Els Carrers De La Pilota
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Els carrers de la pilota. Autor: Josep Maria Congost Timoner Tutors: Adolfo Alonso Durà Màster en Conservació del Patrimoni Arquitectònic de Fernando Aranda Navarro la Universitat Politècnica de València. Setembre de 2014. Setembre 2014 A: J. Congost T: A. Alonso i F. Aranda Els carrers de la pilota. TAULA Introducció. Antecedents...........................................................................................................................3 Ressenya històrica......................................................................................................................3 Explicació simple del joc..........................................................................................................4 Esquema del treball...................................................................................................................6 Bibliografi a bàsica.......................................................................................................................7 Metodologia de treball. Determinació de l’àrea de treball..........................................................................................9 Ampliació de la informació inicial.....................................................................................10 Discriminació i sistematització de les dades.....................................................................12 Catàleg de pobles i carrers. Alcalalí............................................17 Llíber................................................................57 Beniardà........................................21 Murla................................................................61 Benidoleig....................................23 La Nucia..........................................................63 Benidorm......................................27 Parcent.............................................................67 Benifato.........................................31 El Ràfol d’Almúnia........................................71 Benimantell..................................35 Sagra.................................................................73 Bolulla...........................................39 Sella...................................................................77 Calp.................................................41 Tormos.............................................................79 El Castell de Guadalest.............43 La Vall de Laguar.........................................83 Confrides.......................................47 Xàbia.................................................................87 Finestrat........................................49 Xaló...................................................................91 Gata de Gorgos...........................53 Anàl•lisis i comparatives de dades. Poblacions per habitants censats el 2007 i conservació del joc..............................97 Modalitats de joc per pobles segons població a l’any 1900........................................97 Longitud de carrers per tamany de població.................................................................98 Ample de carrers per tamany de població......................................................................99 Longitud i amplària..............................................................................................................100 Longitud i modalitats de joc..............................................................................................102 Pendents i modalitats de joc..............................................................................................102 Nombre d’encreuaments.....................................................................................................103 Elements perturbadors i mesures correctores.............................................................104 Orientacions............................................................................................................................105 Valoracions dels anàl•lisis realitzats. Sobre les poblacions................................................................................................107 Sobre les dimensions...............................................................................................107 Sobre les modalitats.................................................................................................110 Sobre l’orientació i la pendent...............................................................................111 Sobre els impediments............................................................................................112 Sobre les adaptacions..............................................................................................112 Sobre l’arquitectura..................................................................................................113 Conclusions. Recomanacions. Annexe I: Vocabulari. Annexe II: Agraïments. 1 2 Setembre 2014 A: J. Congost T: A. Alonso i F. Aranda Els carrers de la pilota. Introducció. Antecedents El treball l’elabore per fi nalitzar el Màster en Conservació del Patrimoni Arquitectònic de la Universitat Politècnica de València. Els tutors són: Fernando Aranda, del Departament de Compo- sició i Adolfo Alonso, del Departament d’Estructures. El tema del que es tracta és la relació de la pilota valenciana amb l’arquitectura dels carrers on es desenvolupa el joc. He sigut i soc afi cionat a la pilota i conec la manca d’importància i re- coneixement que se li ha donat al joc en el carrer. No existeix ni tan sols un llistat dels carrers on es practica actualment, cap poble té una normativa específi ca que evite les modifi cacions en els carrers on es juga que impedisquen el joc, més aviat el que s’ha intentat és construir trinquets als pobles on hi ha molta pràctica per poder evitar la pràctica en el carrer. El que propose en aquest treball és valorar la importància de l’arquitectura dels carrers on es practica la pilota, ja que aquesta ha defi nit el joc i l’ha fet possible. No propose una catalogació d’elements per conservar la seua materialitat de manera arqueològica. La importància d’aquesta arquitectura no deriva de la matèria, deriva de l’ús que se’n fa i se n’ha fet. La concepció més clàssica de protecció del patrimoni arquitectònic s’entén com a una conservació de la materialitat estricta o una reproducció fi del per poder rememorar amb ella un passat ja desaparegut. Però amb aquest treball el que es pretén es posar en valor una arquitectu- ra a través del seu vincle amb una activitat humana de llarga història i en un procés de regressió. L’arquitectura té valor per ser el refl exe, escenari i possibilitador d’activitats humanes. Fins al segle XX la pràctica de la pilota era una activitat quotidiana en terres valencianes. Es desenvolupava tant al carrer com al trinquet amb diferents nivells de professionalitat i im- portància. Es pot considerar joc de pilota des del que jugaven dos xiquets en un carreró fi ns a la partida amb travesses on es tallava un carrer i es cobrava per entrar a vore-la. Durant el segle XX es produeixen gran quantitat de canvis socials, tant individuals com comunitaris, que desplacen la pràctica de la pilota des d’un lloc central en els costums socials valencians cap a una situación minoritària, fi ns al punt que gran part de la població no conega res al respecte. La desaparició d’elements i costums, el poc interés social i la no consideració de l’arquitectura com a factor determinant en els treballs existents són el punt de partida del treball. Ressenya històrica. A continuació es presenta una breu ressenya sobre el passat del joc de pilota per tal de faci- litar la comprensió del fenòmen del que estem parlant. L’he realitzada a partir les obres de Víctor Iñurria, Frederic Llopis i Bauset i Alberto Soldado, citades en la bibliografi a i emprant només les dades que he considerat més signifi catives. La primera descripció d’un joc de pilota similar a alguna de les varietats de la pilota valen- 3 Els carrers de la pilota. Setembre 2014 A: J. Congost T: A. Alonso i F. Aranda ciana la trobem en l’”Onomastikon”, escrit per Juli Pólux, gramàtic de Naucratis, en Egipte, que va ensenyar a Atenes cap al 180 AC. En l’obra parla de varies modalitats de joc de pilota i n’hi ha una, anomenada feninde, en la que es juga amb ratlles. Altra evidència de l’existència del joc en Grècia és el baix relleu trobat en Atenes on es poden vore fi gures masculines jugant a pilota amb postures similars a les que adopten els jugadors de llargues actuals. Més tard, Marc Valeri “Marcial”, poeta llatí nascut a Calatayud l’any 43 DC, també va descriure un joc amb regles similars a les llargues anomenat paganica. Relleu sepulcral d’uns 600 AC descobert a Atenes. Representació d’un joc de pilota. A partir d’ací apareixen múltiples referències a la pilota al llarg de gran part dels territo- ris que van formar part de l’imperi romà. En les nostres terres les més importants són una breu menció del joc en un dels sermons de Sant Vicent Ferrer, un ban de la ciutat de València de 1391 en el que es prohibia el joc i un fragment dels diàlegs de Lluís Vives en el que es parla de les simi- lituds del joc de pilota valencià amb el de França i Flandes. A banda d’aquests existeixen nombro- sos documents que testifi quen com la pràctica de la pilota ha estat present als nostres carrers al llarg dels anys fi ns als nostres dies. Pel que fa concretament al territori de la Marina els documents més vells que donen testimoni del joc de pilota són dos: en les “Décadas de la Historia del Reino de Valencia”