Historia De La Botanica a Les Ihes Balears: Plantes Vasculars

Historia de la Botanica a les IHes Balears: plantes vasculars

Antoni PAYERAS

Payeras, A. 2006. Historia de la Botlmica a les Illes Balears: plantes vasculars. Boll. Soco SHNB Bist. Nat. Balears, 49: 155-172. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca. El present estudí es una petita cronologia de quatre-cents anys d'investigació per part deis botimics a les Balears, des de 1601 fins el día d' avui, amb unes notes de món clas sic. Es fa un repas de les principals personalitats que han tingut contacte amb la botimi ca balear i les' seves respectives aportacions. PIITIlllIeS c/ou: Botanica, botanics, historia, Illes Balears.

THE BOTANY HISTORYOF THE BALEARIC ISLANDS: VASCULAR PLANTS. The present study is a chronology of 400 years of investigation of the botanists on the SOCIETAT D'HISTORIA Balearic islands, trom 1601 until today, with notes on the classical world. He is made a NATURAL DE LES BALEARS review ofthe main personalities that they have had contact with the Balearic botany and their respective contributions. KeywOTds: Botany, botanists, history, Balearic lslands.

Antoni PAYERAS C/Arta, 7. 07519-Maria de la Salut.

Recepció del manuscrit: 20-nov-06; revisió acceptada: 29-des-06.

Introducció Les notícies historiques referents als botfmics que ens han visitat basicament les La historia botfmica de les Illes Balears trobem en els mateixos treballs de dits bota és llarga i desigual per cada una de les illes nics, on a més d'exposar la seva propia i alllarg del temps. Des del segle XVII fíns feina, fan referencia als treballs deIs seus avui són molts el botanics que han estudiat precursors o bé deIs seus contemporanis. la nostra flora. Sens dubte l'illa més ben Podem trobar bastants de fragments disper estudiada és la de Menorca, degut a les dife sos a diferents obres que fan referencia a la rents dominacions que ha tingut al llarg de historia botanica de les Balears, que es tro la historia, que ha creat un ambient més ben citades a la bibliografía. L' obra que ens favorable cap al' estudi de les diferents cien dóna una visió mes clara és la de Josep M. cies i camps del saber, que a la resta de les Camarasa (1989), Botimica i botanics deIs illes. Pel contrari, les Illes Pitiüses no han Pai"sos Catalans. Colmeiro (1858), a la seva estat explorades fíns a principis del segle obra La Botánica y los botánicos de la XIX. Es fara un breu repas d'aquelles per Península Hispano-Lusitana. Estudios sonalitats que han anat aportant dades al bibliográficos y biográficos, ens dóna molts món botfmic de les illes fíns els anys setan de detall s de les biografíes deIs principals ta del segle XX. botanics i de les seves aportacions més 156 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 49 (2006) importants. Així mateix ens aporta gran (Blanes, 1990). El mateix autor ens descriu informació l'obra de Joaquim Maria Bover, els usos que en fan els illencs gimnesics del Biblioteca de escritores Baleares, 1868. llentiscle per la manca d'oli (ens indicaria El treball esta estructurat en cinc blocs. un pobre cultiu d'olivera o la manca d'e El primer, dóna una pinzellada de les lles), així com el cultiu de la vinya i de l' em referencies vegetals que donen els autors del pelt d' oliveres damunt ullastres a Eivissa món classic a les seves obres, el segon fa (Blanes, 1990). També citen plantes cultiva referencia al inicis de la Botanica a les des que eren utilitzades a l'alimentació, com Balears, són autors anteriors a les teories el drakóntion (Dracunculus vulgaris), cita linneanes, i que estan marcats per la nissaga da per Dioscórides al S. I aC.: "La dragone deIs Salvador. El tercer bloc, són els iHus ta ... Los habitantes de las Gimnétides, lla trats, homes en la majoria de casos no lligats madas Baleares, mezclan la raíz cocida con a la ciencia, pero amb un bagatge cultural mucha miel y la ofrecen en los convites a ampli que els fa interessar per multitud de modo de pasteles" (Dioscórides, 1998). disciplines del saber, molts d'ells formen Plini, ens descriu les figueres de les gabinets d'Historia Natural a casa seva i fan Pitiüses, la ceba marina (n'anomena tres tertúlies cultural s, estan entre les teories classes diferents) i el blat (Blanes, 1990). pre-linneanes i les linneanes. El quart bloc, Aquestes escasses cites en serveixen per esta marcat per els grans botanics europeus veure l'evolució de la introducció de deter que visitaren la nostre illa i que influiran a minades especies. homes com Joan Joaquim Rodríguez i també per la creació de 1'Institut Balear, amb gent com Francesc Barceló i Josep Els inicis: els pre-linneans Monlau entre altres. El darrer bloc, esta marcat H. Knoche (fa de lligam amb l'esco Els autors classics com Miguel la de Montpellier), els Chodat i el germa Colmeiro (1858) i Paul Mares (1880), con Bianor (fa una unió entre les escoles catala sideren com a primer naturalista de les na i francesa), i per els grans botanics cata Balears, així com a primer Botanic, a lans: Pius Font i Quer i Oriol de Bolos, a Ramon Llull (1232/3-1316) escriptor, filo més de Caries Pau, així com la creació en sof, místic, missioner i naturalista entre primer lloc de la Societat d 'Historia Natural d'altres, sobre tot pel seu llibre, Libro Felix de les Balears, i posteriorment de la creació o de las maravillas del orbe. de la Universitat de les Illes Balears i del Despres de les cites disperses de l'anti Jardí Botanic de Sóller. guitat, als segles XIV-XVI podem trobar citacions d'especies vegetal s ja siguin espontanies o cultivades, als inventaris nota Les fonts cHlssiques rials deIs apotecaris. Així Maria J. Sampietro (2006), recull cent vuitanta-set Les fonts classiques ens donen alguns plantes que creixen a Mallorca i catorze a la detall s del paisatge vegetal a les Illes península, als inventaris d'apotecaries entre Balears al' antiguitat. Així, el viatger 1348 i 1550. Aquestes especies eren d'us Diodor Sícul nat el 90 aC., ens indica la medicinal i en part cultivades als horts deIs denominació de Pitiüsa, en referencia a la apotecaris i causa probable de llur introduc gran quantitat de pins que hi creixen ció a l'illa de moltes d'elles. A dits inventa- A. Payeras, Historia de la Botimica a les Illes Balears 157 ris també es cita la primera planta d'origen crita del llistat de J. Petiver (Camarasa, america a l'illa, el palosanto (Guaiacum 1989). Algunes de les plantes descrites ja hi sanctum L.), el 1537, utilitzat com a remei estaven a l'obra d'Herman Boerhaave contra la sífilis (Sampietro, 2000; 2006). (1668-1738), "Index alter plantarum quae BIs inicis de la Botanica vénen influen in horto academico Lugduno-Batavo alun ciats per Clusius, pero els vertaders dinamit tur. Leiden. 1720". Aquestes plantes aparei zadors de la Botanica al segle XVII i princi xen citades al discurs preliminar de pis del XVIII als palsos catalans són els Catálogo metódico de las plantas observa Salvador, seguidors de 1'Escola de das en Cataluña, ... , 1846, d'en M. Montpellier, Magnol, els Jussieu i sobre tot Colmeiro, encara que no cita localitats. P. de les idees de Tournefort. Mares, destaca delllistat les següents: El primer autor que cita una localitat "ASCYRUM BALEARICUM, frute s mallorquina a una obra botanica és en cens, maximo flore luteo, foliis minoribus, Clusius (Charles de l'Ecluse 1526-1609), a subtus verrucosis, Salvo Ex Boerh. "Rariorum Plantarum Historia" (Anvers, (Hypericum balearicum L.); ALATERNUS 1601), cita deguda al botanic Thomas Penny BALEARICA, humilis, foliis subrotundis, (1532?-89), es tractava d'Hypericum balea ferrea rubigine nigricantibus, Salvo Ex ricum (Masalles, 1988). Boerh. (Rhamnus Alaternus L., balearicus Joan Binimelis (1538-1616), cronista Hort. Par.); TRAGACANTHA HUMILIS general del Regne de Mallorca, es va endin BALEARICA, foliis parvis, vix incanis, sar al món de la botanica medicinal amb l' o flore albo, Salvo Ex Boerh. (Astragalus mas bra Tractat de las virtuts de la herba que es siliensis Lamk); URTICA PILULIFERA, diu Sanctae crucis ó Nicoriana (Bover, folio angustiori, caule viridi, balearica, Salvo 1868). Jordi Fortuny (1623-81), el 1670 Ex Boerh. (Urtica pilulifera L.). En el her deixa inedita una Flora Balear, que forma bario Salvador existe una Ortiga caracteri part del tom primer d'una historia general zada asi: Urtica altera minor, foliis rotun de Mallorca (Bover, 1868). dioribus, foliis supra ligulam eleganter dis Joan Salvador i Riera (1683-1725), bota positis, Salvo (Urtica balearica L. ?)." nic catala deixeble de Peire Magnol (1638- (Mares, 1880). 1715), amic de Joseph Pitton de Tournefort En Josep Salvador y Riera (1690-1761), (1656-1708) i d' Antoine de Jussieu (1686- germa d'en Joan Salvador, l'any 1725, 1758) i fill del també botanic catala Jaume també va herboritzar a Menorca, i d'alla va Salvador i Pedrerol (1649-1740), va herbo aportar una serie d'especies noves ritzar a les illes de Mallorca i Menorca, el (Camarasa, 1989). 1711 (Camarasa, 1989). Amb les dades Antoni Brotat i Barceló (¿ -1787), era obtingudes a n'aquest viatge, James Petiver apotecari, i va escriure el tractat d'apoteca (1663-1718), publica una llista d'especies ria, Pharmaceuticum compendium, gale vegetal s de les Balears a Naturae no-chimicum, tribus libris partitum, on es Collectanea. Se li atribueix l'obra relacionen les virtuts de les plantes utilitza "Catalogus plantarum rariorum in insulis des a les apotecaries de l' epoca (Bover, Balearicis anno 1712 observatarum " 1868). (manuscrit de la biblioteca deIs Jussieu, actualment al Muséum National d'Histoire de Paris), pero sembla ésser la copia manus- 158 Boll. Soco Bist. Nat. Balears, 49 (2006)

Els iHustrats El farmaceutic Pere Salas, era aficionat a la Botanica, i Bonaventura Serra li atri El segle XVIII, es caracteritza per la bueix Plantas disecadas de Jussieu, de influencia de l'escola catalana de Madrid, Cusson (Bover, 1868). amb Josep Quer, Antoni Palau, Joan George Cleghorn (1716-94), deixeble Minuart, Miquel Bamades, ... que anomena de Momó, metge cirurgia escoces, que va ren diferents corresponsals al llarg de país residir a la Menorca anglesa (entre 1736- (Masalles, 1988). Sens dubte l'aparició de 49), a la seva obra Observations on the epi la sistematica Linneana fou la fita més demical diseases in Minorca from the year important i es produIren les disputes entre 1744 to 1749 (1751), menciona 271 espe els partidaris i detractors. Va ésser l' epoca cies de plantes de l'illa, amb les denomina deIs iHustrats, caracteritzats per personat cions angleses, llatines (utílitza el sistema ges no necessariament vinculats al món Toumefort) i menorquines. Així mateix el científic, pero que organitzaven els seus frances, Passerat de la Chapelle, va descriu gabinets d'Historia Natural i realitzaven re la flora menorquina el 1764, a tertúlies de can'lcter multidisciplinari. Topographie médicale de Minorque. Menorca va estar marcada per l' ocupació Peire Cusson, metge de Montpellier, anglesa, espanyola i francesa, que feren enviat per Jussieu, va recórrer les illes de arribar intel·lectuals, sobre tot anglesos, Mallorca i Menorca entre 1753-54, encara que deixaren una enorme influencia damunt que no va publicar els resultats de l'expedi els menorquins, marcant una epoca d'es ció, pero va trobar tres plantes noves. M. plendor. Antoine Richard (1737-1807), per encarrec Joan Minuart (1693-1768), natural de del Reí de Franya va explorar la Península Barcelona, va ésser deixeble de Jaume Iberica i també les nostres illes entre els Salvador, i el 1740, va estar destinat a Maó, anys 1760 i 1761. El 1770 va remetre a Carl com a apotecari de l' exercit. Posteriorment von Linné (1707-78) un cataleg detallat de formaria part de l'equip de professors del les plantes recol·lectades a les Balears. Jardí Botanic de Madrid, amb altres cata Aquest cataleg no fou publicat i C. Linné lans. diu d'ell en carta enviada a M. Antoine Martí Coll, era un jesuita natural de Richard: Mallorca, va viure a Granada a mitjans del "J'ai lu et relu mille fois avec le plus segle XVIII, es va distingir per els seus grand charme votre Flore de Majorque ou coneixements botimics. Va escriure varis des í'les Baléares qui m'a été communiquée tractats de botimica impresos a Sevilla par M. Hemquist, et je doute que personne (Bover, 1868). puisse la lire avec plus d'utilité et de profit També herboritza a Mallorca devers el que moi. Imprimez-Ia, je vous prie, aussit6t 1767, Miquel Bernades i Mainader (1708?- qu'il sera possible, pour que tous les bota 71), natural de Puigcerda, metge de Carles nistes y trouvent le plaisir qu'elle m'a causé. III i successor de J. Quer al capdavant de la J'ai passé la nuit derniere sans dormir, primera catedra del Real Jardín Botánico je l'ai consacrée tout entiere a lire votre de Madrid, les seves aportacions no es Flore, et elle était passée avant que je n' eus publicaren. També herboritza a Mallorca el se fini ma lecture. Grand Dieu! Qu'ils sont seu fill, Miquel Bernades í Claris (1750?- heureux les habitants de ce pays d'avoir 1801). dans leurs prairies toutes ces fleurs qui font A. Payeras, Historia de la Botimica a les Illes Balears 159 l'omement de nos jardins, meme nos jar Rodríguez Campomanes), proleg, descrip dins académiques." (Mares, 1880) ció de les especies i índex. El cataIeg cita J. Cambessedes (1827) va tenir accés al 523 generes. L'índex és castella-llatí i manuscrit d' Antoine Richard, troba moltes catala-llatí a més de les sinonímies. Té a especies d'interes, pero d'altres les consi més un Index Balearicum, nomina planta dera no presents a 1'Illa, i provenien del rum, que consta de 14 pagines que es troba recorregut del Botimic fins arribar a al tom XI deIs seus manuscrits Mallorca. Recreaciones eruditas, consta de 350 noms Bonaventura Serra Ferragut (1728-84), generics. Utilitza una c1assificació a mitges era jurista i amant de tots els camps del entre el sistema de Toumefort i el de Linné saber, un iHustrat. Va visitar el gabinet deIs (Pascual,2003). Salvador, i després formanl el seu propi, Joan Borras, natural de Fomalutx, era amb adquisicions d'especimens locals, herbolari de gran prestigi, en Josep Quer fa molts d'ells proporcionats per en Joan grans elogis d'ell i assenyala que coneixia Borras i d'altres exotics. Va esser visitat per totes les plantes i el seu corresponent nom Antoine Richard i possiblement per en en greco Va ajudar a Bonaventura Serra a la PeireCusson. Mantenia relacions molt seva Flora Baléarica. Fou acompanyant d' estretes amb CristOfol Vilella. Al seu jardí A. Richard en les seves excursions per cultiva multitud d'especies exOtiques, mol Mallorca. tes d'elles no cultivades abans a l'illa. És El menorquí Andreu Hemandez i Basili autor de Flora Balearica sive /cones stir (1744-1817), farmaceutic i molt apassionat pium et plantarum que in solo Majoricensi per les plantes, va escriure Flora menor sponté nascuntur vel alliunde allata con quina (1787), que resta inedita i de la qual crescunt (1765) (obra manuscrita i no podem trobar algun fragment a l' obra de publicada). Aquesta obra pertanyia a la José Vargas (1787). A la seva obra indicava biblioteca de D. Josep Pueyo, Marques de en detall les localitats a on ha recollit cada Campo-Franco (Actualment pertany a la planta. Va ésser anomenat coHaborador i Biblioteca de Catalunya i una copia esta a corresponsal a Maó el 1783 del Reial Jardí la Real Academia de la Historia de Madrid) Botanic de Madrid. El seu fill Rafel (Pascual, 2003), que la va comunicar a J. Hemandez i Mercadal (1779-1857), va Cambessedes, el qual la critica al seu estudiar a Montpellier amb en Drapamaud, Enumeratio (1827), per les imperfeccions Gouan i en Broussonnet. Toma a l'illa el de les 172 figures (aquest tom soIs són 1807, i augmenta l'herbari del seu pare fins iHustracions), així com per les incorrec a les 500 especies espontanies de Menorca. cions a les deterrnÍnacions o sinonírnies. Així mateix va augmentar i corregir la Cada figura té anotat el nom científic de la Flora del seu pare, pero no l'arribara a planta i ocasionalment el vulgar. No fa publicar. També deixa alguns estudis sense indicació de localitats, més que les molt publicar. Així i tot el 1817, va envia a la generiques de cada illa. L' obra consta de Societé de médicine practique de dos toms, el segon tom és Flora Balearica Montpellier, una memoria en llatí titulada exhibens plantas in insula Majorica cres Historica notio de duabus novis plantis dis centes (1772). Aquest tom no arriba a ésser serens, quas in hac Minorica insula reperit, conegut de J. Cambessedes. Esta estructurat oo., que es troben al número 189, pago 88, en quatre apartats, dedicatoria (a Don Pedro deIs seus anals c1inics, que varen servir a J. 160 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 49 (2006)

Cambessedes per els seus treballs fets a Jardín Botánico de Madrid i de l'Academia Balears el 1827. Arnés d'ampliar la Flora de Buenas Letras de Barcelona. Va formar del seu pare, va deixar inCdit, una coHecció de plantes, llavors, minerals i Observaciones que pueden servir para for moHuscs entre d'altres. mar la Historia topográfica, fisico-natural, Joaquim Maria Bover (1868) cita un médico-bibliografica de la Balear menor. manuscrit titulat: Lista de las plantas del CristOfol Vilella i Amengual (1742- jardin Botánico de Menorca, del qual no 1803), va ésser un acreditat pintor mallor indica ni autor ni any d'edició, soIs que es quí, que estudia les plantes i en va dibuixar troba al jardí botanic de Madrid. moltes. Consta un cataleg de plantes el Miquel Juan de Padrines (1754-1837), 1772, Coleccion escogida de varias frutas, natural de Felanitx, va deixar inedit y plantas de que abunda la Isla de Mallorca Diccionario de plantas medicinales que se sacadas del natural, y miniadas conforme hallan en Mallorca, con sus nombres en sus colres nativos, impres a Madrid i castellano, griego, mallorquin y latín y Coleccion de alguas flores de la Isla de observaciones sobre sus virtudes especíji• Mallorca con sus nombres en lengua nativa cas contra varias enfermedades (Colmeiro, copiadas del natural, Mallorca 1775 1858). (Azcarate, 1990; Vilella, 1999). Es dedica a Onofre Jaume (S.XVIII-1815), far altres camps de la Historia Natural, enri maceutic natural de Palma, el 1.805, junta quint diferents coHeccions amb quadres ment amb Joan Andreu Nieto, va c1assificar pintats i especimens dissecats. les plantes de la Font Santa (El llistat de El 1791, D. Joan Cursach i Arguimbau plantes es troba a l'obra de Joan Andreu (1757-1832), natural de Ciutadella, metge i Nieto Samaniego, Analisis químico de las deixeble del professor Gouan de aguas minerales de Campos, imp. Tomas Montpellier, va publicar a Maó una obra Amorós, 1805). Va escriure Diccionario de titulada: Botanicus medicus ad medicinae plantas, árboles y arbustos que se crian en alumnorum usum quem typis mandavit la isla de Mallorca, con noticia de sus pro Joannes Cursach D. M. Medicus piedades medicinales, escrit el 1804 Escellentissimi Comitis de Ciifuentes, et (Bover, 1868). nosocomii generalis et militaris Sanctae Maria Cortes (1777-1835), monjo car Magdalenae, Regiae Academiae scientia toixa del monestir de Valdemossa, va con rum socius. Extypis Joannes Fabregues rear la botanica i la farmacia, i es va enca 1791, a la segona part s'enumeren 270 rregar de la farmacia de dit convent. Va plantes, entre elles 160 espontanies de escriure Diccionario de los vegetales de Menorca, 50 de les quals segons J.J. Mallorca, sus usos descubiertos hasta el Rodríguez (1904) no es poden confirmar la presente, y semillas de todas clases, seva presencia a Menorca. Són plantes manuscrit de 1820, indica els noms en cas medicinals que creixen a Menorca. El 1795, tella, linnea i mallorquí (Bover, 1868). va herboritzar amb ell en Baltasar Manuel El botanic valencia Francesc Gil (del Boldó Tuced (1766-99), aragones metge de qual no existeixen referencies biografi los Reales Ejércitos, que va realitzar estudis ques), col-laborador de Cavanilles, i que botanics, químics i epidemiQJogics a les gracies a F. Barceló (1879/81) coneixem Balears i Catalunya, que li valgueren per que fou actiu a Mallorca al llarg de la ésser anomenat Correspondiente del Real Guerra del Frances, i a més va realitzar un A. Payeras, Historia de la Botanica a les Illes Balears 161

petit jardí botanic. També el metge mallor autoria, Vidal, 1996, 19969a). Així, Rafael quí Rafael Evinent (1726-1814), fou ano Hern¡'mdez, publica unes Reflexiones senci menat corresponsal· el 1785 a Ciutat de llas e imparciales al impreso Mallorques pel Real Jardín Botánico de intitulado "Specimen, animalium, vegetabi Madrid, sembla que tingué alguna activi lium, et mineralium ad norman Linneani tat, pero no ens ha pervingut cap testimoni, systematis" (Imprenta de la viuda e hijos de soIs ens queden algunes cartes que parlen Fabregues, Maó, 1815) contraries a 1'0bra de les seves trameses i ens descriuen algu d'en J. Ramis, i a la vegada aquest publica nes activitats (Camarasa, 1989). Contextacion de Don Juan Ramis y Ramis a Segons F. Barceló (1879/81) i J. M . abogado de los Reales Consejos y Bover (1868), existia a la Real Sociedad Académico de la Real de la Historia al Económica Mallorquina, un luxós herbari papel que con el título de Reflexiones sen album, titulat Plantas de esta isla de cillas é imparciales salió en esta Ciudad en Mallorca, año I806, I vo., fol., el qual conte Marzo último. (Imprenta de Pedro Antonio 80 especies, mal determinades i dedicades Serra, Maó, 1815), que dona lloc a al Cardenal Despuig, per part de Gabriel Respuesta justificativa de lo contenido en Cifre i Cladera. la Contextación que Don Ramis y Ramis se Joan Ramis i Ramis (1746-1819), dignó publicar contra las Reflexiones que maones, publica el 1814, Specimen anima hize a Su Specimen per part d' en . R. lium, vegetabilium et mineralium in insula Hernandez (no fou publicat fins el 1924 per Minorica frequentiorum, ad norman Joan Hernandez Mora, per la censura impo Linneani sistematis, enumera 487 especies sada per Ferran VII) i amb ella el tancament vegetals, amb el seu nom vulgar (hi ha 394 de la polemica. noms populars de plantes) i científic, sense dístinció d'espontanies i cultivades, pero conté gran nombre d'errors de determina L'Escola de Montpellier I'Institut ció. Estan classificades d'acord a la sistema Balear tica linneana. Aquesta publicació era l'am pliació d'un cataleg inicial, anomenat: El segle XIX, va estar marcat per la cre Catalogus Plantarum, Arborum, ació de l'Institut Balear, on personalitats Arbusculorum, Piscium, Avium, Animalium com Francisco Manuel de los Herreros terratrium et Insectorum In Insula Minorica Schwager (1817-1903), Pere J. Trias i frequentiorum, I787 (Ramis, 1989), que Sampol, José Monlau Sala (1832-1908), constava de 216 especies de plantae i 57 de Pere Estelrich Fuster (1845-1912), arbores i arbusta (aquest llistat de plantes Francesc Barceló i Combis (1820-1889), ... era basicament una copia del cataleg de crearen un ambient favorable cap el camp Cleghorn, segons comenta Vidal (1999a), de les Ciencies, que culmina amb l'arribada aquest cataleg seguia els criteris de de l' Arxiduc Lluís Salvador. Les Balears Tournefort. El seu germa Bartomeu Ramis són visitades per importants botanics euro (1751-1837), va publicar Colección de peus, sobretot de l'Escola de Montpellier, algunas plantas que crecen naturalmente y que influiran en personalitats com 1.J. sin cultura en Menorca (1782). Rodríguez o el propi F. Barceló. Aquest treball de Joan Ramis va ésser Franyois E. Delaroche (Barceló, bastant polemic (inclos es dubte de la seva 162 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 49 (2006)

1879/81), el 1808, va estar a Eivissa i concordiave sinphonica sexualisque objeta Mallorca, i va estudiar la vegetació, algunes bilium systematis. 1 t. 1822.497 pagines. d'aquestes plantes queden reflectides a 1'0- -Alphabetarius botanices concise des bra d' Augustine-Pyrame de Candolle criptor. 1823. 1 t. 4°. 726 pagines. (1778-1841), Prodromus Systemis Naturalis -Sexualis in Linnaes systemate ictus Regni Vegetabilis, 1824-1873. oculis. 1831. 1 t. 4°.100 pagines. Pere Vicen9 Trias iTrias (1759-1829), -Synópsis panoramica nos tri linneani d'Esporles, va realitzar un herbari en quatre sexualis in systemate ictus oculi, ac alpha toms, amb una coHecció d'unes 200 espe betarii botan ices nomenclatoris. 1831. 1 t. cies, de la zona del seu poble, també va cul 4°. 133 pagines tivar algunes especies autoctones i d'altres -Synópsis panoámica plantarum in Flora exotiques al seu jardí, aquest jardí es va ele gallica ab A. P. Decandolleo, ac a J. B. E La var a categoria de jardí botfmic de la Markio descriptarum; accesit antecedentium Societat Economica mallorquina d' Amics resumen. 1834. 1 t. 4°. 100 pagines. del País, l'any 1810 (Roman, 2005). Va -Concordia poliglota, sistemático-botá ésser visitat per J. Cambessedes el 1824. A nica y sisinonímico-vulgar de varios nom la seva mort, el seu jardí fou conservat pel bres de algunos seres organicos é inertes o seu fill Pere Josep Trias. Se li atribueix una insensibles, particularmente de los que for Flora, amb plantes dibuixades i un man el objeto de las materias farmacéutica Diccionario de los vegetables de Mallorca y y médica, como tambien de los conocidos de las semillas sembradas, de sus usos des por el uso comun en la economía doméstica. cubiertos hasta el presente año 1800, un 1835. tom de 146 pagines, amb els noms en cas El 1827, es va crear a Palma la primera tella, llatí i mallorquí (Bover, 1868). catedra de Botanica, el titular era Bartomeu Mares (1880) menciona al farmaceutic Obrador (1787-1865), pero dura poc temps. Onofre Muntaner, com a creador d'un bell Amb la creació de l'Institut Balear el 1836, herbari amb anotacions de les propietats de es forma també una catedra de Botanica, les plantes, pero que va desapareixer amb la baix la direcció de Pere J. Trias i Sampol, seva mort. També menciona a Gaspar posteriorment es va refondre amb la Melchor de Jovellanos que mentres estava d'Historia Natural. Es crea un petit jardí empresonat al Castell de Bellver com a botanic, per ajudar a dits estudis. autor de la descripció de les plantes del cas Jacques Cambessedes (1799-1863), tell i el seus voltants, pero va esser destrult natural de Montpellier, va estudiar la flora pels seus captaires (Mares, 1880). de les Balears. Arriba a Sóller el man; de Joan Bals Cardona (1760-1840), far 1824, i es va quedar fins el primer de maig maceutic maones, va escriure les següents a Mallorca i el 3 de maig arriba a Eivissa, on a obres, segons J. M . Bover (1868), i que el hi va estar quinze dies, va tomar a Mallorca 1835 eren inedites: i d'alla passa a Maó el 28 de maigo A -El reino vegetal en revista, segun el sis Mallorca tingué l'ajuda d'en Pere V Trias, i tema sexual, ó sea memorando botimico, a Menorca la d'en Rafel Hemandez, del útil al jilobotánico, dedicado a peregrina qual aprofita sobre tot el seu herbario El ciones particulares ó es tensas de puntos del 1826 va publicar a Annales des voyages, vol. globo. 1 t. 4° de 479 pagines. XXX, una memoria titulada Excursions dans -Alphabetarius botanices nomenclator, les iles Baleares i el 1827 en el tom XIV de A . Payeras, Historia de la Botilllica a les l/les Balears 163

Melll oi/'es du Muséum, la Enumeratio plan publ ica Topografia fisico-médica de las Islas tarum quas in insulis Balearibus collegit 1. Baleares, que conté una lIi sta de pl antes cul Ca mbessedes (Fi g. 1), enumera 691 espe ti vades i espontanies. Weyler ( 1854) fa cies (entre espontani es i culti vades), a més referencia a I'introducció d'especies de fora d' una descripció botani ca de les JII es. de les ill es. Emili Pi i Molist (1824-1 892) el Bart omeu Mestre i Barceló ( 1790- 1843, publica a Almacén de Frutos literarios 185 2), prevere de Felani tx , va adaptar !'obra el treball , Noticia histórica de los progresos y de Sa lacroux, Elementos de historia natu estado actual de la Botánica en las Islas ra l, que contienen la Zoologia, Botánica, Baleare ; a més publica alguns arti cles a la Mineralogia y Geologia, escritos en francés Revista Balear. po/' el DI': Salacroux, vertidos libremente al Rafel Ol eo i Quadrado ( 1806- 1879), castellano .. ., el 1843, en tres toms. natural de Ciu tadell a, estudia botani ca a la Fe rn ando Weyler y Lav iña (1808- 1879), Uni ve rsitat de Valencia i fa rmac ia al col'legi !'any 1843 publica Elementos de Botanica, de San Victoriano a Barcelona. Va publicar que va acompanya t d' un vocabul ari de la Catálogo por f am ilias de las plantas recogi nomenclatura mall orquina de les plantes, va das en la isla de Menorca, a Vall ado li d el ésser auxili at per en Pere J. Tri as. El 1854, 1859 i Exámen de los sistemas botánicos, ó

T t.oollE •.11 t

Df) IU: 8 L .. ut:

1.5 .. P.u. " S: &.T ""ti. ,...,..- ...... -- ...... -- -....---. .. - ...... ,--,.. ,. ... -...- ..,... -..'..... ,...... oI'\oo_"-',...... __ ~_""'.._11,...... ~ ... _.....,.,._ _...... ,. r_ ,... _..,....,.~ .... --t_$. . ,...a - ...... 1- , ...... r.-II..-••l'- .. _ • .. -""' ...... --..,....I'!'.. - ..... ,.-" ...... -"'"...... -._._.""". _...... -- --- ..

Fig. 1. J. Ca mbessedes. Enwl/ era tio Plalllarulll Quas Fig. 2. Pall l Mares el GlI ill aume Vigin eix. Calalogue il/ Il/slIlaris Baleariblls Col/egil. 1827 . Bib li oteca del raisonné des plal/les vasculaires des !les Baléares. Rea l Jardí n Botáni co, Madri d. 1880. Biblioteca de l Rea l Jardín Botánico, Mad ri d. Fig. ./. 1. Cambessedes. EI/llm eralio Plal/la/'llll/ Qllas Fig. 2. Palll Marés el Guil/awne Vigineix. Calalogue il/ InSlllaris Balearibus Col/egil. 182 7. Li/}rw)' oflhe raisol/né des pla/1/es vasclllaires des Iles Baléares. Real Jardil/ BOlál/ico. Madrid. 1880. Librwy oflhe Real Jardin BOlánico, Madrid. 164 BolI . SOCo Hist. Nat. Balears. 49 (2006) sea diser/acion sobre la /axonomía bo/ani 1882, prev i dictamen del Consejo de ca, manusc rit de 40 pag ines cl 1829. Ins/rucción Pública. Després de la seva Paul Mares ( 1825- 1900), natural de mort el seu herbari va ésser cremat. Montpellier, va herboritza r a les ill es el Antoni Cebri a Costa i Cuixa li ( 18 17- 185 0,52 i 55, el 1865 publica al Bulle/in de 1885), ami c d'en Barceló, pub lica La .flora la Socie/é bo/anique de Fran ce, un article de las Baleares y sus exploradores. Especies titul at Aperr;u général sur le groupe des iles endémicas (/882), on es mostrava patiidari Baléares e/ leur végé/a/ion, per després del sistema natural candol'lea i contrari a les pub li ca r I'any 18 80, juntament amb en teories evo lucionistes (Va ll es, 1995). El sis Mr.Guillaum e Vi ginei x ( 18 10- 1877), el tema De Candoll e, era també I'adoptat per Ca /alogue raisonné des plan/es vasculaires en F. Barceló (1879/8 1). Antoni C. Costa es des ¡¡es Baléares (Fig. 2), amb 200 especies relaciona amb J.J. Rodríguez, i aquesta rela més que el de 1. Cambessedes. ció dona pas a 1' aparició a la seva obra Francesc Barceló i Combi s ( 1820- 1889), Flora de Ca /alunya, deis noms populars de empord anes, deixebl e de Joan Francesc la flora menorquina, proporcionats per Bahí i Fonseca ( 1775- 1841 ), el 1847 és aquest. nomenat catedratic de Química de l' lnsti tut Balear, i posteriorment de la catedra de H istóri a atural. Va ésser un home de gran activ itat, oc upant diversos ca rrecs com foren : a l'Estac ió Meteorológica, a la Junta ISLAS B.A.LEl.ARES. Provi ncial d' Agricultura, Indu stri a i Comen;;, a la Junta Provincial d'Estadísti ca, ... (Pou, 1987). Va ésser així mateix membre de di ve rses academi es (Pou, 1987). Destaca en els estudi s de Botanica i Zoo logia. Herborit za per I' illa amb altres botani cs mall orquins i amb An toni Cebri a Costa -...... u lUl~ ... ~ _ .~.~u~,~. ___ ~ (I 'any 1852). Publica dins la Revis/a de las 1..,.... u -.-.~...... ~U-" ... ~ .... Ciencias Exactas Fisicas y Na turales, edita -~, .. ~ da a Mad rid , un s Apuntes para una.flora de las islas Baleares o ca/álogo melódico de las plan/as observadas en es/a región que no se hallan mencionadas en la Enumera/io planlarum quas in insulis Balearibus col/e gi/ ,1. CambessMes ( 1867), precedent de la seva Flora, en els quals ja indicava 470 especies balears inedites, després publica el 1877, Nuevos Apun/es. La se va obra clau es Flora de las Islas Baleares (1879-8 1) (Fig. Fig. 3. Francisco Barccló y Combis. Flora de las Islas 3), conté un total de 1363 plantes vascu lars Baleares. 1879-8 1. Biblioteca del Rcal Jardín entre espontani es, natural itzades i cultiva Botánico, Madrid. Fig. J. Fral/ cisco Bcm'eló y CO lllbis. Flora de las Islas des, fo u declarada obra de reconegut merit Baleares. 18 79-8 1. Ulml/y o/tll e i utilitat, per Real Ordre de 22 d'agost de Real Janlil/ Botál/ico. Madrid. A. PaJeras, Historia de la 801illlica a les /l/es 8alears 165

A Maó es publica (en forma de full etó Botánico Italiano (Porta, 1887)) i Gregori o din s el Diario de Menorca) el Ca tálogo Ri go, contribu'iren al coneixement de la fl ora razonado de las plantas vasculares de balearica. Émi le Burnat ( 1828- 1920) i Menorca ( 1865-68) de Joan Joaquim Willi am Barbey ( 1842-1942), com a fruit Rodríguez i Femenia s ( 1839-1905), amb del viatge que feren a les IIles i a les comar 698 especies i el 1874 publica als Anales de ques del Sud del País Va lencia entre el maig la Sociedad Española de Historia Na tural, i juny de 188 1, en companyia de Boissier, de un Suplemento al catalogo razonado, amb Loui s Leresche i d' Emil Levier, publica ren 229 especies, amb indi cació de nom vul gar, Notes sur un voyage botanique dans les íles habitat i epoca de flora ció, posteri orment Baléares et dans la province de Va lence publica Additions a la Flore de Minorque, (Espagne) ( 1882). amb una lIi sta de set no ves especies. Els El 1873 visita Mall orca i Menorca el comen¡;:ament de II Rodríguez es va ren saxó Heinrich Moritz Willkomm ( 182 1- ve ure influenci ats per la visita a Menorca de 1895) director del jardí botanic de Dorpat i M. De Colombiers (Vidal, 1995 , 2003 ). A després del de Praga, acompanyat del doctor més es va relac ionar amb Barceló, Costa, Hegelmaier ( 1834- 1905), catedratic de la Oleo, Teixidor, Willkom ... Va seguir el Universitat de Tubingen. Anibaren a Maó el metode de De Candolle i I'ordre de Grenier i Godron de la Flore de Fran ce. El 1866 va ésser adm es a la Société Botanique de France. Després d'aquest comen¡;:ament es dedica també a I'estudi de les mol ses, algun treball de zoologia i sobre tot a les algues. L'any 1904 publica la Flórula de Menorca (F ig. 4), amb 973 especies, I'any següent es va produir la seva mort. Mauri ci Hern andez JUI J.... IJ IUIIUU fDlU/as i Ponsetí , Agustí Landino i Flores i Antoni Pons i Guerau, ajudaven en les recol 'lec cions a J.J . Rodríguez, i les seves troba ll es eren citades a la Flórula. El farmaceutic cata la, Cari es Casallachs i Poch, va estar Menorca entre els anys 1868 i 187 1, i aprofita per recollir diferents especies vegetals, que va transmetre al ca tedrati c de Farmacia de la Uni ve rsitat Central, Juan Teixi dor i Cos, que els va publica r a Olros apuntes para la Flora de Espaiia, 1872. També el recol'lector Eugene Bourgeau ( 18 13- 1877), que ja havia recorregut altres Fig. 4. Joan Joaquin Rodríguez Femenias. Ftórula de punts deIs Pa'isos Catalans, i els clergues Menorca. 1904. Biblioteca del Real Jardín Bo tánico, itali ans Pi etro P0I1a ( 1832- 1923) (és autor Madrid. Fig. "- loan loaquin Rodriguez Femell ias. Flórllla de de Slirpium in insulis Balearium anno J 885 Menorca. 1904. Lihrwy o(/he collectaru l11 enumeralio , a Nu evo Giornale Real Jardin Ba/ánico, Madrid. 166 Bo/l . SOCo His/. Na /. Balears, 49 (2006)

27 de mar<;, després passaren a Mall orca des espagnole . 1/1.- Voyage botanique aux ¡les del 6 d'abril fin s el 18 de mai go D'aquesta Baleares, al fin al hi ha una relac ió de les estada va sorgir I'obra Index plantarum especi es més impoliants de Menorca, comu vascularium quas in itinere vere 1873 sus nicades per en II Rodrí guez. cepto in insulis Balearion, legit et observa L'Arxiduc Lluís Sa lvador D' Habsburg vil Maw : Willkoom (Fi g. 5), conté 815 espe Lorena (1 847-1915), a la seva obra Die cies. Per I' ill a de Menorca foren acompan Balearen in Wort und Bild geschildert yats per J.J . Rodríguez, el qual també acom ( 1869-91 ), dóna un a descripció de la fl ora panya ra a P. POI1a , fou per tant un ve rtader de les di ferents i lI es. amfitrió deis naturali stes que visiten I' ill a menorq u in a. El 1899, el frances Michel Gandoger El segle XX: I'escola catalana ( 185 0- 1926), va visitar Mallorca, Eivissa i Formentera, els fruits d'aquesta visita foren El segle XX , ve caracteritzat per I' apari publi cats el 1900, al Bulletin de la Societé ció deis botani cs catalans, amb les se ves botanique de Prance, No tes sur la flore própi es ex ploracions a les ill es i amb la influ encia damunt els botanics ill encs. Així mateix continuaran les visites de botan ics ILLUSTRATIONES estrangers, que fe ren imp ot1ants contribu cions. La creació de la Societat d' Hi stóri a Florae Hi ~lliae iJl5ularurnqu Balcari u{Il Natural de les Balears, de la Universitat de les IIl es Balea rs i la del Jardí Botani c de Só ll er, donaran peu a la creació d' una reme _.---.....' ---,.... _- sa de botani cs ma ll orquins o lIi gats a Mall orca. Ca ri es Pau Es pañol ( 1857- 1937), fa r maceuti c de Sogorb, expl ora les Ba lears i en publi ca ra di fe rents notes. El 1899 ex plora Eivissa i Mall orca el 1933 (Mateo, 1995), ... ,': .";.- entre d'altres visites. A Menorca es re lac iona T.-o 1. amb A. Pons Guerau, que li proporciona dive rses troball es. Pub lica nombrosos arti eles sobre la flo ra ill enca com són : Plan/as de Ibiza no mencionadas en la PIara balear, I' 1899; Relación de plantas ibicenses, 1900; Plantas de las islas Baleares, 1900; Relación de plantas menorquinas, 1900; Sobre plantas mallorquinas, 1904; Un puña do de plantas mallorquinas, 1911; Sobre Fig. 5. Mallrice Willkol11l11 . 1II1Istratiolles Florae plantas mallorquinas, 1912; Sobre plantas Hispaniae insu/arufllque Ba/earil/III. Tomo 1. 188 1- menorquinas, 1914; Una visita a Mallorca, 1885. Biblioteca del Rea l Jardín Botánico, M ad rid . Fig. So Mal/rice Wi//kolll fll . I//ustrationes F/orae 1934. Hispaniae insl//arumque Ba/earil/III. Va/l/lile 1. /88/ Pius Font Quer (1888-1964), estigué /885. Librw)' of't/¡e Rea/ Jardín Botánico. Madrid. destinat a Maó com a farmace utic del Cos A. Payeras, Historia de la Botimica a les Illes Balears 167 de Sanitat Militar, i alla publica la seva tesi s'han de considerar autoctones 250 i consi doctoral el 1914 (Artís, 1995). Va herborit derar la resta com introduccions: zar a les Balears en diverses campanyes: " ... Majorque a d'ailleurs une flore tres Menorca: 1911-1913, Pitiüses: 1918-1920 i pauvre, quand meme les énumérations Mallorca: 1920. Fruit de dites campanyes qu'on en a faites nous donnent plus de 1250 fou la publicació de nombrosos artic1es especes ...... cette flore, qu'on peut considé sobre flora i vegetació de les illes, en podem rer comme indigene, compte moins de 250 destacar entre d'altres: Plantes noves a especes. C'est dire que sur les 1250 especes, Menorca, 1917; Exploració botanica a peine un peu plus du cinquieme para!t d'Eivissa i Formentera, 1918; Adiciones a devoir etre considéré comme représentant la flora de Menorca, 1919; Pteridófitas de un élément primitif, non introdult par las Pitiusas, 1919; Tres especies del genere l'homme ou les animaux domestiques, car Genista de l'illa d'Eivissa, 1920; le role de ces demiers ne saurait etre méses Compuestas de las Pitiusas, 1920; Una timé" (Chodat, 1924). Asperula i una Avena noves de les illes El nord-america Hermann Knoche Pitiuses, 1920; Tubifloras de las Pitiusas, (1870-1945) va explorar les diferents illes 1921; De Alliis ebusitanis, 1924; ... Feu pos entre 1905 i 1921, tenint com a base Sóller, sible que la Institució Catalana d 'Historia que condulren a la publicació de la seva Natural, convoqués la seva reunió extraor Flora Balearica (1921-22) (Fig. 6), escrita dinaria a Menorca l'any 1933. En les en quatre toms. Aquest havia visitat recoHeccions era ajudat per Enrie Gros i Mallorca el 1905, en viatge d'estudis amb el Miquel (1863-1948). professor Charles Flahault (1852-1935) de El professor suís Paul Jaccard (1868- Montpellier, que li aconsella de fer un estu 1944), va visitar Mallorca l'any 1910, i di de Fitogeografia de les Balears. Va rebre recoHecta diferents especies vegetals, que la influencia del germa Bianor, citant a la foren una de les bases d'informació per seva obra les especies proporcionades per Lucie Chodat a la seva tesis. aquest. El suís Robert Chodat (1865-1934) i la Del germa Bianor (nom religiós de seva filIa Lucie Chodat (1896-?) visitaren Marie Émile Fricquegnon, 1863-1920) l'illa de Mallorca en diverses ocasions. R. podem destacar: Plantes de Mallorca Chodat, va descriure les seves impressions a (BICHN, 1917), Quelquesjours a Menorca Une excursion botanique a Majorque (Publicacions de la Junta de Ciencies (1905). L. Chodat, la visita en tres ocasions Naturals de Barcelona, 1917) i Clés des i l'estancia de l'any 1920 li serví per realit familles et des genres de la Flore des zar la seva tesi, que fou publicada l'any Baléares (cic1ostilat, en sis quadems de setze 1924, amb el títol de Contributions a la pagines). Va herboritzar a Mallorca entre els Géo-Botanique de Majorque. Chodat (1924) anys 1904 que arriba a Mallorca i el 1920 descriu la vegetació i els principal s ende (amb alguns lapsus, ja que va estar fora mismes i especies més característiques de alguns anys), descobrint algunes especies l'illa. Discrepa de les teories de Knoche i noves i ampliant el cataleg de plantes cone destaca la pobresa de la vegetació illenca, gudes de Mallorca. També va herboritzar a on considera que de les 1250 especies que Menorca. Són de destacar els herbaris que va suposadament formen la flora de l'illa, soIs formar. Va enviar exemplars de les Balears a 168 Boll. SOCo Hisl. Na/. Balear.I·, 49 (2006)

com a base I'herbari donat a dit co l'leg i pe l farmaceutic artanenc L1 0reny Garcías, amb un mi 1·lenar d' exemplars. L10reny Garcias i Font ( 1885- 1975), ha estat un deis dinamitzadors de la botani ca mallorquina del seg le XX. Ja durant 1902, essent estudi ant de farmacia apareix com un dei s primers socis de la In stitució Ca /alana de Ciencies Na turals i de la In stitució BALÉ RES Catalana d 'His/oria Na tural (Camarasa, 2000), així mateix fou un s deis fundadors de ~ ... la Societat d 'Historia Na tural de les 100\· '.\ ~ . ocru: Balears el 1954. Els se us articles es publi caren bas icament al Bu/lle/i de la In s/itució Ca/alana de Historia Na tural i al Bolletí de la Societat d'Historia Na tural de les Balears. Així mateix reco llí un nombrós .~ . f . herbari i fou un dei s fundadors del Museu ¡ • .~ Regional d 'Arta , al qual aporta un a impor tant col'lecció d' Hi stori a Natural. Foren molts el Botani cs que a partir de mitjans segle XX , rea litzaren aportacions a Fig. 6. Herm an Knoche. F/ora Balearica. Vol. 1. 192 1, Biblioteca del Real Jardí n Botáni co, Madrid. la nora Balearica, entre d' ell s podem desta Fig. 6. Hermall Knoche. Flora Balew'ica. Vol. l. 192 1. car: Antoni de Bol os, Oriol de Bolos, René Librw y o/rhe Real Jardíll Boránico. Madrid. Molinier, Joan Ca ñi gueral, P. Montserrat, Jeroni Ore ll , S. Pi gnatti , Ma Ángels més de vi nt centres botani cs de tot el món, Cardona, LI. L1orens, . Torres, C. Guerau així com a molts de paJ1iculars, a més de rela d' Are ll ano ... , Molts d'aquests estudi s han cionar-se am b els max ims representants de estat poss ibl es grac ies a I'a pari ció de la I'epoca. Augmenta la Flora d'en F. Barceló Societat d 'Historia Na tural de les Balears i en 127 especies. Manteni a una comuni cac ió al seu Boll etí. molt estreta amb el germa Sennen (186 1- Després de la Guerra Civil , a Menorca, 1937), que tingué alguna activitat a les ill es el farmace utic i naturali sta Rafae l Sa lord (Rubi , 197 1). Barceló rea litzara di ferents adicions a la Antoni Marcos Pascual ( 1900-7) publica nora menorquina a la Revista de Menorca. Contribució al coneixement de la f lora El cata la, jesu'ita i mestre de Ciencies Balear - Florula de Cabrera i deIs illots Naturals del col 'leg i de Moti-S ion, Joan proxims, 1936, citant 284 espec ies. Pere C. Ca ñi gueral Cid ( 1912- 1980), va ésser molt Palau i Ferrer ( 188 1- 1956), realitza el 195 1 actiu als anys cinquanta, publicant di ve rsos Cataleg de la jlonda vascular caprarienca, art icles, molts d'ell s al Balletí de la Sacie/at compreses les ille/es que envolten Cabrera , d 'Historia Natural de les Balears, entre els publicat I' any 1976, cita 454 especies. P. seus treballs podem destacar, La Flora de Palau elabora al Co l'legi Farmaceuti c Mallorca, 195 1; Contribucian a la Flora Balear I'Herbarium Balearicum. que tenia Búllem; 195 1; Lista de plantas superiores, A. Payeras, Historia de la Botcmica a les Illes Balears 169 cormofitas, endémicas de Baleares, 1952; dans 1'¡le de Majorque, 1958; Observations Plantas nuevas para Baleares, 1952; entre phytosociologiques dans 1'¡le de Minorca, d'a1tres. 1970; Vue d'ensemble de la végétation des El solleric Jeroni Orell Casasnovas ¡les Baléares, 1969. També publica amb (1924-1995), es va relacionar amb Garcias altres botanics un estudi sobre Cabrera, Font, Pere Palau, Francesc Bonafe, Antoni i Impressions sobre la vegetació de l'illa de a Oriol de Bolos, M . Ángels Cardona, ... fent Cabrera 1976, i sobre les Pitiüses, de pont entre abans i després de la dictadu Vegetation of the Pityusic Island, 1984. El ra, i de guia als diferents botanics que vin 1996, publica l'obra La vegeta ció de les gueren de fora a estudiar la nostra flora, com Illes Balears, com a síntesis de conjunt de la els Drs. Lovis, Bennert, Pignatti, ... vegetació balear. Si les obres de Bolos en (Llorens, 1995). Fou un deIs promotors i vegetació són clau, no menys importants fundadors del Museu Balear de Ciencies són les seves Flores, obres com Flora deis Naturals de SóUer. Pai'sos Catalans, 1984-2001 o Flora manual a M . Ángels Cardona i Florit (1940- deis Pai'sos Catalans, 1990; on queden per 1991), destaca en l'estudi de la citotaxono fectament reflectides les illes. En quant a mia i origen de la flora balear amb Ju1iette cartografia botanica és de destacar el pro Contandriopoulos (entre d'altres en podem jecte ORCA, amb dues series destacades: destacar, Contribuciones al estudio citota Atlas Corologic de la flora vascular deis xonómico de laflora de las Baleares, 1973, Pai'sos Catalans (publicats 13 vo1ums fins 1976; Consideracions sobre l'endemisme i el present) i Catdlegs florístics locals (fins l'origen de la flora de les Illes Balears, ara, hi ha dos volums dedicats a les illes, un 1979; L 'origen de la flora de les Illes a Formentera i l'altre al Puig Major). Balears, 1981; .... ) i en la divulgació (El L 'Institut d 'Estudis Eivissencs, publica món vegetal, 1979) i defensa de la flora de l'any 1974, Aportació inicial al coneixe Menorca (Estudi de les Zones d 'Interes ment de les plantes d 'Eivissa i Formentera, Botanic i Ecologic de Menorca, 1980; treball rea1itzat pe1s alumnes de l'Institut Informe sobre la import¿mcia botanicoe d'Eivissa, sota la direcció de C. Guerau cologica delUoc denominat Alparico, 1984) d' Arellano Tur. Aquest treball sera amp1iat (Martí, 1999). l'any 1981, pel mate ix C. Guerau La segona meitat del segle XX, ve mar d' Arellano i la coHaboració de Nestor cada pe1s estudis de vegetació, on és de des Torres. Ambdós botanics faran a partir d'a tacar la figura de Oriol de Bolos i Capdevila quí nombroses aportacions a la botanica de (1924-), catala nascut a O1ot, descendent les Pitiüses. d'una nissaga de botanics (Pairolí, 2001) Lleonard Llorens García (1946-), a par encapc;alada pel seu mestre i pare, Antoni de tir de la decada del 70 fara nombroses apor Bolos i Vayreda (1889-1975). Fou deixeble tacions a la flora balear, destaquen els seus del doctor Pius Font i Quer i del botanic suís estudis sobre e1s Limonium, així com la des Josias Braun-Blanquet (1884-1980). De les coberta de noves especies. Ba1ears són destacables e1s estudis de vege Jacques Duvigneaud (1920-) va realit tació que feu de les diferents illes a partir zar un cataleg florístic (Excursion du 21 deIs anys cinquanta. Amb René Molinier au 28 juin 1974 a Majorque. Catalogue (1899-1975) de la Universitat de Marsella, provisoire de la flore des Baléares) el va publicar Recherches phytosociologiques 1974 sobre les illes amb base a la flora de 170 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 49 (2006)

Knoche, aprofitant una excursió del 21 al Bibliografia 28 de juny del mate ix any, i amb una sego na edició el 1979. Alfred Hansen realitza Artís, M. i Camarasa, J.M. 1995. Pius Font i Quer. La una ampliació del cata1eg de J. maduresa de la botimica catalana. In: Duvigneaud, l'any 1985, (A. Hansen, Camarasa, lM. i Roca, A. (Coord.). Ciencia i recnica als Pai'sos Catalans: una aproximació Checklist of the Vascular Plants of the biografia: 1.247-1.276. Fundació Catalana per Balearic Islands (Mallorca, Menorca, la Recerca. Barcelona. Ibiza, Formentera), Copen-haguen, 1974). Azcarate, 1. 1990. Naturaleza y arte. La fauna de la Francesc Bonafe i Barce1ó (1908-1994), Isla de Mallorca en la obra de Cristóbal Vilella (Siglo XVIII). Patrimonio Nacional/J.J. rea1itza una Flora que consta de quatre Olañeta. Palma de Mallorca. volums sobre Mallorca, Flora de Mallorca Barceló, F. 1879-1881. Flora de las Islas Baleares, (1977-80), on es relacionen 1580 especies. seguida de un diccionario de los nombres És una obra de recopi1ació florística i baleares, castellanos y botánicos de las plan tas espontáneas y cultivadas. Imp. P.J. coro1ogica i el primer llibre de plantes que Gelabert. Palma de Mallorca. té un caire divulgatiu (Llorens, 1994). Blanes, C, Bonet, l, Font, A. i Rosselló, A.M. 1990. Fou destacable la labor divulgadora del Les Illes a les fonts classiques. Miquel Font micropaleonto1eg solleric Guillem Co1om editor. Palma de Mallorca Bonafe, F. 1977 e 1980. Flora de Mallorca. IV volums. Casasnovas (1900-1993), amb obres com Ed. Moll. Palma de Mallorca. a Biogeograjia de las Baleares (1957) i El Boyer, lM . 1868. Biblioteca de escritores Baleares. medio y la vida en las Baleares (1964), així Imprenta de P.J. Gelabert. Palma de Mallorca. com Antoni Bonner (1928-), amb la seva Burnat, E i Barbey, W. 1882. Notes sur un Voyage Botanique dans les !les Baléares et dans la obra Plantes de les Balears, 1976, de la province de Valence (Espagne), Mai-Juin qua1 s'han fet fins a deu edicions (2004). 1881. Société Vaudoise des Sciences En els darrers 35 anys, fruit de la creació Naturelles. Geneye-Lyon .. de la Universitat de les Illes Balears i del Camarasa, lM. 1989. Botanica i botanics deis pai'sos catalans. Enciclopedia Catalana. Barcelona. Jardí Botanic de Sóller, s'han rea1itzat mul Camarasa, J.M. 2000. Cents anys de passió per la titud de pub1icacions a nivell de flora vascu Natura. Una historia de la Institució Catalana lar i de vegetació de les illes. Les Illes d 'Historia Natural 1899-1999. Institució també han quedat incloses a Flores més Catalana d'História Natural. Barcelona. Camarasa, lM. i Vidal, J.M. 2003. Joan Joaquim generals, on podem destacar obres com Rodríguez Femenias, un naturalista menorquí Flora iberica (1986-), coordinada per S. del segle XIX. Recerca, 6. Institut Menorquí Castroviejo i Flora europaea (1964-1980) d'estudis. Maó. de T.G. Tutin, VH. Heywood, N.A. Burges, Cambessedes, J. 1827. Enumeratio Plantarum quas in insularis Balearibus collegit. Mém. Mus. Hist. D.H. Valentine, S.M. Walters, D.A. Webb Nat, 14: 173-335. (editors). L'estudi d'aquests anys darrers, ha Chodat, L. 1924. Contributions a la Geo-Botanique du d'ésser descrita d'aquí uns anys amb la Majorque. These n0734. Geneye. perspectiva del passat. Cleghom, G. 1751. Observations on the Epidemical Diseases in Minorca. From the year 1744 to 1749. ro wich is PreflXed, a Short Account of the Clima te, Productions, Inhabitants, and Endemical Distempers of that Island. T. Agraiments Cadell, D. WilsonAnd G. Nicol. London. Colmeiro, M. 1858. La Botánica y los botánicos de la Península Hispano-Lusitana. Estudios biblio Vull expressar el meu agraiment a Joan gráficos y biográficos. Imprenta y estereotipia Rita pels seus suggeriments i comentaris. de M. Riyadeneyra. Madrid. A. Payeras, Historia de la Botimica a les Illes Balears 171

Dioscorides 1998. Plantas y remedios medicinales (de Sampietro, Ma.J. 2000. Plantes i altres medicines sim materia medica). Ed. Gredos. Madrid. ples en ús a Mallorca baix medieval i renai Knoche, H. 1921/23. Flora Balearica. Étude xentista. Els remeis importats. El primer medi Phytogéographique sur les Illes Baléares. IV cament america. Estudis Balearics, 64/65: volums. Ed. Imp. Roumégous et Déhen. 135-158. Montpellier. Sampietro, MaJ. 2006. Plantes medicinals, destiladors Llorens, 11. 1994. Maria Angels Cardona i Francec i llibres a les apotecaries de Mallorca (1348- Bonafe, dos botánics recentment desapareguts. 1550). El Tall. Palma de Mallorca. Revista de Ciencia, 14: 27-28. Valles, 1. 1995. Antoni Cebria Costa i Cuixart. La pri Llorens, 11. 1995. Jeroni Orell Casasnovas (1924- mera flora de Catalunya. In: Camarasa, 1M. i 1995). Boll. Soco Hist. Balears, 38: 185-187. Roca, A. (Coord.). Ciencia i Tecnica als Palsos Mares, P. i Vigineix, G. 1880. Catalogue raisonné des Catalans: una aproximació biografica: 217- plantes vasculaires des [les Baléares. Ed. G. 247. Fundació Catalana per la Recerca. Masson. Paris. Barcelona. Martí Llufriu, J.M. 1999. M. Angels Cardona i Florit: Vargas Ponce, J. 1787. Descripciones de las Islas la flora i el paisatge de Menorca. Institut Pithiusas y Baleares. Imprenta de la viuda de Menorquí d'Estudis. Menorca Ibarra, Hijos y Compañia. Madrid. Masalles, R.M., Carreras i Raurell, 1., Farras, A, Ninot, Vidal Hemández, 1.M. 1995. Joan Joaquin Rodriguez J.M. i Camarasa, 1.M. 1988. Plantes superiors. Femenias. La historia natural menorquina de la In: Folch i Guillen, R (Dtor.). Historia Natural segona meitat del segle XIX i el naixament de deis Paisos Catalans: Tom 6. Enciclopedia I'algologia a la Mediterania occidental. In: catalana. Barcelona. Camarasa, J.M. i Roca, A (Coord.). Ciencia i Mateo, G. 1995. Carlos Pau Espanyol. La botánica Tecnica als Paisos Catalans: una aproximació extraacademica. In: Camarasa, J.M. i Roca, A biografica: 427-455. Fundació Catalana per la (Coord.). Ciencia i Tecnica als Paisos Recerca. Barcelona. Catalans: una aproximació biografica: 733- Vidal Hemández, J.M. 1996. Joan Ramis i la botánica 760. Fundació Catalana per la Recerca. dins la ciencia il.lustrada. In: A J. Bagur, A 1., Barcelona. . Salord, J. i Villeyra, A., (Coord.): Joan Ramis, Pairolí, M. 2001. Oriol de Bolos, una vida dedicada a un i/.lustrat de la Menorca disputada: 87-97. l'estudi de la botanica. Fundació Catalana per I.E.S. loan Ramis i Ramis. Maó. la Recerca. Barcelona. Vidal Hemández, 1.M. 1999a. Joan Ramis, naturalista Pascual Bennasar, Ma. 2003. La Historia Natural de de camp o naturalista de cap. In: Paredes, Bonaventura Serra i Ferragut (1728-1784), un AM. i Salord, J. (Coord.) Joan Ramis i Josep ilustrado mallorquín. Ajuntament de Palma, M. Quadrado: de la Il.lustració al romanticis serveis d'arxius i Biblioteques. Palma de me: 219-256. UIBIIME/Abadia de Monserrat. Mallorca. Barcelona. Pou, 1. 1987. Noticias y Ralaciones Historicas de Vidal Hemández, J.M. 1999a. Botánica i acció: la vida mallorca, Siglo XIX, TOMO VII (1886-1890). de Joan Joaquim Rodriguez Femenias. In: Societat Arqueológica Lul.liana. Palma de Camarasa, J.M. i Vidal, J.M. (Coord.) Joan Mallorca. Joaquim Rodríguez Femenias, un naturalista Ramis, 1. 1989. Resumen Topografico e Histórico de menorquí del segle XIX: 16-197. Recerca, 6. Menorca. Manuscrito de 1787 con estudio pre Institut Menorquí d'Estudis. Maó. liminar de José Gella Iturriaga. Real Vilella, C., Azcárate, 1. (preliminars) i González, J. Academia de la Historia. Madrid. (comentaris) 1999. Flors i fruits de I'Illa de Rodríguez, JJ. 1869. Catálogo razonado de las plantas Mallorca. JJ. Olañeta. Palma. vasculares de Menorca. Imp. Fabregues. Maó. Weyler, F. 1854. Topografiafisico-médica de las islas Rodriguez, J.J. 1904. Flórula de Menorca. Imp. Baleares y en particular de la de Mallorca. Fabregues. Maó. Imprenta de Pedro José Gelabert. Palma. Roman,1. 2005. Eljardí botanic de la Misericordia de Willkomm, M. 1881-1882. Illustrationes Florae Palma. Consell de Mallorca. Palma de Hispaniae insularumque Balearium. Stuttgart. Mallorca. Rubi, S. i Malagarriga, T. 1971. H. Bianor educador y botánico en Baleares. Ediciones San Pio X. Salamanca.