Núm. 470 del 6/2 al 19/2 de 2019 2 €

Allau de pèrdues L’ascens de la cota de neu pels efectes del canvi climàtic qüestiona la viabilitat de l’esquí alpí als Pirineus, activitat amb gran impacte mediambiental subvencionada per les arques públiques pàg. 4-11 XAVI BOU XAVI / 2 ENTRANTS 6 de febrer de 2019 Directa 470 ENTRANTS 3

Més que mil paraules

edita SUMARI La Directa SCCL C. Riego, 37, baixos esquerra Diners públics sota la neu 08014 Barcelona Les administracions de Catalunya i la Tel: 935 270 982 Catalunya Nord inverteixen desenes de Mòbil: 661 493 117 milions d’euros a sanejar el deute de [email protected] les estacions d’esquí alpí dels Pirineus. www.directa.cat 4-11 Les previsions climàtiques alerten de dipòsit legal: B 16982-2016 la insostenibilitat del sector a mitjà Directa FONS A periodisme cooperatiu per termini. Un reportatge de David Bou la transformació social i Pablo Bonat. Infografia d’Andreu Blanch i Pau Fabregat. Fotos de Xavi Bou i Oriol Clavera. Aquesta publicació intenta escriure amb un llenguatge no sexista i no androcèntric. La Directa no comparteix necessàriament les idees Entrevista a Pep Gimeno ‘Botifarra’ expressades als articles d’opinió. Laia Gordi i Ester Fayos ens porten una fascinant conversa amb un dels QUI SOM? cantaors més estimats i coneguts A fons 12-15 del País Valencià. El Botifarra ha Grup d’investigació recuperat centenars de cançons de

Miralls MIRALLS tradició oral d’àvies i avis valencians. Gemma Garcia Amb fotografies de Lluïso Llorens. Cruïlla Laia Mas i Guille Larios Impressions Laia Alsina, Ekaitz Garate i Xavier Puig Camps de batalla Roda el món Rolando d’Alessandro ens alerta de Oriol Andrés, Roger Suso i Joan Mas com el feixisme vol acaparar el món de Expressions l’esport. Il·lustració de Pepepué. la seu de Unió Nacional Catalana ocupar l’1 de febrer (ANC) va L’Assemblea Misael Alerm i Carla Mallol 16-18 La indirecta Arriba el judici. On són les dones? Àlex Romaguera i Mariana Cantero Un article de Carme Porta Abad. Fotografia Amb il·lustració de Ruth Molas. Víctor Serri IMPRESSIONS Il·lustració VICTOR SERRI | SERRI VICTOR Europea a Barcelona, situada al passeig de Gràcia. Vint persones hi van passar la nit sota hi van persones Vint situada al passeig de Gràcia. a Barcelona, Europea arribar a concentrar van s’hi Al carrer, no un crim”. és un dret, el lema “L’autodeterminació esque tractava explicar va Paluzié, Elisenda l’entitat, de presidenta La manifestants. de milers a accions més directes. en la línia de passar reivindicació primer pas de l’ANC d’un Ricardo Hermida i Lluís Ràfols Correcció La lluita per l’habitatge Èlia Olivan Una dècada després de la creació de Edició la PAH, el moviment per l’habitatge es Jesús Rodríguez repensa i diversifica amb el Sindicat de Disseny gràfic i compaginació 19-21 Llogateres, sindicats de barri i grups Pau Fabregat d’habitatge. Un reportatge de Guille Comunitat L’espina Projecte gràfic CRUÏLLA Larios amb fotos d’Àngel García i Jorge Lola Fernández, Gerard Casadevall, Diego Muñoz i Pau Fabregat Vásquez. Infografia de Pau Fabregat. Coordinació web Eloi Latorre, David Bou, Gemma Garcia i Maties Lorente Dues beques per Coordinació País Valencià Ester Fayos Veto a la migració a l’Estat francès Audiovisuals Un article d’Anna Montull Garcia des informar del món Sònia Calvó i Estel·la Marcos de la capital francesa. Administració i subscripcions Ester Mora La guerra revifa a Colòmbia Estel·la Marcos | @EstellaMarcos Difusió 22-26 Tirotejos, atemptats i l’assassinat de Estel·la Marcos líders camperoles. Ho explica Berta Publicitat i distribució Camprubí. Fotos de Javier Sulé. igracions, feminisme i justícia climàti- sa l’economia de les cures (protagonitzada Paula Rodríguez ca. Entre aquests eixos es mouen els per dones) és explotat, discriminat, preca-

RODA EL MÓN EL RODA M Gestió web L’espiral de Nicaragua dotze projectes becats que Lafede.cat va ritzat i tocat per un colonialisme encara la- Talaios Koop. Una anàlisi de Xavier Ruiz Ribes. atorgar el passat mes d’octubre, entre els tent. Ho farem amb històries de dones que quals n’hi ha dos on participen periodistes es veuen obligades a desplaçar-se a la ciu- NUCLIS TERRITORIALS I MITJANS COL·LABORADORS: Gironès, la Selva, Pla de l’Estany i Baix Empordà (‘L’Ariet’); Alt de la Directa. La beca Devreporter es con- tat o a un país occidental per motius eco- Empordà (‘La Fissura’); Osona (‘El Setembre’); Maresme; Baix La música mediterrània cedeix a projectes de periodisme interna- nòmics, polítics, de guerra o forçades per Llobregat (‘La Riuada’ i ‘Infobaix’); Alt Penedès, Baix Penedès, A través de la trajectòria professional cional per la justícia global que presenten l’impacte d’empreses del mateix Occident, Anoia i Garraf (‘Xarxa Penedès’); Vallès Oriental; Vallès Occidental; d’Efrén López, Sàgar Malé porta a equips formats per una ONG i un grup de i que acaben exercint de treballadores de la Barcelonès (‘La Intervia’); El Camp; Terres de Ponent; Castelló; debat l’existència o no d’una categoria periodistes. En el nostre cas els desenvo- llar. Només 27 països al món han ratificat el València; Mallorca (‘Aguait’); Eivissa; Menorca; Perpinyà i Terres de musical vinculada a la Mediterrània. luparem de la mà de la Comissió Catalana conveni 189 de l’Organització Internacional l’Ebre, El Salto, La Marea, Pikara, Argia, Ahötsa, Soberanía Alimentaria 27-31 d’Ajuda al Refugiat i de Cooperacció. del Treball, pel qual es reconeix que aques- Avis al cementiri En el primer cas, l’objectiu és visibilit- tes treballadores tenen un horari digne, dret CONTACTES: Uri Gilibets. Amb dibuix de Pepa Ràfols. zar les vulneracions de drets humans que a l’atur i dret a una pensió, entre d’altres. General [email protected] pateixen persones trans i les que tenen re- Un equip de sis dones ha filmat històries

Redacció Barcelona [email protected] EXPRESSIONS Ressenyes de literatura i música lacions sexuals amb persones del mateix a Colòmbia i El Salvador amb l’objectiu de Redacció València [email protected] Xavier Díez, Xavier Puig i David Palau. sexe al Marroc. La criminalització de l’es- publicar un documental i un reportatge es- Subscripcions [email protected] tat cap a persones LGBTI és una realitat crit per visibilitzar els lideratges de les dones Publicitat [email protected] que actualment passa a 72 països del món i en la cura de les persones i en la cura i la Distribució [email protected] que porten moltes persones a demanar asil defensa de la natura. Cooperacció fa més de Entrevista a Miren Odriozola a l’Estat espanyol. El Marroc és un d’aquests vint anys que treballa amb projectes de co- Fe d’errades: Al ‘Miralls’ del número 469 es deia que Ingrid Guardiola Àlex Romaguera entrevista Laura, estats. Per això, un equip de tres perso- operació amb perspectiva feminista i tenen és ‘filòsofa’, quan hauria d’haver dit ‘productora cultural i assagista’. ciutadana del País Basc que als anys nes passaran per Rabat, Tetuan, Ceuta xarxa a Catalunya, el País Basc, Colòmbia 80 es va enrolar al Front Farabundo i Barcelona per mostrar amb un documen- i El Salvador. Les beques Devreporter comp- PORTADA: Xavi Bou 32 Martí per a l’Alliberament Nacional al tal i un reportatge escrit les vulneracions en ten amb fons europeus, i estan dotades amb Salvador. La seva arriscada història ha situacions d’exili i demandes d’asil. 20.000 euros cadascuna. Els diners servi- La Directa enguany ha rebut dues subvencions de la quedat plasmada al llibre Le llamaban Generalitat de Catalunya, que representen un 5% del INDIRECTA L’objectiu de l’altre és visibilitzar que el ran per dur a terme els projectes, que es seu pressupost. Per això hem de posar el seu logotip. Laura (Txalaparta, 2018). *Per esdevenir sòcia, abans has de subscriure’t sosteniment del sistema mundial que supo- publicaran entre el juny i el juliol d’enguany. ROS SÒNIA / 4 A FONS 6 de febrer de 2019 Directa 470 A FONS 5

MILIONS D’EUROS PÚBLICS SEPULTATS SOTA LA NEU Malgrat no ser rendibles, les institucions de Catalunya i la Catalunya Nord inverteixen grans partides pressupostàries a rescatar i mantenir les estacions d’esquí alpí, rere la justificació de l’impacte econòmic que generen al territori

David Bou | @dvdbou Pablo Bonat | @pablobonat

La Generalitat administra el cremallera i l’es- tació d’esquí de la Vall de Núria / FGC a Generalitat de Catalunya ha assumit, des del pas- Boí Taüll, Vall de Núria, La Molina, Vallter 2000, Espot Vall de Núria i La Molina van ser les primeres es- explica que en el cas més recent de Boí Taüll l’empresa sat 27 de novembre, la gestió directa de l’estació i Port Ainé, les cinc últimes gestionades per la divisió tacions adquirides per FGC l’any 1984. Posteriorment, que va abandonar l’estació “va decidir quedar-se amb la Ld’esquí alpí Boí Taüll, després de la renúncia uni- de Turisme i Muntanya de Ferrocarrils de la Generalitat La Generalitat va va ser el torn d’Espot i Port Ainé, que els anys 2006 part dels hotels i donar-li la part ruïnosa a la Generalitat, lateral de l’empresa Promocions Turístiques de la Vall. de Catalunya (FGC). i 2007, respectivament, van quedar sota l’empara de malgrat que formaven part del mateix complex”, en el Així ho va anunciar en la roda de premsa posterior al invertir 10 milions l’ICF perquè els seus antics propietaris no van poder que considera un “tracte submís per part de l’adminis- Consell Executiu la consellera de Presidència i portaveu Paisatge blanc, forat negre d’euros en estacions fer front als deutes milionaris. En el cas d’Espot, un tració”, que denuncia que s’ha anat repetint les darre- del Govern, Elsa Artadi, qui va argumentar la decisió L’operadora ferroviària pública depèn del Departament jutjat mercantil de Lleida li va adjudicar la titularitat res dècades. És innegable que les estacions han passat escudant-se en la “importància de l’estació pel territori, de Territori i Sostenibilitat, capitanejat pel conseller del que acumulen 68 mitjançant subhasta pública per uns 4,5 milions d’eu- a mans públiques després de sumar múltiples impa- pels llocs de treball i l’activitat econòmica que genera”. PDeCAT Damià Calvet. El passat mes de juliol, el fins ros, mentre que Port Ainé va suposar una despesa de gaments, i Vázquez assegura que “s’ha deixat marxar El domini ja havia passat a mans de l’administració aleshores secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard milions de dèficit 3,5 milions d’euros seguint el mateix procediment. els deutors sense pagar i sense càrregues legals. Molts autonòmica l’any 2014, després que entrés en suspensió Font, va ser nomenat president de l’empresa pública, des de 2007 A partir d’aquell moment, una societat anomenada Gran cops aquests inversors estan vinculats a partits polítics, de pagaments i la Generalitat assumís els préstecs de 7,3 que en la seva divisió de Turisme i Muntanya compta- Pallars i participada per empreses i ajuntaments de la sobretot l’antiga CiU, amb qui formen una xarxa clien- milions d’euros més despeses d’infraestructura que la va amb una plantilla de 313 persones a finals de 2017. zona es va encarregar de la gestió dels dos complexos, telar”, conclou. propietat havia contret amb l’Institut Català de Finances Segons les dades recollides en la memòria anual, aquell Ho justifiquen dient que finalment van ser integrats a l’estructura d’FGC el (ICF). Tanmateix, la gestió es va transferir a la mateixa any va descendir el nombre d’assistents a les pistes d’es- 2011, un any abans que l’empresa pública sumés una El mantra dels beneficis societat privada integrada al Grup Nozar –antiga posseï- quí respecte a la temporada anterior –una de les millors que les estacions nova estació en passar a ser accionista majoritària de Fins ara, l’acumulació de fracassos no ha fet recular els dora de l’estació–, que dies abans de començar la present de la història– però es va aconseguir ingressar gairebé l’empresa que gestiona Vallter 2000. diferents governs de la Generalitat. Actualment, FGC temporada va trencar el contracte sense complir amb el set milions d’euros de la venda de forfets (tiquets d’ac- subvencionades En el cas de Vall de Núria, FGC té una concessió so- aposta per fomentar els negocis privats al voltant de termini acordat. A partir d’aquell moment, les empreses cés a les estacions). tenen un impacte bre el domini esquiable per part de l’Ajuntament de les estacions, buscant revifar l’activitat econòmica amb públiques Actius de Muntanya i Avançsa assumeixen to- Així doncs, sembla evident que els 10 milions d’euros Queralbs, així com un conveni amb el Bisbat d’Urgell l’objectiu que aquests reverteixin en les seves instal·la- tes les inversions i despeses de manteniment, al mateix invertits per la Generalitat en les pistes d’esquí el 2017 econòmic net de per 75 anys; al seu torn, el sòl de La Molina és propietat cions. De fet, juntament amb la creació de llocs de tre- temps que elaboren un informe per analitzar les dife- tampoc van ser suficients. Ho revela l’auditoria públi- dels ajuntaments d’Alp, Bagà i la Tossa. Totes aquestes ball, aquest és l’argument principal de qui defensa el rents alternatives de gestió. Finalment, tenen l’encàrrec ca dels comptes anuals corresponents a aquell exercici 121,25 milions d’euros operacions financeres, juntament amb les d’Espot i Port manteniment a tota costa dels complexos hivernals: l’im- d’establir els requisits que s’hauran de complir per optar –l’últim del qual s’han publicat xifres– elaborat per la Ainé, han suposat el desemborsament d’una incalculable pacte econòmic directe (hotels, restaurants, gasolina) a la futura licitació i adjudicació dels drets d’explotació consultora PricewaterhouseCoopers, on es xifren les quantitat de diners provinents de les arques públiques. i indirecte (sous de les plantilles, venda de material) d’aquest complex, que porta molts anys arrossegant unes pèrdues de la totalitat del grup en 17,5 milions d’euros. En el cas de Vallter 2000, FGC ha augmentat fins al 75% que genera l’esquí alpí. pèrdues que acaben sent sufragades per l’erari públic. En el cas concret dels quatre dominis esquiables que la seva participació a Vallter SA, empresa que també acu- Per argumentar-ho, esgrimeixen informes com l’ela- Aquest és l’enèsim cas d’una dinàmica que s’ha repetit exploten directament –La Molina, Vall de Núria, Espot mula grans pèrdues en l’explotació de les pistes, fins al borat pel Centre d’Estudis Sports Lab de la Universitat successivament les darreres dècades, fins al punt que i Port Ainé–, les pèrdues van ser de 4,2 milions d’eu- punt que la seva junta general d’accionistes va acordar Pompeu Fabra, a encàrrec d’FGC. En aquest dossier, la Generalitat és l’actual propietària de sis de les deu ros (que s’haurien de sumar als 68 milions de dèficit una reducció de capital per compensació de pèrdues s’afirma que les cinc estacions del grup tenen un impac- estacions d’esquí alpí (aquelles que inclouen remunta- acumulat la dècada anterior), malgrat que la xifra de per un import de gairebé 4 milions d’euros. te econòmic net de 121,25 milions d’euros, i un impacte dors perquè les practicants puguin guanyar alçada i em- negoci es va situar en 13 milions i el valor patrimonial Joan Vázquez, portaveu de la Institució de Ponent per fiscal de 31,74. Joan Vázquez discrepa: “Per justificar les prendre el descens) que resten obertes al Pirineu català: dels complexos ascendeix fins als 124,5. a la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural (Ipcena), inversions inflen les dades. Gent que va a menjar als 6 A FONS 6 de febrer de 2019 Directa 470 Directa 470 6 de febrer de 2019 A FONS 7

restaurants o a pernoctar als hotels els consideren esquiadors, quan molts van als Pirineus per altres acti- Cues a l’estació del vitats més sostenibles i menys elitistes com l’ecoturisme Port del Comte, una de les més afectades o les visites als parcs naturals”, rebla. pel canvi climàtic És destacable el fet que des de 2011, la Generalitat de / ORIOL CLAVERA Catalunya no ha tornat a marcar un full de ruta especí- fic per aquest sector, un cop va expirar el pla director de les estacions d’esquí aprovat pel primer govern tri- partit el maig de 2006. Al final d’aquella legislatura, els màxims responsables de l’aleshores Departament de Política Territorial i Obres Públiques, encapçalat pel con- seller Joaquim Nadal (PSC), van presentar el document que havia de guiar les actuacions de l’administració en la matèria, preveient una inversió de 71 milions d’eu- ros en un període de cinc anys i anunciant l’objectiu de construir “un sector econòmic potent que no hagi de tornar a demanar ajuda al govern quan es troba amb problemes econòmics”. Tot i que el pas dels anys ha evidenciat el fracàs d’aquell propòsit, el juny de 2011 es van començar a establir les bases per redactar una nova llei de munta- nya, els tràmits de la qual semblava que es podrien reac- tivar després que l’avantprojecte quedés paralitzat pels esdeveniments succeïts a Catalunya el darrer curs polític. Així ho van deixar entreveure Albert Alins, director ge- neral de Polítiques de Muntanya, i Xavier Civit, coordi- nador de relacions interdepartamentals a les Estacions de Muntanya, ambdós càrrecs inclosos a l’organigrama del Departament de Territori i Sostenibilitat, durant un acte celebrat el passat mes de desembre a la Universitat El primer de juliol de 2013, el prefecte dels Pirineus l’esquí alpí. Aquest nou concepte és una eina de doble de Lleida. Aquell dia van afirmar que aquesta futura Orientals, René Bidal, va decidir tancar l’estació per tall, ja que per una banda va servir per bloquejar el su- llei preveu la protecció de les estacions d’esquí com evitar que el deute augmentés, dissolent formalment el port institucional al projecte de gran domini esquiable a béns d’interès públic, al mateix temps que destacaven Sindicat del Puigmal i obligant els municipis a assumir-lo. que pretenia unir les estacions dels Angles, Font-romeu la necessitat d’aconseguir inversió privada i d’implicar El municipi més perjudicat va ser el d’Er, que assumiria i Formiguera, rebutjat també pel Ministeri francès per a les administracions locals en el seu finançament. una tercera part del deute apujant els impostos a la po- la Transició Ecològica i Solidària, però al mateix temps Bona mostra d’aquesta pretesa política de continuïtat blació durant els propers 30 anys. El batlle, Raymond permet noves urbanitzacions suposadament no associ- és la reactivació del projecte a Coll de Pal (Berguedà), Excursionistes Pouget, parla de la “doble pena” que afronta el poble, ades al turisme de neu. on es vol tornar a obrir una petita estació abandonada consulten un plànol ofegat econòmicament pel deute i per la pèrdua dels No obstant això, el batlle de Font-romeu i president l’any 2005 i connectar-la amb La Molina, després de vuit de la Vall de Núria / 50 llocs de treball que hi havia a l’estació. de la Comunitat de Comunes del Capcir - Alt Conflent, anys d’ençà de l’aturada de les obres per l’esclat de la FGC Després d’infructuosos intents de reobertura, el de- Jean-Louis Démelin, no amaga que continua treballant crisi econòmica. El portaveu de la plataforma Salvem sembre de 2018 es va obrir una convocatòria de projec- per adaptar el projecte a les condicions i restriccions de Coll de Pal, l’ambientòleg Ferran Canudas, exposa que tes que s’allargarà fins al març d’enguany, amb l’objec- la zona, sabent que la Carta del Parc Natural Regional aquests plans s’expliquen als municipis com “una opor- tiu de confiar la gestió del domini a un operador pri- que protegeix els paratges on s’ha de construir aquest tunitat generadora de feina i beneficis econòmics, quan vat. Antoni Glory, membre de l’associació Mountain gran domini caduca l’any 2026. Esperant aquesta data, realment comportarien treballs precaris, temporals Wilderness, denuncia que el nou projecte posa en pe- Glory afirma que els impulsors del macroprojecte ani- i estacionals, dependents d’un turisme de neu que no és rill 142 hectàrees de terrenys verges, inclosos a la xarxa ran fent petites reformes que a la llarga facilitin aquesta viable ambientalment”. Des del col·lectiu opositor con- jecte de les persones provinents de l’Àrea Metropolitana europea de preservació de la biodiversitat Natura 2000 interconnexió. sideren que aquests projectes suposen “un encariment de Barcelona”, en contraposició a la manca de solucions i que són anunciats al projecte com a part explotable. Les entitats ecologistes de banda i banda de la ser- del preu del sòl, un augment del preu dels lloguers i la La plataforma Salvem pel problema endèmic del Berguedà amb la insuficient A la Catalunya Nord A més, constata que les institucions públiques posaran ralada fa dècades que denuncien una manca de debat implantació de superfícies comercials en detriment del Coll de Pal s’oposa a xarxa de transport públic existent. es volen reorientar al dia el conjunt de remuntadors però que posterior- social sobre aquests tipus de projectes amb un gran im- comerç local i tradicional”. És per això que reivindiquen ment la gestió serà totalment privada, reservant per pacte en el territori, que es beneficien d’aquesta opacitat inversions en el teixit productiu, alertant que amb les la reobertura d’una Idèntica praxi als dos vessants les pistes d’esquí cap a les col·lectivitats territorials la sola funció d’atorgar per imposar-se i ser executats gràcies a la connivència pistes “passaríem d’una economia basada en el sector estació abandonada El cas de l’estació d’esquí Cerdanya Puigmal 2900, si- a les anomenades subvencions i ajudes a l’estació. entre les administracions públiques i el sector privat. primari a una pròpia del terciari, que no beneficia la tuada al terme municipal d’Er (Alta Cerdanya), és pa- Aquest projecte s’emmarca en una dinàmica liderada Malgrat tot, sembla que d’arguments no els en falten població sinó grans empreses i multinacionals impul- l’any 2005 que s’uniria radigmàtic. Construïda l’any 1970 a iniciativa dels ajun- estacions de muntanya per la Regió d’Occitània i el Departament dels Pirineus per seguir impugnant un model de desenvolupament sores d’un model que no té sentit si no hi ha un rastre a La Molina taments d’Er i Santa Llocaia i del Consell General dels de quatre temporades Orientals, que pretén coordinar el conjunt d’actors de que trontolla econòmicament i ambientalment, raons especulatiu al darrere”. Pirineus Orientals (la institució que representa el depar- la comarca per reorientar les estacions d’esquí cap per les quals demanen l’obertura d’una discussió de L’Ajuntament de Bagà i la Generalitat resten a l’es- tament corresponent al territori de la Catalunya Nord), a l’anomenat turisme de quatre temporades, amb unes propostes i alternatives per dibuixar un futur on les co- pera de l’aprovació del nou pla director urbanístic de La nova febre pretenia dinamitzar la comarca amb la creació d’una estacions que anomenaran de muntanya per diferenci- marques pirinenques no dipositin les seves esperances La Molina i Masella per reactivar les obres, que incor- activitat econòmica que generaria llocs de treball en ar-les de les orientades exclusivament a la pràctica de exclusivament en les estacions d’esquí.� poraria la construcció d’una bassa d’aigua de 90.000 inversora a la serra un territori que buscava alternatives per evitar perdre metres cúbics per poder fabricar neu artificial i la crea- del Moixeró esclata població. L’any 1992, el Consell General es va retirar del ció de 174 places d’aparcament. Aquest document està sindicat mixt que gestionava l’estació i, per tal de com- redactat pensant en la possibilitat que les dues estacions amb la proposta pensar la pèrdua, quatre municipis més de la comarca puguin acollir uns Jocs Olímpics d’Hivern, candidatura dels Jocs Olímpics (Sallagosa, Naüja, Palau de Cerdanya i Estavar) van en- que fa temps que està sobre la taula i que tot apunta es d’Hivern 2026 trar a formar part de l’anomenat Sindicat del Puigmal. podria accelerar per presentar-se a l’edició que s’ha de Al tombant del segle XX, amb les infraestructures celebrar l’any 2026, després de recollir l’aval unànime molt envellides i la competència de les altres estaci- del sector empresarial i de partits polítics amb un pes ons, es van dur a terme inversions per modernitzar els important a la zona, com ERC i el PDeCAT. equipaments. A més, es va ampliar el domini esquiable Canudas ho veu clar, “volen ampliar el domini es- per arribar fins als 2.660 metres d’altitud. Aquestes quiable i obrir un accés amb telecadira que no t’obligui reformes van coincidir amb uns anys catastròfics pel a desplaçar-te fins a la Cerdanya”. Tanmateix, el desdo- que fa a les nevades i, paral·lelament, l’any 2006, es blament de la carretera C-16 tira endavant i es troba en va instal·lar un flamant telecadira de quatre places la fase de presentació d’al·legacions, en un moviment a la zona de les Planes. Amb un cost de 4 milions d’eu- que la plataforma ecologista considera “una prèvia per ros, aquesta nova infraestructura va portar l’estació enfortir la candidatura que no respon als interessos de la a contraure un deute de 9,2 milions entre deute ban- població de la comarca, sinó a escurçar la durada del tra- cari i de funcionament. 8 A FONS 6 de febrer de 2019 Directa 470 Directa 470 6 de febrer de 2019 A FONS 9

Baqueira Beret Boí Taüll Resort Espot Esquí Porté-Puymorens (Naut Aran, Vall d’Aran) (Vall de Boí, Alta Ribagorça) (Espot, Pallars Sobirà) (Portè, Alta Cerdanya) HECTÀREES OCUPADES PER 36 11 6 10 660 205 163 70 Baqueira Beret SA Actius de Muntanya SA i Avançsa Grup FGC Ajuntament de Portè PISTES I TONES DE FERRALLA 1.500 m - 2.610 m (empreses públiques) 1.500 m - 2.500 m 1.600 m - 2.500 m 165 km 2.020 m - 2.751 m 25 km 50 km 45 km

D. B. | @dvdbou P. B. | @pablobonat La Molina Vallter 2000 Tavascán Font Romeu - Pirineus 2000 Vallnord Ordino-Arcalís (Alp, Cerdanya) (Setcases, Ripollès) (Lladorre, Pallars Sobirà) (Font-romeu, Odelló i Vià, Alta Cerdanya) (Andorra) 15 11 3 23 16 La temporada 2018-2019, els Països de l’extrem occidental de l'estació 513 86 1 500 101 Catalans disposen de dinou estacions ribagorçana fins al més oriental, on es Grup FGC Vallter SA (Grup FGC, accionista Centre d’Activitats Lúdiques Altiservice (GDF Suez) SECNOA d’esquí alpí obertes al públic, on es troba Vallter 2000. Separen Baqueira 1.700 m - 2.445 m majoritari) Pirinenques SL (empresa municipal) 1.650 m - 2.213 m 1.940 m - 2.625 m poden practicar diverses variants Beret –al límit septentrional– i Port del 70 km 1.959 m - 2.535 m 1.750 m - 2.250 m 43 km 30 km del que és l’esport hivernal per Compte –al punt més meridional– 18,7 km 4,9 km excel·lència. Una desena d’elles es 164 quilòmetres. troben a Catalunya, tres a Andorra i sis Ja han quedat fora de joc nou a la Catalunya Nord, amb un còmput estacions –cinc a Catalunya i quatre Masella Vall de Núria Els Angles Formiguera Grandvalira global de 326 remuntadors (incloent- a Catalunya Nord–, en una llista (Alp, Cerdanya) (Queralbs, Ripollès) (els Angles, el Capcir) (Formiguera, el Capcir) (Andorra) hi els diferents tipus), 5.290 canons condemnada a ampliar-se. Al vessant 18 5 21 7 71 de fabricació de neu artificial i un sud, La Tuca i Llessui per la mala 574 88 363 84 1.027 total de 947,4 quilòmetres de dominis gestió econòmica, Rasos de Peguera Telesquis de la Tossa d’Alp, Grup FGC Ajuntament dels Angles Ajuntament de Formiguera Neus del Valira SA esquiables. per manca de neu, la Vall Fosca –que Das i Urus SA 1.964 m - 2.252 m 1.650 m - 2.400 m 1.700 m - 2.400 m 1.710 m - 2.718 m Aquests complexos es troben en cotes tot i estar construïda mai va arribar 1.600 m - 2.535 m 7,6 km 55 km 25 km 210 km que arrenquen a partir dels 1.500 a arrencar– i Coll de Pal –amb plans 74 km metres d’altitud i no superen els 2.751 per ser reoberta. A la cara nord, metres del cim del puig Falcó, punt Puigbalador, Cerdanya Puigmal 2900, més elevat de Boí Taüll i sostre de les Mosset - Coll de Jau i els Forquets, Port Ainé Port del Comte La Quillana Cambra d’Ase Vallnord Pal-Arinsal estacions pirinenques. Tots ells estan l’única que ha estat desballestada. Les (Rialp, Pallars Sobirà) (la Coma i la Pedra, Solsonès) (la Llaguna, el Conflent) (Eina, Alta Cerdanya i Sant Pere (Andorra) inclosos dins d’una àrea geogràfica ferides obertes, en forma de ferralla, 8 16 2 dels Forcats, el Conflent) 31 de 266 quilòmetres, que van des se segueixen oxidant. 126 256 20 16 296 Grup FGC Guimaru SL Jean-Claude Balaguer 157 EMAP SAU 1.650 m - 2.440 m 1.700 m - 2.400 m 1.500 m - 1.900 m Ajuntaments d’Eina i Sant Pere 1.550 m - 2.560 m 26,7 km 50 km 2,5 km dels Forcats 63 km 1.640 m - 2.400 m 22 km

/ ANDREU BLANCH PAU FABREGAT

LLEGENDA

Remuntadors

Canons de neu

Titularitat

Cota mínima i màxima

km esquiables

Les pistes d’esquí de fons no s’inclouen en aquesta infografia perquè no tenen remuntadors ni canons de neu artificial; Estacions tancades per tant, generen un impacte ambiental molt menor 10 A FONS 6 de febrer de 2019 Directa 470 Directa 470 6 de febrer de 2019 A FONS 11

Remuntador de Vallter 2000 el 23 desembre ELS PIRINEUS ES FONEN de 2018 / XAVI BOU La comunitat científica alerta de les conseqüències del canvi climàtic a la serralada mentre els grups ecologistes reclamen una transició de model turístic que redueixi els impactes i garanteixi la prosperitat

D. B. | @dvdbou XXxxxx

om està per allà dalt? Aguanta, la neu?”. És solvents; malgrat que amb un augment de dos graus, Escapatòria fora pistes diumenge 23 de desembre i el neguit s’es- altra vegada quedarien fora de joc les tres estacions més Els diferents tipus de remuntadors i canons de neu, “Ccampa entre les treballadores dels serveis vulnerables i, amb el tercer escenari, tornarien a ser les a banda de les urbanitzacions i els edificis de serveis ubicats a peu de pistes de l’estació de Vallter 2000 pistes araneses les úniques que sobreviurien. que s’instal·len a tots els complexos d’esquí, són les (Ripollès). Fa setmanes que no precipita i l’anticicló Per tant, les projeccions mostren com la fabricació principals infraestructures que resten durant tot l’any no para d’elevar el mercuri dels termòmetres. “Diuen de neu –una pràctica que en l’actualitat contribueix sobre els vessants de les muntanyes explotades, que que fins a mitjans de gener res de res, i amb aquestes a ampliar notablement la durada de la temporada– corre causen un fort impacte paisatgístic. A banda de la ingent temperatures tampoc es pot fabricar neu”, s’exclama el risc de deixar de ser efectiva perquè els efectes de l’es- despesa d’energia elèctrica que comporta la posada en una empleada de la botiga de lloguer de material, qui calfament del clima no només repercutiran en el nom- funcionament de totes aquestes instal·lacions i la ten- ens confessa amoïnada que si el complex hagués de bre de dies amb neu natural, sinó també els períodes sió que això genera a la rendibilitat econòmica de les tancar en plena temporada, elles no cobrarien ínte- amb les condicions mínimes necessàries per produir-ne empreses gestores, la sostracció d’aigua que requereix grament el seu salari. d’artificial, tal com afirma elPrimer informe sobre la ge- la fabricació de neu artificial prové –en la majoria dels Des d’aquell dia, encara va trigar just un mes a arribar neració d’escenaris climàtics regionalitzats per a Catalunya casos– de cursos fluvials i estanys naturals, provocant la primera gran nevada de l’hivern, tot i que les estaci- durant el segle XXI, elaborat pel Servei Meteorològic de una sèrie d’externalitats ambientals molt arriscades si ons van poder mantenir oberta una part dels seus do- Catalunya l’any 2011. tenim en compte un escenari futur d’escassetat de re- minis gràcies a la viabilitat tècnica que assoleixen amb L’estudi preveu la disminució d’un 5% del nombre de cursos hídrics. els canons de neu artificial. És per això que el conjunt dies de glaçada, i xifra l’afectació als Pirineus en la for- “A l’hivern, els rius estan en estat gèlid i no po- de les deu estacions d’esquí alpí catalanes han passat de quilla d’entre 30 i 40 dies menys a l’any. La desaparició den treure aigua; per això construeixen basses arti- tenir 1.639 canons l’any 2002 a 2.672 el 2019, expandint progressiva d’aquest fenomen se sosté en un augment de ficials, per disposar de capacitat d’emmagatzematge a tota la serralada un mètode que dissmula una reali- la temperatura mitjana anual, que en el cas del Pirineu i poder treure aigua en estat líquid del fons”, explica tat: avui dia la variabilitat de la neu natural no permet occidental –on es produiria l’increment més gran– seria Joan Vázquez, portaveu de l’entitat ecologista Ipcena. assegurar el mínim de 30 centímetres de gruix durant de dos graus fins a l’any 2050. Per últim, les tendències L’activista pel medi ambient subratlla que –en els almenys 100 dies (en la forquilla temporal entre el pont projectades de precipitació són les que aboquen més seus inicis– la majoria de les captacions d’aigua eren de la Puríssima i Setmana Santa), a partir del qual es dubtes, malgrat que les investigadores asseguren que il·legals, però posteriorment es van tramitar i regu- en els ecosistemes i hàbitats d’alta muntanya, espe- encarregat els estudis a readaptar els models de desen- tancar alguna estació, mentre considera una “mesura considera que una estació és viable. tendeixen a disminuir en bona part del territori, també laritzar, malgrat els impactes negatius que generen cialment vulnerables a l’acció humana. volupament turístic per potenciar les oportunitats emer- important” no permetre obrir-ne de noves ni reobrir-ne En la darrera dècada, s’ha constatat com les àrees especialment al Pirineu occidental –amb acumulacions “Nosaltres presentem els contenciosos que podem, gents de les activitats de natura i muntanya. Aquestes de tancades, descartant les inversions en dominis “per de muntanya són especialment vulnerables als efec- que podrien arribar a reduir-se en un 10%. però és inabastable, no tenim recursos per personar-nos es podrien veure afavorides per l’extensió del període sota d’una determinada cota mínima”. tes de l’escalfament global del planeta, tal com queda Tanmateix, aquestes no són les úniques veus amb ba- en tots els conflictes que s’obren”, afirma Vázquez amb estival i l’establiment de temperatures més suaus a la Malgrat tot, els fets demostren que les diferents demostrat al Tercer informe sobre el canvi climàtic a se científica que informen sobre els riscos imminents. humilitat. Entre moltes altres reivindicacions, des de la tardor i la primavera, condicions favorables per aplicar administracions públiques, de la mà del sector pri- Catalunya (TICCC), elaborat per més d’un centenar A conclusions similars ha arribat l’Observatori Pirinenc seva entitat consideren que s’haurien de tancar les pis- una estratègia de desestacionalització. vat, continuen fent cas omís a les advertències que d’expertes en diferents branques del coneixement del Canvi Climàtic (OPCC), iniciativa transfronterera de tes orientades al sud, perquè amb els efectes del can- En sintonia amb aquesta idea, el TICCC planteja “avan- els arriben per totes direccions, fent bona aquella científic i publicat l’any 2016 per la Generalitat de cooperació territorial finançada i impulsada per totes Els darrers cinquanta vi climàtic “només suposaran un cost molt elevat per çar en la transformació d’estacions d’esquí en estacions dita de “pa per avui i fam per demà”. Mentrestant, Catalunya. les institucions públiques de les regions que abasta la mantenir-les artificialment”. La seva opinió no és tan de muntanya i també veritables espais d’oci, amb acti- les cicatrius a les nostres muntanyes cada vegada serralada. En un informe presentat el passat mes de no- anys la temperatura diferent de la de la comunitat científica, que en els in- vitats addicionals d’una àmplia gamma” i interpel·la les es fan més profundes, esperant una primavera que No ho salven ni els canons vembre a Saragossa, s’assegura que els darrers 50 anys als Pirineus ha formes citats anteriorment insta les institucions que han administracions públiques a estudiar la possibilitat de sembla trigarà a arribar.� Amb l’objectiu d’avaluar la viabilitat natural i tècnica de la temperatura als Pirineus ha augmentat un 30% més les estacions d’esquí alpí en funcionament a Catalunya, que la mitjana mundial, fet que ha provocat una pujada augmentat un 30% aquest grup d’especialistes va prendre com a referència de la cota de neu fins als 1.900-2.000 metres –altitud els models treballats per Marc Pons, director de l’Ob- superior a la base de la majoria de les estacions dels més que la mitjana servatori de la sostenibilitat d’Andorra, on es parteix Pirineus. S’ha consolidat així una tendència que segons planetària de la consideració de tres escenaris: un representat les expertes provocarà que aquestes muntanyes perdin per la temporada mitjana actual, i dos més d’incre- la meitat del seu volum de neu els propers 30 anys. ment de la temperatura mitjana en dos i quatre graus Dues dades més amb perspectiva històrica difoses per centígrads, respectivament. l’OPCC tanquen un cercle que no convida a l’optimisme: La cota mitjana de D’aquesta classificació es desprèn que actualment ja l’augment del percentatge de dies amb un mantell nival neu ha pujat fins als hi ha tres complexos que no són viables de forma na- inferior als 30 centímetres, que entre els anys 1960 i 2010 tural: Espot Esquí, Port Ainé i Port del Comte. En un van passar del 5 al 70% en les estacions a cotes baixes 1.900 metres, altitud escenari d’augment de dos graus, els damnificats serien i del 4 al 20% en les situades a cotes mitjanes, i el retard superior a la base els mateixos, mentre que amb l’increment de quatre progressiu de la data d’inici de la temporada tenint en graus tots deixarien de ser-ho tret de Baqueira Beret. compte la disponibilitat de neu natural, amb endarreri- de la majoria Pel que fa a la viabilitat tècnica (que inclou l’acció dels ments d’entre 5 i 55 dies en les estacions de cotes baixes canons de neu artificial), avui dia totes les estacions són i de 5 a 30 dies en les pistes ubicades a cotes mitjanes. de les estacions 6 de febrer de 2019 Directa 470 Directa 470 6 de febrer de 2019 MIRALLS 13

uè fa que un xic de catorze anys comen- Quantes cançons has recopilat? A més a més, ara les ce a preguntar als avis i a les àvies quines esteu digitalitzant a l’arxiu de l’Ajuntament de Xàtiva. cançons canten? Jo què sé. No ho sé. Hui estava amb Sebastià [Garrido, Q Jo em vaig criar amb la meua uela. Tenia ma- historiador]. Anit mateix em diu: “Quan acabes vens re i pare. El que passa és que, al voltant dels anys 60 i a casa, perquè hi ha una xica que li diuen Victòria, de la 70, a la gent –de Xàtiva, almenys– li va pegar per deixar [societat musical] Música Nova, que vol recopilar can- les cases antigues i anar-se’n a viure al pis. No volien çonetes de xiquets i jo anit vaig començar a cantar-li”. fer obra a les cases velles, perquè la meua uela deia I em diu Sebastià: “Tu t’has donat compte de les can- que “a caldera vella, bony i forat”. Les meues ueles –la çons que saps?”. I és de veres. No ho sé, no ho sé, mol- mare de ma mare, la meua uela Otília, que era com si tes. Un cafís, barbaritats. Una persona em diu que soc fora ma mare, i la meua uela Milagros, que era la (de una fonoteca amb potes. [Fa una pausa] Eixe és Feliu la família) Botifarra– cantaven de tot. Estic parlant de Ventura. Que cabró. [Riu] l’any 1967-1968, quan jo tenia set o huit anys, i un xiquet de set o huit anys no pot apreciar el cantar que hi ha Estem parlant de cançons que es remunten al se- a casa. Però, després, quan vaig complir catorze, quinze gle XVIII i XIX? Hi ha alguna manera de datar-les? o setze anys, va ser quan vaig dir: “Hòstia, açò ho canta Les cançons ja no canten, parlen. Mira, jo em sé un la meua uela i no s’ha de perdre”. I ahí em va pegar la romanç mateix de la guerra de Cuba; es diu “El soldat bola. Tinc gravacions de quan tenia dotze anys. Una de de Borriana”. En eixe se t’aborronaria [la pell]. És en les primeres gravacions es diu “Valero”, que la vaig gra- castellà, però en el castellà que parlaven els meus ue- var a Montaverner. Recorde que teníem un radiocasset los. Jo dic els meus uelos, pobrets, són meus, no? Em que pareixia un caixó de taronges i anava amb piles. És sent jo una part d’ells. [Recita:] “Sagrada Virgen del que m’agradava, m’agradava sentir-los. Carmen, renueva esta protección, para despejar un milagro que ha causado admiración, que obrasteis en Però, t’agradava la música o t’agradava el que la isla de Cuba, por un devoto soldado que de nuestra deien? Virgen del Carmen llevaba el escapulario…”. I comença Crec que m’agradava més sentir-los cantar. Jo no sé de a contar-te eixes històries. Molt fort. Tinc tres versions: música. Jo ho dic. A mi molta gent em diu: “Això no ho una de la tia Mercedes, de la Vall d’Albaida; una altra digues, que és mentira”. Però jo no sé llegir una par- del tio Vicent Melero, que està mort, i una altra de la tia titura. És que, potser, com que m’han criat les meues Tere, la Monja. Tres versions. Al ser popular, cadascú ueles, jo què sé, m’atreia sentir-les. I una altra, la meua se’l sap a la seua manera, i més en castellà. I jo crec que llengua. Quan vaig eixir d’escola, a mi encara no em les cançons parlen. [Torna a recitar:] “A seis horas de deixaven parlar la llengua més bonica del món, que és València, en el pueblo de Manuel, ocurrió este suceso, la de nosaltres. Aleshores, només per la meua llengua que a España hizo estremecer”. [Manuel hui dia està –cantar i sentir cantar en la meua llengua–, per a mi ja a 30 minuts en tren de València] és el més gran. Què va passar? No ens deixes així... T’imagines un xic de setze anys, hui en dia, gravant Doncs un crim. Un fill de puta va matar una xica del la iaia amb el mòbil? poble de Manuel. La xica se’n va anar a Barcelona i se No, no, no m’ho imagine. Bueno, sí. A Alfafara, a Agres, la va carregar. El dia de la Candelera, que és el 2 de fe- al costat d’Alcoi, hi ha un xicot que té díhuit o vint anys. brer, ara fan un porrat, que és una fireta molt famosa. Vaig estar parlant amb ell i em va dir: “Jo tinc grava- I el dia de la Candelera, el fill de puta aquest va ma- cions”. Hòstia, que fort! Jo he pensat moltes vegades: tar la xica, Elvira. Molt fort, sí. Per això et dic que els “Que no estic bé?”. Perquè no era normal. A mi el futbol romanços parlen de barbaritats, t’expliquen el que tu Pep Gimeno ‘Botifarra’ m’agradava. Anava a passejar amb els amics en Pasqua, no t’imagines. També les paraules antigues que s’han Pep Gimeno ‘Botifarra’, –sobrenom familiar, perquè al cinema. Però, no ho sé, era un ser estrany, un ser raro. un besavi era molt aficionat a menjar-ne–, és, de segur, Per sort, no? Si tu ho dius… No ho sé. [Riu] el ‘cantaor’ més conegut cantaor i ferrer i estimat del País Valencià. Què t’explicaven aquests uelos? De què et parlaven? Xativí de veu profunda, Espectacular. Històries, històries seues viscudes a la actitud irònica i un gran guerra de Cuba. És que he tingut el privilegi de conéi- cor arrelat a l’horta, s’ha xer gent del segle XIX, del segle XX i del segle XXI. La meua uela Milagros, la Botifarra, va nàixer en 1895. fet extraordinàriament Ma uela, la mare de ma mare, va nàixer en 1900. Saps famós per recuperar –des per què? Perquè moltes vegades deies: “Uela, quants “El cant de batre m’emborratxa, dels tretze anys– cançons anys té?”. I feia: “Ai, no me’n recorde. Tot el que va Quan vaig eixir de les iaies valencianes, de segle”. T’explicaven unes històries... Després de la d’escola, a mi encara cantant-les i difonent-les Guerra Civil també. perquè no es perderen. no em deixaven perquè crec que és el cant De la Guerra Civil, què t’explicaven? Cantava en valencià quan A casa ma uela, la mare de mon pare, eren republicans. La parlar la llengua més quasi no ho feia ningú, i repressió o el temor –que no és igual repressió que temor– cantava cants de batre, eren tan grans que fins que no em vaig fer més fadrí i vaig bonica del món, més lliure i la ment del poble” albades o romanços quan començar a investigar coses –perquè jo veia coses que no que és la de nosaltres ja ningú recordava què eren normals– feien com si no haguera passat res. Jo sé que ma uela, la mare de mon pare, deia alguna vegada: “En eren. Ha cantat amb tots els un paper, mos van pagar!”. Però, per què? Perquè els van grans noms de la música requisar un secà, que ací es diu secà, un tros de terra de 32 M’agradava sentir Text: Laia Gordi | @miravent i Ester Fayos | @Ester_Fayos valenciana, des d’Al Tall fins fanecades; un camió i la casa, perquè el uelo era republicà. cantar les meues Fotografia: Lluïso Llorens | @_Lluiso_ a Obrint Pas, Feliu Ventura, Ell no va matar ningú, però per tendència... I jo sé que la Pau Alabajos o Mireia Vives. uela, quan es cabrejava, deia: “En un paper, mos van pa- ‘ueles’ però la veritat És transgeneracional. Ell, gar!”. Un senyor, que li deien el tio Victoriano, llaurador, un dia m’ho va explicar. Em va dir: “Jo vaig a contar-t’ho, és que jo no sé de però, no es considera músic, el que no vull que ho digues”, perquè mon pare feia com música, no sé llegir sinó només ‘cantaor’ i ferrer si no haguera passat absolutament res, i els meus uelos, els orgullós de ser valencià. únics que ho sabien, muts. una partitura 14 MIRALLS 6 de febrer de 2019 Directa 470 Directa 470 6 de febrer de 2019 MIRALLS 15

perdut, i més en la nostra llengua, parlen. La història És mentira. Però és igual, jo he de fer el que em passe diu. Diu que toca la guitarra”. I dic: “Toca la guitarra? Un te l’expliquen. por los cojones. Ho ho fet fins ara, també seria el cas. àrab toca la guitarra?”. “Sí, una guitarra d’eixes. I m’ha Em sent molt orgullós, perquè no he fet mal a ningú. dit que li agradaria conéixer el Botifarra”. La qüestió Quines són les teues cançons preferides? Tinc un cartell, de fa sis o set anys, que el van ficar per és que un dia arriba [Ahmed], em dona la mà i em diu: El cant de batre. El cant de batre m’emborratxa, per- Picassent (on hi ha una presó), on fica “Pep Botifarra. “Pepe, tenia moltes ganes de conéixer-te”. I em va dir què jo crec que és el cant més lliure i la ment del poble. Se Busca. Per catalanista i traïdor a la llengua”. una cosa que em va... M’emocione i tot. “Quan et sent cantar, sent cantar el meu poble”. [Fa una pausa] Això I, a més, és un cant no religiós, és completament Traïdor a la llengua? és molt fort, eh? I li dic: “I tu què toques?”. “Jo toque popular. Traïdor a la llengua. [Riu] Açò no té paraules. el llaüt àrab, el violí i cante. Resulta que, quan estava Completament popular. En l’últim disc que vaig fer amb en Tànger –jo soc immigrant– cantava quan venien els Ahmed [Touzani], ell canta al mateix temps que aple- Dius que no ets músic, però tu has cantat amb una guiris a l’hotel”. Al matí plegava olives; eren llauradors. ga olives, i Ahmed està cantant-te i invitant-te a cantar. banda, amb una orquestra simfònica... I a la nit cantaven als guiris. Quedem un dia a la caseta La pareixença és tan gran [de les cançons marroquines Sí, molt bé. Em pareix molt bé. Però, jo no soc músic. xicoteta i, quan el sent: “Me cague en la mare que t’ha d’Ahmed amb les nostres] que un cop comença a cantar, parit! Quin tio! Tu on estaves?”. I vam començar. Hi ha comence a cantar jo també. Com a mínim has d’entrar a temps! gent que em diu que no li done tanta popularitat, “que El director de l’orquestra, Octávio [Más-Arocas], és de ahí el que eres popular eres tu”, i li dic: “Escolta, ahí, si Ell canta en àrab, i tu en valencià. Bunyol i parla en castellà, perquè allí es parla castellà. El no està Ahmed, no es fa res”. Ahmed tampoc pot cantar Oh, per força. tio està treballant en una orquestra de Nova York. I quan el que cante jo, per això fem la fusió. A més, parla en va arribar, em diu: “Com estàs, tio? Mi padre y mi madre valencià. És un crac. Estic molt content. Explica’ns què són els cants de batre, per a les no son fans tuyos”. Li dic: “Escolta, Octávio. Volia parlar amb iniciades. tu”. I diu: “¿Qué pasa?”. “Que jo no sé música. Tu has Moltes gràcies, Pep. Ens dediques una cançó? El cant de batre és que les dones... Torne a repe- de tindre paciència”. I quan vam acabar el concert, em Quina vos dedique? A vore, quina vos podria cantar? No tir, les dones. Això que les dones treballaven menys diu: “Hijo de puta, ¿no sabes de música?”. I jo: “No, no”. ho sé. La que cantava el tio Adrià? Eixa la canta Maria que els homes és mentira. Les dones el primer que “Va, vete a la mierda”, em diu. [Riu] Octávio és un crac. Arnal. Marieta va vindre un dia i em va demanar un feien era agranar l’era i després agafaven un xorret cant de batre. I ella canta una variant de les que li vaig de vinagre i el voltejaven per tota l’era perquè no Explica’ns el teu darrer projecte amb Ahmed gravar. [Canta:] “La sot i la ferradura, la ferradura i el entraren les formigues a menjar-se el gra. I, després, Touzani. Com vas conéixer-lo? sot –arre haca!– fan la palla més menuda, fan la palla les dones començaven a batre. A banda, ser more- Oh, Ahmed. Ahmed és el més gran. Hi ha un xicon, més menuda, –ai! mig i vora!– fan la palla més menuda, nos era sinònim de pobresa. Anaven tapades [fins Ramon Camaroja, que era el seu jefe. Un dia el veig i em fan la palla més menuda, i portem el rossí al tros –me a les ungles]. Tot. El mocador. Només es veia la cara diu: “Pepe, conec un xic que és del Marroc. Ahmed, es cague en la figuereta,bueno !”.� i les mans. Imagina’t el que patirien. Però, vull dir-te, el cant de batre és eixe. Però hi ha cants de llaurar, cants de segar, i de les dones a casa, de pastar, de fer dormir els xiquets… Hi ha de tot. Hi ha molts palos. Diuen que els andalusos tenen 42 palos, variants.

Què en penses, de les noves generacions de cantaores? Doncs pense que gràcies a ells açò ja no es perd. Hui tenim la sort que hi ha molta gent que canta en valencià. Fa 20 o 30 anys, només cantaven els que no estaven bé, quatre persones, Al Tall i companyia. Però hui en dia hi ha molta gent. De gent jove, Feliu Ventura, Pau

Alabajos. En el folklore està Jonatan Penalba. Hilario piques el blat, que és del meu cunyat, del meu cunyat. Què és per a tu ser valencià? Supose que no em Alonso també està cantant. No ho sé, aquesta gent jove. Blai, blai, li pega a la dona. Blai, blai, la deixa en cami- diràs sentir cantar a Botifarra. Això és molt bonico. sola. Blai, blai, li pega un xillit. Blai, blai, la tira del llit”. Un orgull. Torne a parlar-te de quan era xiquet i no em Això ho cantaven els xiquets. deixaven parlar en la meua llengua. Saps què pensava? La música tradicional valenciana de què parla De xiquet ja pensava i deia: “I jo per què vinc a l’escola, majoritàriament? Posa’m un exemple d’una cançó que siga marrana. si no em deixen parlar en la meua llengua?”. Quan vaig Doncs, com deia el tio Moreno, parla de patir. Després, No cal que siga la més marrana de totes. obrir els ulls a la meua casa, els meus uelos, els meus els valencians, jo no vull ofendre ningú, però són uns Mira, “L’havanera”. Hi ha dues versions, una d’abans pares, els meus germans parlaven en valencià. Per què El ‘Romanç de les marranos. Què vols? És de veres. de la guerra. [Canta:] “Baix d’una palmera hi ha qua- eixa cosa? I jo quan era xiquet també pensava, diguem tre figues torrant-se al foc, anaren quatre fadrins “adiós”, si en valencià serà “adéu”. Tu imagina si em cal- dones que juguen al Acaba la frase: si les catalanes del nord són esca- i se les menjaren a poc a poc”. I la versió de després fava el cap amb totes aquestes coses. Tu saps quan em va burro’, que cante jo, tològiques, les valencianes són…? de la guerra. Amb la repressió, no podies dir figues. agarrar la botera forta? Hi havia un senyor, que li deien Jo sé romanços que no els dic de lo burros que són. Però [Canta:] “Baix d’una palmera hi ha una panotxa tor- Toni Mestre, que va fer en RNE un programa que es de- sempre dic que és un burros, burros. Els sent, però no els vull cantar. A banda, rant-se al foc, anaren quatre fadrins i se la menjaren ia De dalt a baix. El sentia cada dia. Era dijous i dimarts també, el tema del masclisme. Jo et dic una cosa, que a poc a poc”. Una panotxa per a quatre fadrins, tu a les dotze del migdia. Quan el sentia, el cul se’m feia Coca poc masclista, però jo seria l’última persona que ofendria una dona. Això imagina. Però està tot fet en mala llet. Inclús parla- Cola. Jo sentia Toni Mestre i sentia parlar ma uela, perquè també s’ha d’explicar seria l’últim. El que passa és que trobe, per exemple, ven amb ironia. Uh, converses, però tot era sobre el ell deia: “No es diu cenicero, cal dir cendrer”. Aleshores, en el “Romanç de les dones que juguen al burro”, que tema. La repressió era tan gran que com que no els què és per a mi ser valencià? Un orgull. cante jo, jo sempre dic que és un poc masclista, però deixaven dir-ho, ho cantaven. també s’ha d’explicar. Hui, per desgràcia, encara exis- Quan t’acusen de catalanista, tu què dius? Soc una persona teix, no? També s’ha de parlar d’eixe tema. Se t’associa amb valencianitat. T’han convertit Em fique a plorar. [Ironia] No res, no en faig cas. Mira, en un símbol, gairebé. No fa gaire vaig preguntar fa un mes vaig anar a Crevillent, que és l’últim poble on normal i corrent, Les cançons denoten el masclisme d’una època a una veïna de Xàtiva què era per a ella ser valen- es parla en valencià. Tu imagina lo curta que és la gent però tot açò, si no o són tristament actuals? ciana, i em va dir: “Què és la terreta? Sentir cantar que deien que Pep Botifarra canta un romanç que es Això és una altra. Està passant hui, per desgràcia, en al Botifarra”. Com ha passat això? Com t’hi sents? diu “El romanç de Senyera”. No saben que existeix un s’haguera gravat, avui el segle XXI. Mira, ací hi ha un pardal que es diu tort. Hòstia, que fort. No ho sé. Em sent molt orgullós. Per poble que es diu Senyera, que és veí de nosaltres. Deien: Doncs resulta que els xiquets el caçaven, i era perillós, a mi és un plaer. Crec que el que he gravat i el que he fet “Canta la senyera i trau l’estelada”. [Riu] M’acusen de ja no estaria. La gent perquè agarraven un bancal i els xiquets havien d’anar és el que jo no volia que es perdera. Jo no soc el millor, catalanista, m’acusen que estic adoctrinant els xiquets. es mor i s’ho emporta pel mig dels tarongers, amb pots amb pedres, fent soroll. jo soc una merda, soc una persona normal i corrent. Eixa és una altra. Si tinguera la teua edat, potser, però I els torts sortien cap amunt i disparaven. Haurien pogut Però tot açò, si no s’haguera gravat, hui ja no estaria. ara? Ara em dona igual. Vull fer el que em done la ga- matar-se. Tu saps què cantaven? [Canta:] “Pardalet, no La gent es mor i s’ho emporta. na. No diuen que estem en un país lliure? Una merda. 16 IMPRESSIONS 6 de febrer de 2019 Directa 470 Directa 470 6 de febrer de 2019 IMPRESSIONS 17

a doble espai

Camps de batalla El feixisme utilitza l’esport com a arma per a la sublimació de frustracions col·lectives, l’apaivagament d’altres conflictes, la creació d’imaginaris heroics i la distracció lúdica. Tot plegat amb el virilisme com a pal de paller de la nació

Rolando d’Alessandro Membre de LAICA (Lliure Associació Italocatalana Antifeixista)

es de la pujada de Vox, sembla que bona part de sublimació de frustracions col·lectives, apaivagament d’intercanvi social. També en els mitjans més radicalment la societat s’hagi adonat de cop que ja no viu en d’altres conflictes, creació d’imaginaris heroics (amb polititzats a dreta, l’esport és alhora refugi i eina per La societat Del conte de fades de les democràcies occidentals estols de novells gladiadors) i de distracció lúdica. De L’extrema dreta a la formació de grups organitzats quasi paramilitarment genera els seus –aquí conegut com a Transició–, ple d’estats del benestar fet, l’ús paroxístic d’aquests aspectes i de l’exaltació intenta recuperar i que configuren nuclis de neoesquadrisme. És el cas antivirus: esport que cuiden drets i llibertats com si fossin princeses. de la competitivitat com a preparació a la guerra va ser l’esport per al dels ultres de nombrosos equips de futbol. Tolerats –i De cop i volta, les xarxes s’omplen de missatges una característica dels feixismes. Tot plegat dins d’una jo diria que finançats– per directives ben decantades popular, de base, alarmants sobre el perill feixista. Sovintegen les reafirmació –sense fissures i exasperada en els règims rol que al llarg ideològicament. És el cas de nombrosos usuaris de o expressions discussions i els debats sobre si les formacions polítiques nazi i feixistes– del virilisme com a pal de paller de la de la història se gimnasos on s’imparteixen classes d’arts marcials, de tradicionals com que desenfunden consignes xenòfobes i identitàries nació. Llevat d’algunes excepcions i de la innovació li havia assignat, boxa o d’altres esports de contacte i combat, com el tir. els castells o arreu tot reclamant el retorn a estats autoritaris on de promoure l’exercici físic entre les noies, l’esport va assolint la màxima Les franges més casposes del neofranquisme l’excursionisme imperin la llei i l’ordre, s’han de qualificar de dreta, ser preeminentment un món masculí i masculinitzat eficàcia amb estatal també aporten el seu granet de sorra en aquest extrema dreta, ultradreta o neofeixisme. Es publiquen que arraconava la dona com a element que havia de desplegament d’estratègies de reconquesta d’espais articles d’historiadors i opinadors que intenten descriure prioritzar la seva funció natural: la procreació. Hitler i Mussolini socials cada cop més grans, reivindicant i fomentant l’origen i la gènesi dels pares d’aquest fenomen, el Mutatis mutandi, també avui els subjectes nostàlgics dues pràctiques que tenen a veure amb l’esport feixisme mussolinià i el nazisme hitlerià, així com dels (conscients o inconscients) de règims que prescindien de –modestament– com jo amb Sa Santedat el Papa, però curiós que de subjectes polítics desitjosos d’analitzar seus fills bastards, com el nacionalcatolicisme franquista. les formalitats democràtiques intenten instrumentalitzar que segons els seus defensors formen part de l’essència i comprendre la realitat que pretenen modificar, Tanmateix, són poques les veus que emmarquen la pràctiques i aficions esportives per als seus fins. Per nacional, feta de virilitat i una fatal absència d’empatia: o d’abrandats apassionaments atribuïbles més aviat reaparició del monstre en el gradual canvi de pell que una banda, es continua alimentant els nacionalismes la caça i el turment públic d’un brau, constitucionalment a un esnobisme elitista (rotllo “mira com em barrejo amb patim des de ja fa unes dècades al nostre entorn. banals amb manifestacions multitudinàries (i sovint reconeguda com a festa nacional. el poble!”). Així, sovint s’han bandejat amb menyspreu En efecte, llibertats i drets adquirits a un preu tumultuàries) en ocasió de victòries nacionals o de Davant d’aquesta reapropriació per part d’una conceptes com el de mens sana in corpore sano, en altíssim i formalment reconeguts en els sistemes representants de la nació, i amb una pluja constant cultura autoritària, patriarcal i repressiva d’una principi no gens incompatibles amb idees de progrés polítics definits com a democràtics són objecte, des d’estímuls identitaris (nosaltres, els nostres, els altres, manifestació de la vida social com l’esport, què ha fet i emancipació, i que havien inspirat moviments històrics dels anys 70, d’atacs i erosió constants. Legislacions contra ells). Per l’altra, la funció d’entreteniment allò que boirosament anomenem esquerra, i encara més (l’Olimpíada Popular de 1936, que s’havien de celebrar antiterroristes; augment d’eines, tècniques i abast del i distracció de masses és garantida per l’espectacularització boirosament esquerra radical, aquestes últimes dècades? a Barcelona, eren l’expressió d’una concepció ben control social; retallades a la llibertat d’expressió o a les vehiculada de manera capil·lar i insistent pels mitjans de Més aviat poca cosa, a part d’observacions més pròpies diferent de la pràctica esportiva). garanties laborals. Assetjament policial, administratiu comunicació i que impregna tots els canals i els espais d’entomòlegs que estudien espècies de comportament En els entorns militants (més ben dit, activistes) i judicial a la dissidència, atacada ja no en el moment de també s’ha fet gala, i gairebé signe d’identitat, de la la seva plasmació en enfrontament –i conflicte–, sinó de renúncia a activitats i disciplines considerades per se manera preventiva, en la mateixa fase de simple protesta. violentes; per tant masclistes i rebutjables. Fruit d’una

Racisme fomentat per via administrativa amb la creació / PEPEPUÈ simplificació extrema del concepte de no-violència s’han d’una nova categoria: l’estranger sense drets o il·legal. arribat a assumir actituds, pel que fa a l’ús o a la mateixa El preu de les transformacions crítiques del capitalisme conceptualització de la força, que no deixen espais per solen pagar-lo les classes populars, i és lògic que avui a l’apoderament individual i col·lectiu en autodefensa –igual que als anys 20 i 30 del segle passat– els aparells mitjançant aprenentatges de diverses tècniques de dominació procurin desarmar-les, afeblir-les i, en o disciplines esportives. general, fer-les arribar a l’escorxador de les reiterades Un cop més, per sort, davant de la nostra inoperància, crisis privades de tota capacitat de reacció efectiva. que porta molts membres dels moviments organitzats Res d’especialment nou en societats dividides entre a una aproximació privada, és a dir, individual dominants i dominades, a part de la peculiaritat de vestir i individualista, a aquest i molts altres fenòmens de la les repressions d’estat o patronal amb la disfressa de vida en societat, el cos social produeix els seus antivirus: moviment social o, com avui, de tendència de masses. situacions i experiències nombroses i participades Moviment o tendència reaccionària que cal analitzar d’esport popular, de base, o expressions tradicionals com com a procés i pels seus objectius, no per la seva els castells o l’excursionisme; totes elles caracteritzades semblança amb fotos fixes de règims de fa gairebé un per l’esforç col·lectiu, la responsabilitat, l’entrenament segle, i que envaeix i impregna nombrosos i diversos a la col·laboració, el respecte i el suport mutu. És aspectes de la vida social. a partir d’aquí, al meu entendre, que caldria bastir Un exemple, de com s’escampa i ataca els diversos una contraofensiva més que les pedants receptes que territoris de la vida pública la cultura d’extrema dreta, comencen a ploure des d’avantguardes especialitzades. és l’intent de recuperació de l’esport per al rol que els El feixisme, en efecte, s’ha de combatre en totes poders, al llarg de la història, li havien assignat i que les seves manifestacions –sense limitar-nos a les seves amb els règims feixistes havia assolit la màxima eficàcia estridències esquadristes– i en els mateixos hàbitats i consolidació. En el període d’entreguerres, masses de de què s’alimenta, amb actituds i projectes inspirats jovent van ser iniciades als valors i rituals de l’agonisme en paràmetres molt allunyats dels que pretén imposar i l’exercici físic. Els objectius eren el disciplinament (i, com hem vist, ja existents), oposant vertebració –via militarització– del cos social i la definició de marcs i creixement social a la domesticació, via ensinistrament, psicològics formadors d’esperits nacionalistes. Tot i que de les masses. I això només es pot fer acompanyant els ideòlegs i propagandistes de Hitler i Mussolini foren i aprenent de les bones pràctiques madurades mestres en la massificació del fet esportiu, van compartir històricament a nivell popular, no cavant trinxeres amb els altres sistemes polítics occidentals de l’època en defensa de carcasses –els nostres estats de dret– la seva conversió en espectacle, catarsi i entreteniment, encarregades de la gestió d’allò públic i del manteniment gràcies als novíssims mitjans de comunicació (ràdio d’una pau social que molts identifiquen ja obertament i cinema), i la promoció dels efectes que això generava: amb resignació i conformisme.� 18 IMPRESSIONS 6 de febrer de 2019 Directa 470

pàgina oberta

Arriba el judici. I elles, on són?

Carme Porta Abad | @CarmePorta Periodista

a uns dies, un mitjà interna dins dels edificis ria primera de la Mesa del de comunicació aïllats de les mirades, el Parlament de Catalunya. Fpublicava un article lideratge polític, les pro- Meritxell Borràs i Solé, sobre les diferències entre postes de contingut de qui va ser presa políti- les diferents defenses de la república, els silencis ca (actualment en lliber- cara al judici polític del mediàtics, tot forma part tat sota fiança) i excon- Tribunal Suprem. Em d’una estratègia d’antuvi sellera de Governació, va encuriosir força, ja que s’ha desenvolupat al Administracions no l’objectiu –estava clar llarg dels segles. Una es- Públiques i Habitatge que la idea és que calia tratègia, la patriarcal, que de la Generalitat de emfatitzar les diferències– permet la invisibilitat i l’in- Catalunya. Mireia Boya sinó els oblits. De totes sult quan reclamem lide- i Busquet, encausada les defenses citades, n’hi ratge; una estratègia nega- política i exdiputada al havia una que ni tan dora, que construeix murs Parlament de Catalunya. sols quedava reflectida de silenci davant les dis- Tamara Carrasco i Garcia, ni nomenada: la presa criminacions, les amaga. encausada política i acti- i exconsellera Dolors Montserrat Bassa, germa- vista amb mesures cau- Bassa. Dies abans, també na de la Dolors, ho va ex- telars que li impedeixen un altre mitjà havia pressar amb tristor: “No hi sortir de Viladecans. Cap oblidat esmentar algunes havia cosa que ens fes més dona en l’oblit!� dones imputades. De il·lusió que l’acostament forma generalitzada, a les presons. La Dolors mitjans públics, privats, estava feliç perquè venia audiovisuals o en paper a la seva terra. Però quan obliden alguna de les va arribar a Catalunya vaig dones preses o imputades veure que les presons ca- en el judici polític a talanes són per a homes, l’independentisme. / RUTH MOLAS cosa que mai no m’havia Angela Davis diu: “Les passat pel cap”. Constatar- presons no fan desapa- ho és dolorós, viure-ho rèixer els problemes so- cada dia al carrer, a l’exili cials, fan desaparèixer o a la presó el dolor és gra- persones”. En aquest cas nític, inhumà. no és només la presó ni Arriba el judici, i la repressió, sinó que la de la dona que va exercir polítiques que no tenen capacitats i aportacions, elles són moltes: Carme invisibilitat de les dones la segona autoritat del país, en compte la diversitat el paternalisme cap a les Forcadell i Lluís, anterior represaliades, exiliades Carme Forcadell, fins a les i la perspectiva de gènere. nostres privacions i la cul- presidenta del Parlament i encausades és constant. represaliades gairebé anò- També en la repressió pabilització per la nostra de Catalunya. Dolors Tan constant com la invi- nimes, passant per una ex- ens trobem amb aques- sola existència. Fem-les Bassa i Coll, exconsellera sibilitat a què se’ns sotmet consellera a presó, Dolors ta exclusió que ens con- visibles, reivindiquem-les. de Treball, Afers Socials a totes en la història, en Bassa, i una activista que verteix en invisibles, per- Cal denunciar les arbitra- i Famílies de la Generalitat la cultura, en l’economia... no pot sortir del seu poble, què el subjecte polític se- rietats, totes, i aquesta de Catalunya. Meritxell De fet, la societat capitalis- Tamara Carrasco. Què fa gueix sent construït des invisibilitat n’és una i de Serret i Aleu, exiliada ta ens ha volgut esborra- que totes elles siguin obli- d’aquest estàndard; però, les grosses. Les dones re- política i exconsellera des de la història. No hi ha dades, relegades a un se- a més, investit d’una èpica presaliades han de patir d’Agricultura, Ramaderia, un reconeixement de les gon pla? heroica molt masculinitza- l’arbitrarietat de l’Estat Pesca i Alimentació de la aportacions, del treball, No és exclusivament da, més a prop de Marvel i la negació dels iguals? Cal Generalitat de Catalunya. No és dels lideratges individu- ara, no és únicament que de la lluita col·lectiva. recordar les que ens han Clara Ponsatí i Obiols, exi- als i col·lectius, perquè a Catalunya: la història ofi- Ho ressaltava en un arti- precedit, reconèixer les liada política i exconselle- exclusivament reconèixer les dones era cial ens esborra perquè no cle anterior, però crec que actuals i afavorir l’equitat ra d’Ensenyament de la reconèixer una esperança ens considera. El sistema és una dada que cal recor- en el lideratge per al futur. Generalitat de Catalunya. ara, no és comunitària de canvi. de valors és un sistema dar: entre 1974 i 2018 hi ha La mateixa Carme Anna Gabriel i Sabaté, Arriba el judici. Moltes excloent d’allò que és un hagut 144 dones represali- Forcadell s’ha manifestat exiliada política i exdi- únicament són les dones represaliades, subjecte estàndard: ho- ades, la majoria abandona- diverses vegades sobre la putada al Parlament de però l’interès mediàtic, allò me, adult, heterosexual, des per la història. Aquesta doble discriminació de les Catalunya. Marta Rovira a Catalunya: que es destaca des de dife- blanc i propietari. El sub- història oficial que sovint dones a la presó, sobre els i Vergés, exiliada política rents àmbits polítics, rele- jecte polític del capitalis- em recorda grans films de silencis que s’aboquen i exdiputada al Parlament la història ga les dones, les aparta de me patriarcal que, a més, ficció en els quals només a la seva situació. Només de Catalunya. Ramona la història d’aquest procés, defensa aquests privilegis es reconeix el paper de destaco una de les seves Barrufet i Santacana, en- oficial ens d’aquest judici. Com pot ser i culpabilitza qui reclama l’heroi i no pas del col·lec- darreres declaracions: causada política, diputa- que dones que han liderat drets i exclou qui conside- tiu que ha lluitat. “Les dones estem silen- da i exsecretària quarta esborra els darrers anys la política ra diferent. Aquesta és la La violència patriarcal ciades i menystingudes, de la Mesa del Parlament institucional i les mobilit- base de la invisibilitat, la és la violació constant dels però la democràcia i la de Catalunya. Anna Simó perquè no zacions populars no siguin base sobre la qual s’han nostres drets, la minora- llibertat seran feministes i Castelló, encausada polí- tingudes en compte? Des fet, i encara es fan, moltes ció constant de les nostres o no seran”. La situació tica i exdiputada i secretà- ens considera Directa 470 6 de febrer de 2019 CRUÏLLA 19

lla La clau que Cru ï obre els panys

Grups d’habitatge i sindicats de barri celebren l’aturada d’un desnonament al Poble- sec de Barcelona / ÀNGEL GARCÍA

Guille Larios | @La_Directa

A través de l’okupació, la xecucions hipotecàries, encari- del segle XX: “Els arrendadors estaven en ment del lloguer, absorció de fin- constant especulació i augment del preu negociació, la socialització Eques per part de fons d’inversió, de lloguer de l’habitatge de classe obrera. infrahabitatge, precarisme, sensellaris- Només a la dècada de 1920 els preus van de subministraments me, registres d’empadronament, as- augmentar entre un 50 i un 150%. [...] En setjament immobiliari, amuntegament barris propers a la zona portuària, com el energètics o l’aturada i insalubritat, coaccions per part d’em- Raval, diversos blocs d’habitatges estaven preses de desokupació, gentrificació, subdividits entre vuit famílies. A les pen- de desnonaments, les especulació, turistització, hotels i apar- sions i cases de dormir es llogaven llits taments turístics, narcopisos, pobresa per hores. [...] En alguns establiments PAH(C), grups d’habitatge energètica, pisos rusc... Les tensions rudimentaris, els treballadors pagaven i oportunitats de negoci relacionades amb per dormir de peu, recolzats sobre cor- i sindicats de barri i de l’habitatge són a l’ordre del dia, en espe- des lligades d’un costat a l’altre en una cial a les grans ciutats. Una problemàtica gran habitació comunal”. llogateres responen de que –lluny de resoldre’s– s’ha mantingut Així, fins a 100.000 famílies obreres constant des de fa més d’un segle, en un –segons l’historiador Nick Rider– van dei- manera local, transversal procés paral·lel al despoblament rural xar de pagar la mensualitat, tot responent i l’expansió de les urbs com a nodes de a la crida feta des del Sindicat Únic de la i sovint autoorganitzada producció i consum. Són les conseqüènci- Construcció de la CNT, l’any 1931. La pri- es de la violència immobiliària que fa més mera vaga de lloguers arribava pocs dies als problemes d’accés de cent anys ja patien les capes de pobla- després de la instauració de la Segona ció subalternes, migrades i proletaritza- República, i amb un context social d’atur a l’habitatge des en barris com el Raval de Barcelona. i precarietat extrema per a les classes po- Chris Ealham, a la seva obra magistral pulars. De tot això parla Manel Aisa al lli- La lucha por Barcelona, dona compte d’al- bre La huelga de alquileres y el Comité de gunes situacions esteses a començaments Defensa Económica (El Lokal, 2014): 20 CRUÏLLA 6 de febrer de 2019 Directa 470 Directa 470 6 de febrer de 2019 CRUÏLLA 21

“Va ser el govern de la República el o persones precàries, aconseguir habitat- Grups, xarxes i Celebració que comença a executar desnonaments ge en cessió d’ús; accions reivindicatives per la força, perquè abans no era així. És a seus de l’administració, d’immobiliàri- sindicats de barri i del primer a partir de l’agost de 1931 quan comen- es o de fons d’inversió per forçar a ne- ça a estar operativa la Guàrdia d’Assalt, gociacions de lloguers socials o pisos de que és la força pretoriana de la República, protecció oficial. El Sindicat de Barri del de llogateres congrés i començaran a utilitzar la violència per Poble Sec o l’Espai Veïnal Cabanyal han desnonar la gent”. El sorgiment dels sin- articulat la lluita sota un enfocament in- Espai Veïnal Cabanyal dicats d’inquilines de l’època –inclosa la tegral, recollint conflictes laborals o man- Sindicat de Llogateres Barcelona d’habitatge Unió de Llogaters de Catalunya, eina de cances socials als seus barris; conreant Sindicat de Llogateres Sant Cugat negociació i pacte amb l’administració– solars buits per a fer-hi hortes; reobrint Sindicat de Llogateres Montcada Durant l’any 2019 tindrà lloc el fou, per tant, una conseqüència lògica locals abandonats per a fer-hi escoles Sindicat de Llogateres Terrassa I Congrés d’Habitatge de Catalunya, a les dures condicions en les quals vivien populars, gimnasos socials, centres de Sindicat de Llogateres Rubí una trobada de col·lectius, grans masses de població. cultura i oci de barri, fons econòmics Sindicat Habitatge Sant Andreu plataformes, sindicats i grups col·lectius i caixes de resistència. Sindicat Habitatge Vallcarca d’habitatge d’arreu del territori. La La PAH, una dècada després Sindicat Habitatge Raval fita, que encara no té data però Des de l’any 2009, 350.000 famílies han Àmplies plataformes veïnals Sindicat de Barri Poble-sec que probablement es farà després estat desnonades a l’Estat espanyol. Hi “La lluita per l’habitatge és també una ma- Sindicat de Barri Gràcia de l’estiu, pretén cercar i establir ha 30.000 persones sense llar i 250.000 nera de garantir un dret bàsic per a tota Xarxa d’Habitatge Maresme objectius comuns a mitjà i llarg viuen en immobles okupats. Prop del la població, a la volta que una manera Xarxa d’Habitatge Masnou termini entre tots els grups, plantejar 20% de la població de l’Estat espanyol de formar una comunitat en lluita tenint Xarxa d’Habitatge Esquerra Eixample eines organitzatives de cara a actuar es troba en risc de pobresa. Ara fa una un discurs que posa en qüestió el sistema Xarxa de Suport Mutu Marina - Zona Franca com un sol múscul social, tant en dècada, l’esclat de la bombolla immobi- capitalista”, explica Iker Gallego, Xarxa de Suport Mutu Trinitat Vella l’àmbit de la mobilització com en liària, la crisi econòmica i les retallades activista de l’Espai Veïnal Xarxa d’Autodefensa Horta-Guinardó el de la comunicació, i desplegar socials van afavorir el naixement de la Cabanyal. Aquesta Grup d’Habitatge Lloret tàctiques i accions comunes Plataforma d’Afectats per la Hipoteca és una inicia- Grup d’Habitatge Sants i actualitzades als nous temps. Nuclis locals de la PAH (PAH). El moviment va tenir, al llarg de tiva integrada Grup d’Habitatge Les Corts tota la geografia de l’Estat espanyol, un per entitats del Grups d’habitatge, sindicats Grup d’Habitatge Dreta Eixample efecte aglutinador al voltant de la rei- barri valencià, de barri i de llogateres Comissió d’Habitatge Barceloneta vindicació per l’habitatge digne. La PAH sorgida l’any Comissió d’Habitatge Poblenou va aconseguir modificacions legislatives 2015 i marca- Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia com la dació en pagament, va presentar da per l’opo- Fem Sant Antoni la ILP d’habitatge, va aturar més de 2.000 sició al pla de Resistim al Gòtic desnonaments, va realitzar escarnis a po- prolongació de Observatori d’Habitatge i Turisme Clot–Camp de l’Arpa lítics i –a través de l’Obra Social– va do- l’avinguda de Associació 500x20 nar cobertura a l’okupació de pisos buits Blasco Ibáñez, Nova Usurpada de la banca per atorgar-los una funció que preveu en- Associació Veïnal Ciutat Meridiana social. Avui dia, alguns dels 300 nuclis derrocar un mi- Al Poblenou ens plantem de la PAH en funcionament incorporen ler d’habitatges i Stop Desnonaments Raval i matisen objectius en la lluita, alhora seccionar el barri Plataforma d’Habitatge Baix Montseny que s’ha creat tota una nova galàxia de per la meitat. L’Espai col·lectius que reivindiquen l’habitatge Veïnal Cabanyal és, digne. Un exemple són les PAHC Bages, per tant, una propos- Sabadell i Mataró, que han incorporat ta més àmplia i trans- la C a les seves sigles per assenyalar les versal, formada per responsabilitats del capitalisme. Altres persones provinents col·lectius locals en prenen ara el relleu i de sectors llibertaris i es constitueixen en grups i sindicats d’ha- centres socials okupats, que en efecte dominó ja preus que no té res a veure amb la capa- ga trajectòria de moviments socials, que del 30% del sostre dels edificis de nova l’autoorganització, facilitant espais de tre- “Allò que queda pendent és allò que ens bitatge, de barri, de llogateres o vinculats de l’associacionisme de afecta amb força els nostres citat adquisitiva de les veïnes de la ciu- li van donar suport des dels seus inicis, construcció i els sotmesos a rehabilita- ball i tenint-nos en compte com a movi- marcàrem com a objectiu i que continuem a moviments veïnals. Només a la ciutat la plataforma Salvem el pobles amb pujades inassu- tat i que implica desnonaments invisibles i va sorgir en paral·lel a l’esclat del 15-M. ció integral a habitatges de protecció ofi- ment fonamental a la ciutat”, conclouen sense poder aconseguir (i que cada volta de Barcelona existeixen més d’una trente- Cabanyal i representants mibles i fent planar l’ombra dels o una cosa equivalent: l’expulsió diària de “Ara tractem temes d’okupació, famílies cial”, expliquen amb satisfacció des de des de Sabadell. és més difícil). El procés de gentrificació na d’aquests col·lectius; en alguns casos, de partits que formen el fons d’inversió; voltors a la recerca famílies dels nostres barris, obligades a i persones en el llindar de la pobresa Rubí. “Formem part de la mesa d’emer- no s’ha aturat ni de molt, sinó que avança més d’un per barri. govern municipal. “La situa- de blocs sencers per buidar-los de veï- exiliar-se fora de la ciutat o a okupar ha- que no tenen solució residencial, i que gència habitacional de l’Ajuntament i es- Camí ple d’obstacles cada vegada més fermament. Per enfron- ció de degradació i baixos preus, nes i revendre’ls a preu de luxe, com ja bitatges buits”, denuncia Marina Barroso, troben com a última opció entrar a habi- tem acompanyant en la lluita de tres blocs “Sembla que els únics que són capaços tar-lo ens caldria formar un grup de lluita Reivindicacions i praxis la proximitat a la mar, el patrimoni ha passat al Masnou”. “El nostre col·lec- membre de l’assemblea del Sindicat de tatges buits d’entitats financeres o grans de pisos de Rubí afectats per un fons vol- de mobilitzar energies i recursos davant molt més ampli i que fora capaç de donar En altres barris o pobles arquitectònic i la creació tiu neix, per tant, amb la Llogateres de Rubí. I des- tenidors [particulars amb més de 1.250 tor”, destaquen. “Són molts els casos, tot la crisi habitacional són els propietaris, resposta a tot allò que ens plantejàvem a de Catalunya, el País d’una marca cabanyalera voluntat d’impulsar una taca que la ciutat “tan metres quadrats de pa- i que ara destaca la defen- que no dubten a contrac- l’inici”, reflexionen des de Valencià i les Illes brollen com a barri viu i de mo- xarxa d’autodefensa ha- sols compta amb un parc trimoni residencial buit]. sa del veïnat d’un bloc pro- tar l’empresa de neonazis l’Espai Veïnal Cabanyal. alhora nous col·lectius de Entre les seves da posa el Cabanyal en el bitacional que afronti col· La xarxa del Baix públic de lloguer que Fem un acompanyament pietat de la Sareb a Premià i exmilitars Desokupa”, I des de la PAHC persones afectades, or- pràctiques, punt de mira de l’especu- lectivament els problemes Maresme diu que ronda l’1%, lluny del 15% a l’hora d’okupar i a l’hora “Hem aprovat la de Mar que es va okupar fa es lamenten amb preocu- PAHC Sabadell Sabadell fan aquesta va- ganitzats de manera ho- destaquen: vagues lació”, alerta Gallego. d’accés o manteniment de “la participació o 20% que tenen altres del desnonament per evi- moció per destinar quatre anys i on viuen di- pació des de la xarxa ma- valora en positiu loració positiva de la fei- ritzontal i assembleària, de lloguers, A 400 quilòmetres, la l’habitatge i que es planti en les assemblees ciutats europees”. En tar que aquestes famílies el 30% de la nova versos nuclis familiars que resmenca. “En molts dels la feina feta: “Ens na feta fins ara: “Ens consi- amb reunions setmanals, aturada de xarxa d’habitatge del Baix enfront l’abús del negoci és un requisit aquest sentit, afegeix, “la es trobin al carrer, alho- construcció afronten una amenaça de casos, l’única eina que considerem un derem un moviment social amb grups de missatgeria desnonaments Maresme està formada immobiliari”, defensen. perquè s’entengui problemàtica més estesa ra que els fem entendre a habitatges desallotjament per princi- ens queda és l’okupació moviment social que ha aguantat la desmo- mòbil o de correu electrò- per persones del Masnou, Al Maresme, “la partici- a la nostra ciutat és l’exis- la importància de la llui- protegits”, pis de febrer”, detallen des i aquesta no sempre és que ha aguantat bilització que hi ha hagut nics per coordinar qües- i tallers per punxar Premià de Mar, Premià pació en les assemblees que la xarxa no tència d’un mercat negre ta i de la solidaritat entre de la xarxa del Maresme. fàcil de defensar, tant per els últims anys, arran de tions logístiques i operati- l’aigua o la llum de Dalt, Vilassar de Mar i és un requisit per tal d’es- és un servei” controlat per bancs i im- les diferents afectades”. diuen satisfetes “En els últims mesos hem la llei dels desnonaments la desmobilització l’entrada dels governs del ves, finançats per quotes Vilassar de Dalt. “Es cons- tablir vincle i que s’enten- mobiliàries que entra en Finalment, afegeix Pahissa, des de Rubí aconseguit ser un actor exprés com pels desnona- dels últims anys” canvi. A més, és evident de les afectades o a través d’esdeveni- titueix el 2017, posant sobre la taula les gui que la xarxa no és un servei, sinó un contradicció amb la gran quantitat de pi- “també detectem el proble- reconegut de lluita per ser ments amb data oberta”. que la lluita ha tingut efec- ments públics com dinars, festes o pro- problemàtiques d’accés a l’habitatge que espai que es basa en la solidaritat i l’ajuda sos buits que hi ha a la ciutat”. ma en famílies que no estan teòricament al al costat del veïnat precari amb proble- Afegeixen que un altre problema és que tes en milers de persones. En tot aquest jeccions de documentals. s’han intensificat els darrers anys en els mútua i que només si participem totes “En els últims anys, les casuístiques de llindar de la pobresa però que no poden mes d’habitatge, sobretot després d’atu- “la majoria d’okupacions que es donen procés, i tots aquests anys i gent que han Entre les pràctiques habituals nostres pobles”, expliquen des d’assem- aquesta feina té sentit”, apunten. l’emergència residencial han canviat. Ens accedir a un lloguer. Per això hem impul- rar tres desnonaments”, expliquen des a la comarca són fetes per grups que cobren passat per la PAH, de ben segur que hem d’aquests col·lectius en destaquen les blea. Entre elles, destaquen “la prolife- hem anat trobant que els casos hipote- sat la creació del Sindicat de Llogateres, de l’espai veïnal valencià. “Des dels seus a les persones que, en situació de desespe- fet una feina de subjectivació continua de vagues de lloguers; l’aturada de desno- ració de pisos turístics a la comarca, la Els vallesos passen a l’acció caris eren menys, però que l’emergèn- seguint l’exemple de Barcelona”. inicis fins avui dia, la PAHC se segueix no- ració, accepten pagar-ho, i que no miren qui les afectades, entendre que els problemes naments; tallers per a aprendre a punxar pujada massiva del preu dels lloguers i els “Estem vivint una bombolla especulativa cia residencial seguia sent igual o supe- drint d’aquests moviments socials i vice- és la propietat. Creiem que quan el movi- residencials no són individuals, sinó col· l’aigua o la llum, bloquejar una subhasta desnonaments”. A tot això cal sumar-hi sobre els preus del lloguer. Entre 2014 rior”, explica Rosa Pahissa, membre de Victòries dins la gran batalla versa, fins i tot creant nous espais de llui- ment per l’habitatge en un territori és fort, lectius, creats per un sistema econòmic de pisos públics per a ús especulatiu, oku- un agreujant, “l’onada expansiva de la i 2017, el preu mitjà del lloguer a la ciutat la ben propera PAHC Sabadell. Va néixer “Hem aconseguit aprovar al ple de l’Ajun- ta com L’Obrera, el Sindicat de Llogateres si totes les veïnes estem organitzades des que no accepta l’habitatge com un dret par pisos buits per a famílies desnonades nova bombolla del lloguer a Barcelona, ha augmentat un 22,3%. Una pujada de i consolidar-se en un municipi amb llar- tament la moció per destinar un mínim o altres PAH arreu del territori, ajudant a de la solidaritat, la màfia no hi té cabuda”. fonamental”.� 22 RODA EL MÓN 6 de febrer de 2019 Directa 470 Directa 470XXX 6XX de de febrer XXXXX de de2019 2017 RODA EL MÓN 23

Un camp de refugia- des al dinovè districte de la capital francesa

París

ESTAT FRANCÈS L’Estat francès tanca portes a la immigració El govern d’Emmanuel Macron endureix les condicions per a les sol·licitants d’asil i nega sistemàticament protecció a menors no acompanyats

Anna Montull Garcia | @anna_montull París

la capital de l’autoproclamada terra de la lliber- resposta definitiva. Ens ho expliquen des del replà de la xifra més alta dels últims anys, amb 122.743 sol·lici- butjada, mostrant errors sistemàtics en les avaluacions. bles, i redueix la possibilitat de revisió dels expedients tat, la igualtat i la fraternitat, més de 2.000 per- sota el pont de la Porte de la Chapelle, que compta amb tuds presentades. Tanmateix, les esperances per a les Surten a la llum casos de grans infraccions”, prossegueix rebutjats. Diferents organitzacions intergovernamen- A sones migrants han dormit als gèlids carrers de entre 200 i 300 persones. Recollides al voltant de dues persones demandants no són gaire altes si tenim en Manzi. Un informe d’Oxfam Intermón de l’any passat tals i no governamentals, així com el mateix Defensor la ciutat durant el passat mes de gener. És el recompte fogueres per abrigar-se del fred i d’una neu que no ha compte que el 2017 només es van aprovar el 36% dels treia a la llum també abusos, detencions i devolucions dels Drets, Jacques Toubon, han manifestat preocupació de l’associació França Terra d’Asil (FTA), que assegura acabat d’agafar, comprovem com el perfil majoritari són expedients d’asil. En altres paraules, la protecció es va il·legals cap a Itàlia que les autoritats franceses duien i una ferma oposició al decret. Mentrestant, UNICEF que la majoria ho va fer al cinturó perifèric del nord homes joves no acompanyats, d’entre 25 i 30 anys. Hi denegar a sis de cada deu migrants. I, malgrat tot, la a terme contra menors migrants. titllava la normativa de “mal ús de la protecció infantil de París. En aquesta zona s’ha instal·lat el gran gruix ha –ens diuen– tres dones, però no les veiem. Les con- nova llei preveu endurir encara més les condicions de Aquestes denúncies no impedeixen que l’Estat fran- amb fins de control migratori i un retrocés històric per de migrants, després del desmantellament l’any passat dicions són insalubres i les organitzacions es queixen les persones sense papers, ja siguin sol·licitats d’asil cès segueixi practicant una política de mà dura contra als drets de l’infant”. Lise Faron, de l’associació Cimade, dels grans camps que hi havia a la metròpolis. Davant de l’absència de l’estat, el qual delega tota la tasca a la adultes o dublineses. Entre d’altres, estipula que ja no els menors no acompanyats. Es tracta d’un grup molt denuncia que els joves “són etiquetats abans com a po- la situació i gràcies a la pressió conjunta de diverses societat civil mentre va endurint la legislació. poden circular lliurement sense l’autorització de l’Ofi- vulnerable, el nombre del qual s’ha triplicat durant els tencials estafadors que com a infants”. associacions, la prefectura d’Illa de França va anunci- cina d’Immigració i d’Integració. En cas de no respectar últims dos anys fins a situar-se en 40.000 menors a finals El govern també s’ha trobat l’oposició d’ajunta- ar el 19 de gener l’obertura de 1.200 noves places en Condicions més dures aquesta obligació, el procés de demanda d’asil pot ser de 2018. Per descoratjar-los, el 2 de febrer va entrar en ments, com ara el de París, on la seva alcaldessa, Anne centres d’acollida, és a dir, poc més de la meitat de les La nova i polèmica llei d’immigració i asil, aprovada el interromput i tancat. Així mateix, la normativa redueix vigor un decret del govern que posa en funcionament un Hidalgo, ja ha anunciat que es negarà a aplicar-lo. que es necessitarien. 2018, ha estat la reacció institucional davant l’augment el període de les persones migrants per poder sol·licitar fitxer únic a escala nacional per a l’avaluació de menors. Per part seva, un funcionari de l’Oficina Francesa de Tot i així, quan la policia es disposava a evacuar el de demandes d’asil a l’Estat francès. El 2017 va experi- l’asil: passa de 120 a 90 dies. Alhora, amplia el temps Aquest augmenta les competències de les prefectures, Protecció dels Refugiats i Apàtrides, que vol mante- camp de la Porte de la Chapelle durant els darrers di- mentar una alça del 17%, i el 2018, del 21,8%, registrant màxim de retenció previ a la deportació per a aquelles conegudes per practicar avaluacions no segures ni fia- nir-se en l’anonimat, argumenta que “no hi ha una es de gener, moltes de les persones van refusar pujar a qui s’ha denegat l’asil: de 45 dies passa a 90. L’augment crisi de refugiats, hi ha una crisi dins les instituci- als autobusos que les havien de conduir cap als espais de dies també afecta els migrants menors sense papers. ons europees”. I segueix: “De cara enfora defensen d’acollida. “Si vaig a un centre, m’expulsaran del país La xifra d’infants en retenció administrativa a l’Estat l’acollida; de cara endins, la rebutgen”. perquè sóc un dublinès”, explica Mahmud, somali de 29 francès va ser de 304 l’any 2017. Malgrat que el 2018 l’entrada de migrants s’hagi re- anys. L’etiqueta dublinès ve de la normativa de Dublín, La situació dels menors estrangers no acompanyats duït en el conjunt de la Unió Europea, el discurs de la signada per tots els membres de la Unió Europea, se- als qui l’Estat nega protecció és una de les qüestions que por cada vegada més normalitzat i assimilat segueix gons la qual el procés de demanda d’asil ha de trami- més preocupa les organitzacions ciutadanes, les quals legitimant polítiques antimigratòries i de securititza- tar-se al primer país de la comunitat on es prenen les han denunciat repetidament la negligència de l’admi- ció de fronteres a escala nacional i europea, blindant empremtes dactilars del sol·licitant. Mahmud va creuar L’any 2017 es va nistració estatal. Segons dades d’UNICEF, a París, el S’amplia el temps una Europa que –com denuncia el Centre Delàs– ja la Mediterrània el 2016 fugint de la guerra. La seva pas- experimentar una alça 2016 i el 2017, la meitat dels casos de menors als quals màxim de retenció ha construït prop de 1.000 quilòmetres de murs des tera es va enfonsar i va haver de nadar una hora fins l’administració no va reconèixer la minoria d’edat van dels anys 90; fronteres que no només es troben a les que un vaixell de rescat d’una ONG el va recollir i con- del 17% en sol·licituds ser després revocats i reconeguts com a menors pel previ a la deportació zones limítrofes, sinó també dins dels estats. A Calais duir a Itàlia. Un cop allà, li van agafar les empremtes: d’asil, i el 2018, del Jutjat d’Infància. Yann Manzi, cofundador d’Utopia 56 per a aquelles a qui ja es va alçar un mur el 2016. Aquest gener se n’ha co- sentència dictada. El jove ja no podia tramitar la peti- –associació d’ajuda a persones refugiades que treballa mençat a construir un altre al voltant d’una gasoline- ció d’asil en cap altre estat. Va pujar fins a Alemanya 21,8%. És la xifra més arreu de l’Estat francès, inclosos París i Calais– explica s’ha denegat l’asil: ra per evitar que persones migrants pugin a camions i el van retornar. Ara és a l’Estat francès i ha presentat alta dels últims anys preocupat que aquests menors no reconeguts com a tals de 45 dies passa a 90 o caravanes per fugir cap a Anglaterra. A la vegada, una demanda d’asil, però en qualsevol moment pot ser “conformen el grup que les organitzacions anomenem també els cossos de seguretat i de vigilància s’han fet detingut i portat a un centre de retenció administrativa ni-ni: ni menors ni adults. No són reconeguts com a me- més presents i, amb ells, la violència estatal. François (CRA) fins a ser deportat de nou cap a Itàlia. La nova llei estipula nors però ells diuen que ho són, i llavors tampoc entren L’alcaldessa de París Guennoc, vicepresident de l’Auberge des Migrants que Històries diferents però amb els mateixos compo- al procediment d’asil dels adults perquè es reivindiquen treballa sobre terreny a Calais, ens explica que “d’his- nents es repeteixen quan escoltem Abdelaziz, de 26 que ja no poden com a menors”. Utopia 56 acompanya els menors en ha anunciat que tòries de violència policial n’hi ha moltes, és un fet anys, o Hissein, de 28 anys. Aquest últim, recentment circular lliurement el procés i, juntament amb altres organitzacions, com es negarà a aplicar quotidià aquí a Calais. És la manera que té el govern arribat de l’Estat espanyol, on al seu torn hi va arri- ara Metges sense Fronteres o Metges del Món, està fent de desencoratjar la gent de marxar”. I, per fer-ho, tot bar per l’estret de Gibraltar, sembla guardar una mica sense l’autorització de front comú per denunciar-ho, apel·lant a la Convenció un dur decret per a s’hi val: arrestos, retencions en centres d’internament, d’esperança. Per a les sol·licitants d’asil no dublineses l’Oficina d’Immigració sobre els Drets de l’Infant que l’Estat francès ha signat l’avaluació dels menors violència física, destrucció dels béns, etc. El missatge tampoc és fàcil, ja que poden arribar a passar entre un i d’Integració i ratificat. “Moltes vegades els jutges acaben reconeixent no acompanyats que volen fer arribar a les potencials migrants queda i dos anys d’incertesa i precarietat abans de rebre una la minoria d’edat després que hagi estat prèviament re- clar: refugiades, no sou benvingudes.� 24 RODA EL MÓN 6 de febrer de 2019 Directa 470 Directa 470 6 de febrer de 2019 RODA EL MÓN 25

xxxxxxx xxxx x / XXXXXX

mar Carib

Bogotà Colòmbia: torna la guerra

COLÒMBIA

oceà Pacífic que mai va acabar

Vint líders socials i comunitàries són assassinades en un mes, un cotxe bomba de l’ELN a la capital causa 21 morts i els enfrontaments armats tornen a les zones rurals

Berta Camprubí | @bertacamprubi Corinto, Cauca

La majoria de les s demana a tota la comunitat que es dirigeixi les guerrilleres de les FARC que s’acollien als acords de noms segons la regió, de l’ELN, de l’EPL...”. Fins ara, comunitats rurals del a la caseta comunal. Els grups armats no estan pau –aproximadament 7.000– deixarien les armes i ini- les actuacions d’aquests grups i de les autoanomena- Cauca rebutgen evacuant la zona de civils. També s’exigeix als ciarien un procés de reincorporació a la vida civil. Ja des dissidències han tingut una aparença desordenada la presència de les “E autoanomenades grups armats que parin els enfrontaments i respectin abans de la signatura dels acords va haver-hi la prime- i lligada bàsicament al narcotràfic. Aquest mes de gener, dissidències de les els drets humans de la comunitat”. Després de més de ra escissió del grup armat, el Front Primer, que opera però, ha circulat per diverses regions un nou pamflet FARC als seus territoris tres anys de relativa tranquil·litat gràcies a les nego- en zona amazònica i que va anunciar que no s’acollia de les FARC escrit amb un altre esperit. “Genuïns he- / BERTA CAMPRUBÍ ciacions de pau de l’Havana entre el govern de Juan al procés, rebutjant “la traïció” del Secretariat de les reus dels camarades Manuel Marulanda i Jacobo Arenas, Manuel Santos i les Forces Armades Revolucionàries FARC. A posteriori, i constatada la no implementació amb ple dret a l’exercici a la rebel·lió armada, informem de Colòmbia (FARC), torna a sonar aquest missatge dels pactes, la inhabitabilitat de la majoria de ZVTN i la al poble colombià [...] que hem assistit al rearmament a través del megàfon comunitari de diferents veredes persecució i l’extermini de líders socials i exguerrilleres, i l’organització estructural de les FARC-EP, [...] al rescat del municipi de Corinto, al departament colombià del han sorgit fins a dotze grups diferents que asseguren ser de guerrilleres disperses, davant l’engany i la traïció del Cauca. Ho fa entre el so de les armes, ja que des del dissidències de les FARC i que es presenten i amenacen govern nacional”. que articulava diversos processos farians [de qui com- Odebrecht. En els últims sis mesos, tres dels testimonis 25 de gener tornen a ser habituals els enfrontaments les comunitats a través de pamflets. Aquests col·lectius Aquest pamflet titlla tots els altres grups mencionats parteix els principis polítics de les FARC] i de l’esquerra claus en la investigació del cas s’haurien suïcidat. Un violents. Ràfegues, bombes i més ràfegues. Ara lluiten actuen presumptament sota diferents lideratges d’alts i de “paramilitars finançats i al servei de sectors polítics colombiana– entre 1984 i 1993 ja no queden tan lluny. d’ells havia denunciat que Martínez coneixia les irregu- l’Exèrcit Popular d’Alliberament (EPL) contra les auto- mitjans comandaments i es disputen de nou els territoris de la ultradreta colombiana que extorsionen, assassinen “Ens estan matant i la història tornarà a anomenar ai- laritats d’Odebrecht des de 2015. denominades dissidències de les FARC; ara s’enfronten semiabandonats després de deixar les armes. líders socials i comuners i ho fan sota el bon nom de les xò un genocidi”, sentenciava el comunicador Enrique Després del cotxe bomba, la mobilització en contra aquestes últimes amb l’exèrcit. I, de tant en tant, apareix “A Corinto, els últims mesos s’està evidenciant una FARC, l’ELN i l’EPL amb dos objectius: l’extermini de Jaramillo en un article al mitjà Las2orillas el passat 28 del fiscal es va cancel·lar i va ser ell mateix qui va sortir l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN). “S’estan dispu- disputa territorial entre bandes armades, tant de l’Estat líders i el desprestigi d’organitzacions revolucionàries de gener. “I, en el fons, es tracta de la implementació heroicament a les pantalles colombianes durant tota la tant el territori, les rutes del narcotràfic”, assegura Dora com de la insurgència, que no afavoreix mai les comu- que avui lluiten per canvis”. Amb un “hem jurat vèn- del neoliberalisme”, afegia. setmana per explicar els detalls del “terrorífic atemptat Muñoz, comunicadora indígena de Corinto. nitats sinó interessos de poder, incloent-hi el govern”, cer davant l’altar de la Pàtria i vencerem” per acabar, terrorista”. Una setmana després, i per sorpresa de mol- Que la guerra a Colòmbia no va acabar amb la sig- assegura la comunicadora del poble nasa. A escala naci- el pamflet corre de mà en mà en comunitats que ja no Cotxe bomba a la capital tes que ja confabulaven que es tractava d’un autocop natura dels acords de pau de l’Havana, les comunitats onal, segueix Muñoz, “podem veure també el ressorgi- creuen en paraules ni accions revolucionàries després Tot això passava a Colòmbia enmig d’un silenci mediàtic – cortina de fum, l’ELN es va adjudicar l’acció. El govern rurals d’aquest país mai ho han dubtat. “La guerra és ment i l’enfortiment de grups paramilitars amb diferents de més de 50 anys d’una guerra que mai els ha portat asfixiant que després del gran espectacle de la signatura uribista de seguida va suspendre el procés de negocia- una estratègia d’espoli, de dominació i d’explotació pel cap victòria i que ha acabat girant només entorn de les dels acords de pau, el Premi Nobel de la Pau per a Santos cions de pau amb aquesta guerrilla –congelat des de fa lucre i la legitimació de certs interessos transnacionals economies il·legals. “El control econòmic de les rutes i amb l’atenció focalitzada en la veïna dictadura veneço- mesos– i Duque en persona anunciava a inicis de febrer que busca consolidar una política econòmica de sub- del narcotràfic és el seu mode de subsistència o d’exis- lana, no deixava lloc a dubte: sobre el paper, la pau ja un nou desplegament militar així com una recompensa missió”, assegura Muñoz. Com al Cauca, al Catatumbo, tència, més aviat”, assegura Dora Muñoz. era una realitat. Però des del 17 de gener, dia en què un de 4.000 milions de pesos –més d’un milió d’euros– pel Nariño, Chocó i altres zones històricament colpejades cotxe bomba provocava 21 morts a la ciutat de Bogotà, cap dels tres principals líders del grup armat, amb una per la guerra –on la majoria de vegades hi ha presència Vint assassinats en un mes l’anomenada comunitat internacional va començar campanya sota el lema Qui la fa la paga. de cultius d’ús il·lícit o béns comuns com minerals o hi- Maritza Quiroz lluitava pels drets de les desplaçades, a fer-se ressò de la violència de què segueix sent víctima Mentre sobrevolen les avionetes de l’exèrcit, les co- ‘Gentil Duarte’ drocarburs–, el so dels fusells ha tornat els últims mesos. Alan Ever Mostasil i Laura Peña eren líders sindicalis- el poble colombià. Aquella mateixa tarda estava convo- munitats de diverses veredes de Corinto ja han reactivat és dissident Si amb el govern de Santos, tal com denunciava fa Des d’inicis d’any circula tes locals, José Rafael Solano lluitava contra la mine- cada a Bogotà la segona gran mobilització per exigir la els seus punts de control territorial. El mandat és “no del Primer Front de dos anys el líder social Óscar Salazar, ja no hi havia “vo- ria, Dilio Corpus formava part de la guàrdia autònoma dimissió del fiscal general de la nació, Néstor Umberto permetre l’accés a cap actor armat, ni legal ni il·legal”. les FARC i un dels un escrit de les FARC homes més buscats luntat política de complir amb els acords de pau”, amb camperola, Wilmer Antonio Miranda i Maritza Ramírez Martínez, implicat directament en la gran trama de La resistència comunitària es mostra de nou com l’úni- des de l’entrega l’arribada a la presidència de l’ultraconservador Ivan que reclama l’herència seguien promovent el fallit procés de substitució de corrupció d’àmbit global de la constructora brasilera ca autèntica eina de pau.� d’armes Duque –pupil de l’expresident Álvaro Uribe, acusat de “dels camarades cultius d’ús il·lícit, Samuel Sallo havia denunciat tra- / JAVIER SULÉ tenir vincles amb la creació de grups paramilitars–, la mes de corrupció al seu municipi... Totes elles, fins implementació del document que es va elaborar durant Manuel Marulanda a un total de vint líders socials i comunitàries, han sigut més de quatre anys a Cuba queda completament obsta- i Jacobo Arenas” assassinades durant el primer mes de l’any. Segons la culitzada. Ivan Márquez, líder negociador de les FARC, fiscalia, en aquests moments hi ha més de 4.000 per- reconeixia en una carta el passat octubre que “l’acord sones amenaçades al país. I a Leonardo Barreros, el va tenir un error estructural que pesa com una piràmi- Les xifres varien segons general de l’exèrcit a qui acaben de nomenar director de egípcia: haver firmat, primer, l’abandó de les armes del Pla d’Acció Oportuna per a la protecció de liderat- sense haver acordat abans els termes de la reincorpo- les fonts, però ges socials, se li atribueixen diverses intervencions per ració econòmica i social de les guerrilleres”. entre 2016 i 2019, evitar la investigació de falsos positius. Les xifres varien segons les fonts, però entre el 2016 Dissidències de les FARC a Colòmbia han estat i el 2019, a Colòmbia han estat assassinades un mínim de Després de moltes dificultats derivades de la ineficiència assassinades un mínim 485 líders socials. La quantitat d’homicidis ha augmentat, institucional, cap als voltants de desembre de 2016 en- de 485 líders socials durant aquest petit període, aproximadament un 20% traven en funcionament les Zones Veredals Transitòries cada any. Amb aquestes dades, els 3.000 assassinats de Normalització (ZVTN). En aquests punts de trobada, de la massacre contra la Unió Patriòtica –organització 26 RODA EL MÓN 6 de febrer de 2019 Directa 470

NICARAGUA DAVANT LA CRISI INEVITABLE

El país afronta una depressió econòmica entre la por ciutadana i la repressió policial

L’anàlisi de Xavier Ruiz Ribes Tècnic de cooperació internacional

l 16 d’abril de 2018, el govern de El periodisme també s’ha convertit Nicaragua va aprovar una refor- en una professió d’alt risc. El canal tele- Ema de la llei de la Seguretat Social La massa insurrecta visiu 100% Noticias, que informava tot que va significar el punt d’arrencada ha estat decapitada el dia de l’actualitat política, va ser eli- de la major crisi viscuda al país en tres de tot lideratge minat d’antena i els seus dos principals dècades. Des d’aleshores, més de 300 i sotmesa al periodistes van ser empresonats. Carlos mortes, unes 600 preses polítiques silenci a través Fernando Chamorro, director del digital i 40.000 exiliades a Costa Rica són les d’una repressió Confidencial i de programes informatius fredes xifres d’un xoc de forces entre al Canal 12, ha hagut de fugir a Costa Rica, el conjunt d’institucions de l’Estat diri- implacable i molt aviat La Prensa haurà de difondre git amb mà de ferro per Daniel Ortega la seva edició només per internet per- i Rosario Murillo, i una oposició ciutada- què els serveis duaners impedeixen la na molt disgregada i heterogènia. res. Fora de tres o quatre bars més ani- importació de paper. El 28 de gener de 2019, amb la con- mats, la llarga passarel·la davant el llac En tot cas, ara es contempla amb crei- fiança que dona haver escapçat per la compta amb més guàrdies que visitants. xent pessimisme la crisi econòmica que força de les armes tot vestigi d’oposició, Fins ara ningú s’ha atrevit encara caurà els propers mesos. Entre l’abril el Consell Directiu de l’Institut Nacional a replantar la trentena d’arbres de la vi- i el novembre de 2018 es van destruir de la Seguretat Social (INSS) va presen- da (grans estructures de ferro decorati- 143.000 llocs de treball formal, es van tar una resolució molt similar a la refor- ves auspiciades per la vicepresidenta) deixar d’ingressar 146 milions de dòlars ma de l’any passat. Però ja res és igual que les manifestants van destruir entre en impostos, la inversió directa estrange- a Nicaragua després de nou mesos: la por l’abril i el juny. Potser és el darrer sím- ra va caure un 26% i es van retirar quasi ha guanyat la partida i ningú es mostra bol de poder que queda per recuperar. 1.400 milions de dòlars per part dels es- disposat a sortir al carrer per expressar La massa insurrecta, ara decapitada de talviadors dels bancs comercials. Ningú cap tipus de discrepància. L’odi i la ran- tot lideratge i sotmesa al silenci a tra- no sap com es podran pagar els milers cúnia es processen a casa. Les bales i els vés d’una repressió implacable, no ho de sous del funcionariat els propers me- escamots paramilitars han estat un factor podria impedir. Cap manifestació és sos o de quina manera els bancs podran dissuasiu implacable. ara permesa i portar una bandera de evitar un corralito: si no hi ha una solució Managua és avui una de les ciutats Nicaragua pot ser motiu de detenció. política aviat o unes noves eleccions, la més avorrides d’Amèrica. La vida noc- Però aquesta calma aparent a la ca- crisi econòmica deixarà el país asfixiat. turna s’ha concentrat als grans malls pital i a la resta del país no pot amagar I potser d’aquí sorgeix una nova comercials, idèntics arreu i sense àni- la realitat de dos mons irreconciliables. protesta massiva, quan les insurrectes ma, però, això sí, amb seguretat privada Si des d’un cantó s’han presentat totes d’abril i la fornada de personal estatal i tanques perimetrals. Molts negocis tu- les proves de la massacre de joves estu- emparat pel règim es trobin per fi del rístics han tancat i a la Casa de los Mejía diants (CIDH, OACNUDH), des de l’altre mateix costat. Però ja fa molts anys que Godoy ja no s’hi canta el “Nicaragua, es continua defensant l’existència d’un a Nicaragua no es poden fer prediccions: Nicaragüita” cada divendres i dissabte: cop d’estat propiciat per forces externes. davant l’eterna pregunta de què passarà, els germans Carlos i Luis Enrique pur- Ni l’aparició de veus discrepants dins de tan sols queda posar cara de circumstàn- guen l’exili des de fa temps. Fins i tot l’FSLN –com la del magistrat Rafael Solís cies i seguir veient com l’olla de pressió el malecón, símbol del nou urbanisme (mà dreta d’Ortega i primer operador po- es torna a escalfar perillosament. I mirar d’aparador executat amb recursos ve- lític del sistema judicial), que titllava fa de reüll el soci veneçolà, no sigui que neçolans, s’esllangueix a les nits i no- pocs dies de “judicis polítics” les con- l’ona expansiva d’aquella crisi acabi per més els sectors més fidels a l’orteguisme demnes contra l’oposició– no han pro- endur-se també els germans petits boli- malden per fer com si no hagués passat vocat encara cap escissió interna visible. varians de la regió.� Directa 470 6 de febrer de 2019 EXPRESSIONS 27

Efrén López / LAURA SORIANO E x pressions Els límits de la mediterraneïtat A través de la trajectòria del músic valencià Efrén López posem la lupa sobre l’etiqueta ‘música mediterrània’ i el seu elàstic marc geogràfic

Sàgar Malé | @SagarMale

frén López publicarà pròximament un triple CD recopilatori res internacionals amb Daud Khan, un dels grans tocadors de rubab de tot el seu treball discogràfic i, a més, un nou disc de ves- (cordòfon afganès considerat l’instrument nacional per excel·lència), E sant més experimental. És un dels músics valencians que, amb o amb Ross Daly, un dels grans de la música a Creta, i altres dese- més rigor i intensitat, està desenvolupant els sistemes musicals i els nes de projectes (amb Kelly Thoma, cretenca; Sima Binna, iraniana; instruments del que s’ha anomenat mediterraneïtat. O, potser mi- Parvathy Baul, índia; Eléonore, francesa). La seva experiència musi- llor, caldria dir-ne músiques modals? Aquest article pretén promoure cal més extrema va ser oferir un concert ininterromput de 24 hores el debat sobre aquesta etiqueta musical, prenent la trajectòria de improvisant a partir d’una antiga melodia d’un epitafi grec amb set López com a motiu. músics, en coordinació amb l’associació Mapasonor. Toca una trentena d’instruments de corda i domina estructures musicals turques, cretenques, afganeses, perses, armènies o medie- vals, entre d’altres. Va ser, juntament amb Mara Aranda, el fundador, Mediterraneïtat als 80 compositor i productor del grup L’Ham de Foc, que va gravar tres àlbums: U (1999), Cançó de dona i home (2002) i Cor de porc (2005). Malgrat el seu enorme llegat musical, Efrén López és reconegut al Al mític grup valencià, des de finals dels 90, se’l responsabilitzava nostre país, sobretot, per L’Ham de Foc, que apareix a finals dels anys de representar el mestissatge mediterrani en la música de l’Estat 90 en un context de supermediterraneïtat. Però abans que ell comen- espanyol. També ha desenvolupat música sefardita otomana al disc cés, als 80, la mediterraneïtat ja era un segell identitari que lluitava Aman, aman (2006) i música medieval amb el grup Evo (2012); ha contra la colonització musical. fet treballs musicals amb el cretenc Stelios Petrakis o l’iranià Bijan Veiem mediterraneïtat, per exemple, en un dels discos més coherents Chemirani, com Mavra Froudia (2010) i Taos (2017), i també ha fet i unitaris de Maria del Mar Bonet, Cançons de la nostra Mediterrània treballs en solitari, com El fill del llop (2015). (1982), una col·laboració musical entre l’artista i el grup valencià Al I tot això només pel que fa a les seves gravacions, que no reflec- Tall. En una entrevista d’Emilio Garrido al llibre Veu de Mar (2007), teixen ni el 20% de la seva implicació en la música. És sol·licitat Bonet explicava: “Soc mallorquina, però he nascut a la Mediterrània. a Turquia per fer tallers de música turca, ell que és valencià; fa gi- És la meva mare la mar. I em considero filla de la Mediterrània. 28 EXPRESSIONS 6 de febrer de 2019 Directa 470 Directa 470 6 de febrer de 2019 EXPRESSIONS 29

I per tant, germana de Grècia i germana de Turquia i germana Quan ací et volen vendre el Mediterrani et posen l’abuela del Yoplait. Ross Daly, músic d’origen del nord d’Àfrica i d’Itàlia i del sud de França... i del País Valencià”. I quan ho volen a vendre a Grècia et treuen Antonio Banderas en També deia en una entrevista a Ritmos del Mundo el 2010: “Jo he estat la platja d’Almeria. Jo ho he vist. Cadascú ho ven a la seva mane- de les primeres que he cantat amb músics del nord d’Àfrica. Però no ra. Per què quan es parla de música de la Mediterrània es parla de irlandès, ha fet evolucionar la m’acosto a la música mediterrània per haver fet una investigació prè- tota Turquia, fins a 2.000 quilòmetres de la mar, i quan es parla via sinó pels músics que he conegut. [...] Jo sempre busco el mateix, a l’Estat espanyol no es parla de Valladolid, que està a 500 quilòme- música de Creta i, des de l’illa, busco Mallorca a Itàlia, la busco al nord d’Àfrica i a Andalusia. I quan tres? Konya o Ankara estan a l’àrea de la música mediterrània? La la trobo, sé perfectament que els altres països també busquen el seu música valenciana s’assembla més a la de Valladolid que a la turca! país en el nostre, busquen connexions que t’uneixen”. Culturalment Turquia té més a veure amb l’Àsia central que amb dirigeix el centre musical Al Tall era l’epicentre d’aquest moviment, un grup que debatia en Itàlia o el Marroc. Usant el Mediterrani com a etiqueta acabarem profunditat el concepte de músiques de la Mediterrània. Organitzadors fent una sola música mediterrània i serà un desastre: voldrà dir que Labyrinth, on promou de les Trobades de Música del Mediterrani, a València (inspirades en hauran mort 200 músiques de la Mediterrània”. els Rencontres de la Mer, a Arles), van crear un marc d’intercanvi A Creta, López fa un canvi radical, un canvi que es nota en la qua- d’artistes del Marroc, Grècia, Turquia, Itàlia, Egipte i d’altres. El 1985 litat del primer al segon àlbum de L’Ham de Foc. Ross Daly és un dels les músiques modals gravaren Xarq al-Andalus, un àlbum de col·laboració amb el grup mar- responsables d’aquest canvi de xip. Aquest músic d’origen irlandès roquí Muluk el-Hwa (amb música de base gnawa, del nord d’Àfrica). ha fet evolucionar la música de Creta i, des de l’illa, dirigeix el centre La seva reflexió sobre la música de la Mediterrània antecedia idees musical Labyrinth. Daly també li dona la volta al concepte de música actualment repetides fins a l’avorriment per la crítica. En una locució del Mediterrani apostant pel que ell anomena música modal. “Persones pública de la III Trobada, el 1983 el seu cantant i compositor valencià com jo o l’Efrén ens sentim incòmodes quan hem de definir el que fem. sense fer res, en aquest sentit. Em vaig dir: ‘Ara, després de L’Ham Vicent Torrent deia: “Al Mediterrani hi ha països en què la forma au- Ens ubiquen dins la música mediterrània? D’acord, però part d’aquesta de Foc, què collons faig?’. Un dels camins era creure’m que ja soc un tòctona de fer música és la música de consum i de creació plena. Hi música és turca. I com pots separar la música turca de les seves pro- personatge reconegut i quedar-me en aquest estatus d’adulació de la ha altres llocs on aquesta autoctonia ha desaparegut: el que es con- fundes connexions amb la música de l’Àsia central? I la música del gent de mestre i virtuós. El zenit d’això era o ser famosillo o tocar amb sumeix és la música estàndard (se segueixen produccions estrange- sud de França no té res a veure amb la que es fa a l’est de Turquia, la la Maria del Mar Bonet? L’altre camí era, senzillament, fer un camí per res o nacionals), i la música autòctona ha passat a ocupar un recinte qual –en canvi– sí que té a veure amb la música de Transcaucàsia o del fer-me millor músic. Podia quedar-me a València sent, per exemple, tancat sense renovació creadora i en via de desaparició vertiginosa. món persa. I la música persa està fortament connectada amb la músi- qui millor toca la viola de roda. T’ho pots arribar a creure! Però vaig En aquest lloc ens situem nosaltres. Musicalment el nostre àmbit és ca índia... La categoria de música mediterrània és excloent i sempre dir que no; jo preferia ser el músic més dolent de cada grup on soc. la Mediterrània, i només la consciència que això és així farà reviure presenta problemes. La categoria que per mi té més portes obertes Quan sentia les adulacions de supervirtuós, pensava: ‘No teniu ni pu- la nostra música. La Mediterrània és una regió mundial, i també ho i més interconnexions possibles és la de música modal: en realitat, les ta idea de què és un virtuós!’ I era molt impermeable a la lògica de la és musicalment”. Vicent Torrent va ser un dels primers mestres d’Ef- connexions van des de Mauritània fins a la Xina”. indústria musical; no me la vaig arribar a creure mai”. rén López. I la mallorquina Maria del Mar Bonet és admirada per ell, El 2008, López explicava la seva experiència a Grècia i Creta: “Vaig i fins i tot han tocat junts. estar tocant amb tot de grups de Grècia, a aprendre música, a apren- També és molt proper al crític i activista musical valencià Josep Una música et porta a l’altra dre l’idioma de la música. Vaig tocar amb tot cristo, mamant molt Vicent Frechina, editor de la revista Caramella. L’any 2005 va dir en a moltes festes, concerts. El que m’agrada més de la música de Creta una entrevista per Mapasonor: “Parlem de música mediterrània com a Efrén López vira cap a un radical aprenentatge i immersió de la i de Grècia és que les músiques són vives. L’única cosa que has de fer marca, com a ideologia i com a concepte, tres coses diferents. Qui ho música des de dins, des de la pràctica musical i l’estudi ininterromput, és agafar un d’aquests vols barats, t’estàs aquí una setmana i de seguida utilitza com a marca sol anar molt despistat: la inspiració mediterrà- des de la comprensió de les cultures, tot escapant el músic xuclat per t’adones que aquí es viuen les músiques, toquen, fan discos, etc. Però nia és en realitat un constructe cultural, un so que recorda una mica la lògica de la indústria musical. Quan el grup L’Ham de Foc desapa- el que no cal fer és inventar-se històries i conjectures d’una música a la música italiana, una mica a la grega, amb una guitarra flamenca... reix, l’any 2006, López comença un camí difícil de resseguir des de a la qual no fa falta fer conjectures, perquè està viva”. i ja s’ha creat la coartada per tenir el passaport de mediterrani. Si la lògica dels àlbums gravats i les gires, però completament compren- “A partir d’aquí vaig entrar en tot un món. Una cosa et porta a l’altra: parlem com a ideologia, als Països Catalans ho hem mamat des del sible des de l’aprenentatge, viatjant a través de les cultures musicals. entres en la música otomana i comences a valorar el llegat persa que Noucentisme: una ideologia que parla de la mediterrània clàssica, de Recentment, el 2018, explicava: “Quan vaig acabar L’Ham de Foc existeix en la cultura otomana. I no s’acaba mai! El pas d’un instrument Roma a Grècia, però no de l’àrab. I si parlem de la mediterraneïtat va finalitzar un període dominat per la indústria del disc. Això no va a un altre ja no resulta complicat; si entens tot l’univers que envolta com a concepte, sols hi ha una definició de tres àrees culturals, la ser triat, és una roda en la qual et veus ficat. Hi va haver una època en un instrument, més enllà de la seva estructura física, passes d’una central, la nord i la sud, però encara no estan definides les caracterís- què la música generava molts diners, i això atreia un tipus de personat- música a una altra. Mai hi ha un tall radical entre una regió i una altra”. tiques de cada àrea. No hi ha un criteri científic per dir què és música ges, els venedors de coses, que tenien uns dictats, els de la indústria, mediterrània i què no ho és”. que exigeixen que estiguis sempre present als mitjans. Vaig estar anys Efrén López té Vicent Torrent com un dels referents dels seus plan- El viatge amb Daud Khan i Ross Daly tejaments musicals, i el 2008 explicava respecte a la seva trobada amb el cantant d’Al Tall: “Vaig començar tocant instruments de rondalla Ross Daly i Kelly El viatge musical d’Efrén López ha estat complex i de la mà de molts valenciana com el llaüt o la bandúrria, però em veia limitat. Dominava Thoma són companys i companyes (un camí que queda fora de l’abast d’aquest la guitarra elèctrica, que és un instrument molt estudiat i evolucio- alguns dels refe- article). Dues figures marquen l’orientació de la seva mirada musical: nat, i volia fer el mateix amb una bandúrria o amb un llaüt. Li vaig rents de les músi- Daud Khan (l’Afganistan) i Ross Daly (Creta). ques modals preguntar a en Vicent Torrent i ell em va dir que això era molt com- / MANOLIS Ens diu que, per beure d’algú considerat mestre, no cal fer el que plicat, i que, de fet, jo ja no estava per aprendre sinó per ensenyar. MATHIOUDAKIS ell fa, sinó mirar cap a on mira. “Amb ells he anat aprenent a aprendre, A partir d’aquí vaig començar un camí, i el Vicent em va donar suport i a saber com agafar el que a tu et va bé de cada mestre: ell té una re- moral. Em vaig dir a mi mateix que, si des del cercle tradicional del alitat i tu en tens una altra, i no pots aspirar a ser Daud Khan ni Ross País Valencià ningú ho havia evolucionat, caldria buscar-lo fora. Em Daly. De Daud Khan vaig aprendre no solament la tècnica, sinó una refereixo a buscar una tradició que estigui evolucionada, que tingui estètica pròpia que té la música afganesa, una personalitat molt forta bons instrumentistes, bon repertori… I em vaig trobar amb la música que no tenen els països de l’entorn. A vegades, als concerts, jo faig una de Creta, que em va xocar molt, començant per la força del lauto cre- improvisació complicada, i ell respon, senzillament, fent clonc amb el tenc, que va provocar en la meva ment un… clinc!”. rebab. I li funciona! Quina diferència! I estem utilitzant els mateixos paràmetres musicals... Però ell ho respecta de mi, no m’imposa res. En el cas de Ross Daly, al principi veia que hi havia quelcom a què ell Als 90, la mediterraneïtat ja Mediterraneïtat als 90 havia arribat on jo volia arribar. Fins que vaig tenir una il·luminació i vaig pensar: ‘No, no vulguis arribar on ell ha arribat, mira més aviat Als 90, la mediterraneïtat ja havia passat a ser el lema de festivals la seva manera de caminar. Si vols ser com ell, mira què ha fet ell, no havia passat a ser el lema de de música, l’etiqueta d’innombrables articles i programes de ràdio, el el miris a ell: mira cap a on ha mirat ell’. Vaig descobrir no sols un tema central i motiu de creació de revistes, i se cercaven artistes com estil de música, sinó molts estils, llibres que ha llegit, estils de viure... festivals de música, l’etiqueta més mediterrànies millor. Fins i tot quan, potser, no ho eren. Quelcom Mestres com ells et fan entendre, mentre t’estan ensenyant un cert ti- d’essencial i d’espiritual feia que una música fos mediterrània; més pus de música, com és de gran això. Això pot ser interpretat com que enllà que existís una manera unitària de ser-ho. I L’Ham de Foc eren són altius, però aquesta aura és més creada pel públic que pel mateix d’innombrables articles el grup supermediterrani per excel·lència. Més del que ells pretenien. Daud Khan és músic. La seva altivesa no és cap a un mateix, sinó pel seu respecte Es veien a si mateixos dins les influències mediterrànies; però de un músic afganès cap a la música. Estem manejant material molt gran cada cop que i programes de ràdio, mica en mica van anar adonant-se que l’etiqueta els limitava més que ha compartit sortim a tocar. Cada vegada que agafo el rebab sé que estic agafant el que els eixamplava. L’any 2004 Efrén López, en plena gravació del experiències amb pòsit d’una gran quantitat de saviesa; en soc conscient cada cop que Efrén López i el tema central de revistes tercer àlbum, Cor de porc, deia a Mapasonor: “L’etiqueta de músi- toco. Però som part de la cadena d’un engranatge de transmissió, ni ca mediterrània és un invent. Ara tot és nou, natural i mediterrani. comença en tu ni acaba en tu”.� 30 EXPRESSIONS 6 de febrer de 2019 Directa 470 Directa 470 6 de febrer de 2019 EXPRESSIONS 31

malalletra ressenyes

Pop que arrela Avis al cementiri Xavier Puig i Sedano | @xavierps7 eclosió dels Manel Els Jóvens i el seu disc de L’ l’any 2008 va supo- debut homònim suposen sar l’inici de l’hegemonia una aposta atrevida i deci- del pop d’autor amb dei- dida per fer arrelar el folk- xos de folk a l’escena musi- pop en la millor tradició El relat d’Uri Gilibets | @La_Directa cal catalana, un boom que i sonoritats populars. De la darrerament s’ha refredat jota al fandango i les segui- una mica. No obstant això, dilles, dibuixen una toponí- el folk que fa de lligam di- mia a la vegada indie i caso- ferencial d’aquests grups lana. “Tocàvem Tio Canya i bé podria ser de qualsevol Walk on the wild side”, con- Unes milícies antifeixistes racó del món occidental fessen a la cançó inaugu- sota la influència anglo- ral ‘Anís Tenis’. Il·lustració saxona. Deu anys després, perfecta del que represen- o em demaneu per què, però feia molts dies que volia anar embargats mantenint el mort en uns llimbs eterns, entre la vida, el militarment valuoses un grup de l’Alacantí ha ta aquest treball: relats al Cementiri de Montjuïc. Simplement en tenia ganes. Bé, desnonament i la mort. pres aquesta proposta d’avui professats sobre el ganes potser tampoc és la paraula que millor descriu el Vaig perdre els avis. Tanta tomba em va despistar. I com bé deveu i l’ha enfonsada en la ter- so del guitarró, el llaüt i la que sentia. Val més que en diguem interès, curiositat i, saber, un home gran acompanyat de la seva esposa amb bastó no podi- Xavier Díez | @herodot10 ra que tan bé han adobat bandúrria. Com a màxim a tot estirar, tafaneria. en haver anat gaire lluny. Al fons, vora un mausoleu, vaig poder veure al sud del país formacions exponent, la magistral ‘El NVaig pujar al bus. “Va al cementiri de Montjuïc?”, vaig demanar com trencaven cap a un passadís. A qui devien anar a visitar? A un es milícies antifeixis- ria que en les darreres dè- com Al Tall, el Botifarra gol i la mort (Romanç de al conductor. Evidentment, la pregunta sortí de la meva boca en un amic o alguna amiga de la seva joventut enèrgica plegada de bogeries Ltes, les primeres co- cades ha desmentit les di- o Carles Dénia; seguint un Paco Alcácer)’. El que a la MÚSICA to compungit. Fer-ho d’una altra manera era destapar la meva visita i excursions a la muntanya durant els caps de setmana? Als pares que lumnes que van sortir de famacions i ha confirmat camí que havien insinuat seva ressenya al Tresdeu, Els Jóvens turística al cementiri. Em volia estalviar com fos les mirades i els re- tan lluny quedaven però que tan presents tenien? Al germà gran que Barcelona tan bon punt bona part del mite: les di- els Obrint Pas, però mai Daniel Monfort encertava a El Niño de la trets pel meu voyeurisme mortuori. “Moltes gràcies.”, vaig respondre va ser feliç durant tota la vida? O al petit que tanta mala sort havia s’havia derrotat l’exèrcit verses columnes organit- LLIBRE sabrem si haurien seguit, anomenar “històries d’ara Hipoteca Records, capcot i afligit quan el conductor afirmà amb el cap sense mirar-me. tingut? A la filla que va morir massa jove i que tanta aspror els deixà en la revolució del 19 i 20 zades des de diferents par- Les milícies antifeixistes amb ‘Al país de l’olivera’. a la manera dels vells”.� 2018 Rere meu van pujar una parella d’avis. Anaven decentment vestits. dins el cor? O al fill que per nen i per massa curiós morí quan no han de juliol de 1936, sempre tits i sindicats (molt espe- de Catalunya. Voluntaris La majoria d’avis sempre van decentment vestits. El cementiri era sols de morir les persones? La veritat és que podria fer hipòtesis durant han estat desdibuixades cialment la CNT, tot i que per la llibertat una parada més d’aquell bus. “Quina sort no haver-lo d’agafar cada dia. mil anys. Sent sincer, en aquestes ocasions prefereixo cent suposici- per la historiografia tradi- també el POUM, el PSUC, Gonzalo Berger Ha de ser com un recordatori continuat que et queda un dia menys ons abans que mitja veritat. Cada vegada trobava aquells vellets més cional. La narració històri- ERC i altres entitats) van Eumo Editorial, 2018 per anar al forat”, pensava mantenint un rictus seriós davant dels elegants; amb el ressol que feia, el vestit blau fosc del senyor de pas ca, tanmateix, quan es de- improvisar una força mi- 235 pàgines passatgers. A la parada només vaig baixar jo i la parella gran. “Avis al encarcarat semblava més impol·lut. cideix a guiar-se pel rigor, litar sòlida, on la inexperi- cementiri. Quina gràcia!”, vaig pensar malèvolament. Girada la cantonada, em vaig quedar parat. No podia creure el que té difícil desempallegar-se ència inicial era compen- Us prometo que no era la meva intenció, però vaig començar estava veient. Allà, davant meu. Estava garratibat. Ara no us penseu de les creences fruit de la sada per l’entusiasme re- a seguir dissimuladament la parella anciana. Primer ho feia perquè el que no era. Al costat d’una tomba, mentre ell aguantava el pal, la propaganda contrària o fa- volucionari. Malgrat les no sabia per on s’entrava, després ho vaig fer purament per morbo. senyora s’ajupia lentament, segurament entre el cruixit de les cames. vorable. És per això que terribles dificultats logís- borant amb les milícies, A una distància considerable escrutava la seva ruta, que calcava mo- Quan va ser a terra, s’estirà a la voreta mateix de la llosa que tapava obres com les que presen- tiques i la tasca de sabotat- tal com demostra l’ober- Una revolució lúdica ments després. Els haguera pogut seguir per l’olor. Quina perfumada el funest forat. Al moment, l’home feu el mateix a l’altra banda de la tem aquí resulten recon- ge duta a terme pel govern tura recent del seu arxiu que portaven. Caminaven en silenci. Ell amb el seu pas cascat i ella tomba. Ara entenia tanta elegància, tant perfum, tant silenci durant fortants pel tractament republicà de Madrid, van a Poblet. Tarradellas, res- recolzada sobre el seu bastó. Quin vestit més elegant que portava el seu pelegrinatge. Ara ho comprenia tot; havien vingut a morir. i l’aparell documental del obtenir importants èxits ponsable tant del Decret David Palau | @davidpalau_ aquella senyora. Ara semblava més brillant amb el reflex de tanta creu Un rampell em va fer actuar; la situació era molt romàntica però la qual van acompanyades. militars i van resistir al de Col·lectivitzacions com daurada. Segurament en algun moment pensaven que la majoria de meva consciència mai haguera pogut assimilar que deixés morir dos Berger, professor uni- llarg de mesos decisius la d’Indústries de Guerra, ingú no hauria de Black proposa cre- gent que hi havia a les tombes eren més joves que ells. vells allà, davant meu. L’egoisme va manar com en la majoria d’oca- versitari i acadèmic avesat pressió d’un exèrcit pro- era conscient, mal que li “Ntreballar mai” és la ar una nova forma de Estava seguint una parella d’avis per un cementiri. Sí, no em pre- sions. Em vaig dirigir a ells amb crits de “Senyor! Senyora! Aixequeu- a la difusió i el documen- fessional, ben equipat pesés, de la importància declaració d’intencions viure basada en el joc gunteu per què, però ho estava fent. La vista se’m perdia enmig vos! No ho feu! Senyor, senyora, no ho feu!”. talisme, ha fet que el seu i amb un suport materi- extrema del paper de les clara, breu i contundent o, en les seves parau- d’aquell laberint de nínxols. Hi havia un gran nombre de nínxols sel- Cap dels dos es va moure. En arribar a la tomba, la senyora estava llibre posseeixi dues grans al destacable. Una altra milícies en la defensa de (com tot el llibre) amb què les, “una revolució lúdi- vàtics, nínxols que algun dia un familiar els havia portat una planta amb els ulls tancats i el senyor esgrimia una rialla. virtuts: la primera, l’ús de de les qüestions que tam- Catalunya. comença L’abolició del tre- ca”. Aquest és, segons i mai ningú més s’havia preocupat més pel mort. Ni pel manteniment –Senyor! Desperti’s! No ho feu! documentació de primera bé queden reflectides A banda d’una narració ball, darrera novetat de defensa, l’únic camí per adequat de la planta. També hi havia nínxols descuidats. Nínxols –Jove, no es pensi que hem vingut aquí a morir. Nosaltres només mà, i que fa poc ha aconse- és que algú com Josep que fa, del llibre de Berger, l’Editorial Descontrol que avançar cap a una soci- bruts. Nínxols plens de rostolls de plantes mortes. Cadàvers ador- hem vingut a prendre mides! Que després ja se sap que és massa tard guit sortir a la llum (espe- Tarradellas, un republicà una obra de referència, recupera un dels assajos etat més emancipadora, nant cadàvers. Nínxols amb grans noms. Nínxols amb els noms es- i tot són presses. Ah, i per ella tampoc es preocupi: no està pas morta, cialment de caràcter mi- d’ordre, va acabar col·la- també són destacables clàssics del nord-americà no perquè ens portaria borrats. Nínxols trencats. Fins i tot hi havia tot un seguit de nínxols el que passa és que és sorda com una tàpia.� litar), i la segona, la gran uns extensos apèndixs, Bob Black, escrit fa més a la vagància, sinó per- capacitat d’administrar in- on trobem dades molt de 30 anys però amb una què conjuntament cami- / PEPA RÀFOLS formacions fragmentàries interessants sobre noms vigència que, si tot se- naríem cap a una creati- i contradictòries. Amb tot propis i l’evolució de les gueix així, no deixarà de vitat lúdica que reempla- plegat ha aconseguit bastir diferents columnes al sorprendre’ns. çaria l’alienant producti- una història calidoscòpica front. També és molt re- L’obra neix de l’anàli- vitat actual. en un relat coherent i sò- marcable el protagonis- si del socialisme utòpic Es tracta d’un llibre lid, defugir el partidisme me que s’ofereix a unes i l’Elogi de la mandra, de curt però que es gaudeix i la polèmica, i confirmar milicianes que en els pri- Paul Lafargue. Però beu, llegint-lo pausadament i desmentir amb dades mers mesos de la guerra, sobretot, d’una època i amb un llapis a les mans; precises bona part de les abans que el masclisme LLIBRE (publicada originalment una d’aquelles obres in- afirmacions massa categò- carrincló de moltes orga- L’abolició del treball el 1986) en què, segons cendiàries que aturen riques que s’havien expli- nitzacions s’imposés, van Bob Black l’autor, calia buscar una el món per ajudar-nos cat sobre les desenes de tenir centenars, potser mi- Editorial Descontrol brúixola que guiés entre a percebre’l i compren- milers de milicians. lers de dones armades al 70 pàgines els dos sistemes que repu- dre’l. Un llibre piròman El resultat és que, pot- front. Com tot llibre d’his- dia, per vincular la identi- de consciències la lectu- ser d’una manera involun- tòria, una de les seves vir- tat humana i la producció: ra del qual només porta- tària, acaba donant la raó tuts és la lectura que se’n el marxisme-leninisme i el rà a dos escenaris: l’acció a la historiografia llibertà- pot fer en el present.� capitalisme. o el remordiment.� / ÀLEX ROMAGUERA in Directa

Miren Odriozola, “Encara que sembli mentida, Laura, militant la guerra t’humanitza” internacionalista Àlex Romaguera | @AlexRomaguera

Durant la dècada dels 80, El Salvador va patir un dels L’agost de 1980 vas decidir marxar a Nicaragua. què creia que el Front arribaria al poder. Però almenys Per quin motiu? es van repartir terres, es van reduir els efectius militars conflictes més sagnants de Feia cinc anys que havia sortit de la presó i estava im- i, per bé que l’economia va continuar a les mateixes l’Amèrica del Sud. La manca mersa en les mobilitzacions que aleshores sorgien en mans, la legalització de partits i sindicats va obrir les de llibertats que imposava fàbriques i altres espais davant la manca de llibertats. portes a la democràcia. la conservadora Aliança Això –i l’efecte que va tenir la guerra del Vietnam, el Maig Republicana Nacionalista del 68 francès i les revolucions cubanes i sandinistes– Amb el pas del temps, consideres que van valdre va dur-me a reflexionar sobre l’internacionalisme. Vaig la pena? i les terribles desigualtats anar a Nicaragua a conèixer-ho de primera mà. Tots els països que han patit dictadures necessiten anys socials van fer que l’oposició per guarir-se, i encara més El Salvador o Guatemala, que s’aglutinés entorn de la A Nicaragua vas contactar amb Pakito Arriaran, –a diferència de Nicaragua– disposen de molt pocs recur- guerrilla del Front Farabundo amb qui vas establir una relació sentimental, i di- sos. Al Salvador ens calen unitats de salut mental per Martí per a l’Alliberament verses guerrilleres del Salvador que van posar-te tractar els afectats d’un conflicte del qual també són he- Nacional (FMLN), al qual Miren en contacte amb l’FMLN. Com va anar? reus les bandes juvenils i els focus de pobresa. En els cinc Vaig traslladar-m’hi després de parlar-ho amb ells i em- anys de govern, l’FMLN ha fet molta feina, però hauria Odriozola i altres activistes pesa pels assassinats del bisbe monsenyor Óscar Romero d’haver sigut més bel·ligerant amb la corrupció i les grans van enrolar-se. Odrizola –o i membres del Front Democràtic a mans de l’exèrcit. Pakito fortunes, a les quals només ha apujat la fiscalitat un 5%. Laura, com l’anomenaven– va anar-hi el 1972 i, un any després, el febrer de 1983, vaig va treballar de sanitària al establir-m’hi jo per exercir de sanitària al front de batalla. El desembre de 1994 vas tornar a Azpeitia (Gui- front de Chalatenango, un púscoa) per quedar-t’hi definitivament. Què con- Quines tasques realitzaves? serves del Salvador? dels feus de la guerrilla, on Curava els guerrillers ferits en un hospital situat És la meva segona pàtria i, a banda de finançar projectes, va compartir les penúries a Tequeque, al límit d’Hondures, per- mantinc relacions personals que m’han d’un conflicte que, entre què llavors la guerrilla s’havia despla- marcat per sempre. I és que, encara que altres conseqüències, va çat a Morazán, Chalatenango i altres zo- sembli mentida, la guerra t’humanitza. deixar 75.000 persones nes muntanyoses. També alfabetitzava i, Ortega no és A mi em va servir per aprendre de la so- mortes o desaparegudes. quan els combats ho permetien, impartia sandinista ni lidaritat, la companyonia i el sentit de cursos d’anestèsia. la violència. Malauradament, allà no hi Amb els acords de pau de revolucionari, sinó que afavoreix els havia altra sortida que agafar les armes. Chaputelpec l’any 1992, Les reflexions més polítiques les vas interessos de la Odriozola va tornar al aparcar? CIA i l’oligarquia Les esquerres a l’Amèrica del Sud es País Basc per reprendre N’hi havia, però en una guerra la prioritat troben en plena crisi pels processos la militància a l’esquerra és sobreviure. Vaig aprendre a reconèixer que viuen països com Nicaragua, on el soroll dels bombarders A-37 i els B-52 que disparaven Daniel Ortega és molt criticat. Quina opinió en tens? abertzale, per la qual va ràfegues de projectils. Mentre sobrevolaven damunt nos- Ortega no és sandinista ni revolucionari, sinó que afavo- ser encausada en el procés tre, havíem d’organitzar la logística i atendre els ferits reix els interessos de la CIA i l’oligarquia que vol ender- contra l’associació de com podíem. Vaig veure morir combatents per manca rocar-lo. Fins i tot recluta mercenaris del Salvador per municipis Udalbiltza. Fa de sèrum i, més d’una vegada, quan ens quedàvem sen- reprimir, cosa que cal criticar obertament. Em consta uns anys, Leire Ibarguren, se gases, tapàvem les ferides amb draps que trobàvem que les seves bases ho fan. Només cal que s’articulin companya seva a Bilguena a les cases. Calia ser imaginatius. com a alternativa a les seves polítiques i ho facin de manera horitzontal i democràtica. Feminista, va proposar-li La mort de Pakito, l’any 1984, et va fer replantejar recollir la seva experiència el sentit de la militància? Avui, si tornessis a marxar, on aniries? en el llibre Le llamaban Laura Al contrari, em va reafirmar que tots érem necessaris Segurament a Palestina o el Kurdistan. Però tinc clar que (Txalaparta, 2018), un repàs en la lluita de la guerrilla, malgrat que el 1987 vam des- el meu lloc és al País Basc, on explico que al Salvador a les vicissituds d’Odriozola plaçar-nos a una zona encara més perillosa. van morir 150 internacionalistes, entre els quals dues mèdiques basques, dos jesuïtes i la brigadista catalana i les seves companyes en El 1992 van arribar els acords de pau. Creus que Elisenda Portabella. Una generació que va donar la vida aquell context d’eclosió van ser satisfactoris? per canviar el món i que va demostrar que, si estimes revolucionària. En aquell moment molta gent va quedar decebuda, per- el teu país, també estimes els altres.�