Evolució dels visitants (forfets venuts) a les estacions catalanes. Nre. esquiadors i capacitat de remuntadors a comarques de 15 Marc Marc socioeconòmic 1987-2004 muntanya. 2003 socioeconòmic: les estacions com a motors econòmics de les comarques de muntanya Font: elaboració amb dades del Pla estratègic del turisme de neu a Catalunya, ACEM. 2004 Font: Pla estratègic del turisme de neu a Catalunya, ACEM. 2004 Impacte de les estacions d’esquí evolució irregular on s’alternen alts i baixos, i amb uns últims anys d’estancament. Especialment dolentes van ser les temporades Afluència d’esquiadors i activitat a les valls 94/95, 96/97 i 00/01, amb temperatures per damunt del que és habitual. A l’hora de plantejar-se la incidència de les estacions de muntanya en el seu marc socioeconòmic, la primera pregunta que En l’àmbit territorial, tot i que l’afluència d’esquiadors es distribueix cal respondre és si l’esquí és un motor econòmic, i en cas de res- al llarg dels Pirineus, hi ha algunes comarques on es concentra posta positiva, en quin grau impacta sobre les economies de les majoritàriament la demanda i oferta del negoci de la neu. La Val valls. d’Aran i la Cerdanya representen prop d’un 70% dels forfets venuts i més del 50% de la capacitat de remuntadors. En segon lloc es tro- La temporada 2003-2004 les 17 estacions catalanes van vendre, ben l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà i, a més distància, el segons dades de l’ACEM, 2,4 milions de forfets. Des de mitjan Solsonès, el Ripollès i el Berguedà (en aquesta última comarca l’es- dècada de 1980, el nombre de visitants a les estacions d’esquí tació de Rasos de Peguera no ha obert en la temporada de 2004- catalanes ha mantingut una tendència a l’alça, tot i que amb una 2005). 16 D’altra banda, segons dades del sector,1 l’any 2003 els visitants de Distribució de la despesa feta pels esquiadors catalans. 2003 Marc socioeconòmic les estacions d’esquí van generar 399 milions d’euros de despesa directa, gastats a les estacions i les valls. Cal afegir també les inver- sions realitzades cada any per les estacions i que, segons el mateix estudi, van sumar els darrers catorze anys una mitjana de 18 milions d’euros anuals (un total de 251 milions d’euros d’inversions directes entre 1989 i 2003). L’impacte econòmic d’aquesta despesa va més enllà de la mateixa estació, i afecta el conjunt de les economies de les valls, amb el turisme i la construcció com a principals sectors afectats. Això no obstant, tot i aquest major efecte en activitats turisticoresidencials, l’esquí repercuteix en la resta de sectors, ja sigui a través de l’efec- te renda o de la demanda indirecta creada per l’activitat principal. A més de l’hostaleria i el mercat immobiliari, altres sectors afectats són: el comerç, els serveis culturals i d’oci, altres serveis auxiliars, la producció artesanal, el transport, els bancs o la producció ener- gètica i els serveis urbans. Al mateix temps, l’impacte és diferent segons si es tracta d’esquí de dia o d’esquí d’estada. De fet, aquest últim representa un 85% del total de la despesa, amb un impacte molt més important sobre l’e- conomia de les valls. Mentre que un esquiador dedica entre un 40% i un 50% del seu pressupost a l’hostaleria i només un 14% de forfet; un esquiador de dia concentra bàsicament la seva des- pesa a l’estació i en el desplaçament, concretament amb la com- pra del forfet (26%) i el transport (29%). Per avaluar l’important impacte del turisme d’esquí només cal que dividim la despesa anual que fan els esquiadors (uns 399 milions d’euros el 2003 segons l’ACEM) i el nombre de jornades d’esquí a les estacions catalanes (uns 2,4 milions de forfets el 2003). Com a resultat tenim que un esquiador fa una despesa mitjana per dia d’esquí de 160-170 €, quantitat que representa un pressupost força elevat si es compara amb altres formes de turisme. (1) Pla estratègic del turisme de neu a Catalunya, ACEM. 2004 Font: Pla estratègic del turisme de neu a Catalunya, ACEM. 2004 Quadre d’interrelacions i impacte econòmic de les activitats turístiques 17 Marc socioeconòmic Factor de dinamització demogràfica i zones amb un major desenvolupament del sector turístic sembla socioeconòmica que han iniciat un nou període de creixement, que en alguns casos ja va començar a la dècada de 1970 o 1980. El desenvolupament del sector turístic i, dins d’aquest, les activitats de neu, han contribuït a revertir el procés de despobla- Les comarques amb més activitat turística d’hivern (Val d’Aran, ment en algunes comarques, i han ajudat a la millora de la renda Pallars Sobirà i Cerdanya) són les que han tingut un millor compor- disponible i fomentat el desenvolupament del sector serveis. tament, amb creixements absoluts en població i rejoveniment de l’estructura demogràfica. Després del procés de despoblament de les comarques de mun- tanya iniciat a la dècada de 1950 i que, amb alts i baixos, va con- Sembla clar, a més, que les comarques que han aconseguit una tinuar fins ben entrada la de 1980, durant la dècada de 1990 sem- major diversificació econòmica i expansió del sector serveis són les bla que el procés s’ha revertit, almenys en part. En aquest sentit, que han millorat més els seus índexs de riquesa. Així, Val d’Aran, tot i que l’evolució de la població durant aquests anys ha estat força Cerdanya, Alta Ribagorça i Pallars Sobirà eren a mitjan anys noran- irregular, amb comarques que continuen perdent població, les ta les comarques amb un millor indicador de renda disponible per 18 Població resident a les comarques de muntanya. 1991-2001 Renda per capita. 1991-2000 Marc socioeconòmic Font: Idescat. Font: Idescat. capita. Les estimacions de 2000 indicaven ja un cert procés de trucció. En total, sobre una població ocupada a les comarques de convergència. muntanya amb oferta de neu de 61.000 persones, unes 17.000 estan relacionades directament amb activitats turisticoresidencials, Important font de llocs de treball on l’esquí és una part bàsica durant els mesos d’hivern. També aquí són les comarques de Val d’Aran, Cerdanya, Alta Ribagorça i Segons dades proporcionades per les mateixes estacions, el Pallars Sobirà les més afectades. nombre d’ocupats, entre fixos, fixos-discontinus i temporals, era el 2003-2004 d’unes 2.200-2.300 persones. El pes sobre el mercat de treball de cada comarca és força variable. Si ho comparem amb les dades d’ocupats censats el 2001, això representa més del 20% de la força laboral en alguns casos i menys de l’1-2%, en altres. A més, als llocs de treball de les estacions cal afegir-hi els llocs de tre- ball, directes i indirectes, en sectors com ara l’hostaleria o la cons- Llocs de treball i impacte d’estacions a comarques de muntanya. 2001 19 Marc socioeconòmic (1) Dades proporcionades per les estacions, inclou treballadors fixos, fixos discontinus i temporals. Font: Idescat i dades de les estacions. Distribució del VAB comarcal per sectors. 1996 Evolució dels ocupats a les comarques de muntanya. 1991-2001 Font: Idescat. Font: Idescat. 20 Visitants a comarques de muntanya per origen. 2001-2003 Visitants (forfets) i llits turístics i segones residències per destí-vall Marc socioeconòmic Font: Elaboració pròpia amb dades de la Direcció General de Turisme. Font: elaboració pròpia amb dades estacions i Idescat. Motor de desenvolupament turístic tra el gruix dels visitants. Òbviament, dins la primera, les estacions d’esquí són la peça principal. Les comarques de muntanya reben anualment un total d’1,4 milions de turistes,2 entre catalans, procedents de la resta de l’Estat Tot i que la presència d’estacions d’esquí i afluència d’esquiadors i de l’estranger, que generen entre 5 i 6 milions de pernoctacions a no és l’únic element que ha afavorit el desenvolupament de l’ofer- les comarques de la marca turística Pirineus-prepirineus: Val ta turística a les comarques de muntanya, sí que ha estat un factor d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell, decisiu per al seu impuls, i assegura la temporada d’hivern. Solsonès, la Cerdanya, Berguedà, Ripollès i la Garrotxa. Alhora, el desenvolupament de l’oferta d’allotjament turístic (hotels Les dues temporades principals són l’hivern i l’estiu, on es concen- + turisme rural + càmping + apartaments) ha estat més intens a les (2) S’entén per “turista” la persona que s’allotja almenys una nit en un establiment turístic, i no inclou, per tant, ni els visitants de dia ni els allotjats en segones residències. Llits d’hotel a les comarques de muntanya. 1991-2000 Ocupats (%) al sector d’hostaleria a les comarques de muntanya. 1991-2001 21 Marc socioeconòmic Font: Idescat. Font: Idescat. comarques amb major presència de la indústria de la neu. D’altra L’esquí és, doncs, una activitat bàsica per a algunes valls, especial- banda, el major impacte el trobem en comarques amb una major ment a l’hivern, on difícilment es pot substituir per altres sectors presència d’esquí d’estada (comarques orientals de Lleida, bàsica- com ara la indústria, molt condicionada per l’accessibilitat i les xar- ment) on la distància respecte dels principals nuclis residencials ha xes de transport d’alta capacitat, o l’agricultura i ramaderia, marca- afavorit un major desenvolupament de llits calents (hotels i aparta- da per una forta crisi les darreres dècades a tot Europa.