NÚMERO 38 • TARDOR - HIVERN DE 2009 38 TARDOR - HIVERN 2009 TARDOR 38

Emoció blanca

Turismo todo el año tres en las Tierras de

La diversidad de atractivos de las comarcas de Lleida constituye un paradigma del hecho de que el turismo es un fenómeno que no se circunscribe a ninguna época del año. Los paisajes invernales, marcados por la deslumbrante blancura de la nieve en las regiones pirenaicas y por la estética sobria de los parajes del llano, configuran una parte básica de los activos turísticos de Lleida. A través de los reportajes que encontraréis en esta edición, como el del esquí nórdico o el de "Naturaleza en estado puro”, descubriréis que Jaume Gilabert i Torruella una estancia en las comarcas de montaña President de la Diputació de Lleida constituye una experiencia intensa en la que combinar deporte y naturaleza. Sin olvidar las opciones culturales –el Museo de la Nieve de Unha o el pueblo medieval de Guimerà, también presentes en la revista– o la reputada gastronomía de nuestro territorio, con excelentes productos autóctonos –promocionados por la Diputación Turisme tot l’any de Lleida bajo la marca Lleida Qualitat–. Y más allá de lo que es turismo de invierno, el a les Terres de Lleida reportaje sobre los festivales de cine leridanos nos habla de la riqueza de la actividad cultural de nuestra demarcación, mientras que el artículo sobre Martina Castells, la primera doctora en Avui dia ningú pot negar que l’hivern és una època excel·lent per fer una Medicina del Estado, aporta luz sobre un escapada lúdica o turística, tot i que tradicionalment hem associat les personaje emblemático de Lleida. El abanico de vacances amb l’estiu, atès que és en aquesta època quan podem gaudir d’un posibilidades es muy amplio; os invitamos a període de descans laboral més llarg. Però la mateixa dinàmica laboral, i descubrirlas y a disfrutarlas plenamente. sobretot l’increment dels recursos turístics i la desestacionalització de l’oferta, ens proporcionen actualment la possibilitat de gaudir d’una escapada de lleure durant els mesos hivernals, sia practicant alguna activitat Tourism all year round esportiva –esports de neu–, sia optant per plantejaments més relaxats (visites in the Lands of Lleida culturals, balnearis, etc.). The diversity of the attractions of the comarques ALa diversitat d’atractius de les comarques de Lleida constitueix precisament (local districts) of Lleida constitutes a paradigm in un paradigma del fet que el turisme és un fenomen que no se circumscriu a which tourism is a phenomenon that is not limited cap època de l’any. El patrimoni natural, monumental i festiu aporta una to any particular part of the year. The winter riquesa de possibilitats que sorprèn tant els visitants del país com els turistes landscapes, distinguished by the dazzling estrangers. Els paisatges hivernals, marcats per l’enlluernadora blancor de la whiteness of the snows of the Pyrenees and the neu a les contrades pirinenques i per l’estètica sòbria dels paratges de la restrained aesthetics of the plains, play a plana, configuren una part bàsica dels actius turístics de Lleida. Per mitjà dels fundamental role in the tourist activities of Lleida. esports de neu (en aquestes pàgines trobareu un magnífic reportatge sobre Through the reports that you will find in this issue l’esquí nòrdic) o mitjançant la contemplació del paisatge (vegeu l’article of the magazine, including the ones about Nordic sobre “Natura en estat pur”), descobrireu que una estada a les comarques de skiing and "Nature in its purest form”, you will muntanya constitueix una experiència intensa. discover why a stay in the mountain comarques offers an intense experience with the opportunity Sense oblidar les opcions culturals –no us perdeu el Museu de la Neu d’Unha to combine sport and nature. We must not forget o el ben conservat poble medieval de Guimerà, també presents a la revista– the cultural attractions, which are also present in o la reputada gastronomia del nostre territori, integrada en bona part per plats this magazine; they include the Snow Museum of contundents elaborats amb productes de la terra que, durant els mesos freds, Unha and the medieval village of Guimerà. Then esdevenen més saborosos que mai. Elaborats amb excel·lents productes there is the famed gastronomy of this territory, autòctons –productes que la Diputació de Lleida promociona sota la marca which is based on excellent autochthonous de Lleida Qualitat– aquests plats són presents en moltes de les activitats products that are promoted by the Diputació de gastronòmiques recollides en aquest número. I més enllà del que és el turisme Lleida under the Lleida Qualitat brand. As well as d’hivern, el reportage sobre els festivals de cinema lleidatans ens parla de la winter tourism, the report on the cinema festivals riquesa de l’activitat cultural de la nostra demarcació, mentre que l’article of Lleida speaks of the rich cultural activity of this sobre Martina Castells, la primera doctora en Medicina de l’Estat, aporta llum territory, while the article about Martina Castells, sobre un personatge encara força desconegut nascut a Lleida. the first female doctor of medicine in , throws light on an emblematic personality from the Lands L’Ara Lleida, doncs, us dóna algunes pistes sobre què fer i què veure a les of Lleida. The range of possibilities is really wide Terres de Lleida. El ventall de possibilitats, però, és molt ampli, i des and so we invite you to come and discover them for d’aquestes línies us convidem a descobrir-les i, sobretot, a gaudir-ne yourself and enjoy them to the full! plenament!

3 ESQUÍ NÒRDIC Un tresor per descobrir NÚMERO 38 • TARDOR - HIVERN DE 2009 per Josep Carles Monge 6

DIRECCIÓ: Sebastià Tamarit Montagud COORDINACIÓ: Sílvia Solano Castarlenas

TEXTOS: Joan Bellmunt, Susanna Casanovas, Josep Carles Monge, M. Conxa Montagud, Josep Maria Nadal, Xavi Nadal, Dolors Ortín, Sebastià Tamarit

IMATGE: Mikel Aristregui, Arxiu històric de Reus, arxiu de la Universitat de Barcelona, Ramon Baylina, Mònica Carrera, Alícia Castells, Carlos Cazurro, Consells Comarcals, Eade, Enric Gràcia, La Pleta by Rafael Hotels, Lo Cercacurts, Nordprojectes, Missatges, Patronat de Turisme de les Terres de Lleida, Edith Petroni, Photoset, Jordi V. Pou, Paco Rodríguez, Laurent Sansen, Marisa Tartera, Tot Nòrdic, Francesc Tur, Héctor Zampaglione

PORTADA: Esquí nòrdic (Tot Nòrdic)

DISSENY I INFOGRAFIA: Josep M. Cazares IL·LUSTRACIÓ “Mites de Ponent”: Sebastià Tamarit Barrull

HUMOR: Marçal

ASSESSORIA DE TURISME: Àngel Vidal, Josep Cabasés i Juli Alegre

CORRECCIÓ: Jordi Vidal TRADUCCIÓ ANGLÈS: Malcolm Hayes

Telèfon 973 24 54 08. Fax 973 24 55 58

ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT: Serveis de Comunicació Lleida, SL Rambla de Ferran, 34, 1r B (25007 Lleida) Telèfon 973 22 15 96 - Fax 973 22 16 01 e-mail: [email protected]

EDICIÓ GRÀFICA: NORPRINT ®

DISTRIBUCIÓ: Diputació de Lleida

INTERNET: http://www.lleidatur.com

E-MAIL: [email protected] Dipòsit legal: L.768.91 UN RECORREGUT PER LA © de les fotografies, les il·lustracions i els textos: els autors GASTRONOMIA DE LLEIDA És prohibida la reproducció total o parcial dels continguts per Josep Maria Nadal d'aquesta publicació sense l'autorització de l'editor i dels 18 autors

4 GUIMERÀ L’herència dels segles HUMOR per Dolors Ortín 30 per Marçal 29

ENTREVISTA ÀNGEL VIDAL I BOLDÚ per Xavi Nadal 40

MITES DE PONENT per Joan Bellmunt 46

LLIBRES TURÍSTICS per l’equip editor 59

NATURA EN ESTAT PUR La màgia de la neu i el glaç per l’equip editor 60

PERSONATGE HISTÒRIC Dra. Martina Castells per M. Conxa Montagud 73

NOTÍCIES DEL PATRONAT per l'equip editor 78

RECEPTES La Pleta by Rafael Hotels (Baquèira) Els fogons de la Carme (Cervià) per l'equip editor 82

MUSEU DERA NHEU El tresor blanc dels Pirineus per Susanna Casanovas 84

MOSTRES DE CINEMA Lleida és un festival INFORMACIÓ TURÍSTICA per Sebastià Tamarit 48 per l'equip editor 90

5 Esquí nòrdic UN TRESOR PER DESCOBRIR

Text: Josep Carles Monge Fotos: Marisa Tartera, Tot Nòrdic

6 Els qui ja el coneixen, s’hi han tornat addictes. Els disciplina esportiva, ja que sis de les set estacions qui encara no l’han practicat, no saben el que es catalanes dedicades a aquest esport són situades a perden. L’esquí nòrdic és un veritable tresor per les comarques lleidatanes, essent l’Alt Urgell la descobrir i que, tot i que es practica a Catalunya des veritable capital d’aquesta disciplina olímpica, en la dels anys 1970, és un esport injustament desconegut. qual Lleida acostuma a ser representada cada quatre A més, Lleida és un veritable paradís per a aquesta anys als Jocs Olímpics d’Hivern.

7 Un monitor, a l’estació de , introdueix els més joves en l’apassionant món de l’esquí nòrdic, una modalitat que guanya adeptes d’any en any.

’esquí nòrdic és considerat com un caminar, adaptant l’impuls necessari per “A la nostra gent li agrada el contacte dels esports més complets. Amb la aconseguir la lliscada”, explica. L’esquí amb la natura, és principalment un públic “L seva pràctica el cos treballa nòrdic, entre els molts avantatges que té, familiar i li agrada practicar esports com la harmònicament sense tensions i al ritme destaca perquè totes les seves estacions es BTT o les curses de muntanya. Aquí no hi desitjat, la qual cosa el posiciona com un troben situades en parcs naturals o espais ha massificacions, ja que les nostres estacio- esport poc agressiu, aeròbic i molt complet, protegits de gran interès natural, la qual cosa nes estan molt per sota de la seva capacitat”, ja que hi intervenen diferents grups permet als seus practicants un contacte directe afegeix l’Imma. musculars”, explica l’Imma Obiols, tècnica amb la natura, en un espai privilegiat al qual, L’esquí nòrdic té dues modalitats cla- de la Mancomunitat d’Estacions d’Esquí d’altra banda, difícilment tindrien accés i rament diferenciades. L’una és l’anomenada Nòrdic de Catalunya. “No és un esport que que, gràcies a la pràctica d’aquest esport, clàssica, considerada per tant la més tradi- cansi especialment, en tot cas ho fa tant com poden conèixer sense presses i amb tot detall. cional, que prové directament de les formes caminar, ja que cada persona primitives de desplaçar-se per adapta els circuits a la seva L’esquí nòrdic té dues modalitats: la clàssica, la neu. És la més senzilla forma física”, afegeix l’Imma. d’aprendre, ja que consisteix A més, “és molt fàcil caminar afegint un lliscament i la força dels en el moviment de caminar, d’aprendre, perquè el punt de braços amb els bastons, i la de patinador, amb afegint-hi un lliscament i una partida no deixa de ser la força de braços per mitjà dels postura lògica que adoptem en un impuls divergent a dreta i esquerra bastons. De fet, totes les esta-

8 cions marquen les pistes amb una traça de neu recomana l’Imma Obiols. La situació privilegiada A la imatge, practi- on s’encarrilen els esquís i faciliten la pràctica de les estacions d’esquí nòrdic, el contacte cant l’esport a d’aquest esport tant als esquiadors més experi- directe amb la natura, juntament amb la poca Tuixent, amb unes impressionants vis- mentats com als que acaben de començar. massificació, el fan un esport ideal per gaudir tes al fons del Pedra- L’altra modalitat s’anomena patinador i, de la neu amb la família perquè cada visitant forca. a diferència de l’estil clàssic, hi ha un impuls trobarà el seu espai per disfrutar. Des dels més divergent respecte a la direcció del desplaçament petits, que ho passaran d’allò més bé baixant que s’efectua des del cantell interior de l’esquí. amb els trineus, fins al més esportista, que La successió d’impulsos a dreta i esquerra permet descobrirà els traçats més llargs de l'estació, o l’avanç de l’esquiador. Aquesta modalitat, però, el que preferirà relaxar-se passejant amb raquetes és més exigent amb la forma física de l’esquiador, o prenent el sol a la base de l'estació. ja que sense un nivell mínim és difícil mantenir L’esquí nòrdic va viure una bona etapa la velocitat necessària per aconseguir la lliscada, als anys 1970, amb la seva introducció a Cata- que, cal recordar, és el que busca sempre el lunya, però l’expansió de l’esquí alpí va anar practicant de nòrdic. en contra d’aquesta modalitat i, a sobre, els anys “Al començament és important disposar de poca neu tampoc no van ajudar a aquestes d’un monitor, ja que és la manera més ràpida estacions de nòrdic, ja que no es troben a gaire de familiaritzar-nos amb aquest esport i conèixer altitud i tampoc no tenen l’ajut dels canons de de manera adequada les tècniques bàsiques”, neu produïda, tot i que, com moltes altres coses,

9 Aquests petits desco- breixen el plaer de llis- car sobre els esquís a . A sota, final comarcal in- fantil d’esquí nòrdic.

s’han començat a introduir amb l’objectiu de millorar els serveis als usuaris. És per això que el 1985 va néixer la Mancomunitat d’Estacions d’Esquí Nòrdic, im- pulsada pels municipis de Josa i Tuixent, Lles de Cerdanya, Montferrer i Castellbò i la Seu d’Urgell amb la finalitat de promocionar les estacions d’esquí nòrdic i dotar les seves ins- tal·lacions de les infraestructures i dels mitjans necessaris per al desenvolupament de la pràctica d’aquesta modalitat esportiva. Des dels seus inicis i fins al començament dels anys 1990, l’esquí nòrdic va gaudir d’una primera fase d’arrencada en la qual es va difondre aquesta modalitat i, amb l’ajut de subvencions per part de l’administració, el sector va rebre una em- penta important. Al final del 1990, però, el sector va entrar en fase d’estancament, a causa bàsicament de la desaparició de les ajudes públiques, fet que va afectar la Mancomunitat. S’ha de tenir en compte que la pràctica totalitat de les esta- cions són de titularitat municipal i els ajunta- ments, que en alguns casos han traspassat la gestió a empreses privades, no tenen prou re- cursos per dotar les estacions de tot el que necessiten. La Mancomunitat ha impulsat de nou la seva activitat en els últims anys, amb l’objectiu de promocionar, difondre i consolidar aquesta pràctica esportiva i turística que, per les seves característiques, té un gran futur. “Tot i que és cert que en l’àmbit d’infraestructures no estem tan bé com caldria, el salt qualitatiu que estan fent les estacions és notable. Algunes no tenien corrent elèctric, però ara ja en tenen i també es treballa per tenir cobertura telefònica i internet. També l’administració pública està fent un esforç important en agençar els accessos a les estacions, que en algunes es trobaven en un estat molt deficient", afegeix l’Imma. “Disposar d’un monitor és la manera més Les estacions a les quals es pot practicar aquesta disciplina esportiva són set a Catalunya. ràpida de familiaritzar-nos amb l’esquí nòrdic Dues són situades a la comarca de l’Alt Urgell. i conèixer de manera adequada les tècniques Es tracta de Sant Joan de l’Erm i Tuixent-la Vansa, mentre que i Lles són a la Cerdanya bàsiques per practicar aquest esport”

10 Gaudir de l’espectacle de la natura (a la imatge superior, una de les valls de Virós) és un dels valors afegits de l’esquí nòrdic.

11 COM ARRIBAR-HI

ESQUÍ ALPÍ ESQUÍ NÒRDIC Baqueira-Beret

Vielha Esterri Tavascan d'Àneu Esquí Bosc de Virós Boí Taüll Llavorsí Aransa Lles St. Joan de l'Erm Martinet Puigcerdà Port-Ainé Sort la Seu d'Urgell Adrall Montferrer A-26 Tuixent-la Vansa A-14 Port del Comte Ribes de Freser Benavarri Berga Solsona C-14 C-26 Ripoll C-13 Ponts C-55 C-16 Alfarràs Torà C-53 C-14 EIX A Girona

C-13 Calaf Manresa LLEIDA Tàrrega A-2 A Saragossa / C-55 Bilbao/ Madrid C-16

C-14 AP-2 Abrera A Barcelona A València A Tarragona

D’INTERÈS

ARANSA SANT JOAN DE L’ERM BAQUEIRA-BERET Tel.: 973 29 30 51 - 639 51 04 63 Tel.: 973 29 80 15 Tel.: 973 63 90 25 Web: www.aransaski.cat Web: www.santjoandelerm.com Web: www.baqueira.es E-mail: [email protected] E-mail: [email protected] E-mail: [email protected]

BOSC DE VIRÓS TAVASCAN BOÍ TAÜLL RESORT Tel.: 630 82 75 36 Tel.: 973 62 30 79 Tel.: 902 406 640 Web: www.yetiemotions.com Web: www.tavascan.net Web: www.boitaullresort.com E-mail: [email protected] E-mail: [email protected] E-mail: [email protected]

LLES TUIXENT-LA VANSA ESPOT ESQUÍ Tel.: 973 29 30 49 - 639 38 02 33 Tel.: 973 37 00 30 - 973 29 82 43 Tel.: 973 62 11 99 - 902 190 192 Web: www.lles.net Web: www.tuixent-lavansa.com Web: www.granpallars.com E-mail: [email protected] E-mail: [email protected] E-mail: [email protected] E-mail: [email protected] PORT-AINÉ Tel.: 973 62 11 99 - 902 190 192 Web: www.granpallars.com E-mail: [email protected] PATRONAT DE TURISME PORT DEL COMTE Rambla de Ferran, 18, 3r – 25007 LLEIDA Tel.: 973 49 23 01 Telèfon: 902 101 110 Web: www.portdelcomte.net Web: www.lleidatur.com E-mail: [email protected]

12 Per aconseguir un bon estat de les pistes, el personal de les estacions i les mà- quines treballen durant tota la temporada.

lleidatana. Al hi ha dues estacions més, hi ha llocs especialment preparats per jugar amb Tavascan i Bosc de Virós, mentre que Guils- trineus i parcs infantils, a més de botigues de Fontanera la trobem a la Cerdanya gironina. lloguer de material, cafeteries i restaurants, Quant als preus, un forfet en una estació alhora que és convenient informar-se a les esta- de nòrdic costa 9,5 euros i es pot llogar un equip cions sobre la seva disponibilitat per passar la complet per 12,5 euros. També hi ha la possibi- nit. litat de comprar un abonament de temporada, I per als qui cerquin quelcom més que vàlid per a totes les estacions, al preu de 95 la pràctica de l’esquí, totes les estaciones, atesa euros. A més, les estacions de nòrdic ofereixen la seva privilegiada situació, ofereixen nombrosos una altra possibilitat als seus clients, la de fer tresors amb els quals complementar uns dies excursions amb raquetes de neu, amb la qual tan fantàstics com inoblidables. Així, a Tuixent- cosa es té a l’abast una altra manera de conèixer La Vansa no oblideu visitar el Museu de les la natura. Totes les estacions tenen itineraris Trementinaires o fer una excursió a Ossera, el senyalitzats i preparats per passejar amb raquetes. poble dels artesans, ja que al seus carrers trobareu En aquest cas, el preu del forfet és únicament infinitat de productes artesans i tindreu la sen- de 2 euros i llogar les raquetes val 8,5 euros. sació que heu fet un salt enrere en el temps. Els practicants d’aquesta modalitat espor- Si opteu per anar a esquiar a Sant Joan tiva trobaran tota classe de serveis a la seva de l’Erm, també és obligada la visita al petit disposició, a més dels circuits perfectament municipi de Castellbò i gaudir de la seva col·le- marcats i preparats, tant per practicar la modalitat giata. Una estada a Lles i Aransa ens permetrà clàssica com la de patinador o els circuits per també apreciar els pobles típics de la Cerdanya a les excursions amb raquetes. Així mateix també i l’excel·lent paisatge de la vall de la Llosa. I

13 els qui tinguin passió per la història poden Encara al Pallars, a Bosc de Virós és també La major part apropar-se al Parc dels Búnquers de Martinet i obligat aprofitar aquesta estada per visitar l’immens d’estacions dispo- sen d’esquís adap- Montellà i tenir contacte amb una part poc patrimoni històric i natural d’aquest territori. tats per a persones coneguda de la història recent de Catalunya. I Aquesta estació, situada dins del Parc Natural amb problemes de és que, acabada la Guerra Civil espanyola i en de l’Alt Pirineu, permet visitar pobles típics como mobilitat. plena Segona Guerra Mundial, el dictador Fran- Araós, o Areu, des d’on es pot accedir a co, tement que els aliats, un cop derrotat Hitler, la Pica d’Estats. Molt interessant resulta també poguessin envair Espanya, va fer construir tota la visita a la serradora d’Areu. A totes les estacions una xarxa de búnquers, uns deu mil, per tots els ens informaran d’un ampli ventall d’opcions per Pirineus per frenar la suposada invasió. En aquests gaudir d’uns dies perfectes i relaxants. municipis esmentats, tenim a la nostra disposició Si tot això es revesteix amb la rica gas- una ruta guiada que ens permetrà conèixer com tronomia de la zona, farà que la visita a una eren els búnquers i altres aspectes d’aquella estació d’esquí nòrdic sigui el primer pas per fosca etapa de la història catalana. tornar-se addicte a una disciplina esportiva que A Tavascan també podem visitar el Centre sens dubte creixerà en els pròxims anys. I com d’Interpretació de l’Aigua, que fomenta la divulgació que ho tenim ben a prop, cal aprofitar-ho. Lleida de l’important paper de l’aigua com un element disposa dels elements necessaris perquè sigui clau i vertebrador del territori. També podrem així. visitar la poc coneguda Central Hidroelèctrica Gaudiu ara, no solament no us en pene- Subterrània de Tavascan, a més de practicar el direu, sinó que de ben segur que ho tornareu a senderisme aprofitant la bellesa d’aquests territoris. provar. G

14 Esquí nórdico, un tesoro por descubrir El esquí nórdico se practica en expansión del esquí alpino y los Castellbò y La Seu d’Urgell con años 1990, el esquí nórdico disfru- Cataluña desde los años 1970. años con poca nieve fueron en su la finalidad de promocionar las tó de una primera fase de arranque Lleida es un verdadero paraíso contra. estaciones de esquí nórdico y dotar en la que se difundió esta discipli- para esta disciplina deportiva, ya Es por eso que en 1985 nació sus instalaciones de las infraestruc- na y, con la ayuda de subvenciones que seis de las siete estaciones la Mancomunidad de Estaciones turas y los medios necesarios para por parte de la administración, el catalanas dedicadas a este deporte de Esquí Nórdico, impulsada por el desarrollo de la práctica de esta sector tuvo un importante respal- están ubicadas en las comarcas los municipios de Josa i Tuixent, modalidad deportiva. Desde sus do. Al final de 1990 el sector entró leridanas. Lles de Cerdanya, Montferrer i inicios y hasta principios de los en fase de estancamiento, debido “Está considerado como uno de los deportes más completos, el cuerpo trabaja armónicamente sin tensiones y al ritmo deseado, lo que lo posiciona como un deporte poco agresivo, aeróbico y muy completo, ya que intervienen di- versos grupos musculares”, expli- ca Imma Obiols, técnica de la Mancomunidad de Estaciones de Esquí Nórdico de Cataluña. El esquí nórdico destaca por que todas sus estaciones se en- cuentran situadas en parques na- turales o espacios protegidos, de gran interés natural, lo que permi- te a sus practicantes un contacto directo con la naturaleza. “A nuestra gente le gusta el contacto con la naturaleza, es prin- cipalmente un público familiar y le agrada practicar deportes como la BTT o las carreras de montaña”. Aquí no hay masificaciones, ya que nuestras estaciones están muy por debajo de su capacidad”, aña- de Imma. El esquí nórdico tiene dos mo- dalidades claramente diferencia- das. Una es la clásica, que consiste en el movimiento de andar, aña- diendo un deslizamiento y una fuerza de brazos a través de los bastones. La otra modalidad se llama patinador y hay un impulso divergente respecto a la dirección del desplazamiento que se efectúa desde el canto interior del esquí. La sucesión de impulsos a derecha e izquierda permite el avance del esquiador. El nórdico vivió una buena etapa en los años 1970, con su introducción en Cataluña, pero la

15 básicamente a la desaparición de Cerdanya gerundense. Los prac- Tuixent-La Vansa no olvidéis vi- ticar el senderismo aprovechando las ayudas públicas. Hay que te- ticantes de esta actividad deporti- sitar el Museo de las Trementine- la belleza de estos territorios. ner en cuenta que la práctica to- va encontrarán toda clase de ser- ras o hacer una excursión a Osse- En Bosc de Virós es también talidad de las estaciones son de vicios a su disposición, además de ra, el pueblo de los artesanos. obligado aprovechar la estancia titularidad municipal. La Manco- los circuitos perfectamente mar- Si optáis por ir a esquiar a para visitar el inmenso patrimonio munidad ha impulsado de nuevo cados y preparados, tanto para Sant Joan de l’Erm, también es histórico y natural de este territo- su actividad en los últimos años. practicar la modalidad clásica co- obligada la visita al pequeño mu- rio. Esta estación, situada dentro “Aunque es cierto que a nivel de mo la de patinador o los circuitos nicipio de Castellbò y disfrutar de del Parque Natural del Alt Piri- infraestructuras no estamos tan para las excursiones con raquetas. su colegiata. Una estancia en Lles neu, permite visitar pueblos típicos bien como sería necesario, el salto Asimismo también hay lugares y Aransa nos permitirá también como Araós, Alins o Areu, desde cualitativo que están dando las especialmente preparados para apreciar los pueblos típicos de la donde se puede acceder a la Pica estaciones es notable”, añade Im- jugar con trineos y parques infan- Cerdanya y el excelente paisaje d’Estats. ma. tiles, además de tiendas de alquiler del valle de la Llosa. Y los que Muy interesante resulta tam- Las estaciones en las que se de material, cafeterías y restauran- tengan pasión por la historia pue- bién la visita al aserradero de puede practicar esta disciplina tes y, a su vez, es conveniente den acercarse al Parque de los Areu. En todas las estaciones nos deportiva son siete en Cataluña. informarse en las estaciones sobre Búnkers de Martinet i Montellà informarán de un amplio abanico Dos están ubicadas en el Alt Ur- su disponibilidad para pasar la y tener contacto con una parte de opciones para disfrutar de unos gell. Se trata de Sant Joan de noche. poco conocida de la historia re- días perfectos y relajantes. l’Erm y Tuixent-La Vansa, mien- Y para los que busquen algo ciente de Cataluña. Si a todo esto se suma la rica tras que Aransa y Lles están en la más que la práctica del esquí, to- En Tavascan también pode- gastronomía de la zona, hará que Cerdanya leridana. En el Pallars das las estaciones ofrecen nume- mos visitar el Centro de Interpre- la visita a una estación de esquí hay dos estaciones más, Tavascan rosos tesoros con los que comple- tación del Agua y la poco conocida nórdico sea el primer paso para y Bosc de Virós, mientras que mentar unos días tan fantásticos Central Hidroeléctrica Subterrá- volverse adicto a esta disciplina Guils-Fontanera se halla en la como inolvidables. Así, en nea de Tavascan, además de prac- deportiva. G

16 El Pirineu blanc, amb tota la seva majestuositat.

Nordic skiing, a treasure waiting to be discovered

In , people have been enjoying Nordic Castellbò and La Seu d'Urgell set up the the Museu de Trementinaires (a museum skiing since the 1970s and Lleida is a veritable Community of Nordic Skiing Resorts with the dedicated to the makers of medicinal remedies), paradise for this sport. In fact, six of the seven aim of promoting Nordic skiing resorts and while it is also possible to take a trip to Ossera, Catalan ski resorts dedicated to this sport are providing them with the infrastructure and the village of craftsmen. located in the comarques (local districts) of means necessary to further develop and extend Lleida. the practice of this sporting modality. Those who choose to ski at Sant Joan de l'Erm should also visit and enjoy the small settlement One of the most important aspects of Nordic There are seven ski resorts in Catalonia where of Castellbò and its collegiate church. A stay skiing is that it is a very complete sport. people can enjoy this sport. Two of them: Sant in Lles or Aransa will also allow visitors to Furthermore, all of the resorts offering this Joan de l'Erm and Tuixent-La Vansa, are appreciate the typical villages of La Cerdanya sport are located in natural parks or protected located in L'Alt Urgell. Aransa and Lles are and to enjoy the excellent landscapes of the areas. There are two main modalities of Nordic in the Lleida part of La Cerdanya. There are Llosa valley. While visitors interested in history skiing: the classical version focuses on the two more resorts in El Pallars: Tavascan and should take a look at the Bunker Park of walking movement with the addition of sliding Bosc de Viròs, while Guils-Fontanera is in the Martinet i Montellà. At Tavascan, skiers can and applying arm strength to the ski sticks; Girona part of La Cerdanya. Lovers of Nordic also visit the Centre for Interpreting Water the other version focuses more on skating, with skiing will find everything they need in terms and the Underground Hydroelectric Power the skier moving in the opposite direction to of associated services and also perfectly Station. At Bosc-Virós, the ski resort is located that in which he/she pushes, and this prepared and marked circuits for both the inside the Alt Pirineu Natural Park, allowing momentum coming from the inner edge of the classical and skating modalities of the sport. visits to such typical villages as Araós, Alins ski. There are also circuits for snowshoe excursions. and Areu, from where it is possible to climb the Pica d'Estats (the highest mountain in In 1985, the municipal authorities of Josa i The areas around these ski resorts also offer Catalonia). As well as all of this, there is also Tuixent, Lles de Cerdanya, Montferrer i other treasures. In Tuixent-La Vansa there is the rich gastronomy of this area. G

1717 A vista d’ocell la plana de Lleida dibuixa un extens tauler verd i groc d’explotacions de fruita dolça, hortalisses i cereals. Les comarques piri- nenques i prepirinenques, un bosc de valls con- reades, i les terres del sud, un mosaic terrós puntejat pel verd pàl·lid d’oliveres, ametllers i pinars. Si bé aquesta realitat ha fet de Lleida el gran rebost de Catalunya, amb un llarg mostrari de productes amb denominació d’origen, també ha originat una cuina insòlita per la qualitat, la varietat i l’originalitat dels plats.

18 Un recorregut per la GASTRONOMIA DE LLEIDA Text: Josep Maria Nadal Fotos: Mònica Carrera, Consell Comarcal de la Noguera, Consell Comarcal de la Segarra, Eade, Enric Gràcia, Missatges, Patronat Comarcal de Turisme de l’Alta Ribagorça, Patronat de Turisme de la Cerdanya, Photoset, Laurent Sansen, Torisme de Les, Francesc Tur, Turisme de la Seu, Turisme del Solsonès. Agraïment especial a Supsa.

19 es nombroses jornades, mostres, festes i fires gastronòmiques d’arreu de la demarcació s’han L consolidat com un referent cultural del territori i alhora són reclam d’un turisme de forquilla i ganivet que ha fet seu un eslògan ben senzill: a Lleida s’hi menja bé. El segell Lleida Qualitat, impulsat des del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, reuneix els aliments de les Terres de Lleida que destaquen per la seva excel·lència. La cistella de productes de qualitat abasta totes les comarques i remet a una elaboració, sovint artesanal, que atorga identitat al sector agroalimentari. La vedella dels Pirineus, el formatge i la mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya, els torrons d’, l’oli d’oliva verge extra de les Garrigues i l’Urgell, el vi de El paté i el caviar són dues de les exquisideses que Costers del Segre o les peres del Segrià i el Pla d’Urgell són s’elaboren a la Val d’Aran. alguns dels productes que disposen de distintius d’excel·lència (DOP, IGP i marca Q de qualitat). La llista de productes típics i singulars és inabastable i dicta els receptaris propis de cada lloc. Proposem la Val d’Aran com a punt de partida, en un itinerari gastronòmic de nord a sud amb final a les Garrigues. Fer parada i fonda a les valls araneses a la tardor permet degustar bolets, sobretot rovellons, ceps i fredolics a la primavera, fruits del bosc, i tot l’any, el gran esturió que es cria a la piscifactoria de Les. Pel que fa als productes elaborats, l’Aran excel·leix en patés, embotits de caça, bolh –botifarra de llengua–, anditos –botifarra blanca pròpia del Baish Aran-, cueta –botifarra blanca del Miei i –, caviar, mel, melmelades, cassís –licor de groselles- i aigua de nòdes –licor de nous, un fruit sec tradicional a l’Aran i de gran qualitat en aquesta zona–. Les Jornades Gastronomiques dera Caça en Aran, al setembre, s’han convertit en el gran aparador de la cuina i dels productes aranesos, amb la caça com a eix motor. L’Alta Ribagorça comparteix amb l’Aran la carn autòctona com a producte primer d’un receptari tradicional A l’Alta Ribagorça és obligatori tastar qualsevol dels plats cui- del qual destaquen la girella –trinxat de xai amb altres nats amb bolets o bé la girella típica de la zona.

20 Les jornades gastronòmiques que es desenvolupen a molts indrets del territori són una mostra de l’excel·lència culinària de les Terres de Lleida. productes–, l’escudella ribagorçana, el palpís de corder, el civet de una carn de qualitat –sobretot de poltre, xisqueta i vedella (DOP i senglar i d’isard, col i trumfes amb suc de rosta, freginat –elaborat IGP)– que s’empra per confeccionar viandes típiques d’aquestes valls amb sang i fetge de corder– i xolís –una mena de llonganissa pròpia com ara l’escudella barrejada, l’estofat de senglar, el civet d’isard, de la Ribagorça i dels Pallars Jussà i Sobirà–. La importància dels el palpís de corder o les sopes de pastor i de fesols, com també embotits artesans en la cultura gastronòmica ribagorçana és motiu embotits artesans com l’anomenada botifarra traïdora, la secallona de fires i festes com ara la Fira de la Girella, al Pont de Suert, a o el farcit de carnaval. De gran tradició formatgera artesanal –amb l’octubre, que permet presenciar l’elaboració d’aquest embotit, o la el formatge de tupí com a gran reclam–, als Pallars, fins i tot, s’elaboren Festa de la Confraria de Sant Sebastià, on la girella torna a ser la iogurts d’ovella. Quant als productes artesans hi destaquen la mel, protagonista, juntament amb la carn de corder. De la carta de postres les tòfones, la xicoia, els ceps i rovellons, i les nous. Les Jornades típiques ribargorçanes ressalta el mostillo –confeccionat amb farina, Gastronòmiques del Pallars Sobirà, que se celebren a l’abril, i la mel i ametlles–, la gran varietat de melmelades i fruits silvestres com mostra anomenada Ral·li Gastronòmic, organitzada, també a l’abril, els gerdons i nabius. per l’Associació Gastronòmica la Xicoia –amb el lliurament de premis Els bolets tenen una presència destacada en la gastronomia La Xicoia d’Or de l’Any–, permeten la degustació de la cuina originària ribagorçana, amb els fredolics, els ceps i les carreretes com a varietats d’aquestes valls. L’arribada de la primavera marca el calendari de més comunes. Els restaurants del Pont de Suert, i els pobles fires culinàries del Pallars Jussà. Organitzada com una mostra de la de la Vall de Boí ofereixen conjuntament les Jornades Gastronòmiques millor cuina pallaresa, la Fira Sabors Primavera, que té lloc a Tremp del Bolet a l’Alta Ribagorça; la cita, que inclou una exposició, té lloc a mitjan maig, ofereix tastets de girella, agredolç i arrop de mel. a l’octubre. Poc després, el Promopallars, a la Pobla de primer diumenge de novembre, La millor cuina pallaresa es pot assaborir a Segur, al juny; Firapam i la Fira Vilaller organitza la Festa del del Codony –on es pot tastar Cep. les nombroses fires, mostres, ral·lis i jornades l’original allioli de codony–, a La ramaderia pròpia dels gastronòmiques que se celebren tant al Pallars Tremp, respectivament per Sant Pallars, Jussà i Sobirà, ofereix Joan i a l’octubre, i la Fira Bo- Jussà com al Sobirà durant tot l’any

21 Tradició i modernitat van lligades a comarques com l’Alt Urgell, on es poden tastar embotits cassolans deliciosos o plats “de disseny” no menys bons. letus, a Isona, també a l’octubre, configuren els principals aparadors mengol és un gran aparador de demostracions gastronòmiques dels de promoció del sector. Les festes culinàries del Pallars Jussà disposen Pirineus a la Seu d’Urgell. de dos noms propis, l’Aplec de Sant Sebastià, a , cada 19 de De la veïna Cerdanya, els visitants poden tastar el pa de fetge, gener, i l’Aplec de Santa Elena, organitzat cada diumenge segon de els cerdans –pastes seques d’avellanes i anís– i una varietat de març a Claret i que inclou una escudellada popular. Mentre que Sort melmelades de fruits silvestres. Aconsellem visitar la vall per Sant acull per Carnaval un Concurs de Girella i Farcit de Carnaval i , Llorenç atès que a Bellver se celebra una fira amb el bo i millor dels la tradicional Calderada. productes artesans de la zona, com ara el formatge (DOP), i inclou Si bé de la carta de productes elaborats de l’Alt Urgell sobresurten un concurs de llonganisses de pagès. el bull de llengua –embotit tradicional–, la mel, el formatge de vaca El Solsonès comparteix amb la resta de comarques de muntanya i la mantega (DOP i marca Q de Qualitat), la comarca comparteix l’organització d’unes jornades gastronòmiques pròpies. Durant la amb la resta dels Pirineus les tòfones, les xicoies i els rovellons com temporada tardor-hivern i en el marc de les jornades diversos restaurants a productes naturals. Per Sant Antoni, la Seu d’Urgell és l’escenari ofereixen els productes de la comarca en les seves cartes i menús, d’una calderada popular d’escudella cuinada pels mateixos pagesos, que inclouen plats típics com ara la sopa de fredolics, els pèsols que n’arriben a servir prop de cinc mil racions. Mentre que a Coll negres, els trumfos –patates petites que es mengen amb la pela i de Nargó, , Organyà i , la tradició marca ranxo fort acompanyades també amb fredolics–, el trinxat de carn –que és propi per carnaval, abans no arribi l’abstinència de quaresma. La vedella de totes les zones de muntanya–, o l’allioli de codonys per acompanyar bruna centra la Fira de la Pri- la carn. mavera a la capital alt urge- Pel que fa a la pastisseria, llenca; els formatges i els her- L’Alt Urgell i la Cerdanya tenen els distintius cada establiment ha volgut bolaris, la Fira de la Vall, a DOP i la marca Q de Qualitat en el formatge destacar amb elaboracions Tuixén, i els bolets, la Fira del pròpies, però la coca de crois- Rovelló, a Coll de Nargó, i la mantega, com també la IGP Vedella dels sant uneix els obradors com a mentre que la Fira de Sant Ar- Pirineus Catalans producte autòcton. La pastisseria

22 Els formatges de la Cerdanya (foto su- perior) tenen un re- putat prestigi avalat per la DOP. A sota, productes de la Cer- danya i del Solsonès: fruits del bosc, múrgoles i mel i ma- tó.

ofereix un ampli ventall de pastes dolces com ara les anomenades productes naturals, hi destaquen les patates o “trumfos” de Cambrils estrelles de la Mare de Déu o els sols del Solsonès, i dolços característics i d’Odèn. com les bales de trabuc –ametlles garapinyades que reben aquest La coca de recapte, els panadons d’espinacs, panses i pinyons, nom per la gran tradició trabucaire de la comarca– i els rocs del les ametlles garapinyades, el mató artesà i tota una varietat de Solsonès, elaboracions de xocolata en forma de pedretes. formatges configuren el gran reclam gastronòmic de la Noguera. Tant Solsona acull, el primer cap de setmana de març, la Fira del és així que en el marc de la Fira de Balaguer s’organitza la Mostra Trumfo i de la Tòfona, la gran trobada dels productors de patata de Nacional de Coques de Recapte i Samfaina i, poc després, l’anomenada l’alt Solsonès, i, el penúltim cap de setmana d’octubre, la Fira del Festa de la Coca; dos grans aparadors que, al voltant de la coca de Bolet i el Boletaire del Solsonès. Juntament amb la venda i degustacions recapte, donen a conèixer els productes elaborats de la comarca. de productes de la comarca, la Fira dels Productes Artesans de Pinós Cal assenyalar també el renom que han aconseguit darrerament el i de l’Empelt de són una mostra d’antics oficis i productes vi i l’oli de la Noguera. artesans relacionats amb la caça, el vi i els bolets. De les viandes La cuina de la Noguera ha sabut treure profit de la mel com elaborades del Solsonès cal assenyalar el donegal (bull de porc) blanc a producte artesanal de gran qualitat de la comarca. Les arengades i negre com a atractiu gastronòmic del territori, juntament amb els amb raïm i vinagreta de mel, corder al forn amb mel, amanida de formatges, el mató i les conserves de bolets i tòfones. Quant als conill escabetxat amb vinagreta de mel i les textures de mel i cítrics

23 Les jornades gastronòmiques “Del paisatge a la cuina” se celebren a la Noguera i tenen la natura com a tema principal.

A la Segarra la Mostra de Cuina Romana es degusta dins del Mercat Romà Ciutat de Iesso. De l’Urgell és inevitable recomanar els seus excel·lents torrons. formen part de la carta d’alguns establiments del territori. Cervera és l’escenari d’una fira, que inclou una mostra d’artesans Pel que fa a les fires, la Noguera acull dos grans esdeveniments: la gastronòmics i un mercat del caragol, en la qual es poden tastar les Fira del Meló, a Artesa de Segre, per Sant Bartomeu, a l’agost, i la coques típiques de la comarca i un vi elaborat amb codony. Mentre Fira de la Perdiu, a Vilanova de Meià, al novembre, que, a més, inclou que, al juny, acull la Fira de l’Ou. una mostra gastronòmica del territori. A tot això, l’Associació de La gastronomia popular i festiva de l’Urgell comparteix amb Restaurants Noguera Cuina organitza unes jornades culinàries que les comarques meridionals de Lleida la cassola de tros com a màxim enguany, amb el subtítol “Del paisatge a la cuina”, són dedicades exponent. De cassoles de tros, a l’Urgell se’n fan de peus de porc, als bolets. Al llarg de tot el novembre els restaurants de la comarca de caragols i de botifarra. La comarca ofereix una rebosteria salada ofereixen un menú degustació de la millor cuina dels bolets. pròpia, amb el cóc –variant de la coca de recapte– com a vianda Juntament amb els productes carnis, dels quals s’elaboren plats típica a l’entorn de la qual s’organitza Firacóc a la capital urgellenca. típics de la comarca com ara les perdius a la vinagreta o el conill La tradició torronaire (IGP) i xocolatera de l’Urgell disposa de la Fira amb xocolata, la Segarra és una terra de fruits secs que permeten la del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt, a l’octubre, com a gran confecció de tot un receptari de pastes dolces en què sobresurten les trobada del sector. El vi i l’oli són dos dels productes elaborats més savines, els nevats i les plomes d’àngel, al costat del pa de pessic, i preuats de la zona, als quals es dedica dues grans festes: la de l’Oli, l’elaboració de licors com la ratafia de nous anomenada Aromes de a , i la del Vi i la Verema, a Verdú. la Segarra. Del ric llegat romà de la comarca s’ha recuperat també La fruita dolça és el gran reclam de la plana de Lleida, amb la seva gastronomia, que es difon cada any, al juliol, en la Mostra de la qual, darrerament, s’ha recuperat tot un receptari popular i alhora Cuina Romana, dins el Mercat Romà Ciutat de Iesso. Per Sant Isidre, ha permès innovar davant els fogons. El sector disposa de dues grans

24 Els bolets de Lleida

Per Enric Gràcia

Des d’un punt de vista fúngic, les Terres de Lleida ofereixen moltes oportunitats; la prova és que hi són presents una gran varietat d’espècies, algunes de les quals ja han desaparegut a d’altres zones de Catalunya. Entre les espècies més comunes figuren la gírgola de panical i el terrerol, la llenega negra o apegalosa, el carlet, el rovelló, el cep i el xaberniscle. Les insòlites no tenen nom consum de la ganoderma lucidum, la pipa, sencers, arrencant-los, perquè si els tallem popular. Hi ha, per exemple, el gomphus potencia el sistema immunitari, i que la la cama deixem al terra la part més clavatus, un bolet d’alta muntanya, tot ell de cortinarius caperatus és antivírica. característica d’aquest bolet: una mena de color lila més o menys esvaït, que és cassoleta o didal que permet reconèixer-lo. comestible però cap cosa de l’altre món. Està La cuina amb bolets, de la qual l’Albert Cogul Els fredolics bords, la cogomella pigada, les desapareixent a la resta d’Europa i encara en i l’Agustí Mangues n’han fet un recull cogomelles bordes o apagallums bords, són tenim als Pallars. També, l’hohenbuehelia imprescindible, ofereix delicadeses com ara varietats tòxiques que cal conèixer. ilerdensis, que només s’ha descrit de les Terres els peus de porc amb llenegues, els espàrrecs de Lleida, o l’hericium erinaceus, que, de ser amb moixernons frescos o les trumfes (patates A tot això, hi ha bolets que fins fa poc es un bolet corrent al començament del segle petites) amb ceps, mentre que a la Pobla de consumien i que, actualment, cal evitar, com passat –de fet s’anomenava “bolet carner”–, Segur elaboren un agredolç de bolets i, al el bolet de greix, de primavera, que tot i ha passat a desaparèixer i, actualment, només Balneari de Boí, uns rovellons fumats assecar-lo o escaldar-lo, manté part de la en coneixem dels Pirineus lleidatans. exquisits. seva toxicitat. Havia estat molt apreciat a muntanya però, al llarg dels anys, ha Hi ha espècies de bolets que són clarament En un lloc destacat de les varietats tòxiques esdevingut tòxic. beneficioses si es consumeixen habitualment. trobem la cogoma borda, amanita phalloides, Per exemple, el xiitake, un bolet estès a l’est també anomenada farinera borda. És un bolet Cal que el boletaire torni a ser respectuós asiàtic i que creix sobre troncs morts d’una mortal, que cal reconèixer en totes les seves amb els bolets. Que no tombi ni destrueixi mena de castanyer oriental, el xii (castanopsis aparences. En la seva forma típica presenta aquells bolets que no li interessen. Finalment, cuspidata). S’ha comprovat que un cert el barret de color verd oliva però que, amb cal que aprengui que hi ha més gaudi component del xiitake, anomenat eritadenina, l’aigua de pluja o una forta insolació, pot observant que collint. Lleida és un territori ajuda a la reducció del colesterol de baixa empal·lidir fins a ser gairebé blanc. És excepcional per crear zones de protecció densitat (LDL). Tenim coneixement que el important collir els bolets completament micològica que generin riquesa.

plataformes: la Mostra Fructícola de , que té lloc a l’octubre de manera bianual, i la Mostra Fruitera, Industrial, Comercial i de Serveis de , a l’abril, i també bianual. D’altres fires més específiques del sector són la Fira de la Figa, a , al setembre i bianual, en la qual es poden degustar tota mena de receptes de figues confitades i, fins i tot, gelat de figa, i la Fira del Préssec, a Alfarràs, a l’octubre. Pel que fa al sector de l’oli, organitza la Fira de l’Oli Verd, al novembre. La matança del porc és gairebé un ritual gastronòmic com- partit per nombroses poblacions. Aquesta tradició és l’origen de viandes com la cassola de tros. Així mateix, els caragols –a la cassola, a la llauna o a la brutesca– és el gran reclam culinari del Segrià i el Pla d’Urgell, un producte singular de Lleida que disposa d’una federació de colles gastronòmiques que ha fet de la festa de l’Aplec del Caragol, a la capital del Segrià, una gran plataforma de promoció. Els caragols també són presents a la festa de la Catxipan- da d’, a la qual dóna nom el tradicional àpat elaborat amb conill, llonganissa, caragols, pebrot, albergínia, tomàquet i ceba.

25 Dues mostres més de les excel·lències que produeixen les Terres de Lleida: oli i vi de la DOP “Les Garrigues” i la DO Costers del Segre, respectivament.

La recepta és un bon exemple –com també n’és l’olla barrejada– mogudes des del Consell Comarcal de les Garrigues– pels principals dels aliments propis de la plana de Lleida: els productes carnis i tota centres productors. L’oli d’oliva és motiu de dues grans fires, a les mena d’hortalisses, també emprades per confeccionar la cassola de Borges Blanques i , i l’origen de festes populars a , tros, l’eix motor de les festes gastronòmiques de les localitats del Pla i la Pobla de Cérvoles –on, juntament amb i d’Urgell de i Bellvís, al maig –d’on destaquen la mel i el , s’hi produeix un vi de gran qualitat que s’està obrint pas al codonyat–, i , al setembre, mentre que la poma és motiu mercat internacional–. La ruta del vi ofereix una visita guiada pels de festa a , a l’octubre, i les orelletes –dolç típic de Lleida quatre grans cellers de les Garrigues: Vinya els Vilars, a Arbeca, elaborat amb farina, oli i sucre–, a , al febrer. Cérvoles Celler i Mas Blanch i Jové, a la Pobla de Cérvoles, i Tomàs Del Pla d’Urgell cal indicar la gran qualitat dels formatges de cabra Cusiné, al Vilosell. artesans del Palau d’, les nous del Poal –que comparteix La Mostra Gastronòmica de les Garrigues, actualment pro- amb el Palau d’Anglesola– i la sèrie de vinagres de . gramada pel sector de la restauració de , La cistella de productes de qualitat del Segrià inclou, a més Cervià i Granyena de les Garrigues, al novembre, permet la de- de la fruita dolça –sobretot peres (DOP), pomes, préssecs, prunes i gustació dels plats típics de la comarca com ara la tupina –con- nectarines–, raïm i ametlles –amb les quals s’elaboren els dolços serva de carn de porc– o el bacallà amb samfaina –molt propi típics anomenats granados–, com també festucs, vi (DOP) i oli de la zona atès que el bacallà era l’únic peix que antigament es d’oliva, amb la DOP de les Garrigues al sud-est de la comarca. podia conservar i arribar a les comarques interiors–, cuinats La darrera comarca d’aquest recorregut gastronòmic de nord amb oli d’oliva, i on, de ben segur, el visitant deixarà la patena a sud per terres lleidatanes és precisament les Garrigues. Del seu ben neta si es tracta del saborós pa de ronyó, de crosta força paisatge d’oliveres i ametllers en destaca la gran qualitat de l’oli torrada i molla gairebé elàstica. La presència de fruits secs a tau- d’oliva verge extra (DOP) que origina i, darrerament, el vi, amb la la –amb el detall d’unes ametlles garapinyades arribades les recuperació de la tradició vinícola de la zona. La història i la riquesa postres o de les orelletes com a dolç típic– és un signe inequívoc d’aquests productes han propiciat dues rutes gastronòmiques –pro- que ens trobem en terres garriguenques. G

26 Un recorrido por la gastronomía de Lleida

Lleida es la gran despensa de Cataluña, ginaria de estos valles. En cuanto a de negrillas, los guisantes negros, los La Segarra es una tierra de frutos con un largo muestrario de productos las ferias culinarias del Pallars Jussà trumfos o patatas pequeñas, el trincha- secos que permiten la confección de con denominación de origen, y dispone están Promopallars, en La Pobla de do de carne o el alioli de membrillo todo un recetario de pastas dulces de una cocina insólita por la calidad, Segur, Firapam y la Feria del Mem- para acompañar la carne. Solsona como el bizcocho, y la elaboración de variedad y originalidad de los platos. brillo, en Tremp, y la feria Boletus, en alberga la Feria de la Patata y de la licores como la ratafía de nueces lla- El sello Lleida Qualitat, impulsado Isona. Sort alberga por Carnaval un Trufa y la Feria de la Seta y el Buscador mada Aromas de la Segarra. Del rico desde el Patronato de Promoción Concurso de Girella y Relleno de de Setas del Solsonès. Junto con la legado romano de la comarca se ha Económica de la Diputación de Lleida, Carnaval. venta y degustaciones de productos recuperado también su gastronomía, reúne los alimentos de las Tierras de Si bien de la carta de productos de la comarca, la Feria de los Productos que se difunde en la Muestra de Cocina Lleida que destacan por su excelencia. elaborados del Alt Urgell sobresalen Artesanos de Pinós y del Injerto de Romana de . Cervera es el La ternera de los Pirineos, el queso y la mantequilla del Alt Urgell y la Cer- danya, los turrones de Agramunt, el aceite de oliva virgen extra de las Garrigues y el Urgell, el vino de Cos- ters del Segre o las peras del Segrià y el Pla d’Urgell son algunos de los productos que cuentan con distintivos de excelencia (DOP, IGP y marca Q de calidad). La lista de productos típicos y singulares es inalcanzable, por lo que destacaremos los más importantes. En la Val d’Aran en otoño podemos de- gustar setas; en primavera, frutos del bosque, y todo el año, el gran esturión que se cría en la piscifactoría de Les. Por lo que respecta a los productos elaborados, el Aran sobresale en patés, embutidos de caza, caviar, casís y licor de nueces. Las Jornades Gastronomi- ques dera Caça en Aran se han con- vertido en el gran escaparate de la cocina y productos araneses, con la caza como eje motor. La Alta Ribagorça comparte con el Aran la carne autóctona como pro- ducto de un recetario tradicional del que destacan la girella, el palpís de cordero y el xolís. La importancia de los embutidos artesanos en la cultura el donegal de lengua, el queso de vaca Llobera son una muestra de antiguos escenario de una feria, que incluye gastronómica ribagorzana es motivo y la mantequilla (DOP y marca Q de oficios y productos artesanos relacio- una muestra de artesanos gastronómi- de ferias y fiestas como la Feria de la Calidad), la comarca comparte con el nados con la caza, el vino y las setas. cos y un mercado del caracol, en la Girella, en El Pont de Suert, o la Fiesta resto de los Pirineos las trufas, taraxa- La torta de recapte, las empanadas que se pueden catar las tortas típicas de la Cofradía de San Sebastián. Los cones y níscalos, como productos na- de espinacas, uvas pasas y piñones, el de la zona y un vino elaborado con restaurantes de El Pont de Suert, turales. En Coll de Nargó, Oliana, requesón artesano y toda una variedad membrillo. Mientras, Sant Guim de Vilaller y los pueblos de la Vall de Boí Organyà y Peramola, la tradición mar- de quesos configuran el gran reclamo Freixenet alberga la Feria del Huevo. ofrecen conjuntamente las Jornadas ca rancho fuerte por Carnaval. La gastronómico de la Noguera. En el La gastronomía popular y festiva Gastronómicas de la Seta en la Alta Feria de San Ermengol es un gran marco de la Feria de Balaguer se or- del Urgell comparte con las comarcas Ribagorça. escaparate de demostraciones gastronó- ganiza la Muestra Nacional de Tortas meridionales de Lleida la cassola de tros La ganadería propia de los Pallars, micas de los Pirineos en La Seu de Recapte y Chanfaina y la Fiesta de –de manitas de cerdo, de caracoles y Jussà y Sobirà, ofrece una carne de d’Urgell. De la vecina Cerdanya, los la Torta. La cocina de la Noguera ha de butifarra– como máximo exponente. calidad –sobre todo de potro, oveja visitantes pueden catar el pan de híga- sabido sacar provecho de la miel como La comarca ofrece una repostería sa- xisqueta y ternera (DOP i IGP)- que do, los cerdans y una variedad de mer- producto artesanal de gran calidad de lada propia, con el cóc –variante de la se utiliza para elaborar viandas típicas meladas de frutos silvestres. Aconse- la comarca. Por lo que se refiere a las torta de recapte– como vianda típica de estos valles así como embutidos jamos visitar el valle por San Lorenzo ferias, la Noguera alberga la Feria del en torno a la cual se organiza Firacóc artesanos. De gran tradición quesera dado que en Bellver se celebra una Melón, en Artesa de Segre, y la Feria en Tàrrega. La tradición turronera artesanal –con el queso de puchero feria con lo mejorcito de los productos de la Perdiz, en Vilanova de Meià, (IGP) y chocolatera del Urgell cuenta como gran reclamo–, en los Pallars se artesanos de la zona. que incluye una muestra gastronómica con la Feria del Turrón y el Chocolate elaboran yogurts de oveja. Las Jorna- En el Solsonès, diversos restau- del territorio. A todo esto, cabe destacar a la Piedra de Agramunt como gran das Gastronómicas del Pallars Sobirà rantes ofrecen los productos de la la Asociación de Restaurantes Noguera encuentro del sector. La fruta dulce y la muestra Rally Gastronómico per- comarca en sus cartas y menús, que Cuina que organiza unas jornadas es el gran reclamo del llano de Lleida. miten la degustación de la cocina ori- incluyen platos típicos como la sopa culinarias. El sector cuenta con dos grandes pla-

27 taformas: la Muestra Frutícola de gran reclamo culinario del Segrià y el nueces de –que comparte con que originan, y, últimamente, el vino. Torrefarrera y la Muestra Frutera, Pla d’Urgell. Los caracoles están pre- El Palau d’Anglesola– y la serie de El aceite de oliva es motivo de dos Industrial, Comercial y de Servicios sentes en el Aplec del Caragol, en la vinagres de Mollerussa. grandes ferias, en Les Borges Blanques de Corbins. Otras ferias más específicas capital del Segrià, y en la fiesta de la La cesta de productos de calidad y Vinaixa, y el origen de fiestas popu- del sector son la Feria del Higo, en Catxipanda de Alpicat. del Segrià incluye, aparte de la fruta lares en Castelldans, Juncosa y La Alguaire, y la Feria del Melocotón, La cassola de tros es el eje motor dulce –sobre todo peras (DOP), man- Pobla de Cérvoles. La ruta del vino en Alfarràs. En Maials se organiza la de las fiestas gastronómicas de las zanas, melocotones, ciruelas y necta- ofrece una visita guiada por las cuatro Feria del Aceite Verde. localidades del Pla d’Urgell de Linyola, rinas– uva y almendras –con las que grandes bodegas de las Garrigues. La La matanza del cerdo es casi un Bellvís y Fondarella, mientras que la se elaboran los granados–, así como Muestra Gastronómica de las Garri- ritual gastronómico compartido por manzana es motivo de fiesta en Bar- pistachos, vino (DOP) y aceite de gues, programada por el sector de la numerosas poblaciones. Esta tradición bens y las orelletes, en Castellnou de oliva, con la DOP de las Garrigues restauración de Les Borges Blanques, es el origen de viandas como la cassola Seana. Del Pla d’Urgell cabe indicar en el sureste de la comarca. De las Cervià y Granyena de les Garrigues, de tros. Asímismo, los caracoles –a la la gran calidad de los quesos de cabra Garrigues destacan la gran calidad permite la degustación de platos típicos llauna, a la lata o a la brutesca– son el artesanos de El Palau d’Anglesola, las del aceite de oliva virgen extra (DOP) cocinados con aceite de oliva. G

A journey through the gastronomy of Lleida

Lleida is the food store of Catalonia. The “Lleida Ermengol Fair, which is held in La Seu d'Urgell, including “ratafía” (which is made from nuts). The Qualitat” (Lleida Quality) stamp is applied to food offers a tremendous showcase for exhibitions of the most significant gastronomic events are Guissona's products from the Lands of Lleida that have received gastronomy of the Pyrenees. In the neighbouring Exhibition of Roman Cuisine, the exhibition of the (DOP, IGP and Q for Quality) marks of comarca (local district) of La Cerdanya, visitors traditional gastronomy and snail market of Cervera, excellence. These products include the beef of the can try the liver bread, “cerdans” (sweet, dry pastries and the Egg Fair of Sant Guim de Freixenet. The Pyrenees, the cheese and butter of L'Alt Urgell and with hazelnuts and anis) and a variety of jams made popular and festive gastronomy of L'Urgell shares La Cerdanya, the almond nougat of Agramunt, the from woodland fruits. the “cassola de tros” (a type of rural paella) with extra virgin olive oil of Les Garrigues and L'Urgell, the southern comarques (local districts) of Lleida the wines of Costers del Segre and the pears of El province. This comarca offers its own form of Segrià and El Pla d'Urgell. savoury confectionery, with “cóc” -a variation on the “torta de recapte”- as the typical food around The most outstanding products from the Val d'Aran which Tàrrega's Firacóc fair is organised. The main include its pâtés, game-based cured sausages, caviar, meeting point for the almond-nougat (IGP) and blackcurrants and nut liqueur. The Game chocolate making sector of L'Urgell is the Almond Gastronomy Fair of Aran has become the showcase Nougat and Stone Chocolate Fair of Agramunt. for the cookery and products of the Val d'Aran, with game as its star attraction. In L'Alta Ribagorça Sweet fruit is the main attraction of the Lleida Plain. the main culinary attractions are girella (a type of The sector has two major promotional platforms: cured lamb sausage), lamb palpís (meat off the the Frutícola Exhibition of Torrefarrera and the bone) and xolís (cured sausage) and the Girella Fair Industrial, Commercial and Fruit Service Exhibition of El Pont de Suert. Meanwhile, the restaurants of of Corbins. Other more specific fairs related with El Pont de Suert, Vilaller and the villages of the this sector include the Fig Fair of Alguaire and the Vall de Boí combine to offer the Mushroom Peach Fair of Alfarràs. Meanwhile, Maials organizes Gastronomy Fair of L'Alta Ribagorça. In El Solsonès, various restaurants offer local an annual Green Olive Oil Fair. products from the comarca on their menus. Typical The livestock reared in El Pallars Jussà and El dishes include “sopa de negrilla” (made with meat, Snails are the main culinary attraction in El Segrià Pallars Sobirà offers high quality meats -especially egg, chicken stock and mushrooms), black peas, and El Pla d'Urgell and the “cassola de tros” is the foal, “xisqueta” mutton and beef (DOP and IGP)- “trumfos” (small potatoes), carved meat and quince central reference of the gastronomic festivals which are the main ingredients for some of the most aioli to accompany meat. Solsona hosts a Potato organised in the villages of Linyola, Bellvís and typical meat dishes from these valleys and their and Truffle Fair and a Mushroom Fair and also an Fondarella in El Pla d'Urgell, while the apple is traditional cured meat products. The Gastronomy event called “The Mushroom Picker of El Solsonès”. central focus of the festival held at Barbens and Fair of El Pallars Sobirà and the Gastronomy Rally “orelletes” are the main attraction at Castellnou de allow people to try some of the dishes that have “Torta de recapte” (a type of savoury pizza), Seana. As well as its sweet fruit, the basket of quality originated from these valleys. Amongst the culinary “empanades d'espinacs” (spinach pastries), currants, products from El Segrià includes grapes, almonds, fairs of El Pallars Jussà, it is important to highlight raisins and pine nuts, traditionally made cottage pistachios, wine (DOP) and olive oil. Promopallars, which is held in La Pobla de Segur, cheese, dishes made with honey, and cheeses form Firapam and the Quince Fair of Tremp, and the an important part of the gastronomy of La Noguera. In Les Garrigues, it is important to underline the Mushroom Fair of Isona. In L'Alt Urgell, the most As far as fairs are concerned, La Noguera hosts the high quality of its extra virgin olive oil (DOP) and important references include tongue sausage, cow's Melon Fair of Artesa de Segre and the Partridge its wine. Olive oil is the main product at two cheese and butter (DOP and the Q for Quality Fair of Vilanova de Meià. important fairs held in Les Borges Blanques and brand). In Coll de Nargó, Oliana, Organyà and Vinaixa and it is also the central focus for other Peramola, tradition calls for the rich “ranxo” (a La Segarra is a land of dried fruits. They are used popular festivities held in Castelldans, Juncosa and communal meal) at Carnival time, while the Saint to make a wide range of sweet pastries and liqueurs, La Pobla de Cérvoles. G

28 29 Guimerà L’HERÈNCIA DELS SEGLES Text: Dolors Ortín Fotos: Jordi V. Pou

Un viatge en el temps, des de la prehistòria fins a l’actualitat, sense moure’ns d’aquesta petita vila de la vall del Corb.

30 31 a mostra d’urbanisme i d’arquitectura medieval arquitectòniques molt diverses, que s’enfilen, estrets que ens ofereix Guimerà és d’un valor indubtable. i costeruts, des del riu fins a la torre de guaita del “El nou de Copes”, com també se la coneix, perquè Castell, que vigila cautelosament tot el que passa La Cor del Batlle vista des del riu és com un amuntegament de cases, per la vall. Passejar pel seu nucli medieval t’obliga acull actualment el les unes a sobre de les altres, va ser declarat a aturar-te i observar els detalls extraordinaris que Museu de “conjunt historicoartístic” el 1975 i és un dels et descobreix, com els escuts de la noblesa esculpits Guimerà, on es po- L recintes emmurallats més ben conservats de tot als portals, les arcades molt ben conservades o les den contemplar les troballes més im- Catalunya. Els guimeranencs recorden amb el finestres nobles, que no sempre es troben a cases portants de Vall- Mercat Medieval part de la seva història i compar- burgeses, ja que es van posar de moda i els pro- santa. teixen amb els visitants el patrimoni heretat. Però pietaris les construïen, si s’ho podien permetre. descobrir Guimerà és molt més que passejar-se Cada pedra és impregnada de la història d’aquesta per l’època medieval. Altres cultures, com la dels vila. ibers i la dels romans, han deixat petjades impor- La ciutat medieval de Guimerà té una de tants a la vall del Corb. També se n’estan deixant les seves raons de ser en el mercat, que tindria el actualment per a la posteritat, amb obres com el seus orígens cap al s. XI, amb l’inici de la repoblació gran mural al fresc a la , de Josep Minguell, del territori, encarregada als monjos i monges de o la reproducció del Retaule de Guimerà, de l’orde del Cister (com veurem més endavant). Als Ramón de Mur, amb tecnologies d’impressió digital. dos segles següents va anar adquirint importància Guimerà, la “vila closa” de la vall del Corb, fins al punt que el 1294 el rei Jaume II d’Aragó va al sud-est de la comarca de l’Urgell, obre les seves atorgar a Guimerà el dret al mercat setmanal perquè portes i mostra tots els seus racons perquè es es fessin intercanvis de mercaderies i contractes. conegui el seu passat. Aquesta població és un I més tard, el 1417, el rei Alfons el Magnànim va entramat de carrers i cases centenàries, amb formes reconèixer el mercat setmanal i va canviar-lo de

32 La torre de guaita es va aixe- car al segle XI i al seu voltant es van construir el castell i les muralles.

dia, de dimecres a dimarts, perquè no coincidís ments de l’Edat del Bronze i restes de sílex en el amb el de Verdú. Aquests permisos evidenciaven període en què ja s’usava el metall. Ara bé, la la influència i els contactes que tenien els senyors història del poble de Guimerà comença a de Guimerà. Avui dia, a iniciativa dels mateixos escriure’s quan els ibers s’estableixen a la zona. guimeranencs, s’ha recuperat l’esplendor d’aquest Van ser els primers a fer-ho, com a agricultors i mercat medieval com a celebració festiva que ramaders. Hi ha constància d’aquests primers recorda aquesta època i el que va significar per assentaments, gràcies a les restes que s’han trobat a la vila. No obstant això, l’ascendència de a prop dels diferents poblats que formen la vall. Guimerà cal buscar-la al baix imperi romà, d’arrels El d’”Els Quintals”, el Castell de Guimerà o germàniques. I és en aquest punt que també cal l’“Ermita de la Bovera” en són alguns exemples. fixar-se en el pas de les diferents civilitzacions El que més s’ha trobat en les excavacions realit- anteriors per aquesta regió, perquè en els períodes zades ha estat restes de ceràmica ibèrica, de de la història antiga és des d’on s’inicia aquest diferents tipus: pintada de vernís negre, amb recorregut pel passat. motius geomètrics, comuna feta a mà o feta amb torn, entre d’altres. IBERS I ROMANS Els romans van succeir els ibers, cap al L’home primitiu ja va deixar les seves petjades a segle II aC, i van romanitzar la zona, tal com va la vall del Corb, com ho mostren possibles jaci- passar a la resta del territori, tardant més de 200

“La fisonomia de Guimerà no es pot concebre sense la torre de guaita medieval que vigila la vall”

33 A l’ermita de Santa Maria de la Bovera destaca la pintura mural al fresc de Josep Minguell, la qual recull l’essència de tots el pobles del voltant.

anys a dominar els habitants de la península. Els El 476 dC la cultura romana es va donar romans van acabar la cultura ibèrica i van difondre per apagada. Però, a diferència del que va passar la seva manera de fer. Les descobertes sobre amb la cultura iber, va romandre durant molt aquest període són més abundants i permeten temps després en la vida dels romans. concretar més detalls sobre els seus costums, Els visigots també van arribar a aquestes l’activitat i el tipus de vida. Algunes són ben terres. Ara bé, hi van deixar poques restes i poc, curioses, com un mil·liari, trobat entre Vallfogona doncs, es pot explicar de les incursions dels de Riucorb i Guimerà, a la partida de terme “els musulmans. Palaus”, que confirmaria el pas d’una via romana molt a prop de la vila i que, per la seva inscripció, MONJOS I REIALESA dataria de l’any 44 dC. “Els Palaus” va ser una Durant la Baixa Edat Mitjana és quan Guimerà important vil·la romana, entre les comarques de va viure més transformacions. El punt central, des la Segarra i l’Urgell, que va ser descoberta per d’on arrenca la fesomia típica que coneixem, és un pagès quan va trobar la base d’una columna a la torre de guaita. Es va aixecar sobre possibles quan llaurava la terra. Aquesta troballa va motivar restes ibèriques, a dalt d’una roca, al s. XI, i va una recerca per la zona i va permetre localitzar ampliar-se fins a construir un castell i les muralles. trossos d’àmfores, teules i materials de terrissa. Aquesta estructura, juntament amb una primitiva

“La fundació del monestir de la Bovera es remunta al 1190, seguint l’ordre del cavaller Pere de Tàrrega”

34 El monestir de Vallsanta va quedar abandonat el 1589 per la prohibició del Concili de Trento i per la pesta que va reduir la comunitat.

església romànica, va ser la base del poble, i MONESTIR I SANTUARI DE LA BOVERA d’aquí va sorgir el primer carreró a l’entorn del La fundació del monestir de la Bovera es remunta Castell, el carrer Montserè. També es van fer més al 1190, per ordre del cavaller Pere de Tàrrega, portes d’accés per la muralla –al final, hi haurà qui va decidir d’emplaçar-lo en aquest indret, a quatre portals i cinc coberts– i, amb el temps i 2 km de Guimerà, on sembla que es venerava l’arribada de pagesos, religiosos i nobles, es van una imatge trobada de la Verge en un santuari assentar a la Guimerà actual, que s’ha expandit anterior. De la seva construcció destaca el porxo fins a l’altra banda del riu. romànic, una peça singular i l’element més inte- Però els grans repobladors del territori ressant del recinte de la Bovera, perquè les seves van ser els monestirs, amb una gran influència línies s’aproximen a l’austeritat i la profunditat al món rural. Els senyors van encarregar als dels orígens del Cister. monjos i monges de l’orde del Cister la tasca de L’activitat a la Bovera va ser breu, mig dirigir la repoblació i l’explotació de les noves segle, per la pobresa i la manca d’aigua que terres. De fet, la comarca de l’Urgell va concentrar patia. El papa Gregori IX va autoritzar que la el major nombre de cenobis, com els del Pedregal, comunitat busqués un nou emplaçament i és així Vallsanta o la Bovera, regentats pels de Vallbona com algunes de les monges van anar a Valldaura de les Monges. d’Olvan, en espera que es construís la seu de

“El que avui es conserva de Vallsanta correspon al segon temple del monestir, de mitjan segle XIV”

35 Vallsanta, on la comunitat restant hi residiria defi- nitivament.

MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLSANTA La nova construcció es va començar a bastir el 1235, en un espai més ben comunicat i amb més aigua, al costat del riu Corb. Amb l’arribada de les religioses del cenobi de la Bovera, el papa Gregori IX també va pretendre que s’implantessin els costums del Cister i la Regla de Sant Benet, que, entre d’altres, aconsellava que els monestirs d’aquest orde s’edifiquessin en llocs allunyats del tracte amb els homes. Una condició que el va perjudicar i el va posar en perill de tancament, perquè, anys més tard, el Concili de Trento va prohibir l’existència de monestirs de religioses de clausura en entorns despoblats. El que avui dia es conserva de Vallsanta –el que s’ha pogut estudiar, perquè resten en silenci moltes restes que esperen expedicions arqueològiques per deixar-se veure– correspon al segon temple del monestir, d’estil gòtic, de mitjan segle XIV. La construcció del bastiment de l’església ens indica la influència que tenia la religió i la riquesa que hi havia a la comarca, ja que va ser feta amb les donacions d’importants famílies nobi- liàries. Tot i la seva esplendor, fins al segle XIV, Vallsanta va extingir-se a partir del 1589, per l’esmentat Concili de Trento i per altres raons, com la pesta, que va reduir la comunitat i va accentuar les dificultats per les quals passava, fins que va Detalls de l’església de Santa Maria, entre els quals el sagrari, obra de l’artista Josep Maria Jujol, arribar a patir misèria. i una part del magnífic retaule de Guimerà, de Ramon de Mur.

EDAT MODERNA SABÍEU QUE… El Renaixement va tancar l’etapa medieval i va obrir una nova era que, si bé no va manifestar-se d’una Des del passat setembre del 2007, la comtessa de Guimerà és la manera tan fefaent com la precedent, sí que va senyora Cayetana FitzJames-Stuart y de Silva, més coneguda com iniciar la transformació cap a la modernitat, amb duquessa d’Alba? El ministeri de Justícia (i també el Consell de la canvis en el comerç, la religió, la societat i l’art. A Grandesa i sa majestat el Rei) va adoptar aquesta resolució, després Guimerà es conserven mostres d’aquesta època que la duquessa d’Alba ja l’hagués demanat feia temps i se li hagués artística en els finestrals de tres façanes: a la casa denegat, quan es va morir la penúltima portadora del títol, Natàlia de particular de Cal Minguella; a l’edifici de Cal Man- Silva. L’últim comte de Guimerà fou el madrileny don Carlos Caro seta, antic hospital amb quatre finestrals d’aquest Vázquez, qui pertanyia a una família noble i era el corresponent hereu estil, i a la Cor del Batlle, que fa uns anys va ser la del títol. A la seva mort, el títol nobiliari va recaure sobre la Casa Casa de la Vila i que actualment acull el Museu de d’Alba, ja que tenia més drets familiars que una altra família de Guimerà (on s’exhibeixen les troballes més impor- l’aristocràcia, que també va estar en plet per a l’obtenció del títol. tants de les excavacions de Vallsanta, fetes el 2008 La duquessa d’Alba, de sang blava pel seu llinatge amb l’antiga dinastia i el 2009, i on hi ha una exposició didàctica sobre regnant a Anglaterra i Escòcia i propietària d’una fortuna inesgotable, Terra de Monestirs). Aquest museu s’està confirmant només ha ampliat la seva llista de títols amb el comtat de Guimerà, com a punt i oficina d’informació i també és la seu ja que aquesta distinció no té més atribucions que el mateix títol, ni del projecte d’internet www.guimera.info, que pretén econòmiques ni físiques. donar a conèixer Guimerà per mitjà de la xarxa.

36 ELS NOSTRES DIES es trobés davant de la peça ori- Noves exhibicions artístiques ginal. I el resultat ha superat agafen el relleu en aquesta vila, qualsevol expectativa. Fins i tot, tan marcada pel seu urbanisme el projecte de reproducció del i tan expectant a noves incur- retaule va ser triat com a pre- sions. Aquesta població urge- sentació focal, la més destacada, llenca centra la seva activitat en per comparèixer a la conferència l’agricultura de secà, pròpia de més important en l’àmbit mun- l’entorn i de la comarca veïna, dial de tecnologies d’impressió la Segarra, amb la qual com- digital, que va tenir lloc al set- parteix una varietat cromàtica de embre a Louisville, Kentucky. les terres de secà, amb colors I en aquesta mateixa es- ocres, dels camps de blat, i els glésia, encara trobarem un altre verds de les vinyes, les oliveres retaule, aquest d’alabastre, fet i els ametllers. Aquest paisatge per un estret col·laborador de és el que ha volgut representar Gaudí. Josep Maria Jujol va ser l’artista lleidatà Josep Minguell Església de Santa Maria. cridat després de la guerra civil a la pintura mural al fresc a per restaurar l’església, que havia l’ermita de Santa Maria de la quedat molt malmesa. Jujol va Bovera. Concretament, el conjunt, de més aquest fons pictòric un ambient espiritual, crear un retaule modern, creatiu i atrevit, de 50 metres quadrats, recull l’essència de associat amb l’entorn natural i la tradició però adaptat a la perfecció a l’entorn gòtic. tots els pobles que envolten la Bovera i, per popular. Hi ha qui diu que Jujol va deixar a Guimerà extensió, la vall del Corb. El retaule que hi Quedant-nos en aquest ambient de la seva millor obra. Un sagrari. Aquesta peça havia, del gòtic tardà del final del s. XVI, recolliment i d’oració, ens traslladem a de ferro daurat i policromat compleix la seva il·lustrava la llegenda del trobament de la l’església de Santa Maria, on hi ha una re- funció, a més de tenir una elegància pròpia imatge de la Mare de Déu de la Bovera per producció, d’una altíssima qualitat, de l’obra de tota la seva obra. I ho deu ser, perquè el un bou. Minguell, utilitzant recursos tècnics més important de Ramon de Mur, el Retaule mateix René Alphonse van den Berghe, àlies i estilístics de la pintura romana antiga, amb de Guimerà. L’original té unes mides de 7,30 “Erik el Belga”, un dels lladres d’art més pigments de color d’origen mineral i pers- m d’alt per 5,24 m d’ample i va ser pintat prolífics, va ser enxampat a la frontera havent pectives projectades pel pla vertical, també entre el 1402 i 1412 (actualment es troba al robat aquest valuós sagrari de l’església de ha inclòs la llegenda de l’aparició de la Verge Museu Episcopal de Vic). S’hi han utilitzat Santa Maria de Guimerà. i la processó tradicional des de Guimerà. El les tècniques més modernes i precises, bus- Sens dubte, l’herència dels segles és pintor muralista ha aconseguit crear amb cant que l’espectador senti el mateix que si present a Guimerà. G

D’INTERÈS

COM ARRIBAR-HI – Ajuntament de Guimerà Carretera de Tàrrega, 32 Tel.: 973 30 30 38 - Fax: 973 30 35 09 C-14 A Barcelona http://guimera.ddl.net / [email protected]

– Informació sobre Guimerà A-2 Visites guiades per Guimerà: Josep Balcells. Tel.: 973 30 33 13 www.guimera.info A-2 Tàrrega – Església de Santa Maria A Lleida Horaris de visita: tots els dies, de 10.30 a 13.00 h. Tel.: 973 30 30 45 (Parròquia) / 973 30 30 38 (Ajuntament). Verdú http://www.guimera.info/esglesia

C-14 GUIMERÀ – Museu de Guimerà La Cort del Batlle. Plaça Major, s/n Tel.: 973 30 32 13 - 649 709 518 www.guimera.info/museu / [email protected] – Mercat Medieval Comissió del mercat: [email protected]

– Consell Comarcal de l’Urgell Tel.: 973 50 07 07 www.urgell.cat

37 Guimerà: la herencia de los siglos

La muestra de urbanismo y de intercambios de mercancías y con- do son más abundantes y permiten Pero los grandes repobladores arquitectura medieval que nos tratos. Y más tarde, en 1417, el concretar más detalles sobre sus del territorio fueron los monaste- ofrece Guimerà es de un valor rey Alfonso el Magnánimo reco- costumbres, la actividad y el tipo rios, con una gran influencia en el indudable. “El nueve de Copas”, noció el mercado semanal y lo de vida. En 476 dC la cultura ro- mundo rural. Los señores encar- como también se la conoce, porque cambió de día, de miércoles a mar- mana se dio por apagada. Pero, a garon a los monjes y a las monjas vista desde el río es como un tes, para que no coincidiera con diferencia de lo que pasó con la de la orden del Cister la labor de amontonamiento de casas, fue de- el de Verdú. Hoy en día, a inicia- cultura íbera, permaneció durante dirigir la repoblación y la explota- clarado “conjunto histórico- tiva de los propios guimeranenses, mucho tiempo después en la vida ción de las nuevas tierras. artístico” en 1975 y es uno de los se ha recuperado el esplendor de de los romanos. La fundación del monasterio recintos amurallados mejor con- este mercado medieval como cele- Los visigodos también llega- de la Bovera se remonta al año servados de Cataluña. Los guime- bración festiva que recuerda esa ron a estas tierras. Dejaron pocos 1190, por orden del caballero Pere ranenses recuerdan con el Merca- época y lo que significó para la restos y poco, pues, se puede ex- de Tàrrega, quien decidió ubicarlo do Medieval parte de su historia villa. plicar de las incursiones de los en este lugar, a 2 km de Guimerà. y comparten con los visitantes el El hombre primitivo ya dejó musulmanes. De su construcción destaca el so- patrimonio heredado. Pero descu- sus huellas en el valle del Corb, Durante la Baja Edad Media portal románico. La actividad en brir Guimerà es mucho más que como lo demuestran posibles ya- es cuando Guimerà vivió más La Bovera fue breve, medio siglo, pasearse por la época por la pobreza y la escasez medieval. Otras culturas, de agua que sufría. La como la de los íberos y la comunidad fue al monas- de los romanos, han de- terio de Santa Maria de jado huellas importantes Vallsanta. Con la llegada en el valle del Corb. de las religiosas del ce- También se están dejando nobio de la Bovera, el actualmente para la pos- papa Gregorio IX también teridad, con obras como pretendió que se implan- el gran mural al fresco en taran las costumbres del La Bovera o la repro- Cister y la Regla de San ducción del Retablo de Benito. Guimerà con tecnologías Lo que hoy día se de impresión digital. conserva de Vallsanta Guimerà, la “villa corresponde al segundo cerrada” del valle del templo del monasterio, de Corb, al sureste de la estilo gótico, de mediados comarca del Urgell, es un del siglo XIV. Vallsanta entramado de calles y se extinguió a partir de casas centenarias, con Un dels pintorescs 1589, por el Concilio de formas arquitectónicas carrers de Guimerà. Trento y por otras razo- muy diversas, que se en- nes, como la peste. caraman desde el río hasta la torre cimientos de la Edad del Bronce transformaciones. El punto central Renacimiento cerró la etapa me- de vigilancia del castillo. Paseando y restos de sílex en el período en está en la torre de vigilancia. Se dieval. En Guimerà se conservan por su núcleo medieval se pueden el que ya se usaba el metal. Ahora levantó sobre posibles restos ibéri- muestras de esta época artística observar los detalles extraordina- bien, la historia del pueblo de Gui- cos, encima de una roca, en el s. en los ventanales de tres facha- rios que te descubre, como los merà empieza a escribirse cuando XI, y se amplió hasta construir un das: en la casa particular de Cal escudos de la nobleza esculpidos los íberos se establecen en la zona. castillo y las murallas. Esta estruc- Minguella; en el edificio de Cal en los portales, las arcadas muy Hay constancia de estos primeros tura, junto con una primitiva igle- Manseta, y en la Cor del Batlle, bien conservadas o las ventanas asentamientos, gracias a los restos sia románica, fue la base del pue- que actualmente alberga el Mu- nobles. que se han encontrado cerca de blo, y de aquí surgió la primera seo de Guimerà (donde se exhi- La ciudad medieval de Gui- los diversos poblados que forman callejuela en el entorno del castillo, ben los descubrimientos más im- merà tiene una de sus razones de el valle. El de ”Els Quintals”, el la calle Montserè. También se hi- portantes de las excavaciones de ser en el mercado, que tendría sus Castillo de Guimerà o la ermita cieron más puertas de acceso por Vallsanta, hechas en 2008 y 2009, orígenes hacia el s. XI, con el inicio de la Bovera, son algunos ejem- la muralla –al final, habrá cuatro y donde hay una exposición di- de la repoblación del territorio, plos. portales y cinco cubiertos– y, con dáctica sobre Tierra de Monaste- encargada a los monjes y las mon- Los romanos sucedieron a los el tiempo y la llegada de campesi- rios). El Museo se está confir- jas de la orden del Cister. En 1294 íberos, hacia el siglo II aC. Acaba- nos, religiosos y nobles se asenta- mando como punto y oficina de el rey Jaime II de Aragón otorgó ron con la cultura ibérica y difun- ron en la actual Guimerà, que se información y también es la sede a Guimerà el derecho al mercado dieron su manera de hacer. Los ha expandido hasta la otra orilla del proyecto de internet, que pre- semanal para que se realizaran descubrimientos sobre este perío- del río. tende dar a conocer Guimerà a

38 través de la red. Nuevas exhibi- propia del entorno y de la comar- es el que ha querido representar más importante de Ramon de ciones artísticas toman el relevo ca vecina, la Segarra, con la que el artista leridano Josep Mingue- Mur, el Retablo de Guimerà. Y en esta villa, tan marcada por su comparte una variedad cromática ll en la pintura mural al fresco en en esta misma iglesia aún encon- urbanismo y tan expectante a de las tierras de secano, con colo- la ermita de Santa Maria de la traremos otro retablo, éste de ala- nuevas incursiones. Esta pobla- res ocres, de los campos de trigo, Bovera. En la iglesia de Santa bastro, confeccionado por un es- ción urgelense centra su activi- y los verdes de las viñas, los oli- Maria existe una reproducción, trecho colaborador de Gaudí, dad en la agricultura de secano, vos y los almendros. Este paisaje de una altísima calidad, de la obra Josep Maria Jujol. G

Actuació dins del Mercat Medieval.

Guimerà: the legacy of centuries

Guimerà, which was declared a “historical- tribes first settled in the area. They were follo- settlement of Guimerà gradually grew to its artistic group” in 1975, is one of the best con- wed by the Romans, who arrived in around present size and expanded down to the banks served walled enclosures in Catalonia. This the 2nd century BCE and remained in the of the river. village, which is located in the south-east of territory until the year 476 AD. The Visigoths the comarca (local district) of Urgell, is a were the next people to arrive in this area, but But the main institutions responsible for repo- network of centuries-old streets and houses they left relatively few remains. Similarly, pulating this territory were the monasteries, that extend from the nearby river up to the relatively little can be explained about the which had a profound influence upon rural watchtower of the castle. One of the main Muslim raids on this territory. life. The monastery of Bovera was founded in reasons for the existence of Guimerà was its 1190 by order of the knight Pere de Tàrregas, market. Its origins date back to the 11th cen- During the Lower Middle Ages, Guimerà who decided to locate it 2 km from Guimerà. tury, when this territory began to be repopu- underwent further transformations. The focal But, half a century later, the religious commu- lated; a task that was given to the monks and point was its watchtower, which was built on nity moved to the monastery of Santa Maria nuns of the Cistercian order. In 1294, King a rock, and probably on top of remains from de Vallsanta. What now remains of Vallsanta Jaime II of Aragón gave Guimerà the right to the Iber period, during the 11th century. This corresponds to the second temple of the mo- hold a weekly market at which merchandise structure was subsequently extended with the nastery, which was built in the middle of the and contracts could be exchanged. Later, in construction of a castle and adjoining walls. 14th century, in the Gothic style. The medieval 1417, King Alfonso the Magnanimous gave Together with the original Romanesque church, period came to a close with the Renaissance. full recognition to this weekly market. Today, this constituted the base of the village and it is In Guimerà, reminders of this artistic period following an initiative by the citizens of Gui- from this point that Carrer Montserè, the first can be seen in the large windows of the facades merà, the splendour of this medieval market small street, runs round the castle. More points of three buildings. One of these: La Cor del has been recovered through the celebration of of access were subsequently opened in the Batlle (The Mayor's Heart), currently houses a festival to remember that period. The history walls and, with time and the arrival of country the Guimerà Museum, which also serves as an of the village of Guimerà began when the Iber peasants, monks and nuns and nobles, the information point and office. G

39 E NTREVISTA

ÀNGEL VIDAL I BOLDÚ DIRECTOR DEL PATRONAT DE TURISME DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA

Text: Xavi Nadal Fotos: Patronat de Turisme, Laurent Sansen

Àngel Vidal i Boldú és el nou director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida des del passat mes de juliol. Vidal ha estat cap del Departament de Presidència de la Diputació de Lleida, delegat del Govern i director dels Serveis Territorials de Governació i Administracions Públiques a Lleida. En la seva nova tasca Vidal aposta per potenciar mercats estrangers com la Gran Bretanya, Alemanya i Rússia i productes nous com el bioturisme i l’enoturisme.

40 41 Àngel Vidal al costat del vicepresident del Patronat de Turisme, Josep Cosconera; el president de la Diputació, Jaume Gilabert, i el responsable de l’estudi d’Internacionalització, Jordi Blanch.

ra que ja fa uns mesos que deté el càrrec, quins reptes es planteja com a director del Patronat de Turisme de A la Diputació de Lleida? Un dels projectes que hem iniciat el 2009, i que tindrà continuïtat el 2010, és tirar endavant tres línies de subvenció, dues per donar suport als ajuntaments i una, a les petites i mitjanes empreses turístiques. Dins dels projectes destinats als consistoris destaca la Xarxa de Pobles amb Encant, que vol ser un producte de qualitat i d’excel·lència turística, pioner a l’Estat espanyol. A més, cada ajuntament pot presentar els seus plans estratègics i d’activitats per promocionar el turisme. I per a les pimes hi ha una línia d’inversions perquè puguin oferir serveis turístics complementaris als visitants. A més a més, també estem apostant pel bioturisme. Volem aprofitar les bones condicions i el potencial de la diversitat de flora i fauna “La Xarxa de Pobles que tenim a les comarques de muntanya, de la plana i a les zones amb Encant és un dels de secà perquè els visitants puguin venir a contemplar la natura, a estudiar-la i a gaudir-ne i fer-ne divulgació. Un altre aspecte nou projectes que estem que estem treballant és l’enoturisme, amb les rutes del vi, una potenciant, un col·laboració amb els cellers, els restaurants i els ajuntaments que producte de qualitat i són dins de la DO Costers del Segre. I, conjuntament amb la , promocionarem el Memorial Democràtic, d’excel·lència turística que inclou centres d’interpretació, rutes o espais visitables en els pioner a l’Estat quals va passar la nostra història recent. espanyol” Quins considera que són els punts forts del sector turístic de les Terres de Lleida i quins són els punts febles que cal potenciar? Fa poc es va donar a conèixer un estudi sobre la internacionalització de les empreses i a les conclusions com a punts febles hi figura la manca, en alguns àmbits, de promoció del sector, sobretot el privat. Per exemple, cal que les empreses tinguin una bona pàgina web

42 L’obertura del nou aeroport Lleida-Alguaire obre expectatives noves i interessants per al territori de Lleida. Quina és la valoració que en fa com a director del Patronat de Turisme? Crec que l’aeroport Lleida-Alguaire ens ajudarà força a l’hora de portar passatgers que vénen de fora de les nostres fronteres. A hores d’ara, tenim només un 15% de turistes estrangers i la gran majoria ens arriben per via terrestre. L’aeroport ha de ser un mitjà per atreure més visitants dels que tenim ara. Per exemple, alguns estrangers que es desplacen al Pirineu per via aèria i ho fan des d’altres aeroports, ara podran utilitzar l’aeroport d’Alguaire per viatjar a les Terres de Lleida. Segurament també ens ajudarà a augmentar el nombre de visitants de països que prioritzem i que potser en l’àmbit internacional fluixegen, com ara la Gran Bretanya, Alemanya o Rússia. D’altres destinacions amb un bon nombre de visitants són França o els Països Baixos. També Portugal és un mercat interessant.

El Palau de Congressos de Lleida també serà un revulsiu per al turisme congressual i de negocis? Sí. Lleida és la segona ciutat catalana en nombre d’organització de congressos, jornades i convencions de negocis. Conjuntament amb la nova infraestructura, ajudarà a augmentar el nombre d’esdeveniments d’aquest tipus i de participants estrangers provinents de països pròxims com ara França, Alemanya o els Països Baixos i també de destinacions del mateix Estat espanyol com pot ser el sud de la Península o el nord, com ara Galícia.

Sembla ser, però, que queda una assignatura pendent lligada estretament a l’operativitat d’aquestes dues infraestructures: les El director del Patronat de Turisme al seu despatx de Rambla Ferran. comunicacions. Què en pensa? Particularment és un tema que em preocupa. Hi ha unes vies de comunicació que ja haurien d’estar construïdes independentment o la possibilitat de fer reserves per mitjà d’aquestes pàgines. Un de la posada en marxa de l’aeroport i del Palau de Congressos. És altre aspecte que falla són els idiomes. Des del Patronat creiem el cas de l’A-14, de Lleida a la frontera francesa passant per la Val que tenim molt de potencial per atreure turistes estrangers, i això d’Aran, que ja hauria d’estar acabada i les previsions més optimistes encara serà més evident amb l’obertura de l’aeroport Lleida- diuen que el 2011 s’estrenarà el tram de Lleida a Alfarràs i connectarà Alguaire. També falla la comercialització del mateix servei; encara l’aeroport. L’autovia fins a Osca està avançada, però no finalitzada, que fins ara les coses no han anat malament, cal saber vendre i l’autovia Lleida-Montblanc porta molt de retard. Aquests són uns millor els nostres productes per atreure els turistes quan la situació hàndicaps, ja que l’aeroport no té la intermodalitat que necessita es compliqui. Com a punts forts destacaria l’alta qualitat dels per estar connectat de manera fluida amb l’estació d’AVE, la ciutat serveis que s’ofereixen de restauració, d’allotjament, d’activitats, de Lleida i el Pirineu. Fins i tot, hi hauria d’haver una millor que fa que siguem líders, per exemple, en el sector dels esports connexió de l’aeroport amb Barcelona, ja que no es descarta la d’aventura, que disposem de la superfície esquiable més gran de possibilitat que alguns turistes desembarquin a Lleida per visitar l’Estat o que l’oferta de turisme rural sigui d’alta qualitat. També la Ciutat Comtal. També està en projecte un tram de línia fèrria destacaria l’oferta de natura amb l’únic parc nacional de Cata- que connecti l’aeroport amb la ciutat de Lleida. lunya, dos parcs naturals i diversos espais naturals, com també una gran riquesa patrimonial a totes les comarques que té com Quines accions concretes es porten a terme des de l’ens que a principals icones la Seu Vella de Lleida i les esglésies de la Vall dirigeix per a la promoció turística de la Plana? de Boí, declarades Patrimoni de la Humanitat. Així mateix, Estem col·laborant amb la Generalitat en el projecte de la ruta dels mereixen una atenció especial les pintures rupestres del Cogul Castells del Sió, que permet promocionar fortaleses de l’Urgell, la i els Vilars d’Arbeca, per esmentar-ne algunes. Noguera i la Segarra, que formaran part d’una marca conjunta.

43 L’excursionisme i la BTT són dues de les grans aficions d’Àngel Vidal. A la foto inferior, a la fira Coupe Icare que se celebra als Alps francesos amb empresaris turístics lleidatans.

També hi ha els Tren dels Llacs, que promocionem conjuntament s’aconsegueix una plena ocupació. Últimament estem allargant les amb Turisme de Catalunya i els Ferrocarrils de la Generalitat, que temporades. Així, al Pirineu la campanya de neu arriba al març o en la primera temporada ha tingut molt d’èxit i, per això, l’any vinent a l’abril i a continuació comença la temporada dels esports d’aventura, s’augmentarà el nombre de viatges. També mirarem que el tren que arriba fins al mes d’octubre. A aquestes activitats a l’aire lliure, convencional, que fa el recorregut de Lleida a la Pobla de Segur, cal afegir-hi instal·lacions com el Centre d’Observació de l’Univers, pugui anar agafant aquest caire turístic. Al Montsec està tenint molt el Museu de Lleida, el Museu de Joguets i Autòmats de Verdú o el d’èxit el Centre d’Observació de l’Univers, per Museu de l’Aigua de Mollerussa, que possibiliten on en només vuit mesos han passat més de “Estem preparant un estudi que l’oferta turística s’allargui tot l’any. També 25.000 visitants, desbordant totes les previsions. sobre les possibilitats cal esmentar les nombroses jornades Tenim la ruta de les cabanes de volta a les cicloturístiques de la nostra gastronòmiques de la tardor. Garrigues, que és un producte que també està demarcació, una guia sortint molt bé. Les rutes enoturístiques són de senderisme, etc” Estan treballant en el nou projecte “Xarxa de bàsicament a la zona de la Plana, amb Raïmat, Pobles amb Encant”. Quina resposta han tingut Artesa de Segre, Verdú, Arbeca, l’Albagés. I, quant al bioturisme, dels municipis? estem treballant molt zones humides com l’estany d’Ivars i Vila-sana Aquesta línia de subvencions ha tingut una demanda molt bona. A i l’aiguabarreig de l’Ebre, el Cinca i el Segre. hores d’ara tenim més de cent peticions i això demostra que els ajuntaments de menys de mil habitants volen aprofitar els seus La desestacionalització continua essent un dels elements clau que avantatges turístics i veuen amb orgull poder formar part de la xarxa. cal potenciar? El projecte té l’objectiu de destacar els petits pobles del territori que És una assignatura que tenim força aprovada. No patim la problemàtica reuneixen excel·lents condicions turístiques, paisatgístiques, d’altres zones de Catalunya. Tenim unes èpoques d’any molt més d’urbanisme, d’accessibilitat i de sostenibilitat i que són encantadors turístiques com ara els caps de setmana de l’hivern, i sobretot el i, a partir d’aquí, crear una marca i fer-ne una promoció conjunta pont de la Puríssima i les festivitats nadalenques, en què al Pirineu per tal d’aconseguir desestacionalitzar el turisme. Cal dir que s’han

44 Àngel Vidal té molts projectes en cartera per promocionar el turisme de les Terres de Lleida, un repte que assegura que cada dia l’entusiasma més. seguit les traces de projectes de França, com ara “Les plus beaux a casa, expliquen la seva experiència als seu familiars, que es villages”, de la Gran Bretanya i d’Alemanya. converteixen en futurs visitants del recinte d’Àger.

Quins altres projectes han impulsat des del Patronat de Turisme Vostè ha parlat alguna vegada d’estrènyer la col·laboració amb les darrerament i quins tenen en cartera? administracions locals per optimitzar la coordinació de les polítiques Estem treballant en el Memorial Democràtic; estem preparant un de promoció turística. Quins passos s’estan fent per materialitzar estudi sobre les possibilitats cicloturístiques de la nostra demarcació, aquesta aliança? ja que en BTT i en ciclisme de carretera tenim moltes potencialitats Tenim una bona sinergia amb el Departament d’Innovació, Universitats per desestacionalitzar el turisme, i estem elaborant una guia de i Empresa, amb el qual fem promocions conjuntes de productes com senderisme, que és una de les primeres activitats que demana un ara els Castells del Sió, el Tren dels Llacs, el Camí dels Bons Homes, turista quan arriba a l’establiment hoteler. També estem treballant en el Centre d’Observació de l’Univers, etc. A més, col·laborem amb un altre àmbit, amb l’elaboració d’una guia dels espais naturals, que els consells comarcals, que ens acompanyen a moltes fires estatals inclourà informació de la zona i de les activitats que s’hi poden dur i internacionals, i els ajuntaments. Les dues línies de subvencions a terme. destinades als municipis en són un exemple. A més, els consistoris saben que poden comptar amb el Patronat en la promoció dels Dins dels nous àmbits que el Patronat vol potenciar hi ha el turisme productes nous. Amb la Paeria estem potenciant conjuntament científic. Quina importància poden tenir en el conjunt de la promoció l’aeroport, el Museu de Lleida o la Seu Vella. La promoció conjunta del territori iniciatives com el Centre d’Observació de l’Univers o fa que els productes tirin endavant i el sector ho agraeix. els espais paleontològics que s’han creat a la demarcació? El turisme científic cada vegada té més pes a les nostres comarques. Per acabar, inventi un eslògan promocional, de collita pròpia, per A Coll de Nargó s’han iniciat les obres del nou centre d’interpretació vendre turísticament Arbeca, el seu poble natal. paleontològic i el Centre d’Observació de l’Univers del Montsec Viu la teva pròpia història, que es lliga a l’experiència de visitar el poble acull un gran nombre de visitants escolars que, una vegada arriben i al llegat històric del municipi, que inclou el poblat ibèric o medieval. G

45 mITES DE PONENT CASA MANRESÀ Text: Joan Bellmunt i Figueres Il·lustració: Sebastià Tamarit i Barrull

Casa Manresà fou, en altre temps, la casa més forta de tota la Coma Llíser d’Arcalís, Meco de Tírvia i alguns altres són l’exponent d’una i era coneguda de punta a punta de muntanya. Però un trist fet que època i d’una contrada. A Meco de Tírvia l’acompanyava un nombre hi va succeir va donar-li malauradament encara més coneixença. indeterminat de bandolers, normalment uns set, entre els quals sobresortia la figura temible del seu lloctinent: el malvat Bella d’Alins. Si bé és cert que el bandolerisme sempre ha existit, ja sigui d’una manera o de l’altra, també és cert que va haver-hi bandolers que van Si els bandolers sempre han estat temuts, més en certs moments en atemorir la població muntanyenca, sobretot les cases més benestants. què no hi havia una defensa efectiva de la gent que vivia en petits

46 pobles, en Meco va sobrepassar tots els adjectius amb connotacions d’aquell fet encara hi havia qui afegia que van fer plegar amb un negatives a causa de la terrible barbàrie amb què va actuar en diversos calder la sang a la seva pròpia dona. llocs. Destaca el fet de Besan, a casa Felip, on, en no trobar la bossa, van segrestar la mestressa i tot el grup, l’un darrere l’altre, en van Després els encaputxats van fugir de Farrera, deixant darrere seu el abusar sexualment. La pobra Felipa ja no va fer res més de bo en tota dolor d’una família que havia estat víctima de les seves crueltats. la seva vida. La justícia va agafar al cap d’un temps en Meco de Tírvia i el condemnà També és remarcable el cas de Farrera. Un dia en Meco es va presentar a mort. El van afusellar a la Pallissa de Sort. Fou un acte públic on a casa Manresà (hi ha qui diu que fou en Llíser, però tot indica que molts van acudir per assegurar-se que acabaven molts dels seus fou en Meco), amb la intenció de robar la bossa a l’amo, que en temors, que en Meco amb els seus actes havia anat sembrant per tota aquells temps sempre la guardava el cap de casa. En detectar la la muntanya. presència dels bandits, la jove de la casa saltà per la part de darrere emportant-se el fill petit i la bossa dels diners per tal de preservar-la de les urpes d’aquells bandits.

Els bandolers van agafar l’amo i volien que els donés la bossa, però no se’n sortien, car en Manresà els deia que no la tenia. Insistències per part dels uns i negatives per part de l’altre. Al final, i com que veien que no se’n sortirien, aquells brètols van agafar l’amo i el dugueren a fora al carrer, l’estengueren damunt el pedrís de l’entrada que servia de pujador a les dones quan havien de muntar damunt l’animal, el van lligar de mans i peus i el van degollar. En el record

47 Las cabañas de bóveda de Les Borges Blanques El libro se centra sobre 169 construcciones de piedra seca tan características de los secanos de las Garrigues. Con este pretexto, la obra nos acerca a la forma de vida, los anhelos y las inquietudes de una decena de genera- ciones que han protagonizado los últimos dos siglos de Les cabanes de volta de les Borges Blanques. historia de Les Borges Blanques. ● El llibre clava la mirada sobre 169 construccions de pedra seca tan característiques dels secans de les Garri- Guía de Restaurantes de Cataluña 2009-2010 gues. Amb aquest pretext, l’obra ens apropa a la forma Elección de los 190 mejores establecimientos de cocina de vida, els anhels i els neguits d’una desena de gene- de raíces catalanas que hay repartidos por toda Cataluña, que no siempre tienen presencia en los medios de comu- racions que han protagonitzat els darrers dos segles nicación. La calidad de los productos, el acierto en la d’història de les Borges Blanques. técnica, la eficacia del servicio, el confort del estableci- miento o el diseño de la carta de vinos son algunos de Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Ramon los aspectos que ha valorado el comité de redacción de la guía. ● Queralt i Oriol Cornudella. Cossetània Edicions. 1a edició, 2008. 514 pàgines. ● Cerdanya, 17 excursiones a pie Guía de excursiones por la Cerdanya para dar a conocer a cualquier persona, medianamente entrenada y con ganas de andar, diecisiete maneras diferentes de recorrer el espacio Guia de Restaurants de Catalunya 2009-2010. físico de esta bella comarca pirenaica, como si pasara diecisiete Tria dels 190 millors establiments de cuina d’arrels días de vacaciones o viniera diecisiete fines de semana a lo catalanes que hi ha repartits per tot Catalunya, que no largo del año. Los itinerarios reseñados son todos técnicamente sempre tenen presència als mitjans de comunicació. La fáciles pero con una progresión de menos a más longitud y desnivel. ● qualitat dels productes, l’encert en la tècnica, l’eficàcia del servei, el confort de l’establiment o el disseny de la Modelos de gestión turística local carta de vins són alguns dels aspectes que ha valorat el El manual es una síntesis de carácter práctico y divulga- comitè de redacció de la guia. tivo que sirve de guía y herramienta a responsables nicipales de cara a la creación y adaptación de los entes de gestión y promoción turística local. El estudio ha sido Guia de Restaurants de Catalunya 2009-2010. Descobrir elaborado por Ros Development&Planning. ● Cuina i Fòrum Gastronòmic. Sapiens. 1a edició, 2009. 224 pàgines. ● ÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷ The barrel vault shelters of Les Borges Blanques This book takes a look at 169 of the dry-stone constructions that Cerdanya, 17 excursions a peu. are so typical of the dryland areas of Les Garrigues. With this Guia d’excursions per la Cerdanya per donar a conèixer pretext, it seeks to give the reader an insight into the lives, hopes a qualsevol persona, mitjanament entrenada i amb ganes and fears, and interests of the last nine or ten generations of people de caminar, disset maneres diferents de recórrer l’espai who have been the main protagonists in the history of Les Borges Blanques over the last two centuries. ● físic d’aquesta bella comarca pirinenca, com si hi passés disset dies de vacances o hi vingués disset caps de Guide to the Restaurants of Catalonia 2009-2010 setmana al llarg de l’any. Els itineraris ressenyats, tots This is a selection of some of the best 190 restaurants in tècnicament fàcils però amb una progressió de menys Catalonia that offer typical Catalan cuisine but which do not a més llargària i desnivell, són una tria dels molts que always attract the most media attention. The quality of the ingredients employed, the precision of the techniques used, s’hi poden dur a terme. the efficiency of the service provided, the comfort of the individual setting and the design of the wine lists are just Cerdanya, 17 excursions a peu. Manel Figuera. Cossetània some of the aspects that have been evaluated by the committee of experts that has written this guidebook. ● Edicions. 1a edició, 2009. 119 pàgines. ● La Cerdanya, 17 walking routes This rambling guide to La Cerdanya will help any, relatively fit person with a will to walk to discover seventeen different routes Models de gestió turística local. through the this beautiful Pyrenean comarca (local district). El manual és una síntesi de caràcter pràctic i divulgatiu Walkers could use the guide to spend seventeen days on a walking que serveix de guia i eina a responsables (polítics i holiday or to visit the area on seventeen weekends spread across tècnics) municipals de cara a la creació i l’adaptació the year. The routes reviewed are all technically easy but have been placed in order of relative difficulty, starting with the shortest dels ens de gestió i promoció turística local. L’estudi, and the ones with the gentlest gradients and progressing in length elaborat per Ros Development&Planning, vol estimular and steepness. ● la millora en l’organització i les polítiques de promoció turística local, identificant les diferents problemàtiques Models for managing local tourism que tenen els municipis. With a very practical synthesis of information, this manual offers a useful guide and tool to the staff of municipal authorities (whether politicians or technical staff) who need to create Models de gestió turística local. Ros Develop- or adapt their organisational structures to improve the ment&Planning. Federació Espanyola de Municipis i management and promotion of local tourism. The study was carried out by the company Ros Development&Planning.● Províncies. 1a edició, 2008. 136 pàgines. ●

59 Natura en estat pur LA MÀGIA DE LA NEU I EL GLAÇ

Text: equip editor Fotos: Ramon Baylina, Francesc Tur

60 ❚ La majestuositat de l’Aneto i la Maladeta, des del mirador del Cap de Baquèira.

61 ‘hivern a les Terres de Lleida que signen aquest reportatge, Francesc Tur es mostra espectacular, i Ramon Baylina. Tots dos, el primer des de fonamentalment a les l’experiència d’anys de treball i l’amor pel comarques de muntanya, on Pirineu, i el segon des de l’observació les temperatures assoleixen constant del cel i la seva afició a la fotografia, nivells mínims i transformen ens regalen una sèrie d’instantànies que han Lels paisatges i els indrets més emblemàtics sabut captar la màgia de què parlem. en veritables postals blanques. L’immaculat mantell de la neu tenyeix amb intensitat i Aquest meravellós recull que ens presenten de manera gairebé màgica muntanyes, els autors ens transporta a paisatges de conte boscos i camins, mentre que el glaç de Nadal, pobles de refulgent blanquesa i congelallacs i rierols i dibuixa mil formes formacions de gel que la natura ha modelat fantàstiques en plena natura. en les formes més variades i capricioses. La selecció d’instantànies respon a criteris Continuem aquí la sèrie de reportatges gràfics purament estètics i des de la fascinació que que vam encetar al número anterior de l’Ara una imatge pot provocar en les nostres Lleida amb el títol genèric de “Natura en retines. Els objectius de Tur i Baylina han estat pur”. Aquesta vegada, i aprofitant que captat perfectament la bellesa de la natura l’hivern ja és aquí, ens centrem en dos hivernal, amb la llum, el color i la sensibilitat elements que tenen un impacte especial en necessaris per transmetre l’emoció que ens la natura: la neu i el gel. Un impacte pot provocar una foto d’aquest tipus. sorprenent des del punt de vista estètic, perquè no hi ha dubte que les imatges que Us convidem a gaudir d’una passejada per ofereix el Pirineu durant aquest època de aquesta natura blanca i pura tan pròpia de l’any són realment fascinadores. les Terres de Lleida durant els mesos d’hivern. L’èxit de l’empresa està assegurat per la La misteriosa essència de l’aigua congelada mestria dels autors, dos noms propis de la és precisament la que han volgut captar fotografia que ens tornen a sorprendre amb –objectiu plenament reeixit– els dos fotògrafs la seva obra, Francesc Tur i Ramon Baylina.

❚ Capricis de la natura a l’hivern.

62 NATURA EN ESTAT PUR

❚ Espectacular la bellesa d’una flor i una fulla glaçades a Tavascan.

63 ❚ La neu voreja la Noguera Ribagorçana.

64 NATURA EN ESTAT PUR T Blanc i blau juguen amb la natura a la cota 2.500 de Baquèira.

T Fulles glaçades amb una curiosa semblança a l’entranyable ET.

65 ❚ L’escalfament del sol i la llum crepuscular sobre la neu provoquen efectes com el de la imatge.

❚ Màgic instant abans de fondre’s la neu. ❚ ”Estrelles” de glaç a l’embassament de la Guingueta.

66 NATURA EN ESTAT PUR

❚ Camí d’Unarre.

❚ Pasturant a temperartures sota zero. ❚ Merenga: la Noguera Pallaresa al seu pas per Montgarri.

67 ❚ Com una veritable joia enmig de la natura.

68 NATURA EN ESTAT PUR

❚ Impressionant gota de pluja congelada en un filferro, amb aire atrapat al seu interior.

❚ Boldís Jussà enfarinat.

69 ❚ Idílica postal de Nadal de la cara nord de Baquèira.

❚ Branca gelada, captada a prop de Vilamòs.

70 NATURA EN ESTAT PUR

❚ Bombolles d’aire captives al glaç format a l’embassament de la Torrassa.

71 La màgia de la neu i el glaç

El invierno en las Tierras de Lleida caminos, mientras que el hielo especial en la naturaleza: la nieve Francesc Tur y Ramon Baylina. se muestra espectacular, congela lagos y arroyos y dibuja y el hielo. Un impacto sorpren- Esta recopilación que nos presentan fundamentalmente en las mil formas fantásticas en plena dente desde el punto de vista nos transporta a paisajes de cuento comarcas de montaña, donde las naturaleza. estético, pues no hay duda de que de Navidad, pueblos de refulgente temperaturas alcanzan niveles las imágenes que ofrece el Pirineo blancura y formaciones de hielo que mínimos y transforman los Continuamos la serie de reportajes durante esta época del año son la naturaleza ha moldeado en las paisajes y los lugares más gráficos que empezamos el realmente fascinantes. más variadas y caprichosas formas. emblemáticos en verdaderas número anterior de Ara Lleida Sus objetivos han captado postales blancas. El inmaculado con el título genérico de La misteriosa esencia del agua perfectamente la belleza de la manto de la nieve tiñe con "Naturaleza en estado puro". En congelada es precisamente la que naturaleza invernal, con la luz, el intensidad y de manera casi esta ocasión nos centramos en dos han querido captar los dos color y la sensibilidad necesarios mágica montañas, bosques y elementos que tienen un impacto fotógrafos que firman este reportaje, para transmitir mil emociones. ●

❚ El Mont-Roig del Pallars s’aixeca imponent sobre la boira.

The magic of snow and ice

Winter in the Lands of Lleida is woodlands and paths, while the form". However, on this occasion, of frozen water is precisely what truly spectacular, and particularly ice that freezes over lakes and we take advantage of the fact that the two photographers responsible in the mountain comarques (local streams sketches thousands of winter has arrived to focus on two for this report: Francesc Tur and districts). When temperatures drop fantastic shapes in the very heart elements that have a special impact Ramon Baylina sought to capture to their lowest levels, the of nature. on the natural environment: snow and highlight. The collection that countryside and most emblematic and ice. They have a tremendous they present here transports us to locations turn white are In this issue of “Ara Lleida” we impact on the aesthetics of the local landscapes taken from Christmas transformed into scenes worthy of continue with the series of scenery, and there can be no doubt stories, towns dressed in brilliant picture postcards. An unspoilt, photographic reports that began in that the images that the Pyrenees white, and ice formations that blanket of snow almost magically the previous number under the offer at this time of year are really nature has shaped into the most covers and colours the mountains, generic title of "Nature in its purest fascinating. The mysterious essence highly varied and capricious forms.●

72 P ERSONATGES

HOMENATGE A MARTINA LA PRIMERA DOCTORA CASTELLS EN MEDICINA DE L’ESTAT

Text: M. Conxa Montagud Fotos: Arxiu històric de Reus, arxiu de la Universitat de Barcelona, Alícia Castells, Edith Petroni

73 n traslladar-me a viure a Lleida, em cridà l’atenció la denominació del Martina Castells va ser la prime- ra dona de l’Estat espanyol a doc- meu nou carrer —avui convertit en torar-se en Medicina. esplèndida rambla—, batejat amb el Enom d’una doctora en Medicina, Martina Castells, fet no gaire habitual en els nomenclàtors vials. Un temps després, vaig poder assabentar-me de la significació d’aquest personatge, ni més ni menys que la primera doctora en Medicina de l’Estat espanyol. Aquest títol va originar recentment una gran controvèrsia, promoguda per Francesc Xavier Solduga, membre de la Reial Acadèmia de Farmà- cia de Catalunya, el qual defensava que la barce- lonina Dolors Aleu fou la primera dona a assolir el doctorat. No obstant això, l’acuradíssim estudi dels doctors lleidatans Manuel Camps Surroca i Manuel Camps Clemente va demostrar sense cap mena de dubte –després de viatjar a Madrid per consultar l’arxiu històric de la Universidad Com- plutense i de revisar una documentació amplíssi- ma– que Martina Castells fou la primera dona a obtenir, l’any 1882, el doctorat en Medicina. Un honor compartit aquell mateix any, i amb pocs dies de diferència, amb l’esmentada Dolors Aleu.

Actualment pot semblar molt natural que una noia estudiï Medicina, però al final del segle XIX això constituïa una veritable heroïcitat per a

una representant del gènere femení. I és que en 19. 1999 Vol Publicada a: DYNAMIS. aquell temps un masclisme exacerbat posava tota mena d’entrebancs a les dones intel·ligents i jove es va traslladar l’any 1877 a la Ciutat Comtal, emprenedores, com la mateixa Martina. on en només dos anys es llicencià en Medicina Martina Castells i Ballespí va néixer a i va obtenir dos premis extraordinaris per mèrits Lleida el 23 de juliol de 1852 en el si d’una família acadèmics. on sembla que l’ambient mèdic que es respirava A l’octubre del 1882 va rebre el doctorat (l’avi, el pare i els germans foren també metges) al Colegio de Medicina de San Carlos de Madrid va influir en la seva vocació; tingué també el i el seu padrí en la cerimònia fou el mateix doctor suport del cèlebre doctor José de Letamendi, Letamendi, el qual s’havia traslladat feia poc a la professor de la Universitat de Barcelona i amic capital espanyola per exercir com a professor de de la família Castells, qui va intuir clarament la Patologia General a l’esmentat centre universitari. vàlua humana i el potencial professional de Mar- Martina Castells va centrar la tesi doctoral tina. Després d’estudiar el batxillerat a Lleida, la en una clara defensa de la incorporació de la

Martina Castells i Ballespí va néixer a Lleida el 23 de juliol de 1852 en el si d’una de les nissagues de metges més reconegudes del territori. Es va doctorar en Medicina el 1882 i morí a Reus el 1884 com a conseqüència d’un embaràs

74 Arxiu: Universitat de Barcelona

Dos documents inèdits de la Dra. Castells: l’expedient de la carrera, amb unes notes brillants, i expedient del grau de llicenciatura en Medicina, en el qual s’especifica que una de les proves va consistir a diagnosticar un malalt de tuberculosi a la Clínica Médica Santa Eulàlia. dona a oficis que fins aleshores eren reservats Són remarcables l’afecte i l’admiració als homes. Castells es va centrar en tres punts: que el doctor Letamendi –el qual té també la mare i la filla; l’evolució de la representació una plaça amb el seu nom a la ciutat de de la dona al llarg de la història, i la relació Barcelona— sentia per la seva jove amiga i entre l’educació femenina i la felicitat indi- que queden ben palesos en una carta del vidual. El treball fou aprovat per unanimitat prestigiós metge en la qual responia a una del jurat. altra del doctor Camilo Castells, germà de Ja doctora, va conèixer Antoni Cons- Martina. Camilo lamentava en la seva lletra tantí, un comandant metge, destinat a la que la seva germana, ja desapareguda, no Clínica Militar del tot just inaugurat Institut hagués pogut expressar personalment la Pere Mates de Reus. L’amistat va derivar en gratitud que sentia pel seu protector, que quelcom més i es casaren i s’establiren a tant la va ajudar en la seva carrera. Reus. Ella es dedicà a la pediatria, per consell Letamendi diu literalment, entre d’altres frases del doctor Letamendi. Malauradament, emocionants, que “en rigor soy yo quien ha aquesta dona ferma i inconformista que quedado deudor a ella, por cuanto me ofreció s’havia dedicat en cos i ànima a tenir cura una ocasión realmente heroica, dada la ad- dels altres va morir prematurament el 21 de versa opinión de nuestro rutinario país, de gener de 1884, abans de ser mare, a causa apadrinar el éxito más satisfactorio, por lo d’un embaràs molt difícil i penós, complicat catalana en particular acabaven de perdre genuinamente liberal del paso, por lo correc- per una nefritis gravídica. Tenia 32 anys. La una figura senyera de la ciència noucentista tamente académico del acto, y por lo cor- medicina espanyola en general i la societat i una filla il·lustre de Ponent. dialmente expansivo de la muchedumbre

75 La societat lleidatana ha honorat la figura de Martina Castells batejant la rambla de Cappont amb el seu nom, creant una geganta i un bust de bronze. estudiantil, a la primera mujer que desde los batejada oficialment el 5 de juny de 1999; buenos tiempos de nuestras letras, ha recibido des d’aquell any i en el futur, la figura ha en España el título de Doctor en Medicina”. contribuït i contribuirà a recordar als lleida- En la mateixa carta, el doctor Letamendi té tans l’existència de tan il·lustre personatge, el gentil detall d’assabentar el germà de que tanmateix encara és força desconegut Martina que la seva fotografia, vestida amb per a molta gent. la toga i el birret doctorals, ocupava un lloc El mateix Col·lectiu Cultural Cappont preeminent al seu despatx. va promoure la iniciativa d’immortalitzar Afortunadament i amb tota justícia, Martina Castells en un bust de bronze, obra la societat lleidatana ha anat honorant Mar- de l’escultor targarí Miquel Gaston, i que ha tina Castells per mitjà de les iniciatives més estat col·locat a la rambla que porta el nom variades iniciatives. En primer lloc, i com ja de la doctora. Penso que pocs monuments he esmentat, ha batejat amb el seu nom una de la capital del Segrià són tan clarament bonica rambla de la ciutat de Lleida. Poste- representatius de la vàlua d’una persona que riorment, l’any 1999, el Col·lectiu Cultural va lluitar, pacíficament però alhora valero- Cappont va dedicar la figura d’una geganta sament, per assolir la tan difícil fita de la —seguint la simpàtica tradició catalana— a igualtat entre la dona i l’home. Una figura, la Doctora Castells. Abillada amb vestits de la de la Martina Castells i Ballespí, que sens la seva època i amb el maletí de metgessa dubte mereix el nostre homenatge i reco- i un fonendoscopi a la mà, la geganta va ser neixement. ●

El Col·lectiu Cultural Cappont va dedicar la figura d’una geganta a la Doctora Castells i va promoure immortalitzar el personatge en un bust de bronze

76 Martina Castells, primera doctora en Medicina del Estado

Martina Castells fue la primera mujer en obtener, Carlos de Madrid y su padrino en la ceremonia La medicina española en general y la socie- en el año 1882, el doctorado en Medicina. Un fue el propio doctor Letamendi. Martina Castells dad catalana en particular acababan de perder honor compartido aquel mismo año, y con pocos centró la tesis doctoral en una clara defensa de una figura insignia de la ciencia novecentista días de diferencia, con Dolors Aleu. Actualmente la incorporación de la mujer a oficios que hasta y una hija ilustre de Ponent. puede parecer muy natural que una chica estudie entonces estaban reservados a los hombres. Afortunadamente y con toda justicia, la Medicina, pero con el machismo exacerbado Castells se centró en tres puntos: la madre y la sociedad leridana ha ido honorando a Martina de finales del siglo XIX constituía una verdadera hija; la evolución de la representación de la Castells a través de muy variadas iniciativas. heroicidad para una representante del género mujer a lo largo de la historia, y la relación En primer lugar, ha bautizado con su nombre femenino. entre la educación femenina y la felicidad una rambla de la ciudad de Lleida. Posterior- Martina Castells i Ballespí nació en Lleida individual. El trabajo fue aprobado por unani- mente, en 1999, el Colectivo Cultural Cappont el 23 de julio de 1852 en el seno de una familia midad del jurado. dedicó la figura de una giganta a la Doctora donde parece que el ambiente médico que se Ya doctora, conoció a su marido Antoni Castells. Ataviada con vestidos de su época y respiraba (el abuelo, el padre y los hermanos Constantí, un comandante médico, destinado con el maletín de médica y un fonendoscopio fueron también médicos) influyó en su vocación. a la Clínica Militar del recién inaugurado Ins- en la mano, la giganta fue oficialmente bautizada También tuvo el apoyo del célebre doctor José tituto Pere Mates de Reus. Ella se dedicó a la el 5 de junio de 1999; desde aquel año y en el de Letamendi, profesor de la Universidad de pediatría, por consejo del doctor Letamendi. futuro, la figura ha contribuido y contribuirá Barcelona y amigo de la familia Castells. Después Desgraciadamente, esta mujer inconformista a recordar a los leridanos la existencia de tan de estudiar el bachillerato en Lleida, la joven que se había dedicado en cuerpo y alma a cuidar ilustre personaje. se trasladó en 1877 a la Ciudad Condal, donde de los demás, murió prematuramente el 21 de El Colectivo Cultural Cappont promovió en sólo dos años se licenció en Medicina y enero de 1884, antes de ser madre, debido a la iniciativa de inmortalizar a Martina Castells obtuvo dos premios extraordinarios por méritos un embarazo muy difícil y penoso, complicado en un busto de bronce, obra del escultor targa- académicos. En octubre de 1882 recibió el por una nefritis gravídica. En aquel entonces rino Miquel Gaston, y que ha sido colocado en doctorado en el Colegio de Medicina de San tenía tan sólo 32 años. la rambla que lleva el nombre de la doctora. ●

Martina Castells, the first female Doctor of Medicine in Spain

In 1882, Martina Castells became the first woman in Madrid. Her doctoral thesis was a clear defence of Spain to obtain the title of Doctor in Medicine, an why women should be admitted to professions that honour that she was to share, a few days later, with had previously been reserved for men. Once qualified Dolors Aleu. Martina Castells i Ballespí was born in as a doctor, she became a paediatrician. Unfortunately, Lleida, on 23rd July 1852, into a family with a strong however, she died prematurely on 21st January 1884, medical tradition and this no doubt influenced her as a result of a very difficult and ill-fated pregnancy, vocation. She also received support from the famous before she could become a mother. Doctor José de Letamendi, who was a lecturer at Barcelona University and also a good friend of the Fortunately, justice was done when the people of Castells family. After completing her secondary school Lleida honoured the memory of Martina Castells studies in Lleida, the young Martina moved to Bar- through a series of very different initiatives. First, celona in 1877. There, she completed a degree in they gave her name to an avenue in Lleida city. Then, Medicine in just two years, obtaining two special in 1999, the Cultural Collective of Cappont (a neigh- prizes for academic achievement on the way. bourhood of Lleida city) dedicated a giant to Doctor Castells and also sponsored an initiative to immortalise On October 1882, Martina Castells received her her memory with a bronze bust. This sculpture has now doctorate from the San Carlos School of Medicine in been placed in the avenue that bears her name. ●

77 OTÍCIES PATRONAT

El Patronat de Turisme destina 350.000 euros a la dinamització turística de les comarques de Lleida i crea la “Xarxa de Pobles amb Encant”

El Patronat de Turisme ha creat tres noves qual cosa els projectes escollits seran entre Pobles amb Encant” i 100.000, als altres dos línies d’ajuts destinades a la dinamització 10 i 15. La major part de les sol·licituds plans de dinamització adreçats als ens locals turística de les comarques de Lleida, adreça- reclamen ajudes per a senyalització turística, i a les pimes. des a les petites i mitjanes empreses (pimes), punts d'informació, supressió de barreres o als ajuntaments, els consorcis turístics i les ornaments florals. En el Pla de dinamització d’inversió turística entitats municipals descentralitzades i una destinat a les pimes tindran prioritat les ac- tercera a la “Xarxa de Pobles amb Encant”, Un cop creada la marca, el Patronat de Tu- tuacions encaminades a millorar l’oferta considerada com el producte estrella de totes risme farà una promoció conjunta dels pobles complementària de les rutes o els recursos tres. escollits. del Camí de Sant Jaume, el Tren dels Llacs, el Pirineu comtal a Lleida, el Montsec, l’estany Quant a la creació de la “Xarxa de Pobles L’import global que el Patronat destinarà a d’Ivars i Vila-sana i la ruta dels Castells del amb Encant”, projecte pioner a l’Estat espa- aquestes tres noves línies d’actuació per a Sió. nyol, la convocatòria és oberta als municipis, aquest any 2009 és de 350.000 euros, dels els nuclis i les entitats descentralitzades que quals 150.000 van dirigits a la “Xarxa de El Pla de dinamització de l’activitat turística tinguin com a màxim 1.000 és destinat a la concessió d’ajudes habitants i disposin d’elements econòmiques als ajuntaments, els d’interès turístic rellevant, sia per consorcis turístics i les entitats la seva importància cultural, municipals descentralitzades per científica, patrimonial, urbanística tal de promoure la creació de o natural, i en segon lloc han productes turístics, accions per a d’aconseguir tenir una valoració la segmentació de la demanda, mínima per poder optar a ser actuacions per a la introducció en membres de la Xarxa de Pobles mercats nous, entre d’altres, per amb Encant de Lleida. atenuar l’estacionalitat de les destinacions i dels productes. El El Patronat de Turisme serà molt Patronat de Turisme també desti- estricte a l'hora de concedir narà 128.000 euros als consells aquestes ajudes perquè pretén comarcals per a diferents actua- buscar una qualitat excel·lent i cions de promoció turística del un producte exclusiu, amb la territori.

EL PATRONATO DE TURISMO CREA LA “RED DE PUEBLOS CON THE PATRONAT DE TURISME CREATES LLEIDA'S ENCANTO DE LLEIDA” “NETWORK OF SETTLEMENTS WITH CHARM”

El Patronato de Turismo ha creado tres nuevas líneas de ayudas destinadas The Patronat de Turisme has created three new lines of financial a la dinamización turística de las comarcas de Lleida, dirigidas a las support aimed at dynamising tourism in the comarques (local pequeñas y medianas empresas (pimes), a los ayuntamientos, los consorcios districts) of Lleida. Two of these are aimed at small and medium- turísticos y las entidades municipales descentralitzadas y una tercera a sized companies (SMEs) and local councils, tourist boards and la “Red de Pueblos con Encanto”, considerada como el producto estrella decentralised municipal authorities. The third, which focuses on de todas tres. a “Network of Settlements with Charm”, is considered the star product. The creation of this “Network of Settlements with En cuanto a la creación de la “Red de Pueblos con Encanto”, proyecto Charm” is a pioneering project in Spain. This initiative, to which pionero en el Estado y al que se destinan 150.000 euros, la convocatoria ¤ 150,000 have been earmarked, is open to municipal districts, está abierta a los municipios, los núcleos y las entidades descentralizadas population nuclei and decentralised bodies with a maximum que tengan como máximo 1.000 habitantes y dispongan de elementos de population of 1,000 inhabitants and which contain elements of interés turístico relevante, ya sea por su importancia cultural, científica, relevant tourist interest. patrimonial, urbanística o natural, y en segundo lugar tienen que conseguir tener una valoración mínima para poder optar a ser miembros de la Red These settlements may be considered on account of their cultural, de Pueblos con Encanto de Lleida. scientific, heritage, urban planning or natural importance, but they have to be evaluated above a minimum level in order to be El Patronato de Turismo será muy estricto al conceder estas ayudas considered for inclusion as candidates for Lleida's “Network of porque pretende buscar una calidad excelente y un producto exclusivo, Settlements with Charm”. The Patronat de Turisme will be very con lo que los proyectos elegidos serán entre 10 y 15. La mayoría de las strict when it comes to awarding this support because it wants solicitudes reclaman ayudas para señalización turística, puntos de to promote excellent quality and an exclusive product. In total, información, supresión de barreras u ornamentos florares. between 10 and 15 projects will be chosen and awarded this status. The majority of candidates have requested support for Un vez creada la marca, el Patronato de Turismo hará una promoción tourist signposting, information points, removing architectonic conjunta de los pueblos elegidos. barriers and/or providing ornamental flowers.

78 OTÍCIES PATRONAT

El “Pica d’Estats” rep L’èxit del Tren dels el major nombre de Llacs garanteix una treballs internacionals segona temporada de la seva història

La 21a edició del Premi Turístic Internacio- nal "Pica d’Estats" de Premsa, Ràdio, Televi- La primera temporada de funcionament sió i Internet, que convoca el Patronat de del Tren dels Llacs va finalitzar amb una Turisme de la Diputació de Lleida, ha regis- ocupació mitjana del 93,7%. Entre el 16 trat una participació de 206 treballs, dels de maig i el 31 d’octubre un total de quals 20 corresponen a mitjans de premsa 3.529 viatgers repartits en les 18 circu- internacional, 155 a mitjans de comunica- lacions efectuades van gaudir d’aquest ció d’abast estatal i 31 a mitjans locals. El recorregut turístic entre Lleida i la Pobla certamen ha rebut el major nombre de tre- de Segur amb la històrica locomotora de balls presentats d’àmbit internacional de vapor La Garrafeta. Davant l’èxit de la tota la història del guardó, amb 20 reportat- iniciativa, que ha superat totes les ex- l’arribada del tren a la seva destinació i ges procedents de 9 països estrangers, en- pectatives, la Diputació de Lleida i Fe- la tornada, destaca que el 51% dels tre els quals el Japó i Finlàndia, que hi par- rrocarrils de la Generalitat han donat viatgers van optar per comprar i passejar ticipen per primera vegada. La major part llum verda a una segona campanya que i el 25% van fer una visita cultural al dels treballs presentats correspon a premsa s’iniciarà la Setmana Santa del 2010 i modernista Complex Mauri, el Molí de especialitzada en viatges i turisme, que ha en la qual hi haurà 25 sortides. l’Oli o el Museu dels Raiers. reunit 77 reportatges. Per a les restants ca- tegories, el nombre d’obres inscrites ha La meitat dels 3.529 viatgers procedien El Tren dels Llacs consisteix en un reco- estat: Premsa d’informació general, 52; Te- de les comarques de Barcelona (51,2%), rregut per la històrica línia Lleida-la Po- levisió, 40; Ràdio, 26; Internet, 11, i dels quals el 18,2% ho feien de la Ciu- bla de Segur orientat al turisme familiar. l’apartat de Fotografia, 22 treballs. tat Comtal, mentre que el nombre de El tram del recorregut entre Lleida i Ba- visitants de les Terres de Lleida va ser laguer, tant d’anada com de tornada, del 33,7%. Sobre les activitats que els s’efectua amb una locomotora de vapor EL “PICA D’ESTATS” RECIBE 20 usuaris van fer a la Pobla de Segur du- tipus Beyer Garratt, anomenada La Ga- TRABAJOS INTERNACIONALES rant les quatre hores d’interval entre rrafeta. La 21ª edición del Premio Turístico Internacional "Pica d’Estats" de Prensa, Radio, Televisión e Internet, que convoca anualmente EL ÉXITO DEL TREN DE LOS LAGOS GARANTIZA UNA SEGUNDA TEMPORADA el Patronato de Turismo de la Diputación de Lleida, ha registrado una participación de 206 La primera temporada de funcionamiento del Generalitat han dado luz verde a una segunda trabajos, de los que 20 corresponden a medios Tren de los Lagos finalizó con una ocupación campaña que se iniciará la Semana Santa de de prensa internacional, 155 a medios de media del 93,7%. Entre el 16 de mayo y el 31 de 2010 y en la que habrá 25 salidas. comunicación de ámbito estatal y 31 a medios octubre un total de 3.529 viajeros repartidos en locales. El certamen ha recibido el mayor las 18 circulaciones efectuadas disfrutaron de La mitad de los 3.529 viajeros procedían de las número de trabajos presentados de ámbito este recorrido turístico entre Lleida y La Pobla comarcas de Barcelona (51,2%), de los que el internacional de toda su historia. de Segur con la histórica locomotora de vapor 18,2% lo hacían de la Ciudad Condal, mientras La Garrafeta. Ante el éxito de la iniciativa, la que el número de visitantes de las Tierras de THE “PICA D'ESTATS” Diputación de Lleida y Ferrocarrils de la Lleida fue del 33,7%. COMPETITION RECEIVES 20 INTERNATIONAL ENTRIES

THE SUCCESS OF THE LAKE TRAIN GUARANTEES A SECOND SEASON The 21st edition of the annual "Pica d'Estats International Tourism Prize for Press, Radio, The Lake Train's first season in service came to give the go ahead for a second tourist season Television and Internet Journalism”, which an end with an average level of use of 93.7%. that will start from Easter 2010 and include 25 is organised by the Patronat de Turisme of Between 16th May and 31st October, a total of outings. the Diputació de Lleida, has attracted a total 3,529 travellers travelled on the historic steam of 206 entries, of which 20 corresponded to locomotive called La Garrafeta as it completed Half of the 3,529 travellers in the first season the international press section, 155 to the 18 outings along the tourist route between Lleida (51.2%) were from the comarques of Barcelona, section for national media and and La Pobla de Segur. Given the success of with 18.2% were from the city of Barcelona. A communications, and 31 to local media. The this initiative, the Diputació de Lleida and further 33.7% of the visitors were from the competition has received the largest number Ferrocarrils de la Generalitat have decided to Lands of Lleida. of international entries in its history.

79 OTÍCIES PATRONAT

L’aeroport de Lleida Aposta per afavorir la comercialització internacional obrirà el 17 de gener de l’oferta turística de les comarques lleidatanes L’aeroport Lleida-Alguaire s’inaugurarà L’estudi “Internacionalització empreses da i del Pirineu per impulsar-les interna- oficialment el pròxim 17 de gener i a la turístiques de Lleida”, encarregat pel Patro- cionalment són dues de les principals re- setmana següent d’aquesta estrena ja nat de Turisme de la Diputació de Lleida, comanacions que s’extreuen de l’estudi acollirà els primers vols. La primera des- posa de manifest l’escassa diversificació “Projecció internacional: Lleida, les seves tinació confirmada és París, mitjançant la del turisme internacional de les Terres de comarques i l’Alt Pirineu i Aran”, que es companyia Vueling, amb dues Lleida i l’alta dependència del sector en pot considerar com el full de ruta per a la freqüències setmanals a la capital france- els mercats de proximitat. Per corregir divulgació de la demarcació de Lleida a sa (tant d’anada com de tornada). A més aquesta deficiència, l’ens provincial ha l’exterior. La diversitat de paisatges i eco- de París, també hi haurà trajectes a unes posat en marxa cursos de formació sistemes constitueix el millor actiu per altres dues ciutats europees de l’espai adreçats als empresaris turístics lleidatans vendre Lleida i per això es planteja que es Schengen, Milà i Frankfurt, que faran per afavorir la comercialització internacio- fomenti la imatge de les comarques lleida- avions de la companyia Ryanair. Una ter- nal de la seva oferta. tanes com l’àrea estratègica ambiental de cera companyia, que podria ser Spanair, Catalunya i també que es potenciïn altres se sumarà a les operacions amb dos vols Potenciar la marca Pirineus i utilitzar els valors, marques i productes del turisme setmanals a les illes Balears o a les actius ecològics de les comarques de Llei- rural, natural i cultural. Canàries. Per tant, durant el primer tri- mestre del 2010 l’aeroport acollirà deu vols que es concentraran els caps de set- mana.

EL AEROPUERTO LLEIDA-ALGUAIRE SE INAUGURARÁ EL 17 DE ENERO

El aeropuerto Lleida-Alguaire se inaugurará oficialmente el próximo 17 de enero y a la siguiente semana de este estreno ya acogerá los primeros vuelos. El primer destino confirmado es París, de la mano de la compañía Vueling, con dos frecuencias semanales a la capital francesa (tanto de ida como de vuelta). Además de París, también habrá trayectos a otras dos ciudades euro- FAVORECER LA COMERCIALIZACIÓN EXTERIOR DE LA OFERTA TURÍSTICA DE LLEIDA peas del espacio Schengen, Milán i Frankfurt, que efectuarán aviones de la El estudio “Internacionalización empresas vorecer la comercialización internacional de compañía Ryanair. Una tercera compañía, turísticas de Lleida”, encargado por el Pa- su oferta. Potenciar la marca Pirineus y uti- que podría ser Spanair, se sumará a las tronato de Turismo de la Diputación de Llei- lizar los activos ecológicos de las comarcas operaciones con dos vuelos semanales a las da, pone de manifiesto la escasa diversifica- de Lleida y del Pirineo para impulsarlas in- islas Baleares o a las Canarias. ción del turismo internacional de las Tierras ternacionalmente son dos de las principales de Lleida y la alta dependencia del sector en recomendaciones que se extraen del estudio los mercados de proximidad. Para corregir “Proyección internacional: Lleida, sus co- THE LLEIDA-ALGUAIRE AIRPORT esta deficiencia, el ente provincial ha puesto marcas y el Alt Pirineu y Aran”, que se pue- WILL OFFICIALLY OPEN ON 17th en marcha cursos de formación dirigidos a de considerar como la hoja de ruta para la JANUARY los empresarios turísticos leridanos para fa- divulgación de Lleida al exterior. The Lleida-Alguaire airport will be officially FOSTERING THE EXTERNAL PROMOTION OF LLEIDA'S TOURIST OFFER opened on 17th January and will receive its first flights during the following week. Paris The study “The internationalisation of the tourism and promoting the international commercialisation is the first destination to have been confirmed, companies of Lleida”, which was commissioned of the products that they offer. Promoting the with the airline Vueling offering two return by the Patronat de Turisme of the Diputació de Pyrenees brand and using the ecological attractions flights per week to the French capital. As Lleida, highlights the extremely limited of the comarques of Lleida and the Pyrenees to well as Paris, there will be flights to two diversification of international tourism in the promote them internationally are two of the main other European cities within the Schengen Lands of Lleida and the great dependency on recommendations that have emerged from the area, Milan and Frankfurt, which will be relatively local markets. To correct this study entitled “International projection: Lleida, covered by planes from the company Ryanair. shortcoming, the provincial authority has its comarques and L'Alt Pirineu and Aran”, which A third company, which may be Spanair, will organised a series of training courses aimed at could be considered the route map for the external join these operators and offer two weekly entrepreneurs from the tourist sector of Lleida promotion of Lleida. flights.

80 OTÍCIES PATRONAT

La minisèrie “Les veus del Pamano” es converteix en líder d’audiència

“Les veus del Pamano”, la sèrie de TV3 basada en la novel·la homònima de Jau- me Cabré i ambientada a la vall d’Àssua (el Pallars Sobirà), va tenir una quota de pantalla total del 21,3% i una audiència mitjana de 667.000 espectadors al llarg dels dos capítols emesos els dies 16 i 17 Les estacions d’esquí del Pirineu de Lleida de noviembre. El telefilm, que ha estat una bona promoció per a la comarca del inverteixen un global de 9 milions d’euros Pallars Sobirà tant en l’àmbit paisatgístic com patrimonial i turístic, es podrà veure més endavant per TVE i altres televisions Les 11 estacions d’esquí del Pirineu de –100 km dels quals tenen innivació pro- europees. L’Ajuntament de Sort està tirant Lleida agrupades sota la marca “Neu de duïda amb 1.230 canons de neu–, una endavant el projecte “La vall d’Àssua i el Lleida” han començat la temporada capacitat per desplaçar 115.000 passat- Batlliu, un paisatge de novel·la... ara tam- 2009-2010 amb l’objectiu de repetir els gers/hora per mitjà de 81 remuntadors i bé de pel·lícula”, que incorporarà un iti- 1.330.000 forfets de la campanya ante- més de 30.000 places d’allotjament re- nerari pels indrets on s’ha rodat el tele- rior. Els complexos hivernals han invertit glat que hi ha al costat dels complexos film. Les consultes sobre aquests llocs un global de 9 milions d’euros, dels hivernals. La temporada ocuparà més de s'han anat intensificant a mesura que s'ha quals un 14% ha anat destinat a remun- 3.500 professionals de l'hostaleria i la fet difusió del rodatge al punt d'infor- tadors; el 8%, a la producció de neu, i el restauració i uns 2.000 a les estacions mació municipal de Sort. La distribuïdora 78% restant, a la millora de les infraes- d’esquí, entre personal fix i uns 700 mo- Bavaria vol exhibir la sèrie al festival Mip- tructures. nitors. També cal destacar que enguany com, que se celebrarà a Canes a l’abril. les estacions s’han adaptat a la nova si- Les estacions d’esquí ofereixen per a tuació econòmica mantenint els preus aquesta temporada 456 km de pistes respecte a l’any anterior. ”LAS VOCES DEL PAMANO”, LÍDER DE AUDIENCIA EN CATALUÑA

“Las voces del Pamano”, la serie de TV3 LAS ESTACIONES DE ESQUÍ DE LLEIDA INVIERTEN 9 MILLONES DE EUROS basada en la novela homónima de Jaume Cabré y ambientada en el valle de Àssua, tuvo una cuota de pantalla total del 21,3% y una Las 11 estaciones de esquí del Pirineo de Lleida de esquí ofrecen para esta temporada 456 km audiencia media de 667.000 espectadores a agrupadas bajo la marca “Neu de Lleida” han de pistas, una capacidad para desplazar 115.000 lo largo de los dos capítulos emitidos el 16 y iniciado la temporada 2009-2010 con el objetivo pasajeros/hora mediante 81 remontadores y más 17 de noviembre. El telefilme se podrá ver de repetir los 1.330.000 forfaits de la anterior de 30.000 plazas de alojamiento reglado que por TVE y otras televisiones europeas. Sort campaña. Los complejos invernales han invertido existe al lado de los complejos invernales. La está sacando adelante el proyecto “El valle un global de 9 millones de euros, de los que un temporada ocupará a más de 3.500 profesionales de Àssua y el Batlliu, un paisaje de novela... 14% ha ido destinado a remontadores; el 8%, a de la hostelería y la restauración y a unos 2.000 ahora también de película”. la producción de nieve, y el 78% restante, a la en las estaciones de esquí, entre personal fijo y mejora de las infraestructuras. Las estaciones unos 700 monitores. ”THE VOICES OF PAMANO”, THE LARGEST AUDIENCE IN CATALONIA THE SKI RESORTS OF LLEIDA INVEST ¤ 9 MILLION “The voices of Pamano”, the TV3 television The 11 ski resorts of the Lleida Pyrenees, improving infrastructure. This season, the ski series based on the novel of the same name grouped together under the brand “Lleida resorts of Lleida offer 456 km of slopes, the by Jaume Cabré and which was set in the Snow” have begun the 2009-2010 season with capacity to carry 115,000 passengers per hour Àssua Valley, enjoyed a total audience share the objective of repeating the success of the on 81 lifts, and over 30,000 official units of of 21.3% and an average audience of 667,000 previous campaign and selling 1,330,000 ski accommodation next to these winter complexes. viewers when its two chapters were passes. The winter ski complexes have invested The new season will provide employment for broadcast on 16th and 17th November. This a total of ¤ 9 million, of which 14% has been more than 3,500 professionals in hotel and TV film will also be broadcast by Spain's destined to ski lifts; 8%, to the production of catering sector, while the ski resorts themselves national TV service and by other European artificial snow, and the remaining 78%, to will employ 2,000 staff. television stations.

81 LleidaLleida ésés unun festivalfestival !! Text: Sebastià Tamarit Fotos: Fotografia: Carlos Cazurro, Héctor Zampaglione, Lo Cercacurts, Nordprojectes, Paco Rodríguez de la Paz

48 Sovint associem els festivals de cinema a esdeveni- summamentsummament atractiusatractius tanttant perper l’ofertal’oferta dede filmsfilms comcom ments molt glamourosos ii ambamb puntspunts geogràficsgeogràfics moltmolt perper l’interèsl’interès delsdels actesactes paral·lelsparal·lels ii perper lala presènciapresència determinats (Sant Sebastià, Canes, Berlín, Venècia),Venècia), dede convidatsconvidats dede prestigi.prestigi. Lleida,Lleida, Mollerussa,Mollerussa, Montor-Montor- peròperò moltesmoltes vegadesvegades nono ensens adonemadonem queque alal costatcostat nèsnès dede Segarra,Segarra, ArtedóArtedó ii elel PirineuPirineu sónsón algunsalguns delsdels nostrenostre tenentenen lloclloc mostresmostres cinematogràfiquescinematogràfiques que,que, indretsindrets dede lala circumscripciócircumscripció dede LleidaLleida onon trobemtrobem lesles ambamb unsuns quantsquants quilosquilos menysmenys dede glamour,glamour, resultenresulten principalsprincipals citescites ambamb elel SetèSetè Art.Art.

Un animat grup de nens i nenes de Mollerussa s’inicien al cinema mercè a les sessions infantils de Som Cinema.

49 Prestigiosos convidats del món del Setè Art en la foto de família de la cloenda de la 15a Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya.

er antiguitat i projecció in- un centenar de cintes procedents de Bielinsky (edició de l’any 2001); Bal- ternacional, la Mostra de Ci- països sud-americans i centreameri- seros, de Carles Bosch i Josep Maria P nema Llatinoamericà de Ca- cans (també de l’Estat espanyol) i és Domènech (2002), o Negro Buenos talunya a Lleida és un dels festivals al mateix temps el marc d’un atractiu Aires, del lleidatà Ramon Termens més importants dels que tenen lloc ventall d’activitats paral·leles com ara (2009), per posar alguns exemples. al territori català. Amb 15 edicions a exposicions fotogràfiques, concerts Un dels trets més remarcables del les espatlles, aquest esdeveniment — musicals, trobades culturals i presen- festival és que la projecció de pel·lícu- nascut d’una iniciativa del Centre tacions de llibres, entre d’altres actes. les i la celebració d’altres activitats Llatinoamericà de Lleida— s’ha con- El festival s’estructura en diverses van acompanyades de la presència vertit en un referent dins del conjunt seccions (oficial, de curtmetratges, de de convidats del món del cinema i de certàmens dedicats al cinema llatí documentals, homenatges, infantil, de la cultura en general. Directors i i ostenta un ampli reconeixement de producció publicitària, etc.) i atorga actors llatinoamericans com Federico nacional i internacional, avalat per cada any els premis a la millor pe- Luppi (president d’honor de la Mostra guardons com el Premi Sant Jordi de l·lícula, millor direcció, millor actor, durant les primeres edicions), Sergio Cinematografia. millor actriu, millor opera prima, mi- Cabrera, Víctor Gaviria, Adolfo Aris- La Mostra ofereix una programa- llor guió, millor documental i millor tarain, Marcelo Pinyeiro, Felipe Ca- ció cinematogràfica d’alt nivell que curtmetratge, als quals s’afegeix el zals, Patricia Reyes, Jorge Perrugoría, recull algunes de les produccions premi del públic. Al llarg d’aquests Eliseo Subiela han passat per la tro- llatinoamericanes millors i més re- anys, el certamen ha estat el marc bada. cents. El festival projecta cada any a d’estrenes dins l’àmbit europeu o El festival lleidatà va néixer l’any diversos espais de la ciutat de Lleida mundial, com Nueve reinas, de Fabián 1995 i ha programat en les 15 edicio-

50 Foto vertical: l’actriu Mercedes Sampietro en la Mostra de Lleida. Fotos horitzontals: concert musical i fotograma d’un film projectat en una edició d’Animac. ns celebrades més de 1.000 films de cinema més innovador. La Mostra i Asifa Catalunya, associació que aple- gairebé tots els països de Llatinoamèri- Internacional de Cinema d'Animació ga els professionals de l’animació ca. Els tres objectius principals de la de Catalunya (Animac) ha esdevingut, catalans, coincidint amb la celebració Mostra són donar a conèixer la realitat amb 13 edicions celebrades, la pro- del centenari del cinema. El Cinemà- llatinoamericana a la nostra societat, posta més atractiva i consolidada de gic (primer nom de la mostra) es con- atansar al públic títols d’interès que totes aquelles que, dins del món de vertí en Animac i, l’any 2001, amb generalment no arriben als circuits l’animació, tenen lloc a l’Estat espan- la incorporació de l’animadora i rea- comercials i contribuir a projectar yol. La trobada aplega milers litzadora Carolina López, s’inicià Lleida a tot l’Estat i fora de les nostres d’aficionats i experts –més de 15.000 l’etapa de consolidació, i definició i fronteres. La pròxima edició del cer- en la darrera edició– de diversos paï- internacionalització d’Animac. tamen, organitzat per l’Ajuntament sos i ha esdevingut tot un referent en Animac és avui dia una mostra de Lleida i el Centre Llatinoamericà l’àmbit europeu. Entre d’altres guar- de cinema no competitiva que esdevé de Lleida, tindrà lloc del 9 al 16 d’abril dons, la mostra ha rebut el Premi el marc ideal per descobrir algunes de 2010. Com a novetat organitzativa, Nacional de l’Audiovisual atorgat pel de les millors produccions i creadors la inauguració i la cloenda tindran Consell Nacional de la Cultura i de de tots els temps, des de les primeres lloc al recentment estrenat Teatre de les Arts de la Generalitat. experiències en el món de l’animació la Llotja de Lleida. Animac va néixer l’any 1996 com fins a les creacions més recents una mostra de qualitat de caire local, d’artistes de tots els continents. El ANIMAC, LA MILLOR ANIMACIÓ promoguda per l’Ajuntament de Llei- festival, a més, mostra en les seves DE TOT EL MÓN da a partir de la iniciativa conjunta diverses seccions des d’obres inèdites I del cinema més clàssic saltem al de l’Escola Municipal de Belles Arts o pràcticament desconegudes fins a

51 Al costat, prolegòmens de la sessió de cloenda d’Animac. A sota, Mirta Portillo en una “tarda de contes” al Festival del Riu. films de prestigi com l’aclamat "Waltz with Bashir", del director israelià Ari Folman, que va inaugurar l'edició del 2009. El festival s’estructura en diverses seccions pensades per a tots els gustos i totes les edats, des de la secció oficial (que inclou un apartat dedicat als crea- dors locals) a la secció dedicada al país convidat —en la darrera edició substi- tuïda per una secció dedicada a autors destacats de l’àmbit de l’animació— passant per les seccions infantils i fami- liars (Petit Animac) i la secció projectes, que ens atansa algunes de les propostes recents més sorprenents dins del món del cinema animat. El festival, a més, ha sabut combinar des dels seus inicis les projeccions amb tallers i sessions pràctiques en què mes- tres de l’animació expliquen les seves particulars tècniques de treball. La pro- gramació es completa amb concerts musicals i altres activitats paral·leles com els “esmorzars amb els autors”, l’Animac Menú (servei gratuït per visio- nar tots els films incrits a Animac), pre- sentacions, etc. Cal remarcar que Animac no deixa de banda el col·lectiu escolar, com ho demostra el fet que 2.500 alumnes de 25 centres escolars de Lleida van parti- cipar l’any 2009 en els actes dissenyats especialment per als més joves. A més a més, amb una clara vocació de pro- jecció exterior, l’organització ha posat en marxa els darrers anys l’Animac Mòbil, una experiència destinada a mostrar alguns dels continguts més in- teressants del festival en altres punts de la geografia estatal i de l’estranger. Cal afegir que la pròxima edició d’Animac

52 tindrà lloc del 22 al 28 de febrer de fondre aquest patrimoni cultural i tratges, amb els jurats respectius– Som 2010 a La Llotja de Lleida. La mostra contribuir al coneixement de la Cinema programa una secció està organitzada per l'Ajuntament de història del país. d’homenatge a una figura representa- Lleida i l’ICIC (Institut Català En només tres edicions el certa- tiva del cinema català i una secció d’Indústries Culturals) de la Generalitat men ha evolucionat i s’ha obert a infantil per a nens i nenes de primària de Catalunya. continguts i formats nous, potenciant amb films d’animació, destinada a l’audiovisual català i donant entrada despertar l’interès pel cinema entre SOM CINEMA, PASSAT I FUTUR a formats digitals, com ara les vi- els més menuts. Afegim que aquest DEL CINEMA CATALÀ deocreacions o els espectacles multi- és l’únic festival de Lleida que lliura A només 30 quilómetres de Lleida, disciplinaris. A més d’aprofundir en premis en metàl.lic als guanyadors la ciutat de Mollerussa és el marc la història del cinema català, de les tres categories citades. d’un dels festivals emergents més l’organització també ha volgut unir Igualment, els organitzadors han dinàmics de les Terres de Lleida, Som el passat amb el futur i ha potenciat obert les portes a les creacions d’altres Cinema (Mostra de Cinema i Audio- la projecció de produccions de nova indrets geogràfics, per mitjà de Presèn- visual Català), que l’octubre del 2010 factura amb l’objectiu de contribuir cies, una secció pensada per mostrar assolirà la seva quarta edició. Centrat a donar a conèixer els talents emer- aquelles cinematografies que tenen bàsicament en la producció catalana, gents. un context social, polític, cultural o des dels seus orígens a l’actualitat, Pel que fa a les seccions, a més lingüístic semblant al català. L’any Som Cinema va néixer amb l’objectiu de posar en marxa un triple vessant 2009 la comunitat autònoma escollida de recuperar la memòria històrica del competitiu –constituït pels àmbits de per protagonitzar la secció ha estat cinema fet a Catalunya, ajudar a di- llargmetratges, documentals i curtme- Andalusia.

Imatge de la 13a edició de la Mostra Internacional de Cinema d’Animació (Animac), un certamen que ha esdevingut punt de referència europeu.

53 A més de les projeccions pròpiament dites, la mostra també programa activitats de divulgació i pedagogia relacionades amb la pro- ducció audiovisual i adreçades a estudiants de secundària, com ara tallers de cinema, i espectacles com- plementaris de format molt divers, com la performance Protomembrana, del creador Marcel·lí Antúnez, que es va poder veure en la darrera edició del festival. L’actor Eduard Fernádez en el certamen Som Cinema. A sota, organitzadors i repre- Entre les figures del món del ci- sentants institucionals en la darrera edició del festival mollerussenc. nema i de la cultura en general que han passat per Som Cinema podem esmentar Marisa Paredes, Enric Majó, Eduard Fernàndez, Alex Brandemühl, Ventura Pons, Sergi Belbel o Lluís Llach. Som Cinema és una iniciativa de l’empresa Suggeriments i és orga- nitzat per l’Ajuntament de Mollerus- sa. L’esdeveniment es desenvolupa el mes d’octubre al Teatre l’Amistat i a altres espais de la capital del Pla d’Urgell.

MOSTRA DE CURTS A LA SEGARRA També a la plana de Lleida, però amb un plantejament força més mo- dest, se celebra Lo Cercacurts, certa- men nascut l’any 2007 a partir de la per tal de poder posar en comú països. En total, l’organització ha trobada d’un grup de joves amants idees i iniciatives noves, a més –no rebut 184 films, dels quals foren del Setè Art celebrada a Montornès cal dir-ho– de donar a conèixer els seleccionats 36 finalistes, mentre de Segarra, una bonica vila aturonada encants de la comarca de la Segarra. que el certamen ha assolit gairebé situada a la vall del Cercavins. La Es tracta, doncs, d’una iniciativa el mig miler de visitants. mostra, que compta amb el suport força original, ja que consisteix a La mostra atorga premis al millor de l’Ajuntament de Montornès, és organitzar un esdeveniment cultural curt entorn rural, millor curt temà- oberta a qualsevol peça de curta amb una certa projecció exterior tica lliure i millor curt en llengua durada, preferentment de temàtica en un petit municipi de poc més de catalana, als quals cal afegir el premi rural, encara que el concurs també cent habitants. del públic i una menció especial reserva un espai als curtmetratges de La darrera edició d’aquesta qua- del jurat al millor curt de les Terres temàtica lliure. si exòtica mostra ha fet un salt qua- de Lleida. La quarta edició de Lo L’objectiu d’aquest petit festival litatiu important, ja que ha quadri- Cercacurts es farà el segon cap de és promoure la producció de curtme- plicat el nombre de produccions i setmana de juliol del 2010. tratges de temàtica rural rodats pre- ha adquirit un caire internacional ferentment a les Terres de Lleida, amb la presentació de curtmetratges EL FESTIVAL DEL RIU promoure la realització dels guions dels Estats Units, Romania, el Regne L’any 1999, un grup de professionals en llengua catalana i aplegar creatius Unit, Itàlia i Taiwan, entre d’altres de la comunicació va constituir una

54 financeres, el festival s’està transfor- mant en aquests moments en una trobada virtual dins de les coordena- des de la xarxa (www.elriu.com), sem- pre amb el riu com a eix vertebrador del projecte. El Festival del Riu, malgrat tot, no vol perdre el contacte directe amb la gent, amb tots aquells qui estimen o volen conèixer més sobre els rius i les activitats que els rius permeten fer. Des dels seus inicis, els festival ha programat sessions de narració oral a la vora del riu. Aquestes sessions, des de fa tres anys, s'han convertit en el programa Un Riu de Contes (Trobada Interna- cional de Narradors Orals al Pirineu). La trobada —que ja s'ha celebrat dues vegades a Sort i una a — constitueix un petit fòrum de la narració oral amb professionals

L’escriptora andorrana Teresa Colom va participar en una lectura de poemes en el darrer Picurt. del més alt nivell i amb múltiples manifestacions dirigides a tota mena associació (NordProjectes) amb dife- les Terres de l’Ebre i la Cerdanya) amb de públic. Els narradors i els músics rents idees a la butxaca. Una de les una participació cada vegada més locals també hi tenen cabuda. primeres que van reeixir va ser el important de produccions d’arreu del D’altra banda, NordProjectes, per Festival del Riu, un fòrum audiovisual món, des d’Austràlia a Catalunya pas- mitjà del Festival del Riu, també or- sobre temes fluvials destinat a sensi- sant per Sud-àfrica, Japó o Brasil. ganitza tallers i cursets d'aproximació bilitzar la gent sobre el valor dels rius En aquests moments la videoteca al llenguatge audiovisual (celebrats a com a font de riquesa, de cultura, de pedagògica del festival té més de telecentres, biblioteques, centres lleure i d’esport. La primera edició es dues-centes produccions procedents cívics, etc.) en un projecte batejat va celebrar el 2000 a Sort (el Pallars de 22 països diferents, projectades com Un Riu d'Imatges, i actualment Sobirà) amb una programació de pel- en les diverses edicions del festival; prepara també una sèrie de propostes ·lícules de tot tipus (històriques i re- algunes es poden consultar directa- per a pròximes edicions per millorar cents, de ficció i documentals) que ment per mitjà de la web del festival. la comprensió dels espais fluvials. tenien com a denominador comú El certamen, però, ha registrat en els l’element fluvial. darrers anys canvis importants. Amb PICURT, CINEMA DE MUNTANYA Gràcies al suport d’ajuntaments, l’aparició dels grans fòrums virtuals També dins l’àmbit del Pirineu, PI- de la Diputació de Lleida, del Depar- (YouTube, VideoGoogle i altres) i la CURT-Mostra de Cinema de Muntan- tament de Medi Ambient i de moltes dificultat creixent d’aconseguir ajudes ya assolirà l’any vinent la quarta edi- altres entitats, públiques i ció. Va néixer el 2007 privades, el festival va Els certàmens celebrats a la demarcació estan auspiciada per l’associació caminar per diferents orientats a temes tan diversos com el cinema Cultura i Entorn del Pirineu edicions i per diferents llatinoamericà, l’animació, el cinema català, (CEP), entitat interessada indrets de Catalunya (el a recuperar dels Pirineus Pallars Sobirà, el Berguedà, el món rural, la cultura dels rius i la muntanya en el sentit més ampli del

55 terme. Amb aquesta premissa, el CEP va engegar aquell any una jornada de cinema del Pirineu destinada a oferir curtmetratges de ficció i docu- mentals de producció pròpia amb una mentalitat pedagògica i alhora lúdica, sempre amb la voluntat de retre homenatge al món rural mun- tanyenc des del cinema. En aquests anys, i malgrat disposar d’un pressupost modest, PICURT ha registrat un creixement continuat. El primer any es tractava d’una jornada de cinema, un dissabte, amb algunes activitats paral·leles com una ecoca- minada, un tast de gastronomia autòctona, un concert de música tra- Inauguració de la tercera edició de Som Cinema. dicional, una lectura de poesia, un sopar de germanor i una taula rodona gastronòmics locals i el rostit d'una Pirineu), Pirineus (produccions audio- sobre l’audiovisual al Pirineu. L’any vedella bruneta del Pirineu. visuals –curts i llargs, de ficció o 2008 les activitats paral·leles van Tot i que PIrineu CURTmetratges documentals– al voltant del Pirineu), continuar a la mostra i al mateix temps (PICURT) va començar amb la idea Selecció Festivals (recull de films pro- les projeccions de cinema de muntanya de dedicar-se als curtmetratges de gramats en altres festivals de cinema s’ampliaren a dues jornades. muntanya, la consolidació i la redi- de muntanya, com Lessinia, Trento o Finalment, l’any 2009 PICURT va mensió del projecte han convertit el Espiello), Guanyador No Muntanyenc programar quatre jornades de cinema certamen de curts en una Mostra de (curtmetratge guanyador d’algun fes- de muntanya, dues als cinemes Guiu Cinema de Muntanya. Aquesta evo- tival de referència nacional o interna- de la Seu d'Urgell i dues més a Artedó. lució ha vingut acompanyada d’un cional no relacionat amb la muntan- També es van organitzar tres taules creixement estructural (la propera ya), Dones i Muntanya (films que rodones pensades per aportar reflexió edició se celebrarà a la Seu d’Urgell) donen veu a les dones per expressar i pes acadèmic al festival, una mostra i d’una major projecció internacional la seva visió de la vida a la muntanya), d'artesania, animació de música tra- (col·laboració amb altres festivals). Cinema Recuperat (material d'arxius dicional, lectura de poemes, narracions PICURT consta avui dia de 7 sec- privats d'interès històric, antropològic de contes, una excursió a peu per la cions: Producció pròpia (produccions i etnogràfic) i Muntanya i Esport (de- contrada, un tast de productes rodades, ambientades o inspirades al dicada als esports de muntanya). G

D’INTERÈS ANIMAC MOSTRA DE CINEMA LLATINOAMERICÀ DE CATALUNYA IMAC (Ajuntament de Lleida) Centre Llatinoamericà de Lleida Tel. 973 70 03 25 – E-mail: [email protected] Tel. 973 23 80 17 / 973 22 45 45 – E-mail: [email protected] Web: http://www.animac.info/ Web: http://www.mostradelleida.com/

FESTIVAL DEL RIU PICURT E-mail: [email protected] Cultura i Entorn del Pirineu [email protected] – [email protected] Tel. 973 35 17 57 – E-mail: [email protected] Web: http://www.elriu.com/ Web: http://www.picurt.org/

LO CERCACURTS SOM CINEMA Tel. 656 33 20 50 – E-mail: [email protected] Suggeriments SCP Web: www.locercacurts.com Tel. 973 22 94 03 – E-mail: [email protected] Web: http://www.somcinema.cat/

56 ¡Lleida es un festival! Con frecuencia asociamos los fes- de diversos países y es ya todo un en 2007 en Montornès de Segarra foros virtuales (YouTube, Vi- tivales de cine a eventos muy gla- referente a nivel europeo. Animac de la mano de un grupo de jóvenes deoGoogle y otros), se está trans- mourosos (San Sebastián, Cannes, es hoy en día una muestra de cine aficionados al Séptimo Arte, es formando en un encuentro virtual Berlín, Venecia), pero muchas ve- no competitiva que constituye el una muestra destinada a promover dentro de las coordenadas de la ces no nos damos cuenta de que marco ideal para descubrir algu- la producción de cortometrajes de red (www.elriu.com), siempre con a nuestro lado mismo tienen lugar nas de las mejores producciones temática rural rodados preferen- el río como eje vertebrador del muestras cinemato- proyecto. El Festival gráficas que, con unos del Riu, a pesar de cuantos kilos menos todo, no quiere de glamour, resultan perder el contacto sumamente atractivos. directo con la gente, Lleida, Mollerussa, con todos aquellos Montornès de Sega- que quieren conocer rra, Artedó y el Piri- más sobre los ríos y neo son algunos de los las actividades que lugares de la provincia se pueden hacer en de Lleida donde en- ellos. Es por eso que contramos las princi- la muestra ha creado pales citas con el el programa Un Río Séptimo Arte. de Cuentos (En- cuentro Internacio- Por antigüedad y nal de Narradores proyección interna- Orales en el Piri- cional, la Muestra de neo). El encuentro Cine Latinoamericano constituye un pe- de Cataluña en Lleida queño foro de la es uno de los festivales El reputat actor Jordi Dauder rebent un homenatge en la Mostra de Cinema Llatinoamericà. narración oral con más importantes de los profesionales del que tienen lugar en esta comuni- y creadores de todos los tiempos. temente en las Tierras de Lleida, más alto nivel y con múltiples ma- dad. Con 15 ediciones a sus espal- promover la realización de los nifestaciones dirigidas a toda clase das, este acontecimiento, fruto de La ciudad de Mollerussa es el mar- guiones en lengua catalana y re- de público. una iniciativa del Centro Latino- co de uno de los festivales emer- unir creativos a fin de poner en americano de Lleida, se ha con- gentes más dinámicos de las Tie- común ideas y nuevas iniciativas. También dentro del ámbito del vertido en un referente dentro del rras de Lleida, Som Cinema En estos tres años la muestra ha Pirineo, PICURT-Muestra de conjunto de certámenes dedicados (Muestra de Cine y Audiovisual crecido en público y días de pro- Cortometrajes de Montaña llegará al cine latino y cuenta con un am- Catalán), que en octubre de 2010 yección, y ya recibe cortos de paí- el año próximo a su cuarta edición. plio reconocimiento nacional e celebrará su cuarta edición. Cen- ses europeos y de EE.UU. Nació en 2007 de la mano de la internacional. La muestra ofrece trado básicamente en la produc- asociación Cultura i Entorn al una programación cinematográfi- ción catalana, desde sus orígenes El Festival del Riu se puso en Pirineu (CEP), entidad interesada ca de alto nivel que incluye algu- a la actualidad, Som Cinema nació marcha en el año 2000 en Sort (el en recuperar la cultura rural, es- nas de las mejores y más recientes con el objetivo de recuperar la Pallars Sobirà) como un foro au- pecialmente la de ámbito pirenai- producciones latinoamericanas. memoria histórica del cine hecho diovisual destinado a sensibilizar co, en el sentido más amplio del en Cataluña, a pesar de que ac- a la gente sobre el valor de los ríos término. Con esta premisa, el CEP La Muestra Internacional de Cine tualmente ha dado entrada a for- como fuente de riqueza, de cultu- puso en marcha aquel año una de Animación de Catalunya (Ani- matos digitales, como pueden ser ra, de ocio y de deporte, con una jornada de cine del Pirineo desti- mac) se ha converido, con 13 edi- las videocreaciones o los espec- programación de películas de todo nada a ofrecer cortometrajes de ciones celebradas, en la propuesta táculos multidisciplinares, y po- tipo (históricas y recientes, de ficción y documentales de produc- más atractiva y consolidada de tencia la proyección de produccio- ficción y documentales) que tenían ción propia con una mentalidad todas aquellas que, dentro del nes de nueva factura a fin de dar como denominador común el ele- pedagógica y a la vez lúdica, siem- mundo de la animación, tienen a conocer los nuevos talentos mento fluvial. En los últimos años pre con la voluntad de rendir ho- lugar en el país. El evento reúne emergentes. el certamen ha evolucionado y, menaje al mundo rural desde el a miles de aficionados y expertos Lo Cercacurts, certamen nacido con la aparición de los grandes cine. G

57 Una multitudinària projecció de la mostra Picurt. Lleida is a festival!

We often associate cinema festivals with very attractive and consolidated of all the animated based on rural themes and preferably shot in glamorous events (San Sebastian, Cannes, cinema festivals that are held in Spain. This the Lands of Lleida. It also seeks to bring Berlin, Venice), but on many occasions, we do event brings together thousands of film lovers together creative talents so that they can share not realise that there are cinema festivals taking and experts from many different countries and their ideas and develop new initiatives. place right under our noses. Although far less has now become an important reference at the glamorous, they are also equally attractive. European level. Animac is a non-competitive The River Festival, held in Sort (El Pallars Lleida, Mollerussa, Montornès de Segarra and film festival and has now become an ideal event Sobirà), originated in the year 2000 as an the Pyrenees are just some of the venues in at which to discover some of the best audiovisual forum aimed at sensitising people Lleida province where it is possible to enjoy productions and creators of all time. to the value of rivers as sources of wealth, an important date with the Seventh Art. culture, leisure and sport. This was achieved The town of Mollerusa is the setting for one through a programme of films of all types that The Latin American Cinema Festival of of the most dynamic up and coming film had rivers as their common denominator. Over Catalonia, which is held at Lleida is one of the festivals to be held in the Lands of Lleida: Som recent years, this festival has evolved to become most important film festivals to take place in Cinema (the Catalan Cinema and Audiovisual a virtual meeting within a wider network Catalan territory. With 15 editions now behind Festival), which will celebrate its fourth edition (www.elriu.com). It now also includes the it, this event has become a key reference within in October 2010. Som Cinema was initially initiative “A River of Tales” (the International a series of events dedicated to Latin American created with the objective of recovering the Meeting of the Story Tellers of the Pyrenees). cinema which enjoy widespread national and historic memory of cinema made in Catalonia, international recognition. The festival but it has now also opened its doors to digital Also in the Pyrenees, next year will see the programme always guarantees a high level of formats and also seeks to promote new fourth edition of PICURT – The Mountain quality and includes some of the best and most productions and to help emerging talents to Short Film Festival. This event, began back in recent productions from Latin America. become better known. 2007, is dedicated to the cinema of the Pyrenees and offering home produced, short fiction films With 13 editions now behind it, the “Cercacurts”, a festival which was first held in and documentaries with a pedagogic and ludic International Festival of Animated Cinema of 2007 at Montornès de Segarra, is an event focus and that always seek to pay homage to Catalonia (ANIMAC) has become the most which promotes the production of short films the rural world through cinema. G

58 Plato especial de La Pleta Preparación:

Preparar un fondo de pato, tostar las carcasas en el horno y sofreír la cebolla, el puerro, las zanahoria y el RESTAURANT ajo. Incorporar el tomate triturado, LA PLETA BY RAFAEL HOTELS un buen chorro de vino y reducir de Ctra. Baquèira a Beret, cota 1.700 nuevo. Agregar las carcasas de pato 25598 Baquèira y agua, para posteriormente dejarlo cocer varias horas hasta conseguir un Tel. 973 64 55 50 buen caldo de pato. Colarlo y empezar con el rissotto. Pochar cebolla, puerro y calabaza en brunoise (en daditos muy pequeños), agregar foie en taquitos y dejarlo 5 minutos. Agregar el arroz, sofreírlo un par de minutos y añadir sal y el fondo de pato con un toque de Oporto. Finalmente, nata o mantequilla para ligar el arroz. Servir con reducción de Pedro Ximenez y un taco de foie a la paella.

Ingredientes: • 400 g de arroz bomba • 100 g de calabaza • 40 g de puerro • 40 g de cebolla • 50 g de foie a taquitos • 100 ml de Oporto • 100 ml de nata • 60 g de mantequilla • 250 g foie fresco. Para el caldo: • 4 carcasas de pato • 1 cebolla • 1 puerro • 1 zanahoria • 1 diente de ajo • 1 hoja de laurel • 3 tomates • 200 ml de vino tinto

Special dish from La Pleta

Preparation: Prepare a bed of duck by toasting the duck carcasses in an oven while lightly frying the onion, leek, carrots and garlic. Then add the tomato concentrate, reducing and incorporating some wine, before further reducing the mixture. Add the duck carcasses and water and leave to cook for several hours, until you obtain a good duck broth. Then pass the broth through a sieve Plat especial de La Pleta Ingredients per al brou: and begin work on the risotto. First prepare the broth, cut up the onion, leek ❖ 4 carcasses d’ànec and pumpkin brunoise style and poach Preparació: ❖ 1 ceba mitjana everything. Then add diced pâté and leave ❖ 1 porro for 5 minutes. Add the rice and lightly fry Per fer el fons del plat s’han de torrar les carcasses de l’ànec ❖ 1 pastanaga for a couple of minutes. Add salt and the al forn. Mentrestant, sofregir la ceba, el porro, la pastanaga i ❖ 1 gra d’all duck base and mix everything together l’all fins que estigui ben daurat. Tot seguit, afegir el tomàquet ❖ 1 fulla de llorer with a little port wine. Just before the rice triturat, reduir, incorporar un bon raig de vi i reduir novament. ❖ 3 tomàquets mitjans is ready, add cream or butter to bind the Afegir les carcasses d’ànec i l’aigua. Deixar-ho coure diverses ❖ 200 ml de vi negre rice. To finish off, serve the risotto with a hores fins aconseguir un bon brou d’ànec. reduction of Pedro Ximenez and a piece of Per al rissotto: foie gras poêlé. Un cop fet el brou, colar-lo i començar a fer el rissotto. Sofregir ❖ 400 g d’arròs rodó la ceba, el porro i la carabassa amb brunoise (en daus petits), ❖ 100 g de carabassa Ingredients: afegir el foie a dauets i deixar-lo 5 minuts. Afegir l’arròs, ❖ 40 g de porro • 400 g “bomba” rice • 100 g pumpkin • 40 sofregir-lo un parell de minuts, posar la sal i el fons de l’ànec i ❖ 40 g de ceba g leek • 40 g onion • 50 g pâté, in small cubes donar-li un toc de Porto. Una mica abans que l’arròs estigui a ❖ 50 gr de foie a dauets • 100 ml port wine • 100 ml cream • 60 g punt, afegir nata o mantega per lligar l’arròs (per aconseguir ❖ 100 ml de Porto butter • 250 g fresh pâté. For the broth: • 4 un bon rissottto és important remenar constantment l’arròs ❖ 100 ml de nata duck carcasses • 1 onion • 1 leek • 1 carrot perquè deixi anar el midó). Finalment, emplatar el rissotto amb ❖ 60 g de mantega • 1 clove of garlic • 1 laurel leaf • 3 tomatoes reducció de Pedro Ximenez i un tros de foie a la poelle. ● ❖ 250 g de foie fresc • 200 ml red wine

82 Ensalada de frutos rojos Preparación:

Cortar el pimiento a tiras una vez asado y los tomates Cherry a cuartos. Cortar los calamares en anillas, pelar los RESTAURANT langostinos y pasarlo todo por la sartén ELS FOGONS DE LA CARME con un chorro de aceite Extra Virgen C/ Portalet, 10 de Cervià de les Garrigues. Pintar con 25460 Cervià de les Garrigues aceite el pan de molde y enrollarlo Tel. 686 410 468 alrededor de un bote para darle forma de tubo. Ponerlo en el horno unos minutos a 180º hasta que esté ligera- mente tostado. Mientras, preparar la vinagreta mezclando todos los ingredientes. Montar el plato poniendo el tubo de pan en el centro y rellenarlo con la ensalada. Retirar el ajo de la vinagreta y rociar la ensalada con un par de cucharadas. Refrescar con unas hojas de albahaca picada.

Ingredientes: Ensalada: • 2 calamares medianos • 8 langostinos• 12 gambas peladas • 1 caja de tomates Cherry • 2 pimientos asados • 4 rebanadas de pan de molde cortadas horizontalmente • Unas hojas de albahaca Vinagreta: • 1 tomate pelado • 1 cucharada de concentrado de tomate • 1 cucharada de vinagre • 6 cucharadas de aceite Extra Virgen de Cervià de les Garrigues • 1 ajo majado • sal

Red fruit salad

Preparation: Once roasted, cut the pepper into strips and the cherry tomatoes into quarters. Cut the squid into rings, peel the king prawns and lightly fry everything in a pan with a squirt of extra virgin olive oil from Cervià de Les Garrigues. Paint the bread with olive oil and roll it round a can or jar in order to form a tube. Then, put it in the oven for a few minutes at 180º, until it is slightly Amanida de fruits vermells Ingredients per a l’amanida: toasted. Meanwhile, prepare the vinaigrette by mixing together all the ❖ 2 calamars i 8 llagostins ingredients. Arrange the plate by ❖ 12 gambes pelades putting the bread tube at its centre and Preparació: ❖ 1 capseta de tomàquets Cherry filling it with the salad. Take the garlic ❖ out of the vinaigrette and sprinkle the Tallar el pebrot en tiretes, un cop escalivat, i els tomàquets 2 pebrots vermells escalivats ❖ salad with a couple of spoonfuls of it. Cherry a quarts. Tallar els calamars en anelles, pelar els 4 llesques de pa de motlle Finally, add some chopped basil leaves. llagostins i passar-ho tot per la paella amb un raig d’Oli Extra tallades horitzontalment Verge de Cervià de les Garrigues. ❖ unes fulles d’alfàbrega Ingredients: For the salad: • 2 medium-sized squid • 8 king Pintar amb oli el pa de motlle, enrotllar-lo al voltant d’un pot Per a la vinagreta: per donar-li forma de tub i enfornar-lo uns minuts a 180º fins prawns • 12 peeled prawns • 1 punt of cherry ❖ 1 tomàquet pelat, sense llavors que estigui lleugerament torrat. Mentrestant fer la vinagreta tomatoes • 2 roasted peppers • 4 slices of tin loaf i tallat a quadrets barrejant tots els ingredients. bread, cut horizontally • a few basil leaves ❖ 1 cullerada de concentrat de For the vinaigrette sauce: • 1 peeled tomato • 1 tomàquet i una de vinagre Per muntar el plat posar el tub de pa al centre i farcir-lo amb spoonful of tomato concentrate • 1 spoonful of ❖ l’amanida. Retirar l’all de la vinagreta i regar l’amanida amb 6 cullerades d’Oli Extra Verge vinegar • 6 spoonful of extra virgin olive oil from de Cervià de les Garrigues Cervià de Les Garrigues • 1 crushed garlic • 1 un parell de cullerades. Finalment, refrescar la composició ● ❖ 1 all aixafat i un pessic de sal pinch of salt amb unes fulles d’alfàbrega picades.

83 gUIA DE MUSEUS

MUSEU DERA NHEU LA NEU, EL TRESOR BLANC DELS PIRINEUS

84 Text: Susanna Casanovas Fotos: Mikel Aristregui

El fenomen meteorològic de la neu ha marcat per al sector turístic procedent de l’explotació la vida de la població de muntanya. Inicialment d’estacions d’esquí i d’activitats relacionades vista com un entrebanc per al desenvolupament amb la natura. En un petit racó de la Val d’Aran de la vida quotidiana durant els mesos d’hivern, trobem el Museu dera Nheu, on s’amaguen tots la neu s’ha convertit en una nova font d’ingressos els secrets d’aquest nou tresor blanc.

85 Cada planta del museu està dedicada a una temàtica relacionada amb la neu. A la imatge, unes botes antigues a la vora de la llar de foc.

onscients de la repercussió social, ambiental i econòmica El Museu dera Nheu és una excel·lent combina- que ha comportat la neu al llarg dels anys, el 2006 ció entre la tradició aranesa i les tecnologies més l’Ajuntament de Naut Aran es va proposar revaloritzar avançades i això el fa excepcional. El seu caràcter el territori amb la creació d’un centre temàtic que dinàmic i innovador permet combinar elements audio- C mostrés la neu com una part de l’essència pirinenca. visuals i interactius amb antics documents gràfics i La proposta de crear un museu va recaure en la escrits, producte de la recerca històrica. És el primer museògrafa Montserrat Bofill, gerent de l’empresa museu d’Europa que tracta el tema de la neu des d’una Historia Viva, que tenia un fort vincle amb la Val ja que òptica global, ja que malgrat que inicialment se centra anteriorment havia executat projectes museogràfics com a la Val d’Aran, les seves referències són d’àmbit mundial. la Mola de Salardú. Els viatges a Noruega de Bofill a la L’edifici, de tres plantes, ha estat decisiu per recerca d’idees noves, li van permetre dissenyar un dividir la temàtica en àmbits diferenciats. A la primera museu únic a tot Europa. Lluny de ser un espai temàtic planta es mostra per mitjà de pantalles tàctils i audiovi- de l'esquí, el museu recull una àmplia visió des de suals el procés físic de la neu, la formació dels cristalls, diferents mirades: la científica, l’etnogràfica i l'esportiva. les allaus, les glaceres i els animals adaptats a aquest El petit poble d’Unha, situat a dos quilòmetres fenomen. Inicialment es va proposar crear un monòlit de Salardú, ha vist créixer el nombre de visitants un de gel que donés la benvinguda al visitant, situat al cop inaugurat el centre el passat mes de desembre del centre de la sala, però la idea es va fondre durant el 2008. La seu del museu, un edifici del segle XVIII (Coto procés constructiu per dificultats tècniques. Al seu lloc Çò Baile), disposa de 500 metres quadrats d’exposició una modesta recepció mostra el logotip del museu, la permanent i 150 metres quadrats per a exposicions lletra M acompanyada d’un símbol amb estructura temporals. hexagonal que simula els cristalls de neu.

86 El museu repassa la història de l’esquí i s’hi poden veure des d’una maqueta de Baquèira-Beret fins a mostres dels primers esquís que es van utilitzar.

Per executar el projecte museogràfic va ser fonamental la implicació del Centre de Prediccions d’Allaus de la Val d’Aran, organisme dependent del Conselh Generau d’Aran. El territori de l’Aran es veu afectat en un 51% pel risc d’allaus. Les seves característiques climàtiques i orogràfiques obliguen a disposar d’un centre especialitzat que periòdicament analitza el mantell nival i aplica mesures protectores per mitigar el risc d’allaus al territori. El centre opera des del 1988 i és un referent per a la resta de l’Estat espanyol. La seva implicació va ajudar a definir el primer nivell de l’espai dedicat a aquest fenomen. A la segona planta, el visitant descobreix el vessant més humà de la neu. “Quan la neu es patia: etnografia de la neu a la Val d’Aran” és el títol que defineix aquesta secció centrada a mostrar la duresa dels hiverns a la dècada dels anys 1950, quan les condicions de vida eren realment difícils per als habitants de la vall. Els responsables del museu han mantingut l’antiga llar de foc de la casa per recrear una cuina tradicional amb estris d’època procedents de les aportacions de particulars i de la cessió per part del Museu de Vielha, eix central de Museus dera Val d’Aran. Trineus antics, estris de casa o roba d’època són alguns dels elements que configuren l’ambientació de la sala. Pugem un nivell i arribem a la penúltima sala, dedicada al vessant esportiu sota el títol “La neu d’or”. La situació geogràfica i un clima més fred que a d’altres valls del Pirineu fan de l’Aran una destinació única per les seves condicions d’innivació abundant i de molt bona

87 D’INTERÈS COM ARRIBAR-HI Museu dera Nheu UNHA C/ Santa Eulàlia,17-19 - Unha (Naut Aran) - Tel. 973 64 40 30 A França Horaris hivern: Dimarts, dimecres, dijous i dissabte, de 17.00 a 20.00 h. Salardú Vielha Divendres de 10.00 al 13.00 h. Arties Baquèira Diumenge i dilluns, tancat.

C-28 www.nautaran.org N-230 la Val d’Aran Informació complementària A Sort Centre de Predicció d’Allaus de la Val d’Aran A Lleida http://www.lauegi.conselharan.org/

qualitat. No és gens estrany que en aquesta situació el nivell dels hivernals més grans dels Pirineus, equiparable a estacions dels Alps esportistes aranesos hagi sobresortit en modalitats com l’esquí alpí, francesos o italians quant a serveis, equipaments i superfície esquiable. l’esquí de fons o el surf de neu. L’evolució del material de l’esquí i Una àmplia maqueta amb un encertat joc de llums recrea les diferents de les diferents modalitats esportives es mostra per mitjà d’audiovisuals àrees de l’estació al mateix temps que un vídeo en repassa la història i d’una exposició permanent de material cedit en part per l’estació des dels seus inicis, l'any 1964, fins a l'actualitat, on apareix, a més, de Baquèira-Beret. El museu també ret un homenatge als aranesos la primera estació de l’Aran, La Tuca, situada al terme municipal de que han destacat al més alt nivell esportiu. . Sens dubte, el gran motor econòmic de la Val d’Aran a l’hivern El Museu dera Nheu es complementa amb un espai creat a és el turisme que es genera entorn a l’estació d’esquí de Baquèira- l’edifici del Casal Social per acollir futures exposicions temporals o Beret. La història i l’actualitat d’aquest complex centren l’últim àmbit conferències. Durant l’hivern s’ofereixen visites guiades que cal temàtic del museu. L’estació s’ha consolidat com un dels centres concertar prèviament a l’Ajuntament de Naut Aran. G

A les instal·lacions d’Unha es pot gaudir d’audiovisuals sobre l’evolució de l’esquí, les seves modalitats, el material, etc.

88 La nieve, el tesoro blanco de los Pirineos

En un pequeño rincón de la Val d’Aran encontramos el Museu dera d’Aran” es el título que define esta sección centrada en mostrar la dureza Nheu. En 2006 el Ayuntamiento de Naut Aran se propuso revalorizar de los inviernos en la década de los años 1950, cuando las condiciones el territorio con la creación de un museo que recoge una amplia visión de vida eran realmente difíciles para los habitantes del valle. Los de la nieve desde diversas miradas: la científica, la etnográfica y la responsables del museo han mantenido la antigua chimenea de la casa deportiva. El pequeño pueblo de Unha ha visto crecer el número de para recrear una cocina tradicional con herramientas de época procedentes visitantes una vez inaugurado el centro en diciembre de 2008. La sede de las aportaciones de particulares y de la cesión por parte del Museu del museo, un edificio del siglo XVIII (Coto Çò Baile), dispone de 500 de Vielha. Antiguos trineos, herramientas de casa o ropa de época son metros cuadrados de exposición permanente y 150 metros cuadrados algunos de los elementos que configuran la ambientación de la sala. para exposiciones temporales. Subimos un nivel y llegamos a la penúltima sala, dedicada a la El Museu dera Nheu es una excelente combinación entre la tradición vertiente deportiva con el título “La nieve de oro”. La evolución del aranesa y las tecnologías más avanzadas y esto lo hace excepcional. Es material de esquí y de las diversas modalidades deportivas se muestra el primer museo de Europa que trata el tema de la nieve desde una mediante audiovisuales y a través de una exposición permanente de óptica global, ya que, a pesar de que inicialmente se centra en la Val material cedido en parte por la estación de Baquèira-Beret. El museo d’Aran, sus referencias son de ámbito mundial. también rinde un homenaje a los araneses que han destacado al más alto El edificio tiene tres plantas. En la primera se muestra a través de nivel deportivo. pantallas táctiles y audiovisuales el proceso físico de la nieve, la formación La historia y la actualidad de la estación de esquí de Baquèira-Beret de los cristales, los aludes, los glaciares y los animales adaptados a este centra el último ámbito temático del museo. Una amplia maqueta recrea fenómeno. Para ejecutar el proyecto museográfico fue fundamental la las diversas áreas de la estación al mismo tiempo que un vídeo repasa implicación del Centro de Predicciones de Aludes de la Val d’Aran, su historia desde sus inicios, en 1964, hasta la actualidad, donde aparece, organismo dependiente del Conselh Generau d’Aran, que ayudó a definir además, la primera estación del Aran, La Tuca, situada en Vielha e el primer nivel del espacio dedicado a este fenómeno. Mijaran. El Museu dera Nheu se complementa con un espacio creado En la segunda planta, el visitante descubre la vertiente más humana en el edificio del Casal Social para albergar futuras exposiciones tempo- de la nieve. “Cuando la nieve se sufría: etnografía de la nieve en la Val rales o conferencias. G

Snow, the white treasure of the Pyrenees

Since December 2008, it has been possible to this part of the museum project a reality, it was exhibition hall combines the use of audiovisuals find the Museu dera Nheu in the small village necessary achieve the collaboration of the and a permanent exhibition of ski material of Unha, in the Val d'Aran. This is probably Centre for Predicting Avalanches of the Val ceded by the Baqueira Beret ski resort to show the first museum in Europe to offer a wide d'Aran. how the equipment used in the different vision of snow and its scientific, ethnographic The second floor exhibition explains the modalities of skiing and snow sports has evolved and sporting perspectives. The museum is in harshness of the winters of the 1950s; at that over the years. The museum also pays tribute a three storey building. On the first floor, the time, living conditions were really difficult for to people from the Val d'Aran who have exhibition focuses on physical processes the inhabitants of the valley. Old sleighs, typical excelled in the world of sport at the highest associated with snow: how crystals are formed; domestic tools and period clothing are just level. The past and present of the Baqueira the origins of avalanches and glaciers; and how some of the elements that help to set the scene Beret ski resort provide the main focus of the animals have adapted to this medium. To make in this part of the exhibition. The penultimate last section of this thematic museum. G

89 INFORMACIÓ TURÍSTICA (Oficines de Turisme)

Àger Ivars d’Urgell Tel. 973 78 00 09 - Fax 973 78 01 67 Punt d’Informació del Montsec Oficina de Turisme de l’Estany d’Ivars e-mail: [email protected] Pl. Major, 1 - 25691 Àger C/ Afores, s/n - 25260 - Ivars d’Urgell Tel. 973 45 50 96 - Fax 973 45 52 16 Tel. 973 71 13 13 Seu d’Urgell, la www.montsec.info / [email protected] www.estanyivarsvilasana.cat / [email protected] • Turisme de la Seu Av. Valls d’Andorra, 33 - 25700 La Seu d’Urgell Agramunt La Guingueta d’Àneu Tel. 973 35 15 11 - Fax 973 36 01 56 Pl. del Pou, s/n - 25310 Agramunt Consorci de Turisme Vall d’Àneu www.turismeseu.com / [email protected] Tel. 973 39 10 89 www.agramunt.es C/ Carretera, s/n. Edif. Ajuntament •Turisme Alt Urgell e-mail: [email protected] 25597 La Guingueta d’Àneu Pg. Joan Brudieu, 15 - 25700 La Seu d’Urgell Tel./Fax 973 62 65 68 Tel. 902 15 47 15 / 973 35 31 12 Arbeca www.vallsdaneu.org / [email protected] Fax 973 35 27 88 Oficina de Turisme-Espai Cèsar Martinell www.alturgell.cat / [email protected] Cooperativa del Camp Les C/ Lleida, s/n - 25140 Arbeca Av. Sant Jaime, 36 - 25540 Les Solsona Tel. 973 16 00 08 - 973 16 00 00 Tel. 973 64 73 03 Ctra. de Bassella, 1 - 25280 Solsona www.arbeca.org / [email protected] www.torismeles.com Tel. 973 48 23 10 - Fax 973 48 19 33 e-mail: [email protected] www.turismesolsones.com Arties e-mail: [email protected] C/ dera Mòla, s/n - 25599 Arties Llavorsí Tel. 699 96 90 44 www.torismearan.org Ctra. Vall de Cardós, s/n Sort 25595 Llavorsí - Tel. 973 62 22 17 Oficina Comarcal de Turisme Balaguer http://llavorsi.ddl.net del Pallars Sobirà Pl. Comtes d’Urgell, 5 - 25600 Balaguer Camí de la Cabanera, s/n Tel. 973 44 51 94 - Fax 973 44 50 53 Lleida 25560 Sort www.balaguer.cat / [email protected] • Turisme de Lleida Tel. 973 62 10 02 - Fax 973 62 10 03 C/ Major, 31 bis - 25007 Lleida www.pallarssobira.info Baronia de Rialb Tel. 902 25 00 50 - Fax 973 70 04 80 e-mail: [email protected] C/ Monestir, 1 www.turismedelleida.cat / [email protected] 25747 Gualter, • Turisme Generalitat de Catalunya Tàrrega Tel. 973 46 02 34 - Fax 973 46 21 25 Pl. Ramon Berenguer IV - 25007 Lleida C/ Agoders, 16 - 25300 Tàrrega www.baroniarialb.cat Tel. 973 24 88 40 - Fax 973 22 14 28 Tel. 973 50 07 07 - Fax 973 50 06 66 [email protected] e-mail: [email protected] www.urgell.cat - www.larutadelcister.info • Oficina de Turisme de la Seu Vella e-mail: [email protected] Barruera, Vall de Boí Turó de la Seu Vella. Edifici Canonja, s/n Pg. Sant Feliu, 43 - 25527 Barruera 25004 Lleida Tavascan Tel. 973 69 40 00 - Fax 973 69 41 21 Tel. 973 23 84 46 Ctra. de Tavascan, s/n www.vallboi.com / [email protected] e-mail: [email protected] 25577 Tavascan Tel. 973 62 30 79 Mollerussa www.tavascan.info / [email protected] Convent de Sant Bartomeu Oficina de Turisme del Pla d'Urgell Ctra. Belianes, s/n - 25250 Bellpuig Prat de la Riba, 1 (edifici Can Niubó) Torre de Capdella, la Tel. 973 32 02 92 www.bellpuig.cat 25230 Mollerussa Patronat Municipal de e-mail: [email protected] Tel. 973 71 13 13 - Fax: 973 60 04 77 Turisme de la Vall Fosca www.plaurgell.cat / [email protected] Casa Consistorial. C/ Únic, s/n Bellver de Cerdanya 25515 La Torre de Capdella Patronat de Turisme de Bellver de Cerdanya Organyà Tel. 973 66 30 01 - Fax 973 66 31 45 Pl. Sant Roc, 9 - 25720 Bellver de Cerdanya Pl. de les Homilies, s/n - 25794 Organyà www.vallfosca.net Tel. - Fax 973 51 02 29 Tel. 973 38 20 02 - Fax 973 38 35 36 [email protected] www.bellver.org / [email protected] www.organya.cat Tremp Borges Blanques, les Ajuntament - Pl. de la Creu, 1 - 25620 Tremp Consell Comarcal de les Garrigues Portal del Montsec: Tel. 973 65 00 09/05 - Fax 973 65 20 36 Av. Francesc Macià, 54 Punt d’Informació Monestir de les Avellanes www.ajuntamentdetremp.cat 25400 Les Borges Blanques Carretera C-12, Km 181 - 25612 Os de Balaguer e-mail: [email protected] Tel. 973 14 26 58 - Fax 973 14 01 06 Tel. 973 43 80 06 - Fax 973 43 80 38 www.turismegarrigues.com [email protected] Tuixén e-mail: [email protected] Ajuntament - Pl. Serra del Cadí, 1 - 25717 Tuixén Pobla de Segur, la Tel. 973 37 00 30 - Fax 973 37 02 16 Bossòst Av. Verdaguer, 35 - 25500 La Pobla de Segur e-mail: [email protected] Pg. Eduard Aunós, 14 - 25550 Bossòst Tel. 973 68 02 57 - Fax 973 68 02 57 Tel. 973 64 72 79 http://bossost.ddl.net www.pobladesegur.cat / [email protected] Utxesa Pl. de l’església, s/n - 25170 Cervera Pont de Suert, el Tel. 973 79 27 89 / 60 05 C/ Major, 115 - 25200 Cervera • Patronat Comarcal de Turisme www.utxesa.com / [email protected] Tel/Fax 973 53 13 03 www.lasegarra.org Av. Victoriano Muñoz, 48 - 25520 El Pont de Suert e-mail: [email protected] Tel. 973 69 04 02 / 34 902 10 15 16 Fax 973 69 05 75 València d’Àneu www.altaribagorca.cat / [email protected] Av. del Port de la Bonaigua, 9 Coll de Nargó • Oficina Municipal de Turisme 25587 València d’Àneu Pl. de l’Ajuntament, 1 - 25793 Coll de Nargó Av. Victoriano Muñoz, 22 - 25520 El Pont de Suert Tel. 973 62 60 38 - Fax 973 62 63 41 Tel. 973 38 30 48 Tel. 973 69 06 40 / 973 69 00 05 http://altaneu.ddl.net www.cllnargo.com / [email protected] www.elpontdesuert.com e-mail: [email protected] e-mail: [email protected] Erill-la-Vall Centre del Romànic de la Vall de Boí Ponts Pg. de Montesquiu, s/n Carrer del Batalló, 5 - 25528 Erill-la-Vall Patronat Municipal d'Iniciatives de Ponts 25268 Vallbona de les Monges Tel. 973 69 67 15- Fax 973 69 67 14 Pl. Planell, 6 - 25740 Ponts Tel. 973 33 05 67 / 34 973 33 02 60 www.centreromanic.com Tel. 973 46 22 33 - Fax 973 46 02 77 www.larutadelcister.info http://ponts.ddl.net / [email protected] [email protected] Esterri d’Àneu C/ Major, 40, bis - 25580 Esterri d’Àneu Puigcerdà Vall de Cardós Tel. 973 62 63 45 Patronat de Turisme de la Cerdanya Camí Comunidor, s/n - 25570 Ribera de Cardós www.esterrianeu.cat / [email protected] Cruïlla N-152 amb N-260 Tel. 973 62 32 39 - Fax 973 62 31 22 17520 Puigcerdà (Girona) www.valldecardos.org [email protected] Guissona Tel. 972 14 06 65 - Fax 972 14 05 92 Pl. Vell-Pla, 7 - 25210 Guissona www.cerdanya.org / [email protected] Verdú Tel./Fax 973 55 14 14 Plaça del Bisbe Comelles, 13 - 25340 Verdú www.guissona.net / [email protected] Salardú Tel. 973 34 72 16 - Fax 973 34 70 55 Trauèssa de Balmes, 2 - 25598 Salardú www.verdu.cat / [email protected] Gósol (Berguedà) Tel. 973 64 51 97 Oficina de Turisme de Gósol (Berguedà) www.torismearan.org / [email protected] Vielha C/ del Conseller Agustí Querol i Foix, s/n • Torisme Val d’Aran 25716 Gósol Sant Llorenç de Morunys Ctra. de Gausac, 1 - 25530 Vielha Tel. 973 37 00 16/55 - Fax 973 37 00 11 Ctra. de Berga, s/n - 25282 Sant Llorenç de Morunys Tel. 973 64 06 88 Fax 973 64 30 60 http://gosol.ddl.net / [email protected] Tel/Fax 973 49 21 81 www.torismearan.org / [email protected] www.lavalldelord.com / [email protected] • Oficina de Informacion Toristica Isona i la Conca Dellà dera Val d'Aran C/ del Museu, 4 - 25650 Isona Seròs C/ Sarriulera, 10 - 25530 Vielha Tel. 973 66 50 62 - Fax 973 66 42 28 Oficina Catalana de Turisme Ornitològic Tel. 973 64 01 10 Fax 973 64 03 72 www.parc-cretaci.com / [email protected] Pl. de les Escoles, 1 - 25183 Seròs www.torismearan.org / [email protected]

90

NÚMERO 38 • TARDOR - HIVERN DE 2009 38 TARDOR - HIVERN 2009 TARDOR 38

Emoció blanca