Maria Cardona Solé
2n de Batxillerat A, curs 2014 – 2015
Ciències Naturals
Ciències de la Terra i el Medi Ambient
Maria Josep Figueras
Institut Francesc Ribata
17.10.2014 Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ...... 2 1.1 MOTIVACIÓ ...... 2 1.2 OBJECTIUS ...... 3 1.3 ESTRUCTURA DE LA MEMÒRIA ...... 4 2. CONCEPTES BÀSICS DE SISMOLOGIA ...... 5 2.1 QUÈ ÉS LA SISMOLOGIA ...... 5 2.2 TERRATRÈMOL ...... 5 2.3 PERILLOSITAT SÍSMICA ...... 6 2.4 VULNERABILITAT SÍSMICA ...... 7 2.5 RISC SÍSMIC ...... 7 3. ZONA D’ESTUDI ...... 9 3.1 LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA ...... 10 3.2 GEOLOGIA DEL SOLSONÈS ...... 12 3.3 PERFIL GEOLÒGIC ...... 13 3.4 CONTEXT SISMOTECTÒNIC ...... 17 4. AVALUACIÓ DE LA VULNERABILITAT SÍSMICA ...... 18 4.1 CENS D’EDIFICIS I POBLACIÓ ...... 20 4.2 NOMBRE D’HABITATGES PER TIPUS DE VULNERABILITAT ...... 23 4.3 TIPUS DE VULNERABILITAT ...... 25 5. AVALUACIÓ DE LA PERILLOSITAT SÍSMICA...... 28 5.1 SISME 1428 ...... 29 6. ESCENARI SÍSMIC ...... 32 6.1 ESTIMACIÓ DE DANYS ALS EDIFICIS ...... 35 6.2 CATEGORIA DE DANY ...... 37 6.3 DANYS A LA POBLACIÓ ...... 39 6.4 TAULA RESUM PER MUNICIPI I COMARCA ...... 43 7. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS ...... 45 8. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ...... 47 9. AGRAÏMENTS ...... 49 ANNEX 1,2,3,4,5
1
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
1. INTRODUCCIÓ
1.1 MOTIVACIÓ
Després d’haver acabat l’ESO, em trobo a primer de batxillerat, preparada per dur a terme un Treball de Recerca. Crec que és un treball el qual té molta importància i molt de pes.
El batxillerat ja no és com l’ESO que anaves fent per tirar endavant i superar- ho, batxillerat és el camí cap a teu futur i, per això, he escollit un treball que em motivi, que pugui aprendre sobre el que m’agrada.
Al començar el curs, vaig adonar-me que l’assignatura de Ciències de la Terra m’agradava molt. De fet, penso que la natura i el medi ambient tenen una gran importància, ja que la Terra és la nostra casa i, per tant, s’ha de cuidar. També penso que és extraordinari tot el que fa la Terra sense pensar, és a dir, els humans necessitem intel·ligència per desenvolupar màquines, necessitem intel·ligència per dur a terme tasques, ella, en canvi, no. S’autoregula sola i posa cada cosa al seu lloc.
Sempre m’ha agradat molt anar per la muntanya, tot i així mai m’havia fixat amb tot el que la Terra m’exposava. Així doncs, les ganes d’aprendre més sobre la nostra Terra, m’han anat venint a poc a poc i especialment gràcies a la meva professora de l’assignatura de Ciències de la Terra. Va ser parlant amb ella que va sorgir la proposta de fer un projecte de recerca consistent en un estudi sismològic del Solsonès.
2
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
1.2 OBJECTIUS
L’objectiu principal d’aquest treball és realitzar un escenari sísmic al Solsonès, és a dir, avaluar quins serien els efectes d’un terratrèmol sobre la població i els edificis dels diferents municipis de la Comarca.
La realització d’un escenari sísmic implica un estudi de risc sísmic que inclogui tant la avaluació de la probabilitat de que el sisme es produeixi, o perillositat, com la estimació de la vulnerabilitat dels edificis i persones.
La metodologia emprada per assolir aquest objectiu consisteix en els següents passos:
- Recopilació bibliogràfica d’informació relativa als conceptes de sismològics que permetin tenir un coneixement bàsic des terratrèmols, com es produeixen, quins son els seus efectes i com es quantifiquen. - Consulta a les bases de dades disponibles de terratrèmols de Catalunya per a tenir un coneixement del nivell de sismicitat del territori, és a dir, on s’han produït i es produeixen a l’actualitat els terratrèmols que poden afectar a la comarca del Solsonès quina és la seva magnitud i els seus efectes. Amb aquesta informació s’estimarà la perillositat sísmica. - Estudi geològic de la comarca per a conèixer el tipus de roques i sòls predominants a cada municipi, l’estructura del subsòl i com pot afectar la propagació de les ones sísmiques en aquest tipus de terreny. Com a resultat tindrem una estimació de la perillositat sísmica a escala local. - Recopilació d’informació referent als edificis de la comarca: tipologia constructiva, edat, numero de pisos, etc.. per a analitzar estadísticament la seva vulnerabilitat i de la informació relativa a la densitat de població. - Càlcul del risc sísmic combinant els resultats del estudi de perillositat i vulnerabilitat - Realització d’un escenari de danys al Solsonès per diferents intensitats sísmiques. - Visitar l’Insitut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
3
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
1.3 ESTRUCTURA DE LA MEMÒRIA
Després d’aquest capítol introductori on s’ha presentat el projecte, els objectius i la motivació del treball de recerca, es recullen, en el capítol 2 els conceptes bàsics de sismologia que s’utilitzaran per al desenvolupament del treball, una part dels quals es troben a l’Annex 1. Al capítol 3 es presenta la zona d’estudi, i es descriu la seva geologia i el context sismotectònic en el que es troba. En els capítols 4 i 5 es duu a terme una avaluació de la perillositat i vulnerabilitat sísmica del Solsonès que permet realitzar els escenaris sísmics al Solsonès que es presenten al capítol 6. Finalment, Al capítol 7 s’analitzen els resultats obtinguts i es presenten les conclusions derivades del desenvolupament del projecte i de l’experiència adquirida. La bibliografia consultada per a la realització del treball es llista al capítol 8 i els agraïments es presenten al capítol 9.
El treball conté també els annexos següents:
- Annex 1: conceptes bàsics de sismologia - Annex 2: avaluació de la vulnerabilitat sísmica, escenari de danys i talls geològics - Annex 3: escala Richter – magnitud i escala d’intensitats MSK - Annex 4: zona sismotectònica, matrius de probabilitat de danys, carta als ajuntaments i visita a l’ICGC - Annex 5: pla d’emergència sísmica SISMICAT
4
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
2. CONCEPTES BÀSICS DE
SISMOLOGIA
2.1 QUÈ ÉS LA SISMOLOGIA
La sismologia és la disciplina de les ciències de la Terra que estudia la natura dels terratrèmols, les seves característiques i la propagació de les ones sísmiques i els seus efectes.
2.2 TERRATRÈMOL
Un terratrèmol és un fenomen natural que es produeix a l’interior de la Terra quan s’alliberen les tensions acumulades a l’àrea de contacte de les roques de l’escorça o en una falla preexistent. Aquestes tensions s’acumulen a causa del moviment de les plaques tectòniques.
Quan es produeix un terratrèmol, s’allibera l’energia de deformació o tensió acumulada i es propaga en forma d’ones sísmiques. L’explicació de les ones sísmiques es troba a l’Annex.
L’hipocentre o focus és el punt de l’interior de la Terra on s’origina el terratrèmol. Aquest punt es pot localitzar des de nivells superficials a profunditats màximes al voltant dels 700 km.
L’epicentre és la projecció vertical de l’hipocentre a la superfície de la Terra. És el lloc on els efectes del sisme són més grans.
1. Epicentre 2. Hipocentre 3. Falla Figura 1. Epicentre, hipocentre. Font: google, copyright wikipedia.org
5
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
2.3 PERILLOSITAT SÍSMICA
És la probabilitat que el valor d'un cert paràmetre que mesura el moviment del sòl (intensitat, velocitat, acceleració o desplaçament) sigui superat en un determinat període de temps, també anomenat període d'exposició. Per exemple, quan un estudi de perillositat sísmica preveu un grau d’intensitat VII MSK en una zona determinada per un un període de retorn de 500 anys vol dir que, en aquesta zona hi ha una probabilitat del 10% que l’efecte del terratrèmol sigui d'intensitat igual o superior a grau VIII en un període d'exposició de 50 anys.
Per avaluar la perillositat sísmica d’una zona determinada cal tenir en compte la seva geologia regional i local, la presència de falles actives i la seva sismicitat històrica i instrumental. Amb els estudis de perillositat sísmica s’obté informació d’on es produeixen el terratrèmols, quina magnitud tenen i quina és la seva probabilitat d’ocurrència en un període de temps determinat.
L'avaluació de la perillositat sísmica fa una estimació de la intensitat del moviment sísmic que pot, raonablement, esperar-se a cada municipi de Catalunya i dóna lloc al mapa de zones sísmiques.
Per avaluar la perillositat sísmica en un punt del territori, s’han de considerar conjuntament la perillositat regional i la perillositat local.
El càlcul de la perillositat regional es basa en l’estimació del moviment del sòl produït pel major terratrèmol representatiu de la sismicitat d’una regió. La perillositat local considera els efectes de sòl, els efectes topogràfics o els efectes induïts pels sismes.
6
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
2.4 VULNERABILITAT SÍSMICA
És la quantificació del dany o grau de dany que s'espera que pateixi una determinada estructura o grup d'estructures, sotmeses a l'acció dinàmica d'una sacsejada del sòl d'una determinada intensitat.
El pas de les ones sísmiques produeix un moviment en el terreny i fa que la base dels edificis es mogui i que l’edifici es balancegi cap endavant i cap endarrere. Els edificis es comporten de manera semblant a la d’un pèndul invertit amb una massa. Si se separen de la seva posició original oscil·laran fins a recuperar la posició d’equilibri. Aquestes oscil·lacions són periòdiques i el temps que dura un cicle complet d’oscil·lació no varia. Aquest temps es denomina període fonamental natural de l’edifici o estructura constructiva T i depèn de la flexibilitat de l’estructura i de la seva massa. En general, com més alt és l’edifici més llarg és el període natural. Si les ones sísmiques que produeixen el moviment fan vibrar el terreny en un període molt pròxim al natural de l’edifici, aquest començarà a oscil·lar fortament produint el fenomen anomenat “ressonància” que fa que s’intensifiquin els efectes de la vibració a l’estructura causant molt probablement col·lapse.
2.5 RISC SÍSMIC
És la probabilitat que les conseqüències socials o econòmiques produïdes per un terratrèmol igualin o superin valors predeterminats, per a una localització o àrea geogràfica donada.
Per a poder calcular el risc sísmic s’ha de tenir en compte tres variables: perillositat sísmica, vulnerabilitat sísmica i l’impacte econòmic.
Fórmula: R = P x V x impacte econòmic
La perillositat sísmica solament depèn de la localització geogràfica de l'emplaçament mentre que la vulnerabilitat sísmica i les pèrdues depenen de les característiques constructives de la zona i de les seves característiques socioeconòmiques.
7
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
Els terratrèmols no es poden predir, per tant, tots els esforços es dediquen a la prevenció, és a dir a mitigar els seus efectes o reduir el risc, reduint els factors que el composen. La perillositat no es por reduir, però sí la vulnerabilitat i l’impacte econòmic. Hi ha diferents sistemes de vigilància i prevenció del risc: monitoritzar la sismicitat de la regió, utilitzar la informació sísmica en la planificació territorial, aplicar les normatives de construcció seismoresistent, establir sistemes d’alerta sísmica en temps real, elaborar plans d’emergència i educar la població de manera que conegui el fenomen i sàpiga com actuar abans, durant i després de que es produeixi (Annex 5).
Per avaluar l‘impacte econòmic cal considerar per un costat, les pèrdues directes, que són les relacionades amb les danys estructurals, i, per altra banda, les pèrdues indirectes, que són: les víctimes, els danys materials i la paralització de l’activitat industrial.
Sobre l’impacte econòmic no en faré referència ja que el treball se m’estendria massa.
8
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
3. ZONA D’ESTUDI
En aquesta imatge es pot observar un mapa del període 1986 – 2000 de la sismicitat de Catalunya. Hi ha un retall del mapa ampliat on es mostra els sismes que hi ha hagut al Solsonès.
S’observa que, aproximadament, el màxim de terratrèmols amb epicentre al Solsonès, n’hi ha hagut dotze. La magnitud màxima assolida ha estat de 3 < M < 4 i la mínima més petita que 1.
Figura 2. Mapa d’epicentres període 1986 – 2000. Font: google, copyright www.icgs.cat
L’any 2009 hi va haver una crisi sísmica a la nostra comarca. Durant el període d’aquesta crisi es van produir 48 petits terratrèmols, ja que la seva magnitud era d’1.7, d’,1.9 i inferior a 1.5.
Aquests sismes van tenir lloc durant el dia dotze de juny de l’any 2009, és a dir, només durant un dia. Van començar a les set i tres minuts de la tarda i van acabar a les onze i trenta-nou minuts de la nit (hora universal – UTC).
Es pot esmentar, també, que el quatre de febrer de 2014, es produí un terratrèmol amb epicentre al municipi de la Coma i la Pedra amb una magnitud
9
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé de tres graus a l’escala de Richter, a dos quarts de dues de la matinada. El terratrèmol no provocà danys. El petit sisme també el notaren als municipis veïns com Sant Llorenç de Morunys.
Concloure dient que, malgrat que la sismicitat al Solsonès és baixa respecte a altres zones de Catalunya, sí que hi ha hagut sismes en altres indrets de Catalunya que han afectat al Solsonès tant en l’època històrica com instrumental. I aquests terratrèmols són els que es tindran en compte per a fer una avaluació de la perillositat sísmica al Solsonès.
3.1 LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA
El Solsonès té una superfície de 1001,2 km² i aproximadament uns 13.730 habitants.
És una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu, inclosa dins de la Catalunya Central. Està formada per les capçaleres de les valls del Cardener i la Ribera Salada i per l’extrem nord de l’altiplà de la Segarra.
Figura 3. Solsonès. Font: google, copyright an.wikipedia.org
La meitat oriental de la comarca correspon a la conca del Llobregat, a través del Cardener i els seus afluents. La part de ponent pertany a la conca del Segre. Les coordenades geogràfiques de la zona d’estudi són d’una latitud de 41° 58′ 47″ N i una longitud de 1° 30′ 47″ E.
10
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
El territori es troba ubicat dins la placa Eurasiàtica, concretament a la Ibèrica. És una placa tectònicament activa que xoca pel nord amb l’Eurasiàtica i pel sud amb la placa Africana.
Figura 4. Solsonès. Font: google, copyright www.municat.gencat.cat
11
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
3.2 GEOLOGIA DEL SOLSONÈS
El Solsonès està format per dues grans unitats de relleu, els Prepirineus i la Depressió Central.
Els Prepirineus formen la part nord de la comarca i corresponen amb els límits del Sistema Pirinenc. Aquest límit correspon amb un encavalcament anomenat Cadí Port del Compte. Al nord d’aquest encavalcament trobem les calcàries i dolomies i al sud hi trobem els gresos, guixos, margues i lutites.
Per sota d’aquest encavalcament, trobem una sèrie de plecs. El sinclinal de Busa, l’anticlinal de Puig-Reig, el sinclinal de Solsona, un petit anticlinal que passa per Llobera, un sinclinal que passa entre Su i Pinós i l’anticlinal de Pinós.
Pel que fa als sediments del Solsonès, podem distingir dues parts ben diferenciades. Al nord hi trobem roques carbonatades d’origen marí (calcàries, dolomies i margues) i al centre i al sud trobem roques detrítiques d’origen terrestre (conglomerats, gresos i lutites).
Figura 5. Sinclinal de Busa. Font: Mònica Riatós
12
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
3.3 PERFIL GEOLÒGIC
La llegenda dels materials es pot trobar al mapa geològic comarcal de Catalunya 1:50.000.
Els talls geològics dels municipis es troben a l’Annex 2.
Castellar de la Ribera
És un municipi que està format per limolites amb intercalacions de gresos i conglomerats (POlg) i també està constituït per lutites marrons i vermelles, gresos arcòsics i alguns paleocanals conglomeràtics (POlg1).
Aquests dos tipus de materials varen ser consolidats a l’Oligocè.
Clariana de Cardener
Clariana està formada per materials de l’Oligocè. En primer lloc, trobem margues, limolites i gresos amb intercalacions de conglomerats (POmlg), també trobem limolites amb intercalacions de gresos i conglomerats (POlg) i, finalment, trobem margues, calcàries i gresos (POmg).
Odèn
És un municipi format per materials del Mesozoic. Aquests materials són calcàries micrítiques, calcarenites i lutites (KMcp), margues, lutites i gresos turbidítics (KMma2), magues gris blau, argiles margoses i margocalcàries (KMma), calcàries bioclàstiques, calcarenites, gresos i bioconstruccions (KcMc), calcàries noduloses i margocalcàries (KSCc) i, finalment calcàries orgàniques detrítiques, margues i gresos (KScm1).
També forma part de materials de l’Oligocè. Aquest materials són gresos arcòsics, lutites vermelles i conglomerats (POgs), conglomerats polimíctics (POcp) , conglomerats (POcgs) i per acabar, calcàries i dolomies (PPEc).
13
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
Guixers
Aquest municipi està consolidat per materials formats a l’Oligocè. Els materials són conglomerats polimíctics (POcp), alternança de gresos i lutites (POmg), lutites vermelles, gresos i conglomerats (PEOgs), conglomerats (PEcgs), conglomerats, gresos i argiles vermelles (PEcgb), gresos i llims (PEalb), gresos margues i lutites (PEm1) i per acabar, alternarnça de gresos i margues amb conglomerats (PEgmf).
Riner
Forma part d’uns materials consolidats durant el període de l’Oligocè. Aquests materials són margues, calcàries i gresos (POmg) i limolites amb intercalacions de gresos i conglomerats (POlg).
Pinós
Aquest municipi forma part d’un jaciment de margues, gresos, margocaclàries i calcàries (PEOml), formats a l’Eocè – Oligocè, també per margues i gresos del Priabonià (PEmg), a més, per alternança de gresos i lutites (PEOgm) constituïdes també durant l’Eocè – Oligocè, i finalment per margues, calcàries i gresos (POmg) de l’Oligocè. També té materials com margues i calcàries amb nivells de guixos i lignits de l’Eocè (PEmcx).
Lladurs
Lladurs és un municipi format per materials de l’Oligocè i materials del Neogen – Quaternari.
Està consolidat per lutites marrons i vermelles, gresos arcòsics i alguns paleocanals conglomeràtics (POlg1), per margues, calcàries i gresos (POmg) i, finalment, per graves amb matriu sorrenca o llimosa (NPgsl).
14
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
Solsona
La capital de la comarca del Solsonès està formada per un jaciment constituït a l’Oligocè per margues, calcàries i gresos (POmg). També està compost per lutites marrons i vermelles, gresos arcòsics i alguns paleocanals conglomeràtics (POlg1). I finalment, també està format per limolites amb intercalacions de gresos i conglomerats (POlg).
Olius
Està format per margues, calcàries i gresos formades a l’Oligocè (POmg) i també per unes terrasses fluvials. Graves, sorres i lutites formades Cenozoic (Qt2), aquests, són materials quaternaris.
Navès
Aquest municipi està format per sòls constituïts per limolites amb intercalacions de gresos i conglomerats (POlg), que es van formar a l’Oligocè. També està format per margues, limolites i gresos amb intercalacions de conglomerats constituïts també a l’Oligocè. (POmlg).
També està format per materials quaternaris com dipòsits al·luvials-col·luvials. Graves amb matriu sorrenca i argilosa (QaC) i també per terrasses fluvials. Graves, sorres i lutites (Qt2). Llobera
Llobera és també un dels municipis de la comarca del Solsonés, i està formada per per lutites marrons i vermelles, gresos arcòsics i alguns paleocanals conglomeràtics, materials formats a l’Oligocè (POlg1), i també està formada per margues, calcaries i els gresos (POmg) i també les limolites amb intercalacions de gresos i conglomerats (POlg). Aquests dos últims materials formats, també, a l’Oligocè.
Sant Llorenç de Morunys
El municipi de Sant Llorenç de Morunys és un municipi on hi afloren materials de molts tipus.
15
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
Està compost per materials quaternaris com graves subarrodonides amb matriu sorrenca (Qta), també per argiles amb còdols (Qga).
A més, també conté materials al Oligocè – Eocè. Aquests materials són gresos, margues i lutites (PEm1), calcàries paraesculloses (PEm2), calcàries biomicrítiques (Pec) i, finalment, per margues i argiles blaves (PEmb).
La Molsosa
Aquest municipi està format per materials formats bàsicament durant l’Oligocè. Aquests materials són guixos i margues (PExm), magues grises i gresos amb intercalacions de guixos (PEOx), magues, calcàries grises i lutites (PEOmc), guixos i margues (PExm), i margues i calcàries amb nivells de guixos i lignits (PEmcs). Tot aquest conjunt de materials fou consolidat a l’Eocè-Oligocè.
També té materials de l’Oligocè com alternança de gresos i lutites (POgm), margues i calcàries amb nivells de guixos i lingits (POml) i també margues, limolites i gresos amb intercalacions de conglomerats (POmlg).
Finalment, la Molsosa presenta un material quaternari que són dipòsits al·luvials no diferenciats (Qa).
Pinell del Solsonès
Pinell del Solsonès està compost per materials de l’Oligocè. Aquests materials són limolites amb intercalacions de gresos i conglomerats (POlg) i margues, calcàries i gresos (POmg).
La Coma i la Pedra
Aquest municipi està format per gresos biocàstics (PEcgc2), per lutites i gresos (PEcgb7), calcàries micrítiques (PEcp1), calcàries i dolomies (PPEc) i, finalment, per margues i argiles blaves (PEmb)
16
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
3.4 CONTEXT SISMOTECTÒNIC
Cada any es registren i localitzen un miler de sismes a Catalunya, un 10% dels quals són percebuts per la població . Cada 5 o 10 anys es produeix un sisme de magnitud suficient com per a produir danys lleugers i ser àmpliament percebut en el territori català. La sismicitat de Catalunya és moderada, això vol dir que, el temps que transcorre entre un sisme fort i el següent és molt gran. El darrer sisme conegut que va produir danys i morts a Catalunya va tenir lloc a l’edat mitjana, es coneix com la crisi sísmica del període 1427-1428, la crisi sísmica es va iniciar a la comarca de la Selva i es va propagar per la Garrotxa la Cerdanya i el Ripollès essent el sisme més important el de Camprodon que amb una intensitat epicentral de grau IX va produir més de mil morts a Catalunya i molta destrucció. Al Solsonès va ser fortament percebut.
En àrees amb una activitat sísmica moderada, com Catalunya, on és difícil identificar els epicentres dels terratrèmols amb falles conegudes, és més pràctic introduir el concepte de zona sismotectònica que parlar de falles actives. La hipòtesi bàsica és considerar que la heterogeneïtat de l'escorça terrestre pot explicar la distribució de la sismicitat.
Tenint en compte les característiques geològiques i geofísiques de l’escorça, la part Nord de la comarca del Solsonès es troba a la zona axial externa del Pirineu on el grau de deformació de la sèrie sedimentària paleozoica és moderat presentant encavalcaments, el sòcol té profunditats superiors a 3 km, i la cobertura sedimentària meso-cenozoica es troba deformada i desplaçada com a resultat de la deformació alpina; la zona Sud del Solsonès es troba en el domini deformat de la conca de l’Ebre, l’escorça presenta un gruix normal i la cobertura sedimentària també es troba deformada i desplaçada. (ICC, 1997).
17
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
4. AVALUACIÓ DE LA VULNERABILITAT SÍSMICA
Metodologia:
S’avalua la vulnerabilitat sísmica mitjançant l’atribució d’unes determinades tipologies estructurals a les edificacions, per a les quals es defineixen unes matrius de probabilitat de danys.
Catalunya té en comú, amb molts països de regions d’activitat sísmica moderada, que la vulnerabilitat dels seus edificis no ha estat posada a prova per un terratrèmol, per a la qual cosa no es disposen de dades recents de danys sísmics ocasionats per sismes anteriors. Afortunadament, les tècniques constructives que s’han utilitzat en el transcurs del temps és ben coneguda, per la qual cosa, basant-se en això i el coneixement de la vulnerabilitat sísmica de construccions similars, es pot realitzar una estimació de la vulnerabilitat.
La classificació dels habitatges de Catalunya en clases de vulnerabilitat es basa d’acord amb la EMS-92. Els paràmetres disponibles per realizar aquesta classificació es troben entre els més habitualment utilitzats. Aquests paràmetres són: la tipología constructiva, el período de construcció, l’alçada, les tècniques constructives, l’estat de conservació, l’ús i la seva localització.
Ja que les dades disponibles del cens d’edificis de 1990 no aporten informació sobre les tipologies del parc edificatiu d’habitages, i que aquest està compost principalment per obres de fàbrica de maó no reforçat, s’ha considerat que un 25% dels edificis construïts a partir de 1970, ho han estat en formigó armat. Aquesta consideració es basa en el fet que a partir d’aquesta data apareix a Catalunya la instrucció del projecte i l’execució d’obres de formigó en massa o armat. (Ministerio de Obras Públicas, 1973)
Per a dur a terme l’avaluació vaig utilitzar el cens de població de l’any 2011.
Com a síntesi, fou plantejada la següent classificació prenent pròpiament en compte els criteris de la EMS-92, els quals foren ajustats a la realitat concreta
18
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé de Catalunya a través dels diversos paràmetres disponibles sobre les construccions de la regió.
Diferents percentatges d’edificis associats amb els diferents grups d’edat, alçada i localització, foren assignats a les clases de vulnerabilitat considerades.
Aquests percentatges posen de manifest la consideració dels paràmetres que s’han descrit anteriorment. En aquesta classificació s’adverteix un clar augment de la vulnerabilitat en funció de l’edat, l’alçada i la localització; aquest últim paràmetre és important a causa de què la qualitat de les edificacions, pel que fa a la mà d’obra, materials i tècniques de construcció, varia en funció del lloc en què es realitzen les construccions. Aquesta classificació fou la seleccionada per agrupar les edificacions de la comarca del Solsonès, obtenint-ne els percentatges de les clases de vulnerabilitat A,B,C i D presents a cada municipi.
Per altra banda, amb l’objectiu de classificar la vulnerabilitat dels municipis de manera qualitativa, basant-se en els diferents percentatges de les classes de vulnerabilitat A, B, C i D (veure Annex) presents en cadascun d’ells, s’han considerat tres categories de vulnerabilitat: baixa, mitja i alta. Aquestes categories són definides a la taula 5. Segons aquestes condicions un municipi s’estima la vulnerabilitat alta si compleix la condició 1, en la que són predominants les classes A i B i hi ha poca presència de les classes C i D. Les condicions 2, 3 i 4 han estat considerades com vulnerabilitat mitja, doncs continua una elevada presència de classe B i augmenta la freqüència de les classes C i D. Finalment, les condicions 5 i 6 han estat considerades com vulnerabilitat baixa, ja que es redueix considerablement la presència de les classes A i B al mateix temps que augmenta el nombre d’edificacions de les classes C i D.
Incloc, també, els càlculs pel municipi de Solsona com a exemple, ja que s’ha realitzat de la mateixa manera per a tots els edificis.
19
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
4.1 CENS D’EDIFICIS I POBLACIÓ A través de la pagina IDESCAT, vaig aconseguir la informació del cens de població de l’any 2011 i el total d’edificis per cada municipi, com es pot veure en la taula 1. Les dades no varen poder ser més recents ja que els ajuntaments no em van contestar els correus.
Municipi Total Fins 1950 1951 - Després Cens població 2011 edificis 1970 1970 Homes Dones Total
Odèn 119 47 3 69 162 111 273
La coma i 444 221 22 201 163 112 275 la Pedra
Sant Llorenç 516 105 67 344 526 506 1032 de Morunys
Guixers 124 48 4 72 79 55 134
Lladurs 137 94 11 32 110 87 197
Navès 215 154 1 60 135 142 277
Castellar de la 62 42 4 16 80 76 156 Ribera
Solsona 1728 392 254 1082 4665 4639 9304
Olius 416 139 10 267 449 421 870
Clariana de 69 53 3 13 81 76 157 Cardener
Pinell de 153 146 3 4 119 98 217 Solsonès
Llobera 87 77 1 9 114 96 210
20
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
Riner 148 100 14 34 141 142 283
Pinós 146 134 6 6 169 138 307
La 45 36 2 7 59 57 116 Molsosa Taula 1. Cens d’edificis de la comarca i cens de població 2011.
Solsona Any de construcción Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970 Àrea Àrea Àrea Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse < 5 356 19 225 12 975 51 plantes
= 5 plantes 16 1 13 1 30 2
>5 plantes
0 0 3 0 23 1
Taula 2. Exemple municipi de Solsona, classificació d’edificis.
Conclusió:
En general, al Solsonès, la majoria d’edificis han estat construïts abans del 1950. Entre els anys 1951 i el 1970, la construcció d’edificis disminueix molt excepte a Solsona, i s’observa un increment de la construcció a partir del 1970 fins al punt que hi ha municipis on predominen els edificis construïts després del 1970, com Odèn, Sant Llorenç de Morunys, Guixers, Solsona i Olius. Aquestes construccions varen ser fetes amb totxos i sobretot formigó i se’ls hi va aplicar unes normatives sismoresistents.
L’augment de construcció influeix també per factors com l’activitat econòmica, la indústria, el turisme..
Pel que fa a la distribució dels habitatges, en zones urbanes o disseminades, la majoria dels edificis del municipi, fins l’any 1950, es concentren en zones
21
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé d’edificis disseminats. Després de l’any 1970, els habitatges també es concentren, majoritàriament, en zones disseminades.
Els municipis de Sant Llorenç, Solsona i Olius, tant en l’any 1950 com en el 1970, els edificis es concentren en les zones urbanes.
Pel que fa al nombre de plantes que hi ha per cada municipi, la majoria presenten habitatges de menys de 5 plantes, tot i que Solsona, essent capital de la comarca, té, també, algun edifici de més de 5 plantes.
En relació amb el cens de població, el municipi més poblat és Solsona, seguidament per Sant Llorenç de Morunys i Olius. Els altres municipis, concentren una població d’entre 116 i 307 habitants.
Pel que fa a la distribució de la població per sexe, a tots els municipis excepte Riner, hi predomina la població masculina tot i que per poca diferència.
22
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
4.2 NOMBRE D’HABITATGES PER TIPUS DE VULNERABILITAT
L’explicació de cada tipus de vulnerabilitat es troba a l’Annex 3.
Total Municipis Tipus de vulnerabilitat A B C D habitatges Odèn 17 49 46 7 14% 41% 39% 6% 119 100% La Coma i 70 204 147 23 la Pedra 16% 46% 33% 5% 444 100% Sant 25 123 318 50 Llorenç 5% 24% 61% 10% de Morunys 516 100% Guixers 19 51 47 7 124 15% 41% 38% 6% 100% Lladurs 31 80 23 3 137 23% 58% 17% 2% 100% Navès 45 122 41 7 215 21% 57% 19% 3% 100% Castellar 14 36 11 1 de la 23% 58% 18% 1% Ribera 62 100% Solsona 101 468 1004 155 1728 6% 27% 58% 9% 100% Olius 33 126 220 37 416 8% 30% 53% 9% 100% Clariana 14 44 9 2 de 20% 64% 13% 3% Cardener 69 100% Pinell de 45 105 3 0 Solsonès 29% 69% 2% 0% 153 100% Llobera 23 57 6 1 87 26% 66% 7% 1% 100% Riner 33 87 25 3 148 22% 59% 17% 2% 100% Pinós 36 104 6 0 146 25% 71% 4% 0% 100%
23
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
La 10 29 6 0 Molsosa 22% 65% 13% 0% 45 100% Taula 3. Tipus de vulnerabilitat en els edificis.
Per distribuir els edificis en zones urbanes o disseminades, em vaig basar a partir de fonts orals que coneixien la comarca i m’ajustaven, aproximadament, al tant per cent que hi havia en cada municipi.
Aquesta distribució entre les dues zones es troba a l’Annex.
Solsona Any de construcción Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970 Àrea Àrea Àrea Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse < 5 71A 6A 11A 2A 829C 3A plantes 285B 13B 113B 8B 146D 10B 101C 2C 33C = 5 5D plantes
>5 3A 0A 1A 0A 1A 0A plantes 13B 1B 8B 1B 6B 1B 4C 0C 20C 1C 3D 0D
0 0 1A 0 2A 0A 2B 6B 1B 0C 14C 0C 1D Taula 4. Exemple municipi de Solsona, classificació del tipus de vulnerabilitat dels edificis segons la zona.
24
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
4.3 TIPUS DE VULNERABILITAT
Aquesta és la taula de condicions que he aplicat a cada municipi per saber quin grau de vulnerabilitat presentaven.
PA: percentatge d’edificis que tenen classe de vulnerabilitat A
PB: percentatge d’edificis que tenen classe de vulnerabilitat B
PC: percentatge d’edificis que tenen classe de vulnerabilitat C
PD: percentatge d’edificis que tenen classe de vulnerabilitat D
Vulnerabilitat Condició Descripció
Alta 1 PA > 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25
Mitja 2 PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25
3 PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) > 25
4 PA < 25 + 25 < PB < 50 + (PC+PD) < 50
Baixa 5 PA < 25 + PB < 25 + (PC+PD) > 50
6 PA < 25 + PB > 25 + (PC+PD) > 50
Taula 5. Condicions per a cada tipus de vulnerabilitat.
Municipis Condicions
Odèn PA < 25 + 25 < PB < 50 + (PC+PD) < 50 Mitja La Coma i la Pedra PA < 25 + 25 < PB < 50 + (PC+PD) < 50 Mitja Sant Llorenç de Morunys PA < 25 + PB < 25 + (PC+PD) > 50 Baixa Guixers PA < 25 + 25 < PB < 50 + (PC+PD) < 50 Mitja Lladurs PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Mitja
25
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
Navès PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Mitja Castellar de la Ribera PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Mitja Solsona PA < 25 + PB > 25 + (PC+PD) > 50 Baixa Olius PA < 25 + PB > 25 + (PC+PD) > 50 Baixa Clariana de Cardener PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Mitja Pinell de Solsonès PA > 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Alta Llobera PA > 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Alta Riner PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Mitja Pinós PA > 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Alta La Molsosa PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Mitja Taula 6. Tipus de condició per a cada municipi.
26
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
Figura 6. Solsonès. Font: elaboració pròpia
Conclusió: Segons el tipus de vulnerabilitat, alta, mitjana o baixa, a la comarca del Solsonès, només hi ha tres municipis amb una vulnerabilitat alta, aquests són Pinell, Llobera i Pinós.
Solsona, Olius i Sant Llorenç de Morunys tenen una vulnerabilitat baixa i la resta de municipis presenten una vulnerabilitat mitjana.
El fet que la majoria dels municipis de la comarca presentin una vulnerabilitat baixa vol dir que són poc susceptibles de patir greus desperfectes si hi hagués un terratrèmol.
27
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
5. AVALUACIÓ DE LA PERILLOSITAT SÍSMICA
Metodologia:
S’ha procedit a l’estudi de la geologia de cadascun dels municipis del Solsonès i a la caracterització geotècnica dels nuclis urbans dels municipis. Aquesta classificació es basa en una proposta de classificació geotècnica segons quatre tipus de sòls R, A, B i C, amb una resposta particular en front del fenomen sísmic.
Aquesta classificació de sòls està associada a la velocitat que tenen les ones S en travessar-los. En el meu cas, només he diferenciat entre roca i sòl, ja que el sòl respecte la roca s’intensifica en mig grau per als municipis situats sobre materials quaternaris, que són els següents: Odèn, Sant Llorenç de Morunys, i a la Coma i la Pedra he augmentat en un grau.
Veure talls geològics a l’Annex 2.
Després de considerar l’efecte de sòl per a cadascun dels municipis de la comarca, a partir de la llei d’atenuació, he calculat la distància epicentral des de Camprodon fins al municipi corresponent.
S’ha escollit el sisme del Ripollès del 1428 ja que ha estat el més gran que hi ha hagut mai a Catalunya.
El terratrèmol, conegut com el terratrèmol de la candelera, va tenir lloc el 2 de febrer de 1428. L’epicentre estava situat prop de Camprodon.
El sisme va tenir una intensitat de IX i una magnitud de 6.5 a l’escala de Richter, ocasionant danys per tot Catalunya i també el sud de França. Es considera el sisme més intens que ha patit Catalunya des del primer documentat el 1373. Causà més de mil morts.
28
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
Figura 7. Gravat de Sta. Maria de Ripoll. Font: google, copyright www.joaquimverdaguer.blogspot.com
5.1 SISME 1428
Els paràmetres estan ajustats a Catalunya.
Llei d’atenuació de Sponheuer: I = I0 – Klog (D/h)^b + k · v · loge · (D-h) k = 3 (coeficient extensió geomètrica) b = 1 (grau atenuació anelàstica) v= 0,001 km-1 h = fondària sisme (km) = 9
D = distancia epicentral (km)
I0 = IX
Metodologia:
Per calcular les distàncies epicentrals vaig utilitzar el Google Maps i vaig seleccionar Camprodon. Seguidament, seleccionava cada municipi i establia una recta entre els dos llocs, d’aquesta manera em sortia una taula amb la distancia que hi havia.
29
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
Municipis Distància epicentral Intensitat Intensitat (Des de Camprodon) (en roca) (en sòl) Odèn 77,61 km 6,28 VI1/2 VII
La Coma i la Pedra 65,44 km 6,49 VII VIII
Sant Llorenç de Morunys 66,66 km 6,47 VII VII1/2
Guixers 62,34 km 6,55 VII VII
Lladurs 77,11 km 6,29 VI1/2 VI1/2
Navès 70,46 km 6,40 VI1/2 VI1/2
Castellar de la Ribera 78,71 km 6,27 VI1/2 VI1/2
Solsona 79,46 km 6,17 VI VI
Olius 76,30 km 6,30 VI1/2 VI1/2
Clariana de Cardener 74,97 km 6,32 VI1/2 VI1/2
Pinell de Solsonès 91,74 km 6,08 VI VI
Llobera 84,75 km 6,18 VI VI
Riner 79,01 km 6,26 VI1/2 VI1/2
Pinós 88,02 km 6,13 VI VI
La Molsosa 92,07 km 6,08 VI VI
Taula 7. Distància epicentral des del municipi fins a Camprodon. També la intensitat.
30
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
Conclusió: La intesitat epicentral del sisme és IX en promig. El Solsonès es troba a una distància d’entre 62 i 92 km i aplicant la llei d’atenuació de la intensitat amb la distància i tenint en compte l’amplificació del dany a causa dels efectes de sòl s’han obtingut intensitats entre VI i VIII. Els municipis on la intensitat sísmica és més elevada són la Coma i la Pedra, Sant Llorenç de Morunys, Guixers i Odèn amb un valor de VII, VII1/2 i VIII tenint en compte la descripció de l’escala d’instensitats MSK, presentada a l’Annex 3, els efectes del sisme amb intensitat més elevada, a la Coma i la Pedra serien:
Grau VIII. Destrucció d'edificis
a) Por i pànic general, també en persones que condueixen automòbils. b) En alguns casos es trenquen branques dels arbres. Els mobles, fins i tot els pesats, es desplacen o tomben. Els llums penjats sofreixen danys parcials. Petites esllavissades als vessants de barrancs i en les trinxeres i terraplens amb pendents pronunciats. Esquerdes a terra d'uns quants centímetres d'amplada. S'enterboleix l'aigua dels pous. Apareixen noves deus. Tornen a tenir aigua els pous secs i s'assequen els existents. En molts casos canvia el cabal i el nivell d'aigua de les deus i pous. c) Moltes construccions del tipus A sofreixen destrucció (classe 4) i algunes col·lapse (classe 5). Moltes construccions del tipus B sofreixen danys greus (classe 3) i algunes destrucció (classe 4). Moltes construccions del tipus C sofreixen danys moderats (classe 2) i algunes greus (classe 3). De vegades, es produeix el trencament d'algunes juntes de canalitzacions. Les estàtues i monuments es mouen i giren. S'ensorren murs de pedra.
31
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
6. ESCENARI SÍSMIC
Metodologia:
A partir de les matrius de danys, que es troben a l’Annex 4, genero matrius per a les intensitats que obtinc de l’estudi de la perillositat. Conseqüentment, amb les dades de la taula3, obtinguda de l’avaluació de la vulnerabilitat sísmica, faig el càlcul i d’aquesta manera obtinc el número d’edificis afectats per cada grau de dany.
Per fer el càlcul del nombre de vivendes inhabitables aplico aquesta fòrmula que m’ha estat facilitada per la Sara Figueres, cap de la Unitat de Tècniques Geofísiques.
40% dels edificis amb grau de dany 3 + 100% dels edificis amb grau de dany 4 + 100% edificis grau de dany 5
Els percentatges de danys lleugers, moderats o greus s’obtenen a partir de sumar diferents graus (0-5) de l’escala EMS-92: el percentatge de danys lleugers és igual a la suma dels graus 0 i 1; la suma dels graus de danys 2 i 3 va originar el percentatge de danys moderats; mentre que l’addició dels graus 4 i 5 crea el percentatge de danys greus.
Els paràmetres utilitzats per a definir cadascuna de les categories de danys van ser determinats a partir de la mitjana de la suma dels diferents percentatges d’edificis continguts a cadascun dels graus de dany de les matrius de probabilitat de danys de les intensitats corresponents.
Per exemple segons la matriu de probabilitat de danys de la intensitat VI, aquest grau d’intensitat queda definit quan en mitjana el 90% dels edificis experimenten graus de dany 0 i 1 (dany lleu) i al voltant del 10% pateix danys 2 i 3 (dany moderat), un percentatge negligible podria experimentar danys 4 i 5 (dany greu).
Per a la intensitat VII, els paràmetres varien a 78% per a danys lleus, 20% per a danys moderats i 2% per a danys greus; mentre que per a la intensitat VIII
32
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé aquests canvien a 63%,30%, i 7% per als danys lleus, moderats i greus, respectivament.
L’explicació de cada grau de dany es troba a l’Annex.
La quantitat de persones lesionades com a conseqüència de l’efecte d’un terratrèmol és una mesura que depèn de moltes variables, no només del nombre d’edificacions que resultin afectades, sinó també de l’època de l’any, del dia i l’hora en què es produeix el sisme, paràmetres que poden influir severament en els resultats.
Per a l’apreciació del nombre de persones potencialment afectades pel terratrèmol, en aquest estudi s’ha utilitzat la metodologia de Coburn que permet l’estimació de víctimes que podrien veure’s presents en col·lapses d’edificis.
33
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
Municipi Int. Classes de Total d’edificis Vulnerabilitat A B C D
Odèn VII 17 49 46 7 119
La coma i la pedra VIII 70 204 147 23 444
Sant Llorenç de VII1/2 25 123 318 50 Morunys 516
Guixers VII 19 51 47 7 124
1/2 Lladurs VI 31 80 23 3 137
1/2 Navès VI 45 122 41 7 215
Castellar de la VI1/2 14 36 11 1 Ribera 62
Solsona VI 101 468 1004 155 1728
1/2 Olius VI 33 126 220 37 416
Clariana de VI1/2 14 44 9 2 Cardener 69
Pinell de Solsonès VI 45 105 3 0 153
Llobera VI 23 57 6 1 87
Riner VI1/2 33 87 25 3 148
Pinós VI 36 104 6 0 146
La Molsosa VI 10 29 6 0 45
Taula 8. Classes de vulnerabilitat en els edificis.
34
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
6.1 ESTIMACIÓ DE DANYS ALS EDIFICIS
Vaig classificar, a partir de les matrius, el total d’edificis per cada municipi en graus de dany.
Municipis Grau de dany
0 1 2 3 4 5
Odèn 36 43 27 9 2 0
30% 36% 23% 8% 2% 0%
La Coma i la 52 124 131 88 35 8 Pedra 11% 28% 30% 20% 8% 2%
Sant Llorenç de 52 124 131 51 13 2 Morunys 29% 36% 22% 9% 3% 0%
Guixers 39 44 29 10 2 0 32% 36% 24% 8% 2% 0%
Lladurs 46 50 30 11 3 0
35% 37% 22% 9% 3% 0%
Navès 75 78 45 16 3 0
35% 37% 22% 8% 2% 0%
Castellar de la 21 24 13 5 2 0 Ribera 33% 40% 22% 8% 4% 0%
Solsona 1018 536 149 24 2 0
52% 32% 9% 2% 0% 0%
Olius 195 137 59 16 3 0
47% 35% 15% 4% 1% 0%
Clariana de 23 26 14 5 2 0 Cardener 33% 37% 20% 7% 2% 0%
35
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
Pinell de 58 59 29 8 1 0 Solsonès 38% 39% 20% 5% 1% 0%
Llobera 35 34 15 4 1 0
41% 38% 17% 4% 1% 0%
Riner 50 55 32 12 3 0
34% 38% 22% 8% 2% 0%
Pinós 58 57 26 7 1 0 41% 36% 18% 5% 1% 0%
La Molsosa 19 17 8 2 1 0 41% 37% 21% 4% 2% 0%
Taula 9. Classificació dels edificis segons el grau de dany.
Solsona Grau de dany
Intensitat VI 0 1 2 3 4 5 Tipus A 21 38 28 10 2 0 de 1% 2% 2% 1% 0% 0% vulnerabilitat B 206 183 66 14 0 0 4% 12% 4% 1% 0% 0% C 673 281 50 0 0 0 40% 16% 3% 0% 0% 0% D 118 34 5 0 0 0 7% 2% 0% 0% 0% 0% Taula 10. Exemple municipi de Solsona, classificació dels edificis segons el grau de dany.
Conclusió:
Pel que fa a la classificació dels edificis en graus de dany, la majoria de municipis presenten un grau de dany 1, excepte La Molsosa, Pinós, Olius i Solsona que presenten un grau de dany 0.
La Coma i la Pedra i Sant Llorenç de Morunys són els únics municipis els quals tenen entre dos i vuit edificis que patirien grau de dany 5.
36
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
6.2 CATEGORIA DE DANY
Categoria del dany Condició
Lleuger
Moderat
Greu
Taula 11. Condicions segons la categoria de dany.
Municipis Condició
Odèn Moderat
La Coma i la Pedra Greu
Sant Llorenç de Morunys Moderat Guixers Moderat
Lladurs
Moderat
Navès Moderat
Castellar de la Ribera Moderat
78 < PL < 90 Solsona Lleuger
37
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
Olius Lleuger
Clariana de Cardener Moderat
Pinell de Solsonès Moderat Llobera Moderat Riner
Moderat Pinós Moderat La Molsosa 7
Moderat Taula 12. Condicions de la categoria de dany per a cada municipi.
Figura 8. Solsonès. Font: elaboració pròpia
38
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
Conclusió:
Després d’aplicar la condició corresponent per a cada grau de dany, s’observa que només la Coma i la Pedra presenta un grau de dany greu però una vulnerabilitat mitjana, per tant, com que risc és igual a la perillositat per la vulnerabilitat, que inclou també l’exposició, una vulnerabilitat mitjana no implica sempre que el dany sigui moderat, el nivell de dany dependrà de la perillositat, és a dir l’intensitat.
Un altre exemple és Llobera. Aquest municipi presenta una vulnerabilitat alta però un grau de dany moderat. Aquest fet, també passa amb altres municipis com Sant Llorenç de Morunys, Olius, Pinell de Solsonès i Pinós.
6.3 DANYS A LA POBLACIÓ
Índex d’ocupació dels edificis = Número d’habitants/número d’edificis
Edificis inhabitables = 40% d’edificis dany3+ 100% edificis dany4+ 100%edificis dany5=2.83+0,66+0.03
Persones sense llar = 3.52x2,1
Municipis Índex Edificis Persones d’ocupació inhabitables sense llar dels edificis
Odèn 2,29 6 14 5% 5%
La Coma i 0,62 78 49 la Pedra 18% 18%
Sant 2 35 71 Llorenç de Morunys 7% 7%
Guixers 1,08 6 7 5% 5%
39
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
Lladurs 1,44 7 11 5% 5%
Navès 1,39 9 13 4% 5%
Castellar 2,52 4 10 de la Ribera 13% 7%
Solsona 5,38 12 62 1% 1%
Olius 2,09 9 20 2% 2%
Clariana 2,28 4 9 de Cardener 6% 6%
Pinell de 1,42 4 6 Solsonès 3% 4%
Llobera 2,41 3 6 3% 3%
Riner 1,91 8 15 5% 5%
Pinós 2,10 4 8 3% 3%
La 2,52 2 5 Molsosa 4% 4%
Taula 13. Índex d’ocupació dels edificis, edificis inhabitables i persones sense llar.
40
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
Solsona Estat de les víctimes
Intensitat VI Ferits Ferits Víctimes Lleus Greus mortals 1 1 0 0
(2884 persones afectades) 2 2 1 0 (802 persones afectades) 3 4 1 0 (129 persones afectades) 4 3 1 0
(11 persones afectades) Graude dany 5 0 0 0 (0 persones afectades) Taula 14. Exemple municipi Solsona, estat de les víctimes.
Municipis Persones afectades per grau de dany
0 1 2 3 4 5
Odèn 82,44 98,47 61,83 20,61 4,58 0
La Coma i la Pedra 32,24 76,88 81,22 54,56 21,7 4,96
Sant Llorenç de 104 248 262 102 26 6 Morunys
Guixers 42,12 47,52 31,32 10,8 2,16 0
Lladurs 66,24 72 43,2 15,84 4,32 0
Navès 104,25 108,42 62,55 22,24 4,17 0
Castellar de la 52,92 60,48 32,76 12,6 5,04 0 Ribera
Solsona 5476,84 2883,68 801,62 129,12 10,76 0
Olius 407,55 286,33 123,31 33,44 6,27 0
Clariana de 52,44 59,28 31,92 11,4 4,56 0 Cardener
Pinell de Solsonès 82,36 83,78 41,18 11,36 1,42 0
41
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
Llobera 84,35 81,94 36,15 9,64 2,41 0
Riner 95,5 105,05 61,12 22,92 5,73 0
Pinós 121,8 119,7 54,6 14,7 2,10 0
La Molsosa 47,88 42,84 20,16 5,04 2,52 0
Taula 15. Persones afectades per grau de dany en cada municipi.
42
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
6.4 TAULA RESUM PER MUNICIPI I COMARCA
Víctimes Número Municipi Int. Edificis Població Persones Edificis Inhabita- sense llar Ferits Ferits Víctimes bles lleus greus mortals
Odèn VII 119 6 273 14 4 1 0
La Coma i la 78 49 Pedra VIII 444 275 12 4 2
Sant Llorenç 1/2 35 71 de Morunys VII 516 1032 14 4 2
Guixers VII 124 6 134 7 3 0 0
Lladurs VI1/2 137 7 197 11 2 1 0
Navès VI1/2 215 9 277 13 3 1 0
Castellar de 1/2 4 10 la Ribera VI 62 156 3 1 0
Solsona VI 1728 12 9304 62 10 3 0
Olius VI1/2 416 9 870 20 4 1 0
Clariana de 1/2 4 9 Cardener VI 69 157 3 1 0
Pinell de 4 6 Solsonès VI 153 217 2 0 0
Llobera VI 87 3 210 6 2 0 0
Riner VI1/2 148 8 283 15 4 1 0
Pinós VI 146 4 307 8 3 0 0
La Molsosa VI 45 2 116 5 2 0 0
Taula 16. Taula resum de l’escenari sísmic per cada municipi.
43
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
Víctimes Número Comarca Edificis Població Persones Edificis Inhabita- sense llar Ferits Ferits Víctimes bles lleus greus mortals
Solsonès 4409 191 13808 306 71 18 4 Taula 17. Taula resum de l’escenari sísmic per tota la comarca.
Conclusió:
Respecte a la taula resum de cada municipi, cal destacar els municipis de la Coma i la Pedra i Sant Llorenç de Morunys ja que hi hauria dues víctimes mortals amb el sisme de l’intensitat corresponent a cadascun.
A més, a la Coma i la Pedra s’han obtingut edificis amb grau de dany 4 i 5, per tant, el grau de destrucció dels edificis és més elevat, fet que implica que hi hagin més víctimes. En aquest municipi, la vulnerabilitat és mitjana, però és el municipi on la perillositat és més alta i això fa que el dany sigui més elevat, pel fet que hi hauria uns 78 edificis inhabitables, 49 persones sense llar i 16 víctimes, dues de les quals serien víctimes mortals.
Destacar, també que a la majoria dels municipis hi hauria ferits greus i, respecte al total de la població, en tots els municipis hi hauria persones sense llar.
Pel que fa al nombre de víctimes que hi hauria en general, cal dir que respecte al total de la població, no hi hauria molts habitants afectats. Tot i així, cal afegir que a l’estudi de les víctimes, no s’hi ha contat les possibles víctimes que hi hauria per possibles atacs de cor.
44
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
7. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS
Com a conclusió final d’aquest treball, recordo i insisteixo que el risc (dany) és igual a la perillositat per la vulnerabilitat, que inclou l’exposició i, també, per l’impacte econòmic, encara que aquest no ha estat inclòs. L’exposició és el nombre de víctimes i béns potencials afectats per un fenomen natural destructiu. Dependrà del grau de poblament de la zona en què es produeix el risc i es pot disminuir a partir dels plans d'actuació. (veure Annex 5)
Davant la perillositat, és a dir, el fet que es percebi un sisme amb una intensitat determinada, no hi podem fer gran cosa, només tenir en compte la informació sismotectònica en la planifiació del territori, per exemple evitant construir en els emplaçaments on la geología del subsòl pugui amplificar el moviment i, per tant, per reduir el risc hem de reduir també la vulnerabilitat, com per exemple, millorant les tècnques constructies, reforçant els edifics antics, aplicant normatives de construcció, establint plans d’emergència sísmica, informant i educant a la població per saber com comportar-se abans, durant després d’una emergència sísmica i treballar molt estretament la comunitat científica, tèncnica i política.
Tret del pla d’emergiència sísmica (SISMICAT), he trobat que els municipis de la nostra comarca que haurien de tenir plans d’actuació municipal (PAM), aquests municipis són la Coma i la Pedra, Lladurs, Guixers, Navès, Odèn i Sant Llorenç de Morunys i es recomana, també, l’elaboració d’aquest pla per als municipis com Clariana de Cardener, Llobera, la Molsosa, Olius, Pinós, Pinell de Solsonès, Riner i Solsona. El llistat de tots els municipis es troba a l’Annex 5.
Després d’enviar correus a cada ajuntament, no ser contestats i remenar per les pàgines web del municipi, en trec la conclusió que cap dels municipis de la comarca del Solsonès presenten un pla d’emergència sísmica.
45
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
A la comarca, la majoria d’edificis varen ser construits abans de l’any 1950, però a partir del 1970 aquesta construcción augmenta de nou.
Aquests habitatges es concentren, majoritàriament, en zones disseminades i presenten un nombre de plantes inferior a 5.
El municipi que exposa més habitants és Solsona, amb un total de 9304 persones. En general, tots els municipis, excepte Riner, hi ha més població masculina, però per poca diferència.
Comparant la imatge 1, que es troba a l’Annex 4, amb el que he elaborat a l’apartat de la vulnerabilitat sísmica, s’aprecia que la majoria de municipis presentaven una vulnerabilitat alta, i que després de tornar-no a elaborar amb dades actualitzades, aquesta vulnerabilitat ha disminuït fins a haver-hi, només, tres municipis amb alta vulnerabilitat.
És per això, que la majoria dels municipis són poc sensibles de patir greus danys.
Amb referència a l’aplicació de la llei d’atenuació de Sponheuer, de tota la comarca, la Coma i la Pedra és el municipi que tindria una més elevada, concretament una intensitat de VIII a l’escala MSK.
Cal destacar també que, després de realitzar l’estudi de cada grau de dany, només el municipi de la Coma i la Pedra presenta un grau de dany elevat.
En conjunt amb tota la comarca i amb relació a l’escenari sísmic, al Solsonès amb una població de 13808 habitants, amb un nombre total de 4409 edificis i amb un sisme com el de 1428 amb una intensitat epicentral de IX, que li correspon una magnitud de 6.5, s’obtindria el següent escenari sísmic:
46
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
Un 4,33% d’edificis inhabitables, un 2,22% de persones sense llar, un 0,51% de ferits lleus, un 0,13% de ferits greus i un 0,03% de víctimes mortals.
Recollint tot el que s’ha dit puc concloure també que: - He fet la recopilació bibliogràfica d’informació relativa als conceptes sismològics que, aquests, es troben bàsicament a l’Annex 1. - He consultat les bases de dades disponibles de terratrèmols de Catalunya per a tenir un coneixement del nivell de sismicitat al territori. - He buscat informació sobre la geologia de la comarca per a conèixer el tipus de roques i sòls predominants a cada municipi, realitzant, així, diversos talls geològics que es troben a l’Annex 2. - He recopilat informació referent als edificis de la comarca: tipologia constructiva, edat, numero de pisos, etc.. per a analitzar estadísticament la seva vulnerabilitat i la de la informació relativa a la densitat de població, malgrat no poder tenir les dades actualitzades del 2014.
8. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
KELLER, Edward A. i BLODGETT, Robert H. Riesgos naturales (Procesos de la Tierra como riesgos, desastres y catástrofes) [Consulta: 22.04.2014]
Ondas sísmicas. Disponible en: http://www.lpi.tel.uva.es/~nacho/docencia/ing_ond_1/trabajos_06_07/io3/public _html/Ondas/Ondas.html [Consulta:7.05.2014]
Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Sismògraf. Recuperat desde: http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0125425 [Consuta: 7.05.2014]
Què és un terratrèmol, ones sísmiques, sismògrafs, epicentre, magnitud- intensitat, risc sísmic danys que produeixen, Institut d’Estudis Andorrans. Dipoinible en: http://www.iea.ad/que-es-un-terratremol [Consulta: 9.05.2014]
Què és un terratrèmol, ones sísmiques, sismògrafs, epicentre, magnitud- intensitat, risc sísmic danys que produeixen, Generalitat de Catalunya.
47
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
Dipoinible en: http://interior.gencat.cat/web/.content/home/030_arees_dactuacio/proteccio_civi l/consells_autoproteccio_emergencies/sismes/documents/terratremols_isard.pd f [Consulta: 10.05.2014]
Risc sísmic. Disponible en: http://www.iea.ad/treballs-de-recerca-sismica-sobre- andorra/microzonacio-sismica [Consulta: 12.05.2014]
Escala d’intensitats MSK. Disponible en: http://www.pearltrees.com/mariacardona/conceptes-basics- sismicitat/id10406836#item101862530 [Consulta: 12.05.2014]
National Earthquake Information Center – NEIC. Disponible en: http://earthquake.usgs.gov/regional/neic/ [Consulta: 27.06.2014]
Pla Especial d’Emergències Sísmiques a Catalunya, Annex 6. Metodologia de l’anàlisi de la perillositat sísmica.
Insitut Geològic de Catalunya, Terratrèmols a Catalunya: com prevenir-ne els efectes.
Generalitat de Catalunya Annex 6, Metodologia de l’anàlisi de la perillositat sísmica. Recuperat del Pla Especial d’Emergències Sísmiques a Catalunya.
Chávez, J. (1998) Evaluación de la vulnerabilidad y el riesgo sísmico a escala regional: aplicación a CataluñaTesis Doctoral, Universidad Politécnica de Cataluña, Barcelona, 343 pp.
Coburn, A., Spencer, R.J. & Pomonis, A. (1992) Factors determining human casualty levels in earthquakes: Mortality prediction in building collapse. Proceedings of the 10th World Conference on Earthquakes Engineering. 5989-5994, Madrid.
Dirección General de Protección Civil (14 de enero de 2003) Estimación de los daños producidos en España por terremotos. Simulación de Escenarios Sísmicos. SES 2002, Madrid.
Maña, F. (1995) Vulnerabilidad de las construcciones tradicionales respecto a un sismo de grado VI o VII. Informe ITEC. Madrid.
48
Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé
Olivera, C. ,Redondo, E., Lambert, J., Riera Melis, A., Roca, A. (2006). Els terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya. Institut Cartpgràfic de Catalunya. Barcelona. 408 p.
Secanell, R. (1999) Avaluació de la perillositat sísmica a Catalunya: Anàlisi de sensibilitat per a diferentes models d’ocurrència i paràmetres sísmics,Tesis Doctoral, Universidad Politécnica de Cataluña, Barcelona, 335 pp.
SISMICAT, Pla especial d’emergències sísmiques de Catalunya, DOGC núm 3912, 26 de juny de 2003.
Anuari estadístic de Catalunya>Habitatges i construcció>Edificis. Disponible en: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=82 [Consulta: 20.08.2014]
NCSE-02. Norma de construcción sismorresistente. Disponible en: http://www.websismo.csic.es/pdfs/Normaconstruccion-NCSE02BOE.pdf [Consulta: 20.08.2014]
Ciències de la Terra i del Medi Ambient, PowerPoint
9. AGRAÏMENTS
Voldria agrair tot l’esforç que Sara Figueres i Vila, cap de la Unitat de Tècniques Geofísiques, ha dedicat per ajudar-me a realitzar un treball d’aquestes magnituds. També agraeixo l’ajut de la tutora, Maria Josep Figueras i, finalment, agraeixo al personal de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per la visita que hi vaig fer.
També, agraeixo a l’ajuntament del municipi de Pinós i a l’ajuntament del municipi de Navès per haver-me facilitat informació actualitzada malgrat no la vaig poder utilitzar, perquè no era la que els hi havia demanat.
49