DOCSLIB.ORG

Àrnica 19970901

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Àrnica 19970901 -r-r-T " Tj'T R A S T E L L Portada Remuntadors de Vaquèira-Bonaigua Foto: Uorenç Prats LAPIPiDA Entrevista a Eduard Carbonell Per Roser Trepat FULLS DEL CONSELL Turisme i neu al Pirineu Per Francesc López Palomeque A L'ARNA C3> ?'.• 5J^^ '•" /'"'"s™ expedició LO ROVELL DE LOU Per Feliu Izard Ara Lleida... i demà, què? Una reflexió a la vora del camí Per Uorenç Prats D i Sote Jiménez Setó LA LLUCANA Lo L/itera, una terra de frontera Per Josep A. Chauvell El moviment indígena llatinoamericà i el model neoliberal (I) Per Victor Rretón i Gabriela del Olmo ^ LO VISTAIRE ^ MANAIRONS Zaira Pérez Deu, Josep Espunyes una punkie als noranta Per Mònica ñardella LA MOSQUERA LO CODER VENT DE PORT •\Yy LAGRÍPIA LO CODER LLIBRES /\ CAP DE CASA I A L El Programa Pallars de Tlnventari del Patrimoni Etnològic, una eina útil? El Programa Pallars de i'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya s'ha acabat. Des del 1994, la quinzena llarga d'investigadors que ha mobilitzat ha recollit una allau de dades i ha elaborat una colla de materials per donar a conèixer el nostre patrimoni més popular. A més a més, el progra­ ma ha arrossegat altres investigacions, i tot plegat ha representat una notable afluència de recursos que d'una manera o altra han revertit en benefici de la comarca. El Programa Pallars ha estat una obra col·lectiva. Realitzada per encàrrec del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), en el marc de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, no és només fi^uit de la voluntat política i dels qui hi han treba­ llat directament, sinó del conjunt de la població del Pallars Sobirà, que hi ha col·laborat pacient­ ment i amb entusiasme, i del suport de les entitats culturals, del nostre Consell Cultural, que ha fet d'intermediari en la contractació i li ha facilitat la infraestructura, i de tota la resta que l'han avalat. Al llarg d'aquests anys, el programa ha viscut molts avatars. Va néixer per documentar un pro­ jecte de promoció patrimonial encarregat pel Consell Comarcal, però, un cop elaborat, va quedar guardat en un calaix fins ara. Al cap d'un any, vist com anaven les coses, es va haver de reorientar i li va caldre inventar-se altres formes de difusió per poder fer arribar la nostra riquesa patrimonial a tothom. L'any següent va patir els rigors de les restriccions pressupostàries, i ara, que ja s'ha acabat, el CPCPTC, propietari dels materials, encara no ha definit les línies de difusió dels resultats, i l'administració comarcal, no tan sols no ha fet cap gest per fer-se'n càrrec, sinó que, incomprensible­ ment, ha emprès iniciatives paral·leles, duplicant així esforços ja realitzats. Tanmateix, nosaltres creiem en els recursos que el programa, malgrat tots els entrebancs, ha estat capaç de generar, i que, si hi ha voluntat i traça, poden fer molt més que les subvencions per al futur del nostre territori: des del projecte de promoció patrimonial esmentat, fins a les més de tres mil fitxes informatitzades, les recerques sobre religiositat popular, sociabilitat i vida material, els jocs elaborats i maquetars per descobrir lúdicament el nostre país i la seva història, els itineraris patrimo­ nials que aconiboien els visitants en un passeig tranquil per la nostra memòria, o els vídeos de llarga durada destinats especialment al món universitari. Tot plegat són recursos culturals (i potencial­ ment turístics) de primer ordre que el programa i els treballs que l'han precedit, envoltat, i que de ben segur el seguiran, posen a disposició de la comarca: de la seva identitat i del seu progrés. Que sigui per molts anys. Director: Ferran Relia i Foro. Coordinador: Joan Blanco i Barrilado. Equip de redacció: Pep Coll, Carme Font, Ester Isus, Xavier Macià. Carme Mestre, Andreu Loncà, Ramon Sistac, Albert Turull i Miquel Viladegut. Producció gràfica: Raül Valls - Disseny: Anna Tor. Árnica fa constar que e/ contingui dels Impressió: Arts Gràfiques Bobalà. articíes publicats refleaeix únicament l'opinió DL: L-134-1990 • ISSN: 1130-5444 de llurs sotasignats. Adreça de l'editor: Consell Cultural de les Valls d'Àneu. Amb la col·laboració de ta Generalitat de Catalunya Carrer Major, 6 - 25580 Esterri d'Àneu. ' ta Fundació Pública Institut d'Estudis llerdencs Tel. (973) 62 63 16 - Internet: vallsaneu® millorsoftes de la Diputació de Ueida. LA P I P I D A Per Roser Trepat Eduard Carbonell, Director del Museu Nacional d'Art de Catalunya general del Patrimoni del departament de Cultura, des d'on forma part de la Junta de Museus. I des del juny de 1994, al capdamunt de Montjuïc, com a di­ rector del MNAC. Ens preguntem cap on farà el pro­ per salt aquest neguitós i incansable operari de l'art nacional. Ens diu que per quan torni a l'activitat do­ cent, ha traslladat la seva càtedra a la Universitat de Girona, però ara per ara l'hem trobat absolutament embrancat en el projecte del MNAC. Embrancat amb passió, per la manera com parla de la seva feina, com fuma i remena papers i busca plànols per fer-se enten­ dre, per la manera com gesticula i canvia de to. Però la passió ja la vam intuir fins i tot abans de parlar amb ell, quan vam arribar als peus del Palau Nacional i un guarda ens va assenyalar el despatx del director del museu cap a uns barracons, una mena de campament de firaires on Carbonell i el seu equip no poden fer res més que treballar, perquè les instal·lacions no donen per lluir de despatx. Us presentem una bona part de la conversa que vam mantenir. -Vostè va iniciar la seva tasca com a director del (foto: F. Relia) MNAC el juny del 94, quan el projecte ja estava "dat i beneït". Què és el que no li va agradar del que va trobar Hem anat a veure Eduard Carbonell, director del fet i què és el que canviaria o ha canviat del projecte Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC. El inicials senyor Carbonell ja fa anys que es mou com el peix a -El projecte del romànic me'l vaig trobar molt fet. l'aigua per diferents àmbits relacionats amb la història Jo vaig introduir-hi les modificacions que considerava de l'art, festejant des de sempre amb el patrimoni artís­ imprescindibles, i a més d'imprescindibles, substan­ tic i la seva gestió. Primerament com a catedràtic cials. Això per un costat. I, per l'altre, hi ha un projec­ d'història de l'art a la Universitat Autònoma de Bar­ te molt antic de funcionament del museu, que aquest celona, especialitzat en pintura romànica. Des del sí que l'he canviat molt i ara és tot un altre. 1985, participant en els primers informes del projecte Del romànic hi havia un projecte fet i una sèrie de de museu que ara dirigeix. Més tard, com a director coses decidides: la sala gran ja estava feta, ja estava LA P I P I D A }^=^ Façana Principal del Palau Nacional de Montjuïc, seu actual del Museu Nacional d'Art de Catalunya. (Foto; MNAC) plantejat l'estudi dels absis, estava plantejada la que ha estat molt car i molt complicat adequar-lo a il·luminació i estava plantejat un sistema de distribu­ aquest ús. ció. La idea essencial de Gae Aulenti és la concepció de -Eliminar aquest edifici era eliminar un sky-line de l'absis com a objecte "museable", és a dir, l'absis apa­ Barcelona. A més, el 1934 es munta aquí dalt el Museu reix com un objecte aïllat dins la sala; aquesta concep­ d'Art de Catalunya. El que estem fent és mantenir una ció és fonamental. En sis casos, però, hi ha una recons- façana de la ciutat tot recuperant una idea de l'època titució arqueologista de l'espai que ocupava la pintura de la República, de Folch i Torres. Ara, al costat de tot mural: les naus laterals de Boi, les dues esglésies de això hi ha inconvenients: d'una banda la consolidació, Taüll, la nau de Sorpe, l'atri de Cardona i la sala capi­ perquè aquest edifici estava pensat en un principi per­ tular de Sixena. Partint d'aquesta premissa, el meu què durés poc, quan es fa al 1929, i de l'altra, no estem equip va elaborar la nova llista de les obres i una nova al mig del Passeig de Gràcia. L'accés s'ha de solucionar, distribució del recorregut. perquè un cop presa la decisió de posar el museu aquí Pel que fa al gòtic, és un projecte que hem conce­ per totes aquestes raons que dic, s'ha de dotar de les but des del principi. I ara estem treballant en un pro­ vies de comunicació que no té. Actualment no hi ha jecte de funcionament nou; just ara acabo de sortir metro i no hi ha parades d'autobús. d'una reunió sobre aquest tema. -Precisament, una de les crítiques fonamentaU que -Ara que està trebalUnt sobre la realitat d'un museu ha tingut aquest museu és que parteix d'un pkntejament que ja està en marxa, creu que l'edifici del Palau Na­ arcaic, de la visió romàntica del XIX pel que fa a l"'art cional és idoni com a seu del museu? Perquè sí que és cert nacional", perquè sembU que les col·leccions de romànic i LA P I P I D A de gòtic tindran prioritat sobre la resta.
Load more

Recommended publications
  • Redalyc.TURISMO DE INVIERNO Y ESTACIONES DE ESQUÍ EN EL
    Investigaciones Geográficas (Esp) ISSN: 0213-4691 [email protected] Instituto Interuniversitario de Geografía España López Palomeque, Francisco TURISMO DE INVIERNO Y ESTACIONES DE ESQUÍ EN EL PIRINEO CATALÁN Investigaciones Geográficas (Esp), núm. 15, enero-junio, 1996, pp. 19-39 Instituto Interuniversitario de Geografía Alicante, España Disponible en: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=17654244002 Cómo citar el artículo Número completo Sistema de Información Científica Más información del artículo Red de Revistas Científicas de América Latina, el Caribe, España y Portugal Página de la revista en redalyc.org Proyecto académico sin fines de lucro, desarrollado bajo la iniciativa de acceso abierto TURISMO DE INVIERNO Y ESTACIONES DE ESQUÍ EN EL PIRINEO CATALÁN* Francisco López Palomeque RESUMEN Este artículo analiza la evolución de las estaciones de esquí en el Pirineo catalán y las características de su implantación espacial. Se valora la aptitud del medio, la innivación y los dominios esquiables que han hecho posible el desarrollo del turismo de invierno; se describen los parámetros básicos de la oferta y de la demanda de este tipo de turismo y se constata el destacado papel que ha tenido la administración pública en su promoción y desarrollo. Por último, se evalúa el significado del turismo de invierno como factor básico de transformación de la estructura territorial y socioeconómica, así como su protagonismo en el conjunto del Pirineo como espacio turístico. Palabras clave: Pirineo catalán, recurso nieve, dominio esquiable, estación de esquí, generación, turismo de invierno, administración pública, promoción, desarrollo. ABSTRACT This article analyses the evolution of ski resorts in the Catalan Pyrenees and the aspects of their installation in the land.
    [Show full text]
  • Skiing in Catalonia: Something for Everyone
    ECONOMICS SKIING IN CATALONIA: SOMETHING FOR EVERYONE ELEVENOPPORTUNITIES FOR ALPINESKIING AND THE SAME AGAIN FOR NORDIC SKIING. FIRSTQUALITY SNOW, GOOD HOTEL FACILITIES, A VARIED GEOGRAPHY, EXCELLENT COMMUNICATIONS, ALL THE BACK-UP SERVICES YOU NEED AND AN ENVIABLE CUISINE. ENRlC OLLER I CARBO JOURNALIST lpine skiing is still not a very well- available and the back-up services has rences. Al1 in all, then, Catalonia offers known sport in Catalonia, al- also taken place. It must not be forgotten something for everyone. though skiers alone occupy a to- that only 20 Oh of a skier's expenses are With the intention of offering replies to tal of ten thousand hotel places every directly linked to the ski-station itself. the complex tourist demand, the La Tuca winter. For Catalan businessmen in this Be that as it may, this sport moves ten runs were built, five hundred metres sector, a good winter season can mean a thousand million pesetas a year (87 mil- from the capital of the Val1 d'Aran, Vie- gross turnover of more than one and a lion US dollars) in Catalonia. We have lla. These installations now include a per- half thousand million pesetas (12.5 mil- to bear in mind that the installations of a manent competition stadium and are con- lion US dollars). This volume of trade ski-station cost over one thousand million sidered amongst the best and most mo- has to be set against a far from insignifi- pesetas and it is calculated that it takes dern in Catalonia. cant investment. In Catalonia, over the fifteen years to retrieve the capital invest- In the region of the central Pyrenees, Ba- last two seasons, the ski resorts have ment.
    [Show full text]
  • El Govern Aprova El Pla Director De Les Estacions De Muntanya
    n Comunicat de premsa n El Govern aprova el Pla director de les estacions de muntanya El Govern ha aprovat el Pla director de les estacions de muntanya 2006- 2011, que té com a principal objectiu impulsar les activitats turístiques de neu i muntanya, aportar un marc regulador clar i estable, ordenar els ajuts públics i millorar la competitivitat del sector. D’aquesta manera, es vol assegurar la seva viabilitat com a motor econòmic de les comarques pirinenques, i fer-lo compatible amb el medi natural. Per tal d’aconseguir aquestes fites, el Pla director inclou: Ø 4 estratègies, que contenen 10 programes i 18 accions concretes, amb l’assignació pressupostària i el calendari assignat Ø Un pressupost per valor de 71,4 MEUR, dels quals 31,4 MEUR corresponen a subvencions i a accions directes dels departaments i 40 MEUR, a la concessió de crèdits Ø Actuacions com l’impuls del forfet únic per a les estacions d’esquí, beques per a la formació de 2.500 treballadors del sector, plans d’hotels i nous equipaments turístics, subvencions per a la millora d’instal·lacions o la creació de l’Ens Català per a les Estacions de Muntanya, que actuarà com a finestreta única entre l’Administració i els propietaris de les instal·lacions Ø Un nou desplegament normatiu per ordenar el sector, amb la normativa de drets i deures dels esquiadors i les estacions de muntanya, la normativa per a l’homologació dels professionals dels esports d’hivern i un decret que actuarà com a marc general per a la prestació dels ajuts específics El Govern ha aprovat el Pla director de les estacions de muntanya 2006-2011 elaborat pels departaments de PTOP, Economia i Finances i Medi Ambient i Habitatge, amb la col·laboració de l’Institut Català de Finances i del Departament de Treball i Indústria.
    [Show full text]
  • Esquiar E N Cataluna: Una Blanca G-Olosina
    ESQUIAR EN CATALUNA: UNA BLANCA G-OLOSINA ONCE POSIBILIDADES PARA LA PRÁCTICA DEL ESQUÍ ALPINO Y OTRAS TANTAS PARA EL ESQUÍ NÓRDICO. NIEVE DE PRIMERA CALIDAD, BUENA COBERTURA HOTELERA, GEOGRAFÍA VARIADA, EXCELENTES COMUNICACIONES, TODOS LOS SERVICIOS COMPLEMENTARIOS EXIGIBLES Y UNA GASTRONOMÍA ENVIDIABLE. ENRlC OLLER I CARBO PERIODISTA 1 esquí alpino, en Cataluña, con- El incremento de la capacidad hotelera y sidades y preferencias. Es pues, una invi- tinúa siendo una actividad poco los servicios complementarios tampoco tación a degustar esta blanca golosina. divulgada a pesar de que, sólo los se han hecho esperar. No debe olvidarse Con la vocación de ofrecer respuestas a la esquiadores, ocupan cada invierno más que sólo el 20 por ciento de los gastos de compleja demanda turística invernal han de diez mil camas. Para los empresarios un esquiador repercute directamente en sido construidas, a quinientos metros de catalanes del sector, una buena tempora- la estación de esquí. De todos modos, la capital de la Val1 d'Aran (Viella), las da invernal les representa una recauda- este 'deporte social mueve, en Cataluña, pistas de la Tuca. Sus instalaciones dispo- ción superior a los mil quinientos millo- diez mil millones de pesetas al año (87 nen ahora de un estadio permanente para nes de pesetas (12,5 millones de dólares millones de dólares USA). No en vano competiciones y se las puede considerar USA). Este volumen económico supone las instalaciones de unas pistas de esquí entre las pistas más modernas y prepara- también como contrapartida, una inver- cuestan más de mil millones de pesetas y das de Cataluña.
    [Show full text]
  • Sin Título-2
    NÚMERO 38 • TARDOR - HIVERN DE 2009 38 TARDOR - HIVERN 2009 TARDOR 38 Emoció blanca Turismo todo el año tres en las Tierras de Lleida La diversidad de atractivos de las comarcas de Lleida constituye un paradigma del hecho de que el turismo es un fenómeno que no se circunscribe a ninguna época del año. Los paisajes invernales, marcados por la deslumbrante blancura de la nieve en las regiones pirenaicas y por la estética sobria de los parajes del llano, configuran una parte básica de los activos turísticos de Lleida. A través de los reportajes que encontraréis en esta edición, como el del esquí nórdico o el de "Naturaleza en estado puro”, descubriréis que Jaume Gilabert i Torruella una estancia en las comarcas de montaña President de la Diputació de Lleida constituye una experiencia intensa en la que combinar deporte y naturaleza. Sin olvidar las opciones culturales –el Museo de la Nieve de Unha o el pueblo medieval de Guimerà, también presentes en la revista– o la reputada gastronomía de nuestro territorio, con excelentes productos autóctonos –promocionados por la Diputación Turisme tot l’any de Lleida bajo la marca Lleida Qualitat–. Y más allá de lo que es turismo de invierno, el a les Terres de Lleida reportaje sobre los festivales de cine leridanos nos habla de la riqueza de la actividad cultural de nuestra demarcación, mientras que el artículo sobre Martina Castells, la primera doctora en Avui dia ningú pot negar que l’hivern és una època excel·lent per fer una Medicina del Estado, aporta luz sobre un escapada lúdica o turística, tot i que tradicionalment hem associat les personaje emblemático de Lleida.
    [Show full text]
  • Informe Del Sector Del Turisme (Document De Treball)
    Informe del sector del turisme (document de treball) Document elaborat per l’Escola Universitària de Turisme i Direcció d’Hosteleria (centre adscrit a l’UAB). Equip de treball: Joan Carles Llurdés Coit. Gerda K. Priestley i Francesc Romagosa Casals Juny de 2009 RESUM EXECUTIU [2-8] INTRODUCCIÓ [9-13] DESCRIPTOR DEL SECTOR [15-72] EL TURISME AL MÓN - 15 CATALUNYA EN EL CONTEXT TURÍSTIC - 21 PRINCIPALS TIPUS DE TURISME - 26 DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL - 54 DETERMINACIÓ DELS IMPACTES [73-95] ANNEX [96-121] EL MARC NORMATIU - 97 ELS AGENTS CLAU - 115 BIBLIOGRAFIA - 118 * El present document és un document de treball i en cap cas es pot assumir com una posició oficial del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat de Catalunya . 1 2 El turisme és el sector econòmic de major creixement al llarg de les darreres dècades i el que més bé resisteix els períodes de crisi i estancament econòmic com l’actual. El turisme és un fenomen plenament estructural: l’hàbit de fer turisme s’ha estès fins a esdevenir una “necessitat bàsica” en les pautes de consum de moltes persones d’un ampli espectre socioeconòmic. Les característiques i tendències actuals del turisme a Catalunya són: • Catalunya és una potència turística de primer ordre, i disposa d’una oferta turística molt àmplia i variada. El turisme ha suposat de l’ordre de l’11-12% del PIB català l’any 2007, sense comptar l’efecte multiplicador sobre altres sectors econòmics. • L’any 2007, el PIB turístic va ser de 12,34 milers de milions d’euros per a un PIB total de 196,5 miliards.
    [Show full text]
  • 02Socioeconomic Tcm32-37793.Pdf
    Evolució dels visitants (forfets venuts) a les estacions catalanes. Nre. esquiadors i capacitat de remuntadors a comarques de 15 Marc Marc socioeconòmic 1987-2004 muntanya. 2003 socioeconòmic: les estacions com a motors econòmics de les comarques de muntanya Font: elaboració amb dades del Pla estratègic del turisme de neu a Catalunya, ACEM. 2004 Font: Pla estratègic del turisme de neu a Catalunya, ACEM. 2004 Impacte de les estacions d’esquí evolució irregular on s’alternen alts i baixos, i amb uns últims anys d’estancament. Especialment dolentes van ser les temporades Afluència d’esquiadors i activitat a les valls 94/95, 96/97 i 00/01, amb temperatures per damunt del que és habitual. A l’hora de plantejar-se la incidència de les estacions de muntanya en el seu marc socioeconòmic, la primera pregunta que En l’àmbit territorial, tot i que l’afluència d’esquiadors es distribueix cal respondre és si l’esquí és un motor econòmic, i en cas de res- al llarg dels Pirineus, hi ha algunes comarques on es concentra posta positiva, en quin grau impacta sobre les economies de les majoritàriament la demanda i oferta del negoci de la neu. La Val valls. d’Aran i la Cerdanya representen prop d’un 70% dels forfets venuts i més del 50% de la capacitat de remuntadors. En segon lloc es tro- La temporada 2003-2004 les 17 estacions catalanes van vendre, ben l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà i, a més distància, el segons dades de l’ACEM, 2,4 milions de forfets. Des de mitjan Solsonès, el Ripollès i el Berguedà (en aquesta última comarca l’es- dècada de 1980, el nombre de visitants a les estacions d’esquí tació de Rasos de Peguera no ha obert en la temporada de 2004- catalanes ha mantingut una tendència a l’alça, tot i que amb una 2005).
    [Show full text]
  • Informe Al Consell CAT 11
    BARCELONAPIRINEU2022 Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Informe al Consell Plenari 5 de febrer 2010 BarcelonaPirineu 2022 XXIV Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Informe al Consell Plenari Índex de continguts Preàmbul 3 Naturalesa de l’informe 5 Abreviatures 8 Introducció 9 El COI, aproximació al marc i a l’entorn 11 Què són els Jocs d'Hivern 16 Què demanen 20 Què tenim 25 Què proposem 30 Per què ho proposem 34 Com ho farem 36 Quan ho farem 40 Pàgina 2 BarcelonaPirineu 2022 XXIV Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Informe al Consell Plenari Preàmbul El passat 13 de gener, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va expressar públicament la voluntat que Barcelona, juntament amb els Pirineus, sol·liciti ser candidata a acollir els Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern de l’any 2022. D’ençà l’èxit esportiu, cívic i organitzatiu dels Jocs de Barcelona 1992, diverses han estat les veus de la societat civil que reclamaven la possibilitat d’afrontar de nou un repte esportiu i internacional de característiques similars. Superades les consultes sobre l’oportunitat i viabilitat tècnica del projecte, és el moment de fer el pas i plantejar, al conjunt dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, a les forces polítiques, a les institucions catalanes i espanyoles, al moviment olímpic i al món esportiu en general, la proposta d’esdevenir la primera ciutat en organitzar uns Jocs Olímpics d’estiu i d’hivern. És, certament, un repte organitzatiu important, però Barcelona és una ciutat que mai no ha tingut por dels reptes; tot el contrari, es creix davant de les dificultats i quan sap que té oportunitats de liderar transformacions rellevants.
    [Show full text]
  • Patrimoni Cultural SALUTACIÓ
    Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida número 47 - 2018 Patrimoni cultural SALUTACIÓ Any de rècords Les dades dels principals indicadors econòmics (transport aeri, comerç, turisme, etc.) de- mostren que l’estructura econòmica de Catalunya manté els seus atractius i la seva compe- titivitat, i aquest comportament positiu el constaten també les darreres referències del PIB català, amb un creixement del 3,4 % (3 dècimes per sobre del conjunt d’Espanya i un punt més que la mitjana europea). En el cas de les terres de Lleida, l’any 2017 ha estat el més bo de la història del turisme al territori, des de la plana a l’Alt Pirineu i l’Aran, amb un increment d’un 6,5 % més de visitants i un 6,7 % més de pernoctacions respecte de l’any 2016, que ja va ser el millor dels darrers vuit anys, tant en pernoctacions com en viatgers als establiments de turisme reglat (hotels, cases de turisme rural, càmpings i apartaments turístics). Una altra dada significativa és que el turisme internacional ha mantingut un any més el seu creixement, fins a situar-se en una posició capdavantera des que el Patronat de Turisme fa un seguiment de les dades d’ocupació. Concretament, aquest segment turístic ha experi- mentat un creixement d’un 6,54 % en nombre de viatgers i un 1,4 % en el de pernoctacions. D’aquesta manera, l’any 2017 se situa, també, com el millor de tots els temps a la demarca- ció de Lleida pel que fa al turisme de procedència internacional.
    [Show full text]
  • Turisme, Lleure I Esport Al Medi Natural
    INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS NATURA, ÚS O ABÚS? (2018-2019) Turisme, lleure i esport al medi natural JORDI SOLER 2019, Institut d’Estudis Catalans Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Dels autors dels articles Article rebut l’octubre de 2017 Text revisat lingüísticament per Roser Carol i Àlvar Valls ISBN: 978-84-9965-457-7 DOI: 10.2436/15.0110.22.18 Turisme, lleure i esport al medi natural Jordi Soler Insa Geògraf, especialitzat en planificació i gestió d’espais naturals. Article rebut l’octubre de 2017. Sumari 1. L’ÚS DEL MEDI NATURAL PER AL TURISME I EL LLEURE 1.1. El medi natural, recurs per al turisme i el lleure 1.2. La protecció dels espais naturals 1.3. L’ús turístic dels espais naturals com a recurs econòmic 2. ESPORT I MEDI NATURAL 2.1. La crisi de les activitats «tradicionals»: caça i pesca 2.2. L’excursionisme: del romanticisme a la competició 2.3. La implantació dels esports d’hivern: l’esquí 2.4. Esports d’aventura. Noves activitats de turisme i lleure 2.5. Ciclisme de muntanya i circulació motoritzada 3. LLEURE I TURISME ALS ESPAIS NATURALS 3.1. Evolució del lleure als espais naturals 3.2. Les marques turístiques vinculades al medi natural 3.3. El foment públic del turisme a la natura 4. EL TRACTAMENT DE L’ESPAI: INFRAESTRUCTURES, EQUIPAMENTS I SERVEIS 4.1. Ocupació intensiva i ocupació extensiva de l’espai 4.2. Equipaments i infraestructures per al lleure al medi natural 5. PERSPECTIVES I REPTES DE FUTUR 5.1. El perill de «morir d’èxit» 5.2.
    [Show full text]
  • 1. La Transformación Del Paisaje Pirenaico
    1. La transformación del paisaje simples objetos, y en algunos casos sin pirenaico. -- ningún género de articulación con todo lo que le rodea. La destrucción sistemática del paisaje En el crecimiento promovido por la afluen- como consecuencia de los fenómenos de cia turística de estos últimos años, han adesarrollon turístico y deportivo está aparecido en el Pirineo Catalán una can- acentuándose actualmente en el Pirineo tidad considerable de iniciativas urbanís- Catalán. Este problema está sensibilizan- ticas particulares, basadas en criterios do a diversos sectores de la población, limitados a la parcelación, respaldados que asisten a la desaparición de los va- incluso por Planes Parciales de Ordena- lores que caracterizaban la fisonomía de ción, que aparecen como unidades autó- nuestro país con total impunidad. nomas desarticuladas del paisaje y con El paisaje es el contorno físico del am- unos condicionantes volumétricos exage biente humano. Su transformación está implicada y es simultánea a cualquier proceso de crecimiento urbano, de crea- ción de núcleos de edificación de nueva planta o de localización de actividades. Sin embargo, son las relaciones entre es- tos procesos y las características del en- 2. Las estaciones de esquí torno en el que se producen (y no tanto Pirineo Catalán. las características intrínsecas de uno y otro factor) las que califican las trans- En el cuadro 1 [pág. 13) se han re formaciones paisajísticas. do las características de las esta En el Pirineo, la escisión entre planea- miento y espontaneidad no se produce hasta los años 60, a partir de los cuales se rompe la línea de crecimiento tradi- datos pueden sac cional.
    [Show full text]
  • MD19900202-053.Pdf
    VIernes, 2 de febrero de 1990 Rflhmi1Ipn1ihu Página 53 MUNDONIEVE • CATALUNYA, AL. FIN BLANCA LA XIH MARCHA BERET... EN MARCHA Por fin este.fin de semaña todas las pistas catalanas, a excepción de Le Tuca y Llessu) que ya no tenían previsto abrir, tienen en servicio sus Instalaciones; las últimas precipita ciones han cubierto con un buen manto las áreas blancas catalanas que ofrecen un Impresionante as pecto. Por otra parte, las temperaturas han permitido a las estaciones que disponen de ¡nnivación artificial, que sigan aumentando la producción FONDO: ISTADO DE LOS CIRCUITOS DEL PRINCIPADO Lá estación leridana de Tavascán’ se une esta semana alas áreas cata lanas de esquí de fondo que desde hace unas semanas se mantinen abiertas. El uso de cadenas es necesario en La esperada apertura de la estación leridana de Ba prueba, son- excelentes y según uno de los responsa-’ los acesos a Lles y Sant Joan de que/ra Beretque puso el pasadó miércoles en serviciobies de la organización de las mejores que sé. recuer )‘Erni. BoÁavo mantiene sus circui sus tres áreas esquiables, Baque/ra, Berety Argullsat dan. Los participantes -que disputarán la Marcha Be tos sin preparar. ciento por ciento permite un año más cumplir con la ret según su edad y preparación recorrerán, para la, -Los espesores son (os slgulen tes -. -• - celebración de la prueba de-fondo más clásica del ca- prueba, pequeña, un trazado que circunda el Pia, • Aransa de 20 a 50cm (25 km. • lendario estatal y además puntuable para el WorId mientras- que en 20 y 35 kilómetros atravesarán el fa trazados).
    [Show full text]