Cent Naixements En Una Dècada En Els Vint Menys Poblats
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
SEGRE 4 ÉS NOTÍCIA Diumenge, 24 de juny del 2018 DEMOGRAFIA LA VIDA AL MÓN RURAL La fibra òptica és una de les reclamacions dels alcaldes, El 25% dels veïns de les Garrigues i el Jussà té 65 anys que creuen que afavoriria que “s’hi instal·lessin més o més i les vint localitats amb menys habitants han empreses”. En aquest sentit, la Diputació preveu registrat 108 naixements en una dècada. A Bausen que arribi a tots els pobles en tres o quatre anys. i Cava només ha nascut un nen en deu anys. LA DADA Cent naixements en una dècada 1.837 VEÏNS Els vint pobles més petits de en els vint menys poblats Lleida sumen 1.837 veïns i en una dècada han registrat 108 L’envelliment i el creixement negatiu, problemes crònics del sector rural naixements. X. RODRÍGUEZ vuit anys i es tracta de petits nu- ments en deu anys, amb només Tiurana, Estamariu i Esterri de ❘ LLEIDA ❘ Els vint pobles més petits clis disseminats. La despoblació un nen a cadascun. Segons les Cardós, amb nou cada un. Un 197 de Lleida (vegeu les claus) han és un dels principals problemes dades de l’Institut d’Estadística dels grups d’edat que més pre- NUCLIS DESHABITATS registrat només 108 naixements demogràfics de les comarques de Catalunya (Idescat) confir- dominen en aquests vint muni- en els últims deu anys, la qual de Lleida i entre els anys 2016 mades pels ajuntaments, on més cipis és el dels jubilats i l’Idescat Segons l’INE, a les comarques cosa representa una mitjana i 2017 la demarcació va perdre naixements hi va haver va ser assenyala que un de cada quatre de Lleida hi ha fins a 197 nu- de cinc nens per localitat. En- 1.657 habitants. De fet, un es- a Tarrés, amb tretze, seguit de veïns de les comarques de les clis de població deshabitats, un tre tots ells sumen un total de tudi de la Universitat Autòno- Garrigues i del Pallars Jussà té centenar més que fa vuit anys. 1.837 veïns (l’any 2017, segons ma de Barcelona determina que RECESSIÓ seixanta-cinc anys o més i la pri- l’Institut Nacional d’Estadísti- Bausen, Cava, Fulleda i Guime- Des del 1995 a Catalunya mera és la comarca del pla que ca), 228 menys que fa una dè- rà es troben en risc inevitable de ha perdut més població en els LES CLAUS cada i 32 menys que el 2016. A despoblació. Són municipis pe- hi ha més veïns amb més últims vint-i-cinc anys. A més, més, a la demarcació hi ha fins tits, amb baixa natalitat i pobla- a Lleida es van registrar sis-cen- a 197 nuclis deshabitats, segons ció envellida. En aquest sentit, de 65 anys que habitants tes morts més que naixements Els vint més petits dades de l’INE de l’any passat, Bausen i Cava van ser les viles amb menys de quinze l’any passat (vegeu SEGRE de z Cava (52 censats), Arres (59), un centenar més que fa només on es van registrar menys naixe- dimecres), un fet que agreuja Esterri de Cardós (67), Bausen l’envelliment del territori. (67), Tiurana (76), Cabanabona EL POBLE MÉS PETIT (81), Arsèguel (82), Fulleda (86), Esperança de vida Canejan (88), Riu de Cerdanya C.SANS Durant dècades, les tendèn- (93), Cabó (93), Montornés de cies demogràfiques a les comar- Segarra (97), Tarrés (99), Nalec ques de Lleida s’han caracterit- (101), Ivorra (107), la Molsosa zat per un augment de l’espe- (109), Josa i Tuixén (115), Sarro- rança de vida i baixes taxes de ca de Bellera (120), Farrera (121), natalitat (a més que l’edat en què Estamariu (124). les dones tenen el primer fill és cada vegada més tardana), la Demografia qual cosa provoca un desequi- z Entre el 2016 i el 2017 Lleida libri en les estructures de pobla- va perdre 1.657 habitants. Els ció. Així mateix, en el conjunt vint pobles més petits han per- de Catalunya, des de l’any 1995 dut 228 veïns en deu anys. hi ha més veïns amb més de 65 anys que habitants de menys Risc de despoblació de quinze i un dels grups d’edat z Bausen, Cava, Fulleda i Gui- que més augmenta any rere any merà, en risc inevitable de és el que oscil·la entre els 40 i despoblació. 74 anys. Incentius fiscals com una El Miquel, la Maria, la M. de les solucions per a les Lurdes i l’Antoni a Cava. comarques de muntanya «Tenim el servei més important ❘ LLEIDA ❘ Unes de les mesures que sar el model de finançament de defensa l’associació esMontañas les entitats locals o incorporar són els incentius fiscals per als als pressupostos un pla sobre de tots, el de la tranquil·litat» habitants de les comarques del demografia. Pirineu. El president de l’entitat, No obstant, el mes de març “tenim el servei més impor- per emmagatzemar menjar. l’aranès Paco Boya, va explicar passat, el Congrés va tombar tant, el de la tranquil·litat”. La Així ho fan l’Antoni i la Maria que les despeses d’“una família una moció de Ciutadans que Cava família es desplaça a buscar el Pubill, germans que es despla- del Pallars o d’Aran que ha de instava el Govern (llavors en pa entre dos i tres vegades a cen a la Seu una vegada a la portar el seu fill a la Universitat mans del Partit Popular) a crear n A Cava, els veïns aprenen la setmana a la fleca d’Arsè- setmana per comprar provi- de Lleida haurien de poder des- una llei per delimitar les zones a organitzar-se al màxim per guel, a tot just deu minuts de sions. Les dos famílies poden gravar-se de l’IRPF”. Per la seua més afectades per la regressió disposar de tot el que neces- trajecte en vehicle, i dos vega- passar més de deu dies sense part, des de la Federació Espa- demogràfica i que fixés mesures siten. Miquel, Júlia i Maria des per setmana van a la Seu veure’s, perquè els separa una nyola de Municipis i Províncies i actuacions per revertir aquest Lurdes formen una de les a comprar o perquè el metge pista forestal de més de dos (FEMP) tenen sobre la taula un procés. dos famílies que viuen habi- els visiti. Disposar d’hort per quilòmetres, per la qual cosa projecte amb vuitanta mesures Així mateix, el Parlament Eu- tualment al nucli de Cava, i a l’autoconsum és una cosa expliquen que “sabem que ens per frenar la despoblació al con- ropeu ja treballa per desenvo- expliquen que s’hi van mudar habitual en pobles d’aques- tenim per si necessitem algu- junt de l’Estat. Per pal·liar-ne els lupar polítiques contra aquest fa cinc anys des de Terrassa tes característiques i a Cava na cosa però la distància difi- efectes, proposen mesures com fenomen i impulsar legislacions a la recerca d’una “jubilació els habitants compten amb culta que tinguem una relació garantir els serveis públics als que ajudin a fixar la població al tranquil·la” i asseguren que grans neveres i congeladors més estreta”. veïns dels pobles petits, establir territori i aconseguir igualtat bonificacions als impostos, revi- d’oportunitats. SEGRE Diumenge, 24 de juny del 2018 13 Els Pallars volen comercialitzar la Adjudiquen les obres al consell de la COMARQUES carn de caça a la comarca Ribagorça, que comencen al juliol www.segre.com/comarques p. 17 p. 18 TURISME ALTERNATIVES ITMAR FABREGAT LLEONARD DELSHAMS Un grup practica esports aquàtics a Gimenells i, a la imatge dreta, la vigilant de la zona de bany de Camarasa, que va començar a treballar ahir. Centenars de banyistes ja omplen les ‘platges d’interior’ de Lleida amb l’arribada de l’estiu Els termòmetres van marcar temperatures superiors als 30 graus al pla || Gimenells, Camarasa, Sant Antoni, Terradets i altres pantans remunten la temporada després del temporal de pluges X. RODRÍGUEZ ta els caps de setmana, encara la zona recreativa del riu a Ca- és més segur remullar-se i entre LES CLAUS ❘ LLEIDA ❘ Amb l’arribada del bon que “aquesta primavera ha estat marasa, Rosa Montaner (vegeu dilluns i dimarts s’instal·laran temps i la pujada de les tempe- una de les pitjors” a causa de les les claus), que s’encarrega d’ad- els cartells que informaran de la ratures (ahir es van superar els males condicions meteorològi- vertir dels perills de banyar-se normativa d’ús de l’espai (vegeu Temperatures 30 graus a la major part de mu- ques. Així mateix, van apuntar en aquest espai. L’alcaldessa, SEGRE d’ahir). z Les comarques de Lleida van nicipis del pla i en alguns punts que la temporada alta a Rialb Elisabet Lizaso, va explicar en D’altra banda, professionals registrar altes temperatures, del Pirineu), centenars de ba- és entre el 15 de juliol i el 15 cas d’emergència que el primer del turisme del Jussà van conèi- que van superar els 30 graus a nyistes van omplir les platges d’agost. que s’ha de fer és trucar al 112. xer ahir les activitats aquàtiques les comarques del pla (34,9 a interiors de Lleida, que segons A més, ahir al matí va co- També es van instal·lar les boies que s’organitzen al pantà de Aitona). l’Agència Catalana de l’Aigua mençar a treballar la vigilant de per delimitar la zona en la qual Sant Antoni. són el pantà de Sant Antoni i el CONSELL DEL JUSSÀ ‘Platges d’interior’ de Sant Ponç (a Clariana de Car- z Els pantans de Sant Antoni i dener) i el riu Segre al seu pas Sant Ponç i el riu Segre al seu per Camarasa.