Àrnica 19970901
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
-r-r-T " Tj'T R A S T E L L Portada Remuntadors de Vaquèira-Bonaigua Foto: Uorenç Prats LAPIPiDA Entrevista a Eduard Carbonell Per Roser Trepat FULLS DEL CONSELL Turisme i neu al Pirineu Per Francesc López Palomeque A L'ARNA C3> ?'.• 5J^^ '•" /'"'"s™ expedició LO ROVELL DE LOU Per Feliu Izard Ara Lleida... i demà, què? Una reflexió a la vora del camí Per Uorenç Prats D i Sote Jiménez Setó LA LLUCANA Lo L/itera, una terra de frontera Per Josep A. Chauvell El moviment indígena llatinoamericà i el model neoliberal (I) Per Victor Rretón i Gabriela del Olmo ^ LO VISTAIRE ^ MANAIRONS Zaira Pérez Deu, Josep Espunyes una punkie als noranta Per Mònica ñardella LA MOSQUERA LO CODER VENT DE PORT •\Yy LAGRÍPIA LO CODER LLIBRES /\ CAP DE CASA I A L El Programa Pallars de Tlnventari del Patrimoni Etnològic, una eina útil? El Programa Pallars de i'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya s'ha acabat. Des del 1994, la quinzena llarga d'investigadors que ha mobilitzat ha recollit una allau de dades i ha elaborat una colla de materials per donar a conèixer el nostre patrimoni més popular. A més a més, el progra ma ha arrossegat altres investigacions, i tot plegat ha representat una notable afluència de recursos que d'una manera o altra han revertit en benefici de la comarca. El Programa Pallars ha estat una obra col·lectiva. Realitzada per encàrrec del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), en el marc de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, no és només fi^uit de la voluntat política i dels qui hi han treba llat directament, sinó del conjunt de la població del Pallars Sobirà, que hi ha col·laborat pacient ment i amb entusiasme, i del suport de les entitats culturals, del nostre Consell Cultural, que ha fet d'intermediari en la contractació i li ha facilitat la infraestructura, i de tota la resta que l'han avalat. Al llarg d'aquests anys, el programa ha viscut molts avatars. Va néixer per documentar un pro jecte de promoció patrimonial encarregat pel Consell Comarcal, però, un cop elaborat, va quedar guardat en un calaix fins ara. Al cap d'un any, vist com anaven les coses, es va haver de reorientar i li va caldre inventar-se altres formes de difusió per poder fer arribar la nostra riquesa patrimonial a tothom. L'any següent va patir els rigors de les restriccions pressupostàries, i ara, que ja s'ha acabat, el CPCPTC, propietari dels materials, encara no ha definit les línies de difusió dels resultats, i l'administració comarcal, no tan sols no ha fet cap gest per fer-se'n càrrec, sinó que, incomprensible ment, ha emprès iniciatives paral·leles, duplicant així esforços ja realitzats. Tanmateix, nosaltres creiem en els recursos que el programa, malgrat tots els entrebancs, ha estat capaç de generar, i que, si hi ha voluntat i traça, poden fer molt més que les subvencions per al futur del nostre territori: des del projecte de promoció patrimonial esmentat, fins a les més de tres mil fitxes informatitzades, les recerques sobre religiositat popular, sociabilitat i vida material, els jocs elaborats i maquetars per descobrir lúdicament el nostre país i la seva història, els itineraris patrimo nials que aconiboien els visitants en un passeig tranquil per la nostra memòria, o els vídeos de llarga durada destinats especialment al món universitari. Tot plegat són recursos culturals (i potencial ment turístics) de primer ordre que el programa i els treballs que l'han precedit, envoltat, i que de ben segur el seguiran, posen a disposició de la comarca: de la seva identitat i del seu progrés. Que sigui per molts anys. Director: Ferran Relia i Foro. Coordinador: Joan Blanco i Barrilado. Equip de redacció: Pep Coll, Carme Font, Ester Isus, Xavier Macià. Carme Mestre, Andreu Loncà, Ramon Sistac, Albert Turull i Miquel Viladegut. Producció gràfica: Raül Valls - Disseny: Anna Tor. Árnica fa constar que e/ contingui dels Impressió: Arts Gràfiques Bobalà. articíes publicats refleaeix únicament l'opinió DL: L-134-1990 • ISSN: 1130-5444 de llurs sotasignats. Adreça de l'editor: Consell Cultural de les Valls d'Àneu. Amb la col·laboració de ta Generalitat de Catalunya Carrer Major, 6 - 25580 Esterri d'Àneu. ' ta Fundació Pública Institut d'Estudis llerdencs Tel. (973) 62 63 16 - Internet: vallsaneu® millorsoftes de la Diputació de Ueida. LA P I P I D A Per Roser Trepat Eduard Carbonell, Director del Museu Nacional d'Art de Catalunya general del Patrimoni del departament de Cultura, des d'on forma part de la Junta de Museus. I des del juny de 1994, al capdamunt de Montjuïc, com a di rector del MNAC. Ens preguntem cap on farà el pro per salt aquest neguitós i incansable operari de l'art nacional. Ens diu que per quan torni a l'activitat do cent, ha traslladat la seva càtedra a la Universitat de Girona, però ara per ara l'hem trobat absolutament embrancat en el projecte del MNAC. Embrancat amb passió, per la manera com parla de la seva feina, com fuma i remena papers i busca plànols per fer-se enten dre, per la manera com gesticula i canvia de to. Però la passió ja la vam intuir fins i tot abans de parlar amb ell, quan vam arribar als peus del Palau Nacional i un guarda ens va assenyalar el despatx del director del museu cap a uns barracons, una mena de campament de firaires on Carbonell i el seu equip no poden fer res més que treballar, perquè les instal·lacions no donen per lluir de despatx. Us presentem una bona part de la conversa que vam mantenir. -Vostè va iniciar la seva tasca com a director del (foto: F. Relia) MNAC el juny del 94, quan el projecte ja estava "dat i beneït". Què és el que no li va agradar del que va trobar Hem anat a veure Eduard Carbonell, director del fet i què és el que canviaria o ha canviat del projecte Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC. El inicials senyor Carbonell ja fa anys que es mou com el peix a -El projecte del romànic me'l vaig trobar molt fet. l'aigua per diferents àmbits relacionats amb la història Jo vaig introduir-hi les modificacions que considerava de l'art, festejant des de sempre amb el patrimoni artís imprescindibles, i a més d'imprescindibles, substan tic i la seva gestió. Primerament com a catedràtic cials. Això per un costat. I, per l'altre, hi ha un projec d'història de l'art a la Universitat Autònoma de Bar te molt antic de funcionament del museu, que aquest celona, especialitzat en pintura romànica. Des del sí que l'he canviat molt i ara és tot un altre. 1985, participant en els primers informes del projecte Del romànic hi havia un projecte fet i una sèrie de de museu que ara dirigeix. Més tard, com a director coses decidides: la sala gran ja estava feta, ja estava LA P I P I D A }^=^ Façana Principal del Palau Nacional de Montjuïc, seu actual del Museu Nacional d'Art de Catalunya. (Foto; MNAC) plantejat l'estudi dels absis, estava plantejada la que ha estat molt car i molt complicat adequar-lo a il·luminació i estava plantejat un sistema de distribu aquest ús. ció. La idea essencial de Gae Aulenti és la concepció de -Eliminar aquest edifici era eliminar un sky-line de l'absis com a objecte "museable", és a dir, l'absis apa Barcelona. A més, el 1934 es munta aquí dalt el Museu reix com un objecte aïllat dins la sala; aquesta concep d'Art de Catalunya. El que estem fent és mantenir una ció és fonamental. En sis casos, però, hi ha una recons- façana de la ciutat tot recuperant una idea de l'època titució arqueologista de l'espai que ocupava la pintura de la República, de Folch i Torres. Ara, al costat de tot mural: les naus laterals de Boi, les dues esglésies de això hi ha inconvenients: d'una banda la consolidació, Taüll, la nau de Sorpe, l'atri de Cardona i la sala capi perquè aquest edifici estava pensat en un principi per tular de Sixena. Partint d'aquesta premissa, el meu què durés poc, quan es fa al 1929, i de l'altra, no estem equip va elaborar la nova llista de les obres i una nova al mig del Passeig de Gràcia. L'accés s'ha de solucionar, distribució del recorregut. perquè un cop presa la decisió de posar el museu aquí Pel que fa al gòtic, és un projecte que hem conce per totes aquestes raons que dic, s'ha de dotar de les but des del principi. I ara estem treballant en un pro vies de comunicació que no té. Actualment no hi ha jecte de funcionament nou; just ara acabo de sortir metro i no hi ha parades d'autobús. d'una reunió sobre aquest tema. -Precisament, una de les crítiques fonamentaU que -Ara que està trebalUnt sobre la realitat d'un museu ha tingut aquest museu és que parteix d'un pkntejament que ja està en marxa, creu que l'edifici del Palau Na arcaic, de la visió romàntica del XIX pel que fa a l"'art cional és idoni com a seu del museu? Perquè sí que és cert nacional", perquè sembU que les col·leccions de romànic i LA P I P I D A de gòtic tindran prioritat sobre la resta.