DOCSLIB.ORG

Riuada Del Riu Fluvià a Garrigàs (Arenys D'empordà)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

Riuada del riu Fluvià a Garrigàs (Arenys d’Empordà) 18 d’octubre de 1940 Fitxa informativa de les marques de l’aigua al territori CARACTERÍSTIQUES GENERALS Any de la riuada 1940 Conca Fluvià molí Riu Fluvià Municipi Garrigàs (Arenys d’Empordà) Caseta de comportes del canal abans de Lloc la CH (marge dret) FontF Font: 27/05/2014 Nom – Topònim Arenys d’Empordà Font: ACA (19/09/2017) Situació de la marca Façana oest: edifici de la caseta de comportes del canal Nivell assolit 3,60 m sobre terreny immediat, 8,10 m sobre llit fluvial Tipus de marca Placa rectangular de marbre blanc Coordenades UTM (ETRS89) X: 496.234, Y: 4.667.306 Altitud: 37,5 m (terreny de la base de la caseta) Observacions Penúltima de les centrals del Fluvià, abans de la de Sant Mori aca_mat_00754_1940a_v1 www.gencat.cat/aca DESCRIPCIÓ Fonts: - Comisaría General de Regiones Inundadas. 1943. - Inundaciones Històricas en las Cuencas Internas de Catalunya. Tomo //. Comisión Técnica de Emergencia por Inundaciones. Madrid 1983. Aquesta avinguda ha estat la major del segle XX en els rius Muga, Fluvià i Ter. Es considera l’episodi més singular a tot Catalunya, tant per la quantitat d’aigua caiguda com pels desastrosos efectes, especialment a la conca del riu Ter amb interminables pèrdues de tot tipus. Un factor que s’hi va sumar i va agreujar els efectes és la misèria en què vivia el país recent sortit de la confrontació bèl·lica (Guerra Civil). Les precipitacions dels dies 17 i 18 d’octubre de 1940 van caure molt especialment a les capçaleres dels rius Ter i Muga; les intensitats van ser creixents cap a la banda francesa. Es van registrar en 24 h 192 mm a Santa Fe del Montseny, 238 mm a Sant Pere de Torelló, 280 mm a Beget i 352 mm a Camprodon. La catàstrofe va afectar molts pobles de la conca del Ter (Camprodon, Vilallonga de Ter, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Ribes de Freser, Manlleu, Roda de Ter, Girona, Montesquiu i altres) i de la Muga (Peralada, Vilanova de la Muga i Castelló d’Empúries). També va afectar la conca del Fluvià, especialment Sant Joan les Fonts, on la gran riuada s’endugué el pont i un carrer de cases i va malmetre totes les industries que hi havia a les ribes del Fluvià. A Olot hi va haver 9 morts i molts danys a habitatges i fàbriques. Així mateix, van resultar afectats Sant Privat d’en Bas i Oix. Als trams mitjà i final del riu, a les terres planes, els pobles de Torroella de Fluvià, Riumors i Vilamacolum van quedar coberts per les aigües i es van perdre les collites. Entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses van desaparèixer els murs fluvials en més de 2.000 m, a més de causar desperfectes en els ponts metàl·lics de Sant Quirze, Rocafiguera i Cogulera. aca_mat_00754_1940a_v1 www.gencat.cat/aca MAPA D’UBICACIÓ Meandre del Fluvià que comença després de la resclosa de derivació del canal de la CH d’Arenys d’Empordà. Veiem la caseta de comportes del canal (requadre vermell), on hi ha la placa commemorativa de la riuada de 1940. C H Arenys caseta de comportes d’Empordà del canal secció contemplada entre les cotes 37,5 (260 m) Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) aca_mat_00754_1940a_v1 www.gencat.cat/aca FOTOGRAFIES DE LOCALITZACIÓ Riu Fluvià CH Arenys d’Empordà Garrigàs Traçat de l’antic canal que alimenta la central hidroelèctrica d’Arenys d’Empordà. El tram de la foto, que discorre en direcció nord, és el situat entre la presa de derivació i la caseta de comportes on hi ha la placa commemorativa de l’avinguda. En total són 400 m de recorregut. Encara que abans de la visita s’havia fet una neteja de la vegetació d’ambdós marges del canal, la gran quantitat d’herbes i canyes és evident. Font: ACA (27/05/2014) Riu Fluvià CH Arenys d’Empordà Garrigàs Aquí es pot observar tant el sensor d’ultrasons (encerclat en blanc) com la caixa de l’electrònica (encerclada en negre). Font: ACA (27/05/2014) aca_mat_00754_1940a_v1 www.gencat.cat/aca Riu Fluvià CH Arenys d’Empordà Garrigàs Resclosa de derivació del canal de la CH Arenys d’Empordà vista des del marge dret, el mateix per on discorre el canal de sud a nord. Aquí mateix es troba l’antiga estació d’aforaments EA 053 de Garrigàs que està situada a la pròpia resclosa de 110 m d’amplada. Font: ACA (27/05/2014) Riu Fluvià CH Arenys d’Empordà Garrigàs Vista de la cara nord de la caseta de comportes on hi ha la placa de l’avinguda de 1940 (cara oest). El camí va en direcció sud, des de la carretera GIV-6266 fins al punt del riu Fluvià, on hi ha la resclosa i l’estació EA 053. Font: ACA (27/05/2014) direcció al riu Fluvià aca_mat_00754_1940a_v1 www.gencat.cat/aca Riu Fluvià CH Arenys d’Empordà Garrigàs Nivell de l’aigua Cara oest (la de la placa) i cara sud de la caseta de comportes del canal al costat del camí, a uns 470 m abans d’arribar a la resclosa anomenada de Garrigàs on hi ha la derivació del canal. Des d’aquest punt (caseta) fins a la zona més propera del marge dret en 3,60 m sentit perpendicular, hi ha una distància de 75 m. Es pot observar l’altura assolida per l’aigua sobre la caseta que és de 3,60 m, a més d’altres 4,50 m des del llit fluvial a la base de la caseta que totalitzen Total: 8,10 m 8,10 m. canal Font: ACA (27/05/2014) 4,50 m (sobre el llit fluvial) direcció del riu Riu Fluvià CH Arenys d’Empordà Garrigàs Detall de la placa commemorativa de la riuada d’octubre de 1940 fixada a la cara oest de la caseta de comportes del canal d’alimentació de la central. El deteriorament és evident, però encara es pot llegir perfectament. Aquest tipus de plaques de marbre blanc i de format gran les trobem també en d’altres llocs del riu Fluvià propers a aquest tram. Font: ACA (27/05/2014) aca_mat_00754_1940a_v1 www.gencat.cat/aca Riu Fluvià CH Arenys d’Empordà Garrigàs Carretera GIV-6266 en el km 1,850. Al fons es veu la central d’Arenys d’Empordà. Per arribar a la caseta on hi ha la placa s’ha de seguir en direcció a Can Borràs pel camí (fletxa). Després d’un recorregut de 280 m es troba la caseta amb la placa de la riuada epònima de 1940. Font: ACA (27/05/2014) aca_mat_00754_1940a_v1 www.gencat.cat/aca MAPES I PLÀNOLS DE SECCIONS PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D’INUNDACIONS Riu Fluvià. Caseta de comportes del canal d’alimentació de la C. H. Arenys d’Empordà. Garrigàs. riu Cardener Caseta de comportes del canal Placa de la riuada MD ME Nivell de l’aigua del 18-10-1940 Nivell de la riuada riu Fluvià 8,10 m 3 m canal: 2 m 150 m 35 m 75 m 6 m ESCALA: aproximada Font: ACA aca_mat_00754_1940a_v1 1 08265_1940a_v1.docx x www.gencat.cat/aca 1907: .
Recommended publications
  • Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis

    Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis

    ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells
  • Retirada I Camins De L'exili

    Retirada I Camins De L'exili

    Alt Empordà Girona Lleida Barcelona Tarragona Alt Empordà Coordinació i textos: Memorial Democràtic i MUME Pas de frontera, el Portús 1939 Fotografies: Auguste Chauvin (Archives Départamentales des Pyrénées- Retirada Orientales), Geosilva, Miquel Serrano i Oriol López Informació: i camins de Consell Comarcal de l’Alt Empordà Tel. +34 972503088 www.altemporda.cat l’exili Museu Memorial de l’Exili (MUME) Tel. +34 972556533 www.museuexili.cat Organitzen: Senyalització al Coll dels Belitres, Portbou Col·laboren: Amb el suport de: Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera Montboló Ceret N N -1 els Banys d’Arles -9 1 La Retirada i els camins de l’exili republicà a l’Alt Empordà Banyuls 4 El Portús Arles El 26 de gener de 1939 les tropes rebels del general Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola havia arri- Cervera bat pràcticament a les acaballes i la victòria de l’exèrcit rebel Coll dels Belitres era imminent. Però per a totes aquelles persones que havien La Jonquera Cantallops lluitat al costat de la legalitat democràtica que encarnava la Portbou República començava un període marcat per la repressió i el Maçanet La Vajol Colera N silenci. A fi d’evitar aquella situació, milers de ciutadans, tant AP - Espolla I de Cabrenys I militars com civils (homes, dones i infants), van haver de fugir Agullana - 7 Sant Climent Rabós i deixar la feina, casa seva i la família. Capmany Sescebes Vilamaniscle Costoja Mollet Llançà de Peralada Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula Darnius que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres Masarac Garriguella 60 -2 punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones.
  • Centre De Salut Desviament

    Centre De Salut Desviament

    CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor
  • Serra De Valldevià I De Ventalló I Muntanya De Sant Grau

    Serra De Valldevià I De Ventalló I Muntanya De Sant Grau

    Serra de Valldevià i de Ventalló i Muntanya de Sant Grau Codi: 100 Superfície i municipis que es comprenen: 8.697,28 ha. Ventalló, Vilopriu, Sant Mori, Garrigàs, Vilaür, Bàscara, Albons, la Tallada d’Empordà, Viladamat, Camallera-Saus, Garrigoles, Jafre, Colomers, Verges, Sant Jordi Desvalls i Viladasens. Delimitació: L’espai abasta la zona forestal que queda delimitada pel riu Fluvià, l’autopista AP7, la plana de l’Empordà i en concret el sector conegut com el Corredor d’Albons i la plana del riu Ter. Inclou nombroses conques hidrogràfiques, com les de les rieres de Caudet, del Torrent Gran, del torrent de Gavatxa o de Llampaies, i les zones forestals de Vilaür i de les Garrigues Grans. Caracterització de l’espai: Espai situat entre les comarques de l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès, el qual es caracteritza per esdevenir una unitat biogeogràfica molt ben definida, de gran bellesa estètica i de gran valor paisatgístic. Si bé, en la seva totalitat podem considerar que es tracta d’un espai eminentment forestal, cal destacar que el sector que davalla cap el Gironès presenta un important superfície agrícola, de manera que es forma un paisatge agroforestal de gran valor ecològic. Orogràficament l’espai es caracteritza per ser una àrea amb un relleu suau i poc feréstec i per incloure la conca de la riera de Llampaies, la qual tot i desembocar al riu Ter bona part del seu recorregut és parallel a aquest riu i també al Fluvià i per tant, estructura bona part de tota l’àrea. La zona de ponent, des del punt de vista paisatgístic, és una àrea de gran valor estètic la qual es caracteritza per presentar una perfecte harmonia entre zones conreades i masses forestals.
  • Sant Pere De Rodes and La Jonquera to Montserrat

    Sant Pere De Rodes and La Jonquera to Montserrat

    The Way of Saint James from El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes and La Jonquera to Montserrat Generalitat de Catalunya Government of Catalonia Ministry of Innovation, Universities and Enterprise The Way of Saint James Table of Contents Marsal, Carme The Way of Saint James: on the map . 4 Introduction . 7 The Way of Saint James : from El Port de la Selva–Sant Pere de Rodes Origins of the pilgrimage . 8 and La Jonquera to Montserrat . – (Guies turístiques de Catalunya) The Way of Saint James and Catalonia . .10 A la portada: Xacobeo 2010 Catalunya . – Índex Routes in northern Catalonia . .12 ISBN 9788439385752 Preparing for the pilgrimage . .15 Equipment . .16 I . Domínguez, Rafa II . Agència Catalana de Turisme III . Catalunya . Advice if you go on foot . .18 Departament d'Innovació, Universitats i Empresa IV . Títol V . Some advice for cyclists . .20 Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya . Anglès From El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes 1 . Camí de Sant Jaume – Guies 2 . Catalunya – Guies and La Jonquera to Figueres . .23 914 .671(036) La Jonquera-Vilabertran . .25 El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes-Figueres . .35 From Figueres to Montserrat . .55 Figueres-Bàscara . .57 Bàscara-Girona . .67 Girona-Amer . .83 Amer-Sant Esteve d’en Bas . .95 Sant Esteve d’en Bas-L’Esquirol . 103 L’Esquirol-Vic . 111 Vic-L’Estany . 121 L’Estany-Artés . 129 Artés-Manresa . 137 Manresa-Montserrat . 147 © Generalitat de Catalunya Variant from Olot to Sant Esteve d’en Bas . 157 Ministry of Innovation, Universities and Enterprise Olot-Sant Esteve d’en Bas .
  • Rankings Municipality of Riumors

    Rankings Municipality of Riumors

    9/24/2021 Maps, analysis and statistics about the resident population Demographic balance, population and familiy trends, age classes and average age, civil status and foreigners Skip Navigation Links SPAGNA / CATALUÑA / Province of GIRONA / RIUMORS Powered by Page 1 L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNA Municipalities Powered by Page 2 AGULLANA Stroll up beside >> L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin GUILS DE AdminstatAIGUAVIVA logo CERDANYA DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH ALBANYÀ SPAGNA HOSTALRIC ALBONS ISÒVOL ALP JAFRE AMER JUIÀ ANGLÈS L'ARMENTERA ARBÚCIES L'ESCALA ARGELAGUER LA BISBAL AVINYONET DE D'EMPORDÀ PUIGVENTÓS LA CELLERA BANYOLES DE TER BÀSCARA LA JONQUERA BEGUR LA PERA BELLCAIRE LA SELVA DE D'EMPORDÀ MAR BESALÚ LA TALLADA BESCANÓ D'EMPORDÀ BEUDA LA VAJOL BIURE LA VALL D'EN BLANES BAS BOADELLA I LA VALL DE LES ESCAULES BIANYA BOLVIR LES LLOSSES BORDILS LES PLANES D'HOSTOLES BORRASSÀ LES PRESES BREDA LLADÓ BRUNYOLA I SANT MARTÍ LLAGOSTERA SAPRESA LLAMBILLES CABANELLES LLANARS CABANES LLANÇÀ CADAQUÉS LLERS CALDES DE Llívia MALAVELLA LLORET DE CALONGE I MAR SANT ANTONI MAÇANET DE CAMÓS CABRENYS Powered by Page 3 CAMPDEVÀNOL MAÇANET DE L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin LA SELVA CAMPELLES Adminstat logo MADREMANYADEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH CAMPLLONG SPAGNA MAIÀ DE CAMPRODON MONTCAL CANET D'ADRI MASARAC CANTALLOPS MASSANES CAPMANY MERANGES CASSÀ DE LA MIERES SELVA MOLLET DE CASTELL- PERALADA PLATJA D'ARO MOLLÓ CASTELLFOLLIT DE LA ROCA
  • L'empordà Medieval

    L'empordà Medieval

    L’Empordà medieval L’Empordà Médiéval Rutas en coche Circuits en voiture L‘Empordà medieval / L’Empordà médiéval RUTAS EN COCHE CIRCUITS EN VOITURE Historia Histoire Entre los siglos IX y XIV Cataluña Du IXe au XIVe siècle, la Catalogne vivió su periodo de gestación, conso- a connu une période de développe- lidación y expansión. La conquista ment, de consolidation et d’expan- de la Cataluña Nueva, de Mallorca, sion. La conquète de la Catalogne Valencia y otras regiones del Medi- Neuve et la conquête de Majorque, terráneo, proporcionaron importan- de Valence et d’autres régions tes riquezas a los señores feudales de la Méditerranée ont supposé catalanes encabezados por el conde l’enrichissement des seigneurs de Barcelona. Entre estos señores, féodaux catalans sous l’égide du ricos y poderosos, los ampurdaneses comte de Barcelone. Parmi ces tuvieron un peso importante, dejando seigneurs riches et puissants, ceux Cruïlles. Castell de Requesens Aj. de CMSS huella en el patrimonio arquitectóni- (La Jonquera). de l’Empordà occupaient une place co de sus dominios. La época me- Fons CCAE/ importante. Ils ont profondément dieval fue un período muy importante Narcís Ribas marqué le patrimoine architectural para comprender l’Empordà actual. De de leurs domaines. Le Moyen Âge aquel tiempo, se conservan magníficas muestras que explican est une période essentielle pour comprendre l’Empordà cómo es en la actualidad. El pasado fue también un tiempo actuel. Ce territoire conserve de très beaux témoignages de de luchas entre señores feudales, sobre todo entre aquellos cette époque qui en ont fait ce qu’il est aujourd’hui.
  • Colectividades Agrarias En La Región De Girona, 1936-1939

    Colectividades Agrarias En La Región De Girona, 1936-1939

    COLECTIVIDADES AGRARIAS EN LA REGIÓN DE GIRONA, 1936-1939 Marciano CÁRDABA CARRASCAL Dipòsit legal: GI-127-2012 http://hdl.handle.net/10803/52980 ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
  • Un Cens Descone^T Del Hishat De Girona (1598)

    Un Cens Descone^T Del Hishat De Girona (1598)

    I I I I I I I Quaderns de la Selva, 12 (2000) Un cens descone^t del hishat de Girona (1598) JOSEP CLARA Universitat de Girona NTRE els nombrcsos estudis de Josep M. Pons Giirí destaquen els que tenen interès des del punt de vista de la història demogràfica del bisbat E de Girona.^ Per això avui ens és plaent de contribuir en aquesta miscel.lània d'homenatge a la seva persona i a la seva obra rescatant de Toblit un cens desconegut que figura en el volum de visites pastorals corresponent als anys 1598-1599,^ quan la diòcesi de Girona era regida pel bisbe castellà Francisco Arévalo de Zuazo.^ El visitador que actuà en nom del bisbe fou Joan Gonzàlez de Arellano, llicenciat en dret i d'origen forà. Començà el llarg recorregut el dia 21 d\)Ctubre de 1598, en què es presentà a la parròquia de Cornellà de Terri, i Tacabà el 2 de febrer de Tany següent, quan finí el trajecte a Sant Julià del Llor. Cal advertir que va ser una visita incompleta, i per això no hi apareixen totes les parròquies del bisbat. Pràcticament no va acostar-se a les que actualment formen part de les comarques de la Selva i del iMaresmc. També passà de llarg d'altres que eren importants o hi havia un monestir (Banyoles, Besalú, la Bisbal, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí, etc). Tanmateix, el redactor del recorregut deixà constància -en la majoria dels casos- del nombre de cases de què es componia cada una de les parròquies que va ser objecte de la visita.
  • Beaches* Beaches

    Beaches* Beaches

    EN Beaches* Beaches www.costabrava.org *You’ll want to keep coming back Published by Patronat de Turisme Costa Brava Girona Design and production Minimilks Translated and revised by Tick Translations, Kobalt Languages Printed by GRÀFIQUES ALZAMORA SA. Legal deposit GI 1761-2014 Text Robert Carmona, Xavier Carmaniu Photographers Àlex Tremps, Jordi Ferre, Santi Bosch, Josep Algans, Maria Geli, Pilar Planagumà, Manel Puig, Santi Font, Esther Torrent, Julien Collet, Victoria Pujades, Julian Guisado, Paco Dalmau, Claudia Cama, Lluis Maimí, Francesc Tur, Jordi S.Carrera, Òscar Vall, Pep Iglesias, Jordi RenArt, Jordi Gallego, Toti Ferrer, Olga Planas, Àlex Gosteli. Photos courtesy of Arxiu Imatges PTCBG, Diputació de Girona, ACT, Fons IPEP, Festival de Música Castell de Peralada, Arxiu d’Imatges Castell de Peralada, Club Nàutic L’Escala, Vies Braves, P.W.A. Ajuntament de Tossa de Mar, Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries-Espuriabrava, L’Escala, Torroella de Montgrí-L’Estartit, Pals, Palafrugell, Mont-Ras, Calonge- Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret Turisme, Turisme Blanes Beaches Legend 5 Legend Services m Length (m) width (m) Foot bath Water sports school Bathing assistance service for the disabled Setting natural Restaurant Sailing school Guide for persons with impaired vision Setting residencial Bar Oating platform Amphibian crutches, walking sticks Setting urban Buoys Dogs allowed Kids Friendly Occupancy low Leisure boat hire Nude beaches Occupancy moderate
  • Revista D'el Far D'empordà

    Revista D'el Far D'empordà

    Núm. 38 Novembre 2013 Preu 3 euros Revista d’El Far d’Empordà Ajuntament Plaça Ajuntament,1 d’El Far d’Empordà web: http://webspobles.ddgi.cat/far_emporda• email: [email protected] Tel. 972 511 108 · Fax:972 673 605 HORARIS DE SERVEIS TELÈFONS AJUNTAMENT CONSULTORI MÈDIC Ajuntament .............................972 51 11 08 Dilluns, dimarts, dimecres i divendres Metge: Dr. Jaume Bertran Fax ..........................................972 67 36 05 Matí de 8:30 a 14:00 h Dijous de 9:15 a 13:00 h Serveis socials ........................972 67 70 50 Dijous tarda de 15:00 a 18:00 h Mirar els altres consultoris Dispensaris Municipals: Alcaldia i secretaria: Infermera: Dolors Golobardes Far d’Empordà........................972 502 905 Demanar cita prèvia Dijous de 10:00 a 12:30 h i domi- Fortià.......................................972 53 41 88 cilis després del consultori. Vilasacra..................................972 50 56 53 Mirar els altres consultoris SERVEIS SOCIALS Riumors...................................972 53 42 72 Per demanar hora de visita i Treballadora social Escola .....................................972 67 00 88 receptes: de dilluns a divendres Educadora social Casal de la Gent Gran ...........972 50 29 05 De dilluns a divendres de 8:00 tarda de 15:00 a 19:00 h, dijous Parròquia Mn. J. Pratdesaba ..972 50 03 31 a 15:00 h. Demanar cita prèvia. matí de 9:00 a 13:00 h al telèfon del dispensari Mossos Esquadra .................................112 Policia Nacional .......................................091 SERVEI D’URBANISME ESCOLA Policia Nacional (Figueres) .....972 67 75 60 Arquitecta municipal. Horari acadèmic: Guàrdia Urbana (Figueres) .....972 51 01 11 Demanar cita prèvia a l’Ajuntament. De 9:00 a 12:30 h i de Bombers ................................................085 15:00 a 16:30 h Creu Roja (Figueres) ................972 67 29 39 JUTJAT DE PAU CASAL DE LA GENT GRAN Jutgessa de Pau.
  • Agenda 21 Local De Mollet De Peralada

    Agenda 21 Local De Mollet De Peralada

    AGENDA 21 LOCAL DE MOLLET DE PERALADA DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DOCUMENT II: DIAGNOSI ESTRATÈGICA Girona, juny de 2009 Ajuntament de Mollet de Peralada AGENDA 21 LOCAL DE MOLLET DE PERALADA DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DOCUMENT II: DIAGNOSI ESTRATÈGICA EQUIP TÈCNIC Direcció: Francesc Alemany, geògraf (ATC) Coordinació i realització: Anna Crous, geògrafa (ATC) Jordi Torallas, geògraf (ATC) Marta Contreras, geògrafa (ATC) Pau Albinyana, ambientòleg (ATC) David Serra, geògraf (ATC) Vanesa Masferrer, geògrafa (ATC) Ruth Mayor, geògrafa (ATC) Joël Torcque, ambientòleg (ATC) Amb el suport de: Ajuntament de Mollet de Peralada _____________________________________________________________________________________A21 Mollet de Peralada ÍNDEX Índex gràfics ................................................................................................................... 5 Índex taules .................................................................................................................... 7 Índex cartogràfic .......................................................................................................... 13 Índex figures ................................................................................................................. 15 0. Introducció al procés d’Agenda 21 Local ...........................................17 1. Generalitats ....................................................................................................... 23 1.1. Emmarcament geogràfic 1.2. Límits geogràfics 2. Descripció de l’entorn