Plantes De La Serra De La Serrella (El Comtat-La Marina Baixa)
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Butll. Inst . Cat. Hist. Nat., 59 (Sec. Bot., 8): 75-79. 1991 PLANTES DE LA SERRA DE LA SERRELLA ( EL COMTAT - LA MARINA BAIXA) J. U. Solanas i Ferrandiz* & G. Mateo Sanz* Rebut: gener de 1991 ABSTRACT Plants of the Serrella Range (Valencian Country) As a result of a study on the La Serrella mountain Range flora, data on 69 plants interesting from a chorological point of view are given. RESUM Com a resultat de I'estudi de la flora de la serra de la Serrella (el Comtat- la Marina Baixa), es donen a conbixer 69 plantes interessants des del punt de vista corolbgic en aquesta part dels Paisos Catalans. KEY WORDS: Floristics Cormophyta, Valencian Country. MOTS cLAU: Floristica, cormofits, pats Valencia. INTRODUCCIO de les visites a la ve*fna serra d'Aitana horn Si horn exceptua les poques citacions pot donar corn a absents de la Serrella i pre- existents (MATEO & FIGUEROLA, 1986; RIGUAL, sents a I'Aitana plantes tan significatives 1972), la serra de la Serrella es un territori corn ara Vella spinosa, Genista lobelii subsp. practicament desconegut des del punt de longipes, Berberis hispanica subsp. australis, vista botanic. La seua situaci6 al costat d'al- Rosa pimpinellifolia, Arctostaphvlos uva- tres serres de reconegut valor botanic (Aita- ursi, Saxifraga cuneata, Thymus serpyllioi- na, Mariola, etc.), per la presencia exclusiva des subsp. gadorensis, Prunus prostrata, en elles si mes no, en aquesta part dels Pai- Rhamnus saxatilis, Merendera pyrenaica, sos Catalans, d'algunes plantes amb un gran Cotoneaster nebrodensis, etc. interes corolo'gic, justifiquen un estudi de la La Serrella es situada al Territori Dianic seua flora. Al Ilarg del temps que dura 1'estu- (BOLOS & VIGO, 1984) i fa de limit natural di s'identificaren 643 taxons i corn a resultat entre les comarques de la Marina Baixa i de * Departament de Biologia Vegetal . Facultat de Ciencies Biologiques . Universitat de Valencia. 46071 Burjassot. Va- lencia. 75 I'Alcoia-Comtat. Es tracta d'un anticlinal YH2886. Penya Alta (Quatretondeta, el complex molt fallat amb abundancia de Comtat), 1.200 m. YH3487. Tambe a la serra crestells i cingles, majoritariament calcari d'Aitana, camps de cirerers prop de la font en el seu nucli i envoltat per les terres mar- de l'Arbre (Confrides, Marina Baixa), 1.200 goses mioceniques de les adjacents valls de m. YH3782. Ceta i de Guadalest. La diferencia de cotes oscil•la entre els 400 m a la part de Beniarda Centaurea dracunculifolia Dufour i els 1.379 m en el seu punt mes alt, el pla de Planta molt Tara al territori, ha estat tro- la Casa. Aixo, junt amb I'orientacio general bada nomes en un fenassar sobre sol bastant O-E de la Serrella, possibilita una gran varia- humit a la vora de la carretera de Confrides bilitat ecologica amb territoris d'influencia a Benifato (Beniarda, la Marina Baixa), 600 continental i maritima a un costat i a l'altre m. YH4085. de la serra. A continuacio hom dona una Ilista de les Centaurea rouyi Coincy especies mes interessants trobades a la Ser- No es rara als sols rocosos de la part alta rella. de la serra. Hi ha exemplars amb caracteris- tiques intermedies entre aquest taxon i C. mariolersis Rouy. YH38, YH48. LLISTA D'ESPECIES Cerastium arvense L. Planta citada d'aquesta Serra per MATEO & Per a cada planta hom assenvala I'ecolo- FIGUEROLA (1986) i no coneguda de cap altra ggia observada, la localitat de recol-leccio, serra dell voltants. Ha estat trobada en pas- l'altitud, la quadricula UTM d' I km de costat turatges esciofils a la part elevada de la ser- o de 10 km en el cas d'haver-hi mes de tres ra. Penyctes de I'Albardar (Quatretondeta, localitats. Els plecs de les citacions es tro- el Comtat), 1.200 m. YH3689. Pla de la Casa ben dipositats a I'herbari (VAB) de la Facul- (Fageca, el Comtat), 1.360 m. YH3689. tat de Biologia de la Universitat de Valencia. Cirsium odontolepis Boiss. ex DC. (C. erio- Acer opalus Miller subsp. granatense phormn (L.) Scop. subsp. odontolepis (Boiss). Font Quer & Rothm. (Boils. ex DC.) Rouv) Refugiat a les pedrusques i cingleres per Terra remoguda de vora de pista a la part tot l'obac de la serra a partir dels 800 m. alta de la Serra, Penva Alta (Quatretondeta, YH38. el Comtat), 1.150 m. YH3487. Anagallis tenella (L.) L. Conopodium thalictrifolium (Boiss.) Ca- Terrenvs argilosos prop de l'aigua de rie- lestani rols i barrancs. Barranc del Monecillo Pedrusqucs i sols rocosos a l'obac de la (Confrides, la Marina Baixa ), 800 m. serra. Lloma de la Canal, 1.100 m. YH3387; YH3787. Hort dels Frares, 1.000 m. YH3488 (Quatre- tondeta, el Comtat); Mallada del Llop (Fa- Arenaria grandiflora L. morca, el Comtat), 1.200 m. YH3989. Tam- Matollars sobre sols esqueletics i pedrus- be al barranc de 1'Arc, a la serra d'Aitana ques de la part alta de la serra. YH38. (Sella, Marina Baixa ), 640 m. YH4279. Avenula pubescens (Hudson) Durnort Coriaria myrtifolia L. Pasturatges frescos i ombrivols de les Bardisses i baladrars de la vall de Guada- parts elevades del territori. Cova Foradada lest (Beniarda, la Marina Baixa). YH48. (Quatretondeta, el Comtat), 1.000 m. YH3588. Pla de la Casa (Fageca, el Comtat), Crepis pulchra L. 1.350 m. YH3689. Tossal dels Conills (Fage- Pasturatges terofitics esciofils a la part ca, el Comtat), 750 m. YH3691. alta de la serra. Mallada del Llop (Famorca, el Corntat), 1.300 m. YH3989. Centaurea collina L. Apareix esporadicament en fenassars i vo- Epipactis microphylla (Ehrh.) Swartz res de bancals a les parts mitjanes i elevades Brolla de Rosmarino-Ericion sobre subs- de la serra. Vora de la carretera de Benillo- trat mangos. Font de l'Espinar (Quatreton- ba a Benassau (Penaguila, I'Alcoia), 580 m. deta, el Comtat), 800 m. YH3488. 76 Erigeron acer L. Recingle Alt (Quatretondeta, el Comtat), Ambients ombrivols de rierols i fonts. 1.350 m. YH3487. Barranc del Monecillo (Confrides, la Mari- na Baixa), 800 m. YH3787. Hieracium aragonense Scheele. Ambients similars, Cova Foradada (Qua- Erodium saxatile Cav. ex Pau (E. valenti- tretondeta, el Comtat), 1.000 m. YH3588. num Lange Greuter & Burdet). Sols calcaris nus de les parts elevades de Hieracium loscosianum Scheele la serra. Mallada del Llop (Famorca, el Com- Ambients similars, sempre per damunt tat), 1.200 m. YH3989; Penya Alta (Quatre- dels 1.000 m. Es 1'especie mes abundant del tondeta, el Comtat), 1.100 m. YH3487. genere. YH38. pseudopilosella Ten. Erucastrum virgatum C. Presl. subsp. bra- Hieracium cingles ombrivols a chycarpum (Rouy) Gomez-Campo Prats sobre repeus de la serra. Pla de la Casa (Fage- Peu de roquers del pic de Castellet (Cas- la part alta de YH3689. tell de Serrella, el Comsat), 900 m. YH4388. ca, el Comsat), 1.350 m. Hyoseris scabra L. Festuca arundinacea Schreber subsp. arundinacea Nomes n'hem trobat una poblacio en pas- descalci- Fenassars (Brachypodion phoenicoidis). turatges terofitics sobre argiles de Riu de Guadalest (Beniarda, la Marina ficacio. Barranc de les Mates (Beniarda, la Baixa ), 440 m. YH4186. Marina Baixa), 540 m. YH4287. Festuca gautieri (Hackel) K. Richter Hypericum tetrapterum Fries (H. qua- Llocs ombrivols a peu de cingles. Cova drangulum L.) Foradada (Quatretondeta, el Comtat), 1.000 Jonqueres, baladrars i pasturatges a la m. YH3588. vora dels cursos d'aigua de la vall de Guada- lest (Beniarda, la Marina Baixa), 440 m. Festuca hervieri Patzke YH4286. Ambients similars als de 1'anterior espe- Iberis cie. Hort dels Frares (Quatretondeta, el saxatilis L. Sols Comtat), 1.000 m. YH3488. esqueletics rocosos al cim de la ser- ra. Mallada del Llop (Famorca, el Comtat), 1.300 m. YH4089. Festuca plicata Hackel Gespes a peu de cingles. Pla de la Casa Inula (Fageca, el Comtat), 1.350 m. YH3688. conyza DC. Herbassar de cami a I'obac de la serra, so- bre margues mioceniques. Tossal del Tio Fumana procumbens (Dunal) Gren. & Go- Quico (Quatretondeta, el Comtat), 800 m. dron. YH3489. Sol esqueletic calcari a la part elevada de la serra. Lloma de la Canal (Quatretondeta, Kickxia lanigera (Desf.) Hand.-Mazz. el Comtat), 1.100 m. YH3387. Terrenys argilencs eutrofics i hurnits. Pe- nya Alta (Quatretondeta, el Comsat), 1.100 Galium verum L. m. YH3487. Mas de Quintin (Penaguila, 1'Al- Pasturatges sobre s6ls argilosos de la part coia), 500 m. YH2987. alta de la serra. Penya Alta (Quatretondeta, el Comtat), 1.200 m. YH3487. Lathyrus filiformis (Lam.) Gay Pasturatges esciofils del cim de la serra. Glaucium flavum Crantz Mallada del Llop (Famorca, el Comtat), No es rar a la vora de pistes i als talussos. 1.200 m. YH3989. Hi ha dues referencies CAMARA NIIo (1942: 333) ja adverti la propa- anteriors de la serra de Mariola (PAU, 1898: gacio d'aquesta especie seguint les vies de 24) i serra d'Aitana (BOLOS & VIGO, 1979: comunicacio. Rodalies de Quatretondeta 57). (el Comtat), 650 m. YH3289. Lathyrus latifolius L. Hieracium amplexicaule L. Bancal erm a I'obac de la serra. Rodalies Roquers ombrivols del cim de la serra. de Benassau (el Comsat), 700 m. YH3187. 77 Legousia castellana (Lange) Samp. (L. sca- na Baixa ), 850 m . YH4387. Naixement del bra (Lowe) Gamisans). riu Amadori ( Relleu , la Marina Baixa), 700 Molt escassa en pasturatges terofitics sub- m. YH3077. nitrofics. Possiblement es tracta de la pri- mera citacio per a la provincia d'Alacant. Onopordum nervosum Boiss. Rodalies de Fageca (el Corntat), 860 m. Herbassar nitrofil a la vora de la carrete- YH3790. ra, prop d'una granja. Gorga (el Comtat), 500 m. YH2988. Legousia hybrida (L.) Delarbre Aquesta especie havia estat citada ante- Origanum virens Hoffmanns.