Sin Título-2

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Sin Título-2 NÚMERO 38 • TARDOR - HIVERN DE 2009 38 TARDOR - HIVERN 2009 TARDOR 38 Emoció blanca Turismo todo el año tres en las Tierras de Lleida La diversidad de atractivos de las comarcas de Lleida constituye un paradigma del hecho de que el turismo es un fenómeno que no se circunscribe a ninguna época del año. Los paisajes invernales, marcados por la deslumbrante blancura de la nieve en las regiones pirenaicas y por la estética sobria de los parajes del llano, configuran una parte básica de los activos turísticos de Lleida. A través de los reportajes que encontraréis en esta edición, como el del esquí nórdico o el de "Naturaleza en estado puro”, descubriréis que Jaume Gilabert i Torruella una estancia en las comarcas de montaña President de la Diputació de Lleida constituye una experiencia intensa en la que combinar deporte y naturaleza. Sin olvidar las opciones culturales –el Museo de la Nieve de Unha o el pueblo medieval de Guimerà, también presentes en la revista– o la reputada gastronomía de nuestro territorio, con excelentes productos autóctonos –promocionados por la Diputación Turisme tot l’any de Lleida bajo la marca Lleida Qualitat–. Y más allá de lo que es turismo de invierno, el a les Terres de Lleida reportaje sobre los festivales de cine leridanos nos habla de la riqueza de la actividad cultural de nuestra demarcación, mientras que el artículo sobre Martina Castells, la primera doctora en Avui dia ningú pot negar que l’hivern és una època excel·lent per fer una Medicina del Estado, aporta luz sobre un escapada lúdica o turística, tot i que tradicionalment hem associat les personaje emblemático de Lleida. El abanico de vacances amb l’estiu, atès que és en aquesta època quan podem gaudir d’un posibilidades es muy amplio; os invitamos a període de descans laboral més llarg. Però la mateixa dinàmica laboral, i descubrirlas y a disfrutarlas plenamente. sobretot l’increment dels recursos turístics i la desestacionalització de l’oferta, ens proporcionen actualment la possibilitat de gaudir d’una escapada de lleure durant els mesos hivernals, sia practicant alguna activitat Tourism all year round esportiva –esports de neu–, sia optant per plantejaments més relaxats (visites in the Lands of Lleida culturals, balnearis, etc.). The diversity of the attractions of the comarques ALa diversitat d’atractius de les comarques de Lleida constitueix precisament (local districts) of Lleida constitutes a paradigm in un paradigma del fet que el turisme és un fenomen que no se circumscriu a which tourism is a phenomenon that is not limited cap època de l’any. El patrimoni natural, monumental i festiu aporta una to any particular part of the year. The winter riquesa de possibilitats que sorprèn tant els visitants del país com els turistes landscapes, distinguished by the dazzling estrangers. Els paisatges hivernals, marcats per l’enlluernadora blancor de la whiteness of the snows of the Pyrenees and the neu a les contrades pirinenques i per l’estètica sòbria dels paratges de la restrained aesthetics of the plains, play a plana, configuren una part bàsica dels actius turístics de Lleida. Per mitjà dels fundamental role in the tourist activities of Lleida. esports de neu (en aquestes pàgines trobareu un magnífic reportatge sobre Through the reports that you will find in this issue l’esquí nòrdic) o mitjançant la contemplació del paisatge (vegeu l’article of the magazine, including the ones about Nordic sobre “Natura en estat pur”), descobrireu que una estada a les comarques de skiing and "Nature in its purest form”, you will muntanya constitueix una experiència intensa. discover why a stay in the mountain comarques offers an intense experience with the opportunity Sense oblidar les opcions culturals –no us perdeu el Museu de la Neu d’Unha to combine sport and nature. We must not forget o el ben conservat poble medieval de Guimerà, també presents a la revista– the cultural attractions, which are also present in o la reputada gastronomia del nostre territori, integrada en bona part per plats this magazine; they include the Snow Museum of contundents elaborats amb productes de la terra que, durant els mesos freds, Unha and the medieval village of Guimerà. Then esdevenen més saborosos que mai. Elaborats amb excel·lents productes there is the famed gastronomy of this territory, autòctons –productes que la Diputació de Lleida promociona sota la marca which is based on excellent autochthonous de Lleida Qualitat– aquests plats són presents en moltes de les activitats products that are promoted by the Diputació de gastronòmiques recollides en aquest número. I més enllà del que és el turisme Lleida under the Lleida Qualitat brand. As well as d’hivern, el reportage sobre els festivals de cinema lleidatans ens parla de la winter tourism, the report on the cinema festivals riquesa de l’activitat cultural de la nostra demarcació, mentre que l’article of Lleida speaks of the rich cultural activity of this sobre Martina Castells, la primera doctora en Medicina de l’Estat, aporta llum territory, while the article about Martina Castells, sobre un personatge encara força desconegut nascut a Lleida. the first female doctor of medicine in Spain, throws light on an emblematic personality from the Lands L’Ara Lleida, doncs, us dóna algunes pistes sobre què fer i què veure a les of Lleida. The range of possibilities is really wide Terres de Lleida. El ventall de possibilitats, però, és molt ampli, i des and so we invite you to come and discover them for d’aquestes línies us convidem a descobrir-les i, sobretot, a gaudir-ne yourself and enjoy them to the full! plenament! 3 ESQUÍ NÒRDIC Un tresor per descobrir NÚMERO 38 • TARDOR - HIVERN DE 2009 per Josep Carles Monge 6 DIRECCIÓ: Sebastià Tamarit Montagud COORDINACIÓ: Sílvia Solano Castarlenas TEXTOS: Joan Bellmunt, Susanna Casanovas, Josep Carles Monge, M. Conxa Montagud, Josep Maria Nadal, Xavi Nadal, Dolors Ortín, Sebastià Tamarit IMATGE: Mikel Aristregui, Arxiu històric de Reus, arxiu de la Universitat de Barcelona, Ramon Baylina, Mònica Carrera, Alícia Castells, Carlos Cazurro, Consells Comarcals, Eade, Enric Gràcia, La Pleta by Rafael Hotels, Lo Cercacurts, Nordprojectes, Missatges, Patronat de Turisme de les Terres de Lleida, Edith Petroni, Photoset, Jordi V. Pou, Paco Rodríguez, Laurent Sansen, Marisa Tartera, Tot Nòrdic, Francesc Tur, Héctor Zampaglione PORTADA: Esquí nòrdic (Tot Nòrdic) DISSENY I INFOGRAFIA: Josep M. Cazares IL·LUSTRACIÓ “Mites de Ponent”: Sebastià Tamarit Barrull HUMOR: Marçal ASSESSORIA DE TURISME: Àngel Vidal, Josep Cabasés i Juli Alegre CORRECCIÓ: Jordi Vidal TRADUCCIÓ ANGLÈS: Malcolm Hayes Telèfon 973 24 54 08. Fax 973 24 55 58 ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT: Serveis de Comunicació Lleida, SL Rambla de Ferran, 34, 1r B (25007 Lleida) Telèfon 973 22 15 96 - Fax 973 22 16 01 e-mail: [email protected] EDICIÓ GRÀFICA: NORPRINT ® DISTRIBUCIÓ: Diputació de Lleida INTERNET: http://www.lleidatur.com E-MAIL: [email protected] Dipòsit legal: L.768.91 UN RECORREGUT PER LA © de les fotografies, les il·lustracions i els textos: els autors GASTRONOMIA DE LLEIDA És prohibida la reproducció total o parcial dels continguts per Josep Maria Nadal d'aquesta publicació sense l'autorització de l'editor i dels 18 autors 4 GUIMERÀ L’herència dels segles HUMOR per Dolors Ortín 30 per Marçal 29 ENTREVISTA ÀNGEL VIDAL I BOLDÚ per Xavi Nadal 40 MITES DE PONENT per Joan Bellmunt 46 LLIBRES TURÍSTICS per l’equip editor 59 NATURA EN ESTAT PUR La màgia de la neu i el glaç per l’equip editor 60 PERSONATGE HISTÒRIC Dra. Martina Castells per M. Conxa Montagud 73 NOTÍCIES DEL PATRONAT per l'equip editor 78 RECEPTES La Pleta by Rafael Hotels (Baquèira) Els fogons de la Carme (Cervià) per l'equip editor 82 MUSEU DERA NHEU El tresor blanc dels Pirineus per Susanna Casanovas 84 MOSTRES DE CINEMA Lleida és un festival INFORMACIÓ TURÍSTICA per Sebastià Tamarit 48 per l'equip editor 90 5 Esquí nòrdic UN TRESOR PER DESCOBRIR Text: Josep Carles Monge Fotos: Marisa Tartera, Tot Nòrdic 6 Els qui ja el coneixen, s’hi han tornat addictes. Els disciplina esportiva, ja que sis de les set estacions qui encara no l’han practicat, no saben el que es catalanes dedicades a aquest esport són situades a perden. L’esquí nòrdic és un veritable tresor per les comarques lleidatanes, essent l’Alt Urgell la descobrir i que, tot i que es practica a Catalunya des veritable capital d’aquesta disciplina olímpica, en la dels anys 1970, és un esport injustament desconegut. qual Lleida acostuma a ser representada cada quatre A més, Lleida és un veritable paradís per a aquesta anys als Jocs Olímpics d’Hivern. 7 Un monitor, a l’estació de Lles, introdueix els més joves en l’apassionant món de l’esquí nòrdic, una modalitat que guanya adeptes d’any en any. ’esquí nòrdic és considerat com un caminar, adaptant l’impuls necessari per “A la nostra gent li agrada el contacte dels esports més complets. Amb la aconseguir la lliscada”, explica. L’esquí amb la natura, és principalment un públic “L seva pràctica el cos treballa nòrdic, entre els molts avantatges que té, familiar i li agrada practicar esports com la harmònicament sense tensions i al ritme destaca perquè totes les seves estacions es BTT o les curses de muntanya. Aquí no hi desitjat, la qual cosa el posiciona com un troben situades en parcs naturals o espais ha massificacions, ja que les nostres estacio- esport poc agressiu, aeròbic i molt complet, protegits de gran interès natural, la qual cosa nes estan molt per sota de la seva capacitat”, ja que hi intervenen diferents grups permet als seus practicants un contacte directe afegeix l’Imma.
Recommended publications
  • El Pallars Sobirà 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. EL PALLARS SOBIRÀ 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS/PARC NACIONAL Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici NATURA/ESPAIS NATURALS Parc Natural de l'Alt Pirineu NATURA/ESPAIS NATURALS Collegats-Queralt NATURA/ESPAIS NATURALS Costoja NATURA/ESPAIS NATURALS Marimanha NATURA/ESPAIS NATURALS Naut Aran NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort NATURA/ESPAIS NATURALS/GEOPARC Projecte Geoparc NATURA/NEU La neu NATURA/BOSC La Mata de València Sorpe NATURA/BOSC Bosc de la Mata de València NATURA/BOSC Bosc de Virós NATURA/BOSC Bosc de Bonabé NATURA/BOSC Bedollar d'Ancs i Baiasca NATURA/ARBRES MONUMENTALS Om centenari Peramea NATURA/ARBRES MONUMENTALS El roure de Montenartró Montenartró NATURA/ARBRES MONUMENTALS El Clop de Bernat Llavorsi NATURA/ARBRES MONUMENTALS L'Alzina de Pubill Vall de Cardós NATURA/AIGUA Riu Noguera Pallaresa NATURA/AIGUA Estany de Montcortés NATURA/AIGUA RAMSAR Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Alt Àneu, Espot, La Guinguet NATURA/AIGUA Conjunt de Romedo: Romedo de Dalt, Colatx, Guiló de baix Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt de Gallina: Inferior i Major Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt del Barranc de Sotllo: Estats, Sotllo, Fons i Areste Alins NATURA/AIGUA Estany Blanc Lladorre NATURA/AIGUA Estany d'Airoto Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Flamisella Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Garrabea Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Mariola Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Montcortés
    [Show full text]
  • Sinclinal De Llavorsí a Les Valls De Cardós I Ferrera
    Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural GEOZONA 113 SINCLINAL DE LLAVORSÍ A LES VALLS DE CARDÓS I FERRERA INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Geozona situada a cavall de la confluència de la Vall de la Noguera de Cardós i de la Noguera de Vallferrera. Les vall generen valuoses seccions de l’anomenat Sinclinal de Llavorsí, que és una de les estructures majors més representatives de l’estil tectònic hercinià. Aquestes seccions permeten, a més, obtenir una visió molt completa de la successió estratigràfica de del Cambro-Ordovicià fins el Devonià. La geozona, on conflueix l’interès estratigràfic, tectònic i regional, té especial rellevància des del punt de vista científic i didàctic a diferents nivells. Panoràmica del flanc nord del Sinclinal de Llavorsí, en direcció oest. En primer terme a la dreta es veu Burg. Els cingles sobre el poble i el que en el segon terme es situa a l’esquerra estan conformats per calcàries devonianes en posició invertida. Els relleus més alts al segon terme corresponen als materials cambro-ordovicians. Foto: J. Carreras. GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 1. Secció de la vall de la Noguera de Cardós 2. Secció de la vall de la Noguera de Vallferrera 3. Flanc nord devonià del sinclinal de Llavorsí COMARCA: Pallars Sobirà MUNICIPI(S): Tírvia, Llavorsí, Farrera DADES FISIOGRÀFIQUES Geozona situada en la confluència de diverses valls Pirenenques. El nucli de la zona l’ocupa la confluència de la Noguera de Vallferrera amb la Noguera de Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural Cardós, aigües amunt separades pel Roc de Sant Miquel (1312 m).
    [Show full text]
  • Experiencia Alto Pirineo
    Experiencias de compensación económica del patrimonio forestal singular en montes comunales del Alto Pirineo Proyecto LIFE “Pirineu viu” (LIFE98 ENV/E/454) Marc Garriga Lujan Codirector del Proyecto LIFE Técnico del Parque Natural del Alt Pirineu (Departament de Medi Ambient i Habitatge – Generalitat de Catalunya) – www.parcsdecatalunya.net Crt. Val d’Aran, 31 25595 Llavorsí (Lleida) T. 973622162 – [email protected] Introducción En este artículo se narran las experiencias obtenidas en el desarrollo de un proyecto LIFE Medio Ambiente que la Comisión Europea atorgó a la Agrupación de Defensa Forestal (ADF) Mig Pallars durante el período 1998-2001. Esta associación és de hecho una agrupación de propietarios forestales, en este caso comunales, que teiene como objetivos la defensa de la conservación y gestión sostenible de los montes de su territorio. Como proyecto demostrativo (filosofia de los proyectos LIFE), sus resultados pueden ser de utilidad para experiencias similares de custodia del territorio que pretendan dar soluciones apropiadas a problemáticas de conservación similares. Ámbito y objetivos del Proyecto La zona del Mig Pallars, de 550 km2 y que da nombre a esta asociación, esta formada por siete municipios: Alins, Esterri de Cardós, Farrera, Lladorre, Llavorsí, Tírvia y Vall de Cardós, ubicados en la alta montaña pirenaica catalana. Este territorio hace frontera con la región del Ariege (Francia) por el Norte, y Andorra por el este. En el marco de un territorio económicamente poco favorecido e históricamente aislado, su población de 1.400 habitantes se distribuye en 41 pequeños pueblos y mantiene aún viva, a pesar de una clara y preocupante regresión, una actividad tradicional basada en la ganadería extensiva y en la explotación forestal.
    [Show full text]
  • La Producción De Hierro En El Pirineo Central Catalán Durante La Antigüedad
    LA PRODUCCIÓN DE HIERRO EN EL PIRINEO CENTRAL CATALÁN DURANTE LA ANTIGÜEDAD. EL CASO DE VALL FERRERA Y EL PALLARS SOBIRÁ. 139 KOBIE SERIE ANEJO, nº 13: 139-160 Bizkaiko Foru Aldundia-Diputación Foral de Bizkaia Bilbao - 2014 ISSN 0214-7971 Web http://www.bizkaia.eus/kobie LA PRODUCCIÓN DE HIERRO EN EL PIRINEO CENTRAL CATALÁN DURANTE LA ANTIGÜEDAD. EL CASO DE VALL FERRERA Y EL PALLARS SOBIRÁ. Iron production in the Catalan Pyrenees center during Antiquity. The case of Vall Ferrera and Pallars Sobira. Oscar Augé Martínez1 Palabras clave: Carbón. Escorial. Hierro. Paleoecología. Vall Ferrera. Hitz gakoak: Burdina. Ikatza. Mendiko burdinolak. Paleoekologia. Vall Ferrera. Zepategia. Key words: Charcoal. Iron. Iron slag. Paleoecology. Vall Ferrera. RESUMEN Desde hace aproximadamente catorce años en los valles altos de la cabecera de los ríos Noguera Pallaresa y Noguera Ribagorzana, en las comarcas catalanas del Pallars Sobirá y Alta Ribagorza, se están​​ llevando a cabo un conjunto de estudios arqueológicos y paleoecológicos que están sirviendo para poner de manifiesto el grado de antropización de esta zona del Pirineo axial catalán desde la última glaciación, así como ciertas especializaciones territoriales que han determinado su paisaje actual, entre estas, la actividad paleosiderúrgica. En esta comunica- ción se explicará cuál es el estado actual del conocimiento sobre los primeros indicios documentados de la explo- tación del hierro en esta zona, mayoritariamente en los valles de Vall Ferrera y de Baiasca, y alguna otra zona cercana, con
    [Show full text]
  • Evolución Glaciar Y Dinámica De La Vegetación En El Pirineo Central Catalán 295
    Treballsde la Societat Catalana de Geografía, 52, 2001 (293-309) Evolución glaciar y dinámica de lavegetación en el Pirineo central catalán: El complejo glacio­ lacustre de Burg (Farrera, Pallars Sobirá, Lleida) Albert Pelachs Joan Manuel Soriano Departament de Geografia, Universitat Autbnomade Barcelona Agustí Esteban Centre d'Art i Natura, Farrera de Pallars Introducción El trabajo que aquí se presenta es una nueva aportación a la historia del gla­ ciarismo pirenaico catalán complementada con datos de tipo paleobiogeográ­ fico, que se unen a la incipiente historia holocénica de la vegetación de la ver­ tiente sur pirenaica y a partir de los cuales será posible: a) El conocimiento de la composición, estructura y biomasa de las masas forestales del área de estudio de los aproximadamente últimos 9.000 años. b) El estudio de las variaciones climáticas durante el periodo considerado. e) La construcción del paisaje vegetal actual como resultado de la relación entre la sociedad y el medio natural. La investigación se desarrolla en la Coma de Burg, valle drenado por el torrent de Burg, tributario de la Noguera de Cardós, a su vez afluente de la Noguera Pallaresa. La Coma se halla en el límite oriental de la comarca del Pallars Sobira con Andorra y el Alt Urgell (Mapa 1), pero alejado de las grandes cumbres pirenaicas, localizadas más al norte (Pica d'Estats, 3.143 m; Mont-roig, 2.846 m) o al oeste (Peguera, 2.982 m). 294 Treballs de laSCG, 52, 2001 Albert Pelachs, Agustí Esteban, joan Manual Soriano Mapa 1. Situación general de Farrera de Pallars España-Cataluña Distribución municipal del Pallars Sobira .& Picos importantes • Coma de Burg - Límites municipales - Ríos principales Cataluña-Pallars Sobirá 1.
    [Show full text]
  • Disposición 1100 Del BOE Núm. 22 De 2021
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 22 Martes 26 de enero de 2021 Sec. III. Pág. 7563 III. OTRAS DISPOSICIONES MINISTERIO DE LA PRESIDENCIA, RELACIONES CON LAS CORTES Y MEMORIA DEMOCRÁTICA 1100 Resolución de 16 de enero de 2021, de la Subsecretaría, por la que se publica la Adenda de prórroga y modificación al Convenio entre la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado, el Instituto Social de las Fuerzas Armadas y la Mutualidad General Judicial con el Servicio Catalán de la Salud y el Instituto Catalán de la Salud, para la prestación en zonas rurales de determinados servicios sanitarios a los mutualistas y demás beneficiarios adscritos a entidades de seguro de asistencia sanitaria concertada con dichas mutualidades. La Directora General de la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado, el Secretario General Gerente del Instituto Social de las Fuerzas Armadas, el Gerente de la Mutualidad General Judicial, el Director del Servicio Catalán de la Salud y el Director Gerente del Instituto Catalán de la Salud, han suscrito una Adenda de prórroga y modificación al Convenio entre la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado, el Instituto Social de las Fuerzas Armadas y la Mutualidad General Judicial con el Servicio Catalán de la Salud y el Instituto Catalán de la Salud para la prestación en zonas rurales de determinados servicios sanitarios a los mutualistas y demás beneficiarios adscritos a entidades de seguro de asistencia sanitaria concertada con dichas mutualidades. Para general conocimiento, y en cumplimiento de lo establecido en el artículo 48.8 de la Ley 40/2015, de 1 de octubre, de Régimen Jurídico del Sector Público, dispongo la publicación en el «Boletín Oficial del Estado» de la referida Adenda como anejo a la presente Resolución.
    [Show full text]
  • Edifici De L'ajuntament De Farrera A
    ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT DE FARRERA Nº 06/2010 LLOC: Edifici de l’Ajuntament de Farrera a Burg DATA: 10 de desembre de 2010 HORA INICI: 21:00 hores HORA FINALITZACIÓ: 24:00 hores MEMBRES ASSISTENTS: Jordi Caselles Juanbaró, Alcalde; Santiago Isús Carrera, Jordi Viñas Barceló, Jordi Tutusaus Graus. MEMBRES ABSENTS: Xavier Roig Giraldo. SECRETÀRIA: Carme Castellví i Vallverdú 1. ORDRE DEL DIA 1. APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR. 2. INFORMACIÓ DELS DECRETS D’ALCALDIA, DES DE LA DARRERA SESSIÓ PLENÀRIA. 3. RELACIÓ DE FACTURES NÚM. 3/2010. 4. APROVACIÓ COMPTES 2009. 5. SOL·LICITUD PLA D’APROFITAMENTS 2011. 6. TRÀMITS D’URGÈNCIA. 7. INFORMES D’ALCALDIA. 8. PRECS I PREGUNTES Desenvolupament de la sessió: 1 La Sra. Secretària comprova que existeix el quòrum necessari per la celebració de la sessió del Ple de l’Ajuntament de Farrera. El Sr. Alcalde pren la paraula i tot saludant als membres presents, a la Sala de Plens de la Corporació, dóna inici a la sessió plenària. PRIMER.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR. Atès el que disposen l’article 110.3 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, i l’article 91.1 del ROF, l’esborrany de l’Acta del Ple 05/2010 de data 27 de setembre de 2010, respectivament, ha estat lliurada juntament amb la convocatòria perquè els membres de la Corporació en tinguin coneixement.
    [Show full text]
  • 69 Quadres Dels Municipis De La Demarcació De Lleida
    QUADRES DELS MUNICIPIS DE LA DEMARCACIÓ DE LLEIDA CODI INE NOM MUNICIPI QUADRE 25001 Abella de la Conca E 25002 Àger D4 25003 Agramunt D4 25038 Aitona D4 25004 Alamús, els D4 25005 Alàs i Cerc D4 25006 Albagés, l' E 25007 Albatàrrec D3 25008 Albesa E 25009 Albi, l' E 25010 Alcanó E 25011 Alcarràs D4 25012 Alcoletge D4 25013 Alfarràs D4 25014 Alfés E 25015 Algerri E 25016 Alguaire D4 25017 Alins D1 25019 Almacelles D4 25020 Almatret E 25021 Almenar D4 25022 Alòs de Balaguer E 25023 Alpicat D2 25024 Alt Àneu D1 25027 Anglesola D4 25029 Arbeca E 25031 Arres D2 25032 Arsèguel D4 25033 Artesa de Lleida D4 25034 Artesa de Segre D3 25036 Aspa E 25037 Avellanes i Santa Linya, les E 25039 Baix Pallars D3 25040 Balaguer D3 25041 Barbens E 25042 Baronia de Rialb, la E 25044 Bassella E 25045 Bausen D2 25046 Belianes E 25170 Bellaguarda E 25047 Bellcaire d'Urgell E 25048 Bell-lloc d'Urgell D4 25049 Bellmunt d'Urgell E 25050 Bellpuig D4 25051 Bellver de Cerdanya C3 25052 Bellvís E 25053 Benavent de Segrià D4 25055 Biosca E 25057 Bòrdes, es C4 25058 Borges Blanques, les D4 25059 Bossòst C2 25056 Bovera E 25060 Cabanabona E 25061 Cabó E 25062 Camarasa E 69 CODI INE NOM MUNICIPI QUADRE 25063 Canejan D2 25904 Castell de Mur E 25064 Castellar de la Ribera E 25067 Castelldans E 25068 Castellnou de Seana E 25069 Castelló de Farfanya E 25070 Castellserà E 25071 Cava E 25072 Cervera D3 25073 Cervià de les Garrigues E 25074 Ciutadilla E 25075 Clariana de Cardener E 25076 Cogul, el E 25077 Coll de Nargó D4 25163 Coma i la Pedra, la D4 25161 Conca de Dalt E 25078
    [Show full text]
  • LINYOLA, MESTRES I ESCOLES (1746-1950) Per Ton Solé I Bonet
    LINYOLA, MESTRES I ESCOLES (1746-1950) per Ton Solé i Bonet L’escrit pretén donar una visió general de l’ensenyament i del “fer de mestre” a Linyola des de la meitat del segle XVIII fins la meitat del segle XX. Els diferents escenaris històrics d’aquests dos segles que van emmarcar les actuacions dels governants de torn en els temes educatius no es descriuran, atès que en aquest article es pretén posar l’accent en el contínuum de dificultats i conflictes que van patir els mestres i les mestres per dedicar la seva vida a instruir i alfabetitzar el país. És palpable com la societat menystenia l’ofici de mestre, abocat a una realitat personal i social desgraciada i desconsiderada, tan ben descrita en la dita que ha perdurat al llarg dels temps “passar més gana que un mestre d’escola”. Altrament, si entenem els conflictes com una situació de disputa o divergència en la qual hi ha contraposició d’interessos, necessitats i valors, el conflicte esdevé quotidià i forma part de la relació entre les persones. El problema no són els conflic- tes, sinó la manera de gestionar-los i resoldre’ls. Si es resolen positivament, serveixen per al creixement i progrés individual i col·lectiu o, en cas contrari, per la involució. La història de l’ensenyament de Linyola és plena de dificultats i conflictes però sobre tot és plena d’esforços dedicats a millorar l’educació dels seus habitants. La primera referència documentada de l’ensenyament de Linyola és de l’any 1746. El 4 de març, els regidors de l’Ajuntament congregats a la rectoria acor- den contractar un mestre de primeres lletres “..
    [Show full text]
  • Redalyc.TURISMO DE INVIERNO Y ESTACIONES DE ESQUÍ EN EL
    Investigaciones Geográficas (Esp) ISSN: 0213-4691 [email protected] Instituto Interuniversitario de Geografía España López Palomeque, Francisco TURISMO DE INVIERNO Y ESTACIONES DE ESQUÍ EN EL PIRINEO CATALÁN Investigaciones Geográficas (Esp), núm. 15, enero-junio, 1996, pp. 19-39 Instituto Interuniversitario de Geografía Alicante, España Disponible en: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=17654244002 Cómo citar el artículo Número completo Sistema de Información Científica Más información del artículo Red de Revistas Científicas de América Latina, el Caribe, España y Portugal Página de la revista en redalyc.org Proyecto académico sin fines de lucro, desarrollado bajo la iniciativa de acceso abierto TURISMO DE INVIERNO Y ESTACIONES DE ESQUÍ EN EL PIRINEO CATALÁN* Francisco López Palomeque RESUMEN Este artículo analiza la evolución de las estaciones de esquí en el Pirineo catalán y las características de su implantación espacial. Se valora la aptitud del medio, la innivación y los dominios esquiables que han hecho posible el desarrollo del turismo de invierno; se describen los parámetros básicos de la oferta y de la demanda de este tipo de turismo y se constata el destacado papel que ha tenido la administración pública en su promoción y desarrollo. Por último, se evalúa el significado del turismo de invierno como factor básico de transformación de la estructura territorial y socioeconómica, así como su protagonismo en el conjunto del Pirineo como espacio turístico. Palabras clave: Pirineo catalán, recurso nieve, dominio esquiable, estación de esquí, generación, turismo de invierno, administración pública, promoción, desarrollo. ABSTRACT This article analyses the evolution of ski resorts in the Catalan Pyrenees and the aspects of their installation in the land.
    [Show full text]
  • Skiing in Catalonia: Something for Everyone
    ECONOMICS SKIING IN CATALONIA: SOMETHING FOR EVERYONE ELEVENOPPORTUNITIES FOR ALPINESKIING AND THE SAME AGAIN FOR NORDIC SKIING. FIRSTQUALITY SNOW, GOOD HOTEL FACILITIES, A VARIED GEOGRAPHY, EXCELLENT COMMUNICATIONS, ALL THE BACK-UP SERVICES YOU NEED AND AN ENVIABLE CUISINE. ENRlC OLLER I CARBO JOURNALIST lpine skiing is still not a very well- available and the back-up services has rences. Al1 in all, then, Catalonia offers known sport in Catalonia, al- also taken place. It must not be forgotten something for everyone. though skiers alone occupy a to- that only 20 Oh of a skier's expenses are With the intention of offering replies to tal of ten thousand hotel places every directly linked to the ski-station itself. the complex tourist demand, the La Tuca winter. For Catalan businessmen in this Be that as it may, this sport moves ten runs were built, five hundred metres sector, a good winter season can mean a thousand million pesetas a year (87 mil- from the capital of the Val1 d'Aran, Vie- gross turnover of more than one and a lion US dollars) in Catalonia. We have lla. These installations now include a per- half thousand million pesetas (12.5 mil- to bear in mind that the installations of a manent competition stadium and are con- lion US dollars). This volume of trade ski-station cost over one thousand million sidered amongst the best and most mo- has to be set against a far from insignifi- pesetas and it is calculated that it takes dern in Catalonia. cant investment. In Catalonia, over the fifteen years to retrieve the capital invest- In the region of the central Pyrenees, Ba- last two seasons, the ski resorts have ment.
    [Show full text]
  • Horaris Actualitzats D'autobús
    HORARIS ACTUALITZATs d’AUTOBÚS d’esTERRI DÀNEU- LA POBLA DE SEGUR - BCN - LLEIDA LLEGENDA 1 Diari 2 De dll a dv feiners 3 De dilluns a dissabte feiners 4 Diumenges i festius ANADA 2 1 1 2 2 1 1 1 3 1 3 4 4 4 ESTERRi d’ÀNEU 5.05 05.20 - - 07.33 - 11.38 13.00 14.30 15.30 16.50 17.00 17.00 - LA GUINGUETA - 05.24 - - 07.37 - 11.42 13.04 14.34 15.34 16.54 17.04 17.04 - ESCALÓ - 05.29 - - 07.42 - 11.47 13.09 14.39 15.39 16.58 17.09 17.09 - LLAVORSÍ - 05.36 - - 07.49 - 11.54 13.16 14.46 15.46 17.04 17.16 17.16 - RIALP - 05.46 - - 07.59 - 12.04 13.26 14.55 15.56 17.14 17.25 17.26 - SORT 5.35 05.52 - - 08.05 - 12.10 13.32 15.00 16.02 17.20 17.30 17.32 - MONTARDIT DE BAIX - 05.57 - - 08.10 - 12.15 13.37 15.06 16.07 17.25 17.36 17.37 - BARO - 06.00 - - 08.13 - 12.18 13.40 15.11 16.10 17.28 17.41 17.40 - GERRI DE LA SAL - 06.05 - - 08.18 - 12.23 13.45 15.17 16.15 17.33 17.47 17.45 - LA POBLA DE SEGUR 6.00 06.19 - 06.30 08.32 T 08.45 12.37** 13.59 15.35 16.29 17.49 17.59 17.59 - TREMP 6.15 06.36 - - 08.49 - - - 15.57 16.46 - 18.27 18.16 - BALAGUER - 07.40 T 7.55 - - - - - - - - - 19.21 T 19.55 LLEIDA 7.35* 08.23 - - - - - - - 18.33 - - 20.03 - BARCELONA - - 9.45 10.10 - 12.50 - - 20.00 - - 22.30 - 21.45 * Tenen enllaç amb AVANT Lleida-BCN, ** Tenen enllaç amb el tren de la Pobla *** Paren a l’estació de trens de Lleida 10 minuts després de la sortida T Es pot fer un transbordament LLEIDA - BCN de 8 a 9.08h TORNADA 3 4 1 2 1 1 1 2 1 2 4 BARCELONA 07.30 9.00 - - - 14.30 - 18.00 - - - LLEIDA *** - - - - - - 16.35 - 19.20* 20.35 12.50 BALAGUER - - - -
    [Show full text]