DOCSLIB.ORG

Historia De La Botanica a Les Ihes Balears: Plantes Vasculars

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Historia De La Botanica a Les Ihes Balears: Plantes Vasculars Historia de la Botanica a les IHes Balears: plantes vasculars Antoni PAYERAS Payeras, A. 2006. Historia de la Botlmica a les Illes Balears: plantes vasculars. Boll. Soco SHNB Bist. Nat. Balears, 49: 155-172. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca. El present estudí es una petita cronologia de quatre-cents anys d'investigació per part deis botimics a les Balears, des de 1601 fins el día d' avui, amb unes notes de món clas­ sic. Es fa un repas de les principals personalitats que han tingut contacte amb la botimi­ ca balear i les' seves respectives aportacions. PIITIlllIeS c/ou: Botanica, botanics, historia, Illes Balears. THE BOTANY HISTORYOF THE BALEARIC ISLANDS: VASCULAR PLANTS. The present study is a chronology of 400 years of investigation of the botanists on the SOCIETAT D'HISTORIA Balearic islands, trom 1601 until today, with notes on the classical world. He is made a NATURAL DE LES BALEARS review ofthe main personalities that they have had contact with the Balearic botany and their respective contributions. KeywOTds: Botany, botanists, history, Balearic lslands. Antoni PAYERAS C/Arta, 7. 07519-Maria de la Salut. Recepció del manuscrit: 20-nov-06; revisió acceptada: 29-des-06. Introducció Les notícies historiques referents als botfmics que ens han visitat basicament les La historia botfmica de les Illes Balears trobem en els mateixos treballs de dits bota­ és llarga i desigual per cada una de les illes nics, on a més d'exposar la seva propia i alllarg del temps. Des del segle XVII fíns feina, fan referencia als treballs deIs seus avui són molts el botanics que han estudiat precursors o bé deIs seus contemporanis. la nostra flora. Sens dubte l'illa més ben Podem trobar bastants de fragments disper­ estudiada és la de Menorca, degut a les dife­ sos a diferents obres que fan referencia a la rents dominacions que ha tingut al llarg de historia botanica de les Balears, que es tro­ la historia, que ha creat un ambient més ben citades a la bibliografía. L' obra que ens favorable cap al' estudi de les diferents cien­ dóna una visió mes clara és la de Josep M. cies i camps del saber, que a la resta de les Camarasa (1989), Botimica i botanics deIs illes. Pel contrari, les Illes Pitiüses no han Pai"sos Catalans. Colmeiro (1858), a la seva estat explorades fíns a principis del segle obra La Botánica y los botánicos de la XIX. Es fara un breu repas d'aquelles per­ Península Hispano-Lusitana. Estudios sonalitats que han anat aportant dades al bibliográficos y biográficos, ens dóna molts món botfmic de les illes fíns els anys setan­ de detall s de les biografíes deIs principals ta del segle XX. botanics i de les seves aportacions més 156 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 49 (2006) importants. Així mateix ens aporta gran (Blanes, 1990). El mateix autor ens descriu informació l'obra de Joaquim Maria Bover, els usos que en fan els illencs gimnesics del Biblioteca de escritores Baleares, 1868. llentiscle per la manca d'oli (ens indicaria El treball esta estructurat en cinc blocs. un pobre cultiu d'olivera o la manca d'e­ El primer, dóna una pinzellada de les lles), així com el cultiu de la vinya i de l' em­ referencies vegetals que donen els autors del pelt d' oliveres damunt ullastres a Eivissa món classic a les seves obres, el segon fa (Blanes, 1990). També citen plantes cultiva­ referencia al inicis de la Botanica a les des que eren utilitzades a l'alimentació, com Balears, són autors anteriors a les teories el drakóntion (Dracunculus vulgaris), cita­ linneanes, i que estan marcats per la nissaga da per Dioscórides al S. I aC.: "La dragone­ deIs Salvador. El tercer bloc, són els iHus­ ta ... Los habitantes de las Gimnétides, lla­ trats, homes en la majoria de casos no lligats madas Baleares, mezclan la raíz cocida con a la ciencia, pero amb un bagatge cultural mucha miel y la ofrecen en los convites a ampli que els fa interessar per multitud de modo de pasteles" (Dioscórides, 1998). disciplines del saber, molts d'ells formen Plini, ens descriu les figueres de les gabinets d'Historia Natural a casa seva i fan Pitiüses, la ceba marina (n'anomena tres tertúlies cultural s, estan entre les teories classes diferents) i el blat (Blanes, 1990). pre-linneanes i les linneanes. El quart bloc, Aquestes escasses cites en serveixen per esta marcat per els grans botanics europeus veure l'evolució de la introducció de deter­ que visitaren la nostre illa i que influiran a minades especies. homes com Joan Joaquim Rodríguez i també per la creació de 1'Institut Balear, amb gent com Francesc Barceló i Josep Els inicis: els pre-linneans Monlau entre altres. El darrer bloc, esta marcat H. Knoche (fa de lligam amb l'esco­ Els autors classics com Miguel la de Montpellier), els Chodat i el germa Colmeiro (1858) i Paul Mares (1880), con­ Bianor (fa una unió entre les escoles catala­ sideren com a primer naturalista de les na i francesa), i per els grans botanics cata­ Balears, així com a primer Botanic, a lans: Pius Font i Quer i Oriol de Bolos, a Ramon Llull (1232/3-1316) escriptor, filo­ més de Caries Pau, així com la creació en sof, místic, missioner i naturalista entre primer lloc de la Societat d 'Historia Natural d'altres, sobre tot pel seu llibre, Libro Felix de les Balears, i posteriorment de la creació o de las maravillas del orbe. de la Universitat de les Illes Balears i del Despres de les cites disperses de l'anti­ Jardí Botanic de Sóller. guitat, als segles XIV-XVI podem trobar citacions d'especies vegetal s ja siguin espontanies o cultivades, als inventaris nota­ Les fonts cHlssiques rials deIs apotecaris. Així Maria J. Sampietro (2006), recull cent vuitanta-set Les fonts classiques ens donen alguns plantes que creixen a Mallorca i catorze a la detall s del paisatge vegetal a les Illes península, als inventaris d'apotecaries entre Balears al' antiguitat. Així, el viatger 1348 i 1550. Aquestes especies eren d'us Diodor Sícul nat el 90 aC., ens indica la medicinal i en part cultivades als horts deIs denominació de Pitiüsa, en referencia a la apotecaris i causa probable de llur introduc­ gran quantitat de pins que hi creixen ció a l'illa de moltes d'elles. A dits inventa- A. Payeras, Historia de la Botimica a les Illes Balears 157 ris també es cita la primera planta d'origen crita del llistat de J. Petiver (Camarasa, america a l'illa, el palosanto (Guaiacum 1989). Algunes de les plantes descrites ja hi sanctum L.), el 1537, utilitzat com a remei estaven a l'obra d'Herman Boerhaave contra la sífilis (Sampietro, 2000; 2006). (1668-1738), "Index alter plantarum quae BIs inicis de la Botanica vénen influen­ in horto academico Lugduno-Batavo alun­ ciats per Clusius, pero els vertaders dinamit­ tur. Leiden. 1720". Aquestes plantes aparei­ zadors de la Botanica al segle XVII i princi­ xen citades al discurs preliminar de pis del XVIII als palsos catalans són els Catálogo metódico de las plantas observa­ Salvador, seguidors de 1'Escola de das en Cataluña, ... , 1846, d'en M. Montpellier, Magnol, els Jussieu i sobre tot Colmeiro, encara que no cita localitats. P. de les idees de Tournefort. Mares, destaca delllistat les següents: El primer autor que cita una localitat "ASCYRUM BALEARICUM, frute s­ mallorquina a una obra botanica és en cens, maximo flore luteo, foliis minoribus, Clusius (Charles de l'Ecluse 1526-1609), a subtus verrucosis, Salvo Ex Boerh. "Rariorum Plantarum Historia" (Anvers, (Hypericum balearicum L.); ALATERNUS 1601), cita deguda al botanic Thomas Penny BALEARICA, humilis, foliis subrotundis, (1532?-89), es tractava d'Hypericum balea­ ferrea rubigine nigricantibus, Salvo Ex ricum (Masalles, 1988). Boerh. (Rhamnus Alaternus L., balearicus Joan Binimelis (1538-1616), cronista Hort. Par.); TRAGACANTHA HUMILIS general del Regne de Mallorca, es va endin­ BALEARICA, foliis parvis, vix incanis, sar al món de la botanica medicinal amb l' o­ flore albo, Salvo Ex Boerh. (Astragalus mas­ bra Tractat de las virtuts de la herba que es siliensis Lamk); URTICA PILULIFERA, diu Sanctae crucis ó Nicoriana (Bover, folio angustiori, caule viridi, balearica, Salvo 1868). Jordi Fortuny (1623-81), el 1670 Ex Boerh. (Urtica pilulifera L.). En el her­ deixa inedita una Flora Balear, que forma bario Salvador existe una Ortiga caracteri­ part del tom primer d'una historia general zada asi: Urtica altera minor, foliis rotun­ de Mallorca (Bover, 1868). dioribus, foliis supra ligulam eleganter dis­ Joan Salvador i Riera (1683-1725), bota­ positis, Salvo (Urtica balearica L. ?)." nic catala deixeble de Peire Magnol (1638- (Mares, 1880). 1715), amic de Joseph Pitton de Tournefort En Josep Salvador y Riera (1690-1761), (1656-1708) i d' Antoine de Jussieu (1686- germa d'en Joan Salvador, l'any 1725, 1758) i fill del també botanic catala Jaume també va herboritzar a Menorca, i d'alla va Salvador i Pedrerol (1649-1740), va herbo­ aportar una serie d'especies noves ritzar a les illes de Mallorca i Menorca, el (Camarasa, 1989). 1711 (Camarasa, 1989). Amb les dades Antoni Brotat i Barceló (¿ -1787), era obtingudes a n'aquest viatge, James Petiver apotecari, i va escriure el tractat d'apoteca­ (1663-1718), publica una llista d'especies ria, Pharmaceuticum compendium, gale­ vegetal s de les Balears a Naturae no-chimicum, tribus libris partitum, on es Collectanea. Se li atribueix l'obra relacionen les virtuts de les plantes utilitza­ "Catalogus plantarum rariorum in insulis des a les apotecaries de l' epoca (Bover, Balearicis anno 1712 observatarum " 1868). (manuscrit de la biblioteca deIs Jussieu, actualment al Muséum National d'Histoire de Paris), pero sembla ésser la copia manus- 158 Boll.
Load more

Recommended publications
  • ALEARES Président Fondateur: Francisco Vich, 1953
    13» Année - N.° 140 NOVEMBRE 1966 ALEARES Président Fondateur: Francisco Vich, 1953 DIRECTION REDACTION ADMINISTRATION 38 Rue Cérès REIMS Un legado del gremio de pescadores La fiesta de San Pedro Cuando se pronuncia la palabra sué. La evolución sigue, con más o "Sant Pere", para millones de per­ menos prisas, según los tiempos, pe­ sonas suena como un nombre más del ro sin pausas, como corriente impe­ santoral de la Iglesia. Para un an- tuosa. Cuando en las actuales fiestas dritxol de cualquier edad, sólo la de San Pedro oimos a los muchos mención de Sant Pere, producs un naturales del pueblo, lamentarse de sobresalto en el alma. Para la juven­ los cambios, en vana búsqueda de tud, es la Fiesta Mayor del pueblo, la juventud perdida o de un pasado ccn las peculiaridades de la época que no ha de volver, nos es grato actual, con todos los aditamentos exó­ con ellos dialogar y analizar las ven­ ticos que el imperativo de las cos­ tajas y desventajas del presente, en tumbres y la acción cambiante del relación al pasado. Debemos admitir tiempo, siempre van imponiendo. He­ que no todo cambio es progresista, mos de dar la bienvenida a la reno­ pues a veces con la mampara de in­ vación, especialmente si se injerta novaciones superficiales, se busca pre­ sobre la tradición sana y fecunda. Es cisamente el objetivo de detener y funesto y dañino querer parar el sol, como en los bíblicos tiempos de Jo­ (Pasa a la pág. siguiente) Imagen de San Pedro que guarda y venera con gran devoción el pósito de pescadores de Andraitx y que lleva la siguiente inscripción: "Lo o fer el mestre seus Mesr Jauan, Figeira Valls "Gixe" per el Gremi de Pescados de Andraig l'any 1413".
    [Show full text]
  • Quien Vigil Quien Vigila El Manacor De Noche?
    MANACOR, 9 — 22 Noviembre 1991 1 itr (( tor: I ef Niassiine 1 OBRA DE OTRO ESTIMADO AUTOR MANACORÍ QUIEN VIGILVIGILA « EN OUAOUIN EL MANACOR ES MORT SEGUNDA PARTE DE «Al QUAQUIN QUE HAS VENGUT DE PRIM», A LA GABRIEL DE NOCHE? ESPERA DE GRUPO QUE LA ESTRENE CAÑELLAS, APROBADO EN EL • LA VIGILANCIA NOCTURNA EL NUEVO PARLA MENT, QUE NO TENEMOS.- Editorial PATRONATO LAMENTA y Crónica Negra en págs. 3 y 4 DE «L'ESCOLA» QUE PARA 1992 LOS PRESUPUESTOS NACIONALES SOLO DEJEN 200.000.000 PARA DAR COISHENZO A LAS OBRAS DEL FUTURO HOSPITAL DE MANACOR En una brillante in- tervención, el President HACIA LA DESCONGESTION DE LA PLAZA DE ABASTOS reivindicó el Hospital de El primer paso hacia la descongestión y racionalización de la Plaza de Abastos Manacor y pidió la acaba de darlo uno de sus mayoristas al construir una nave de grandes dimensiones ayuda de todo el Parla- muy próxima a la carretera de Felanitx, justo a la vera de Muebles Suasi. El edifi- ment para presionar a cio, de buena traza y acabado externo muy cuidado, parece en vías de entrar en ser- Madrid y conseguir el vicio, lo que sin duda ha de contribuir a aminorar los problemas de espacio y tráfico rápido inicio de las pesado que aquejan nuestra maltrecha Plaza. obras. Cosa muy de agradecer, por supuesto. 1111111111M MES III - SEGUN EL DR. ALFONSO ENSEÑAT DE VILLALONGA, EL MANACORÍ MOJEL BALLESTER, QUE TUVO NEGOCIOS EN GENOVA, FUE AMIGO Y CONFIDENTE DE CRISTOBAL COLOM CID a=z 9.9 r.,y) •cc Ca-J cp cm, (=> cr) c..› E- > LrD LIJI cu cs, -~1 i a, ,r) Li~ cm C., c=, GT, i C:2 c,p «CC www.
    [Show full text]
  • Antoni Febrer 1 Cardona 1 El Comte D'aiamans, Dues Figures De La Il.Lustraci~
    ANTONI FEBRER 1 CARDONA 1 EL COMTE D'AIAMANS, DUES FIGURES DE LA IL.LUSTRACI~ Que jo sipiga, ningú no ha posat en relació, fins ara, aqucstes dues figures representatives de la Il.lustraci6 als Paisos Catalans, representa- tives també de dues conjuntures socials i poiítiques diferents: &una banda, Antoni Febrer i Cardona, gran poligraf de la Menorca del pri- mer ter9 del segle m, on una poderosa burgesia mercantil, especiahent a Ma6, havia acumulat durant els darrers decennis una riquesa esti- mable i havia creat una cultura irnportant '; de l'altra banda, Josep de Togores i Zanglada, IXA comte d'Aiamans, personatge sobresortint de la noblesa mallorquina contemporAnia, que fon un dels poquíssims nobles mailorquins que aportaren alguna cosa a la cultura del país de 1'Edat Mitjana en$ 2. Ha estat dit que no hi hagué relació entre el m611 cul- 1. Vegeu, sobre Antani Febrer i Cardona: Joaquín M. Bover, Biblioteca de esc?itores bdenres, Palma di Mallorca, 1868, 1, phg. 273; Biblioteca de escritores tnenorquines, estracto de la obra "Biblioteca de e8critmes balearea" original de D. Joa- quín M. Bwer, aumentado cm nuevos datos recoiidus por Bernardo Fibregues, Ciutndella, 1878, phg. 62; Jodi Carbonell, Notes sobw els Principia de la lcctura rnerimquina de 1804, "Estudis Romhnics", VIII, 1961 [= "Eshidis de llnti medieval i de filologia romhnica dedicats a la memoria de Lluis Nicolau d'Olwei', 111. pige. 195- 214. Pcr a una visi6 de coniunt sobre la culma menorquina, vegeu Jordi Carhonell, La cultura o Menorca, "Serra d'Or", Segona Bpoea, VI, 1964, pazs. 725-736.
    [Show full text]
  • Joan Ramis I La Nouvelle Héloïse De Rousseau
    Joan Ramis i La nouvelle Héloïse de Rousseau. Una lectura rousseauniana de l’obra dramàtica de Ramis Xavier López Vivancos Treball final de carrera de filologia catalana Universitat Oberta de Catalunya Semestre 2010-2011/I Consultora: Isabel Graña Zapata Tutora: Teresa Iribarren Donadeu Joan Ramis i La nouvelle Héloïse de Rousseau. Una lectura rousseauniana de l’obra dramàtica de Ramis. Xavier López Vivancos Índex 1. Les obres objecte d’estudi. La nouvelle Héloïse, de Jean-Jacques Rousseau i l’obra dramàtica de Joan Ramis i Ramis, context i significació 2. L’estat de la qüestió. Estudis sobre el període i els autors 3. L’estètica literària de l’època i el fenomen Rousseau. La singularitat de la Menorca il·lustrada 4. La connexió europea de Ramis. La seva obra dramàtica com a dipositària de l’ideari del preromanticisme. 5. Una lectura rousseauniana del teatre de Ramis: el tema de la constància amorosa. Tractament de la defensa de la virtut i el suïcidi en La nouvelle Héloïse de Rousseau i la Lucrècia de Ramis. 6. Altres temes comuns al voltant de l’amor: l’absència de l’ésser estimat, el triangle amorós i l’amor passional enfrontat a l’amor virtuós 7. Conclusions 8. Línies d’investigació obertes. Continuïtat de l’estudi proposat 9. Bibliografia 9.1. Obres de referència per a l’estudi 9.2. Bibliografia general 10. Agraïments 2 Joan Ramis i La nouvelle Héloïse de Rousseau. Una lectura rousseauniana de l’obra dramàtica de Ramis. Xavier López Vivancos 1. Les obres objectes d’estudi. Julie ou la nouvelle Héloïse, de Jean- Jacques Rousseau, i l’obra dramàtica de Joan Ramis, context i significació La base sobre la qual es basteix aquest treball és l’estudi comparatiu de les obres que analitzarem d’ara endavant, d’acord amb el criteri que els seus dos autors, Jean- Jacques Rousseau i Joan Ramis, són el resultat d’una època i una mirada sobre el món determinades.
    [Show full text]
  • Vol. 12 Num. 3 SEPTIEMBRE-DICIEMBRE 2018 ISSN: 1988-7116
    Revista cuatrimestral Four-monthly Journal Revista Cuatrimestral Vol. 12 Num. 3 SEPTIEMBRE-DICIEMBRE 2018 ISSN: 1988-7116 http://gcg.universia.net Relation between the macroeconomic LBG España, ¿otro marco de referencia? variables and the stock return in companies Cristina Bastida-Riaza y Esther Ortiz-Martínez of the finance and insurance sector from Latin American stock market Allison Manoel de Sousa, Rafael Martins Noriller, Cristiane Mallmann Huppes, Antônio Carlos Vaz Lopes & Rodrigo Malta Meurer Differences in technology transfer between regional innovation systems of developed La estrategia de estandarización de and developing countries McDonald’s. ¿es valorada del mismo modo Henry Caicedo Asprilla & Carlos Hernan Gonzalez-Campo en todos los países? El caso de los jóvenes en España, Turquía, Italia y Bulgaria Mª Eugenia Rodríguez-López, Juan Miguel Alcántara-Pilar y Asma Ahmed-Laroussi Predicción de la realización de prácticas ambientales, en trabajadores de una empresa Uma avaliação do sistema único de saúde nas de insumos químicos, a partir del modelo de capitais brasileiras: sugestões para a criação la conducta planeada de políticas públicas Ketty Herrera-Mendoz, María Ramirez-Ordoñez, Marcela Marta Chaves Vasconcelos e Christian Luiz da Silva De La Hoz Álvarez y Mónica Acuña Rodríguez CARTA DEL EDITOR IN CHIEF En el primer artículo Allison Manoel de Sousa, Rafael Martins Noriller, Cristiane Mallmann Huppes, Antônio Carlos Vaz Lopes y Rodrigo Malta Editor in Chief Meurer (FACE-Universidade Federal da Grande Dourados, Brasil) investigan la relación entre los indicadores macroeconómicos con el Retorno de Acciones (SR) en empresas públicas del sector de finanzas y seguros de América Latina. Los datos fueron analizados de 2010 a 2017 por medio de análisis dinámico de paneles vía Método Generalizado de Momentos (GMM) por dos enfoques: Arellano-Bond y System.
    [Show full text]
  • Marcelino Menéndez Pelayo
    LA CIENCIA ESPAÑOLA Marcelino Menéndez Pelayo Vol. II [Edición en dos volúmenes] Directores: Víctor Navarro Brotons, Gerardo Bolado LA CIENCIA ESPAÑOLA LA CIENCIA ESPAÑOLA Marcelino Menéndez Pelayo Volumen II [Edición en dos volúmenes] Directores: Víctor Navarro Brotons, Gerardo Bolado 2019 MADRID Directores: Víctor Navarro Brotons, Gerardo Bolado. Estudios introductorios: Nicolás Bas, Gerardo Bolado, M.ª Dolores Díaz Regadera, Fernando Hermida de Blas, José Luis Mora García, Víctor Navarro Brotons, María Cristina Pascerini, Pedro Ribas Ribas. © De los textos introductorios: los autores. © Fundación Ignacio Larramendi C/ Alenza, 4 28003 Madrid (España) www.larramendi.es Índices: Gerardo Bolado, Víctor Navarro Brotons, María Cristina Pascerini. Diseño y maquetación: DIGIBÍS (a cargo de Antonio Otiñano Martínez, director de Arte). DOI de La ciencia española: http://dx.doi.org/10.18558/FIL162 DOI del volumen II de La ciencia española: http://dx.doi.org/10.18558/FIL164 ISBN de la obra completa: 978-84-09-16991-7 ISBN del volumen II: 978-84-09-17170-5 D. L.: M-39024-2019 Imprime: Reprografía Madrid C/ Cristóbal Bordiú, 20 28003 Madrid ÍNDICE DEL VOLUMEN II TERCERA PARTE. APARTADO PRIMERO I. Ramon Llull (Raimundo Lulio). [Discurso leído el día primero de mayo del año 1884 en el Instituto de las Baleares] [Tercera Edición] ................................431 II. Himno a la creación para la mañana del día del gran ayuno, por Judá Leví de Toledo [Tercera Edición] .........................................447 III. Contestación a un filósofo tomista. [Tercera Edición] ..................459 IV. Réplica al padre Fonseca. [Tercera Edición] .................................469 TERCERA PARTE. APARTADO SEGUNDO INVENTARIO BIBLIOGRÁFICO DE LA CIENCIA ESPAÑOLA [Tercera Edición] Advertencia preliminar ......................................................................497 I.
    [Show full text]
  • L'exotisme Médiéval Dans Les Récits De Voyage Du Xixe Siècle
    ISSN: 1699-4949 nº 19 (primavera de 2021) Varia L’exotisme médiéval dans les récits de voyage du XIXe siècle. * Une étude de cas : Majorque Isabelle BES HOGHTON Universidad de las Islas Baleares [email protected] https://orcid.org/0000-0001-8786-1409 Resumen A principios del siglo XIX, Chateaubriand reveló la belleza del arte gótico en su Génie du christianisme. La Edad Media cristiana despertó el interés de historiadores y arqueólogos e inspiró el arte romántico. La literatura no estuvo exenta de este entusiasmo, desde Victor Hugo y su Notre-Dame de Paris (1831) hasta Joris-Karl Huysmans y La cathédrale (1898). También tuvo influencia en la literatura de viajes. A partir de un caso concreto, el del viaje a Mallorca, analizaremos cómo la Edad Media, su estilo gótico, sus ruinas y su fervor cristiano exaltan al viajero del siglo XIX e inundan las páginas de su relato de viaje, llenándolo de una fantasía exótica. Palabras clave: Literatura de viaje. Romanticismo. Gótico. Exotismo. Mallorca. Religión. Résumé Au début du XIXe siècle, Chateaubriand révéla la beauté de l’art gothique dans son Génie du christianisme. Le Moyen Âge chrétien provoqua dès lors l’intérêt des historiens et des archéologues et inspira l’art romantique. La littérature ne fut pas exempte de cet engouement, de Victor Hugo et son Notre-Dame de Paris (1831) à Joris-Karl Huysmans et La cathédrale (1898). Il eut aussi une influence sur la littérature de voyage. À partir d’un cas concret, celui du voyage à Majorque, nous allons analyser comment le Moyen-Âge, son style gothique, ses ruines et sa ferveur chrétienne exaltent le voyageur du XIXe siècle et inondent les pages de son récit de voyage, le comblant d’une fantaisie exotique toute médiévale.
    [Show full text]
  • Diccionario Biográfico De España (1808-1833) De Los Orígenes Del Liberalismo a La Reacción Absolutista
    Diccionario biográfico de España (1808-1833) De los orígenes del liberalismo a la reacción absolutista Diccionario biográfico de España (1808-1833) De los orígenes del liberalismo a la reacción absolutista Alberto Gil Novales Diccionario biográfico de España (1808-1833). De los orígenes del liberalismo a la reacción absolutista Tomo I - A/F Ilustración de cubierta: Francisco de Goya, El dos de mayo de 1808 o La lucha de los mamelucos, 1814. Madrid, Museo del Prado Dirección editorial: Luis Miguel García Mora Edición de textos: Miriam López Díaz Marta Ruiz Jiménez © Alberto Gil Novales, 2010 © De esta edición: Fundación MAPFRE - Instituto de Cultura, 2010 Paseo de Recoletos, 23 28004 Madrid www.fundacionmapfre.com ISBN: 978-84-9844-208-3 (Obra completa) ISBN: 978-84-9844-234-2 (Tomo I) ISBN: 978-84-9844-235-9 (Tomo II) ISBN: 978-84-9844-236-6 (Tomo III) Depósito Legal: M-33.997-2010 Diseño y maquetación: Cyan, Proyectos Editoriales, S.A. Cualquier forma de reproducción, distribución, comunicación pública o transformación de esta obra sólo puede ser realizada con la autorización de los titulares, salvo excepción prevista en la ley. FUNDACIÓN MAPFRE FUNDACIÓN MAPFRE INSTITUTO DE CULTURA PRESIDENTE DEL PATRONATO PRESIDENTE José Manuel Martínez Martínez Alberto Manzano Martos PRESIDENTE DE LA COMISIÓN DIRECTIVA DIRECTOR GENERAL Filomeno Mira Candel Pablo Jiménez Burillo DIRECTOR DIRECTOR GENERAL ADJUNTO José Luis Catalinas Calleja Daniel Restrepo Manrique CONSEJO ASESOR DE CULTURA PRESIDENTE Alberto Manzano Martos VOCALES Manuel Alcántara Gonzalo
    [Show full text]
  • 25Th EGOS Colloquium Barcelona July 2- 4, 2009 Program
    25th EGOS Colloquium Barcelona July 2-4, 2009 Program for creativity and innovation Energizing the study of organizations and organizing Interior portada PASSION FOR CREATIVITY AND INNOVATION 25th EGOS Colloquium Barcelona July 2-4, 2009 Program PASSION FOR CREATIVITY AND INNOVATION Contents Welcome 4 General information 13 Organizers 13 Colloquium registration and hotel reservations 13 Sponsors and exhibitors 13 Venue 14 Transportation to the venue 14 Opening celebration 15 Colloquium registration desk 16 Pre-Colloquium workshops hospitality desk 16 Technical equipment 16 Computer room and internet facilities 16 Registration fees 17 Coffees and lunch 18 Convenors’ and Organization Studies’ Joint Dinner 18 EGOS 25th Anniversary dinner and party 18 Hotel information 19 Useful information 21 Pre-Colloquium workshops 24 Other pre-Colloquium meetings 29 Colloquium timetable 30 General theme 33 Keynote speakers 34 Sub-plenary sessions 36 ‘Meet the Editor’ events 45 Viewing of film ‘Heroes and History ... ’ 47 List of sub-themes and their location 48 Sub-themes 52 Authors’ index 230 Venue floor plans 250 Map of the area 256 3 25th EGOS COLLOQUIUM · BARCELONA · SPAIN · JULY 2009 PASSION FOR CREATIVITY AND INNOVATION PASSION FOR CREATIVITY AND INNOVATION Dear EGOSians After a couple of years of intense preparations, we are thrilled that the 25th EGOS Colloquium Without their diligent work and dedication throughout the whole process, the Colloquium is now finally under way! would not have been possible. Thanks also to the organizers of sub-plenary sessions and It is a special Colloquium for all of us for many reasons. It is unique in that it marks a other pre-conference and conference events for their initiative and fresh ideas.
    [Show full text]
  • Your Meeting Point
    ESADE Alumni Annual Conference in Barcelona and Madrid Your Meeting Point € 10 10 l WINTER 2007 WINTER OF THE ESADE ESADE THE OF Nº 123 123 Nº l ALUMNI ASSOCIATION ALUMNI QUARTERLY PUBLICATION PUBLICATION QUARTERLY James March Environment Analysis Talks to Alfons Sauquet and Cooperation Assessment of well-known about the challenges 2nd cycle of Consultants and renowned marks, posed in learning for Solidarity in Madrid two differentiated concepts summary A Publication of ESADE Alumni Av. Pedralbes, 60-62 08034 Barcelona Tel. +34 934 952 063 www.esadealumni.net ANALYSIS 42 Editorial 5 Assessment of renowned EXECUTIVE BOARD and well-known marks Germán Castejón, President Pedro Navarro, Vice-president Patricia Estany, Vice-president Networking PROFESSIONAL DEVELOPMENT 70 Juan Ramírez, Vice-president Clear up your professional and Treasurer ESADE ALUMNI INTERNATIONAL 6 doubts or problems Sebastià Sastre, Secretary Antonio Delgado, General Deputy Chairman REGIONAL CLUBS 8 LEGAL AREA 72 Legal Marketing Members: Ignacio Arbués, FUNCTIONAL Xavier Argenté, Manuel Brufau, AND SECTORAL CLUBS 10 Cristina Domingo, Cecilia Nan Current club happenings Yeh Chang, Marcel Planellas, ESADE Carles Torrecilla, Diego Torres Activities and Xavier Viver E50 52 FROM ESADE ALUMNI 16 ESADE Alumni Director: Looking back in order to keep moving ahead Writers ‘made in’ ESADE Xavier Sánchez MEET THE FACULTY 68 Magazine Director: ALUMNI FOR SOLIDARITY 30 Getting to know… Colin McElwee 2nd cycle of the Consultants for Solidarity Juan Ramis and Rosa Varela Initiative in Madrid Editorial coordinator: Patricia Sotelo Invisibles documentary opens Film Forum ESADE TODAY 76 Cooperation: Interview with Joaquim Pons Ribas Design and production of the Migra Studium Foundation BPMO Edigrup C/ Caballero, 79, 7ª planta 08014 Barcelona IN THE NEWS 84 Features Tel.
    [Show full text]
  • Isis Da Silva Costa(Doctorate)
    DOCTORAL THESIS 2016 Variations in EEG and motor functions related to COMT gene in patients with fibromyalgia Isis da Silva Costa (doctorate) DOCTORAL THESIS 2016 Doctoral Programme in Neuroscience Variations in EEG and motor functions related to COMT gene in patients with fibromyalgia Isis da Silva Costa (doctorate) Thesis Supervisor: Dr. Pedro Montoya Jimenez´ Thesis Supervisor: Dr. Antoni Gamund´ı Gamund´ı Doctor by the Universitat de les Illes Balears Variations in EEG and motor functions related to COMT gene in patients with fibromyalgia Isis da Silva Costa Research Institute of Health Sciences IUNICS (UIB) PhD Thesis Supervisor: Prof. Dr. Pedro Montoya Jimenez´ Supervisor: Prof. Dr. Antoni Gamund´ı Gamund´ı Copyleft 2016, Isis da Silva Costa Universitat de les Illes Balears Palma de Mallorca This document was typeset with LATEX The work described here was conducted under the PhD program in Neuroscience at the University of Balearic Islands. This Dissertation is formatted in monographic style, however, chapter Results includes three scientific manuscripts: two manuscripts to be submitted to International scientific journals, and one manuscript under revision at the journal Frontiers in Human Neuroscience (IF = 3.634), with the following bibliographic reference: • Costa, I.S, Gamund´ı, A., Miranda, J.G.V, Franc¸a, L.G.S, de Santana, C.N & Montoya, P. (2016). Altered functional performance in patients with fibromyalgia. Under review in the journal Frontiers of Human Neuroscience. Para las pacientes y mis dos amores (Marina y Charles) El cerebro es mas´ amplio que el cielo colocalos´ juntos contendra´ uno al otro holgadamente y tu´ tambien.´ El cerebro es mas´ hondo que el mar retenlos azul contra azul absorbera´ el uno al otro como la esponja al balde.
    [Show full text]
  • Història De La Botànica a Les Illes Balears: Plantes Vasculars
    Historia de la Botanica a les IHes Balears: plantes vasculars Antoni PAYERAS Payeras, A. 2006. Historia de la Botlmica a les Illes Balears: plantes vasculars. Boll. Soco SHNB Hist. Nat. Balears, 49: 155-172. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca. El present estudí es una petita cronologia de quatre-cents anys d'investigació per part deis botimics a les Balears, des de 1601 fins el día d' avui, amb unes notes de món clas­ sic. Es fa un repas de les principals personalitats que han tingut contacte amb la botimi­ ca balear i les' seves respectives aportacions. PIITIlllIeS c/ou: Botanica, botanics, historia, Illes Balears. THE BOTANY HISTORYOF THE BALEARIC ISLANDS: VASCULAR PLANTS. The present study is a chronology of 400 years of investigation of the botanists on the SOCIETAT D'HISTORIA Balearic islands, trom 1601 until today, with notes on the classical world. He is made a NATURAL DE LES BALEARS review ofthe main personalities that they have had contact with the Balearic botany and their respective contributions. KeyHlOTds: Botany, botanists, history, Balearic Islands. Antoni PAYERAS C/Arta, 7. 07519-Maria de la Salut. Recepció del manuscrit: 20-nov-06; revisió acceptada: 29-des-06. Introducció Les notícies historiques referents als botfmics que ens han visitat basicament les La historia botfmiea de les Illes Balears trobem en els mateixos treballs de dits bota­ és llarga i desigual per cada una de les illes nies, on a més d'exposar la seva propia i alllarg del temps. Des del segle XVII fíns feina, fan referencia als treballs deIs seus avui són molts el botanies que han estudiat precursors o bé dels seus contemporanis.
    [Show full text]