DOCSLIB.ORG

Poder Són Els Covards

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Poder Són Els Covards Capçalera. Desembre 1999/ Gener 2000 13 PROFESSIONAL Els millors aliats del poder són els covards Els periodistes catalans debaten la seva relació amb els grups de pressió —Joan Carles Guerrero— Atura't una mica... Pensa... Mostres docilitat davant l'empresa? Qüestiones el PERIODISTES, SOTA PRESSIÓ perquè d'algun encàrrec amb qui et mana? <JT> Col·legi de FVródsles Winterthur Et paguen el que creus que mereixes? Estàs sota pressió? A quantes pressions cedeixes en la teva feina? Tenen sexe les notícies? Pots ser independent a la teva feina? Has publicat o emès temes que tenen per a tu un especial interès? On creus que hi ha la frontera entre informació i publicitat? Aquestes són algunes de les qüestions que s'han plantejat a la Jornada Anual dels Periodistes Catalans, celebrada els dies 10 i 11 de desembre de 1999 al Col·legi de "El cervell no té sexe" (Maruja Torres); Montse Melià, Lluís de Carreras, Antonio Franco, Carles Periodistes de Catalunya. són "Estem millor que mai, perquè per primer 1 aquestes Francino, Milagros Pérez Oliua, algunes respostes: "El millor aliat del cop els periodistes entrem a l'agenda Rafael Jorba i Julia Otero, al debat "Pot ser independent un poder són els covards" (Carles Francino); política" (Milagros Pérez)"; "L'asimetria periodista?". "Crec en algunes persones, no crec en la entre homes i dones als mitjans és feina de periodista" (Julia Otero); "Som enorme, del 17% al 83%" (Concha periodistes, no accionistes" (Rafael Jorba); Fagoaga). — Les pressions polítiques, econòmiques i publicitàries han estat tractades a la Jornada dels Periodistes Catalans d'aquest any — Dos dies abans del debat al Parlament de Cata¬ rres, Albert Sàez, Llúcia Oliva, Montserrat Clara¬ lunya sobre la nova organització dels mitjans de munt, Josep Ramon González Cabezas, Jesús comunicació audiovisuals, el Col·legi de Periodis¬ Ulled, Milagros Pérez Oliva, Montse Melià, Julia tes va acollir la Jornada Anual dels Periodistes Otero, Lluís de Carreras, Antonio Franco i Rafael Catalans, dedicada al tema "Periodistes, sota Jorba. I com a conclusió, la imatge final (val més pressió", amb uns quants noms propis i molts te¬ que mil paraules) de Julia Otero fent que no amb mes sobre la taula: la pressió sobre la persona el cap, mentre Milagros Pérez tancava la Jornada periodista, el sexe de la notícia, la publicitat com dient que "els periodistes estem més bé que fa a factor de pressió i la possibilitat o no de ser in¬ uns anys, perquè hem aconseguit estar presents dependent a la feina. al calendari polític". Paral·lelament a la Jornada, i davant la proxi¬ La ponència que va despertar més expectació mitat de l'esmentat debat parlamentari, es van va ser la de Carles Francino, que sense pèls a la donar a conèixer diferents manifestos, per la de¬ llengua, i a propòsit de l'actual dependència dels fensa dels mitjans públics (sota el lema: "No vo¬ caps d'informatius de les cadenes públiques res¬ lem apropiacions partidistes") i per la inde¬ pecte al resultat de les eleccions, afirmava: "Això pendència dels mitjans de comunicació és una merda. I és una merda derivada d'un siste¬ municipals. ma imperfecte i deficitari". El periodista de TV3 va fer d'entrada una declaració de principis a fa¬ vor del compromís individual i l'autoexigència de El sexe, la publicitat i la independència cadascú com a única i última garantia de la pràc¬ tica periodística. "Dic això", va subratllar, "per¬ Van ser tres les ponències presentades: "Les limi¬ què entenc que un dels problemes més greus que tacions culturals: el sexe de la notícia", a càrrec afecta des de fa temps el col·lectiu periodístic i la de Conxa Fagoaga, doctora en ciències de la in¬ seva credibilitat és la renúncia a aquest compro¬ formació de la Complutense de Madrid; "La pu¬ mís individual". blicitat, factor econòmic de pressió", a cura de Per a Francino, "compromís individual" vol dir Santiago Ramentol, vicedegà d'Economia de la "valors com l'honestedat, l'ètica, la imparcialitat i UAB, i "Pot ser independent un periodista?", a també —molt important— l'autoexigència profes¬ càrrec de Carles Francino, periodista de TV3. sional. Quan tothom (polítics, empresaris, sindi¬ En els debats al voltant d'aquests temes van cats, directius de clubs de futbol, gent de cultu¬ participar-hi Neus Bonet, Elvira Altés, Maruja To¬ ra...) pretén marcar-nos a tots amb un ferro com Una xerrada virtual i dos manifestos El qui havia d'oferir en persona premsa és alhora líder d'un levisió de Catalunya, Catalunya la conferència inaugural de la partit polític, i de com aquesta Ràdio, TVE-Sant Cugat, RNE- Jornada Anual dels Periodistes dualitat influeix en el panorama Ràdio 4, COM Ràdio i Barcelo¬ Catalans, l'assagista, periodista periodístic italià. na Televisió. i diputat al Parlament italià per Com a complement de la L'altre manifest, presentat Fúrio l'Ulivo Colombo, va veu¬ conferència, es van donar a sota el lema "Crida per la inde¬ re's atrapat pel seu càrrec polí¬ conèixer els darrers comunicats pendència dels mitjans de co¬ tic, i davant l'ajustada situació elaborats davant la proximitat municació municipals", era sig¬ parlamentària italiana va haver de la celebració del ple del Par¬ nat per Salvador Alsius, degà de cancel·lar la seva assistència lament de Catalunya sobre la del Col·legi de Periodistes de per poder votar amb el seu nova organització dels mitjans Catalunya; Enric Bastardas, partit a Itàlia. de comunicació audiovisuals. El president del Sindicat de Perio¬ Salvador Alsius, degà de la primer manifest, titulat "Defen¬ distes de Catalunya; Lluís de junta de govern del Col·legi de sem els mitjans públics, no vo¬ Carreras, president del Consell Periodistes, va ser l'encarregat lem apropiacions partidistes", de l'Audiovisual de Catalunya; d'anunciar la incompareixença reclamava uns mitjans plurals i Francesc González Ledesma, i substituir-la per una videocon- no partidistes, amb direccions president del Consell de la In¬ ferència enregistrada pel ma¬ professionals i independents i formació de Catalunya, i Xa¬ teix Fúrio Colombo, on durant no càrrecs de confiança polí¬ vier Sitjà, periodista i batlle uns trenta minuts va fer una tics, que estiguin al servei del d'Esparreguera. El comunicat dissertació del tema "Periodis¬ públic i no de grups polítics o fa una crida als ajuntaments de tes, sota pressió" en què va econòmics, i uns organismes Catalunya perquè creïn con¬ parlar sobretot de la manipula¬ de control i gestió democràtics sells de comunicació municipal ció que actualment realitzen els no sotmesos als interessos i la que garanteixin unes emissions grans mitjans, del cas únic ita¬ lluita partidistes. El manifest es¬ plurals i de qualitat per enaltir lià, on un gran empresari de tava signat pels comitès de Te¬ el seu caràcter de servei públic. — Un dels principals temes tractats va ser la possibilitat o no de ser independent a la feina. Les opinions van ser favorables al sí — Capçalera. Desembre 1999/Gener 2000 15 PROFESSIONAL si fóssim ni , „ . , „ ,, vaques del far west, estan fent l'intent rebutjar la crítica, ni neqar un ordre jeràrquic , suprem de domesticar els mitjans i de trencar la -o un principi d'autoritat- a qualsevol empresa. La sa,a d actes del Col le9,· independència periodística. Tenint a tothom cata¬ Res d'això. Amb un matís important: que la infor- en l'últim dels debats de la logat tot resulta molt més fàcil". mació, el periodisme, no és una matèria suscepti- Jornada. ble d'aplicar-hi sistemes de caserna. Perquè és matèria delicada i perquè tenim una funció social L'enemic a casa que ens hem de creure: som el vincle que connec¬ ta el ciutadà amb el món que l'envolta, i això su¬ Segons el periodista, "el primer enemic de la in¬ posa una responsabilitat enorme. Res més i res dependència és a dins de casa, perquè els matei¬ menys que això". xos periodistes col·laboren de vegades en aquesta Aquest compromís individual, aquest codi mo¬ pràctica repulsiva, mesquina i reduccionista: per ral i professional, "serveix tant per a TV3 com la resignació que mostren, sovint barrejada d'in¬ per a La Vanguardia, per a Ràdio Reus o per a competència ( Ja se sap on treballem', Hem de El Periódico, o per a la televisió local de Súria", tocar de peus a terra'...), o per la participació ac¬ va afegir. "No crec que sigui un problema de di¬ tiva i còmplice en pràctiques que perverteixen mensions del mitjà, ni de la seva titularitat, ni de l'esperit periodístic". la seva capacitat d'influència, sinó de tenir ben I va arribar la pregunta: es pot ser indepen¬ clars els principis que inspiren la nostra feina i de¬ dent? La resposta, per a Francino, comença amb fensar-los". un senzill canvi de verb: "Qualsevol periodista ha Després d'assenyalar alguns dels mals que de voler ser independent. I compte, perquè inde¬ afecten la professió (com ara la intervenció dels pendència no vol dir dogmatisme, ni petulància poders per domesticar els mitjans, la utilització de —gran problema en aquesta professió—, ni signi¬ la precarietat laboral com a coacció, la desdibui¬ fica creure's en possessió permanent de la veritat, xada frontera entre informació i propaganda, la — Per resignació o per complicitat, els mateixos periodistes col·laboren de vegades en les pràctiques mesquines que perverteixen l'esperit periodístic — Capçalera. Desembre 1999/ Gener 2000 16 PROFESSIONAL sa és esforçar-se a ser un bon professional, crític, autoexigent i disposat a aprendre cada dia". JORNADA ANUAL DELS PERIODISTES CATALANS Que els partits demanin perdó Davant la coincidència temporal de la Jornada PERIODISTES, SOTA PRESSIÓ amb el debat parlamentari sobre l'audiovisual a Catalunya, Francino va demanar públicament als partits polítics, i en especial als tres grans (CiU, PSC i PP), "que demanin en i de Periodistes perdó el Parlament Cd.legí Winterthur de Catalunya diguin: 'No hem estat a l'altura, però a partir d'ara ens esforçarem a intentar millorar'".
Load more

Recommended publications
  • CURRICULUM Des Del 2002 És Professor Associat De La Universitat
    CURRICULUM Des del 2002 és professor associat de la Universitat Rovira I Virgili de Tarragona. La seva trajectòria professional comença al 1982 al desaparegut Noticiero Universal, a la seva redacció de Barcelona. El 1983 entra a la redacció de la cadena SER a les Comarques de Tarragona sota la direcció de Josep Maria Martí, de Josep Maria Girona posteriorment, i de Carles Francino en un darrer terme. El 1989 es fa càrrec de la direcció delegada de Radio Salou, emissora de la cadena i substituint a Xavier Pons. El seu primer contacte amb el món de la televisió es produeix entre els anys 84 i 86 quan per iniciativa de l’Ajuntament de Tarragona hi ha dos intents de tirar endavant un projecte municipal de televisió local. La iniciativa, però, va quedar en “intent” després d’emetre una programació especial durant dos anys consecutius en motiu de les Festes de Santa Tecla de Tarragona. El 1991 es fa càrrec de la subdirecció del diari comarcal NOU DIARI, concretament de les seves edicions de Tarragona i de Reus, sota la direcció de Xavier Bas. El 1994 serà el director de Nou Diari. El 1.995 és nomenat cap de premsa del Consell Comarcal del Tarragonès on va posar en marxa el gabinet de comunicació de la institució. El 1997 es fa càrrec de la direcció comunicativa de l’Ajuntament de Tarragona, en un moment en què CiU i PSC compartien govern. Paral·lelament, en aquesta segona meitat de la dècada dels 90 va compartir la direcció d’una empresa de comunicació que va representar la política comunicativa de diversos petits ajuntaments i empreses de caràcter social.
    [Show full text]
  • SER Deportivos Lunes a Viernes De 15,10 a 16,00 Horas Sábados De 15,05 a 15,30 Horas Líder De Audiencia: 48.000 Oyentes
    1 Indice Parrilla 2011-2012 3 Presentación 4 Lunes a Viernes 8 Fin de Semana 21 Cadenaser.com 37 Programación Madrid 38 Equipo directivo Cadena SER 44 2 Cadena SER La Cadena SER inicia esta temporada 2011-12 con el objetivo de mantener y potenciar el liderazgo, el prestigio y la credibilidad de todos sus programas. El desafío diario es informar antes y mejor que nadie para conseguir que la Cadena SER siga siendo uno de los principales referentes informativos en España. Información rigurosa, diferenciada, contextualizada y plural. La maquinaria informativa de la Cadena SER es la columna vertebral de toda su programación. La parrilla de la Cadena SER 2011-12 continuará estructurada en torno a los programas magazines que han posicionado a la radio del grupo PRISA como líder indiscutible en España. “Hoy por Hoy” de Carles Francino presenta algunas novedades esta temporada entre las que destacan los espacios “zona wi-fi” y el Informativo “Hora 12”, además de una apuesta renovada y decidida por la información y opinión en el primer tramo del programa. Gemma Nierga, después de 15 años dirigiendo “La Ventana”, se propone “reinventar” algunos de los espacios más emblemáticos del programa. El humor, la participación de los oyentes, los colaboradores y la actualidad vista desde diferentes ángulos hacen de este magazín de la SER el programa más escuchado de las tardes radiofónicas. “Cuando ya has oído lo que ha pasado, vuélvete a apasionar por la noticia”. Àngels Barceló se propone esta temporada que el oyente encuentre en “Hora 25” un valor añadido en la información.
    [Show full text]
  • Boletín Abril 2017
    Colegio Oficial de Doctores y Licenciados PLAN DE FORMACIÓN en Filosofía y Letras y en Ciencias DEL PROFESORADO 2017 Abril-Mayo 2017 - Núm. 268 DE LA LECTURA SIGNIFICATIVA AL TEXTO LITERARIO Fecha de celebración: 26, 27, 28, 29 y 30 de GRAFOLOGÍA PARA DOCENTES Fecha de celebración: martes y jueves 24 y septiembre; y 2 y 3 de octubre de 2017. 26 de octubre, 2, 7, 14, 16 y 21 de noviembre Fecha de celebración: Del 10 al 14 de julio de Responsables de la actividad: D. Eduardo de 2017 de 17:30 a 20:30. 2017, ambos incluidos. Soriano, D. Félix Navas y D. Fernando Carratalá. Horario: De 9.00 a 13.30 h. Profesorado: Séamus O’ Muircheartaigh. For- mador de profesores. Coach profesional. LA DIMENSIÓN PLURISIGNIFICATIVA Objetivos de la actividad: DE LA LITERATURA Dar a conocer a la comunidad educativa una serie NEW ROLES OF EFL AND CONTENT de conocimientos útiles sobre Grafología para la TEACHERS WITHIN CLIL SECONDARY Fecha de celebración: 19, 20, 21, 22, 23, 25 y práctica docente, basados en el conocimiento de SETTINGS* 26 de septiembre de 2017. sí mismos y de los alumnos con los que trabajan, Fecha de celebración (por confirmar) Responsables de la actividad: D. Eduardo así como en la corrección de ciertos hábitos Soriano, D. Félix Navas y D. Fernando Carratalá. escriturales y en la prevención de prácticas EVALUACIÓN DE LA COMPETENCIA LINGÜÍSTICA LAS MATEMÁTICAS DE LA EMPRESA Y perniciosas. SU PROYECCIÓN EN EL AULA Profesorado: Adoración García Martínez. Fecha de celebración: 24 y 25 de noviembre, 1, 2, 15 y 16 de diciembre de 2017.
    [Show full text]
  • 1 D'agost 2 D'agost 3 D'agost 4 D'agost 8 D'agost 9 D'agost 10 D
    DIA A DIA Sara Masó AGOST 2005 any per desacords sobre els possibles candi¬ anys. Va col·laborar en la posada en marxa dats. de Catalunya Informació i durant cinc temporades va dirigir i presentar el 1 d'agost 4 magazín de tarda L'aparador. Últimament d'agost estava incorporada a Ona Catalana. El Salvador Giner president de Murdoch nou director del passat mes d'abril va rebre el Premi de l'IEC. New York Post. Ràdio Associació de Catalunya per la seva L'Institut d'Estudis Catalans té un nou Rupert Murdoch, un dels magnats de la trajectòria professional. president. És el sociòleg Salvador Giner. comunicació, assumeix la direcció del New Nat a Barcelona el 1934 és doctor en Dret i York Post, càrrec que va quedar vacant 13 catedràtic de Sociologia a la Universitat d'agost després que el seu fill Lachlan decidís Pompeu Fabra: doctor per la Universitat de deixar l'empresa News Corporation Les cadenes espanyoles vulne¬ Chicago. Cofundador de l'Associació Cata¬ propietària del rotatiu i de la cadena de ren el codi infantil. lana de Sociologia, ha publicat dos llibres televisió Fox. El New York Post s'ha publicat Un estudi de Teleespectadors Associats de sobre aquesta especialitat. Giner considera sense interrupcions als Estats Units des de Catalunya (TAC) assenyala que totes les que l'Institut és "una acadèmia d'acadè¬ 1801. cadenes de televisió, incloses les privades i mies en el nostre país." En comptes de la Primera de TVE, continuen vulnerant el "tenir diferents acadèmies nacionals, en codi d'autoregulació per protegir els tenim una on s'integren totes." menors signat amb les autoritats el desembre passat.
    [Show full text]
  • DESCARGABLE La Nueva Programación De La
    Enero 2008 1 ÍÍnnddiiccee 2 Queremos Ser 4 Parrilla 2007-08 5 Informativos Ser 7 Lunes a Viernes 12 Fin de Semana 22 Lunes a Viernes Madrid 40 Fin de semana Madrid 44 Cadenaser.com 46 Audiencias 47 Equipo directivo Cadena SER 53 3 Diez años de Gemma Nierga en La Ventana, no es una casualidad. Los diez años que cumple Gemma Nierga en “La Ventana” son algo más que un motivo de satisfacción o un simple aniversario, son el reflejo natural de una forma de entender la vida y por tanto de entender la radio. Diez años de evolución constante, de compromiso permanente con la audiencia, de esfuerzo y de exigencia profesional, que han convertido a este programa en líder indiscutible de la tarde. Creemos en la estabilidad; pero de una forma muy especial. Porque nuestra estabilidad es fruto de la adaptación permanente, de la evolución constante, del trabajo en equipo, y a esto nos ayudan nuestros comunicadores, que saben que cada día es distinto, pero también cuales son nuestras señas de identidad. Esta Temporada celebramos los diez años de “La Ventana” de Gemma Nierga, pero también el 35º Aniversario de la puesta en marcha de Hora 25 , aquella otra ventana que abrió la SER en 1972, sorteando todas las dificultades de la época, para permitir que el aire de la información en libertad pudiera ir abriéndose paso. En la actualidad, Hora 25 es el informativo nocturno de referencia en la radio española. Angels Barceló ha asumido el 7 de Enero de 2008 la dirección de este programa informativo, que inicia una nueva etapa y amplia su horario, para empezar a las 20.00 h.
    [Show full text]
  • 1 CURRICULUM VITAE XAVIER SALA-I-MARTIN December 2016
    CURRICULUM VITAE XAVIER SALA-i-MARTIN December 2016 Address: Department of Economics Columbia University 420 West 118 Street, #1005 New York, NY 10027 Fax: 1 212 854 8059 E-mail: [email protected] Home Page: http://www.salaimartin.com PROFESSIONAL POSITIONS. • Columbia University in New York, Jerome and Matthew Grossman Professor of Development Economics, 2008-present. Professor of Economics, 1996-2008. • World Economic Forum (Davos), Chief Economic Advisor 2006-present, and author of the Global Competitiveness Index (used by the WEF in its Global Competitiveness Report since 2004) and Trustee for the Global Agenda on Economic Growth and Social Inclusion (2015-present). Forum fellow since 2001. • UMBELE Foundation, a Non-Profit and Non-Government Organization dedicated to help citizens of Africa (www.umbele.org), President and Founder, 2004- present • National Bureau of Economic Research (NBER), Cambridge, MA. Research Associate, 1991-present. • Fundació Catalunya Oberta. Patron, 2000-present • Universitat Pompeu Fabra in Barcelona, Professor Visitant, summers 1994- present Past Positions • Futbol Club Barcelona 2004-2010, Treasurer and member of the board of directors. Formerly, president of the “Comissió Econòmica Estatutària” (Managament and Statutory Commission), and president of the Club during the electoral process, July-August 2006. • Telefonica, Member of the Catalunya Board, 2004-2016 • International Monetary Fund, Washington D.C., Consultant, 1993-2007 • The World Bank, Consultant, 1996-1998 and 2001 • UNESPA (Spanish Association of Insurance Companies), Member of the Advisory Board, 2008-2010 • Harvard University, Visiting Professor of Economics, 2003-2004. • Yale University, Department of Economics. Associate Professor, 1993-1996 (previously Assistant Professor from 1990 to 1993). • Center for European Policy Research (CEPR), London, UK.
    [Show full text]
  • Televisión. Los Programas Contenedores En Los Canales De Televisión Españoles
    ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials dʼinvestigació i docència en els termes establerts a lʼart. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix lʼautorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No sʼautoritza la seva reproducció o altres formes dʼexplotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des dʼun lloc aliè al servei TDX. Tampoc sʼautoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral.
    [Show full text]
  • Una Aproximación Al Infoentretenimiento En La Radio. Casos De Estudio: “La Ventana” Y “La Tarde”
    Una aproximación al infoentretenimiento en la radio. Casos de estudio: “La Ventana” y “La Tarde” Alumna: Olga Conde Carretié Tutor: Francisco Javier Caro González Universidad de Sevilla Trabajo de Fin de Grado Grado en Periodismo Curso 2017-2018 A Paco y a Borja, por el apoyo incondicional que me han dado durante esta investigación. 2 Palabras claves Infoentretenimiento, Infotainment, magacín radiofónico, radio. Resumen El objetivo de esta investigación es estudiar el fenómeno del infoentretenimiento y analizar los dos programas estrella de la parrilla vespertina en las dos emisoras españolas más escuchadas para comprobar si la COPE y la SER están respondiendo a la disminución de oyentes de la población joven. Autora Olga Conde Carretié ([email protected]) es estudiante del cuarto curso del Grado en Periodismo de la Facultad de Comunicación de la Universidad de Sevilla. El presente estudio es el resultado que ha realizado para el Trabajo de Fin de Grado (TFG) y que ha sido tutelada por Francisco Javier Caro González, Profesor Titular de esta Universidad. 3 Índice 1. Introducción………………………………………………………………...………....5 2. Marco teórico……………………………………………………………...…………..7 2.1 ¿Qué es el infoentretenimiento?: Origen y evolución…...………………..…7 2.2 Diversidad de opiniones……………………………………………...……...8 2.3 Hibridación en la radio………………………………………...…………….9 2.4 Los magacines radiofónicos………………………………...……………....10 3. Metodología…………………………………………….......………………………..11 3.1 Descripción de los programas………………………………………………14 3.1.1 ¿Qué programa es?..........................................................................14 3.1.2 ¿Quién es el presentador?...............................................................14 3.1.3 ¿Quiénes son los colaboradores?....................................................16 3.1.4 ¿Cuáles son las secciones?..............................................................19 3.2 Análisis y comparación de los programas………………………………….21 4. Resultados....................................................................................................................22 5.
    [Show full text]
  • 21028 Historia Contemporánea
    CURRÍCULUM VITAE Normalizado según modelo del M.E.C. nº 3 Antonio NIÑO RODRIGUEZ Fecha: enero 2021 Firma: Indice DATOS PERSONALES ............................................................................................................ 1 I. FORMACION ACADEMICA: ................................................................................................ 1 II. SITUACION PROFESIONAL ACTUAL: .............................................................................. 1 III. ACTIVIDADES ANTERIORES DE CARACTER CIENTIFICO O PROFESIONAL: ............. 1 IV. IDIOMAS DE INTERES CIENTIFICO: ............................................................................... 2 V. PARTICIPACION EN PROYECTOS DE INVESTIGACION FINANCIADOS: ..................... 2 VI. PUBLICACIONES: ............................................................................................................. 5 VII. ESTANCIAS EN CENTROS EXTRANJEROS:............................................................... 11 VIII. PARTICIPACION EN CONGRESOS Y REUNIONES CIENTIFICAS: ........................... 13 IX. CONFERENCIAS Y SEMINARIOS: ................................................................................ 18 X. OTRAS ACTIVIDADES CIENTIFICAS, TECNICAS O ACADEMICAS: ............................ 21 1. LINEAS DE INVESTIGACION O DESARROLLO EN QUE HA TRABAJADO: .............. 21 2. TESIS DOCTORALES DIRIGIDAS ................................................................................ 21 3. EXPOSICIONES, INNOVACIÓN EDUCATIVA, INFORMES TECNICOS,: ..................
    [Show full text]
  • De Qué Conversan Los Periodistas Españoles En Twitter Gabriel
    ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials dʼinvestigació i docència en els termes establerts a lʼart. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix lʼautorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No sʼautoritza la seva reproducció o altres formes dʼexplotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des dʼun lloc aliè al servei TDX. Tampoc sʼautoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral.
    [Show full text]
  • MEMÒRIA ACADÈMICA Curs 2001-02
    MEMÒRIA ACADÈMICA Curs 2001-02 2 PRESENTACIÓ És la primera vegada que faig aquesta presentació com a rectora de la Universitat Ramon Llull i ho faig oferint els resultats d’un curs acadèmic que ha estat el darrer del mandat del meu predecessor, el Dr. Miquel Gassiot i Matas. És per això que ineludiblement començo aquesta presentació amb un record molt especial per al Dr. Miquel Gassiot i l’anterior equip rector format pels vicerectors Dr. Josep Gallifa (Acadèmic i Secretari general), el Dr. Josep Martí (Recerca i Tecnologia) i el Dr. Eduard Bonet (Relacions Internacionals) els quals han treballat incansablement durant els darrers vuit anys per la Universitat i el seu millorament continu. El curs 2001-02 va iniciar-se amb el relleu al capdavant de la presidència del Patronat de la Fundació de la Universitat Ramon Llull: després de més de set anys, el Sr. Enric Corominas i Vila, era succeït en el seu càrrec pel Sr. Ricard Fornesa i Ribó, tal com estava previst estatutàriament. El Sr. Enric Corominas des de 1994 va potenciar l’estructura federal de la URL, a partir de la personalitat dels seus centres, perquè fos cada vegada més àgil, flexible i adaptable a les circumstàncies de cada moment. En aquest període la URL ha vist com es consolidava com a projecte universitari i s’ha situat tant en el panorama universitari català com l’espanyol com un de referent per la seva qualitat en la formació i la seva recerca. Passant als continguts propis d’aquesta Memòria direm que aquí es recullen les activitats acadèmiques desenvolupades per les institucions federades que integren la nostra Universitat i dedica un apartat destacat a la recerca, les tesis doctorals, els grups de recerca i les publicacions, així com la participació en congressos, ponències, jornades i en altres activitats científiques del nostre professorat.
    [Show full text]
  • Manual D'estil Lingüístic De Textos Per Al Web Barcelona.Cat I En Altres Suports
    Departament d'Internet Direcció d’Atenció Ciutadana Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana Manual d'estil lingüístic de textos per al web barcelona.cat i en altres suports Novembre del 2019 Manual d’estil lingüístic del web bcn 1/206 Serveis Lingüístics Direcció de Comunicació Índex 0. Presentació 6 1. Introducció 6 1.1. Tractament (català i castellà) 6 1.2. Bàners o literals 7 1.3. Titulars de l'apartat de notícies 8 1.4. Tipografia als gestors de continguts (Drupal i 8 Wordpress) 2. Una qüestió de claredat i de rigor 9 2.1. Claredat 9 2.2. Coherència verbal 9 2.3. Corrector ortogràfic 10 2.4. Traductor automàtic (català, castellà i anglès) 10 3. Català i castellà, dues llengües diferents 12 3.1. Veu activa en lloc de passiva 12 3.2. Primer el substantiu i després l’adjectiu 12 3.3. Preferència pels verbs en lloc dels noms 12 3.4. Temps verbals 13 Present en lloc de futur per indicar obligació 13 Passat en lloc de present 13 3.5. Possessius innecessaris 13 4. Lèxic preferent i precisió lexica 14 5. Temes ordenats alfabèticament 16 (català, castellà, anglès) Vegeu al final de l’índex la llista dels temes 6. Aspectes sobre la traducció al castellà 99 6.1. Línia de treball 99 6.2. Pistes per a la traducció 99 6.3. Algunes orientacions sobre l’ús de la llengua 100 6.4. Castellà i català, dues llengües diferents 101 Adjectius i articles 93 Adverbis i pronoms 93 Gènere 95 Locucions, preposicions i règims verbals 95 Verbs 95 Falsos amics 96 6.5.
    [Show full text]