DOCSLIB.ORG

Acta Segona Reunio Zona 3 24-2-20

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Acta Segona Reunio Zona 3 24-2-20 ACTA REUNIÓ PLA ESTRATÈGIC COMARCAL DE GESTIÓ DE RESIDUS ZONA 3 Lloc: Sant Pere Pescador Horari: de 18h a 20:15h Municipis convocats: Palau de Santa Eulàlia, Vilaür, Sant Mori, Pontós, Vilamacolum, Garrigàs, Viladamat, Torroella de Fluvià, Sant Miquel de Fluvià, Ventalló, Saus, Camallera i Llampaies, l’Armentera, Bàscara, Sant Pere de Pescador i l’Escala. Municipis assistents: Palau de Santa Eulàlia, Vilaür, Sant Mori, Pontós, Vilamacolum, Garrigàs, Viladamat, Torroella de Fluvià, Sant Miquel de Fluvià, Ventalló, Saus, Camallera i Llampaies, l’Armentera, Bàscara, Sant Pere de Pescador. Municipis no assistents: L’Escala. Municipis no excusats: L’Escala. Tècnics comarcals presents: Helena Valent i Marc Portella. Descripció: Atès que en aquesta reunió hi ha representants de municipis que no varen assistir a la primera reunió, es fa un resum ràpid dels tres models de recollida de residus proposats al pla estratègic. Els tècnics del Consell Comarcal van fer també una petita introducció amb les novetats que comportarà la futura llei de residus de Catalunya, la qual està prevista que s’aprovi el mes d’abril de 2020 segons l’Agència de Residus de Catalunya. Les principals novetats seran: • L’obligació efectiva de separar i recollir selectivament tots els fluxos de residus i a tots els àmbits. • Establiment obligatori de recollides eficients i individualitzades. • Increment de la fiscalitat ambiental a través del canon de disposició i incineració. Es preveu un preu d’entrada a abocador de com a mínim 200 euros l’any 2027. • Establiment obligatori i gradual de taxes justes amb pagament per generació o participació • Implantació de sistemes de Diposit Devolució i Retorn per envasos d’un sol ús. • Esbatiment de sistemes de Responsabilitat ampliada del productor per aquells productes que no en disposen. Després d’aquesta presentació es va iniciar un debat dinàmic, on els alcaldes/esses, els regidors/ores i els tècnics van poder explicar quin era el model preferible per a cada municipi. Els representants de cada municipi van expressar el següent: • Ventalló: Atès que és un municipi amb molts nuclis de població la seva decisió depèn molt dels models que apliquin els municipis veïns. D’entrada pensen fer una recollida porta a porta al Mas gros. La resta dels nuclis no ho tenen tan clar. Destaquen que han obert la deixalleria amb accés amb targeta. Compten amb l’estudi de zona per decidir. • Sant Pere Pescador: Municipi amb problemàtiques molt característiques: estacionalitat, grans productors i zona comercial important. Es plantegen recollida en contenidors en urbanitzacions i al nucli principal tenen dubtes en si aplicar el porta a porta o contenidors. S’inclouen a l’estudi de zona. • Torroella de Fluvià: La dificultat que veuen al porta a porta és la seva dispersió. Estan oberts a l’estudi del CCAE. • Pontós: Han debatut al municipi i no tenen clar el model. Pensen que començaren per la recollida en contenidors i proposarien anar avançant cap a altres models. Estan revisant el compostatge casolà. S’inclouran a l’estudi de zona. • Garrigàs: El nucli central del municipi es recolliria en porta a porta i la resta de nuclis es recolliria en contenidors. Han obtingut subvenció per fer la deixalleria. Esta oberts a l’estudi de zona. • Sant Miquel de Fluvià: Opta pel porta a porta de les 5 fraccions. Considera que val més fer els canvis de sistema en un sol cop i no fer canvis progressius. S’integra a l’estudi de zona. • Sant Mori: Disposa de dos illes de contenidors soterrats que condicionen la decisió. Pensen la possibilitat de fer un model mixt recollint la FORM i la resta porta a porta. Per la FORM també considera que podria basar-se amb el compostatge casolà. • Viladamat: Vol la recollida porta a porta de les 5 fraccions. Han aconseguit una subvenció per la deixalleria i disposaran de dos compostadors mecanitzats per fer el tractament de la FORM en origen. La recollida del Mas gros es pot fer juntament amb Ventalló, però caldrà tenir en compte la tramuntana pel sistema de deixar els cubells a fora. S’integren a l’estudi de zona. • Palau Sta. Eulàlia: Opten per la recollida porta a porta de les 5 fraccions, compten amb un compostador mecanitzat pel tractament de la FORM en origen que poden compartir i una petita deixalleria. Pensen que les zones de transferència de residus per a fer rutes per a portar a les plantes de tractament són importants. S’ajunten a l’estudi de zona. • Vilamacolum: Tenen 4 punts de recollida i un espai tipus deixalleria obert per a dipositar voluminosos. Aquest espai el volen tancar i posar obertura amb targeta. Creuen que és més eficient posar-se d’acord amb pobles veïns i tot i que d’entrada prefereixen recollida amb contenidors estan oberts a propostes. • Bàscara: El municipi està convençut per una recollida porta a pota de 5 fraccions a tots els nuclis. Creuen que cal posar bosses de colors semitransparents i identificadors d’usuari per poder fer el pagament per generació. Les bosses s’han de vendre a l’ajuntament. • Vilaür: Optarien pel porta a porta de 5 fraccions. Pensen que caldrà tenir en compte les segones residències. S’integraran a l’estudi de zona. • Camallera: Optarien per la recollida porta a porta als tres nuclis principals però caldrà trobar solucions pels masos. No podrien impulsar compostatge casolà als nuclis perquè no hi ha patis. • L’Armentera: Pensen en un model mixt amb recollida en contenidors amb targeta i recollida porta a porta de la FORM. Plantegen també el compostador mecanitzat. En tot cas s’incorporen a l’estudi de zona. Tot seguit i amb l’objectiu de parlar sobre dubtes i problemàtiques que poden sorgir i per augmentar la cohesió del grup i el treball en equip es realitzen dos dinàmiques grupals. Les dinàmiques es realitzen en equips amb membres de pobles diferents i cada grup té un rol assignat. Els punts principals extrets de la sessió de dinàmiques grupals i que serviran de criteris per a realitzar els estudis de zona van ser: 1. Respecte si cal fer la recollida porta a porta a tots els nuclis: En general accepten la proposta mixta que en nuclis allunyats o estacionals pugui haver-hi recollida amb contenidors. Respecte a les edificacions aïllades, plantegen un sol punt de recollida tancat per ells. 2. Respecte als recursos humans per a la recollida Compartir personal de recollida porta a porta i per a obrir la deixalleria. També caldria compartir personal de seguiment tècnics i incidències del servei. Pensen que una contractació externa i conjunta del servei permet optimitzar els recursos humans. Demanen que sigui en consell comarcal qui realitzi les contractacions per zones. 3. Tipus d’organització de recollida S’explica les característiques d’una empresa pública, mixta i la contractació privada. Les tres opcions tenen pros i contres. Comenten que caldria estudiar bé la solució supramunicipal més óptima per les necessitats de la comarca. Tot i això es remarca que incrementar la recollida selectiva és urgent i per tant caldria treballar en paral·lel les solucions tècniques més concretes a posar a la pràctica i la solució organitzativa. Aquesta segona no ens ha de fer endarrerir la primera. Estem en emergència climàtica. En general el grup està interessant en la opció pública o mixta. 4. Periodicitat de campanyes de comunicació, sancions i taxes Les campanyes i la comunicació s’haurà d’incrementar en els nous models de recollida. Al principi més accions i després mantenir-les. Les campanyes han d’anar lligades a la informació de les taxes de residus i les sancions. Per això és important la ordenança. El grup veu bé la proposta d’un grup a vendre les bosses de recollida des de l’ajuntament i les de resta més cares que les de reciclatge per tal de visualitzar quina és la repercussió de reciclar. Es parla d’incentius al reciclatge però també es considera incentiu que les bosses tinguin diferents preus. Es creu molt important que el pagament per bosses es posi a tots els municipis igual. Els canals de difusió que funcionen a la majoria de pobles petits són grups de wattsapp. 5. Les deixalleries: model compartit En general troben bé de compartir les deixalleries existents sense necessitat d’haver-ne de fer més. Seria important compartir el personal de les deixalleries i el fet de poder anar a qualsevol deixalleria de la zona incrementaria les hores de servei. També cal tenir en compte les experiències d’obertura amb targeta com la de Ventalló que incrementa les hores de servei i les càmeres per a identificar incívics. En aquest cas es planteja un reforç per incidències per part dels agutzils. La deixalleria ha de ser propera al nucli per facilitar-ne l’ús. De totes maneres caldrà reforçar amb una recollida de voluminosos per aquelles persones que no tenen mitjans per a portar voluminosos a la deixalleria. 6. Encaix dels grans productors en les recollides municipals Els grans productors amb els seus contenidors d’ús exclusiu s’han d’adaptar a la freqüència i tipus de recollida del municipi per formar part del servei municipal. Han d’adaptar el nombre de contenidors a les seves necessitats, estacionals incloses. 7. Localització o organització d’àrees de transferència No calen àrees de transferència de contenidors a cada municipi, en tot cas s’ha d’assegurar que cada àrea tingui identificats els contenidors de cada municipi per poder procedir al pesatge. Caldrà tenir-ho en compte a la manera que s’identifiquin els contenidors. Tot i això, respecte a la localització de les zones caldrà solucionar les jurisdiccions i el repartiment de costos. 8. Periodicitat d’inspeccions Al principi inspeccions setmanals de les incidències del nou sistema de recollida.
Load more

Recommended publications
  • Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
    ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells
    [Show full text]
  • Centre De Salut Desviament
    CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor
    [Show full text]
  • Serra De Valldevià I De Ventalló I Muntanya De Sant Grau
    Serra de Valldevià i de Ventalló i Muntanya de Sant Grau Codi: 100 Superfície i municipis que es comprenen: 8.697,28 ha. Ventalló, Vilopriu, Sant Mori, Garrigàs, Vilaür, Bàscara, Albons, la Tallada d’Empordà, Viladamat, Camallera-Saus, Garrigoles, Jafre, Colomers, Verges, Sant Jordi Desvalls i Viladasens. Delimitació: L’espai abasta la zona forestal que queda delimitada pel riu Fluvià, l’autopista AP7, la plana de l’Empordà i en concret el sector conegut com el Corredor d’Albons i la plana del riu Ter. Inclou nombroses conques hidrogràfiques, com les de les rieres de Caudet, del Torrent Gran, del torrent de Gavatxa o de Llampaies, i les zones forestals de Vilaür i de les Garrigues Grans. Caracterització de l’espai: Espai situat entre les comarques de l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès, el qual es caracteritza per esdevenir una unitat biogeogràfica molt ben definida, de gran bellesa estètica i de gran valor paisatgístic. Si bé, en la seva totalitat podem considerar que es tracta d’un espai eminentment forestal, cal destacar que el sector que davalla cap el Gironès presenta un important superfície agrícola, de manera que es forma un paisatge agroforestal de gran valor ecològic. Orogràficament l’espai es caracteritza per ser una àrea amb un relleu suau i poc feréstec i per incloure la conca de la riera de Llampaies, la qual tot i desembocar al riu Ter bona part del seu recorregut és parallel a aquest riu i també al Fluvià i per tant, estructura bona part de tota l’àrea. La zona de ponent, des del punt de vista paisatgístic, és una àrea de gran valor estètic la qual es caracteritza per presentar una perfecte harmonia entre zones conreades i masses forestals.
    [Show full text]
  • Sant Pere De Rodes and La Jonquera to Montserrat
    The Way of Saint James from El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes and La Jonquera to Montserrat Generalitat de Catalunya Government of Catalonia Ministry of Innovation, Universities and Enterprise The Way of Saint James Table of Contents Marsal, Carme The Way of Saint James: on the map . 4 Introduction . 7 The Way of Saint James : from El Port de la Selva–Sant Pere de Rodes Origins of the pilgrimage . 8 and La Jonquera to Montserrat . – (Guies turístiques de Catalunya) The Way of Saint James and Catalonia . .10 A la portada: Xacobeo 2010 Catalunya . – Índex Routes in northern Catalonia . .12 ISBN 9788439385752 Preparing for the pilgrimage . .15 Equipment . .16 I . Domínguez, Rafa II . Agència Catalana de Turisme III . Catalunya . Advice if you go on foot . .18 Departament d'Innovació, Universitats i Empresa IV . Títol V . Some advice for cyclists . .20 Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya . Anglès From El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes 1 . Camí de Sant Jaume – Guies 2 . Catalunya – Guies and La Jonquera to Figueres . .23 914 .671(036) La Jonquera-Vilabertran . .25 El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes-Figueres . .35 From Figueres to Montserrat . .55 Figueres-Bàscara . .57 Bàscara-Girona . .67 Girona-Amer . .83 Amer-Sant Esteve d’en Bas . .95 Sant Esteve d’en Bas-L’Esquirol . 103 L’Esquirol-Vic . 111 Vic-L’Estany . 121 L’Estany-Artés . 129 Artés-Manresa . 137 Manresa-Montserrat . 147 © Generalitat de Catalunya Variant from Olot to Sant Esteve d’en Bas . 157 Ministry of Innovation, Universities and Enterprise Olot-Sant Esteve d’en Bas .
    [Show full text]
  • Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100
    Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100 Adam Christopher Matthews Submitted in partial fulfillment of the requirements for the degree of Doctor of Philosophy under the Executive Committee of the Graduate School of Arts and Sciences COLUMBIA UNIVERSITY 2021 1 ©2021 Adam Christopher Matthews All Rights Reserved 2 Abstract Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100 Adam Christopher Matthews With the collapse of the Visigothic kingdom, the judges of Catalonia and southern France worked to keep the region‘s traditional judicial system operable. Drawing on records of judicial proceedings and church dedications from the ninth century to the end of the eleventh, this dissertation explores how judges devised a liturgically-influenced court strategy to invigorate rulings. They transformed churches into courtrooms. In these spaces, changed by merit of the consecration rite, community awe for the power infused within sacred space could be utilized to achieve consensus around the legitimacy of dispute outcomes. At the height of a tribunal, judges brought litigants and witnesses to altars, believed to be thresholds of Heaven, and compelled them to authenticate their testimony before God and his saints. Thus, officials supplemented human means of enforcement with the supernatural powers permeating sanctuaries. This strategy constitutes a hybridization of codified law and the belief in churches as real sacred spaces, a conception that emerged from the Carolingian liturgical reforms of the ninth century. In practice, it provided courts with a means to enact the mandates from the Visigothic Code and to foster stability. The result was a flexible synthesis of law, liturgy, and sacred space that was in many cases capable of harnessing spiritual and community pressure in legal proceedings.
    [Show full text]
  • L'empordà Medieval
    L’Empordà medieval L’Empordà Médiéval Rutas en coche Circuits en voiture L‘Empordà medieval / L’Empordà médiéval RUTAS EN COCHE CIRCUITS EN VOITURE Historia Histoire Entre los siglos IX y XIV Cataluña Du IXe au XIVe siècle, la Catalogne vivió su periodo de gestación, conso- a connu une période de développe- lidación y expansión. La conquista ment, de consolidation et d’expan- de la Cataluña Nueva, de Mallorca, sion. La conquète de la Catalogne Valencia y otras regiones del Medi- Neuve et la conquête de Majorque, terráneo, proporcionaron importan- de Valence et d’autres régions tes riquezas a los señores feudales de la Méditerranée ont supposé catalanes encabezados por el conde l’enrichissement des seigneurs de Barcelona. Entre estos señores, féodaux catalans sous l’égide du ricos y poderosos, los ampurdaneses comte de Barcelone. Parmi ces tuvieron un peso importante, dejando seigneurs riches et puissants, ceux Cruïlles. Castell de Requesens Aj. de CMSS huella en el patrimonio arquitectóni- (La Jonquera). de l’Empordà occupaient une place co de sus dominios. La época me- Fons CCAE/ importante. Ils ont profondément dieval fue un período muy importante Narcís Ribas marqué le patrimoine architectural para comprender l’Empordà actual. De de leurs domaines. Le Moyen Âge aquel tiempo, se conservan magníficas muestras que explican est une période essentielle pour comprendre l’Empordà cómo es en la actualidad. El pasado fue también un tiempo actuel. Ce territoire conserve de très beaux témoignages de de luchas entre señores feudales, sobre todo entre aquellos cette époque qui en ont fait ce qu’il est aujourd’hui.
    [Show full text]
  • Colectividades Agrarias En La Región De Girona, 1936-1939
    COLECTIVIDADES AGRARIAS EN LA REGIÓN DE GIRONA, 1936-1939 Marciano CÁRDABA CARRASCAL Dipòsit legal: GI-127-2012 http://hdl.handle.net/10803/52980 ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
    [Show full text]
  • Un Cens Descone^T Del Hishat De Girona (1598)
    I I I I I I I Quaderns de la Selva, 12 (2000) Un cens descone^t del hishat de Girona (1598) JOSEP CLARA Universitat de Girona NTRE els nombrcsos estudis de Josep M. Pons Giirí destaquen els que tenen interès des del punt de vista de la història demogràfica del bisbat E de Girona.^ Per això avui ens és plaent de contribuir en aquesta miscel.lània d'homenatge a la seva persona i a la seva obra rescatant de Toblit un cens desconegut que figura en el volum de visites pastorals corresponent als anys 1598-1599,^ quan la diòcesi de Girona era regida pel bisbe castellà Francisco Arévalo de Zuazo.^ El visitador que actuà en nom del bisbe fou Joan Gonzàlez de Arellano, llicenciat en dret i d'origen forà. Començà el llarg recorregut el dia 21 d\)Ctubre de 1598, en què es presentà a la parròquia de Cornellà de Terri, i Tacabà el 2 de febrer de Tany següent, quan finí el trajecte a Sant Julià del Llor. Cal advertir que va ser una visita incompleta, i per això no hi apareixen totes les parròquies del bisbat. Pràcticament no va acostar-se a les que actualment formen part de les comarques de la Selva i del iMaresmc. També passà de llarg d'altres que eren importants o hi havia un monestir (Banyoles, Besalú, la Bisbal, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí, etc). Tanmateix, el redactor del recorregut deixà constància -en la majoria dels casos- del nombre de cases de què es componia cada una de les parròquies que va ser objecte de la visita.
    [Show full text]
  • Beaches* Beaches
    EN Beaches* Beaches www.costabrava.org *You’ll want to keep coming back Published by Patronat de Turisme Costa Brava Girona Design and production Minimilks Translated and revised by Tick Translations, Kobalt Languages Printed by GRÀFIQUES ALZAMORA SA. Legal deposit GI 1761-2014 Text Robert Carmona, Xavier Carmaniu Photographers Àlex Tremps, Jordi Ferre, Santi Bosch, Josep Algans, Maria Geli, Pilar Planagumà, Manel Puig, Santi Font, Esther Torrent, Julien Collet, Victoria Pujades, Julian Guisado, Paco Dalmau, Claudia Cama, Lluis Maimí, Francesc Tur, Jordi S.Carrera, Òscar Vall, Pep Iglesias, Jordi RenArt, Jordi Gallego, Toti Ferrer, Olga Planas, Àlex Gosteli. Photos courtesy of Arxiu Imatges PTCBG, Diputació de Girona, ACT, Fons IPEP, Festival de Música Castell de Peralada, Arxiu d’Imatges Castell de Peralada, Club Nàutic L’Escala, Vies Braves, P.W.A. Ajuntament de Tossa de Mar, Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries-Espuriabrava, L’Escala, Torroella de Montgrí-L’Estartit, Pals, Palafrugell, Mont-Ras, Calonge- Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret Turisme, Turisme Blanes Beaches Legend 5 Legend Services m Length (m) width (m) Foot bath Water sports school Bathing assistance service for the disabled Setting natural Restaurant Sailing school Guide for persons with impaired vision Setting residencial Bar Oating platform Amphibian crutches, walking sticks Setting urban Buoys Dogs allowed Kids Friendly Occupancy low Leisure boat hire Nude beaches Occupancy moderate
    [Show full text]
  • Revista D'el Far D'empordà
    Núm. 38 Novembre 2013 Preu 3 euros Revista d’El Far d’Empordà Ajuntament Plaça Ajuntament,1 d’El Far d’Empordà web: http://webspobles.ddgi.cat/far_emporda• email: [email protected] Tel. 972 511 108 · Fax:972 673 605 HORARIS DE SERVEIS TELÈFONS AJUNTAMENT CONSULTORI MÈDIC Ajuntament .............................972 51 11 08 Dilluns, dimarts, dimecres i divendres Metge: Dr. Jaume Bertran Fax ..........................................972 67 36 05 Matí de 8:30 a 14:00 h Dijous de 9:15 a 13:00 h Serveis socials ........................972 67 70 50 Dijous tarda de 15:00 a 18:00 h Mirar els altres consultoris Dispensaris Municipals: Alcaldia i secretaria: Infermera: Dolors Golobardes Far d’Empordà........................972 502 905 Demanar cita prèvia Dijous de 10:00 a 12:30 h i domi- Fortià.......................................972 53 41 88 cilis després del consultori. Vilasacra..................................972 50 56 53 Mirar els altres consultoris SERVEIS SOCIALS Riumors...................................972 53 42 72 Per demanar hora de visita i Treballadora social Escola .....................................972 67 00 88 receptes: de dilluns a divendres Educadora social Casal de la Gent Gran ...........972 50 29 05 De dilluns a divendres de 8:00 tarda de 15:00 a 19:00 h, dijous Parròquia Mn. J. Pratdesaba ..972 50 03 31 a 15:00 h. Demanar cita prèvia. matí de 9:00 a 13:00 h al telèfon del dispensari Mossos Esquadra .................................112 Policia Nacional .......................................091 SERVEI D’URBANISME ESCOLA Policia Nacional (Figueres) .....972 67 75 60 Arquitecta municipal. Horari acadèmic: Guàrdia Urbana (Figueres) .....972 51 01 11 Demanar cita prèvia a l’Ajuntament. De 9:00 a 12:30 h i de Bombers ................................................085 15:00 a 16:30 h Creu Roja (Figueres) ................972 67 29 39 JUTJAT DE PAU CASAL DE LA GENT GRAN Jutgessa de Pau.
    [Show full text]
  • Agenda 21 Local De Mollet De Peralada
    AGENDA 21 LOCAL DE MOLLET DE PERALADA DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DOCUMENT II: DIAGNOSI ESTRATÈGICA Girona, juny de 2009 Ajuntament de Mollet de Peralada AGENDA 21 LOCAL DE MOLLET DE PERALADA DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DOCUMENT II: DIAGNOSI ESTRATÈGICA EQUIP TÈCNIC Direcció: Francesc Alemany, geògraf (ATC) Coordinació i realització: Anna Crous, geògrafa (ATC) Jordi Torallas, geògraf (ATC) Marta Contreras, geògrafa (ATC) Pau Albinyana, ambientòleg (ATC) David Serra, geògraf (ATC) Vanesa Masferrer, geògrafa (ATC) Ruth Mayor, geògrafa (ATC) Joël Torcque, ambientòleg (ATC) Amb el suport de: Ajuntament de Mollet de Peralada _____________________________________________________________________________________A21 Mollet de Peralada ÍNDEX Índex gràfics ................................................................................................................... 5 Índex taules .................................................................................................................... 7 Índex cartogràfic .......................................................................................................... 13 Índex figures ................................................................................................................. 15 0. Introducció al procés d’Agenda 21 Local ...........................................17 1. Generalitats ....................................................................................................... 23 1.1. Emmarcament geogràfic 1.2. Límits geogràfics 2. Descripció de l’entorn
    [Show full text]
  • La Violencia En El Alt Empordà Durante La Guerra Civil Según La Causa General Autor: Oriol Abulí Vergés Tutorizado Por: Fernando Aísa Milà
    MEMORIA ESTANCIA Y AMPLIACIÓN DE LA INVESTIGACIÓN EN EL C.S.I.C. LA VIOLENCIA EN EL ALT EMPORDÀ DURANTE LA GUERRA CIVIL SEGÚN LA CAUSA GENERAL AUTOR: ORIOL ABULÍ VERGÉS TUTORIZADO POR: FERNANDO AÍSA MILÀ MEMORIA DE LA AMPLIACIÓN DEL TRABAJO DE INVESTIGACIÓN “LA VOLADURA DE LLERS” 1 MEMORIA ESTANCIA Y AMPLIACIÓN DE LA INVESTIGACIÓN EN EL C.S.I.C. ÍNDICE - INTRODUCCIÓN ················································ 2 - ANTECEDENTES E INVESTIGACIONES PREVIAS······················· 4 - METODOLOGÍA·················································· 7 - RESULTADO DE LA INVESTIGACIÓN································ 9 - ACONTECIMIENTOS DURANTE LA GUERRA EN MUNICIPIOS CERCANOS A FIGUERES SEGÚN LA CAUSA GENERAL························ 10 - DIVERSOS ANÁLISIS DE LA VIOLENCIA······················ 19 - “Un cálculo frío contra una espontaneidad caliente”···································· 22 - CONCLUSIONES GENERALES······································ 28 - CONCLUSIONES PERSONALES····································· 30 - FUENTES Y BIBLIOGRAFÍA CONSULTADOS·························· 31 - ARCHIVOS CONSULTADOS································· 31 - BIBLIOGRAFÍA DE LA AMPLIACIÓN DEL TRABAJO “LA VIOLENCIA EN EL ALT EMPORDÀ DURANTE LA GUERRA CIVIL SEGÚN LA CAUSA GENERAL” Y DEL TRABAJO DE INVESTIGACIÓN “LA VOLADURA DE LLERS············································· 31 - AGRADECIMIENTOS············································· 34 - ANEXO DOCUMENTAL············································ 35 Foto de la portada: “Mujer llora después del bombardeo”,
    [Show full text]