Evolució dels visitants (forfets venuts) a les estacions catalanes. Nre. esquiadors i capacitat de remuntadors a comarques de 15

Marc Marc socioeconòmic 1987-2004 muntanya. 2003 socioeconòmic: les estacions com a motors econòmics de les comarques de muntanya

Font: elaboració amb dades del Pla estratègic del turisme de neu a Catalunya, ACEM. 2004 Font: Pla estratègic del turisme de neu a Catalunya, ACEM. 2004

Impacte de les estacions d’esquí evolució irregular on s’alternen alts i baixos, i amb uns últims anys d’estancament. Especialment dolentes van ser les temporades Afluència d’esquiadors i activitat a les valls 94/95, 96/97 i 00/01, amb temperatures per damunt del que és habitual. A l’hora de plantejar-se la incidència de les estacions de muntanya en el seu marc socioeconòmic, la primera pregunta que En l’àmbit territorial, tot i que l’afluència d’esquiadors es distribueix cal respondre és si l’esquí és un motor econòmic, i en cas de res- al llarg dels Pirineus, hi ha algunes comarques on es concentra posta positiva, en quin grau impacta sobre les economies de les majoritàriament la demanda i oferta del negoci de la neu. La Val valls. d’Aran i la Cerdanya representen prop d’un 70% dels forfets venuts i més del 50% de la capacitat de remuntadors. En segon lloc es tro- La temporada 2003-2004 les 17 estacions catalanes van vendre, ben l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà i, a més distància, el segons dades de l’ACEM, 2,4 milions de forfets. Des de mitjan Solsonès, el Ripollès i el Berguedà (en aquesta última comarca l’es- dècada de 1980, el nombre de visitants a les estacions d’esquí tació de no ha obert en la temporada de 2004- catalanes ha mantingut una tendència a l’alça, tot i que amb una 2005). 16 D’altra banda, segons dades del sector,1 l’any 2003 els visitants de Distribució de la despesa feta pels esquiadors catalans. 2003

Marc socioeconòmic les estacions d’esquí van generar 399 milions d’euros de despesa directa, gastats a les estacions i les valls. Cal afegir també les inver- sions realitzades cada any per les estacions i que, segons el mateix estudi, van sumar els darrers catorze anys una mitjana de 18 milions d’euros anuals (un total de 251 milions d’euros d’inversions directes entre 1989 i 2003).

L’impacte econòmic d’aquesta despesa va més enllà de la mateixa estació, i afecta el conjunt de les economies de les valls, amb el turisme i la construcció com a principals sectors afectats. Això no obstant, tot i aquest major efecte en activitats turisticoresidencials, l’esquí repercuteix en la resta de sectors, ja sigui a través de l’efec- te renda o de la demanda indirecta creada per l’activitat principal. A més de l’hostaleria i el mercat immobiliari, altres sectors afectats són: el comerç, els serveis culturals i d’oci, altres serveis auxiliars, la producció artesanal, el transport, els bancs o la producció ener- gètica i els serveis urbans.

Al mateix temps, l’impacte és diferent segons si es tracta d’esquí de dia o d’esquí d’estada. De fet, aquest últim representa un 85% del total de la despesa, amb un impacte molt més important sobre l’e- conomia de les valls. Mentre que un esquiador dedica entre un 40% i un 50% del seu pressupost a l’hostaleria i només un 14% de forfet; un esquiador de dia concentra bàsicament la seva des- pesa a l’estació i en el desplaçament, concretament amb la com- pra del forfet (26%) i el transport (29%).

Per avaluar l’important impacte del turisme d’esquí només cal que dividim la despesa anual que fan els esquiadors (uns 399 milions d’euros el 2003 segons l’ACEM) i el nombre de jornades d’esquí a les estacions catalanes (uns 2,4 milions de forfets el 2003). Com a resultat tenim que un esquiador fa una despesa mitjana per dia d’esquí de 160-170 €, quantitat que representa un pressupost força elevat si es compara amb altres formes de turisme.

(1) Pla estratègic del turisme de neu a Catalunya, ACEM. 2004 Font: Pla estratègic del turisme de neu a Catalunya, ACEM. 2004 Quadre d’interrelacions i impacte econòmic de les activitats turístiques 17 Marc socioeconòmic

Factor de dinamització demogràfica i zones amb un major desenvolupament del sector turístic sembla socioeconòmica que han iniciat un nou període de creixement, que en alguns casos ja va començar a la dècada de 1970 o 1980. El desenvolupament del sector turístic i, dins d’aquest, les activitats de neu, han contribuït a revertir el procés de despobla- Les comarques amb més activitat turística d’hivern (Val d’Aran, ment en algunes comarques, i han ajudat a la millora de la renda Pallars Sobirà i Cerdanya) són les que han tingut un millor compor- disponible i fomentat el desenvolupament del sector serveis. tament, amb creixements absoluts en població i rejoveniment de l’estructura demogràfica. Després del procés de despoblament de les comarques de mun- tanya iniciat a la dècada de 1950 i que, amb alts i baixos, va con- Sembla clar, a més, que les comarques que han aconseguit una tinuar fins ben entrada la de 1980, durant la dècada de 1990 sem- major diversificació econòmica i expansió del sector serveis són les bla que el procés s’ha revertit, almenys en part. En aquest sentit, que han millorat més els seus índexs de riquesa. Així, Val d’Aran, tot i que l’evolució de la població durant aquests anys ha estat força Cerdanya, Alta Ribagorça i Pallars Sobirà eren a mitjan anys noran- irregular, amb comarques que continuen perdent població, les ta les comarques amb un millor indicador de renda disponible per 18 Població resident a les comarques de muntanya. 1991-2001 Renda per capita. 1991-2000 Marc socioeconòmic

Font: Idescat. Font: Idescat.

capita. Les estimacions de 2000 indicaven ja un cert procés de trucció. En total, sobre una població ocupada a les comarques de convergència. muntanya amb oferta de neu de 61.000 persones, unes 17.000 estan relacionades directament amb activitats turisticoresidencials, Important font de llocs de treball on l’esquí és una part bàsica durant els mesos d’hivern. També aquí són les comarques de Val d’Aran, Cerdanya, Alta Ribagorça i Segons dades proporcionades per les mateixes estacions, el Pallars Sobirà les més afectades. nombre d’ocupats, entre fixos, fixos-discontinus i temporals, era el 2003-2004 d’unes 2.200-2.300 persones. El pes sobre el mercat de treball de cada comarca és força variable. Si ho comparem amb les dades d’ocupats censats el 2001, això representa més del 20% de la força laboral en alguns casos i menys de l’1-2%, en altres. A més, als llocs de treball de les estacions cal afegir-hi els llocs de tre- ball, directes i indirectes, en sectors com ara l’hostaleria o la cons- Llocs de treball i impacte d’estacions a comarques de muntanya. 2001 19 Marc socioeconòmic

(1) Dades proporcionades per les estacions, inclou treballadors fixos, fixos discontinus i temporals. Font: Idescat i dades de les estacions.

Distribució del VAB comarcal per sectors. 1996 Evolució dels ocupats a les comarques de muntanya. 1991-2001

Font: Idescat. Font: Idescat. 20 Visitants a comarques de muntanya per origen. 2001-2003 Visitants (forfets) i llits turístics i segones residències per destí-vall Marc socioeconòmic

Font: Elaboració pròpia amb dades de la Direcció General de Turisme. Font: elaboració pròpia amb dades estacions i Idescat.

Motor de desenvolupament turístic tra el gruix dels visitants. Òbviament, dins la primera, les estacions d’esquí són la peça principal. Les comarques de muntanya reben anualment un total d’1,4 milions de turistes,2 entre catalans, procedents de la resta de l’Estat Tot i que la presència d’estacions d’esquí i afluència d’esquiadors i de l’estranger, que generen entre 5 i 6 milions de pernoctacions a no és l’únic element que ha afavorit el desenvolupament de l’ofer- les comarques de la marca turística Pirineus-prepirineus: Val ta turística a les comarques de muntanya, sí que ha estat un factor d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell, decisiu per al seu impuls, i assegura la temporada d’hivern. Solsonès, la Cerdanya, Berguedà, Ripollès i la Garrotxa. Alhora, el desenvolupament de l’oferta d’allotjament turístic (hotels Les dues temporades principals són l’hivern i l’estiu, on es concen- + turisme rural + càmping + apartaments) ha estat més intens a les

(2) S’entén per “turista” la persona que s’allotja almenys una nit en un establiment turístic, i no inclou, per tant, ni els visitants de dia ni els allotjats en segones residències. Llits d’hotel a les comarques de muntanya. 1991-2000 Ocupats (%) al sector d’hostaleria a les comarques de muntanya. 1991-2001 21 Marc socioeconòmic

Font: Idescat. Font: Idescat. comarques amb major presència de la indústria de la neu. D’altra L’esquí és, doncs, una activitat bàsica per a algunes valls, especial- banda, el major impacte el trobem en comarques amb una major ment a l’hivern, on difícilment es pot substituir per altres sectors presència d’esquí d’estada (comarques orientals de Lleida, bàsica- com ara la indústria, molt condicionada per l’accessibilitat i les xar- ment) on la distància respecte dels principals nuclis residencials ha xes de transport d’alta capacitat, o l’agricultura i ramaderia, marca- afavorit un major desenvolupament de llits calents (hotels i aparta- da per una forta crisi les darreres dècades a tot Europa. ments turístics) amb una major ocupació i amb més llocs de treball lligats. Així, a les comarques amb millors indicadors de renda i un com- portament demogràfic més actiu, és on el sector hostaleria i, en Amb tot, cal insistir que la neu no és l’únic factor de desenvolupa- definitiva, el turisme tenen una major implantació. ment. Algunes comarques com el Ripollès i el Berguedà, amb poca afluència d’esquiadors, també han desenvolupat importants ofertes Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i la Cerdanya són els sec- d’allotjament turístic. tors on l’hostaleria té més pes sobre el conjunt del mercat de tre- ball, amb percentatges significativament per sobre de la mitjana 22 Ocupats (%) en sector de la construcció a comarques de muntanya. Visitants (forfets) i habitatges de segona residència. 2001 Marc socioeconòmic 1991-2001

Font: elaboració pròpia amb dades d’Idescat. Font: elaboració pròpia amb dades estacions i Idescat.

catalana (5%). Són també aquestes comarques les que han tingut residències a les comarques de muntanya i el nombre d’esquiadors un millor comportament demogràfic i de renda. (forfets venuts) veiem que no hi ha una correlació directa. El crei- xement urbanístic en aquestes zones és un fenomen més complex. Estacions d’esquí i demanda immobiliària Alguns dels factors que han impulsat el mercat immobiliari a les diferents comarques són: És també a les comarques de muntanya amb major afluèn- cia d’esquiadors on el mercat immobiliari ha estat més dinàmic els  L’atractivitat del lloc. Valor paisatgístic i arquitectònic, així com darrers anys. El percentatge de població dedicada a la construcció l’oferta d’activitats. En aquest darrer punt és on podríem enqua- és en aquestes comarques sensiblement superior a la mitjana. drar l’impacte de les estacions d’esquí i, molt especialment, a l’hivern. Les estacions d’esquí són, sens dubte, un dels factors que han impulsat el desenvolupament de la segona residència a les comar- ques catalanes, però no l’únic. Si analitzem el nombre de segones 23 Marc socioeconòmic

Taula (1)

 L’accessibilitat. Temps de desplaçament des de la 1a residència. Estacions i valls: destins turístics i àmbits socio- Com més accessible, més atractiu per a la demanda de les prin- econòmics cipals poblacions catalanes. Les estacions són, com hem vist, motors econòmics de les  El mercat hipotecari. La combinació de tipus d’interès baixos i la zones on s’ubiquen i, per tant, infraestructures econòmiques amb saturació dels principals mercats urbans i la zona costera, amb impacte directe sobre el territori i la població que hi resideix. Com preus molt alts, fan més atractiva la inversió en segones residèn- a empreses amb elevada interrelació amb el seu entorn, quan par- cies a l’interior del país. lem de l’oferta d’estacions d’esquí cal tenir una visió més àmplia i incloure la resta de l’oferta de la vall. Cal, doncs, delimitar l’àmbit  La normativa urbanística. Disponibilitat de sòl per urbanitzar i, al qual ens referim quan parlem d’estacions d’esquí i el seu paper concretament, per construir segones residències. Al cap i a la fi com a motor econòmic. són els ajuntaments, primer, i la Generalitat, després, qui permet la construcció de segones residències. Actualment, a Catalunya hi ha deu estacions d’esquí alpí en funcio- nament, més una que no ha obert portes el 2004 (Rasos de Per saber què pot passar en un futur ens pot servir analitzar les Peguera) i dues més en projecte (Vallfosca, en fase d’execució, i la tendències dels quatre factors següents (vegeu taula 1): Tuca, en estudi). L’oferta es complementa amb les estacions d’es- quí de fons: sis d’específiques més l’oferta de circuits d’algunes de Així, d’acord amb aquests indicadors, la demanda de segones resi- les alpines. Les setze estacions actualment en funcionament s’ubi- dències a mitjà termini continuarà sent força elevada i haurà de ser quen en nou comarques i una desena de valls. Com es veurà més regulada, en tot cas, a través del planejament urbanístic. endavant, l’impacte de l’oferta d’esquí sobre les valls i la comarca és diferent en cada cas. Però es pot concloure de bon principi la necessitat de tractar la política de neu com una actuació integral (econòmica i territorial) que tingui en compte les estacions i el seu entorn. 24 Estacions i destins- valls a Catalunya Marc socioeconòmic

Mobilitat funcional entre poblacions Per facilitar l’anàlisi del sector podem dividir-lo en cinc grans des- tins de muntanya, complementats per tres o quatre de menors que podrien pivotar sobre els altres.

Font: Pla Territorial de Catalunya. Principals xifres lligades a la neu. 2004 25 Marc socioeconòmic

Places hoteleres per municipis a la Val d’Aran. 2003

Font: elaboració pròpia sobre la base del mapa de carreteres del DPTOP i Idescat.

Val d’Aran: Baqueira Beret (i ) fets venuts a Catalunya. Aquest fet, juntament amb la possible reo- bertura de la Tuca, fan de Val d’Aran un dels principals destins de Baqueira Beret (Val d’Aran) és per si mateixa un destí turís- neu de tots els Pirineus. tic d’hivern amb impacte sobre el conjunt de la vall. Per volum d’activitat i disposició geogràfica, l’impacte de l’esquí i el turisme es Quant a l’impacte econòmic, Baqueira és, especialment durant els nota a tota la vall però, en especial, als municipis de Salardú-Naut mesos d’hivern, el principal motor econòmic de la comarca. Amb Aran i Vielha. prop de 900 treballadors directes —entre personal de l’estació, dels hotels i cafeteries pròpies i monitors—, Baqueira concentra un Per altra banda, la possible reobertura de la Tuca reforça l’activitat percentatge molt elevat dels llocs de treball de la comarca. Aquesta al voltant de Vielha, encara que l’impacte geogràfic es deixarà notar plantilla no inclou els llocs de treball indirectes lligats a les activi- també al conjunt de la vall i els seus municipis. tats de turisme i la resta d’economia de la vall.

Amb més de 700.000 esquiadors a l’any és la principal estació Durant l’última dècada, la creixent afluència de visitants a l’hivern, d’esquí catalana i representa, per si sola, més d’un 30% dels for- amb una tendència creixent encara que amb alguna oscil·lació, ha 26 Places hoteleres, segones residències i esquiadors a la Val d’Aran. Marc socioeconòmic 1991-2001

Font: Idescat i Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya. Font: elaboració pròpia sobre la base del mapa de carreteres del DPTOP i Idescat.

anat en paral·lel al desenvolupament turisticoresidencial, tant en Vilaller a l’entrada de la Vall, entre l’N-230 i la carretera d’accés a places hoteleres com en segones residències. la vall.

Vall de Boí: Boí-Taüll Boí genera un total de 160.000 jornades d’esquí, que en nombre de visitants podria suposar entre 40.000 i 50.000 visitants durant Boí-Taüll és també, juntament amb la vall que li dóna nom i els mesos de desembre i març. Durant els mesos d’estiu l’afluèn- el mateix patrimoni historicoartístic de la comarca, un destí turístic cia és igual o superior que a l’hivern. per si mateix, amb milers de visitants tot l’any i, especialment, durant els mesos d’estiu. El resort dóna feina directa a unes 500 persones als moments punta de la temporada, amb fluctuacions entre els mesos d’estiu, L’impacte econòmic es concentra bàsicament a la Vall de Boí i els hivern, primavera i tardor, però que en tot cas tenen un pes molt seus nuclis urbans, així com als municipis de Pont de Suert i important en una comarca de menys de 3.500 habitants. Principals xifres lligades a la neu. 2004 Places hoteleres, segones residències i esquiadors a l’Alta Ribagorça. 27 1991-2001 Marc socioeconòmic

Places hoteleres per municipis a Alta Ribagorça. 2003

Font: Idescat i Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

Alhora, l’estació i resort, amb 1.000 places turístiques sobre una Vallfosca: Vallfosca Interllacs planta hotelera de poc menys de 2.000, és peça important a l’eco- nomia de la zona, des de Boí fins a Pont de Suert, especialment Vallfosca Interllacs tindrà un impacte econòmic i urbanístic durant els mesos d’hivern. intens, especialment a la mateixa vall, des de la Torre de Capdella fins a Senterada, encara que amb efectes sobre el conjunt del Al seu torn, el desenvolupament turisticoresidencial de la Vall de Pallars Jussà i els seus 12.000 habitants. Boí està molt lluny de les xifres de la Val d’Aran, en dades absolu- tes. Ara bé, la relació esquiador/plaça hotelera o habitatge de sego- Els 200.000 - 300.000 esquiadors anuals previstos i, especialment, na residència ha estat aquí més intensa. En aquest cas, el desen- les 2.300 noves places hoteleres i turístiques projectades, tindran volupament urbanístic va una mica per sobre del creixement en la un impacte molt significatiu en el conjunt de la comarca i dels seus venda de forfets. El fet de tractar-se d’una vall encara relativament habitants. per explotar ja ha contribuït a la revaloració de l’espai. 28 Places hoteleres, segones residències i esquiadors al Pallars Jussà. Marc socioeconòmic 1991-2001

Font: elaboració pròpia sobre la base del mapa de carreteres del DPTOP i Idescat. Font: Idescat i Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

En l’àmbit urbanístic, tot i les limitacions geogràfiques de bona part Places hoteleres per municipis al Pallars Jussà. 2003 de la comarca, el desenvolupament de segones residències segueix una tendència creixent, tot i que sembla que amb una menor intensitat si ho comparem amb comarques amb oferta de neu.

A l’altre extrem, les places turístiques, després d’un salt durant la primera meitat de la dècada de 1990, s’han quedat força estanca- des. En aquest sentit el projecte de Vallfosca suposa una transfor- mació radical de l’actual situació. Com a exemple només cal citar l’impacte sobre l’allotjament: de les 700 places actuals es passarà a prop de 3.000. Principals xifres lligades a la neu. 2004 29 Marc socioeconòmic

Places hoteleres per municipis al Pallars Sobirà. 2003

Font: elaboració pròpia sobre la base del mapa de carreteres del DPTOP i Idescat.

Pallars Sobirà: Espot, Port-Ainé, Tavascan i Virós Alhora, aquestes mateixes estacions gestionaven directament 326 places turístiques, que representen més del 10% de l’oferta d’allot- Comarca amb forta dependència de l’activitat d’esquí durant jament hoteler de la comarca (2.777 places el 2003). els mesos d’hivern. L’actual distribució de l’oferta d’estacions de muntanya fa que l’esquí tingui impacte sobre les diferents valls de En aquest cas, sí que sembla que les dificultats de les estacions la comarca. d’esquí de la comarca van fer que a partir de la meitat de la dèca- da de 1990 el desenvolupament dels allotjaments turístics quedés Entre les quatre estacions de la zona, el 2003-2004 van vendre estancat. Per contra, les segones residències, impulsades per les més de 250.000 forfets i donaven feina directament a 160-200 dinàmiques immobiliàries que afecten el conjunt del mercat, con- persones, entre fixos i temporals, en una comarca de poc més de tinuen creixent. 6.000 habitants. 30 Places hoteleres, segones residències i esquiadors al Pallars Sobirà. Marc socioeconòmic 1991-2001

Font: Idescat i Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya. Font: elaboració pròpia sobre la base del mapa de carreteres del DPTOP i Idescat.

Sobre aquest escenari, caldria avaluar, a més, l’impacte de la pos- ball directes tenen un impacte significatiu en l’àmbit local. Per con- sible obertura de Baqueira Beret al Pallars i la pressió sobre les tra, a la comarca, l’esquí és una activitat més, sense exercir aques- dinàmiques immobiliàries d’equipaments hotelers i, especialment, ta posició de monocultiu sectorial com ocorre en altres indrets. segones residències. En el cas de les estacions del Solsonès i el seu entorn, el seu Port del Compte-Cadí: Port del Compte-Tuixent impacte sobre les dinàmiques territorials i urbanístiques és, certa- ment, diferent. L’estació de Port del Compte, eix de l’activitat de En aquest cas, per dimensió i ubicació, l’impacte es redueix neu, presenta una forta disminució de visitants que només els a les economies locals: els municipis de la Coma i Sant Llorenç últims anys, de 2002 a 2004, ha estat en part corregida. Alhora, (Solsonès), en el cas de Port del Compte, i Tuixén (Alt Urgell), en tant l’oferta de places hoteleres com el desenvolupament de sego- el cas de Tuixent-La Vansa. nes residències ha estat força moderat durant tot el període. Les prop de 90.000 jornades d’esquí i el centenar de llocs de tre- Principals xifres lligades a la neu. 2004 31 Marc socioeconòmic

Places hoteleres per municipis al Solsonès. 2003

Font: elaboració pròpia sobre la base del mapa de carreteres del DPTOP i Idescat.

La Cerdanya: , , Guils, , i Places hoteleres, segones residències i esquiadors al Solsonès. Sant Joan de l’Erm 1991-2001

La Cerdanya ofereix una àmplia oferta de neu i d’activitats de muntanya durant tot l’any. A més de les cinc estacions ceretanes (sis si hi afegim St. Joan de l’Erm a l’Alt Urgell), la banda francesa i Andorra complementen una important oferta d’estacions d’esquí alpí i de fons.

L’impacte de les estacions d’esquí (catalanes i franceses) es deixa notar amb força sobre tota la comarca, des de Puigcerdà i la Cerdanya francesa fins a la Seu d’Urgell.

Tot i no tenir cap estació de grans dimensions, la suma dels forfets de les estacions catalanes (2 d’alpí i 3-4 de fons) sumen prop de 800.000 forfets, i igualen els forfets venuts per Baqueira Beret.

En el cas de la Cerdanya, el desenvolupament turisticoresidencial té un perfil propi. El fort increment d’esquiadors durant tota la Font: Idescat i Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya. 32 Principals xifres lligades a la neu. 2004 Places hoteleres, segones residències i esquiadors a la Cerdanya. Marc socioeconòmic 1991-2001

Places hoteleres per municipis a la Cerdanya. 2003

Font: Idescat i Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

dècada de 1990 fins ara s’ha traduït en el fort creixement de les Berguedà: Rasos de Peguera i Coll de Pal segones residències. Per contra, l’oferta d’allotjament turístic s’ha quedat estancada durant tot aquest període. El Berguedà és una de les comarques de l’àmbit pirenaic de major població, amb una economia que, a més del sector agrícola i els serveis, inclou activitats industrials, principalment al voltant de l’eix del Llobregat, des de Berga cap a Manresa i Barcelona.

Les activitats de neu són avui dia pràcticament testimonials. Rasos de Peguera, després d’anys de crisi i pèrdua de visitants, el 2004- 2005 no va obrir portes. D’altra banda, les activitats al voltant de Coll de Pal són escasses. Places hoteleres per municipis al Berguedà. 2003 33 Marc socioeconòmic

Font: elaboració pròpia sobre la base del mapa de carreteres del DPTOP i Idescat. Places hoteleres, segones residències i esquiadors al Berguedà. 1991-2001

No obstant això, la possible connexió de Coll de Pal amb la Molina, com a tercera porta d’, tindria un impacte urbanístic i turístic important a tota la comarca del Berguedà. Situar l’accés a un domini de 100 km de pistes a menys d’una hora i mitja, seria sens dubte un revulsiu turístic i immobiliari.

Actualment, el Berguedà té una planta hotelera escassa pel seu volum de població i activitat econòmica. Alhora, durant l’última dècada, el desenvolupament de segones residències ha estat limi- tat, amb creixements moderats si ho comparem amb altres àmbits geogràfics dels Pirineus. Font: Idescat i Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya. 34 Principals xifres lligades a la neu. 2004 Marc socioeconòmic

Places hoteleres per municipis a la Cerdanya. 2003

Font: elaboració pròpia sobre la base del mapa de carreteres del DPTOP i Idescat.

Valls de Ribes i Camprodon: Núria i econòmic més enllà de l’àmbit més local. Els 150 llocs de treball directes tenen un pes, però en cap cas amb tanta dependència El Ripollès té dues estacions de petites dimensions, amb un com en altres comarques. total de 115.000 jornades d’esquí entre les dues. Juntament amb Vallter 2000, estació de dia de les comarques gironines, la Vall de Alhora, el Ripollès és una comarca amb tradició turisticoresidencial Núria, estació de muntanya amb una petita oferta de neu, són que rep afluència de visitants tot l’any, i on les pistes d’esquí són importants elements d’activitat econòmica a les seves respectives un bon complement, especialment durant els mesos d’hivern. valls. En el cas del Ripollès, el desenvolupament de les segones residèn- Tot i això, a escala comarcal, la diversificació econòmica i el pes cies ha seguit un procés a l’alça, independentment de l’estanca- d’algunes ciutats com Ripoll dilueix en part el seu pes com a motor ment i, fins i tot, del retrocés en el nombre d’esquiadors i jornades Places hoteleres, segones residències i esquiadors al Ripollès. 35 1991-2001 Marc socioeconòmic

Font: Idescat i Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

d’esquí. Per contra, el mal comportament de les activitats de neu sí que es correspon amb l’estancament, i fins i tot la pèrdua de pla- ces turístiques.