La Veu Núm. 48

Sumari

La Veu Internacional Butlletí de Reagrupament Independentista Desacomplexament europeu per Josep Sort Temps de victòria PÀGINA 2

Quan, el 2008, en Joan tindrà al costat”. És Municipalisme Carretero va tirar endavant l’hora de sentir-nos tots Eleccions aquest moviment polític ben a prop, malgrat tots que és Reagrupament, els “però” que calguin. municipals ni ERC ni CDC tenien L’Oriol Junqueras (ERC) per Francisco Garcia el plantejament va rebutjar la proposta de PÀGINA 3 independentista que llista unitària del president tenen ara i les CUP ni tant Mas, convençut que així Cultura sols existien en l’àmbit s’eixamplava la presència nacional. de l’independentisme. Reagrupament, A dia d’avui, per contra, Potser no ho compartim nova etapa la independència és el del tot, però desitgem per Teresa Casals projecte central del país i, que aquest criteri sigui PÀGINA 4 contra totes les dificultats i l’encertat. I, per la seva presagis, el 27S es presenta part, el president Mas ha com l’etapa final d’aquest de culminar la seva feina Testimoni gràfic camí de llibertat que el i capgirar la història, poble de Catalunya ha envoltat de veus diverses VIII Assemblea decidit fer seu. però compromeses, Nacional a les És en aquesta situació honestes i intel·ligents, Cotxeres de Sants que arriba també el dignes de representar els de Barcelona moment inajornable anhels d’un poble que de la unitat d’acció, del malda per recuperar la PÀGINA 5 missatge en comú, de seva idea. compartir aquest projecte Ara, per tant, és moment entre tots els qui d’una d’ajudar i de fer només Territorials forma o altra el defensem. allò que toca fer, un cop La llarga agonia de Ho exposava bé en David més. D’ajudar que, el 27S, Fernández (CUP) al l’independentisme guanyi. les Caixes d’Estalvi per Pere Soler Parlament: “President, Simplement, però alhora en les seves polítiques tant difícil, és el moment PÀGINA 7 socials ens tindrà sempre d’ajudar-nos els uns als al davant, per aconseguir altres. la independència ens I més... La secció habitual de llibres de Ignasi Planas Pere Torra i la secció d’humor President de Reagrupament

NÚMERO 48 • JUNY DE 2015 2 / La Veu La Veu / 3 Independentisme al món Desacomplexament europeu

Els estats membres de la Unió retrocés contundent. Per acabar- perspectiva internacional, encara Europea, cada dia que passa, cada ho de reblar, tres Presidents de més rellevant va ser l’absència del atzagaiada que protagonitza el Comunitats Autònomes, tots Cap de l’Estat i del President del govern espanyol, es mostren cada ells ferms partidaris de la mà govern d’Espanya. Una absència cop més desacomplexats respecte dura contra qualsevol veleïtat que és tota una declaració al procés d’independència encetat catalanista, han anunciat la seva d’intencions. D’intencions a Catalunya en els darrers anys. dimissió arran de llurs fracassos covardes, òbviament, porugues, de És un canvi que cada cop és més electorals. Paradoxalment, el gent que sap que allà no els volen perceptible. tres governaven les comunitats i que, malgrat el seu deure era ser- El Parlament danès ha aprovat limítrofes amb la Catalunya- hi, no van tenir els nassos d’anar- una declaració que aposta Principat, de manera que es pot hi. La qual cosa demostra que clarament per una negociació ben bé parlar d’un efecte taca d’oli. estan tocats, molt tocats, per molt democràtica. I és que Europa, Per als espanyols, les coses, lluny que ho tractin de dissimular amb en particular, i les democràcies, d’arreglar-se, se’ls compliquen. actituds de pinxo i fatxendes. en general, no surten del seu I d’això, a hores d’ara, tots els Per això és tan important astorament cada cop que el govern governs europeus i no europeus que l’actitud de fermesa i Rajoy, i el seu ministre d’Afers (com per exemple, el del Marroc), determinació, d’anar a caixa o Exteriors, Garcia Margallo, obren en són plenament conscients. faixa, es mantingui entre tots la boca. La diplomàcia espanyola A aquesta percepció els catalans i les catalanes. I s’ha de multiplicar per anar tapant políticoelectoral, s’hi han afegit naturalment, entre els dirigents forats, que cada cop més són dos esdeveniments que encara o líders polítics que volen autèntiques fuites d’aigua. Espanya han fet més evident que Catalunya encapçalar el procés. Precisament, és un país totalment desprestigiat està ja en posició de sortida. Em dit sigui de passada, les actituds als ulls dels seus socis. I això, que refereixo tant a la xiulada de dubitatives, claudicants, que diuen en privat, cada cop estan més l’Himne espanyol a la final de algun d’ell ha demostrat respecte a punt dir-ho en públic i a la cara. la Copa, com a l’absència de les el procés, li ha costat el càrrec... La millor manera de continuar principals autoritats espanyoles a malgrat que ho tenia tot a en el procés és que el poble la Final de la Champions League, favor per ser reelegit. Només català demostri una fermesa celebrada a Berlín. li calia obrir-se a la Catalunya indestructible en l’objectiu En el primer cas, el món va real, i no a la que els mitjans d’assolir la Independència. comprovar fefaentment que les de comunicació depenent dels Les eleccions del mes de maig amenaces espanyoles no serveixen grans conglomerats mediàtics, han deixat clar, als ulls de la de res quan hi ha un poble decidit financers i empresarials, volen comunitat internacional, tant a prendre amb les seves mans imposar. És una lliçó que, de cara dels governs com de l’opinió el futur. La xiulada a l’Himne a les eleccions al Parlament de pública, que l’independentisme espanyol va donar la volta al món Catalunya, del proper avança. El nombre de regidors i va provocar un estat catatònic setembre, cal tenir escollits en llistes independentistes a l’opinió espanyola, que es va ben present. s’ha incrementat de forma resoldre de la forma habitual: més considerable, mentre que els catalanofòbia, sense cap complex. espanyolistes han patit un Però, tal vegada, des d’una Josep Sort La Veu / 3 Municipalisme Eleccions municipals

Les passades eleccions què tothom parla d’aquesta Junta Directiva Nacional municipals a Catalunya D.U.I. però, a l’hora de la i que, personalment, si hi deixen un panorama diferent veritat, quan han de votar per puc ajudar amb la meva al que teníem fins ara, on el ella, ens donen l’esquena i experiència d’haver estat més destacat és la irrupció prefereixen els que encara els Conseller de Districte a de Barcelona en Comú, amb prometen un Dret a Decidir l’Ajuntament de Barcelona la una Ada Colau que pot ser que mai podrà ser dins passada legislatura, que no alcaldessa, desbancant així a d’un estat com l’espanyol. dubtin a posar-se en contacte Xavier Trias. Una Barcelona Les properes eleccions amb mi i miraré de donar-los en Comú que dona vida a ICV, autonòmiques, perquè siguin un cop de mà sempre en allò a la capital del país. A una plebiscitàries, hauran de venir que em necessitin. ICV que fa un parell d’anys seguides d’aquesta D.U.I. que Esperem que a les properes consideràvem morta i que portem anys predicant des eleccions al Parlament de ara, amb aquesta jugada que de Reagrupament. Majoria Catalunya, al setembre, si ha fet, ha obtingut els millors independentista al Parlament finalment es fan en aquest resultats de la seva història, que faci una Declaració mes o quan el M.H. President tot i que hagi hagut de deixar- d’Independència, que la Mas decideixi convocar-les, se, pel camí, una bona part Proclami i Via Fora catalans! la D.U.I. estigui representada del seu ADN personal. Però, de moment i com ja dins dels programes electorals Unes eleccions municipals he dit, aquest camí no ens de les forces independentistes que han suposat una clara el compren la gran majoria i que, així, s’aconsegueixi victòria de l’independentisme de catalans i catalanes, aquesta gran majoria al a tot Catalunya, amb un i, per exemple, els de Parlament de Diputats 51’01% dels vots, però que Reagrupament només hem i Diputades, que estigui alhora han resultat un obtingut representació als disposada a fer primer la desastre pels que tenim clar ajuntaments de Cubelles, Declaració d’Independència i que la Declaració Unilateral Puigcerdà i Vic. Des d’aquí després a Proclamar-la. d’Independència és i serà aprofito per felicitar a tota l’única via per a poder la gent reagrupada que han aconseguir el tant anhelat aconseguit ser regidors alliberament nacional. Crec i regidores d’aquests Francisco Garcia que hauríem de fer una pobles i els dic que tenen Conseller de Districte a anàlisi profunda de per tot els suport de la nova Barcelona 4 / La Veu La Veu / 3 Cultura Reagrupament, nova etapa

La celebració de la VIII Assemblea Nacional de Reagrupament va servir per tancar una etapa de Reagrupament i per obrir- ne una altra. D’acord amb els estatuts de la nostra organització ni el president Carretero ni la vicepresidenta Carandell podien continuar en els càrrecs i per això la Nova Junta directiva Nacional va nomenar Ignasi Planas, el candidat més votat, com a nou president de Reagrupament i a Marc Vinyolas, el segon més votat, com a nou Secretari General. Com a membre de l’antiga Junta vull compartir amb heu preguntat per què democràtica i feina ben feta. vosaltres, companys i Podem, Podemos, Guanyem, Amb aquests objectius va companyes associats unes Procés Constituent, monges començar Reagrupament, amb reflexions ben personals. que entren i surten tenen Joan Carretero al capdavant i, Per a mi ha estat un honor audiència assegurada als sense haver de canviar ni una formar part de la Junta de mitjans de comunicació coma, és amb els mateixos Reagrupament. He intentat catalans, en teoria «els nostres» objectius que volem continuar treballar pel nostre projecte i una força com Reagrupament essent útils al país. Som els de d’acord amb el compromís que ni és mencionada tot i formar la DUI. Sí. I estem convençuts vaig adquirir en presentar-me. part d’una coalició amb que serà definitivament la DUI Si us digués que tot han estat representació a l’Ajuntament la que ens portarà a ser lliures. flor i violes no diria la veritat. de Barcelona? Un agraïment total a Aquests quatre anys han No es tracta de fer el Joan Carretero, un home estat especialment convulsos ploricó, es tracta, només de d’una peça, de muntanya políticament, Reagrupament posar-nos cara a cara amb sí, però d’una integritat que no ha obtingut els resultats la realitat. També s’ha de resisteix qualsevol prova que esperàvem, hem hagut dir que associats nostres no , a la vicepresidenta Rut de prendre partit i col·laborar han entès segones quines Carandell, la cara amable amb d’altres forces polítiques actuacions de la Junta. I han de Reagrupament, a tots els que tenien més capacitat decidit abandonar la nostra associats que han treballat per de decisió i és evident que associació. Alguns ho han fet al nostre projecte i el desig cap cobria totes les nostres amb elegància i d’altres amb que la nova junta tingui tot expectatives... Sempre que un cop de porta. A tots ells els l’encert que es necessita per hem donat el suport a una voldria dir que segurament fer créixer la nostra associació força política hem pensat en hem comès errors, però que perquè ben aviat sigui un Catalunya mai, mai en cap segur que és a Reagrupament element important en el nou interès personal. on hi ha el percentatge més país que tots els Tot aquest temps hem patit alt de patriotes que tenen els reagrupats somniem. un silenci per part de tots mateixos objectius polítics que els mitjans de comunicació ells i elles. ben incomprensible. Us Independència, regeneració Teresa Casals La Veu / 5 Especial VIII Assemblea La VIII Assemblea de Reagrupament escull nou president i Junta Directiva

El passat 31 de maig es va fer la VIII Assemblea de Reagrupament en la que Ignasi Planas va ser proclamat nou President de l’associació, substituint a Joan Carretero. La resta de membres de la nova Junta Directiva Nacional són Marc Viñolas, August Andreu, David Vinyals, Albert Aragonès, Laura Soler, Francisco Garcia, Eva Solé, Joan Coll, Jordi Tomàs, Xavier Todó i Pilar Altarriba. En el seu discurs de benvinguda, Ignasi Planas va donar les gràcies per la seva elecció i va dir que “som molt conscients del moment tant important en el que estem. L’objectiu de Reagrupament serà apostar per la unitat per tal de poder guanyar la independència el 27S”. Pel que fa al nou Secretari General, Marc Viñolas, va afegir que “aspirem a ser el millor projecte associatiu i polític en el que qualsevol català que cregui en una solució unilateral del conflicte i en un constant millorament democràtic, pugui desenvolupar-hi la seva feina per arribar a l’objectiu de la independència”. En l’assemblea va destacar també el discurs del ja expresident i fundador de Reagrupament, Joan Carretero, que va agrair la constància i el treball de totes les persones de Reagrupament i va dir que la nova junta el tindrà al seu costat pel que calgui. Carretero va recordar que a Reagrupament “som els de la DUI” i també la importància de que qualsevol full de ruta inclogui el dia de trencament amb l’Estat espanyol. Sense això, va dir, no hi ha independència. La nova Junta Directiva ja ha fet la primera reunió i ha reiterat el compromís d’apostar per la unitat de les diferents forces polítiques per encarar amb èxit el 27S. Estem en un moment clau per la llibertat del nostre país i des de Reagrupament es farà tot el possible per aconseguir-ho. La propera fita, doncs, és aquest 27S plebiscitari però també la Diada uns dies abans i en la que ja s’està treballant. Us hi esperem un any més amb amics i familiars per dinar al Pla de Palau i després, com no, anar tots junts a la Meridiana a fer-nos sentir. 6 / La Veu Especial VIII Assemblea LaLa VeuVeu // 73 Territorials La llarga agonia de les Caixes d’Estalvi

Aquests darrers dies, el tema de les comarcal que va acabar essent dirigida més es recuperaran. Milers de petits Caixes d’estalvis catalanes torna a per algú amb deliris de grandesa estalviadors han perdut part dels seus estar d’actualitat. Per una banda hem i una voracitat enorme, també és estalvis o els han vist compromesos. pogut veure el reportatge sobre la paradigmàtic de l’ensorrament del Molts, per sort, ja han recuperat fi de la Caixa Laietana que han fet a sistema. Aquesta entitat, permeteu-me els seus diners després de temps un 30 minuts de TV3 – Desmuntant l’expressió, després de ser arrossegada d’angoixes, incerteses, mobilitzacions la Laietana- i, per l’altre, el procés “como puta por rastrojo” pels seus i demandes. Però la conseqüència més de liquidació final de les Caixes de màxims directius, la van voler lliurar letal, menys aparent, perquè queda Catalunya, Tarragona i Manresa sota com a verge i donzella a un SIP –unió diluïda en el temps i ara aparentment el nom de Catalunya Bank, adquirit tova de caixes– amb Cajamadrid. El no fa encara gaire mal, malgrat que recentment pel BBVA. “Drac” madrileny es va cruspir la es començarà a notar amb tota la seva Caixa Catalunya va arribar a tenir donzella catalana i altres 4 més de la cruesa ben aviat, ha estat la desaparició més de 7.000 empleats, als quals calia resta de l’Estat, però es va ennuegar d’un sistema financer proper i al servei sumar els més de dos mil que tenien amb la “donzella valenciana” que li de la gent. les caixes de Tarragona i Manresa. va quedar entravessada. La resta de la Ja no hi ha caixes. Ja no hi ha entitats D’aquells més de nou mil empleats història i el cost que per al contribuent al servei del petit estalviador. D’aquell i quasi mil cinc-centes oficines ara ha tingut el rescat de Bankia és de estalviador que amb la seva llibreta en queden 4.386 treballadors i 728 sobres conegut. cobrava la nòmina i /o la pensió al Oficines. A hores d’ara, el BBVA Rescat de Bankia que aquí, a casa mateix temps que administrava planteja la reducció del 45% del que nostra, ha estat molt hàbilment usat estalvis i pagaments. Avui en dia tenir encara resta de la plantilla –dos mil com a cortina de fum per molts dels un compte per a qui no tingui altres empleats— i el tancament de 400 nostres polítics jugant amb les xifres productes “vinculants” li suposa oficines. Sobreviurà, doncs, un de absolutes. Dient-nos que el rescat de una despesa, en comissions, que és cada quatre llocs de treball existents Bankia ha estat més del doble que el de molt notòria per a les economies el 2008 i una de cada cinc oficines. Els Catalunya Bank, però ocultant-nos molt més humils. L’atenció a la gent a la números de l’antiga Caixa Laietana hàbilment que Bankia era més de cinc finestreta desapareix. Les oficines no són gaire més galdosos, dels 1150 vegades més gran que Catalunya Bank. bancàries són oficines de gestió i venda empleats en queden 418 dins de Algú encara a hores d’ara plora –amb de productes. T’has d’espavilar amb el Bankia i de les més de 270 oficines en llàgrimes de cocodril— la desaparició caixer o des de casa, cosa que foragita prou feines en sobreviuen quelcom del sistema de Caixes. Hi ha qui la gent —encara és molta— que no més de mig centenar. s’atreveix a dir que el sistema de Caixes domina les noves tecnologies. La Aquesta ensulsiada del sistema de catalanes ens hagués permès bastir un desaparició de les Caixes d’Estalvis està caixes catalanes, 9 caixes de 10 que hi sistema financer propi i potser hauria fent fora del sistema bancari la gent havia han desaparegut, ha tingut uns estat possible si no les haguessin deixat més pobra, per a la qual serà un signe responsables. Responsables que, en anar de la mà de Déu. Però aquest d’ostentació, pel cost, tenir obert un algun cas, se n’han anat amb la vida sistema, a l’inici d’aquest segle XXI, ja compte. Per altra banda, a tot això cal assegurada i d’altres amb el prestigi començava a estar corcat. El sistema de afegir-hi que moltes petites poblacions intacte. A hores d’ara, sobta veure Caixes catalanes va caure per l’ambició quedaran desateses o almenys sense el poc “examen de consciència” i i la “mala” gestió dels seus directius opcions alternatives. quasi nul·la autocrítica del president i també per la falta de control dels La crisi del sistema financer ha passat de Caixa Catalunya —catedràtic organismes públics que havien de per damunt de tot i de tots nosaltres d’Economia– el senyor Serra i vetllar pel seu bon funcionament. Cal com una piconadora. Ara ens trobem Ramoneda, que va estar al càrrec fins al tenir present que les caixes catalanes amb un panorama dominat per mitja 2005, quan la “borratxera del totxo” ja estaven sotmeses a auditories pròpies i dotzena d’entitats que faran amb tots havia compromès el futur de l’Entitat. contractades amb empreses auditores nosaltres el que vulguin, i a callar! Que després arribés “l’estatista” Narcís de reconegut prestigi. Eren auditades Sobretot els que estiguin endeutats, Serra pensant que amb la contractació i inspeccionades pel Banc d’Espanya entre ells els partits polítics, que serien d’un nou director —Adolf Todó— i i per Hisenda i a Catalunya eren els que haurien de vetllar perquè amb alguna mesura “política” podria sotmeses a inspeccions i auditories de res hagués passat i perquè res més capejar el temporal, seria anecdòtic. Ho la Generalitat que era qui legalment les continués passant o seria si no fos perquè la seva arrogància tutelava. No oblidem tampoc que tota tornés a passar. i falta de visió els va fer caure en la crisi i caiguda es va produir en temps el parany d’autoconcedir-se sous i de governs tripartits d’esquerres. prebendes força oneroses per les quals La caiguda del sistema de Caixes ha Pere Soler ja s’han passejat per algun jutjat. estat un greu trasbals. S’han perdut El cas de la Caixa Laietana, una Caixa milers de llocs de treball que mai La Veu / 3 Reagrupament Independentista

Llibres recomanats Pere Torra

Aquests dies es commemora el 50è aniversari de la cançó de Bob Dylan, Don´t think twice, it’s Spain “Like a rolling stone”. Han passat els anys i les peces de Dylan conserven la No serveix de res seure frescor dels clàssics. A més, Dylan és i demanar-se per què, Spain, autor d’un interessantíssim llibre de to a més tant se val, memorialístic, autobiogràfic, Cròniques no serveix de res seure I, magníficament ben escrit (sortirà el i demanar-se per què, Spain, volum II?). Crec que, sobretot per la si no ho has fet mai; qualitat de les seves poesies, mereix quan el gall canti a trenc d’alba, el premi Nobel de literatura, però no mira per la finestra, i ja me n’hauré anat, sé si els acadèmics suecs seran mai tu ets la raó que continuï el meu viatge, prou agosarats per atorgar-l’hi. però no t’hi repensis, ja està bé. Amb permís del gran Bob Dylan, els proposo una traducció una mica No serveix de res que encenguis el teu llum, Spain, adaptada d’una altra cançó una mica una llum que no havia vist mai, més antiga, “Don’t think twice, it’s no serveix de res que encenguis el teu llum, Spain, allright”, composta el 1963. És una sóc al costat fosc del camí; cançó que parla d’un trencament, encara desitjo que hi hagués alguna cosa molt semblant a altres trencaments que fessis o diguessis que vivim avui. Espero que se’n faci per a intentar fer-me canviar d’idea i em quedés, càrrec i em sabrà perdonar, Mr. Robert de tota manera mai no vam parlar gaire, Zimmerman. de manera que no t’hi repensis, ja està bé.

Així que no serveix de res que cridis el meu nom, Spain, cosa que no havies fet mai abans, no serveix de res que cridis el meu nom, Spain, ja no et puc sentir més; vaig pensant i demanant-me, mentre faig camí carretera avall, que una vegada vaig estimar una idea, una democràcia em van dir, li vaig donar el meu cor, però ella volia la meva ànima, però no t’hi repensis, ja està bé.

Estic caminant carretera avall, tot sol, Spain, cap a on vaig, no t’ho puc dir, però adéu és una paraula massa bona, així que tan sols diré que et vagi bé; no estic dient que em tractessis malament, Podies haver-ho fet millor, però no m’importa, tot i que em vas fer perdre el meu preciós temps, no t’hi repensis, ja està bé.

Nota: Per qüestions sil·làbiques, resulta curiós que la cançó funciona igualment si, en lloc de “Spain”, hi posen “Duran”.

Humor Boet