Historia de la Botanica a les IHes Balears: plantes vasculars

Antoni PAYERAS

Payeras, A. 2006. Historia de la Botlmica a les Illes Balears: plantes vasculars. Boll. Soco SHNB Hist. Nat. Balears, 49: 155-172. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca. El present estudí es una petita cronologia de quatre-cents anys d'investigació per part deis botimics a les Balears, des de 1601 fins el día d' avui, amb unes notes de món clas­ sic. Es fa un repas de les principals personalitats que han tingut contacte amb la botimi­ ca balear i les' seves respectives aportacions. PIITIlllIeS c/ou: Botanica, botanics, historia, Illes Balears.

THE BOTANY HISTORYOF THE BALEARIC ISLANDS: VASCULAR PLANTS. The present study is a chronology of 400 years of investigation of the botanists on the SOCIETAT D'HISTORIA Balearic islands, trom 1601 until today, with notes on the classical world. He is made a NATURAL DE LES BALEARS review ofthe main personalities that they have had contact with the Balearic botany and their respective contributions. KeyHlOTds: Botany, botanists, history, Balearic Islands.

Antoni PAYERAS C/Arta, 7. 07519-Maria de la Salut.

Recepció del manuscrit: 20-nov-06; revisió acceptada: 29-des-06.

Introducció Les notícies historiques referents als botfmics que ens han visitat basicament les La historia botfmiea de les Illes Balears trobem en els mateixos treballs de dits bota­ és llarga i desigual per cada una de les illes nies, on a més d'exposar la seva propia i alllarg del temps. Des del segle XVII fíns feina, fan referencia als treballs deIs seus avui són molts el botanies que han estudiat precursors o bé dels seus contemporanis. la nostra flora. Sens dubte l'illa més ben Podem trobar bastants de fragments disper­ estudiada és la de Menorca, degut a les dife­ sos a diferents obres que fan referencia a la rents dominacions que ha tingut al llarg de historia botanica de les Balears, que es tro­ la historia, que ha creat un ambient més ben citades a la bibliografía. L' obra que ens favorable cap al' estudi de les diferents cien­ dóna una visió mes clara és la de Josep M. cies i camps del saber, que a la resta de les Camarasa (1989), Botimica i botanics deIs illes. Pel contrari, les Illes Pitiüses no han Paisos Catalans. Colmeiro (1858), a la seva estat explorades fíns a principis del segle obra La Botánica y los botánicos de la XIX. Es fara un breu repas d'aquelles per­ Península Hispano-Lusitana. Estudios sonalitats que han anat aportant dades al bibliográficos y biográficos, ens dóna molts món botfmie de les illes fíns els anys setan­ de detall s de les biografíes deIs principals ta del segle XX. botanics i de les seves aportacions més 156 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 49 (2006) importants. Així mateix ens aporta gran (Blanes, 1990). El mateix autor ens descriu informació l'obra de Joaquim Maria Bover, els usos que en fan els illencs gimnesics del Biblioteca de escritores Baleares, 1868. llentiscle per la manca d'oli (ens indicaria El treball esta estructurat en cinc blocs. un pobre cultiu d'olivera o la manca d'e­ El primer, dóna una pinzellada de les lles), així com el cultiu de la vinya i de l' em­ referencies vegetals que donen els autors del pelt d' oliveres damunt ullastres a Eivissa món classic a les seves obres, el segon fa (Blanes, 1990). També citen plantes cultiva­ referencia al inicis de la Botanica a les des que eren utilitzades a l'alimentació, com Balears, són autors anteriors a les teories el drakóntion (Dracunculus vulgaris), cita­ linneanes, i que estan marcats per la nissaga da per Dioscórides al S. I aC.: "La dragone­ deIs Salvador. El tercer bloc, són els iHus­ ta ... Los habitantes de las Gimnétides, lla­ trats, homes en la majoria de casos no lligats madas Baleares, mezclan la raíz cocida con a la ciencia, pero amb un bagatge cultural mucha miel y la ofrecen en los convites a ampli que els fa interessar per multitud de modo de pasteles" (Dioscórides, 1998). disciplines del saber, molts d'ells formen Plini, ens descriu les figueres de les gabinets d'Historia Natural a casa seva i fan Pitiüses, la ceba marina (n'anomena tres tertúlies cultural s, estan entre les teories classes diferents) i el blat (Blanes, 1990). pre-linneanes i les linneanes. El quart bloc, Aquestes escasses cites en serveixen per esta marcat per els grans botanics europeus veure l'evolució de la introducció de deter­ que visitaren la nostre illa i que influiran a minades especies. homes com Joan Joaquim Rodríguez i també per la creació de 1'Institut Balear, amb gent com Francesc Barceló i Josep Els inicis: els pre-linneans Monlau entre altres. El darrer bloc, esta marcat H. Knoche (fa de lligam amb l'esco­ EIs autors classics com Miguel la de Montpellier), els Chodat i el germa Colmeiro (1858) i Paul Mares (1880), con­ Bianor (fa una unió entre les escoles catala­ sideren com a primer naturalista de les na i francesa), i per els grans botanics cata­ Balears, així com a primer Botanic, a lans: Pius Font i Quer i Oriol de Bolos, a Ramon Llull (1232/3-1316) escriptor, filó• més de CarIes Pau, així com la creació en sof, místic, missioner i naturalista entre primer lloc de la Societat d 'Historia Natural d'altres, sobre tot pel seu llibre, Libro Felix de les Balears, i posteriorment de la creació o de las maravillas del orbe. de la Universitat de les Illes Balears i del Despres de les cites disperses de l'anti­ Jardí Botanic de Sóller. guitat, als segles XIV-XVI podem trobar citacions d'especies vegetal s ja siguin espontanies o cultivades, als inventaris nota­ Les fonts cHlssiques rials deIs apotecaris. Així Maria J. Sampietro (2006), recull cent vuitanta-set Les fonts classiques ens donen alguns plantes que creixen a Mallorca i catorze a la detall s del paisatge vegetal a les Illes península, als inventaris d'apotecaries entre Balears al' antiguitat. Així, el viatger 1348 i 1550. Aquestes especies eren d'us Diodor Sícul nat el 90 aC., ens indica la medicinal i en part cultivades als horts deIs denominació de Pitiüsa, en referencia a la apotecaris i causa probable de llur introduc­ gran quantitat de pins que hi creixen ció a l'illa de moltes d'elles. A dits inventa- A. Payeras, Historia de la Botimica a les Illes Balears 157

ris també es cita la primera planta d'origen crita del llistat de J. Petiver (Camarasa, america a l'illa, el palosanto (Guaiacum 1989). Algunes de les plantes descrites ja hi sanctum L.), el 1537, utilitzat com a remei estaven a l'obra d'Herman Boerhaave contra la sífilis (Sampietro, 2000; 2006). (1668-1738), "Index alter plantarum quae BIs inicis de la Botanica vénen influen­ in horto academico Lugduno-Batavo alun­ ciats per Clusius, pero els vertaders dinamit­ tur. Leiden. 1720". Aquestes plantes aparei­ zadors de la Botanica al segle XVII i princi­ xen citades al discurs preliminar de pis del XVIII als palsos catalans són els Catálogo metódico de las plantas observa­ Salvador, seguidors de 1'Escola de das en Cataluña, ... , 1846, d'en M. Montpellier, Magnol, els Jussieu i sobre tot Colmeiro, encara que no cita localitats. P. de les idees de Tournefort. Mares, destaca delllistat les següents: El primer autor que cita una localitat "ASCYRUM BALEARlCUM, frute s­ mallorquina a una obra botanica és en cens, maximo flore luteo, foliis minoribus, Clusius (Charles de l'Ec1use 1526-1609), a subtus verrucosis, Salvo Ex Boerh. "Rariorum Plantarum Historia" (Anvers, (Hypericum balearicum L.); ALATERNUS 1601), cita deguda al botanic Thomas Penny BALEARlCA, humilis, foliis subrotundis, (1532?-89), es tractava d'Hypericum balea­ ferrea rubigine nigricantibus, Salvo Ex ricum (Masalles, 1988). Boerh. (Rhamnus Alaternus L., balearicus Joan Binimelis (1538-1616), cronista Hort. Par.); TRAGACANTHA HUMILIS general del Regne de Mallorca, es va endin­ BALEARlCA, foliis parvis, vix incanis, sar al món de la botanica medicinal amb l' o­ flore albo, Salvo Ex Boerh. (Astragalus mas­ bra Tractat de las virtuts de la herba que es siliensis Lamk); URTICA PILULIFERA, diu Sanctae crucis ó Nicoriana (Bover, folio angustiori, caule viridi, balearica, Salvo 1868). Jordi Fortuny (1623-81), el 1670 Ex Boerh. (Urtica pilulifera L.). En el her­ deixa inedita una Flora Balear, que forma bario Salvador existe una Ortiga caracteri­ part del tom primer d'una historia general zada asi: Urtica altera minor, foliis rotun­ de Mallorca (Bover, 1868). dioribus, foliis supra ligulam eleganter dis­ Joan Salvador i Riera (1683-1725), bota­ positis, Salvo (Urtica balearica L. ?)." nic catala deixeble de Peire Magnol (1638- (Mares, 1880). 1715), amic de Joseph Pitton de Tournefort En Josep Salvador y Riera (1690-1761), (1656-1708) i d' Antoine de Jussieu (1686- germa d'en Joan Salvador, l'any 1725, 1758) i fill del també botanic catala Jaume també va herboritzar a Menorca, i d'alla va Salvador i Pedrerol (1649-1740), va herbo­ aportar una serie d'especies noves ritzar a les illes de Mallorca i Menorca, el (Camarasa, 1989). 1711 (Camarasa, 1989). Amb les dades Antoni Brotat i Barceló (¿ -1787), era obtingudes a n'aquest viatge, James Petiver apotecari, i va escriure el tractat d'apoteca­ (1663-1718), publica una llista d'especies ria, Pharmaceuticum compendium, gale­ vegetal s de les Balears a Naturae no-chimicum, tribus libris partitum, on es Collectanea. Se li atribueix l'obra relacionen les virtuts de les plantes utilitza­ "Catalogus plantarum rariorum in insulis des a les apotecaries de l'epoca (Bover, Balearicis anno 1712 observatarum " 1868). (manuscrit de la biblioteca deIs Jussieu, actualment al Muséurn National d'Histoire de Paris), pero sembla ésser la copia manus- 158 Boll. Soco Bist. Nat. Balears, 49 (2006)

Els iHustrats El farmaceutic Pere Salas, era aficionat a la Botanica, i Bonaventura Serra li atri­ El segle XVIII, es caracteritza per la bueix Plantas disecadas de Jussieu, de influencia de l'escola catalana de Madrid, Cusson (Bover, 1868). amb Josep Quer, Antoni Palau, Joan George Cleghom (1716-94), deixeble Minuart, Miquel Bamades, ... que anomena­ de Momó, metge cirurgia escoces, que va ren diferents corresponsals al llarg de país residir a la Menorca anglesa (entre 1736- (Masalles, 1988). Sens dubte l'aparició de 49), a la seva obra Observations on the epi­ la sistematica Linneana fou la fita més demical diseases in Minorca from the year important i es produIren les disputes entre 1744 to 1749 (1751), menciona 271 espe­ els partidaris i detractors. Va ésser l' epoca cies de plantes de l'illa, amb les denomina­ deIs iHustrats, caracteritzats per personat­ cions angleses, llatines (utilitza el sistema ges no necessariament vinculats al món Toumefort) i menorquines. Així mateix el científic, pero que organitzaven els seus frances, Passerat de la Chapelle, va descriu­ gabinets d'Historia Natural i realitzaven re la flora menorquina el 1764, a tertúlies de can'lcter multidisciplinari. Topographie médicale de Minorque. Menorca va estar marcada per l' ocupació Peire Cusson, metge de Montpellier, anglesa, espanyola i francesa, que feren enviat per Jussieu, va recórrer les illes de arribar intel·lectuals, sobre tot anglesos, Mallorca i Menorca entre 1753-54, encara que deixaren una enorme influencia damunt que no va publicar els resultats de l'expedi­ els menorquins, marcant una epoca d'es­ ció, pero va trobar tres plantes noves. M. plendor. Antoine Richard (1737-1807), per encarrec Joan Minuart (1693-1768), natural de del Rei de Franya va explorar la Península Barcelona, va ésser deixeble de Jaume Iberica i també les nostres ílles entre els Salvador, i el 1740, va estar destinat a Maó, anys 1760 i 1761. El 1770 va remetre a Carl com a apotecari de l'exercit. Posteriorment von Linné (1707-78) un cataleg detallat de formaria part de l'equip de professors del les plantes recol·lectades a les Balears. Jardí Botanic de Madrid, amb altres cata­ Aquest cataleg no fou publicat i C. Linné lans. diu d'ell en carta enviada a M. Antoine Martí Coll, era un jesuita natural de Richard: Mallorca, va viure a Granada a mitjans del "J'aí lu et relu mille foís avec le plus segle XVIII, es va distingir per els seus grand charme votre Flore de Majorque ou coneixements botimics. Va escriure varis des í'les Baléares qui m'a été communiquée tractats de botimica impresos a Sevilla par M. Hemquist, et je doute que personne (Bover, 1868). puisse la lire avec plus d'utilité et de profit També herboritza a Mallorca devers el que moi. Imprimez-Ia, je vous prie, aussit6t 1767, Miquel Bemades i Mainader (1708?- qu'il sera possible, pour que tous les bota­ 71), natural de Puigcerda, metge de Carles nistes y trouvent le plaisir qu'elle m'a causé. III í successor de J. Quer al capdavant de la J'ai passé la nuit derniere sans dormir, primera catedra del Real Jardín Botánico je l'ai consacrée tout entiere a lire votre de Madrid, les seves aportacions no es Flore, et elle était passée avant que je n' eus­ publicaren. També herboritza a Mallorca el se fini ma lecture. Grand Dieu! Qu'ils sont seu fill, Míquel Bemades í Claris (1750?- heureux les habitants de ce pays d'avoir 1801). dans leurs prairies toutes ces fleurs qui font A. Payeras, Historia de la Botimica a les Illes Balears 159

l'omement de nos jardins, meme nos jar­ Rodríguez Campomanes), proleg, descrip­ dins académiques." (Mares, 1880) ció de les especies i índex. El cataIeg cita J. Cambessedes (1827) va tenir accés al 523 generes. L'índex és castella-llatí i manuscrit d' Antoine Richard, troba moltes catala-llatí a més de les sinonímies. Té a especies d'interes, pero d'altres les consi­ més un Index Balearicum, nomina planta­ dera no presents a 1'Illa, i provenien del rum, que consta de 14 pagines que es troba recorregut del Botimic fins arribar a al tom XI deIs seus manuscrits Mallorca. Recreaciones eruditas, consta de 350 noms Bonaventura Serra Ferragut (1728-84), generics. Utilitza una c1assificació a mitges era jurista i amant de tots els camps del entre el sistema de Toumefort i el de Linné saber, un iHustrat. Va visitar el gabinet deIs (Pascual,2003). Salvador, i després formanl el seu propi, Joan Borras, natural de Fomalutx, era amb adquisicions d'especimens locals, herbolari de gran prestigi, en Josep Quer fa molts d'ells proporcionats per en Joan grans elogis d'ell i assenyala que coneixia Borras i d'altres exotics. Va esser visitat per totes les plantes i el seu corresponent nom Antoine Richard i possiblement per en en greco Va ajudar a Bonaventura Serra a la PeireCusson. Mantenia relacions molt seva Flora Baléarica. Fou acompanyant d' estretes amb CristOfol Vilella. Al seu jardí A. Richard en les seves excursions per cultiva multitud d'especies exOtiques, mol­ Mallorca. tes d'elles no cultivades abans a l'illa. És El menorquí Andreu Hemandez i Basili autor de Flora Balearica sive /cones stir­ (1744-1817), farmaceutic i molt apassionat pium et plantarum que in solo Majoricensi per les plantes, va escriure Flora menor­ sponté nascuntur vel alliunde allata con­ quina (1787), que resta inedita i de la qual crescunt (1765) (obra manuscrita i no podem trobar algun fragment a l' obra de publicada). Aquesta obra pertanyia a la José Vargas (1787). A la seva obra indicava biblioteca de D. Josep Pueyo, Marques de en detall les localitats a on ha recollit cada Campo-Franco (Actualment pertany a la planta. Va ésser anomenat coHaborador i Biblioteca de Cata/unya i una copia esta a corresponsal a Maó el 1783 del Reial Jardí la Real Academia de la Historia de Madrid) Botanic de Madrid. El seu fill Rafel (Pascual, 2003), que la va comunicar a J. Hemandez i Mercadal (1779-1857), va Cambessedes, el qual la critica al seu estudiar a Montpellier amb en Drapamaud, Enumeratio (1827), per les imperfeccions Gouan i en Broussonnet. Toma a l'illa el de les 172 figures (aquest tom soIs són 1807, i augmenta l'herbari del seu pare fins iHustracions), així com per les incorrec­ a les 500 especies espontanies de Menorca. cions a les deterrnÍnacions o sinonírnies. Així mateix va augmentar i corregir la Cada figura té anotat el nom científic de la Flora del seu pare, pero no l'arribara a planta i ocasionalment el vulgar. No fa publicar. També deixa alguns estudis sense indicació de localitats, més que les molt publicar. Així i tot el 1817, va envia a la generiques de cada illa. L' obra consta de Societé de médicine practique de dos toms, el segon tom és Flora Balearica Montpellier, una memoria en llatí titulada exhibens plantas in insula Majorica cres­ Historica notio de duabus novis plantis dis­ centes (1772). Aquest tom no arriba a ésser serens, quas in hac Minorica insula reperit, conegut de J. Cambessedes. Esta estructurat oo., que es troben al número 189, pago 88, en quatre apartats, dedicatoria (a Don Pedro dels seus anals c1inics, que varen servir a 1. 160 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 49 (2006)

Cambessedes per els seus treballs fets a Jardín Botánico de Madrid i de l'Academia Balears el 1827. Arnés d'ampliar la Flora de Buenas Letras de Barcelona. Va formar del seu pare, va deixar inCdit, una coHecció de plantes, llavors, minerals i Observaciones que pueden servir para for­ moHuscs entre d'altres. mar la Historia topográfica, fisico-natural, Joaquim Maria Bover (1868) cita un médico-bibliografica de la Balear menor. manuscrit titulat: Lista de las plantas del CristOfol Vilella i Amengual (1742- jardin Botánico de Menorca, del qual no 1803), va ésser un acreditat pintor mallor­ indica ni autor ni any d'edició, soIs que es quí, que estudia les plantes i en va dibuixar troba al jardí botanic de Madrid. moltes. Consta un cataleg de plantes el Miquel Juan de Padrines (1754-1837), 1772, Coleccion escogida de varias frutas, natural de Felanitx, va deixar inedit y plantas de que abunda la Isla de Mallorca Diccionario de plantas medicinales que se sacadas del natural, y miniadas conforme hallan en Mallorca, con sus nombres en sus colres nativos, impres a Madrid i castellano, griego, mallorquin y latín y Coleccion de alguas flores de la Isla de observaciones sobre sus virtudes especíji• Mallorca con sus nombres en lengua nativa cas contra varias enfermedades (Colmeiro, copiadas del natural, Mallorca 1775 1858). (Azcarate, 1990; Vilella, 1999). Es dedica a Onofre Jaume (S.XVIII-1815), far­ altres camps de la Historia Natural, enri­ maceutic natural de Palma, el 1.805, junta­ quint diferents coHeccions amb quadres ment amb Joan Andreu Nieto, va classificar pintats i especimens dissecats. les plantes de la Font Santa (El llistat de El 1791, D. Joan Cursach i Arguimbau plantes es troba a l'obra de Joan Andreu (1757-1832), natural de Ciutadella, metge i Nieto Samaniego, Analisis químico de las deixeble del professor Gouan de aguas minerales de Campos, imp. Tomas Montpellier, va publicar a Maó una obra Amorós, 1805). Va escriure Diccionario de titulada: Botanicus medicus ad medicinae plantas, árboles y arbustos que se crian en alumnorum usum quem typis mandavit la isla de Mallorca, con noticia de sus pro­ Joannes Cursach D. M. Medicus piedades medicinales, escrit el 1804 Escellentissimi Comitis de Ciifuentes, et (Bover, 1868). nosocomii generalis et militaris Sanctae Maria Cortes (1777-1835), monjo car­ Magdalenae, Regiae Academiae scientia­ toixa del monestir de Valdemossa, va con­ rum socius. Extypis Joannes Fabregues rear la botanica i la farmacia, i es va enca­ 1791, a la segona part s'enumeren 270 rregar de la farmacia de dit convent. Va plantes, entre elles 160 espontanies de escriure Diccionario de los vegetales de Menorca, 50 de les quals segons J.J. Mallorca, sus usos descubiertos hasta el Rodríguez (1904) no es poden confirmar la presente, y semillas de todas clases, seva presencia a Menorca. Són plantes manuscrit de 1820, indica els noms en cas­ medicinals que creixen a Menorca. El 1795, tella, linnea i mallorquí (Bover, 1868). va herboritzar amb ell en Baltasar Manuel El botanic valencia Francesc Gil (del Boldó Tuced (1766-99), aragones metge de qual no existeixen referencies biografi­ los Reales Ejércitos, que va realitzar estudis ques), coHaborador de Cavanilles, i que botanics, químics i epidemiQJogics a les gracies a F. Barceló (1879/81) coneixem Balears i Catalunya, que li valgueren per que fou actiu a Mallorca al llarg de la ésser anomenat Correspondiente del Real Guerra del Frances, i a més va realitzar un A. Payeras, Historia de la Botanica a les Illes Balears 161 petit jardí botfmic. També el metge mallor­ autoria, Vidal, 1996, 19969a). Així, Rafael quí Rafael Evinent (1726-1814), fou ano­ Hernandez, publica unes Reflexiones senci­ menat corresponsal· el 1785 a Ciutat de llas e imparciales al impreso Mallorques pel Real Jardín Botánico de intitulado "Specimen, animalium, vegetabi­ Madrid, sembla que tingué alguna activi­ lium, et mineralium ad norman Linneani tat, pero no ens ha pervingut cap testimoni, systematis" (Imprenta de la viuda e hijos de soIs ens queden algunes cartes que parlen Fabregues, Maó, 1815) contraries a 1'obra de les seves trameses i ens descriuen algu­ d'en l Ramis, i a la vegada aquest publica nes activitats (Camarasa, 1989). Contextacion de Don Juan Ramis y Ramis a Segons F. Barceló (1879/81) ilM . abogado de los Reales Consejos y Bover (1868), existia a la Real Sociedad Académico de la Real de la Historia al Económica Mallorquina, un luxós herbari­ papel que con el título de Reflexiones sen­ album, titulat Plantas de esta isla de cillas é imparciales salió en esta Ciudad en Mallorca, año 1806, 1 vo., fol., el qual conte Marzo último. (Imprenta de Pedro Antonio 80 especies, mal determinades i dedicades Serra, Maó, 1815), que dona lloc a al Cardenal Despuig, per part de Gabriel Respuesta justificativa de lo contenido en Cifre i Cladera. la Contextación que Don Ramis y Ramis se Joan Ramis i Ramis (1746-1819), dignó publicar contra las Reflexiones que maones, publica el 1814, Specimen anima­ hize a Su Specimen per part d' en . R. lium, vegetabilium et mineralium in insula Hernandez (no fou publicat fins el 1924 per Minorica frequentiorum, ad norman Joan Hernandez Mora, per la censura impo­ Linneani sistematis, enumera 487 especies sada per Ferran VII) i amb ella el tancament vegetals, amb el seu nom vulgar (hi ha 394 de la polemica. noms populars de plantes) i científic, sense dístinció d'esponumies i cultivades, pero conté gran nombre d'errors de determina­ L'Escola de Montpellier I'Institut ció. Estan classificades d'acord a la sistema­ Balear tica linneana. Aquesta publicació era 1'am­ pliació d'un cataleg inicial, anomenat: El segle XIX, va estar marcat per la cre­ Catalogus Plantarum, Arborum, ació de 1'Institut Balear, on personalitats Arbusculorum, Piscium, Avium, Animalium com Francisco Manuel de los Herreros terratrium et 1nsectorum In Insula Minorica Schwager (1817-1903), Pere J. Trias i frequentiorum, 1787 (Ramis, 1989), que Sampol, José Monlau Sala (1832-1908), constava de 216 especies de plantae i 57 de Pere Estelrich Fuster (1845-1912), arbores i arbusta (aquest llistat de plantes Francesc Barceló i Combis (1820-1889), ... era basicament una copia del cataleg de crearen un ambient favorable cap el camp Cleghom, segons comenta Vidal (1999a), de les Ciencies, que culmina amb l'arribada aquest cataleg seguia els criteris de de l' Arxiduc Lluís Salvador. Les Balears Tournefort. El seu germa Bartomeu Ramis són visitades per importants botanics euro­ (1751-1837), va publicar Colección de peus, sobretot de l'Escola de Montpellier, algunas plantas que crecen naturalmente y que influiran en personalitats com lJ. sin cultura en Menorca (1782). Rodríguez o el propi F. Barceló. Aquest treball de Joan Ramis va ésser Franyois E. Delaroche (Barceló, bastant polemic (inclos es dubte de la seva 162 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 49 (2006)

1879/81), el 1808, va estar a Eivissa i concordiave sinphonica sexualisque objeta­ Mallorca, i va estudiar la vegetació, algunes bilium systematis. 1 t. 1822.497 pagines. d'aquestes plantes queden reflectides a 1'0- -Alphabetarius botanices concise des­ bra d' Augustine-Pyrame de Candolle criptor. 1823. 1 t. 4°. 726 pagines. (1778-1841), Prodromus Systemis Naturalis -Sexualis in Linnaes systemate ictus Regni Vegetabilis, 1824-1873. oculis. 1831. 1 t. 4°.100 pagines. Pere Vicen~ Trias iTrias (1759-1829), -Synópsis panoramica nos tri linneani d'Esporles, va realitzar un herbari en quatre sexualis in systemate ictus oculi, ac alpha­ toms, amb una coHecció d'unes 200 espe­ betarii botan ices nomenclatoris. 1831. 1 t. cies, de la zona del seu poble, també va cul­ 4°. 133 pagines tivar algunes especies autoctones i d'altres -Synópsis panoámica plantarum in Flora exotiques al seu jardí, aquest jardí es va ele­ gallica ab A. P. Decandolleo, ac a J. B. E La var a categoria de jardí botfmic de la Markio descriptarum; accesit antecedentium Societat Economica mallorquina d' Amics resumen. 1834. 1 t. 4°. 100 pagines. del País, l'any 1810 (Roman, 2005). Va -Concordia poliglota, sistemático-botá­ ésser visitat per J. Cambessedes el 1824. A nica y sisinonímico-vulgar de varios nom­ la seva mort, el seu jardí fou conservat pel bres de algunos seres organicos é inertes o seu fill Pere Josep Trias. Se li atribueix una insensibles, particularmente de los que for­ Flora, amb plantes dibuixades i un man el objeto de las materias farmacéutica Diccionario de los vegetables de Mallorca y y médica, como tambien de los conocidos de las semillas sembradas, de sus usos des­ por el uso comun en la economía doméstica. cubiertos hasta el presente año 1800, un 1835. tom de 146 pagines, amb els noms en cas­ El 1827, es va crear a Palma la primera tella, llatí i mallorquí (Bover, 1868). catedra de Botanica, el titular era Bartomeu Mares (1880) menciona al farmaceutic Obrador (1787-1865), pero dura poc temps. Onofre Muntaner, com a creador d'un bell Amb la creació de l'Institut Balear el 1836, herbari amb anotacions de les propietats de es forma també una catedra de Botanica, les plantes, pero que va desapareixer amb la baix la direcció de Pere J. Trias i Sampol, seva mort. També menciona a Gaspar posteriorment es va refondre amb la Melchor de Jovellanos que mentres estava d'Historia Natural. Es crea un petit jardí empresonat al Castell de Bellver com a botanic, per ajudar a dits estudis. autor de la descripció de les plantes del cas­ Jacques Cambessedes (1799-1863), tell i el seus voltants, pero va esser destrult natural de Montpellier, va estudiar la flora pels seus captaires (Mares, 1880). de les Balears. Arriba a Sóller el mar~ de Joan Bals Cardona (1760-1840), far­ 1824, i es va quedar fins el primer de maig maceutic maones, va escriure les següents a Mallorca i el 3 de maig arriba a Eivissa, on a obres, segons J. M . Bover (1868), i que el hi va estar quinze dies, va tomar a Mallorca 1835 eren inedites: i d'alla passa a Maó el 28 de maigo A -El reino vegetal en revista, segun el sis­ Mallorca tingué l'ajuda d'en Pere V Trias, i tema sexual, ó sea memorando botimico, a Menorca la d'en Rafel Hemandez, del útil al jilobotánico, dedicado a peregrina­ qual aprofita sobre tot el seu herbario El ciones particulares ó es tensas de puntos del 1826 va publicar a Annales des voyages, vol. globo. 1 t. 4° de 479 pagines. XXX, una memoria titulada Excursions dans -Alphabetarius botanices nomenclator, les iles Baleares i el 1827 en el tom XIV de A . Payeras, Hisloria de la BOll}nica a les IIles Balears 163

Memoires du Muséum, la Enumeratio plan­ publica Topograjia jisico-médica de las Islas larum quas in insulis Balearibus collegit 1. Baleares, que conté una lIi sta de plantes cul ­ CambessMes (F ig. 1), enumera 69 1 espe­ ti vades i espontani es. Weyler ( 1854) fa cies (entre espontani es i culti vades), a més referencia a I'introducció d'especies de fora d' una descripció botani ca de les ¡lIes. de les ill es. Emili Pi i Moli st (1824-1 892) el Bartomeu Mestre i Barceló ( 1790- 1843, pub li ca a Almacén de Fru /os literarios 1852), prevere de Felani tx, va adaptar I'obra el treba ll , Noticia histórica de los progresos y de Sa lacroux, Elemen/os de historia na/u­ estado actual de la Botánica en las Islas ra l, que contienen la Zoologia, Bo/anica, Baleares; a més publi ca alguns articl es a la Min eralogia y Ce%gia, escritos en fi'ancés Revista Balear. por el DI: Salacroux, vertidos libremente al Rafe l Oleo i Quadrado ( 1806- 1879), cas/el/ano ... , el 1843, en tres toms. natural de Ciu tadell a, estudia botanica a la Fern ando Weyler y Lav iña (1808-1 879), Uni ve rsitat de Va lencia i fa rmac ia al co l'leg i I'any 1843 publi ca Elemen/os de Botanica, de San Victoriano a Barcelona. Va pub li ca r que va aco mpanyat d' ull vocabul ari de la Ca /á lago porfamilias de las plan/as recogi­ nomenclatura mall orquina de les plantes, va das en la isla de Menorca, a Va ll ado lid el ésser alLxi li at per en Pere J. Trias. El 1854, 1859 i Exámen de los sistemas botánicos, ó

Fig. 1. J. Ca rnbessedes. Enumera/io P/alllarum Quas Fig. 2. Paul Mares et Guillaurne Vigineix. CalO/ogue il/ II/.",Iari.\" Balearibus Col/egi/. I 27. Biblioteca del raisollné des plan/es vascu/aires des l/es Ba/éares. Real Jard ín Botáni co, Madrid. 1880. Biblioteca del Real Jardín Botánico, Madrid. Fig. ./. J. Ca mbessedes. EI/um era/io P/alllarum Quas Fig. 2. Pau/ Mares el Cuil/aullle Vigineix. Cala/ogue ill Insu/aris Balearibus Col/egi/. 182 7. LibrO/y of/he raisonné des plan/es "ascu/aires des l/es Ba/éares. Real Jardin Bo/állico, Madrid. 1880. Lilml/y oflhe Rea/ Janlill BOlállico. Madrid. 164 BolI. Soco His/. Na/. Balea rs, 49 (2006) sea disertacion sobre la taxonomía botani­ 1882, prev i di ctamen del Consejo de ca, ma nu sc rit de 40 pag ines el 1829. Instrucción Pública. Després de la eva Paul Mares ( 1825- 1900), natural de mort el seu herbari va ésser cremat. Montpelli er, va herboritza r a les ill es el Antoni Cebri a Costa i Cui xa l1 ( 18 17- 1850, 52 i 55 , el 1865 publ ica al Bulletin de 1885), amic d'en Barce ló, publica La flora la Societé botanique de France, un article de las Baleares y sus exploradores. Especies titul at Aper(':u général sur le graupe des iles endémicas (/882), on es mostrava pal1idari Baléares et leur végétation, per després del sistema natural ca ndol·ld i contrari a les publica r I'a ny 1880, juntament amb en teo ri es evolucioni stes (Vall es, 1995). El sis­ Mr. Guill aume Vi gineix ( 18 10- 1877), el tema De Candoll e, era també I'adoptat per Catalogue raisonné des plantes vasculaires en F. Barce ló ( 1879/8 1). Antoni C. Costa es des iles Baléares (Fi g. 2), amb 200 espec ies relaciona amb J.J . Rodríg uez, i aquesta rela­ més que el de J. Cambessedes. ció dona pas a I'a paric ió a la seva obra Francesc Barce ló i Combi s ( 1820- 1889), Flora de Catalunya, deis noms popul ars de empordancs, deixe bl e de Joa n Francesc la fl ora menorquina, proporcionats pe r Bahí i Fonseca ( 1775- 184 1), el 1847 és aquest. nomenat ca tedratic de Qu ími ca de l' 1n stitut Ba lear, i posteri orment de la catedra de Hi stóri a Na tural. Va ésser un home de gran FLORA activi tat, oc upant di ve rsos ca rrecs com fo ren: a l'Estac ió Meteo rológica, a la Junta ISLAS B.A.LEl.AR.ES. Prov in cial d' Ag ri cultura, Industria i _n ...... Comen;, a la Junta Prov incial d'Estadís ti ca, ... (Pou, 1987). Va ésser així mateix membre de dive rses academi es (Pou, 1987). Destaca en els estudis de Botani ca i Zoo logia. 11Úr' ;!!mt!6 • Herborilza per I' illa amb altres botani cs mall orquins i amb Antoni Cebri a Costa (I'any 1852). Publ ica din s la Revista de las Ciencias éxactas Fisicas y Na tu ra les, edita­ da a Mad rid , uns Apuntes para una flora de las islas Baleares o catálogo metódico de las plantas observadas en esta región que no se hallan mencionadas en la Enumeratio plantarum quas in insulis Balearibus colle­ - ...... - _IW. git, J. CambessMes ( 1867), precedent de la 1' 1'" t1'1 seva Flora, en els quals ja ind icava 470 espec ies ba lea rs ined ites, després publi ca el 1877, Nuevos Apuntes. La seva obra clau es Flora de las Islas Baleares ( 1879-8 1) (F ig. Fig. 3. Francisco Barceló y Combis. Flora de las Islas 3), conté un total de 1363 plantes vascu lars Baleares. 1879-8 1. Biblioteca del Real Jardín entre espontanies, na tura li tzades i cu ltiva­ Botánico, Madrid. Fig. J. Frall cisco Barcelá y COlllbis. Flora de las Isllls des, fou declarada obra de reconegut merit Baleares. 18 79-81. Librar)' o/lile i uti litat, per Rea l Ordre de 22 d'agost de Real Jardíll BOlállico. Madrid. A. Payeras, Historia de la Botánica a les l/les Balears 165

A Maó es publica (en forma de fulletó Botánico [taliano (Porta, 1887)) i Gregorio dins el Diario de Menorca) el Catálogo Ri go, contribu'iren al coneixement de la flora razonado de las plantas vasculares de balearica. Émil e Bumat ( 1828- 1920) i Menorca ( 1865-68) de Joan Joaquim Willi am Barbey ( 1842- 1942), com a fruit Rod ríguez i Femenias ( 1839- 1905), amb del viatge que feren a le IlI es i a les comar­ 698 especies i el 1874 publica als Anales de ques del Sud del País Va lencia entre el maig la Sociedad Espaiiola de Historia Na tural, i juny de 1881 , en companyia de Boiss ier, de un Suplemenlo al catalogo razonado, amb Lo ui s Leresche i d' mil Levier, publicaren 229 especies, amb indicació de nom vul ga r, Notes sur un voyage bO lanique dans les Íles hab itat i epoca de tl orac ió, posteriorment Baléares el dans la province de Valence publica Addilions a la Flore de Minorque, (Espagne) ( 1882). amb una lIi sta de set noves especies. El El 1873 visita Mallorca i Menorca el comenc;:a ments de II Rod rí guez es va ren saxó Heinrich Moritz Willkomm ( 182 1- ve ure intluenciats per la visita a Menorca de 1895) director del jardí botanic de Dorpat i M. De Colombi ers (Vidal, 1995, 2003), A després del de Praga , acompanyat del doctor més es va relac ionar amb Barceló, Costa, Hege lmaier ( 1834-1905), catedratic de la Oleo, Teix idor, Willkom ... Va seguir el Uni versitat de Tub ingen. Arribaren a Maó el metode de De Candoll e i I'ordre de Grenier i Godro n de la Flore de France. El 1866 va ésser admes a la Société 80tanique de France. Després d'aquest comenc;:ament es dedica també a I'estudi de les molses, algun treball de zoologia i sobre tot a les algues. L'any 1904 publica la Flórula de Menorca (F ig. 4), amb 973 especies, I'any següent es va produir la seva mort. Maurici Hemandez i Ponsetí , Ag ustí Landino i Flores i Antoni Pons i Guerau, aj udaven en les recol'lec­ cions a II Rod rí guez, i les seves troballes eren citades a la Flórula. El farmace uti c catala, Ca ri e Casa ll ac hs i Poch, va estar Menorca entre els anys 1868 i 187 1, i aprofita per recollir diferents es pecies vegetals, que va transmetre al catedratic de Farmacia de la Universitat Central, Juan Teixidor i Cos, que els va publ icar a O/ros apul1/es para la Flora de Espaiia, 1872. També el recol'lector Eugene Bourgea u ( 18 13- 1877), que ja hav ia recorregut altres Fig. 4. Joan Joaquin Rodríguez Fel11enias. Flórula de punts deis Pa'isos Cata lan s, i els clergues Menorca. 1904. Biblioteca del Rea l Jardin Botánico, ita li ans Pietro POl1a ( 1832- 1923) (és autor Madrid. Fig. 4. Joan Joaquil1 Rodrigll e= Femenias. Flómla de de Slirpium in insulis Balearium anno J885 Menorca. 1904. Librw y oflhe collecla ru m enumeratio, a Nuevo Giornale Real Jardin BOlánico, Madrid. 166 130/1. SocoHisl . Nal.l3a/ears , 49 (2006)

27 de mary, després passa ren a Mallorca des espagnole . IV- Voyage botanique aux ¡les del 6 d'abril fin s el 18 de mai go D'aquesta Baleares, al final hi ha un a relac ió de les estada va sorgir I'obra Index plantarum especies més importants de Menorca, comu­ vascularium quas in itinere vere 18 73 sus­ nicades per en J..I. Rodrí gue z. cepto in insulis Balearion, legit et observa­ L'Arxiduc L1uí s Salvador D' Habsburg­ vit MOLI/ : Willkoom (Fig. 5), conté 815 espe­ Lorena (1847-1915), a la seva obra Die cies. Per I' illa de Menorca foren acompan­ Balearen in Wort und Bild geschildert yats per J.J. Rodríguez, el qual també acom­ ( 1869-91 ), dóna una descripció de la flora panyara a P. Porta, fou per tan! un ve rtader de les diferents ill es. amfitrió deis naturali stes que visiten I' illa menorq Ut na. El 1899, el frances Michel Gandoger El segle XX: I'escola catalana ( 1850- 1926), va visitar Mallorca , Eivi ssa i Formentera, els fruits d'aquesta visita foren El segle XX, ve caracteritza! per 1'a pari ­ publicats el 1900, al Bulletin de la Societé ció deis botanics catal ans, amb les seves botanique de France, Notes sur la .flore própies ex ploracions a les ill es i amb la influencia damunt els botanics illencs. Així mateix continuaran les vis ites de botanics ILLUSTRATIONHS estrangers, que feren importants contri bu­ cions. La creació de la Societat d' Hi stória Plorae Hi ¡kInia i rularumqu Balcariufll. Natural de les Balears, de la Uni ve rsitat de les IlIes Balears i la del Jardí Botanic de Sóller, donaran peu a la creació d'una reme­ sa de botanics mallorquins o lIi ga ts a Mallorca. Ca ri es Pau Español ( 1857-1937), far­ IlAUlutlO '!fiw:ou, -~-_...... _---- maceutic de Sogorb, explora les Balears i en _,,_ __ ~_...... "...... -... .. ,-_._. --...... _-_...... -.-.._.. _._--- ..- -_I-_ ...... ' _.. _ ---._-- _ ~~_--- ~ . publicara diferents notes. El 1899 explora --_ ..-_...... _. _----oo-.¡t.-..-. .. -·_ ... _ Eivissa i Mallorca el 1933 (Mateo, 1995), entre d'altres visites. A Menorca es relaciona r amb A. Pons Guerau, que li proporciona ) diverses troballes. Publica nombrosos arti­ cles sobre la flora illenca com són: Plantas de Ibiza no mencionadas en la Flora balear, \ . 1899 ; Relación de plantas ibicenses, 1900; Plantas de las islas Baleares, 1900; Relación de plantas lII enorquinas, 1900; Sobre plantas mallorquinas, 1904; Un pll/la­ do de plantas mallorquinas, 1911; Sobre Fig. 5. Mallri ce Willkomm . Illllstrati ones Florae plantas mallorquinas, 1912 ; Sobre plantas lIispa/l iae i/l sl/larulllque Balearilllll. Tomo 1. 188 1- menorquinas, 1914; Una visita a Mallorca, 1885 . Biblioteca del Real Jardín Botáni co, Madrid. Fig. So Ma l/rice Willkollllll . IlI l/s/ra/io/l es Florae 1934. f-lispa/liae i/l sl/lartllllque Balearil/III . VO {¡IIII" l. 188 1- Pius Font Quer (1888- 1964), estigué 1885. Librarl' o(/h e Real Jardí/l Bo/á/l ico. Madrid. destinat a Maó com a farm aceutic del Cos A. Payeras, Historia de la Botimica a les Illes Balears 167 de Sanitat Militar, i alla publica la seva tesi s'han de considerar autoctones 250 i consi­ doctoral el 1914 (Artís, 1995). Va herborit­ derar la resta com introduccions: zar a les Balears en diverses campanyes: " ... Majorque a d'ailleurs une flore tres Menorca: 1911-1913, Pitiüses: 1918-1920 i pauvre, quand meme les énumérations Mallorca: 1920. Fruit de dites campanyes qu'on en a faites nous donnent plus de 1250 fou la publicació de nombrosos articles especes ...... cette flore, qu'on peut considé­ sobre flora i vegetació de les illes, en podem rer comme indigene, compte moins de 250 destacar entre d'altres: Plantes noves a especes. C'est dire que sur les 1250 especes, Menorca, 1917; Exploració botimica a peine un peu plus du cinquieme paraí't d'Eivissa i Formentera, 1918; Adiciones a devoir etre considéré comme représentant la flora de Menorca, 1919; Pteridófitas de un élément primitif, non introdult par las Pitiusas, 1919; Tres especies del genere l'homme ou les animaux domestiques, car Genista de l'illa d'Eivissa, 1920; le role de ces demiers ne saurait etre méses­ Compuestas de las Pitiusas, 1920; Una timé" (Chodat, 1924). Asperula i una Avena noves de les illes El nord-america Hermann Knoche Pitiuses, 1920; Tubifloras de las Pitiusas, (1870-1945) va explorar les diferents illes 1921; De Alliis ebusitanis, 1924; ... Feu pos­ entre 1905 i 1921, tenint com a base Sóller, sible que la Institució Catalana d 'Historia que condulren a la publicació de la seva Natural, convoqués la seva reunió extraor­ Flora Balearica (1921-22) (Fig. 6), escrita dinaria a Menorca l'any 1933. En les en quatre toms. Aquest havia visitat recoHeccions era ajudat per Enric Gros i Mallorca el 1905, en viatge d'estudis amb el Miquel (1863-1948). professor Charles Flahault (1852-1935) de El professor suís Paul Jaccard (1868- Montpellier, que li aconsella de fer un estu­ 1944), va visitar Mallorca l'any 1910, i di de Fitogeografia de les Balears. Va rebre recoHecta diferents especies vegetals, que la influencia del germa Bianor, citant a la foren una de les bases d'informació per seva obra les especies proporcionades per Lucie Chodat a la seva tesis. aquest. El suís Robert Chodat (1865-1934) i la Del germa Bianor (nom religiós de seva filIa Lucie Chodat (1896-?) visitaren Marie Émile Fricquegnon, 1863-1920) l'illa de Mallorca en diverses ocasions. R. podem destacar: Plantes de Mallorca Chodat, va descriure les seves impressions a (BICHN, 1917), Quelquesjours tI Menorca Une excursion botanique tI Majorque (Publicacions de la Junta de Ciencies (1905). L. Chodat, la visita en tres ocasions Natura1s de Barcelona, 1917) i Clés des i l'estancia de l'any 1920 1i serví per realit­ familles et des genres de la Flore des zar la seva tesi, que fou publicada l'any Baléares (ciclostilat, en sis quadems de setze 1924, amb el títo1 de Contributions tI la pagines). Va herboritzar a Mallorca entre e1s Géo-Botanique de Majorque. Chodat (1924) anys 1904 que arriba a Mallorca i el 1920 descriu la vegetació i els principal s ende­ (amb a1guns lapsus, ja que va estar fora mismes i especies més característiques de alguns anys), descobrint algunes especies l'illa. Discrepa de les teories de Knoche i noves i amp1iant el cata1eg de plantes cone­ destaca la pobresa de la vegetació illenca, gudes de Mallorca. També va herboritzar a on considera que de les 1250 especies que Menorca. Són de destacar els herbaris que va suposadament formen la flora de l'illa, soIs formar. Va enviar exemplars de les Ba1ears a 168 Boll . SOC o Hisl. Nar. Balear.I·, 49 (2006)

com a ba se I' herbari donat a dit co l'l egi pe l farmaceutic artanenc L1 orent;: Garcías, amb un mi 1·l enar d' exempl ars. L1 orent;: Garcias i Font ( 1885- 1975), ha estat un deis dinamitzadors de la botani ca mallorquina del seg le XX. Ja durant 1902, essent estudi ant de farmaci a apareix com un _UdI deis primers socis de la In stitució Catalana .-...::..l ¡ de Ciencies Nalurals i de la Institució HALÉ RES Catalana d 'Historia Na tural (Camarasa, 2000), així mateix fou un s deis fundadors de ~ ... la Societat d '/-listoria Na tural de les /lJIl ·.l · .ocm Balear.s· el 1954. Els se us at1icles es publi­ caren basicament al Butlleti de la Institució Catalana de /-listoria Na tural i al Bolletí de la Societat d '/-listoria Na tura l de les Balears. Així mateix reco ll í un nombrós herbari i fou un deis fu ndadors del Museu , ~al ..~ Regional d 'A rta, al qual aporta un a impor­ tant col'lecció d' Hi stori a Natural. .. Foren molts els Botan ics que a partir de mitjans seg le XX , rea litzaren aportac ions a Fig.6. Henn an Knoc he. Flora /3alearica. Vol. 1. 192 1. Biblioteca del Rea l Jardín Botá ni co, Madrid. la fl ora Balea ri ca, entre d'ell s podem desta­ Fig. 6. Herman Knoche. Flora /3alearica. Vol. /. 192 /. car: Anto ni de Bo los, Oriol de Bolos, René LibrOly o/lil e Real Jardín /3 oránico, Madrid. Mo linier, Joan Ca ñi gueral, P. Montserrat, Jeroni Ore ll , S. Pi gnatti, Ma Ángels més de vint centres botan ics de tot el món, Ca rdona , L1 . L1orens, N. Torres, C. Guerau així com a molts de pm1i culars, a més de rela­ d' Arell ano ... , Molts d'aquests estudi s han cionar-se amb els max ims representants de estat poss ibl es gracies a I'a pari ció de la I'epoca. Augmenta la Flora d'en F. Barce ló Societat d '/-listoria Na tural de les Balears i en 127 espec ies. Mantenia una comunicac ió al seu Bo ll etí. molt estreta amb el germa Sennen (186 1- Després de la Guerra Civil , a Menorca, 1937), que tingué al guna activitat a les ill es el farmaceutic i naturali sta Rafae l Sa lord (Rubi , 197 1). Barceló rea li tzara diferents adi cions a la Antoni Marcos Pascual ( 1900-7) publica flora menorquina a la Revista de Menorca. Contribució al coneixement de la jlora El cata la, jes u'ita i mestre de Cienci es Balear - Florula de Cabrera i deIs illots Naturals del col'leg i de Moti -S ion, Joan proxims, 1936, citant 284 espec ies. Pere C. Cañ igueral Cid (19 12- 1980), va ésser 111 0lt Palau i Ferrer ( 1881- 1956), rea li tza el 1951 actiu als anys cinquanta, pub li cant di ve rsos Cataleg de la jlonrla vascular caprarienca, art icles, mo lts d'ell s al Bolletí de la Societat compreses les illetes que en\lollen Cabrera , d 'Historia Na tural de les Balears, entre els publicat I' any 1976, ci ta 454 especies. P. seus treball s podem destacar, La Flora de Palau elabora al Col'leg i Fa rm aceuti c Mallorca, 195 1; Contribucion a la Flora Balear I'/-Ierbarium Balearicum. que teni a B6llea ,.; 1951 ; Lista de plantas superiores, A. Payeras, Historia de la Botcmica a les Illes Balears 169 cormojitas, endémicas de Baleares, 1952; dans 1'¡le de Majorque, 1958; Observations Plantas nuevas para Baleares, 1952; entre phytosociologiques dans 1'¡le de Minorca, d'a1tres. 1970; Vue d'ensemble de la végétation des El solleric Jeroni Orell Casasnovas ¡les Baléares, 1969. També publica amb (1924-1995), es va relacionar amb Garcias altres botanics un estudi sobre Cabrera, Font, Pere Palau, Francesc Bonafe, Antoni i Impressions sobre la vegetació de l'illa de a Oriol de Bolos, M . Ángels Cardona, ... fent Cabrera 1976, i sobre les Pitiüses, de pont entre abans i després de la dictadu­ Vegetation of the Pityusic Island, 1984. El ra, i de guia als diferents botanics que vin­ 1996, publica l'obra La vegeta ció de les gueren de fora a estudiar la nostra flora, com Illes Balears, com a síntesis de conjunt de la els Drs. Lovis, Bennert, Pignatti, ... vegetació balear. Si les obres de Bolos en (Llorens, 1995). Fou un deIs promotors i vegetació són clau, no menys importants fundadors del Museu Balear de Ciencies són les seves Flores, obres com Flora deis Naturals de SóUer. Pai'sos Catalans, 1984-2001 o Flora manual a M . Ángels Cardona i Florit (1940- deis Pai'sos Catalans, 1990; on queden per­ 1991), destaca en l'estudi de la citotaxono­ fectament reflectides les illes. En quant a mia i origen de la flora balear amb Ju1iette cartografía botanica és de destacar el pro­ Contandriopoulos (entre d'altres en podem jecte ORCA, amb dues series destacades: destacar, Contribuciones al estudio citota­ Atlas Corologic de la flora vascular deis xonómico de laflora de las Baleares, 1973, Pai'sos Catalans (publicats 13 vo1ums fins 1976; Consideracions sobre l'endemisme i el present) i Catalegs florístics locals (fins l'origen de la flora de les Illes Balears, ara, hi ha dos volums dedicats a les illes, un 1979; L'origen de la flora de les Illes a Formentera i l'altre al Puig Major). Balears, 1981; .... ) i en la divulgació (El L 'Institut d 'Estudis Eivissencs, publica món vegetal, 1979) i defensa de la flora de l'any 1974, Aportació inicial al coneixe­ Menorca (Estudi de les Zones d 'Interes ment de les plantes d 'Eivissa i Formentera, Botanic i Ecologic de Menorca, 1980; treball rea1itzat pe1s alumnes de l'Institut Informe sobre la importancia botanicoe­ d'Eivissa, sota la direcció de C. Guerau cologica delUoc denominat Alparico, 1984) d' Arellano Tur. Aquest treball sera amp1iat (Martí, 1999). l'any 1981, pel mate ix C. Guerau La segona meitat del segle XX, ve mar­ d' Arellano i la coHaboració de Nestor cada pe1s estudis de vegetació, on és de des­ Torres. Ambdós botanics faran a partir d'a­ tacar la figura de Oriol de Bolos i Capdevila quí nombroses aportacions a la botanica de (1924-), catala nascut a O1ot, descendent les Pitiüses. d'una nissaga de botanics (Pairolí, 2001) Lleonard Llorens García (1946-), a par­ encapc;:alada pel seu mestre i pare, Antoni de tir de la decada del 70 fara nombroses apor­ Bolos i Vayreda (1889-1975). Fou deixeble tacions a la flora balear, destaquen els seus del doctor Pius Font i Quer i del botanic suís estudis sobre e1s Limonium, així com la des­ Josias Braun-Blanquet (1884-1980). De les coberta de noves especies. Ba1ears són destacables e1s estudis de vege­ Jacques Duvigneaud (1920-) va realit­ tació que feu de les diferents illes a partir zar un cataleg florístic (Excursion du 21 deIs anys cinquanta. Amb René Molinier au 28 juin 1974 a Majorque. Catalogue (1899-1975) de la Universitat de Marsella, provisoire de la flore des Baléares) el va publicar Recherches phytosociologiques 1974 sobre les iBes amb base a la flora de 170 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 49 (2006)

Knoche, aprofitant una excursió del 21 al Bibliografia 28 de juny del mate ix any, i amb una sego­ na edició el 1979. Alfred Hansen realitza Artís, M. i Camarasa, J.M. 1995. Pius Font i Quer. La una ampliació del cata1eg de J. maduresa de la botimica catalana. In: Duvigneaud, l'any 1985, (A. Hansen, Camarasa, lM. i Roca, A. (Coord.). Ciencia i Tecnica als Pai'sos Catalans: una aproximació Checklist of the Vascular Plants of the biografia: 1.247-1.276. Fundació Catalana per Balearic Islands (Mallorca, Menorca, la Recerca. Barcelona. Ibiza, Formentera), Copen-haguen, 1974). Azcarate, 1. 1990. Naturaleza y arte. La fauna de la Francesc Bonafe i Barce1ó (1908-1994), Isla de Mallorca en la obra de Cristóbal Vilella (Siglo XVIII). Patrimonio Nacional/J.J. rea1itza una Flora que consta de quatre Olañeta. Palma de Mallorca. volums sobre Mallorca, Flora de Mallorca Barceló, F. 1879-1881. Flora de las Islas Baleares, (1977-80), on es relacionen 1580 especies. seguida de un diccionario de los nombres baleares, castellanos y botánicos de las plan­ És una obra de recopi1ació florística i tas espontáneas y cultivadas. Imp. P.J. coro1ogica i el primer llibre de plantes que Gelabert. Palma de Mallorca. té un caire divulgatiu (Llorens, 1994). Blanes, C, Bonet, l, Font, A. i Rosselló, A.M. 1990. Fou destacable la labor divulgadora del Les Illes a les fonts classiques. Miquel Font micropaleonto1eg solleric Guillem Co1om editor. Palma de Mallorca Bonafe, F. 1977cI980. Flora de Mallorca. IV volums. Casasnovas (1900-1993), amb obres com Ed. Moll. Palma de Mallorca. a Biogeograjia de las Baleares (1957) i El Boyer, lM . 1868. Biblioteca de escritores Baleares. medio y la vida en las Baleares (1964), així Imprenta de P.J. Gelabert. Palma de Mallorca. com Antoni Bonner (1928-), amb la seva Burnat, E i Barbey, W. 1882. Notes sur un Voyage Botanique dans les !les Baléares et dans la obra Plantes de les Balears, 1976, de la province de Valence (Espagne), Mai-Juin. qua1 s'han fet fins a deu edicions (2004). 1881. Société Vaudoise des Sciences En els darrers 35 anys, fruit de la creació Naturelles. Geneye-Lyon .. Camarasa, lM. 1989. Botanica i botanics deis pai'sos de la Universitat de les Illes Balears i del catalans. Enciclopedia Catalana. Barcelona. Jardí Botanic de Sóller, s'han rea1itzat mul­ Camarasa, J.M. 2000. Cents anys de passió per la titud de pub1icacions a nivell de flora vascu­ Natura. Una historia de la Institució Catalana lar i de vegetació de les illes. Les Illes d 'Historia Natural 1899-1999. Institució també han quedat incloses a Flores més Catalana d'História Natural. Barcelona. Camarasa, lM. i Vidal, J.M. 2003. Joan Joaquim generals, on podem destacar obres com Rodríguez Femenias, un naturalista menorquí Flora iberica (1986-), coordinada per S. del segle XIX. Recerca, 6. Institut Menorquí Castroviejo i Flora europaea (1964-1980) d'estudis. Maó. de T.G. Tutin, VH. Heywood, N.A. Burges, Cambessedes, J. 1827. Enumeratio Plantarum quas in insularis Balearibus collegit. Mém. Mus. Hist. D.H. Valentine, S.M. Walters, D.A. Webb Nat, 14: 173-335. (editors). L'estudi d'aquests anys darrers, ha Chodat, L. 1924. Contributions a la Geo-Botanique du d'ésser descrita d'aquí uns anys amb la Majorque. These n0734. Geneye. perspectiva del passat. Cleghom, G. 1751. Observations on the Epidemical Diseases in Minorca. From the year 1744 to 1749. To wich is PreflXed, a Short Account of the Clima te, Productions, Inhabitants, and Endemical Distempers of that Island. T. Cadell, D. WilsonAnd G. Nicol. London. Agraiments Colmeiro, M. 1858. La Botánica y los botánicos de la Península Hispano-Lusitana. Estudios biblio­ Vull expressar el meu agraiinent a Joan gráficos y biográficos. Imprenta y estereotipia Rita pels seus suggeriments i comentaris. de M. Riyadeneyra. Madrid. A. Payeras, Historia de la Botimica a les Illes Balears 171

Dioscorides 1998. Plantas y remedios medicinales (de Sampietro, Ma.J. 2000. Plantes i altres medicines sim­ materia medica). Ed. Gredos. Madrid. ples en ús a Mallorca baix medieval i renai­ Knoche, H. 1921/23. Flora Balearica. Étude xentista. EIs remeis importats. El primer medi­ Phytogéographique sur les Illes Baléares. IV cament america. Estudis Balearics, 64/65: volums. Ed. Imp. Roumégous et Déhen. 135-158. Montpellier. Sampietro, MaJ. 2006. Plantes medicinals, destiladors Llorens, 11. 1994. Maria Angels Cardona i Francec i llibres a les apotecaries de Mallorca (1348- Bonafe, dos botánics recentment desapareguts. 1550). El Tall. Palma de Mallorca. Revista de Ciencia, 14: 27-28. Valles, J. 1995. Antoni Cebria Costa i Cuixart. La pri­ Llorens, 11. 1995. Jeroni Orell Casasnovas (1924- mera flora de Catalunya. In: Camarasa, J.M. i 1995). Boll. Soco Hist. Balears, 38: 185-187. Roca, A. (Coord.). Ciencia i Tecnica als Palsos Mares, P. i Vigineix, G. 1880. Catalogue raisonné des Catalans: una aproximació biografica: 217- plantes vasculaires des [les Baléares. Ed. G. 247. Fundació Catalana per la Recerca. Masson. Paris. Barcelona. Martí Llufriu, J.M. 1999. M. Angels Cardona i Florit: Vargas Ponce, J. 1787. Descripciones de las Islas la flora i el paisatge de Menorca. Institut Pithiusas y Baleares. Imprenta de la viuda de Menorquí d'Estudis. Menorca Ibarra, Hijos y Compañia. Madrid. Masalles, R.M., Carreras i Raurell, J., Farras, A, Ninot, Vidal Hemández, J.M. 1995. Joan Joaquin Rodriguez J.M. i Camarasa, J.M. 1988. Plantes superiors. Femenias. La historia natural menorquina de la In: Folch i Guillen, R (Dtor.). Historia Natural segona meitat del segle XIX i el naixament de deis Paisos Catalans: Tom 6. Enciclopedia I'algologia a la Mediterania occidental. In: catalana. Barcelona. Camarasa, J.M. i Roca, A (Coord.). Ciencia i Mateo, G. 1995. Carlos Pau Espanyol. La botánica Tecnica als Paisos Catalans: una aproximació extraacademica. In: Camarasa, J.M. i Roca, A biografica: 427-455. Fundació Catalana per la (Coord.). Ciencia i Tecnica als Paisos Recerca. Barcelona. Catalans: una aproximació biografica: 733- Vidal Hemández, J.M. 1996. Joan Ramis i la botánica 760. Fundació Catalana per la Recerca. dins la ciencia il.lustrada. In: A J. Bagur, A J., Barcelona. . Salord, J. i Villeyra, A., (Coord.): Joan Ramis, Pairolí, M. 2001. Oriol de Bolos, una vida dedicada a un i/.lustrat de la Menorca disputada: 87-97. l'estudi de la botanica. Fundació Catalana per I.E.S. Joan Ramis i Ramis. Maó. la Recerca. Barcelona. Vidal Hemández, J.M. 1999a. Joan Ramis, naturalista Pascual Bennasar, Ma. 2003. La Historia Natural de de camp o naturalista de cap. In: Paredes, Bonaventura Serra i Ferragut (1728-1784), un AM. i Salord, J. (Coord.) Joan Ramis i Josep ilustrado mallorquín. Ajuntament de Palma, M. Quadrado: de la Il.lustració al romanticis­ serveis d'arxius i Biblioteques. Palma de me: 219-256. UIBIIME/Abadia de Monserrat. Mallorca. Barcelona. Pou, J. 1987. Noticias y Ralaciones Historicas de Vidal Hemández, J.M. 1999a. Botánica i acció: la vida mallorca, Siglo XIX, TOMO VII (1886-1890). de Joan Joaquim Rodriguez Femenias. In: Societat Arqueológica Lul.liana. Palma de Camarasa, J.M. i Vidal, J.M. (Coord.) Joan Mallorca. Joaquim Rodríguez Femenias, un naturalista Ramis, J. 1989. Resumen Topografico e Histórico de menorquí del segle XIX: 16-197. Recerca, 6. Menorca. Manuscrito de 1787 con estudio pre­ Institut Menorquí d'Estudis. Maó. liminar de José Gella Iturriaga. Real Vilella, C., Azcárate, 1. (preliminars) i González, J. Academia de la Historia. Madrid. (comentaris) 1999. Flors i fruits de I'Illa de Rodríguez, JJ. 1869. Catálogo razonado de las plantas Mallorca. JJ. Olañeta. Palma. vasculares de Menorca. Imp. Fabregues. Maó. Weyler, F. 1854. Topografiafisico-médica de las islas Rodriguez, J.J. 1904. Flórula de Menorca. Imp. Baleares y en particular de la de Mallorca. Fabregues. Maó. Imprenta de Pedro José Gelabert. Palma. Roman, J. 2005. Eljardí botanic de la Misericordia de Willkomm, M. 1881-1882. Illustrationes Florae Palma. Consell de Mallorca. Palma de Hispaniae insularumque Balearium. Stuttgart. Mallorca. Rubi, S. i Malagarriga, T. 1971. H. Bianor educador y botánico en Baleares. Ediciones San Pio X. Salamanca.