DOCSLIB.ORG

Del Hospital Al Balneario: Arquitecturas Para Tratar Y Prevenir Las Enfermedades Andrés Martínez Medina 57

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Del Hospital Al Balneario: Arquitecturas Para Tratar Y Prevenir Las Enfermedades Andrés Martínez Medina 57 Turisme, Gastronomía, Oci i Salut als municipis valencians: Una Perspectiva Històrica Seminari d' Estudis sobre la Ciència Mercedes Pascual Artiaga Josep Xavier Esplugues i Pellicer María Eugenia Galiana Sánchez Eva Trescastro López Josep Bernabeu - Mestre (Editors) Imatge de l’ Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig Sant Vicent del Raspeig 2012 Col·laboren: AYUNTAMIENTO DE SAN VICENTE DEL RASPEIG Grupo Gadea de Investigación Universidad Miguel Hernández y Universitat d'Alacant Programa Prometeo de la Generalitat Valenciana (2009/122) Edita: Seminari d'Estudis sobre la Ciència ISBN: 84-695-6635-0 ISBN: 978-84-695-6635-0 Impressió: Industrias Gráficas Elull, S.L. ÍNDEX ÍNDEX PRESENTACIÓ 1. Las relaciones entre turismo y salud como construcción histórica Enrique Perdiguero-Gil 13 2. La costa valenciana com a estació hivernal. Medicina, clima i medi ambient a les acaballes del segle XIX Josep L. Barona Vilar; Joan A. Micó Navarro 41 3. Del hospital al balneario: arquitecturas para tratar y prevenir las enfermedades Andrés Martínez Medina 57 4. El balneari de Benimarfull durant els segles XVIII i XIX a través de l'obra de Madoz complementat amb els tractats d'hidrologia mèdica de l'época Amparo Marco Torres; Empar Sanz Marco 105 5. Los baños de mar y el turismo litoral desde la perspectiva urbanística: el paradigma de Benidorm Jose Luis Camarasa Garcia 131 6. Salut, banys de mar i el primer turisme de litoral a la futura Costa Brava Laura Francès San Martín; Josep M Comelles Esteban; Sílvia Alemany Nadal 153 7. De balneari a hotel: el turisme gandià entre 1894 i 1959 Jesús E. Alonso i López 177 8. El drama de las fertilidades inertes María Elia Gutiérrez Mozo 195 ÍNDEX 9. Mercats municipals: de símbols de la higiene d'aliments a espais d'oci Mireia Alonso-Monasterio; Ximo Guillem-Llobat 221 10. Nutrició i salut en els textos de gastronomia alacantina: l'obra de José Guardiola Ortíz (1872-1946) Josep Xavier Esplugues i Pellicer; María Eugenia Galiana Sánchez; Mercedes Pascual Artiaga; Eva Trescastro López i Josep Bernabeu-Mestre 241 11. La farmaciola femenina amagada a la jardinería popular dels pobles valencians l'Alcoià-Comtat Vanessa Martínez-Francés; Segundo Ríos Ruiz; Jorge Juan Vicedo 265 12. Bases ambientals per al foment de les iniciatives d’ oci i turisme de muntanya en el municipi d’ Onil (Alacant) Jorge Juan Vicedo; Segundo Ríos Ruiz; Vanessa Martínez Francés, Gisela Díaz Espejo 289 13. Cos, oci i saliut al naturisme integral de la joventut obrera alcoiana (1900-1939) Josep Maria Roselló i Castellà 307 14. La higiene del ocio: las inspecciones de los farmacéuticos titulares en salas de espectáculos de los municipios valencianos (1954) Isabel Castelló Botía 333 15. Aproximació a les malalties de Francesc de Borja (1510-1572) Francesc Devesa i Jordà 351 PRESENTACIÓ PRESENTACIÓ El volum que el lector te a les seves mans, inclou bona part de les ponències i comunicacions que van ser presentades i debatudes a les VII Trobades sobre Salut i Malaltia als Municipis Valencians que va acollir Sant Vicent del Raspeig, en maig de 2011. En anteriors Trobades van estar plantejades qüestions de caràcter més institucional, com ara el desenvolupament que tingueren tots aquells aspectes relacionats amb la higiene i la salubritat, les iniciatives en el terreny de la beneficència i la sanitat, la salut mediambiental, o les respostes de caire social que van suscitar els problemes de salut i els episodis de malaltia, a més de la dedicada al àmbit de la salut rural, l'alimentació i l'etnobotànica, i que va servir de homenatge a la figura i l'obra de Joan Pellicer Bataller. En aquesta ocasió, la temàtica central ha girat al voltant del turisme, la gastronomia i l'oci. Es tracta de tot un conjunt d'activitats que des de sempre han estat objecte d'anàlisi des de la perspectiva sanitària, i que en el cas valencià va ser abordada pels higienistes decimonònics que destacaren la condició d'estació hivernal de molts indrets i ciutats, a més de valorar l'activitat balneària, la pràctica esportiva, els moviments naturistes, l'excursionisme, l'atractiva gastronomia i l'emergència del fenomen turístic. Les quince contribucions que configuren la monografia permeten aprofundir en moltes d'aquelles qüestions, tot i destacant les que tenen a la hidroteràpia com a principal referent. El treball d'Enrique Perdiguero Gil ens proposa recórrer a les ciències socials i a la història per a comprendre les claus de la relació actual entre oci, turisme i salut. Josep Lluis Barona Vilar i Joan Micó Navarro, duen a terme una anàlisi del determinisme climàtic com a ideologia sanitària, a partir de l'aparició del concepte d'estació hivernal en diversos textos valencians de finals del segle XIX. Per la seua part, Andrés Martínez Medina aborda les relacions entre arquitectura i medicina en matèria d'hospitals i com es va evolucionar, fent servir TURISME, GASTRONOMÍA, OCI I SALUT ...:UNA PERSPECTIVA HISTÒRICA exemples valencians, des de les arquitectures per a curar malalties, fins a l'aparició dels balnearis i el vessant preventiu que dominava la proposta. El cas particular del balneari de Benimarfull es abordat per Amparo Marco Torres i Empar Sanz Marco, a partir de les informacions recollides en el Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar de Pascual Madoz. Els banys de mar i el turisme litoral apareixen com a fil conductor en tres de les contribucions. La signada per José Luís Camarasa García, intenta contextualitzar històricament el conegut com a paradigma Benidorm, a partir de l'anàlisi de les relacions entre el model de desenvolupament turístic i el model urbanístic. El treball de Laura Francès San Martín, Josep María Comelles Esteban i Silvia Alemany Nadal, referit al cas de la Costa Brava, ens apropa a l'ús que feia, tant la població local com la forana, dels banys de mar, a partir de les informacions proporcionades per les cròniques periodístiques, les topografies mèdiques i la història oral. Per la seua part, Jesús E. Alonso López, repassa la tradició dels banys de mar que existia en Gandia des de 1830 i les transformacions que va patir de la ma del desenvolupament turístic i urbanístic. La transformació dels espais arquitecturals i dels seus significats en relació amb la salut i la malaltia, està present en dos dels treballs. Maria Elia Gutiérrez Mozo aborda, en el cas de les clíniques dedicades al tractament de la infertilitat, la capacitat d'adaptació de l'arquitectura per a respondre als nous reptes i a les necessitats que plantegen els seus usuaris. Mireia Alonso-Monasterio i Ximo Guillem-Llobat, des del diàleg entre el historiador de l'alimentació i la investigadora en la gestió recreativa del patrimoni, analitzen la reconversió dels mercats municipals, en passar de símbols de la higiene de l'alimentació a espais d'oci. La cultura popular i la seua relació amb la salut i la malaltia està present en tres de les contribucions. El treball de Josep Xavier Esplugues, María Eugenia Galiana-Sánchez, Mercedes Pascual Artiaga, Eva Trescastro López i Josep Bernabeu- Mestre, mostra l'interès que pot tenir la recuperació de les tradicions culinàries, a través de l'anàlisi de l'obra de l'advocat i gastrònom alacantí José Guardiola Ortíz (1872-1946). Vanessa Martínez-Francés, Segundo Ríos Ruíz i Jorge Juan Vicedo ens apropen, a través de la mirada etnobotànica, al món de la jardineria popular valenciana i a la utilitat medicinal-cultural que ha proporcionat aquest PRESENTACIÓ saber empíric. L'altre treball signat per aquests autors, i al que es suma Gisela Díaz Espejo, s'ocupa d'analitzar per al cas del municipi d'Onil, les possibilitats que poden oferir els recursos mediambientals en el desenvolupament de les activitats d'oci i turisme rural. Per la seua part, Josep María Roselló i Castellà, ens apropa a la cultura naturista integral de la joventut obrera alcoiana de les primeres dècades del segle XX i com s'abordaven les relacions entre cos, oci i salut. La higiene de l'oci es l'objectiu del treball que signa Isabel Castelló Botía, en analitzar, a partir de la memòria que va enllestir la Inspecció Provincial de Farmàcia en 1954, l'estat higiènic i sanitari de les sales d'espectacles dels 195 partits farmacèutics de la província de València. La monografia es completa amb l'aportació de Francesc Devesa i Jordà i la seua aproximació a l'estat de salut i les malalties que va patir un personatge com Francesc de Borja (1510-1572). Confiem que la lectura del llibre ajude a conèixer millor la història de la salut i la malaltia als municipis valencians, la diversitat de factors i circumstàncies que determinen aquell binomi, i que permeta obrir noves línies de treball i recerca. Per a finalitzar aquesta presentació, donem les gràcies a l'Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig per la seua generositat i col·laboració, tant en l'organització de les Trobades com en l'edició de la monografia, i en particular a la Regidoria de Sanitat i Consum. També cal agrair al Cercle d'Estudis Sequet però Sanet la seua participació en l'exposició que va acompanyar les Trobades, i la iniciativa d'editar l'obra col·lectiva: Aura Murcia, Federico et al Salud y medicina popular en Sant Vicent del Raspeig (Colección Plecs del Cercle, número 52), 2011. Campus de la Universitat d'Alacant, Sant Vicent del Raspeig, abril de 2012. LAS RELACIONES ENTRE TURISMO Y SALUD COMO CONSTRUCCIÓN HISTÓRICA LAS RELACIONES ENTRE TURISMO Y SALUD COMO CONSTRUCCIÓN HISTÓRICA 13 LAS RELACIONES ENTRE TURISMO Y SALUD COMO CONSTRUCCIÓN HISTÓRICA Enrique Perdiguero-Gil Profesor Titular de Hª de la Ciencia Universidad Miguel Hernández [email protected] RESUMEN Ocio, turismo y salud son realidades relacionadas entre sí en torno al uso de espacios donde se pretende curar o aliviar las enfermedades.
Load more

Recommended publications
  • Estudio Y Diseño De Una Red De Transporte Público Interurbano En Las Comarcas De “L’Alcoià” Y “El Comtat”
    3C Tecnología (Edición 25) Vol.7 – Nº 1 Marzo – junio ’18, 20 – 42 Área de Innovación y Desarrollo, S.L. ISSN: 2254 – 4143 DOI: http://dx.doi.org/10.17993/3ctecno.2018.v7n1e25.20-42 Recepción: 12 de febrero de 2018 Aceptación: 06 de marzo de 2018 Publicación: 14 de marzo de 2018 ESTUDIO Y DISEÑO DE UNA RED DE TRANSPORTE PÚBLICO INTERURBANO EN LAS COMARCAS DE “L’ALCOIÀ” Y “EL COMTAT” STUDY AND DESIGN OF AN INTER-URBAN PUBLIC TRANSPORTATION NETWORK IN THE AREAS OF “L'ALCOIA” AND “EL COMTAT” Marcos Carbonell Alemany1 1. Master en Ingeniería de Organización y Logística. Ingeniero en Organización Industrial. Universitat Politècnica de València). (España). E-mail: [email protected] Citación sugerida: Carbonell Alemany, M. (2018). Estudio y diseño de una red de transporte público interurbano en las comarcas de "L'Alcoià" i "El comtat". 3C Tecnología: glosas de innovación aplicadas a la pyme, 7(1), 20-42. DOI: <http://dx.doi.org/10.17993/3ctecno.2018.v7n1e25.20-42/>. Marcos Carbonell Alemany 20 3C Tecnología (Edición 25) Vol.7 – Nº 1 Marzo – junio ’18, 20 – 42 Área de Innovación y Desarrollo, S.L. ISSN: 2254 – 4143 DOI: http://dx.doi.org/10.17993/3ctecno.2018.v7n1e25.20-42 RESUMEN Este artículo hace una aproximación al problema del trasporte público interurbano en las comarcas de L’Alcoìa y el Comtat. Se estudiaron las líneas regulares que prestan servicio actualmente, y se recabó información de las necesidades de los ciudadanos. Se ha concluido que el servicio prestado en la actualidad no tiene coordinación entre las diferentes rutas, y que los horarios no son los más adecuados para incentivar su uso.
    [Show full text]
  • Coleoptera) Deposited in the Natural History Museum of Barcelona, Spain
    Arxius de Miscel·lània Zoològica, 12 (2014): 13–82 ISSN:Viñolas 1698 & –Masó0476 The collection of type specimens of the family Carabidae (Coleoptera) deposited in the Natural History Museum of Barcelona, Spain A. Viñolas & G. Masó Viñolas, A. & Masó, G., 2014. The collection of type specimens of the family Carabidae (Coleoptera) deposited in the Natural History Museum of Barcelona, Spain. Arxius de Miscel·lània Zoològica, 12: 13–82, Doi: https://doi.org/10.32800/amz.2014.12.0013 Abstract The collection of type specimens of the family Carabidae (Coleoptera) deposited in the Natural History Museum of Barcelona, Spain.— The type collection of the family Carabidae (Coleop- tera) deposited in the Natural History Museum of Barcelona, Spain, has been organised, revised and documented. It contains 430 type specimens belonging to 155 different taxa. Of note are the large number of hypogean species, the species of Cicindelidae from Asenci Codina’s collection, and the species of Harpalinae extracted from Jacques Nègre’s collec- tion. In this paper we provide all the available information related to these type specimens. We therefore provide the following information for each taxon, species or subspecies: the original and current taxonomic status, original citation of type materials, exact transcription of original labels, and preservation condition of specimens. Moreover, the differences between original descriptions and labels are discussed. When a taxonomic change has occurred, the references that examine those changes are included at the end of the taxa description. Key words: Collection type, Coleoptera, Carabidae taxonomic revision family, Ground beetles. Resumen La colección de ejemplares tipo de la familia Carabidae(Coleoptera) depositados en el Museo de Ciencias Naturales de Barcelona, España.— Se ha organizado, revisado y documentado la colección de especímenes tipo de la familia Carabidae (Coleoptera) de- positados en el Museo de Ciencias Naturales de Barcelona.
    [Show full text]
  • Conselleria D'agricultura, Desenvolupament Rural
    Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Conselleria de Agricultura, Desarrollo Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica Emergencia Climática y Transición Ecológica RESOLUCIÓ de 8 de juliol de 2021, del director general RESOLUCIÓN de 8 de julio de 2021, del director general d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, per la qual es decla- de Agricultura, Ganadería y Pesca, por la cual se decla- ra la quinzena actualització de la situació de la plaga ra la decimoquinta actualización de la situación de la Xylella fastidiosa (Wells et al.) al territori de la Comuni- plaga Xylella fastidiosa (Wells et al.) en el territorio de la tat Valenciana i s’adopten mesures fitosanitàries urgents Comunitat Valenciana y se adoptan medidas fitosanitarias d’erradicació i control per a evitar la seua propagació. urgentes de erradicación y control para evitar su propaga- [2021/7603] ción. [2021/7603] Antecedents: Antecedentes Xylella fastidiosa és un bacteri gram negatiu, que s’allotja en el xile- Xylella fastidiosa es una bacteria gram negativa, que se hospeda en ma de les plantes i és la responsable de diverses malalties amb efectes el xilema de las plantas y es la responsable de varias enfermedades con econòmicament molt greus: malaltia de Pierce en la vinya, clorosi vari- efectos económicamente muy graves: enfermedad de Pierce en la viña, egada dels cítrics, decaïment ràpid de l’olivera, pansiment de nombroses clorosis variegada de los cítricos, decaimiento rápido del olivo, marchi- espècies llenyoses i herbàcies. S’han descrit més de 360 hostes en la tamiento de numerosas especies leñosas y herbáceas. Se han descrito bibliografia, molts dels quals no presenten símptomes de la malaltia, i más de 360 huéspedes en la bibliografía, muchos de los cuales no pre- per tant dificulten la seua detecció.
    [Show full text]
  • Alicante Figura La 17 En La Lista De Alcaldesas
    Domingo, 25 de octubre, 2009 ALCOY - COMTAT - FOIA DE CASTALLA 35 REPORTAJE EFEMÉRIDE El próximo martes día 27 se cumplen 85 años del vella», como se la conoce en el municipio, marcó de nombramiento de la primera alcaldesa de España, esta forma un hito en la lucha por las igualdades, y acontecimiento que ocurrió en Quatretondeta, cuando además lo hizo con logros tan importantes como la Matilde Pérez Mollá fue designada para el cargo en llegada de la electricidad al pueblo o la construcción de esta pequeña localidad de El Comtat. La «senyora la carretera de Gorga. Abriendo camino INFORMACION / JUANI RUZ El próximo martes se cumplen 85 años desde que Matilde Pérez se convirtió en Quatretondeta en la primera alcaldesa de España M. VILAPLANA tre los vecinos, por lo que el go- E l 27 de octubre de 1924, en bernador pensó en ella para que plena dictadura de Primo pusiese orden, dado que tenía de Rivera, Matilde Pérez Mollá una autoridad indiscutible y se fue nombrada alcaldesa de Qua- hacía respetar». tretondeta por el gobernador de Hija de un diputado a Cortes Alicante a los 64 años de edad, por Alcoy, permaneció durante convirtiéndose de esta forma en varios años en Cartagena tras la primera mujer de España que contraer matrimonio con un no- accedía a un cargo como este. tario. Fue después cuando deci- Permaneció al frente del Ayunta- dió marchar a Quatretondeta pa- miento hasta el 1 de enero de ra ejercer su mandato como al- 1930, y a lo largo de su mandato caldesa. «Tenía muy buena posi- el municipio se puede decir que ción económica –señala su biz- entró en la modernidad, merced nieta– y por eso no entendemos a logros tan importantes como la los motivos por los que decidió marcharse al pueblo.
    [Show full text]
  • Repobladors Mallorquins a La Marina Alta I Baixa Del País Valencià (Segle XVII)
    I Jornades d’estudis locals de Manacor Repobladors mallorquins a la Marina Alta i Baixa del País Valencià (segle XVII). El cas de Manacor Antoni Mas Forners i Joan Lluís Monjo Mascaró 1. L'expulsió dels moriscos i l'emigració mallorquina L'expulsió dels moriscos, decretada l’any 1609, va deixar pràcticament des- poblades extenses zones del regne de València; molt especialment les zones mun- tanyoses que ocupen bona part de l’actual província d'Alacant. Els seus senyors feudals, amb la intenció de mantenir les rendes, es decidiren a promoure’n la repoblació. Sembla que la captació dels repobladors i la direcció del procés fou dirigida pel senyor d’Olocau a València, que es va aprofitar de la seva condició de virrei de Mallorca. Aviat el secundaren el marquès d’Aitona i el duc de Gandia. També seguiren la seva iniciativa molts d'altres senyors de la zona, de manera que, tal com assenyala l'investigador Josep Costa i Mas al seu article "La repoblació mallorquina a la Marina Alta i el seu entorn en el segle XVII" (1977- 1978) en diverses comarques del regne de València "els illencs resultaran ser el principal element colonitzador del buit deixat pel vell substrat morisc". En termes globals l'aportació immigratòria de fora del regne (procedent, entre altres llocs, d'Aragó, Castella, Múrcia, Catalunya, Occitània, Ligúria), segons l’estat actual de les investigacions, es valora entre unes dues mil i quatre mil persones. Tanmateix, tot i aquestes estimacions, manca encara un estudi detallat que pugui valorar en ter- mes quantitatius el pes de l'aportació insular.
    [Show full text]
  • Diari Oficial De La Generalitat Valenciana Conselleria De
    4852 1997 04 03 DOGV - Núm. 2.963 Ajuntament d' Alaquas Ayuntamiento de Alaquas CORRECCIÓ D'ERRADES [97/L0957] CORRECCIÓN DE ERRORES [97/L0957] Per tal de corregir l'errada realitzada en el comput de terminis A fin de salvar el error padecido en el computo de plazos de de presentació de pliques en els processos licitatoris anunciats al presentación de plicas en los procesos licitatorios anunciados en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana núm. 2.952 amb data 14 Diari Oficial de la Generalitat Valenciana núm. 2.952 de fecha 14 de mary de 1997, relatius a la prestació de serveis de manteniment i de marzo de 1997, relativos a prestación de servicios de manteni­ conservació de determinades zones verdes i jardins d'aquest muni­ miento y conservación de determinadas zonas verdes y ajardinadas cipi i serveis de manteniment del hardware instaHat en dependen­ en este municipio y servicios de mantenimiento del Hardware ins­ cies municipals d'aquest ajuntament, s'estableix que el termini de talado en dependencias municipales de este ayuntamiento, se deja presentació de pliques d'aquests processos s'amplia fins el dia 17 establecido que el plazo de presentación de plicas de dichos proce­ d'abril de 1997. sos queda ampliado hasta el día 17 de abril de 1997. Alaqw'is,26 de mary de 1997.- L'alcalde: Adrü'i Hernández Alaquas, 26 de marzo de 1997.- El alcalde: Adrián Hernández García. García. MEDI AMBIENT MEDIO AMBIENTE Conselleria de Medi Ambient Conselleria de Medio Ambiente ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL [97/X6548] ESTUDIO DE IMPACTO AMBIENTAL [97/X6548]
    [Show full text]
  • Red De Carreteras Provinciales Del Sistema
    TRANSPARENCIA Versión núm. 1: 15 de julio de 2020 Documento reelaborado por Transparencia Fuente: Departamento de Carreteras RED DE CARRETERAS PROVINCIALES DEL SISTEMA VIARIO VALENCIANO CÓDIGO DENOMINACIÓN OFICIAL LONGITUD (m) CV-656 Fontanars dels Alforins - A-31 11.090,00 CV-657 Fontanars dels Alforins - Beneixama 7.855,00 CV-678 Pego - Platja Oliva 5.480,00 CV-701 Beniarrés - L'Orxa 7.581,00 CV-703 Cocentaina - Muro (per l'Alqueria d'Asnar) 3.367,00 CV-704 Benimarfull - Benillup 4.124,00 CV-708 Planes - Almudaina (per Benialfaquí) 6.536,00 CV-709 Accés a Catamarruc 894,00 CV-711 Planes - Beniarrés (per la presa) 9.199,00 CV-712 Margarida (Planes) - Pego (per la Vall d'Alcalá i La Vall d'Ebo) 27.215,00 CV-713 Margarida (Planes) - Tollos 6.897,00 CV-714 Benissili - Alpatró 3.353,00 CV-716 Accés a Benirrama 850,00 CV-717 Accés a Forna 2.900,00 CV-718 Orba - Fontilles 2.473,00 CV-719 Murla - Benigembla 4.938,00 CV-720 Castell de Castell - Parcent 14.918,00 CV-721 Orba - La Vall de Laguar 7.874,00 CV-723 Dénia - Avesana (pels Poblets) 8.800,00 CV-727 Els Marells - CV-678 2.097,00 CV-728 Pego - El Ràfol d'Almúnia 9.346,00 CV-729 Sagra - El Verger 8.820,00 CV-730 Dénia - El Molinell 7.023,00 CV-731 Orba - Ondara (per Benidoleig) 8.940,00 CV-732 Beniarbeig - Gata de Gorgos 8.200,00 CV-733 Pedreguer - Benidoleig 5.705,00 CV-735 Xàbia - La Xara (per Jesús Pobre) 11.203,00 CV-737 El Poble Nou de Benitatxell - Carretera Teulada-Moraira 3.003,00 CV-738 Gata de Gorgos - Jesús Pobre 2.575,00 CV-740 Teulada - Xàbia (pel Poblenou de Benitatxell) 11.697,00
    [Show full text]
  • De La Marina I Muntanya : Folklore
    S^clolf (Salvà i ^Ballester De la njarlna i muntanya (Folklore) DE LA MARINA I MUNTANYA: FOLKLORE Impreso en España Printed in Spain © Adolf Salva Ballester ISBN 84 - 7784 - 004 -0 Depósito Legal: A - 303 - 1988 Impreso por: CIRILO, Ind. Gráficas, S.L. ADOLF SALVA I BALLESTER DE LA MARINA I MUNTANYA: FOLKLORE Edició a cura de Rafael Alemany INSTITUT D'ESTUDIS JUAN GIL- ALBERT AJUNTAMENT DIPUTACIÓ PROVINCIAL DE CALLOSA D’ALACANT 0 EN SARRIÀ ALACANT 1988 Pagina Notes sobre el sentit del folklore en l’actualitat........................... 9 L’autor i l’obra.............................................................................. 19 La present edició............................................................................ 34 Jocs................................................................................................. 39 Poesía Popular................................................................................ 103 L’escaldada..................................................................................... 199 Contaralles..................................................................................... 209 Endevinalles.................................................................................... 231 Festes i Festevitats.......................................................................... 237 Superxeries..................................................................................... 273 Altres.............................................................................................. 287 Lo que se
    [Show full text]
  • Plantes De La Serra De La Serrella (El Comtat-La Marina Baixa)
    Butll. Inst . Cat. Hist. Nat., 59 (Sec. Bot., 8): 75-79. 1991 PLANTES DE LA SERRA DE LA SERRELLA ( EL COMTAT - LA MARINA BAIXA) J. U. Solanas i Ferrandiz* & G. Mateo Sanz* Rebut: gener de 1991 ABSTRACT Plants of the Serrella Range (Valencian Country) As a result of a study on the La Serrella mountain Range flora, data on 69 plants interesting from a chorological point of view are given. RESUM Com a resultat de I'estudi de la flora de la serra de la Serrella (el Comtat- la Marina Baixa), es donen a conbixer 69 plantes interessants des del punt de vista corolbgic en aquesta part dels Paisos Catalans. KEY WORDS: Floristics Cormophyta, Valencian Country. MOTS cLAU: Floristica, cormofits, pats Valencia. INTRODUCCIO de les visites a la ve*fna serra d'Aitana horn Si horn exceptua les poques citacions pot donar corn a absents de la Serrella i pre- existents (MATEO & FIGUEROLA, 1986; RIGUAL, sents a I'Aitana plantes tan significatives 1972), la serra de la Serrella es un territori corn ara Vella spinosa, Genista lobelii subsp. practicament desconegut des del punt de longipes, Berberis hispanica subsp. australis, vista botanic. La seua situaci6 al costat d'al- Rosa pimpinellifolia, Arctostaphvlos uva- tres serres de reconegut valor botanic (Aita- ursi, Saxifraga cuneata, Thymus serpyllioi- na, Mariola, etc.), per la presencia exclusiva des subsp. gadorensis, Prunus prostrata, en elles si mes no, en aquesta part dels Pai- Rhamnus saxatilis, Merendera pyrenaica, sos Catalans, d'algunes plantes amb un gran Cotoneaster nebrodensis, etc. interes corolo'gic, justifiquen un estudi de la La Serrella es situada al Territori Dianic seua flora.
    [Show full text]
  • Mancomunitat El Xarpolar Mancomunidad El Xarpolar
    Mancomunitat el Xarpolar Mancomunidad el Xarpolar Informació pública de l’aprovació definitiva dels estatuts. Información pública de la aprobación definitiva de los [2020/6806] estatutos. [2020/6806] En sessió plenària celebrada el 18 de desembre de 2019 es va adop- En sesión plenaria celebrada el 18 de diciembre de 2019 se adoptó tar l’acord que, literalment, diu el següent: el acuerdo cuyo tenor literal es el siguiente: «3r. Aprovació definitiva estatuts mancomunitat «3º. Aprobación definitiva estatutos mancomunidad El ple de la Mancomunitat en sessió celebrada el passat 8 d’abril El pleno de la Mancomunidad en sesión celebrada el pasado 8 de de 2019, va acordar l’aprovació inicial de la modificació de l’adaptació abril de 2019, acordó la aprobación inicial de la modificación de la dels estatuts de la Mancomunitat a la Llei 21/2018, de 16 d’octubre, de adaptación de los estatutos de la Mancomunidad a la Ley 21/2018, de 16 mancomunitats de la Comunitat Valenciana. de octubre, de Mancomunidades de la Comunidad Valenciana. Durant el seu període d’exposició pública es van presentar al·lega- Durante su período de exposición pública se presentaron alegacio- cions per part de l’ajuntament de Balones referents al fet que es mante- nes por parte del ayuntamiento de Balones referentes a que se venían nien en els estatuts expressions incongruents, com continuar mantenint manteniendo en los estatutos expresiones incongruentes, como seguir les figures de vocal i suplent en la denominació dels representants muni- manteniendo las figuras de vocal y suplente en la denominación de los cipals o competències del ple de la Mancomunitat que en realitat són representantes municipales o competencias del pleno de la Mancomu- pròpies de la presidència.
    [Show full text]
  • PLIEGO V1 Tr.Odt
    Direcció General de Desenvolupament Rural Ciutat Administrativa 9 d'Octubre Carrer de la Democràcia, 77 · 46018 València www.gva.es MODIFICACIÓ DEL PLEC DE CONDICIONS DE LA IGP CIRERES DE LA MUNTANYA D'ALACANT A) NOM DEL PRODUCTE: INDICACIÓ GEOGRÀFICA “CIRERES DE LA MUNTANYA D'ALACANT” B) DESCRIPCIÓ DEL PRODUCTE: Cireres. Classe 1.6; Fruites, hortalisses i cereals frescos o transformats. Les varietats aptes per a ser protegides per la Indicació Geogràfica Protegida seran exclusivament les següents: Varietats principals: “Burlat”, “Picota”, “Picota Ambrunesa”, “Early Lory”, “Prevalga Giant”, “Sweet Heart”, “Brooks”, “Nimba”, “Frisco”, “Santina”, “Lapins”, “4-84” i “Sonata”. Varietats pol·linitzadores: “Stark Hardy Geant”, “Bing” i “Van”. Les característiques comunes a totes aquestes varietats són: • Alt contingut en sucre, superior a 11° Brix. • Sensibilitat mitjana al clivellat. • Peduncle de longitud mitjana i bona condició post collita. • Forma arredonida uniforme i lluentor intensa. • El color de l'epidermis entre roig carmí a roig intens; fina i uniforme. • Polpa sucosa i consistent de color rosa a vi negre. • Sabor equilibrat i consistència ferma. • La grandària del pinyol de forma redona, lleugerament allargada, de color blanc i elevada duresa. • Bona adaptació del cultiu a la zona emparada per la IGP “Cireres de la Muntanya d'Alacant”. • Adequada tolerància a la manipulació, transport i condicionament. Per part seua, el calibre mitjà de les varietats emparades és: • Burlat: 27-28 mm • Stark Hardy Geant: 26-28 mm • Van: 26-28 mm • Bing: 24-28 mm • Picota: 22-24 mm • Picota Ambrunesa: 23-25 mm • Early Lory: 28-30 mm • Prevalga Giant: 27-32 mm • Sweet Heart: 26-28 mm • Brooks: 27-28 mm • Nimba: 28-30 mm • Frisco: 28-30 mm • Santina: 28 mm • Lapins: 27-28 mm • 4-84: 27-28 mm • Sonata: 29-30 mm Les cireres de les varietats autoritzades presentaran les característiques de qualitat següents: - Senceres.
    [Show full text]
  • Times of Neolithic Transition Along the Western Mediterranean Fundamental Issues in Archaeology
    Fundamental Issues in Archaeology Oreto García-Puchol Domingo C. Salazar-García Editors Times of Neolithic Transition along the Western Mediterranean Fundamental Issues in Archaeology Series Editors Gary M. Feinman Field Museum of Natural History, Chicago, IL, USA T. Douglas Price University of Wisconsin-Madison, Madison, WI, USA More information about this series at http://www.springer.com/series/5972 Oreto Garcı´a-Puchol Domingo C. Salazar-Garcı´a Editors Times of Neolithic Transition along the Western Mediterranean Editors Oreto Garcı´a-Puchol Domingo C. Salazar-Garcı´a PREMEDOC Research Group Grupo de Investigacio´nen Departament de Prehisto`ria Prehistoria IT-622-13 Arqueologia i Histo`ria Antiga (UPV-EHU)/IKERBASQUE-Basque Universitat de Vale`ncia Foundation for Science Vale`ncia, Spain Vitoria, Spain Department of Archaeology University of Cape Town Cape Town, South Africa Department of Archaeogenetics Max-Planck Institute for the Science of Human History Jena, Germany ISSN 1567-8040 Fundamental Issues in Archaeology ISBN 978-3-319-52937-0 ISBN 978-3-319-52939-4 (eBook) DOI 10.1007/978-3-319-52939-4 Library of Congress Control Number: 2017942728 © Springer International Publishing AG 2017 This work is subject to copyright. All rights are reserved by the Publisher, whether the whole or part of the material is concerned, specifically the rights of translation, reprinting, reuse of illustrations, recitation, broadcasting, reproduction on microfilms or in any other physical way, and transmission or information storage and retrieval, electronic adaptation, computer software, or by similar or dissimilar methodology now known or hereafter developed. The use of general descriptive names, registered names, trademarks, service marks, etc.
    [Show full text]