ACTA REUNIÓ PLA ESTRATÈGIC COMARCAL DE GESTIÓ DE RESIDUS ZONA 3

Lloc: Horari: de 18h a 20:15h

Municipis convocats: Palau de Santa Eulàlia, Vilaür, , Pontós, , Garrigàs, , Torroella de Fluvià, Sant Miquel de Fluvià, Ventalló, Saus, Camallera i Llampaies, l’Armentera, Bàscara, Sant Pere de Pescador i l’Escala.

Municipis assistents: Palau de Santa Eulàlia, Vilaür, Sant Mori, Pontós, Vilamacolum, Garrigàs, Viladamat, Torroella de Fluvià, Sant Miquel de Fluvià, Ventalló, Saus, Camallera i Llampaies, l’Armentera, Bàscara, Sant Pere de Pescador.

Municipis no assistents: L’Escala.

Municipis no excusats: L’Escala.

Tècnics comarcals presents: Helena Valent i Marc Portella.

Descripció:

Atès que en aquesta reunió hi ha representants de municipis que no varen assistir a la primera reunió, es fa un resum ràpid dels tres models de recollida de residus proposats al pla estratègic.

Els tècnics del Consell Comarcal van fer també una petita introducció amb les novetats que comportarà la futura llei de residus de Catalunya, la qual està prevista que s’aprovi el mes d’abril de 2020 segons l’Agència de Residus de Catalunya. Les principals novetats seran: • L’obligació efectiva de separar i recollir selectivament tots els fluxos de residus i a tots els àmbits. • Establiment obligatori de recollides eficients i individualitzades. • Increment de la fiscalitat ambiental a través del canon de disposició i incineració. Es preveu un preu d’entrada a abocador de com a mínim 200 euros l’any 2027. • Establiment obligatori i gradual de taxes justes amb pagament per generació o participació • Implantació de sistemes de Diposit Devolució i Retorn per envasos d’un sol ús. • Esbatiment de sistemes de Responsabilitat ampliada del productor per aquells productes que no en disposen.

Després d’aquesta presentació es va iniciar un debat dinàmic, on els alcaldes/esses, els regidors/ores i els tècnics van poder explicar quin era el model preferible per a cada municipi. Els representants de cada municipi van expressar el següent:

• Ventalló: Atès que és un municipi amb molts nuclis de població la seva decisió depèn molt dels models que apliquin els municipis veïns. D’entrada pensen fer una recollida porta a porta al Mas gros. La resta dels nuclis no ho tenen tan clar. Destaquen que han obert la deixalleria amb accés amb targeta. Compten amb l’estudi de zona per decidir. • Sant Pere Pescador: Municipi amb problemàtiques molt característiques: estacionalitat, grans productors i zona comercial important. Es plantegen recollida en contenidors en urbanitzacions i al nucli principal tenen dubtes en si aplicar el porta a porta o contenidors. S’inclouen a l’estudi de zona. • Torroella de Fluvià: La dificultat que veuen al porta a porta és la seva dispersió. Estan oberts a l’estudi del CCAE. • Pontós: Han debatut al municipi i no tenen clar el model. Pensen que començaren per la recollida en contenidors i proposarien anar avançant cap a altres models. Estan revisant el compostatge casolà. S’inclouran a l’estudi de zona. • Garrigàs: El nucli central del municipi es recolliria en porta a porta i la resta de nuclis es recolliria en contenidors. Han obtingut subvenció per fer la deixalleria. Esta oberts a l’estudi de zona. • Sant Miquel de Fluvià: Opta pel porta a porta de les 5 fraccions. Considera que val més fer els canvis de sistema en un sol cop i no fer canvis progressius. S’integra a l’estudi de zona. • Sant Mori: Disposa de dos illes de contenidors soterrats que condicionen la decisió. Pensen la possibilitat de fer un model mixt recollint la FORM i la resta porta a porta. Per la FORM també considera que podria basar-se amb el compostatge casolà. • Viladamat: Vol la recollida porta a porta de les 5 fraccions. Han aconseguit una subvenció per la deixalleria i disposaran de dos compostadors mecanitzats per fer el tractament de la FORM en origen. La recollida del Mas gros es pot fer juntament amb Ventalló, però caldrà tenir en compte la tramuntana pel sistema de deixar els cubells a fora. S’integren a l’estudi de zona. • Palau Sta. Eulàlia: Opten per la recollida porta a porta de les 5 fraccions, compten amb un compostador mecanitzat pel tractament de la FORM en origen que poden compartir i una petita deixalleria. Pensen que les zones de transferència de residus per a fer rutes per a portar a les plantes de tractament són importants. S’ajunten a l’estudi de zona. • Vilamacolum: Tenen 4 punts de recollida i un espai tipus deixalleria obert per a dipositar voluminosos. Aquest espai el volen tancar i posar obertura amb targeta. Creuen que és més eficient posar-se d’acord amb pobles veïns i tot i que d’entrada prefereixen recollida amb contenidors estan oberts a propostes. • Bàscara: El municipi està convençut per una recollida porta a pota de 5 fraccions a tots els nuclis. Creuen que cal posar bosses de colors semitransparents i identificadors d’usuari per poder fer el pagament per generació. Les bosses s’han de vendre a l’ajuntament. • Vilaür: Optarien pel porta a porta de 5 fraccions. Pensen que caldrà tenir en compte les segones residències. S’integraran a l’estudi de zona. • Camallera: Optarien per la recollida porta a porta als tres nuclis principals però caldrà trobar solucions pels masos. No podrien impulsar compostatge casolà als nuclis perquè no hi ha patis. • L’Armentera: Pensen en un model mixt amb recollida en contenidors amb targeta i recollida porta a porta de la FORM. Plantegen també el compostador mecanitzat. En tot cas s’incorporen a l’estudi de zona.

Tot seguit i amb l’objectiu de parlar sobre dubtes i problemàtiques que poden sorgir i per augmentar la cohesió del grup i el treball en equip es realitzen dos dinàmiques grupals. Les dinàmiques es realitzen en equips amb membres de pobles diferents i cada grup té un rol assignat. Els punts principals extrets de la sessió de dinàmiques grupals i que serviran de criteris per a realitzar els estudis de zona van ser:

1. Respecte si cal fer la recollida porta a porta a tots els nuclis: En general accepten la proposta mixta que en nuclis allunyats o estacionals pugui haver-hi recollida amb contenidors. Respecte a les edificacions aïllades, plantegen un sol punt de recollida tancat per ells.

2. Respecte als recursos humans per a la recollida Compartir personal de recollida porta a porta i per a obrir la deixalleria. També caldria compartir personal de seguiment tècnics i incidències del servei. Pensen que una contractació externa i conjunta del servei permet optimitzar els recursos humans. Demanen que sigui en consell comarcal qui realitzi les contractacions per zones.

3. Tipus d’organització de recollida S’explica les característiques d’una empresa pública, mixta i la contractació privada. Les tres opcions tenen pros i contres. Comenten que caldria estudiar bé la solució supramunicipal més óptima per les necessitats de la comarca. Tot i això es remarca que incrementar la recollida selectiva és urgent i per tant caldria treballar en paral·lel les solucions tècniques més concretes a posar a la pràctica i la solució organitzativa. Aquesta segona no ens ha de fer endarrerir la primera. Estem en emergència climàtica. En general el grup està interessant en la opció pública o mixta.

4. Periodicitat de campanyes de comunicació, sancions i taxes Les campanyes i la comunicació s’haurà d’incrementar en els nous models de recollida. Al principi més accions i després mantenir-les. Les campanyes han d’anar lligades a la informació de les taxes de residus i les sancions. Per això és important la ordenança. El grup veu bé la proposta d’un grup a vendre les bosses de recollida des de l’ajuntament i les de resta més cares que les de reciclatge per tal de visualitzar quina és la repercussió de reciclar. Es parla d’incentius al reciclatge però també es considera incentiu que les bosses tinguin diferents preus. Es creu molt important que el pagament per bosses es posi a tots els municipis igual. Els canals de difusió que funcionen a la majoria de pobles petits són grups de wattsapp.

5. Les deixalleries: model compartit En general troben bé de compartir les deixalleries existents sense necessitat d’haver-ne de fer més. Seria important compartir el personal de les deixalleries i el fet de poder anar a qualsevol deixalleria de la zona incrementaria les hores de servei. També cal tenir en compte les experiències d’obertura amb targeta com la de Ventalló que incrementa les hores de servei i les càmeres per a identificar incívics. En aquest cas es planteja un reforç per incidències per part dels agutzils. La deixalleria ha de ser propera al nucli per facilitar-ne l’ús. De totes maneres caldrà reforçar amb una recollida de voluminosos per aquelles persones que no tenen mitjans per a portar voluminosos a la deixalleria.

6. Encaix dels grans productors en les recollides municipals Els grans productors amb els seus contenidors d’ús exclusiu s’han d’adaptar a la freqüència i tipus de recollida del municipi per formar part del servei municipal. Han d’adaptar el nombre de contenidors a les seves necessitats, estacionals incloses.

7. Localització o organització d’àrees de transferència No calen àrees de transferència de contenidors a cada municipi, en tot cas s’ha d’assegurar que cada àrea tingui identificats els contenidors de cada municipi per poder procedir al pesatge. Caldrà tenir-ho en compte a la manera que s’identifiquin els contenidors. Tot i això, respecte a la localització de les zones caldrà solucionar les jurisdiccions i el repartiment de costos.

8. Periodicitat d’inspeccions Al principi inspeccions setmanals de les incidències del nou sistema de recollida. Val a dir que caldrà funcionaris que permetin disposar d’informes per a sancionar si s’escau.

9. Responsabilitat davant les incidències. Es planteja qui tindria la responsabilitat de les incidències en habitatges de lloguer, per unanimitat es creu que hauria de ser el propietari. En el cas de lloguer turístic portat per una empresa gestora, caldria veure si ha de ser aquesta empresa .

Finalment es va fer saber que els propers mesos es procedirà a realitzar l’estudi tècnic de zona. Es parlarà amb cada un dels municipis per tenir en compte les seves peculiaritats i caldrà signar un document d’adhesió a l’estudi comarcal.

Es farà arribar a tots els municipis un formulari per poder-se inscriure a la comissió de treball de festes i/o ordenances fiscals.