PROJECCIÓ 195 Antiga Audiència, dijous 6 de novembre de 2003
La grande bouffe Marco Ferreri, 1973
Crítica escatològica a la burgesia bulímica representada per quatre homes d’èxit que decideixen menjar fins rebentar
Marco Ferreri amb quatre dels millors actors balladors) per al gaudi immediat dels europeus, que van cedir els seus senyors. Aquest pensament d’esquerra Marco Ferreri (1928-1997) ha estat un propis noms per als seus per-sonatges: s’adheria a una filosofia de la història dels creadors més iconoclastes i Marcello (Marcello Mastroiani), que con-demnava la burgesia (els brètols de la història del cinema. Sens Michel (Michel Poccoli), Philippe senyors) a morir víctimes dels seus dubte fou tot un personatge: barbut, (Philippe Noiret) i Ugo (Ugo excessos. escèptic i amb força mal geni. Sembla Tognazzi), quatre senyors d’èxit, que passarà a la història com a A través del menjar també es fa una pertanyents a l’alta burgesia que, cronista de la crisi de la civilització dura crítica a la societat de consum. cansats de la quotidianitat, decideixen occidental, amb escenes tan estranyes Per tant, es tracta d’un film que suïcidar-se i es tanquen en una mansió com la de mono Kong enfonsat en una proposa una lectura de la història i decadent i claustrofòbica de París platja del futur o la possibilitat de que a la vegada utilitza la història com envoltats de grans quantitats de practicar sexe amb un clauer que a argument. Aquest desig de menjar i de vi. Decideixen afartar-se parla. condemna de la burgesia a causa de la fins a les darreres con-seqüències. seva pròpia insaciabilitat —una mena Cal destacar a Ferreri per pel seu Només els acompanya una dona de determinisme històric— és una retrat de la cara més fosca de l’Estat (Andrea Ferreol) per tal de fer-los cosa que es pensava des de la teoria, espanyol en el anys del franquisme. més plausible el trànsit. Així comença la militància d’esquerres i la Va arribar a Espanya a finals dels una orgia que combina la gula, el sexe emocionalitat dels anys setanta. Ara, anys cinquanta i va conèixer el que ha i la escatologia, amb la mort com a la realitat s’imposa, i la burgesia estat un dels grans guionistes del trasfons, i en la que cadascú acaba segueix menjant i no mor. Però, avui cinema espanyol, Rafael Azcona. literalment re-bentant davant la qui és aquesta burgesia i com la Junts van construir un humor negre pantalla, en una mena d’espectacle podem anomenar? que després també practicarien altres gore esper-pèntic que s’allarga durant directors com Bardem o Berlanga. tres dies, fins al matí del quart. Amb guió d’Azcona va signar tres comèdies: El pisito (1955), El La crítica cochecito (1960) i La grande bouffe Però també és un film amb missatge, (1973) amb la mort com a teló de es va fer dir alguna cosa. Cal entendre fons, que mou i commou els aquesta pel·lícula en el context polític personatges, desorientats i presos en i ideològic dels setanta, tot i que la fatalitat del seu propi entorn. aquest hagi estat superat. La grande Mai farts bouffe retrata la relació del senyor amb el menjar, és a dir, amb la La grande bouffe va ser una matèria treballada pels esclaus (tre- coproducció franco-italiana roda-da
Producció: Anima’t · Tel. 977 244 976 · www.animat.tk · A/e: [email protected] · Textos: Ivan Favà Fitxa tècnica Storie di ordinaria follia El pisito Equip tècnic Direcció: Marco Ferreri 1979 Guió: Marco Ferreri, Rafael Azcona Chiedo asilo Producció: Jean-Pierre Rassam, Vincent Malle 1978 Fotografia: Mario Vulpiani Ciao maschio Música: Philippe Sarde 1976 Muntatge: Claudine Merlin, Amadeo L’ultima donna Salfa Decorats: Michel de Broin 1974 Vestuari: Gitt Margrini Touche pas à la femme blanche Nacionalitat: França, Itàlia Any: 1973 1973 Durada: 125 min. La grande bouffe 1972 Equip artístic Liza Marcello Mastroianni: Marcello Ugo Tognazzi: Ugo Baldazzi 1971 Michel Piccoli: Michel Perché pagare per essere felici Philippe Noiret: Philippe 1971 Andréa Ferreol: Andrea L’udienza Solange Blondeau: Danielle Florence Giorgetti: Anne 1969 Rita Scherrer: Anulka Il seme dell’uomo Monique Chaumette: Monique Michèle Alexandre: Nicole 1969 Dellinger è morto Filmografia 1967 L’harem 1996 Nitrato d'argento 1966 Corrida! 1993 Diario di un vizio 1965 Marcia nuziale 1991 La carne 1965 Oggi do domani, dopodomani 1988 La casa del sorriso 1965 Controsesso 1988 Come sono buoni i bianchi 1963 La donna scimmia 1986 I love you 1963 1984 L’ape regina Il futuro è donna 1961 1983 Le italiane e l’amore Storia di Piera 1960 1981 El cochecito 1959