Turisme, Lleure I Esport Al Medi Natural
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS NATURA, ÚS O ABÚS? (2018-2019) Turisme, lleure i esport al medi natural JORDI SOLER 2019, Institut d’Estudis Catalans Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Dels autors dels articles Article rebut l’octubre de 2017 Text revisat lingüísticament per Roser Carol i Àlvar Valls ISBN: 978-84-9965-457-7 DOI: 10.2436/15.0110.22.18 Turisme, lleure i esport al medi natural Jordi Soler Insa Geògraf, especialitzat en planificació i gestió d’espais naturals. Article rebut l’octubre de 2017. Sumari 1. L’ÚS DEL MEDI NATURAL PER AL TURISME I EL LLEURE 1.1. El medi natural, recurs per al turisme i el lleure 1.2. La protecció dels espais naturals 1.3. L’ús turístic dels espais naturals com a recurs econòmic 2. ESPORT I MEDI NATURAL 2.1. La crisi de les activitats «tradicionals»: caça i pesca 2.2. L’excursionisme: del romanticisme a la competició 2.3. La implantació dels esports d’hivern: l’esquí 2.4. Esports d’aventura. Noves activitats de turisme i lleure 2.5. Ciclisme de muntanya i circulació motoritzada 3. LLEURE I TURISME ALS ESPAIS NATURALS 3.1. Evolució del lleure als espais naturals 3.2. Les marques turístiques vinculades al medi natural 3.3. El foment públic del turisme a la natura 4. EL TRACTAMENT DE L’ESPAI: INFRAESTRUCTURES, EQUIPAMENTS I SERVEIS 4.1. Ocupació intensiva i ocupació extensiva de l’espai 4.2. Equipaments i infraestructures per al lleure al medi natural 5. PERSPECTIVES I REPTES DE FUTUR 5.1. El perill de «morir d’èxit» 5.2. L’equilibri entre la conservació, l’ús social i el desenvolupament 5.3. Regulació: l’ordenació dels usos al medi natural. El paper de l’Administració 5.4. Autoregulació: el paper del sector privat i del teixit social 5.5. La importància de la comunicació: els missatges REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES I DOCUMENTALS NATURA, ÚS O ABÚS? (2018-2019) Turisme, lleure i esport al medi natural 1 1. L’ÚS DEL MEDI NATURAL PER AL TURISME I EL LLEURE 1.1. El medi natural, recurs per al turisme i el lleure Les relacions de la societat, al llarg de la història, amb el medi natural han estat sustentades bàsicament en l’aprofitament: el medi ens ofereix els indrets on establir els assentaments humans i ens proporciona els recursos per viure i progressar: bàsicament, aliments i matèries primeres per a l’elaboració de tota mena de productes. Els grans avenços en les civilitzacions han estat conseqüència de canvis en les formes de relació amb el medi. L’ús del medi natural per al lleure és, doncs, una altra forma d’aprofitament, probablement present a totes les societats i en tots els períodes històrics. En l’actualitat algunes tradicions o pràctiques esportives de comunitats rurals, com ara les del País Basc, en són testimoni. Tanmateix, és a partir del segle XIX, en paral·lel i com a reacció al procés conegut com a «revolució industrial», que comporta un cop més un canvi substancial en les relacions amb el medi, que la valoració i l’ús del medi natural com a espai per al lleure, amb finalitats culturals o esportives, pren unes majors proporcions i experimenta un creixement que permetrà, a Catalunya com al conjunt dels països de l’anomenat «primer món», utilitzar l’expressió «civilització del lleure». Al mateix temps, es desenvolupa un fenomen, el turisme, estretament vinculat a la recerca d’espais d’interès cultural i, en general, d’espais per al lleure, que d’un estadi inicial en el qual es tractava d’una pràctica restringida a minories benestants ha derivat, de la mà dels avenços socials, com ara el descans setmanal i les vacances remunerades, en un fenomen universal, que ha esdevingut una veritable indústria, la indústria turística, amb una rellevància econòmica extraordinària en termes d’aportació al PIB i de circulació de persones i de capitals. En la mesura que els espais naturals són valorats i usats com a espais per al lleure, s’han incorporat també com un recurs de la indústria turística. És sobrer recordar la importància que té el turisme a Catalunya, tant per la seva posició com a territori receptor com pel seu paper com a mercat emissor. Amb el risc que comporten totes les simplificacions, l’ús del medi natural com a recurs per al turisme i el lleure es fonamenta, com han destacat alguns especialistes i professionals en la matèria, en tres aspectes bàsics: el paisatge com a espectacle, el medi natural com a escenari i el «paisatge viu». NATURA, ÚS O ABÚS? (2018-2019) Turisme, lleure i esport al medi natural 2 L’ús del paisatge com a espectacle és probablement l’aprofitament més habitual del medi natural com a recurs per al lleure i el turisme. Té fondes arrels en la naturalesa humana i en la capacitat de valorar estèticament la natura. Ha estat així al llarg de tota la història, però, sens dubte, el romanticisme ha contribuït poderosament a aquesta valoració i a l’extensió del desig de contemplació que comporta. Des de les grans formacions geològiques, el mar, els rius, els colors canviants dels boscos, els arbres monumentals o les flors, a Catalunya tenim molts exemples d’espectacles naturals icònics, que aporten el valor vinculat a l’experiència de la seva observació. La pràctica de determinades activitats d’allò que podem qualificar com a turisme o lleure «actiu» requereix que l’escenari obligat o, si més no, el més adient, sigui el medi natural. Era així amb la pràctica de l’alpinisme o l’excursionisme, que van néixer, a finals del segle XIX, amb una gran tradició i implantació a Catalunya, i ha estat així amb tot un conjunt d’activitats, que es poden practicar com a esport o, simplement, com a lleure: senderisme, escalada, esquí, esquí nòrdic o de muntanya, navegació per aigües braves, descens de barrancs, ciclisme o equitació de muntanya, circulació motoritzada, vol sense motor i altres modalitats que van apareixent. Finalment, cal esmentar la poderosa atracció que sempre ha comportat el «paisatge viu», llicència literària, en aquest cas, per a definir la fauna. La presència de la fauna salvatge, en llibertat, és un dels primers recursos de la història de l’ús per al lleure del medi natural. Va ser així des del moment en què la caça va deixar de ser una activitat de subsistència, destinada a la provisió d’aliments, per esdevenir una activitat de lleure, reservada inicialment a l’aristocràcia i als grans terratinents. La creació de terrenys acotats i d’ús privatiu per a la noblesa i la reialesa, destinats a la cacera, ha estat una fórmula de protecció d’espais naturals utilitzada des de l’antiguitat. Dins, però, de l’evolució que experimenten les relacions entre la societat i el medi natural, des del segle XIX, la fauna salvatge s’ha incorporat a l’«espectacle» de la natura i esdevé un recurs, doncs, per a la seva observació. Així, en els darrers anys, s’ha configurat una oferta turística i de lleure basada en la presència de la fauna, amb la particularitat que la fauna és un element mòbil del paisatge i, per tant, en alguns casos, no se’n pot garantir la contemplació. Amb tot, fins i tot en aquests casos, la consciència de la seva presència i, per tant, l’expectativa de l’observació ja són prou atractives. Als espais naturals catalans s’ha multiplicat als darrers anys aquest tipus d’oferta: observatoris d’aus als aiguamolls o de rapinyaires als cingles del Prepirineu, rutes de la marmota, de l’isard, brama dels cérvols i, encara incipient, l’observació de l’os. NATURA, ÚS O ABÚS? (2018-2019) Turisme, lleure i esport al medi natural 3 Precisament, és significatiu, en aquest darrers cas, que la posada en valor de l’os com a recurs turístic fos un dels arguments utilitzats per l’Administració per a seduir a les zones rurals de l’Aran o de l’Alt Pirineu i aconseguir així corregir el rebuig a la repoblació amb exemplars eslovens. També l’observació de la flora i, en especial, d’algunes espècies com ara les orquídies constitueix un atractiu per a un segment de visitants. En aquests casos, tant pel que fa a la natura com a espectacle com pel que fa als elements de la fauna i la flora, molt sovint l’interès dels visitants, turistes o professionals, es concreta en l’obtenció d’una bona imatge. Cal tenir present que en la fotografia de la natura és molt important l’aplicació del principi de no pertorbació. En aquest sentit, el Decret 148/1992 regula les activitats fotogràfiques que poden afectar les espècies de la fauna salvatge, però és encara més important l’autoregulació i, en aquesta direcció, convé destacar el Quadern de bones pràctiques de fotografia de la natura de la Institució Catalana d’Història Natural. 1.2. La protecció dels espais naturals Probablement l’evidència més clara que el segle XIX marca un tomb en les relacions entre la societat i el seu entorn natural és el naixement de les idees de protecció de la natura o, millor, de la formulació administrativa de la protecció de la natura, és a dir, el naixement dels espais naturals protegits. Convencionalment es considera que la creació del Parc Nacional de Yellowstone, mitjançant una llei aprovada pel Congrés dels Estats Units l’any 1872, va ser l’inici de les polítiques de protecció d’espais naturals. Allò que resulta significatiu és el fet que la idea de protegir aquell paisatge certament excepcional de l’estat de Wyoming va sorgir d’una expedició, procedent de les ciutats de la costa est, que tenia com a objectiu avaluar l’interès públic d’uns territoris, com tants d’altres, arrabassats als seus pobladors primigenis.