L A V I D A Q U O T I D I A N A A T R A V É S D E L' A R T G Ò T I C C O O R D I N A D O R A: Doctora Isabel Pendás García. E Q U I P C O L.L A B O R A D O R: À R E A D E L L E T R E S: Assumpta Bertran (Religió). Dolors Butiñà Agustí (Anglès). Doctora Rosa Castañer i Soler (Francès). Pilar Gutiérrez Echeberz (Anglès). Doctora Carmen Merchán Cantos (Ètica). Lluís Pedemonte i Puig (Llengua Catalana i Literatura). Miquel Puy de Capellín (Geografia i Història). Encarna Xapeli Rexach(Anglès). À R E A D E C I È N C I E S: Doctor Manuel López Naval (Biologia). Carmen Lorente (Música). Doctor Jordi Rodà i Quintana(Matemàtiques). A S S E S S O R S: Doctor Pere Molas i Ribalta Doctor Mª Ángeles Pérez Samper Catedràtics d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona. ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ PRELIMINARS 2. OBJECTIUS CONTINGUTS PROCEDIMENTS ACTITUDS, VALORS I NORMES 3. TRÍVIUM (Àrees d'Humanitats): a) ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS. La monarquia: Jaume I, retrat d'un rei. Les Corts. La conquesta de Mallorca. Armes Medievals. El cavaller i l'arnès. La Generalitat. Les institucions municipals. Els gremis. Lluís Dalmau. El Consolat de Mar. La Llotja. El Compromís de Casp. Sant Vicent Ferrer. Classes socials, condicionants econòmics, socials i religiosos. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS. b) ÀREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA. La llengua i la literatura. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA. c) ÀREA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA. Los gremios. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA. d) ÀREA D'ANGLÈS. Plafó Dalmau. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA D'ANGLÈS. e) ÀREA DE FRANCÈS. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE FRANCÈS. f) ÀREES D'ÈTICA I DE RELIGIÓ. L'art i la religió. Simbologia religiosa. La mort. L'amor. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE LES ÀREES D'ÈTICA I DE RELIGIÓ. 4. QUADRÍVIUM (Àrees de Ciències). a) ÀREA DE MÚSICA. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE MÚSICA. b) ÀREA DE MATEMÀTIQUES. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE MATEMÀTIQUES. c) ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA. d) ÀREA D'EDUCACIÓ FÍSICA. La dansa. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA D'EDUCACIÓ FÍSICA. e) ÀREA DE TECNOLOGIA. Els jocs i algunes distraccions. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA DE TECNOLOGIA. f) ÀREA D'EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA. L'heràldica i la vexil.lologia. Els escuts. Les banderes. L'origen d'alguns escuts i banderes. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE L'ÀREA D'EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA. 5. GLOSSARI. 6. TAULA CRONOLÒGICA DELS SEGLES XIII, XIV I XV. 7. BIBLIOGRAFIA. 8. PLÀNOL DEL MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA. 1. INTRODUCCIÓ Aquest és un crèdit de síntesi que ha estat concebut per englobar el major nombre possible d'àrees dels IES catalans. També s'ha procurat que els continguts i procediments que la Reforma Educativa contempla hi siguin presents i, al mateix temps, que resultin propers, d'una manera pràctica i amena, als alumnes d'ESO, un públic que als professionals de l'ensenyament no sempre ens resulta fàcil d'accedir i de motivar. Per això ens hem decidit a preparar aquest treball en col.laboració amb els diferents departaments dels centres docents actuals (Anglès, Ciències Experimentals -Ciències de la Naturalesa-, Ciències Socials - Geografia, Història i Art- Educació Física, Llengua Castellana, Llengua Catalana, Educació Visual i Plàstica, Ètica, Francès, Matemàtiques, Música, Religió, Tecnologia...), amb la intenció de donar protagonisme a quasi totes les disciplines del desenvolupament curricular. L'origen del crèdit sorgeix arran d'una Llicència Retribuïda concedida, el curs 1997/98, pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a partir del projecte presentat "ESO és una altra història" per poder treballar amb estudiants d'ESO i del Nou Batxillerat en un museu. Les circumstàncies van propiciar que fos al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), en la seva secció d'Art Gòtic, on poguéssim col.laborar durant un any i també, de cara al futur, ens ha estat permès continuar fent-ho. Per l'experiència acumulada a partir de visites, primer experimentals, hem comprovat l'interès que té i genera acostar els alumnes a l'art i a la història a través de la vida quotidiana. Cal saber que som conscients que totes aquestes activitats i propostes són impossibles de dur a terme en la seva totalitat però si les hem plantejat ha estat per poder oferir un gran ventall de possibilitats a l'hora de preparar un tipus de crèdit tan complex com el de síntesi. Per tant, cada centre educatiu haurà de triar, segons la seva conveniència i les seves capacitats, materials i humanes, quines són les àrees que hi participaran i quines han de ser en detall les activitats triades que s'hi refereixin. Per la qual cosa, remarquem que cal decidir bé, prèviament, què cal aprofitar i què cal no incloure-hi. Únicament creiem que no pot prescindir-se de l'àrea de Ciències Socials ja que, en aquest crèdit i en tot el projecte, ha estat la base des de la qual s'ha projectat tot; no obstant, pensem que tampoc no es pot treballar el qüestionari que li atribuïm en la seva totalitat i que, per això, se n'haurà de fer, també, una selecció. Pel que fa a la feina l'hem concretada i distribuïda en dos grans apartats, el Trívium, per a les matèries relacionades amb les Humanitats, i el Quadrívium, per a les de ciències. Les activitats, al seu torn, es divideixen en dos àmbits: el de les que s'han de realitzar a la classe o al centre i el de les que s'han de fer al MNAC. Per aquest motiu hem presentat un recull molt ampli d'idees. En mans dels professionals de cada matèria queda la decisió d'escollir el que els sigui més adient. Considerem que un dels matins de la setmana en què es farà el crèdit s'ha de dedicar a la visita al MNAC. Allí es realitzaran les activitats que hi estan programades durant unes dues hores. Dos dies més seran per efectuar les labors al centre. La resta de les jornades serviran perquè els diversos equips d'alumnes acabin de preparar i de dur a terme les exposicions orals i col.lectives sobre la feina que han fet i perquè lliurin els dossiers personals degudament enllestits. Agraïm al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya el fet de publicar aquest crèdit de síntesi en un format tan actual com el d'un CD-ROM així com, també, donem les gràcies al Museu Nacional d'Art de Catalunya i, en particular, al seu Director, Dr. Eduard Carbonell, per les facilitats de tota mena que hem tingut a l'hora de treballar-hi. Per acabar, esperem que els alumnes s'ho passin bé realitzant la feina que els sigui encomanada i, també, fent el recorregut pel MNAC i que hi aprenguin moltes coses. Aquest ha estat el nostre objectiu, ja que "ESO és una altra història". Isabel Pendás García PRELIMINARS La ciutat de Barcelona i el Principat de Catalunya ofereixen un bon exemple d'institucions polítiques i socials de la Baixa Edat Mitjana. Els fons del MNAC permeten fer un repàs d'aquestes institucions. Entre les institucions socials trobem les confraries o corporacions d'oficis, que posteriorment es van anomenar gremis. Les confraries o gremis formaven la base del Consell de Cent, que governava la ciutat de Barcelona. Al capdavant del Consell de Cent hi havia un grup de cinc consellers, presidits pel Conseller en Cap. La ciutat de Barcelona presidia l'estament o braç reial a les Corts catalanes. Els altres dos braços de les Corts eren l'eclesiàstic i el nobiliari. Les Corts es reunien en presència del rei. L'obra d'art ens apareix com una font d'informació històrica que pot ser tan valuosa i segurament més suggestiva que els documents escrits. A través d'ella tenim una aproximació directa i visual de formes de vida, vestits, gestos i actituds, etc. L'art gòtic reflecteix la societat catalana de la Baixa Edat Mitjana, els seus comportaments religiosos, les formes de treball i de relació social, la representació dels seus governants i, per descomptat, la seva sensibilitat estètica. L'aproximació a una època històrica a través d'un conjunt artístic de gran qualitat, com és el conservat en el MNAC, constitueix una experiència docent molt interessant per la utilització de fonts iconogràfiques. A través de la creació artística es pot realitzar un viatge a l'esperit de l'època, de la societat catalana dels segles XIII, XIV i XV i comprendre millor la gamma diferent d'institucions (religioses, socials, econòmiques i polítiques) que configuraven la societat catalana i que eren una concreció d'un ampli moviment europeu. Les tendències de renovació històrica que s'han produït al llarg del segle XX han insistit en la importància de les fonts no escrites, però en la pràctica no s'ha avançat gaire en aquesta direcció. Només recentment s'ha aprofundit en l'estudi de la cultura material. Per aquestes raons s'ha de destacar la importància que té la utilització de les obres d'art de l'època gòtica per estudiar la vida social, privada i pública de la Baixa Edat Mitjana bo i obrint-se a la possibilitat d'un estudi interdisciplinar dels textos emprats.