Poder Són Els Covards
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Capçalera. Desembre 1999/ Gener 2000 13 PROFESSIONAL Els millors aliats del poder són els covards Els periodistes catalans debaten la seva relació amb els grups de pressió —Joan Carles Guerrero— Atura't una mica... Pensa... Mostres docilitat davant l'empresa? Qüestiones el PERIODISTES, SOTA PRESSIÓ perquè d'algun encàrrec amb qui et mana? <JT> Col·legi de FVródsles Winterthur Et paguen el que creus que mereixes? Estàs sota pressió? A quantes pressions cedeixes en la teva feina? Tenen sexe les notícies? Pots ser independent a la teva feina? Has publicat o emès temes que tenen per a tu un especial interès? On creus que hi ha la frontera entre informació i publicitat? Aquestes són algunes de les qüestions que s'han plantejat a la Jornada Anual dels Periodistes Catalans, celebrada els dies 10 i 11 de desembre de 1999 al Col·legi de "El cervell no té sexe" (Maruja Torres); Montse Melià, Lluís de Carreras, Antonio Franco, Carles Periodistes de Catalunya. són "Estem millor que mai, perquè per primer 1 aquestes Francino, Milagros Pérez Oliua, algunes respostes: "El millor aliat del cop els periodistes entrem a l'agenda Rafael Jorba i Julia Otero, al debat "Pot ser independent un poder són els covards" (Carles Francino); política" (Milagros Pérez)"; "L'asimetria periodista?". "Crec en algunes persones, no crec en la entre homes i dones als mitjans és feina de periodista" (Julia Otero); "Som enorme, del 17% al 83%" (Concha periodistes, no accionistes" (Rafael Jorba); Fagoaga). — Les pressions polítiques, econòmiques i publicitàries han estat tractades a la Jornada dels Periodistes Catalans d'aquest any — Dos dies abans del debat al Parlament de Cata¬ rres, Albert Sàez, Llúcia Oliva, Montserrat Clara¬ lunya sobre la nova organització dels mitjans de munt, Josep Ramon González Cabezas, Jesús comunicació audiovisuals, el Col·legi de Periodis¬ Ulled, Milagros Pérez Oliva, Montse Melià, Julia tes va acollir la Jornada Anual dels Periodistes Otero, Lluís de Carreras, Antonio Franco i Rafael Catalans, dedicada al tema "Periodistes, sota Jorba. I com a conclusió, la imatge final (val més pressió", amb uns quants noms propis i molts te¬ que mil paraules) de Julia Otero fent que no amb mes sobre la taula: la pressió sobre la persona el cap, mentre Milagros Pérez tancava la Jornada periodista, el sexe de la notícia, la publicitat com dient que "els periodistes estem més bé que fa a factor de pressió i la possibilitat o no de ser in¬ uns anys, perquè hem aconseguit estar presents dependent a la feina. al calendari polític". Paral·lelament a la Jornada, i davant la proxi¬ La ponència que va despertar més expectació mitat de l'esmentat debat parlamentari, es van va ser la de Carles Francino, que sense pèls a la donar a conèixer diferents manifestos, per la de¬ llengua, i a propòsit de l'actual dependència dels fensa dels mitjans públics (sota el lema: "No vo¬ caps d'informatius de les cadenes públiques res¬ lem apropiacions partidistes") i per la inde¬ pecte al resultat de les eleccions, afirmava: "Això pendència dels mitjans de comunicació és una merda. I és una merda derivada d'un siste¬ municipals. ma imperfecte i deficitari". El periodista de TV3 va fer d'entrada una declaració de principis a fa¬ vor del compromís individual i l'autoexigència de El sexe, la publicitat i la independència cadascú com a única i última garantia de la pràc¬ tica periodística. "Dic això", va subratllar, "per¬ Van ser tres les ponències presentades: "Les limi¬ què entenc que un dels problemes més greus que tacions culturals: el sexe de la notícia", a càrrec afecta des de fa temps el col·lectiu periodístic i la de Conxa Fagoaga, doctora en ciències de la in¬ seva credibilitat és la renúncia a aquest compro¬ formació de la Complutense de Madrid; "La pu¬ mís individual". blicitat, factor econòmic de pressió", a cura de Per a Francino, "compromís individual" vol dir Santiago Ramentol, vicedegà d'Economia de la "valors com l'honestedat, l'ètica, la imparcialitat i UAB, i "Pot ser independent un periodista?", a també —molt important— l'autoexigència profes¬ càrrec de Carles Francino, periodista de TV3. sional. Quan tothom (polítics, empresaris, sindi¬ En els debats al voltant d'aquests temes van cats, directius de clubs de futbol, gent de cultu¬ participar-hi Neus Bonet, Elvira Altés, Maruja To¬ ra...) pretén marcar-nos a tots amb un ferro com Una xerrada virtual i dos manifestos El qui havia d'oferir en persona premsa és alhora líder d'un levisió de Catalunya, Catalunya la conferència inaugural de la partit polític, i de com aquesta Ràdio, TVE-Sant Cugat, RNE- Jornada Anual dels Periodistes dualitat influeix en el panorama Ràdio 4, COM Ràdio i Barcelo¬ Catalans, l'assagista, periodista periodístic italià. na Televisió. i diputat al Parlament italià per Com a complement de la L'altre manifest, presentat Fúrio l'Ulivo Colombo, va veu¬ conferència, es van donar a sota el lema "Crida per la inde¬ re's atrapat pel seu càrrec polí¬ conèixer els darrers comunicats pendència dels mitjans de co¬ tic, i davant l'ajustada situació elaborats davant la proximitat municació municipals", era sig¬ parlamentària italiana va haver de la celebració del ple del Par¬ nat per Salvador Alsius, degà de cancel·lar la seva assistència lament de Catalunya sobre la del Col·legi de Periodistes de per poder votar amb el seu nova organització dels mitjans Catalunya; Enric Bastardas, partit a Itàlia. de comunicació audiovisuals. El president del Sindicat de Perio¬ Salvador Alsius, degà de la primer manifest, titulat "Defen¬ distes de Catalunya; Lluís de junta de govern del Col·legi de sem els mitjans públics, no vo¬ Carreras, president del Consell Periodistes, va ser l'encarregat lem apropiacions partidistes", de l'Audiovisual de Catalunya; d'anunciar la incompareixença reclamava uns mitjans plurals i Francesc González Ledesma, i substituir-la per una videocon- no partidistes, amb direccions president del Consell de la In¬ ferència enregistrada pel ma¬ professionals i independents i formació de Catalunya, i Xa¬ teix Fúrio Colombo, on durant no càrrecs de confiança polí¬ vier Sitjà, periodista i batlle uns trenta minuts va fer una tics, que estiguin al servei del d'Esparreguera. El comunicat dissertació del tema "Periodis¬ públic i no de grups polítics o fa una crida als ajuntaments de tes, sota pressió" en què va econòmics, i uns organismes Catalunya perquè creïn con¬ parlar sobretot de la manipula¬ de control i gestió democràtics sells de comunicació municipal ció que actualment realitzen els no sotmesos als interessos i la que garanteixin unes emissions grans mitjans, del cas únic ita¬ lluita partidistes. El manifest es¬ plurals i de qualitat per enaltir lià, on un gran empresari de tava signat pels comitès de Te¬ el seu caràcter de servei públic. — Un dels principals temes tractats va ser la possibilitat o no de ser independent a la feina. Les opinions van ser favorables al sí — Capçalera. Desembre 1999/Gener 2000 15 PROFESSIONAL si fóssim ni , „ . , „ ,, vaques del far west, estan fent l'intent rebutjar la crítica, ni neqar un ordre jeràrquic , suprem de domesticar els mitjans i de trencar la -o un principi d'autoritat- a qualsevol empresa. La sa,a d actes del Col le9,· independència periodística. Tenint a tothom cata¬ Res d'això. Amb un matís important: que la infor- en l'últim dels debats de la logat tot resulta molt més fàcil". mació, el periodisme, no és una matèria suscepti- Jornada. ble d'aplicar-hi sistemes de caserna. Perquè és matèria delicada i perquè tenim una funció social L'enemic a casa que ens hem de creure: som el vincle que connec¬ ta el ciutadà amb el món que l'envolta, i això su¬ Segons el periodista, "el primer enemic de la in¬ posa una responsabilitat enorme. Res més i res dependència és a dins de casa, perquè els matei¬ menys que això". xos periodistes col·laboren de vegades en aquesta Aquest compromís individual, aquest codi mo¬ pràctica repulsiva, mesquina i reduccionista: per ral i professional, "serveix tant per a TV3 com la resignació que mostren, sovint barrejada d'in¬ per a La Vanguardia, per a Ràdio Reus o per a competència ( Ja se sap on treballem', Hem de El Periódico, o per a la televisió local de Súria", tocar de peus a terra'...), o per la participació ac¬ va afegir. "No crec que sigui un problema de di¬ tiva i còmplice en pràctiques que perverteixen mensions del mitjà, ni de la seva titularitat, ni de l'esperit periodístic". la seva capacitat d'influència, sinó de tenir ben I va arribar la pregunta: es pot ser indepen¬ clars els principis que inspiren la nostra feina i de¬ dent? La resposta, per a Francino, comença amb fensar-los". un senzill canvi de verb: "Qualsevol periodista ha Després d'assenyalar alguns dels mals que de voler ser independent. I compte, perquè inde¬ afecten la professió (com ara la intervenció dels pendència no vol dir dogmatisme, ni petulància poders per domesticar els mitjans, la utilització de —gran problema en aquesta professió—, ni signi¬ la precarietat laboral com a coacció, la desdibui¬ fica creure's en possessió permanent de la veritat, xada frontera entre informació i propaganda, la — Per resignació o per complicitat, els mateixos periodistes col·laboren de vegades en les pràctiques mesquines que perverteixen l'esperit periodístic — Capçalera. Desembre 1999/ Gener 2000 16 PROFESSIONAL sa és esforçar-se a ser un bon professional, crític, autoexigent i disposat a aprendre cada dia". JORNADA ANUAL DELS PERIODISTES CATALANS Que els partits demanin perdó Davant la coincidència temporal de la Jornada PERIODISTES, SOTA PRESSIÓ amb el debat parlamentari sobre l'audiovisual a Catalunya, Francino va demanar públicament als partits polítics, i en especial als tres grans (CiU, PSC i PP), "que demanin en i de Periodistes perdó el Parlament Cd.legí Winterthur de Catalunya diguin: 'No hem estat a l'altura, però a partir d'ara ens esforçarem a intentar millorar'".