L A V I D A Q U O T I D I A N A A T R A V É S D E L' A R T G Ò T I C

C O O R D I N A D O R A: Doctora Isabel Pendás García.

E Q U I P C O L.L A B O R A D O R:

À R E A D E L L E T R E S:

Assumpta Bertran (Religió).

Dolors Butiñà Agustí (Anglès).

Doctora Rosa Castañer i Soler (Francès).

Pilar Gutiérrez Echeberz (Anglès).

Doctora Carmen Merchán Cantos (Ètica).

Lluís Pedemonte i Puig (Llengua Catalana i Literatura).

Miquel Puy de Capellín (Geografia i Història).

Encarna Xapeli Rexach(Anglès).

À R E A D E C I È N C I E S:

Doctor Manuel López Naval (Biologia).

Carmen Lorente (Música).

Doctor Jordi Rodà i Quintana(Matemàtiques).

A S S E S S O R S: Doctor Pere Molas i Ribalta

Doctor Mª Ángeles Pérez Samper

Catedràtics d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona. ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

PRELIMINARS

2. OBJECTIUS

CONTINGUTS

PROCEDIMENTS

ACTITUDS, VALORS I NORMES

3. TRÍVIUM (Àrees d'Humanitats):

a) ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS.

La monarquia: Jaume I, retrat d'un rei.

Les Corts. La conquesta de Mallorca.

Armes Medievals. El cavaller i l'arnès.

La Generalitat.

Les institucions municipals.

Els gremis. Lluís Dalmau.

El Consolat de Mar.

La Llotja.

El Compromís de Casp. Sant Vicent Ferrer.

Classes socials, condicionants econòmics, socials i religiosos.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS.

b) ÀREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA.

La llengua i la literatura.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA. c) ÀREA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA.

Los gremios.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA.

d) ÀREA D'ANGLÈS.

Plafó Dalmau.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA D'ANGLÈS.

e) ÀREA DE FRANCÈS.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE FRANCÈS.

f) ÀREES D'ÈTICA I DE RELIGIÓ.

L'art i la religió.

Simbologia religiosa.

La mort.

L'amor.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE LES ÀREES D'ÈTICA I DE RELIGIÓ.

4. QUADRÍVIUM (Àrees de Ciències).

a) ÀREA DE MÚSICA.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE MÚSICA.

b) ÀREA DE MATEMÀTIQUES.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE MATEMÀTIQUES.

c) ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA.

d) ÀREA D'EDUCACIÓ FÍSICA.

La dansa.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA D'EDUCACIÓ FÍSICA.

e) ÀREA DE TECNOLOGIA.

Els jocs i algunes distraccions.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE TECNOLOGIA.

f) ÀREA D'EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA.

L'heràldica i la vexil.lologia.

Els escuts.

Les banderes.

L'origen d'alguns escuts i banderes.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA D'EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA.

5. GLOSSARI.

6. TAULA CRONOLÒGICA DELS SEGLES XIII, XIV I XV.

7. BIBLIOGRAFIA.

8. PLÀNOL DEL MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA. 1. INTRODUCCIÓ

Aquest és un crèdit de síntesi que ha estat concebut per englobar el major nombre possible d'àrees dels IES catalans. També s'ha procurat que els continguts i procediments que la Reforma Educativa contempla hi siguin presents i, al mateix temps, que resultin propers, d'una manera pràctica i amena, als alumnes d'ESO, un públic que als professionals de l'ensenyament no sempre ens resulta fàcil d'accedir i de motivar.

Per això ens hem decidit a preparar aquest treball en col.laboració amb els diferents departaments dels centres docents actuals (Anglès, Ciències Experimentals -Ciències de la Naturalesa-, Ciències Socials - Geografia, Història i Art- Educació Física, Llengua Castellana, Llengua Catalana, Educació Visual i Plàstica, Ètica, Francès, Matemàtiques, Música, Religió, Tecnologia...), amb la intenció de donar protagonisme a quasi totes les disciplines del desenvolupament curricular.

L'origen del crèdit sorgeix arran d'una Llicència Retribuïda concedida, el curs 1997/98, pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a partir del projecte presentat "ESO és una altra història" per poder treballar amb estudiants d'ESO i del Nou Batxillerat en un museu. Les circumstàncies van propiciar que fos al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), en la seva secció d'Art Gòtic, on poguéssim col.laborar durant un any i també, de cara al futur, ens ha estat permès continuar fent-ho. Per l'experiència acumulada a partir de visites, primer experimentals, hem comprovat l'interès que té i genera acostar els alumnes a l'art i a la història a través de la vida quotidiana.

Cal saber que som conscients que totes aquestes activitats i propostes són impossibles de dur a terme en la seva totalitat però si les hem plantejat ha estat per poder oferir un gran ventall de possibilitats a l'hora de preparar un tipus de crèdit tan complex com el de síntesi. Per tant, cada centre educatiu haurà de triar, segons la seva conveniència i les seves capacitats, materials i humanes, quines són les àrees que hi participaran i quines han de ser en detall les activitats triades que s'hi refereixin. Per la qual cosa, remarquem que cal decidir bé, prèviament, què cal aprofitar i què cal no incloure-hi. Únicament creiem que no pot prescindir-se de l'àrea de Ciències Socials ja que, en aquest crèdit i en tot el projecte, ha estat la base des de la qual s'ha projectat tot; no obstant, pensem que tampoc no es pot treballar el qüestionari que li atribuïm en la seva totalitat i que, per això, se n'haurà de fer, també, una selecció.

Pel que fa a la feina l'hem concretada i distribuïda en dos grans apartats, el Trívium, per a les matèries relacionades amb les Humanitats, i el Quadrívium, per a les de ciències. Les activitats, al seu torn, es divideixen en dos àmbits: el de les que s'han de realitzar a la classe o al centre i el de les que s'han de fer al MNAC. Per aquest motiu hem presentat un recull molt ampli d'idees. En mans dels professionals de cada matèria queda la decisió d'escollir el que els sigui més adient. Considerem que un dels matins de la setmana en què es farà el crèdit s'ha de dedicar a la visita al MNAC. Allí es realitzaran les activitats que hi estan programades durant unes dues hores. Dos dies més seran per efectuar les labors al centre. La resta de les jornades serviran perquè els diversos equips d'alumnes acabin de preparar i de dur a terme les exposicions orals i col.lectives sobre la feina que han fet i perquè lliurin els dossiers personals degudament enllestits.

Agraïm al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya el fet de publicar aquest crèdit de síntesi en un format tan actual com el d'un CD-ROM així com, també, donem les gràcies al Museu Nacional d'Art de Catalunya i, en particular, al seu Director, Dr. Eduard Carbonell, per les facilitats de tota mena que hem tingut a l'hora de treballar-hi.

Per acabar, esperem que els alumnes s'ho passin bé realitzant la feina que els sigui encomanada i, també, fent el recorregut pel MNAC i que hi aprenguin moltes coses. Aquest ha estat el nostre objectiu, ja que "ESO és una altra història".

Isabel Pendás García PRELIMINARS

La ciutat de Barcelona i el Principat de Catalunya ofereixen un bon exemple d'institucions polítiques i socials de la Baixa Edat Mitjana. Els fons del MNAC permeten fer un repàs d'aquestes institucions. Entre les institucions socials trobem les confraries o corporacions d'oficis, que posteriorment es van anomenar gremis. Les confraries o gremis formaven la base del Consell de Cent, que governava la ciutat de Barcelona. Al capdavant del Consell de Cent hi havia un grup de cinc consellers, presidits pel Conseller en Cap. La ciutat de Barcelona presidia l'estament o braç reial a les Corts catalanes. Els altres dos braços de les Corts eren l'eclesiàstic i el nobiliari. Les Corts es reunien en presència del rei.

L'obra d'art ens apareix com una font d'informació històrica que pot ser tan valuosa i segurament més suggestiva que els documents escrits. A través d'ella tenim una aproximació directa i visual de formes de vida, vestits, gestos i actituds, etc. L'art gòtic reflecteix la societat catalana de la Baixa Edat Mitjana, els seus comportaments religiosos, les formes de treball i de relació social, la representació dels seus governants i, per descomptat, la seva sensibilitat estètica.

L'aproximació a una època històrica a través d'un conjunt artístic de gran qualitat, com és el conservat en el MNAC, constitueix una experiència docent molt interessant per la utilització de fonts iconogràfiques. A través de la creació artística es pot realitzar un viatge a l'esperit de l'època, de la societat catalana dels segles XIII, XIV i XV i comprendre millor la gamma diferent d'institucions (religioses, socials, econòmiques i polítiques) que configuraven la societat catalana i que eren una concreció d'un ampli moviment europeu.

Les tendències de renovació històrica que s'han produït al llarg del segle XX han insistit en la importància de les fonts no escrites, però en la pràctica no s'ha avançat gaire en aquesta direcció. Només recentment s'ha aprofundit en l'estudi de la cultura material. Per aquestes raons s'ha de destacar la importància que té la utilització de les obres d'art de l'època gòtica per estudiar la vida social, privada i pública de la Baixa Edat Mitjana bo i obrint-se a la possibilitat d'un estudi interdisciplinar dels textos emprats.

La utilització dels fons del MNAC es pot complementar amb una visita a la Ciutat Vella de Barcelona, l'espai urbà en el qual es van produir part de les obres d'art estudiades i on van desenvolupar-se les diferents institucions que hem comentat: parròquies, convents, confraries, Consolat de la Llotja del Mar, Consell de Cent i també Corts i administració reial. La visita als nombrosos monuments de l'època serà un bon complement per entendre millor la realitat de la vida a Catalunya durant els segles de la Baixa Edat Mitjana.

Pere Molas i Ribalta UNA HISTÒRIA VIVA I HUMANA

Al llarg de les últimes dècades la història s'ha anat enriquint amb noves tendències d'investigació. Es tracta d'aproximar-s'hi a partir d'enfocaments distints als que s'han plantejat habitualment, basats, sobretot, en els aspectes econòmics i en els polítics. L'anomenada "nova història" analitza temes diferents, per camins heterogenis i hi prevalen les perspectives socials i culturals. Tal com Peter Burke1 ha assenyalat, es pretén establir, primer de tot, una història que sorgeixi de l'interès per les activitats humanes i que condueixi a fixar-se no tan sols en els problemes i esdeveniments rellevants, sinó també en els fets més quotidians de la vida. Paral.lelament, s'hi destaca el fet que les qüestions biològiques més simples són transformades pel ser humà en actuacions socioculturals, que no són immutables ni homogènies, sinó que varien, segons les èpoques, els països, els grups...

La història humana és prou llarga com perquè, sovint, per poder entendre-la calgui seguir-la a través dels segles. Per tant, es vol presentar una història vista des de baix, que presti atenció a l'ésser humà més comú, una història, que, en conseqüència, ampliï al màxim la llista dels protagonistes, on tota la humanitat pugui optar a un paper dalt de l'escenari. Una història que comprengui tant les accions individuals com els moviments col.lectius, tant els esdeveniments com les tendències. Una història que faci l'esforç de provar de recollir la multiplicitat de veus, la pluralitat de perspectives i de punts de vista, és a dir, que cerqui l'objectivitat sense deixar d'incorporar la subjectivitat. Una història que tracti d'harmonitzar les visions nombroses i diverses i fins i tot oposades. Una història disposada a aprendre i a treballar de forma interdisciplinària.

Una història basada, naturalment, en documents, però també en moltes altres menes de testimonis del passat. Com escrivia Lucien Febvre ja fa molts anys: "Cal utilitzar els textos, sens dubte. Però tots els textos. I no solament els documents d'arxiu a favor dels quals s'ha creat un privilegi: el d'extreure'n, com deia l'altre, un nom, un lloc, una data, una data, un nom, un lloc... tot el saber positiu, concloïa, d'un historiador despreocupat per allò que és real. També un poema, un quadre, un drama són per a nosaltres documents, testimonis d'una història viva i humana, saturats de pensament i d'acció en potència..."2 Una història, per tant, en què els quadres d'un museu poden i han de ser considerats no només com a obres d'art, sinó també com a fonts històriques, útils per completar la reconstrucció de la història en el seu sentit més total, ja que proporcionen indicacions múltiples sobre l'economia, la política, la societat, la mentalitat i la cultura d'una època.

El projecte de la nova història no és, doncs, tan nou. Fernand Braudel, ja fa més de trenta anys, va anunciar, a les pàgines de la famosa revista Annales, que els historiadors haurien de començar a ocupar- se de les "estructures d'allò que és quotidià", dels "faits commandés par la biologie"3. Efectivament resulta apassionant estudiar com els sers humans, al llarg del temps, han convertit llurs necessitats biològiques més primàries en fets socials i culturals extremadament complexos, traçant un arc ampli que va des del que és material al que és espiritual. Hem de pensar, per exemple, en la història del cos humà, deduïda a partir de la contemplació atenta de les nombroses i valuoses obres d'art que conté el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). A través de l'estudi de la indumentària -vestits, lligadures, calçat, joies i adorns- podem analitzar diverses qüestions relacionades amb la protecció del cos dels rigors del medi ambient, amb la seva reserva per raons d'intimitat i de moral i, especialment, amb la projecció de la seva imatge exterior. Precisament, aquesta darrera té molt a veure amb les distincions i jerarquies col.lectives, en funció del sexe, del rang social, de la professió, de la pertinença a una institució, a un grup o poble determinats, i és també reveladora, de la personalitat individual i dels gustos més particulars.

A través de les referències existents sobre la història de la medicina culta i dels remeis populars, hom pot descobrir l'atenció dedicada al cos per conservar la salut i per recuperar-la en cas d'una malaltia. I per mitjà dels costums higiènics i de la utilització dels cosmètics s'evidencia el sentit de la netedat i de l'embelliment corporal, en funció de cànons determinats, establerts d'acord amb les circumstàncies econòmiques i socials, i dels valors culturals de cada època o civilització.

Tot això -vestits, salut i bellesa- constitueix un conjunt d'exemples ben representatius de l'àmplia significació econòmica, social, política i cultural que, més enllà de la que és merament artística, posseeixen les obres d'art. En definitiva, tots aquests aspectes constitueixen un exemple magnífic de les possibilitats molt grans que té un museu per apropar-nos a tots, tant a l'art com a una nova manera de veure la història, una de més pròxima que ens pugui interessar de debò, com deia Lucien Febvre, "una història viva i humana".

1 Peter Burke."Obertura: la nueva historia, su pasado y su futuro" a P. Burke (ed.): "Formas de hacer historia", Madrid, Alianza Universidad, 1993, pàgs. 11-37.

2 Lucien Febvre."Combates por la Historia", París, 1953. Traducción castellana, Barcelona, Ariel, 1970, pàgs. 29-30.

3 Fernand Braudel."Vie materiélle et comportaments biologiques" a Annales. E.S.C., XVI, 3, 1961, pàgs. 545-549. I del mateix autor "Alimentation et catégories de l'histoire" a Annales, E.S.C., XVI, 4, 1961, pàgs. 723-728. 2. OBJECTIUS

1) Conèixer la Catalunya i la Barcelona de la Baixa Edat Mitjana (del s. XII al s. XV), i localitzar- les en l'espai peninsular i europeu bo i tenint present que el mapa polític de la península Ibèrica ha canviat des d'aquells segles fins avui.

2) Entendre l'evolució de la Corona d'Aragó al llarg d'aquests segles. Situar en el temps el desenvolupament de les institucions catalanes: el Parlament, la Generalitat, el Consell de Cent...

3) Adonar-se de la importància política i cultural de la Corona d'Aragó durant la Baixa Edat Mitjana i, dins d'ella, de Catalunya.

4) Descobrir el protagonisme, la normalitat i la incidència cultural de la llengua i la literatura catalanes al llarg del període baixmedieval.

5) Recordar el nom i la personalitat d'algunes figures ressenyables en la política, en l'art i en les creences d'aquella època.

6) Analitzar la vida quotidiana d'aquell moment: la feina dels artesans agrupats en gremis, el paper de les institucions, la indumentària, els ideals morals i religiosos, l'estètica, els símbols, les diversions, la medicina, la salut i la higiene, la literatura, la música, el folklore... tot provant de trobar diferències i similituds respecte al món que ens rodeja.

5) Comprovar les diferències socials a través de la vida quotidiana i pública.

6) Conèixer i saber valorar l'art i els creadors del període. Apreciar llur motivació i estil tot comparant-los amb l'actualitat.

7) Valorar la feina dels artesans dels diversos gremis, bo i aprenent a distingir l'especialització en algun dels oficis. Poder elaborar una llista d'oficis d'abans i que avui no existeixen.

8) Accedir al coneixement de certs conceptes, elements i objectes bàsics que es relacionen amb els àmbits artístics, socials i religiosos.

9) Sistematitzar el vocabulari català relacionable amb els àmbits anteriors bo i comparant-lo amb el corresponent en castellà, en anglès i en francès.

10) Descobrir el passat de què som deutors, a través de l'itinerari per un museu. 11) Entendre qui ha estat i qui és el poble català i l'interès que ha tingut i continua tenint per ocupar dins la Història el lloc que es mereix.

12) Adonar-se que la feina interdisciplinària és un vehicle molt vàlid per ajudar a assolir la consolidació dels diversos aspectes del coneixement, el qual mai no és uniforme ni estanc i, per això, sempre suscita lligams i connexions entre les diverses matèries, fins i tot, entre les aparentment més allunyades.

CONTINGUTS

1) L'espai territorial de Barcelona, de Catalunya i de la Corona d'Aragó, des del s. XII al s. XV.

2) Les institucions de Barcelona i de Catalunya des del s. XII al s. XV.

3) La piràmide social de Barcelona i de Catalunya des del s. XII al s. XV.

4) Les ocupacions i tècniques professionals de la població de Barcelona i de Catalunya des del s. XII al s. XV.

5) Les inquietuds, preferències, diversions i creences de la societat catalana baixmedieval.

6) L'art gòtic a Barcelona i a Catalunya des del s. XII al s. XV.

7) La vida quotidiana a Barcelona i a Catalunya des del s. XII al s. XV.

PROCEDIMENTS

1) Aprendre a caracteritzar els conceptes bàsics de la vida, la societat i l'art des del s. XII fins al s. XV.

2) Aprendre a utilitzar fonts primàries i secundàries: textos, documents, gràfiques... que els puguin informar sobre el tema que ens ocupa.

3) Aplicació d'un vocabulari històric, religiós i artístic, senzill i fàcil d'entendre, après prèviament, a cada un dels fets, conceptes i sistemes conceptuals.

4) Interpretació de fets de la vida quotidiana a partir de l'observació d'obres d'art i d'altres objectes i documents dels segles que s'estan estudiant.

5) Observació i lectura de materials gràfics: làmines, fotografies, plànols, mapes, diapositives, pel.lícules... 6) Treballs en grup sobre alguns aspectes relacionables amb el crèdit i les obres que s'han vist al museu.

7) Distinció, a partir d'una audició musical, dels temes medievals i dels propis de la música clàssica així com de la popular.

8) Debat participatiu en equip per establir conclusions.

9) Presentació oral i pública de diferents aspectes vinculables amb el crèdit.

ACTITUDS, VALORS I NORMES

1) Consciència de la complexitat que suposa l'aproximació al passat.

2) Respecte cap als fets d'altres èpoques que tant han influït en el present.

3) Actitud positiva i cívica cap a les obres d'art que encara avui podem contemplar.

4) Interès per descobrir i apreciar les produccions culturals de l'Edat Mitjana i la seva influència en la vida actual.

5) Sensibilització per mantenir i conservar els llegats artístics i culturals.

6) Apreciació dels valors de l'obra d'art i del missatge que transmet.

7) Aprendre a contemplar una obra d'art.

8) Consciència que les grans obres artístiques d'un poble, d'un país o d'una cultura són el fruit de la innovació creativa però, també, de la tradició cultural precedent.

9) Respecte cap a les opinions i criteris dels companys, encara que siguin diferents dels propis.

10) Col.laboració i participació en les activitats conjuntes amb la classe o el grup.

11) Valoració del treball i de la feina dels altres i dels propis.

12) Aprendre a "divertir-se" treballant i estudiant dins i fora de l'aula.

13) Preocupació pels terminis establerts per a la realització i el lliurament de la feina encomanada.

14) Valoració de la importància de Catalunya i dels catalans en relació a la resta d'Espanya i del món actual. TRÍVIUM: a) ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS

LA MONARQUIA: JAUME I, RETRAT D'UN REI.

La Corona d'Aragó estava integrada de forma confederal per una sèrie de regnes i de territoris: Aragó, Catalunya, València, Mallorca i d'altres. El Casal de Barcelona va ser la dinastia que va regir el poble català durant 500 anys, des del comte Guifré el Pelós (878-897) fins al rei Martí I l'humà (1396- 1410). Un dels monarques més destacats d'aquest llinatge va ser Jaume I el conqueridor (1213-1276). Heus-ne ací una descripció :

Aquest rei En Jaume d'Aragó fou el més bell home del món, que ell era major que altre home un pam, i era molt ben format i complit de tots els seus membres, que ell tenia molt gran cara vermella i flamenca, i el nas llarg i ben dret i gran boca i ben feta, i grans dents belles i blanques que semblaven perles i els ulls variats i bells cabells rossos semblants de fil d'or, i grans espatlles i llarg cos i delgat, i els braços grossos i ben fets i belles mans... i els peus ben fets i gentilment calçats... i tota la seva voluntat era de guerrejar amb sarraïns..."

"Crònica de Bernat Desclot"

* De Jaume I s'explica la següent llegenda: els seus pares, Pere I el catòlic i Maria de Montpeller, feia temps que eren casats però no tenien descendència. La causa era que la reina no era massa afavorida físicament. Amb motiu d'un viatge del rei a la ciutat de la seva esposa, els membres de la cort van decidir acabar amb el problema successori. Per això li van comentar al sobirà, a qui agradaven les aventures amoroses, que a Montpeller hi havia una dama molt honesta que es delia per passar una nit amb ell, però la seva virtut no li permetia revelar la seva identitat i, per això, s'avenia a jeure-hi però sempre que es fes a les fosques i el monarca no provés de reconèixer-la. Les demandes van ser concedides per Pere I i, de la trobada d'aquella nit, naturalment amb la seva muller legítima, va néixer el futur Jaume I. LES CORTS. LA CONQUESTA DE MALLORCA.

A partir de la Baixa Edat Mitjana es van anomenar Corts, les assemblees polítiques presidides pel rei en què participaven representants de les diferents classes socials d'un estat (la noblesa, el clergat i els delegats dels homes lliures, és a dir, de la burgesia).

A finals del 1228 Jaume I va convocar Corts a Barcelona i va establir un pla per conquerir Mallorca. En aquelles corts es van fixar també les aportacions dels principals magnats i el posterior repartiment de l'illa, que era en mans dels musulmans. L'esquadra que es va formar per dur a terme l'empresa reunia 150 embarcacions, la majoria catalanes, 800 cavallers i un miler de soldats de peu, és a dir, d'infanteria.

Al mural es poden veure el mar i el campanar romànic de la Catedral de Ciutat de Mallorca. Les zones que estan molt esborrades podrien representar l'expedició naval.

La batalla de Portopí es desenrotlla en diferents episodis. La mort de Guillem de Montcada apareix a la part inferior dreta. Al personatge se'l representa amb l'espasa a la mà i amb l'arnès*, amb els pans de Montcada i les vaques de Bearn.

* arnès o armadura: conjunt d'armes defensives, llevat de l'escut, que podia dur un guerrer o un cavall. Personatges: el rei Jaume I, Gilabert de Cruïlles, bisbe de Barcelona, amb mitra, Berenguer de Palou i Ramon de Centelles. A l'esquerra del monarca hi ha el comte Nuno Sanç del Rosselló. El monarca està assegut al centre del Consell Reial, davant la tenda reial que du franges grogues i vermelles. La tenda de l'esquerra, amb franges horitzontals, també vermelles sobre fons groc, és la del comte d'Empúries que enraona amb l'aragonès del cos expedicionari d'Aragó, Pero Maça, l'emblema heràldic* del qual, la maça, està representat al seu casc i a les seves mànigues. Sempla ser que el comte es va mantenir al marge de les reunions del Consell Reial a fi de mostrar la seva disconformitat amb les decisions que s'hi prenien. L'assalt de Ciutat de Mallorca es representa a l'esquerra del campament reial. Al costat de la tenda, entre dos arbres, hi ha un fonèvol* i més cap a l'esquerra hi ha una falange* de soldats i ballesters que haurà de lluitar contra els musulmans que estan sent assetjats. La ciutat és plena de cases i envoltada d'una muralla amb torres.

* heràldica: ciència que s'ocupa de l'estudi dels escuts d'armes i dels símbols que hi apareixen.

* fonèvol: màquina de guerra que es feia servir en els atacs a les ciutats.

* falange: cos de tropa nombrós.

Nota: com a fonts literàries que ens expliquen la conquesta de Mallorca hi ha dues grans cròniques catalanes, el "Llibre dels Fets del rei en Jaume" i la "Crònica de Bernat Desclot".

Mapa de la ciutat de Mallorca

Assalt a la ciutat ARMES MEDIEVALS.

CATALÀ CASTELLÀ

garrot garrote

fona honda

maça petita maza pequeña

simitarra cimitarra

maça pesant maza pesada

ballesta ballesta

daga daga

destral de combat hacha de combate

estilet estilete

destral de mà hacha de mano

ganivet cuchillo

llança llarga lanza larga

espasa curta espada corta

escut escudo

bastó Palo

llança curta Lanza corta espasa normal Espada normal espasa grossa Espadón arc curt i llarg Arco corto y largo EL CAVALLER I L'ARNÈS.

L'arnès o armadura és un conjunt de peces modelades segons les formes de les diverses parts del cos per cobrir-les i protegir-les de l'atac dels enemics.

CATALÀ CASTELLÀ

celada celada

gorgera gola

guaragorgera guardagola

muscleres o espatlleres hombreras

cuirassa coraza

cinturó cinturón

gurdaflancs guardaflancos

guardabraç guardabrazo

manyopla o guantellet guantelete

malla malla

cuixera o cuixal quijote

genollera rodilera

rest ristre

colzera codal pancera pancera

escarselló o escarsella escarcela

gambera o greva Greba

sabató escarpe Evolució de les armes

CATALÀ CASTELLÀ

projectil balístic proyectil balístico llançagranades lanazagranadas o bazooka bomba d'aviació bomba de aviación bomba atòmica bomba atómica tanc carro de combate o tanque muntatge doble de metralladores montaje doble de ametralladoras fusell de la I Guerra Mundial fusil de la I Guerra Mundial cascos de 1914-18 cascos de 1914-18 metralladora de refrigeració líquida ametralladora de refrigeración líquida colobrina sobre curenya culebrina sobre cureña alabardes del Renaixement alabardas del Renacimiento armadura del segle XVI aramadura del siglo XVI guerrer normand guerrero normando simitarra turca cimitarra turca elm yelmo celada celada ballesta ballesta LA GENERALITAT.

Nascuda a les Corts de 1289 (en temps de Jaume II el just) va acabar convertint-se en una institució permanent. Durant el regnat de Pere III el cerimoniós va rebre la seva configuració definitiva (l'any 1362).

Anomenada també Diputació del General de Catalunya, en un principi va ser una delegació de les Corts. La seva missió era la de recaptar un impost, "el donatiu", que havia de lliurar al rei. També havia de supervisar els acords presos a les Corts.

Estava formada per un diputat de cada braç (noblesa, alta burgesia i Església) i era presidida pel representant del braç eclesiàstic. Més endavant es va ampliar amb tres oïdors de comptes, un per cada braç. La seva seu, des del 1364, es trobava a Barcelona.

Amb el temps, la Generalitat arribaria a exercir funcions polítiques i es convertiria en l'instrument principal de l'oligarquia que hi defensaria els seus privilegis per tal de frenar l'autoritarisme dels reis.

LES INSTITUCIONS MUNICIPALS.

Durant el regnat de Jaume I el conqueridor es va produir un desenvolupament notable de les institucions del govern municipal, que era dirigit bàsicament per la mà major (l'oligarquia urbana) i on no participava gaire la mà menor (els mestres dels gremis i els artesans dels diversos oficis).

A Barcelona el govern municipal era a mans del veguer i del batlle, funcionaris del rei, que, amb els consellers, representaven, conjuntament, els estaments dirigents de la ciutat.

El 1249 Jaume I va crear un consell de quatre membres que eren ajudats per vuit consellers i per una assemblea de prohoms, cadascun d'ells formava part de la mà major.

Però va haver-hi diverses modificacions, fins que el 1265 l'organització municipal va recaure sobre cinc consellers, elegits per un consell de cent jurats (el Consell de Cent). L'autonomia del govern municipal fou confirmada per un privilegi, el del RECOGNOVERUNT PROCERES, atorgat, el 1284, pel fill i successor de Jaume I, Pere II el gran, fet que va limitar l'autoritat del batlle i del veguer. ELS GREMIS.

Al segle XIII aparegué una sèrie d'associacions de treballadors d'un mateix ofici, els gremis, els antecedents dels quals van ser les confraries o corporacions de caràcter religiós que van començar a formar-se al segle XI i que eren protegides per l'Església.

A Barcelona el gremi més antic, i del qual tenim un primer testimoni documental, va ser el dels sabaters que, el 1203, va sol.licitar poder tenir, a la Catedral, un altar dedicat al seu patró, sant Marc.

En el segle XIV es dugueren a terme a Barcelona un seguit d'obres monumentals: el Palau Reial Major, el Palau Reial Menor, la Seu, els temples de Santa Maria del Mar i del Pi, el Saló de Cent, la Llotja, el Monestir de Pedralbes i les naus de les Drassanes. Fet que va comportar que molts artesans de diversos oficis poguessin treballar junts.

Dintre de cada gremi hi havia tres categories. La primera era la dels mestres, que eren els propietaris del taller i de les eines que s'hi feien servir. Era un grup que ocupava càrrecs directius. La segona era la dels oficials, operaris que treballaven a sou als tallers dels mestres i que solien allotjar-se a les cases d'aquests amb qui tenien, sovint, lligams familiars. La tercera era la dels aprenents, que treballaven sense cobrar, per aprendre l'ofici, i que, en contrapartida, eren acollits a casa dels seus caps que també els proporcionaven l'alimentació.

Quan un grup de persones que es dedicaven a una mateixa feina decidia unir-se i formar una corporació gremial, es redactaven unes ordenances, uns estatuts, en què es fixaven les normes de funcionament, en què s'indicaven els drets i els deures de cada agremiat, en què es concretava el sant patró del gremi i el dia de la seva festa, en què s'estipulava l'assistència social a les vídues i als orfes, en què s'establia l'examen que els oficials havien de passar per arribar a tenir el grau de mestre i que consistia en una treball relacionat amb el gremi, l'obra mestra, etc. Els exàmens comencen a organitzar-se a mitjan segle XIV. Tenim un document del gremi dels blanquers, amb data del 1452, en què figura la primera relació d'oficials que s'examinen; són, en total, 38.

Les ordenances no permetien que una mateixa persona tingués més d'un ofici (la pluriocupació). Hi ha un cas insòlit, el de Macià Bonafè que era membre del gremi de blanquers des del 1453, a més de ser, també, fuster. Com a tal, va treballar en la construcció del cadirat, els seients del cor, de la Catedral de Barcelona tot acabant l'obra de Pere Sanglada (1386-1407). Sanglada va treballar a Barcelona entre 1394 i 1406. A la Seu barcelonina va dirigir la confecció del cadirat del cor, del púlpit i de la imatge jacent de sant Oleguer. Endemés, se li atribueix el grup de l'Anunciació de l'escala del púlpit del mateix temple i la imatge de l'arcàngel sant Rafael que presideix la façana gòtica de la Casa de la Ciutat. El cadirat del cor de la catedral de Barcelona presenta un doble rengle de seients abatibles amb les anomenades "misericòrdies"*. Les figures dels personatges de les dues misericòrdies del MNAC estan tallades en alt relleu. Al centre hi ha dos homes que s'agafen de la mà, com si provessin la seva força abans de lluitar. A les dues bandes hi ha dues figures humanes encara més grans, cada una sosté amb una mà el seient de la misericòrdia. A l'art gòtic internacional, la lluita, entesa com un joc, va ser molt emprada en la decoració. Per realitzar aquesta obra, Sanglada va viatjar per diversos llocs de França fins arribar a Bruges. Va ser allí on va comprar la fusta de roure del cadirat. El 1456 es va ampliar el cor de la Seu amb un altre filera de cadires. L'obra va ser encarregada a Macià Bonafè que, com s'ha dit abans, també era membre del gremi dels blanquers.

El gremi dels fusters tenia una capella dedicada a sant Joan Baptista des de finals del segle XIV. Així podem veure com el seu primer patró va ésser aquest sant, mentre que la devoció a sant Josep i el seu patronatge van ser posteriors. Ens ho demostra el fet que no és fins el 1505 que el gremi passa a tenir una capella dedicada a aquest segon sant, a la Seu, prop del Portal de Santa Eulàlia, i que el 19 de març no va ser declarat festa de precepte fins al 1629.

Dintre de cada agrupació gremial s'escollien els diferents càrrecs. Els principals eren: els majorals, els majordoms, els veedors, els procuradors, els jutges, els comptadors, els prohoms o cònsols, els andadors i els clavaris. Per accedir-hi s'havia de tenir una certa antiguitat com a agremiat. Cal tenir en compte que cada gremi establia a les seves ordenances la funció dels diversos càrrecs. L'elecció es duia a terme per mitjà de la insaculació*.

Els gremis solien agrupar-se en carrers (mireu el recorregut per la Barcelona gòtica). A la toponímia actual de Barcelona ha quedat el record d'aquesta activitat gremial.

* misericòrdia: element que sobresurt en els seients del cor d'una església a fi que qui ha de pregar-hi o de cantar-hi dret, durant molta estona, pugui repenjar-s'hi a fi de descansar una mica.

* insaculació: procediment emprat per elegir càrrecs. Era també anomenat de sac o de sac i sort i consistia a col.locar, en una bossa, unes paperetes en què hi havia anotats els noms de les persones més idònies per a aquella funció. Posteriorment, se n'extreia una a l'atzar que era la que determinava la personalitat de l'agremiat que havia d'assumir aquella responsabilitat. Part del tríptic de l'arbre dels oficis de Joan Vila d'Ivori. Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona. Al MNAC es pot contemplar algun dels escuts del gremi de carnissers, que tenia com a patrons sant Miquel i els deu mil màrtirs, un dels sastres, que estaven sota la protecció de sant Hombó, i un altre dels serrallers* o manyans, que invocaven sant Eloi com a protector. També s'hi poden admirar els retaules de Jaume Huguet pagats pel gremi dels blanquers i dedicats al seu patró sant Agustí. El protector dels pintors era sant Esteve. A l'àmbit III hi ha una escultura exempta de sant Eloi, que exercia el patronatge dels qui treballaven, principalment, els metalls: argenters (elaboraven joies i objectes de plata), calderers (feien o adobaven calderes), canoners (feien canons), cuirassers (fabricaven cuirasses), daguers (confeccionaven dagues o espases curtes), ferrers (treballaven el ferro), ferrovellers (venedors de ferro vell i altres objectes usats), flasquers (feien vasos petits de coll estret, de metall, de vidre, de porcellana o de cuiro), guarders d'espases (fabricaven la part de les espases que servia de protecció per a la mà), llanterners (venedors o fabricants de llanternes), manescals (curaven les malalties dels animals), manyans de regomir o serrallers (ajustaven o fabricaven panys, claus i objectes de ferro per a edificis o mobles), mestres d'obra negra i de tall (treballaven els metalls al foc i amb martell) i picadors de llimes (picaven i polien les llimes). * Margarida Tintó i Sala a "La història del gremi de serrallers i ferrers de Barcelona, any 1380" empra la paraula "gremi que creiem més significativa de treball que no pas la de confraria o associació benèfica" (pàg. 57).

LLUÍS DALMAU.

És el pintor considerat com el màxim exponent del "flamenquisme" dins la pintura gòtica catalana. Nascut a València, el seu nom apareix citat l'any 1428. Va estar al servei d'Alfons el magnànim, va viatjar per Flandes, sense que es coneguin gaires detalls de la seva estada en aquelles terres.

El 1443 els consellers de Barcelona van acordar encarregar la pintura del retaule major de la seva capella al "pintor millor i més apte" que poguessin trobar. L'elecció va recaure en Lluís Dalmau en lloc de fer-ho en Bernat Martorell, pintor molt famós de l'època. Es creu que el motiu de no escollir-lo va ser, encara que no se sap del cert, que ambdues parts no van arribar a un acord econòmic. El contracte amb Dalmau es va signar el 26 de novembre del 1443. Va ser innovadora la decisió de suprimir l'or del fons de l'obra a causa de les repercussions econòmiques que comportava. No obstant, els fons mostren un paisatge elaborat, amb ciutats, amb muntanyes, amb rius i amb el cel blau. En el contracte tampoc no s'especifica l'entorn arquitectònic, ni el cor dels àngels que hi canten "a capella*", detalls que es van poder considerar com a sobreentesos. La predel.la*, que és descrita amb minuciositat al document, no es conserva. * "a capella": cantar sense acompanyament d'instruments musicals.

* predel.la: part inferior d'un retaule.

EL CONSOLAT DE MAR.

El consolat del Mar va ser un organisme creat a Barcelona el 1258 que tenia jurisdicció sobre assumptes marítims i mercantils. Gràcies a aquesta institució econòmica es va poder realitzar l'expansió del comerç català.

Les seves lleis van ser reunides en un codi marítim molt famós, el "Llibre del Consolat del Mar", redactat al segle XIV. Les rutes comercials més importants eren:

1) Pel Nord d'Àfrica, es viatjava fins a Alger, Tunis i Trípoli. D'aquesta ruta s'obtenien or i esclaus.

2) Per les illes, s'anava a Mallorca, Sardenya i Sicília. Els productes que s'hi adquirien solien ser blat i sal.

3) Per Constantinoble i les illes gregues. Se n'obtenien cotó, espècies i esclaus.

4) Per la Mediterrània Oriental. Arribava a Xipre, Tir, Damasc i Alexandria. S'hi adquirien principalment espècies.

5) Per Occident. Es viatjava fins a Bruges, des d'on es distribuïen les mercaderies orientals per Europa.

També es comercialitzava amb el vi, els fruits secs i el safrà.

Al capdavant dels consolats hi havia els cònsols de catalans, que eren els qui representaven els interessos del comerç català a les diverses ciutats i països com Gènova, Pisa, Nàpols, l'Alguer, Tunis, Alger, Trípoli, Malta, Alexandria, Constantinoble. En total eren al voltant de 40.

LA LLOTJA.

La fi del s. XIV va ser el moment en què els mercaders de Barcelona van necessitar un lloc comú on fer les seves transaccions comercials i poder dirimir plets. Per a tal finalitat es va construir en estil gòtic, entre el 1336 i el 1404, la Llotja de Barcelona. S'hi reunien els jutges de matèria econòmica i també va ser la seu del govern del port de la ciutat.

Els mercaders catalans amb els seus productes arribaven fins a Abissínia (Etiòpia), Anglaterra i Flandes. El Consell de Cent nomenava els cònsols o jutges de la Llotja de Barcelona i els cònsols que s'estaven a totes les ciutats mediterrànies on hi havia una representació comercial catalana o barcelonina.

Els cònsols tenien la missió de vetllar pels interessos comercials catalans i arbitrar en els plets entre mercaders. Gràcies a aquesta empenta mercantil de Barcelona es van recopilar les lleis marítimes i les lleis de relacions comercials de la ciutat amb l'estranger al "Llibre del Consolat de Mar de Barcelona" (s. XIV). Els comerciants estrangers, especialment francesos i italians, visitaven sovint els nostres ports i venien a vendre a Catalunya. Les importacions eren espècies i productes d'Orient, teles flamenques, brocats, objectes artístics, cereals, sucre i cotó. També tenia una importància gran a Barcelona, des del s. XI, el comerç d'esclaus que solien ser de l'Àfrica del Nord, àrabs, turcs, grecs, tàrtars, albanesos i búlgars.

Els mercaders catalans celebraven fires i mercats a Catalunya en què participaven personalment negociants de tot arreu i els d'aquí també anaven a les grans fires de França.

Les naus barcelonines s'encarregaven de les ambaixades dels nostres comte-reis els quals eren representats a l'estranger pels procuradors o ambaixadors, en molts casos amb residència permanent. De vegades, també s'ocupaven de missions especials per tramitar els assumptes d'estat o per informar els sobirans sobre la política i l'economia dels altres països.

Les drassanes de Barcelona i les d'altres poblacions catalanes, com Cotlliure (Rosselló), Roses (Alt Empordà), Torroella de Montgrí, Palamós i Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), Tossa de Mar (Selva), Sant Pol de Mar (Maresme), Tarragona (Tarragonès) i Tortosa (Baix Ebre), en aquesta època, no paraven en la seva activitat constructora. 8.1. MAPA AMB ELS PRINCIPALS CONSOLATS DEL MAR I EL COMERÇ. EL COMPROMÍS DE CASP.

L'any 1410, mor el rei Martí I l'humà, sense deixar descendència, i així es planteja un greu problema successori per a la Corona d'Aragó.

Com ja s'ha dit, la dinastia comtal, el Casal de Barcelona, a què pertanyia Martí I, era el llinatge que havia regit el poble català durant 500 anys, des de Guifré el Pelós. Amb la mort del sobirà, va desaparèixer. La crisi fou gran i el tron va estar vacant durant dos anys.

Hi havia quatre aspirants al tron: 1) l'infant Frederic, nét de Martí I l'humà i fill il.legítim del seu fill Martí el jove, 2) Lluís d'Anjou, nét de Joan I l'amador de la gentilesa, germà i predecessor de Martí I l'humà. En ser francès va suscitar l'oposició de la burgesia catalana (França en aquells moments rivalitzava comercialment amb Catalunya), 3) Jaume d'Urgell el dissortat, casat amb una filla de Pere III el cerimoniós. Aquest era el candidat més ben situat ja que en un primer moment va comptar amb el suport de Martí I l'humà i 4) l'infant castellà Ferran de Trastàmara, conegut com el d'Antequera. Era nét de Pere III el cerimoniós. Disposava de grans quantitats de diners amb les quals va aconseguir unir l'oposició contra Jaume d'Urgell.

Després d'una sèrie de revoltes i de problemes, es van nomenar 9 compromissaris, 3 per cada regne (Aragó, Catalunya i València), que per mitjà d'una votació, havien d'elegir el futur rei de la Corona d'Aragó. Es van reunir a la ciutat aragonesa de Casp, d'aquí prové el nom de "Compromís de Casp". El resultat va ser l'elecció de l'infant Ferran de Trastàmara.

COMPROMISSARIS ARAGONESOS

Fra Francesc d'Aranda, frare cartoixà partidari de Benet XIII.

Berenguer de Bardaixí, jurista aragonès que promou els drets de l'oligarquia.

Domènec Ram, cunyat de Berenguer de Bardaixí i bisbe d'Osca. COMPROMISSARIS CATALANS

Bernat de Gualbes, síndic barceloní.

Pere de Sagarriga, arquebisbe de Tarragona, va emetre el seu vot defensant la seva neutralitat.

Guillem de Vallseca, assessor jurídic del parlament, únic compromissari que va votar a favor del comte d'Urgell.

COMPROMISSARIS VALENCIANS

Fra Vicent Ferrer, domínic, defensor acèrrim, per motius religiosos de Ferran d'Antequera.

Fra Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer. Era Prior General de la Cartoixa de Portaceli.

Genís Rabassa, compromissari valencià que va fingir tenir desequilibris mentals per no comprometre's. Va ser substituït a darrera hora per Pere Bertran, síndic valencià que es va abstenir de votar. A la dècada del 1970, Jaume Salom i Vidal va escriure l'obra teatral "Nueve brindis por un rey" basada en el Compromís de Casp. Fotografies cedides per l’autor. SANT VICENT FERRER.

Va néixer a València l'any 1350. Era fill del notari Guillem Ferrer i de Constança Miquel, natural de Girona. Va entrar al convent dels dominics de València l'any 1367. Paral.lelament, va formar-se intel.lectualment a diverses ciutats com Barcelona, Lleida i Tolosa. El 1378 va retornar a la seva ciutat natal per ser-hi ordenat sacerdot del seu orde i, tot seguit, va ser nomenat, pels altres frares, prior del seu convent. A partir d'aquell moment es va dedicar, per una banda, a dirigir la seva comunitat i, per una altra, a exercir l'apostolat entre els seus conciutadans. El 1389 va atènyer el títol de mestre en Teologia i de predicador dels dominics i, entre el 1385 i el 1390 va ser lector de la càtedra de Teologia de la Seu de la capital del Túria. El 1399, després d'una malaltia i d'unes visions, va iniciar la seva carrera d'orador famós, a causa de la fogositat de les seves intervencions.

Davant del Cisma d'Occident* va ser partidari del papa d'Avinyó. Per aquest motiu, el 1390 va acompanyar el cardenal aragonès Pedro Martínez de Luna, llegat del pontífex avinyonès Climent VII, per terres de la Corona d'Aragó, de Castella i de Portugal. Després d'aquest viatge va continuar demostrant els seus dots com a predicador de masses pel País Valencià i pel Principat de Catalunya. També va viure un temps a Avinyó, on va ser cridat pel cardenal Martínez de Luna que acabava d'accedir al soli pontifici amb el nom de Benet XIII. Posteriorment va començar una missió internacional per convèncer les multituds que fessin penitència i tinguessin temor de Déu. Habitualment els amenaçava amb l'anunci de la fi del món que considerava que estava a punt de produir-se, per això alguns dels assistents solien assotar-se, abans, durant o després del sermó. En aquesta ruta per Europa va visitar el sud de França, el nord d'Itàlia, Suïssa, tot predicant en la seva llengua, i, després, va retornar* a la confederació catalanoaragonesa on va continuar la seva tasca doctrinal.

Com a conseqüència de la mort, el 1410, del rei Martí I l'humà sense descendència, fra Vicent va ser un defensor de la candidatura de l'infant castellà Ferran d'Antequera. Per això, el 1412, quan va assistir, com a representant del Regne de València, al Compromís de Casp, va decantar-se clarament a favor d'aquest candidat i va facilitar la seva elecció com a nou sobirà.

El 1416, va abandonar la defensa del papat avinyonès i va continuar predicant fora del domini lingüístic del català. Així, va viatjar per tot França, des de la Provença fins a la Bretanya, on, a Vannes, va morir el 1419. Va ser enterrat a la catedral d'aquesta ciutat bretona on encara descansen les seves despulles. És autor d'una vida de Crist en català i de dos tractats teològics en llatí. També se'n conserven sermonaris en català, recollits, per escrit, pels seus ajudants.

* Es diu que, amb motiu d'una de les visites de fra Vicent Ferrer a Barcelona, un àngel se li aparegué en l'anomenat, fins aleshores, Portal dels Orbs (cecs). El missatge d'aquesta visió va ser el d'assabentar-lo que l'esmentada figura celestial era allí per vetllar per la ciutat. Aquest fet prodigiós sembla que va provocar que el nom original del Portal li fos canviat des de llavors pel de Portal de l'Àngel. Nom amb què encara es coneix una cèntrica avinguda de la ciutat. * Cisma d'Occident: crisi viscuda per l'Església catòlica durant 39 anys, al llarg de bona part del segle XIV i a principis del segle XV, arran de les eleccions reiterades de pontífexs de nacionalitat francesa que van preferir residir a la ciutat provençal d'Avinyó en lloc de fer-ho a la de Roma. El 1378 amb motiu d'haver mort un dels papes, els representants de l'Església reunits a Roma, van escollir un italià com a nou pontífex, cosa que va acabar per no ser acceptada pels francesos ni per altres polítics i eclesiàstics de l'època. Per això es va elegir un altre papa francès, fet que va comportar que hi haguessin dos pontífexs alhora i que la cristiandat catòlica quedés dividida entre els partidaris del papa de Roma i els que ho eren d'Avinyó. CLASSES SOCIALS, CONDICIONANTS ECONÒMICS, SOCIALS I RELIGIOSOS.

A la Baixa Edat Mitjana les classes socials es dividien en tres ordres o estaments: oratores, bellatores i laboratores. Els oratores eren les persones que es dedicaven a orar, és a dir, el clergat que, alhora, es distribuïa en alt clergat (bisbes i abats) i baix clergat (capellans rurals i sacerdots). Els bellatores es dedicaven a l'art de la guerra i eren els "protectors" d'aquella societat. Els emperadors o reis, els prínceps, els ducs, els marquesos, els comtes, els vescomtes, els barons..., és a dir, els membres de la noblesa, eren els diversos representants d'aquest estament. Els laboratores eren els qui componien el tercer ordre, el dels treballadors. Dintre aquest grup podem distingir els menestrals i gent d'ofici, els comerciants, les persones que exercien professions liberals i els camperols. Les classes més humils eren els captaires i els marginats que es consideraven "gent de mal viure". Els oratores i els bellatores eren dos estaments privilegiats, no pagaven impostos sinó que els cobraven al tercer estament, molt més nombrós, el dels laboratores.

Durant la Baixa Edat Mitjana la ciutat de Barcelona va tendir cap al comerç: s'aconseguiria de fer-hi grans fortunes i els comerciants rics, que tenien propietats urbanes i rurals, també tingueren la banca a les seves mans. Aquests mercaders i comerciants rics van construir casa seva al barri de Santa Maria del Mar: edificis de pedra, amb parets decorades amb tapissos i amb cortines, fins i tot amb catifes a terra. El mobiliari, però, era escàs: bancs, taules de noguera i, sobretot, caixes de fusta i baguls anomenats "tahuts" (taüts), a on es desava la roba de la casa, els vestits, les armes i els estris de cuina i de taula. Eren molt pocs els qui tenien a casa coberts i copes d'argent. Alguns comerciants rics solien tenir jocs d'escacs o de dames d'ivori, branques de coral, canelobres de metall i plats grans que també servien de plates.* Era freqüent que aquests comerciants benestants tinguessin moltes armes, necessàries per als seus habituals viatges per la Mediterrània (no s'ha d'oblidar que durant aquests segles eren usuals les ràtzies o incursions dels pirates i dels musulmans).

Dins el tercer estament hi havia els pobres i els marginats; creiem interessant abordar el tema de la pobresa perquè és el condicionant de molts problemes socials. Malauradament, la misèria ha estat present al llarg de tots els temps però, a l'Edat Mitjana, ho va ser d'una forma molt destacada. Si s'entén per pobretat la "manca d'allò que és necessari per sustentar una persona", es pot parlar de l'existència, en aquella època, de diversos tipus de pobresa:

a) per raó d'edat i/o d'estat civil; podem incloure en aquest apartat ancians (persones de 50 anys), infants (orfes i abandonats), vídues... Segons Alfons X el savi de Castella al "Libro de las siete partidas": "pobres son aquellas personas que non lo pueden ganar..."

b) per raó de sexe; en aquest cas, s'ha de parlar de dones que no eren mantigudes pel seu pare, pel seu marit o per cap altre familiar masculí, i també s'hi han de considerar les donzelles pobres, que eren les dones solteres que no disposaven de dot per poder casar-se. Aquest darrer plantejament era un problema molt greu, ja que sense dot no només no podien accedir al matrimoni sinó que tampoc no podien ingressar en un convent. Els dots més pobres, entre diners i roba, giraven al voltant de 400 sous barcelonins. Els menestrals eren el grup que tenia els dots més elevats, entre 800 i 1200 sous, que venia a equivaler, en una família de treballadors no qualificats, al jornal de dos anys i mig. Les fadrines joves podien ajudar poc a l'hora d'establir el dot, ja que els era molt difícil arribar a tenir una feina remunerada, fins i tot procuraven de col.locar-se de criades, però patien la gran competència de les esclaves, que treballaven com a serventes però sense sou. D'altres intentaven entrar d'aprenentes en un taller de modista, però de vegades la paga consistia a rebre algun vestit o a menjar de franc. Generalment es començava a treballar de minyona entre els 8 i els 16 anys; per a les famílies nombroses amb pocs recursos econòmics col.locar les filles de criada era una bona solució ja que, així, no les havien de continuar mantenint. Hi ha alguns contractes del segle XIII en què s'especifica el que es pagava als servents*:

-3 quarteres d'ordi

-una camisa

-un mocador gran per cobrir el cap i les espatlles

-un vestit llarg fins als peus, anomenat "brial de fustany", de cotó blau

c) per raó d'estar malalt, impedit... En aquest grup podem incloure els endimoniats, els cecs, els paralítics, els mancs, els leprosos... Segons el "Poema de Mío Cid": "no hay nadie más pobre que el que no puede ganarse el pan...".

A l'Edat Mitjana la pobresa no només complia una funció econòmica, sinó que també el seu grau i circumstàncies atorgaven, a qui la patia, una consideració social, segons els casos, més positiva o més negativa, dintre el trist escalafó dels desheretats. Per això, en les capes més modestes de la societat es distingien diverses categories:

- els qui posseïen alguna cosa

- les donzelles pobres

- els tributants (anomenats en castellà pecheros): plebeus que formaven part del poble baix i que, malgrat tot, tenien obligació de pagar tributs (coneguts en castellà com a pechos)

- la gent d'armes: persones que pertanyien a la milícia però que no rebien cap salari.

- els captaires, el seu era el grau més baix de la pobresa

* BATLLE, Carme. "La vida y las actividades de los mercaderes de Barcelona dedicados al comercio marítimo en el s. XIII", Barcelona, 1981.

* RUMBAU, MONTSERRAT. "Com érem fa 700 anys". Ed. Tibidabo, Col. Cal Saber. Segons el refranyer català: "Pobre i vell, mal llinatge" (illes Balears); "A casa pobra, res hi sobra"; "Al ric que cau, el sostenen; al pobre l'empenyen"; "Quan el pobre pasta, el forn s'assola" (Maestrat) i "Quan un pobre compra carn amb quatre diners, l'os que li posen ja li'n pesa tres" (País Valencià) es diu per referir-se que les desgràcies sempre acompanyen la misèria; "Home pobre no pot criar gos", vol dir que quan es passen privacions no es poden tenir capricis; "Pel pobre desgraciat, més pugen els badalls que els rots agres". En el refranyer castellà es troba la següent dita: "En estómago pobre, todo cabe".

Els vestits que duien els pobres eren bastos i molt gastats. Els parracs i la nuesa eren les notes que sempre acompanyaven la fam dels necessitats. Per nuditat no s'entenia només la integral sinó que també es considerava que una persona anava despullada quan ensenyava parts del seu cos que, en l'època, habitualment es portaven tapades, com els peus, les cames, les cuixes, les anques...

El refranyer català també ho recorda: "No tenir més que la capa al muscle" (País Valencià) significa no tenir res; "Gent de bona capa" (persones riques) i "Gent de mitja capa" (persones de baixa posició) (País Valencià); "Llevar la capa a algú" (prendre a una persona tot el que té). El refranyer castellà també diu: "El hombre empobrecido trae capa muy cativa"; "La mujer empobrecida trae mesquino tocado".

Per a l'home la pobretat li era representada per la seva capa , per a la dona per la seva lligadura. El color escarlata era símptoma de riquesa, mentre que els colors marró i burell ho eren de la misèria.

Hi havia, també, una mena de pobresa voluntària per tal d'assolir una vida plena de puresa. Va ser el que va donar lloc als anomenats ordes religiosos mendicants, els membres dels quals vivien de la caritat de les altres persones. Un dels fundadors d'aquests grups monacals va ser el sant castellà Domènec de Guzman, el qual va crear l'orde dels frares predicadors (dominics) a fi de combatre l'heretgia dels càtars o albigesos. "Orden de pobreza et deben pedir por amor de Dios, et non han de haber pro, nin todos en una, nin cada uno por sí..." (Don Juan Manuel. "Libro de los frailes predicadores"). Posteriorment sant Domènec es va posar a treballar per deixar de captar. Vestien amb roba feta amb teixit bast de color blanc i negre i menjaven pa d'ordi, hortalisses, cols, "berzas" i sardines i molt sovint feien dejuni.

El Consell de Cent, el 1344, va dictar una sèrie de lleis contra el luxe, 14 articles, amb la finalitat de dissimular les desigualtats socials en la mesura que li fos possible.

Durant aquests segles l'Església controlava la majoria dels aspectes de la vida quotidiana: tot calia que s'adeqüés a la visió dels seus representants.

Hi ha textos molt curiosos en relació a la decència en la indumentària. Per exemple el teòleg franciscà Francesc Eiximenis, ens parla de la necessitat de distingir les dones virtuoses de les prostitutes a través de la seva forma de vestir. Arriba a afirmar que les dones són capaces de passar fred per tal d'exhibir la seva anatomia i pervertir els homes: "les vestidures així ben escotades que aparega bé la carn..., que són companys del diable a prendre les ànimes dels homes..." PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS

a) PER A LA CLASSE:

1. Fes una descripció, amb les teves pròpies paraules, de Jaume I el conqueridor a partir de la Crònica de Bernat Desclot.

2. Què significa monarquia?

3. Quins països que recordis en l'actualitat tenen monarquia?

4. Diferència entre el regne d'Aragó i la Corona d'Aragó.

5. Per què van haver d'enganyar Pere I el catòlic, pare de Jaume I, per tenir relacions amb la seva muller Maria de Montpeller?

6. Situa Montpeller en un mapa de França i digues a quin departament (és a dir, demarcació administrativa francesa equivalent aproximadament a una província) pertany.

7. Localitza en el mapa anterior els departaments de l'Arieja (Ariège), Pirineus Orientals (Pyrennées Orientales, Aude, Gard i Alt Garona (Haute Garonne) i digues-ne la capital respectiva.

8. Què eren els gremis? I les confraries?

9. Cita les diverses categories que hi havia dins d'un gremi.

10. A què es dedicaven els blanquers? Quin era el seu patró?

11. Què eren les ordenances gremials?

12. En què consistia l'obra mestra? Quina obra mestra difícil posaries tu, si fossis el mestre d'un gremi per examinar un oficial (per exemple el gremi d'argenters, blanquers, pintors...)?

13. Per què es va substituir sant Joan per sant Josep com a patró dels fusters?

14. En què consistia la insaculació?

15. Per elegir el delegat del teu curs, per exemple, podries fer-ho per aquest mètode? Com ho faries?

16. Sant Eloi era el patró dels oficis dedicats a treballar el metall. Fes una llista, segons l'arbre dels oficis indicant l'activitat de cada gremi.

17. Digues què és la Generalitat de Catalunya en l'actualitat. Qui n'és el President? A quin partit pertany? Està coaligat amb cap altra formació política?

18. Qui és el president actual del Parlament de Catalunya? A quin partit pertany? 19. A la resta de l'Estat espanyol, quina altra autonomia té Generalitat? 20. De les fotografies que et presentem, digues el nom dels personatges que hi figuren.

21. On és a Barcelona la Casa de la Ciutat o Ajuntament on es reunia antigament el Consell de Cent? Quin dels dos personatges de la fotografia creus que és Joan Fiveller? Qui va ser i per què se'l recorda?

22. A quins carrers de Barcelona comença el que duu per nom el de Consell de Cent?

23. Digues amb quin d'aquests oficis representats als dibuixos extrets de l'arbre dels oficis de Joan Vila d'Ivori, t'identifiques i afegeix-hi el perquè (pensa que les figures que hi ha no són medievals encara que ja existien en aquell temps).

24. Què era el Consolat de Mar? Quan i on es va fundar?

25. On estaven recollides les seves lleis?

26. Indica al mapa adjunt els productes més importants amb què es comerciava:

27. Inventa una conversa entre dos mercaders que decideixen anar de Barcelona a Constantinoble per vendre els seus productes bo i passant per ciutats, per illes i per països mediterranis com: Alger, Tunis, Trípoli, Mallorca, Sardenya, Sicília, les illes gregues, Xipre, Tir, Damasc i Alexandria. En el text que has d'elaborar has de tenir en compte els seus noms, el tipus de mercaderies que duran, l'embarcació en què viatjaran, l'avituallament, la ruta més lògica, d'anada i de tornada, quins productes portaran quan tornin del seu viatge...

28. Què era la Taula de Canvi?

29. Què era la Llotja? Quan i on es va fundar?

30. Qui nomenava els cònsols o jutges de la Llotja de Barcelona?

31. Què s'importava?

32. Qui eren els procuradors o ambaixadors? Quina missió tenien?

33. Què són les drassanes?

34. Quins eren els candidats per ser reis a la mort de Martí I l'humà?

35. Per quins regnes estava formada la península Ibèrica al segle XIV? (mira el mapa)

36. Per quins regnes i territoris estava formada la Corona d'Aragó?

37. Quins eren els nou compromissaris reunits a Casp amb motiu del Compromís?

38. On és Casp?

39. Qui era Vicent Ferrer i quina importància va tenir en el Compromís de Casp?

40. Què va ser el Cisma d'Occident? 41.

D I A R I D E C A S P

Casp, 24 de juny del 1412

ATENCIÓ!

NOTÍCIA D'ÚLTIMA HORA

S'ha fet públic el resultat de l'elecció del nou rei català; l'elecció dels 9 compromissaris ha recaigut en la persona de l'Infant Ferran de Trastàmara, per 7 vots a favor, 1 en contra i una abstenció. Amb aquesta designació es malmeten les esperances de la continuïtat del Casal de Barcelona, dinastia que ha regnat durant més de 400 anys.

El/la jove periodista ...... ha fet una entrevista als 9 compromissaris reunits a la ciutat de Casp.

- Imagina't que ets un/una jove periodista del "Diari de Casp" (per això has hagut de fer constar, per escrit, el teu nom i els teus cognoms en el periòdic de la vila aragonesa), anota tot seguit el resultat de l'entrevista que hauràs efectuat a cada un dels nou compromissaris:

42. Quines classes socials hi havia a la Baixa Edat Mitjana i de quina manera es vestien?

43. Qui es considerava pobre a la Baixa Edat Mitjana?

44. Dintre dels pobres hi havia una "jerarquia"?

45. A quina edat solien començar a treballar les dones de les classes humils?

46. Escriu i aprèn-te de memòria un parell de refranys sobre la pobresa, un en català i un altre en castellà.

47. Què significa la pobresa voluntària?

48. Per què l'Església es preocupava de la decència en la indumentària?

49. Què deia l'Església de les prostitutes?

50. Actualment creus que hi ha "gent de mal viure"?

b) PER AL MNAC:

1. Quins són els reis de la Corona d'Aragó que estan representats a l'àmbit VI del MNAC? 2. Si un dels monarques representats és Jaume I, digues el que té en comú o de diferent respecte a la descripció literària de Bernat Desclot.

3. Busca a l'àmbit I el fragment de fresc en què es mostra l'aplegament de Corts. Indica quin personatge representat és Jaume I i cita'n el perquè.

4. Indica el motiu pel qual es van aplegar les Corts en aquella ocasió.

5. Gràcies a l'expansió catalanoaragonesa els subdits de la Corona van entrar en contacte amb les terres africanes i els nostres mercaders i navegants van conèixer la raça negra. Busca entre els àmbits I i XVIII del museu, en algun retaule, la representació de l'Adoració dels reis Mags i indica de quin color de pell són els tres monarques. Digues-ne el títol i l'àmbit del MNAC on és.

6. Dintre dels servents hi havia unes categories, una de les quals era la dels esclaus. Busca'n un en el retaule de Sixena. b) ÀREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA

LA LLENGUA I LA LITERATURA.

El català, com tots els idiomes derivats del llatí, comença a ser parlat a partir del segle VIII. La seva presència en els textos escrits primerament és escassa, només hi apareix per equivocació, quan qui escriu, volent-ho fer en llengua llatina, la considerada culta en aquesta època, és traït per la seva ment, que ja s'expressa en català, i hi intercala paraules, expressions o estructures, que ja no són les pròpies de l'idioma utilitzat.

El document més antic, trobat fins ara, en llengua catalana, "El llibre jutge", és de la primera meitat del segle XII. El segon són "Les homilies d'Organyà" que data de finals dels segle XII o de principis del següent.

No serà fins al segle XIII que, gràcies al mallorquí Ramon Llull, la llengua esdevindrà un mitjà d'expressió culta, amb la qual, des de llavors, s'abordaran, per escrit, temes com la filosofia (el català és la primera llengua neollatina en què es tracten aspectes d'aquesta disciplina), la matemàtica, la medicina, la zoologia, la botànica, la història, la didàctica, el dret, l'hagiografia i la religió, la gastronomia... També s'hi tractaran gèneres literaris com la narrativa, la poesia, tret de la de temàtica amorosa que generalment fins al segle XV serà en occità, l'oratòria, l'assaig, el teatre religiós, etc. Paral.lelament, l'administració, reial, parlamentària, municipal, jurídica, gremial... també s'hi expressarà en les seves actes i documentació, privada i oficial. Essent, per tant, el català, una llengua plenament normal quant al seu ús i a la seva incidència i repercussió culturals i socials.

També cal tenir en compte l'expansió territorial de la llengua, que fins al segle XII s'estén per l'actual Catalunya Nord, per Andorra, pel Principat de Catalunya, llevat de la Vall d'Aran, i per la Franja de Ponent. Amb el segle XIII, s'incorporen al domini lingüístic bona part del País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses i, amb el segle XIV, la ciutat sarda de l'Alguer.

Alguns autors destacats de l'època medieval són, a més del ja citat Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Bernat Desclot, Ramon Muntaner, la reina Constança de Mallorca, Bernat Metge, Gilabert de Pròixita, Andreu Febrer, Francesc Eiximenis, Felip de Malla, Antoni Canals, Anselm Turmeda, Vicent Ferrer, Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella, Jaume Roig, Isabel de Villena, Joanot Martorell..., els quals vénen a demostrar, amb el seu nombre i la qualitat de les seves obres, que la literatura catalana té a l'Edat Mitjana un dels seus moments més importants. No endebades, el Segle d'Or de les lletres catalanes se situa a la fi d'aquest període. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA.

a) PER A LA CLASSE

Respon les preguntes i requeriments següents:

1) De quina llengua procedeix el català?

2) A quin segle es comença a parlar català?

3) De quina manera apareix primer el català en els textos escrits?

4) Quin és el primer text trobat escrit en la seva totalitat en català? De quin segle és?

5) Quin títol té el segon document trobat escrit en català? Quina és la data de la seva confecció?

6) Quin nom té el primer autor important en llengua catalana? En quin segle va néixer? De quin lloc era? 7) Què passa a ser el català gràcies a l'escriptor anterior? 8) Cita cinc temàtiques cultes abordades en català a partir de l'aparició en l'escena cultural del literat indicat abans.

9) Anota els gèneres literaris i tipus de textos oficials que es confeccionen en llengua catalana durant la Baixa Edat Mitjana.

10) Delimita les diverses etapes històriques de formació del domini lingüístic durant l'Edat Mitjana i, paral.lelament, afegeix el nom dels territoris de llengua catalana que hi ha a cadascuna d'elles (no cal que repeteixis els que ja hauràs anomenat abans).

11) Escriu el nom de les autores que són citades al text amb l'any del seu naixement i el de la seva mort. Després fes el mateix amb deu dels autors que també hi són citats.

12) Quina és la situació del català a la Baixa Edat Mitjana? Què ho justifica?

13) Escriu en una llista el nom de les diverses llengües romàniques o neollatines, és a dir, que deriven del llatí. Després situa el territori lingüístic de cadascuna d'elles en el mapa adjunt. b) PER AL MNAC

1) Llegeix el text següent atentament. Cal fer notar algunes apreciaciacions relacionades amb l'etimologia i la fonètica. Així, en els fragments medievals, t'adonaràs del següent: a) la conjunció i apareix sistemàticament expressada amb e (solució antiga de la llengua vinculada a la corresponent conjunció llatina et), b) la preposició amb és escrita ab (amb tot, cal llegir-la ja com fem avui dia) i c) els noms començats amb L (Lobet, Luis, Lull), s'escriuen així per fidelitat a l'etimologia (amb tot, cal pronunciar-los ja com fem avui dia, és a dir amb Ll).

Després de la primera lectura has de relacionar, sempre que sigui possible i clar, el nom dels personatges citats amb la seva silueta.

PLAFÓ DALMAU

L'any 1443 els consellers de Barcelona van decidir encarregar la pintura d'un retaule per a la capella de la Casa del Consell a "lo millor e pus apte pintor qui encercar e trobar se posgués". En aquest mateix any es contractava el Retaule de la Mare de Déu dels Consellers al pintor d'origen valencià, Lluís Dalmau. Al basament del tron de la Mare de Déu s'assenyala que l'obra va ser finalitzada l'any 1445: SUB ANNO MCCCCXLV PER LUDOVICUM DALMAU FUI DEPICTUM". La conservació del disseny i del contracte d'aquesta pintura permeten de saber quina va ésser l'estructura original del suport i les condicions fixades en el document.

La iconografia de l'obra mimetitza els models que Dalmau va conèixer a Flandes. Tanmateix, la tècnica emprada en l'elaboració del retaule, la qual inclou, a més del tremp, la pintura a l'oli, ha suposat un referent singular en l'aproximació a la introducció d'aquest tipus de tècnica en la pintura sobre taula catalana. La singularitat de la Mare de Déu dels Consellers també ve donada pel tractament naturista que inclou el paisatge i per ésser una de les primeres obres introductores del concepte del retrat.

En nom de nostre senyor Déu Jesucrist e de la sagrada Verge, mara sua, e de la verge santa Eulàlia, cors sant de Barcelona.

Sobre lo retaule dejús scrit faedor en la capella de la ciutat de Barcelona són fets e concordats los capítols devall scrits entre los honorables mossèn Johan Lull, mossèn Ramon Savall, mossèn Ffrancesch Lobet, mossèn Anthoni de Vilatorta e mossèn Johan de Junyent, consellers l'any present de la dita ciutat, de una part, e en Luís Dalmau, pintor, de la part altra.

E primerament lo dit Luís Dalmau convé e en sa bona fe promet als dits honorables consellers e als honorables successors lurs en la conselleria que, de la ferma dels presents capítols a I any primer vinent e contínuament seguidor, ell haurà fet, mès e posat lo dit retaula dins la dita ab tot son degut acabament sots la talla, forma, mesura e manera de la paret interior de la dita capella vers lo altar e sots lo exemplar ja mostrat als dits honorables consellers; lo qual retaula e lo guardapols farà e hage ésser de bona fusta de roure de Fflanders, ben endrapat e enguixat, segons de sumptuós retaule se pertany. Ítem, lo dit en Luís Dalmau pinterà en deguda proporció e mesura, en lo mig del dit retaula, la imatge de nostra dona santa Maria seent en una sumptuosa cadira ab l'infant Jesús al braç, effigiada e vestida de varietat de colors vives, altes e ben exints, però lo mantell sie e haje ésser colorat de adzur d'Acre, lo pus fi que.s puxe trobar ab solle(m)pna fresadura d'or fi de Florença sembrada en semblança de perles e pedres.

E en lo costat dret o part dreta del dit retaula pinterà la imatge de la verge santa Eulàlia, patrona e singular advocada de la dita ciutat, tenit en la mà lo ecúleo del seu martiri; e aprés en la part dreta matexa pinterà tres dels dits honorables consellers, ço és, mossèn Johan Lull, mossèn Ffrancesch Lobet e mossèn Johan de Junyent, agenollats, ab les mans junctes, dreçant los uylls vers la imatge de la verge Maria. E seran los dits consellers effigiats segons proporcions e hibituts de lurs cossors, ab les façs axí pròpries com ells vivents les han formades, vestits de sengles samarres e caperons de color vermella, axí bella que apparega ésser de grana, ab les portes e les lengues apparents ésser folrades de bells vays.

2. Busca al llarg de les sales del MNAC 10 paraules tècniques a nivell artístic, religiós o tradicional, que tinguin a veure amb les obres que s'hi exposen i has de ser capaç d'explicar-ne el seu significat.

3. Posa't davant l'escena que representa la Santa Cena del retaule dels Blanquers de Jaume Huguet, present a l'àmbit XII del Museu, i imagina, per escrit, un menú perquè sigui menjat per uns comensals semblants als de la pintura. La seva confecció s'ha de fer a partir dels plats i aliments ressenyats a continuació (vés amb compte perquè n'hi ha alguns que no són pròpiament medievals que, per tant, hauràs de desestimar):

vi vermell (vi rosat) vi de Xipre malvasia de Candia cava o xampany mel, pa, oli volateria (aviram): pagos (paons) faisans (bons per al cor) capons (pollastres capats) perdius amb malvasia gallines carns salades carns fiambres carn a l'ast: bou moltó (mascle de l'ovella castrat) solsit (estofat de carn) ous amb sucre i amb canyella potatges llegums cuscussó (farinetes; pasta de farina esmicolada o en boles i guisada) forment (blat) civada (avena) panotxes de blat de moro arròs tomàquets farcits patates raïm confits de mel confits de sucre canyamons confits (granets de llavor de cànem confitats) mantega de cacauet xocolata pasta reial (farina d'ametlla i sucre) marsapans (massapà: farina d'ametlla i sucre cuita) cafè 4. A partir del nom Elisenda encadena la resta de noms següents per tal de fer-hi uns mots encreuats. Els noms masculins i femenins que hi ha eren dels més freqüents a la Baixa Edat Mitjana:

Pere, Bernat, Guillem, Arnau, Berenguer, Joan, Ermengol, Francesca, Margarida, Maria, Eulàlia, Caterina, Constança, Agnès, Elisenda, Antònia, Peregrina, Serena, Orpai, Aledís, Bruna i Blanca.

5. Descriu el teu ideal de bellesa masculina/femenina:

6. Quin és el nom més adequat al teu ideal de bellesa? Tria'n un dels dels mots encreuats anteriors): c) ÀREA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA.

LOS GREMIOS.

Los gremios eran corporaciones profesionales constituídas por los artesanos o industriales de una localidad y que se dedicaban a un oficio.

Los gremios de artesanos aparecieron en la Edad Media en todos los países de Europa como fruto del intenso desarrollo de la economía industrial y mercantil que se dio en sus principales ciudades a partir del s. XI. El origen de los gremios medievales ha sido muy discutido. Para algunos se trata de una continuación o resurrección de los viejos "collegia" de Roma, asociaciones profesionales también, pero sin el carácter cerrado y jerárquico que tuvieron los de la Edad Media. Para otros se cree que tuvieron su origen en las "gildas germanas", que eran también agrupaciones de una serie de artesanos que se dedicaban a un mismo oficio.

En la Península Ibérica la organización gremial apareció hacia principios del s. XIII como una transformación o evolución de las "cofradías gremiales", que eran asociaciones de finalidad religioso- benéfica y que estaban integradas por trabajadores del mismo oficio.

Desde el s. XIII se produjo en Europa occidental un aumento de la DIVISIÓN DEL TRABAJO, cuyas consecuencias más inmediatas fueron el renacimiento de la artesanía y el comercio.

La regulación de la actividad industrial o artesana por parte del poder público se introdujo en los fueros municipales. Las Ordenanzas Gremiales eran unos estatutos por los que se regulaba cada gremio.

Los individuos pertenencientes al gremio podían formar parte de él en una jerarquía de tres grados: aprendices, oficiales y maestros. El gremio controlaba el ingreso y el ascenso en cada una de estas categorías. El aprendizaje abarcaba entre dos y cuatro años, no pudiendo ingresar antes de los 16 ni salir antes de cumplir los 20. El contrato de aprendizaje consignaba las condiciones de la enseñanza y los deberes mutuos entre maestros y discípulos. Transcurrido el plazo reglamentario y habiendo conseguido la pericia en el oficio a juicio del maestro, el aprendiz pasaba a ser oficial, grado al que tenía que pertenecer un mínimo de dos años.

Si pasado este tiempo el oficial deseaba acceder a la categoría de maestro, debía pasar un examen ante las autoridades gremiales, cuyo acto principal era la realización de un trabajo difícil dentro de la técnica del oficio, lo que se llamaba la "obra maestra", que le capacitaba para obtener el correspondiente título y con ello abrir su propio taller. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

a) PER A LA CLASSE

1. Traduce al castellano el nombre de los siguientes oficios, algunos de los cuales aparecen en la copia del tríptico de "L'arbre dels oficis" de Joan Vila d'Ivori:

abaixador: aguller: apotecari: argenter: assaonador: ballester: baster: blanquer: boter: brodador: calderer: canoner: capeller: cerer: corder: cuirasser: daguer: draper: espaser: espardenyer: ferrer: ferroveller: flassader: flequer: fuster: gerrer: hortolà: llanterner: llibreter: manescal: manyà o serraller: mestre d'aixa: miraller: oller: pagès o llaurador: paleta: paraire: peller o pelleter: rellotger: sabater: soguer: tapiner: teuler: teixidor: terrisser o terrissaire: tintorer: traginer: velluter: vidrier: 2. Traduce al castellano los remedios medievales siguientes y pon, a continuación, el nombre de las medicinas actuales que habitualmente se utilizan para aliviarlos:

- per a la febre: donzell. Calia també mullar un drap amb aigua de roses.

- per al mal de cap: una mescla de fulles de violeta i escorça de saüc en una infusió de romaní.

- per a la tos: a) mostassa

b) milfulles amb una mica d'escorça de salze en pols.

- per al restrenyiment: fonoll.

- per a l'insomni: jusquiam o herba queixalera i suc de rosella.

- per a l'epilèpsia: sostenien el cap de l'afectat, li ficaven un pal o un ganivet a la boca, li estiraven la llengua cap enfora per evitar que se n'anés cap endins i li impedís la respiració. Quan la llengua li feia un espetec tornava a la normalitat i ja podia respirar.

CATALÀ CASTELLÀ aigua de roses o aigua-ros agua de rosas àloe áloe o aloe arç blanc espino albar o blanco artemísia o artemisa artemisa o artemisia carminatiu carminativo cerfull perifollo còlquic cólquico donzell ajenjo el.lèbor blanc o veratre eléboro blanco o veratro emètic emético emol.lient emoliente emplastre emplasto fonoll o fenoll hinojo hemostàtic hemostático herba de cop o foradada o corazoncillo hierba de San Juan jusquiam negre o herba queixalera beleño negro mandràgora mandrágora milfulles milenrama mostassa negra mostaza negra olivereta ligustro o alheña poliol d'aigua poleo restrenyiment estreñimiento o restreñimiento romaní o romer romero rosella amapola roure roble sagnia sangría sàlvia salvia salze sauce sangonera sanguijuela saüc saúco sègol centeno sègol banyut cornezuelo del centeno valeriana valeriana viola o violeta violeta

3. Aprende diez palabras castellanas del vocabulario de los remedios:

agua de rosas

áloe o aloe

espino albar o blanco

artemisa o artemisia

carminativo

perifollo

cólquico

ajenjo

eléboro blanco o veratro

emético

emoliente

emplasto

hinojo

hemostático

hierba de San Juan o corazoncillo

beleño negro

mandrágora

milenrama

mostaza negra ligustro o alheña

poleo

estreñimiento o restreñimiento

romero

amapola

roble

sangría

salvia

sauce

sanguijuela

saúco

centeno

cornezuelo del centeno

valeriana

violeta

4. Haz un resumen del texto sobre la lepra y exponlo en voz alta en clase como si fueras un profesor de la Facultad de Medicina ante tus alumnos (que serán tus compañeros y compañeras). Tras tu exposición puede haber un debate sobre la intolerancia social ante determinadas enfermedades como en la actualidad el SIDA.

La lepra Els pelegrinatges que tingueren lloc a l'Edat Mitjana, juntament amb les Croades, van facilitar la propagació d'algunes malalties, com la lepra, que van ser molt freqüents en aquests segles.

La lepra és una malaltia provocada per un bacil el Mycobacterium leprae o bacil de Hansen. Presenta molts símptomes a la pell, com taques blanquinoses o aparició de bonys i ulceracions a la cara. Els leprosos presenten alteracions dels nervis, que es reflecteixen en la característica posició de les mans, que semblen garres, i en què no senten el dolor ni les cremades (anestèsia). Molts d'ells poden també presentar alteracions dels ossos i de diversos òrgans. És doncs una malaltia general, que afecta tot el cos.

Malgrat la seva mala fama, la lepra s'encomana molt poc. Avui sabem que només un contacte repetit, sovint des de la infantesa, en ambients de poca higiene, pot ser la causa del contagi. Però els leprosos van ser brutalment marginats durant tota l'Edat Mitjana. Quan eren declarats leprosos, els entregaven un vestit especial i un xerrac, perquè alertessin tothom de la seva presència. No podien acudir a tavernes ni a establiments públics. Cap feina els estava permesa, i vivien de la mendicitat. Si trobaven algú en el seu camí, havien d’advertir-lo, dient: "Sóc leprós, sóc leprós!". Fins i tot s'els eximia d'assistir a l'esglèsia. Algunes esglèsies d'aquell temps presenten petits coberts a la porta o galilea, des d'on els leprosos, si ho desitjaven, podien oir missa sense barrejar-se amb els altres fidels.

En alguns països, fins i tot existia una cerimònia paralitúrgica, on el leprós era separat de la comunitat. El leprós, després de cavar la seva pròpia tomba, assistia a la missa de difunts, al final de la qual se l'investia amb l'hàbit de lepròs. El capellà pronunciava llavors unes terribles paraules: "Ara, ja estàs mort per el món: tornaràs a viure amb Déu".

Aquesta extrema marginació estava originada per un malentès. A la Bíblia es relata com els jueus, quan travessaven el desert, havien de controlar molt estretament la presència d'algunes malalties. Si es produïa una epidèmia entre aquella multitud emigrant, podia resultar tràgic. La majoria de malalties de pell eren contagioses, i si algú presentava algun símptoma, havia de presentar-se al sacerdot, que habitualment el separava de la comunitat. Així s'evitava el contagi.

Ara bé, el nom genèric de qualsevol malaltia de la pell en hebreu, idioma original de la Bíblia, era tsara'at. En grec existia un mot similar, lepra, que es referia a totes les malalties de la pell. Però amb els anys, la paraula lepra es va limitar només a una malaltia: la que avui coneixem com a tal. Sant Jeroni, en traduir al llatí la Bíblia, seguí anomenant lepra a totes les malalties de la pell, de les quals es deia que calia aïllar-se. Aquest fet va ser la causa del gran mite de la lepra com a malaltia maleïda.

b) PER AL MNAC

1. Enumera cinco tipos de martirios que aparezcan reproducidos en algunos de los ámbitos o salas del museo.

2. En el ámbito XVIII o funerario encontrarás varios tipos de enterramiento. Imagínate que una de las personas que han sido sepultadas ha sido asesinada. Describe la clase de muerte que pudo ocasionar el crimen que aún no ha sido descubierto por las autoridades. d) ÀREA D'ANGLÈS.

PLAFÓ DALMAU

In 1443 the councillors of Barcelona decided to undertake the painting of an altar-piece for the chapel of the Council House, to be made by the best and most qualified painter that could be found. In this same year it was ordered the retable dedicated to Our Lady of the Councillors to the painter Lluís Dalmau, from Valencian origin. On the base of the throne dedicated to our Lady, it is indicated that the piece was ended in 1445: "SUB ANNO MCCCCXLV PER LUDOVICUM DALMAU FUI DEPICTUM". The preservation of the drawing and the contract of this picture let us know the original structure of the base and the conditions stated in the document.

The iconography of the work shows the models that Dalmau knew in Flandes. At the same time, the technique used in the painting of the retable includes the temple and also the oil painting, which has supposed a special reference in the nearby introduction of this type of technique in the painting on Catalan board. The singularity of Our Lady of the Councillors is also shown by the naturistic treatment which includes the landscape, ans also for being one of the first paintings introducing the concept of the portrait.

In the name of Our Lord Jesus Christ and of Our Sacred Lady, His Mother, and of the Virgin St. Eulalie, holy relic of our town.

On the altar-piece of the chapel of the Councils House of Barcelona, can be found the contracts written, on one side, by the honourable councillors, Sir Johan Llull, Sir Ramon Savall, Sir Francesch Llobet, Sir Anthoni de Vilatorta and Sir Johan de Junyent, councillors at the time; and on the other side, by Lluís Dalmau, painter.

The painter Lluís Dalmau agreed to undertake the painting and installation of the altar-piece in the chapel, and promised to do it for the councillors and their successors, in the time of the next and successive years, and had to follow the conditions established in a specimen previously shown to the honourable councillors. The conditions of the contract states the size, form, dimensions ans special details of the retable, and urges the use of good oak wood from Flandes, not only for the chapel of the altar, but also for the frame and the back side of the retable, which has to be recovered by a plastered cloth properly fixed as corresponds to such a sumptuous retable.

According to the conditions, Lluís Dalmau was going to paint the image of Our Lady in an appropiate size and measures in the middle of the altar-piece, sitting on a magnificent chair with the Child Jesus on her arm. The sacred figure had to be dressed in a variety of bright colours and wearing a large mantle-cloak in blue from Acre, the most delicate there could exist; and bordered with a golden thread from Florence and with engraved pearls and fine stones all over it.

On the right hand side of the retable there will be painted the Virgin St. Eulalie, the patron and special protector of the mentioned town. The Saint will held on her hand the palm of her martyrdom. On the same right hand side there will be painted three of the honourable councillors, that is, Sir Johan Llull, Sir Francesch Llobet and Sir Johan de Junyent. They will be on their knees and with their hands close together, addressing their eyes towards the Virgin Mary. And these councillors will be painted in normal size and proportions and following their own features. They will be dressing the so called "gramalla", that is, a robe and red cloaks with hood, so bright in colour that it seemed to be a granate. And with the borders lined with delicate and fine trimmings.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES D'ANGLÈS

Write about the following questions: a) What kind of wood was used to do the retable and frame of Our Lady of the Councillors?

b) What are the main colours you can see in the figures of this retable?

c) Describe the figure of Our Lady of the Councillors and that of the Infant Jesus:

d) How many statues of persons and animals are there in the throne or chapel surrounding the Virgin? Describe the position of each:

e) Write a description of St. Eulalie and say what she represents for Barcelona:

f) Write your opinion about the retable of Our Lady of the Councillors: AMBIT 1

ACTIVITY 1.

Title of the fresco: Assalt a la ciutat de Mallorca i campament de Jaume I (Mestre de la conquesta de Mallorca).

Elements of a battle.

A.- Vocabulary exercise.

Match the words below with these drawings.

DRAWINGS:

machine gun, spear, stones, bullets, helmet, shield, sword, flag, arrows, catapult, marquee, standard AMBIT 1

ACTIVITY 1.

B.- Comprehension exercise.

The following words are elements of a battle:

bullets, spears, flags, tanks, ships, marquees,

catapults, horses, helicopters, swords, planes,

castles,antipersonal mines, trumpets, shields, standards,

helmets, machine guns, stones, missiles, arrows

Look at the fresco and decide:

1.- Which of these elements were used only in the past?

2.- Which of these elements were used in the past and are still used now?

3.- Which of these elements are only used in the present?

1 PAST 2 PAST AND PRESENT 3 PRESENT (S XX) AMBIT 2

ACTIVITY 3.

Title of the tablet: Saint Nicholas' life and legend (segon Mestre de Bierge).

Follow these instructions:

First: Look at the tablet describing different episodes of Saint Nicholas' life.

Second: Read the key phrases below and put them in the right box (see diagram).

Painting diagram: KEY PHRASES:

A - Decapitation

B - Saint Nicholas teaching

C - Fire

D - Saint Nicholas standing by a tower

E - Saint Nicholas' birth

F - Saint Nicholas in a boat with two children

G - The Bible

H - People giving Saint Nicholas some bread

I - Saint Nicholas as a bishop

J - Girl talking to Saint Nicholas AMBIT 4

ACTIVITY 3.

Comprehension exercise.

Here you can see four figures representing different saints. Write the names of the different saints and what they have got in their hands.

From left to right:

Names of Objects/animals Saints they hold

SAINT 1

SAINT 2

SAINT 3

SAINT 4

Choose from:

Saints' names: St John, St Luke, St Mathew, St Paul

Objects/Animals: A bull, the Bible, the Baby Jesus, a sword and a bible AMBIT 7

Activity 4.

Comprehension exercise.

Title of the tablet: "Annunciation and Epiphany" (Mestre de Baltimore).

On this tablet you can see different characters.

They are: The Three Wise Men The Virgin and the Archangel Gabriel Saints and Monks

A - Place the different names in the corresponding part of the diagram.

B - What colours do you connect with the different characters?

C - Optional: Draw the different characters and colour them.

Painting diagram: AMBIT 7

ACTIVITY 5.

Title of the tablet: "Tablet dedicated to the Mother of God" (Mestre de Sixena)

Look at the scene of the Last Supper at the bottom of the tablet.

Vocabulary exercise:

The following words represent objects you use when setting the table and also different kinds of food and drink.

Group them into three different columns and tick the ones you can see in the painting.

spoons bread glasses lamb napkins oranges oil tomatoes vinegar water knives plates salt table-cloth wine forks dishes

OBJECTS NEEDED WHEN SETTING THE TABLE FOOD LIQUIDS AMBIT 7

ACTIVITY 6.

Description:

Now look at the same tablet again. There are 7 different kinds of animals in this tablet.

horse ox mule bee fish lamb dove

Write a description of these animals using "there is/there are" and the different colours they are painted in.

Example: There is a yellow lamb

There is There are AMBIT 7

Activity 7.

Colouring the tablet.

Look at the scene of the Last Supper again, and draw the objects, food and drink that you can see on the table. AMBIT 7

ACTIVITY 8.

Title of the tablet: "Annunciation to Saint Joachim and Saint Anne"

A - Grammatical exercise "How cheese is made"

According to what you see in the tablet put the following sentences in the right order:

1 The milk is beaten in a bowl

2 The goat is milked

3 The beaten milk is left to set

4 The milk is put into a pot to heat

5 Cheese is ready to eat

6 The milk is boiled on the fire

1 -

2 -

3 -

4 -

5 -

6 - B - Write down the names of these products derived from milk AMBIT 9

ACTIVITY 9.

Title of the tablet: "Saint John Evangelist" "Nativity" (Mestre Gerau Gener)

A - Vocabulary exercise: Match the different characters with the following actions:

Characters Actions

- Angels 1 - Hold the Baby Jesus - The Blue Archangel 2 - Look at the Baby Jesus - The Virgin 3 - Build a roof - The animals 4 - Listen to the Archangel - The sheperds 5 - Say a prayer - Saint Joseph 6 - Fly 7 - Eat

B - Describe the scene. Example: The Virgin is holding the Baby Jesus.

1 -

2 -

3 -

4 -

5 -

6 -

7 - C.- Game: Find the actions described in exercises 1 and 2 in this crossword: AMBIT 10

ACTIVITY 10.

Title of the tablet: "Saint Jerome"

A - Looking at the tablet, complete the following sentences using some of the words given below

1 - Saint Jerome is

2 - In his right hand he has got

3 - In his left hand he has got

4 - Behind the belfry there is a

B - Answer the following questions using some of the words given below:

1 - What objects are there on the right hand of the tablet?

2 - What objects are there on the left hand of the tablet?

3 - Which animal is on Saint Jerome's knee?

Words to be used: sitting a glove rings some pens a church a sand clock books a knife scissors pens an inkpot a lion a monocle a parchment General Activity.

A - Separate the different names that you find in the snake and write them down. You will find the names of the Twelve Apostles that you have seen in the different tablets.

B - These are English words. Think of the equivalent in Catalan and Spanish and write them down.

CATALAN SPANISH GLOSSARY

AMBIT 1-2

ACTIVITY 1-2

Avions: planes Bales: bullets Bandera: flag Bombes: bombs Cascos: helmets Castell: castle Catapults: catapults Cavalls: horses Escut: shield Espasa: sword Estandard: standard Llança: spear Metralleta: machine gun Mines antipersonals: antipersonal mines Pedres: stones Tancs: tanks Tendes: marquee/tent Trompete: trumpet Vaixell: ship

AMBIT 4

ACTIVITY 3

Espasa: sword Sant Joan: Saint John Sant Lluc: Saint Luke Sant Mateu: Saint Matthew Sant Pau: Saint Paul Toro: bull GLOSSARY

AMBIT 2

ACTIVITY 3: Saint Nicholas' life and legend.

Birth Naixement Bishop Bisbe

AMBIT 4

ACTIVITY 4: Annunciation and Epiphany.

The Three Wise Men Els Tres Reis Mags Monks Monjos

AMBIT 7

ACTIVITY 5: Tablet dedicated to the Mother of God.

Bread Pa Dish Plato Fork Forquilla Glass Copa Knives Ganivets Napkin Tovalló Oil Oli Plate Fuente Salt Sal Spoon Cullera Table cloth Estovalles Tray Safata Vinegar Vinagre Wine Vi

ACTIVITY 6: Tablet dedicated to the Mother of God.

Bee Abella Dove Colom/a Fish Peix Lamb Xai Mule Mula Ox Bou GLOSSARY

AMBIT 7

ACTIVITY 8: Annunciation to Saint Joachim and Saint Anne.

Bowl Bol Cheese Formatge Goat Cabra Is left to set Es deixa reposar Milk Llet To beat Batre To boil Bullir To heat Escalfar To milk Munyir

ACTIVITY 9: Saint John Evangelist. Nativity.

Build a roof Fer un teulat Eat Menjar Fly Volar Hold Portar en braços Say a prayer Resar Shepperds Pastors

ACTIVITY 10:

Belfry Campanar Church Esglèsia Glove Guant Inkpot Tinter Knee Genoll Parchment Pergamí Rings Anells Sand clock Rellotge de sorra Scissors Tisores

GENERAL ACTIVITY:

The Twelve Apostles Els Dotze Apòstols AMBIT 1

KEY TO EXERCISES

ACTIVITY 1.A

See Glossary

ACTIVITY 1.B

1 Past

Arrows Castles Catapults Horses Marquees Shields

Spears Standards Stones Swords

2 Past and Present

Bullets Flags Helmets Marquees Ships

3 Present (S XX)

Antipersonal mines Helicopters Machine guns Planes Tanks

AMBIT 4

ACTIVITY 3

KEY Names of Saints Objects/animals they hold

Saint 1 Luke Bull Saint 2 John The Bible Saint 3 Matthew The Baby Jesus Saint 4 Paul Sword, a bible KEY TO EXERCISES

ACTIVITY 3: Saint Nicholas' life and legend.

1 - Saint Nicholas' birth 2 - Saint Nicholas teaching 3 - Saint Nicholas as a Bishop 4 - Fire 5 - The Bible 6 - People giving Saint Nicholas some bread 7 - Saint Nicholas standing by a tower 8 - Decapitation 9 - Girl talkimg to Saint Nicholas 10- Saint Nicholas in a boat with two children

ACTIVITY 4: Annunciation and Epiphany.

1 - Look at the tablet and check yourself 2 - Virgin: Blue, gold, red Archangel: Gold, red The Three Wise Men: Red, green, white Saints: Blue, green, white, red, brown, gold, black Monks: White and dark

ACTIVITY 5: Tablet dedicated to the Mother of God.

+ They are on the table - They are not on the table

Objects needed Food Liquids

Spoons - Oil - Wine + Plates + Vinegar - Water + Glasses + Salt - Napkins - Bread + Dishes + Oranges - Knives + Lamb + Forks - Tomatoes - ACTIVITY 6:

There are two horses: a white one and a black one There is a brown ox There is a grey mule There are yellow bees There are dark fish There is a yellow lamb There is a white dove

ACTIVITY 7:

Look at the tablet and check yourself

ACTIVITY 8: Annunciation to Saint Joachim and Saint Anne.

A - Order: 2, 4, 6, 1, 3, 5

ACTIVITY 9: Saint John Evangelist. Nativity.

A - Angels 3 The Blue Archangel 6 The Virgin 1, 2 The animals 7 The sheperds 4 Saint Joseph 5

B - The angels are building the roof The Blue Archangel is flying The Virgin is looking at the Baby Jesus Tha animals are eating The sheperds are listening to the Archangel Saint Joseph is saying a prayer C - Game: Find the actions described in exercises 1 and 2 in this crossword:

CROSSWORD ACTIVITY 10: Saint Jerome

A

1 - Sitting

2 - A glove, a pen and some rings

3 - A church and some rings

4 - A sand clock

B

1 - A monocle, a knife, a rosary, the Bible and some books

2 - Some pens, a pair of scissors, an inkpot and a parchment

3 - A lion

GENERAL ACTIVITY.

English Spanish Catalan

Judas Iscariote Judas Iscariote Judes Iscariot Judas Thadeus Judas Tadeo Judes Tadeu Peter Pedro Pere John Juan Joan Thomas Tomás Tomas Andrew Andrés Andreu James the Elder Santiago el Mayor Jaume el Major James the Younger Santiago el Menor Jaume el Menor Philip Felipe Felip Bartholomew Bartolomé Bartomeu Matthew Mateo Mateu Simon Simón Simó e) ÀREA DE FRANCÈS.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE FRANCÈS.

1.- CONQUESTA DE MALLORCA. CONQUÊTE DE MAJORQUE. MESTRE DE LA CONQUESTA DE MALLORCA.

ÉCRIS SOUS CHACUN DE CES DESSINS LES ÉLÉMENTS DE CETTE BATAILLE: Escriu a cada dibuix els elements d'aquesta batalla. PARMI LES ÉLÉMENTS (ci-dessus) QUELS SONT CEUX QUI SONT PRÉSENTS DANS LES BATAILLES ACTUELLES? Quins són els elements anteriorment citats que prevalen en l'actualitat?

QUELS SONT LES ÉLÉMENTS DE L'ÉPOQUE ACTUELLE? Quins són els elements de l'actualitat? ÀMBIT 4

2. QUEL OBJET PORTE CHAQUE SAINT DANS SA MAIN? (DE GAUCHE A DROITE) Quin objecte porta cada Sant a la mà? 3. MONEDES. DEVISES. QUELLES SONT LES DEVISES DES PAYS SUIVANTS? Quines són les divises d’aquests països? Etats-Unis Allemagne Italie Espagne Japon Grande Bretagne France GLOSSARI

CONQUESTA DE MALLORCA: CONQUÊTE DE MAJORQUE

CATALÀ FRANÇAIS

avions avions

bandera drapeau

bombes bombes

cascos casques

catapulta maillet

cavalls chevaux

espasa épée

escut bouclier

estendard étendard

foc feu

mines antipersonals mines antipersonnelles

oli bullent huile bouillante

pedres pierres

tanc tank

tendes tentes

trompetes trompettes

vaixell bateau

MONEDES MONNAIES dolar dollar franc franc lira lire lliura livre marc marc ruble rouble pesseta peseta ien yen OBJECTES DELS SANTS

St Luc: un taureau

St Jean: la Bible

St Mathieu: l'enfant Jésus

St Paul: une épée, la Bible. CORRIGÉS

1. CONQUÊTE DE MAJORQUE

Passé: bouclier, épée, casques, catapulte, pierres, huile bouillante, feu, cheval, étendard, trompettes, bateaux, maillet, cheval, tentes.

Passé/présent: étendard, drapeaux, bateaux, tentes, casques.

Présent: mines antipersonnelles, tank, bombes, avions, tentes, casques, drapeaux.

2. QUEL OBJET PORTE CHAQUE SAINT DANS SA MAIN?

St Luc: un taureau, St Jean: la Bible, St Mathieu: l'Enfant Jésus, St Paul: une épée, la Bible.

3. DEVISES ACTUELLES

USA: dollar, Allemagne: mark, Espagne: peseta, Italie: lire, Japon: Yen, Grande Bretagne: livre, Russie: rouble. f) ÀREES D'ÈTICA I DE RELIGIÓ.

L'ART I LA RELIGIÓ

Fixa't que la majoria d'obres que hi ha al MNAC són de temàtica religiosa. Això no és per casualitat. Has de pensar que, a l'època del gòtic, la majoria de les persones no sabien ni llegir ni escriure i la pintura i l'escultura servien per aprendre els fets més importants de la vida de Jesús i de Maria, així com la dels sants i les santes els quals representaven els grans models de vida.

Com a mostra dels patrons existencials extrets de la tradició religiosa i que influïen en la societat medieval et presentem dues vides de sants:

Sant Martí de Tours (315/316-397/400)

Va néixer a Sabaria, a Pannònia -actual Hongria- que aleshores formava part de l'Imperi Romà. Pertanyia a una família romana il.lustre. La seva infantesa la va passar a Pavia, al nord de la península Itàlica, a la Llombardia. Als 10 anys va iniciar el catecumenat, període de preparació per al baptisme, ja que volia ser cristià. Als 15 anys va ingressar a l'exèrcit romà i fins als 18 no va ser batejat. Posteriorment, va deixar l'exèrcit i va ser ordenat sacerdot pel bisbe i mestre seu, sant Hilari de Poitiers.

Hi ha una llegenda que explica que essent militar, abans de rebre el baptisme, va partir la seva capa amb l'espasa per donar-ne una part a un captaire que anava mig nu. També es diu que Déu va voler premiar la seva generositat envers el pobre i, per això i per evitar que sant Martí passés fred, va fer pujar la temperatura de manera que des d'aleshores per les dates en què se celebra la seva festivitat es produeix l'anomenat estiuet de sant Martí. El 370 o 371 va ser elegit bisbe de Tours i va demostrar els seus dots com a predicador. Va fundar els primers monestirs de la Gàl.lia, actual França. Va morir a Candes, a la regió francesa de la Turena. L'Església commemora la seva festivitat l'11 de novembre. Hi ha moltes esglésies que li són dedicades a França, país del qual n'és un dels patrons, a Anglaterra, a Castella i a Catalunya, on, al principi de la seva història en va ésser patró, abans de ser substituït per sant Jordi.

Santa Caterina d'Alexandria.

Jove cristiana, d'una formació cultural molt sòlida, nascuda a Alexandria, Egipte. El seu nivell intel.lectual era tan alt que era considerada pels seus contemporanis com una gran filòsofa i dona de ciència.

Hi ha diverses versions del seu martiri. Una d'elles diu que va ser torturada fins a la mort per uns monjos fanàtics que desitjaven el tancament de l'Acadèmia d'Alexandria, el darrer reducte de la cultura pagana de l'antiguitat. La Llegenda Àuria, recompilació medieval de vides de sants, al seu torn, ens diu que era reina i que es va fer cristiana. L'emperador Maxenci la va conèixer i se'n va enamorar. Però com no va aconseguir que ella accedís al seus propòsits amatoris, ja que estava disposada a mantenir la seva virginitat, i com tampoc no va assolir que renegués de la seva fe, li va enviar cinquanta filòsofs pagans perquè la convencessin. El resultat va ser que ella va convertir a cadascun d'ells al cristianisme i l'emperador, per evitar que es bategessin, els va fer cremar vius a tots. Després es va venjar de santa Caterina bo i inventant un nou instrument de turment que consistia en una roda amb punxes de ferro a la qual la va fer lligar, però un llamp enviat pel cel va destruir l'enginy. Llavors la va fer decapitar. Uns àngels van traslladar el seu cos a un monestir del Mont Sinaí, anomenat de Santa Caterina, on encara es veneren les seves despulles.

Per la seva extensa cultura és patrona de les escoles, de l'educació i del coneixement en general. La seva festa, fins a la revisió del santoral duta a terme per l'Església el 1969 que la va suprimir, juntament amb les d'altres sants d'existència dubtosa, se celebrava el 25 de novembre.

SIMBOLOGIA RELIGIOSA.

Per a la societat medieval el simbolisme religiós era molt present i conegut. Així la majoria de persones el solien dominar i, per això, volem que tu facis ara el mateix:

Palma: símbol del martiri.

Sant amb un lleó: sant Jeroni i, de vegades, sant Marc Evangelista.

Sant amb una àliga: sant Joan Evangelista.

Sant amb un toro: sant Lluc Evangelista.

Sant amb un home jove: sant Mateu Evangelista.

Sant amb unes claus: sant Pere (les claus del Regne).

Sant amb una espasa: sant Pau.

Tau: sant Antoni Abat.

Creu en forma d'aspa: santa Eulàlia i, de vegades, sant Andreu.

Cavaller que parteix amb l'espasa la seva capa i un pobre: sant Martí de Tours.

Cavaller amb ales i drac: sant Miquel Arcàngel.

Cavaller sense ales i drac: sant Jordi.

Santa amb una roda amb ganivetes: santa Caterina d'Alexandria.

Santa amb una torre: santa Bàrbara. Santa amb uns ulls posats en un plat: santa Llúcia.

Santa amb uns pits tallats en un plat: santa Àgata.

Santes dins un vaixell: santa Úrsula i les Onze Mil Verges.

Sant amb una pedra al cap: sant Esteve.

Sant amb graelles: sant Llorenç.

Sant amb una roda de molí: sant Vicenç Màrtir.

Sant amb fletxes clavades al cos o duent-ne a la mà: sant Sebastià. Bisbe amb un barril ple d'infants: sant Nicolau de Bari.

Frare amb ferides a les mans, als peus i al costat: sant Francesc d'Assís.

Pelegrí amb petxines: sant Jaume el Major.

Cap de sant portat en una safata per una dona: sant Joan Baptista.

La simbologia religiosa, però, no només és present en les obres d'art sinó que també ho és a la vida quotidiana i en els costums que hi tenen a veure. Així, per exemple, en un àpat tan assenyalat a Catalunya com el dinar de Nadal, tradicionalment encapçalat per l'escudella i la carn d'olla, també hi apareix el simbolisme sacre ja que es diu que cada carn que s'hi fa bullir té relació amb una figura del santoral: la de porc amb sant Antoni abat (la seva imatge sempre sol anar acompanyada d'aquest animal), la de xai amb sant Joan Baptista (pel mateix motiu que en el cas anterior), la de bou amb sant Lluc (perquè el toro n'es el seu símbol com a evangelista) i la de gallina amb sant Pere (pel fet que va negar conèixer Crist, durant la seva passió, després de cantar tres cops un gall). També s'afegeix que la botifarra negra que s'hi posa té a veure amb l'orde dels frares benedictins que vesteixen roba d'aquest color i la botifarra blanca amb el dels cistercencs que porten l'hàbit blanc.

A tall de conclusió, gràcies al que t'hem explicat fins ara i amb el que tot seguit t'indicarem, comprovaràs que en aquella època les creences (religió), els costums (ètica) i les idees (filosofia) estaven estretament relacionades.

LA MORT

Un dels aspectes més característics de la manera de pensar de la societat medieval consistia a creure que la vida terrenal era una circumstància necessària per poder accedir a un món millor, el cel, en què la persona podria gaudir d'una felicitat eterna en companyia de Déu. En cas de tenir un comportament que no s'ajustés al que es considerava virtuós, és a dir, que es transgredissin les normes establertes per la religió (manaments), s'anava a l'infern per haver pecat. Les culpes considerades més importants s'anomenaven pecats capitals i eren set: supèrbia, avarícia, luxúria, ira, gola, enveja i peresa.

Per tant, ser en aquest món era un mer tràmit pel qual s'havia de passar inevitablement. Altrament, l'existència humana era efímera en aquells temps a causa de les deficiències de la medicina i de la manca d'higiene que també hi havia. Així, l'esperança de vida era molt baixa, al voltant dels quaranta anys. L'AMOR

Un altre aspecte fonamental a l'època era l'amor. Aquest sentiment tenia dues orientacions: la divina i la humana. La primera vinculava l'home a Déu i es coneix amb el nom de misticisme i la segona tenia com a referent l'amor cortès. Se l'anomenava així perquè era una visió molt refinada del tema, pròpia, en aquells moments, només de la gent que vivia en una cort.

La literatura se'n va fer ressò, sobretot, entre els segles XI i XII, al sud de França (Occitània), i a les terres catalanes fins al segle XV, i es va concretar en poemes que, en el seu conjunt, configuren la poesia trobadoresca. Hi havia quatre fases en el procés amatori que solien presentar els trobadors o poetes: a) l'etapa de silenci (quan l'enamorat no tenia prou valor per confessar el seu amor a l'estimada), b) l'etapa de súplica (quan la dama donava esperances a l'enamorat), c) l'etapa de tolerància (quan l'amada regalava algun objecte personal al seu pretendent) i, finalment, d) l'etapa de lliurament (quan ambdós esdevenien amants). PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE LES ÀREES D'ÈTICA I DE RELIGIÓ

a) PER AL MNAC

Et proposem un petit "viatge imaginari" a través d'algunes d'aquestes obres:

A) "Retaule dedicat a la Mare de Déu" del Mestre de Sixena (probablement Pere Serra).

Aquí tens una de les obres més importants del museu. És un retaule dedicat, tot ell, a la Verge Maria, la Mare de Déu. Ella està representada en el centre del quadre, així com a la majoria de les escenes laterals. És una de les figures més plasmades en la història de l'art occidental.

Propostes de treball:

1. Digues com va vestida Maria.

2. Mira l'expressió del seu rostre i escull tres adjectius per explicar com és.

3. Compara aquesta representació de Maria amb la d'algun altre quadre del museu.

4. En els laterals hi ha representades escenes de la vida de Jesús i de Maria per ordre cronològic. Posa el títol que correspongui a cadascuna de les escenes que hi són representades:

- Ressurrecció - Coronació de Maria - Naixement de Jesús - Ascensió - Epifania - Anunciació - Pentecosta - Jesús en el temple - Baptisme de Jesús - Dormició de Maria - Presentació - Anunci de la mort de Maria

5. Fixa't que en algunes escenes apareix un colom blanc. Què representa? L'has vist en altres quadres? Escriu el títol de tres obres on aparegui el mateix símbol.

6. A la part superior central hi ha representada la Crucifixió. Aquest també és un dels temes que més es repeteixen en la pintura i l'escultura religioses. Es tracta de la passió i mort de Jesucrist. Comenta breument el seu significat. Finalment compara-la amb algun altre quadre del museu on també hi hagi representada la Crucifixió. La predel.la d'un retaule és el bancal horitzontal que hi ha a la seva part inferior. En el centre de la predel.la es troba representada "La Santa Cena" o "El Sant Sopar". Aquest motiu també el trobem en altres quadres del MNAC. Ara els compararàs.

B) "Anunciació i Epifania" obra del Mestre de Baltimore.

Un altre dels temes que apareixen sovint és el de l'adoració dels Reis, que es coneix també amb el nom d'Epifanía.

Propostes de treball:

1. La tradició diu que uns reis vinguts d'Orient van oferir a Jesús or, encens i mirra. Busca en el diccionari el significat dels mots encens i mirra.

2. Hi ha cavalcada de Reis a la teva població? De quin color de pell són els reis que hi desfilen? Són com els del quadre?

3. A partir del segle XV es comença a representar un dels Reis de color negre. Escriu el títol d'un quadre on es veu aquest canvi de representació i intenta esbrinar quin va ser- ne el motiu.

C) "Mare de Déu dels Consellers" de Lluís Dalmau.

Aquest quadre va ser encarregat pel Consell de Cent a Lluís Dalmau per decorar la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona. De nou hi trobem les figures de la Mare de Déu i del Nen Jesús. La novetat més destacada és que en el quadre apareixen representats els cinc consellers que van encarregar l'obra.

Propostes de treball:

1. Compara les figures de la Mare de Déu i el Nen Jesús amb les que has vist a d'altres quadres.

2. Descriu les figures dels cinc consellers, l'expressió dels seus rostres i llur actitud.

3. Comenta el que t'ha resultat més característic d'aquest quadre.

D) Al museu, a més de pintures i d'escultures hi ha també alguns objectes sagrats com reliquiaris, calzes, creus processionals i portaviàtics, investiga:

Propostes de treball:

1. Què és un reliquiari? Què té a dintre?

2. Què vol dir processional?

3. Què és un calze? Per a què s'utilitzen?

4. Escull un dels objectes que veus i dibuixa'l. b) PER A LA CLASSE

1. Representa amb mímica davant els teus companys i professors de l'institut alguna de les escenes que has vist i tracta que el teu públic les identifiqui.

2. Com hauràs pogut observar, els grans temes de tot el pensament occidental han estat la mort i l'amor. Aquests han estat viscuts i representats de maneres molt diferents. Fes ara el "viatge de tornada" des del temps del gòtic fins als nostres dies i intenta esbrinar en quin sentit poden haver variat. Et proposem que reflexionis sobre els temes següents:

- Amor cortès - Amor romàntic - Mort sacrificial o per martiri - Eutanàsia

3. En aquest "viatge de tornada" cap avui dia, intenta escatir quins serien els nostres models de vida. És a dir: quins foren els nostres herois i heroïnes? Identifica'ls i mira de trobar-ne exemples, a la literatura o al cinema actuals, que representin els nostres models de vida.

4. Determina quins pecats i contradiccions als conceptes defensats per la religió cristiana apareixen en aquest fragment del poema "Sermó" de l'escriptor català Bernat Metge (Barcelona, 1340/45-1413). Cal que sàpigues que aquesta obra és una sàtira o crítica burlesca de la moral oficial defensada per l'Església catòlica del moment. Per facilitar-te'n la comprensió te'n mostrem una versió actualitzada:

1 Mai no doneu almoina que això us durà a la ruïna; no us confesseu si heu de dir la veritat; no oïu missa en dejú, 5 ni begueu poc.

Si avui dia voleu assolir un bon càrrec, aduleu; i no vulgueu els favors d'una dona casta. No podreu tenir grans riqueses 10 si no robeu.

No tingueu consciència, si voleu viure.

Sigueu esmunyadissos amb les obligacions. 15 I mai no dejuneu si no és quan dormiu.

Mai no tingueu per amiga una persona que us apreciï i, si la veieu morir de fam, 20 no l'ajudeu.

Si habitualment proferiu injúries i cometeu errors, aconseguireu una bona posició i una gran anomenada 25 i us lliurareu de les flames que hi ha a l'infern.

5. Interpreta i comenta el contingut actualitzat de cada estrofa del fragment següent del "Llibre de bons amonestaments", poema d'Anselm Turmeda (Ciutat de Mallorca, 1352-Tunis, 1430). Com l'anterior, es tracta d'una composició que ironitza sobre la manca d'escrúpols de la humanitat bo i presentant-la a través de la importància que aquesta sol atribuir als diners malgrat el que oficialment estableix la moral predicada per l'Església. Cal que sàpigues que aquest escriptor mallorquí, inicialment frare franciscà, passats els trenta anys, va decidir-se a abandonar el convent, la seva illa de naixença i el món cristià, per anar a Tunis on es va convertir a la fe musulmana i va ser considerat, a partir de llavors, com un gran savi i devot de l'islamisme. La seva tomba és encara actualment en un dels carrers del centre de la capital de Tunísia. (El cantant xativí Raimon va musicar fa anys la peça original sota el títol de "Elogi dels diners")

1 Els diners converteixen la mentida en veritat i influeixen en els jutges; fan tornar savis els ximples, si és que en tenen.

5 Els diners fan bé o fan mal, converteixen un home en un dimoni o en un sant, segons com els usa.

Els diners provoquen baralles i rumors, 10 insults i honors i fan cantar als predicadors les excel.lències de qui en reben.

Els diners fan tornar grassos els prims i tornen en legítims els fills bastards. 15 Si n'ofereixes de paraula a un sord és capaç de girar-se de seguida.

Els diners fan sanar els malalts; els moros, jueus i cristians abjuren de Déu i de tots els sants 20 per adorar-los.

Reuneix molts diners i si els pots tenir no els deixis anar ja que en tenir-ne en quantitat podràs esdevenir Papa de Roma.

4. QUADRÍVIUM. a) ÀREA DE MÚSICA. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE MÚSICA. b) ÀREA DE MATEMÀTIQUES. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE MATEMÀTIQUES. c) ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA.

Àmbit I Diversitat dels éssers vius(1).

Observa el conjunt d’enteixinats present a l’esquerra de la sala de l’àmbit I. Dibuixa´ls a l’espai de l’esquerra. Després has de col·locar els noms dels animals representats en la graella següent. Recorda que podem dividir els animals en dos grans grups en funció que els falti columna vertebral (invertebrats) o que en presentin (vertebrats). Dins del grup dels vertebrats trobem cinc classes amb característiques ben diferents : Peixos (amb brànquies per respirar i escates damunt la pell) ; Amfibis (amb pulmons molt senzills i pell nua i sempre humida) ; Rèptils (amb pulmons i pell dura i resistent) ; Aus (recobertes de plomes i amb ossos lleugers per facilitar el vol) i Mamífers (amb el cos recobert, al menys parcialment, de pèl i amb mamelles per alimentar amb llet els nounats).

Invertebrats

Peixos

Amfibis

Vertebrats Rèptils

Aus

Mamífers El comerç del Consolat de mar.

Relaciona, dibuixant les línies corresponents, els diversos materials amb els quals es comerciava a l’època, amb la seva procedència geogràfica :

Or Illes gregues

Blat Nord d’Àfrica

Cotó Alexandria

Espècies Sicília i Sardenya

Àmbit II Les estacions.

Observa la part superior del Frontal de la Mare de Déu present en aquest àmbit. Identifica les feines de camp i les estacions que s’hi representen segons aquesta llista: la matança del porc, la collita, llaurar els camps, l’hivern, la primavera.

1234567891011

Àmbit III Els menjars(1).

Observa la Taula de la Santísima Trinitat i del Corpus Christi present en aquest àmbit. Hi ha una representació del Sant Sopar. Descriu el que hi ha damunt la taula. Quins menjars? Hi trobes a faltar alguna cosa? Àmbit IV Diversitat dels éssers vius(2).

Una de les escultures presents en aquest àmbit representa Sant Eloi, que va revestit de bisbe. Del barret li pengen dues cintes cap a l’esquena que s’anomenen tènies. Busca en una enciclopèdia la paraula tènia i resum el seu significat. Per què et sembla que les cintes del barret s’anomenen així?

Àmbit VII Els menjars(2).

Observa el Retaule dedicat a la Mare de Déu present en aquest àmbit. A la predela hi ha una representació del Sant Sopar. Descriu el que hi ha damunt la taula. Quins menjars? Compara les teves observacions amb el que has anotat referent a l’àmbit III.

Diversitat dels éssers vius(3).

A l’extrem esquerra de la predela es pot veure un dibuix amb tot d’insectes volant. Quins insectes són? D’on surten? Quina utilitat tenen?

La fabricació del mató.

Observa l’Anunciació a Sant Joaquim i a Santa Anna i fixa’t en la representació que es veu dalt a l’esquerra. Explica en imatges la fabricació del mató. Escriu seguidament quin et sembla que és el procés per fer-lo. Quan arribis a casa o a l’institut, confronta-ho amb el que diu una enciclopèdia. Àmbit IX Els menjars(3).

Observa el quadre Naixement de la Verge present en aquest àmbit. Què donen de menjar a Santa Anna, mare de la Verge?

Diversitat dels éssers vius(4).

Observa, en aquest mateix àmbit, la Taula central del Retaule de Sant Miquel i de Sant Pere de la Seu d’Urgell. Quins animals trobem a la misericòrdia situada dalt a l’esquerra?. Què fan?

Àmbit XII Els menjars(4).

Observa el quadre del Sant Sopar present en aquest àmbit. Descriu els menjars i els estris situats damunt la taula. Compara-ho amb el que has anotat als àmbits III i VII. Àmbit XVIII La pesta negra

Una de les causes més freqüents de la mort, que és representada en aquest espai funerari, foren les epidèmies. Durant la Baixa Edat Mitjana es va escampar per bona part dels països d’Europa occidental una epidèmia mortal que fou anomenada la pesta negra. El nom prové del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort. La forma de transmissió en una persona sana podia ser molt variada : a través d’una persona infectada, d’una rata o, també, d’una puça que fossin portadores de l’agent causant. Afegeix a l’esquema següent les fletxes situades a la dreta, segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia.

Puça Rata contacte

picadura

mossegada

picadura

Persona Persona empestada sana

Des del segle XIX sabem que l’agent causant de la pesta és un bacteri que té forma de bacil. Busca en una enciclopèdia quina és la forma de bacil, senyala-la en els esquemes següents i escriu també els noms de les altres formes més típiques de bacteris. Àmbit XX Els arbres.

Observa el quadre Camí del Calvari present en aquest àmbit. Quin és l’arbre que es veu en primer pla? Com ho has deduït? d) ÀREA D'EDUCACIÓ FISICA

LA DANSA

La dansa com a expressió artística uneix la música al moviment del cos. Històricament, ja a les pintures prehistòriques (8.000 a.C.) ja apareixien figures humanes que ballaven col.lectivament.

El significat primitiu de la dansa sembla que va ser religiós: egipcis, grecs i romans, a través del seu art, ens n'han llegat mostres a tombes, temples, palaus...

A partir de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476 d.C.) i amb la invasió dels pobles germànics i el naixement de l'Islam (622 d.C.) els balls van evolucionar i van començar a tenir un protagonisme social. Durant la Baixa Edat Mitjana, va tenir un paper mol important, el tipus de dansa anomenat macabre. El terme sembla provenir, segons alguns estudiosos, de l'àrab MAGABIR, MAGABARAG, que vol dir cementiri; una altra teoria indica una procedència anglesa, MAKE BREAK, que apunta a la idea onomatopeica de trencament o de xoc d'ossos; d'altres opinen que té un origen llatí, MACHERIA, que significa mur, perquè les danses eren pintades a les parets de les esglésies i cementiris. Probablement, però, el mot devia sorgir de la paraula MACABEUS, germans bíblics les despulles dels quals, l'any 1164, van ser traslladades d'Itàlia a Colònia i, amb motiu de l'esdeveniment, es va ballar una dansa anomenada precisament dels Macabeus. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA D'EDUCACIÓ FÍSICA

a) PER A LA CLASSE

1) Realització d'una dansa macabra.

a) Tria de personatges: un papa, un emperador o rei, una emperadriu o reina, un príncep, una princesa, un bisbe, un cavaller, una dama, un sacerdot, una dida, un frare, una monja, un trobador, un pagès, una pagesa, un infant, un nadó (pot ser una nina) amb la seva mare, un magistrat, un metge, un estudiant, el membre d'un gremi i... la Mort.

b) Indumentària dels personatges: cada persona durà un cartell al pit penjat del coll amb una veta amb el nom de la figura humana que representa. Les noies han d'anar vestides de negre (malles i jersei) i els nois de blanc (per exemple, amb un llençol amb caputxa). La Mort portarà a la mà, si pot ser, una màscara de calavera i una dalla de cartró i vestirà una túnica negra i durà la cara emblanquinada.

c) Moviments de la dansa: la Mort s'adreçarà, per ordre d'importància social, els diferents personatges que, a mesura que hi aniran ballant, cauran a terra fulminats. Un cop resti sola, la Mort dansarà d'una forma triomfant i esfereïdora.

2) Mapa de la península Ibèrica dividida en comunitats autònomes i províncies. Els alumnes han de col.locar els següents balls i cants a les autonomies que corresponguin: zortziko, isa, bolero, jota, sardana, muiñeira, parado, baile del candil, foliada, vaqueirada, muixeranga, ezpatadantza, charrada, copeo, arin-arin, tajaraste, sa curta i sa llarga, folía, picayos, contrapàs, sevillana, xàquera, viradoble, biribilketa, pericote, goigs, soleares, parranda, albaes, aurresku, moixiganga, pandeirada, la de l'u, martinete, ball pla, somerondón, mateixa, seguidilla, corri-corri, mutildantza, bulería, dansà, perantón, chotis, auroro, corranda, alborada.

3) Aprendre a ballar una jota aragonesa, una sardana o unes sevillanes.

LA SANTA ESPINA

1 Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol, que no hi ha terra més ufana sota la capa del sol.

5 Déu va passar-hi en primavera, tot cantava al seu pas. Canta la terra encara entera, i canta que cantaràs.

Canta l'ocell, el riu, la planta, 10 canten la lluna i el sol. Tot treballant la dona canta, i canta al peu del bressol. I canta a dintre de la terra el passat jamai passat, 15 i jorns i nits, de serra en serra, com tot canta el Montserrat.

Lletra: Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 1845- Barcelona, 1924). Música: Enric Morera i Viura (Barcelona, 1865-1942).

4) Aprendre la dansa medieval anomenada Mercabrune cantada en ocità.

5) Fer punteria amb la diana construïda en una de les propostes didàctiques de l'àrea de Tecnologia. b) PER AL MNAC

1) Buscar obres d'art de la secció d'Art Gòtic en què aparegui una calavera. (Abans, a la classe s’haurà realitzat la dansa macabra) e) ÀREA DE TECNOLOGIA

ELS JOCS I ALGUNES DISTRACCIONS

Entre els jocs més corrents a la Baixa Edat Mitjana hi havia els daus, els escacs i els naips. Precisament, les cartes de jugar a la península Ibèrica, com en d'altres cultures europees, es divideixen en quatre colls cadascun dels quals representa un dels estaments de la societat medieval: els oros, la noblesa, les espases, els homes d'armes, les copes, l'Església i els bastos, les classes populars. A més, els colls tenen respectivament figures que ens recorden personatges del mateix període com el rei, el cavall i la sota que es vinculen amb la monarquia, els cavallers i els patges o servidors de la cort. Altrament als dos comodins o jòquers també se'ls sol atribuir una imatge que ens recorda els bufons.

Paral.lelament, als escacs apareixen figures com el rei, la reina o dama, els alfils (antigament orfils), els cavalls, les torres i els peons. Cada un d'ells també ens remet a un personatge o element vinculat a les classes més altes de la societat, especialment al món de la noblesa, ja que aquest joc era especialment practicat pels membres d'aquest estament, i a les activitats a què solien dedicar-se, la guerra o els combats.

Quant a aquestes darreres dedicacions cal distingir principalment: a) la justa que era un seguit d'enfrontaments individuals entre cavallers, b) el torneig que consistia en una sèrie de combats entre equips de cavallers i c) el pas d'armes, que era un repte que feia un cavaller, aturat en un camí, a un altre que hi transitava i a qui obligava, si el vencia, a haver de reconèixer alguna cosa que el primer defensava (que ell era el més valent, que la dama que estimava i servia era la més gentil i bella...). Molt sovint aquestes lluites és feien per mera distracció o deport però també podien realitzar-se per tal de solucionar algun conflicte (personal, familiar, jurídic...), en aquest cas tenia lloc un judici de Déu ja que se citava el Creador perquè hi fes de jutge i, així, dirimís el problema. Abans de produir-se l'enfrontament armat qui el propiciava solia enviar cartes, lletres de batalla, com a requesta perquè el seu enemic acceptés el desafiament. El combat tenia, generalment, com a plantejament l'anomenada batalla a tota ultrança, és a dir a mort, ja que a qui hi vencia se li atorgava la raó en aquell plet i a qui perdia se li atribuïa la falsedat en relació als seus arguments o postura. El resultat, no sempre era que el vençut morís -amb tot, la majoria de vegades, sí, perquè un bon cavaller havia de preferir anar-se'n d'aquest món abans de reconèixer el seu deshonor. Si qui jeia abatut pel seu contricant preferia viure podia optar-hi però tot reconeixent la seva equivocació, demanant perdó al seu adversari i sovint, després, es retirava del món públic (es feia religiós, es tancava en el seu castell, s'exiliava...). Els indrets on se celebraven les justes i els torneigs eren la lliça o camp clos, un espai delimitat per tanques, o, a les ciutats, el born, indret als afores del nucli urbà destinat a aquestes activitats, a curses i a altres celebracions populars. Precisament en català medieval s'emprava el verb bornar per referir-se a combatre entre cavallers. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE TECNOLOGIA

a) PER A LA CLASSE

1. Confeccionar una baralla distingint els quatre colls (oros, espases, copes i bastos). S'agafaran cartolines de quatre colors diferents: groc (oros), blau (espases), vermell (copes) i verd (bastos). Es retallaran 48 rectangles que es repartiran en 4 equips de 12 alumnes on es representaran les diferents imatges dels naips de cada coll.

Paral.lelament es farà un drac gegantí que es revestirà amb les cartes per ordre d'importància del coll, en relació a l'estament social que simbolitza, i segons el número de cada una. Al cap hi haurà els oros, al coll i a la meitat superior de l'esquena i costats, les espases, a la part central de l'esquena i costats, les copes, i a la part inferior de l'esquena, costats i cua, els bastos.

2. Confeccionar amb cartolines, un tauler gegantí i la indumentària de les peces d'un joc d'escacs de manera que, un cop enllestida la feina, els alumnes puguin jugar-hi partides "humanes" en què els jugadors i les peces siguin ells i els seus companys.

3. Construir un rellotge de sol, un d'arena i una clepsidra o rellotge d'aigua.

4. Construir una diana per llançar-hi després pilotes que s'hi puguin enganxar tot fent punteria.

b) PER AL MNAC

1. Muntar a l'aula un puzle a partir d'una fotografia d'un quadre present al museu (per exemple el quadre de Sant Vicenç de Jaume Huguet de l'àmbit núm. XII del MNAC). Per això caldrà que en la visita els alumnes observin bé la imatge de l'obra per poder-lo realitzar de forma ràpida i efectiva. EL CAVALLER I L’ARNÈS

L’arnès o armadura és un conjunt de peces modelades segons les formes de les diverses parts del cos per cobrir- les i protegir-les de l’atac dels enemics.

CATALÀ CASTELLÀ Celada Celada Gorgera Gola Guardagorgera Guardagola Muscleres o Espatlleres Hombreras Cuirassa Coraza Cinturó Cinturón Guardaflancs Guardaflancos Guardabraç Guardabrazo Manyopla o Guantellet Guantelete Malla Malla Cuixera o Cuixal Quijote Genollera Rodillera Rest Ristre Colzera Codal Pancera Pancera Escarselló o Escarsell Escarcela Gambera o Greva Greba Sabató Escarpe ACTIVITATS

Escriu, a la columna que correspongui, les paraules de les llistes dels noms de les peces de l’armadura que siguin presents a les obres ‘La ressurrecció’ de Lluís Borrassà i Guerau Gener i ‘Sant Miquel Arcàngel’ de Blasco de Grañén.

EL CAP I EL COLL DE CINTURA CAP DE CINTURA CAP CAMES I PEUS AMUNT AVALL f) ÀREA D'EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA.

L'HERÀLDICA I LA VEXIL.LOLOGIA

L'heràldica és la disciplina que regula i s'ocupa de l'estudi i anàlisi dels escuts i la vexil.lologia és la que contempla els mateixos aspectes però aplicant-los a les banderes.

ELS ESCUTS

Un escut era, en un principi, únicament el blasó o distintiu d'un regne, d'una família, d'una ciutat... Es va anomenar així perquè sovint apareixia representat sobre una silueta que reproduïa la de l'arma defensiva del mateix nom. Amb el pas dels segles, però, fins i tot entitats com, per exemple, les comercials i les esportives n'han acabat tenint un.

L'aparició dels escuts i, de retop, de l'heràldica va suscitar-se a l'Edat Mitjana, sobretot, amb les Croades. El motiu va ser la dificultat que hi havia per poder distingir la identitat i la nacionalitat, respectivament, dels cavallers que hi participaven ja que tots ells anaven recoberts amb el ferro de l'armadura. Per aquesta raó, al costat de la creu representativa del cristianisme, que els diferenciava dels contendents musulmans, representats per la mitja lluna, hi van afegir símbols que indicaven la pertinença personal i nacional.

En un escut o armes cal distingir bàsicament: a) la presència dels cinc colors: atzur (blau), gules (vermell), porpra (entre el violeta i el morat), sable (negre) i sinople (verd) i b) la dels metalls: or (groc) i argent (blanc).

LES BANDERES

Quant a les banderes cal dir que són un tros de tela, generalment rectangular, que va fixat lateralment a un pal perquè es desplegui al vent i que porta estampats els colors i símbols d'un estat, nació, corporació... Els seus precedents històrics cal buscar-los en els estendards militars de l'antiguitat, molt probablement els primers els hauríem de situar a la Xina de 1.000 anys abans de Crist. Amb tot, altres civilitzacions antigues, com l'egípcia i la romana, també en van fer ús. Durant l'Edat Mitjana comencen a aparèixer les primeres que guarden analogia amb les actuals. Contrasta la seva simplicitat amb els dissenys més complicats dels escuts ja que, sovint, són el reflex dels colors bàsics d'aquests. El seu ús, però, no comença a generalitzar-se fins el segle XVIII, amb la independència dels Estats Units i amb el triomf de la Revolució Francesa. La causa és que, com a conseqüència d'aquests esdeveniments, a partir d'aleshores i en els dos segles següents, es produeixen canvis geopolítics tan importants que modificaran el panorama mundial de manera que hi haurà necessitat de poder diferenciar els vaixells i els exèrcits dels nous estats que van sorgint. L'ORIGEN D'ALGUNS ESCUTS I BANDERES

De vegades, l'origen dels escuts i de les banderes resulta ser llegendari, amb la qual cosa, el seu simbolisme col.lectiu encara és més gran per la mitificació que comporta. Aquest és el cas de l'escut del Casal de Barcelona, la família de comtes-reis que va dirigir el destí de la Corona catalanoaragonesa fins a principis del segle XV. Els seus colors van representar, primer, la monarquia i, amb el romanticisme, van acabar sent la base de les banderes dels diversos territoris inicials de l'antiga confederació. Heus-ne ací un poema que presenta la llegenda que prova d'explicar com es va crear:

LES BARRES DE SANG.

1 Dins son Palau de Valldaura trist està Jofre el Pelós mirant son escut que penja d'un feix de llances i estocs. 5 Los cavallers ja li diuen: - De què estau tan neguitós? - De veure ma adarga llisa com un llibre sense mots. - Llisa n'és la vostra adarga, 10 mes té el camp de plata i or. - Bé té el camp d'or i de plata, més és un camp sense flors. Mentre diu eixes paraules una carta n'ha desclòs; 15 la lletra n'és del gran Carles, lo segell d'emperador. "Los normands entren a França; ajudau-me el meu nebot, que si vós me dau ajuda 20 cada braç valdrà per dos." Quan les lletres són llegides, - Cavallers anem-hi tots. Ja es cobreix de fina malla, ja se'n calça els esperons, 25 ja s'envolen cap a França; bon camí que Déu los do. Quan lo camí se'ls acaba, se'ls comença el treball fort. Carles Calvo està en batalla 30 i els normands li prenen lloc, com un mur de ferro verge avançant cap a migjorn; ragen sang destrals i llances, les ballestes ragen foc. 35 A la primera envestida lo mur de ferro se romp; los normands van de recules per escapar de la mort. A la segona envestida 40 no se'n veia cap enlloc. Los francesos demanaven: - Qui és aquell batallador? - Lo comte de Barcelona, lo comte Jofre el Pelós. 45 La darrera de les fletxes l'ha ferit a prop del cor. Ja lo entren a una tenda que prengué als normands traïdors; lo primer que l'hi visita 50 n'és Carles Emperador; Carles mira ses ferides, ses armes mira el Pelós; tot mirant les seves armes sospirava de tristor. 55 - No sospireu, lo bon comte, mon metge arriba tantost. - De les nafres no me'n sento, sols me sento de l'honor, puix en lo camp de la guerra 60 per mon escut no hi ha flors. - Si el teu escut n'està sense, ton pit n'està vermellós. Posa els dits en la ferida, los passa per l'escut d'or. 65 Si el comte Jofre plorava, encara plora més fort, mes ses llàgrimes de pena ja són llàgrimes de goig. - Grans mercès, lo Rei de França, 70 grans mercès, l'Emperador. Si no puc tornar a veure-us, Catalunya i Aragó, est testament vos envio escrit amb sang de mon cor; 75 graveu-lo en totes mes torres, brodeu-lo en tots mos penons, i porteu les quatre barres a les quatre parts del món. Oh soca de nostres comtes, 80 Déu no et vol arrencar, no; de les barres catalanes tu en seràs lo portador; grans províncies les esperen per gravar-les en son front, 85 los espanyols en ses armes, los catalans en son cor.

Jacint Verdaguer i Santaló. Folgueroles (Osona), 1845- Vallvidrera (Barcelonès), 1902. A Europa, al costat de Catalunya, hi ha altres països que també tenen una bandera amb un origen mític. És el cas, per exemple, de Dinamarca i d'Àustria. Hom conta que la dannebrog, "esperit danès", aparegué arran d'una visió que el rei Valdemar II va tenir, el 1219, amb anterioritat a la batalla de Lyndanisse contra els estonians pagans. El sobirà va veure dibuixada en el cel rogenc una creu blanca, senyal inequívoc que la victòria cristiana es produiria, així, ell i els seus exèrcits, van rebre la força necessària per assolir-la. Per la seva banda, els colors austríacs provenen, segons explica la tradició popular, de la túnica blanca del comte Leopold de Bebenberg. A aquest noble, després de participar en una batalla acarnissada, probablement la de Tolemai (1191), li va quedar el vestit tacat de sang de manera que, en llevar-se el cinturó amb l'espasa i el baldric, es va trobar que l'únic espai net que hi quedava era el central. Per aixó la bandera d'aquell estat conté tres franges horitzontals: vermella, blanca i vermella. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA D'EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA

a) PER A LA CLASSE

1. Reprodueix en un dibuix alguna de les escenes narrades al poema "Les barres de sang" de Jacint Verdaguer (pensa que, en acabar el crèdit, es pot fer en el teu centre una exposició on figurin les millors creacions).

2. La paraula "adarga", darga, vol dir escut. Dibuixa el de la població en què vius i el del teu club esportiu preferit.

3. Dibuixa les banderes danesa i austríaca i les de tres estats més del món, que no formin part de la Comunitat Econòmica Europea i que tu triaràs lliurement (per fer-ho pots consultar alguna enciclopèdia). Un cop ho hagis realitzat n'has d'indicar el nom i el continent.

4. Dibuixa la silueta d'un banderí, d'una oriflama, d'un gonfanó horitzontal i d'un gonfanó vertical.

5. Copia la figura d'un dels tres personatges que et presentem i que són al mural de la "Conquesta de Mallorca" de l'ambit núm. I del MNAC: Jaume I el conqueridor, Ot de Montcada i Gilabert de Cruïlles.

6. Indica, sota els dibuixos que correspongui, el nom de les armes i elements guerrers que apareixen en el poema "Les barres de sang" de Jacint Verdaguer (recorda que no hi surten totes):

escut, llances, estocs, malla, esperons, destrals, ballestes, fletxes.

7. Si voleu fer de modistes o de sastres/sastresses teniu una oportunitat que no podeu deixar passar: formeu equips de tres o quatre persones, observeu els models de roba medieval, per a cada sexe, que us presentem i entre tots trieu-ne un de femení i un de masculí que us agradin. Després, dins un temps límit fixat pels professors, participareu en una competició en la qual ràpidament haureu de dibuixar en un paper adequat el patró de les peces de vestir escollides que hauran de ser de la mida, respectivament, d'una Barbie i d'un Ken. Els retallareu i enganxareu i els emprovareu sobre dos exemplars dels ninos indicats abans que us faran de maniquins. Acabat el temps, es decidirà qui són els guanyadors de la modalitat masculina i els de la femenina que seran els membres del grup que ho tingui més enllestit i fet més bé i que es proclamaran, davant de tothom, Mestres d'"haute couture". b) PER AL MNAC

1. Dibuixa un dels escuts gremials presents a l'àmbit I del museu.

2. Dibuixa les armes, és a dir, els símbols distintius, d'algun dels cavallers que apareixen al mural de la Conquesta de Mallorca de l'àmbit I del MNAC.

3. Dibuixa, amb els colors adients, l'escut de la ciutat de Barcelona que hi ha representat a les rajoles del Plafó de "La Mare de Déu dels consellers" de l'àmbit XII del museu. 5. GLOSSARI.

aigua de roses o aigua-ros: infusió realitzada amb aigua destil.lada, carbonat de calci i essència de roses. A l'Edat Mitjana s'utilitzava contra la febre bo i impregnant-ne un drap.

"a capella": cantar sense acompanyament d'instruments musicals.

àloe: planta del gènere Aloe. Els metges de l'Edat Mitjana la usaven per curar les cremades i per evitar-ne la infecció. Ho aplicaven en un emplastre amb mel. amor cortès: concepció amorosa sorgida a Occitània (sud de l'actual França) a la fi del segle XI i en què s'idealitzava el sentiment amatori i la persona que s'estimava. La visió que se'n donava era tan delicada i refinada que, en l'època, només podia ser viscut per persones d'alt estament com els membres d'una cort, d'aquí li ve el nom. andador: en l'organització gremial, persona que s'ocupava de portar avisos i de fer encàrrecs en nom de l'associació. aprenents: la tercera en importància de les tres categories que hi havia entre els membres de cada gremi. Estava constituïda per joves que treballaven sense cobrar, per aprendre l'ofici, i que, en contrapartida, eren acollits a casa dels seus caps que també els proporcionaven l'alimentació. arç blanc: arbust espinós (Crataegus manogyna) de flors blanques i fruits petits i vermells (cireres de pastor). En la medicina medieval es feia una infusió de les seves baies amb arrel de valeriana per tractar les malalties cardíaques o tonificar el cor. argenter: artesà gremial que elabora joies i objectes de plata. arnès o armadura: conjunt de peces modelades segons les formes de les diverses parts del cos d'una persona o d'una cavalleria per cobrir-les i protegir-les de l'atac dels enemics. artemísia o artemisa: herba aromàtica (Artemisia vulgaris). Al període medieval s'emprava per tancar ferides. Se'n feia un bàlsam juntament amb poliol d'aigua i amb olivereta, mullaven unes benes amb vinagre i les feien servir com a tampó. batlle: funcionari del rei que a Barcelona formava part del govern municipal. Representava, conjuntament, amb el veguer i amb els consellers, els estaments dirigents de la ciutat. El privilegi, RECOGNOVERUNT PROCERES, atorgat, el 1284, pel fill i successor de Jaume I, Pere II el gran, va limitar la seva autoritat i la del veguer. bellatores: un dels ordres o estaments en què es dividia la societat a la Baixa Edat Mitjana. L'integraven els membres de la noblesa. Es dedicaven a l'art de la guerra i "protegien" la col.lectivitat. Biga: partit urbà de mitjan segle XV format per l'estament oligàrquic barceloní del mateix nom que defensava els seus privilegis en el domini i govern de la ciutat. El seu nom resulta simbòlic ja que es refereix a la peça d'un edifici, a l'època, de fusta, sobre el qual descansen les càrregues de les seves parets. Es va enfrontar a la Busca. blanquer: artesà gremial que tenia l'ofici d'adobar pells (en castellà "curtidor"). bombarda o llombarda: peça d'artilleria del segles XIV i XV amb una boca de foc de gran diàmetre. Consta d'un canó gran sostingut per una curenya, de vegades amb rodes (s. XV) per poder- la transportar amb més facilitat.

Busca: partit urbà de mitjan segle XV format per mercaders, artesans i menestrals barcelonins. El seu nom resulta simbòlic ja que significa "estella" (petita porció de fusta despresa). Van lluitar contra l'oligarquia de la Biga a fi de poder participar en el govern municipal. cadirat: conjunt de les cadires dels cors de les esglésies. calderer: artesà gremial que feia o adobava calderes. calls: barris exclusis per a les persones de religió jueva. calze: copa metàl.lica que fa servir el sacerdot durant la missa. cançó: gènere més representatiu de la lírica trobadoresca. canoner: artesà gremial que feia canons. carminatiu : fàrmac que afavoreix l'expulsió dels gasos de l'aparell digestiu. carraca: embarcació medieval de vela que servia per transportar mercaderies i tropes. Tenia la popa quadrada i una capacitat de 200 a 600 tones. càtars o albigesos: membres d'una secta religiosa, mescla de cristianisme i de dualisme, que va estendre's per Occitània (sud de França) durant l'Edat Mitjana. La ciutat d'Albi va ser un dels seus feus, d'aquí el terme albigès. La paraula càtar ve del grec i vol dir "pur". Ells mateixos solien anomenar-se Bons Homes. Defensaven l'existència d'un Déu bo, que havia creat l'Univers, i d'un Déu dolent que havia creat la Terra. A més, creien que Crist vingué a salvar els homes els quals han d'arribar a ser perfectes. La jerarquia existent entre els membres del catarisme es basava fonamentalment en tres dignitats: la dels bisbes, la dels perfectes i la dels simples creients. cavalleria: institució militar medieval creada a l'Europa occidental al segle XI. Els seus membres eren nobles i hi accedien a través de la cerimònia d'armar cavaller. Havien d'anar armats i posseir un cavall. Tenien diverses obligacions les principals de les quals eren: a) la defensa i la fidelitat a l'emperador o al rei i al seu senyor feudal, b) la defensa de la religió cristiana, c) la protecció dels sers desvalguts que eren els qui no duien armes i no tenien prou força per fer front a eventuals enemics o perills (infants, ancians, malalts, pelegrins, religiosos, dones...), d) havien de cercar sempre l'ocasió en què demostrar el seu valor, e) havien de procurar trobar motius a través dels quals obtinguessin fama i glòria, f) havien de deixar sempre en bon lloc el seu honor i la seva dignitat i e) havien de menystenir la por al dolor i a la mort. cerfull: herba de fulles aromàtiques (Anthriscus cerefolium) utilitzada com a condiment i, a l'Edat Mitjana, com a remei per a les hemorroides. clavari: en l'organització gremial, càrrec de tresorer i administrador dels diners recollits. El nom prové del fet que qui l'exercia era el dipositari de les claus de la caixa de cabals.

Cisma d'Occident: crisi viscuda per l'Església catòlica durant 39 anys, al llarg de bona part del segle XIV i a principis del segle XV, arran de les eleccions reiterades de pontífexs de nacionalitat francesa que van preferir residir a la ciutat provençal d'Avinyó en lloc de fer-ho a la de Roma. El 1378 amb motiu d'haver mort un dels papes, els representants de l'Església reunits a Roma, van escollir un italià com a nou pontífex, cosa que va acabar per no ser acceptada pels francesos ni per altres polítics i eclesiàstics de l'època. Per això es va elegir un altre papa francès, fet que va comportar que hi haguessin dos pontífexs alhora i que la cristiandat catòlica quedés dividida entre els partidaris del papa de Roma i els que ho eren d'Avinyó. coca: embarcació medieval de vela que procedia dels països del Mar del Nord i del Bàltic. Solia utilitzar-se en les rutes comercials per aquelles latituds i per les de la Mar Mediterrània. Va ser un dels elements que va ajudar a l'expansionisme marítim de la Corona d'Aragó des del segle XIII al XV. Les seves formes eren arrodonides, tenia la borda alta i s'hi emprava l'aparell llatí al pal de messana. còlquic: planta herbàcia (Colchicum autumnale). A l'Edat Mitjana, 2/8 d'unça de la seva arrel en pols mesclada amb pols de ceba i amb mel per produir bon gust servia per curar la gota.

Compromís de Casp: l'any 1410, mor el rei Martí I l'humà, sense deixar descendència, i així es planteja un greu problema successori per a la Corona d'Aragó. La crisi oberta amb el traspàs del monarca fou gran i el tron va estar vacant durant dos anys. Hi hagué diversos aspirants al tron. Després d'una sèrie de revoltes i de problemes, es van nomenar 9 compromissaris, 3 per cada regne (Aragó, Catalunya i València), que per mitjà d'una votació, havien d'elegir el futur rei de la Corona d'Aragó. Es van reunir a la ciutat aragonesa de Casp. El resultat va ser favorable a l'infant castellà Ferran d'Antequera. La seva elecció va introduir una nova dinastia, la dels Trastàmares. Així el Casal de Barcelona que havia regit el poble català durant 500 anys, des de Guifré el Pelós, va desaparèixer. comptador: en l'organització gremial, persona que s'encarregava de la comptabilitat de l'associació. confederació: conjunt d'estats independents, units, únicament, per la persona del rei o del president i per la política exterior comuna. Cada un, però, manté les seves lleis, les seves institucions, les seves monedes, les seves fronteres i un exèrcit propi. La Corona d'Aragó ho va ser, per això, de vegades, se l'anomena Confederació Catalanoaragonesa. confraria: la institució que des del s. XIII al s. XVIII va rebre el nom de confraria és la mateixa que posteriorment es va designar com a gremi, la qual assumia funcions econòmiques, socials, religioses i polítiques. També hi havia confraries que eren associacions de base religiosa.

Consell de Cent: consell municipal de Barcelona establert des del 1265 i constituït per cent jurats. Eren els encarregats d'elegir, el dia de sant Andreu, el 30 de novembre, cinc consellers: el Conseller en Cap i els seus quatre ajudants, sobre qui requeia l'organització municipal. Era dirigit bàsicament per la mà major (l'oligarquia urbana) i no hi participava gaire la mà menor (els mestres dels gremis i els artesans dels diversos oficis). consellers: membres del govern municipal de Barcelona. Representaven, conjuntament, amb el veguer i amb el batlle, els estaments dirigents de la ciutat.

Consolat del Mar: organisme creat a Barcelona el 1258 que tenia jurisdicció sobre assumptes marítims i mercantils. Gràcies a aquesta institució econòmica es va poder realitzar l'expansió del comerç català. Les seves lleis van ser reunides en un codi marítim molt famós, el "Llibre del Consolat del Mar", redactat al segle XV. cònsols de catalans: eren les persones que representaven els interessos del comerç català a les diverses ciutats i països de la Mediterrània com: Gènova, Pisa, Nàpols, l'Alguer, Tunis, Alger, Trípoli, Malta, Alexandria, Constantinoble... En total eren més de 50.

Corona d'Aragó: estat europeu format per tres territoris bàsics de la Península Ibèrica: Aragó, Catalunya i València. També en formaren part les illes Balears i Pitiüses, els regnes de Sardenya, de Sicília i de Nàpols i, durant uns 70 anys, els ducats d'Atenes i de Neopàtria.

Corts: assemblees polítiques presidides pel rei en què participaven representants de les diferents classes socials d'un estat (la noblesa, el clergat i els delegats dels homes lliures, és a dir, de la burgesia). Van ser anomenades així a partir de la Baixa Edat Mitjana. cuirasser: artesà gremial que fabricava cuirasses. daguer: artesà gremial que confeccionava dagues o espases curtes. desamortització: recurs extraordinari de la Hisenda espanyola, provinent de la venda dels béns posseïts per les anomenades "mans mortes" (Església). donzell: planta herbàcia (Artemisia absinthium) que a l'Edat Mitjana es feia servir per combatre la febre. drassanes: lloc on es construeixen embarcacions. Edat Mitjana: L'Edat Mitjana comprèn el període que va des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476 dC) fins a finals del segle XV. Es divideix en dues etapes: l'Alta Edat Mitjana (des del 476 dC fins a mitjan segle XI) i la Baixa Edat Mitjana (des del segle XI fins al segle XV). el.lèbor blanc o veratre: herba tòxica (Veratrum album). A l'època medieval, la seva pols es posava a terra com a raticida i insecticida. emètic: remei que provoca el vòmit. emol.lient: medicament que serveix per estovar una inflamació o tumor. emplastre: substància pastosa emprada en medicina que s'estén damunt un drap que es posa en contacte amb la part del cos afectada. enteixinat o teginat: bigues o motllures en un sostre que formen compartiments de formes geomètriques (quadrats, rectangles...). esquizofrènia: patologia psíquica per la qual qui la pateix adopta, a més de la pròpia, una altra personalitat, se separa de la realitat, té al.lucinacions... Cels la va anomenar ANIMAE DIVISAE (esperits dividits) denominació amb què es coneixia a l'Edat Mitjana. esclaus:formaven part de les capes marginades de la societat. Sovint eren musulmans o procedien de països allunyats del nostre com Bulgària. Es dedicaven a les feines domèstiques i solien adquirir la llibertat quan moria el seu amo. escut: blasó o distintiu d'un regne, d'una família, d'una ciutat... Es va anomenar així perquè sovint apareixia representat sobre una silueta que reproduïa la de l'arma defensiva del mateix nom. estigmes: les mateixes llagues i ferides que van deixar els claus i la llança en el cos de Jesucrist. exempta: dit de l'escultura que té tres dimensions i que, per tant, no està unida a cap columna o paret. falange: cos de tropa nombrós. ferrer: artesà gremial que treballava el ferro.

Ferroveller: artesà gremial que venia ferro vell i altres objectes usats. flasquer: artesà gremial que feia vasos petits de coll estret, de metall, de vidre, de porcellana o de cuiro. fogatge: tribut que consistia en una quantitat determinada que havia d'abonar-se a la Corona per cada casa habitada o foc. fonèvol: màquina de guerra que es feia servir en els atacs a les ciutats. fonoll o fenoll: herba aromàtica (Foeniculum vulgare). Els apotecaris medievals en posaven una mica amb un carminatiu i amb clares d'ou batudes en llet ensucrada i hi preparaven un emol.lient per alleujar el mal d'estómac. També servia per combatre el restrenyiment. fresc: pintura artística realitzada sobre el guix humit d'una paret.

"gent de mal viure": la classe més humil de la societat a la Baixa Edat Mitjana. L'integraven els captaires i els marginats. gramalla: vestidura baldera i llarga fins als peus. Primer es va fer servir per quan plovia o s'anava de dol i, després, com a roba de certs alts càrrecs de l'administració com els consellers de Barcelona. gremis: associacions de treballadors d'un mateix ofici. Van aparèixer al segle XIII. Els seus antecedents van ser les confraries o corporacions de caràcter religiós que van començar a formar-se al segle XI i que eren protegides per l'Església. En constituir-se, es redactaven unes ordenances, uns estatuts, en què es fixaven les normes de funcionament, en què s'indicaven els drets i els deures de cada agremiat, en què es concretava el sant patró del gremi i el dia de la seva festa, en què s'estipulava l'assistència social a les vídues i als orfes i en què s'establia l'examen que els oficials havien de passar per arribar a tenir el grau de mestre. guarder d'espases: artesà gremial que fabricava la part de les espases que servia de protecció per a la mà. hemostàtic: procediment mèdic que serveix per estroncar la sortida de la sang quan hi ha una hemorràgia. A l'Edat Mitjana, el més usual era utilitzar embenats forts. heràldica: ciència que regula i s'ocupa de l'estudi i de l'anàlisi dels escuts d'armes i dels símbols que hi apareixen. herba de cop o foradada: planta herbàcia (Hipericum Perforatum). Al període medieval s'usava per superar la malenconia. infusió: beguda o preparat obtingut a partir de la immersió d'algun vegetal en aigua bullent. insaculació: procediment emprat per elegir càrrecs gremials i institucionals. Era també anomenat de sac o de sac i sort i consistia a col.locar, en una bossa, unes paperetes en què hi havia anotats els noms de les persones més idònies per a aquella funció. Posteriorment, se n'extreia una a l'atzar que era la que determinava la personalitat de qui havia d'assumir aquella responsabilitat.

INTINCTIO: operació per la qual en combregar se suca l'hòstia en el vi i així es pren la comunió amb les dues espècies alhora. jueus: formaven part de les capes marginades de la societat. Estaven obligats a viure als calls, barris exclusis per a ells, i a vestir d'una manera determinada (duien una capa, una caputxa i un cercle groc i vermell al pit). A la fi del segle XIV es calcula que eren uns 12.000. El 1492 van ser expulsats dels seus regnes pels Reis Catòlics. jusquiam negre o herba queixalera: herba (Hyoscyamus niger). Mesclada amb vi o amb rosella i amb mandràgora, a l'època medieval, s'usava per calmar el dolor. L'última combinació, en particular, s'administrava als moribunds, ja que en grans dosis és narcòtica. També, amb suc de rosella, s'emprava per a l'insomni. jutge: en l'organització gremial, persona que controlava els exàmens, en proclamava els resultats, vetllava pel compliment de les ordenances, decidia en els litigis... laboratores: un dels ordres o estaments en què es dividia la societat a la Baixa Edat Mitjana. L'integraven els menestrals i gent d'ofici, els comerciants, les persones que exercien professions liberals i els camperols, és a dir, els treballadors. lígur: natural de la regió italiana de la Ligúria que té Gènova com a capital. llanterner: artesà gremial que venia o fabricava llanternes.

Llotja de Barcelona: lloc comú on els mercaders de Barcelona es reunien per fer les seves transaccions comercials i poder dirimir plets. S'hi reunien els jutges de matèria econòmica i també va ser la seu del govern del port de la ciutat. La seva seu va ser bastida en estil gòtic, entre el 1336 i el 1404. mà major: l'oligarquia urbana. Era un dels grups que integrava les Corts amb el nom de braç popular, els altres dos eren el braç militar i el braç eclesiàstic. mà menor: també coneguda com a poble menut formava el grup urbà més baix. Sempre va ser molt nombrós. Hi situaríem els mestres dels gremis, juntament amb els artesans dels diversos oficis, i els treballadors no especialitzats. mà mitjana: la classe urbana formada pels grans mercaders que tenien un gran poder econòmic. majordom: en l'organització gremial, persona encarregada de l'administració de les despeses de l'associació. majoral: en l'organització gremial, persona que administrava i regia l'associació. mandràgora: herba (Mandragora officinalis), era anomenada "poma de Satan". Al període medieval, s'utilitzava juntament amb la rosella i el jusquiam negre o herba queixalera per a alleujar qualsevol dolor i, especialment, el de l'agonia. Preparada en infusió o aspirada pel nas a través d'espelmes preparades resultava un narcòtic i un afrodisíac. manescal: artesà gremial que curava les malalties dels animals. manyà de regomir o serraller: artesà gremial que ajustava o fabricava panys, claus i objectes de ferro per a edificis o mobles. milfulles: herba (Achillea millefolium) que en el període medieval s'usava en una mescla amb una mica d'escorça de salze en pols per pal.liar la tos.

MNAC: Museu Nacional d'Art de Catalunya. Museu barceloní creat el 1934 per la Generalitat republicana amb el nom de Museu d'Art de Catalunya, al Palau Nacional de Montjuïc. En els últims anys ha experimentat una remodelació important que l'ha posat en consonància amb l'època actual i amb la importància rellevant de les obres romàniques i gòtiques que s'hi exposen que el situen entre els millors museus del món. mestres: la primera en importància de les tres categories que hi havia entre els membres de cada gremi. Eren els propietaris del taller i de les eines que s'hi feien servir. Era un grup que ocupava càrrecs directius. mestre d'obra negra i de tall: artesà gremial que treballava els metalls al foc i amb martell. misericòrdia: element que sobresurt en els seients del cor d'una església a fi que qui ha de pregar-hi o de cantar-hi dret, durant molta estona, pugui repenjar-s'hi a fi de descansar una mica. mostassa negra: herba que té les llavors negres (Brassica nigra). Mesclada amb genciana, en general, a l'Edat Mitjana, es feia servir per fer vomitar. Sola amb arrel de saüc s'utilitzava per fer perbocar i treure un verí. obra mestra: examen que els oficials havien de passar per arribar a tenir el grau de mestre. Consistia en una treball relacionat amb el gremi i en el qual l'aspirant havia de demostrar la seva perícia en l'ofici. Els exàmens comencen a organitzar-se a mitjan segle XIV. oficials:la segona en importància de les tres categories que hi havia entre els membres de cada gremi. Era integrada pels operaris que treballaven a sou als tallers dels mestres i que solien allotjar-se a les cases d'aquests amb qui tenien, sovint, lligams familiars. oli: pintura realitzada amb colors preparats amb oli. oligarquia: govern en mans d'un grup reduït de persones. olivereta: arbust propi dels boscos caducifolis (Ligustrum vulgare). A l'època medieval se'n feia ús per prevenir infeccions o, juntament amb un bàlsam d'artemísia i de poliol d'aigua, per tancar ferides. oratores: les persones que es dedicaven a orar, és a dir, el clergat que, alhora, es distribuïa en alt clergat (bisbes i abats) i baix clergat (capellans rurals i sacerdots). ordes mendicants: institucions religioses creades a l'Edat Mitjana. Llur regla establia la pobresa a nivell individual i col.lectiva. Els seus membres demanaven caritat i aquesta era la seva única font de manteniment material. Els principals foren els franciscans, els dominics, els agustins i els carmelites. pactisme: sistema polític i institucional propi de la Corona catalanoaragonesa pel qual el rei no podia establir lleis noves si no arribava a un compromís o pacte amb tots els representants dels estaments presents a les Corts o parlaments de l'època. patena: plat fet amb un metall preciós que cobreix el calze i en què es posa la sagrada forma. picador de llimes: artesà gremial que picava i polia les llimes. poliol d'aigua: herba aromàtica (Mentha pulegium). En la medicina medieval es barrejava amb un bàlsam d'artemísia amb olivereta i servia per tancar ferides. predel.la: bancal inferior d'un retaule. procurador: en l'organització gremial, persona que representava i defensava els interessos de l'associació i dels associats. prohom o cònsol: en l'organització gremial, persona que presidia l'associació. purga: medecina que serveix per fer anar de ventre. relleu: obra artística que sobresurt d'una superfície plana. Segons el grau de relleu que tingui s'hi distingeix l'alt relleu i el baix relleu. retaule:obra artística realitzada en més d'una superfície de fusta i en què es reprodueixen diverses imatges i escenes pintades i on, de vegades, es combina l'art pictòric amb l'escultòric. Serveix per decorar els altars. romaní o romer: mata aromàtica (Rosmarinus officinalis). A l'Edat Mitjana, se'n feia una infusió barrejada amb fulles de violeta i escorça de saüc per guarir el mal de cap. rosella: herba amb flors de quatre pètals vermells (Papaver rhoeas). Combinada amb mandràgora i jusquiam negre o herba queixalera, a l'Edat Mitjana, hom l'usava per calmar qualsevol dolor i, en especial, el de l'agonia. També, el seu suc, amb jusquiam o herba queixalera, s'emprava per a l'insomni. sagnia: operació mèdica per la qual s'extreia sang de les venes dels pacients. sàlvia: mata aromàtica (Salvia officinalis). Els apotecaris de l'Edat Mitjana la barrejaven amb vi negre i amb algunes gotes de suc de roselles (solució perillosa perquè si se'n beu en quantitat produeix la mort) per alleujar el dolor. Amb vi, amb mel i amb escorça de roure en pols, s'aplicava a les parteres o persones que necessitaven reforçar-se abans de l'hivern. salze: arbre o arbust de fullatge caduc (Salix alba) que sol trobar-se a les vores del rius. Una mica de la seva escorça en pols combinada amb milfulles s'utilitzava, a l'Edat Mitjana, per a la tos. sangonera: invertebrat del grup dels anèl.lids que s'adhereix a altres animals i els succiona la sang. Durant l'Edat mitjana i en èpoques posteriors s'aplicava a les sagnies per treure els mals humors del cos. saüc: arbre o arbust de fullatge caduc (Sambucus nigra). La seva escorça es feia servir, a l'Edat Mitjana, contra el mal de cap. Es mesclava amb fulles de violeta en una infusió de romaní. La seva arrel també es combinava amb mostassa negra per produir el vòmit i expulsar un verí. sègol: cereal semblant al blat (Secale cereale). A l'època medieval sovint s'utilitzava el seu gra per fer pa. Aliment que era consumit per molta gent, especialment, de les classes més humils. sègol banyut: espiga de sègol afectada per un fong paràsit (Claviceps purpurea) que provoca que hi aparegui un cos en forma de banya de color porpra. Consumit en el pa produïa al.lucinacions, barrejat amb vi fort a petites dosis no feia gaire efecte, però en grans quantitats, provocava l'avortament. taula de canvi: indret on els canvistes col.locaven les monedes per canviar-les per altres. Hi havia professionals ambulants i també n'hi havia de sedentaris. A més del canvi feien operacions com dipòsits en comptes corrents, préstecs, pagaven una quantitat de diners en nom d'una altra persona... tolits i esguerrats: formaven part de les capes marginades de la societat. Eren uns minusvàlids que captaven. tremp: pintura realitzada amb colors preparats amb goma, amb aiguacuit... tributants: plebeus (anomenats en castellà pecheros) que formaven part del poble baix i que, malgrat tot, tenien obligació de pagar tributs (coneguts en castellà com a pechos). trobador: poeta que componia i, de vegades, interpretava la poesia de l'amor cortès. valeriana: herba (Valeriana officinalis). La seva arrel, en una infusió amb baies d'arç blanc (cireres depastor), s'emprava, a l'Edat Mitjana, per tractar les malalties cardíaques o tonificar el cor. veedor: en l'organització gremial, persona que inspeccionava els associats. veguer: funcionari del rei que a Barcelona formava part del govern municipal. Representava, conjuntament amb el batlle i amb els consellers, els estaments dirigents de la ciutat. El privilegi, RECOGNOVERUNT PROCERES, atorgat, el 1284, pel fill i successor de Jaume I, Pere II el gran, va limitar la seva autoritat i la del batlle. vexil.lologia: ciència que regula i s'ocupa de l'estudi i de l'anàlisi de les banderes i dels símbols que hi apareixen. 6. TAULA CRONOLÒGICA DELS SEGLES XIII, XIV I XV.

FETS HISTÒRICS CULTURA LITERATURA

Països Catalans Altres fets s. XIII

1209-1229 croada 1212 batalla de las principis s.XIII: versió 1231-1276 Crònica de contra els albigesos Navas de Tolosa. catalana dels Usatges Jaume I. de Barcelona 1213 batalla de Muret. 1282-1328 Andrònic 1203 inici de la 1232-1316 naixement Mort de Pere el II demana ajut a Pere construcció de la seu i mort de Ramon Llull. catòlic, pare de Jaume el gran. Expedició dels de Lleida. I. almogàvers. 1213-1276 regnat de 1298 inici de la 1265-1321 naixement Jaume I el construcció de la seu i mort de Dante conqueridor. nova de Barcelona. Alighieri. 1229 conquesta 1273 Llibre de l'orde de Mallorca. de cavalleria de Ramon Llull. 1238 conquesta de la 1285 Crònica de ciutat de València. Bernat Desclot. 1249-1258 creació del Consolat de Mar. 1276 creació regne cristià de Mallorca. 1276-1285 regnat de Pere el gran. 1285-1291 regnat d'Alfons el franc. 1291-1327 regnat de Jaume el just. FETS HISTÒRICS CULTURA LITERATURA

Països Catalans Altres fets segle XIV 1303 expedició 1337-1453 Guerra 1300 fundació 1304-1374 naixement almogàvers comandats dels Cent Anys. Universitat de Lleida. i mort de Petrarca. per Roger de Flor. 1305 Venjança 1378-1417 Cisma 1331 consagració de la 1310 Divina Catalana. d'Occident. seu de Tarragona. Comèdia de Dante Alighieri. 1311-1388 Atenes 1394-1417 pontificat 1326 inici construcció 1313-1375 naixement i Neopàtria sota de Benet XIII, el papa del monestir de Santa i mort de Boccaccio domini català Luna. Maria de Pedralbes. 1323 Sardenya 1397 presa d'Atenes 1328-1344 1325-1328 Crònica de s'incorpora a la pels turcs otomans. construcció de Santa Ramon Muntaner. Corona d'Aragó. Maria del Mar. 1327-1336 regnat 1341 claustre del 1327-1409 naixement d'Alfons el benigne. monestir de Santes i mort de Francesc Creus. Eiximenis. 1336-1387 regnat de 1346 Ferrer Bassa 1343-1413 naixement Pere el cerimoniós. inicia la decoració i mort de Bernat mural de la capella de Metge. Sant Miquel del monestir de Santa Maria de Pedralbes. 1343 retorn a la 1349-1351 Decameró corona d'Aragó del de Boccaccio. regne de Mallorca. 1350-1419 naixement i mort de Vicent Ferrer. 1352-1430 naixement i mort d'Anselm Turmeda. 1383 Terç del crestià de Francesc Eiximenis. 1347-1350 Pesta 1353-1358 Ramon 1385 Crònica de Pere Negra al Principat. Destorrents fa el el cerimoniós. retaule de la capella reial del palau de l'Almudaina de Ciutat de Mallorca. 1359 creació de la 1359-1370 1388 Valter e Generalitat a les Corts construcció del Saló Griselda de Bernat de Cervera. del Tinell a Barcelona. Metge. 1387-1396 regnat de 1370 compilació de 1392 Consistori de la Joan I l'amador de la dret marítim Llibre Gaia Ciència de gentilesa. del Consolat de Mar. Barcelona. FETS HISTÒRICS CULTURA LITERATURA

Països Catalans Altres fets

1391 atacs als calls de 1373 construcció del 1397-1459 naixement Girona,Barcelona i Saló de Cent de i mort d'Ausiàs March. València. Barcelona. 1396-1410 regnat de Atlas Català 1399 Lo somni de Martí I l'humà. d'Abraham Cresques. Bernat Metge. 1397 annexió de 1391 Portal dels Sicília. Serrans a València. Construcció de la Sala Gòtica de la Llotja de Barcelona. 1393 celebració dels primers Jocs Florals a Barcelona. 1397 construcció de la Llotja de Perpinyà.

FETS HISTÒRICS CULTURA LITERATURA

Països Catalans Altres fets s. XV 1401 creació a 1422 setge turc a 1399-1402 1400-1424 naixement Barcelona de la Taula Constantinoble. construcció de la i mort de Jordi de Sant de Canvi. façana gòtica de Jordi. l'Ajuntament de Barcelona. 1410-1412 interregne. 1448 Joan Hunyadi 1415-1492 naixement 1400-1478 naixement venç els turcs al i mort de Jaume i mort de Jaume Roig. Danubi. Huguet 1412 Compromís de 1453 caiguda de 1415 Lluís Borrassà fa 1413-1468 naixement Casp. Constantinoble en el retaule major del i mort de Joanot mans dels turcs. convent de Santa Martorell. Clara de Vic. 1412-1416 regant de 1455-1458 papat de 1426-1447 1423 Andreu Febrer Ferran el d'Antequera. Calixt III (Alfons de construcció de la tradueix la Divina Borja). Llotja de Ciutat de Comèdia al català. Mallorca. FETS HISTÒRICS CULTURA LITERATURA

Països Catalans Altres fets

1413 Jaume d'Urgell 1478 creació de la 1432-1434 1425 traducció del és vençut a Balaguer. Inquisició castellana. construcció de la Decameró al català. capella de Sant Jordi del Palau de Generalitat de Catalunya. 1416-1458 regnat 1492 Conquesta de 1441 Portal de Quart a 1430-1490 naixement d'Alfons el magnànim. Granada. Primer València. i mort d'Isabel de viatge de Colom a Villena. Amèrica. 1433 mort de Jaume 1492-1503 papat 1445 Lluís Dalmau fa 1433-1497 naixement d'Urgell a la presó de d'Alexandre el Retaule de la Mare i mort Joan Roís de Xàtiva. VI(Roderic de Borja). de Déu dels Corella. Consellers. 1443 conquesta del 1482 inici de la 1435-1462 Curial e regne de Nàpols. construcció del Palau Güelfa. de la Generalitat de València. 1450-1453 Revolta 1482-1498 1455 L'espill o Llibre Forana a Mallorca. construcció de la de les dones de Jaume Llotja de València. Roig. 1453 lluites entre la 1474 impressió a Busca i la Biga a València del primer Barcelona. llibre a la Península, Les trobes e lahors de la Verge Maria. 1458-1479 regnat de 1478 traducció de la Joan II. Bíblia al català per Bonifaci Ferrer. 1462-1472 Guerra de 1478-1542 naixement la Generalitat de i mort de Joan Boscà. Catalunya contra Joan II. 1479-1516 regnat de 1490 primera edició Ferran II el catòlic. de Tirant lo Blanch de Joanot Martorell i Martí Joan de Galba 1482-1485 Revolta 1499 La Celestina de dels Remences. Fernando de Rojas. 1486 solució del problema dels Remences a la Sentència Arbitral de Guadalupe. 1492 expulsió dels jueus. 7. BIBLIOGRAFIA.

ALBARRACÍN, A. "Historia de la enfermedad". Ed. Saned. Madrid, 1987.

ALSIUS, S. "Hem perdut l'oremus". Edicions La Campana. Barcelona, 1999.

ARIÈS, Ph. Y Duby G. (eds)."Historia de la vida privada". Ed. Taurus. Madrid, 1988.

BATLLE, C. "L'expansió baixmedieval. Segles XIII-XV", vl. III de la "Història de Catalunya" dirigida per Pierre Vilar. Ed. 62. Barcelona, 1988.

BATLLE, C. "L'assistència als pobres a la Barcelona medieval". Rafael Dalmau, Ed. col. Episodis de la història. Barcelona, 1987.

BATLLE, Carme. "La vida y las actividades de los mercaderes de Barcelona dedicados al comercio marítimo en el s. XIII", Barcelona, 1981.

BATLLORI, M. "Vuit segles de cultura catalana a Europa". Ed. 62, col. Llibres a l'Abast, 179. Barcelona, 1964.

BLANCO, A. "La Peste Negra". Ed. Anaya, col. Biblioteca Básica de la Historia. Barcelona, 1987.

CABESTANY, J. F. i CLARAMUNT, S. "El plat dels pobres de la parròquia de Santa Maria del Pi de Barcelona, 1401-1428", a Actas Lisboa, tom I, 1973.

CAPMANY, A. "Memorias históricas... de la antigua ciudad de Barcelona". 3 vls. Barcelona, 1968.

CARLE, C. "Notas para el estudio de la alimentación y el abastecimiento en la Baja Edad Media". C.H.E., LXI-LXII. Buenos Aires, 1980.

CASTIGLIONI, A. "Historia de la Medicina". Barcelona, 1941.

CRAMPTON, W. "The world of flags. A pictorial history". Studio Editions. Londres, 1990. "Diccionari de la Literatura Catalana" (sota la direcció de MOLAS, J. i MASSOT I MUNTANER, J.) Edicions 62. Barcelona 1979.

GARCÍA DE CORTÁZAR, J. "La época medieval". Madrid, 1973.

GARCÍA BALLESTER, L. "Historia social de la medicina en la España del s. XIII al XV". Madrid, 1976.

GARCÍA DE VALDEAVELLANO, L. "Sobre los burgos y burgueses de la España medieval". Madrid, 1960.

HUIZINGA, J. "El otoño de la Edad Media". Alianza Editorial, Madrid, 1989.

INGLEFIELD, E. "Las banderas". Ed. Fontalba. Barcelona.

KEEN, M. "La caballería". Ed. Ariel, Barcelona, 1986.

KIPLE, K.F. (ed.) "The Cambridge World History of Human Diseases". Cambridge University Press. Cambridge, 1993.

LE GOFF, J. "Lo maravilloso y lo cotidiano en el Occidente medieval". Gedisa, col. "Hombre y sociedad", 12. Barcelona, 1985.

LUJAN, N. "La lucha contra el frío y el calor, y a favor de la higiene. Contribución de una familia de industriales catalanes a lo largo de 75 años" Compañía Roca Radiadores. Barcelona, 1992.

MALUQUER, RIU, SALRACH i alt. "Història de Catalunya", vls. II i III. Ed. Salvat. Barcelona, 1978.

METGE, B. "Lo somni". Ed. Selecta, col. Obres completes. Barcelona, 1983.

PARDO, J.M. "El canto popular. Folk y nueva canción" Aula Abierta Salvat, col. Temas Clave, 52. Barcelona, 1983.

RIQUER, M. de "L'arnès del cavaller, armes i armadures catalanes medievals". Barcelona- Esplugues de Llobregat, 1968. RIQUER, M. de i COMAS, A. "Història de la Literatura Catalana" Ed. Ariel, col. Clàssics Catalans Ariel, vls. I, II i III. Barcelona, 1980.

RIU, M. "La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval", tom I. Barcelona 1980, tom II, Barcelona 1982.

ROJAS, F. "La Celestina".

RUMBAU, MONTSERRAT. "Com érem fa 700 anys". Ed. Tibidabo, Col. Cal Saber. Barcelona, 1996.

SANTACANA, J. "Cómo vestía Europa". Ed. Cymys. Barcelona, 1983.

SEGRELLES, V. "Les armes a través de la història"/1. Ed. Alpha. Barcelona, 1980.

SIERRA, X. "Historia de la Dermatología". Mra, Creación y Realización Editorial. Barcelona, 1994.

SOLDEVILA, F. "Resum d'història dels Països Catalans". Ed. Barcino. Barcelona, 1974.

VILAR, P. "Catalunya dins l'Espanya moderna". Curial, Ed. 62. Barcelona, 1979.

WADE LABARGE, M. "La mujer en la Edad Media". Ed. Nerea. Madrid, 1988.