el nostre XARPOLAREl periòdic de la Mancomunitat El Xarpolar 2021 Descobrim la història de la Aniversari de la reobertura primera alcaldessa d’Espanya de la Torre d’ Matilde Pérez fou alcaldessa del municipi de Quatreton- Es compleixen 12 anys des de la reobertura i deta entre 1924 i 1930. museització d’aquesta construcció almhoade. Pàgina 8 Pàgina 14

ENTREVISTA Toni Cloquell: “Hem d’oferir la possibilitat de treballar a ” Pàgines 6-7

Projecte per a desviar el trànsit de la

Actuació a de l’Orquestra Simfònica de . AJUNTAMENT DE GAIANES CV-700 en Els pobles afronten l’estiu Pàgina 5 Les campanes amb cultura i espectacles de Beniarrés Els pobles que conformen la Mancomunitat El Xarpolar han hagut de fer front esportives i d’oci. En aquest sentit, han sigut imprescindibles les mesures de segu- tornen a sonar per segon any consecutiu a un estiu atípic. Les tradicionals cercaviles, entrades de retat, la ja habitual presència de gel hidroalcohòlic, el control de l’aforament... Tot com abans Moros i Cristians, i disco-mòbils han hagut de deixar pas a activitats de tall cultural, per a gaudir d’uns festejos segurs. Repassem alguns dels actes més destacats que com ara concerts, exposicions o xarrades. I això sense perdre de vista les activitats han tingut lloc als nostres pobles aquest estiu. Pàgines 3-4 Pàgina 13

La Volta Ciclista PER ALS MESOS DE SETEMBRE I OCTUBRE a Espanya visita les nostres comarques La Mancomunitat Les comarques de l’Alcoià i el van ser centre d’aten- ció de l’actualitat esportiva el impulsa una teràpia passat divendres 20 d’agost, ja que van acollir part del re- corregut de la 7ª etapa de la teatral per a majors Volta. Els corredors van pas- sar entre altres municipis per La Mancomunitat El Xarpolar posa a disposició del veïnat dels seus L’Orxa, Beniarrés, L’Alqueria, municipis un taller terapèutic enfocat a persones majors. Els tallers tindrán Gaianes, i . lloc durant els mesos de setembre a octubre, tots els dijous de 19’30 a 20’30 Pàgina 17 hores, als municipis de l’Alqueria d’Asnar, Beniarrés i . Pàgina 9 Les inscripcions es poden realitzar fins a setembre. AMOR DISCOS. GRUP TEATRAL 2 XARPOLAR, agost 2021 AGENDA

, SERVEIS D’INFORMACIÓ

TRANSPORT DE VIATGERS

LÍNIES D’AUTOBUSOS

VECTALIA ¤ 96 552 05 62

ALCOI-

Benilloba, Gorga, Quatretondeta, , , , , Balones i . À Punt dedica a Alcoleja el programa ‘Bona Vesprada’ -El servei per a les diferents poblacions de Alcoleja ha tingut recentment protagonisme a la cadena autonòmica À Punt, a través del seu espai televisiu ‘Bona Vesprada’. Fou el passat 19 la línia s’efectuarà a la d’agost, on mitjançant retransmissions en directe des del poble i entrevistes al mateix plató, es va permetre descobrir als teleespectadors la pedania de Beniafé, el tradicional cant de l’Aurora, l’escoleta d’estiu, i la banda municipal. El programa es pot veure íntegre al web d’À Punt, a l’apartat del demanda sota petició programa ‘Bona Vesprada’. telefònica. -Per tal d’accedir al servici s’haurà de cridar al telèfon ALCOI- TELÈFONS ÚTILS 96 552 05 62 amb 24 -MURO hores d’antelació per a AJUNTAMENTS L’Orxa: ...... 966 51 10 64 Bombers ...... 96 559 24 51 Millena: ...... 965 51 10 72 Cruz Roja ...... 96 651 65 63 reservar plaça. (De dilluns a divendres) :...... 965 51 00 01 Planes: ...... 965 51 40 38 Hospital V. Lliris ...... 96 553 74 00 -L’horari d’atenció al públic • EIXIDES DES D’ALCOI - Alcoleja: ...... 966 50 91 01 Penàguila: ...... 965 51 30 01 Hospital (Urgències) ...... 96 553 74 30 és de 9 a 13 h (de dilluns 6h, 8h, 9h, 10h, 11h, 12h, Alcosser: ...... 965 53 14 44 Quatretondeta: ...... 965 51 10 94 Centre salut Benilloba ...... 96 553 35 55 13h, 14h, 17h, 19h, 21h Alfafara: ...... 965 510 082 Tollos: ...... 965 51 80 52 Tele Taxi ...... 96 552 37 37 a divendres laborable). Almudaina: ...... 965 51 42 67 La Vall d’Alcalà: ...... 965 51 43 00 Servi Taxi ...... 96 552 46 46 Dissabte, diumenge i • EIXIDES DES DE MURO - Balones: ...... 965 51 10 43 Vall d’Ebo: ...... 965 57 14 13 Taxi Muro ...... 629 021 945 festius sense servei. 7.30h, 8.30h, 9.30h, 10.30h, : ...... 965 51 31 23 11.30h, 12.30h, 13.30h, Beniarrés: ...... 965 515 059 ALCOI-ARES 16h, 18h, 20h, 21.30h Benilloba: ...... 965 51 70 58 ALTRES SERVEIS : ...... 965 51 42 61 FARMÀCIES DE Benimarfull: ...... 965 53 13 01 Emergències ...... 112 , Penàguila, (Caps de setmana i festius) Benifallim: ...... 965 51 31 52 Policia Nacional d’Alcoi ...... 96 533 04 28 GUARDIA Alcoleja, Benasau i Ares. • EIXIDES DES D’ALCOI - Benimassot: ...... 965 51 80 38 Policia Local Muro ...... 96 553 01 68 Per a consultar les farmàcies : ...... 965 51 80 67 Policia Local Cocentaina ...... 96 559 01 21 8h, 10h, 11h, 14.30h, 16h, Fageca: ...... 965 51 80 02 Guardia Civil ...... 062 de guàrdia del Xarpolar -El servei per a les 18h, 21h Famorca: ...... 965 51 80 18 Guàrdia Civil Muro ...... 96 553 02 14 diferents poblacions de • EIXIDES DES DE MURO Gaianes: ...... 965 51 51 30 Guàrdia Civil Cocentaina ...... 96 559 00 68 https://bit.ly/3akgm1h la línia s’efectuarà a la - 9h, 10.30h, 11.30h, 15h, Gorga: ...... 965 51 10 01 Guàrdia Civil Alcoi ...... 96 552 12 90 Alqueria d’Asnar: ...... 965 53 06 24 Guàrdia Civil (Trànsit) ...... 96 552 12 90 demanda sota petició 17h, 19h, 21.30h telefònica. -Per tal d’accedir al servici s’haurà de cridar al telèfon TRENS 96 552 05 62 amb 24 PER A REMETRE hores d’antelació per a RENFE : 912 320 320 (at. cliente) reservar plaça. Adif: 912 432 343 -L’horari d’atenció al públic Estació Alcoi: 965 521 260 INFORMACIÓ A ESTA és de 9 a 13 h (de dilluns a divendres laborable). Dissabte, diumenge i AEROPORTS PUBLICACIÓ festius sense servei. L’Altet: 966 91 94 00 ALCOI-BOCAIRENT PER E-MAIL Manises: 961 598 500 Agres, Alfafara, Bocairent, [email protected] Alcúdia i Alqueria d’Asnar.

ECOPARC MÒBIL PER A CONTRACTAR ANUNCIS EN ESTA PUBLICACIÓ ¤ 965 33 04 77 673 575 832 PER A CONSULTAR HORARIS I PUNTS DE RECOLLIDA CRIDAR AL TELÈFON JAVIER LLOPIS

EL NOSTRE XARPOLAR. Periòdic gratuït. Nº 5. Dipòsit Legal: A 149 - 2021 Director: Luis Peidro. email: [email protected] AMB LA COL.LABORACIÓ Gerente: Javier Llopis. Web: www.elnostreciutat.com DE LA COORDINACIÓ I REDACCIÓ: Pau Sellés. Imprimeix: Localprint CONSELLERIA FOTOGRAFÍA: Xavi Terol i Aldemar. D’EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ, CULTURA I ESPORT DE LA GENERALITAT Edita: MÉS CIUTAT SA. Plaça Pintor Gisbert, 3 . 03801 Alcoi (Alacant). ACTUALITAT XARPOLAR, agost 2021 3

ELS AJUNTAMENTS HAN PROGRAMAT NOMBROSES ACTIVITATS CULTURALS DAVANT LA CANCEL·LACIÓ DE LES FESTES PATRONALS Cultura i tradicions omplin per l’estiu els nostres municipis

ls pobles que conformen la Mancomunitat El Xarpolar han E hagut de fer front per segon any consecutiu a un estiu atípic. Les tradi- cionals cercaviles, entrades de Moros i Cristians, i disco-mòbils han hagut de deixar pas a activitats de tall cultural, com ara concerts, exposicions o xarra- des. I això sense perdre de vista les activitats esportives i d’oci. En aquest sentit, han sigut imprescindibles les mesures de seguretat, la ja habitual presència de gel hidroalcohòlic, el control de l’aforament... Tot per a gau- dir d’uns festejos segurs. En Alcoleja el tret de sortida a la pro- gramació el va donar l’espectacle de l’irreverent humorista alcoià Xavi Casti- llo, sempre àcid i amb el sarcasme per bandera. El veïnat del poble també va poder gaudir amb les danses a càrrec del grup L’Argelaga de Benifallim, o dels concerts protagonitzats per la So- Danses populars en Alcoleja. cietat Musical Cultural d’Alcoleja i de l’Agrupació Musical Alicantina Albala- dre. En el vessant esportiu es va orga- nitzar als carrers del poble una partida de pilota, amb jugadors de gran nivell, i es va planificar una ruta senderista pel Camí pel Camí Vell d’Aitana. Una tradició que tampoc s’ha volgut perdre enguany és l’icònic cant de l’Aurora, en el qual el veïnat s’ha vist obligar a participar des dels balcons i finestres de les cases. Pel que fa a la pirotècnia, foren els Dimonis Rafolins de l’Alque- ria d’Asnar els encarregats d’omplir els carrers del poble amb uns sempre vistosos correfocs. Partida de pilota als carrers de Fageca.

Les restriccions sanitàries han dificultat la celebració de festes patronals Concert de la Societat Instructiva Musical d’Alfafara.

per segon estiu mateix municipi de Gaianes. La progra- Per la seua part, Agres ha acollit consecutiu mació també va comptar amb un recital diferents espectacles com a part del poètic-musical, i amb la projecció del Festival Provincial d’Arts Escèniques, curtmetratge ‘Teléfono loco’. com ara ‘Soñando el mundo’, ‘Seu-te’, A Penàguila també han gaudit aquest Al poble de Fageca han pogut gaudir ‘Pardo y Avendaño’, o l’espectacle de agost d’una variada programació cul- amb partides de pilota de jugadors pro- dansa ‘De vuelta. Latidos’. També s’ha tural, on la música ha sigut la gran fessionals; espectacles de màgia, i de celebrat el 37é aniversari del grup de protagonista. El municipi ha acollit les teatre; sessions de rondalles i conta- Danses d’Agres, i un recital de guitarra actuacions de Moisés Olcina en com- contes; o de la preparació d’una paella a càrrec del japonés Hiroshi Fuji. panyia del seu grup de jazz, del cantau- gegant per a tot el veïnat. El municipi Altres municipis com ara Gorga, Be- tor Andreu Valor, així com de la colla també ha acollit una curiosa iniciativa, i nifallim i Beniarrés han sigut inclosos de dolçainers La Degollà. També del és que s’han engalanat els carrers amb en el cicle de projeccions cinematogrà- quartet de trombons Alcoi Slide, i d’un nombrosos tapets fets a mà. La pro- fiques ‘Pobles de cinema’, organitzat ensemble de saxos a càrrec de músics posta es va idear en 2019, i des d’ales- per la Generalitat Valenciana, amb l’ob- del Conservatori d’Alacant. hores tot el veïnat ha col·laborat per a jectiu de difondre les produccions més A Gaianes cal destacar la nodrida materialitzar-la. recents del cinema valencià, així com presència de representacions teatrals, Alfafara ha organitzat entre altres ac- les obres més reconegudes del cineasta entre elles les obres ‘Señoras al Bingo’, tivitats un concert de tribut al pop/rock Luís García Berlanga. En Gorga es va ‘Ventolera’, ‘Las leandras del amor’, i dels vuitanta, un ensemble de trompe- projectar ‘Coses de fer abans de morir’ ‘Feas’ de Maracaibo Teatre. La música tes, o un musical anomenat ‘Sueña’. i ‘Bienvenido Míster Marshall’. A Be- també féu acte de presència, gràcies D’altra banda també ha tingut cabuda nifallim ‘Todos a la cárcel’ i ‘La boda al folk de ‘Notes soltes’, el rock dels un espectacle formatiu sota el títol ‘Po- de Rosa’; mentre que a Beniarrés es va alcoians ‘Desustància’, i la tradició de sitivamente’, barreja entre mentalisme i poder presenciar ‘La vaquilla’ i ‘La bo- la Societat Musical ‘Mestre Orts’ del sessió de coaching. da de Rosa’. Moisés Olcina en una actuació a Penàguila. 4 XARPOLAR, agost 2021 ACTUALITAT

Gimcana pirata als carrers d’Alcoleja.

Plaça de Fageca engalanada amb tapets.

Correfocs a càrrec dels Dimonis Rafolins de l’Alqueria d’Asnar. Actuació de la ‘Filbe’ de Benilloba.

tens una casa rural??? anunciant-te ací, ja la tendries reservada...

Per anunciar-te: 673 57 58 32 ACTUALITAT XARPOLAR, agost 2021 5

L’estreta carretera dificulta el trànsit de vehicles. El veïnat del poble reclamava el projecte des de fa anys.

El projecte contempla la construcció de rotondes. La Generalitat Valenciana assumirà el projecte.

LA GENERALITAT HA LICITAT LA REDACCIÓ DEL PROJECTE PER UN VALOR PRÒXIM ALS 130.000 EUROS Avanços per a la futura ronda de circumval·lació de Benimarfull a Generalitat Valenciana ha molèsties acústiques, contamina- del poble i serà un eix comunica- una nova infraestructura viària. vencional i les connexions amb licitat la redacció del projecte ció i falta de seguretat viària”, ha dor per als municipis de la comar- Per a això volen proposar una camins principals, i l’inici i fi de L per a la variant de Benimar- explicat Espanya. ca del Comtat amb l’autovia A7”. ronda de caràcter urbà que tanque l’actuació es realitzaran mitjançant full que permetrà evitar el tram de “Per això -ha assegurat el con- perimetralment el nucli i el sòl rotondes amb la finalitat de calmar la carretera CV-700 que discorre seller-, la Generalitat impulsarà la FORMULACIÓ DEL PROJECTE urbanitzable previst en el planeja- el trànsit. per meitat del municipi. Així ho redacció d’un projecte bàsic per a La carretera CV-700, uneix Bocai- ment vigent. En el projecte també s’estudiaran ha anunciat el conseller de Polí- treure el trànsit pesat del centre rent amb per Muro d’Al- Així, s’hauran de plantejar alter- alternatives que siguen compati- tica Territorial, Obres Públiques i urbà amb una ronda exterior i coi, i discorre per les poblacions natives per a una ronda de vora del bles amb condicionants territorials Mobilitat, Arcadi España, després l’eliminació de la travessia”. de Planes i Benimarfull, i creua sòl urbà i urbanitzable, que genere i ambientals de la zona com la de la reunió que ha mantingut “D’aquesta manera, podrem tant aquesta última mitjançant una tra- mínimament bosses de superfície proximitat del paisatge protegit del recentment amb l’alcalde d’aquesta incrementar la qualitat de vida de vessia que, per les seues dimen- entre la mateixa i el sòl existent. , l’encreuament del Barranc localitat del Comtat, Carles Monta- la població de Benimarfull com sions, obliga al trànsit alternatiu A més, les solucions plantejades del Poble o el sòl forestal comprés va. A la trobada també ha assistit millorar les vies de comunicació regulat per semàfors. tindran secció de carretera con- en l’Inventari Forestal de la Comu- el sotssecretari de la Conselleria, i el creixement econòmic i l’ús de La travessia, al carrer Pare nitat Valenciana i el Pla d’Acció Rafa Briet. El pressupost base per tots els pobles de la comarca”, ha Lluís Fullana, disposa de voreres Territorial Forestal de la Comunitat a l’elaboració d’aquest document conclòs el titular d’Obres Públi- molt estretes, la qual cosa provo- La variant evitarà Valenciana (PATFOR). és de 129.772,50 euros. ques. ca interferències entre vianants i En l’estudi de trànsit s’analitzarà Per part seua, l’alcalde de Beni- vehicles i problemes de seguretat majors molèsties tant la mobilitat no motoritzada de REACCIONS marfull, Carlos Montava, ha mos- viària. al veïnat, traient la zona i la possibilitat d’incloure “La travessia de Benimarfull trat el seu agraïment al treball de El nou projecte de la ronda haurà en la secció de la carretera una suposa, tal com està plantejada en l’executiu autonòmic “per a desblo- d’adaptar-se al nucli urbà de Beni- gran part del plataforma reservada per a ciclis- l’actualitat, un problema per als quejar el projecte de ronda de cir- marfull, de manera que no es gene- trànsit a fora del tes i/o vianants, com la manera de veïns i veïnes de la localitat, que cumval·lació” i ha mostrat la seua ren bosses de terreny inconnexes reposar els camins i vies pecuàries han de suportar el pas de trànsit confiança que la nova infraestruc- que puguen incrementar l’efecte centre urbà afectats i les afeccions al patrimoni pesat al costat de les seues cases, tura “millorarà la seguretat viària barrera en el territori que suposa cultural. 6 XARPOLAR, agost 2021 ENTREVISTA TONI CLOQUELL, ALCALDE D’ALFAFARA “HEM D’OFERIR A LA GENT D’ALFAFARA LA POSSIBILITAT DE TREBALLAR AL SEU POBLE” Toni Cloquell va accedir a l’alcaldia d’Alfafara en 2019, al capdavant d’una plataforma municipalista anomenada ‘Gent per Alfafara’ i amb la qual governa en companyia d’altres 4 regidors. Aquest enginyer agrònom és actualment l’alcalde més jove de tota la província d’Alacant, i defensa per a Alfafara projectes que puguen aportar més alternatives laborals als seus veïns, com ara la construcció d’un polígon industrial, iniciativa que ha suscitat una forta oposició entre un sector del poble. D’altra banda, Cloquell evidencia les dificultats d’alguns pobles de l’àmbit rural per tal d’accedir a determinats serveis.

- Quins projectes estan pre- coses passen a tots els llocs. Fanals vistos pròximament per a Alfa- trencats, timbres que es truquen a fara? Construcció del altes hores de la matinada... No Un d’ells seria la millora d’algunes polígon: “Estem deixen de ser coses habituals, encara prestacions de la llar de jubilats. Els que ací havíem entrat en una rutina serveis són molt antics, i els hem de estudiant alternatives la qual veiem la necessitat de tallar. reformar perquè siguen accessibles i mirant quines són Aquests actes semblen fets per la mà per a persones amb mobilitat reduï- les millors opcions” d’adolescents, i és que pareix que da. També volem adequar un centre actualment falta una poc de discipli- per a la joventut; que tinguen així un na a casa. Tots hem de ser conscients espai on poder reunir-se i organit- són les millors opcions. Parlem d’un que en cas de no trobar els respon- zar activitats, sobretot de cara a l’hi- procés llarg, amb molta burocràcia, sables, aquesta mena de reparacions vern, perquè no passen fred als ca- i per al qual requerim molts recur- recauen en les arques municipals, i rrers. Està pendent a més la dotació sos materials i humans que a un po- cal tenir en compte que en Alfafara d’equipament per a un gimnàs en el ble com Alfafara no tenim. tenim un pressupost limitat. centre social municipal, així com la Sempre he pensat que la gent que millora de l’accessibilitat i una xico- viu al poble vol treballar en el ma- - En 2019 també vau patir teta reforma en el llavador. Millores teix poble. Tots volem tindre la feina una sèrie de robatoris al poble. d’accessibilitat també estan previstes al costat de casa per comoditat, i no De fet us vau posar en contacte en el centre social i en les instal·la- haver d’invertir moltes hores de la amb la subdelegada del govern Toni Cloquell és l’alcalde més jove de la provincia d’Alacant. cions de la piscina i del frontó. Un jornada en desplaçament. És una co- en la província per a demanar altre dels projectes més ambiciosos sa de sentit comú, i per això pense solucions. es fixen en la densitat de població, la aposta per la recollida selecti- és la millora dels camins del poble, que hem d’oferir a la gent d’Alfafara Sí, ens vam reunir en dos ocasions qual és molt baixa si mirem el con- va de residus. que es van fer malbé amb els tem- la possibilitat de treballar al seu po- amb subdelegació del govern, una junt dels 27 pobles que constituïm la Es tracta d’un gran esforç que es- porals dels últims anys. Comptarem ble. Ací la gent no soles pot viure del a títol de l’Ajuntament d’Alfafara, i Mancomunitat El Xarpolar. La ‘fron- tem realitzant i que de moment està amb subvencions de diferents orga- turisme i dels serveis. Pobles com el l’altra en companyia dels dirigents tera’ entre províncies ens susposa tenint una bona acollida per part de nismes per a materialitzar aquests nostre tenen bars, panaderia, farmà- de les mancomunitats de El Xarpolar una limitació per a fer ús d’alguns la gent del poble. Recollim la ma- projectes, que haurien de veure la cia, tendes... Però malauradament i de l’Alcoià i el Comtat, a les quals serveis. Estem a cinc minuts de Bo- tèria orgànica tres dies a la setma- llum abans que acabe l’any. no tot el veïnat pot viure d’això. pertanyem. Vam aconseguir que cairent i a deu d’Ontinyent. El més na, dilluns, dimecres i divendres a s’augmentara el nombre d’efectius adequat seria no haver d’esperar als partir de les 8 del matí. Es passa ca- - Un altre dels projectes que - Recentment heu fet públic en la plantilla de la Guàrdia Civil efectius de policia de Muro o d’Ibi, sa per casa i es recullen els residus teniu damunt la taula és la des de l’Ajuntament diferents de Muro, que d’acord amb el que i que pogueren acudir d’aquestes dels poals que s’han repartit entre construcció d’un polígon in- actes vandàlics que ha patit el ens van dir ja estava prevista. Amb dues poblacions de la província de les famílies interessades. Intentem i dustrial, amb el qual us heu municipi. aquests contactes vam aconseguir València que estan molt més a prop. agraïm que la gent s’anime a partici- trobat amb la clara oposició Vam voler compartir un comunicat accelerar un poc el procés. Tal com El mateix passa amb els serveis sa- par de manera totalment voluntària. d’una part del poble. amb tot el veïnat del poble perquè ens van dir, havíem de denunciar nitaris, sobretot per a quan estiga D’aquesta manera evitem que la És un tema complicat. Fa uns me- fóra conscient de les coses que es- aquests fets perquè pogueren veure acabat el nou hospital d’Ontinyent. sos es va armar una rebolica, i la taven passant. Volíem posar-los en que tenim una necessitat real. Quan una persona té una urgència realitat és que el projecte es va plan- alerta, per si veien o sentien alguna És un problema que pobles com de vida o mort, no s’hauria de tenir “La ‘frontera’ entre tejar en 2003. Pareix que certa gent cosa fora del comú, que avisaren Alfafara, L’Orxa o Planes hàgem de en compte a quina província pertany províncies ens tenia interés a recuperar aquest te- a l’ajuntament. Malauradament, la dependre dels efectius que hi ha en el pacient. Al final, tots formem part ma. L’únic que he fet amb la meua premsa es va fer ressò d’aquest fet Muro. L’accés per carretera es fa del territori valencià. suposa un limitació gestió és donar continuïtat a aquell i tot es va magnificar. Pareix que en lent, i amb el que es tarda a arribar per a fer ús d’alguns projecte. Ara mateixa estem estu- Alfafara tenim molts delinqüents, pot ser tard si es tracta d’una urgèn- -Tinc entés que des de l’ajun- diant alternatives i mirant quines però la realitat no és eixa. Estes cia. A l’hora de distribuir els efectius tament d’Alfafara heu fet una serveis” ENTREVISTA XARPOLAR, agost 2021 7 TONI CLOQUELL, ALCALDE D’ALFAFARA

400 habitants en els últims anys. El que em sembla injust són al- gunes decisions relacionades amb l’Estratègia Avant, presentada per la Generalitat Valenciana per a com- batre la despoblació. D’acord amb els paràmetres que contempla, Al- fafara es queda fora per tenir més de 300 habitants. És injust, sobretot perquè hi ha poblacions d’ací prop que tenen més habitants, però que en complir amb altres paràmetres no han quedat fora. Em pareix una injustícia, i li ho vaig dir a la mateixa directora general Jeannette Segarra. Cada poble té unes particularitats que s’haurien de tenir en compte, així que pense que s’haurien de re- visar alguns aspectes de l’estratègia.

“Hem de saber El municipi es troba als peus de la Serra de Mariola. promocionar tots els racons que hi ha a la Serra de Mariola”

- Fomentar el turisme rural és una bona forma de posar a Alfafara en el mapa, no? Sí, de fet organitzem rutes guiades al llarg de l’any, i hem editat uns fu- llets informatius perquè la gent que ens visite puga conéixer els diferents encants naturals de què disposem en Alfafara. Tenim les Coves de les finestres, la Necròpolis del Mas del Pou, el Poblat íber del Cabeçó de Mariola, la Cova de Bolumini, i les diferents caves repartides pel terme municipal. Hem de promocionar tots aquests racons que hi ha a la Serra de Mariola, i que servisquen de re- clam per a donar a conéixer els ser- veis i productes artesanals que tenim en Alfafara.

A pesar del despoblament que patiu molts pobles, actualment eres l’alcalde més jove de la Façana de l’Ajuntament. província. Això significa que Toni Cloquell és l’alcalde més jove de la provincia d’Alacant. FOTOS: QUIQUE REIG els joves encara s’involucren en la política local. matèria orgànica s’haja de traslla- La veritat és que fa falta gent que dar fins a l’abocador de Xixona. De aporte noves idees i una manera re- pas també evitem la mala olor que novada de fer les coses. Els canvis genera la seua acumulació als conte- són bons per tal de no continuar fent nidors. La matèria orgànica la utilit- sempre el mateix. Reconec que tam- zem com a fertilitzant dels llauradors bé és difícil, perquè els majors tenen locals i també en l’hort escolar. Ens més experiència i molts d’ells estan agradaria que en un futur és poguera jubilats i per tant poden dedicar més recollir tota mena de residus de ma- temps al poble. Així que seria ade- nera selectiva. quat que tots els alcaldes disposarem d’un sou. Dediquem moltes hores a - El despoblament és una ten- la tasca de l’ajuntament i a voltes es dència que s’està apreciant a fa difícil de compaginar amb una al- tots els pobles rurals. Els seus tra feina. efectes també s’estan deixant veure en Alfafara? El despoblament és una tendència “(a la política) ocasionada per la falta de serveis i d’oportunitats per a treballar prop fa falta gent que de casa. Això fa que molta gent sola- aporte noves idees i ment vaja als pobles per a passar les vacances o els caps de setmana. En una manera diferent Alfafara almenys estem aconseguint de fer les coses” mantenir població, per damunt dels Cova de Bolumini. JOSÉ SELLÉS 8 XARPOLAR, agost 2021 ACTUALITAT

(esquerra) Retrat de Matilde Pérez. (dreta) Casa de Quatretondeta on va viure.

MATILDE PÉREZ MOLLÁ FOU BATLLESSA DE QUATRETONDETA ENTRE 1924 I 1930, SENT LA PRIMERA D’ESPANYA La primera alcaldessa de l’estat fou de Quatretondeta

uatretondeta fou el primer poble de tot l’estat espanyol per als drets de la dona. en comptar amb alcaldessa. El nom d’aquesta històrica L’oportunitat de Matilde de participar en les institucions Qfigura és el de Matilde Pérez Mollá, que va ser primera públiques va ser conseqüència de la decisió personal d’un dic- edil del municipi entre el 27 d’octubre de 1924 i l’1 de gener tador, per convéncer als súbdits espanyols de les bondats del de 1930, obrint el camí a altres moltes dones que a partir règim militar sorgit del seu cop d’estat el setembre de 1923. En d’eixe moment ostentarien la vara de batlle al capdavant de aquell moment governava a Espanya la dictadura del General diferents administracions locals. A la quatretondetina li van Primo de Rivera, i per a intentar guanyar suport social, va con- seguir com a segona i tercera alcaldessa del país Concepción cedir el dret restringit al vot de les dones espanyoles; ella com- Pérez Iglesias en Portas (Pontevedra), entre 1925 i 1930; i plia els requisits per a ser triada: major de vint-i-cinc anys, no Petra Montoro Romero en Sorihuela del Guadalimar (Jaén), subjecta a autoritat marital i amb ‘casa oberta’ en un municipi. en 1925. En sis anys d’alcaldessa va aconseguir unir Quatretondeta al món a través de la seua primera carretera, de cinc quilòmetres TRAJECTÒRIA VITAL que connectaven el municipi a Gorga. Potser el més important Matilde va nàixer en una família molt acomodada, d’agricul- esdeveniment dels seus anys d’alcaldessa va ser l’arribada de la tors i ramaders amb grans possessions de terra. De jove es va llum elèctrica, la qual cosa va introduir de cop a Quatretondeta casar amb un notari alcoià, que va ser destinat a Cartagena -per en la modernitat del segle XX. aquell moment rica ciutat minera i militar-. Després de quedar vídua, va tornar a la ciutat que la va veure nàixer, Quatretonde- RECONEIXEMENTS ta, convertida ja en una dona de món, que havia conegut a per- Donya Matilde continua sent recordada al poble, per això sonatges de diferents posicions socials, viscut en un ambient compta amb una placa en la façana de l’Ajuntament que va ser elevat i culte, i viatjat esporàdicament a països estrangers. instal·lada amb ocasió d’un homenatge que se li va realitzar En Quatretondeta es va dedicar a administrar el seu patri- l’any 2004, amb la presència dels seus rebesnéts. A banda moni, i des d’allí també col·laborava amb la premsa redactant d’això, un carrer del poble porta el seu nom per a rememorar articles, organitzant activitats lúdiques, fent intervenir als ciuta- el seu pas i la fita que va marcar en la lluita per la igualtat de dans en grups de teatre, així com impartint classes de música. drets. La seua vida activa la va recollir el seu nebot Rafael en També col·laboraria amb la pròxima leproseria de Fontilles, i una novel·la titulada ‘La Senyora’. La dona es va convertir en per a recaptar fons recorria la comarca a cavall. En 1924 el personatge històric als seixanta-sis anys, quan era cridada pels governador de la província d’Alacant va nomenar alcaldessa de seus paisans ‘la senyora vella’. Quatretondeta a Matilde, convertint-la en la primera dona que ostentaria aquest càrrec polític. Va ser només casualitat que se BIBLIOGRAFIA la nomenara el 8 de març, data llavors poc assenyalada, i que La dictadura de Primo de Rivera. Una oportunidad para la amb el pas del temps s’ha convertit en un dia de reivindicació El nom de la batllessa encara està present als carrers. mujer, Paloma Díaz, UNED. ACTUALITAT XARPOLAR, agost 2021 9

Diferents propostes escèniques organitzades per l’escola de teatre emocional ‘Amordiscos’. FOTOS: AMOR DISCOS. GRUPO TEATRAL

L’ACTIVITAT ES DURÀ A TERME DURANT ELS MESOS DE SETEMBRE I OCTUBRE Teatre terapèutic per a persones majors als pobles de El Xarpolar a Mancomunitat El Xarpolar posa elaborar del no-res escenes. La creati- sens dubte, en persones majors, i més, emocional ‘Amordiscos’, que s’enca- o tensions desapareixien per complet, a disposició del veïnat dels seus vitat i la improvisació també es treballa, en la situació que correm actualment, rrega de la posada en marxa d’aquest més enllà del que durava l’espectacle, Lmunicipis un taller terapèutic així com la concentració, la memòria i es converteixen en essencials, doncs, taller. Assegura que des del seu treball també l’estona en el qual aconseguien enfocat a persones majors. Els tallers la capacitat de discórrer i seguir plans, en forma de diversió i joc, estimula i en associacions socials, on l’animació recordar-lo. Així, vaig començar a in- tindran lloc durant els mesos de que especialment en els majors resulta fa ric tot el seu món interior emocio- i la reinserció social estaven incloses, vestigar sobre el teatre terapèutic, a setembre a octubre, tots els dijous important per a estimular, mentre ju- nal, fonamental per a mantenir també fa molts anys que va desenvolupar un elaborar dinàmiques que fusionaren la de 19’30 a 20’30 hores, als municipis guen sense adonar-se. La canalització la seua qualitat de vida i la seua salut programa en el qual portava als pa- canalització emocional amb el teatre, de l’Alqueria d’Asnar, Beniarrés i emocional en forma de joc, ja que es física, per la gran quantitat d’estimu- cients i usuaris a veure obres teatrals. que solta al nostre nen interior, que fa Balones. Les inscripcions es poden trauen totes les emocions atrapades, i lació general que necessiten, però al- “És allí, on em vaig adonar del poder que juguem, que ens convertim en no- realitzar fins al mes de setembre a són canalitzades. L’expressió corporal, hora, sense pressió, cadascun amb el terapèutic del teatre. Les seues cares saltres mateixos, que riguem, que ens través dels telèfons 624 22 90 21 i la música, i el gest, també són presents seu procés, al seu ritme, amb el seu es- s’il·luminaven, estaven alegres, sor- desprenguem de tristeses i de les pre- 624 27 68 24. en les classes, deixant anar d’aquesta pai”. Paraules de Macrina Soler Breviá, tien eufòrics del que havien vist, i per ocupacions diàries, i siguem per una El taller s’anomena ‘Ilusión-arte’, i manera el cos. psicòloga i gerent de l’escola de teatre una estona, les seues preocupacions, estona plenament feliços”. cada sessió comptarà amb la següent També es fomenta el treball en equip i estructura: expressió corporal i deixar l’escolta, així com l’expressivitat i la co- anar tensió (acompanyats sempre de municació mitjançant el joc del teatre. música); dinàmiques teatrals grupals El sentit de l’humor també té cabuda al per a despertar ‘el nen interior’; taller, entés com la capacitat de riure procés creatiu en equips (creant de manera sana, de nosaltres mateixos escenes del no-res en funció de pautes fins i tot, alliberant així toxines del nos- i emocions); mostra als companys, tre cos. L’acceptació, tolerància i empa- feedback o comentaris de la sessió. Les tia entren en joc; amb la creació de di- classes seran de 10 a 15 participants, verses escenes es treballa l’acceptació i en elles sempre s’utilitza material als canvis que arriben, l’adaptabilitat, variat, com a disfresses (perruques, la generació de recursos i alternatives ulleres, mocadors, cintes…), paper i pròpies. pintures, projeccions… El xiquet i xiqueta interiors també són importants; un ambient per a connectar ELEMENTS QUE ES TREBALLEN amb el jo de l’usuari menys contaminat Durant les sessions es pretén fomen- i més mancat de preocupacions i es- tar la seguretat en un mateix, execu- trés. El procés d’aprenentatge permet tant activitats que surten de la zona de l’estimulació de la capacitat de recor- confort. També l’autoestima, ja que la dar, així com de la sensació d’avançar. persona usuària serà capaç de crear i “Totes aquestes àrees d’estimulació, 10 XARPOLAR, agost 2021 ACTUALITAT

Diferents instantànies de la representació teatral, algunes d’elles a la plaça de l’Assut en Agres (dalt esquerra, baix dreta). LA FUNCIÓ TEATRAL HA ESTAT PROGRAMADA PER AL 2 D’AGOST EN AGRES I EL 28 EN FAGECA ‘Fémina’ fa reflexionar sobre el rol de les dones en la societat gres i Fageca han acollit el 2 i Pel que respecta a l’espectacle, està El muntatge aborda, a través de la disseny de l’espai, vestuari i elements el 28 d’agost respectivament la dissenyat per a representar-se a l’aire metàfora teatral, temes com el patriar- escenogràfics. A funció de teatre ‘Fémina. Las lliure. És un cant “visceral i bell” al cat, sexisme, reïficació, bretxa salarial, El repartiment és majorment feme- El muntatge és un mujeres mueven el mundo’, a càrrec poder històric de les dones per a mou- violència masclista, sòl enganxós, sos- ní, multidisciplinari i amb diversitat de la companyia teatral Maracaibo. re el món. Ens parla del seu rol en la tre de cristall, sororitat... dimensio- d’edats i físics, “allunyant-nos així de cant “visceral i bell” L’actuació en Agres va tindre lloc en la societat actual des d’una perspectiva nant-los teatralment i usant la dansa, la tirania que el patriarcat exerceix so- al poder històric de plaça de l’Assut, mentre que la de Fage- clarament feminista, compartint amb el teatre físic i la poesia visual com a bre els cossos de les dones i tractant de ca fou a la plaça de l’Ajuntament a les el públic emoció i veritat, divertiment llenguatge principal. També s’inclouen construir un altre imaginari corporal les dones 22’30 hores. i reflexió. breus pinzellades de text i un cuidat on mirar-nos amb autèntica llibertat”. PUBLICITAT XARPOLAR, agost 2021 11 12 XARPOLAR, agost 2021 EMPRESES

Es fomenta el coneixement de l’activitat tradicional al medi rural. També es realitzen tallers gastronòmics.

L’ASSOCIACIÓ ‘EL BANCAL’ APOSTA PER UNA METODOLOGIA BASADA EN VIVÈNCIES, EL JOC I LA RELACIÓ AMB ELS ALTRES Aprenentatge viu i respectuós amb el medi ambient en Agres

DADES I Pedagogia viva i activa, respectuosa amb el medi. I Espai d’aprenentatge per a xiquets i xiquetes de 0 a 3 anys. I Realització de tallers de jardineria, gastronòmics, manualitats... I Xarrades i dinàmiques grupals per a joves i adolescents.

ada vegada són més les veus que demanen un canvi en el C sistema d’aprenentatge dels Els petits usuaris participen en diferents tipus de tallers. Es fomenta el contacte amb la natura. nostres xiquets i xiquetes. Les meto- dologies d’ensenyança alternativa natural”. A més, es basen “en una seues pròpies vivències, el joc i de cada infant. se’ls ofereix a les famílies usuàries comencen a prendre força en un filosofia ecologista, de contacte i la relació amb els altres. L’espai Al marge d’aquest espai d’apre- la possibilitat de llogar puntualment temps on el qüestionament i la des- respecte per la natura, a la mateixa compta amb una mitjana de deu nentatge també disposen d’altres, el local de l’associació per a poder construcció de vells dogmes està a vegada que fomentem la coeducació famílies usuàries, on els fills i filles com ara el de joc, entés com un utilitzar-lo de forma personal (per l’ordre del dia. A les nostres comar- i la igualtat de gènere, defensant i de les quals passen els matins al lloc de convivència per a les famí- exemple, per a una celebració o ques trobem iniciatives d’aquest difonent la cultura; teixint també llarg del curs escolar. Aprofitant lies sòcies en el que se’ls convida qualsevol acte privat). tipus, que aprofiten la riquesa de una xarxa en la comunitat en la qual que l’etapa dels 0 als 3 anys és a fer ús i compartir de l’espai i l’entorn natural i l’adapten en el vivim, oferint l’espai a propostes i l’etapa sensoriomotora, des de ‘El dels materials que ofereix l’asso- INICIS procés de formació dels més menuts. activitats que tinguen aquests ideals Bancal’ impulsen tallers i activitats ciació. També compten amb l’espai ‘El Bancal’ es va constituir ara fa 4 Parlem de l’associació ‘El Bancal – com a base”. on fomenten les capacitats senso- de famílies, i és que el local de anys per tal de cobrir la mancança Espai respectuós’, establerta en el rials dels petits usuaris, com ara l’associació es converteix de forma d’aquest tipus de servei a la zona. municipi d’Agres i que aposta per un DIFERENTS ESPAIS tallers de jardineria, gastronòmics, puntual d’un espai per a mares i “Les famílies necessitaven un espai retorn a les nostres arrels. Són diferents les iniciatives que treballs manuals... pares que vulguen participar de d’aquestes característiques per tal posen en marxa des de l’entitat; una “Intentem respectar els ritmes les activitats que l’associació puga de poder conciliar la seua vida PEDAGOGIA VIVA I ACTIVA d’elles és l’espai d’aprenentatge, de cada xiquet en l’etapa evolutiva buscar i oferir, com ara xerrades, personal amb la laboral”, reconeix Des de l’associació asseguren pensada per a infants de fins a tres en la qual es troba. Fomentem el tallers, grups d’escolta activa, etc. Pilar. Ella és terapeuta ocupacional que es mouen “amb l’objectiu de anys. En aquest espai es potencia moviment lliure, fent que agafen Així mateix disposen d’un racó i educadora infantil, i comparteix la fomentar el desenvolupament de les el seu desenvolupament des d’una confiança en el seu propi cos i d’intercanvi, un lloc on es pot seua tasca a ‘El Bancal’ amb altres persones, principalment de xiquets pedagogia viva i activa, fomentant al troben així l’autonomia corporal”, deixar tot allò que ja no es faça professionals de l’àmbit de la psico- i xiquetes, basant-se en la peda- màxim l’autonomia i autoregulació reconeix Pilar, una de les respon- servir i que a altres famílies podrien logia i l’educació. gogia viva i activa, l’aprenentatge del xiquet/a, des d’un acompanya- sables i educadores de l’associació. fer-li falta, a canvi d’agafar alguna Recentment han col·laborat amb mitjançant vivències, el joc i la rela- ment respectuós i en un ambient En la seua tasca recorren a les apor- cosa del racó que es puga necessi- organismes públics en l’organitza- ció amb els altres, d’una manera preparat i en contacte en la natura. tacions metodològiques de diferents tar. En general, serien materials per ció de xarrades i dinàmiques gru- activa i respectuosa en un ambient Els infants aprenen mitjançant les autors i les adapten a les necessitats a infants o famílies. D’altra banda, pals per a adolescents. ACTUALITAT XARPOLAR, agost 2021 13

ELS BRONZES DE LA PARRÒQUIA DEL MUNICIPI HAN SIGUT RESTAURATS Les campanes de Beniarrés recuperen la sonoritat original

a Parròquia de Sant Pere Apòs- tol de Beniarrés torna a disposar Lde les seues campanes després del complet procés de restauració al qual han estat sotmeses, una actuació que va arrencar el passat 22 de juliol amb la baixada de les mateixes del campanar per a ser traslladades a les instal·lacions de l’empresa Electore- camp S.L. Aquesta companyia situa- da a la Vall d’Albaida, i especialista en el manteniment d’aquesta mena d’elements, s’ha encarregat en les úl- times setmanes de dur a terme tant la neteja exhaustiva dels bronzes com la col·locació dels nous jous de fus- ta que substitueixen als de ferro que fins ara tenien instal·lats les citades peces.

EXPOSADES EN LA PLAÇA La restauració va culminar aquest mes d’agost i les campanes van tor- nar de nou al temple la setmana passada per a ser exposades en la plaça exterior abans de ser pujades al campanar. El veïnat de Beniarrés va Les campanes en el moment de tornar al temple Benedicció de les campanes, el passat 13 d’agost. poder comprovar de prop el resultat de la intervenció duta a terme, igual religiós que va incloure el volteig dels celebrat les seues festes patronals, a l’hora, per exemple, d’avisar d’un que van aprofitar l’ocasió per a fer- bronzes amb la participació d’Isido- es van realitzar voltejos manuals a incendi”, explica Josep Jordà, mem- Les tres campanes se fotos davant les campanes, ja que ro Crespo, el campaner del munici- càrrec de la Colla de Campaners del bre d’aquest col·lectiu. Sants Pere i van ser exposades un esdeveniment històric d’aquestes pi que encara s’encarrega de tocar Comtat. Pau, Mare de Déu de la Cova Santa i característiques no sol donar-se amb manualment les campanes del poble “Les campanes de Beniarrés tenen Santa Bàrbera i Puríssima Concepció a la plaça freqüència en els municipis de les com les de l’Ermita del Santíssim una antiguitat considerable, ja que es són els noms de les tres campanes de del poble abans nostres comarques. Crist dels Afligits. L’endemà va arribar van salvar en la Guerra Civil perquè la Parròquia de Beniarrés, que han Seguidament en la tarda del diven- el moment de pujar les campanes al l’alcalde de l’època va donar l’ordre tornat a sonar en aquesta localitat que tornaren dres 13 d’agost es va efectuar la be- campanar i des d’ací, coincidint amb de no fer-les desaparéixer davant la del Comtat després d’estar un temps al temple nedicció de les campanes en un acte els dies en què la població hauria important funció civil que exercien en silenci a causa del delicat estat de

TAMBÉ ÉS PRESIDENT DE LA MANCOMUNITAT EL XARPOLAR Quico Fenollar és el nou director de l’hospital d’Alcoi Francisco Miguel ‘Quico’ Fenollar és el nou CRÍTIQUES DE PARTIT POPULAR director mèdic de l’hospital Verge dels Lliris L’assignació de Fenollar ha estat criticada per d’Alcoi, un càrrec que ja ha començat a exercir part del PP. El diputat popular en Les Corts, aquest mateix mes d’agost i que es va fer oficial Fernando Pastor, argumenta que aquest nome- després de la publicació en el Diari Oficial de nament s’ha produït en un moment complicat la Generalitat (DOGV). Fenollar és el president per a l’hospital, per les nombroses queixes que del Consell de Salut del departament d’Alcoi, està havent-hi per part del personal davant la president de la Mancomunitat El Xarpolar falta de plantilla. “Per això és cridaner que en des de fa sis anys, i alcalde d’Alcoleja, càrrec aquesta situació el nou director diga que no aquest últim en el qual compleix actualment coneix el centre, que mai ha treballat en ell i la seua quarta legislatura. Des de l’any passat que haurà de posar-se al dia amb les reivindi- ha treballat com a psiquiatre en el centre de cacions dels seus ja companys”. salut mental Doctor Esquerdo, gestionat per la Diputació d’Alacant. El nou director mèdic de l’Hospital d’Alcoi ha El nomenament es començat a exercir el seu nou càrrec i ha estat mantenint reunions per a conéixer la situació produeix en un moment de l’hospital, encontres amb els diferents ser- veis de l’hospital així com amb les organitza- delicat per a l’hospital, cions sindicals. El centre hospitalari pateix un en plena pandèmia i moment delicat, afectat per la pandèmia i les mobilitzacions de facultatius, que es queixen amb protestes de la falta de personal al departament de Salut. Fenollar és el recanvi de José Enrique Soriano, dels facultatius per qui va deixar el càrrec ara fa dos mesos a cau- falta de personal sa de la jubilació Quico Fenollar és l’actual alcalde d’Alcoleja. 14 XARPOLAR, agost 2021 ACTUALITAT

El monument d’època islàmica formava part del recinte fortificat d’una petita alqueria, coneguda com ‘al-Mudayyina’.

EL PASSAT 14 D’AGOST VA TENIR LLOC UNA JORNADA DE PORTES OBERTES PER A CELEBRAR L’EFEMÈRIDE 12 anys des de la reobertura de la Torre d’Almudaina er tal de celebrar els 12 anys des de la seua restauració i museització, la Torre d’Almudaina va acollir una jornada de Pportes obertes el passat 14 d’agost. La Torre és un monu- ment almohade propietat de la Diputació d’Alacant que gestiona la Fundació MARQ. Va reobrir les seues portes al públic el 14 d’agost de 2009. Des de juliol del passat any s’han desenvolupat en el recinte totes les mesures de seguretat necessàries per a pre- servar la salut dels seus treballadors i dels visitants, després de l’aprovació d’un Pla de Contingència i Accessibilitat amb el qual el museu va obtenir el segell ‘Safe Tourism Certified’ emès pel ICTE. La Torre almohade d’Almudaina és un BIC -Bé d’Interès Cultu- ral- amb categoria de monument que introdueix al visitant en el coneixement i gaudi de l’arquitectura, el paisatge i la història. El monument d’època islàmica formava part del recinte fortificat d’una petita alqueria, coneguda com ‘al-Mudayyina’, origen del nom de la població. La restauració duta a terme a la torre i el seu entorn permet comprendre a través de les petjades trobades en els seus murs la curiosa tècnica emprada en la seua construcció i les seqüeles dels canvis soferts en els seus vuit-cents anys d’his- tòria. Traspassat el llindar de la seua porta, el visitant descobreix els espais interiors en els quals es desenvolupa un subtil discurs museogràfic on submergir-se en la història de la torre i d’Al- mudaina. El contingut museogràfic es distribueix en els quatre nivells interiors de la torre atesos altres tants capítols: Almudaina (Història i població); la construcció de la torre (arquitectura, tècnica i sistema constructiu i treballs de recuperació), on s’ex- hibeix una maqueta; els usos de la torre en el temps (defensiu, magatzem, habitatge i museu de lloc), que es distribueixen entre el nivell inferior i l’última planta, on es mostra la rèplica de la ballesta; i el territori, que s’explica en el nivell superior, on amb l’ajuda de fotografies del paisatge instal·lades en cadascuna de les quatre finestres es localitzen llocs i construccions d’interès. Les visites guiades es poden realitzar de dimarts a divendres a les 11 i a les 19 hores, i diumenges i festius a les 11 hores. La Torre va reobrir en 2009. Actualment és gestionada pel MARQ. ACTUALITAT XARPOLAR, agost 2021 15

HI HAN PROJECTES EXECUTATS (I PENDENTS D’EXECUTAR) EN ALCOLEJA, MILLENA, BENIMASSOT, L’ORXA I BENIARRÉS Millora de les carreteres a diferents punts de la comarca

a millora de les carreteres, ca- mins, i vies de comunicació en L general sol constituir una de les principals demandes dels municipis a les àrees rurals del nostre entorn. La Diputació d’Alacant ha dut a terme en les darreres setmanes actuacions en al- guns punts de la comarca del Comtat, i n’ha anunciat alguns altres que de mo- ment es troben en fase de planificació.

CV-701 DE L’ORXA A BENIARRÉS Un d’aquests trams és el de la CV-701 de L’Orxa a Beniarrés, on l’ens pro- vincial ha invertit 312.000 euros per a la seua rehabilitació, concretament entre els punts quilomètrics 3+300 i 6+780. Aquest projecte contempla, entre altres accions, la reparació de les esquerdes del carril dret -entre els punts quilomètrics 3+300 i 6+780-, i la reconstrucció total del ferm, re- forçat amb un mur de contenció de formigó armat -entre els punts qui- lomètrics 4+710 i 4+850-.

CAMÍ VELL DE MILLENA A La limitació de velocitat al nucli urbà d’Alcoleja és de 20 km/h. Els vianants poden caminar més segurs per Alcoleja. BENIMASSOT D’altra banda, també s’està estudiant el projecte de rehabilitació de l’antic camí que uneix els municipis de Be- nimassot i Millena. El diputat de Ca- rreteres, Alejandro Morant, ha visitat recentment totes dues localitats per a conéixer l’estat de l’antic camí i es- tudiar la possibilitat d’incloure el seu asfaltat i rehabilitació dins del pla de camins supramunicipals que impulsa l’ens provincial. La inversió estimada pel diputat després de visitar la zona rondaria els 180.000 euros, una quan- titat que seria sufragada íntegrament per la institució provincial. Morant, qui ha estat acompanyat pels alcaldes de les dues localitats, Ismael Molines i César García, ha explicat que la millora d’aquesta via “permetria als veïns estalviar temps, ja que el recorre- La carretera que uneix Millena amb Benimassot presenta mal estat en alguns punts. gut que han de fer actualment és cinc quilòmetres més llarg. Així mateix, fa- afavoreixen la sostenibilitat del nostre TRAVESSERA D’ALCOLEJA ciant clarament ambdues zones. A més nucli urbà. La iniciativa compta amb el cilitaria la connectivitat amb la capital entorn, ja que suposen un gran estalvi El veïnat d’Alcoleja pot caminar més es disposa de senyalització per a indi- vistiplau de la Diputació, la qual ja ha de la comarca -Alcoi-, amb l’AP-7 i amb de temps i de combustible”, ha assen- còmodament pel centre urbà del seu car als conductors la velocitat màxi- iniciat la fase preliminar d’estudi. Un altres nuclis urbans i polígons indus- yalat el responsable de l’Àrea de Carre- municipi, després de les obres que ma permesa, així com la localització dels primers passos que es va donar en trials situats en municipis com Muro teres, qui ha afegit que això es tradueix s’han executat en la travessera que dels passos de zebra. Tanmateix, des aquest sentit fou la construcció d’una o Cocentaina”. “Aquest tipus d’inver- “en un important estalvi econòmic per connecta els dos extrems del poble. El del govern municipal aposten per un zona d’aparcament a l’entrada del po- sions beneficien als nostres veïns i, al al contribuent i en un descens de les traçat de la carretera comparteix ara projecte de circumval·lació, que per- ble, prop d’on hauria de discórrer la mateix temps, milloren la mobilitat i emissions de CO2 a l’atmosfera”. espai per a vianants i vehicles, diferen- metria desviar el trànsit per fora del circumval·lació. 16 XARPOLAR, agost 2021 PROMOCIÓ Aconsegueix un premi ESTIUEJANT amb Remet la teua foto de l’estiu i

LOT DE CERVESES PREMIUM podràs aconseguir un d’aquests premis

SOPAR PER A DUES PERSONES SOPAR PER A DUES PERSONES AMB ESPECTACLE

6 Ampolles d’Oli d’Oliva Verge Extra AMPOLLA DE VERMUT FERRER I RUTA Las 2 exemplars del llibre: DEL CELLER DEL MINIFUNDI, A LA Cuatro Estaciones del Parque MICROVINYA CAVALL DE FOC Natural de La Font Roja

3 COIXINS DOS MENÚS TRADICIONALS QUADRATS I BOTELLA DE VI BEIG LLISOS

COM CONCURSAR Envia les teues fotos abans del 15 de setembre. Pots fer-ho de la manera següent:  Per correu a: El Nostre Ciutat, Plaça Pintor Gisbert, 3. 03801 Alcoi (Alacant)  Per e-mail a: [email protected]  Per Whatsapp al: 663 86 75 55 NO OBLIDES Adjuntar nom, cognoms, edat i telèfon de contacte. Fes un comentari de la foto. Les imatges seran publicades en les pàgines d’El Nostre Ciutat en pròximes edicions. ESPORTS XARPOLAR, agost 2021 17

La Volta a Espanya ha passat per les nostres comarques en repetides ocasions. L’etapa 7 es va diputar el 20 d’agost. RAY MARTÍNEZ

LA 7ª ETAPA DE LA PROVA VA RECÓRRER ELS MUNICIPIS DE BENIARRÉS, BENILLOBA I ALCOLEJA A LA COMARCA DEL COMTAT La Volta Ciclista a Espanya visita les nostres comarques

es comarques de l’Alcoià i el Comtat van ser centre d’atenció L de l’actualitat esportiva el passat divendres 20 d’agost, ja que van acollir part del recorregut de la 7ª etapa de la Volta ciclista a Espanya. Michael Storer es va alçar amb la victòria en una etapa que va tenir un final inèdit en la història de la prova, al Balcó d’Alacant, a la lo- calitat de Tibi. Els corredors van recó- rrer prèviament els 152 quilòmetres de traçat, passant a les nostres comarques pels municipis de Beniarrés, Cocentai- na, Alcoi, Benilloba i Alcoleja. L’etapa tenia 3.670 metres de desnivell acumu- lat repartits en sis ports de muntanya, dos d’ells al nostre àmbit geogràfic més proper: el de Benilloba (de tercera categoria), i el de Tudons (de segona categoria)

TRANSCURS DE LA PROVA L’australià Michael Storer va aconse- guir la victòria d’etapa per al seu equip Team DSM, encara que la principal notícia de la jornada fou la caiguda després Geoffrey Bouchard (Ag2r-Ci- Team va passar a l’atac. Valverde, Ca- d’un dels favorits per al triomf final, el troën Team) i Michael Storer (Team rapaz, Iots i De la Cruz van guanyar uns murcià Alejandro Valverde (Movistar DSM). Jan Polanc (UEA Team Emira- metres d’avantatge, però en una corba 6 152 Team), en el port de El Collao, i que va tes), un altre eslové, era el millor situat el murcià se’n va anar a terra. motivar la seua retirada de la general. en la general, a 1’42” del seu compa- Mentrestant, començava la baralla L’etapa va transcórrer Els 152 km d’aquesta En finalitzar l’etapa, l’eslové Primoz triota, encara que en el grup davanter per l’etapa entre els corredors més Roglic (Jumbo-Visma) va aconseguir hi havia altres noms importants, com avançats, amb Lawson Craddock (EF per 6 ports de muntanya, etapa la converteixen en retenir el mallot roig, després de co- els de Romain Bardet (Team DSM), Fe- Education-Nippo), Michael Storer sent el primer el de una de les més curtes de ronar el Balcó d’Alacant entre el grup lix Grosschartner (Bora-Hansgrohe), (Team DSM) i Pavel Sivakov (Ineos de favorits. Kenny Elissonde (Trek-Segafredo), Grenadiers) estudiant les seues opcion. ‘La Llancuna’, per a l’edició 2021 de la Volta La jornada, amb eixida en Gandia, Pavel Sivakov (Ineos Grenadiers) o el Ja a prop de meta, Carlos Verona (Mo- seguir amb el de plantejava un recorregut exigent, que mateix Sepp Kuss (Jumbo-Visma), a vistar Team) i Andreas Kron (Lotto Sou- presentava mitja dotzena de pujades. El més de mitja dotzena d’espanyols: Alex dal) donaven caça a Storer i Sivakov. El Benilloba després de dia era propens per a l’escapada, però Aranburu i Gorka Izagirre (Astana-Pre- madrileny va arrancar amb força a 4 passar per Alcoi, 3607 el Jumbo-Visma del líder Primoz Roglic mier Tech), Jonathan Lastra (Caixa Ru- de meta, encara que Storer va demos- no estava disposat a permetre-ho. Des- ral-Assegurances RGA), Fernando Bar- trar ser el més fort malgrat portar 117 el tercer va ser el de El desnivell acumulat de prés de molts salts i reagrupaments, no celó i Jesús Herrada (Cofidis) i Carlos km al capdavant. D’aquesta manera Tudons (a Alcoleja), l’etapa fou de 3.607 m, va ser fins passat el quilòmetre 30 que Verona (Movistar Team). va aconseguir la seua tercera victòria van aconseguir marcar distàncies, pri- A 50 km de meta, ja amb 26 ciclis- com a professional, després de l’etapa el del Collao, el port repartits en els sis ports mer Diego Camargo (EF Education-Ni- tes en la davantera, l’avantatge dels i general que va aconseguir al juliol en de Tibi, que a més va ser de muntanya, el més alt ppo), Harm Vanhoucke (Lotto Soudal), escapats era de 3’34”. A partir d’ací, el Tour de l’Ain. Pràcticament tots els i Thymen Arensman i Chris Hamilton la carrera es va posar interessant en favorits van arribar a la volta i Roglic va puntuable, i finalment el d’ells el de Tudons, amb (Team DSM). També ho aconseguiren la pujada al Collao, quan el Movistar salvar el mallot de líder per 8 segons. Balcó d’Alacant 1.025 m 18 XARPOLAR, agost 2021 EMPRESES

AGOST VA COMENÇAR AMB 2 PERSONES ATURADES MENYS RESPECTE A L’ANTERIOR MENSUALITAT L’atur baixa en el Xarpolar fins als 624 demandants de feina

l mes d’agost ha començat amb i continuar la senda de creixement del una lleugera baixada de l’atur salari mínim interprofessional con- Eals pobles que conformen la tinuen sent “dos eixos absolutament Mancomunitat El Xarpolar, reflectint prioritaris per a transitar cap a un mo- una xifra de 624 demandants de feina. del laboral més just i equilibrat amb Açò suposa una reducció de 2 aturats els treballadors i treballadores. En cas respecte a les xifres del passat mes. contrari, la sortida a la crisi corre el Entre els municipis on l’atur ha risc de tornar a sustentar-se sota un baixat es troba Balones i Benillup (3 increment dels nivells de precarietat persones aturades menys); Alcoleja, laboral, ampliant de nou la bretxa de Benimassot, Vall d’Alcalà i Planes (2 la desigualtat al nostre país”. menys); així com Almudaina, l’Alque- ria d’Asnar, Benifallim, Benilloba, Cas- tell de Castells i Gaianes (1 menys). Des d’UGT A l’altra part es troben els pobles que asseguren que han vist incrementades el seu índex d’atur, com ara Beniarrés (4 persones el descens està aturades més); Agres (3 més); Alfa- determinat per fara, Benimarfull, L’Orxa i Fageca (2 l’efecte estacional més); així com Quatretondeta, Penà- guila i Tollos (1 més). Els pobles que del turisme segueixen amb el mateix índex d’atur són Vall d’Ebo, Alcosser, Benasau, Fa- D’igual manera, el sindicat reclama morca i Millena. la necessitat de reforçar l’efectivitat Això pel que respecta a xifres relati- de les polítiques actives d’ocupació, ves. En termes absoluts, és Beniarrés la qual cosa exigeix també una major el poble que més demandants de fei- dotació de recursos dels Serveis Pú- na té (85), seguit de Benilloba (58); VALORACIÓ DELS SINDICATS amb un context sanitari favorable, si des d’UGT adverteixen que per a acon- blics d’Ocupació, “atés que a la fi de Planes (42): Agres (39); L’Orxa (38); Des d’UGT valoren negativament bé encara queda camí per recórrer seguir una recuperació que beneficie 2022 registraran una pèrdua d’apro- l’Alqueria d’Asnar (36); Gaianes (35); aquestes xifres, ja que consideren que per a aconseguir el control ple del vi- al conjunt de la societat, i especial- ximadament 1.000 efectius”. Finalit- Alfafara i Castell de Castells (29); Be- les menors restriccions dutes a terme rus i poder així, avançar cap a una re- ment a aquells col·lectius més vulne- zen assegurant que tots aquests canvis nimarfull (25); Gorga (24); Penà- durant el mes de juliol acompanyades cuperació econòmica ferma i estable”, rables, “no sols és necessari restablir haurien de venir acompanyats d’una guila i Alcoleja (19); Balones (18); d’una massiva vacunació i el comença- afirmen en un comunicat. Afegeixen els nivells d’ocupació anteriors a la reforma fiscal, guiada per criteris de Alcosser, Vall d’Ebo i Millena (16); ment de la temporada estival, haurien també que “les xifres estan directa- pandèmia, sinó aconseguir també que progressivitat i equitat. “Aquest ele- Benillup, Quatretondeta i Benimassot d’haver millorat la situació econòmica ment determinats per l’efecte estacio- aquest se sustente sota condicions la- ment és essencial per a assegurar la (10); Vall d’Alcalà, Benifallim i Fageca en les comarques centrals. nal del turisme”, i per això consideren borals dignes i de qualitat”. suficiència del sistema i afrontar amb (9); Tollos i Benasau (8); Almudaina “Les dades de juliol mantenen la que caldrà observar la seua evolució En aquest sentit, defenen que la de- garanties els grans reptes que tenim (6); i Famorca (1). recuperació de l’ocupació en relació durant els pròxims mesos. En tot cas, rogació de la reforma laboral de 2012 al davant”.

EN VALL D’EBO I VALL D’ALCALÀ PROCEDENTS DE LA DIPUTACIÓ D’ALACANT Habiliten punts La Mancomunitat rebrà d’informació juvenil 750.000 euros en subvencions Vall d’Ebo i Vall d’Alcalà seran dos d’edats situades entre el jovent de 12 La Diputació d’Alacant ha concedit sis subvencions a la Mancomunitat El Xarpolar que estaran dirigides a desenvo- dels 24 municipis de la Marina Alta i els 30 anys. lupar diverses activitats que es localitzen en àrees com els serveis socials, la recollida de residus domèstics, la igualtat que a partir de setembre comptaran El diferent personal tècnic de jo- d’oportunitats i prevenció de la violència de gènere, així com l’equipament de material informàtic, entre altres. En total, amb l’obertura dels Punts Joves, un ventut s’ha incorporat a la Xarxa Jove la Mancomunitat rebrà més de 750.000 euros gràcies a aquestes subvencions atorgades per la institució provincial. servei quinzenal d’atenció especia- de la Marina Alta amb la finalitat de En concret, l’òrgan provincial ha aprovat una subvenció dirigida a sufragar les despeses dels serveis socials d’atenció litzada a la joventut de 12 a 30 anys planificar, coordinar i organitzar una primària de la Mancomunitat durant 2021, que tindrà un import per valor de 205.048 euros en total. La quantia atorga- que obrirà de 16 a 20 hores. En el cas nova línia de polítiques integrals de da servirà per a finançar serveis d’emergència social, pobresa energètica o ajuda a domicili, entre d’altres. d’aquests dos municipis serà els di- joventut on el jovent, de 12 a 30 an- La Mancomunitat El Xarpolar rebrà una aportació de 390.609 euros dedicada a pal·liar els efectes provocats per la mecres 8 i 22 de setembre. ys, és el pilar fonamental i des d’on pandèmia originada per la COVID-19. L’àrea dels Serveis Socials s’encarregarà de gestionar aquesta nova ajuda que Aquest servei es començarà a pres- sorgeix la detecció de necessitats que contribuirà a enfortir els serveis de proximitat de caràcter domiciliari per a garantir els cuidats, suport, vinculació amb tar després que l’àrea de joventut de marcaran les línies d’actuació futu- l’entorn, seguretat i alimentació dels ciutadans. Aquesta subvenció estarà destinada especialment a les persones majors, la Mancomunitat Cultural de la Ma- res. El Pla de Municipalització té dos amb discapacitat o que es troben en situació de dependència. rina Alta s’haja vist ampliada amb la àrees de treballs, per una banda els D’altra banda, s’ha concedit una subvenció de 203.474,39 euros que estarà destinada a costejar part de les despeses incorporació de personal tècnic de pobles de més de 5000 habitants i generades per la recollida i transport de residus considerats domèstics. A més, es fomentarà la participació ciutadana i joventut, gràcies a l’Institut Valen- per altra banda les Mancomunitats. la transparència en els municipis de la Mancomunitat gràcies a altres ajudes concedides per la Diputació d’Alacant per cià de la Joventut (IVAJ). L’arribada En el cas de la MACMA el personal valor de 6.342 euros, que corresponen al Pla d’Igualtat de la Mancomunitat El Xarpolar i al projecte de comunicació de d’aquest equip humà interdisciplinar contractat en l’àrea de joventut té di- participació ciutadana. ha estat possible gràcies a la línia de versos objectius, marcats pel mateix També s’ha rebut una altra ajuda destinada a la promoció social, equipament i vehicles en 2021 superior a 25.000 subvenció nominativa de l’IVAJ que, Pla de Municipalització, dels quals euros. En aquest cas l’ajuda permetrà millorar l’equipament informàtic de la Mancomunitat El Xarpolar, adquirir un amb una inversió superior als 3 mi- destaquem: la redacció del futur Pla nou vehicle i desenvolupar un taller de teatre terapèutic entre els ciutadans dels municipis. A més, es percebrà una lions d’Euros a tota la Comunitat Va- Jove de la Marina Alta i l’obertura subvenció pròxima als 2.000 euros per finançar un teatre al carrer que tindrà com a objectiu prevenir sobre la violència lenciana, ha de permetre materialitzar dels Punts d’Informació Juvenil en els de gènere i afavorir la igualtat d’oportunitats. La informació d’aquestes subvencions es pot ampliar accedint al web de la llei 15/2017 de Polítiques Integrals pobles de menys de 5000 habitants de la Mancomunitat, a l’apartat de notícies. de Joventut adreçada al col·lectiu la comarca. MUNICIPIS XARPOLAR, agost 2021 19

EL MUNICIPI DE LA COMARCA DEL COMTAT OFEREIX NOMBROSES OPCIONS AL VISITANT Alcoleja, des dels peus de la Serra d’Aitana a localitat d’Alcoleja es troba situada a la comarca del Comtat, Lconcretament en la vall del riu de Penàguila o Frainos, a l’ombria nord- oest de la serra d’Aitana. Al nord fita amb el municipi de Benasau; al sud i a l’oest, amb Penàguila; a l’est, amb ; i al sud-est, amb Sella. Es troba a una altitud de 739 metres sobre el nivell del mar, amb una superfície del seu terme municipal de 14,60 km2 . L’any 2015 tenia una població de 191 habitants, encara que a 2020 la població ha baixat fins els 177 (INE 2020).

RELLEU La seua ubicació als contraforts de la serra d’Aitana fa que Alcoleja tinga un molt accidentat. Les altures més detacades són el morro del Carrascal (1.211 metres), la moleta de Xarquera (1.072 metres) i l’alt de Mahoma (947 metres). La composició del terreny és majoritàriament de roca calcària en la muntanya, i argilenca en les valls, El municipi es troba ubicat als peus de la Serra d’Aitana. solcades per nombrosos barrancs (de Xarquera, d’Ares, etc.).

HISTÒRIA Es considera que el topònim Alcoleja prové de l’àrab al-qulaia, ‘el castellet’. L’any 1256 la vila fou conquerida per les tropes cristianes. El primer senyor territorial fou en Joan de Bensela, de qui els marquesos de Malferit heretaren la baronia. Assentada a l’esquerra del riu Frainos, el 1563 Alcoleja era una aldea de moriscos amb una població propera a les deu famílies, encara que arribà a tindre quaranta fins a l’expulsió del 1609. S’estima que la repoblació posterior va ser important, ja que el 1640 hi havia 42 cases habitades. Al llarg del segle XVIII arribaren a 695 habitants el 1787, i 964 el 1900.

ARQUEOLOGIA En el terme d’Alcoleja hi ha nombrosos jaciments arqueològics, concretament en el morro del El topònim Alcoleja prové de l’àrab al-qulaia, ‘el castellet’. Alcoleja té una població de 177 habitants. Carrascal i en el riu Frainos, indrets on es conserven diversos poblats del TRADICIONS Bronze llevantí i pintures rupestres El nucli urbà està damunt d’un del Neolític. tossal menut de roca, on destaca el palau senyorial que pertany a la ECONOMIA família dels Fenollar, descendents L’economia és fonamentalment dels marquesos de Malferit, amb una agrícola i de secà; són productes peculiar torre circular del segle XVI. bàsics l’oliva i l’ametla. Molts cultius Les festes patronals estan dedicades que en el passat foren importants a la Mare de Déu dels Desemparats per a l’economia del poble han i a Sant Vicent Ferrer, i se celebren a passat a ser secundaris, com ara finals del mes d’agost. Un dels actes els arbres fruiters i les hortalisses, més emblemàtics d’estes festes és el els quals actualment són només de cant de l’Aurora (que ha perdurat al consum domèstic. Així, la vegetació llarg del temps). muntanyosa ha anat guanyant terreny a la part cultivada, cosa que suposa BIBLIOGRAFIA un canvi progressiu en el paisatge Toponímia dels pobles valencians. que envolta Alcoleja, que en pocs Alcoleja- Acadèmia Valenciana de la anys ha passat a ser pinar i carrascar. Llengua. Secció d’onomàstica. L’economia és fonamentalment agrícola i de secà. 20 XARPOLAR, agost 2021 PUBLICITAT