Patrimoni Cultural SALUTACIÓ

Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida número 47 - 2018

Patrimoni cultural SALUTACIÓ

Any de rècords

Les dades dels principals indicadors econòmics (transport aeri, comerç, turisme, etc.) de- mostren que l’estructura econòmica de Catalunya manté els seus atractius i la seva competitivitat, i aquest comportament positiu el constaten també les darreres referències del PIB català, amb un creixement del 3,4 % (3 dècimes per sobre del conjunt d’Espanya i un punt més que la mitjana europea). En el cas de les terres de Lleida, l’any 2017 ha estat el més bo de la història del turisme al territori, des de la plana a l’Alt Pirineu i l’Aran, amb un increment d’un 6,5 % més de visitants i un 6,7 % més de pernoctacions respecte de l’any 2016, que ja va ser el millor dels darrers vuit anys, tant en pernoctacions com en viatgers als establiments de turisme reglat (hotels, cases de turisme rural, càmpings i apartaments turístics).

Una altra dada significativa és que el turisme internacional ha mantingut un any més el seu creixement, fins a situar-se en una posició capdavantera des que el Patronat de Turisme fa un seguiment de les dades d’ocupació. Concretament, aquest segment turístic ha experi- mentat un creixement d’un 6,54 % en nombre de viatgers i un 1,4 % en el de pernoctacions. D’aquesta manera, l’any 2017 se situa, també, com el millor de tots els temps a la demarca- ció de Lleida pel que fa al turisme de procedència internacional.

Donat que el turisme està considerat com un dels principals motors de l’economia lleidatana, l’impuls públic i privat que s’està donant a aquesta activitat repercuteix clarament i de forma generalitzada en el progrés de tots i cadascun dels municipis i les comarques de Lleida. Això evidencia que el territori continua mantenint una bona posició geoestratègica, està orientat cada cop més als mercats internacionals i disposa de factors de competitivitat importants, des del capital humà a una oferta natural, patrimonial, cultural, paisatgística, esportiva i gastronòmica encomiables.

La revista «Ara Lleida» és una potent eina de difusió de les activitats i els atractius turístics de les terres de Lleida. La publicació del Patronat de Turisme inclou una sèrie de reportatges centrats en temàtiques relacionades amb aquest àmbit econòmic i plantejats des de perspectives diverses: paisatgística, cultural, esportiva, gastronòmica i festiva.

Aquesta nova edició de l’«Ara Lleida» vol també ser un homenatge a una institució, a una obra i a un llegat cultural de les nostres terres. El Mu- seu de Lleida, Diocesà i Comarcal ha exercit al llarg dels anys una imponent tasca recuperadora i protectora del patrimoni religiós que començà al segle dinou i ha pervingut fins als nostres dies. Contravenint el criteri científic i museístic internacional, les peces del monestir de Sixena adquirides legalment han estat espoliades del Museu de Lleida, amb una actitud ignominiosa del govern de l’Aragó a l’empara d’una sentència judicial que no obeeix a criteris històrics, artístics o deontològics. Tot i amb això, el Museu de Lleida continua sent un referent cultural de primer ordre, un símbol de la defensa del patrimoni i un dels màxims exponents en turisme cultural de tot el ponent català.

Desitjo que sigui del vostre grat.

Joan Reñé i Huguet President de la Diputació de Lleida

Año de récords A year of records Année de records Los datos de los principales indicadores económicos Data from the main economic indicators show that Les données des principaux indicateurs éco- demuestran que la estructura económica de Cataluña the economic structure of Catalonia has maintained nomiques prouvent que la structure écono- mantiene sus atractivos y su competitividad. En las its attractiveness and competitivity. In fact, 2017 was mique de Catalogne maintient ses attraits et tierras de Lleida, el 2017 ha sido el mejor de la historia the best year in the history of tourism in the Lands of sa compétitivité. Sur les terres de Lleida, 2017 del turismo en el territorio, con un incremento de un Lleida, with an increase of 6.5 % in the number of visi- a été la meilleure de l’histoire du tourisme 6,5 % más de visitantes y un 6,7 % más de pernocta- tors and of 6.7 % in the number overnight stays with sur le territoire, avec une augmentation de ciones respecto al año 2016. El turismo internacional respect to 2016. In the case of international tourism 6,5 % de plus de visiteurs et 6,7 % de plus de (el mejor de todos los tiempos en el 2017) ha expe- (2017 was the best year ever), there was an increase nuitées par rapport à l’année 2016. Le tourisme rimentado un crecimiento de un 6,54 % en número of 6.54 % in the number of visitors and of 1.4 % in that international (le meilleur de tous les temps en de viajeros y un 1,4 % en el de pernoctaciones. El of overnight stays. The territory is very competitive in 2017) a expérimenté une croissance de 6,54 % territorio dispone de factores de competitividad muy areas ranging from its human capital to its outstanding en nombre de voyageurs et 1,4 % de nuitées. importantes, desde el capital humano a una oferta offer of natural, heritage, cultural, scenic, sporting and Le territoire dispose de facteurs de compé- natural, patrimonial, cultural, paisajística, deportiva gastronomic attractions. The magazine «Ara Lleida» tivité importants, du capital humain à une y gastronómica encomiables. La revista «Ara Lleida» is a powerful tool for promoting this great wealth. offre naturelle, de paysages et sportive, digne es una potente herramienta de difusión de toda esta The current issue pays homage to the Diocesan and d’éloges. La revue «Ara Lleida» est un puis- riqueza. En esta edición, se rinde homenaje al Museo Local District Museum of Lleida, which has carried sant outil de diffusion des activités et attraits de Lleida, Diocesano y Comarcal, que ha ejercido una out the impressive task of recovering and protecting naturels, culturels et touristiques des terres de imponente tarea recuperadora y protectora del patri- the region’s religious heritage. However, against Lleida. En contrevenant le critère scientifique monio religioso. Contraviniendo el criterio científico y international scientific and museum criteria, many et muséistique international, les objets du museístico internacional, los objetos del monasterio objects (which had been legally acquired) from the monastère de Sixena, acquis légalement, ont de Sigena adquiridos legalmente han sido expoliados monastery of Sigena have recently been removed from été soustraits du Musée de Lleida avec l’accord del Museo de Lleida, al amparo de una sentencia judi- the Museum of Lleida, following a judicial decision that d’une sentence judiciaire qui n’obéit pas aux cial que no obedece a criterios históricos, artísticos o is contrary to most historical, artistic and deontological critères historiques, artistico déontologiques. deontológicos. Sin embargo, el Museo de Lleida sigue criteria. Despite this, the Museum of Lleida continues Malgré tout, le Musée de Lleida continue d’être siendo uno de los máximos exponentes en turismo to be one of the main references for cultural tourism in l’un des plus importants exemples en tourisme cultural de todo el poniente catalán. western Catalonia. culturel de tout le couchant catalan. 06 L’ESQUÍ DEL SEGLE XXI

20 L’ESPECTACLE DE LA NATURA

28 mont-rebei, MÉS ENLLÀ DEL CONGOST

42 EL PLAER DE LA XOCOLATA A PONENT

48 QUI IMITA A QUI? LA BOIRA A PONENT O PONENT A LA BOIRA?

56 PATRIMONI SONOR

64 L’OLI D’OLIVA, UNA JOIA QUE NEIX DE LA TERRA DIRECCIÓ I EDICIÓ: Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida

DIRECCIÓ DE CONTINGUTS: Juli Alegre, director del Patronat de Turisme; Maricel Pujol, directora de Comunicació de la Diputació de Lleida 74 DONANT VIDA A COP

TEXTOS: Els seus autors i Serveis de Comunicació Lleida D’ESPRAI

FOTOGRAFIES: Els seus autors i arxius del Patronat de Turisme i de la Diputació de Lleida

FOTOGRAFIA PORTADA: Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes 84 JOC DE TRONS (Defoto)

MAQUETACIÓ: A LA CATALANA laGràfica / J. M. Cazares

TRADUCCIÓ: Malcolm Hayes

CORRECCIÓ: Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida 90 MUNTANYES DE SAKE IMPRESSIÓ: Impremta Saladrigues Dipòsit legal: L.768.91 © de les fotografies, les il·lustracions i els textos: els autors. És prohibida la reproducció total o parcial dels 96 29È PREMI «pica d’estats» continguts d’aquesta publicació sense l’autorització de l’editor i dels autors.

Si vols rebre la revista «Ara Lleida» en línia, ho pots sol·licitar a: 98 OFICINES DE TURISME www.aralleida.cat/revista

La revista «Ara Lleida» entra en aquest número en el món de la realitat augmentada. Per accedir-hi, s’ha de baixar l’App de mòbil anomenada «Layar» tant per a iOS com Android. Una vegada obrim l’App, podem escanejar les imatges de la revista que portin el símbol de Layar, i interactuar-hi. Apunta’t a descobrir-ho!

Descarrega’t Escaneja la imatge on hi Descobreix el REALITAT AUGMENTADA l’App de Layar ha el logotip de Layar contingut interactiu

4 6 Els centres hivernals tenen una capacitat per transportar fins a 112.204 passatgers/hora.

TEXT: Javier Ricou més la qualitat que la quantitat, cada dia es preocupen més per seguir enamorant FOTOS: Estacions d’esquí del Pirineu de Lleida, Defoto (Ramon Gabriel), els seus clients amb noves propostes. Esquiar és avui molt més que baixar per una Mercè Gili, Pirineu Perdut (Álvaro Novo), Francesc Tur muntanya nevada. Ara es mimen el confort i tots aquells detalls que afegeixen un plus d’oci més enllà del descens per la pista. Aquells que volen iniciar-se en Es deia Cauba. Era el nom d’un teleesquí de la desapareguda estació de La Tuca aquesta activitat ho tenen tot més fàcil; es premia l’esquiador –tant és si va sol, en que et feia volar (literalment) al final del trajecte. Només els esquiadors més parella, amb la família o en grup– amb una oferta a la carta en la qual tot és possi- experts s’atrevien a agafar aquell remuntador que et portava a la cota més alta ble i, el més important, es treballa temporada rere temporada, per ampliar l’oferta d’aquesta estació, a la qual s’accedia amb telecadira des de Betrén. Superada de l’«après-esquí». L’oci d’hivern es ven en paquets on la neu és un ingredient més. aquesta «volada», quan la sirga del teleesquí tirava tant de la perxa que era impossible mantenir els esquis al terra, s’havia de baixar per la pista. I el descens no L’AVENTURA COMENÇA EN SORTIR DE CASA sempre era fàcil, per les habituals clapes de gel. Ni tampoc, de vegades, arribar fins al peu de l’estació amb el cotxe quan el temps no acompanyava. Ha nevat molt en el darrer mig segle. I molt han canviat també les maneres de fer en el món de l’esquí. Avui s’arriba sense cap problema a les estacions, faci fred, Així era l’esquí quan el forfet rondava les 500 de les antigues pessetes i les baixa- nevi o llueixi el sol. La comoditat de l’esquiador, des del mateix moment en què des es feien sobre estretes taules amb una llargada que passava dels dos metres. surt de casa seva camí de les pistes, és el més important per als empresaris de la Abans de poder agafar un remuntador, l’esquiador novell havia de superar neu. I aquí juga un paper clau la feina per tenir uns bons accessos. Ningú ha de almenys dos dies de classes a les cotes baixes de les estacions trepitjant la neu patir a la carretera, ni tampoc perdre més temps del necessari per aparcar a peu amb els esquís i fent moltes «voltes maria» (tècnica d’encreuament de cames de pistes. Tots els complexos i també les administracions han treballat en aquests per fer un gir de cent vuitanta graus sense moure’s del lloc). Era una època en la aspectes que, encara que podrien semblar secundaris, resulten clau si el que es qual el confort de l’esquiador, els accessos per carretera, l’estat de les pistes o el vol és oferir al client el màxim confort. De fet, i a mode d’exemple, una de les material necessari per a la pràctica d’aquest esport estaven a anys lluny de l’oferta assignatures pendents com era condicionar la carretera que porta a Port Ainé, s’ha actual. Només uns pocs esquiaven (tot era, en proporció, més car que ara) i per solucionat aquesta temporada amb una forta inversió per part de les adminis- iniciar-se en aquesta activitat, amb molt poca oferta en serveis per a debutants, se tracions en aquesta via. S’entén que els diners gastats en aquesta mena d’obres n’havia de tenir moltes ganes. són una inversió que després repercutirà en tota la població dels territoris de muntanya. Però l’esquí, com tot en aquesta vida, ha evolucionat. En el cas del Pirineu de Lleida, aquesta activitat ha arribat ja a la seva plena maduresa. Ja són dues les ESQUÍS QUE GIREN SOLS estacions (Baqueira-Beret i Espot Esquí) que passen dels cinquanta anys de vida. Moment de celebrar unes noces d’or que arriben després d’una crisi econòmica Un altre canvi significatiu ha arribat amb el material necessari per debutar a la que el negoci de l’esquí ha sabut sortejar prou bé, ja que la davallada de visitants neu. Avui és molt més accessible i barat, si es comparen els preus actuals amb el a les pistes no ha estat ni de bon tros tan acusada com la patida per altres sectors que costava un equip d’esquí complert fa tres dècades. Però el gran salt s’ha donat amb els seus clients. amb els esquís. De la taula llarga i estreta s’ha passat al «carving». Esquís molt més curts i amples que, com alguns diuen, «giren sols» i ho fan tot més fàcil per als que SEGUIR ENAMORANT EL CLIENT s’inicien en aquesta activitat. El treball de les màquines a les pistes –ja no hi ha gairebé cap placa de gel–i la facilitat per accedir el primer o segon dia d’esquí a la Superats els moments més difícils (al sector de la neu es torna a respirar optimis- cota més alta de l’estació (els teleesquís són ja història i ara es puja amb còmodes me), la flama de la relació entre clients i complexos sembla mantenir-se ara més telecadires) faciliten molt el camí i les coses als esquiadors novells. Les estacions viva que mai. Els esquiadors, principalment els que tenen entre 30 i 55 anys, són han invertit, així mateix, molts diners en les àrees pensades per als visitants que molt fidels amb les seves visites i les estacions, conscients que ara es valora molt s’estrenen en la neu (Port del Comte té, per exemple, la zona de debutants més L’estació d’Espot Esquí va acollir el febrer de l’any passat la FIS Telemark World Cup, amb la participació dels 70 millors atletes en les disciplines d’ esprint paral·lel, esprint i clàssic.

8 gran del Pirineu) en ser conscients que el futur del negoci passa per la captació de nous clients. Si l’experiència del primer dia d’esquí és dolenta, hi ha molts números que aquella persona no torni a trepitjar mai més un complex de neu. Hi ha una dada que explica tot aquest esforç de les estacions per atreure clients nous. El 51 per cent dels esquiadors que visiten les estacions del Pirineu de Lleida tenen entre 30 i 65 anys, mentre que els menors de 18 anys representen el 30 per cent dels visitants.

ATREURE ELS MÉS JOVES

Atreure els mes joves és, per tant, un dels objectius marcats en els plans de futur de la pràctica totalitat de complexos. Res que no passi a bona part de la resta del món amb destinacions d’esquí. Fins i tot a Suïssa, on la neu s’ha portat amb camions a patis d’escoles (algunes amb estacions a tocar, que es veuen des de les mateixes aules) per improvisar petites pistes artificials i crear afició entre els més petits. Una bona iniciativa, en aquest sentit, impulsada des dels territoris de muntanya i beneïda per la Generalitat, porta per nom «Esport Blanc Escolar». Arriba quan el sector de l’esquí, com es deia en l’àmbit mundial, és conscient que el sec-

El 51 per cent dels esquiadors que visiten les estacions del Pirineu de Lleida tenen entre 30 i 65 anys, mentre que els menors de 18 anys representen el 30 per cent dels visitants. * * * * * * * * * * * * *

tor necessita, com la neu que cau del cel, un relleu generacional. «Cada dia costa més que els joves s’incorporin a l’esquí», va alertar Joaquim Alsina, director de l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Muntanya (ACEM), durant la presentació de la temporada 2016-2017 a la Diputació de Lleida. Portar la neu a les escoles és una bona idea. Aquest any serà el cinquè d’aquesta campanya de «recluta- ment» de nous esquiadors a les escoles. Enguany compta amb la participació de 50 centres educatius del Pirineu i 2.075 alumnes de 3r i 4t de primària. Aquest programa, sota el paraigües del Pla Estratègic d’Esports d’Hivern de Catalunya, té com a principal objectiu impulsar la iniciació en l’esquí dels més petits i alhora el coneixement dels esports d’hivern, en les seves diferents modalitats, entre la població infantil, fent una atenció especial a les comarques pirinenques. Una altra finalitat, no menys important, és educar mitjançant l’esport a respectar, estimar, gaudir, conviure i conèixer aquestes muntanyes (que tants tresors amaguen), amb la complicitat del professorat dels centres d’ensenyament i els professionals de l’esport.

El projecte es porta a terme gràcies a l’esforç de molts agents. D’una banda, la coordinació curricular del Departament d’Ensenyament amb els centres educatius de les nou comarques del Pirineu; l’impuls i el suport econòmic de la Secretaria General de l’Esport, en col·laboració amb els consells esportius de cada comarca, i el compromís de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern per a la formació dels tècnics d’esports d’hivern i la coordinació tècnica del programa.

Esportistes practicant esquí de fons a Tuixent-la Vansa. Atletes participants a la Marxa Pirineu, que uneix Lles i Aransa. Un dels circuits de l’estació de nòrdic de Lles de Cerdanya. Tavascan permet practicar les disciplines d’esquí alpí i nòrdic. Sant Joan de l’Erm, un dels paradisos de l’Alt Urgell. L’estació de Virós-Vallferrera, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

10 Les muntanyes de Lleida són el destí d’esquí més important d’Espanya, amb onze complexos, entre alpí i nòrdic, i una oferta àmplia i variada. * * * * * * * * * * * * *

A l’esquerra, pistes de Port del Comte i, a sota, telecadires a Baqueira Beret. A la dreta, pistes de Boí Taüll i, a sota, parc lúdic de l’estació de Port Ainé.

D’altra banda, s’ha de destacar la participació de les corporacions locals (consells Però el principal esforç fet per aquests complexos al llarg de la seva història ha estat comarcals, ajuntaments), la Diputació de Lleida i el Consell Generau d’Aran per per adaptar-se al nou calendari marcat pel propi esquiador. Els més veterans recor- al transport escolar. I també l’esforç de les pròpies estacions d’esquí, amb ofertes daran que el tret de sortida de la temporada d’esquí el fixava el Nadal. Les estacions d’un preu en la compra de forfets i el lloguer de material. no solien obrir les seves portes abans del 26 de desembre. Ara tot comença (sempre amb el permís del clima) un mes abans. Les estacions aboquen tots els seus esforços FOMENTAR L’ESQUÍ EN FAMÍLIA per obrir el darrer cap de setmana de novembre. És la millor estratègia per escalfar motors de cara a tenir-ho tot en marxa la primera setmana de desembre. Parlar Aquest programa escolar ajuda, així mateix, a fomentar l’esquí en família. Si es con- del pont de la Constitució o la Puríssima és com dir, en el món de l’esquí, «la gran tagia l’afició entre els infants, aquests l’encomanaran després als seus pares, en els escapada blanca». Les estacions es juguen molt en aquesta setmana, fins al punt casos d’aquells que encara no practiquessin aquest esport. Port Ainé (que el gener que alguns complexos poden arribar a facturar en aquest pont –quan totes les con- de l’any passat va celebrar el seu trentè aniversari) i Espot Esquí (que la temporada dicions acompanyen– fins al 10% del que s’ingressa en tota la temporada. A més, el passada va celebrar mig segle de vida) són dues de les estacions que aposten fort en sector té plenament constatat que els forfets que no es venen en aquesta arrencada aquest camp. La primera va obtenir aquesta darrera temporada la certificació com de temporada ja no es recuperaran la resta de la campanya. I és que el 32% dels a destinació turística familiar, reconeixement que Espot Esquí va aconseguir l’any clients que visiten les estacions catalanes ho fan entre el pont de la Constitució, les 2015. vacances de Nadal i Reis, segons un estudi de la Càtedra de Turisme d’Interior de la Universitat de Lleida (UdL) encarregat pel Patronat de Turisme de la Diputació. És un públic que només sol esquiar aquestes dates, així que si no hi ha neu quan arriben Els paquets familiars tenen cada dia més èxit en les estacions que busquen aquest aquelles festes per a aquest esquiador és com si s’hagués acabat la temporada. Un tipus de públic. Els serveis de les estacions han d’estar pensats, però, per agradar comportament diferent al del 42%, dels esquiadors que solen visitar les estacions al tant a pares com a fills. I un altre front, no menys important, per captar nous clients llarg de tots els caps de setmana de la campanya. El 26% restant dels clients esperen passa per fomentar els parcs temàtics dins de les estacions pensats per als adoles- a la Setmana Santa per esquiar. cents. Aquests busquen sensacions diferents a l’esquiador més veterà. Han de fer córrer l’adrenalina, sense oblidar mai –d’això ja se’n preocupen les estacions– la CANONS LLIGATS A LA SATISFACCIÓ seguretat. Tavascan ha encarat, per exemple, bona part de la seva oferta a aquest públic més jove i també als practicants de surf, clients a tenir en compte perquè Aquesta estrena de la temporada d’esquí a finals de novembre o la primera setmana cada dia són més nombrosos. El «freeride» o esquí extrem té un gran èxit, com de desembre no seria possible, la majoria d’anys, sense l’ajuda de la neu produïda també les rutes i espectaculars vistes reservades per als esquiadors que contractin el amb canons. L’esforç fet els darrers anys per les estacions en innivació artificial ha servei del Show Retrac, una màquina amb cabina per a 8 passatgers que puja fins als concentrat bona part de la inversió feta per aquests complexos. La maquinària ha racons més amagats i verges de l’estació. evolucionat molt en els darrers anys i ara la producció de neu (gairebé no queda una sola pista en tot el Pirineu de Lleida que no tingui canons) és possible amb uns ADAPTAR-SE ALS GUSTOS DEL CLIENT costos molt més baixos en consum d’aigua i electricitat. L’objectiu final és oferir a l’esquiador la mateixa qualitat de la neu des del cap de l’estació fins a la cota més El negoci de l’esquí ha demostrat, així mateix, com en pocs sectors, una habilitat baixa. I tot aquest esforç té premi. La satisfacció del visitant de les estacions del innata per adaptar-se als nous gustos del client. Les instal·lacions de restauració a les Pirineu queda palesa en una enquesta elaborada també per la Càtedra de Turisme mateixes pistes (en alguns casos, de primer nivell) o la programació d’activitats de d’Interior de la UdL. Més del noranta per cent dels esquiadors valoren molt bé (56%) l’«après-ski» són els exemples més visibles, a més de tota la feina feta per mantenir o bé (36%) les seves visites en aquestes estacions lleidatanes. Una nota que té enca- les pistes en les millors condicions, que confirmen aquesta vocació per millorar. ra més valor pel fet que el turista d’avui és més exigent que mai amb els serveis que

12 Telecadira del Bosc a l’estació d’Espot Esquí, al Pallars Sobirà.

se li ofereixen. En aquesta valoració, segur que hi juga un important paper tot no s’acaben, l’esquiador té Baqueira-Beret. Una estació amb tres àrees gairebé el que envolta les estacions d’esquí. Natura en estat pur, gastronomia, patri- impossible de recórrer en una sola jornada. El complex de la Val d’Aran, que moni cultural, oferta hotelera de qualitat... tot suma per arribar a aquesta alta la temporada passada va batre el seu propi rècord d’esquiadors en un mateix puntuació. I és que avui l’esquiador que tria el Pirineu de Lleida trobarà, a més dia (20.000), ofereix una gamma amplíssima de serveis pensada per a tots els de l’oferta de l’esquí, molts altres atractius relacionats amb l’oci de muntanya. gustos. Des de racons exclusius per prendre una copa de cava fins a terrasses per compartir un àpat amb tota la família. Si visita, per exemple, Boí-Taüll pot aprofitar per fer una escapada al Parc Na- cional d’Aigüestortes o viatjar mil anys enrere en el temps en un recorregut pel Per «tocar el cel» s’ha d’anar a Boí-Taüll, amb la pista més alta dels Pirineus (Puig conjunt arquitectònic d’esglésies romàniques escampades per aquesta comarca Falcó, 2.751 metres). Aquesta estació ofereix gairebé 50 quilòmetres de pistes i que és únic al món. A la Val d’Aran, el visitant trobarà, entre molts altres ser- marcades i la seva ubicació (la cota baixa és a 2.000 metres) assegura gairebé veis, una oferta turística i botigues de primer nivell, mentre que al Pallars, l’Alt sempre una bona qualitat de neu. Urgell o el Solsonès, l’esquiador podrà compaginar les baixades per les pistes La jornada d’esquí al Pirineu de Lleida es pot complementar amb la visita a nombrosos pobles que destaquen per la seva arquitectura de cases de pedra i esglésies d’estil romànic. A la imatge, Unha. amb passejades per racons on el temps sembla aturar-se. Si el que es vol és viure una experiència singular, l’elecció més encertada seria Salardú i Gessa. Port del Comte (ubicada en un racó verge del Solsonès), amb 37 pistes que DESTINS PER A TOTS ELS PALADARS ofereixen una vista privilegiada i molt diferent a l’acostumada des d’altres quiar sense limitacions en aquestes dues estacions amb muntanyes del Pirineu. Una visita a aquesta estació sempre serà una escapada un mateix forfet, oferta amb la qual es vol atraure cap al Però quan només es parla d’esquí, el Pirineu de Lleida –com no podia ser d’una de nota. Pallars Sobirà el públic més familiar. altra manera després de mig segle d’experiència en aquest món– s’erigeix com un referent a seguir per la seva habilitat a l’hora d’adaptar-se als temps que Aquells esquiadors amb el cul més inquiet tenen el Pallars Sobirà, amb tres Són paquets amb un ventall d’ofertes que totes les corren i nous gustos dels amants d’aquest esport. Les muntanyes de Lleida són estacions (Port Ainé, Espot Esquí i Tavascan) que poden visitar en una mateixa estacions d’esquí d’alpí estan aplicant per adaptar-se el destí d’esquí més important d’Espanya, amb onze complexos, entre alpí i escapada sense fer una gran tirada de quilòmetres. Ferrocarrils de la Genera- a les necessitats particulars dels seus clients. Només nòrdic, i una oferta àmplia i variada. Si el que es busca és qualitat i pistes que litat, gestora de Port Ainé i Espot Esquí, ofereix aquest any la possibilitat d’es- s’ha d’entrar en els diferents webs dels complexos per descobrir-los. Hi ha forfets per hores, només de caps de setmana, els exclusius per a dies laborables, per a grups, Tornafort, al Pallars Sobirà, bell exemple de poble pirinenc, situat damunt d’un monticle al vessant nord de la muntanya de Baén. famílies... Els empresaris de la neu mai havien diversificat tant la seva oferta (l’esquí del segle XXI no té res a veure amb el segle XX) ni tampoc mai s’havien moderat tant a l’hora de fixar els preus dels abonaments. Com deia en plena crisi econòmica Aureli Bisbe, directiu de Baquei- ra, «l’èxit de l’esquí passa per saber-se adaptar a cada moment que li toca viure». En el cas de l’alpí, totes les estacions semblen tenir molt ben apresa aquesta lliçó. Tant els esquiadors com els amants dels paisatges de muntanya poden gaudir del conjunt romànic de la Vall de Boí (a SENSE AGLOMERACIONS l’esquerra, Sant Climent de Taüll) i dels nombrosos locals de lleure de la zona. A sota, un practicant d’snow.

Per als que anhelen viure experiències en estat pur o un contacte directe amb la natura sense sorolls ni aglomeracions, el Pirineu de Lleida és també la destinació perfecta. En aquelles muntanyes, els amants de l’esquí nòrdic o les persones que simplement vulguin fer una passejada o excursions amb raquetes, trobaran una àmplia oferta, amb paradisos amagats en cinc estacions (Aransa, Lles de Cerdanya, Sant Joan de l’Erm, Tuixent-La Vansa i Virós-Vall Ferrera), on el món sembla aturar-se. Complexos gestionats pels ajuntaments i que cada temporada guanyen visitants, gràcies al decidit suport de les administracions, que ajuden a invertir en serveis, confort i qualitat. Els números del negoci de l’esquí de fons poden semblar insignificants, si es comparen amb les xifres de l’alpí. Però aquestes pistes de nòrdic, ben gestionades i amb suport de l’Administració, van camí de convertir-se en importants motors econòmics dels municipis on hi ha les muntanyes.

14 UN TRESOR AMAGAT

Tota aquesta infraestructura escampada pel Pirineu forma part d’un gran tresor amagat sota la neu i que ara és més valuós que mai, en no estar l’esquí lligat ja a la construcció i especulació urbanística. Així que la importància actual d’aquest negoci per a les economies dels territoris de muntanya és vital com mai. Això facilita les coses a l’hora de calcular el que deixa l’esquí, per si sol, en aquelles valls amb estacions. Un recent estudi d’ESADE, basat en informes fets als Estats Units i Europa, xifra en 12 euros els beneficis que l’esquí deixa al territori –de forma directa, indirecta i induïda– per cada euro ingressat a les estacions per la compra d’un forfet. La temporada passada, l’impacte econò- mic de les estacions d’esquí de Lleida va ser d’uns 367,8 milions d’euros, segons càlculs de l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Muntanya. Així que en aquests moments ningú nega ja que el negoci de la neu s’hagi convertit en el principal motor econòmic de les valls amb estacions d’esquí. L’activitat en aquests complexos, malgrat un estancament gairebé crònic per la falta d’un relleu d’esquiadors, es manté. Com sempre es repeteix des del sector, «més que la crisi econòmica és la manca de neu el que fa pujar o baixar el nombre d’esquiadors».

Baqueira-Beret és l’estació més visitada del Pirineu de Lleida, alhora que està considerada com una de les millors, si no la primera, en oferta de neu, confort i serveis d’Espanya. El complex de la Val d’Aran, amb més de 150 quilòmetres de pistes trepitjades, encapçala, en facturació, el rànquing del negoci de l’esquí al territori espanyol. Ingressa al voltant de 35 milions d’euros per temporada, dels quals 22 milions corresponen a la venda de forfets. Segons l’estudi d’ESA- DE, l’activitat de Baqueira suposaria (comptant només el facturat en venda d’abonaments) uns beneficis directes, indirectes i induïts de 264 milions, que es repartirien entre l’estació, amb els seus negocis d’hostaleria, restauració i lloguer d’esquís, i la resta dels empresaris turístics de la Val d’Aran. En l’apartat de beneficis induïts s’inclou el que ingressen, per exemple, els proveïdors d’un hotel, la despesa de carburant per a desplaçar-se a pistes o el que cobra un lampista que acudeix a reparar una avaria a una estació.

És només un exemple per il·lustrar la importància que ara mateix té l’esquí en l’economia de les comarques de muntanya que, com deia més amunt, genera al Pirineu de Lleida un impacte econòmic de 209 milions directes i 158,8 milions més induïts.

La temporada 2016/2017 va arrencar amb un optimisme indissimulat per part dels empresaris de la neu –igual que ho ha fet aquesta- convençuts que es poden millorar encara més aquestes xifres. I això que la darrera temporada va ser molt positiva, amb 1.270.426 esquiadors. El calendari va jugar al seu favor, amb 143 dies d’esquí (la Setmana Santa va arribar més tard) davant dels 128 dies de la campanya anterior. Les estacions del Piri- neu de Lleida, reben el 62 % dels esportistes que esquien a Catalunya, han invertit en aquesta nova temporada 13,25 milions de euros (xifra superior als 8,7 de la campanya 2016/2017). Aixó representa el 70 % de la inversió feta pels complexos catalans de la neu. L’esquí del segle XXI tira, per tant, del desenvolupament econòmic del Pirineu de Lleida que necessita més que mai d’aquesta activitat per mantenir població, generar llocs de treball i generar riquesa quan arriba el fred i la neu.

16 EL ESQUÍ DEL SIGLO XXI SKIING IN THE 21st CENTURY

El esquí ha evolucionado. En el caso del Pirineo de Lleida, esta actividad ha llegado ya a su Skiing has evolved and in the Lleida Pyrenees this activity has now reached full maturity. This area esquí alpí plena madurez. Ya son dos las estaciones (Baqueira Beret y Espot Esquí) que pasan de los now contains two ski resorts (Baqueira Beret and Espot Esquí) which are over fifty years old. Today, cincuenta años de vida. Unas bodas de oro que llegan después de una crisis económica skiing involves much more than just going down a snow-covered mountain. It is now necessary to que el negocio del esquí ha sabido sortear bastante bien. Superados los momentos más di- offer skiers comfort and a wide range of options in which almost everything is possible. Even more esquí nòrdic importantly, work goes on, season after season, to extend the offer of “après-ski” activities. Winter VAL fíciles, la llama de la relación entre clientes y complejos parece mantenerse ahora más viva 2 leisure is sold in packages in which snow is just one of the ingredients. The skier’s comfort is the most que nunca. Esquiar es hoy mucho más que bajar por una montaña nevada. Ahora se mi- important factor for those in the snow business. For this reason, accesses have been improved, the D’ARAN man el confort y todos aquellos detalles que añaden un plus de ocio más allá del descenso 9 material required to start skiing has been made cheaper and much more accessible and skis have Vielha por la pista. Se premia el esquiador con una oferta a la carta en la que todo es posible y, lo become much shorter and wider, with a view to making everything easier for those just beginning más importante, se trabaja temporada tras temporada, para ampliar la oferta del «après- to enjoy this activity. The ski resorts have also invested a lot of money in areas aimed at visitors who 4 ski». El ocio de invierno se vende en paquetes donde la nieve es un ingrediente más. are just starting to do snow sports, conscious of the fact that the future of the business depends on attracting new clients. There is, for example, one particularly good initiative that has been promoted Hoy se llega sin ningún problema a las estaciones. La comodidad del esquiador es lo más by the mountain territories with the backing of the Generalitat (Catalan Autonomous Government). importante para los empresarios de la nieve. Y aquí juega un papel clave el trabajo para This is called “Snow Sport for Schools” and this will be the fourth year of this initiative to “recruit” 3 11 tener unos buenos accesos. Nadie debe sufrir en la carretera, ni tampoco perder más ti- new skiers from schools. This year 50 education centres located in the Pyrenees and 2.075 students PALLARS empo del necesario para aparcar a pie de pistas. Otro cambio significativo ha llegado con studying the 3rd and 4th courses of primary education participated in it. The programme will also el material necesario para debutar en la nieve, que hoy es mucho más accesible y barato. encourage whole families to ski by offering them special packages. SOBIRÀ Pero el gran salto se ha dado con los esquís. De la tabla larga y estrecha se ha pasado al 5 The skiing sector has also demonstrated an almost innate ability to adapt to changes in customer ALTA «carving». Esquís mucho más cortos y anchos que lo hacen todo más fácil para los que se 1 tastes. The catering facilities on the slopes and the programming of “après-ski” activities provide the 6 inician en esta actividad. most visible examples of this, as does all of the work that has been done to keep the slopes in the best RIBAGORÇA 8 possible condition. However, perhaps the greatest effort that has been made by these complexes to Además, las estaciones han invertido mucho dinero en las áreas pensadas para los visitan- date has been that of adapting to the new calendar that has been established by the skiers who want El Pont Sort CERDANYA tes que se estrenan en la nieve, al ser conscientes de que el futuro del negocio pasa por la to ski over the Constitution and/or Purísima long weekend (early in December). In most years, opening de Suert La Seu Puigcerdà captación de nuevos clientes. Atraer a los más jóvenes es uno de los objetivos marcados en the ski season at this time would not be possible without the help of artificial snow produced using d’Urgell los planes de futuro de la práctica totalidad de complejos. Como ejemplo, existe una bu- snow cannons. ena iniciativa impulsada desde los territorios de montaña y bendecida por la Generalitat, que lleva por nombre «Deporte Blanco Escolar». Llevar la nieve a las escuelas es una buena The mountains of Lleida are the most important ski destination in Spain, with eleven complexes idea. Este año será el quinto de esta campaña de «reclutamiento» de nuevos esquiadores offering alpine and Nordic skiing. Skiers searching for quality and never-ending slopes should take a look at Baqueira-Beret. To “touch the sky”, it is necessary to go to Boí-Taüll, which has the highest slope en las escuelas. Cuenta con la participación de 50 centros educativos del Pirineo y 2.075 10 in the Pyrenees (Puig Falcó, 2,751 metres). This ski resort offers almost 50 kilometres of marked slopes alumnos de 3º y 4º de primaria. Este programa escolar ayuda asimismo a fomentar el esquí ALT and its location (with its lowest slope being at 2,000 metres) ensures that there is almost always good en familia. Por ello, los paquetes familiares tienen cada día más éxito en las estaciones que La Pobla quality snow. If, however, what you want is an original experience, the best option would be Port de Segur URGELL buscan este tipo de público. del Comte; its 37 slopes offer privileged views that are very different from those usually found in the 7 mountains of the Pyrenees. For more adventurous skiers, there is also the option of El Pallars Sobirà Tremp El negocio del esquí ha demostrado, asimismo, como en pocos sectores, una habilidad and its three resorts (Port Ainé, Espot Esquí and Tavascan). Lovers of Nordic skiing, and those who innata para adaptarse a los nuevos gustos del cliente. Las instalaciones de restauración simply love to go for a stroll or on a snowshoe excursion, will find a wide range of options to discover en las mismas pistas o la programación de actividades del «après-ski» son los ejemplos hidden paradises at five other ski resorts (Aransa, Lles de Cerdanya, Sant Joan de L’ Erm, Tuixent-La más visibles, además de todo el trabajo realizado para mantener las pistas en las mejores Vansa and Virós-Vall Ferrera). The 2017-2018 season has begun with undissimulated optimism on the PALLARS JUSSÀ condiciones. Pero el principal esfuerzo realizado por estos complejos a lo largo de su part of those who run the snow business; they are convinced that this campaign will improve on the historia ha sido para adaptarse al nuevo calendario marcado por el propio esquiador, que numbers for the last season, which were still very good in themselves. SOLSONÈS ya quiere esquiar por el puente de la Constitución o la Purísima. Y es que el 32% de los clientes que visitan las estaciones catalanas lo hacen entre el puente de la Constitución, las vacaciones de Navidad y Reyes. Ahora, este estreno de la temporada de esquí no sería Solsona posible, la mayoría de años, sin la ayuda de la nieve producida con cañones. El esfuerzo realizado en los últimos años por las estaciones en innivación artificial ha concentrado LE SKI DU XXIe SIÈCLE buena parte de la inversión hecha por estos complejos. Y todo este esfuerzo tiene premio. La satisfacción del visitante de las estaciones del Pirineo queda patente en una encuesta Le ski a évolué. Dans le cas des Pyrénées de Lleida cette activité est maintenant arrivée à pleine elaborada por la Cátedra de Turismo de Interior de la UdL. Más del noventa por ciento de maturité. Ce sont à présent deux stations (BaqueiraBeret et Espot Esquí ) qui dépassent les cinquante NOGUERA los esquiadores valoran muy bien (56%) o bien (36%) sus visitas en estas estaciones leri- ans d’existence. Skier est aujourd’hui beaucoup plus que descendre une montagne enneigée. Il faut danas. En esta valoración, seguro que juega un importante papel todo lo que rodea a las offrir au skieur du confort et une ample série d’options où tout est possible et, ce qui est plus important, ESPOT ESQUÍ SANT JOAN DE L’ERM estaciones de esquí. Naturaleza en estado puro, gastronomía, patrimonio cultural, oferta on travaille saison après saison pour rallonger la période « après ski ». Les loisirs d’hiver se vendent ESTACIONS D’ESQUÍ Tel. 973 621 199 – 932 041 041 Tel. 973 298 015 hotelera de calidad... par paquets où la neige est un ingrédient de plus . Le confort du skieur est le plus important pour les entrepreneurs de la neige. Pour cela les accès ont été améliorés, le matériel nécessaire pour débuter espotesqui.cat – skipallars.cat santjoandelerm.com dans la neige est plus accessible et meilleur marché et les skis sont beaucoup plus courts et larges ce DEL PIRINEU DE LLEIDA Las montañas de Lleida son el destino de esquí más importante de España, con once [email protected] [email protected] qui rend tout plus facile pour ceux qui commencent dans cette activité. En outre, les stations ont investi complejos, entre alpino y nórdico. Si lo que se busca es calidad y pistas que no se acaban, beaucoup d’argent dans les aires étudiées pour les visiteurs qui débutent dans la neige, étant conscients el esquiador tiene Baqueira-Beret. Una estación con tres áreas casi imposible de recorrer que le futur des affaires passe par la captation de nouveaux clients. Comme exemple, il y a une bonne ARANSA LLES DE CERDANYA TAVASCAN en una sola jornada. Para «tocar el cielo» hay que ir a Boí-Taüll, con la pista más alta de los initiative, encouragée par les territoires de montagne et applaudie par la Generalitat (gouvernement Tel. 973 293 051 Tel. 973 293 100 Tel. 973 623 037 / 665 670 193 Pirineos (Puig Falcó, 2.751 metros). Esta estación ofrece casi 50 kilómetros de pistas marca- autonomique de Catalogne) et qui a pour nom « Sport Blanc scolaire » à l’aquelle cette année, il a aransaesqui.cat lles.net tavascan.net das y su ubicación (la cota baja está a 2.000 metros) asegura casi siempre una buena cali- la participation de 50 centres éducatifs des Pyrénées et 2.075 élèves de CE2 et CM1 du primaire. Ce [email protected] [email protected] [email protected] dad de nieve. Si lo que se quiere es vivir una experiencia singular, la elección más acertada programme aide d’autre part à encourager la pratique du ski dans les familles. sería Port del Comte, con 37 pistas que ofrecen una vista privilegiada y muy diferente a la acostumbrada desde otras montañas del Pirineo. Aquellos esquiadores más inquietos tie- L’entreprise du ski a de même prouvé, comme dans peu d’autres secteurs, une habileté innée à BAQUEIRA BERET PORT AINÉ TUIXENT-LA VANSA nen el Pallars Sobirà, con tres estaciones (Port Ainé, Espot Esquí y Tavascan). Ferrocarrils de s’adapter aux nouveaux goûts des clients. Les installations de restauration sur les pistes mêmes ou la Tel. 973 639 000 – 93 205 82 92 Tel. 973 621 199 – 93 204 10 41 Tel. 973 370 030 - 973 05 80 18 la Generalitat, gestora de Port Ainé y Espot Esquí, ofrece este año la posibilidad de esquiar programmation d’activités de l’après-ski en sont les exemples les plus visibles en plus de tout le travail baqueira.es portaine.cat – skipallars.cat tuixent-lavansa.com sin limitaciones en estas dos estaciones con un mismo forfait, oferta con la que se quiere fait pour maintenir les pistes dans les meilleures conditions. Mais le principal effort réalisé par ces complexes tout au long de leur histoire a été de s’adapter au nouveau calendrier marqué par le skieur atraer hacia el Pallars Sobirà el público más familiar. Para los que anhelan vivir experiencias [email protected] [email protected] [email protected] lui-même qui veut déjà skier pour le pont de la Constitution ou de l’Immaculée Conception. Maintenant en estado puro o un contacto directo con la naturaleza sin ruidos ni aglomeraciones, el cette « première » de la saison ne sera plus possible sans l’aide de la neige produite par les canons de Pirineo de Lleida es también el destino perfecto. En aquellas montañas, los amantes del neige. BOÍ TAÜLL RESORT PORT DEL COMTE VIRÓS-VALLFERRERA esquí nórdico o las personas que simplemente quieran dar un paseo o excursiones con Tel. 973 696 264 – 93 414 66 60 Tel. 973 492 301 – 973 492 139 Tel. 672 432 543 raquetas, encontrarán una amplia oferta, con paraísos escondidos en cinco estaciones Les montagnes de Lleida sont la destination de ski la plus importante d’Espagne avec onze complexes boitaullresort.com portdelcomte.net refugigallfer.com (Aransa, Lles de Cerdanya, Sant Joan de l’Erm, Tuixent-La Vansa y Virós-Vall Ferrera). entre alpin et nordique. Si ce que cherche le skieur est la qualité des pistes qui n’en finissent pas, il a [email protected] [email protected] [email protected] Baqueira-Beret. Pour atteindre le ciel il faut aller à Boi-Taüll où se trouve la plus haute piste des Pyrénées La temporada 2017/2018 ha arrancado con un optimismo indisimulado por parte de los (Puig Falcó, 2.751 mètres). Cette station offre près de 50 km de pistes marquées et leur situation (la cote empresarios de la nieve al estar convencidos de que los números siempre se pueden me- basse est de 2000 mètres) assure presque toujours une bonne qualité de neige. Si l’on souhaite vivre une jorar. El calendario juega un papel clave en las previsiones. Las estaciones del Pirineo de expérience singulière, le choix le plus judicieux sera Port del Comte avec ses 37 pistes qui offrent une Lleida, que reciben el 62 por ciento de los deportistas que esquían en Cataluña, prevén vue privilégiée et très différente de celle qu’on a l’habitude d’avoir d’autres montagnes des Pyrénées. Les skieurs plus aventureux disposent du Pallars Sòbira avec ses trois stations (Port Ainé, Espot Esquí invertir este año alrededor de 13 millones de euros en mejoras, lo que representa el 70% et Tavascan). Les amateurs de ski nordique ou ceux qui simplement veulent se promener ou faire une de la inversión total hecha por los complejos catalanes de la nieve. El esquí del siglo XXI excursion en raquettes trouveront une offre importante avec des paradis cachés dans cinq stations tira, por tanto, de un buen trozo de la manta económica del Pirineo de Lleida que necesita ( Aransa, Lles de Cerdanya, Sant Joan de l’Erm, Tuixent-La Vansa y Virós-Vall Ferrera). La saison más que nunca de esta actividad para mantener población, generar puestos de trabajo y 2017/2018 a commencé avec un optimisme non feint de la part des entrepreneurs de la neige, convaincus generar riqueza cuando llega el frío y la nieve. que cette campagne améliorera les chiffres de la saison précédente qui avaient déjà été très bons.

18 Amb les primeres pluges de la tardor, ressonen a les valls del Pirineu i Prepirineu uns crits guturals, aspres i estremidors, audibles a quilòmetres de distància: és la brama del cérvol.

L’ESPECTACLE DE LA Natura

20 Amb l’arribada de les precipitacions, mascles i femelles entren en zel i comencen a agrupar-se en ramats mixtos. Tot a punt per al ritus d’aparellament.

TEXT: Joaquim M. Pujals amb finalitats cinegètiques. Tot i que no és l’únic factor desencadenant, la pluja FOTOS: Pedro Pelayo, Roger Rovira és un dels requisits clau perquè els ungulats més grans del nostre país comencin a tenir ganes de reproduir-se. Entre mitjans de setembre i mitjans d’octubre, quan el mercuri dels termòmetres comença a encongir-se i cauen les primeres pluges de la tardor, ressonen a les A banda de competir amb els bramuls, els grans mascles mesuren les seves forces valls del Pirineu i Prepirineu uns crits guturals, aspres i estremidors, audibles a caminant força estona en paral·lel, mirant d’impressionar-se l’un a l’altre amb el quilòmetres de distància. Durant aquestes setmanes, a l’alba i al capvespre –i, ritme de la marxa i les dimensions de la seva ramificada cornamenta. Si tot això de vegades, al llarg de tota la nit–, els mascles de cérvol comú (Cervus elaphus) no obté l’efecte perseguit –que acostuma a aconseguir–, es poden acabar ba- emeten un bram ben característic, amb el qual competeixen amb els seus rivals rallant fent xocar les seves potents protuberàncies frontals, que cada primavera per a fer-se amb el major nombre possible de femelles. Com en altres ordres de la perden temporalment unes setmanes fins que els tornen a créixer. El sec petar de vida, aquí qui més soroll fa més bé se’n surt. les banyes, bastant més difícil de sentir que els crits, és l’altre so característic del ritual reproductiu dels cérvols. Mascles i femelles han viscut separats tot l’any, però amb l’arribada de les precipitacions entren en zel i comencen a agrupar-se en ramats mixtos, dins dels quals Cinc empreses de guiatge especialitzades i autoritzades per la direcció de l’àrea es duran a terme els ritus d’aparellament –tot i que, més que parelles, el que els protegida hi organitzen sortides per a conèixer i gaudir de la brama –de fet, n’hi cridaires aspiren a formar són veritables harems, de fins a una desena de cérvoles. ha tres que la tenen com a principal activitat anual. Sortir amb elles és l’opció més Els mascles dominants no pararan de lluitar per mantenir unit el seu grup de con- recomanable si es volen tenir les màximes possibilitats de veure els cérvols en questes i evitar que s’hi apropi cap rival. I de marcar el territori del qual es volen plena acció –i de no reduir les d’altres observadors passant per llocs inoportuns o fer els amos amb secrecions glandulars i d’orina, i rascant els troncs dels arbres fent coses que puguin foragitar els animals– i alhora contribuir a l’economia local. amb les banyes. No poden abaixar la guàrdia ni per un instant: les futures mares A més, l’Estació Biològica del Pallars Jussà ofereix un servei d’informació en dos dels seus fills només estaran receptives durant 24 hores. punts d’observació estratègics. Més de dues mil persones van apropar-se l’any passat a la reserva atretes per aquest esdeveniment. «Els que ens dediquem a la gestió d’aquesta espècie tenim una dita: perquè comenci la brama, cal que al cérvol se li mulli l’esquena», comenta Jordi Palau, Després de Boumort, el millor lloc per a contemplar aquests animals són les director de la Reserva Nacional de Caça de Boumort (Pallars Jussà), on hi ha una Valls d’Àneu, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, on també es registra una cer- de les poblacions més importants de Catalunya –n’hi tenen uns 700 exemplars ta activitat de brama a les de Cardós i Siarb. A les dues situades més al nord hi censats, però fa uns anys va arribar a haver-n’hi un miler– d’aquests animals ex- viu, en lloc del cérvol comú ibèric, la subespècie del cérvol europeu, una mica tingits a casa nostra a finals del segle XIX i reintroduïts des de mitjans del passat més gros, que igualment es pot trobar en alguns indrets de la Val d’Aran.

A la Reserva Nacional de Caça de Boumort, hi ha una de les poblacions més importants de Catalunya de cérvols, amb uns 700 exemplars censats.

22 A la Reserva de Boumort és l’únic lloc d’Europa on es crien les quatre espècies de voltor que habiten al continent.

EL PIRINEU, PARADÍS DEL VOLTOR d’alimentació– també va contribuir a la davallada. Amb les lleis de protecció i la creació de canyets on se’ls proporciona menjar, la població de voltors va co- Cada cop hi ha més gent que acudeix a les Terres de Lleida per observar la seva mençar a prosperar ràpidament, i «de 50 colònies censades el 1999 es va passar a rica fauna. Atesa la dificultat de contemplar els ossos bruns –encara n’hi ha molt 159 en deu anys», segons dades recollides per l’expert de la Universitat de Lleida pocs en un territori massa extens–, l’altra gran estrella dels safaris per Ponent són Antoni Margalida. les rapinyaires, que atrauen nombrosos aficionats a l’ornitologia, però l’espectacular àguila daurada (Aquila chrysaetos), la marcenca (Circaetus gallicus) o l’ame- El voltor negre, el rapinyaire més gran d’Europa (pot arribar als tres metres naçadíssim gall fer (Tetrao urogallus), que té aquí un dels seus darrers reductes d’envergadura de punta a punta d’ala), es recupera lentament després de la peninsulars, no es deixen veure amb gaire facilitat. Per sort, els impressionants seva reintroducció. A Boumort, ja n’hi ha mig centenar i, enguany, les 14 parelles carronyaires no s’amaguen tant. reproductores han aconseguit tirar endavant cinc polls. Això fa que al canyet de la reserva hi puguin arribar a coincidir, entre l’abril i l’agost, quan torna del sud Es dona la circumstància que les muntanyes lleidatanes, i més en concret la l’aufrany, totes quatre espècies: «vint o trenta exemplars de voltor negre, desenes Reserva de Boumort, són l’únic indret d’Europa on crien les quatre espècies de voltors comuns, cinc o sis aufranys i un nombre similar de trencalossos... i que habiten al continent. El rar voltor negre (Aegypius monachus) va haver de de vegades, coincidint amb la brama, fins i tot apareix algun cérvol!», precisa el ser reintroduït a partir de 2007, però el voltor comú (Gyps fulvus), que està en director de la reserva. clara expansió, l’especialitzat trencalòs (Gypaetus barbatus) i el petit aufrany (Neophron percnopterus) no hi han deixat de ser mai (bé, el darrer sí, però esta- El canyet es troba davant d’un observatori amb un hide, un amagatall on es També es pot contemplar la brama al Parc Natural de l’Alt Pirineu, en alguns indrets de la Val d’Aran, al Parc Natural del Cadí-Moixeró i, amb menys densitat, al Parc Nacional d’Ai- cionalment, ja que és una au migratòria i passa a casa nostra només primaveres poden encabir cinc persones que –prèvia reserva i el pagament d’una taxa– veu- güestortes i Estany de Sant Maurici i a la Reserva Nacional de Caça Cerdanya-Alt Urgell. i estius). ran des de primera fila i podran fotografiar de prop els voltors caient del cel com paracaigudistes i amuntegant-se àvids damunt la teca formant una muntanya de Per si no n’hi hagués prou, el Pirineu mig (el de Lleida i Osca) «concentra el 60% plomes envoltada d’un núvol de pols que no s’esvairà fins que no quedi ni una Hi ha una bona població a la part berguedana del Parc Natural del Cadí-Moixeró les zones assenyalades com d’accés restringit i mirar de no internar-se en els espais de la població total europea de voltors», ens sorprèn Eugènia Ramadà, respon- engruna de carn sobre els ossos. i ja amb força menys densitat se’n troben al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany oberts, que són els que trien els cérvols per a aplegar-se. Si hi entres no solament sable del Casal dels Voltors, punt d’informació que l’Ajuntament de Tremp té a la de Sant Maurici i a la Reserva Nacional de Caça Cerdanya-Alt Urgell, on veure la no veuràs res, sinó que impediràs que ho facin altres persones, a banda d’interferir Torre de Tamúrcia, en una zona de gran abundància d’aquestes aus. El tipus de Un altre excel·lent lloc per a contemplar aquests animals és el punt on des del brama ja és més complicat. en un moment clau per a la reproducció de l’espècie». «Volem ordenar més l’activi- muntanyes rocalloses i plenes de cavitats i el clima la fan idònia per a unes espè- Casal dels Voltors se’ls alimenta setmanalment amb entre 180 i 200 quilos de res- tat i fomentar les visites guiades. I el cérvol, per al qual estem pensant construir un cies que, a excepció del voltor negre, que nia als arbres, cerquen abrics i coves tes procedents dels escorxadors de la zona, «que els duren tot just tres minuts», A les Valls d’Àneu també operen empreses que poden facilitar l’observació, tot observatori, no només resulta interessant durant la brama!», vol subratllar. situats ben amunt sobre penya-segats que els ofereixin protecció i alhora facilitat adverteix l’Eugènia Ramadà, qui vol aclarir que «l’objectiu és donar-los un ajut, no i que quan es tracta d’animals salvatges en llibertat mai res està garantit. «Si et per enlairar-se aprofitant els corrents tèrmics. alimentar-los». Se n’arriben a aplegar uns dos-cents, «la immensa majoria voltors mous bé, però, és relativament factible arribar a veure elements del comporta- Hi ha altres ungulats que protagonitzen rituals reproductius similars. És el cas de comuns, els altres no sempre venen», admet. També hi ha a tocar un hide amb ment reproductiu i grups de femelles i mascles. És fonamental anar-hi les dates la daina (Dama dama), present a diversos llocs del Pallars, que també a la tardor Durant segles, aquests animals tan necessaris per a l’ecosistema van patir molt vidres especials que oculten el seu interior. adients, a les hores oportunes, primera i darrera del dia, i dur prismàtics o telesco- –més o menys quan acaba la del cérvol– fa al llarg d’un mes la seva brama, que mala premsa i foren morts a trets, a cops o enverinats fins a dur-los gairebé a l’ex- pis», aconsella Palau. s’anomena la ronca. En aquest cas, el so que emeten els mascles sembla no adir-se tinció, de la qual probablement els van salvar els populars programes televisius L’activitat es duu a terme des de fa cinc anys tots els dissabtes al matí; una càme- amb un animal de les seves dimensions, i recorda més aviat al rauc de les granotes. de Félix Rodríguez de la Fuente als anys 70, quan a Catalunya en quedaven tot ra enfocada directament sobre el menjador permet contemplar còmodament el El director de Boumort recorda que «cal mantenir una actitud d’observació de Mentrestant, el cabirol (Capreolus capreolus) fa com una mena de lladruc tot l’any i, just un grapat de parelles en alguns racons amagats tarragonins i lleidatans. tiberi de les grans aus des d’una sala audiovisual a l’edifici, que es va inaugurar el la fauna: caminar en silenci, en grups petits, vestir amb colors discrets, respectar més aviat monògam, no forma grups per a la reproducció. L’abandonament del món rural –la ramaderia era una de les seves principals fonts 2000 i pel qual l’any passat van passar 1.200 persones.

24 D’INTERÈS

Reserva Nacional de Caça de Boumort Parc Natural de l’Alt Pirineu Can Farga, 4 - 25620 Tremp C/ de la Riba, 1- 25595 Llavorsí 973 654 716 973 62 23 35 parcsnaturals.gencat.cat/es/alt-pirineu Casal dels Voltors (La Terreta) Torre de Tamúrcia Parc Nacional d’Aigüestortes 973 057 947 i Estany de Sant Maurici viujussa.cat/es/casal-dels-voltors C/ de les Graieres, 2 - 25528 Boí 973 69 61 89 parcsnaturals.gencat.cat/es/aiguestortes

- Casa del Parc C/ de Sant Maurici, 5 - 25597 Espot 973 62 40 36

- Centre d’informació de Llessui Ecomuseu dels Pastors de la Vall d’Àssua Escoles de Llessui, s/n - 25567 Llessui 973 621 798

- Centre d’informació de Senet La Serradora Carrer del Port, 10 - 25553 Senet 973 698 232

A la Torre de Tamúrcia, des d’un es EL ESPECTÁCULO DE LA NATURALEZA NATURE’S SHOW HIDE Entre mediados de septiembre y mediados de octubre, resuenan en los valles del Pirineo Between mid-September and the middle of October, both at dawn and at dusk, the male deer of y Prepirineo unos gritos guturales, ásperos y estremecedores, audibles a kilómetros de the valleys of the Pyrenees and Pre-Pyrenees emit characteristic brays as they compete with their pot contemplar com alimenten setmanal- distancia. Durante estas semanas, al amanecer y al atardecer –y, a veces, a lo largo de toda rivals to mate with as many female deer as possible. The National Hunting Reserve of Boumort la noche–, los machos de ciervo común emiten un bramido característico, con el que com- (El Pallars Jussà) contains one of the most important populations of deer in Catalonia, including piten con sus rivales para hacerse con el mayor número posible de hembras. En la Reserva around 700 registered animals. Five companies of specialised guides have been authorised by ment els voltors amb uns 200 kg de carn. Nacional de Caza de Boumort (Pallars Jussà) hay una de las poblaciones más importantes de the management of this protected area to organise outings to discover and enjoy the rutting ciervos de Cataluña –tienen unos 700 ejemplares censados–. Cinco empresas de guías espe- ceremony. The El Pallars Jussà Biological Station also offers an information service at two strategic cializadas y autorizadas por la dirección del área protegida organizan salidas para conocer observation points. The next best place to see these animals after Boumort is in the Àneu valleys, La Vall de la Terreta, on es troba el Casal dels Voltors, una conca fronterera amb y disfrutar de la berrea. Además, la Estación Biológica del Pallars Jussà ofrece un servicio de in the Alt Pirineu (High Pyrenees) Natural Park. Rutting activity can also be observed in the valleys l’Aragó travessada per la Noguera Ribagorçana, es pot explorar a través de información en dos puntos de observación estratégicos. of Cardós and Siarb, which are home to the subspecies of European deer. These deer can also be found in parts of the Val d’Aran, the Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Park and the l’anomenada Ruta de la Vall dels Voltors, de 31 kilòmetres, que comença a Pont Después de Boumort, el mejor lugar para contemplar estos animales es Les Valls d’Àneu, La Cerdanya-L’Alt Urgell National Hunting Reserve. There are also other ungulates which perform d’Orrit i està pensada per fer-se amb vehicle de motor, però és possible també en dentro del Parque Natural del Alt Pirineu, donde también se registra una cierta actividad de similar reproductive rituals, such as fallow deer and roe deer. More and more people come to the BTT o a peu. L’Ajuntament de Tremp ofereix un servei de guia gratuït o es pot fer berrea en las de Cardós y Siarb. En las dos vive la subespecie del ciervo europeo, algo más Lands of Lleida to observe its rich fauna. In fact, the mountains of Lleida, and more specifically the autoguiada i disposa de miradors privilegiats, com el de la Collada de Torogó, per grande, que igualmente se puede encontrar en algunos lugares de la Val d’Aran. También se Boumort Reserve, are the only place in Europe where it is possible to find all four of the scavenger a contemplar les aus. encuentran en el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici y en la Reserva bird species that live on this continent (the black vulture, the griffon vulture, the lammergeyer and Nacional de Caza Cerdanya-Alt Urgell. En Les Valls d’Àneu también operan empresas que the Egyptian Vulture). These birds can be seen at the Casal de los Buitres, the feeding point in the L’observació i estudi de les rapinyaires, i de les aus en general, ha permès ressus- pueden facilitar la observación. Boumort reserve and in the Terreta Valley, following the 31-km itinerary known as the Valley of the Vultures Route. citar el petit poble de Buseu (Pallars Sobirà) mitjançant un original projecte privat Hay otros ungulados que protagonizan rituales reproductivos similares. Es el caso del gamo, que combina la preservació de la biodiversitat i el paisatge, la ciència i l’ecotu- presente en varios lugares del Pallars, que también en otoño hace a lo largo de un mes su LE SPECTACLE DE LA NATURE risme. El llogarret va quedar deshabitat als anys 70 del segle passat, fins que en berrea, que se llama la ronca. Mientras tanto, el corzo hace como una especie de ladrido Jordi Canut i l’Anna Tomàs, veïns de Gerri de la Sal, van adquirir entre el 2002 i el todo el año y no forma grupos para la reproducción. Entre la mi-septembre et la mi-octobre, au lever et au coucher du soleil, dans les vallées des Pyrénées et 2009 les 230 hectàrees de terreny que envolten el nucli –amb les cinc cases i l’es- des Pré Pyrénées les cerfs communs mâles émettent un brame caractéristique par lequel ils rivalisent avec glésia enrunades incloses en el paquet per imposició del venedor– amb la idea Cada vez hay más gente que acude a las Tierras de Lleida para observar su rica fauna. leurs semblables pour attirer le plus grand nombre possible de femelles. Dans la Réserve Nationale de de convertir-les en un corredor biològic entre els espais protegits del Boumort i Las rapaces atraen numerosos aficionados a la ornitología, pero la espectacular águila Chasse de Boumort (PallarsJussà) il y a l’une des plus importantes populations de cerfs de Catalogne.- On l’Alt Pirineu i en un espai privilegiat per als aficionats a l’ornitologia i la fotografia dorada, la culebrera o el urogallo no se dejan ver con mucha facilidad. Por suerte, lo ponen dispose d’un recensement d’environ 700 exemplaires –. Cinq entreprises de guides spécialisés et autori- mucho más fácil los impresionantes carroñeros. Se da la circunstancia de que las montañas sées par la direction de la zone protégée organisent des sorties pour découvrir et admirer le brame. de fauna. leridanas, y más en concreto la Reserva de Boumort, son el único lugar de Europa donde crían las cuatro especies que habitan en el continente (el buitre negro, el buitre leonado, el En outre, la Station Biologique du Pallars Jussà offre un service de renseignement sur deux points El projecte va adreçat a un públic especialitzat, principalment als fotògrafs, els quebrantahuesos y el alimoche). El Casal de los Buitres es el punto de información que el d’observation stratégiques. Après Boumort, le meilleur endroit pour contempler ces animaux sont les quals constitueixen el 90% dels usuaris. Rep entre 150 i 200 visitants a l’any, que Ayuntamiento de Tremp tiene en La Torre de Tamúrcia, en una zona de gran abundancia de Vallées d’Àneu, dans le Parc Naturel des Hautes Pyrénées, où l’on enregistre aussi une certaine activité usen els amagatalls que hi ha al voltant d’un canyet. També s’hi organitzen cursos estas aves. En el comedero de la reserva de Boumort pueden llegar a coincidir, entre abril y de brame dans les vallées de Cardós et Siarb. Dans les deux vallées vit la sous espèce de cerf européen de fotografia de natura. Des del 2012, el complex ofereix allotjament a les habi- agosto, las cuatro especies y, a veces, en la época de la berrea, incluso aparece algún ciervo. que l’on peut également trouver dans certains endroits du Val d’Aran, le Parc National d’Aigüestortes tacions d’una casa restaurada, des de la qual també es poden observar els ocells. El carrizo se encuentra ante un observatorio con un hide, un escondite donde se pueden i Estany de Sant Maurici et dans la Réserve Nationale de Chasse Cerdagne- Alt Urgell. Il existe d’autres meter cinco personas que verán desde primera fila y podrán fotografiar de cerca los buitres. ongulés qui ont des rituels reproductifs semblables. C’est le cas du daim et du chevreuil. Il y a chaque fois «Crec que aquest tipus de turisme és capaç de recuperar una zona encara amb Otro excelente lugar para contemplar estos animales es el punto donde desde el Casal de davantage de gens qui viennent sur les Terres de Lleida pour observer leur riche faune. Il se trouve que molt potencial com aquesta a través de la riquesa natural», defensa Canut. los Buitres se les alimenta semanalmente. La actividad se lleva a cabo todos los sábados por les montagnes de Lleida et plus concrètement la Réserve de Boumort, sont le seul endroit en Europe où la mañana e incluye una visita guiada gratuita. El Valle de la Terreta, donde se encuentra el naissent les quatre espèces de charognards qui vivent sur le continent (le vautour noir, le vautour fauve, Ja sigui contemplant i escoltant la brama del cérvol o admirant el majestuós vol Casal de los Buitres, se puede explorar a través de la llamada Ruta del Valle de los Buitres, de le gypaète et l’alimoche). Ces oiseaux peuvent être observés au Casal des vautours, la mangeoire de del carronyaire per excel·lència, el voltor, l’espectacle de la natura el tenim servit 31 kilómetros, que comienza en Pont de Orrit y está pensada para hacerse con vehículo de la réserve de Boumort, et dans la Vallée de la Terreta, à travers ce qu’on appelle Route de la Vallée des al Pirineu i Prepirineu de Lleida. motor, pero es posible también en BTT o a pie. Vautours, de 31 kilomètres.

26 MÉS ENLLÀ DEL CONGOST

28 restes històriques. Creuen el pont penjant de Sant Jaume, enfilen el camí de l’Obaga Som entre els segles VI i VII. L’imperi romà ha caigut i s’albira l’edat mitjana. L’església Gran i arriben fins al jaciment dels Altimiris per seguir buscant l’entrellat d’una anti- s’ha començat a formar, però el seu desplegament és gradual i dura segles. En ga comunitat monàstica datada a l’època visigoda. Va ser un gran descobriment. «Al aquest moment, a la zona prepirinenca de Lleida i d’Osca es produeix un moviment principi, no ens atrevíem a fer-ho públic. Però ara ja en tenim prou dades», explica important de fundació de monestirs i poblats monàstics, explica la doctora Sancho. Sancho. El d’Altimiris és l’únic jaciment d’aquestes característiques excavat a l’Estat. El curiós és que un dels principals motius és l’evasió d’impostos. El seu nom ve probablement de l’encreuament dels mots germànics Hild i Mir, que junts signifiquen «persona noble o destacada» i fan referència a qui devia ser el líder L’adéu de l’imperi romà va comportar la desarticulació de les estructures que el d’aquella comunitat. definien: impostos, defenses, comunicacions. A les grans ciutats com Lleida, però, es manté el control sobre el ciutadà. Hi ajuda el fet que en aquell temps ja era seu episcopal. «Aleshores hi ha un moviment bastant generalitzat a Europa de ruralització i de fugida de les ciutats i de la fiscalitat de qui les controla, que en bona mesura són ▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼ els bisbes». Diferents assentaments petits distribuïts pel territori s’autoproclamen comunitats monàstiques, de manera que queden exemptes del sistema tributari El jaciment dels Altimiris mostra les res- medieval. No tot és tan materialista, però, aclareix la doctora Sancho: «També hi havia espiritualitat». Encara no s’ha pogut demostrar que el bisbe acceptés aquesta tes d’un poblat autònom, format per homes exempció d’impostos. El que sí és clar és que el poblat vivia lluny de les grans urbs (també Isona o Guissona ho eren en aquell temps). i dones, amb coves on vivia el comú dels El jaciment dels Altimiris mostra les restes d’un poblat autònom, format per homes veïns i hi desenvolupaven els seus oficis, i dones, amb coves on vivia el comú dels veïns i hi desenvolupaven els seus oficis, una casa del senyor o líder i una església amb capacitat per a més de 50 persones. La vida als Altimiris va seguir durant segles fins que va caure abandonat al IX. No una casa del senyor o líder i una església devia ser fàcil accedir al poblat, ubicat en un dels contraforts a la cara nord del congost. Malgrat tot, «seria un error pensar que només subsistien. S’hi han trobat restes amb capacitat per a més de 50 persones. de vidre, de closques d’ostra, d’àmfores procedents del nord d’Àfrica i productes arribats d’Orient» i eines com una balança de precisió, que «fan suposar que aques- ▲ ▲ ▲ ▲ ▲ ▲ ▲ ▲ ▲ ta comunitat comerciava amb coses de valor, donat que necessitaven calcular

L’antiga companyia elèctrica Enher va habilitar l’actual pas, de 3.616 metres de longitud, amb una passarel·la de 53 metres i 1.123 metres excavats a la roca del marge esquerre del congost.

TEXT: Helena Culleré congost de Mont-rebei, des de Sant Esteve de la Sarga, al nord, fins a Àger, al sud, FOTOS: Arxiu d’Arqueologia del Montsec, Patronat de Turisme de la Diputació n’han limitat històricament l’arribada dels humans, tot i que molt menys del que de Lleida, Jordi V. Pou, Ribadron es diria. En els darrers anys, però, ja començat el segle on som, la construcció de noves passeres a la banda aragonesa, un nou pont penjant entre els dos costats per primer cop des de la inundació de la vall per l’embassament de Canelles, així Les aigües del Noguera Ribagorçana tenien força. El riu neix a més de 2.500 metres com noves zones d’aparcament a l’entrada nord catalana i una altra a la sud, han d’alçada a la Maladeta i recorre, en un traç més o menys lineal de nord a sud, més afavorit l’arribada de milers de turistes que cada any es deixen impressionar per de 100 quilòmetres, en els quals perd gairebé tota la seva altitud fins a deixar-se les vistes de l’últim gran congost verge de Catalunya. No té línies elèctriques, ni confondre en les aigües del Segre a Corbins, amb només 175 metres d’alçada per carreteres ni vies de tren, a diferència dels seus veïns de l’est, Terradets i Collegats, damunt del mar i molta menys energia. És poc sinuós i molt empinat, així que no de manera que accepta poca cosa més que excursionistes i piragüistes. I aquests li pot estranyar ningú que, amb el pas de milions de segles, s’hagi menjat 500 metres han agafat la mesura. L’any 2015 més de 84.000 persones van visitar la reserva del de muntanya calcària. El resultat són unes valls de postal, profundes i estretes, congost de Mont-rebei (implica una mitjana de més de 230 al dia) i les xifres del talls verticals que el Ribagorçana ha clavat sobre el vell Montsec durant una llarga 2016 i 2017 superen els 100.000 visitants. El debat està servit. història compartida. En els trams on la muntanya és tova, les valls s’eixamplen, com a Corçà, Àger. Quan es torna dura, una mica més al nord, l’erosió és molt més subtil Mont-rebei és una zona rica en restes del passat. Diuen que caminant pel congost i lenta, de manera que el riu queda collat de prop, a costat i costat, a Catalunya i a es pot llegir la història fins arribar a la formació del Montsec, on abans hi havia mar, l’Aragó, per parets de roca elevades, amb gest i ganes de tocar el cel. fa més de 100 milions d’anys. La Cova Colomera és un dels vestigis d’assentament i data de fa 7.000 anys. No és l’únic. Des de fa una quinzena d’anys, cada dia durant La història comuna de la muntanya i el riu és una història d’èxits. Montsec i Riba- un parell de setmanes d’estiu, la doctora Marta Sancho i de 12 a 20 persones més gorçana han esculpit unes de les valls més vistoses de Catalunya i un dels congos- entre arqueòlegs, historiadors i estudiants de la Universitat de Barcelona caminen Treballant al jaciment d’Altimiris. La Cova Colomera és un dels vestigis d’assentament de la zona que data de fa 7.000 anys. tos més espectaculars. També un dels més visitats. Els difícils accessos al popular una hora des de l’aparcament de la Masieta carregats amb material d’anàlisi de

30 el pes amb molt detall», assenyala Josep Maria Fabra, de l’àrea de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya-La Pedrera. L’assentament es va ubicar ben amunt, entre tres cingleres i un mur de delimitació al marge esquerre del Riba- Des de la Masieta, a l’entrada nord de la reserva de Mont-rebei, que des del gorçana, amb vistes al congost. Les restes permeten corroborar també que era un 1999 pertany a la Fundació Catalunya-La Pedrera, fins a la presa de Canelles lloc de pas internacional. hi ha uns 37 quilòmetres. A principis dels anys 20 del segle passat, la Mancomunitat de Catalunya va incloure el camí de Mont-rebei al Pla de Carreteres de la Generalitat republicana. Era el camí 31. La història havia demostrat que aquell era un dels passos utilitzats pels qui viatjaven de nord a sud, procedents de la Val d’Aran o la Ribagorça en direcció a Lleida i, a més, era necessari per a l’abastiment de la gent de la zona. Mentre no hi havia carreteres (avui l’N-230 a la Val i la C-13 al Pallars), el camí del congost, o del Portell, segons en deien a la zona, era una de les vies de comunicació per creuar el Montsec. Només hi havia un risc: l’aigua. Si el riu creixia, el pas esdevenia mortal. «Y fins se diu que no s’hi pot passar à peu sinó exposant-se a grans perills», va escriure el comte de Saint-Saud, de l’Associació d’Excursions Catalanista, el 1883. La Mancomunitat va considerar que aquell camí era necessari com a alternativa a creuar el Montsec enfilant el Coll d’Ares, a 1.500 metres d’alçada venint d’una cota de 550 metres. De manera que el 1924 es va estrenar el flamant camí de la República. El camí «de baix» va permetre retallar un dia la durada de les ex- pedicions del Pirineu a la plana, conta la gent de la zona. «Durant la postguerra hi passava molta gent. La Fina del Mas de Mont-rebei tenia un molí de farina i molts veïns hi anaven per usar-lo».

Gairebé un segle després, una part d’aquell camí és utilitzada al cap de l’any per milers de visitants. Arriben al congost actualment des d’una de les seves tres entrades. No obstant, el pas del Portell va quedar inutilitzat durant temps ara fa cinquanta anys després de quedar parcialment inundat per les aigües del pantà de Canelles.

L’embassament, com el congost, és una frontera natural entre Lleida i Osca. Amb capacitat per allotjar 680 hectòmetres cúbics d’aigua, és el pantà més gran de Catalunya. Des de la Masieta, a l’entrada nord de la reserva de Mont-rebei, que des de 1999 pertany a la Fundació Catalunya-La Pedrera, fins a la presa de Canelles hi ha uns 37 quilòmetres. Això dona una idea de la quantitat de finques, masies i pobles que van quedar sota les aigües de l’embassament. També una part del camí del Portell. A la banda lleidatana, per exemple, subsisteixen sota les aigües de Canelles les restes de l’antic poble de Blancafort, una pedania de Tragó de Noguera (inundat a la vegada pel pantà de Santa Anna, uns quilòmetres al sud del Noguera Ribagorçana), d’on era originària Rosa Mateu Gessé, besàvia de Leo Messi. A la banda aragonesa, Caserras del Castillo, Fet, Finestres, Montfalcó i Soriana també van sucumbir a les aigües de l’embassament.

▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼ A principis dels anys 20 del segle passat, la Mancomunitat de Catalunya va incloure el camí de Mont-rebei al Pla de Carreteres de la Generalitat republicana. Era el camí 31. ▲ ▲ ▲ ▲ ▲ ▲ ▲ ▲ ▲

Els anys 60 van suposar un segon èxode de veïns d’aquesta zona del Montsec, comparable, segons la doctora Sancho, a la crisi demogràfica del segle XIV. La construcció de la presa hidroelèctrica ho explica en bona mesura. Així que, poc després de l’estrena de Canelles, aixecada entre 1958 i 1962, va ser el moviment excursionista i ja no els veïns el que va reclamar a l’antiga Enher que rehabilités el pas de Mont-rebei a una cota superior per evitar les aigües de l’embassament un cop s’omple. L’elèctrica el va restituir i va habilitar l’actual pas, de 3.616 metres de longitud, amb una passarel·la de 53 metres (de Sant Jaume) i 1.123 metres excavats a la roca del marge esquerre del congost.

Mont-rebei no necessita promoció. Ho saben els municipis que hi conflueixen i també l’empresa propietària de la reserva, ubicada en la seva totalitat a Sant Esteve de la Sarga. No és cosa només del paisatge vertical que ha esculpit el Noguera Ribagorçana i que s’obre cap al sud, després de la gola, en un amfiteatre de penya-segats espectaculars. Des de la Marmita del Gegant, a la boca nord del congost, fins a la que avui anomenen la Muralla Xinesa de Finestres, a la banda sud aragonesa de l’embassament, una sèrie d’imatges naturals que deixen sense parla ha atret els darrers anys una xifra cada cop més elevada de turistes.

32 L’estrena, el 2013, del pont penjant de Montfalcó que uneix el camí excavat per Enher a la banda lleidatana amb les noves passeres al costat aragonès, dos conjunts d’escales de vertigen (un, de 33 esgraons i 33 metres d’alçada; l’altre, de 50 metres) que obren camí cap al Montsec de l’Estall, ha multiplicat l’interès dels visitants. Al vessant aragonès, no hi ha camí al llarg del congost, de manera que els turistes coincideixen al vessant est. El pont penjant és, a més, el primer enllaç entre Catalunya i Aragó en tot aquest espai des que l’embassament va inundar gairebé 16 quilòmetres quadrats de superfície el 1959. Des de fa quatre anys, el congost té tres entrades: al nord, per Sant Esteve de la Sarga, on hi ha habilitat un pàrquing per a vehicles i per on passen la majoria de visitants; al sud, des de Corçà, prop de l’ermita de la Pertusa, d’on provenen al voltant d’un 20 per cent dels turistes, segons l’alcalde d’Àger, Lluís Ardiaca, i on també s’ha habilitat un aparcament; i a l’oest, on hi ha les noves passeres de la banda d’Osca. L’èxit del paratge entre els turistes ha portat la Fundació Catalunya-La Pedrera i els municipis a fer un recompte diari de visitants, amb lectors de petjades en totes les entrades, com a pas previ per intentar protegir l’entorn. A més, empresaris de la zona promouen, amb l’ajut de la Diputació, una nova passera que permetrà recuperar el Camí Vell d’accés a Mont-rebei.

Es podria pensar que el camí de Mont-rebei no és apte per a tots els públics, però les dades ho desmenteixen. El pas de les tarteres, de roca i pedres d’esllavissada, el camí excavat a la paret catalana, la pujada des de Corçà o la Pertusa són rutes que de punta a punta impliquen més de tres hores de pas ferm per uns tres quilòme- tres i mig de camins estrets i en bona part boscosos. La fundació propietària de la reserva hi ha ubicat a l’entrada nord un punt d’informació a la reformada casa de la Masieta i des d’allà indica als visitants que ho vulguin seguir quatre opcions de camins per recórrer el paratge. La ruta cap al jaciment dels Altimiris és una de les possibilitats. També el camí d’Alsamora, de 4,8 quilòmetres, que permet defugir els punts més concorreguts del congost; així com la ruta circular de l’Obaga Gran i el propi camí del Congost. En aquest cas, el pas del Portell coincideix també amb el GR-1, un Camí de Gran Recorregut que va d’Empúries a Finisterre. La ruta és amable però requereix certa forma física i s’ha convertit en els darrers tres anys en un dels atractius més visitats a Lleida.

No és per a menys. La reserva de Mont-rebei és un espai de 598,71 hectàrees que l’actual Fundació Catalunya-La Pedrera va comprar el 1999 a l’antic propietari, l’enginyer d’Enher Luis Graus, que havia participat en la construcció de la presa de Canelles. Ell mateix l’havia comprat a l’antiga família propietària de la finca de Mont-rebei. Segons la fundació, l’últim inscrit al registre com a veí de Mont-rebei és Josep Maria Bergua, nascut al Mas de Mont-rebei l’any 1953. Una part de la família Dos conjunts d’escales, un de 33 esgraons i 33 metres d’alçada i l’altre de 50 metres, obren camí manté els vincles amb Sant Esteve de la Sarga. La continuïtat de la gran finca agrària cap al Montsec de l’Estall.

L’ermita romànica de la Mare de Déu de la Pertusa, situada a Corçà, al terme municipal d’Àger, és un mirador excepcional sobre El 2013 es va inaugurar el pont penjant de Montfalcó, que uneix el camí excavat per Enher a la l’embassament de Canelles i la serra del Montsec. banda lleidatana amb les noves passeres al costat aragonès.

34 que formava part del Mas va quedar suspesa amb el pantà. Una part de les terres ▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼ van ser expropiades, la resta es va vendre. La reserva agafa el gran canó, les ribes del riu, els penya-segats i part del vessant obac del Montsec d’Ares. El patrimoni que conté és d’alt valor natural i fa l’espai mereixedor de les proteccions que donen ELS DIFERENTS GRAUS DE PRESERVACIÓ DE la Xarxa Natura 2000, el Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat i la Reserva Natural Parcial per a la preservació de la llúdriga. La fundació va promoure també la LA ZONA A BANDA I BANDA DEL RIU COMPOR- declaració com a Refugi de Fauna Salvatge. El trencalòs (amb ben poques parelles a la zona), l’àguila daurada, l’aufrany (el voltor europeu més petit) i el tritó pirinenc TEN SITUACIONS PECULIARS, COM ARA QUE (un rèptil que camina per les aigües fredes) completen el quadre de les espècies més importants a Mont-rebei en matèria de fauna, segons la propietària de l’espai. ELS PESCADORS PUGUIN PESCAR A LA RIBA Però cal sumar-hi algunes varietats de flora no menys curioses, com la corona de rei (una planta que neix a les fissures de les roques en substrats calcaris); l’anomenada ARAGONESA, PERÒ NO A LA CATALANA. orella d’os (també viu a les esquerdes de les roques ombrejades) i el roure marti- nenc. Nombroses coves en aquesta zona són també refugi de variades poblacions ▲ ▲ ▲ ▲ ▲ ▲ ▲ ▲ ▲ de ratpenats. Creuant el riu cap a l’oest, a la part aragonesa del congost té un altre tipus de protecció: és lloc d’interès comunitari (LIC), zona de protecció de les aus (ZEPA) i és inclòs també a la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. ques i l’entrada sud de Mont-rebei reforcen la demanda dels visitants. El municipi de Lleida i Osca, Catalunya i l’Aragó tenen pendent un debat. Comparteixen un dels la Noguera acull també el Centre d’Observació de l’Univers (COU), que el 2016 va paisatges més atractius del Prepirineu i el Pirineu i, per ara, l’han dotat de dues tornar a batre rècords, amb 32.000 visitants, uns 2.000 més dels previstos. Al costat regulacions diferents. Els diferents graus de preservació de la zona a banda i banda aragonès, Viacamp ha vist multiplicat «potser per 20 o per 30» el volum de turistes del riu comporten situacions peculiars, com ara que els pescadors puguin pescar amb l’obertura del nou pont del Seguer i les passeres de Montfalcó han suposat un a la riba aragonesa, però no a la catalana. Les activitats nàutiques, a més, no estan revulsiu per a la Ribagorça aragonesa. regulades, tot i que existeix un pacte institucional que comporta que la circulació de les barques a motor per dins del congost només es faci amb motor elèctric, A la banda lleidatana, Sant Esteve reivindica millors comunicacions per desenvolu- silenciós, a velocitat molt baixa i a càrrec únicament d’operadors autoritzats. Qualse- par les activitats que ja estan en marxa als pobles veïns d’Àger i Viacamp, als quals vol navegació, des de la barca a motor fins a un sol caiac, requereix autorització de se sumen el Pont de Montanyana, aigües amunt del congost, i fins i tot Estopinyà, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per circular per l’aigua i l’organisme de conca beneficiari de la bona fama de l’embassament. ha arribat a tramitar fins a més de 700 permisos d’embarcacions a l’embassament de Canelles. La regulació de l’activitat d’aigua és únicament una qüestió de temps i de La fundació propietària de la reserva de Mont-rebei ha fet recompte dels establi- pactes. ments de la zona més propera i calcula que hi ha restaurants al Pont de Montanya- na, a Cellers (a la vall del Noguera Pallaresa), a Guàrdia de Noguera (Castell de Mur) La base de l’economia de Sant Esteve de la Sarga no ha canviat des de fa dècades. i a Àger, mentre que els allotjaments per fer-hi nit es reparteixen entre tres a la Clua La principal font de riquesa segueix sent el sector primari, l’agricultura i la rama- (Sant Esteve); tres més a Pont de Montanyana; un a Collmorter (Castell de Mur) i un deria, segons explica l’alcalde, Jordi Navarra. El municipi està situat a la serra del més a Castissent. A Àger, potser el municipi de la Noguera que més s’està especialit- Montsec, entre les valls del Ribagorçana i el Pallaresa. Dins el terme s’hi troba la zant en el turisme, l’oferta per dinar i dormir és variada. reserva de Mont-rebei, tot i que el congost s’estén també pels municipis d’Àger, al sud, i Viacamp, a l’est. Al contrari del que passa a Sant Esteve, la vida a Àger ja depèn Recents estudis sobre l’activitat en aquests municipis xifren en 3 milions d’euros en bona mesura del turisme. Al vessant del Pallaresa, és una zona estratègica per a anuals els beneficis que s’obtenen de l’explotació turística del congost i l’embassa- la pràctica del vol lúdic i esportiu. Al vessant del Ribagorçana, les activitats nàuti- ment. No és estrany. Aquesta zona del Montsec és un enorme museu natural, no La Masieta és el punt d’informació situat al costat de la zona d’aparcament a l’entrada de Mont-rebei per Sant Esteve de la Sarga.

Al voltant de Mont-rebei, hi ha diversos indrets on pernoctar i gaudir de la gastronomia i els encants de les poblacions. A la imatge, bungalous al càmping d’Àger. L’HORA DE CORÇÀ

L’atractiu de Mont-rebei té poques analogies a Catalunya i l’efecte crida dels darrers anys en un públic familiar ha dut la gent de la Vall d’Àger i del Montsec a mirar d’adaptar l’oferta a la demanda creixent. El congost permet que el turista s’enfili per paratges verticals sense massa complicació amb caminades d’entre tres i cinc hores de durada, segons l’itinerari i la preparació dels turistes. En paral·lel, l’acondicionament de la zona de la Masieta, pel nord, i les escales de la part aragonesa, per l’oest, ha decantat una part important dels visitants cap a aquestes dues entrades, mentre que la d’Àger mira ara de millorar les seves instal·lacions. Per aquest motiu, un grup d’empresaris de la zona ha impulsat un projecte que suposarà un revulsiu per l’entrada de Corçà. Es tracta de la recuperació del Camí Vell de Mont- rebei, de manera que s’acondicionarà la via per a l’ús del públic en un sentit ampli i es construirà una passarel·la per salvar la part més enfonsada del camí, on la pujada del nivell de l’aigua de l’embassament de Canelles fa el sender impracti- cable durant bona part de l’any. La passera tindrà uns dos-cents metres de longitud i el Camí Vell recuperat permetrà escurçar l’excursió de Mont- rebei al voltant d’una hora per recórrer el tram de sud a nord. El camí anirà des de la zona de la Pertusa, que corona l’ermita que li dona nom i que també ha de ser restaurada, fins al punt on el camí del marge esquerre de Mont-rebei creua amb el pont penjant entre Lleida i Osca i està pensat per salvar uns 400 metres de desnivell. Per habilitar el Camí Vell, els empresaris han demanat ajuts al la Diputació de Lleida, que veu el projecte Diverses empreses d’aventura organitzen activitats, com passejades en caiac amb bons ulls i l’estudia. o canoa, per observar els magnífics cingles del congost.

36 EL MUR DE FINESTRES ÉS UNA DE LES FORMACIONS RADICALS QUE EXHIBEIX EL PARATGE DE MONT- REBEI: DUES PARETS PARAL·LELES I VERTICALS CALCÀRIES QUE PARTEIXEN L’EMBASSAMENT I AL SEU DIA S’USAREN COM A MUR DE PROTECCIÓ NATURAL DEL POBLE DE FINESTRES.

només de varietats de fauna i flora d’alt interès, sinó també d’història. I la història, la comarca de la Ribagorça Oriental, Benabarre i Viacamp, que es van aliar per ofe- part del congost, considera a més que l’èxit de públic que té l’espai fa de 15 quilòmetres o més per buscar allotjament, de manera que l’oferta per si comença a ser explicada en algun moment, és amb els dinosaures, extingits fa rir als turistes rutes per la Cova Negra de Canelles. Aquesta mena d’iniciatives està necessari un acord institucional que permeti, per exemple, regular la na- cobrir les necessitats del visitant és compartida. 66 milions d’anys. El que s’ha trobat al congost de Mont-rebei és un dels vesti- avui en mans privades, però les administracions confien en recuperar-ne una part vegació sota la tutela de la Confederació de l’Ebre. Una part dels usuaris gis més habituals dels rèptils de la prehistòria: les petjades o bé icnites, que en del control. Almenys, això és el que es desprèn de les reunions que en els darrers d’aquest espai, majoritàriament ecologista i que al seu dia va aconseguir De fet, fins que l’embassament no va cobrir camps i camins a la vall del aquest espai tenen la peculiaritat de tenir la forma de contramotlles, és a dir, que mesos han mantingut ajuntaments, consells i diputacions de la zona. aturar la construcció d’una contrapresa a la cua de Canelles per evitar-ne congost, els pobles a costat i costat tenien una rutina compartida. Els no s’han conservat com a forats en el fang sinó com a siluetes bombades perquè l’impacte, demana la creació del Parc Natural del Montsec com a figura veïns de Viacamp compraven a Àger quan el nivell de les aigües del el que ha arribat fins al segle XXI és el reompliment de la seva formació. Tanta La riquesa del Montsec no té límits més enllà dels que imposa la necessitat que ha de limitar- ne l’explotació i garantir-ne la protecció. Per a una Ribagorçana els permetia passar. La seva era una història comuna i ara història contenen aquestes petjades com les formacions radicals que exhibeix, de preservar-lo. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, defensa un altra part dels veïns de la zona, aquesta figura no és necessària. «Només «hem aconseguit recuperar la connexió» –assenyala l’alcalde de Viacamp, descarat, el paratge de Mont-rebei, l’embassament i la seva cua. El mur de Fines- treball únic de totes les institucions al voltant de Mont-rebei amb dos objectius cal una mica de coneixement», opina l’alcalde d’Àger. «Hem fet molta Alfredo Pociello. «Hem restablert les relacions amb Àger i Sant Esteve i tres n’és un dels exemples més espectaculars: dues parets paral·leles i verticals prioritaris. D’una banda, garantir les màximes condicions de seguretat per als feina i s’ha de preservar». la mancomunitat de municipis pot ser una cosa bona», en aquest sentit. calcàries i tan antigues com el congost, que parteixen l’embassament i al seu dia visitants. De l’altra, assegurar la satisfacció del turista, i això implica preservar Només cal una mica d’astúcia i avançar-se als esdeveniments per no s’usaren com a mur de protecció natural del poble de Finestres, avui abandonat. l’alt valor ecològic de l’espai natural. La forma òptima per a fer-ho, assenyala Al marge esquerre del Ribagorçana, una de les empreses que més ha morir d’èxit. Entre les dues parets s’hi va construir una ermita, dedicada a Sant Vicenç, de la Reñé, és a través d’un nou consorci que aglutini totes les instituciones afectades treballat i que ha viscut l’eclosió del Montsec per als turistes, és Montsec qual se’n conserven restes. Quan a finals dels anys 50 es va començar a omplir el i beneficiàries i que està cridat a tutelar l’encant de Mont-rebei. Els alcaldes im- Activa. El seu responsable, Enric Maestre, explica que a la zona s’hi comp- La ferma voluntat de mantenir el congost en el seu millor estat ha portat pantà, nombrosos pobles van quedar abandonats, sense que l’aigua en cobrís els plicats coincideixen plenament en el fet que tenen a les mans un element molt ten sis empreses de vol amb seu a Àger i tres d’aigua: a Àger, dos al Pont recentment al fet que alcaldes, consells i les Diputacions de Lleida i Osca carrers, tot i que sí havia inutilitzat els amplis conreus de l’horta. A la banda arago- preuat, però que per seguir gaudint-ne cal ser intel·ligent i conservar-ne l’essèn- de Montanyana i dos més a Montfalcó (Viacamp). La seva firma té una hagin acordat, en un consens amb pocs precedents, prendre mesures en- nesa, hi ha les restes de Finestres, Fet, Montfalcó o Montgai. A la banda catalana, cia. Els tres municipis del congost estan cridats –juntament amb Os de Balaguer, embarcació amb motor elèctric i trasllada els visitants d’un costat a l’altre caminades a garantir l’espai. Entre altres, destaquen les reserves en línia Blancafort, que emergeix periòdicament quan les aigües de l’embassament que- Tremp, Estopinyà i Pont de Montanyana– a crear una mancomunitat que ha de del congost, de Corçà a la Masieta, intentant reduir el soroll al no-res. «El necessàries per accedir al congost en els dies de més afluència . Un estudi den baixes. L’espectacularitat dels paratges que aporta el pantà va dur, en el seu vetllar per l’herència que els ha deixat la història compartida entre el Montsec i 2016 –explica– vam duplicar el número de serveis, i ja veníem de multi- recent ha calculat que hi ha uns 70 dies a l’any en què l’alta concentració dia, a la formació d’una societat limitada formada pels municipis d’Os de Balaguer, el Noguera Ribagorçana. La Fundació Catalunya-La Pedrera, propietària de bona plicar-lo el 2015». Els clients –afegeix Maestre– es mouen en un perímetre de turistes farà necessària aquesta mesura. Mont-rebei s’ho valdrà.

38 MONT-REBEI, MÁS ALLÁ DEL DESFILADERO MONT-REBEI, BEYOND THE GORGE

Montsec y el Noguera Ribagorçana han esculpido uno de los valles más vistosos de Cataluña Montsec and El Noguera Ribagorçana have carved out one of the most spectacular valleys y uno de los desfiladeros más espectaculares. Desde hace tres años, el camino del desfiladero in Catalonia and also created one of its most spectacular gorges. For the last three years, the de Mont-rebei, de 3.616 metros de longitud, con una pasarela de 53 metros (de Sant Jaume) y 3,616-metre-long path through the Mont-rebei gorge - which includes the 53-metre walkway of Saint 1.123 metres excavados en la roca, tiene tres entradas: al norte, por Sant Esteve de la Sarga; al James and a further 1,123-metre stretch cut out of the rock face - has had entrances via Sant Esteve de sur, desde Corçà, cerca de la ermita de la Pertusa, y al oeste, donde están las nuevas pasarelas la Sarga and Corçà and also new walkways on the Huesca side of the gorge. At its northern entrance, del lado de Huesca. En la entrada norte, un punto de información en la reformada casa de la there is an information point in the reformed house of the Masieta. Here, visitors who are interested Masieta indica a los visitantes que lo deseen seguir cuatro opciones de caminos para recorrer el receive information on how to follow four different paths running through the area: the route to paraje: la ruta hacia el yacimiento de los Altimiris, el camino de Alsamora, la ruta circular de la the remains of the Altimiris; the Alsamora path; the circular route of the Obaga Gran (Great Shade); Obaga Gran y el propio camino del Desfiladero. and the Gorge path. In recent years, the construction of new footbridges, a new suspension bridge between the two sides of the gorge and new parking areas have favoured the arrival of thousands of tourists. Every year, people come to be impressed by the views of the last great virgin gorge in En los últimos años, la construcción de nuevas pasarelas en el lado aragonés, un nuevo puente Catalonia, which receives little more than hikers and canoers. The Mont-rebei reserve covers an area colgante entre los dos lados por primera vez desde la inundación del valle por el embalse de of 598.71 hectares which includes the canyon, the banks of the river, the cliffs and some of the shady Canelles, así como nuevas zonas de aparcamiento en la entrada norte catalana, han favorecido slopes of El Montsec d’Ares. The area is rich in flora and fauna and has exceptional heritage value. In la llegada de miles de turistas que cada año se dejan impresionar por las vistas del último gran addition, it is relevant to highlight Àger as a destination for both leisure and sporting aerial activities, desfiladero virgen de Cataluña, que acepta poco más que excursionistas y piragüistas. sailing and the Centre for Observing the Universe (COU). La reserva de Mont-rebei es un espacio de 598,71 hectáreas que coge el gran cañón, las orillas del río, los acantilados y parte de la vertiente umbría del Montsec d’Ares. El patrimonio que contiene es de alto valor natural y hace el espacio merecedor de las protecciones que MONT-REBEI, AU DELÀ DU DÉFILÉ dan la Red Natura 2000, el Plan de Espacios de Interés Natural de la Generalitat y la Reserva Natural Parcial para la preservación de la nutria. Entre la fauna destaca la presencia del Montsec et le Noguera Ribagorçana ont sculpté l’une des vallées les plus magnifiques de Catalogne et l’un des défilés les plus spectaculaires. Depuis trois ans, le chemin du défilé de Mont-Rebei, de 3.616 mètres quebrantahuesos, el águila real, el alimoche y el tritón pirenaico. También hay vestigios de de longueur, avec une passerelle de 53 mètres ( de Sant Jaume) et 1.123 mètres creusés dans la roche, a los reptiles de la prehistoria. Mont-rebei es una zona rica en restos del pasado, como la Cova des entrées par Sant Esteve de la Sarga, Corçà et les nouvelles passerelles du côté de Huesca. À l’entrée Colomera –de hace 7.000 años– y el yacimiento de los Altimiris, entre los siglos VI y VII, una nord, un point de renseignements dans la maison réformée de la Masieta indique aux visiteurs qui le antigua comunidad monástica fechada en la época visigoda. Además, se puede observar el souhaitent, de suivre quatre options de chemins pour parcourir ces parages: la route vers le gisement espectacular muro de Finestres, dos paredes paralelas y verticales calcáreas. des Altimiris, le chemin d’Alsamora, la route circulaire de la Obaga Gran et le chemin propre du Défilé. Ces dernières années, la construction de nouvelles passerelles, un nouveau pont suspendu entre les deux El desfiladero y el embalse de Canelles también ha favorecido Àger, que depende en buena côtés et de nouvelles zones de stationnement ont favorisé l’arrivée de milliers de touristes qui , chaque medida del turismo, ya que es una zona estratégica para la práctica del vuelo lúdico y année se laissent impressionner par les vues du dernier grand défilé vierge de Catalogne, qui n’accepte deportivo, las actividades náuticas y dispone del Centro de Observación del Universo (COU). que des excursionnistes et des pratiquants de canoë-kayak. La réserve de Mont-rebei est un espace de En cuanto a los establecimientos de la zona más cercana, hay restaurantes en El Pont de 598,71 hectares qui couvre le grand canon, les rives de la rivière, les falaises et une partie du versant ombré Montanyana, en Cellers, en Guàrdia de Noguera (Castell de Mur) y en Àger, mientras que du Montsec d’Ares. La zone jouit d’une flore et d’une faune riches et d’un patrimoine exceptionnel. En los alojamientos para pasar la noche se reparten entre La Clua (Sant Esteve), El Pont de outre Àger est remarquable par la pratique du vol ludique et sportif, les activités nautiques et le Centre Montanyana, Collmorter (Castell de Mur) y Castissent. d’Observation de l’Univers (COU).

D’INTERÈS

Fundació Catalunya-La Pedrera fundaciocatalunya-lapedrera.com Tel. 902 202 138

Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga Tel. 973 653 377

Consell Comarcal del Pallars Jussà Tel. 973 650 187

Consell Comarcal de la Noguera Tel. 973 448 933

Oficina de Turisme de Tremp (Epicentre) Tel. 973 653 470

Montsec Activa montsecactiva.com Tel. 636 561 204

Càmping de la Vall d’Àger Tel. 973 455 200

40 El plaer de la Els amants d’aquesta llaminadura tenen visita obligada a Agramunt, on hi ha la fàbrica més antiga de Lleida, i a Cervera, on la Fundació Casa Dalmases dona feina a persones amb especials dificultats en l’elaboració de la marca ‘La Vall d’Or’. Per Setmana Santa, també cal visitar l’aparador de la pastisseria Muixí de Balaguer per xocolata a Ponent gaudir del seu majestuós art xocolater.

42 El mestre pastisser Lluís Muixí, cada any per Pasqua, ens sorprèn amb mo- numentals figures de xocolata com aquesta: la Sagrada Família.

TEXT: Laia Pedrós FOTOS: CactuSoup, Defoto (A. Ropero, O. Cabrerizo, R. Gabriel)

La xocolata agrada a gairebé tothom, però poca gent sap el paper que aquesta llaminadura ha tingut en importants fets, com la invenció del microones per part de Percy LeBaron. Xocolata també va ser la darrera voluntat del president de la Generalitat Lluís Companys, abans de morir afusellat pel règim franquista l’any 1940. Companys era originari del nucli del Tarròs a Tornabous, municipi de l’Urgell situat prop d’Agramunt, motiu pel qual a casa des de ben petit havia pogut de- gustar la tradicional xocolata a la pedra.

Així, si sou uns amants de la xocolata, teniu visita obligada a Agramunt i a altres indrets de Lleida que també compten amb obradors i mestres pastissers que posen en valor la tradició xocolatera del nostre país, com la Fundació Casa Dalmases de Cervera, amb un projecte social que dona feina a persones amb discapacitat, o CacauXocolates de les Avellanes, amb boníssimes elaboracions de bombons, rajoles, roques, torrons, etc. La xocolata és, doncs, un nou atractiu turístic del qual et donem a conèixer els millors indrets per gaudir-ne.

La fàbrica més antiga de xocolata a Lleida és Xocolata Jolonch d’Agramunt, que funciona ininterrompudament des de finals del segle XVIII, quan la xocolata era considerada un producte de luxe. Actualment, és propietat de Torrons Vicens, empresa que ha garantit la continuació de la fàbrica, així com l’elaboració artesanal d’aquest producte. La varietat autòctona d’Agramunt és la xocolata a la pedra.

Curiosament, la denominació «a la pedra» no prové, com es podria pensar, de la La fàbrica més antiga de xocolata a Lleida és Xocolata Jolonch d’Agramunt, que funciona ininterrompudament des de finals del segle XVIII. duresa de la xocolata, sinó de la pedra de granit que utilitzaven antigament els artesans durant el procés d’elaboració per escalfar i triturar el cacau, fins que es convertia en una massa líquida.

Torrons Vicens ha mantingut les receptes tradicionals i ha impulsat noves línies de xocolata més innovadores amb llet i coco, de bitter amb gerds, de llet i kikos, de bitter amb taronja, entre d’altres, fins a arribar a una vintena de referències diferents. El seu propietari, Àngel Velasco, destaca que «tot i l’adaptació als nous temps, la xocolata que segueix tenint més demanda és la típica de la pedra d’Agramunt, que actualment oferim ratllada, en pols... per facilitar-ne el consum».

El valor afegit de Xocolata Jolonch és que treballen directament amb la fava del cacau, el torren amb llenya d’alzina i el molturen a la pedra. El resultat és un producte molt més autèntic i natural, amb un sabor i una textura característics i inimitables. Val a dir que la xocolata original es continua elaborant amb un contingut del 30% de cacau, per tal de conservar la recepta original, però a més d’aquesta, ara en comercialitzen una altra amb un 60% de cacau, la qual cosa li atorga un sabor encara més intens.

L’empresa pretén treballar amb la matèria primera, motiu pel qual ha comprat uns terrenys al polígon industrial d’Agramunt per construir una nau de tractament de cacau.

Per atreure turisme, Torrons Vicens ha convertit la fàbrica de Xocolata Jolonch en la xocolateria més gran d’Europa, amb capacitat per a més de mig miler de persones. Ocupa unes tres quartes parts de l’illa emmarcada entre la plaça del Pou, l’avinguda Marià Jolonch, el carrer de Santa Esperança i l’aparcament nou de vora del riu Sió, un total de 4.200 metres quadrats dedicats a la xocolata, ja sigui a la seva elaboració, consum, venda o investigació de noves fórmules.

De cara a l’any vinent, Torrons Vicens treballa en la posada en marxa d’una escola de xocolaters, on està previst que s’imparteixin cursos de xocolateria i també rebosteria. L’objectiu de Velasco és que aquests cursos estiguin homologats per l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida i que vagin a càrrec de professionals de prestigi del sector. Està previst que cada any es duguin a terme entre dos o tres cursos. A banda del vessant estrictament formatiu, es donaran premis a les millors idees, que seran aplicades i comercialitzades per Xocolata Jolonch i Torrons Vicens.

44 Xocolata amb valor social temala per poder importar el cacau d’origen amb l’ONG Intermón Oxfam”, però EL PLACER DEL CHOCOLATE EN PONENT estan a l’espera de rebre un certificat de comerç just. Si sois unos amantes del chocolate, tenéis visita obligada en Agramunt A la Segarra, trobem la xocolata ‘La Vall d’Or’, que elaborava Maria Antonieta Zac- y en otros lugares de Lleida que también cuentan con obradores y carelli, establerta al nucli de Cellers (Torà) des de fa més d’un quart de segle, i que El projecte de la xocolata complementa el de l’elaboració i comercialització de la maestros pasteleros que ponen en valor la tradición chocolatera de fa un parell d’anys es va jubilar. Com que no tenia relleu generacional, la Fundació cervesa artesana de la Fundació Casa Dalmases, amb el qual va començar a donar nuestro país, como la Fundación Casa Dalmases de Cervera, con un Casa Dalmases de Cervera, que treballa amb persones discapacitades i en risc feina a persones amb especials dificultats de Cervera i de la Segarra. Casa Dalma- proyecto social que da trabajo a personas con discapacidad, o Cacau- d’exclusió social, es va interessar pel seu producte i Zaccarelli els va fer donació de ses treballa amb coordinació amb el Centre Ocupacional L’Espígol i l’Associació Xocolates de Les Avellanes. les seves receptes. Alba de Tàrrega. La variedad autóctona de Agramunt es el chocolate a la piedra, en refe- Per poder iniciar el projecte, a mitjans de l’any passat van crear un procés de L’art de la xocolata amb Muixí rencia a la piedra de granito que utilizaban antiguamente los artesanos micromecenatge a Verkami, on van aconseguir recaptar 5.920 euros de més d’un durante el proceso de elaboración. La fábrica más antigua de chocolate centenar de mecenes. La xocolata de la marca ‘La Vall d’Or’ presentava un equilibri A banda d’aquests dos obradors xocolaters, a les terres de Lleida trobem un en Lleida es Xocolata Jolonch de Agramunt, que funciona ininterrum- entre tradició, artesania i comerç just i des de la Fundació Casa Dalmases han gran nombre de mestres pastissers que treballen amb la xocolata i que tenen pidamente desde finales del siglo XVIII. Actualmente, es propiedad de volgut mantenir aquestes característiques integrant-los però als valors actuals. les seves línies de bombons o altres productes de rebosteria. En referència al Torrons Vicens, que ha mantenido las recetas tradicionales y ha impul- Els diners recaptats en el Verkami es van destinar a traslladar la maquinària i a vessant més artístic, trobem el mestre pastisser Lluís Muixí, de Balaguer, que sado nuevas líneas de chocolate más innovadoras con leche y coco, condicionar espais i instal·lacions a la Casa Dalmases, ubicada al carrer Major de cada any, pels volts de Setmana Santa, sorprèn amb les seves curioses elabora- de bitter con frambuesas, de leche y kikos, de bitter con naranja, entre Cervera, a comprar la matèria primera i els materials necessaris per començar la cions de figures de xocolata. Són molts aquells que per aquestes dates tenen otros, hasta llegar a una veintena de referencias distintas. Para atraer producció. visita obligada a la capital de la Noguera per gaudir en primera persona de les turismo, Torrons Vicens ha convertido la fábrica de Xocolata Jolonch curioses i sorprenents creacions de Muixí, com la que va fer l’any 1992, dedica- en la mayor chocolatería de Europa, con capacidad para más de medio Un any després, la responsable de la Fundació Casa Dalmases, Belén Jurschik, fa da a la Sagrada Família, o la de l’any passat, amb una representació de Chicote millar de personas. De cara al próximo año, Torrons Vicens trabaja en la una valoració molt positiva del projecte: “fabriquem 17 tipus de xocolata, alguns a mida real. Durant la seva dilatada trajectòria professional ha recreat, entre puesta en marcha de una escuela de chocolateros, donde está previsto que se impartan cursos de chocolatería y también repostería. dels quals creats per nosaltres mateixos, com la de menta”. Jurschik també explica d’altres, nombrosos jugadors del Barça, el Cantinflas, el Quixot i Sancho Panza i que donen feina a cinc persones, tres de les quals tenen especials dificultats”, fet la Giralda o l’Alhambra, aquestes dues darreres exposades al Museu de Rute de En la Segarra, encontramos el chocolate ‘La Vall d’Or’, que elaboraba que dona valor afegit al producte. Jurschik afegeix que “ara treballem amb Gua- Còrdova. Maria Antonieta Zaccarelli. Tras jubilarse, la Fundación Casa Dalmases de Cervera, que trabaja con personas discapacitadas y en riesgo de exclusión social, se interesó por su producto y Zaccarelli les hizo dona- ción de sus recetas. Situada en la calle Mayor de Cervera, se fabrican 17 tipos de chocolate.

Aparte de estos dos obradores chocolateros, en las tierras de Lleida encontramos un gran número de maestros pasteleros que trabajan con el chocolate y que tienen sus líneas de bombones u otros productos IVAN PASCUAL, D’ALMENAR, MILLOR XOCOLATER ESTATAL de repostería. En referencia a la vertiente más artística, encontramos el maestro pastelero Lluís Muixí, de Balaguer, que cada año, alrededor de Ivan Pascual, mestre artesà del Taller de Postres Cal Gumer d’Al- Semana Santa, sorprende con sus curiosas elaboraciones de figuras de menar, es va erigir l’any passat com el millor xocolater d’Espanya chocolate. després de guanyar la gran final del World Chocolate Masters (WCM) en l’àmbit estatal, en el certamen celebrat en el marc del THE PLEASURE OF CHOCOLATE IN WESTERN CATALONIA Fòrum Gastronòmic de Girona. Pascual representarà Espanya en la gran final del WCM, el concurs mundial de creativitat amb la xoco- If you are a chocolate lover, or have a sweet tooth, you really must lata, que es disputarà enguany a París. Durant la final espanyola, visit Agramunt and other places in Lleida renowned for their master Ivan Pascual va elaborar diferents peces de pastisseria, com ara una pastry makers and chefs. Agramunt is famed for an autochthonous escultura de xocolata, unes postres al plat i un snack take away o product known as “stone chocolate”, which takes its name from the aperitiu. granite stone used in the original manufacturing process. The oldest chocolate factory in Lleida is Xocolata Jolonch from Agramunt, which Cal recordar que el xocolater Xavier Vilà, que regenta la Pastisseria has been operative since the end of the 18th century. It is currently Vilà de Tàrrega, ha quedat finalista en diverses ocasions del concurs owned by Torrons Vicens, which has maintained its traditional recipes Spanish World Chocolate Masters, celebrat al Fòrum Gastronòmic as well as promoting new and more innovative products; it currently de Girona. D’altra banda, el projecte de xocolateria Pangea Choco- makes as many as twenty different types of chocolate. To attract late, impulsat per l’aitonenc Xavier Palau, va obtenir l’any passat tourism, Torrons Vicens has turned the Xocolata Jolonch factory into Són milers les temptacions que ens presenten les xocolateries i pastisseries del territori, amb un producte elaborat artesanalment i amb molta «dolçor». tres bronzes de l’Academy of Chocolate Awards per tres tauletes de the largest chocolate factory in Europe, employing up to five-hundred xocolata negra elaborades amb cacau i sucre ecològic. people. In La Segarra, it is possible to find the chocolate of ‘La Vall d’Or’, a company run by the Casa Dalmases Foundation of Cervera. D’INTERÈS This company employs disabled people and others threatened by social exclusion; it manufactures 17 different types of chocolate. Xocolata Jolonch (Agramunt) Amongst the most artistic producers is the pastry chef Lluís Muixí, from 973 39 21 05 Balaguer, who surprises everyone with his curious chocolate figures at xocolatajolonch.com/ around Easter every year.

Xocolates Aynouse l’Artesà (Agramunt) 973 39 28 42 LE PLAISIR DU CHOCOLAT DANS LE COUCHANT

Fundació Casa Dalmases (Cervera) Si vous êtes amateur de chocolat vous devez visiter Agramunt ainsi que d’autres endroits de Lleida qui disposent aussi d’ateliers et de maîtres pâ- 639 979 212 tissiers. La variété autochtone d’Agramunt est le chocolat à la pierre. L’usi- casadalmases.org/ ne de chocolat la plus ancienne de Lleida est Xocolata Jolonch d’Agra- munt, qui fonctionne sans interruption depuis la fin du XVIIIe siècle. Elle Pastisseria Muixí (Balaguer) est actuellement propriété de Torrons Vicens, qui a conservé les recettes 973 44 54 97 traditionnelles et a lancé de nouvelles lignes de chocolat plus innovatrices jusqu’à un total de neuf lignes de différentes références. Pour attirer le tou- Cal Gumer (Almenar) risme, Torrons Vicens a transformé l’usine de Xocolata Jolonch en la plus 973 77 13 51 grande chocolaterie d’Europe ayant une capacité de plus d’un demi-millier calgumer.com de personnes. Dans la Segarra, on trouve le chocolat ‘La Vall d’Or’, que régente la Fondation Casa Dalmases de Cervera. On y travaille avec des Pastisseria Vilà (Tàrrega) personnes handicapées et en risque d’exclusion sociale et on y fabrique 973 50 03 16 17 types de chocolat. En ce qui concerne le versant plus artistique, on pastisseriavila.com trouve le maître pâtissier Lluís Muixí, de Balaguer, qui, chaque année aux environs de la Semaine Sainte, surprend avec ses curieuses élaborations CacauXocolates (les Avellanes) de figurines en chocolat. 637 82 29 01 cacauxocolates.com Ivan Pascual amb, una de les seves creacions.

46 La boira a Ponent o Ponent a la boira?

«Però Lleida ja s’aclareix ella mateixa. Com si il·luminés des d’una torre de guaita. Una posició privilegiada des d’on vigilar-ho tot: la boira guardiana, sentinella, espia». (Domènec de Bellmunt) Espectacular panoràmica de la Conca de Tremp des del tossal de Montllobar.

48 PEU 1 Els diners recaptats en el Verkami es van destinar a trasllada en el Verkami es van destinar a trasllada

La boira ens ofereix imatges oníriques, com aquesta de la Seu Vella de Lleida. Al Parc de la Mitjana de Lleida, un pont de fusta sembla convidar-nos a entrar a la dimensió desconeguda...

TEXT: Francesc Canosa Farran FOTOS: Josep Barbero, J. M. Cazares, Álvaro Novo, Jordi Peró «L’hivern jugava a fer fred (...). Ni un bri d’aire ni un glop de sol: només un cel tot El gener de 1882 a Lleida va ser un mes normal. Tot anava oli en un llum. Precisa- ment, es necessitava llum: «Dicen de Lérida que hace más de diez días que la niebla igual –tot blau escaldat, tot boirim juganer– que era una campana de vitrall. Vora el riu, les impide ver el sol», informava La Vanguardia. Però la boira també és llum. La boira és el sol de la Renaixença. Ressuscita Catalunya i la Terra Ferma. País, cultura, però, la boira prenia cos i era com fum pastós i dens de llenya humida». llengua. (Joan Barceló) El poeta lleidatà Lluís Roca Florejachs guanya la viola d’or i argent dels Jocs Florals de Barcelona el 1864. Reproduïm un fragment de poema: «Sovint m’han dit que s’posa / Sobre ‘ls tallats turons la boyra freda, / Y entre l’ vapor confosa / Llavors tota vereda, / Del món aislada la montanya queda. / Millor; així a ma vista / Del món la imatgr no ofendrà importuna. / Boyra mes freda y trista / Alli es la glassa bruna / Que’s cors cubreix cuand penan sens fortuna». Sí, Roca parla de la boira, però a un poema dedicat a la Verge de Montserrat. Ell va cap allà i la boira és la frontera entre Ponent i Barcelona. Boira: check point la Panadella. La boira és el passaport d’un país. El salconduit d’una geografia real i imaginària. Així, a Ponent, molts anys abans que l’escriptor Oscar Wilde, ja es preguntaven quin és el sant i senya per entrar i sortir d’aquí: qui imita a qui? La boira a Ponent o Ponent a la boira?

La Terra Ferma s’avança al Regne Unit. Quan Wilde, el 1891, fa veure que la boira de Londres potser porta segles davant dels morros dels londinencs, però fins que els pintors i els escriptors no l’han explicat, no l’han fet veure, la boira era com si no existís. L’art s’ho inventa tot. Ens ho fa descobrir tot. Ens fa existir. L’art dona la vida. Dirà Wilde: “La Vida imita l’Art molt més que l’Art imita la Vida”. Sí, d’acord, la boira hi és. El 10 de març de 1901, el periòdic La comarca de Lleida ens diu que la tenim davant de tots els nassos ilergets: «la boira espessa y humida que per tants dies ha estat cobrint l’ampla vall». Fumegen les gran estovalles horitzontals de Po- «Hi ha una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta, / on els anys d’alegria són breus com una nit; / on el sol és feliç, el vent és un poeta, / i la boira és fidel com el meu esperit». (Màrius Torres)

50 La llum enigmàtica dels pobles de la plana de Lleida refulgeix en una imatge presa des del Montsec.

nent. Però són els poetes com Jaume Agelet i Garriga, durant aquest primer terç Nou règim, però la boira no marxa. La dictadura franquista són els anys de... «En de segle XX, que continuen convertint l’invisible en visible. Li donen identitat, Lérida, pegajosa niebla durante toda la jornada», es veu a la premsa el novembre cara, fesomia: «Boira que al prat espessa bulls / enfredorida i tota blanca! / Tendror de 1955. La dictadura també vol la resplendor de la boira. El novembre de 1966, a empegada als ulls! / Oh fulgor tova, paret franca! / Tot d’una em sento diluït / a dins l’homenatge nacional al pianista Enric Granados, la boira és ADN fosforescent de d’aquesta fresca nit / que fas, oh boira!, al mig del dia. / Tot delirós de llunyania / palp la ciutat on neix el lleidatà: «Ciudad de raza ‘gegantina’, hecha con el inflamable sol els contorns de l’infinit». Sí, clar, és il·limitada, inacabable, immortal: «El tiempo en de nuestro verano, que nos da ardor, y con la niebla densa del invierno que nos presta general es bueno pues exceptuando las nieblas que existen en la provincia de Lérida, este algo, un tanto melancólico, un tanto suave de nuestro carácter». el cielo está completamente despejado por el resto del país», diu la premsa el gener de 1928. Però Lleida ja s’aclareix ella mateixa. Com si il·luminés des d’una torre És clar: la natura de l’ilerget lluitador. Per això, la boira és també l’espelma fidel, de guaita. Una posició privilegiada des d’on vigilar-ho tot: la boira guardiana, que sempre crema. La dels poetes que fan llum a les fosques de la dictadura. Des sentinella, espia. de la boira, «Tots ens defensem del que som perquè oblidem què és l’altre”, encén el poeta d’Agramunt Guillem Viladot. Potser perquè només tenim aquesta espelma La boira serpenteja coqueta entre les muntanyes del Montsent, el Montorroio, la Així la veu el 1929 el jove reporter de Bellmunt d’Urgell Domènec de Bellmunt. per veure-hi: «el fosc demà de les tardes de boira», espetega el poeta de Guissona Mainera i el Pic de Peguera, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Home elèctric que, amb un nou gènere com el reportatge, a cavall entre la Jordi Pàmias. Sí, la boira és com estar dins d’una «immensa presó», escriu Josep realitat i les tècniques de la ficció, explica el seu poble: «Des dels carrers exteriors Vallverdú el 1970. És el dia a dia de la pena lleidatana: «vint-i-un dies seguits de de la vila es veu el Montsec, a quatre passes, Santa Maria de Balaguer com una taca boira espessa equivalen a una agonia: sentiu que la pensa se us desorienta, que no Però Joan Barceló, l’escriptor pop de Menàrguens, de cassigalls de fruiters, pinta primer perfum de boira (Boira Experience) inspirat i ensumat a l’estany d’Ivars blanca entremig de l’ombra verda dels arbres de la ribera, el castell de Lleida sota sou capaços de reaccionar, tothom fa cara de donar el condol, i esdevé impossible la memòria de la boira abans del vapor antinatural: «L’hivern jugava a fer fred. i Vila-sana. Aquest gran mirall per on desfilen les boires de la gran planúria de un tel de boira, tota la plana de l’Urgell i, en dies excepcionalment diàfans, àdhuc es tota feina al defora». Però fora tot està per il·luminar. S’havia acompanyat d’una boira calmosa i primeta que se’t ficava a les clivelles de la l’Urgell. Aquests camins de les grans estovalles verdes de Ponent per on s’em- veuen les crestes de Montserrat». La boira és la descàrrega d’un cel a la terra. Galta pell i et punxava els pensaments. Ni un bri d’aire ni un glop de sol: només un cel tot mirallen les persones amb passes de paisatge i caràcter a la ruta de «la marxa contra galta. Torna la realitat. També durant la guerra. Quan la boira és una lluita La transició, grisa, d’ulleres fumades, de fums de cigarretes químiques d’incerte- igual –tot blau escaldat, tot boirim juganer– que era una campana de vitrall. Vora el de la Boira». Mentre se’ls apareixen els esperits dels arbres. Hivernats. Adormits. més: «Día de niebla. Día tipico leridano. Hace frío...», es pot llegir el gener de 1937 a sa. Boira de pel·lícula de terror, de catàstrofes. El 1979, la premsa lliga boira i atur riu, però, la boira prenia cos i era com fum pastós i dens de llenya humida». La boira Gronxats. La boira és el repòs dels fruiters. La flassada boirosa fa agafar forces Acracia, el periòdic de la CNT-FAI de Lleida. Però qui fa veure la derrota més clara en un moment on «El índice de paro en las comarcas leridanas es preocupante», i «A zigzaguejant, viva, abraçadora: no perdona a ningú. Ni al segle XXI. perquè a l’estiu esclatin en colors. Aquí, en aquest límit real, en aquesta ratlla és la boira: «Hi ha una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta, / on els anys d’alegria pesar de las ya dos semanas en las que el sol no ha hecho aparición en Lérida ciudad, onírica, on «hi ha un trencall / hi som dins la boira / no entenc que ens deixin són breus com una nit; / on el sol és feliç, el vent és un poeta, / i la boira és fidel com la atmósfera sigue siendo respirable», però «las condiciones climáticas de Lérida, «Lleida ha tingut 477 hores de boira i només 34 de sol durant el desembre»; passar», canta el grup de Guissona El Petit de Cal Eril. És la frontera. Traves- el meu esperit», aclarirà Màrius Torres veient esvair la seva ciutat i tot un món el con períodos largos de niebla, obligan a una baja industrialización de la zona, si se «Lleida, setè dia sota la boira»... Són alguns dels titulars de la realitat que no seu-la. No cal passaport. No cal dir res. Sempre hi és. Condensada, concentrada, 1939. La boira és el coitus interruptus. Sense boira no hi ha vida. Fos a negre. quiere evitar la contaminación». La boira sintètica ja no deixa veure la memòria. perdona d’aquests darrers anys. El Servei Meteorològic de Catalunya senten- comprimida, reduïda. Cel i terra. Aire i aigua. El que veus i no veus. La realitat cia que les comarques de Ponent tenen 52 dies de boira de mitjana anual. La i la ficció. Som això: boira. La boira és la memòria de Ponent: el que queda del boira és tan real que, darrerament, fins i tot s’ha envasat. Olorem. Aquí tenim el record i de l’oblit. «Sempre hi és. Condensada, concentrada, comprimida, reduïda. Cel i terra. Aire i aigua. El que veus i no veus. La realitat i la ficció. Som això: boira. La «Boira que al prat espessa bulls / enfredorida i tota blanca! / boira és la memòria de Ponent: el que queda del record i de l’oblit». Tendror empegada als ulls! / Oh fulgor tova, paret franca!» (Jaume Agelet i Garriga)

Un globus sobrevola, audaç i solitari, la Serra de Mont-Roig, a la Noguera. 52 ¿QUIÉN IMITA A QUIÉN? ¿LA NIEBLA A PONIENTE O PONIENTE A LA NIEBLA? tercio de siglo XX, que le dan identidad, cara, fisonomía. Una posición privilegiada desde WHO IMITATES WHO? - THE FOG WESTERN CATALONIA OR WESTERN CATALONIA THE FOG? donde vigilarlo todo: la niebla guardiana, centinela, espía. Así la ve en 1929 el joven reporte- En enero de 1882 en Lleida fue un mes normal. Diez días que la niebla impide ver el sol. Pero ro de Bellmunt d’Urgell Domènec de Bellmunt. Durante la Guerra, la niebla es una lucha más. The fog prevents us from seeing the sun. But it is also a source of light: the sun of the Renaissance. la niebla también es luz, es el sol de la Renaixença. Resucita Cataluña y la Terra Ferma. País, Se habla de ella en enero de 1937 en Acracia, el periódico de la CNT-FAI de Lleida. Y Màriu It reawakens Catalonia and the Terra Ferma (the inland districts). Country, culture, language … cultura, lengua. El poeta leridano Lluís Roca Florejachs gana la viola de oro y plata de los Torres, viendo desvanecerse su ciudad y todo un mundo en 1939. La dictadura también the fog is the frontier between Western Catalonia and Barcelona. Fog: the border crossing check Juegos Florales de Barcelona en 1864. Roca habla de la niebla, pero en un poema dedicado a quiere el resplandor de la niebla. En noviembre de 1966, en el homenaje nacional al pianista point is at La Panadella. The fog is the passport of a country. It is the safe conduct for both a real la Virgen de Montserrat. Enric Granados, la niebla es ADN fosforescente de la ciudad donde nace el leridano. and an imaginary geography. For this reason, in Western Catalonia, many years before the writer Oscar Wilde, people were already asking themselves: «What is the secret password for entering La niebla es la frontera entre Poniente y Barcelona. Niebla: check point La Panadella. La niebla La niebla es también la vela fiel, que siempre arde. La de los poetas como Guillem Viladot y and leaving?»; «Who is imitating who?»; “Does the fog imitate Western Catalonia or does Western es el pasaporte de un país. El salvoconducto de una geografía real e imaginaria. Así, en Jordi Pàmies y Josep Vallverdú que hacen luz a oscuras de la dictadura. La transición, gris, de Catalonia imitate the fog? On March 10th, 1901, the newspaper La Comarca de Lleida told us that Poniente, muchos años antes que el escritor Oscar Wilde, ya se preguntaban ¿cuál es el santo gafas ahumadas, de humos de cigarrillos químicos de incertidumbre. Con una media anual we had the answer right under our Ilerget noses. But it was poets, such as Jaume Agelet i Garriga, y seña para entrar y salir de ahí?: ¿quién imita a quién? ¿La niebla a Poniente o Poniente a la de 52 días de niebla en las comarcas de Poniente, este fenómeno se convierte en tan real who gave it an identity, a face and a physiognomy during the first third of the twentieth century. niebla? La Terra Ferma se adelanta al Reino Unido. Cuando Wilde, en 1891, hace ver que la que incluso se envasa en forma de perfume o se organiza la «Marxa de la niebla». Siempre During the Spanish Civil War, the fog was just another thing to fight against. The dictatorship also niebla de Londres quizás lleva siglos ante los morros de los londinenses, pero hasta que los está. Condensada, concentrada, comprimida, reducida. Lo que ves y no ves. La realidad y la sought the sheen of the fog and took advantage of this in November 1966, in the national tribute pintores y los escritores no lo han explicado, no lo han hecho ver, la niebla era como si no ficción. Somos eso: niebla. La niebla es la memoria de Poniente: lo que queda del recuerdo y paid to the pianist Enric Granados. The fog is also the faithful candle, which is always burning. It existiera. del olvido. belongs to poets like Guillem Viladot, Jordi Pàmies and Josep Vallverdú who made light in the darkness of the dictatorship and during the grey transition of smoked glasses and of the chemical El 10 de marzo de 1901, el periódico La comarca de Lleida nos dice que la tenemos delante cigarette fumes of uncertainty. With an average of 52 days of fog per year in the local districts of de las narices ilergetas. Pero son los poetas como Jaume Agelet i Garriga, durante el primer eastern Catalonia, this has become a relevant phenomenon. In fact, the fog is even bottled like a perfume and a «Fog walk» has been organised. The fog is the memory of Western Catalonia; or rather, of what remains of memory and what has been forgotten.

El Castell i la Col·legiata de Mur s’aixequen superbs enmig d’un mar de boira.

QUI IMITE QUI? LE BROUILLARD DU COUCHANT OU LE COUCHANT DANS LE BROUILLARD?

Le brouillard empêche de voir le soleil. Mais il est aussi lumière, le soleil de la Renaissance. Il ressuscite la Catalogne et la Terre Ferme. Pays, culture, langue. Le brouillard est la frontière entre le Couchant et Barcelone. Brouillard: check point La Panadella. Le brouillard est le passeport d’un pays. Le sauf conduit d’une géographie réelle et imaginaire. Ainsi, au Couchant, bien des années avant l’écrivain Oscar Wil- de,on se demandait déjà: quel est le mot de passe pour entrer et sortir de là? Qui imite qui? Le brouillard du Couchant ou le Couchant dans le brouillard? Le 10 mars 1901, le journal La comarca de Lleida nous dit que nous l’avons devant les yeux ilergètes. Mais ce sont les poètes comme Jaume Agelet i Garriga, pendant le premier tiers du XXe siècle qui lui donnent identité, visage, physionomie. Pendant la Guerre, le brouillard est une lutte de plus. La dictature aussi veut l’éclat du brouillard et en profite en novembre 1966, au cours de l’hommage national au pianiste Enric Granados. Le brouillard est aussi la fidèle chandelle qui brûle toujours, celle des poètes comme Guillem Viladot et Jordi Pàmies et Josep Vallverdú qui font de la lumière dans l’ombre de la dictature. La transition, grise, aux lunettes aux verres fumés, de fumée de cigarettes chimiques d’incertitude. Avec une moyenne annuelle de 52 jours de brouillard dans les contrées du Couchant ce phénomène est si réel qu’on le conditionne même sous forme de parfum ou on organise la « Marche du brouillard ». Le brouillard est la mémoire du Couchant, ce qui reste du souvenir et de l’oubli. «Sovint m’han dit que s’posa / Sobre ‘ls tallats turons la boyra freda, / Y entre l’ vapor D’INTERÈS confosa / Llavors tota vereda, / Del món aislada la montanya queda...» laboiradeponent.cat/ (Lluís Roca Florejachs) boirabike.com/que-fem/marxa-de-la-boira/ rutadelaboira.blogspot.com.es/ boiraexperience.cat/.../perfum-de-boira-no1-estany-gebrat/

54 PATRIMONI SONOR CAL REIVINDICAR EL VALOR HISTÒRIC DE LES CAMPANES, AQUESTS OBJECTES QUE HAN MARCAT EL RITME DELs POBLES I les CIUTATS EN EL DECURS DELS SEGLES.

56 TEXT: Joan Tort FOTOS: Jordi V. Pou

Ara tenim com una extremitat més del nostre cos una cosa que es diu telèfon mòbil intel·ligent, un aparell amb tot tipus de serveis i sistemes de comunicació escrits i audiovisuals, entre d’altres aplicacions, que ens permet alertar, anunciar o informar de qualsevol cosa a coneguts i saludats i, fins i tot, a qui no ens coneix de res. Salvant les distàncies, unes quantes de fet, els mòbils fan una feina que fins fa unes quantes dècades ens feien les campanes i els campaners.

Molt estimades i conegudes pels veïns dels pobles, i també de les ciutats, les campanes tenen gent que sortosament se’n cuida i que fa difusió de tota la cultura i tradició que hi ha darrere. I aquesta feina ha tingut la seva compensació el passat 24 d’octubre de 2017, quan el Govern de la Generalitat va aprovar declarar els tocs de campana com a Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional. La raó d’aquest acord és preservar un element de referència del patrimoni cultural i sonor de Catalunya i, sobretot, perquè no es perdi, ja sigui mantenint el seu ús o facilitant el seu estudi i difusió.

El pas dels anys ha obligat a modernitzar els campanars i la majoria de campanes s’han automatitzat, igual que els rellotges públics. I aquest fet, juntament amb la progressiva pèrdua de campaners, fa que els tocs s’hagin anat reduint i s’hagi de vigilar perquè no es perdi el que és gairebé tot un art. Una barreja entre traça, música i força. Els que encara es conserven ben vius són els tocs de missa, de festa i de difunts. Són els clàssics. Els més coneguts encara per molta gent gran dels pobles i, per això, encara que automatitzats i, en algun cas gravats, els que encara es poden sentir des de molts campanars. A aquests més tradicionals cal sumar-hi, és clar, els tocs que marquen els quarts i les hores, que són els més habituals a pobles i ciutats.

Els monestirs han estat indrets on s’ha preservat aquesta cultura, igual que en aquelles poblacions on hi ha hagut un interès real perquè segueixin sonant les campanes.

Així, en alguns indrets encara es poden sentir tocs de festa, bateig, casament, foc o oració. Però els experts en tenen desenes i desenes de classificats i localitzats. I és que hi ha tot un calendari i uns codis, gairebé com alfabets, per informar els veïns mitjançant les campanes, arribant al punt de poder descriure, per exemple en el cas de difunts, si el traspassat era home o dona o la seva classe social. També és complex l’estudi dels tocs de campanes perquè aquests varien en funció del territori, com passa amb els idiomes. En aquest cas, també es podria parlar de variants dialectals.

Els més habituals, com deia, són els tocs de festa, morts i missa, però per a les oracions hi havia tocs per a cadascun dels avisos, ja siguin matines, vespres o A l’esquerra, membres de l’Associació de campaners de Cervera al campanar de l’església de Santa Maria. A la l’àngelus, per citar-ne només alguns exemples. Aquesta tradició de culte és la que dreta, un dels acrobàtics participants a la Trobada de Campaners d’Os de Balaguer. ha quedat més en monestirs. Als campanars dels pobles hi sonaven molts tocs diferents en funció de la festa que toca celebrar, batejos i casaments, o dels morts i dels enterraments. També si hi havia algun foc, la crida al sometent en cas d’haver de defensar el poble de lladres o atacs i també sonaven les campanes quan es veia a venir una tempesta. Aquest darrer toc, ara testimonial, servia per avisar els El Museu de Campanes d’Os de Balaguer, ubicat pagesos si estaven collint i així afanyar-se per salvar el que poguessin abans no es al castell, alberga un variat conjunt de campa- fes malbé. A Cervera, per exemple, ho tenen documentat gràcies als estudis i a la nes i objectes relacionats amb aquest món. recerca dels campaners. A Bellpuig, un altre bon exemple, se n’han comptabilitzat i reconegut una quarantena de tocs, segons un recull fet per Ramon Miró.

Les terres de Lleida són claus en aquest món campaner, perquè existeix Os de Balaguer. Un poble petit de la comarca de la Noguera, d’un miler d’habitants, conegut sobretot per ser la capital dels campaners catalans i amb prestigi internacional en aquest sistema de comunicació social. Les trobades de campaners d’Os de Balaguer, que després s’han ampliat en altres localitats, van començar l’any 1988 i en aquestes tres dècades s’ha reivindicat l’ofici, s’han salvat i promocionat campanes i, sobretot, la pervivència dels tocs. Se celebra el darrer cap de setmana d’abril. I la cirereta del pastís ha estat la creació del Museu de Campanes a aquest poble l’any 2014. També destaca un altre any, el 1993, quan neix la Confraria de Campaners de Catalunya.

oS DE BALAGUER ES REIVINDICA COM A CAPITAL DEL MÓN DE LA CAMPANA: FOU L’EMBRIÓ DE LA CONFRARIA DELS CAMPANERS DE CATALUNYA I ACULL UNA

Xavier Juan, president de l’Associació de campaners de Cervera, toca amb un FESTA I UN MUSEU TEMÀTICS. rudimentari pedaler, que pot fer sonar 5 campanes com si fos un orgue amb 4 notes.

58 Sembla ser que va ser a la Xina on s’han trobat les campanes més antigues del i una tradició sonora. I és que durant les guerres, especialment durant la guerra El campanar de la Seu Vella de Lleida serva món, datades del segle XII aC. Per als xinesos, les campanes es relacionen amb civil espanyola, molts pobles van perdre les seves campanes. A moltes localitats, set campanes (el conjunt més important de la l’harmonia de l’univers. A l’Índia, simbolitzen l’oïda i el so que aquesta percep, es van despenjar i es van fondre per fer-ne munició. I ha estat a partir de mitjans demarcació), entre les quals en destaca la Mònica, mentre que als països islàmics són com revelacions d’Al·là als homes. Encara ara, del segle XX que a poc a poc s’han anat recuperant. que ha estat despenjada per ser reparada. les campanes o els tocs a instruments de percussió són molt comuns en moltes cultures i religions. A Occident, ja és conegut i molt habitual aquest instrument L’exemple més recent de restauració de campanes és el de Linyola, per exemple, per al culte a partir del segle VI, i no només com a campana de mà, sinó també que ha comptat amb la col·laboració econòmica de la Diputació de Lleida. S’ha com a campana suspesa i ja present a les esglésies. fet una inversió entre diferents actors per sumar els 20.000 euros que ha costat posar a punt la campana de Sant Sebastià feta al 1761 de l’església de la Mare de El de campaner va ser un ofici reconegut a mitjans del segle XVI, arribant a crear Déu de l’Assumpció. el seu propi gremi. Generalment, era un ofici familiar; és a dir, saber tocar les campanes era un art que passava de pares a fills durant generacions. O, més ben dit, I el conjunt de campanes més important de Lleida és el de la Seu Vella. El campa- de mares a fills, perquè les dones dels campaners no solament acompanyaven nar havia tingut fins a onze campanes, tot i que actualment només se’n conser- els seus marits en el moment de tocar les campanes, sinó que eren les encarre- ven dues del bloc original del segle XV: la Silvestra, de l’any 1418, i que, per tant, gades de passar aquest art a les noves generacions, segons alguns estudiosos. enguany se celebrarà el seu 600 aniversari; i la Mònica, datada de l’any 1486. Un El campaner feia moltes vegades també les funcions de sagristà de l’església. La conjunt de cinc campanes més, foses a mitjans del segle XX, sonen ara al campa- literatura també ha creat algun campaner famós, com podria ser el geperut de nar emblemàtic de Lleida en dies assenyalats. Són les campanes Bàrbara, Crist, Notre Dame a París. Marieta, Meuca i Puríssima. Les dues més antigues són les que toquen hores, a càrrec de la Silvestra, i quarts, del so de la Mònica. La campana és un instrument musical, encara que rarament se n’ha fet concerts i composicions per elles. Aquest ús cultural no forma part de la tradició medite- Aquesta darrera es va despenjar per primera vegada al 2014 després de cinc rrània, amb l’excepció de les campanetes de mà, que són part de «l’equipament» segles tocant els quarts. L’objectiu és «curar-la» d’una esquerda que pateix i que dels percussionistes o dels carrillons, que és el joc de campanes de diferents posaria en risc la seva integritat futura. Aquesta feina la farà un taller de forja i mides i tons, aproximadament una vintena, que sí busquen seguir una melodia. A foneria especialitzat d’Alemanya. O així estava previst des del 2015, ja que encara Catalunya, el del palau de la Generalitat és el més important i del qual periòdica- està pendent la restauració. Mentre, la cura i custòdia va a càrrec de l’empresa For- ment se’n fan concerts. ja Carvajal Corredera, una de les més importants d’aquest sector a Catalunya i que ja ha estat la responsable de restaurar moltes campanes i d’automatitzar rellotges La campana és, per tant, un instrument de percussió. Té una forma de vas i que i tocs de campanes d’arreu. La restauració té un cost elevat i des del consorci del podria fer pensar en un embut, amb la part de la boca amb un diàmetre més Turó de la Seu Vella i de l’Associació d’Amics del monument s’han fet accions per ample i on colpeja el batall. Normalment, quan la campana és suspesa, el batall recollir fons per aquests treballs. La Mònica és un instrument singular perquè és interior, però també n’hi ha que piquen des d’un lateral. conté un seguit d’inscripcions i iconografies molt rellevants i pròpies del gòtic.

En els darrers anys, s’han fet molts esforços arreu de les comarques de Ponent Cervera acull també un destacat grup de campanes. Fins a sis, la majoria amb per restaurar campanes o per encarregar-ne de noves i així recuperar una imatge orígens als segles XIV i XV, com és el cas de les campanes Seny Tibau, Seny Major,

CAL PRESERVAR EL TOC DE LA CAMPANA I L’OFICI DEL CAMPANER, UNA

BARREJA HARMÒNICA DE TRAÇA, MÚSICA I FORÇA. La campana Mònica està actualment en custòdia a la Forja Carvajal Corredera d’Alcoletge, en espera de la seva restauració a Alemanya.

La restauració de la campana de Sant Sebastià de l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció de Linyola ha comptat amb la col·laboració econòmica de la Diputació de Lleida.

60 ELS TOCS DE CAMPANA MÉS HABITUALS SÓN ELS DE FESTA, DIFUNTS I MISSA,

PERÒ ELS EXPERTS EN TENEN LOCALITZATS MÉS D’UNA CINQUANTENA. PATRIMONIO SONORO Salvando las distancias, los móviles hacen un trabajo que hasta hace unas dé- cadas nos hacían las campanas y los campaneros. El 24 de octubre de 2017, la Generalitat aprobó declarar los toques de campana como Elemento Festivo Patrimonial de Interés Nacional. El paso de los años ha obligado a moderni- zar los campanarios y la mayoría de campanas se han automatizado. Junto con la progresiva pérdida de campaneros, hace que los toques se hayan ido reduciendo y se tenga que vigilar para que no se pierda lo que es casi un arte. Los que aún se conservan bien vivos son los toques de misa, de fiesta y de difuntos. Los monasterios han sido lugares donde se ha preservado esta cultura, al igual que en aquellas poblaciones donde ha habido un interés real para que sigan sonando las campanas. Así, en algunos lugares todavía se pueden oír toques de fiesta, bautizo, boda, fuego u oración.

Las tierras de Lleida son claves en este mundo campanero porque existe Os de Balaguer con su Museo de Campanas y su encuentro de campaneros, que comenzó en 1988 y se celebra el último fin de semana de abril. En los últimos años, se han hecho muchos esfuerzos en las comarcas de Ponent para restaurar campanas o pedir otras nuevas. El ejemplo más reciente de restaura- ción es el de Linyola, que ha contado con la colaboración económica de la Diputación de Lleida. Y el conjunto de campanas más importante de Lleida es el de la Seu Vella. Actualmente solo se conservan dos del bloque original del siglo XV: la Silvestra y la Mònica. Cervera acoge también un destacado grupo de seis campanas, la mayoría con orígenes en los siglos XIV y XV. En el Pallars Sobirà, el 2014 se recuperó la campana de Estaron; se han puesto en marcha los instrumentos de los campanarios de La Guingueta d’Àneu, también en 2014, y el de Tavascan el 2016. Y en el pequeño núcleo de Olp, se completó el pasado año el grupo de campanarios tras 42 años incompleto. Y algunos ejemplos más, como cuando en 2002 se restauraron las campanas de Salardú y Tredòs, en Aran. En 2008 se recuperaron los toques en Santa Maria de Taüll. Y hace cinco años se pudieron escuchar las nuevas campanas del monasterio de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. La Cofradía de Campaneros de Cataluña trabaja para mantener la tradición y el oficio, pero también avanza la tecnología y los ayuntamientos y las parroquias también buscan optimizar recursos. Després d’un any de treballs de recuperació, l’església de Santa Maria de Taüll, a la Vall de Boí, va retrobar-se amb l’alegre so de les campanes. A la dreta: l’església d’Olp, al SOUND HERITAGE Pallars Sobirà, també va recuperar el 2016 la campana que li faltava. By allowing us to communicate over long distances, mobile phones do a job which, until only a few decades ago, used to be done by bells and bell-ringers. On October 24th 2017, the Generalitat declared bell ringing an Carranca o Seny Lladre, segons la recerca feta per Daniel Vilarrubias. Es tracta de recuperar els tocs a Santa Maria de Taüll després d’un any llarg d’obres de recu- Element of Festive Heritage of National Interest. Monasteries are some of the campanes medievals, contemporànies a les originals de la Seu Vella, i amb una gran peració del reconegut temple romànic d’aquest poble de la Vall de Boí, a l’Alta places where the culture of bellringing has been best conserved, while many riquesa de tocs. Amb les guerres en van desaparèixer o fer malbé i algunes van ser Ribagorça. I fa cinc anys es van poder sentir les noves campanes del monestir de villages have also shown a genuine interest in keeping this tradition alive. As a result, there are now various places where visitors can hear bellringing, be refoses al segle XVIII, com la Seny Major, la Carranca o la Tibau. A les que ara s’hi sumen Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Un èxit buscat per l’associació d’amics that in association with local festivities, baptisms, weddings, fire alerts or calls la Trinitat, l’Onzena o la Nova. De fet, l’Onzena es va restaurar al 2011 i la Nova es va del monestir després de molt temps. to prayer. The Lands of Lleida are a key reference for the world of bellringing, reparar al 2016, gràcies a les aportacions d’institucions i entitats de campaners. particularly due to Os de Balaguer, its Bell Museum, and its annual meeting La Confraria de Campaners de Catalunya treballa per mantenir la tradició of bell-ringers, which is held on the last weekend in April. In recent years, Però en els darrers anys hi ha hagut una gran feina de restauració i promoció de i l’ofici, però també avança la tecnologia i els ajuntaments i les parròquies considerable effort has been made to restore existing church bells or obtain les campanes lleidatanes. Al 2014, es va recuperar la campana d’Estaron, al Pallars també busquen optimitzar recursos. Per això, en molts casos, s’automatitzen new ones in the local districts of Western Catalonia. One of the most recent Sobirà. I a la mateixa comarca s’han posat en solfa els instruments dels campa- els tocs encara que també es mantingui l’opció dels repics manuals en dates examples of this can be found in the city of Lleida, two of whose most important bells - Silvestra and Mònica - date from the 15th century and can nars de la Guingueta d’Àneu, també al 2014; la de Tavascan al 2016, que es va assenyalades. Els avenços són tan ràpids que, per exemple, el sistema de be found at the Seu Vella (Old Cathedral). Cervera also has a distinguished despenjar per primera vegada des de 1902. Es tracta d’una campana, a més, fosa la Seu Vella instal·lat al 2004 amb la possibilitat de programar una vintena group of six bells, most of which date from the 14th and 15th centuries. In a partir de metalls donats pels propis veïns. També al Pallars Sobirà, al petit nucli de melodies i tocs, al 2007 ja es va muntar un nou ordinador a l’església de El Pallars Sobirà, 2014 saw the recovery of the belfry of Estaron, which was d’Olp, es va completar l’any passat el grup del campanars després de 42 anys Sant Llorenç de Lleida on s’establia la possibilitat de programar més de 200 followed by similar projects at the villages of La Guingueta d’Àneu, Tavascan incomplert. La quarta i darrera campana que faltava la van impulsar i finançar tocs i melodies i, fins i tot, controlar el sistema des del telèfon mòbil. Nova and Olp. Other historic bells can be found at Salardú and Tredòs, in Aran, at els veïns del poble i la van batejar amb el nom de Montserrat. Ja és ben amunt a tecnologia per fer funcionar els instruments d’avisos a la població més an- Santa Maria de Taüll, and at the monastery of Santa Maria de Bellpuig de les l’església de la Mare de Déu de la Candelera. tics. En definitiva, tot per mantenir la comunicació entre la gent, perquè un Avellanes. bon repic de campanes ni es pot ni s’ha de silenciar, encara que a alguns els I alguns exemples més, potser més antics, com quan al 2002 es van restaurar les pugui sembla massa antic. I ara menys, que ja és patrimoni de tots i l’hem de campanes de Salardú i Tredòs, al municipi de Naut Aran, a la Val. Al 2008 es van preservar entre tots. PATRIMOINE SONORE

En dépassantles frontières, les téléphones portables font aujourd’hui le travail D’INTERÈS que faisaient, il y a quelques décennies les cloches et les sonneurs de cloches. Le 24 octobre 2017, la Generalitat accepta de déclarer les sonneries de cloche com- Tocs de campanes me Élément Festif Patrimonial d’Intérêt National. C’est dans les monastères, que http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festes-i-elements-festius-catalogats-o-declarats/Elements-compartits/Els-tocs-de-campana s’est le mieux conservée la culture des cloches ainsi que dans des villages où il ya eu un réel intérêt pour qu’elles continuent à sonner. Ainsi, dans certains endroits on peut encore entendre des sonneries de fête, baptême, mariage, incendie ou Confraria de Campaners i Carrillonistes de Catalunya prière. Les Terres de Lleida sont dans une position clef dans ce monde des cloches Casacota.cat car il existe Os de Balaguer avec son Musée des Cloches et son rassemblement Campanes.cat de sonneurs de cloches qui a lieu lors de le dernier week end d’avril. Au cours des dernières années, de grands efforts ont été faits dans les contrées du Couchant Campaners de la Catedral de València pour restaurer des cloches ou en commander de nouvelles, comme c’est le cas de Campaners.com Linyola; Lleida, avec les cloches Silvestra et Mònica du XVe siècle , ou le groupe (Ampli recull d’informació de Lleida i Catalunya) de six cloches de Cervera, la majorité ayant leurs origines aux XIVe et XVe siècles. Dansle Pallars Sobirà, on a travaillé avec les cloches d’Estaron, La Guingueta Campaners de Cervera d’Àneu, Tavascan et Olp. On trouve aussi les cloches de Salardú et Tredòs, en Aran; de Santa Maria de Taüll, et du monastère de Sainte Marie de Bellpuig des Campaners.ecervera.cat Avellanes.

Seu Vella Turoseuvella.cat

62 L’oli d’oliva Una joia que neix de la terra

64 TEXT: Sergi Martí FOTOS: Consell Comarcal de les Garrigues, Josep Barbero, Jordi V. Pou, En ple segle XXI, en l’era de la globalització i d’internet, Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida

Lleida és terra pagesa i cada any, quan arriben la tardor i el fred, entrat el mes de alguns productors de zones com les Garrigues i el Segrià Sec novembre, comença la collita de les olives arbequines, que s’allargarà fins al mes de febrer, i a partir de la qual se’n farà l’oli d’oliva verge extra, un dels productes s’han llençat a fer un pas més en la batalla per posicionar que gaudeix de més reputació i reconeixement dels que es produeixen a la de- marcació de Lleida. El procés inicial de collita de les olives i la posterior elaboració l’oli d’oliva verge extra al mercat nacional i internacional. de l’oli, tot i la modernització tecnològica d’alguns processos, continua basat en una tradició agrícola forjada a través dels anys que dona com a resultat un producte d’una qualitat immillorable que en infinites ocasions s’ha definit com l’or líquid de Ponent. I què succeeix quan l’or es treballa? Que acaba esdevenint una joia bonica, atractiva i diferent que té com a objectiu últim arribar a ser irresistible als ulls del potencial comprador.

En ple segle XXI, en l’era de la globalització i d’internet, alguns productors de zones com les Garrigues i el Segrià Sec s’han llençat a fer un pas més en la batalla per posicionar l’oli d’oliva verge extra al mercat nacional i internacional, creant noves propostes que donen valor afegit a l’oli d’oliva i que complementen els canals tradicionals de venda i promoció. L’oli d’oliva de les Garrigues ha iniciat el camí per convertir-se en l’autèntica joia daurada que neix de la terra i que ha de ser apreciada en tota la seva plenitud per la seva exclusivitat i la seva exquiside- sa. És indiscutible que l’oli que surt de les principals zones elaboradores de les comarques de Lleida és un producte gastronòmic de primer nivell i un dels ingredients bàsics de la famosa dieta mediterrània, considerada una de les més sanes i equilibrades del món i declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. En l’època del món globalitzat, de les grans superfícies i de les marques blanques, és un luxe poder oferir un producte únic, diferent i amb segell propi, que suma unes qualitats gastronòmiques difícilment igualables reforçades per tot un seguit de beneficis saludables per al consumidor. Tot plegat fa que l’elixir daurat de Ponent esdevingui per si mateix quelcom més que un simple ingredient culinari. L’oli d’oliva verge extra és, sens dubte, la joia de Lleida.

L’oli és gastronomia i salut

«Recordo, de la meva infantesa, el respecte que la meva mare tenia per l’oli de les Borges. Era com una marca de qualitat, una garantia». (Josep Maria Espinàs, Obra Completa, volum 7, Escrits sobre Catalunya). L’oli d’oliva verge extra desplega tota la seva potencialitat a la cuina. És un aliment dens, amb cos, gustós i amb tons afruitats i amargs, i fins i tot un pèl picant en alguns casos, que mostra totes les seves virtuts quan es menja en cru. Indispensable en qualsevol plat d’una dieta mediterrània, és altament apreciat en el sector de la restauració i brilla amb llum pròpia en infinitat de receptes, aconseguint que plats tan simples com una bona torrada de pa amb oli i sal es converteixen en un àpat per a gurmets quan està regat amb un oli de qualitat. També els alliolis, pa amb tomàquet, salses variades i amanides, entre moltes altres, són excel·lents receptes per gaudir amb un oli d’oliva verge extra de les Garrigues. Els bons restauradors i gurmets saben apreciar un bon oli a l’hora de menjar, igual que saben apreciar un bon vi per acompanyar els àpats. Tal com passa amb el sector dels vins, a les prestatgeries dels supermercats

és possible trobar infinitat de marques d’oli de diferents varietats i en un ventall de preus molt ampli però que difícilment s’acostaran als estàndard de qualitat i «Recordo, de la meva infantesa, el respecte que de sabor del producte que es fa a les cooperatives i molins de les terres de Lleida la meva mare tenia per l’oli de les Borges. Era i que, com deia Espinàs, són una «marca de qualitat, una garantia» que aporten anys de professió i de cuidar escrupolosament totes les etapes del procés de com una marca de qualitat, una garantia». producció. Josep Maria Espinàs, Obra Completa, volum 7, Escrits sobre Catalunya. Juga un paper important com a garant de la qualitat de l’oli d’oliva resultant al final del procés la Denominació d’Origen Protegida (DOP) les Garrigues, que inclou cooperatives de diferents comarques productores com les Garrigues, que comprèn els termes municipals de les comarques de les Garrigues i del sud de les del Segrià i l’Urgell; amb una superfície total de 33.500 ha d’oliveres. L’any 2017 ha sigut correcte en l’aspecte climatològic per a aquest sector i això es tradueix en una bona collita d‘olives arbequines i en una qualitat excel·lent del producte final. En el cas de la DOP les Garrigues, és el Consell Regulador l’organisme encarregat del «control i certificació i qui després de rigorosos controls de qualitat, atorga les etiquetes de certificació numerades, i que són el segell de qualitat i l’autèntica garantia pel consumidor de l’oli verge extra» que s’elabora i es comercialitza sota aquest segell de qualitat.

Complementen l’oferta les cooperatives i els molins particulars que, treballant fora de la denominació d’origen, també elaboren olis d’oliva arbequina d’alta qualitat en aquest àmbit geogràfic. En els darrers anys, a més, tant des de les cooperatives de la DOP com per part dels productors que no en formen part, s’han llençat marques pròpies al mercat dirigides a un públic més selecte que aprecia l’excel·lència d’un producte exclusiu. La venda directa des de la mateixa cooperativa o en fires, la presència en botigues especialitzades i agrobotigues i el ventall d’oportunitats que obre internet en venda en línia són algunes de les principals vies per comercialitzar aquests productes que busquen diferenciar-se

66 oferint propostes amb personalitat i que a la seva manera complementen la ven- producció molt més grans i que, per tant, tenen unes estratègies de comercialit- da d’oli d’oliva arbequina més a l’engròs, que encara suposa la part més impor- zació diferents adaptades a les seves necessitats. Hi ha mercat per a tothom i per tant del negoci dins del sector oleícola de Lleida. a totes les opcions, però per Terés, igual que per a molts productors, hi ha una línia vermella que creu que no es pot traspassar en cap cas i és la de la qualitat, Algunes d’aquestes propostes més selectes que a tall d’exemple es poden trobar que ha de ser el fil conductor i l’element cohesionador en tota l’oferta d’oli que es al mercat són l’oli Spelunca Premium, que elabora la Cooperativa de l’Espluga faci a les terres de Lleida. La del Martí Terés i el seu Oleum Flumen és un exemple Calba; l’Ampolla dòrica Gourmet, de la Cooperativa d’Arbeca; l’Oli Rupestre del més de la molta feina que s’està fent dins del sector oleícola i, finalment, tot Cogul, que ofereix una gamma d’olis ecològics, com també fan altres coopera- aquest conjunt d’iniciatives contribueixen, cada un a la seva manera, a engrandir tives com la de Juncosa o l’oli verd que s’elabora a Maials. A tota l’oferta de les la cultura de l’oli i fan que comprar i consumir oli d’oliva verge extra sigui una cooperatives, s’hi sumen altres projectes particulars més específics que treballen experiència gastronòmica diferent en cada ocasió, gràcies als matisos diferents també en la línia de buscar l’excel·lència i la màxima qualitat. Aquest seria el cas que ofereixen cadascun dels productes. d’Olicatessen i la seva aposta per elaborar un oli ecològic fet des del Molí dels Torms, o la marca Olienunllum que, des de l’Albagés, també produeix un oli d’oli- Les relatives al paladar no són, però, les úniques virtuts que destaquen de l’oli va ecològic d’alta gamma o els productors de Simbionatur, que fan una proposta d’oliva verge extra. Les seves característiques fan, segons diferents estudis, que d’oli biodinàmic des de Sarroca de Lleida. Un exemple d’emprenedor que treballa aquest producte acumuli una llista important de beneficis per a la salut. Entre en aquesta direcció es troba a Vinaixa, on sota la marca Oleum Flumen neix una els més coneguts i populars, hi ha la funció antioxidant que fa l’oli d’oliva verge proposta de creació d’olis d’autor i productes amb personalitat, sempre respec- extra, gràcies al seu alt contingut en vitamina E, que retarda l’envelliment de les tant uns principis de sostenibilitat en l’elaboració. Oleum Flumen presenta uns cèl·lules i els teixits. Una altra de les aportacions que fa l’oli d’oliva verge extra a productes exclusius com, per exemple, el seu oli Ninou, del qual en fan una edi- la salut té a veure amb el cor. Gràcies als greixos monoinsaturats que conté, l’oli ció limitada de 1.250 ampolles per poder cuidar-ne tots i cadascun dels detalls. El ajuda a disminuir els nivells de colesterol i per tant és clau per prevenir futures promotor d’aquesta idea, Martí Terés, explica que l’objectiu de la seva iniciativa malalties cardiovasculars i, fins i tot, alguns estudis apunten al fet que pot ajudar és crear un oli amb ànima destinat a tots aquells clients, siguin particulars o també en la prevenció d’alguns tipus de càncer. I, per si no fos prou, el consum restauradors, que tinguin una sensibilitat especial per la matèria primera i els d’oli d’oliva verge extra també ajuda a tenir una bona digestió, facilitant el trànsit productes d’alta gamma i qualitat. En aquest cas, l’oli d’Oleum Flumen, a part de intestinal, regula la glucosa en sang generant molts beneficis a persones que comercialitzar-se a Catalunya, s’exporta també a països com Bèlgica, Estats Units, pateixen diabetis, alhora que també ajuda a combatre el deteriorament mental, Suïssa, França, Dinamarca i Suècia, entre d’altres. Terés explica que els projectes prevenint així afeccions degeneratives com l’Alzheimer. com el seu, amb una línia de negoci basada en l’elaboració d’olis selectes amb una producció limitada i de venda al detall, són un complement perfecte de la Els beneficis que l’oli d’oliva verge extra pot oferir a les persones no es limiten venda més a l’engròs d’oli que fan les cooperatives que tenen uns volums de només a aspectes de la salut sinó que van més enllà. Està demostrat que l’oli

El projecte Camins d’or líquid al Segrià Sec promociona el patrimoni oleícola del territori. A la foto, visita a la Cooperativa del Camp de Sant Salvador, a Alfés.

d’oliva també té grans propietats cosmètiques que eren apreciades a l’antiga campa per una part molt important del sud de les comarques lleidatanes, amb Grècia i Roma, on ja l’utilitzaven per crear bàlsams i ungüents corporals. L’oli especial presència a les Garrigues i al Segrià, i les cooperatives, ja des de princi- d’oliva ajuda a mantenir en bones condicions el cabell i la pell, gràcies a propis del segle XX, i els molins particulars tenen un paper important en la gestió, pietats com l’omega 9, que restaura els nivells naturals de la humitat del cos. És elaboració i comercialització de l’oli. Algunes sota el paraigua de la DOP Les alhora, gràcies a l’àcid oleic que conté, considerat un gran tonificant i antiinfla- Garrigues – la denominació d’Origen alimentària més antiga de l’Estat espanyol matori que ajuda a regenerar la pell i també constitueix, segons els experts, un amb més de 40 anys d’existència– i d’altres per lliure, les cooperatives són una excel·lent hidratant que funciona tant per a la pell seca com per a la greixosa. extensió de la pagesia i l’activitat agrícola i són les garants que es mantingui la També se li reconeixen propietats per tractar altres alteracions cutànies, com qualitat en els processos d’elaboració i en el resultat final i també tenen com a l’acne o la cel·lulitis i, fins i tot, s’aplica a tractaments per a les cutícules de les objectiu buscar la gestió del producte que més beneficiï als pagesos associats. La recollida de les olives, la premsada i obtenció de l’oli i el procés d’envasament, tot a punt per tal que l’or líquid arribi a les nostres cuines. ungles. En aquest àmbit de la cosmètica, l’oli també té un camí per explorar. En definitiva, doncs, les cooperatives s’han convertit des de fa anys en centres Tot i això, ja fa anys que existeixen algunes línies de cosmètics que utilitzen l’oli econòmics importants en un territori marcat per poblacions amb pocs habitants d’oliva com a base i són molts i variats els productes que s’elaboren i que poden i amb una economia basada en el sector primari i amb un pes molt important anar des de sabons a cremes hidratants, passant per cremes de mans, gels de de l’agricultura. L’altre element que serveix com a termòmetre econòmic en les bany o, fins i tot, xampús. A Arbeca, per exemple, la Dolors Català té una empre- zones productores d’oli són les fires i festes al voltant de l’or líquid que se cele- sa familiar, que elabora tota mena de sabons naturals, fets artesanalment, amb bren en multitud de pobles i que comencen amb la primera premsada d’olives la base d’oli d’oliva de la pròpia producció ecològica. Amb el que queda de l’oli al novembre i s’allarguen, amb alguna excepció, fins a finals de gener, amb la llampant, fan sabó per a la roba, per exemple. «És una manera d’aprofitar tots Fira de les Garrigues, Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra que té lloc a les Borges els residus de l’oli; el que no es pot refinar i no és apte per a la venda l’aprofitem Blanques, i que suposa el punt àlgid del calendari firal al voltant de l’oli i que igualment», explica la Dolors. En resum, sabor, salut i bellesa són els tres con- arriba en un moment en què la campanya encara la seva recta final. Aquestes ceptes bàsics que converteixen l’oli d’oliva verge extra en el veritable producte celebracions, gairebé tantes com municipis productors, han esdevingut l’esce- estrella de la gastronomia de la demarcació de Lleida i fan que sigui un producte nari perfecte per donar a conèixer des de la proximitat l’oli de temporada recent altament apreciat en el seu conjunt. elaborat alhora que, en moltes ocasions, s’apropa el procés productiu al públic, obrint les portes de les cooperatives a tothom i realitzant activitats diverses per L’oli és economia i turisme promocionar l’oli nou de l’any, com per exemple la Fira de l’Oli i la Pedra que se celebra a Vinaixa. «No sóc productor, ni fabricant, ni exportador, ni comerciant d’oli, però estic en el deure de defensar aquesta producció perquè represento una demarcació que Sense apartar-se de l’àmbit econòmic, cal tenir en compte que la cultura de l’oli té xifrada en aquesta producció la seva vida». Aquestes paraules les pronunciava també ha ajudat a diversificar l’economia d’algunes famílies i pobles productors el president Francesc Macià l’any 1921 en una de les sessions al Congrés dels Di- gràcies al turisme. L’anomenat oleoturisme promou l’aprofitament de tots els ele- putats al qual va ser escollit pel districte de les Borges Blanques. Macià va copsar ments que giren al voltant de l’oli i de la seva elaboració per generar una oferta ben aviat que el sector de l’oli era i és encara cabdal per a l’economia d’una part turística que ajudi a proporcionar riquesa al territori. Fa anys que es treballa en important de la demarcació de Lleida. El teixit productiu del sector oleícola s’es- aquesta direcció fomentant, sobretot, que el sector privat s’impliqui en aquest L’oli que surt de les principals zones elaboradores de les comarques de Lleida és un producte gastronòmic de primer nivell i un dels ingredients bàsics de la dieta mediterrània.

68 remar en una mateixa direcció per donar a conèixer i promocionar el territori. «En aquesta terra de les Garrigues, on els contrallums i Després, cal buscar també la complicitat d’altres sectors econòmics i productius les oliveres posen encís i pau a les vesprades, els petits importants a la zona, com els del vi, els fruits secs, la fruita dolça o el safrà, per crear experiències conjuntes que es complementin. Això sí, si alguna cosa tenen pobles hi han pres vida i forma». en comú la majoria d’emprenedors turístics de les Garrigues és la voluntat de promoure una activitat que sigui sostenible, adaptada a la idiosincràsia del terri- Joan Bellmunt, Paisatges, llum i colors de les Garrigues. tori i que permeti mantenir sempre uns mínims de qualitat alhora que preservar el medi natural i paisatgístic d’aquestes contrades. És obvi que, per les caracterís- tiques d’aquesta zona, el model que es busca s’allunya del turisme de masses per apropar-se a un turista més de qualitat, més selectiu i que busqui viure experièn- cies en contacte amb la naturalesa i el territori.

L’oleícola és, per tant, un sector que per tot el que implica i genera al seu voltant ha esdevingut absolutament clau i bàsic per a l’economia actual i també per a la del futur de bona part de la comarca de les Garrigues i una part important del Segrià i de l’Urgell. L’oli té presència també en altres comarques, com la Noguera o el Pla d’Urgell, però amb una rellevància encara molt menor. projecte que compta amb la complicitat de les administracions públiques que des de fa temps aposten per donar visibilitat al territori i per posar l’oli al centre L’oli és paisatge d’un discurs turístic dotat de contingut gràcies a un sector oleícola fortament arrelat a la terra. Al voltant de l’oli, s’hi pot descobrir un paisatge mediterrani «En aquesta terra de les Garrigues, on els contrallums i les oliveres posen encís i modelat per l’agricultura, amb els seus bancals i oliveres, acompanyat d’un pau a les vesprades, els petits pobles hi han pres vida i forma». (Joan Bellmunt, patrimoni arquitectònic com els marges i les cabanes de volta fetes a partir de la Paisatges, llum i colors de les Garrigues). L’oli és present en tot. També en el pai- tècnica de la pedra seca. Organitzar visites a les cooperatives on es pot conèixer satge garriguenc modelat al llarg dels anys per l’agricultura de l’olivera i on els com es fa l’oli però també veure maquinària antiga i molins tradicionals, fer tastos pagesos s’han convertit en gestors del territori, cuidant-lo i mimant-lo com el seu d’oli, visitar museus i fires o fins i tot viure l’experiència en primera persona de bé més apreciat. Aquest paisatge forma part del que es coneix com a paisatge collir les olives al camp i portar-les al molí per premsar-les són algunes de les El paisatge de les Garrigues està marcat pels cultius de secà i amb una predominança de les oliveres arbequines, acompanyades en alguns casos d’ametllers. agrícola mediterrani marcat pels cultius de secà i amb una predominança de les propostes turístiques que es poden trobar a les Garrigues i el Segrià més sec. Tot oliveres arbequines, acompanyades en alguns casos d’ametllers. Aquest és un ti- això, combinat amb la tranquil·litat que ofereixen els seus pobles, l’amabilitat de pus de paisatge que s’estén, com el seu nom indica, per tot l’Arc Mediterrani i una la seva gent i una àmplia oferta gastronòmica de qualitat fan que sigui un destí de les seves principals característiques és que està fortament marcat per l’acció turístic ideal per passar uns dies agradables de vacances en parella, en família o de la pagesia i l’agricultura tradicional que han transformat el medi natural. A la amb un grup d’amics. comarca de les Garrigues, va ser el duc de Medinaceli, senyor d’Arbeca, qui va afa- vorir al segle XVIII l’arribada de la varietat d’oliva arbequina als pobles d’aquest En els darrers anys, han sorgit moltes iniciatives i propostes que van en la direcció territori i des de llavors fins ara han marcat no sols bona part del teixit econòmic de crear producte turístic que pugui atreure visitants cap a aquesta part de Lleida de la zona sinó també les seves vistes. Camps d’oliveres distribuïts en bancals que on tradicionalment l’activitat turística havia sigut inexistent, entre altres coses, estan separats per marges, o espones com se’n diu a la zona, dibuixen un paisat- per la manca d’una oferta real. A poc a poc, això ha canviat i els visitants avui en ge majoritàriament de secà d’una bellesa pròpia i rústica marcada per un clima dia poden gaudir de multitud de propostes concretes que van des de la tradicio- àrid i sec i que s’allunya dels tòpics del que tothom imagina com un paisatge de nal Ruta de l’Oli que proposa el Consell Comarcal de les Garrigues fins als Camins postal. Una xarxa de carreteres secundàries connecten petits pobles i transcorren de l’Or Líquid del Segrià Sec que cada tardor organitza el Consell Comarcal del per amplis termes municipals de secà tenyits de colors verds, marrons i ocres. Segrià, passant per la Mostra Gastronòmica o la Ruta de les Cabanes de Volta Només durant uns pocs dies de la primavera aquest paisatge es veu trencat per també promogudes per l’ens garriguenc. Cal destacar el paper de promoció que l’espectacle efímer que suposa l’explosió del blanc rosat de la flor de l’ametller. també fa el Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya (CCOC) ubicat al municipi El paisatge homogeneïtza tot un territori que, a pesar de pertànyer administra- de la Granadella i que a part de tenir un espai museístic sobre el sector, ofereix tivament a comarques diferents, comparteixen molts aspectes socials del dia a informació sobre allotjaments, restaurants, molins d’oli, botigues, comerços dia i, entre ells, la cultura de l’oli que forma part del seu ADN. Durant molts anys, artesans a més de rutes turístiques, punts d’interès del territori o activitats que es l’activitat agrícola ha modelat aquesta terra i, per això, inevitablement la mà de realitzen en llocs pròxims. l’home hi és present sempre. Quilòmetres i quilòmetres d’espones construïdes Algunes línies de cosmètics utilitzen l’oli amb la tradicional tècnica de la pedra seca ajuden a organitzar les plantacions i Però a part de la iniciativa pública, també el sector privat de la zona s’ha implicat se sumen a altres elements arquitectònics com els aljubs, els pous o les cabanes en la creació de producte turístic a partir de l’oli d’oliva i ha posat el seu granet de d’oliva com a base i s’elaboren productes de volta, que utilitzen la mateixa tècnica de construcció ancestral i que consti- sorra per generar activitat econòmica. A imatge, del que han fet altres territoris El territori de Lleida celebra nombroses fires dedicades a l’oli. Una de les més tueixen un veritable conjunt patrimonial que, en paral·lel a l’activitat agrícola, amb el vi creant una proposta enoturística potent, alguns empresaris de les veteranes és la Fira de les Garrigues, que enguany ha arribat a la seva 55a edició. com ara sabons, cremes hidratants, cre- s’estén al llarg de les comarques lleidatanes. Tot plegat fa que aquest paisatge, Garrigues han endegat una experiència similar amb l’oli i així va néixer fa uns lligat a l’agricultura de l’oli i a la pagesia, es converteixi en un valor afegit per al anys de la mà d’un grup d’empresaris el Club de Producte Oleoturisme Garrigues, territori i en un dels punts a explotar en la promoció de l’oleoturisme del que que inclou productors d’oli, restaurants, allotjaments, i altres empreses de serveis mes de mans, gels de bany o xampús. parlàvem en l’apartat anterior i també en un dels aspectes a protegir com una amb un objectiu comú que no és altre que el d’oferir experiències relacionades inversió de futur per a les properes generacions. amb l’oli als turistes que ho desitgin. En aquest context és on s’emmarquen tam- bé iniciatives tan curioses com, per exemple, una agència de viatges receptora especialitzada en oleoturisme, enoturisme o turisme gastronòmic. Olea Soul, amb seu al municipi de la Pobla de Cérvoles, ofereix paquets turístics fets a mida en territori garriguenc i sempre amb l’oli i tot el que l’envolta com a protagonista d’una experiència que és ideal per a parelles, famílies o petits grups. Ariadna Boixader, directora d’Olea Soul i vicepresidenta de l’Associació pel Foment de Turisme a les Garrigues, explica que l’oleoturisme, seguint l’exemple de l’enoturisme, s’ha consolidat com un producte turístic propi i, a poc a poc, s’ha obert pas en l’imaginari col·lectiu de l’oferta turística més global amb un discurs al voltant de l’oli de qualitat que comença a quallar també en altres punts de Catalunya.

Queda molt per fer, segons explica Boixader, però en els darrers anys s’han fet passos de gegant i, sobretot, quan és l’època de la collita és quan més es visua- litza aquesta progressió i quan més es nota un auge important de visitants a les zones productores, sigui per comprar oli o per viure alguna de les experiències que s’ofereixen sobre el terreny. Visitar les cooperatives en ple funcionament o collir directament les olives del camp són algunes de les propostes que es poden fer quan la campanya està en marxa. La directora d’Olea Soul explica, però, que un dels reptes de futur és desestacionalitzar aquestes visites aprofitant que la cultura de l’oli és molt transversal i comprèn molts àmbits diferents, que van des de l’arquitectura, amb els edificis modernistes d’algunes cooperatives, a museus amb maquinària antiga, paisatges, gastronomia o cultura, entre d’altres. Boixader considera també que, per acabar consolidant el projecte de l’oleoturisme, s’han de crear sinergies positives. Primer, entre el sector privat i el públic que han de

70 EL ACEITE DE OLIVA. UNA JOYA QUE NACE DE LA TIERRA COOPERATIVES AMB DOP LES GARRIGUES Lleida es tierra campesina y cada año, entrado el mes de noviembre, comienza la recolección de las aceitunas arbequinas, que se alargará hasta el mes de febrero, y a partir de la que se hará el aceite de oliva virgen extra, DOP les Garrigues Cooperativa de Sant Martí de Maldà 973 280 470 / 651 86 08 27 D’INTERÈS uno de los productos que goza de mayor reputación y reconocimiento de los que se producen en la demarca- Carrer de la Cooperativa - 25344 · Sant Martí de Maldà ción de Lleida. Despliega toda su potencialidad en la cocina y es indispensable en cualquier plato de una dieta olidoplesgarrigues.com 973 33 00 12 mediterránea. Juega un papel importante como garante de la calidad del aceite de oliva resultante al final [email protected] Camins de Verdor (Belianes) [email protected] caminsdeverdor.com/ del proceso la Denominación de Origen Protegida (DOP) Les Garrigues, que incluye cooperativas de varias comarcas productoras como las Garrigues, el sur del Segrià y el sur del Urgell. Complementan la oferta las [email protected] / [email protected], Cooperativa de l’Albagés cooperativas y los molinos particulares que trabajan fuera de la denominación de origen. En los últimos años, Coooperativa del Soleràs 608 69 62 07 / 629 36 22 02 Pl. Catalunya, 1 - 25155 · L’Albagés Ctra. de Bellpuig, 5 - 25163 · El Soleràs se han lanzado marcas propias en el mercado dirigidas a un público más selecto que aprecia la excelencia de un producto exclusivo. La venta directa desde la misma cooperativa o en ferias, la presencia en tiendas espe- 973 12 11 26 973 13 32 34 alba1919.com Oleum Flumen (Vinaixa) cializadas y agrotiendas y el abanico de oportunidades que abre internet en venta en línea son algunas de las coopelsoleras.es [email protected] principales vías para comercializar estos productos. 661 40 09 91 Cooperativa de l’Albi Cooperativa de Torrebesses El aceite de oliva virgen extra acumula una lista importante de beneficios para la salud. Existe la función an- Av. Mossèn Anton, 1 - 25450 · L’Albi Carrer Cooperativa, 2 - 25176 · Torrebesses Olicatessen (els Torms) tioxidante, ayuda a disminuir los niveles de colesterol y, por lo tanto, es clave para prevenir futuras enfermeda- 973 17 50 09 des cardiovasculares e, incluso, puede ayudar también en la prevención de algunos tipos de cáncer. Y también 973 12 60 62 [email protected] agricolaalbi.es cooptorrebesses.cat ayuda a tener una buena digestión, regula la glucosa en sangre, al tiempo que también ayuda a combatir el 699 69 17 48 / 650 94 36 21 deterioro mental. También tiene grandes propiedades cosméticas. El sector del aceite es todavía esencial para la economía de una parte importante de la demarcación de Lleida. El tejido productivo del sector oleícola Cooperativa d’Almatret Cooperativa del Camp de Vallbona de les Monges Sindicat, s/n - 25187 · Almatret La Traça (Arbeca) se extiende por una parte muy importante del sur de las comarcas leridanas, con especial presencia en las Nou, 2 - 25268 · Vallbona de les Monges · Lleida Garrigues y el Segrià, y las cooperativas, ya desde principios del siglo XX, y los molinos particulares tienen un 973 13 80 14 sabonslatraca.wordpress.com/ 973 33 02 61 646 01 28 60 papel importante en la gestión, elaboración y comercialización del aceite. El otro elemento que sirve como coopvallbona.com termómetro económico en las zonas productoras de aceite son las ferias y fiestas alrededor del oro líquido Cooperativa d’Arbeca que se celebran en multitud de pueblos. Carrer de Lleida, 32 - 25140 · Arbeca Cooperativa del Camp de Vinaixa 973 16 00 00 Plaça dels arbres, 3 El llamado oleoturismo promueve el aprovechamiento de todos los elementos que giran alrededor del aceite y de su elaboración para generar una oferta turística que ayude a proporcionar riqueza en el territorio y darle arbequina.coop 25440 Vinaixa TURISME visibilidad. Organizar visitas a las cooperativas donde se puede conocer cómo se hace el aceite pero también 973 17 53 09 ver maquinaria antigua y molinos tradicionales, hacer catas de aceite, visitar museos y ferias o incluso vivir la Cooperativa de Sant Isidre de les Borges Blanques www.cooperativadevinaixa.cat Oficina Comarcal de Turisme de les Garrigues experiencia en primera persona de cosechar las aceitunas en el campo y llevarlas al molino para prensarlas Av. Jaume Segarra, s/n - 25400 · Les Borges Blanques son algunas de las propuestas turísticas que se pueden encontrar en las Garrigues y el Segrià más seco. Hoy 973 14 29 50 Av. de Francesc Macià, 54 en día se puede disfrutar de la tradicional Ruta del Aceite que propone el Consejo Comarcal de las Garrigues terrall.es Les Borges Blanques - 25400 LLEIDA hasta los Caminos del Oro Líquido del Segrià Seco que cada otoño organiza el Consejo Comarcal del Segrià, 973 142 658 pasando por la Muestra Gastronómica o la ruta de las Cabañas de Bóveda también promovidas por el ente ga- Cooperativa del Camp de Cervià de les Garrigues D’INTERÈS [email protected] rriguense. Cabe destacar el papel de promoción turística que también hace el Centro de la Cultura del Aceite Albi, 83 - 25460 · Cervià de les Garrigues de Cataluña (CCOC) ubicado en el municipio de La Granadella. También el sector privado se ha implicado en la creación de producto turístico. El Club de Producto Oleoturismo Garrigues, que incluye productores de aceite, 973 17 80 06 PRODUCTORS PARTICULARS Agència de viatges Olea Soul (Pobla de Cérvoles) restaurantes, alojamientos, y otras empresas de servicios, propone una agencia de viajes receptora especia- campdecervia.com lizada en oleoturismo, enoturismo o turismo gastronómico. Olea Soul ofrece paquetes turísticos hechos a [email protected] Oli nou segons (Arbeca) medida en territorio garriguense. Uno de los retos de futuro es desestacionalizar estas visitas aprovechando Cooperativa del Cogul [email protected] 616 23 23 25 que la cultura del aceite es muy transversal y comprende muchos ámbitos diferentes, que van desde la arqui- Vileta, 52 - 25152 · El Cogul 615 02 91 05 http://www.oleasoul.com/ tectura, con los edificios modernistas de algunas cooperativas, a museos con maquinaria antigua, paisajes, +34 973 12 03 72 https://www.nousegons.com/ca/ gastronomía y cultura, entre otros. olirupestredelcogul.es facebook.com/nousegons/ L’Associació del foment del turisme a les Garrigues El aceite está presente en todo. También en el paisaje garriguense, que forma parte de lo que se conoce como paisaje agrícola mediterráneo marcado por los cultivos de secano y con un predominio de los olivos arbe- Cooperativa de l’Espluga Calba Simbionatur (Sarroca de Lleida) [email protected] https://www.oleoturismegarrigues.cat/activitats quinos acompañados en algunos casos de almendros. Una red de carreteras secundarias conecta pequeños Afores, s/n - 25410 · L’Espluga Calba [email protected] pueblos y transcurre por amplios términos municipales de secano teñidos de colores verdes, marrones y ocres. 973 15 66 01 658 96 16 41 olisdesplugacalba.com facebook.com/peccatum7/ Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya (CCOC), OLIVE OIL: A TREASURE THAT COMES FROM THE EARTH ubicat a l’antic convent de la Granadella Cooperativa de Granyena de les Garrigues Olinunllum (Albagés) 973 09 41 01 Each year, well into the month of November, the harvest of arbequina olives begins, and then continues until Camí de Cogul, s/n - 25160 · Granyena de les Garrigues http://www.culturadeloli.cat/ccoc/ February. After that, extra virgin olive oil is made; this is one of the most well-known and widely appreciated [email protected] products from the Lands of Lleida. Extra virgin olive oil forms an essential part of any dish in a Mediterranean 973 13 63 70 http://olinunllum.cat/ Museu de l’Oli de Catalunya (MuOC), ubicat a la diet, offering an important list of health benefits and also tremendous cosmetic properties. The Les Garrigues olidegranyena.com 661 93 04 09 / 619 05 14 52 Protected Designation of Origin (PDO) plays an important role in guaranteeing the quality of Lleida’s olive cooperativa de la Granadella oil. This seal of quality and origin includes cooperatives from several comarques (local districts), including Cooperativa de Guimerà 973 133 012 Les Garrigues and the southern parts of El Segrià and L’Urgell. Olive oil tourism promotes the use of all of the Ctra. de Tàrrega, 21 - 25341 · Guimerà http://www.culturadeloli.cat/museu/ products that are associated with olive oil and its preparation; it has given rise to a tourism product that helps 973 30 30 55 to create wealth within the local territory as well as giving it greater visibility. Associated activities include: [email protected] organised visits to cooperatives, where it is not only possible to learn how olive oil is made but also to see old machinery and traditional mills; olive oil tastings; visits to museums and fairs; and even experiencing the Cooperativa de Juncosa harvesting of olives in the field, first hand, and then taking them to the mill for pressing. These are just some of the tourist proposals that can be found in Les Garrigues and in the driest parts of El Segrià. It is also possible Pl. Major, 8 - 25165 · Juncosa de les Garrigues to enjoy: the traditional Olive Oil Route proposed by the Local District Council of Les Garrigues; the Liquid 973 12 80 10 Gold Paths through the drylands of El Segrià, which are organised every autumn by the Local District Council olilescabanes.com of El Segrià; the Gastronomic Fair; and the Vaulted Drystone Shelter route, which is also promoted by the authorities of Les Garrigues. It is important to underline the effort that has been made by the Centre for Olive Cooperativa de Maials Oil Culture of Catalonia (CCOC), based in the village of La Granadella, to promote tourism. The private sector Carrer del Sindicat, 12 - 25179 · Maials · Lleida has also been actively involved in the creation of new tourism products. 973 13 00 05 L’HUILE D’OLIVE. UN JOYAU QUI NAÎT DE LA TERRE barodemaials.cat Chaque année, au début du mois de novembre, commence la cueillette des olives de la variété arbequinas qui dure Cooperativa del Camp de Maldà jusqu’en février et à partir de laquelle sera élaborée l’huile d’olive vierge extra, l’un des produits les plus réputés et Sant Pere, 7 - 25266 · Maldà · Lleida reconnus de la démarcation de Lleida. L’huile d’olive vierge extra est indispensable dans tout plat du régime médi- 973 33 00 49 terranéen. Elle cumule une importante série de bienfaits pour la santé et a de grandes propriétés cosmétiques. Elle cooperativademalda.es joue un rôle important pour garantir la qualité de l’huile d’olive apparaissant en fin du processus de l’Appellation d’Origine ou Contrôlée (AOC) Les Garrigues, qui inclut des coopératives de diverses contrées productrices comme Cooperativa de la Pobla de Cérvoles las Garrigues, le sud du Segrià et le sud de l’Urgell. Ce qu’on appelle oléo tourisme encourage l’emploi de tous les éléments qui tournent autour de l’huile et de son élaboration pour générer une offre touristique qui aide à enrichir le Av. de les Garrigues, 24 - 25471 · La Pobla de Cérvoles territoire et à le mettre en valeur. Organiser des visites dans les coopératives où l’on puisse découvrir non seulement 973 17 51 51 comment l’huile est élaborée, mais aussi voir des machines anciennes et des moulins traditionnels, déguster l’huile, agrpobla.com visiter des musées et des foires ou même faire par soi-même l’expérience de la cueillette des olives dans le champs et les porter au moulin pour les presser sont quelques-unes des propositions touristiques que l’on peut trouver dans les Molí de Rocafort de Vallbona Garrigues et le Segrià le plus aride. On peut aujourd’hui profiter de la traditionnelle Route de l’Huile que propose le Av. Muralla - 25344 · Rocafort de Vallbona Conseil de la Contrée des Garrigues jusqu’aux Chemins de l’Or Liquide du Segrià Aride qu’organise chaque automne 973 31 02 98 Le Conseil de la Contrée du Segrià, en passant par l’Exposition Gastronomique ou la route des Cabanes de Voûte aussi mise en avant par l’organisme des garrigues. Il faut remarquer le rôle de promotion touristique que fait aussi le [email protected] Centre de la Culture de l’Huile de Catalogne (CCHC) situé dans la municipalité de La Granadella. Le secteur privé s’est également impliqué dans la création de ce produit touristique. 72 DONANT VIDA A cop

L’art urbà ha permès revitalitzar amb murals, concursos i

Plans de la Unilla, a Alguaire, a prop de l’aeroport. Grafit de la lleidatana Lily Brik. exposicions de grafits diversos pobles de la província.

74 El mural d’Oriol Arumí guanyà el premi del públic del Torrefarrera Street Art Festival. Ocupa dues parets de la bàscula de la partida de Malpartit.

TEXT: Santi Costa Domingo FOTOS: Santi Iglesias

Què es pot fer en un petit poble de la Noguera amb les parets buides? Aquesta mateixa pregunta es va fer l’Ajuntament de Penelles i la resposta la van trobar plantejant «decorar» la vila amb un disseny únic al país. Potser quan parlem d’art urbà i grafits ens venen al cap imatges de vandalisme i gargots. Res més lluny de la realitat. Diversos pobles i municipis han vist en l’Street Art i el grafit una nova eina d’expressió artística i decorativa que fins ara semblava patrimoni exclusiu de les grans ciutats i les urbs amb gratacels. El que podem veure a Penelles, Torrefarrera, Tàrrega, Ivars d’Urgell, Alguaire i també a Lleida, entre d’altres, són murals, pintures i sentiments. En definitiva, obres d’art esculpides, o més aviat pintades, sobre un llenç de calcàries, granit o pissarra. Aquesta és la seva història.

El poble dels mil i un murals

«A Penelles, ens passava el que a molts pobles i municipis petits: despoblament, amb poc turisme i en un territori de pas i volíem crear un valor afegit diferencia- dor», diu l’alcalde, Eloi Bergós. Aquesta vila, a cavall entre l’Urgell i la Noguera, tenia moltes parets buides i sense cap ús, i se’ls hi va ocórrer organitzar un festival d’art urbà per il·lustrar-les: el Gargar Festival, anomenat així en honor al soroll de la Ganga, un ocell local en perill d’extinció. Tot un simbolisme: un Cada cop hi ha més turistes que visiten Penelles per contemplar els grafits. certamen amb el nom d’una au en risc de desaparèixer per fer reviure un poble.

76 Un grafiter de renom, DuDe, enllestint una de les seves creacions a Torrefarrera. Però, anant al gra, com es va plantejar el festival? «Vam començar amb la idea de pintar alguna d’aquestes parets i se’ns va obrir l’oportunitat d’arrencar un festival perquè vinguessin artistes d’arreu i canviessin la imatge del poble. Amb l’ajuda d’una empresa audiovisual de la vila, vam plantejar les idees i els possibles dissenys i, gràcies a un grapat de voluntaris, ho vam tirar endavant», diu l’alcalde. Anant tots a una, com a Fuenteovejuna, els habitants de Penelles es van il·lusio- nar amb el projecte i, per tal d’atreure el màxim d’artistes possible, van oferir una proposta difícil de rebutjar: llit i allotjament gratis a canvi d’una obra d’art urbana. I els va funcionar. «El primer any, vam fer 25 murals, el segon més de 30», i ja preparen la seva tercera edició, amb més ganes que mai davant la bona acollida, tant de veïns com de turistes.

Tot i l’alegria amb què explica l’experiència l’alcalde, es van haver de marcar unes pautes indispensables a l’hora de confeccionar els murals. El primer de tot, la temàtica, «nosaltres volíem fer el poble bonic i vam demanar als artistes que la temàtica sigui món rural, volent marxar de les reivindicacions per representar el poble», explica Bergós. Després, va ser el temps. L’estança dels artistes acostuma a ser d’una setmana o quinze dies convivint amb els veïns i coneixent Penelles mentre treballen en l’obra. I la darrera pauta, el manteniment. «Des de l’ajuntament, procurem tenir cura dels murals per mantenir-los en perfecte estat. Però si un dia ve un autor d’una pintada i la vol canviar, retocar i modificar, ho pot fer perfectament, sempre que estigui dintre de les pautes acordades», recorda l’alcalde.

Aquesta fusió d’artistes urbanites i metropolitans amb veïns de Penelles va crear un sentiment únic, d’unitat, orgull i pertinença al poble. Tots, tant veïns com artistes, miraven els uns pels altres, es preocupaven i es cuidaven mútuament. «Hi havia un artista que estava fent un mural amb un fons negre i una veïna de 90 anys li portava el berenar cada dia perquè ella deia que l’obra era molt trista i la feia patir, el pobre noi», recorda Bergós. Tot un exemple de saviesa popular que ni a Nova York, Berlín o qualsevol altra ciutat reconegudes pels seus grafits a nivell mundial coneixen: estiguis trist si vols, però gana no en passis. «Són aquestes anècdotes i el vincle que es crea amb veïns i participants del festival que fa que A Penelles, ja preparen la tercera edició del Gargar Festival, amb més ganes valgui la pena fer coses d’aquest tipus», destaca. que mai davant la bona acollida, tant de veïns com de turistes.

Grafit Mamapop al Centre Històric de Lleida. A sota, grafit gegant i hiperrealista en una nau situada a la sortida de Penelles.

78 Un dels murals creats dins del Torrefarrera Street Art Festival. A sota, façana principal de l’Escola Bressol d’Ivars d’Urgell, obra del jove ivarsenc Swen Schmitz.

Grafit de 10 x 10 metres, dedicat a Joan Mata, més conegut com el «Tato», un entranyable padrí de la població.

I és que un dels grans èxits d’aquesta iniciativa ha estat, per una banda, l’origi- orgullosa de ser de Penelles», reflexiona Bergós, per afegir, «si aconsegueixes que nalitat i, per l’altra, la unitat d’un poble davant un projecte comú. «El bo d’això la gent se senti orgullosa de la seva terra, ja res els pot parar. I a Penelles ho hem és que tot és del poble, fet pel poble i amb gent del poble». Potser no tots els demostrat. La gràcia del nostre festival és que sorgeix del poble», conclou. artistes que decoren les parets són de Penelles o de la província, però alguns dels habitants més il·lustres del poble van servir de models per als il·lustradors. És el Ja toca preparar, doncs, la tercera edició del Gargar. «Hem de completar el circuit cas del Tato que, gràcies al Gargar Festival, ja és una icona per al municipi. La seva de grafit i, a més a més, tenim altres coses preparades per a aquesta edició», diu imatge decora una de les parets més visitades del poble i ja ha esdevingut tota amb la boca petita Bergós, no vol fer cap spoiler, però se’l veu il·lusionat. Li posa una personalitat a la comarca. «La gràcia és que tu pots estar veient el mural del caducitat al Gargar? No diu res, però extraiem una frase que ho diu tot, «mentre Tato i que, tot seguit, te’l creuïs quan ve de l’hort», riu Bergós. Efectivament, el hi hagi murs, hi haurà Gargar, mentre hi hagi vida i iniciatives per promoure’l, hi Tato encara te’l pots creuar, ja sigui anant a l’hort, al bar a fer un cafè o de camí haurà esperança». cap a casa després de fer una passejada. Com si anant pel Passeig de la Fama de Hollywood t’aparegués Harrison Ford. Els pobles també tenen les seves estrelles, Dinamitzant espais amb esprais i el Tato n’és una. Ni el grafit és patrimoni exclusiu de les ciutats ni tampoc ho és de Penelles. Altres Gràcies al Gargar Festival, en poc menys d’un parell d’anys, Penelles ha esdevin- pobles van veure en els murals urbans una possibilitat de revitalitzar, animar o gut una parada quasi obligatòria per als amants de l’art urbà i els curiosos. Bergós simplement fer més agradable a la vista els carrers del seu municipi. És el cas somriu quan se li pregunta per si hi ha hagut un increment de turistes. Ell, que ha de Torrefarrera, que aquest any va dur a terme el primer Street Art Festival. El vist com el poble ha passat de ser un lloc de pas a tenir més de 150 visitants en seu alcalde, Jordi Latorre, explica que «la idea va sorgir perquè hi havia alguns només un diumenge de novembre, sap que això no ha fet més que començar. «El solars i parets buides que no eren massa agradables per a la vista i l’ajuntament primer any venia gent, concretament del món del grafit i bastant especialitzada, va analitzar diverses opcions. El regidor de Promoció Econòmica va proposar fer però a partir del segon, han vingut turistes i curiosos que havien vist el poble als un festival perquè vinguessin diversos artistes i poguessin treballar amb aquests mitjans de comunicació. En no res el panorama ha canviat radicalment. Fa poc murs». I dit i fet. Durant el mes de maig, 13 artistes es van encarregar de pintar 9 va venir una productora d’Alemanya a gravar al poble i amb un municipi d’Itàlia parets, ocupant un espai de 1.200 metres quadrats, per mostrar la seva destresa estem preparant una activitat conjunta sobre el món del grafit i de l’art urbà». amb l’esprai i regenerar els espais del municipi.

Turistes, vida als carrers i bon ambient. També ha crescut el nombre d’habitants? La proposta no va sorgir perquè sí. Latorre diu que «feia molt temps que hi «Això no t’ho sabria dir amb seguretat, però sí que aquest festival i els murals anàvem darrere i estàvem buscant la fórmula de com fer-ho. Jo valorava molt han comportat que molta gent que és de Penelles però viu a Barcelona o a Lleida positivament el tema dels grafits i de l’art urbà i, ara que ho veus, te n’adones de vingui més el cap de setmana, a l’estiu amb la família, etc. Abans no venien i ara la millora paisatgística que suposen». Una millora que també els veïns han gaudit sí. Això vol dir que hem fet les coses bé i hem aconseguit que la gent se senti i, a la vegada, fer un canvi en el seu pensament. L’alcalde recorda que «primer,

80 sempre hi ha una mica de recel per part de la gent amb aquestes propostes, pensada per a això», acaba Coma. Sembla que, mentre hi hagi diners al consistori DANDO VIDA A GOLPE DE SPRAY però al final tothom està molt satisfet. De tant en tant, fins i tot veus gent que ha i en Swen continuï tenint esprai i idees, l’art urbà d’Ivars d’Urgell perdurarà. vingut a Torrefarrera expressament per veure aquests murals». Varios pueblos y municipios han visto en el Street Art y el grafiti una nueva Decorant amb Pedrolo com a missatge herramienta de expresión artística y decorativa que hasta ahora parecía patrimonio exclusivo de las grandes ciudades y las urbes con rascacielos. Lo Vist l’èxit que ha tingut a Torrefarrera, el consistori no dubta en repetir-ho i ja que podemos ver en Penelles, Torrefarrera, Tàrrega, Ivars d’Urgell, Alguaire y prepara una segona edició de l’Street Art Festival. «La primera convocatòria va Tàrrega també va veure en els grafits una alternativa de decoració municipal i ara también en Lleida, entre otros, son murales, pinturas y sentimientos, que han anar molt bé, fins i tot vam tenir més artistes que parets disponibles. La idea és és més que habitual passejar per la ciutat i trobar-se amb Manuel de Pedrolo i sido un éxito, tanto de acogida vecinal como de reclamo turístico y cultural. repetir-ho l’any vinent, mantenint el mateix objectiu: millorar el paisatge urbà». Ramon Carnicer immortalitzats en forma de murals. El de l’escriptor del Meca- noscrit del Segon Origen ocupa una paret de 200 metres quadrats, acompanyat Penelles organiza un festival de arte urbano para ilustrar las paredes vacías: el Educant petits amb grafits de fons de la frase «entre la intransigència i la feblesa, flexibilitat». Per al músic targarí, Gargar Festival. Los habitantes ofrecen a los artistas cama y alojamiento gratis un mural de 161 metres quadrats. Dos símbols de la ciutat que ja formen part de a cambio de una obra de arte urbana. La temática debe ser el mundo rural, el autor debe permanecer en el pueblo entre una semana y quince días, y puede Ivars d’Urgell també es va sumar a la moda grafitera, i ho va fer contractant un l’urbanisme de la capital de l’Urgell. volver para hacer el mantenimiento de la obra. Uno de los grandes logros de artista local. Es tracta de Swen Schmitz que, tot i l’exotisme del seu nom, és un esta iniciativa ha sido, por un lado, la originalidad y, por otro, la unidad de un ivarsenc que ja porta anys il·lustrant alguns dels racons més importants del La seva alcaldessa, Rosa Maria Perelló, explica com va sorgir la idea. «Forma part pueblo ante un proyecto común. Incluso algunos de los habitantes más ilustres municipi. L’últim va ser l’Escola Bressol. L’alcaldessa, Montse Coma, va pensar en del projecte STREETRRG, en què vam tractar una iniciativa centrada en els grafits, del pueblo han servido de modelos para los ilustradores, como es el caso del ell per pintar la paret de l’Escola Bressol seguint la seva filosofia pel que l’art urbà escultures i ornaments de la ciutat, amb dos murals fets per grafiters de Tàrrega. Tato. Su imagen decora una de las paredes más visitadas del pueblo y ya se ha respecta, «prefereixo els grafits abans que les parets blanques, sempre hi he estat Un, en homenatge a Ramon Carnicer i l’altre, pel vintè aniversari de la mort de convertido en toda una personalidad en la comarca. Gracias al Gargar Festival, bastant a favor». Manuel de Pedrolo». L’últim, precisament, decorat amb una frase que la seva en poco menos de un par de años Penelles se ha convertido en una parada pròpia filla va escollir, «dona molt de pensar», diu Perelló. casi obligatoria para los amantes del arte urbano y los curiosos. «Havíem de pintar la façana de l’escola bressol i va sorgir la proposta del Swen, En Torrefarrera, este año se ha llevado a cabo el primer Street Art Festival. Du- que ja va pintar les piscines i a la Fira de l’Estany va fer un quadre i li vam pro- La satisfacció de l’alcaldessa amb aquest projecte és total i ja està pensant en rante el mes de mayo, 13 artistas se encargaron de pintar 9 paredes, ocupando posar que fes un mural», recorda Coma. La decisió d’escollir en Swen va tran- ampliar els murals. «La idea és recollir tot l’art urbà de Tàrrega i reivindicar-lo en un espacio de 1.200 metros cuadrados, para mostrar su destreza con el spray y quil·litzar els veïns, en tractar-se d’un noi del poble, amb experiència i que ja ha determinats punts del municipi, han quedat molt integrats dins del paisatge urbà regenerar los espacios del municipio. Ivars d’Urgell también se sumó a la moda demostrat el seu talent i estil en altres indrets d’Ivars d’Urgell. «Com que ja sabem i vam escollir els més interessants i vinculats a la ciutat”. grafitera, y lo hizo contratando un artista local. Se trata de Swen Schmitz, com treballa en Swen, els veïns van estar tranquils; sabíem que faria una gran que ya lleva años ilustrando algunos de los rincones más importantes del feina i així ha estat», diu Coma. Murals de Pedrolo, de temàtica escolar, per decorar el municipi o en homenatge municipio. El último fue la guardería. Tàrrega también vio en los grafitis una alternativa de decoración municipal y ahora es más que habitual pasear por al Tato. Moltes han estat les maneres en què els grafits i l’Street Art han entrat a la ciudad y encontrarse con el escritor Manuel de Pedrolo y el músico Ramon Amb el mural acabat, pintat i estrenat, l’alcaldessa no es vol aturar aquí. «Estem la província de Lleida i en totes han estat un èxit, tant d’acollida veïnal com de Carnicer inmortalizados en forma de murales. La idea forma parte del proyecto encantats. Volíem que estigués inspirat en la infantesa i, vista la bona rebuda, es- reclam turístic i cultural. I és que, a poc a poc, el grafit, els pobles i la província de STREETRRG, en que se trató una iniciativa centrada en los grafitis, esculturas y tem buscant més parets per omplir de murals el poble». Ara, però, també toca el Lleida van pintant junts la seva història i cada vegada amb més adeptes, segui- ornamentos de la ciudad. més difícil, conservar la seva obra i buscar noves idees, però sembla que això no dors i curiosos que han vist en una paret autèntiques obres d’art. Obres que no serà un problema per als ivarsencs. «Tenim més projectes pensats per il·lustrar el es poden ni exportar ni comprar, obres que ja formen part del ric patrimoni dels poble: el consultori, alguna plaça... Ja tenim una partida del pressupost municipal pobles. I, com bé diu Eloi Bergós, «mentre hi hagi parets, hi haurà esperança». BRINGING THINGS TO LIFE WITH A SPRAY

L’any 2015 Javier Morillas Snap va crear aquest mural de 200 m2 al lateral d’un edifici de l’Av. Catalunya de Tàrrega, dedicat a l’escriptor Manuel de Pedrolo. Various villages and municipalities have found in Street Art and graffiti a new form of artistic and decorative expression. What we see in Penelles, Torrefarrera, Tàrrega, Ivars d’Urgell and Alguaire - and also in the city of Lleida - amongst other places, are murals, paintings and other expressions that have been a great success, both in terms of their acceptance by their local communities and as tourist and cultural attractions. Penelles organizes a festival of urban art to decorate its empty walls: the Gargar festival. The local people offer artists free board and accommodation in exchange for a work of urban art. The chosen theme must relate to the rural world and the author must stay in the village for between a week and a fortnight, and can later return to the maintain their work. One of the greatest achievements of this initiative has been its originality and the way in which the local people have come together to support a common project. Some of the most illustrious local inhabitants, such as El Tato, have even served as models for the artists. Last year, Torrefarrera held its first Street Art Festival. During the month of May, 13 artists were commissioned to paint 9 walls and to demonstrate their skill with a spray can and also regenerate different spaces within the municipality. Ivars de Urgell has also followed the graffiti fashion. It contracted a local artist, Swen Schmitz, who has spent the last few years illustrating some of the most important corners of the village. The latest place he has painted was the local nursery school. Tàrrega also saw in graffiti an interesting alternative for municipal decoration. It is now quite normal to walk around the town and bump into the writer Manuel de Pedrolo or the musician Ramón Carnicer, both of whom have been immortalised in the form of murals. These initiatives form part of the STREETRRG project.

Grafit de Lily Brick al poble de DONNER LA VIE À COUP DE PULVÉRISATEUR Montgai, amb el campanar de fons. Différents villages et municipalités ont vu dans le Street Art et le graffiti un nouvel outil d’expression artistique et décorative. Ce que l’on peut voir à Penelles, D’INTERÈS Torrefarrera, Tàrrega, Ivars d’Urgell, Alguaire et aussi à Lleida, parmi d’autres, sont des fresques, peintures et sentiments, qui ont eu un succès aussi bien d’accueil Penelles par le voisinage que de réclame touristique et culturelle. Penelles organise un Pàgina web del Gargar Festival: http://gargarfestival.com/ festival d’art urbain pour décorer les murs vides: le Gargar festival. Les habitants Ajuntament de Penelles: 973 61 07 76 offrentl’hébergement aux artistes en échange d’une œuvre d’art urbain. Le thème doit en être le monde rural, l’auteur doit résider dans le village entre une semaine et quinze jours et peut avoir des retouches à faire à son travail. L’une des grandes Torrefarrera réussites de cette initiative a été l’originalité et l’unité d’un village face à un projet Pàgina web Street Art Festival Torrefarrera: http://streetartfestival.cat/ commun. Il y a même certains des habitants les plus illustres du village qui ont Ajuntament de Torrefarrera: 973 75 00 01 servi de modèles aux illustrateurs comme c’est le cas du Tato. À Torrefarrera, cette Drac Màgic (coordinació): 973 22 99 88 année, a eu lieu le premier Street Art Festival. Pendant le mois de mai, 13 artistes furent chargés de peindre 9 murs afin de montrer leur habileté avec le pulvérisa- Tàrrega teur et de régénérer les espaces de la municipalité. Ivars d’Urgell aussi se joignit à Cultura Tàrrega: 973 31 07 31 la mode du graffiti et le fit en engageant un artiste local, Swen Schmitz, qui, depuis quelques années déjà, avait décoré quelques-uns des coins les plus importants Ivars d’Urgell de la municipalité. Le dernier fut la crèche. Tàrrega aussi vit dans les graffitis une alternative de décoration municipale et il est plus qu’habituel actuellement de se Ajuntament d’Ivars d’Urgell: 973 58 01 25 promener dans la ville et de rencontrer l’écrivain Manuel de Pedrolo et le musicien Ramón Carnicer immortalisés sous forme de fresques L’idée fait partie du projet Montgai STREETRRG. Ajuntament de Montgai: 973 43 00 05

82 A LA CATALANA

Els quatre sepulcres gòtics dels comtes d’Urgell que són a The Cloisters de Nova York «retornaran» al Montsec després que se’n faci rèpliques exactes en pedra.

84 TEXT: Anna Sàez FOTOS: Jordi Bonet, Defoto, Jordi V. Pou, Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, Diputació de Lleida.

Els sepulcres dels comtes d’Urgell tornaran al monestir de les Avellanes. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha anunciat recentment el compromís de la corporació per donar suport a la reproducció d’aquestes icòniques peces que actualment s’exposen a The Cloisters, museu dependent del Metropolitan Museum of Art de Nova York. Joan Reñé i el director del monestir d’Os de Bala- guer, Robert Porta, es van reunir a les Avellanes per ultimar els detalls d’aquest ambiciós projecte, que compta amb el vistiplau del museu americà. De fet, The Cloisters ja s’ha compromès a digitalitzar en 3D els sepulcres, fet que permetrà reproduir-los en pedra, creant una còpia exacta de les obres. Els quatre sepulcres gòtics van creuar l’Atlàntic a principis del segle XX. El primer ho va fer el 1926 i els altres, als anys quaranta. És la història d’un despropòsit. Un dany col·lateral de l’anomenada desamortització de Mendizábal, l’expropiació de béns i terres de l’Església que es va dur a terme arreu de l’Estat espanyol el 1836.

El monestir de les Avellanes no en va ser una excepció. El banquer lleidatà Agustí Santesmasses Pujol el va comprar el 1894 i, com que n’era l’amo, es va vendre per quinze mil pessetes, poc més de 90 euros actuals, els quatre sepulcres dels comtes d’Urgell el 1906. De res va servir que el bisbe d’Urgell i l’aleshores diputat per les Borges Blanques, Francesc Macià, futur president de la Generalitat, tractessin d’impedir la venda. Un antiquari de Vitòria es va quedar aquestes joies del gòtic, que anys més tard les va revendre a The Cloisters, on encara s’exposen avui. Per L’any 1967 es va fer un acte solemne per retornar les restes dels comtes d’Urgell a l’església del Monestir de les Avellanes, on ara descansen al costat de l’altar. Fins aleshores, les sort, el 1910 els germans Maristes passen a convertir-se en els nous propietaris despulles havien rebut una sepultura digna a Vilanova de la Sal. A sota, a la dreta, sepulcres originals situats a The Cloisters de Nova York. del monestir, que en poc temps va recuperar el protagonisme perdut. Ubicat en un entorn natural idíl·lic, en ple Montsec, Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes va ser fundat el 1166 pels comtes d’Urgell Ermengol VII i la seva muller, Dolça de Foix. Encara hi ha vestigis arquitectònics del segle XII, com ara el claustre romànic. Del XIV data l’església. Cada pedra traspua història. Però en falten. En falten moltes per completar el trencaclosques. I, segurament, les peces més emblemàtiques són els sepulcres. Per entendre la seva dimensió artística i històrica, cal tenir en compte el pes que va tenir el Comtat d’Urgell a la Corona d’Aragó fins al Compro- mís de Casp, un Joc de Trons a la catalana.

PODEROSA NISSAGA Els sepulcres originaris dels comtes d’Urgell abans de ser venuts per quinze mil Afició als escacs? Passió per la fórmula 1? A cada racó de la Noguera trobem pessetes l’any 1906. algun escut o bandera (ja sigui antic o modern) format per quadrats alterns en or i negre. És la petjada mil·lenària que han deixat en aquest territori els poderosís- sims comtes d’Urgell, la seva signatura. L’omnipresència del vell escut heràldic ens convida a viatjar en el temps i descobrir la frontera monumental que separava la Catalunya Vella del califat de Còrdova a l’Edat Mitjana. El riu Sió és un dels eixos vertebradors d’aquest territori. Al llarg dels 77 quilòmetres d’aquest petit afluent del Segre se succeeixen castells, torres de guaita i monestirs. Serpentejant entre la Segarra, l’Urgell i la Noguera, ens endinsem en el vell Comtat d’Urgell. Balaguer n’és la capital. La pròspera Medina Balagî islàmica es conquereix el 1105 i els comtes d’Urgell hi fixen la residència. Concretament, s’estableixen al Castell Formós, l’antiga Suda, des d’on dominen tot el territori. El sobrenom del castell no és casual. Era esplendorós. Si no ha arribat sencer als nostres dies és perquè Ferran d’Antequera va manar enderrocar-lo. Tot i amb això, a Balaguer s’ha fet un El president de la Diputació, Joan Reñé, amb el director del monestir, Robert Porta, important esforç els darrers anys per rescatar-lo de l’oblit i se n’han restaurat les en una visita recent a les Avellanes. restes, la qual cosa, juntament amb la visita a la muralla i al Museu Comarcal, ens en permet reviure l’antic esplendor.

No és, però, l’únic gran nucli de poder. La situació estratègica d’Àger, al sud na la vida només perquè l’escarni encara sigui més dolorós. El 1414, fa poc més del Montsec dominant els rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana, feien de 600 anys, es rendia el castell de Loarre, a Osca, l’últim bastió que li feia costat. d’aquest paratge un caramel llaminer per a un cavaller àvid de glòria. Qui va em- Començava, aleshores, el desmembrament del comtat. S’enderroquen palaus, es portar-se el gat a l’aigua va ser Arnau Mir de Tost cap al 1150. A ell hem d’agrair la malvenen propietats i, a poc a poc, es perd la memòria d’una de les famílies més bellíssima col·legiata de Sant Pere que ens tallarà la respiració així que l’albirem, poderoses de la Corona d’Aragó. dominant la vil·la. El seu absis penjat al buit ens semblarà inexpugnable. No és casual. La col·legiata formava part del gran conjunt monumental amb el recinte El pare del Dissortat, el comte Pere II d’Urgell (1340-1408), era un personatge emmurallat i l’antic castell. Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda van aconse- fascinant. Un sibarita. La seva biblioteca era una de les millors del món. Fins i tot guir, fins i tot, que el temple no estigués subjecte a cap jurisdicció episcopal, sinó tenia una banya d’unicorn. I a l’Edat Mitjana, això era un bé molt preuat. Amb el que depenia directament del Papa. polsim que s’obtenia rascant- la, es feien tota classe de pocions. Evidentment, no era una banya d’unicorn, que és un animal mitològic. «Podia ser una banya de «O REI O RES!» qualsevol animal exòtic», explica l’historiador de l’art Alberto Velasco. Però encara que els unicorns no existissin, la pols es pagava a preu d’or, així que tenir-ne una Però la glòria és efímera. «Fill meu, o rei o res!» I va ser res. Res de res. La llegen- de sencera marcava estatus, pura ostentació. És evident que la residència dels da diu que Margarida de Montferrat va esperonar el seu fill Jaume a revoltar-se comtes havia d’estar a l’alçada del refinament i exclusivitat de les seves posses- contra Ferran d’Antequera. Tots dos aspiraven a succeir el rei Martí l’Humà, que el sions. Les guixeries eren espectaculars. Conserven les andalusines originals i en 1410 va morir sense descendència. I Ferran va ser l’escollit al Compromís de Casp. creen de noves. Com no havia de ser espectacular el panteó dinàstic on es van Jaume II d’Urgell es va retirar al castell Formós de Balaguer. El castellà Ferran de enterrar diversos membres del llinatge comtal, com ara Ermengol X o el seu ger- Trastàmara era el nou rei. Així ho havien decidit nou notables (tres catalans, tres mà Àlvar de Cabrera? Al Monestir de les Avellanes hi ha uns sepulcres nous que aragonesos i tres valencians) el 1412. Però les paraules de la seva mare el van es van fer per acollir les despulles dels comtes. Quan es van vendre les tombes, animar a aixecar-se en armes. Va ser una acció militar gairebé suïcida. Després els ossos van quedar escampats per l’altar de qualsevol manera. Es va decidir d’un setge ferotge de tres mesos, en què van ploure bombes sobre Balaguer, com donar-los una sepultura digna a Vilanova de la Sal i el 1967, en un acte solemne, encara avui es pot constatar al Museu Comarcal de la Noguera, el 31 d’octubre del van ser retornats a les Avellanes. Des d’aleshores, s’espera el retorn dels sepulcres 1413 el darrer comte d’Urgell es guanyava el sobrenom del Dissortat. El rei (el 2010 va ser la darrera vegada en què es van demanar formalment les peces). Ferran I el venç. Però no en té prou: el destrueix. A ell i a la seua nissaga. Li perdo- Ara fa uns mesos, una delegació del monestir del Montsec va visitar The Cloisters,

86 JUEGO DE TRONOS A LA CATALANA THE CATALAN VERSION OF GAME OF THRONES a Manhattan, i van presentar un projecte per fer una reproducció de les tombes Gairebé igual de rocambolesca és la història de la Mare de Déu de les comtals, així com mantenir contacte permanent per a la investigació, preservació Avellanes, que des de fa pocs anys es pot veure al Museu de Lleida. És una Los sepulcros de los condes de Urgell volverán al monasterio de Les Avellanes. El presidente The tombs of the counts of Urgell will soon return to the monastery of Les Avellanes, . de la Diputación de Lleida, Joan Reñé, ha anunciado recientemente el compromiso de la cor- i difusió d’aquestes peces artístiques i del conjunt monumental del Monestir de peça gòtica atribuïda a l’escultor Bartomeu de Robió, de l’Escola de Lleida The President of the Diputació de Lleida, Mr Joan Reñé, has recently announced the body’s poración de apoyar la reproducción de estas icónicas piezas que actualmente se exponen commitment to support the reproduction of these iconic pieces that are currently on display les Avellanes. La iniciativa va ser «ben acollida», al contrari que les propostes de que, molt probablement, presidia la sala capitular de les Avellanes. També va en The Cloisters, museo dependiente del Metropolitan Museum of Art de Nueva York. The in the The Cloisters museum, which depends on New York’s Metropolitan Museum of Art. compra de les peces. El museu sempre ha al·legat que els sepulcres formen part ser venuda a principis del segle XX a un comprador desconegut. Poc temps Cloisters se ha comprometido a escanear en 3D los sepulcros, lo que permitiría digitalizar The Cloisters has made a commitment to scan the tombs in 3D, and to make a exact replica del cos expositiu central de The Cloisters, per la qual cosa no es plantegen ni la després, apareix en mans del col·leccionista nord-americà Charles Deering, las imágenes y reproducirlos en piedra, creando una copia exacta de las obras. Los cuatro of the original in stone. The four Gothic tombs crossed the Atlantic at the beginning of the venda ni la cessió temporal, però en canvi, veuen amb bons ulls aquesta opció. que la va conservar al seu palau de Sitges –l’actual Museu Maricel– fins al sepulcros góticos cruzaron el Atlántico. El primero lo hizo en 1926 y los otros, en los años 20th century. This was part of the collateral damage resulting from what were known as the D’aquesta manera, els tècnics del museu novaiorquès escanejaran els sepulcres 1921, data en què va retornar al seu país d’origen amb bona part de la seva cuarenta. Es un daño colateral de la llamada desamortización de Mendizábal. El monasterio Ecclesiastical Confiscations of Mendizábal. The monastery of Les Avellanes was no exception. en 3D, fet que permetria digitalitzar les imatges i «treballar a partir d’elles en una col·lecció d’art. Aquesta escultura, però, va romandre a Sitges fins que els he- de Les Avellanes no fue una excepción. El banquero leridano Agustí Santesmasses Pujol The Lleida banker Agustí Santesmasses Pujol bought the building in 1894 and, as their reproducció dels sepulcres», segons ha precisat Joan Reñé, que ha afegit que la reus de Deering van vendre el palau Maricel. L’obra es traslladà aleshores fins los compró en 1894 y, como era el dueño, los vendió por quince mil pesetas en 1906. Un owner, sold the tombs for 15,000 pesetas, in 1906. An antiques dealer from Vitoria then kept anticuario de Vitoria se quedó estas joyas del gótico catalán y las revendió años más tarde a Diputació està movent aquest projecte des de fa més d’un any. al castell de Tamarit (Tarragona), una altra de les propietats de la família, fins these jewels of Catalan Gothic heritage for several years later reselling them to The Cloisters, The Cloisters, donde todavía se exponen hoy. where they are still exhibited today. The monastery of Santa Maria de Bellpuig de les al 1986. En aquesta data, els hereus subhasten el que restava de la col·lecció, Avellanes was founded in 1166 by the counts of Urgell: Ermengol VII and his wife, Dulce de El primer dels quatre sepulcres va arribar a Nova York el 1926, segons va explicar a excepció d’aquesta peça escultòrica que acaba a mans d’una altra família. Por suerte, en 1910 los hermanos Maristas pasan a convertirse en los nuevos propietarios Foix. Some of its architectural remains, such as the Romanesque cloister dating from the 12th la historiadora de l’art Francesca Español en l’acte de commemoració del cin- Cent anys després de sortir de les Avellanes, la peça va sortir a subhasta del monasterio, que en poco tiempo, recuperó el protagonismo perdido. Santa Maria de century, can still be seen today. The church dates from the 14th century. Each of its stones quantenari del retorn de les despulles dels comtes. I, als anys quaranta, el van però, com que havia estat catalogada, la Generalitat va poder exercir el dret Bellpuig de les Avellanes fue fundado en 1166 por los condes de Urgell Ermengol VII y su oozes history, but many are missing and, without a doubt, the most important of these are seguir els altres. Van passar per moltes mans abans que els adquirís el multimilio- de tempteig i va fer-se amb l’obra. Una altra peça d’un monumental tren- esposa, Dulce de Foix. Todavía hay vestigios arquitectónicos del siglo XII, como el claustro the tombs. At Les Avellanes, there are now new tombs, which were subsequently made to nari Rockefeller, mecenes del Metropolitan. Així, del Montsec van anar a Vitòria i caclosques que, potser per la via de la tecnologia, podrem revisitar a mitjà románico. Del XIV data la iglesia. Cada piedra rezuma historia. Pero faltan. Y, seguramente, contain the remains of the counts. las piezas más emblemáticas son los sepulcros. Para entender su dimensión artística e histó- encara passarien per París abans de creuar l’Atlàntic. termini. rica, hay que tener en cuenta el peso que tuvo el Condado de Urgell en la Corona de Aragón hasta el Compromiso de Caspe, un Juego de Tronos a la catalana. GAME OF THRONES À LA CATALANE

En cada rincón de la Noguera encontramos algún escudo o bandera formado por cuadrados Les sépulcres des comtes d’Urgell reviendront au monastère de Les Avellanes. Le président du alternos en oro y negro. Es la huella milenaria que han dejado en este territorio los poderosí- Conseil Général de Lleida, Joan Reñé, a annoncé récemment l’engagement de la corporation à simos condes de Urgell. A lo largo de los 77 kilómetros del río Sió se suceden castillos, torres soutenir la reproduction et faire une réplique de pierre exacte de l’original de ces pièces iconiques de vigía y monasterios. Serpenteando entre la Segarra, el Urgell y la Noguera nos adentra- qui sont actuellement exposées au Cloister, musée dépendant du Metropolitan Museum of Art de Ara fa uns mesos, una delegació del Monestir de les mos en el viejo Condado de Urgell. Balaguer es la capital. Allí encontramos el Castell Formós. New York. Les quatre sépulcres gothiques traversèrent l’Atlantique au début du XXe siècle. C’est A Arnau Mir de Tost debemos agradecer la bellísima colegiata de Sant Pere de Àger. En Les un mal collatéral de ce qu’on appelle le désamortissement Mendizábal. Le monastère de Les Avel- Avellanes va visitar el Museu The Cloisters, a Manhattan Avellanes hay unos sepulcros nuevos que se hicieron para acoger los restos de los condes. lanes ne fut pas une exception. Le banquier de Lleida Agustí Santesmasses Pujol l’acheta en 1894 (Nova York), per presentar-hi una proposta que permetés la Cuando se vendieron las tumbas, los huesos quedaron esparcidos por el altar de cualquier et comme il en était le propriétaire, il le vendit pour quinze mille pesetas (90,15 €) en 1906. Un an- manera. Se decidió darles una sepultura digna en Vilanova de la Sal y el 1967, en un acto tiquaire de Vitoria conserva ces joyaux du gothique catalan et les revendit au Cloisters, où il sont solemne, fueron devueltos a Les Avellanes. encore exposés de nos jours. Sainte Marie de Bellpuig de les Avellanes fut fondé en 1166 par les reproducció digital virtual de les tombes, una iniciativa que comtes d’Urgell Ermengol VII et son épouse, Dulce de Foix. Il reste encore des vestiges architecto- va ser ben acollida per part del museu. Casi igual de rocambolesca es la historia de la Virgen de Les Avellanes, que desde hace niques du XIIe siècle, comme le cloître roman. L’église date du XIVe siècle. Chaque pierre distille de pocos años se puede ver en el Museo de Lleida. l’histoire. Mais il en manque. Et sûrement, les pièces les plus importantes dont les sépulcres. À Les Avellanes il y a des sépulcres neufs qui furent construits pour accueillir les dépouilles des comtes.

A Àger D’INTERÈS Monestir de les Avellanes C-12 Av Monestir de les Avellanes Hostatgeria del monestir: 973 43 80 06 monestirdelesavellanes.com la Noguera Indrets turístics

C-12 montsec.cat C-12 Balaguer A Lleida

88 La sugidama, una bola vegetal que es col·loca davant del celler a l’inici de l’elaboració del sake i indica —quan les fulles es panseixen i passen de MUNTANYES verd a marró— que la beguda ja està acabada. DE SAKE Sake wa hyakuyaku no chou (El sake és la millor medicina) Proverbi japonès

La cultura japonesa ha defensat des de temps immemorials les propietats saludables del sake, la beguda més emblemàtica del país del Sol Ixent, i tal vegada per aquesta raó no ens hauria de sorprendre que una de les dues empreses elaboradores d’aquest producte de l’Estat estigui situada a Tuixent, un petit poble de l’Alt Urgell conegut per albergar el Museu de les Trementinaires, centrat precisament en aquelles dones que es dedicaven a recol·lectar herbes Façana del petit celler de «Seda remeieres per elaborar i vendre medicines naturals. Líquida», al bell mig de Tuixent. A l’esquerra, les «màgiques» boires de vapor que acompanyen el pro- TEXT: Sebastià Tamarit cés de refredament de l’arròs. FOTOS: Foto Estudi La Seu, Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Seda Líquida

O potser sí que ens hauria de sorprendre, perquè qui espera trobar-se un celler de sake en un petit poble de muntanya de la demarcació de Lleida? Tanmateix, ni és un miratge ni és un miracle. És simplement l’obra d’un emprenedor singular, un amant de la cultura japonesa que ha fet realitat un dels seus somnis: el d’elaborar el seu propi sake. Un sake de gran qualitat produït per un celler batejat amb el suggeridor nom de «Seda Líquida».

Antoni Campins, empresari que ha treballat més de 15 anys en l’àmbit de la gastronomia i l’hostaleria, va llançar-se a l’aventura fa dos anys, el febrer del 2016, creant aleshores el tercer celler de sake que es va posar en marxa a Europa. Va estudiar acuradament els secrets del sake i finalment va esbrinar que els quatre fonaments per obtenir un bon producte són aquests: un precís coneixement referent a l’elaboració, un tipus d’aigua especial, un clima fred i un arròs determinat. Un cop va adquirir personalment el know-how, la seva residència d’estiu a Tuixent li va proporcionar el segon i tercer factors: la climatologia apropiada, amb mesos freds que faciliten una fermentació i limiten el grau alcohòlic, i un brollador —la Font del Coll— amb aigua d’una qualitat especial (sense ferro ni manganès, que podrien espatllar el producte, i amb una gran riquesa de calci, potassi i fòsfor). Quant a l’arròs, va optar per importar directament del Japó una varietat anomenada yamada nishiki, rica en midó, l’element que facilita la fermentació.

Així doncs, ens plantem un assolellat dia de tardor al poblet de l’Alt Urgell, en ple període de producció del sake, i iniciem la visita al celler de la mà del propi Cam- pins. Només arribar a l’edifici, observem una curiosa esfera penjada sobre la porta d’accés: és la sugidama, una bola vegetal feta amb fulles de cedre japonès que es col·loca davant del celler en iniciar-se l’elaboració del sake. Aquesta bola marcarà simbòlicament el tempo de maduració de la beguda: inicialment verda, amb el pansiment de les fulles acabarà de color marró, més o menys quan el sake ha acabat el procés, que dura uns 40 dies. És una tradició dels cellers japonesos que, a més, indica als veïns el moment en què ja es pot tastar el sake pur, acabat de fer.

90 ELS 4 SECRETS PER OBTENIR UN BON PRODUCTE SÓN: UN PRECÍS CONEIXEMENT REFERENT A L’ELABORACIÓ, UN TIPUS D’AIGUA ESPECIAL, UN CLIMA FRED I UN ARRÒS DETERMINAT.

L’elaboració del sake inclou els processos de neteja, remull, cocció i refredament de l’arròs; elaboració de la massa mare amb els llevats corresponents; fermentació de tots els ingredients en un gran tanc, i filtrat, aclarit, pasteuritzat i embotellat del producte final. actiu, no pasteuritzat i no diluït amb aigua), un sake elegant però potent i trans- tada de qualitat», rebla Campins. L’empresari també explica que, com a fita més Aquesta mena de singular santuari del sake és de fet un celler de petites dimen- tanc amb més arròs, més aigua i més kogo, anirà fermentant en temperatura con- parent, que combina bé amb plats de cullera, guisats de carn lleugers, uns ibèrics ambiciosa, la seva iniciativa vol contribuir a introduir el sake a Europa, i en aquest sions. Contràriament, les explicacions de l’Antoni són àmplies i entenedores. Així, trolada fins al naixement final del sake, el qual, un cop filtrat, aclarit i pasteuritzat o uns formatges. Cal dir també que, com a producte complementari, l’empresa sentit compta amb el suport de grans cellers japonesos. ens comenta que l’arròs, que li arriba ja polit del Japó (és important saber que (segons el tipus), ja estarà llest per embotellar. ha llançat al mercat el Kasu de Tupí, una menja elaborada amb la pasta d’arròs fins a un 50% de les capes externes del gra es poleixen amb màquines especials, sobrant de la producció del sake. Per visitar la petita sakeria de «Seda Líquida», cal trucar primer al telèfon de con- per tal que només quedi el nucli de midó), es neteja tres vegades i es posa en La firma comercialitza tres referències: el «Grand Cru», el «Kristall» i el «Núvol». El tacte, ja que el celler no funciona tot l’any. De tota manera, el viatger que visita remull. A continuació, es cou al vapor, s’escampa i es deixa refredar (la durada de primer és un nigori (sake poc o gens filtrat) de 15º, diluït amb aigua per rebaixar L’any 2017, «Seda Líquida» va produir 5.000 ampolles, adreçades bàsicament a la bonica població lleidatana no corre el perill d’haver de marxar-ne sense haver tots aquests processos es mesura amb precisió). El següent pas és fer una massa el grau d’alcohol i doblement pasteuritzat, que conserva restes sòlides d’arròs. Un grans distribuïdors, restaurants de prestigi i botigues delicatessen. «Probable- degustat aquesta singular beguda: els bars i restaurants del poble, on per cert afegint-hi l’enzim que transformarà el midó en sucre (kobo), l’aigua i el llevat que sake rodó i molt saborós, ideal per a plats potents de peix, per a uns ous remenats ment serà el nostre sostre, perquè el nostre objectiu és fer una producció limi- menjareu força bé, en disposen habitualment d’una petita provisió. transformarà el sucre en alcohol (kogo), tot en proporcions exactes. ben cremosos o fins i tot per al caviar. El «Kristall» és el més econòmic. Molt filtrat, pasteuritzat i diluït, dona un líquid transparent i amb un sabor agradable. Ideal Passats uns dies, aquesta barreja quedarà liquada, assolint un grau alcohòlic per prendre’n una copa a l’aperitiu o amb menges lleugeres. El «Núvol» és el més determinat i conformant la massa mare. Aquesta massa, combinada en un gran exclusiu: es tracta d’un «Muroka Nama Genshu» (traduït: no tractat amb carbó

ANTONI CAMPINS, UN ENAMORAT DE LA CULTURA JAPONESA un nou món: «el d’una beguda molt elaborada, que es pot fer amb molts tipus d’arròs i que té moltes denominacions d’origen». Va viatjar a Alemanya i els Estats Ja de ben jove, Campins es cartejava amb amics japonesos: la seva curiositat i Units i va provar molts tipus de sake, descobrint així una beguda «suau i plaent, admiració pel país nipó ve de lluny (com a anècdota, ens explica que va ser el una delícia per als sentits». primer en introduir un bonsai al nostre país). D’altra banda, aquest barcelonès polifacètic ha estat vinculat des de fa temps al món de la gastronomia, i des de la El pas següent va ser –passant de fer d’estudiant a mestre– escriure un llibre seva empresa Pòdium es va dedicar durant molts anys a distribuir estris de cuina, titulat Sake, la seda líquida, que es va esgotar ràpidament (actualment n’està pre- molts dels quals inventats per ell mateix: culleres especials, pinces, un buida- parant una segona edició ampliada) i que s’ha convertit en una obra de referència dor d’olives... Precisament, de la combinació de la seva afició a la gastronomia i per a molts sommeliers i restauradors. l’admiració per la cultura japonesa va néixer l’interès per la cuina nipona i, molt especialment per la seva beguda estrella, el sake. Inventor, estudiós, escriptor... i elaborador! Després de viatjar al Japó per visitar diversos cellers i àdhuc per participar en cursos d’elaboració de sake, aquest Inicialment, Campins es negava a creure que «aquell beuratge dolent, calent personatge d’esperit renaixentista va animar-se a produir el seu propi sake. Va i d’alta graduació que et regalaven als restaurants xinesos fos sake, la beguda fer mil i una proves, fins a arribar a crear «un sake més que decent», ens comenta nacional d’un poble que es caracteritza precisament pel seu perfeccionisme a Campins en un to més aviat modest, considerant que hom pot trobar ampolles A l’esquerra, la Font del Coll. A la dreta, l’elaboració de la massa mare: a l’hora de fer les coses». Fent honor al seu tarannà curiós, va decidir investigar de «Seda Líquida» en alguns dels restaurants més prestigiosos (alguns, amb dues l’arròs se li afegeix l’enzim que transformarà el midó en sucre, l’aigua i sobre aquest producte, i recorrent a pàgines web nord-americanes (donat que no o tres estrelles Michelin) de l’Estat espanyol, França, el Regne Unit, Itàlia, Bèlgica el llevat que transformarà el sucre en alcohol. hi havia cap tipus de bibliografia en català o castellà sobre el tema), se li va obrir o... del mateix Japó!

92 LA BEGUDA NACIONAL DEL JAPÓ

Considerant que l’arròs ha estat tradicionalment la base de l’alimentació japonesa, no és d’estranyar que la seva beguda més popular procedeixi precisament d’aquest cereal. La seva tècnica d’elaboració fou introduïda des de la Xina ara fa uns 1.700 anys i originalment s’utilitzava amb finalitats rituals i medicinals. SABIES QUE... Al segle VII, la beguda guanya prestigi quan un edicte de la cort imperial con- fereix al sake el seu caràcter noble; al llarg dels segles següents, la demanda - Als països occidentals no utilitzem correctament la paraula «sake». En ja- va creixent, i ja al segle XV, la fabricació de grans tancs suposa un gran impuls ponès, l’anomenen ni Honshu, ja que sake, de fet, designa qualsevol tipus de a la producció de sake i afavoreix l’aparició de nombrosos jisaké (productors beguda alcohòlica. locals). La beguda es va perfeccionant, especialment durant el període Edo, quan un artesà de Nada (a l’àrea de Kobe) descobreix la importància de la - Existeixen una cinquantena de tipus d’arròs seleccionats per fer sake. Entre mineralització de l’aigua en la qualitat del producte. els més prestigiosos, tenim els yamada-nishiki, omachi, gohyakuman-goku i miyama-nishiki. Avui dia, al país dels sobirans celestials, el sake és un producte de proximitat, La firma comercialitza tres tipus de sake (en botelles de diferent grandària): segons explica el mateix Campins: «cada barri d’una ciutat, cada poblet, té - Si voleu brindar amb sake en japonès, eviteu el clàssic «chinchín» castellà, ja el «Grand Cru», el «Kristall» i el «Núvol». L’any 2017 en va produir 5.000 ampo- la seva pròpia sakeria». Actualment, el país té més de 2.000 cellers de sake, que correspon a una paraula nipona que es refereix a l’òrgan sexual masculí: lles, adreçades bàsicament a restaurants de prestigi en botigues delicatessen. distribuïts entre totes les prefectures del país. dir kanpai! serà molt més adient.

MOUNTAINS OF SAKE l’Alt Urgell Does anyone believe it is possible to find a sake cellar in a small mountain village in Lleida? MONTAÑAS DE SAKE Well, it is possible, thanks to the effort and vision of Antoni Campins, a businessman with a love of Japanese culture. In Tuixent (L’Alt Urgell), it is possible to visit the «Seda Líquida» ¿Alguien cree posible encontrar una bodega de sake en un pequeño pueblo leridano de (Liquid Silk) cellar, which was created just two years ago. montaña? Pues sí, es posible, y no es un espejismo ni un milagro. Es simplemente la obra de un emprendedor singular, un amante de la cultura japonesa que ha hecho realidad uno Campins carefully studied the secrets of sake and discovered the 4 fundamental de sus sueños: elaborar su propio sake. Un sake de gran calidad producido en una bodega requirements to obtain a good product: a profound knowledge of the elaboration process, A la Seu d’Urgell bautizada con el sugerente nombre de «Seda Líquida». a certain type of water, a cold climate and a suitable rice. Having acquired the necessary know-how, Tuixent provided the second and third factors: an appropriate climatology, LV-4008 Antoni Campins se lanzó a la aventura hace dos años, creando la tercera bodega de sake de with cold months that limit the level of alcohol, and a source of truly unique water. In the Europa. Estudió cuidadosamente los secretos del sake y averiguó los 4 fundamentos para case of the rice, he chose to import yamada nishiki from Japan. This variety is rich in starch, obtener un buen producto: un profundo conocimiento sobre la elaboración, un tipo de an element that facilitates the fermentation process. A visit to the cellar allows visitors to B-563 Gósol agua determinado, un clima frío y un arroz adecuado. Habiendo adquirido el know-how, el discover the secrets of how this drink is produced and the creation of three different kinds Tuixent pueblo de Tuixent, en la comarca del Alt Urgell, le proporcionó el segundo y tercer factores: of sake: «Grand Crudo», «Kristall» and «Nube». In 2017, the company produced 5,000 bottles, 2 1 which were mainly aimed at prestigious restaurants and delicatessen stores. 0 la climatología apropiada, con meses fríos que limitan el grado alcohólico, y una fuente —la 4 -

LV Font del Coll— con agua de una calidad especial (sin hierro ni manganeso, que podrían Berga estropear el producto, y con una gran riqueza de calcio, potasio y fósforo). En cuanto al A stay in the attractive village of Tuixent, on the southern slopes of the Sierra del Cadí, can arroz, optó por importar directamente del Japón la variedad yamada nishiki, rica en almidón, be complemented by a visit to the Trementinaires (Herbal Remedy Sellers) Museum, the Sant Llorenç el elemento que facilita la fermentación. Flora Centre of Tuixent and the Botanical Garden of the Trementinaires. In winter, the nearby C-16 A Solsona de Morunys Nordic ski resort of Tuixent-La Vansa offers 30 km of circuits where visitors can enjoy cross- Visitando su pequeña bodega, Campins nos explica el proceso de producción del sake: el country skiing. arroz, que llega ya pulido del Japón (hasta un 50% de las capas externas del grano se pulen para que solo quede el núcleo de almidón), se limpia, se pone a remojo, se cuece al vapor, MÉS INFORMACIÓ: se extiende y se deja enfriar. Acto seguido, se crea la masa madre añadiendo la enzima MONTAGNES DE SAKE que transformará el almidón en azúcar (kobo), el agua y la levadura que transformará el azúcar en alcohol (kogo). Pasados unos días, esta mezcla quedará licuada y conformando la Est-ce qu’on peut imaginer trouver un cellier de saké dans un petit village de montagne de Celler Seda Líquida Lleida ? Eh bien oui, cela est possible ! Grâce à l’effort et à l’enthousiasme d’Antoni Campins, un Plaça Major, 1 (25717 Tuixent) masa madre. Esta masa, combinada con más arroz, agua y kogo, irá fermentando hasta el nacimiento final del sake que −una vez filtrado, aclarado y pasteurizado− estará listo para entrepreneur passionné de culture japonaise, on peut visiter, à Tuixent (contrée de l’ Alt Urgell), le Tel. 617 44 33 29 embotellar. cellier «Seda Líquida» (Soie Liquide), créé il y a à peine deux ans. [email protected] «Seda Líquida» comercializa tres referencias: «Grand Crudo», «Kristall» y «Nube». En 2017, la Campins a étudié soigneusement les secrets du saké et il a découvert les 4 bases nécessaires TUIXENT, UN RACÓ AMB ENCANT empresa produjo 5.000 botellas, dirigidas básicamente a grandes distribuidores, restauran- à l’obtention d’un bon produit: une connaissance profonde de l’élaboration, un type d’eau tes de prestigio y tiendas delicatesen. déterminé, un climat froid et un riz adéquat. Une fois qu’il a eu acquis le know-how, Tuixent lui Si bé el principal atractiu de Tuixent és la seva situació, al vessant meridional de El romànic està ben representat al municipi, amb l’església parroquial de Sant a fourni les deuxième et troisième facteurs: une climatologie appropriée, avec des mois de froid la majestuosa Serra del Cadí, i la singularitat del mateix poble, no podem obviar Esteve de Tuixent, coronant el poble, i l’ermita de Sant Jaume, a uns 3 quilòme- Si bien el principal atractivo de Tuixent es su situación, en la vertiente meridional de la qui limitent le degré d’alcool et une source d’eau d’une qualité unique. En ce qui concerne le riz, il altres actius remarcables, com el Museu de les Trementinaires, un espai que ens tres del nucli urbà seguint la carretera C-563 en direcció a Josa i Gósol. Conviden Sierra del Cadí, no podemos obviar otros activos, como el Museo de las Trementinaires, el a choisi d’importer du Japon la variété yamadanishiki, riche en amidon, l’élément qui facilite la permetrà conèixer qui eren aquests personatges singulars, a mig camí entre també a una simpàtica estada a Tuixent la Festa i Fira de les Trementinaires, a les Centro de Flora de Tuixent y el Jardín Botánico de las Trementinaires. El románico está bien fermentation. La visite du cellier permet de découvrir les secrets de la production de ce breuvage metgesses rurals i magues populars, així com quines herbes i remeis comercialit- acaballes de maig, i la petita però acollidora Fira d’Artesania de la Vall, a principis representado, con la iglesia parroquial de Sant Esteve de Tuixent y la ermita de Sant Jaume. qui se décline en trois types de saké: «Grand Cru», «Kristall» et «Nuage». En 2017 l’entreprise a zaven. de desembre. En invierno, la estación de esquí nórdico de Tuixent - La Vansa, situada a la cara norte del produit 5.000 bouteilles, destinées principalement à de prestigieux restaurants et à des magasins macizo del Port del Comte y a solo 20 minutos del pueblo, ofrece 30 km de circuitos para de gourmet. practicar el esquí de fondo. A més, els amants de la botànica també podran gaudir del Centre de Flora de I a l’hivern, no cal dir-ho, a esquiar falta gent! L’estació d’esquí nòrdic de Tuixent- Le séjour dans le séduisant village de Tuixent, sur le versant méridional de la Chaîne du Cadí, peut Tuixent i de l’exposició permanent «Singularitats de la Flora del Parc Natural del La Vansa, situada a la cara nord del massís del Port del Comte i a només 20 minuts être complété par la visite du Musée des Trémentinaires, le Centre de Flore de Tuixent et le Jardin Cadí-Moixeró» que, juntament amb el Jardí Botànic de les Trementinaires, formen del poble, ofereix 30 km de circuïts de varis nivells per practicar l’esquí de fons, Botanique desTrémentinaires. En hiver la station de ski nordique proche deTuixent - La Vansa un equipament museístic i lúdic situat als afores del poble, i que permetrà endin- que discorren pels espectaculars boscos de la Muntanya de l’Arpa, a més de diver- propose 30 km de circuits pour faire du ski de fond. sar-vos en el món de la flora dels voltants de Tuixent i el Parc Natural. sos recorreguts senyalitzats per fer amb raquetes de neu.

94 Mont-rebei, de Mu i a les parets de Terradets, entre d’altres racons naturals del d’octubre de 2015, ens mostra (per mitjà de la ruta a peu i amb caiac pel riu) Prepirineu de Lleida. l’espectacularitat de l’espai natural del congost de Mont-rebei, que forma el riu Noguera Ribagorçana en travessar la serra del Montsec, tot separant el Montsec El premi al millor treball de Premsa internacional, dotat amb 5.000 euros, va d’Ares del Montsec de l’Estall, i que constitueix l’únic gran congost de Catalunya ser per al reportatge «El Cinquè Llac in the Fosca-Vallei», publicat pel fotoperio- que es manté pràcticament verge. dista Willy Ost a la revista Kampeertoerist de Bèlgica, l’octubre del 2015. El treball guardonat, publicat a la revista oficial de la federació belga-flamenca especialit- El premi al millor treball en Premsa especialitzada en viatges i turisme, dotat zada en càmpings, autocaravanes i turisme de natura, descriu d’una manera molt amb 5.000 euros, va ser per al monogràfic «Solsonès rural. Contrastos a la terra acurada els indrets pels quals transcorre la ruta El Cinquè Llac (un itinerari circular de les mil cares», publicat el juny del 2016 a la revista Descobrir Catalunya, amb de senderisme per etapes pel Pirineu de Lleida, entre els dos Pallars i l’Alta Riba- textos de Noemí Vilaseca, Pepa Mañé, Felip Vendrell, Enric Bertran i Narcís Clotet gorça), els detalls tècnics de la ruta, la gastronomia i els punts d’interès a partir de i fotografies d’Oscar Rodbag. El treball ens mostra la comarca prepirinenca, en l’experiència personal de l’autor del reportatge. la qual es combinen camps de conreu amb grans extensions de bosc, rius, fonts i paratges esquerps d’alta muntanya, i s’endinsa també en la vida de pagès de El premi al millor treball de Ràdio, dotat amb 5.000 €, va ser per a Mar la comarca en ple segle XXI i les iniciatives que es treballen per al futur rural del Ramírez, pel programa «Las Garrigues», emès a Radio Onda Vasca al desem- territori. bre del 2015. La periodista descriu els atractius i els valors ecoturístics de la comarca, amb referències al paisatge, al clima i als seus productes més Finalment, el premi al millor treball de Premsa escrita d’informació general, emblemàtics, com ara l’oli de la DO Les Garrigues, els camps d’ametllers i el dotat amb 5.000 euros, va ser per a la sèrie «Monuments», del periodista Daniel recentment recuperat conreu del safrà o, en el vessant cultural, a les pintures Romaní Cornet, publicada l’estiu del 2016 a la secció «Ara Estiu», del diari Ara. Es rupestres del Cogul, els Vilars d’Arbeca i les construccions de pedra seca de tracta d’una sèrie d’articles centrats en diferents monuments de la demarcació, les Garrigues, entre d’altres aspectes d’interès. com ara la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell, a l’Alt Urgell; el Museu Hidroelèctric de Capdella i el castell de Mur, al Pallars Jussà; el conjunt romànic El premi al millor treball de Televisió, dotat amb 5.000 euros, va ser per al de la Vall de Boí, a l’Alta Ribagorça; la Seu Vella, la Suda i el Museu de l’Aigua de la reportatge «El Congosto de Mont-rebei», realitzat per l’equip del programa de ciutat de Lleida, i la fortalesa dels Vilars d’Arbeca i la Roca dels Moros del Cogul, a senderisme «80 cm», de La 2 de Televisión Española. El programa, emès el 24 les Garrigues.

EL 29è PREMI «PICA D’ESTATS» El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i el vicepresident, Gerard Sabarich, amb els membres REP 187 TREBALLS, 28 DELS QUALS SÓN D’ÀMBIT INTERNACIONAL del Jurat del 29è Premi Pica d’Estats: Neus Bonet, que ha actuat com a presidenta, i els vocals Francesc El 29è Premi «Pica d’Estats» de Premsa, Ràdio, Televisió i Internet ha rebut 187 treballs, 28 dels quals corresponen a prem- Canosa, Santiago Costa, Josep Cuní, Lluís Foix, Antonio Franco, Rafa sa internacional. El guardó, que convoca anualment la Diputació de Lleida per mitjà del Patronat de Turisme, s’ha convertit Gimena, Mariano Palacín, Josep en un referent del periodisme turístic i en un dels certàmens de l’àmbit turístic amb una major dotació econòmica. Ramon Ribé, Mònica Terribas i, actuant com a secretari, el director del Patronat de Turisme, Juli Alegre. En aquesta 29a edició del Premi «Pica d’Estats», s’han inscrit un nombre total El jurat del 29è Premi «Pica d’Estats» és format per reconeguts professionals del de 187 treballs, 28 dels quals corresponen a la categoria internacional, 126 a món de la comunicació. El jurat es reunirà a la ciutat de Lleida el 10 de febrer de l’àmbit estatal i 33 al local. Els 28 treballs internacionals procedeixen de 8 països 2018 per deliberar. EL 29º PREMIO «PICA D’ESTATS» RECIBE 187 TRABAJOS, 28 DE LOS CUALES caras», publicado en la revista Descobrir Catalunya. Prensa escrita de información general para SON DE ÁMBITO INTERNACIONAL la serie «Monumentos», del periodista Daniel Romaní Cornet, publicada en la sección «Ara estrangers, que són Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Bielorússia, Itàlia, França, el Estiu» del periódico Ara. Regne Unit i el Japó. Els guanyadors de la 28a edició El 29º Premio «Pica d’Estats» de Prensa, Radio, Televisión e Internet ha recibido 187 trabajos. El galardón, que convoca anualmente la Diputación de Lleida a través del Patronato de Turismo, Per categories, el premi ha rebut 51 treballs de premsa especialitzada, 28 de premsa El premi al millor treball d’Internet, dotat amb 3.000 €, va ser per a Albert se ha convertido en un referente del periodismo turístico y en uno de los certámenes del ám- THE 29th EDITION OF THE «PICA D’ESTATS» PRIZE RECEIVES 187 ENTRIES OF WHICH d’informació general, 33 de fotografia, 15 de ràdio, 20 de TV i 40 d’Internet. Cristòfol, de la productora Qucut Producció i Comunicació, i el guionista urgellenc bito turístico con una mayor dotación económica. De los 187 trabajos, 28 corresponden a la 28 ARE INTERNATIONAL Albert Galindo, pel treball «Ella, la Vall», un documental etnogràfic que ens atansa categoría internacional, 126 a nivel estatal y 33 al local. Los 28 trabajos internacionales proce- th El Premi «Pica d’Estats» té una dotació econòmica, en aquesta 29a edició, de a la realitat de les desconegudes Valls d’Aguilar (l’Alt Urgell) per mitjà de les dones den de 8 países extranjeros, que son Alemania, Bélgica, Países Bajos, Bielorrusia, Italia, Francia, The 29 Edition of the «Pica d’Estats» Prize for Press, Radio, Television and Internet Journalism Reino Unido y Japón. Por categorías, el premio ha recibido 51 trabajos de prensa especiali- has received 187 entries, with 28 in the international category, 126 from the whole of Spain 40.000 euros i 8 categories de premi. El certamen destina una dotació de 5.000 que hi habiten. El documental es va publicar en línia per mitjà del web i el Vimeo and 33 from the local territory. The 28 international entries came from 8 different foreign euros a cadascuna de les modalitats següents: premsa escrita d’informació gene- de Qucut Producció i Comunicació, i es va projectar en la X Mostra de Cinema de zada, 28 de prensa de información general, 33 de fotografía, 15 de radio, 20 de televisión y 40 de Internet. El Premio «Pica d’Estats» tiene una dotación económica, en esta 29ª edición, countries: Germany, Belgium, the Netherlands, Belarus, Italy, France, the United Kingdom ral, premsa especialitzada en viatges i turisme, ràdio, televisió, premsa internacio- Muntanya dels Pirineus-Picurt 2016, a la Seu d’Urgell, el 25 de juny. de 40.000 euros y 8 categorías de premio. El certamen destina una dotación de 5.000 euros and Japan. This competition awards prizes of € 5,000 in each of the following categories: best nal (al millor treball publicat o emès a l’estranger), reportatge fotogràfic, Internet a cada una de las siguientes modalidades: prensa escrita de información general, prensa espe- written press article containing general information; best specialised article on travel and i mitjans de comunicació local de les Terres de Lleida. El premi al millor treball dels Mitjans de comunicació de les Terres de Lleida, cializada en viajes y turismo, radio, televisión, prensa internacional (al mejor trabajo publicado tourism; best radio broadcast; best television broadcast; best international entry (for the best dotat amb 5.000 €, va ser per a Salvador Giné Lacasa i Jaume Barrull, com a fotò- o emitido en el extranjero), reportaje fotográfico, Internet y medios de comunicación local de work published or broadcast abroad); best photographic report; best Internet content; and La convocatòria de la 29a edició del Premi «Pica d’Estats» va limitar el nombre de graf, pel reportatge que porta per títol «Viatge al centre de la Terra», publicat al las Tierras de Lleida. best local media contribution from the Lands of Lleida. treballs que podia presentar un autor o autors i també el nombre de categories suplement Lectura del diari Segre el 9 d’octubre de 2016. El reportatge s’endinsa en què es podien inscriure. Les bases del certamen determinen que, en el cas del a la serra del Montsec, a la comarca de la Noguera, per mostrar-nos les interiori- Ganadores de la 28ª edición. Mejor trabajo de Internet para Albert Cristòfol y Albert Galindo por el trabajo «Él, el Valle», un documental etnográfico que nos acerca a la realidad de las Le 29e PRIX «PICA D’ESTATS» REÇOIT 187 TRAVAUX , DONT 28 SONT DU DOMAINE treballs transmèdia, els autors només podran optar a una categoria, a excepció tats de la central de Canelles i conèixer la presa i el salt d’aigua de Canelles per desconocidas Valls d’Aguilar (el Alt Urgell) por medio de las mujeres que las habitan. Medios INTERNATIONAL de la fotografia. Un mateix autor o autors només podran presentar un màxim de fora. Els autors del reportatge van viure aquesta experiència mitjançant el Centre de comunicación de las Tierras de Lleida para Salvador Giné Lacasa y Jaume Barrull, como tres treballs per categoria, prioritzant la que consideri que reflecteix amb més d’Interpretació de l’Energia i la Geologia de la presa. fotógrafo, por el reportaje «Viaje al centro de la Tierra», publicado en el suplemento Lectura Le 29e Prix «Pica d’Estats» de Presse, Radio, Télévision et Internet a reçu 187 travaux, 28 co- fidelitat el llenguatge del mitjà, a excepció de la fotografia, on podran optar en del periódico Segre. Reportaje fotográfico para Xavier Capdevila por la obra «Desfiladeros en rrespondant à la catégorie internationale, 126 à niveau d’État et 33 locaux. Les 28 travaux in- dues categories. El premi al millor Reportatge fotogràfic, dotat amb 5.000 €, va ser per al el Pirineo Oriental», publicada en la revista El Mundo de los Pirineos. Prensa internacional para ternationaux viennent de 8 pays étrangers, qui sont l’Allemagne, la Belgique, les Pays-Bas, la fotògraf Xavier Capdevila Peguera, pel reportatge fotogràfic publicat al número el reportaje «El Cinquè Llac in de Fosca-Vallei», publicado por el fotoperiodista Willy Ost en la Bielorussie, l’Italie, la France, le Royaume Uni et le Japon. L’évènement attribue une dotation revista Kampeertoerist de Bélgica. Radio para Mar Ramírez, por el programa «Las Garrigues», de 5.000 euros à chacune des huit modalités suivantes: presse écrite d’information générale, En aquesta nova convocatòria, s’hi han pogut presentar tots els treballs periodís- de novembre-desembre del 2015 de la revista El Mundo de los Pirineos, sota el presse spécialisée en voyages et tourisme, radio, télévision, presse internationale (au meilleur tics que tractin sobre qualsevol dels atractius turístics de les Terres de Lleida, pu- títol «Desfiladeros en el Pirineo Oriental». El treball premiat (que forma part d’un emitido en Radio Onda Vasca. Televisión para el reportaje «El Congosto de Mont-rebei», emitido en el programa de senderisme «80 cm» de La 2 de Televisión Española. Prensa especiali- travail publié ou émis à l’étranger), reportage photographique, Internet et médias locaux des blicats o emesos en qualsevol idioma en el període comprès entre el 19 d’octubre reportatge escrit per la periodista Núria Garcia Quera) ens atansa a un seguit de zada en viajes y turismo para el monográfico «Solsonès rural. Contrastes en la tierra de las mil Terres de Lleida. de 2016 i el 18 d’octubre de 2017. racons màgics localitzats a la serra del Montsec i als congosts de Collegats, de

96 OFICINES DE TURISME

CONSELLS COMARCALS Consell Comarcal [email protected] Tel. 973 383 048 25007 Lleida Port del Comte Tavascan 25530 Vielha del Segrià baroniarialb.cat [email protected] Tel. 973 248 840 25284 La Coma i La Pedra Ctra. de Tavascan, s/n Tel. 973 640 110 Consell Comarcal C. Canyeret, 12 collnargo.com [email protected] Tel. 973 492 378 25577 Tavascan [email protected] de l’Alt Urgell 25007 Lleida Barruera [email protected] Tel. 973 623 079 visitvaldaran.com Pg. Joan Brudieu, 15 Tel. 973 054 800 Patronat de la Vall de Boí Estany d’Ivars i Vila-sana Punt d’Informació comapedra.cat [email protected] 25700 La Seu d’Urgell [email protected] Pg. Sant Feliu, 43 Of. Tur. de l’Estany Turó de la Seu Vella tavascan.net Vilagrassa Tel. 973 353 112 segria.cat 25527 Barruera d’Ivars i Vila-sana Edifici Canonja Puigcerdà C. Tàrrega, 12 [email protected] Tel. 973 694 000 Zona aparcaments 25002 Lleida Pat. Com. de Turisme Torre de Capdella, la 25330 Vilagrassa alturgell.cat Consell Comarcal [email protected] Tel. 973 711 313 Tel. 973 238 446 de Cerdanya Ajuntament de la Torre de Tel. 973 311 162 del Solsonès vallboi.com [email protected] [email protected] Cruïlla N-152 amb N-260 Capdella - Turisme Vall Fosca [email protected] Consell Comarcal C. Dominics, 14 estanyivarsvilasana.cat 17520 Puigcerdà (Girona) Pl. de l’Ajuntament, 1 vilagrassa.cat de l’Alta Ribagorça (Edif. Palau Llobera) Bellpuig Turisme de Lleida Tel. 972 140 665 25515 la Torre de Capdella Av. de Victoriano Muñoz, 48 25280 Solsona Of. Municipal de Turisme Esterri d’Àneu C. Major, 31 bis [email protected] Tel. 973 663 001 Vila-sana 25520 El Pont de Suert Tel. 973 482 003 de Bellpuig C. Major, 40 bis 25007 Lleida cerdanya.org [email protected] Punt d’Atenció Turístic Tel. 973 690 353 [email protected] Pl. Sant Roc, 23 25580 Esterri d’Àneu Tel. 973 700 319 vallfosca.net de Vila-Sana [email protected] solsones.ddl.net 25250 Bellpuig Tel. 973 626 345 [email protected] Salardú Afores de Vila-Sana [email protected] Tel. 973 320 536 / 973 320 408 [email protected] turismedelleida.cat Trav. de Balmes, 2 Tremp 25245 Vila-Sana altaribagorça.cat Consell Comarcal [email protected] vallsdaneu.org 25598 Salardú EPICENTRE. Centre de Tel. 973 711 313 de l’Urgell bellpuig.cat Gerri de la Sal Mollerussa Tel. 973 645 197 visitants del Pallars Jussà [email protected] Consell Comarcal C. Agoders, 16 Oficina Turisme del Pla d’Urgell [email protected] Pg. del Vall, 13 estanyivarsvilasana.cat de la Cerdanya 25300 Tàrrega Punt d’Informació del Of. Tur. del Baix Pallars C. Prat de la Riba, 1 visitvaldaran.com 25620 Tremp turismeplaurgell.cat Pl. del Rec, 5 Tel. 973 500 707 Convent de Sant Bartomeu Pl. Mercadal, 1 25230 Mollerussa (Can Niubó) Tel. 973 653 470 17520 Puigcerdà [email protected] Ctra. Belianes, s/n 25590 Gerri de la Sal Tel. 973 711 313 Sant Llorenç de Morunys [email protected] PUNTS D’INFORMACIÓ Tel. 972 884 884 urgell.cat 25250 Bellpuig Tel. 973 662 040 / 630 056 138 [email protected] Of. Tur. de la Vall de Lord pallarsjussa.net [email protected] turismeurgell.cat Tel. 973 320 292 [email protected] plaurgell.cat Ctra. de Berga, s/n Parc Nacional cerdanya.org larutadelcister.info [email protected] baixpallars.ddl.net 25282 Sant Llorenç de Morunys Tuixent d’Aigüestortes i Estany bellpuig.cat Oficina Turisme del Consell Tel. 973 492 181 Ajuntament de Sant Maurici Consell Comarcal Conselh Generau d’Aran Gósol (Berguedà) Comarcal del Pla d’Urgell [email protected] Pl. Serra del Cadí, 1 Seu administrativa de les Garrigues Pg. dera Libertat, 16 Bellver de Cerdanya C. del Conseller Agustí (planta baixa Casa Canal) lavalldelord.cat 25717 Tuixent Ca de Simamet Av. Francesc Macià, 54 25530 Vielha Centre de Talló Querol i Foix, s/n Av. Jaume I, 1 Tel. 973 370 030 C/ de les Graieres, 2 25400 Les Borges Blanques Tel. 973 641 801 C. de la Font, 5 25716 Gósol 25230 Mollerussa Seu d’Urgell, la [email protected] 25528 Boí (Alta Ribagorça) Tel. 973 142 658 [email protected] 25721 Talló (Bellver de Cerdanya) Tel. 973 370 016/55 Tel. 973 603 997 Of. Tur. de la Seu d’Urgell trementinaires.org Tel. 973 696 189 [email protected] conselharan.org Tel. 639 274 286 [email protected] [email protected] – Espai Ermengol ccgarrigues.com [email protected] gosol.ddl.net C. Major, 8 Utxesa Casa del Parc OFICINES DE TURISME bellver.org Oliana 25700 la Seu d’Urgell Pl. de l’Església, s/n C/ de Sant Maurici, 5 Consell Comarcal bellverecoturismecerdanya.cat Guissona Av. Barcelona, 79 Tel. 973 35 1511 / 973 353 057 25170 Torres de Segre 25597 Espot (Pallars Sobirà) de la Noguera Agramunt Pl. del Bisbe Benlloch, 1 25790 Oliana [email protected] Tel. 973 792 789/ 973 796 005 Tel. 973 624 036 Pg. d’Àngel Guimerà, 28-30 Pl. del Pou, s/n Borges Blanques, les 25210 Guissona [email protected] turismeseu.com [email protected] 25600 Balaguer 25310 Agramunt Cons. Com. de les Garrigues Tel. 973 550 005 Tel. 973 470035 utxesa.org Centre d’informació Tel. 973 448 933 Tel. 973 391 089 Av. Francesc Macià, 54 [email protected] oliana.cat Turisme Alt Urgell de Llessui [email protected] [email protected] 25400 les Borges Blanques guissona.cat Pg. Joan Brudieu, 15 Vallbona de les Monges Ecomuseu dels Pastors montsec.cat agramunt.cat Tel. 973 142 658 Organyà 25700 la Seu d’Urgell Oficina Municipal de Turisme de de la Vall d’Àssua [email protected] Isona i la Conca Dellà Pl. de les Homilies Tel. 973 353 112 Vallbona de les Monges Escoles de Llessui, s/n Consell Comarcal Alguaire turismegarrigues.com C. del Museu, 7 25794 Organyà [email protected] de les Monges 25567 Llessui (Pallars Sobirà) del Pallars Jussà Of. Turisme Aeroport 25650 Isona Tel. 973 382 002 alturgell.cat C. Prat de la Riba, 6 Tel. 973 621 798 C. Soldevila, 18 (casa Sullà) de Lleida - Alguaire Oficina Comarcal i Local de Tel. 973 665 062 [email protected] 25268 Vallbona de les Monges 25620 Tremp Tel. 973 032 744 Turisme Espai Macià [email protected] organya.cat Solsona Tel. 973 982 500 Centre d’informació Tel. 973 650 187 Pl. Ramon Arqués, 5 parc-cretaci.com Oficina de Turisme [email protected] de Senet La Serradora [email protected] Arbeca 25400 les Borges Blanques Pobla de Segur, la del Solsonès vallbonadelesmonges.cat C/ del Port, 10 pallarsjussa.net Espai Cèsar Martinell - Coop. del Tel. 973 140 874 Ivars d’Urgell Av. Verdaguer, 35 Ctra. de Bassella, 1 25553 Senet (Alta Ribagorça) Camp Punt d’Atenció Turístic 25500 la Pobla de Segur 25280 Solsona Vall de Cardós Tel. 973 698 232 Consell Comarcal C. Lleida, 32 Bossòst Cal Sinén Tel. 973 680 257 Tel. 973 482 310 Camí de la Reguera, s/n [email protected] del Pallars Sobirà 25140 Arbeca Pg. Eduard Aunós, 14 Afores d’Ivars d’Urgell [email protected] [email protected] 25570 Ribera de Cardós [email protected] C. del Mig, 9 Tel. 973 160 182 / 973 160 008 25550 Bossòst 25260 Ivars d’Urgell lapobladesegur.cat turismesolsones.com Tel. 973 623 122 gencat.cat/parcs/aiguestortes 25560 Sort turismearbeca206@arbequina. Tel. 973 648 157 Tel. 973 711 313 [email protected] [email protected] Tel. 973 620 107 cooparbeca.cat bossost.ddl.net [email protected] Pont de Suert, el solsonaturisme.com valldecardos.cat Centre de Visitants dels Parcs [email protected] Patronat Comarcal de Naturals de l’Alt Pirineu i el Cadí- pallarssobira.cat Arties Cervera Les Turisme de l’Alta Ribagorça Sort Verdú Moixeró C. dera Mòla, s/n Turisme Cervera Av. Sant Jaume, 36 Av. de Victoriano Muñoz, 48 Of. Com. de Turisme Pl. Bisbe Comelles, 13 Av. Valls d’Andorra, 33 Consell Comarcal 25599 Arties Av. President Macià, 78 25540 Les 25520 el Pont de Suert del Pallars Sobirà 25340 Verdú 25700 La Seu d’Urgell del Pla d’Urgell [email protected] 25200 Cervera Tel. 973 648 007 Tel. 973 690 402 / 902 101 516 Camí de la Cabanera, s/n Tel. 973 347 216 Tel. 973 36 09 54 C. Prat de la Riba, 1, visitvaldaran.com Tel. 973 534 442 [email protected] [email protected] 25560 Sort [email protected] [email protected] Edif. Can Niubó [email protected] torismeles.com turismealtaribagorca.cat Tel. 973 621 002 verdu.cat parcsnaturals.gencat.cat/ca/alt- 25230 Mollerussa Balaguer turismecervera.cat [email protected] pirineu Tel. 973 711 313 Pl. Comtes d’Urgell, 5 Oficina Comarcal de Turisme Llavorsí Of. Mun. Turisme turisme.pallarssobira.cat Vielha [email protected] 25600 Balaguer Pg. Jaume Balmes, 3 Ctra. Vall de Cardós, s/n del Pont de Suert Foment Torisme Val d’Aran plaurgell.cat Tel. 973 445 194 / 973 446 606 25200 Cervera 25595 Llavorsí (Oberta a l’estiu i Setmana Santa) Tàrrega Pg. dera Libertat, 16 [email protected] Tel. 973 531 300 Tel. 973 622 008 Av. de Victoriano Muñoz, 22 Of. Com. Tur. de l’Urgell 25530 Vielha Patronat de Turisme Consell Comarcal balaguer.cat [email protected] [email protected] 25520 el Pont de Suert C. Agoders, 16 Tel. 973 640 688 de la Diputació de Lleida de la Segarra lasegarra.org llavorsi.ddl.net Tel. 973 690 640 / 973 690 005 25300 Tàrrega [email protected] Rambla Ferran, 18, 3r pis Pg. Jaume Balmes, 3 Baronia de Rialb, la [email protected] visitvaldaran.com Tel. 973 500 707 25007 Lleida 25200 Cervera C. Monestir, 1 Coll de Nargó Lleida elpontdesuert.com [email protected] Tel. 973 531 300 25747 Gualter, la Baronia de Rialb Dinosfera Oficina de Turisme turismeurgell.cat Oficina Informacion Tel. 973 245 408 [email protected] Tel. 973 460 234 Pl. de l’Ajuntament, s/n de Catalunya a Lleida Port del Comte larutadelcister.info Toristica dera Val d’Aran [email protected] ccsegarra.cat - lasegarra.org 25793 Coll de Nargó Pl. Edil Saturnino, 1 Estació d’Esquí de C. Sarriulera, 10 aralleida.cat