DOCSLIB.ORG

SEM I El Territori 6.1

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
SEM I El Territori 6.1 6.1 Lleida i Alt Pirineu SEM i el territori 6.1 SEM i el territori VALL 6.1 Lleida i Alt Pirineu D’ARAN Extensió i població del territori PALLARS ALTA SOBIRÀ RIBARGORÇA Lleida • Població: 366.469 habitants CERDANYA • Extensió: 5.447 km² ALT URGELL Alt Pirineu PALLARS JUSSÀ • Població: 68.652 habitants ALT PIRINEU • Extensió: 5.775,6 km² Professionals del SEM i col·laboradors NOGUERA Lleida SEGARRA • Metges: 28 PLA • Infermers/es: 34 D’URGELL SEGRIÀ • TTS-TES: 186 URGELL LLEIDA Alt Pirineu GARRIGUES • Metges: 28 • Infermers/es: 28 • TTS-TES: 87 Codis d’activació • IAM: 117 • PPT: 765 • ICTUS: 280 Noves infraestructures i TIC • Instal·lació de línia ADSL a les bases pròpies: Base Santa Maria, Alcarràs i HUAV. • Inici de la gestió de ‘SEM BASES’ a la base de HUAV amb subministrament de les unitats L602, L403 i L500. Plans d’emergència i simulacres • Març - Simulacre Túnel del Cadí. • Maig - Simulacre Endesa a Pont de Muntanyana. • Simulacre empresa ‘CLH’ a Lleida. Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, memòria 2015 6.1 Lleida i Alt Pirineu SEM i el territori 6.1 Col·laboració grups de treball multidisciplinars • Control de qualitat Atenció Continuada Domiciliària (ACD), Lleida zona rural. • Grup de Treball (GDT) trasllat involuntari de Lleida. • Monitoratge ruta de la complexitat. • Ruta de la demència. • Abordatge multidisciplinar en la violència de gènere. Col·laboració amb l’Institut Català de les Dones. • GdT del Pla Director en el Codi Sèpsia de Catalunya. • GdT Codi Risc Suïcidi RS. • GdT Codi Ictus Territorial Lleida i Pirineu. • Junta Clínica del SEM. • Elevació de les extremitats en RCP. Sessions formatives SEM al territori • Actualitzacions Codi ICTUS. • Actualitzacions Codi IAM. • Actualitzacions elevació extremitats en la RCP. Col·laboració en jornades formatives • Formació peculiaritats dels Territoris de Lleida i Alt Pirineu a companys de la CECOS de Reus. • Formació en IMV a la Vall d’Aran. • Jornada de portes obertes - La Salle Mollerussa (Pla d’Urgell). • Juliol - Atenció a les patologies temps depenent. INS Torreviçens de Lleida (El Segrià). • Setembre - Jornades Emergències Universitat de Lleida (UdL). Col·laboració amb diferents ajuntaments • Març - XV Marxa dels Castells de la Segarra. • Març - Col·laboració en la Volta Ciclista a Catalunya. • Juliol - Mercat Romà de Guissona (La Segarra). • Maig - Fira de Tremp (Pallars Jussà). • Maig - Fira del Cavall de Lleida (El Segrià). • Maig - Fira del Cargol de Lleida (El Segrià). • Maig - Festa Major de Lleida (El Segrià). • Juliol - 52è Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa (Sort, Pallars Sobirà). • Juliol- Mercat Romà de Guissona (La Segarra). • Agost - Fira de l’Aquelarre de Cervera (La Segarra). • Setembre - Festa Major de Guissona (La Segarra). • Setembre - Fira del Teatre de Tàrrega (LʼUrgell). Projecte ‘RoadShow’ • Mollerussa, Tàrrega, Lleida, Tremp i Sort. Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, memòria 2015 6.1 Lleida i Alt Pirineu SEM i el territori 6.1 Visites d’escoles i associacions • Febrer - Escola la Noguera de Balaguer. • Febrer - Escola de les Avellanes-Zer Montsec. • Febrer - Escola Bressol de la Bordeta. • Març - Guarderia Linyola. • Març - Escola Jacint Verdaguer de Tàrrega. • Març - Projecte “Hospital Amic”. Escoles - Hospital Santa Maria de Lleida. • Abril - Escola Bressol ‘Lo Caragolet de Fondarella’. • Maig - Col·legi Lestonnac de Lleida. • Maig - Escola Bressol Parc de Gardeny de Lleida. • Juliol - Casal d’Estiu d’Albatàrrec. • Octubre - Escola Alba de Lleida. • Novembre - Col·legi Santa Maria de Gardeny de Lleida. • Novembre - Col·legi Episcopal de Lleida. • Novembre - Col·legi Joc de la Bola de Lleida. Col·laboracions amb altres entitats ‐ Equips de primària, Mossos d’Esquadra, Bombers de la Generalitat, Protecció Civil de la Generalitat, Protecció Civil de l’Ajuntament de Lleida; Creu Roja i Guàrdia Civil: • Reordenació de la gestió de la demanda 061 CatSalut Respon a la Cerdanya, monitoratge. • Invitació Dia de les Esquadres a Lleida i Alt Pirineu. • Visita dels equips AP/ACD Alt Urgell i Urgell Sud a la Central de Coordinació Sanitària del SEM al CAGTU 112 de Reus. • Invitació a la celebració del dia de la Guàrdia Civil de Lleida. • Invitació a la celebració del dia de la Policia Nacional de Lleida. • Col·laboració amb la presentació d’aigües interiors a Camarasa. Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, memòria 2015.
Load more

Recommended publications
  • Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg
    Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg. Sanit. Lleida ALT PIRINEU I ARÁN LA LITERA BAJO CINCA LLEIDA Población dependiente CENTRE COMARCA HABITANTS LLEIDA Segrià 190.912 TÀRREGA Urgell 35.163 BALAGUER Noguera 35.080 MOLLERUSSA Pla d’Urgell 32.727 BORGES BLANQUES Garrigues 19.596 CERVERA/GUISSONA Segarra 19.114 TOTAL 332.592 ARAGÓN (LA LITERA y BAJO CINCA) 42.213 La RHB en la R. S. Lleida Historia • Hosp. Univ. Arnau de Vilanova: – 3 Médicos Rehabilitadores – 6 Fisioterapeutas – 1 Terapeuta Ocupacional • Hosp. Santa María: – 6 Fisioterapeutas • Fisiogestión: – FST Domiciliaria • Centros Privados Concertados Proyecto R. S. Lleida • En el año 2006 sale a concurso • Adjudicado a GSS • Incluye: – Rhb. Ambulatoria – Rhb. Domiciliaria – Rhb. Gran Discapacitados – Logopedia • Circuito: Médico Rhb Terapeuta Datos 2009 Realizado SCS Ambulatoria 8.237 8.005 Domiciliaria 1.653 1.490 Gran Discapacitado 168 100 Logopedia 781 641 Datos 2009 • 1ª Visitas: 10.208 • 58.88% Lleida • 41.12% Periferia • 2ª Visitas: 8.694 • 66.5% Lleida • 33.5% Periferia • Ratio (2ª/1ª) : 0.85 Datos 2009 • Media Sesiones Ambulatoria: • 17.4 Vs 22.55 • Media Sesiones Domiciliaria: • 18.66 Vs 21.64 • Media Sesiones Logopedia: • 14.59 Vs 47.17 Procesos Grupales: 987 » 417 Cervical » 485 Lumbar » 86 Escoliosis Relación con Primaria • 45 % total pacientes • Charlas en CAP’s – Funcionamiento del Servicio – Ejercicio Físico en Embarazadas – Linfedema y Cáncer de Mama – Rhb Respiratoria • Jornadas – I Jornada de Actualización en patología del Aparato Locomotor (5 y 6 Febrero) – I Jornada sobre Fibromialgia (5 Marzo) – Curso de Trastornos Musculo-Esqueléticos, Ergonomía Postural y Contención Mecánica (Enero a Marzo) – I Jornadas de Rehabilitación (Noviembre 2010) • SAP La RHB por Comarcas Segriá Segriá • Población : 190.912 habitantes • Capital : Lleida • RRHH : » 5 Facultativos » 20.5 Fisioterapeutas » 3 Terapeutas Ocupacionales » 2.5 Logopedas » 6 Auxiliar administrativa/clínica • Actividad : 4.750 procesos Segriá Segriá • Hosp.
    [Show full text]
  • Mocions Aprovades Per La Suficiència Financera Dels Ens Locals
    Mocions aprovades per la suficiència financera dels ens locals TIPUS ENS NOM Comarca Ajuntament Alamús Segrià Ajuntament Albagés Garrigues Ajuntament Albatàrrec Segrià Ajuntament Alcanó Segrià Ajuntament Aldea Baix Ebre Ajuntament Alella Maresme Ajuntament Alguaire Segrià Ajuntament Alió Alt Camp Ajuntament Almenar Segrià Ajuntament Alt Àneu Pallars Sobirà Ajuntament Altafulla Tarragonès Ajuntament Amer Selva Ajuntament Ametlla del Vallès Vallès Oriental Ajuntament Ampolla Baix Ebre Ajuntament Anglès Selva Ajuntament Arboç Baix Penedès Ajuntament Argelaguer Garrotxa Ajuntament Arnes Terra Alta Ajuntament Ascó Ribera d'Ebre Ajuntament Avellanes i Santa Linya Noguera Ajuntament Avià Berguedà Ajuntament Avinyonet de Puigventós Alt Empordà Ajuntament Badalona Barcelonès Ajuntament Baix Pallars Pallars Sobirà Ajuntament Banyoles Pla de l'Estany Ajuntament Barbens Pla d'Urgell Ajuntament Barberà del Vallès Vallès Occidental Ajuntament Begues Baix Llobregat Ajuntament Begur Baix Empordà Ajuntament Bellcaire d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Benavent de Segrià Segrià Ajuntament Bescanó Gironès Ajuntament Bigues i Riells Vallès Oriental Ajuntament Bisbal del Penedès Baix Penedès Ajuntament Bisbal d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Blanes Selva Ajuntament Bòrdes, es Val d´Aran Ajuntament Borges del Camp Baix Camp Ajuntament Borrassà Alt Empordà Ajuntament Borredà Berguedà Ajuntament Bruc Anoia Ajuntament Brunyola Selva Ajuntament Cabó Alt Urgell Ajuntament Calaf Anoia Ajuntament Caldes de Montbui Vallès Oriental Ajuntament Calella Maresme Ajuntament
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • Industrial Districts in Rural Areas of Italy and Spain1
    Industrial districts in rural areas of Italy and Spain1 Rafael Boix Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona, Campus de Bellaterra, Plaça Nord, edifici MRA, planta 2, 08193 Cerdanyola del Vallès. Email: [email protected] Yancy Vaillant Grup de Recerca en Desenvolupament Rural (DRUAB) Departament d’Economia de l’Empresa Universitat Autònoma de Barcelona, Campus de Bellaterra, Edifici B, 08193 Cerdanyola del Vallès. Email: [email protected] Abstract The industrial district is a model of production mainly related to medium and small cities characterized by in dustrial specializations in small and medium enterprises. However, the mapping of the phenomenon in countries as Italy and Spain suggest that industrial districts are also present in rural areas. The objective of this contribution is the identification, mapping and characterization of industrial districts located in rural areas as well as to evaluate the extent in which industrial districts in predominantly rural areas have contributed to the dynamism of these areas. The analysis analyzes the importance of industrial districts for rural development and provides some recommendations regarding policy strategies. Specifically, the study illustrates some relevant results. First, in dustrial districts are present in rural areas of Italy and Spain although their importance is higher in Spain. Second, industrial districts in rural areas are geographically concentrated in a few rural areas. Third, patterns of specialization of industrial districts in rural areas do not differ from their patterns in other areas. Fourth, predominantly rural areas with industrial districts grow between two and three times faster than the rest of rural areas.
    [Show full text]
  • Arquitectura Religiosa Del Segle Xviii a La Segarra I L’Urgell Condicionants, Artífexs I Pràctica Constructiva
    FUNDACIÓ NOGUERA ESTUDIS, 35 ARQUITECTURA RELIGIOSA DEL SEGLE XVIII A LA SEGARRA I L’URGELL CONDICIONANTS, ARTÍFEXS I PRÀCTICA CONSTRUCTIVA MARIA GARGANTÉ LLANES BARCELONA, 2006 © Maria Garganté Llanes Edita: Pagès Editors, SL Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.com Primera edició: octubre de 2006 ISBN: 84-9779-428-1 Dipòsit legal: L-906-2006 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, SL Enquadernació: Fontanet SUMARI SIGLES . 13 PRÒLEG . 15 RECORREGUT PERSONAL I QÜESTIONS INSTRUMENTALS 19 TERRITORI I HISTÒRIA El territori: una justificació. Els imprecisos límits de la Segarra i l’Urgell . 31 De la Geografia de Pere Gil als viatgers del segle XVIII: apreciacions sobre el territori . 31 La Segarra i l’Urgell al segle XVIII . 34 La guerra de Successió . 34 Un cas particular: Cervera i la universitat literària . 38 Cervera en temps de Felip V . 38 La construcció de la Universitat . 39 Del bisbat de Solsona al de Cervera? . 41 L’economia de la Segarra i l’Urgell: la pervivència de l’em- fiteusi i el règim senyorial . 42 Traginers i negociants a la baixa Segarra . 46 Vicissituds de final de segle: carestia, febres pútrides i inici de la guerra Gran . 47 L’estructuració de la societat a Cervera i Tàrrega . 49 Pagesos i menestrals . 49 Nobles i doctors . 50 L’estament religiós . 1. ....5 De les comunitats de preveres i beneficiats a Cervera i Tàrrega fins a les parròquies rurals . 51 Els ordes religiosos . 54 Els ordes de clergues regulars . 55 8 MARIA GARGANTÉ LLANES Els ordes mendicants . 56 Parròquies i convents: els eterns rivals .
    [Show full text]
  • Geografia 27
    GEOGRAFIA 27 GEOGRAFIA El Segrià a estudi: Definició de l’espai i la seva gent Quintí Casals Bergés Universitat de Lleida pàg. 27-36 RESUM ABSTRACT Les planes que segueixen fan un estudi geogràfic The pages that follow make a geographic and i demogràfic de la comarca del Segrià. Partint demographic study of the region of El Segrià. Based de la cerca de trets distintius (físics, climàtics, on the search for distinctive features (physical, comunicacions, econòmics i culturals), hem climatic, communications, economic and cultural), dividit el Segrià en vuit zones prou definides i amb we have divided the Segrià into eight well-defined personalitat pròpia: 1) el Segrià Sud; 2) el Baix areas with their own personality: 1) Segrià Sud; Segre; 3) el Segrià Sec; 4) les colònies de l’oest; 5) 2) Baix Segre; 3) Segrià Sec; 4) the colonies of the la Séquia de Pinyana; 6) l’aiguabarreig del Noguera west; 5) the Pinyana Channel; 6) the Noguera Ribagorçana i el Segre; 7) la Plana de Lleida, i 8) Ribagorçana and Segre lagoon; 7) la Plana de el Segrià urgellenc. Aquest estudi és un punt de Lleida, and 8) Segrià Urgellenc. This study is a partida per definir l’espai de la comarca i la gent que starting point to define the region and the people hi habita. that live there. PARAULES CLAU KEYWORDS Segrià, espai geogràfic, patrimoni agrícola, inventari. Segrià, geographic space, agricultural heritage, inventory. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018 TRETS FÍSICS I ADMINISTRATIUS El Segrià és una comarca formada per 38 municipis, entre els quals destaca la seva capital provincial, Lleida, amb més de 135.000 habitants.
    [Show full text]
  • Determinants of Waste Generation Per Capita in Catalonia (North-Eastern Spain): the Role of Seasonal Population
    European Journal of Sustainable Development (2016), 5, 3, 489-504 ISSN: 2239-5938 Doi: 10.14207/ejsd.2016.v5n3p489 Determinants of waste generation per capita in Catalonia (North-eastern Spain): the role of seasonal population Òscar Saladié1 Abstract Seasonal population is not taken into account in waste management policies and regional differences in waste generation per capita are magnified. Here I analyze the differences among the Catalan counties (North-eastern Spain) and I compare the results if seasonal population is added or not to the resident people. Waste generation per capita in tourist areas is overestimated and actually the differences among the counties are lower than those indicated in the official data. Only reliable data will allow determining the reasons of differences in waste generation per capita and stablishing more precise objectives in waste management policies. There is a positive correlation between municipal waste generation per capita and the services sector’s contribution to GDP, a negative correlation with the percentage of population over 64 and no correlation with income per capita. Finally, taking into account territorial factors, the lowest waste generation per capita corresponds to counties with very low population densities located in inland Catalonia. Key words: Municipal waste management, seasonal population, determinants of waste generation per capita, Catalonia 1. Introduction There are broad typologies of waste, all with varying behaviour related to environmental agents, potential evolution over time and impacts on environment and human health. The natural ecosystem’s capacity to receive and incorporate waste is limited, and exceeding it can become a serious environmental problem. Waste can be harmful to human health and animal and plant life and may also affect soil, ground water and air quality, including global warming and inadequate management can compromise the sustainability of our development.
    [Show full text]
  • Guia Activitats Primavera 2019.Pdf
    FRANÇA / FRANCIA Toulouse N-125 Bausen Canejan Les Bossòst PI FRANÇA / FRANCIA R N-141 I Bagnères-de-Luchon Arres Val d'Aran N Vilamòs La Noguera Pallaresa EU/ Era Garo Es Bòrdes na Salardú PIRIN VIELHA Baquèira Valls d’Àneu Alós d’Isil Estany de Certascan Vielha e Mijaran Arties Alt Àneu Naut Aran Pallars Sobirà E Por Pica d’Estats t de la Bonaigua València O Túnel de Vielha d'Àneu Tavascan Esterri d'Àneu PARC NATURAL all de Cardós Lladorre Pantà de la V DE L'ALT PIRINEU Pantà de Baserca La Guingueta Torrassa a Esterri de Cardós PARC NACIONAL d’Àneu L a Caldes de Boí D'AIGÜESTORTES N gorçan Espot oguer Ribera a de Cardós Rib I ESTANY DE Àreu a a Pa PRIMAVERA / 2019 SANT MAURICI rera Boí l guer la A N D ORR A o re all Fer N V all de Boí sa Alins a V L Barruera r Tírvia o T e Taüll FRANÇA / FRAN CIA d a Llavorsí Toulouse guer Farrera o Capdella Andorra la Vella Vilaller N La Llessui CG-1 N-20 Llívia Alta Ribagorça Les Valls Meranges Guils de Rialp de Valira Cerdanya Benasc / Torre de EL PONT DE SUERT Cerdanya PUIGCERDÀ N-116 Benasque Capdella Enviny SORT a r i Alt Urgell l Perpinyà Pic Orri a Ger all Fosca V Bolvir V Montferrer a Lles de Cerdanya Baix Pallars L Soriguera i Castellbò Queixans Anserall Estamariu El Pont de Bar Prullans Isòvol Prats i Sarroca de Bellera Sansor Fontanals de La Pobleta LA SEU D'URGELL Cerdanya de Bellveí Prats Alp Bellver de N-152 Pantà d'Escales Gerri Alàs Arsèguel Martinet Cerdanya Das Senterada de la Sal Montferrer Artedó Montellà Riu de Urús Estany de i Martinet Cerdanya Montcortès Alàs i Cerc Ansovell
    [Show full text]
  • Centres LLISTAT DE CENTRES
    Llistat de centres 2011/2012 Psicopedagogia NOM ADREÇA POBLACIÓ CENTRE PLACES PSP Col·legi Claver Finca Vallfonda Carretera d'Osca, Km. 107 Lleida 2 Col·legi Lestonnac-L'Ensenyança Avinguda de Prat de la Riba, 38 Lleida 2 Col·legi Maristes-Montserrat Avinguda de Catalunya, 3 Lleida 2 Col·legi Episcopal Mare de Déu de l'Acadèmia - Episcopal Doctor Combelles, 38 Lleida 1 Escola Pia de Tàrrega Plaça Carles Perelló, 1 Tàrrega 1 Aules Taller - Turó de Gardeny Passeig onze de setembre, 139 Lleida 3 Associació Prosec -- U E C'S -Unitats d'Escolarització Compartida Pl. Josep Solans, 3 baixos Lleida 2 Fundació Mercé Fontanilles.Centre d'acollida de Raimat c/ Les monges, 2 Raimat 1 SANITAS RESIDENCIAL ILERDA, S.L. Vic, 5-7 LLEIDA 1 Associació Down Lleida Pl. Sant Pere, 3, baixos Lleida 1 Associació Shalom Ramón Argilès, 27 LLEIDA 2 AJUNTAMENT DE LLEIDA - IME - EQUIP PSICOPEDAGÒGIC ESCOLES BRESSOL Bisbe Torres, 2 Lleida 2 Ins Alfons Costafreda Avda.Taragona, s/n Tàrrega 2 Universitat de Lleida - ICE - Centre de Formació Contínua JAUME II, 71 Lleida 1 EAP L-01 SEGRIÀ Carretera Saragossa km 464. Edifici Institut Joan Oró Lleida 1 INS MANUEL DE MONTSUAR Ptda. de Montcada, 22 LLEIDA 2 AJUNTAMENT DE LLEIDA - IMAC - CENTRE D'ART LA PANERA Plaça la Panera, 2 Lleida 1 MANPOWER PRÍNCEP DE VIANA, 41 BAIXOS LLEIDA 2 INS LO PLA D'URGELL Av. d'Urgell, 27 Bellpuig 2 Ins Josep Vallverdú Josep Trueta, s/n Les Borges Blanques 2 IES La Segarra Av. President Macià, s/n Cervera 1 AJUNTAMENT DE LLEIDA - IME - PROGRAMES EDUCATIUS Bisbe Torres, 2 LLEIDA 2 TOENGAB Ps.
    [Show full text]
  • 3.2.4. La Conca De Barberà
    3.2.4. La Conca de Barberà La comarca de la Conca de Barberà és la més interior de les incloses en l’àmbit del Camp de Tarragona, ja al límit amb les terres de Lleida. Ocupa uns 650 km2, que representen un 21,7% del total de l’àmbit del Camp de Tarragona, i poc menys del 2% de la superfície de Catalunya. El seu perímetre recorre 189,21 km. La comarca comprèn 22 municipis: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, Llorac, Montblanc, Passanant, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí. Montblanc és la seva capital, amb un terme municipal de 91,1 km2, el més extens de la comarca, que representa un 14% de la seva superfície. El segueixen Pontils i Vimbodí i Poblet que, amb més de 65 km2 representen cadascú un 10% de la superfície comarcal. El més petit és Pira, amb 8 km2 (1,23%). A la comarca hi ha 56 entitats singulars de població. Medi físic Geogràficament, la comarca està formada per dues unitats clarament diferenciades: Per una banda, la zona sud-occidental i central de la comarca, que correspon a la Conca de Barberà estricta i que es tracta d’una unitat natural molt clara, perfectament delimitada per un conjunt de relleus més alts que l’envolten per tots costats. Per altra banda, el sector nord-occidental de la comarca constitueix una altra unitat natural, coneguda amb el nom de Baixa Segarra o Alt Gaià, que forma part de la Segarra històrica.
    [Show full text]
  • "ACEITE DE TERRA ALTA" U "OLI DE TERRA ALTA"
    Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries PLIEGO DE CONDICIONES DE LA DENOMINACIÓN DE ORIGEN PROTEGIDA “Oli de Terra Alta” / “Aceite de Terra Alta” Versión: Solicitud de modificación Información Pública (marzo 2015) Decisión Favorable (junio 2015) PLIEGO DE CONDICIONES DE LA DENOMINACIÓN DE ORIGEN PROTEGIDA "ACEITE DE TERRA ALTA" u "OLI DE TERRA ALTA" A) NOMBRE DEL PRODUCTO Denominación de origen protegida (DOP) “Aceite de Terra Alta" u "Oli de Terra Alta”. B) DESCRIPCIÓN DEL PRODUCTO B1) Definición Aceite de oliva virgen extra obtenido del fruto de Olea Europea L, de la variedad principal Empeltre o la mezcla de la variedad Empeltre y las variedades secundarias Arbequina, Morruda y Farga, por procedimientos mecánicos o por otros medios físicos que no produzcan alteración del aceite, conservando el sabor, aroma y características del fruto del que procede. La Empeltre es la variedad principal debido a que predomina en la zona de producción. B2) Descripción de las variedades Variedad Empeltre: El árbol de la variedad Empeltre es vigoroso, de gran desarrollo, con tendencia a la verticalidad. Hojas de forma elíptico-lanceolada o elíptico-espatulada, con una relación L/A corta y ancha. El anverso es de color verde muy oscuro, con el dorso gris-plateado y un nervio verdoso muy prominente. Las inflorescencias se encuentran a lo largo de todo el ramo, y se cree que es una variedad parcialmente autofértil. Los frutos normalmente se encuentran en la parte interna del árbol aislados y poco visibles desde el exterior. Este fruto tiene un pedúnculo largo, es de tamaño medio, de forma alargada, asimétrico, ligeramente abombado por el dorso en el tercio inferior, y plano en el tercio opuesto.
    [Show full text]
  • Pas a Pas Paso a Paso
    SENDERISME / SENDERISMO CAT / CAST Pas a pas Paso a paso Sumari Sumario E SENDERISM SENDERISMO Organització de la guia 6 Organización de la guía 6 Pirineus de Lleida 7 Pirineos de Lleida 7 L’Alt Urgell 8 L’Alta Ribagorça 12 La Cerdanya 16 El Pallars Jussà 20 El Pallars Sobirà 24 El Solsonès 30 Val d’Aran 34 Terres de Lleida 37 Tierras de Lleida 37 Les Garrigues 38 La Noguera 42 El Pla d’Urgell 46 La Segarra 50 El Segrià 54 L’Urgell 58 Rutes per etapes 62 Rutas por etapas 62 Rutes GR 66 Rutas GR 66 Consells Comarcals /Oficines de turisme 68 Consejos Comarcales/Oficinas de turismo 68 Com arribar/Informació Pràctica 71 Cómo llegar/Información Práctica 71 2 3 Rutes Rutas E França / Toulouse PIRINEU Bausen Canejan Les França 1 Camino de Ansovell a Boscalt GR-150 8 13 14 Bossòst Camí d’Ansovell a Boscalt GR-150 9 Arres SENDERISM SENDERISMO França Val d'Aran 2 Bagnères-de-Luchon Vilamós Ruta del Corb 10 Es Bòrdes Era Garona Bagergue Ruta del Corb 11 Salardú Port de la Alt Àneu Vielha Bonaigua 3 Alòs d’Isil Camino del Agua 12 Baquèira Vall d’Àneu Arties Camí de l’Aigua 13 Túnel de Vielha València Naut Aran d'Àneu 4 Ruta del Románico 1 14 Esterri d'Àneu Pantà de la Tavascan PARC NATURAL all de Cardós DE L'ALT PIRINEU Ruta del Romànic 1 15 Torrassa V La Guingueta Lladorre Pantà de Baserca d'Àneu Ribera Esterri 5 PARC NACIONAL Espot de Cardós Ruta Estanys de la Pera 16 Caldes de Boí D'AIGÜESTORTES La Noguerade Pallaresa Cardós I ESTANY DE Alins Ruta dels Estanys de la Pera 17 SANT MAURICI 9 10 Vall Ferrera Boí 6 all de Boí Pico del Moixeró 18 La
    [Show full text]