alas o cuernos laterales. El estudio del guerrero y su armamento permite relacionarlo con la iconografía ibérica y celtibérica de guerreros heroizados, aislados o en combate singular, tanto en el arte rupestre de la Edad del Hierro peninsular, como en estatuaria, toréutica, decoración vascular o estelas, todo ello en un periodo entre los siglos IV y II a. C. Pero el máximo interés de esta representación ha sido confirmar además la procedencia celtibérica de un extraordinario conjunto de cascos hispano- calcídicos, muchos de los cuales aparecieron de forma ilegal en la localidad aragonesa de Aranda del Moncayo. El tipo de representación y su localización en un área fronteriza entre territorios ibéricos o celtibéricos, señalan la existencia de un lugar de culto donde se realizarían ritos de paso. PALABRAS CLAVE: Arte rupestre de la Edad del Hierro, guerrero celtibérico, panoplia militar, cascos hispano-calcídicos, heroización del guerrero. ABSTRAT We analyse a warrior painted in a shelter in the village of Mosqueruela (Teruel).
    [Show full text]
  • El Espacio Desértico En El Límite Ilercavón Cessetano
    QUADERNS DE PREHISTÒRIA I ARQUEOLOGIA DE CASTELLÓ VOLUM 36 Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques 2018 Publicació periòdica anual del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) S’intercanvia amb altres publicacions semblants d’Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. Periodic publication of the Archaeological and Prehistoric Research Service. It interchanges with others similar publications of Archaeology, Prehistory and Ancient History. Edita SIAP Servei de Publicacions Diputació de Castelló Director Arturo Oliver Foix Secretariat de redacció Gustau Aguilella Arzo Consell de redacció Empar Barrachina Ibáñez Ferrán Falomir Granell Josep Casabó Bernad Pau Conde Boyer Informació i intercanvi (information & interchange) Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques Edifici Museu Av. Germans Bou, 28 E-12003 Castelló de la Plana [email protected] Repositoris digitals repositori.uji.es dialnet.unirioja.es Disseny coberta Antonio Bernat Callao Imprimeix Gráficas Castañ, S.L. ISSN 1137.0793 Dipòsit legal CS•170-95 SUMARI Pàgs. F. ARASA. Entre Ares i Benassal: les prospeccions de J. Chocomeli a l’Alt Maestrat l’any 1935 ...... 5 G. AGUILELLA, A. BARRACHINA, F. FALOMIR, A. VICIACH, P. MEDINA. El yacimiento arqueológico de Orpesa la Vella (Oropesa del Mar, Castellón). Resultados de las campañas de 2005 a 2008 y su contextualización ................................................................................................................................. 27 C. SAORIN. Les estructures de
    [Show full text]
  • HIBERA Lulia ILERCAVONIA-DERTOSA: L'assentament IBÈRIC I LA IMPLANTACIÓ DE LA CIUTAT ROMANA
    HIBERA lULIA ILERCAVONIA-DERTOSA: L'ASSENTAMENT IBÈRIC I LA IMPLANTACIÓ DE LA CIUTAT ROMANA INTRODUCCIÓ. Des de fa molt temps, hom ha suposat que sobre el turó que domina l'actual ciu- tat de Tortosa, donades les seves característiques estratègiques, s'hi havia d'ubicar un establiment humà, al menys des d'època prehistòrica'. Malauradament, aquesta disposició geomorfològica que el fa tan apte per ser habitat i el seu caire altament estratègic, amb un ampli domini visual del riu Ebre i del seu entorn, ha implicat que tradicionalment s'hi hagin situat estructures de tipus militar. Aquest continuum constructiu, que s'ha vingut produint des d'època romana (MIRA- VALL 1984, 1988) amb un moment molt àlgid durant l'ocupació islàmica de la ciutat, fins als nostres dies -construcció l'any 1972 del Parador Nacional de Turismo Castillo de La Zuda- ha significat, al menys amb les dades que tenim fins ara, la destrucció de qualsevol seqüència estratigràfica anterior al domini romà. Aquesta manca de dades arqueològiques però, no es veu contrastada pels textes escrits que fan referència al curs inferior de l'Ebre. A partir del segle VI abans de la nostra Era, escriptors grecs i llatins es referiran a aquesta regió coinci- dint en l'existència prop de la desembocadura del riu d'una ciutat molt impor- tant, "la cèlebre Tyrichae" d'Avié {Ora Marítima, v. 495-496), o "Hibera, la més rica d'aquella regió", de Titus Livi (Liv. XXIII, 28). És gràcies a aquestes dades i a la numismàtica que podem situar en aquesta zona, entre finals del segle III i el canvi d'Era, dos importants nuclis de població que cada un en el seu moment, van dirigir el territori al que pertanyien: Hibera Ilercavonia i Dertosa.
    [Show full text]
  • La Iberia Prerromana
    La Iberia prerromana Prof. Mag. Miguel Afonso Linhares Sumario ¿Iberia o Hispania? Las fuentes históricas Las agrupaciones etnolingüísticas La cronología de los pueblos prerromanos La geografía de los pueblos prerromanos El léxico castellano de origen prerromano El celtismo La lengua vasca El vasquismo ¿Iberia o Hispania? Toda la región de más allá del Ródano y del istmo configurado por los golfos galáticos fue denominada Iberia por los autores antiguos, y en cambio los contemporáneos le señalan como límite el Pirene y dicen que Iberia e Hispania son sinónimos; otros daban ese nombre de Hispania solo a la región de más acá del Íber. Y otros aún anteriores llamaron a estos mismos igletes, que no ocupaban un gran territorio, según dice Asclepíades de Mirlea. Los romanos por su parte, llamando indistintamente Iberia o Hispania a todo el territorio, dieron a una parte la denominación de Citerior y a la otra la de Ulterior; pero a veces se sirven de otra división, adaptando su política a las circunstancias. (Estrabón, Geografía, III, 4, 19) Las fuentes históricas Cuando los romanos empezaron la conquista de Iberia, al inicio del siglo III a. C., la península estaba habitada por varios pueblos: astures, ausetanos, autrigones, bastetanos, berones, cántabros, caristios, carpetanos, cartagineses, celtíberos, célticos, ceretanos, conios, contestanos, cosetanos, edetanos, galaicos, griegos, ilercavones, ilergetes, indigetes, jacetanos, lacetanos, layetanos, lusitanos, oretanos, turdetanos, túrdulos, turmódigos, vacceos, várdulos, vascones, vetones etc. El conocimiento que se tiene hoy sobre estos pueblos depende de tres tipos de fuentes: 1. Los testimonios materiales, de los que se encarga la arqueología; 2. los testimonios lingüísticos, de los que se encarga la lingüística; 3.
    [Show full text]
  • AELAW Booklet / 3 Iberian Language / Writing / Epigraphy Noemí Moncunill Martí Javier Velaza Frías
    This output received funding from the European Research Council (ERC) under the European Union's Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreement No. 715626. AELAW Booklet / 3 Iberian Language / Writing / Epigraphy Noemí Moncunill Martí Javier Velaza Frías INTRODUCTION* The Iberian language is principally documented by more than 2000 inscriptions dated between the fifth century BCE and first century CE, drawn from a region of the Mediterranean belt that stretches from the Hérault river in French Languedoc to Almeria. It is currently an undeciphered language. We are able to read its texts fairly reliably and even analyse the briefest and most formulaic of them with some competence, but nonetheless are unable to understand its meaning. From a typological perspective, it is almost certainly an agglutinative language which may present ergative features. Its hypothetical relationships with other languages, ancient or modern, are, however, still unproven: although a relationship with Aquitanian or ancient Basque is not impossible, it is unclear whether this would be genetic or through contact. The study of the Iberian language, like that of the other Palaeohispanic languages, goes back to the works of the numismatists, from Antonio Agustín and Velázquez to Delgado and Zóbel de Zangróniz. They are responsible for identifying the script and deciphering the first signs. When Emil Hübner published the first corpus of pre-Roman Hispanian inscriptions at the end of the nineteenth century, however, the system of transcription was still very deficient and did not even serve to reveal that these inscriptions were in fact evidence of various languages that are very different to one another.
    [Show full text]
  • Vettones Y Carpetanos, Lusones Y Cántabros, Por No Citar Más Que Los
    364 REVISTA DE ARCHIVOS, BIRLIOTECAS Y MUSEOS vettones y carpetanos, lusones y cántabros, por no citar más que los principales, son descendientes indudables de los habitantes de la cultura de las Cuevas, con cerámica cordonada que per­ vive desde el neolítico hasta la romanización, influyendo y re­ cibiendo materiales de los pueblos forasteros, como se ha com­ probado en Cataluña y en otras comarcas hispánicas. Ello no impide que en dichos grupos veamos influjos de lo megalitico, campaniforme, argárico o de culturas nórdicas. En conjunto, estos pueblos merecen tanto el calificativo de «iberos» como los señalados en el párrafo anterior. Por último, la cultura céltica de esta fase mejor se enten­ dería por indoeuropea, ya que si los invasores que penetran por Roncesvalles en esta época son celtas, los que se extienden por Cataluña con sus necrópolis de urnas se consideran ilirios. Di­ fícil es, por ahora, atribuir a determinados celtas algunas de las localidades excavadas en el valle del Ebro. También difícil nos parece mantener para todos ellos la alta fecha (S. IX a. de J. C.) de su entrada en España. Más adelante volveremos sobre estos dos puntos. Durante el siglo VI a. de J. C. el Periplo de Avieno ya sitúa los beribraces del Ebro medio en el Bajo Aragón. En este siglo se fija la gran invasión céltica—de cultura y cronología halls- táttica— que se extenderá a todos los ámbitos de la Península, superponiéndose a casi todos los del siglo IX: sefes y artabri llegan al litoral atlántico: vaccei y arevaci ocupan la subme- seta norte; los olcades se establecen en Albarracín, teniendo a los beribraces al este; turmodigi y autrigones se instalan a una y otra orilla del alto Ebro; por último, los.
    [Show full text]
  • 50 Pueblos Hispanos: Nomenclatura En Textos Antiguos D. Julio Gómez
    Historia Digital colabora con la Fundación ARTHIS Pueblos hispanos: nomenclatura en textos antiguos D. Julio Gómez Villar Universidad de Valladolid Resumen Se ha llegado a decir que la documentación aportada por los escritores de la Antigüedad está llena de errores y contradicciones (se ha llegado a decir incluso que no hubo celtas en la península), el trabajo pretende hacer entender que no hubo tantos errores ni contradicciones, el problema reside en el uso del lenguaje, ya que las palabras cambian de significado en función al criterio que se emplee, hay historiadores que están mas preocupados por utilizar un lenguaje ampuloso lleno de ornamentos, olvidando que lo importante es usar un lenguaje lo mas científico posible, para ello hemos de intentar crear un lenguaje científico que use vocablos específicos y dejando la ornamentación en el lenguaje para los poetas. Abstract It has been said that the documentation provided by the writers of antiquity are full of errors and contradictions (it has even been said that there were no Celts in the peninsula), the work pretends to understand that there were not so many mistakes and contradictions, the problem lies in the use of language, since words change in meaning according to the criterion used, there are historians who are more concerned with using a language full of ornaments, forgetting that what is really important is to use a language the most scientific as possible, for this we must try to create a scientific language that uses specific vocables and leaving the ornamentation in the language for the poets. Historia Digital, XVII, 30, (2017).
    [Show full text]
  • The Beginnings of Rome's Conquest of Hispania
    The beginnings of Rome’s conquest of Hispania: archaeological evidence for the assault on and destruction of the Iberian town Castellet de Banyoles Jaume Noguera, David Asensio, Eduard Ble and Rafel Jornet Archaeological research conducted in the NE part of the Iberian peninsula points to a period of generalized crisis around 200 B.C., when many settlements appear to have been destroyed and hurriedly abandoned. Traditionally, this phenomenon has been linked to two phases of military activity in the peninsula described in the classical sources: the Sec- ond Punic War (218-206 B.C.), and, slightly later, the repression of indigenous revolts, the best-known example of which was led by the consul Cato in 195 B.C. The difficulty lies in the chronological proximity of these two phases, separated by barely a decade. As a result, from the archaeological evidence it is extremely difficult to attribute recorded destruction to one or the other phase. Castellet de Banyoles was an Iberian settlement of the Ilercavones tribe, situated on a large triangular platform looking out over a depression created by the river Ebro. Through its excellent strategic position it controlled the watercourse, the ford across the river, and the communication route linking the interior of the peninsula with the coast and thus with Tarraco, capital of the new province of Hispania Citerior from 197 B.C. (fig. 1). Occupying an area of 4.2 ha, it was the largest inhabited site on the lower Ebro during the Iberian period. Its complex defensive system was formed by a narrow isthmus protected by two pentagonal towers (unparalleled in the peninsula) and a casemate wall.
    [Show full text]
  • Contestani, Lacetani, Cerretani)"
    "Ciuitates y etnias epónimos en el área ibérica: las excepciones ( Contestani, Lacetani, Cerretani)" Arturo PÉREZ ALMOGUERA Universidad de Lleida Resumen Casi todos los pueblos del área ibérica cuyo nombre conocemos por los textos clásicos cuentan con una ciuitas epónima. Sólo para unos pocos no nos consta: intentamos buscar una explicación a este hecho aparentemente anómalo. Destacan entre los últimos contestani, lacetani y cerretani. Abstract AH the populi or gentes amongst the iberi, whose names we know thanks to classic texts, have an eponym capital with only a very few not on record. W e try to find an explanation for this apparently anomalous fact. The case of contestani, lacetani and cerretani are particularly outstanding. Palabras clave: Hispania prerromana. Iberos. Ciuitates. Populi. El testimonio de los textos clásicos y de la numismática Es ya admitido de forma pácticamente unánime que desde los siglos V/IV a.C., la ciudad, -la ciuitas-, es la organización política que priva entre los llamados pueblos ibéricos y, por fechas no muy lejanas, también entre sus vecinos más o menos inmediatos de tierra adentro Uacetanos y vascones por ej emplo). Cuando a partir de la segunda Guerra Púnica las fuentestextuales greco-latinas comienzan a ser más abundantes que para los periodos precedentes, -lamentablemente abundantes sólo en relación con éstos-, así parecen mostrárnoslo. Pero las fuentes Flor. !1., 11, 2000, pp. 195-213. 196 A. PÉREZ ALMOGUERA- CIVITATES Y ETNIAS ... escritas que narran acontecimientos relacionados con la conflagración romano­ cartaginesa, son insuficientes para aseverar que la ciudad fue un hecho generalizado entre los pueblos que habitaban las zonas oriental y meridional peninsulares donde se producían los acontecimientos bélicos, aunque al menos nos indican que no se trataba de algo exclusivo de colonias y factorías griegas y feno­ púnicas como no hace tantas décadas aún se sostenía.
    [Show full text]
  • The Carthaginians 6Th–2Nd Century BC
    The Carthaginians 6th–2nd Century BC ANDREA SALIMBETI ILLUSTRATED BY GIUSEPPE RAVA & RAFFAELE D’AMATO © Osprey Publishing • www.ospreypublishing.com Elite • 201 The Carthaginians 6th–2nd Century BC ANDREA SALIMBETI ILLUSTRATED BY GIUSEPPE RAVA & RAFFAELE D’AMATO Series editor Martin Windrow © Osprey Publishing • www.ospreypublishing.com CONTENTS INTRODUCTION 4 )JTUPSJDBMCBDLHSPVOE HISTORICAL REPUTATION 9 $SVFMFYFDVUJPOT )VNBOTBDSJGJDF CHRONOLOGY 12 ORGANIZATION 16 $PNNBOE $JUJ[FONJMJUJB -JCZP1IPFOJDJBOT .FSDFOBSJFTBMMJFTBEWBOUBHFTBOEEBOHFSTPG SFMJBODFPONFSDFOBSJFTo/PSUI"GSJDBOTo*CFSJBOTo$FMUT /POJOGBOUSZUSPPQT$BWBMSZo$IBSJPUTo&MFQIBOUTo"SUJMMFSZ TACTICS 28 )FBWZBOEMJHIUJOGBOUSZ &WPMVUJPOPGNFSDFOBSZUBDUJDTJO1VOJDTFSWJDF*CFSJBODBWBMSZo$FMUT ARMS & EQUIPMENT 32 $BSUIBHJOJBO-JCZP1IPFOJDJBOJOGBOUSZBOEDBWBMSZ"SNPVS Shields 8FBQPOT /PSUI "GSJDBODBWBMSZBOEJOGBOUSZo*CFSJBOTUIF1P[P.PSPCVSJBMo#BMFBSJDTMJOHFSTo$FMUTo*OTJHOJB standards CLOTHING & PHYSICAL APPEARANCE 46 THE NAVY 48 SELECTED CAMPAIGNS & BATTLES 52 5IFDPORVFTUPG4BSEJOJB oc.#$ 5IFCBUUMFPG)JNFSB #$ 5IFNFSDFOBSZSFWPMU #$ SELECT BIBLIOGRAPHY 61 INDEX 64 © Osprey Publishing • www.ospreypublishing.com THE CARTHAGINIANS 6th–2nd CENTURIES BC INTRODUCTION 5FSSBDPUUBNBMFIFBEGSPN Carthage was the greatest military power in the western Mediterranean $BSUIBHF UIDFOUVSZ#$5IJT world during the centuries of the Greek and Roman expansions, and used its SFBMJTUJDQPSUSBJUJNBHFPGB mighty fleet to build a commercial and territorial empire in North Africa, the $BSUIBHJOJBOOPCMFNBOPS Iberian Peninsula
    [Show full text]
  • Epigrafías Y Lenguas En Contacto En La Hispania Antigua1
    Acta Palaeohispanica IX Palaeohispanica 5, (2005), pp. 57-98 EPIGRAFÍAS Y LENGUAS EN CONTACTO EN LA HISPANIA ANTIGUA1 Javier de Hoz 1. Los organizadores de este «IX Coloquio sobre lenguas y culturas paleohispánicas» me han pedido algo que probablemente supera ampliamente mi capacidad. Tengo que agradecerles una confianza hala- gadora y a la vez reconocer las limitaciones de lo que voy a exponer. El tema es demasiado amplio, demasiado complejo, demasiado dependiente de informaciones mínimas, a menudo meros indicios, pero puesto que en su momento cometí el error de aceptar algo que superaba mis fuerzas intentaré dar un panorama indicativo, ya que no suficiente, e ilustrar los problemas con algunos casos dignos de interés. El estudio del contacto de lenguas y de los fenómenos a que da lugar tanto desde el punto de vista sociolingüístico como desde el de la lin- güística histórica, en la que juega un papel de primera importancia dada la cantidad de cambios que deben su origen a ese contacto, es un campo en expansión, al que desde hace años se le dedica un interés creciente y cuyas bases teóricas, a pesar de tratarse todavía de cuestiones polémicas sobre las que existen escuelas enfrentadas, han proporcionado ya argu- mentos para comprender mejor muchas situaciones concretas en len- guas muy diversas. No insistiré en la antigüedad y generalidad del con- tacto de lenguas, dos hechos sobre los que existe acuerdo entre los investigadores por razones tanto teóricas como documentales. Por ello debió de darse desde los primeros tiempos en la Península Ibérica, donde además las condiciones son particularmente apropiadas por sus características en cierto modo paradójicas; se trata a la vez de una zona puente que relaciona África con la masa continental europea, 1 Este trabajo ha sido realizado dentro del programa BFF2003-09872-C02-01, financiado por el Ministerio de Educación y Ciencia.
    [Show full text]
  • 2020-City-State ... An-West-Iberian-Cities
    URBANIZATION IN IBERIA AND MEDITERRANEAN GAUL IN THE FIRST MILLENNIUM BC Scientific Editors: Maria Carme Belarte (ICREA and ICAC) Jaume Noguera (UB) Rosa Plana-Mallart (UPVM3) Joan Sanmartí (UB and IEC) TRAMA 7 TREBALLS D’ARQUEOLOGIA DE LA MEDITERRÀNIA ANTIGA Institut Català d’Arqueologia Clàssica Tarragona 2019 ICREA: Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats UB: Universitat de Barcelona ICAC: Institut Català d’Arqueologia Clàssica UPVM3: Université Paul-Valéry Montpellier 3 IEC: Institut d’Estudis Catalans Edició de les actes de la sessió «Urbanization in Iberia and Mediterranean Gaul in the first millennium BC», dins el congrés internacional 24 th Annual Meeting of the European Association of Archaeology, que va tenir lloc a Barcelona el dia 6 de setembre de 2018, amb la participació del projecte «Caracterización de los asentamientos urbanos en la costa de la Iberia septentrional (siglos VI -III a. C.):» (HAR2015-67946-C2-1-P i HAR2015-67946-C2-2-P). Aquesta obra ha estat possible gràcies al projecte de recerca «Caracterización de los asentamientos urbanos en la costa de Iberia septentrional (siglos VI -III a. C.): teledetección, documentación y restitución de estructuras constructivas» (I+D HAR2015-67946-C2-2-P); 1 de gener de 2016 a 31 de desembre de 2019. Aquesta obra ha passat revisió d’experts. / This is a peer-reviewed publication. Comitè Editorial Juan Manuel Abascal (Universitat d’Alacant, Espanya), Susan E. Alcock (Universitat de Michigan - Ann Arbor, EUA), Achim Arbeiter (Universitat de Göttingen Georg-August, Alemanya),
    [Show full text]