#TornaTerra

| 1 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors Índex 1. Resum...... 2 2. Antecedents...... 3 3. Motivacions de Torna Terra...... 5 4. El projecte...... 6 5. Objectius...... 8 6. Àmbit d'intervenció...... 8 7. Intervenció social i comunitària...... 9 8. Pla de treball...... 13 9. Cronograma...... 16 10. Memòria d'activitats...... 17 11. Resultats:...... 18 12. Valoracions i conclusions...... 24

1. Resum

TornaTerra és un projecte col·laboratiu que neix i es concep com a espai de generació reproducció de valors socials i territorials a la comunitat on es desenvolupa. Ho fa recuperant la cultura, promocionant el producte local, però també investigant sobre la possibilitat de què varietats locals en desús puguin ser reintroduïdes en l'agricultura local. Des de la recuperació de petits horts abandonats TornaTerra reivindica el treball pagès responsable com a element fonamental de la custòdia del territori i les seves activitats i costums. TornaTerra crea xarxes d'horts recuperats amb varietats locals en desús, recuperant la cultura i el patrimoni associat tant de la varietat com del patrimoni agrari associat a l'hort. Més enllà de la qualitat del producte, que és certificat com a ecològic, els valors anteriors són els fonamentals de TornaTerra, els valors intangibles que fan de TornaTerra un projecte un projecte comunitari d'intervenció i educació popular i per la sostenibilitat.

| 2 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors 2. Antecedents TornaTerra neix a Prades de , al baix Solsonès. Com molts altres pobles del baix Solsonès i de la Catalunya Vella i rural el despoblament rural és una realitat, i com a conseqüència, l'abandonament de terres i, especialment, d'aquelles petites parcel·les que es dedicaven a la horta per a l'autoconsum. Amb la pèrdua d'horts es perd cultura, patrimoni agrari, paisatge, memòria col·lectiva, valors comunitaris i eines potencials de reconstrucció del model de relació entre el camp i la ciutat. A la vegada, aquest abandonament va en detriment de la riquesa cultural (Convenció sobre la Diversitat Biològica, Declaració de Río, 1992), de les varietats agronòmiques locals i del seu coneixement associat (usos, pràctiques locals de conreu, toponímia).

Èxode rural: pèrdua d'actius socials, culturals i erosió de la capacitat reproductiva dels símbols del paisatge

El màxim poblacional La Molsosa es troba als anys trenta del segle passat. Tenint en compte els estralls de la Guerra Civil, a partir dels anys quaranta la població comença a disminuir i, malgrat les diferents intensitats pròpies de diferents èpoques, des de llavors ho fa sense parar fins l'actualitat (2015), en què té 113 habitants, 27 dels quals es troben al petit llogaret de Prades de La Molsosa1. La capitalització de l'agricultura, que s'inicia els anys quaranta i s'intensifica els anys seixanta, és un dels principals motius de la pèrdua de població dels petits pobles pagesos, i també de La Molsosa i en conjunt del Baix Solsonès. El context socioeconòmic força als petits productors a comprar maquinària i terres, i aquells que no poden fer-ho, es veuen obligats a emigrar. D'aquesta manera l'envelliment de la població és cada vegada més gran i la taxa d'envelliment s'incrementen superant la mitjana comarcal i catalana (al 2015 l'índex d'envelliment al Baix Solsonès era del 33%, mentre que al Solsonès i a Catalunya era del 25 i 22% respectivament2). La mitjana d'edat dels pagesos i pageses també s'incrementa, patint un important envelliment que posa en dificultat el relleu generacional de les finques, i de manera molt important les explotacions secundàries com l'horta familiar. L'envelliment suposa també una important barrera per a noves apostes innovadores en l'agricultura. La població ocupada en l'agricultura passa, a la comarca del Solsonès, de 1796 al 1970 a 689 el 1999, i 425 al 2009. Al Baix Solsonès entre el 1999 i el 2009 es perden 94 explotacions agràries familiars. Mentre que el 1999 el 27% dels caps d'explotació tenien entre 45 i 54 anys, la falta de relleu generacional fa que el 2009 el màxim grup d'edat dels caps d'explotació sigui entre 55 i 64 anys, i que risc potencial de manca de relleu s'incrementi, doncs els caps de titulars amb 65 o més anys passa de representar el 20% al 24%3.

Gràfic: Evolució població a La Molsosa. Font: INE.

2000 2013 2015 Creixement acumulat TOTAL LA MOLSOSA 133 104 113 -20 Anfesta| Poble 25 21 26 1 La Molsosa | Disseminat 65 54 60 -5 Prades | Poble 43 29 27 -16

1Segons dades de l'INE 2 Segons dades de l'IDESCAT, 2015 3 Segons dades del cens agrari del 1999 i del 2009.

| 3 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors La pèrdua de població rural va de la mà del creixement de les zones urbanes i del trencament de relacions alimentàries de proximitat, i també d'un progressiu allunyament de les diferents realitats i relacions empàtiques. D'aquesta manera fins ben entrat el segle XXI el paper de la pagesia es veu subestimat, associat a pràctiques anacròniques i reduït a una activitat econòmica sense retorn social ni ambiental.

El declivi dels horts d'autoconsum: empobriment cultural, paisatgístic i de sobirania alimentària

Fins fa no massa dècades cada casa mantenia els horts (majoritàriament d'autoconsum). Es trobaven al costat de rieres, al costat de vivers, basses o pous. L’hort ha estat una font imprescindible d’alimentació durant tot l’any. D’ell en provenien la major part dels aliments que consumia la família; les verdures i les hortalisses. Sempre situat a les proximitats d’algun pas d’aigua, d’una bassa o d’un pou. Normalment abans es tenia un hort d’estiu i un hort d’hivern. Els cultius de secà amb els girons, les guixes, mongetes i cebes normalment es feien a camps apartats de la masia que anaven canviant de lloc. L’hort d’hivern era prop de casa, en un lloc assolellat, i normalment proper al femer, que li proveïa adob. La barreja d’excrements i palla que s’extreia de les corts era l’adob usat per a les hortalisses. L’hort d’hivern no s’havia de regar massa, i s’hi feien cebes, espinacs, apis, cols d’hivern, escaroles, enciams i faves. Alguns d’aquests es tapaven per a protegir-los de les gelades. Per contra, l’hort d’estiu necessitava de molt reg, i anava sempre associat a una bassa o una rasa. És el què avui ha perdurat i s’hi conreen mongetes tendres, enciams, escaroles, tomàquets, apis, cols de cabdell, albergínies, pebrots, bledes, carbasses i cebes per esgarrar (per menjar tendres). Les varietats de cultiu dels horts s’han anat seleccionat i hibridant generació rere generació, i seleccionant les millor adaptades al territori i de millor qualitat, i al Baix Solsonès, en una recerca acompanyada dins del pla comunitari ACTUA, s'hi han identificat fins a 218 varietats diferents ('Patrimoni Agrari al Baix Solsonès. L'Hort', Florinda Plans i Lluïsa Rosés, coeditat per l'ARADA i l'Associació l'ERA, 2013). Al voltant de l’hort hi podem trobar també arbres fruiters, amb 193 varietats identificades.

Sovint els horts de les diferents cases dels pobles o parròquies s'agrupaven a les zones on hi havia més disponibilitat d'aigua. D'aquesta manera esdevenia un entorn de relació social i d'intercanvi de coneixement i recursos agronòmics i culturals. Eren llocs frescals i als estius solien acollir a moltes persones del veïnat per passar la tarda.

La pèrdua poblacional, i especialment aquella derivada dels èxodes dels anys seixanta, en ple 'desarrollismo', fa que molt horts s'abandonin, en primera instància els d'hivern i més endavant també els d'estiu. Amb el seu abandonament es perden els valors culturals (coneixement ecològic tradicional i patrimoni cultural), i socials associats. El progressiu envelliment de la població provoca també que a mesura que incrementa l'envelliment hi hagi més horts que no tenen relleu generacional i que s'abandonin.

Més enllà dels impactes socioculturals, la pèrdua d'horts determina una pèrdua de diversitat i qualitat paisatgística (es perden mosaics), i també de biodiversitat pròpia de l'hort i d'espais naturals treballats per l'home.

Malgrat a la zona del Baix Solsonès els horts eren principalment per autoconsum, era habitual que les mestresses (qui acostumaven a menar l'hort) anessin a vendre part dels excedents a mercats propers. La pèrdua dels horts, per tant, també determina una pèrdua d'una activitats complementària de la renda familiar, que si bé tenia un pes petit, era permanent.

Finalment, aquesta pèrdua determina també un debilitament de la sobirania alimentària tant de la població local com de la dels centres urbans que actuen com a nuclis territorials on s'hi celebren els mercats agraris (per exemple , Cardona o Solsona).

| 4 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors Erosió del paisatge i patrimoni cultural

La pèrdua d'horts dels petits pobles provoca també l'abandonament del patrimoni arquitectònic popular associat. Basses, vivers, marges de pedra seca, reguers i sèquies, entre altres, són progressivament malmesos per abandonament.

A banda, la pèrdua d'horts homogenitza el paisatge, disminuint-se la seva diversitat i resiliència. Aquests impactes es traslladen també a nivell de paisatge social i estan estretament relacionats amb el sentiment identitari positiu.

En el cas del Baix Solsonès aquest canvi en el caràcter identitari pateix un punt d'inflexió determinant l'any 1998, any en què gran part dels municipis veuen afectada gairebé tota la seva superfície per l'afectació del Gran Incendi Forestal del 1998, dels més importants de l'estat espanyol del segle XX i del què portem de segle XXI.

Canvi en el patró de consum

Paral·lelament, i especialment la darrera dècada, el patró de consum de producte local ha canviat, i també el perfil del consumidor de producte ecològic i de producte local. La demanda de producte ecològic i local s'ha incrementat de forma molt important, i darrerament ha incorporat també la demanda de varietats locals autòctones. Aquest darrer punt evidencia la vinculació del producte local amb el patrimoni cultural material i immaterial. Paral·lelament cada vegada hi ha més iniciatives que produeixen producte ecològic i de qualitat (entre el 2012 i el 2014 la producció agrària ecologica i el nombre d'iniciatives de producció incrementa un 20% i un 30% respectivament4). A la vegada, a la societat apareixen cada vegada més actors que aposten per la revalorització de les varietats locals i la seva conservació (banc de llavors), per una distribució de confiança i proximitat i per una revalorització del paisatge pagès i el seu component social.

3. Motivacions de Torna Terra

TornaTerra és un procés comunitari que identifica horts abandonats, recull el patrimoni social i cultural associat, i crea xarxes de cooperació per a la recuperació d'horts al Baix Solsonès, basat en la recuperació i conreu experimental de varietats locals d'horta, i les distribueix a circuits curts de comercialització i en xarxes de consum local i crític. L'anterior procés s'acompanya d'una oferta cultural i pedagògica que reivindica les diferents externalitats positives de les petites explotacions pageses a nivell local i territorial.

TornaTerra es basa en la promoció del paisatge agrari i de les seves múltiples dimensions i expressions. És per tant un procés d'intervenció comunitària. El caràcter transversal i el simbolisme tan intens que té el paisatge pel conjunt de la societat, i en particular de les comunitats rurals (i de manera més intensa aquelles que tenen una elevada disseminació de la població, com és el cas del Baix Solsonès), el fa plausible com a vector de canvi i motor del procés de potenciació comunitària. Potenciar el paisatge i els seus valors és un element nuclear per a la promoció del territori des de la vessant psicològica, organitzacional, comunitària i econòmica. Treballar des d'aquesta integralitat possibilita la creació de xarxes de col·laboració que aporten sostenibilitat a la intervenció social. La potenciació comunitària es concep com a procés que pretén revertir o millorar situacions d'apatia, alienació (Seeman, 1959), indefensió apresa (Seligman, 1975), locus extern de control (Rotter, 1966), o baixa auto eficàcia ( Bandura, 1978). En aquest procés la participació implicativa és un requisit indispensable, sempre lligada a l'enfortiment de les capacitats, la identitat social, la conscienciació individual, organitzacional i comunitària, i el compromís dels participants ( Montero 2003). Revaloritzant el paisatge agrari

4Dades extretes de l'estudi 'Els aliments ecològics: tendències i oportunitats', Mercabarna, 2014

| 5 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors TornaTerra vol potenciar la identitat positiva del territori, preservant el patrimoni cultural material i immaterial i el seu dinamisme, percebent-lo com a actiu social i econòmic.

TornaTerra reivindica i revaloritza el treball i valors del petit pagès: la potenciació i ús sostenible dels recursos locals (naturals, organitzatius, materials...); la cooperació i solidaritat; la vinculació i participació en la identitat comunitària i territorial; la finalitat de reproducció social de l'agrosistema. Els elements de la cultura pagesa esmentats tenen un gran interès per a les propostes de desenvolupament rural que pretenguin fer front a l’actual crisi sistèmica, civilitzatoria, ecològica i social (Sevilla i Soler, 2010).

Crea noves oportunitats de complementar la renda agrària, especialment destinada a la població més jove, evitant la pèrdua patrimonial i erosió cultural derivada de l'abandonament d'horts.

Reivindica l'economia social i solidària des de la creació de xarxes de cooperació i de potenciació del consum crític.

TornaTerra crea una marca conceptual que aglutina tots els agents que incideixen directament des de la producció fins a la distribució dels aliments, vincular-los amb els agents locals i creant espais de diàleg i promoció comunitària i del territori rural.

4. El projecte Torna Terra és un projecte col·laboratiu que vol reivindicar i difondre les múltiples funcions dels horts petits de pobles rurals, tant a nivell cultural, patrimonial, paisatgístic com social. Des de la recuperació de petits horts abandonats TornaTerra reivindica el treball pagès responsable com a element indispensable de la custòdia del territori i les seves activitats i costums.

Promogut per un jove pagès, treballador social, diplomat en cultura de pau i economia cooperativa,que s'incorpora a l'explotació familiar el 2014, el projecte compta amb la participació de l'ARADA sccl (cooperativa de promoció rural), el ,projecte MengemBages de la cooperativa Frescoop sccl (cooperativa de consum i de treball), i amb la col·laboració del banc de llavors ESPORUS, de l'associació l'ERA, i l'associació Amisol.

TornaTerra crea xarxes d'horts recuperats amb varietats locals en desús, recuperant la cultura i el patrimoni associat tant de la varietat com del patrimoni agrari associat a l'hort. Més enllà de la qualitat del producte, que és certificat com a ecològic, els valors anteriors són els fonamentals de TornaTerra, els valors intangibles que fan de TornaTerra un projecte un projecte d'intervenció i educació popular.

TornaTerra que neix i es concep com a espai de generació de valors socials i territorials a la comunitat on es desenvolupa, recuperant la cultura, promocionant el producte local, però també investigant sobre la possibilitat de què varietat locals en desús puguin ser reintroduïdes en l'agricultura local.

| 6 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors Horts actius a Prades de La Molsosa: 1945-1967. Encerclats en taronja: horts en actiu.

Horts actius a Prades de La Molsosa: 2015. Encerclats en vermell, horts desapareguts. Encerclats en verd, horts recuperats des de TornaTerra.cat.

| 7 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors 5. Objectius

Objectius generals Millorar la qualitat de vida dels petits pobles rurals de la Catalunya central a través de la recuperació d'horts abandonats i la reivindicació de la seva importància local i supralocal a nivell social i econòmic.

Objectius específics 1. Recuperar, conservar i valoritzar el patrimoni cultural (material i immaterial) i recursos comunitaris associats als horts d'autoconsum dels pobles rurals. 2. Recuperar, conservar i valoritzar la importància ecològica i paisatgística associada als horts d'autoconsum dels pobles rurals. 3. Potenciar la identitat positiva de les comunitats rurals on es desenvolupa com a eina per a a dirigir-se a l'empoderament local. 4. Legitimar i potenciar el reconeixement de la multifuncionalitat de la pagesia sostenible. 5. Millorar els complements de la renda, especialment per a joves pagesos/es. 6. Crear nous productes hortícoles comercialitzables amb alt valor social i cultural. 7. Potenciar el consum crític i responsable. 8. Crear xarxes de cooperació emmarcades en l'economia social i solidària per a la producció de varietats locals d'horta i fruiters i per a la distribució 9. Garantir preus justos, no elitistes i remuneratius tant pel productor com pel consumidor. 10. Crear connectivitat social entre la xarxa d'horts recuperats per tal de mantenir-ne els seus valors i augmentar la resiliència del sistema i de la seva capacitat de transformació social. 11. Conservar i multiplicar les llavors de les varietats locals que cultivem

Objectius operatius 1. Creació de xarxes de producció TornaTerra. 2. Creació de xarxes de consum crític i de proximitat TornaTerra 3. Creació d'un programa d'activitats d'educació per la sostenibilitat i pel consum crític 4. Creació d'espais veïnals de participació i involucració comunitària en el procés TornaTerra. 5. Programa d'activitats de recuperació del patrimoni material i immaterial en mal estat associat a l'hort a través de programes formatius i de voluntariat. 6. Creació d'una revista anual sobre el projecte TornaTerra.

6. Àmbit d'intervenció TornaTerra es desenvolupa al Baix Solsonès, però a llarg termini vol desenvolupar-se a tota la Catalunya Central.

El baix Solsonès (municipis de La Molsosa, Pinós, , , Clariana de - Solsonès-, - Bages-, i Torà- Segarra) manté un poblament singular, caracteritzat per l’existència de petits nuclis urbans consolidats com Ardèvol, Freixenet, Su, Prades, Sant Climenç, i la resta de població dispersa en petits nuclis , agregats parroquials i sobretot en masies solitàries. Aquesta peculiaritat del poblament, fa que de mitjana territorial trobem tant sols i en aquells municipis més despoblats tan sols 5,34 hab/ km2 (tenint en compte el poble de Torà). Aquesta característica fa que el contacte entre el veïnat i els recursos naturals

| 8 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors sigui molt estreta, i la cultura dels nostres pobles així ho transmet. Aquesta població tant disseminada (amb una densitat de població mitjana de 5 hab/km2 5), i l’alt índex de ruralitat, es considera una fortalesa identitària, però alhora una debilitat, degut al desequilibri demogràfic i de l’estructura social. L'elevada disseminació de la població accentua les implicacions d'una població envellida per sobre de la mitjana i les implicacions comunitàries i relacionals que implica un poblament tan disseminat. Malgrat les oportunitats del teletreball cada dia són majors, existeix encara una elevada taxa de no retorn de la població jove i qualificada que va a treballar a fora.

Taula de l'evolució recent de la població al Baix Solsonès. Font: INE i IDESCAT Any 2000 Any 2013 Any 2015 Densitat de població Creixement acumulat 145 141,00 140,00 3,43 -5 Llobera 237 210 202,00 5,15 -35 La Molsosa 133 104 113,00 4,20 -20 Pinell de Solsonès 225 211 180,00 2,27 -45 Pinós 320 296 305,00 2,92 -15 Riner 286 285 267,00 5,67 -19 Llanera (Torà) 130,00 100,00 107,00 sense dades -23 Castelltallat i Salo (Sant Mateu de Bages) 184,00 160,00 160,00 sense dades -24 Zona rural de Cardona 517,00 761,00 754,00 sense dades 237

Mapa del Baix Solsonès. Font: L'ARADA sccl

7. Intervenció social i comunitària TornaTerra desenvolupa el seu objectiu d'intervenció social i comunitària intervenint en tres grans dimensions:

1. La ecològica- agronòmica 2. La cultural i comunitària (local i externa)

5 Cal tenir en compte que la densitat de població inclou els petits nuclis rurals. La densitat de població a gran part de la superfície, sense tenir en compte els nuclis rurals, es veu dràsticament reduïda. No es disposen de dades de densitat de població dels pobles de Castelltallat, Salo, Llanera i l'àrea rural de Cardona.

| 9 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors 3. La sociopolítica (local i externa)

Des de totes elles es treballen els 6 grans eixos : 1. L'agroecologia 2. La investigació -Acció -Participativa 3. L'Economia social i Solidària 4. El consum crític i responsable 5. La innovació socialment 6. L'educació per la sostenibilitat.

I cadascun d'aquests eixos es treballa des la seqüència: 1. Potenciar el coneixement (recerca i re-coneixement de l'entorn) 2. Comunicar-lo a nivell local i supralocal (mobilització, crida i retorn de la informació) 3. La innovació estratègica col·lectiva (identificació i potenciació conjunta de voluntat i transformar-les en accions) 4. I l'acció local (creació de xarxes per al manteniment i promoció de la xarxa d'horts, la promoció del patrimoni tangible i intangible, foment del consum crític i responsable, valorització de la figura del petit agricultor).

Eixos de TornaTerra:

1. Agroecologia TornaTerra es desenvolupa en el context de l'agroecologia, que vincula el procés de treball pagès a l'organització social i col·lectiva, i en reivindica la seva interdependència i coevolució. L'agroecologia es una disciplina que proveeix els principis ecologics basics per estudiar, dissenyar i gestionar agrosistemes que siguin productius i conservadors dels recursos naturals, i que també siguin culturalment sensibles, socialment justos i econòmicament viables (Altieri, 1999). Es basa en l'agroecologia perquè s'entén com a estratègia pluridisciplinària i pluriepistemologica d'anàlisi i disseny de formes de maneig participatiu dels recursos naturals i els sistemes alimentaris. En el terreny de la pràctica s'entén com a proposta de gestió ecològica dels recursos naturals i els agroecosistemes a traves de formes d'acció social col lectiva i propostes alternatives i participatives de desenvolupament local.

La producció agrària ecològica (PAE) permet una menor dependència de recursos externs i es fonamenta en la gestió de la biodiversitat, temporal i espacial: està lligada al territori. Una de les característiques més importants de la PAE és que, a diferència de l’agricultura convencional, aquesta és més intensiva en capital humà. De promig, l’agricultura ecològica necessita un 30% més de força de treball que els mètodes convencionals equivalents ( segons The General Workers Union Denmark: For Posterity- For Nature’s Sake-Ecological Farming. Copenhage 1995m p33). A més, tal i com demostra un estudi alemany basat en 450 granges ecològiques, la PAE no només crea llocs de treball , sinó que evita llocs de treball que d’altra banda, s’haguessin abandonat si no s’hagués plantejat la possibilitat de reconvertir-se en agricultura ecològica. Així doncs, la PAE planteja un veritable jaciment de treball. No obstant, en un context d’infravaloralització del treball agrari, es podria parlar d’un problema social d’excés de demanda de treball. Per tant, paral·lelament a la promoció de la PAE cal una revalorització del treball agrari.

2. Investigació-Acció- Participació (IAP) La Investigació-Acció-Participativa és un eix fonamental del projecte, com a principi fonamental però també per estar estretament relacionat amb el principi de la sostenibilitat estricta i l'agroecologia. Des de la IAP els objectes (població local posseïdora del

| 10 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors coneixement ecològic tradicional) són també subjectes de la intervenció. La IAP permet que el projecte assoleixi els objectius d'intervenció comunitària, des de la intervenció psicosocial (associada a la positivització i reconstrucció positiva del paisatge i de la valorització del saber popular). La IAP és un espai de participació implicativa, i en aquest sentit esdevé un espai de reconciliació i aproximació entre els diferents actors de la comunitat i la presa de decisions. Crea el marc idoni perquè es pugui establir un diàleg entre els sabers i voluntats de la població i el saber tècnic. Degut la baixa densitat de població del municipis rurals on intervé el present projecte, amb un gran contacte entre la població i els recursos comunitaris i la població i els agents polítics, els mecanismes implicatius esdevenen més plausibles i viables.

TornaTerra és un procés participatiu que obra espais de participació i implicatius en la fase de detecció d'horts abandonats, de recull del patrimoni, d'arranjament patrimonial i valorització, promoció del patrimoni cultural i social immaterial, i recull de pràctiques i varietats agronòmiques locals. S'organitza en diferents comissions: 1. Veïnat 2. Assemblea de la xarxa TornaTerra – oberta també al veïnat. Trobada anual. 3. Comissió tècnica- formada pel promotor, l'ARADA, MengemBages i l'Associació l'ERA.

3. Economia Social i Solidària L'objectiu principal de l'economia social i solidària no és la maximització del benefici per sobre de les conseqüències i implicacions que l'activitat pròpia comporta, ella vol i posa l'èmfasi en el com es du a terme l'activitat econòmica. Primen conceptes com la solidaritat, la cooperació, la confiança, la creació de xarxes, la sostenibilitat socioeconòmica, comunitària i ambiental, el benefici per la comunitat i la creença que mitjançant aquesta podem aportar a les societats altres beneficis que no sigui l'econòmic.

El projecte TornaTerrra neix amb la voluntat de formar-ne part, amb una premissa molt clara: no vol ser un productor ecològic convencional. Vol que els seus productes, la seva distribució i comercialització duguin intrínsecs els valors de l'economia social i solidària. La presa de decisions democràtiques i participatives entre els diferents agents que participen del TornaTerra és una de les característiques principals, aquesta no busca el benefici d'una de les parts sinó que busca el màxim benefici per totes elles. Així doncs, cal arribar a acords on totes elles es sentin còmodes o representades. En podem posar un exemple concret; l'elecció de la varietat a plantar no és decideix unilateralment pel qui la planta, hi han altres factors a tenir en compte, la necessitat del projecte Esprous, de l'Associació l'Era, de multiplicar una varietat en concret o l'opinió del MengemBages sobre l'acceptació o no d'aquesta en funció de la seva experiència. De la mà de l'ARADA SCCL es creen espais de participació i co-construcció del relat social associat al producte determinat ( recull de pràctiques i varietats agronòmiques locals).

A la vegada , planifiquem la producció perquè aquesta pugui ser assumida per la comercialització i així no generar excedent.

Un dels grans reptes del projecte és el preu de venda del producte. Les relacions de confiança i la posada en escena dels valors del projecte, fa que els diferents agents que hi incideixen no vulguin maximitzar el seu benefici particular sinó el del conjunt del projecte. Aquest fet és crucial a l'hora d'establir un preu final de venda just tant pels actors implicats en la pròpia activitat econòmica del TornaTerra com del consumidor final.

TornaTerra es basa en el creixement horitzontal, el creixement en xarxa. Per aquest motiu un dels seus objectius és crear la xarxa TornaTerra, on diferents iniciatives i espais es relacionin des dels principis de cooperació i solidaritat.

| 11 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors A més a més forma part activa de diferents xarxes de l'Economia Social i Solidària: Coop57, XarxaCoop, Pam a Pam, i és soci dels projectes cooperatius Territori de Masies, Frescoop, i Eticom. Anualment farà el Balanç Social de la XES.

4. Consum crític i responsable El consum crític i responsable és un dels principals valors de TornaTerra, que s'expressa tant en el procés productiu com explícitament en les activitats socioeducatives que ofereix. Tant els agents econòmics i organitzatius amb qui es relaciona, com el material i insums necessaris per la producció són locals. Un exemple n'és l'entitat d'inserció Amisol, de Solsona, que en fa l'etiquetatge i el packaging. Alhora TornaTerra ofereix producte ecològic certificat. De la mà del moviment agroecològic, la promoció del consum crític i de circuit curt de comercialització es vincula amb moviments socials que perceben el consum crític com a eina de transformació social i de potenciació comunitària. Es dóna per fet que si una població vol millorar la seva qualitat de vida ha de produir i consumir més bens, progrés que es mesura mitjançant el grau de creixement econòmic o de modernització social i cultural (Sevilla i Soler, 2010). Potenciar la pagesia tradicional, i en concret la petita explotació permet promocionar l'anterior visió integral i transformadora de l'agricultura. La pagesia tradicional s'integra en les dinàmiques ecològiques del paisatge i dels recursos naturals, dels que en percep la seva limitació i per tant en fa un ús responsable. Disposa d'un alt grau d'autosuficiència, autoconsum i autonomia respecte del mercat i es basa en la reproducció social de la unitat domèstica i no en l'acumulació (Tendero, 2015), i per tant té un paper fonamental en la generació i potenciació comunitària. Molt sovint els projectes productius vinculats als circuits curts de comercialització i el consum crític tenen una intenció sociopolítica, rebutjant el consum de la gran distribució alimentària (Montagut i Vivas, 2007), en l'aposta de l'economia social i solidària, i en la cerca de preus justos, no elitistes, remuneratius i preferentment acordats amb els consumidors als quals proveeixen (Monllor, 2010). L'etiquetatge de TornaTerra és coherent amb el principi de consum crític i responsable i inclou informació sobre la varietat, l'hort recuperat i la toponímia local, i el patrimoni cultural i social associat.

5. Innovació social Tot i la inherència creativa i innovadora tant de l'agroecologia com de la Investigació-Acció- Participativa, TornaTerra aposta també per la innovació a nivell agronòmic i local. Conrea de forma inèdita varietats locals en desús. Això té dues implicacions molt important: 1. Introdueix per primera vegada aquestes varietats en el registre del CCPAE 2. Fa una primera valoració de la viabilitat del conreu tant des del punt de vista agronòmic (característiques del creixement), com de la comercialització (període en què el què, un cop collit, el producte manté les seves propietats), com de consum. TornaTerra avalua els processos anteriors, els registra i els difon. És d'aquesta manera que també pretén contribuir a la diversificació de les potencialitats de la diversificació de la renda agrària de petits productors, i a potenciar la conservació del patrimoni local.

6. Educació popular i per la sostenibilitat TornaTerra és un projecte d'educació per la sostenibilitat que parteix del paradigma de sostenibilitat estricta, que es basa en la geografia crítica des del què l'estat d'un territori i del seu paisatge es defineix i depèn de les relacions polítiques i de consum. La

| 12 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors sostenibilitat estricta persegueix la justícia socioambiental i la relació justa i solidària entre territoris, comunitats i recursos naturals.

. Pretén educar per la sostenibilitat tant des dels valors intangibles del seu producte, des de la participació activa en debats, congressos i altres esdeveniments relacionats amb el desenvolupament rural, i des de l'oferta de serveis socioculturals. Des del seu programa sociocultural associat vol difondre la multifuncionalitat de la pagesia i explicar el territori i la qualitat del paisatge social i ambiental des d'un punt de vista crític (les relacions de producció-consum i les relacions i característiques sociopolítiques entre territoris tenen un impacte social i ambiental en ambdós)

8. Pla de treball

TornaTerra es basa en diferents línies d'actuació:

1. Recuperació d'horts abandonats i del patrimoni social i cultural associat. Fases: 1. Identificació d'horts abandonats a través de convocatòries veïnals i treball comunitari 2. Inventariat i recull del patrimoni sociocultural (agronòmic, comunitari i cultural) 3. Identificació de joves pagesos que vulguin recuperar l'hort 4. Estudi de restauració de l'hort abandonat 5. Inici de la restauració: arranjament i treballs de conversió en ecològic 6. Identificació de les característiques climàtiques, agronòmiques i paisatgístiques, i de les varietats locals que es volen plantar i de les pràctiques agronòmiques locals que es volen recuperar. Elaboració del pla agronòmic ecològic de dos anys de durada. Cada dos anys s'ha de revisar. 7. Elaboració del pla de restauració de l'espai i patrimonial de l'entorn immediat de l'hort. 8. Inici del cultiu i del monitoreig del cicle productiu de la varietat local 9. Inici de les activitats de restauració 10. Negociació conjunta del preu de venda amb agrobotigues de l'entorn més immediat. 11. Inici del pla de monitoreig del circuit de comercialització (temps de conservació de les qualtiats agronòmiques un cop collit el producte i valoració per part del consumidor). 12. Etiquetatge i venda del producte. 13. Selecció de plantes productores de llavors. 14. Difusió de les externalitats a través del web (relat històric de l'hort des de què es cultivava, passant per quan s'abandona i quan es recupera, amb suport audiovisual, cartogràfic i fotogràfic), des de la revista anual i des de les activitats socioculturals associades (vegeu línia 3). 15. Selecció i recollida de llavors de varietats. Incorporació al Banc de Llavors d'ESPORUS (Associaió l'ERA) 16. Socialització del coneixement recuperat a través d'un informe anual publicat del web,a la revista anual, la trobada anual (vegeu línia 2), i en la participació a jornades tècniques.

2. Creació de la Xarxa TornaTerra TornaTerra té per objectiu intervenir a tot el Baix Solsonès i a llarg termini a tota la Catalunya Central i crear la xarxa TornaTerra. El seu desenvolupament és progressiu i s'inicia a Prades de La Molsosa, amb la identificació de 8 horts abandonats i la recuperació de dos d'ells.

A partir del segon any TornaTerra vol incorporar altres zones del Baix Solsonès, començant per Pinós,Riner, Castelltallat, Salo i Llanera; i al quart any continuant per Llobera- Pinell de Solsonès- Clariana de Cardener i Cardona.

El procediment per fer créixer la Xarxa TornaTerra és el següent:

| 13 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors 1. Procés comunitari d'identificació d'horts abandonats i patrimoni cultural i comunitari associat. 2. Presentació de la xarxa al veïnat i captació de pagesos joves interessats (fins a 40 anys), prioritzant l'empresa per part de col·lectius de risc. 3. Valoració i selecció dels nous espais TornaTerra segons els criteris de selecció. 3. Inici del cicle del punt anterior.

Criteris de selecció dels nous espais TornaTerra: 1. Els ingressos derivats de l'explotació han de ser complementària a la renda, no principal. 2. El salari que rep el pagès responsable de l'espai ha de ser com a màxim equivalent al treball aportat. L'excedent d'aquest topall es revertirà en el projecte. 3. Ha d'incloure activitats pedagògiques i de divulgació dels diferents papers de la petita producció agrària , del consum crític i del foment de l'economia social i solidària. 4.Ha de participar activament en debats sobre la pagesia, el territori, el consum crític i la promoció local. 5.Ha de distribuir-se dins de circuits curts de comercialització i amb agents de l'economia social. 6.Ha d'involucrar a la població local. 7.Ha de planificar-se la producció per tal de generar el mínim excedent possible. 8.Ha de plantar varietats locals per tal de fomentar la seva conservació, divulgació i ampliació dels coneixements que es tenen de les mateixes. 9.Ha de ser producció ecològica certificada. 10. Ha de ser respectuosa amb l'entorn i contribuir a la seva conservació tot arranjant els marges i parets de pedra seca que puguin existir. 11.Ha de fer-se a través de cadenes curtes i establiments local i de proximitat, on la relació estigui basada en la confiança. 12.El packaging del producte ha de fer-se a través d'entitats que treballen amb les persones. 13. Hi ha d'haver un retorn del consumidor per així poder ampliar els coneixements organolèptics de les varietats plantades. 14.A l'etiqueta del producte hi ha d'haver la identificació del productor, el municipi i el nom de l'hort o espai recuperat. Cal que els nostres productes ajudin a identificar i conservar la toponímia de l'indret on actua el TornaTerra. 15. Cal plantar hort d'hivern i hort d'estiu. 16. Ha de fer el Balanç Social de la Xarxa d'Economia Social i Solidària. 17. Ha de desenvolupar-se a partir d'ús sostenible i solidari dels recursos locals io de l'economia social i solidària (naturals, comunitaris, organitzatius, materials, econòmics i financers).

2. Programa d'activitats socioculturals Paral·lel a tot el procés de recuperació i treball de l'hort s'ofereixen diferents activitats socioculturals destinades tant al veïnat com al públic consumidor. Les activitats s'han de vincular amb el teixit associatiu i econòmic local i han d'incloure: 1. Visites a l'explotació en els diferents processos de cultiu (preparació del sòl, plantada, creixement, collida, selecció de llavors). 2. Activitats d'educació ambiental i d'interpretació de la biodiversitat associada a l'hort i del paisatge cultural. 3. Elaboració de packs turístics amb les cases rurals de la zona, planificant visites als horts itastos dels productes TornaTerra. 4. Presència a fires locals i sectorials de Catalunya Central i Catalunya. La presència a la Fira va acompanyada sempre d'un projecte expositiu dels valors del projecte TornaTerra i dels seus eixos.

| 14 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors 5. Visites guiades per veïns als horts recuperats. 6. Participació i organització de tastos amb productes locals Tornaterra i de la zona. 7. Elaboració de material didàctic per a escoles de primària i secundària de la zona 8. Trobada anual d'intercanvi de llavors Tornaterra i jornada de valoració de la campanya.

3. Creació i difusió del posicionament sociopolític propi, basat en l'agroecologia, la multifuncionalitat de la petita producció d'horta, la sostenibilitat estricta i la geografia crítica. 1. Participació activa en entorns de debat i acadèmics sobre pagesia, consum crític, economia social i sostenibilitat.

| 15 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors 9. Cronograma

2015 2016 2017 2018 Línia Activitats 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 0. Inici del desenvolupament de la idea TornaTerra x x 1. Inici del projecte x

FASE 1- FASE PILOT- Prades de La Molsosa i Rodalies- Recuperació de tres horts. x x x x x x x 1. Identificació d'horts abandonats a través de convocatòries veïnals i treball comunitari x 2. Inventariat i recull del patrimoni sociocultural (agronòmic, comunitari i cultural) x x 3. Identificació de joves pagesos que vulguin recuperar l'hort. En la primera fase es du a terme per part del promotor- Arnau Vilaseca x 4. Estudi de restauració de l'hort abandonat x x x . t a

i 5. Inici de la restauració: arranjament i treballs de conversió en c

o ecològic x x x s s

a 6. Identificació de les característiques climàtiques, agronòmiques i

l

a paisatgístiques, i de les varietats locals que es volen plantar i de les r u t

l pràctiques agronòmiques locals que es volen recuperar. x x x u c

7. Elaboració del pla de restauració paisatgística i patrimonial de i

l l'entorn immediat de l'hort. x a i c 8. Inici del cultiu i del monitoreig del cicle productiu de la varietat local x x x x x x x x x x x x x x o s

i 9. Inici de les activitats de restauració x x n

o 10. Negociació conjunta del preu de venda amb agrobotigues de m i

r l'entorn més immediat. x x x x x x x x t a

p 11. Inici del pla de monitoreig del circuit de comercialització (temps

l

e de conservació de les qualtiats agronòmiques un cop collit el producte d

i

i valoració per part del consumidor). x x x x x x x x x x x x x x s t

a 12. Etiquetatge i venda del producte. x x x x x x x x x x x n

o 13. Selecció de plantes productores de llavors. x x d n

a 14. Difusió de les externalitats a través del web (relat històric de l'hort b a

des de què es cultivava, passant per quan s'abandona i quan es s t

r recupera, amb suport audiovisual, cartogràfic i fotogràfic), des de la o h

' revista anual i des de les activitats socioculturals associades (vegeu d línia 3). x x x x x x x x x x x x x x ó i

c 15. Selecció i recollida de llavors de varietats. Incorporació al Banc de a r

e Llavors d'ESPORUS (Associaió l'ERA) x x p u

c 16. Socialització del coneixement recuperat a través d'un informe e

R anual publicat del web,a la revista anual, la trobada anual (vegeu línia

.

1 2), i en la participació a jornades tècniques. x x x

FASE 2- Desenvolupament de la línia 1 a Pinós- Riner- Llanera- Salo- Castelltallat. Incorporació de com a mínim una parcel·la d'hort. x x x x FASE 3- Desenvolupament de la línia 1 a Llobera- Pinell de Solsonès- Clariana de Cardener- Cardona. Incorporació de com a mínim una parcel·la d'hort. x x x x Coordinació i direcció x x x x x x x x x x x x x x x x

1. Visites a l'explotació en els diferents processos de cultiu (preparació del sòl, plantada, creixement, collida, selecció de llavors). x x x x 2. Activitats d'educació ambiental i d'interpretació de la biodiversitat associada a l'hort i del paisatge cultural- destinades a públic general i públic escolar x x x x x x x x x x s l

a 3. Elaboració de packs turístics amb les cases rurals de la zona, r u

t planificant visites als horts itastos dels productes TornaTerra. x x l u c o i c

o 4. Presència a fires locals i sectorials de Catalunya Central i s

s Catalunya. La presència a la Fira va acompanyada sempre d'un t a t

i projecte expositiu dels valors del projecte TornaTerra i dels seus v i

t eixos. x x x x x x x c a ' 5. Visites guiades per veïns als horts recuperats. d

a 6. Participació i organització de tastos amb productes locals m a

r Tornaterra i de la zona. g o

r 7. Organització de tastos a agrobotigues, i difusió del consum P

. responsable 2 7. Elaboració i difusió de material didàctic per a escoles de primària i secundària x 8. Trobada anual d'intercanvi de llavors Tornaterra i jornada de valoració de la campanya. x Coordinació i direcció x x x x x x x x x x x x x x x x

i e l c

a i r e t ó m í r i

d l 1. Participació activa en entorns de debat i acadèmics sobre pagesia, a

c e o t n T ó a i p n o consum crític, economia social i sostenibilitat. x x x x x x x x x x x x x x a e i s o r n c i u i r C f c Coordinació i direcció x x x x x x x x x x x x x x x x i s o . o d o T 3 s p

| 16 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors 10. Memòria d'activitats

TornaTerra s'inicia el juny del 2015. El desplegament ple dels objectius de TornaTerra té una durada de tres anys.

ANUALITAT 1: Inici de la fase pilot a Prades de La Molsosa (2015-2016). Aquesta fase pilot en basa principalment en la prova agronòmica i de venda de proximitat, paral·lelament de la preparació de les altres línies del projecte. L'objectiu és crear demanda i visibilitat de la marca TornaTerra per posteriorment desenvolupar de manera més factible l'eix educatiu i de creació de la xarxa TornaTerra. ANUALITAT 2: Consolidació del programa sociocultural Desplegament del projecte als pobles de Pinós, Riner, Llanera, Castelltallat, i Salo.Incorporació de com a mínim una parcel·la d'hort. ANUALITAT 3: Desplegament del projecte als pobles de Llobera- Pinell de Solsonès- Clariana de Cardener i Cardona. Incorporació de com a mínim una parcel·la d'hort.

Memòria d'activitats:

1. Recuperació d'horts abandonats i del patrimoni social i cultural associat. Fases: GENER 2015. Identificació d'horts abandonats.

FEBRER- MARÇ 2015- Recuperació de l'hort de la Bassa del Coll. Selecció de l'hort a restaurar. Estudi de restauració de l'hort abandonat i inici de la restauració: arranjament i treballs de conversió en ecològic.

ABRIL- SETEMBRE 2015- Inici de la comercialització a l'agrobotiga MengemBages

JUNY 2015- Presentació pública del projecte

TARDOR 2015- Inici del 'hort d'hivern.

2. Creació de la Xarxa TornaTerra El tercer trimestre del 2016 s'iniciarà una campanya d'adhesió al projecte TornaTerra des de la xarxa d'entitats socials del Baix Solsonès.

2. Programa d'activitats socioculturals

AGOST 2015- Participació a la Diada Territori de Masies, de difusió del producte local.

FEBRER 2016- Incorporació al projecte Pam a Pam (pamapam.org)

ABRIL 2016- Visita de l'escola de Capacitació Agrària de Solsona.

3. Creació i difusió del posicionament sociopolític propi, basat en l'agroecologia, la multifuncionalitat de la petita producció d'horta, la sostenibilitat estricta i la geografia crítica.

| 17 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors OCTUBRE 2015- Participació a les III Jornades PAN-europees d’educació ambiental cap a la sostenibilitat, organitzades per la Direcció General de Polítiques Ambientals de la Generalitat de Catalunya.

OCTUBRE 2015- Participació en un debat sobre models agrícoles alternatius a la FIRA

ECOVIURE DE MANRESA

OCTUBRE 2015- Participació com a ponent a la IV FIRA D’ECONOMIA SOLIDÀRIA DE

CATALUNYA

NOVEMBRE 2015- Participació com a ponència a la Jornada anual de la Xarxa de custòdia del

Territori.

DESEMBRE 2015- Participació a la Jornada Europea d'iniciatives agràries innovadores- EIP- AGRI Seminar ” Promoting creativity and learnig through agricultural knowledge systems and interactive innovation”

11. Resultats:

11.1 Resultats esperats 1. Recuperar, com a mínim, un hort anualment i així anar desenvolupant la xarxa TornaTerra.

2. Que el projecte TornaTerra sigui un complement de renda pagesa dels i les joves agricultors/es. A partir del segon any de la recuperació de l'hort, quew hi hagi una retribució neta complementària a la renda.

3. Revaloritzar i conservar les varietats autòctones i aportar coneixements de les mateixes. Cal recuperar, com a mínim, tres varietats anualment.

4. Incidir en la pedagogia del consum crític i responsable. Variació del patró de consum de les agrobotigues on es ven el producte TornaTerra.

5. Ajudar a dignificar el treball pagès, tot visualitzant-lo com un element positiu i de transformació social. Assistir a, com a mínim, una jornada, fira, trobada anual on difondre els resultats i avenços projecte.

6.Vincular els serveis culturals i turístics del projecte amb les entitats i/o establiments del territori. Com a mínim, crear un producte turístic/cultural cada any a partir del 2016, basat en els valors del treball pagès, la multifuncionalitat dels petits productors i el cooperativisme.

6. A partir del 2017, que es recuperi, com a mínim un hort, a algun dels altres municipis del Baix Solsonès.

| 18 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors 11.2 Resultats obtinguts fins l'actualitat: 1. Espais recuperats:

1. Hort de la Bassa del Coll

Ubicació Prades de La Molsosa Anys en desús 20 aproximadament Any de recuperació de Estiu del 2015 l’espai A la bassa del Coll de Prades, a l’entrada del poble, al camí que ve de Castelltallat, fins fa pocs anys hi havien els horts de diferents cases del poble: de Cal Marsans, Cal Palà i de Cal Garriga. El Ramon Vilaseca Palà i el Ramon de Cal Marsans, ens explicaven que l’origen de la bassa Descripció de l’espai era un toll que s’emplenava d’aigua d’escorrentia de l’obaga.Els veïns de Prades van veure-hi la oportunitat d’engrandir-la i transformar-la en una bassa que fós útil al poble, tant per rentar, com per tenir-hi els horts.

| 19 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors 2. Hort de Ratera (en procés)

Ubicació Prades de La Molsosa Anys en desús 50 aproximadament Any de recuperació de l’espai Estiu del 2016 La casa Ratera, avui en runes, està situada a un quilometre de Prades, seguint la carretera que porta el poble cap a cal Prat Barrina. Descripció de l’espai Es diu que Ratera havia estat un hostal, als seus voltants es pot gaudir d'un dels alzinars més macos de la zona.L'hort es troba a la falda de la casa.

2. Varietats produïdes a l'hort de la bassa del coll durant el 2015

- HIVERN 2015

COL DE L’ESPIGUELLAT (Només per fer llavor, no es comercialitzarà) De l’espiguellat, gitano o del fadrí Família Crucíferes o Brassicaceae COL. Brassica oleracea L.vars. Cast: Berza; Fr: chouve; Port: couve, couve galega; It: cavolo; Espècie Angl: cabbage Lloc de Recollida Papiol Informador Planters Faura

| 20 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors ENCIAM DEL SUCRE Família Compostes o asteraceae Enciam, Encisam, Lletuga Lactuca sativa L. Cast: lechuga; Port: alface; Angl: Lettuce; Fr: Espècie laitue; It: lactuga Lloc de Recollida Papiol Informador Planters Faura És del tipus batavia, i les peces es fan grosses. Les fulles verd fosc tenen les vores fosques Coneixement agronòmic en tons vermell, la textura mig cruixent i el gust molt fi. El caracteritza la brillantor de les seves relacionat fulles. Resisteix el fred, per tant és considerada una varietat d’hivern que es sembre al setembre i es cull a partir de gener.

BRÒQUIL BLANC Varietat de bròquil de color blanc, amb una flor molt apinyada. Es diferencia de la coliflor per les seves fulles frondoses que el protegeixen del fred. Perdíode aconsellat de sembra Juliol Període aconsellat de collita Octubre-febrer Lloc de Recollida Viladecavalls

- ESTIU 2015

ENCIAM CARXOFETA DE L’ESPÀ Família Compostes o asteraceae Enciam, Encisam, Lletuga, Lactuca sativa var. capitata Cast: lechuga; Port: alface; Angl: Espècie Lettuce; Fr: laitue; It: lactuga Lloc de Recollida l’Espà Informador Joan Pinós El d’”escarxofet” és tipus cabdell, petitet. Es guarda la llavor de fa anys, però no li donava gaire valor perquè diu que se’n troba de comercial (Joan Pinós, l’Espà). Alcover i Moll (1930) recullen el nom: “ensiam de carxofeta, el que té la fulla rodoneta i curta”. És un tipus d’enciam Coneixement agronòmic mantegós, fa un cabdell petit. Fulles ovalades, primes (de consistència baixa) i abonyegades. relacionat Són de color verd clar amb una lleugera coloració de vermell fosc als marges de les fulles. El marge de la fulla és dentat suau. Molt gustoses. El color de la flor és groga i la floració és força tardana, el que la fa una “bona varietat d’estiu”.

| 21 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors ENCIAM DE TRES ULLS Família Compostes o asteraceae Enciam, Encisam, Lletuga Lactuca sativa var. longifolia Cast: lechuga; Port: alface; Angl: Espècie Lettuce; Fr: laitue; It: lactuga Lloc de Recollida Aguilar de Segarra Informador Rosa Vilaró L’enciam dels 3 ulls tot i ser una varietat de les que millor es comporta a l’estiu li costa espigar amb altes temperatures) es pot sembrar durant tot l’any, no obstant si es vol guardar llavor cal sembrar-lo a la primavera. Té una aparença molt similar al romà però puja amb 3 ulls i té unes fulles molt fines que dificulten la seva comercialització. Coneixement agronòmic Tradicionalment es sembrava al secà quan s’entrecavava la patata (Rosa Vilaró, Aguilar de relacionat Segarra). Té les fulles elíptiques mitjanes (allargades d’entre 15 i 18 cm.), de puntes arrodonides i de baixa consistència i de color verd clar. El marge de la fulla és dentat irregular. Fent honor al seu nom té 3 ulls. Fa les flors de color groc.

CEBA LLARGA O BRAGUER DE VACA Família Liliàcies Espècie Ceba, Allium cepa L. Cast: cebolla; It: cipolla; Port: cebola; Fr: oignon; Angl: onion Lloc de Recollida Berga Informador Cal Coloma La llarga és semblant a la vigatana però és molt dolça i no tan vermella. La sembra i planta a Coneixement agronòmic l’agost. (Cal Coloma, Berga). Josep Marni, de Berga, critica que els agricultors de la zona no relacionat han guardat bé la varietat ja que és fàcil trobar alguna ceba molt coent i abans totes eren molt dolces. També coneguda per braguer de vaca (Albert Bou, St. Boi de Llobregat).

CEBA GRAN I DOLÇA Família Liliàcies Espècie Ceba, Allium cepa L. Cast: cebolla; It: cipolla; Port: cebola; Fr: oignon; Angl: onion Lloc de Recollida Caldes de Malavella Informador Joan Borrell (nebot) La varietat originaria de Caldes de Malavella és allargada, en forma de bombeta i molt dolça. Es sembra dins hivernacle al gener, a l’exterior a l’octubre, i cap a finals d’abril es trasplanta. Per Coneixement agronòmic guardar la grana planta aquelles cebes més punxegudes, amb més forma de bombeta per St. relacionat Josep. De cicle de cultiu mig, és una varietat que es pot sembrar al setembre o al gener i que en ambdós casos es collirà bulbs de mida considerable.

| 22 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors TOMÀQUET DE PENJAR MALLORQUÍ del Ramallet Família Solanàcies Nom científic Lycopersicon esculentum Mill Lloc de Recollida Mallorca Informador —— Tomàquet de penjar mallorquí, també conegut com del ramallet, és un tomàquet de mida petita, Coneixement agronòmic que es conserva molt bé. Els pescadors de Mallorca abans de guardar-lo el solien submergir relacionat en aigua de mar, això els netejava i en millorava la conservació.

TOMÀQUET DE PENJAR TÍSICA

Família Solanàcies Nom científic Lycopersicon esculentum Mill Lloc de Recollida —— Informador —— La tomata tísica és un tomàquet de penjar que es caracteritza per tenir un color ataronjat, i Coneixement agronòmic mate, que molts cops sembla que estigui malalt. És un clar exemple de que la “imatge” no ha relacionat estat gaire important per les varietats locals ja que el gust, la resiliència, i en aquest cas, també el poder de conservació, han primat.

TOMÀQUET CIRERETA Família Solanàcies Nom científic Lycopersicon esculentum Mill Lloc de Recollida —— Informador —— El tomàquet cirereta és una varietat de creixement determinat, per tant no és necessari Coneixement agronòmic encanyar-lo, facilitant-ne el maneig. Fa uns fruits petits, vermells i dolços, ideals per a relacionat amanides, o simplement com un aperitiu entre hores, en podríem dir una gominola de la natura!

| 23 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors Anualment, revisarem les característiques de les varietats, tant per part del productor com per part dels consumidors/es a través de la següent taula.

CAMPANYA VARIETAT OPINIÓ DEL PRODUCTOR/A OPINIÓ DEL COMERCiALITZADOR/A

Actualment, estem a acabant de recollir els resultats de la campanya 2015/2016. De totes maneres en podem extreure ja alguns resultats:

1. L'acceptació de la marca i els seus pilar ha estat molt positiva.

2. Ja hem pogut identificar algunes característiques positives i negatives de les varietats plantades. Dos exemple: a) L'enciam Carxofeta no és apta per a la comercialització si ha d'estar un dia a la cambra frigorífica, ja que es panseix molt ràpidament. b)El tomàquet cirereta ha tingut una molt bona rebuda, especialment en els més menuts. Fet que ajuda a contribuir a l'ad1quisició d'hàbits saludables de consum a la població infantil.

3. La bona rebuda de la població local per recuperar indrets emblemàtics.

4. La premsa local s'ha fet ressò del projecte i el públic l'ha valorat molt positivament.

12. Valoracions i conclusions. Gairebé a l'any d'haver iniciat el projecte, en fase pilot, la valoració és positiva i es concreta en diferents aspectes:

1. La bona acceptació local tant dels objectius del procés TornaTerra com del simbolisme comunitari dels espais recuperats.

2. La bona valoració del projecte en el sector acadèmic, professional i polític, tan de l'entorn del Baix Solsonès com a nivell català.

3. La potencialitat de la marca d'encabir diferents territoris

4. La coherència i potencialitat de percebre TornaTerra com espai de promoció local integral, des de creació xarxes locals, siguin implícites a la xarxa TornaTerra (xarxa de productors i xarxa d'agents que intervenen en la comercialització), o complementàries com la generació de sinèrgies amb projectes econòmics (turisme rural i restauració) i culturals locals a les zones on es desenvolupa ( fires culturals, projectes de recuperació de la memòria col·lectiva,...)

5. La potencialitat de TornaTerra com a catalitzador de l'economia social i solidària en el sector de la pagesia i en concret al Baix Solsonès.

6. La capacitat de generar debat i de modificació de les idees prèvies entorn la pagesia i la seva capacitat transformadora al públic acadèmic, polític i consumidor d'àrees urbanes.

TornaTerra és un procés d'intervenció. El seu ple desenvolupament s'espera que sigui en els propers dos anys, fins el 2018. Fins el moment TornaTerra ha construït un espai de reflexió, intercanvi i acció col·lectiva que ens anima a seguir treballant el territori dins i fora del projecte TornaTerrra.

| 24 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors