Butlletí Núm. 1 — Desembre De 2020 Actua.Larada.Net La Molsosa · Pinós

Butlletí núm. 1 — Desembre de 2020

actua.larada.net La Molsosa · Pinós · Clariana · Riner · Llobera · Pinell · Llanera · Castelltallat · Salo Redacció: Marina Vilaseca, Mercè Codina, Contacte: Roser Melero (L’Arada sccl) [email protected] |672 49 12 23 Edició: desembre 2020 El Miracle, divendres de 10 a 14h. Butlletí núm 1, 2020 actua.larada.net

ÍNDEX DE CONTINGUTS

PRESENTACIÓ...... 3 SOBRE l’ACTUA...... 4 ACTUA AL DIA...... 6 PROMOCIÓ DELS PAISATGES PAGESOS...... 6 FOMENT DE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA (ESS)...... 8 FOMENT I SUPORT DE L’ACCIÓ ASSOCIATIVA...... 12 PROMOCIÓ DE COL·LECTIUS VULNERABLES (dones, joves i gent gran)...... 14 CENTRE DE RECURSOS...... 17 GESTIÓ I AVALUACIÓ OBERTA I CONJUNTA...... 18 MIRADES...... 22 MIRADES DE CANALLA...... 22 MIRADES DE PANDÈMIA...... 27 L’ENTREVISTA: LA MARE CULTURAL...... 28 TALAIA : COOPERATIVA ENERGÈTICA DEL PEDRAFORCA ...... 32 RECOMANEM ...... 37 RÀDIO LA FALGUERA...... 37 PUBLICACIONS...... 38 GRANET DE SORRA...... 38 BARRINANT...... 39

PAISATGES PAGESOS

Memòries,pagesies, debat territorial GESTIÓ I ECONOMIA AVALUACIÓ OBERTA I SOCIAL I SOLIDÀRIA CONJUNTA promoció,suport acompanyament

CENTRE ACCIÓ DE RECURSOS ASSOCIATIVA

promoció,formació, acció conjunta COL·LECTIUS VULNERABLES

Dones, gent gran, joves Fig 1. Àrees de treball de l’ACTUA

2 actua.larada.net Presentació

Acabem un any convuls que ha posat en evidència la nostra vulnerabilitat com a societat, però que també ha posat de manifest que les persones, i els veïnats, sempre som el centre. Que apropiar-nos del nostre entorn, i enredar-nos unes amb les altres és necessari, factible, viable i necessari. Enre- dar-nos entre persones, grups i institucions diverses per enfortir encara més els llaços de solidaritat que signifiquen els nostres pobles pagesos i apropiar-nos del nostre futur immediat per, “xino xano” amb les justes pretensions però amb totes les il·lusions, anar virant, des de sota terra, els sense sentits que inversemblantment ha acumulat el món en què vivim. La pandèmia de la Covid-19 ha posat de manifest que no es pot viure d’esquenes a la incertesa, i per fer-hi front, per ser “resilients” és imprescindible enfortir les nostres relacions socials, potenciar la nostra identitat, reconèixer i potenciar la diversitat. I no pas per desfer-nos de la incertesa, sinó per reconèixer-la i repensar-nos amb ella i afrontar-la des del bombardeig d’idees, activitats i possibilitats.

Us presentem el primer número del nou butlletí de seguiment del projecte ACTUA. Des d’ell volem compartir-vos semestralment la feina feta, idees i reflexions que fem juntament amb entitats i pobles del Baix Solsonès i rodalies. En aquest primer butlletí fem un repàs a la feina feta durant el 2019 i 2020.

Les idees no viuen sense organització Gramsci

Projecte Actua. Fem coses al baix Solsonès i rodalies. 3 Sobre L’ACTUA

L’ACTUA és un espai d’acompanyament, suport i impuls d’actuacions i vehiculació d’idees per fer la vida als pobles del Baix Solsonès i rodalies més agradable i sostenible. Iniciat el 2009 i oficialment percebut com a Pla de Desenvolupament Comunitari, dels pocs a nivell català que són empresos per entitats comunitàries i dels pocs també empresos a zones rurals.

Els àmbits de treball són: ÀMBITS DE TREBALL DE L’ACTUA 2019-20

4. Promoció social dels col·lectius 1: PROMOCIÓ DELS PAISATGES PAGESOS 1. Promoció dels paisatges pagesos 1.1 PROGRAMA DE RECUPERACIÓ I DIVULGACIÓ més vulnerables DE LA MEMÒRIA POPULAR S’hi treballen aspectes relacionats amb la 1.2 PROGRAMA «PLA COL·LECTIU-PARTICIPATIU memòria popular i el paisatge pagès dels Dones, gent gran, i canalla són col·lectius que DEL PAISATGE» 1.3 PROGRAMA DE DEBAT I DIÀLEG TERRITORIAL pobles del baix Solsonès i rodalies. Es treballa als nostres pobles presenten una vulnerabi- en dues línies, cap endins i cap enfora. A tra- litat pròpia. Més enllà de vetllar perquè les 2: FOMENT DE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA (ESS). vés de la recuperació de la memòria popular activitats que s’organitzen sigui especialment 2.1 FOMENT I VISIBILITZACIÓ PRÀCTIQUES (sigui a través d’entrevistes, tallers i trobades accessibles per aquests col·lectius, l’ACTUA I ORGANITZACIONS DE L’ESS presenta línies de treball pròpies per a cadas- 2.2 FOMENT DEL COOPERATIVISME RURAL veïnals, fotografies antigues, cartografia etc), 2.3 FOMENT DEL CONSUM I LA CONTRACTACIÓ l’inventariat i recuperació (material i immate- cun d’ells. Des de l’any 2010 es du a terme el RESPONSABLE. rial) de patrimoni i indrets amb importància projecte Enfila’t, de promoció social i persones popular, es dona a conèixer la realitat, reptes de les dones. S’organitzen també activitats per 3: FOMENT I SUPORT DE L’ACCIÓ ASSOCIATIVA. a gent gran, joves i canalla per copsar, explicar 3.1 PROGRAMA D’ATENCIÓ ASSOCIATIVA i voluntats dels nostres pobles amb l’objectiu 3.2 FOMENT DEL CONEIXEMENT ENTRE ENTITATS tant d’elaborar i alimentar un pla col·lectiu de i projectar el territori des de la seva mirada. I INTERCOOPERACIÓ paisatge, com d’enriquir i forçar debats sobre 3.3 TALLERS FORMATIUS 3.4 VISIBILITZACIÓ I DIVULGACIÓ desenvolupament local i diàleg entre territoris. 5.Gestió i avaluació oberta i conjunta 4: PROMOCIÓ SOCIAL DELS COL·LECTIUS MÉS VULNERA- 2. Foment de l’economia social L’ACTUA és un projecte obert a tota persona i BLES 4.1 PROGRAMA ENFILA’T: PROMOCIÓ SOCIAL i solidària (ESS) entitat interessada, però no tothom qui vol, pot participar-hi, i tampoc tothom vol. No I PERSONAL DE LES DONES 4.2 PROGRAMA DE FOMENT DE L’ENVELLIMENT ACTIU Visibilitzem i promovem la organització d’enti- obstant, en la mesura que l’objecte del nostre 4.3 PROGRAMA PER LA VINCULACIÓ DE JOVES I CANALLA tats de l’economia solidària i la seva pràctica, treball són els nostres pobles en general, i 5: CENTRE DE RECURSOS és a dir, aquelles activitats econòmiques que que volem facilitar i propiciar un seguiment i avaluació col·lectiva de la nostra feina, desti- es conceben per generar riquesa comunitària 6: GESTIÓ I AVALUACIÓ OBERTA I CONJUNTA i social pels pobles on es desenvolupa. Donem nem gran part de la feina en comunicar allò suport al disseny de projectes i a l’impuls que fem a través del butlletí de seguiment, de cooperatives, especialment sense afany revistes temàtiques o publicacions. Anual- de lucre i d’interès social. Es treballa perquè ment celebrem un plenari obert a tota persona Si t’interessa, contacta’ns: interessada, i participem també en actes i diferents iniciatives de l’economia solidària [email protected] (siguin cooperatives o no) es coneguin i s’inte- xerrades tant del territori com de fora d’ell. rrelacionin i també per avançar en el consum 672 49 12 23 i contractació pública responsable des de les 6. Centre de recursos i coordinació administracions locals. entre iniciatives

Donem suport a l’acció local a través de la 3. Foment i suport a l’acció associativa posada en contacte entre iniciatives, donant un cop de mà en cercar aquells recursos S’acompanya a associacions en el disseny de (materials, socials, tecnològics, econòmics,...) projectes, a la gestió legal-administrativa i en que es puguin necessitar per dur a terme la seva constitució. Es creen espais i recursos actuacions. Recollim i ens donem a conèixer perquè les diferents associacions es coneguin i a iniciatives del territori o properes temàtica- puguin compartir recursos i projectes. S’orga- ment per tal de coordinar-nos-hi, cooperar, i nitzen tallers i recursos formatius de suport a evitar malversació de recursos públics deguts l’acció associativa i es dona a conèixer el teixit a la descoordinació. associatiu dels nostres pobles.

4 actua.larada.net PAISATGES PAGESOS

memòria, pagesies debat territorial CENTRE ECONOMIA DE RECURSOS SOCIAL I SOLIDÀRIA promoció,suport acompanyament

GESTIÓ I ACCIÓ PAISATGES PAGESOS AVALUACIÓ ASSOCIATIVA PAISATGES PAGESOS OBERTA I memòria, pagesies CONJUNTA promoció,formació, memòria, pagesies debat territorial acció conjunta CENTRE ECONOMIA COL·LECTIUS debat territorial ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA CENTRE DE RECURSOS VULNERABLES DE RECURSOS SOCIAL I SOLIDÀRIA promoció,suport Dones, gent gran, promoció,suport acompanyament joves acompanyament

GESTIÓ I ACCIÓ GESTIÓ I ACCIÓ AVALUACIÓ ASSOCIATIVA PAISATGES PAGESOS AVALUACIÓ ASSOCIATIVA OBERTA I OBERTA I CONJUNTA promoció,formació, memòria, pagesies CONJUNTA promoció,formació, acció conjunta debat territorial interrelació COL·LECTIUS GESTIÓ I ECONOMIA COL·LECTIUS VULNERABLES AVALUACIÓ OBERTA I SOCIAL I SOLIDÀRIA VULNERABLES CONJUNTA Dones, gent gran, promoció,suport Dones, gent gran, joves acompanyament joves

ACCIÓ CENTRE ASSOCIATIVA PAISATGES PAGESOS DE RECURSOS PAISATGES PAGESOS promoció,formació, memòria, pagesies acció conjunta memòria, pagesies debat territorial debat territorial CENTRE ECONOMIA COL·LECTIUS CENTRE ECONOMIA DE RECURSOS SOCIAL I SOLIDÀRIA VULNERABLES DE RECURSOS SOCIAL I SOLIDÀRIA promoció,suport Dones, gent gran, promoció,suport acompanyament joves acompanyament

GESTIÓ I ACCIÓ GESTIÓ I ACCIÓ AVALUACIÓ ASSOCIATIVA PAISATGES PAGESOS AVALUACIÓ ASSOCIATIVA OBERTA I OBERTA I CONJUNTA promoció,formació, memòria, pagesies CONJUNTA promoció,formació, acció conjunta debat territorial acció conjunta COL·LECTIUS CENTRE ECONOMIA COL·LECTIUS VULNERABLES DE RECURSOS SOCIAL I SOLIDÀRIA VULNERABLES Dones, gent gran, promoció,suport Dones, gent gran, joves acompanyament joves

GESTIÓ I ACCIÓ AVALUACIÓ ASSOCIATIVA OBERTA I CONJUNTA promoció,formació, COL·LECTIUS acció conjunta VULNERABLES

Dones, gent gran, joves

Projecte Actua. Fem coses al baix Solsonès i rodalies. 5 al dia Paisatges pagesos

Des de l’apartat de “Actua al dia” us expliquem les principals activitats de cada àrea de treball durant aquest 2020. Des de “paisatge social” treballem di- fins a mitjans d’agost, s’acompanyen tam- ferents programes relacionats amb la bé de l’anàlisi participat de l’evolució del memòria i cultura popular, el patrimoni i paisatge des dels anys vint del segle XX la identitat i debat sobre la realitat dels fins l’actualitat. Els tallers tenen també pobles pagesos. A continuació detallem per objectiu introduir a la metodologia de les principals feines fetes des dels dife- treball de l’ACTUA pel què fa a la recupera- rents programes. ció de la memòria popular del paisatge a través de fotografies. 1.1 Programa de recuperació i divulga- ció de la memòria popular. Encara relacionat amb recursos de Es duen a terme 10 entrevistes d’història memòria popular dels pobles, es disposa de vida a persones grans. S’avança en la d’un fons de pel·lícules super8mm amb documentació de l’arxiu de memòria po- filmacions recollides en el projecte “Qua- pular del baix Solsonès i rodalies amb derns de Viatge: memòria popular en su- 174 entrevistes a veïnes i veïns i un total per8mm”. Aquest projecte disposa d’una de 337 entrevistes de l’àrea de la Catalun- exposició reeditada l’any 2018 que està a ya Central. Des del 2017 s’està treballant disposició de qualsevol persona o entitat classificar i ordenar les entrevistes d’his- interessada. tòries de vida segons les normes NODAC. El repte per als propers anys és avançar Pel què fa a fotografies, al llarg del 2019 en implementar un model d’arxiu popular i 2020 s’ha treballat especialment en el vinculat a arxius públics i privats locals, i recull i anàlisi de fotografies del paisat- accessible des dels diferents pobles. ge, amb un fons fotogràfic col·lectiu de paisatge del baix Solsonès i rodalies que L’any 2019 s’elabora una recerca sobre la consta de 254 fotografies de paisatge i percepció social de les rompudes fores- s’han establert 28 comparatives de foto- tals, tant dins com fora del territori, i de la grafies antigues i actuals, el què es co- memòria popular associada, i del seu im- neix com a parelles diacròniques. A banda pacte social i ecològic. Es recullen també aquest 2020 s’ha avançat en l’arxiu del propostes per millorar l’impacte positiu fons fotogràfic global de l’ACTUA segons d’aquestes. Hi participen una cinquantena normes arxivístiques. Actualment el fons de persones, tècnics i veïns. En aquestes disposa de 701 fotografies. El fons foto- enquestes es recull també informació so- gràfic es nodreix a partir de tallers veïnals bre l’evolució de la pràctica i la seva carac- de recull i formació sobre com conservar terització històrica. fotografies antigues, i de projectes con- crets com el projecte Molsa. Degut a les 1.2 Programa “pla col•lectiu-participa- mesures de prevenció de la Covid-19, el tiu del paisatge”. 2020 no s’han pogut celebrar els tallers i L’objectiu del programa és generar con- s’ha fet una adaptació on-line que encara sens social sobre quins valors materials és accessible a través del web. L’objectiu i immaterials conservar i promoure del del taller on-line és tant documentar com paisatge dels pobles del baix Solsonès, fer- ubicar sobre mapa fotografies del fons ne propostes concretes i implementar-les de l’ACTUA, com aportar-ne de noves. des de l’acció conjunta. La identificació Aquests tallers, que es celebren des del d’aquell patrimoni material i immaterial confinament del mes de març del 2020 (cultura, memòria) es fa a partir dels ta-

6 actua.larada.net PAISATGE SOCIAL- RECURSOS, PUBLICACIONS I PROPERES ACTIVITATS al dia Exposicions - Quaderns de viatge- memòria popular en super 8mm (edició 2018). Més informació de l’exposició: super8.larada.coop

Publicacions - El gaig al bosc: memòria il·lustrada dels boscos del Territori de Masies (edició 2016)- Disponible a la botiga online de Territori de Masies Coop llers i entrevistes del programa anterior, i del Solsonès (SIMRA rural),Congrés de la Tasta.territoridemasies.cat a través de la col·laboració amb el Centre Masia Catalana, primera fira d’economia d’Estudis Lacetans, que, juntament amb social i solidària de Ponent (Ponent Fest), - Revistes Memòria Popular del Baix Solsonès el CTFC, va desenvolupar l’aplicatiu “Sol- Jornada “Teixint Xarxes de Proximitat”, or- (2016);La vida social; Les feines;Els boscos. sonès en un Clic”. El patrimoni identificat ganitzada per la Direcció General d’Acció Disponible a la botiga online de Territori de Ma- fins al moment es pot consultar al mapa Comunitària, com cada any també s’acu- sies Coop i descarregables al web de l’ACTUA. de paisatge de l’ACTUA. Al web de l’ACTUA ll al grup d’estudiants de geografia de la s’ha obert una enquesta on-line per al Universitat de Barcelona. El 2020 la parti- - Revistes Territori de Masies. Disponible al web recull d’elements de la cultura popular i cipació en actes de debat i diàleg territo- www.territoridemasies.cat del paisatge social (dites, rondalles, tradi- rial s’ha vist fortament reduïda a causa de Publicacions 2020 cions, usos, refranys ,etc. ) que es creu im- la crisi Covid-19. No obstant s’ha partici- - Revista Territori de Masies núm 15, desembre portant de recollir i preservar. Pel proper pat en diferents jornades i grups de treba- 2020. Disponible www.territoridemasies.cat dia 8 de febrer s’ha organitzat una sessió ll; Jornada sobre biodiversitat, CREAF, SCB on-line per presentar el projecte “Solsonès i ICHN, grup de treball sobre economia - PROPERAMENT- PAISATGES PAGESOS. Dife- en un Clic” i rumiar, entre totes, com utilit- social i solidària a àrees rurals (Federació rents mirades al paisatge pagès. Resultats de zar aquesta eina per identificar i conservar de Cooperatives de Treball de Catalunya), la recerca sobre percepcions socials del paisat- el patrimoni dels nostres pobles. participació com a Ateneu Cooperatiu de ge pagès. Disponible al web actua.larada.net. la Catalunya Central, al grup d’agroecolo- Per tal de donar a conèixer el patrimoni gia de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius de - PROPERAMENT-PAISATGES PAGESOS. cultural del baix Solsonès i rodalies s’edi- Catalunya, participació al grup de treball Memòria i paisatge al baix Solsonès. Evolució del paisatge al llarg del segle XX. Disponible al ten les revistes semestrals Territori de “Xarxa Territoris pel paisatge” (Observato- web actua.larada.net. Masies, que consten d’un apartat dedi- ri del Paisatge de Catalunya). Finalment cat a la divulgació del patrimoni cultural i mencionar que es forma part dels grups - PROPERAMENT- El paisatge com a bé comú i d’indrets del baix Solsonès i rodalies. de treball “El Patrimoni, eina educativa l’economia social i solidària. al servei del desenvolupament Territo- S’ha treballat conjuntament amb la Dipu- rial”, que organitza l’Institut d’Estudis Recursos en línia tació de Barcelona per a l’edició d’una pu- Ilerdencs, que degut a la Covid-19 encara - Fons fotogràfic col·lectiu de paisatge del blicació sobre la importància de vincular no ha pogut iniciar les trobades, i també baix Solsonès i rodalies. Disponible al web el paisatge amb estratègies de promoció es forma part del grup Margot, de debat www.territoridemasies.cat local sostenible. S’espera que la publica- sobre la realitat i projeccions del sòl no ur- ció s’editi en els primers mesos del 2021. banitzable de Catalunya. - Paisatges pagesos- Mapa interactiu: actua.larada.net/mapa/ 1.3 Programa de debat i diàleg territo- 1.4 Taller de poda i empelt d’arbres frui- rial. ters antics. - Recull d’elements de la cultura popular i del Desenvolupament de xerrades i partici- Celebració de la desena i onzena edició ta- paisatge social a preservar. actua.larada.net/barrinant/ pació en diferents espais de debat i recer- ller anual de poda de conservació d’arbres ca, presentant el projecte ACTUA i com- fruiters antics que, des del 2019, s’amplia partint-hi experiències i aprenentatges. amb un taller d’empelts de varietats tradi- cionals. El 2019 hi participen 45 persones Durant el 2019 es participa en un total i el 2020 43. PROPERES ACTIVITATS de 7 actes: Simposi Internacional de Pai- - 8 de febrer - Quin patrimoni dels nostres po- satge, Agricultura i Dones, jornada de El proper taller de poda està previst pel dia bles volem preservar? Com ho podem fer? Pre- treball i debat a nivell català sobre com 6 de març. sentació de Solsonès en un clic i debat. revaloritzar els serveis ecosistèmics del Sessió on-line paisatge agroforestal del programa Life- INSCRIPCIONS: [email protected] climark, jornada sobre innovació social - 6 de març- 12ena edició del taller de poda d’arbres fruiters antics INSCRIPCIONS: [email protected] Projecte Actua. Fem coses al baix Solsonès i rodalies. 7 al dia Economia Social i Solidària

L’objectiu és promoure la sostenibilitat Al web de l’ACTUA s’hi poden consultar social, ecològica i econòmica del territori les diferents cooperatives del Solsonès a través de la implementació de pràcti- i rodalies, i es pot descarregar el desple- ques de l’economia social i solidària (ESS). gable amb el mapa i llistat d’entitats del territori. Al web de l’Ateneu Cooperatiu de La línia s’organitza en tres programes, que la Catalunya Central s’hi pot consultar el es detallen a continuació, juntament amb mapa extens de totes les cooperatives i les principals feines fetes al llarg del 2019 iniciatives de l’ESS. i 2020. El 2019 es participa al Congrés de la Ma- Aquest programa es fa en col·laboració sia amb un pòster” (Noves) economies al amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalun- món rural” en el què es difon la importàn- ya Central, del qual l’Arada en forma part. cia de l’ESS a nivell de sostenibilitat rural i es fa una breu radiografia de l’ESS al Sol- 2.1 Foment i visibilització de pràctiques sonès. i organitzacions l’ESS. Organització d’actes i recursos de divulgació de diferents A banda de les activitats de visibilització i pràctiques i models organitzatius de divulgació de l’economia social i solidària, l’ESS. També és objectiu d’aquest progra- des de l’ACTUA, i en col·laboració amb ma la visibilització d’iniciatives de l’ESS ja l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Cen- existents, contribuir a la ruralització de la tral, es duen a terme assessoraments en perspectiva del moviment de l’economia l’impuls de nous projectes i suport en la social i solidària, i generar eines i recursos gestió de projectes de l’ESS ja existents. de foment de l’ESS a la realitat rural. Al llarg del 2019 al Solsonès es creen

quatre noves cooperatives, dues al 2019 PROJECTE ACTUA 2020 Durant l’any 2019 les activitats de divul- (Raiels i Territori de Masies Coop), i dues FOMENT DE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA gació i coneixement sobre l’economia so- al 2020 (Sàmara i Klaab). cial i solidària, i en concret del cooperati- JORNADA SOBRE GESTIÓ visme, s’emmarquen en el programa Coop A partir de mitjans del mes de març del FORESTAL MULTIFUNCIONAL I de Territori de Masies, que finalitza amb 2020, amb l’arribada de la Covid-19, bona ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA la creació de la cooperativa rural Territori part de la feina es centra en recollir i com- AL BAIX SOLSONÈS PRADES de Masies Coop. A la tardor del 2019 es partir recursos de suport al teixit de l’ESS. DE LA MOLSOSA, DIVENDRES 18 DE va organitzar un cicle de presentacions Durant aquesta època, i fins a l’estiu, gran SETEMBRE DE 2020 17:30 — 18:00 de cooperatives del territori i de diferents part del treball de foment de l’ESS es cen- Rebuda, benvinguda i presentació de la jornada 18:00 — 18:25 17:30—20:30 h. i del Projecte ACTUA. Gestió forestal tipus de cooperatives de serveis com Som tra en el recull de recursos suport a les Marina Vilaseca Puigpelat, multifuncional i 18:25 — 18:50 coordinadora del Projecte valorització dels serveis Gestió de les masses ACTUA, L’Arada Creativitat ecosistèmics. Teresa forestals municipals per 18:50 — 19:15 Energia, Som Connexió o Coop57. entitats, i de manera específica també de Social SCCL. Cervera Zaragoza, cap a l’aprofitament de la Bioenergia: un retorn de l’Àrea de Foment de la biomassa i la generació al passat o un pas Gestió Forestal Sostenible d’energies renovables. cap al futur? suport a l’agroecologia i l’accessibilitat al del Centre de la Propietat Moisès Massanas, Adriano Raddi, Forestal. Mancomunitat de responsable del 19:15 — 19:40 municipis berguedans Programa de Bioeconomia A principis de l’any 2020 es dona conèixer producte local. Durant les primeres set- Experiència a Vilaplana: per a la biomassa. i Governança del Centre una transició energètica 19:40 — 20:05 de Ciència i Tecnologia cap a la biomassa. Antoni Experiència privada Forestal de Catalunya. el model cooperatiu de Territori de Masies manes de confinament i estat d’alarma Reig, Ajuntament de la en la gestió forestal 20:05 — 20:30 Baronia de Rialb. per a l’aprofitament de Debat i ronda de biomassa al Baix Solsonès. preguntes. i l’entorn on treballa a alumnat de 4rt, 5e i s’impulsa, juntament amb Territori de Anna M. Duocastella 6e de primària de l’Escola el Vinyet. Masies Coop i amb el suport de l’Agència Figuera, Biosca i El Mas. Per tal de garantir la seguretat a què ens obliga la Covid-19, l’aforament serà limitat amb inscripció prèvia obligatòria. de Desenvolupament Local Solcar, la cam- Inscripcions a: [email protected] o trucant al 672 49 12 23 (de dilluns a dijous de 9 a 13.00h). panya online “Ara més que mai, salut, Organitza: Amb el suport de: Amb el finançament de:

8 actua.larada.net al dia Economia Social i Solidària

territori i bons aliments”.L’objectiu de la s’inicia a l’estiu del 2020 i té previst fina- Seguint amb la sobirania energètica, es campanya és facilitar el vincle entre els litzar la primavera del 2021. participa al projecte Coop de Sol- Terri- productors/es i els consumidors/es i fo- tori de Masies, compra col·lectiva de pla- mentar el consum de proximitat. Es trac- Finalment, pel què fa a la feina per millo- ques solars al Solsonès i rodalies. Impul- ta d’un directori que consta de 13 projec- rar l’impuls i consolidació de l’ESS a zo- sat des de la secció de consum de Territori tes i 4 botigues que disposen d’aliments i nes rurals, es participa al projecte Camp de Masies Coop, amb la col·laboració de productes de la xarxa de Territori de Ma- de Trobada, impulsat per la cooperativa les cooperatives Emelcat i Girasol, i el su- sies, com ara fruita i verdura, carn de porc Arran de Terra, amb la participació de l’Or- port d’enginyeries del Solsonès, Coop de i de vedella, olis, làctics… Es participa en tiga i l’Aresta. Camp de Trobada té per ob- Sol vol fomentar l’autoproducció d’ener- diversos espais de centralització de recur- jectiu analitzar la realitat de les entitats gia solar al Solsonès, tant d’unitats fami- sos de suport a l’agroecologia a nivell de dinamitzadores agroecològiques o rurals, liars com d’entitats o empreses, i té tres Catalunya Central, a través de la Xasacc i identificar eines i recursos que en millo- eixos de treball: (Xarxa per la Sobirania Alimentària de la rin la seva viabilitat. Catalunya Central, de la qual en formem (1) La facilitació de la compra col·lectiva de part) i d’arreu de Catalunya. Els recursos Juntament amb Territori de Masies Coop, plaques solars d’autoconsum. Inclou tant la són publicats a una pàgina específica del s’ha treballat conjuntament amb l’Escola organització i disseny de la oferta “claus en web de l’ACTUA. Agrària del Solsonès en el disseny d’un mà” a partir d’un sondeig inicial, com el treball conjunt amb ajuntaments per tal d’adaptar les curs sobre transició agroecològica i donar sol·licituds de permisos a la legislació munici- Durant les primeres setmanes de l’es- a conèixer les experiències del Solsonès. pal. tat d’alarma es participa en l’impuls del El curs té previst d’iniciar-se a la primave- manifest “Pels Horts d’Autoconsum en ra del 2021. (2) La millora de les possibilitats d’instal·lació, temps de Confinament”, impulsat per a través de la identificació de possibles subven- les cooperatives Arran de Terra, l’Aresta i Passat l’estiu s’organitza una sessió for- cions a la inversió i, en col·laboració amb la coo- l’Ortiga i Ramaderes de Catalunya. El ma- mativa sobre Gestió Forestal Multifun- perativa Coop57, a través del disseny d’eines nifest demanava l’aixecament de la pro- cional i Economia Social i Solidària al financeres pròpies vinculades a la cooperativa hibició d’accedir als horts d’autoconsum baix Solsonès. La sessió, organitzada Territori de Masies Coop. en període de confinament i, amb més de amb la col·laboració de l’Associació Cul- (3) La implantació de polítiques públiques de 17.000 signatures, i així es va aconseguir. tural de Prades, té per objectiu aportar suport a la transició energètica i en concret de eines i reflexions sobre les possibilitats l’autoproducció social. En aquest sentit, junta- Amb l’objectiu d’avançar en l’adaptació que ofereix l’ESS per organitzar projec- ment amb l’Agència comarcal de l’Energia del i accessibilitat dels recursos de suport a tes comunitaris d’abastiment energètic Bages, s’ha celebrat una trobada entre dife- l’ESS que avui existeixen a la realitat rural a través de biomassa forestal. Arran de la rents ajuntaments del Solsonès i rodalies. Les i a la realitat agroecològica, es participa trobada i de l’interès d’emprendre un pro- entitats que formen part de Coop de Sol, junta- en diferents espais i xarxes, com el grup jecte de biomassa comunitària dels veïns ment amb enginyeries del Solsonès, presenten de treball de coopprativisme i ruralitat, de Prades, s’ha ofert assessorament en la una sol·licitud conjunta a tots els ajuntaments de la Federació de Cooperatives de Treball organització social i suport en dimensio- perquè es bonifiqui l’IBI i l’ICIO en instal·lacions de Catalunya. Juntament amb la Fundació nar tècnica i econòmicament el projecte. fotovoltaiques d’autoconsum. Coop57 i l’associació Rurbans, s’impul- Des d’aquest acompanyament finals del sa també el projecte Món rural: Terra 2020 es constitueix l’Associació de Veïns i La compra col·lectiva es basa en el model Cooperativa, d’abast català i que en el Veïnes de Prades de la Molsosa. “claus en mà”, és a dir, tot inclòs, des de seu treball territorial inclou la Catalunya la selecció del tipus d’instal·lació, fins a la Central i el projecte ACTUA, que té per ob- seva legalització. A dia d’avui les inscrip- jectiu identificar característiques i reptes cions segueixen obertes i es compta ja propis dels projectes i iniciatives pageses, amb 24 inscripcions. i les entitats de suport, en relació a l’Eco- nomia Social i Solidària i en concret en el Des de Coop de Sol s’ha participat en el cooperativisme de treball i l’accés a recur- disseny de la oferta d’un curs amb l’Esco- sos financers ètics i solidaris. El projecte la Agrària del Solsonès, sobre la transició

Projecte Actua. Fem coses al baix Solsonès i rodalies. 9 al dia Economia Social i Solidària energètica, l’autoproducció d’energia fo- 2.3 Foment del consum i la contractació ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA- tovoltaica i l’economia social i solidària. responsable. RECURSOS, PUBLICACIONS I El curs comença el proper dia 8 de febrer, En col·laboració amb l’Ateneu Coopera- PROPERES ACTIVITATS i combinarà les modalitats presencial i a tiu de la Catalunya Central, el 2019 s’ini- distància. cia el programa de foment del consum i Publicacions contractació responsable per part de les - Revistes de l’ESS al Baix Solsonès i rodalies. 2.2 Foment del cooperativisme rural. administracions locals. Es celebra una Disponible al web actua.larada.net. Conjuntament amb la cooperativa Riu- primera jornada formativa sobre consum - Pòster (NOVES) ECONOMIES AL MÓN RU- verd, la Formatgeria del Miracle, i l’Asso- i contractació pública. El procés es conti- RAL 2019). Disponible al web actua.larada.net. ciació Territori de Masies, l’any 2019 l’AC- nua amb un sondeig sobre la realitat mu- TUA acompanya la creació i consolidació nicipal a nivell de consum i contractació Publicacions 2020 d’una cooperativa rural sense afany de lu- pública però s’atura per la crisi Covid-19. -Desplegable. Desplegable d’entitats de l’eco- cre TERRITORI DE MASIES COOP, mixta de Durant els primers mesos del 2021 està nomia social i solidària del Solsonès. Edició consum, serveis i agrària. L’ACTUA és l’en- previst de reemprendre el sondeig i de 2020.Disponible al web actua.larada.net. titat responsable de la formació, disseny programar una segona trobada formativa. i anàlisi de viabilitat social i tècnica de la Paral·lelament s’edita i es difon un des- -Desplegable Del consum i contractació res- cooperativa rural. Organitza sessions for- plegable de sensibilització “Del consum ponsable, al consum i contractació compro- matives i de disseny del model organitza- i contractació responsable, al consum i mesa. El paper de les entitats i l’administra- ció pública. Disponible al web actua.larada.net. tiu amb les persones interessades, s’ela- contractació compromesa. El paper de les bora l’ideari de la cooperativa i es duen entitats i l’administració pública”. a terme diferents prospeccions: sobre la Recursos en línia voluntat de dur a terme accions de com- - Mapa de l’ESS al Solsonès i rodalies: pra col•lectiva de producte local, energies http://actua.larada.net/mapa-del-lloc/ renovables (que és l’origen de Coop de Sol- Territori de Masies), infraestructu- -Recursos de suport a la pagesia (abastiment res TIC, i sobre la capacitat del projecte de productes alimentaris i consum): cooperatiu per oferir serveis d’impuls http://actua.larada.net/suport-a-la-page- a iniciatives incipients i petits negocis. sia-produccio-i-consum-al-solsones-diputa- cio-de-lleida-i-catalunya-covid-19/

Es dissenya un projecte “creació d’una - Coop de Sol Territori de Masies xarxa d’obradors compartits” que compta http://www.territoridemasies.cat/coop-de- amb la col·laboració del Consorci LEADER sol-territori-de-masies/ de la Catalunya Central, l’ARCA, l’Escola Agrària del Solsonès i l’Oficina Tècnica - Ateneu Cooperatiu Catalunya Central d’Agricultura. Malgrat l’any 2020 el pro- http://www.coopcatcentral.cat/ jecte és presentat a diferents convoca- tòries de finançament, aquestes es reso- len negativament. No obstant es compta ja d’un projecte operatiu per tal de poder compartir obradors dels socis de Territori de Masies que s’impulsarà quan es cregui PROPERES ACTIVITATS oportú. - 8 de febrer- 6 de març. Curs EA Solsonès “Sobirania energètica Actualment Territori de Masies Coop al món rural” compta amb una quarantena de sòcies. - Primavera: Curs EA Solsonès “ Transició agroecològica”

10 actua.larada.net Formació Escoles Agràries Cap a l’autosuficiència energètica al món rural: instal·lacions d’energia solar i biomassa Olius, del 6 de febrer al 6 de març de 2021

Presentació i objectius Aquest curs pretén proporcionar eines per a la incorporació de l’autosuficiència energètica al món rural, considerant els requeriments de les instal·lacions d’energies renovables (solar i biomassa) en explotacions agràries, en iniciatives de diversificació de la renda agrària (turisme rural i venda) i en l’àmbit domèstic.

S’aprofundirà en diferents tipus de models energètics i en experiències fonamentades en el model de l’economia social i solidària, i formes de consum energètic alternatives i autosuficients com les comunitats energètiques locals.

Programa

1. INTRODUCCIÓ A LES ENERGIES RENOVABLES I A L’AUTOCONSUM. LEGISLACIÓ. 2. ASPECTES TÈCNICS DE LES INSTAL·LACIONS D’ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA. 3. ASPECTES TÈCNICS DE LES INSTAL·LACIONS DE BIOMASSA. 4. MODELS ENERGÈTICS, ECONOMIA SOLIDÀRIA I COMUNITATS ENERGÈTIQUES LOCALS. 5. DUES VISITES TÈCNIQUES A INSTAL·LACIONS D’ENERGIA SOLAR I DE BIOMASSA.

Professorat Oscar Montserrat i Fité, Trevic Energia SL Montserrat Mata Dumenjó, EMELCAT SCCL Josep Mateos Fernandez, Cooperativa Girasol, Recursos en Energies Renovables Joan Castella Gener, Enginyeria Cb2G Il·lm. Sr. Antoni Reig Torné, alcalde de la Baronia de Rialb Sergi Saladié i Gil, geògraf i professor associat a la Universitat Rovira i Virgili Marina Vilaseca Puigpelat, projecte ACTUA - l'ARADA i Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central

Realització Inscripcions Lloc: Escola Agrària del Solsonès Podeu preinscriure-vos a l’apartat corresponent de Calendari: del 6 de febrer a 6 de març de la nostra web fins el dia 26 de gener del 2021 2021 https://agora.xtec.cat/ecasolsones/formacio- Horari: continua/cursos/ Visites: 6 i 27 de febrer de 10:00 a 14:00 h Sessions en línia: 9, 10, 23 de febrer i 3 de Coordinadora: març de 16:00 a 18:00 h Assu Gil Tena ([email protected]) Sessions presencials: 24 de febrer i 4 de Cost del curs: març de 16:00 a 18:00 h Dret d’inscripció: 32 € Durada del curs: 20 h Hi col·laboren

Més informació: agricultura.gencat.cat

Pla Anual de formació agrària

Projecte Actua. Fem coses al baix Solsonès i rodalies. 11 al dia Acció associativa

Des de l’ACTUA es posa l’abast del teixit i rodalies. Es tracta de l’actualització de vistos, i que està destinat a la constitu- associatiu recursos i eines per potenciar la publicació editada el 2009 pel mateix ció i organització interna. La resta està l’acció associativa com a pràctica impres- projecte ACTUA, que recollia prop de 150 previst que es publiquin al llarg de l’any cindible per la vida als pobles del baix Sol- associacions, entitats culturals, artísti- 2021. L’edició d’aquests dossiers es fa en sonès i rodalies. El baix Solsonès disposa ques, esportives, d’atenció social, educa- col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu de d’un ric teixit associatiu l’activitat de la tives i de lleure, associacions de veïns/es, la Catalunya Central. qual sovint topa amb les barreres de la de caçadors, ADFs, etc. El 2020 s’afegeix burocràcia administrativa i les pròpies de a l’equip de treball l’associació Deixant 3.4 Visibilització i divulgació l’organització interna de les associacions. Empremta, i s’hi afegeixen les entitats de Organització d’actes i material comuni- Cardona. L’objectiu és tant la reedició en catiu que doni a conèixer el teixit i l’acció Des del 2018 el servei de suport al teixit paper de la Guia com la publicació on-line. associativa. associatiu es fa en col·laboració amb el De moment, hem registrat més de 300 as- Punt Jove del Solsonès. sociacions. A banda del treball per a la reedició de Solsonès Viu: Guia d’entitats del Sol- S’ofereixen diferents serveis: S’ha creat un formulari on-line per actua- sonès i rodalies, a principis del 2020 esta- litzar les dades, recollir propostes i reptes va prevista una trobada sobre associacio- 3.1 Programa d’atenció associativa. per millorar l’acció associativa i analitzar nisme veïnal que s’ha hagut d’adaptar a Suport a la gestió associativa i a la creació l’impacte de la Covid-19. Seguint la pro- la realitat on-line. Al web de l’ACTUA s’ha d’associacions. Durant la tardor i hivern posta recollida a la trobada del 2018, el publicat una pàgina presentant diferents del 2020 s’ha acompanyat a la creació de formulari inclou també el recull de recur- realitats de l’associacionisme veïnal. l’Associació de Veïns i Veïnes de Prades de sos que les entitats vulguin posar a dispo- la Molsosa. sició de les altres (cadires, taules, llums, Aquelles associacions amb activitat Juntament amb el recull de dades per ac- projector etc.). El formulari segueix actiu econòmica també es poden consultar al tualitzar la Guia d’entitats del Solsonès i i s’hi pot accedir des del web de l’ACTUA. desplegable de l’ESS al Solsonès (vegeu rodalies, s’ha fet un sondeig sobre l’im- Es fa una crida a totes les associacions apartat “Economia Social i Solidària). pacte de la Covid-19 i la salut i reptes del de la comarca perquè responguin el for- teixit associatiu de la comarca. mulari i el comparteixin amb les enti- També amb l’objectiu de donar a conèixer tats més properes. l’associacionisme comarcal, a partir del 3.2 Foment del coneixement entre enti- Els resultats es debatran a la propera tro- 2020, i amb l’edició del nou butlletí de tats i de pràctiques d’intercooperació. bada d’entitats. l’ACTUA, es reserva un espai a conèixer la S’organitza una trobada anual d’entitats recent creada associació La Mare Cultural. del Solsonès i rodalies. Enguany, degut a Les dades de les entitats actualitzades la crisi Covid-19, no s’ha pogut celebrar. es poden consultar al web de l’ACTUA, on Es té previst de celebrar-la a principis de també es disposa d’un formulari per pu- febrer juntament amb el plenari anual de blicar actes. l’ACTUA. 3.3. Tallers formatius Amb l’objectiu de millorar el coneixement Anualment es celebren sessions formati- de les associacions del Solsonès i rodalies, ves per millorar la gestió associativa. En- el 2019, i en col·laboracó amb el punt Jove guany, degut a la crisi Covid-19, s’ha optat del Solsonès i l’associació Deixant Em- per elaborar dossiers formatius. El 2020 premta, s’inicia l’actualització de la Sol- s’ha editat el primer dels 6 dossiers pre- sonès Viu: Guia d’Entitats del Solsonès

12 actua.larada.net ACCIÓ ASSOCIATIVA- RECURSOS, PUBLICACIONS I PROPERES ACTIVITATS

Publicacions 2020 - Dossiers per a l’acció associativa. Núm. 1: Constitució i organització interna d’associacions. Disponible al web actua.larada.net.

Recursos en línia - Qüestionari sobre la salut de l’acció associativa i actualització de la guia d’associacions del Solsonès i rodalies http://actua.larada.net/com-estem-les-entitats-questionari-sobre-la-salut-de-laccio-associativa/

- Directori d’associacions: http://actua.larada.net/business-directory/

- Calendari compartit: http://actua.larada.net/esdeveniments/

- L’associacionisme veïnal http://actua.larada.net/accio-associativa/ veïnal

PROPERES ACTIVITATS

6 de febrer, 2/4 de 5 de la tarda- Trobada d’associacions del Solsonès i rodalies. Sessió on-line INSCRIPCIONS A [email protected]

Projecte Actua. Fem coses al baix Solsonès i rodalies. 13 al dia Col·lectius Vulnerables

El treball per promoure socialment els de gènere i desigualtat impliquen al con- estem contentes de la bona acollida i de col·lectius més vulnerables s’estructura junt de la societat. la participació del públic, així com de to- en tres programes: tes les idees, emocions, pensaments i co- A partir del treball realitzat en l’edició del neixements que s’han generat i de les que 4.1 Programa Enfila’t: promoció social i 2019, enguany s’ha treballat bàsicament a hem pogut gaudir durant el projecte En- personal de les dones. través de dos tipus d’activitats: fila’t 2020 en un moment tan incert com el que estem vivint, sempre des d’una L’Enfila’t va néixer fa ja uns quants anys - Cicle Dones Vinculades, organitzat amb perspectiva de dona rural, entenent a la arrel del projecte ACTUA - Fem coses al la col·laboració de Matís – Espai Terapèu- dona rural no només com aquella que és Baix Solsonès. Després d’un període d’in- tic (Solsona) i consistent en tres tallers pagesa o ramadera sinó com aquella que activitat, l’any 2018 es va reprendre el participatius sobre el vincle i les seves viu fora de l’àmbit metropolità i de gran projecte amb la intenció de crear i conso- implicacions en la vida de les dones, rea- ciutat, o que viu a la gran ciutat però en- lidar un grup d’interès que aplegués totes litzats entre el 22 d’octubre i el 12 de no- cara té ferms vincles en territori rural. aquelles persones i entitats interessades vembre de 2020. en la qüestió de gènere al Baix Solsonès Al llarg de tres tallers del cicle Dones Vin- i des del qual pogués promoure activitats - Intercanvi de Pensaments sobre igual- culades, conduïts per diferents professio- de forma participativa per sensibilitzar i tat, gènere i violència masclista, en for- nals de la psicologia sistèmica, s’ha trac- formar en qüestions de gènere. mat digital, i amb una trobada per a la tat el vincle des de diferents perspectives, posada en comú, visualització d’un tea- per tal d’entendre d’on venim, com som i Anualment s’organitza un cicle de xerra- tre-fòrum i tancament del projecte el dia com podem millorar les nostres relacions des-debats sobre la situació de els do- 27 de novembre de 2020, coincidint amb familiars, d’amistat i de treball. nes. El 2019 s’estructura al voltant de 4 la setmana del 25 de novembre, dia contra xerrades i compta amb la col•laboració la violència masclista. El primer taller, Vinculades als ancestres del grup de gèneres del Solsonès, l’asso- i a les emocions, va ser conduït per Tània ciació de Dones del Solsonès, l’Agència de - Edició d’una revista de retorn a totes les Rojo, de Kiona, i ens va permetre fer una Desenvolupament Local Solsona Cardona persones participants, en format digital, mirada als nostres ancestres més pro- i l’espai terapèutic Matís. El cicle ha fina- que recollís totes les idees, emocions, co- pers (pare, mare, germans i germanes) i litzat amb l’edició d’una revista divulgati- neixements i pensaments generats en les reflexionar sobre com són i com és la fa- va dels resultats i l’edició d’un calendari activitats organitzades. mília que porta els nostres cognoms, qui- 2020 amb frases i reflexions relacionades nes «lleis» la regeixen i quines són les que amb el cicle. Tot i que inicialment estava previst que hem interioritzat també com a nostres i totes les activitats es duguessin a terme quines hem transformat o rebutjat. Sota el nom de Enfila’t 2020: dones i de forma presencial en diferents punts del món rural en temps d’incertesa, el 2020 Baix Solsonès, a causa dels nombrosos i El segon taller, Vinculades a les emocions, en cicle de l’Enfila’t es centra en les reper- constants canvis sobre restriccions d’afo- va ser conduït per Eva Martínez, d’ARAE, i cussions dels temps d’incertesa que es rament i distanciament social derivats de en ell vam poder explorar què és per no- deriven de la crisi Covid-19. l’evolució de la Covid-19, hem hagut de saltres (i per les nostres mares) el plaer, Enguany el projecte s’ha adreçat priori- dedicar molt temps a la reorganització i què ens permetem i què no, i com podem tàriament al conjunt de dones d’entre els reprogramació de les activitats i, malau- fer servir la creativitat per trencar patrons 16 i els 65 anys de les diferents poblacions radament, no totes les activitats s’han relacionals que potser no ens fan estar del Baix Solsonès (La Molsosa, Riner, Pi- pogut fer presencialment i s’han hagut amb nosaltres mateixes. nell del Solsonès, Pinós, Llobera i Clariana de repensar per adaptar-les a un format del Cardener), així com de Solsona i Torà. online. I en el darrer taller, Vinculades al treball, Tot i això, part de les activitats han estat conduït per Rut Vilella Esteva, vam poder obertes a tothom, sense restriccions de No obstant, amb una trentena de partici- fer una mirada a la nostra relació amb el gènere, edat o lloc, atès que els aspectes pants en total, i tant dones com homes, treball, tant reconegut com no reconegut,

14 actua.larada.net al dia Col·lectius Vulnerables

i com és l’economia ara, més col·laborati- 4.2 Programa de foment de l’envelli- com difondre enriquir les reflexions i pro- va i femenina. ment actiu. postes dels adults a través de la seva mi- Fins al moment aquest programa s’ha rada. Al llarg del 2020 s’ha celebrat una A l’Intercanvi de pensaments i tea- centrat en la recuperació de la memòria activitat de coneixement de l’entorn i del tre-fòrum online es va posar a l’abast di- popular. Al 2021 està previst de proposar cooperativisme rural a l’Escola El Vinyet ferents recursos com lectures i vídeos en la creació d’espais explícits de diàleg i vi- de Solsona, i s’han completat activitats format digital, i amb una trobada virtual sibilització de la situació i voluntats de les iniciades el 2019 a diferents escoles rurals per a la visualització i debat en forma de persones grans del baix Solsonès. i IES de percepció de l’entorn i de diagnosi. teatre-fòrum online, hem convidat a reflexionar i a qüestionar-se sobre el paper 4.3 Programa per la vinculació de joves Els resultats de percepció de l’entorn s’han de la dona en el món rural, abans i ara, i canalla. integrat a la publicació PAISATGES PAGE- sobre estereotips socials encara estigma- Des de l’ACTUA es vol implicar a joves i SOS. Diferents mirades al paisatge pagès, i titzats i sobre la violència de gènere, físi- canalla tant en la reflexió sobre el nostre l’apartat de “Mirades” d’aquesta edició del but- ca o psicològica. Els diferents recursos es entorn millorant-ne el seu coneixement, lletí recull un primer esbós de la diagnosi feta a poden consultar al web de l’ACTUA i giren través de dibuixos. entorn les següents temàtiques: Ser dona a pagès abans, estereotips, i la violència masclista. Per recollir les primeres im- pressions es va publicar un qüestionari previ per recollir impresisons i opinions. El formulari d’intercanvi de pensaments segueix obert i s’hi poden seguir aportant reflexions. El teatre fòrum es pot visionar al web de l’ACTUA.

Dels comentaris rebuts en les activitats d’enguany, continua sent d’interès aprofundir en el vincle tant a la família com a les emocions, però també en el vincle a la religió, a la racialització, al món digital. També continua sent important la necessitat d’apoderament de les dones i la millora de l’autoestima, el maltractament a la dona i la visibilització de la dona rural. I s’obren veus per a sessions de confrater- nització entre dones cisheterosexuals, dones homosexuals, bisexuals i dones trans, així com de feminisme crític que permetin anar més enllà del grup «dones blanques, cisgènere i heterosexuals» que tot sovint han estat l’únic centre d’atenció.

A banda dels diferents cicles, es recullen i publiquen al web diferents recursos i articles relacionats amb la situació de les dones en temps de Covid- 19. Aquests es poden consultar a la pàgina “ Viure a Pa- gès en temps de Covid-19”.

Projecte Actua. Fem coses al baix Solsonès i rodalies. 15 al dia

COL·LECTIUS VULNERABLES- RECURSOS, PUBLICACIONS I PROPERES ACTIVITATS

Publicacions - Revista Enfila’t 2019. Disponible al web actua. larada.net.

Publicacions 2020 - Revista Enfila’t 2020. Disponible al web actua. larada.net.

Recursos en línia - Recull de valoracions Dones en temps d’Incer- tesa. http://actua.larada.net/enfilat-2020-cicle-en-linia-intercanvi-de-pensaments/ Dones i - Recull de recursos sobre violència masclista en temps de covid: http://actua.larada.net/viure-a-pages-en- món rural temps-de-covid-19/ en temps PROPERES ACTIVITATS El proper cicle de l’Enfila’t està previst per d’incertesa la tardor del 2021.

Revista de retorn del projecte Enfila’t 2020 Vincles i pensaments

Portada revista Enfila’t 2020- descarregable al web

16 actua.larada.net al dia Centre de Recursos

A banda de les línies de treball anterior, Durant l’any 2020, i especialment la pri- Des de l’ACTUA es forma part i es participa l’ACTUA es comporta també com a centre mavera i estiu del 2020, s’han posat molts en diferents iniciatives: de recursos de suport i impuls a l’acció esforços en el recull reflexions i recursos local i col·lectiva. per afrontar l’impacte de la Covid-19. S’ha - Territori de Masies Coop creat una pàgina al web de l’ACTUA que, Aquesta funció es treballa des de tres ves- sota el nom de “Viure a Pagès en Temps - Ateneu Cooperatiu de la Catalunya sants: de Covid-19”. La publicació d’aquesta pà- Central gina ha comptat amb la col·laboració de 1) Recull de recursos de suport. l’Agència Solcar, la Xasacc i l’Ateneu Coo- - Xarxa per la Sobirania Alimentària de Al web de l’ACTUA, que s’estructura a tra- peratiu de la Catalunya Central. la Catalunya Central. vés de les diferents línies de treball, s’hi publiquen recursos i programes propis de 3) Coordinació amb iniciatives. - Coop57 cadascuna d’elles. Un dels objectius fonamentals de l’ACTUA és identificar iniciatives del territori - Federació de Cooperatives de Treball 2) Suport en l’impuls d’iniciatives i en per coordinar-s’hi, i en la mesura del de Catalunya l’acollida de nous veïnatges. possible, participar-hi. Ens referim tant Acompanyem tant en el disseny de la idea, a iniciatives de promoció sostenible del - Projecte Camp de Trobada (2019- en la implementació, i en la cerca i mobi- territori com a iniciatives de l’àmbit de la 2020) lització de recursos necessaris per dur-la Catalunya Central o català que compar- a terme. Pel què fa a aquest darrer punt teixin àmbits de treball. - Projecte Món pagès: Terra Cooperati- no parlem només de subvencions. És més, va (2019-2020) creiem que els recursos més importants a Algunes entitats amb qui hem compartit mobilitzar són els socials i en aquest sen- espais aquests any 2019 i 2020 són l’AR- - Grup Margot- espai de debat sobre la tit una de les funcions més importants CA, el Consorci de Desenvolupament de la gestió del sòl no urbanitzable. que fem és posar en contacte iniciatives Catalunya Central (grup LEADER), l’Agèn- i persones de diferents pobles. cia de Desenvolupament Solcar, i l’Escola - Projecte “El Patrimoni, eina educati- Agrària del Solsonès. va al servei del desenvolupament Te- Aquests recursos també poden ser útils rritorial” (2020- 2021). per aquelles persones que generen vincles al baix Solsonès i rodalies per primera vegada, sigui per viure-hi definiti- vament o no, i que cerquen espais socials on implicar-se i recursos per conèixer el territori.

Projecte Actua. Fem coses al baix Solsonès i rodalies. 17 al dia Gestió i avaluació oberta i conjunta

La gestió i avaluació de cada línia de tre- panyar en la creació i impuls de la coope- tant, com ens ha demostrat sobradament ball està oberta a tota persona interes- rativa Territori de Masies Coop, des del aquest any 2020, el context pot canviar, sada a través dels què anomenem grups 2018 s’han dut a terme diferents cicles de subtil o dràsticament. Per tant l’ACTUA d’interès. Són grups informals formats xerrades i publicacions, i assessorament. ha de ser capaç de captar nous interessos per entitats i persones interessades amb i motivacions que sorgeixin i adaptar, si qui volem valorar de forma més intensa el Pel què fa a la divulgació de la història s’escau, el pla de treball. L’avaluació tant sentit de la nostra feina, fer-ne propostes d’indrets i cultura, des del 2016 s’han edi- del pla de treball com de les activitats de millora i propostes de noves accions. tat diferents publicacions: les revistes de que es fan al llarg de l’any es fa de forma memòria popular del Baix Solsonès i “El oberta en plenari anual obert a tothom. El darrer pla de treball 2016-2019 va ser Gaig al bosc”. Aquest objectiu també es El plenari del 2019 s’havia de celebrar a elaborat en el plenari de l’any 2016. Els treballa des de la revista semestral “Te- la primavera del 2020 però per crisi de la objectius a treballar que es van consen- rritori de Masies”, que disposa d’un espai Covid-19 no va ser possible. suar són els següents (ordenades per or- propi per donar a conèixer indrets i mane- dre de prioritat): res de fer. A banda s’ha seguit treballant en el recull de la memòria popular a través El proper dissabte 13 de 1.- Fomentar canals de comercialització co- d’entrevistes i fotografies, i la creació d’un muns-cooperatius-compartits entre produc- arxiu de memòria. febrer es celebrarà el tors del territori. plenari anual per revisar En definitiva, quan parlem de paisatge 2.- Potenciar el consum del producte local i el 2019 i el 2020. En ell parlem també de cultura i maneres de fer. consum conscient. s’hi acordaran les línies Per tant treballar amb la memòria i el pa- de treball per als anys 3.- Creació d’una oferta d’educació en el lleu- trimoni cultural ens ha permès treballar re o no formal per als veïns i veïnes del terri- en una mateixa línia de treball (paisatge 2021-2023. tori i d’un casal d’infants rotatiu. social) l’objectiu la memòria i cultura i la promoció del paisatge. 4.- Apropar els productors agroalimentaris als centres de consum (hostaleria i comerç) Les línies de treball anteriors han desbor- dels pobles propers. dat la feina prevista i centrat gran part Si estàs interessada en formar part dels esforços de treball. Això, juntament d’un GRUP D’INTERÈS o a assistir al 5.- Fomentar el coneixement de la història, indrets, valors, maneres de fer i cultura. amb la no identificació d’una demanda PLENARI, clara, ha fet que la creació d’una oferta d’educació en el lleure a diferents poble, 6.- Treballar per una cultura a favor de l’eco- CONTACTA’NS: nomia social i solidària i el cooperativisme. objectiu del pla de treball 2016-2019, no s’hagi desenvolupat explícitament més [email protected] 49 12 23 7.- Espai de promoció del paisatge enllà de la oferta d’activitats divulgatives que s’han ofert des de Territori de Masies Els objectius 1, 2, 4 i 6 s’han treballat a en col·laboració amb l’ACTUA. PARTICIPIS O NO AL PLENARI, través de l’impuls de la creació de la coo- AJUDA’NS A MILLORAR! perativa Territori de Masies Coop, que es El pla de treball traça els principals objec- Fes-nos arribar les teves valoracions constitueix l’any 2019. tius en un moment determinat i aquests passen a ser una referència de treball, i suggerències a través del formulari El foment del cooperativisme i l’Economia però no inamovibles, perquè la prioritza- social i Solidària disposa d’una línia de ció, tot i ser a mitjà termini, es fa en un ENLLAÇ AL FORMULARI treball pròpia, des d’on, a banda d’acom- context i moment determinat i mentres- actua.larada.net/barrinant

18 actua.larada.net

Taller virtual Memòria i paisatge. Juliol 2020. Taller virtual Memòria i paisatge- març- juliol.

Taller de poda i empelt, 22 de ferbre i 7 de març 2020. Pinós ??????????????

Jornada Gestió Forestal i ESS. 18 de setembrePrades Sessió amb administració local Coop de Sol. 4 de desembre del 2020

Sessió presentació Coop de Sol. 29 d’octubre Enfila’t- Teatre Fòrum. 27 de novembre 2020. Enfila’t- cicle Dones Vinculades. 12 de novembre 2020 Enfila’t- cicle Dones Vinculades. 12 de novembre 2020

Enfila’t- cicle Dones Vinculades. 22 d’octubre 2020 Enfila’t- cicle Dones Vinculades. 28 d’octubre 2020

PAISATGES PAGESOS

memòria, pagesies debat territorial CENTRE ECONOMIA DE RECURSOS SOCIAL I SOLIDÀRIA promoció,suport acompanyament Enfila’t- Teatre Fòrum. 27 de novembre 2020.

GESTIÓ I ACCIÓ AVALUACIÓ ASSOCIATIVA OBERTA I CONJUNTA promoció,formació, acció conjunta COL·LECTIUS VULNERABLES

Dones, gent gran, joves

Enfila’t- Teatre Fòrum. 27 de novembre 2020. Mirades A l’apartat de “Mirades” volem compartir diferents mirades i reflexions de persones i entitats del baix Solsonès i rodalies. En aquesta ocasió dediquem l’apartat a les “Mirades de la canalla” , i “Mirades de pandèmia”.

Mirades de la canalla

Durant els cursos 2018-19 i 2019-20 en A la pregunta sobre el què no els hi A continuació deixem una petita mostra el s’han realitzats tallers de percepció agradava, molts infants van respondre de tots els dibuixos que vam rebre: del paisatge i l’entorn proper a diferents coses que no els hi agradaven però que escoles i instituts del territori. Concre- no estaven relacionades amb l’entorn. Per • Que ens agrada de l’entorn tament el taller es va realitzar amb els exemple: no m’agrada llegir, no m’agrada del nostre poble? alumnes de les escoles rurals d’Ardèvol, menjar peix, no m’agrada que em renyin Freixinet i Sant Climenç; de l’escola o em cridin... Dels dibuixos que feien Jana, 7 anys. Escola d’Ardèvol. Vinyet de Solsona i de l’Institut Francesc referència al l’entorn en destaquem: no Jaume, 6 anys. Escola Sant Climenç Ribalta de Solsona. L’objectiu dels tallers m’agrada l’olor dels camps quan hi tiren Nina, 8 anys. Escola El Vinyet de Solsona era saber com perceben els infants i joves fems, no m’agrada la carretera que passa Nihad, 8 anys. Escola El Vinyet de Solsona el seu entorn més immediat. Aquells just per davant de casa, no m’agrada Lleïr, 6 anys. Escola de Sant Climenç indrets del entorn natural que caracterit- estar separats, no m’agrada quan fa Marc, 6 anys. Escola El Vinyet de Solsona zen la seva vida quotidiana cercant què mal temps, no m’agrada que la gent tiri Èrik, 8 anys. Escola El Vinyet de Solsona els agrada i què no dels mateixos. deixalles al terra... Ona, 7 anys. Escola El Vinyet de Solsona El taller va constar de dos activitats. La primera (només encarada a infants de Per acabar, l’últim dibuix feia referència • Que NO ens agrada de l’entorn primària) va consistir en la realització de a com els agradaria que fos el vostre del nostre poble? 3 dibuixos de manera individual. Per tal poble quan sigueu grans o a on us agra- d’intentar no influir en la percepció dels daria viure. La gran majoria de nens i ne- Anna, 8 anys. Escola d’Ardèvol. alumnes, només se’ls hi va donar aques- nes els agradaria seguir vivint al mateix Joel, 7 anys. Escola d’Ardèvol. tes indicacions: poble on viuen actualment. Tot i així n’hi Jana, 7 anys. Escola d’Ardèvol. va haver uns quants de l’Escola del Vinyet Escola el Vinyet de Solsona 1. Allò què SÍ que els agrada de que van dibuixar que els agradaria viure a Hugo, 8 anys. Escola El Vinyet de Solsona. l’entorn del seu poble? Barcelona. D’aquesta pregunta desta- 2. Allò que NO els agrada de l’entorn quem la quantitat de dibuixos de cases • Com us agradaria que fos del seu poble? que vam recollir algunes ben originals el vostre poble? 3. Com us imagineu/com us en forma de bolet o d’altres utilitzant agradaria que fos el vostre poble caramels i gominoles com a material de Mateu, 6 anys. Escola d’Ardèvol. quan sigueu grans? construcció. Per altra banda, algun nen Pau, 9 anys. Escola de Sant Climenç On us agradaria viure? va dir que li agradaria que a Ardèvol hi Escola El Vinyet de Solsona hagi un museu de dinosaures o una nena Ona, 7 anys. Escola del Vinyet de Solsona. A la pregunta de que els agrada de l’en- que va dibuixar la casa de pagès dels seus Iria, 6 anys. Escola Vinyet de Solsona. torn del seu poble van dibuixar varietats avis com a lloc on li agradaria viure. d’indrets que anaven des d’equipaments La segona activitat, aportava contingut com ara la biblioteca o el cap de futbol, sobre la història dels boscos a través passant per llocs emblemàtics com la To- de la percepció de fotografies en las que rre d’Ardèvol, el Parc de la Mare de la Font succeeixen diferents coses als boscos o la torre de les hores de Solsona. També a partir de l’activitat humana. A partir hi ha qui va destacar que el que més li de l’observació de les fotografies, els agradava del lloc on vivia era la família o infants i joves havien de dir les primeres els amics o d’altes que en destacaven les 3 paraules que els hi venien al cap veient festes populars. la imatge, havien de descriure el que hi veien i dir si els agradava o no el que veien i perquè.

22 actua.larada.net A dalt, sessió amb l’alumnat de l’escola d’Ardèvol. A sota, pissarra amb el què els agrada del seu poble als alumnes de l’escola de Frexinet. Curs 2018-2019.

Projecte Actua. Fem coses al baix Solsonès i rodalies. 23 Què t’agrada del teu poble?

Escola de Sant Climenç, curs 2018-2019, 6 anys Escola El Vinyet, Solsona, curs 2018-2019. Escola el Vinyet, curs 2018-2019. 8 anys

Escola El Vinyet, curs 2018-2019. 8 anys Escola El Vinyet, curs 2018-2019. 6 anys Escola El Vinyet, curs 2018-2019. 8 anys

Escola El Vinyet, curs 2018-2019. 8 anys Escola El Vinyet, curs 2018-2019. 7 anys Escola d’Ardèvol, curs 2018-2019. 7 anys

Escola de Sant Climenç, curs 2018-2019. 9 anys Escola d’Ardèvol, curs 2018-2019. 7 anys Escola de Sant Climenç, curs 2018-2019. 6 anys Què NO t’agrada del teu poble?

Escola d’Ardèvol, curs 2018-2019. 10 anys Escola d’Ardèvol, curs 2018-2019. 8 anys

Escola d’Ardèvol, curs 2018-2019. 8 anys Escola El Vinyet, curs 2018-2019 Escola El Vinyet, curs 2018-2019. 8 anys

Escola El Vinyet, curs 2018-2019 Escola d’Ardèvol, curs 2018-2019. 7 anys Escola El Vinyet, curs 2018-2019. 8 anys

Pau, 9 anys Peu de foto, Peu de foto, peu de foto, peu de foto, peru de foto.

Pissarra amb llistat del què no els agrada als alumnes de l’escola de Freixinet, curs 2018-2019 Com t’agradaria que fos el teu poble?

Escola d’Ardèvol, curs 2018-2019. 6 anys Escola d’Ardèvol, curs 2018-2019. 7 anys Escola de Sant Climenç, curs 2018-2019. 9 anys

Escola El Vinyet, curs 2018-2019. 6 anys Escola El Vinyet, curs 2018-2019.76 anys Escola El Vinyet, curs 2018-2019

Pissarra amb llistat del què els agradaria als alumnes del’escola de Freixinet, curs 2018-2019

26 actua.larada.net Mirades de pandèmia

L’arribada inesperada d’una pandèmia en ple segle XXI ha capgirat la nostra vida de cap a peus. A continuació us compartim reflexions que ens fan arribar entitats participants de l’ACTUA.

Cap a una “nova normalitat” Associació de Dones Territori de Masies Coop en l’àmbit social i personal. del Solsonès Crec que aquest context “co- Els processos de dol per les A nivell d’Associació ens ha com- vid” ha provocat una sotragada de pèrdues, la fragilitat davant les portat parar totes les activitats pre- valors o prioritats. Com a Territori incerteses i les relacions familiars i vistes i en especial un concert que format per petits productors que de parella durant el confinament han teníem programat a finals de març. s’han d’espavilar per fer visible el provocat dolències emocionals, ex- Les dones som més vulnerables i seu producte en un mercat molt pressades en forma de ràbia, tristesa en una situació difícil com aquesta saturat amb oferta de tot arreu i de i por. En les actuals circumstàncies a també. El que hem detectat entre les qualitats molt diferents, hem tingut les persones afectades els cal curar sòcies és la dificultat de compaginar un primer moment de preocupació ferides, reconstruir estats d’ànim, la feina (telemàtica o no) i atendre perquè el confinament ens permetés empoderar-se i assumir noves reali- als infants i avis a casa ja que les fer arribar a la gent allò que fem. tats. escoles i el centre de dia han tancat. Però ens hem trobat que hi ha hagut Les dones en aquesta situació han un efecte positiu en l’augment del Montserrat Casas Rovira,Solsona Psi- fet una doble jornada excessiva i això consum conscient. Ara es valora molt còloga i psicopedagoga, espai Matís. repercuteix en la salut. més el producte de proximitat real i www.espaimatis.cat la qualitat que podem oferir perquè Ramona Santaeulària, Castellar de la aportem clarament qualitat de vida Ribera. Associació de Dones del Solsonès i som més conscients que triant Pandèmia i creació artística. els productes que tenim al voltant també contribuïm a la sostenibilitat En el meu cas, tot allò que he Amics de la Gent Gran de Pinós del nostre entorn, i de rebot fa que es gestat els darrers anys ha pres sentit. mantinguin els llocs de treball i les Ara veiem la importància del proper, Des de la gent gran de Pinós, iniciatives que creixen al territori. de l’invisible i la necessitat de nous suposo que com a tothom, ens a llenguatges per comprendre’ns i afectat molt. Vàrem haver de deixar Pilar Clotet Bonsfills, Vallmanya. Territo- interpretar-nos. A alguns artistes, tot totes les activitats ,gimnàs, pat- ri de Masies Coop i la precarietat, se’ns ha girat feina. chwork ,música, la festa de la gent gran que sempre la fèiem el diumen- Aquest estiu hem tingut l’oportunitat Marta Ricart, Llobera ge de Rams i fins hi tot una excursió de donar a conèixer el territori a un www.martaricart.cat a La Passió de Cervera. Ja acabat el gran nombre de nous visitants. Ni la primer confinament hem fet camin- millor campanya de publicitat pot su- ades per tornar-nos a veure i havíem plir l’experiència de viure en directa proposat fer la festa l’1 de setembre, la realitat del món rural. El turisme dia de la mare de déu de Pinós, però de proximitat i respectuós amb el amb les noves restriccions ni això no medi, és el nostre “hoste preferent”. ha estat possible. Molta gent està molt desanimada i costarà tornar a Manel Casanovas, el Miracle. endegar projectes. Territori de Masies Coop

Núria Cortada Angrill, Pinós Amics de la Gent Gran de Pinós

Projecte Actua. Fem coses al baix Solsonès i rodalies. 27 L’entrevista

Des de l’apartat de “L’entrevista” coneixerem més a fons projectes del territori. En aquesta primera edició dediquem aquest espai a la recent creada associació La Mare “La Mare Cultural”. Cultural

L’associació la Mare Cultural neix a Sol- sona en plena pandèmia. En un context on la cultura és fortament castigada, ha aconseguit que les nits d’estiu de Mare de la Font de Solsona s’emplenin d’un ambient cultural excel·lent i ha demostrat que la cultura és segura, desitjada i necessària.

Què és La Mare Cultural? La Mare Cultural som un grup de persones joves del Solsonès —constituïdes a dia d’avui en associació— mogudes per un ànim i una voluntat comunes: impulsar i dinamitzar l’activitat cultural a la Peu de foto, Peu de foto, peu de foto, peu de comarca. Per això ens agrada parlar d’un foto, peru de foto. projecte d’arrel, ja que posa la mirada a la cultura local i als entorns naturals de la comarca des dels quals es volen dinamitzar les arts en viu. A més a més, mal- Acte a la Mare de la Font, Solsona. Estiu 2020. Foto: La Mare Cultural. grat que el projecte hagi irromput en un escenari incert, contràriament ha optat per aferrar-se al territori i fomentar-ne la vida, gesta, cuida i estima. La cultura aquí plàvem la necessitat d’introduir aquest vida cultural tot guardant una mirada àm- és la verdadera “Mare” i l’entorn contri- concepte més ampli a l’activitat cultural plia que convidi gent d’aquí i gent d’allà. bueix a apadrinar aquest significat que de casa, la qual cosa consideràvem una Per tant, un dels objectius també és obrir hem volgut materialitzar mitjançant les mancança. És a dir, en moltes ocasions, el territori a la seva gent i a tothom qui arts en viu. les cites culturals locals que es duen a tingui ganes de capbussar-s’hi tot creant terme passen tan sols per camps com el experiències de to artístic capaces de con- Quan es va crear l’associació, quines de la música. Mentrestant, s’obliden rami- nectar les espectadores amb la natura. motivacions i necessitats us van portar ficacions com la de les arts plàstiques, la Amb tot, volem que la Mare sigui garant a fer-ho? poesia i la literatura, les arts escèniques, de la creació d’un univers cultural que es- L’associació es va crear tot just fa pocs les arts culinàries, l’artesania, etc. Totes devingui sensible i honest amb l’entorn. mesos, quan vam decidir posar definiti- les membres del col•lectiu vam coincidir vament en marxa la primera acció de La en aquest punt de vista i, per tant, loca- D’on surt i per què aquest nom? Mare. Les motivacions que ens han empès litzada la mancança, volíem teixir una Principalment del parc de “La Mare de La a impulsar el projecte, que inicialment era iniciativa que visibilitzés l’heterogeneïtat Font”, punt icònic del municipi de Solso- un batibull d’idees força diferents entre inherent a la cultura i, sobretot, fer-ho des na on creiem que moltes de les circum- si, han estat el de donar una segona vida de i amb la màgia de la natura. Podríem stàncies que reivindiquem hi són intrín- molt més acurada a la cultura de proxi- dir aquest era el repte més abstracte. seques. Alhora, considerem que és una mitat capaç de fer justícia al vessant més Per altra banda, guardàvem un repte més bona manera de reivindicar la cultura en multidisciplinari i heterogeni que desprèn ambiciós i transversal que consistia en el femení i concebre-la com aquella que crea la cultura. En aquest sentit, contem- següent. La idea era i és crear activitat en

28 actua.larada.net L’entrevista

Actes a la Mare de la Font, Solsona. Estiu 2020. Foto: La Mare Cultural. un moment en el qual tot això escasseja. De moment, hem celebrat la primera ser en la natura, la immersió i la música, La falta de recursos i les restriccions sani- edició de La Mare i n’hem tingut una res- una tríada d’elements que volem seguir tàries han implicat que haguem creat un posta social plaent, satisfactòria i agraï- conjugant en les properes edicions així esdeveniment íntim i immersiu, amb el da. La Mare es tracta de la primera acció com en altres cites culturals que puguem qual ens sentim molt còmodes. Decréixer, d’aquest nou reducte associatiu, que va organitzar. fer coses a mida i no descuidar cap detall. tenir lloc els passats dies 31 de juliol i 1 Ara bé, tenim moltes idees al cap i mol- I mica en mica crear una base sòlida que d’agost a la Mare de la Font i a la Font de la tes ganes a la sang. Caldrà donar forma a esdevingui en conscienciació de l’admi- Mina. L’hem definida com un festival pe- aquestes idees i veure com podem impul- nistració pública, de la pròpia organitza- tit a consciència amb l’objectiu d’habitar sar-les. Els Esquirols deien que després de ció i del públic. Amb tot, creiem que ara els cos i l’entorn amb el cor i la ment. En la lluita intensa vindrà el repòs, però el més que mai és el moment més idoni per aquest sentit, el vestit és el de la cultura cert és que nosaltres tenim ganes de més. reivindicar la necessitat de la cultura com en petit format allunyada de les aglome- a pilar de l’estat del benestar així com re- racions i propera a un clima intimista. Quines perspectives de futur teniu? prendre activitats i fer pedagogia del valor Conscients que posem sobre la taula dos Malgrat la situació actual, les perspecti- que això té. La gent agafa avions i trens atributs que, a voltes, avancen a contra- ves de futur són positives, sobretot des- sense distàncies de seguretat i sense cap corrent respecte les dinàmiques i rutines prés de veure com la gent ha respost a la problema. La gent va al bar i més deI ma- convencionals, en circumstàncies com les primera edició de La Mare. Recollim fruits teix. Per què dubtem llavors a l’hora d’as- presents es reivindiquen com a valors i saborosos —com els de Josep Carner—, sistir a un acte cultural? Cuidat al detall, principis més necessaris que mai. Aquest que són resultat d’haver sabut abonar la que segueix totes les mesures de segure- primer esdeveniment ha trobat la raó de terra amb l’esforç que li correspon. Tant tat i prevenció? És el nostre ofici i trobem públic com artistes, productores locals, que assistir —o organitzar— un acte així, participants directes i també indirectes a part del plaer i l’experiència, és una ma- així com col•laboradores han aconseguit nifestació de la necessitat de seguir pro- visibilitzar la màgia de la cultura amb el gramant i consumint cultura. convenciment que el món local és garant Quines activitats organitzeu? de llavors fructíferes. Podríem dir que la criatura ha nascut sana i amb un llagri- mal amarat de vida. Darrere de la Mare hi ha professionals amb noms i cognoms que han col•laborat, a voltes desinteres- sadament, i des de la organització volem agrair la seva tasca des de la total satis- facció i honestedat. Sense elles no hagués estat possible ni de bon tros. Ara tenim un precedent, una marca que ens ha deixat clavar les arrels i ens dóna ales a la vegada. Ens toca seguir volant i clavant les arrels.

Acte a la Mare de la Font, Solsona. Estiu 2020. Foto: La Mare Cultural. Teniu relació amb altres entitats del te-

Projecte Actua. Fem coses al baix Solsonès i rodalies. 29 L’entrevista

La Mare Cultural

rritori? Què us aporta? De moment, no hem sumat esforços amb cap altra entitat local, tot i que no descartem fer-ho d’ara endavant. De fet, un dels objectius de l’associació és fer xarxa amb el teixit associatiu per tal d’organitzar trobades i actes de manera conjunta. Creiem que cal aprofitar el valor que té el territori en termes associatius i no volem descuidar aquesta fortalesa, ans el contrari. Ara per ara, en el marc de la primera edició de La Mare des de la barra vam oferir productes d’algunes productores de proximitat. No es tracta de cap entitat, ho sabem, però són persones, a voltes petites em- presàries, que han decidit bolcar la seva tasca al territori. En aquest sentit, hem cregut convenient i enriquidor servir-nos dels seus productes i així visibilitzar la producció que es fa a casa.

Acte a la Mare de la Font, Solsona. Estiu 2020. 30 Foto: La Mare Cultural. actua.larada.net Projecte Actua. Fem coses al baix Solsonès i rodalies. 31 Talaia La Cooperativa energètica Des de la “Talaia” us presentarem entitats i experiències d’altres territoris que creiem interessants Pedraforca de donar a conèixer. La primera “talaia” la dediquem a conèixer la Cooperativa energètica Pedrafor- ca.

Arran del decret del 2019, i sota la pressió d’assolir que el 2030 el 40% de l’energia consumida provingui de fonts renovables, a la primavera del 2020 comencen a sorgir diferents propostes d’implantació de grans centrals eòli- ques i solars ubicades preferentment a pobles pagesos de la Catalunya Central, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. És en aquest context que , com a molts altres pobles, l’estiu del 2020 resorgeix a Pinós la proposta de central eòlica que finalment no s’acaba implantant.

Aquest allau de propostes acostumen a tenir al darrere grans empreses que El poble de Saldes, als peus del Pedraforca. Fotografia: Josep Pujantell cerquen el lucre privat i solen ser projectes amb un impacte econòmic i laboral als pobles on s’implanten molt baix. Neixen i es promocionen en nom Com sorgeix la iniciativa i per què? parc fotovoltaic per que els veïns i veïnes d’una Transició Energètica que en molts La iniciativa neix de l’Ajuntament de Sal- del municipi produïssin la seva pròpia casos és contrària a la Sobirania Ener- des, que porta temps treballant per l’au- energia. Les característiques del munici- gètica, és a dir, aquella que reivindica i tosuficiència energètica del municipi. Va pi, amb tres nuclis urbans, dos llogarrets construeix una transició reflexiva, un ser dels pioners en canviar tot l’enllume- i moltes cases disseminades, la majoria a impuls conscient i descentralitzat de les nat públic per làmpades Led, cosa que la part obaga, impossibilitaven l’autocon- energies renovables, una transició de- va reduir un 52% el consum energètic. sum compartit ja que per fer-ho s’exigeix mocràtica i sobirana, que prioritza pro- A més, aquestes làmpades produeixen que les cases siguin en un entorn de 500 duir allà on es consumeix, sense deixar un tipus de llum que interfereix el mí- mtrs i que cada aportació a la xarxa sigui de ser solidària. nim amb la fauna nocturna i no dispersa menor de 100Kw. la llum a l’espai. Això va comportar que Després de moltes consultes i de donar-hi Si ara és el moment de la Transició Saldes obtingués el premi al cel nocturn voltes van creure que la millor manera de Energètica també ho és de la Sobirania de qualitat.També fa anys que la calefac- fer-ho era de forma cooperativa, concen- Energètica i així ho demostren molts ció de les instal•lacions municipals es fa trant les plaques en un punt en lloc de fer- projectes que van sorgint, entre altres, mitjançant estella provinent de la fusta ho a cada habitatge, per guanyar en efi- la “Cooperativa energètica Pedraforca”, residual dels boscos municipals que s’ex- ciència i sostenibilitat. On cada veïna i veí cooperativa de consum i de serveis que ploten de manera sostenible per la man- de Saldes que vulgues, pugues col•locar produeix energia fotovoltaica al poble comunitat de municipis berguedans per les seves plaques i produir la seva energia, de Saldes. la biomassa.El següent pas era crear un simplificant i abaratint també les tasques

32 actua.larada.net Talaia

d’instal•lació i manteniment. D’aquesta manera, els habitats de la part obaga del municipi que tenen menys hores de sol i amb cases amb pitjors orien- tacions, també podran tenir plaques per produir la seva energia amb una ubicació òptima en les mateixes condicions que la resta.

Quina activitat té la cooperativa i a quins pobles treballa? L’objectiu de la cooperativa és que el municipi de Saldes arribi a ser autònom energèticament, de moment amb la cons- trucció d’una planta de producció elèc- trica solar i que aquesta energia la pugui comercialitzar la pròpia cooperativa entre Entrada a la propietat de l’ajuntament dels antics “Carbones les persones associades. Inicialment l’àm- Pedraforca S.A”, on s’ubicaran les plaques fotovoltaiques. . Font: bit d’actuació és el poble de Saldes Ignasi Ripoll

On s’instal•len les plaques? Ha sigut va, juntament amb l’Ajuntament, crearan Com afronteu i vinculeu la producció, necessari algun tipus de modificació de una societat que construirà la central fo- comercialització i distribució? normativa urbanística? tovoltaica, on cada persona associada a la Com dèiem abans, estem iniciant un pro- Les plaques s’instal•laran en terrenys on cooperativa podrà posar les seves plaques jecte que pretén arribar a l’autosuficiència es van ubicar les antigues instal•lacions i l’energia que produeixi se li descomptarà energètica del municipi. Inicialment pro- de les mines de carbó. L’ajuntament ha del rebut de la llum que girarà la coope- duirem uns 600Kw que és el que permet iniciat el treballs per fer una modificació rativa.De moment, com dèiem abans, l’espai de que disposem. En la mesura puntual de les Normes Subsidiàries de només produirem i comercialitzarem. La que trobem nous espais o noves fonts de Saldes per canviar l’ús actual “extractiu” distribució seguirà en mans d’Endesa que producció anirem ampliant fins assolir per l’ús” agrícola” que és un ús que per- és la propietària de la xarxa de distribució, l’objectiu d’autoabastir tot el municipi.Ja met la instal•lació de plaques fotovoltai- xarxa que, no hem d’oblidar, va ser creada al començament de la legislatura l’Ajun- ques. en el seu moment per petites companyies tament va escriure una carta a Endesa, tant municipals com privades que cobrien demanat-lis per el preu de la xarxa al mu- Qui produeix i qui consumeix l’energia les necessitats del territori. Paral•lela- nicipi i interessant-se per la seva compra generada? ment l’Ajuntament forma part del nucli de (no cal dir que sense gaires esperances). Per adaptar-nos a la legislació, que no per- municipis que està creant l’Associació de Paral•lelament a això es va unir a un met que una mateixa entitat produeixi, Municipis per l’Energia Pública, que llui- grupet de micropobles per anar donant distribueixi i comercialitzi l’energia elèc- tarà pel retorn als municipis de la xarxa de passos cap a la recuperació de la xarxa de trica, haurem de crear dues entitats. La distribució elèctrica.Inicialment, la previ- distribució. Aquest grupet de micropobles primera és la cooperativa de consum que sió, degut a l’espai que disposem, és de va anar creixent i aquest propers mesos, està naixent i que comercialitzarà entre produir aproximadament una tercera part constituiran l’Agrupació de Municipis per les persones associades l’energia que pro- de l’energia que es consumeix al munici- l’Energia Pública que integrarà, de mo- dueixi la planta fotovoltaica on estaran pi. La intenció tant de la cooperativa com ment, 92 municipis i 4 entitats que repre- instal•lades les plaques dels socis. Per de l’Ajuntament és arribar en un futur a senten 3.390.845 persones.Membres del produir l’energia elèctrica, la cooperati- cobrir les necessitats energètiques de tot consistori van visitar l’Ajuntament de Cen- el municipi.

Projecte Actua. Fem coses al baix Solsonès i rodalies. 33 Talaia

telles, que conserva la xarxa de distribu- ció de des de començament del segle passat i és de propietat municipal, per veure si el seu model era possible reproduir-lo al nostre municipi. També va estudiar el cas de Caldes de Montbui, on l’Elèctrica Cal- dense, una entitat privada, produeix, dis- tribueix i comercialitza energia elèctrica. Un altre cas que va estudiar el consistori va ser el de Camprodon, on una cooperativa amb participació municipal és pro- pietària de la xarxa de distribució des del temps de la segona república. Altres dues cooperatives de les mateixes característi- ques produeixen i comercialitzen l’energia elèctrica al municipi. A banda d’això, va tenir contactes amb enginyeries per que Equipaments on s’ubicaran les plaques fotovoltaiques, a teulada i al estudiessin la viabilitat (material i legal) sòl. Font: Ignasi Ripoll de construir una xarxa pròpia, paral•lela a la d’Endesa. Tot això van ser passos do- nats per l’Ajuntament abans de proposar Existeixen bonificacions fiscals a nivell perativa, ja que es tracta d’una cooperati- la creació d’una cooperativa a les veïnes i d’IBI i de ICIO per a noves instal•lacions? va de consumidors sense ànim de lucre. veïns de Saldes, quant tantejava de quina L’Ajuntament, en lloc de fer bonificacions manera es podia autoabastir d’energia el fiscals a particulars, va apostar per faci- Quina ha estat l’acollida al poble i a po- municipi. Ara tots els esforços de la Coo- litar un espai i una proposta cooperativa bles veïns? perativa estan centrats en posar en marxa per que cada casa del municipi pogués Molt bona. Pensa que la idea, l’Ajunta- l’autoproducció i comercialització d’ener- produir la seva energia. ment la va presentar a l’agost i ja som gia elèctrica. Un cop estigui aquesta fase vora de quaranta persones associades (en consolidada, no descartem reprendre el Com es finança la cooperativa? un poble de dos-cents noranta habitants), projecte d’assolir la construcció d’una xar- Inicialment, només comptem amb les també hi ha associada alguna empresa i xa de distribució pròpia. aportacions dels socis de la cooperativa. ens segueixen demanant informació con- La cooperativa facilita d’alguna forma També, per suposat, ens presentarem a tínuament. I hem de tenir en compte que les noves instal•lacions fotovoltaiques qualsevol ajut públic i si fos necessari, no de moment és només això, una idea, però o d’energies renovables d’iniciativa pri- descartem altres fons de finançament. amb moltes ganes de convertir-la en reali- vada, siguin o no d’autoproducció?. tat. Comencem amb un consell rector for- Sempre seran d’autoproducció, ja que el Si es produeix excedent, es compensa, mat per vuit persones amb moltes ganes que produeixin les plaques que instal•li es ven a la xarxa? Com es gestionen i de portar el projecte a bon fi. cada persona associada, serà la quantitat distribueixen els excedents econòmics? que se li descomptarà del seu rebut de la Com ja hem comentat, degut als impe- Sovint l’energia fotovoltaica té crítiques llum. També podran ser sòcies empreses diments legals, tota la producció s’aboca d’impacte paisatgístic. En un poble em- del municipi, però sempre el límit de pro- a la xarxa i posteriorment la cooperativa blemàtic com Saldes, ha generat algun ducció serà el propi consum de les seves l’ha de comprar per comercialitzar-la en- tipus de rebuig? Creieu que té algun ti- instal•lacions. tre les persones associades. pus d’impacte paisatgístic? Quina ha es- Els excedents econòmics, si hi haguessin, tat l’acollida per part del sector turístic? s’han de destinar a millorar la pròpia coo-

34 actua.larada.net Talaia

La resposta del sector turístic ha sigut també molt molt positiva, de fet, alguna empresa del sector i empresaris i em- presàries a títol personal en son sòcies. El fet de concentrar les plaques en un lloc, a banda d’afavorir l’eficiència i la sostenibilitat, també te un efecte positiu sobre el paisatge del municipi ja que no caldrà instal•lar plaques a les teulades i el lloc on s’ubicarà s’ha comprovat que no te cap efecte negatiu sobre el paisatge. Per altra banda també es millorarà l’estat de les antigues instal•lacions mineres ara en estat d’abandó. L’Ajuntament ha estat molt cu- rós en la tria del lloc. En aquest municipi que el seu territori forma part del Pla d’Es- pais d’Interès Natural de la Serra d’Ensija, Mostra de la ubicació de les plaques fotovoltaiques a teulada. Font: del Parc natural del Cadí-Moixeró i del Es- Ignasi Ripoll pai Natural d’Interès Nacional del Pedra- forca, no podia ser de cap altra manera. xarxa de distribució elèctrica. veïnals i amb el territori, és un model Saldes participa també a la Mancomuni- Per altra banda, també estem explorant la econòmic més estable, no depenent dels tat de municipis berguedans per la Bio- possibilitat de crear una xarxa pròpia de interessos especulatius de grans empre- massa. Establiu o us imagineu alguns distribució. ses i allunyat dels interessos polítics. Tam- tipus de sinergies entre la producció bé creiem que és un model que retorna els fotovoltaica i la biomassa? Arran del decret del 2019 han aflorat beneficis al propi territori. De moment estem en un estat molt inci- moltes sol•licituds de parcs solars im- pient del projecte i ens volem centrar en pulsats per grans empreses a pobles Quin tipus de cooperativa sou i com us que la producció i comercialització funcio- rurals. Quin posicionament teniu al res- organitzeu ? nin. Més endavant ja entomarem tots els pecte i com creieu que s’hi pot interve- S’ha constituït una cooperativa de consu- reptes que ens anem trobant. Per suposat, nir des de projectes com el vostre? midors i usuaris sense ànim de lucre. Ja a priori, no descartem cap tipus d’intro- L’Ajuntament, un cop va córrer que tenia arribem a les quaranta persones. Aquesta ducció d’altres fonts d’energia renovable intenció de construir un parc fotovoltaic xifra té molt valor si pensem en que som que ajudi a la sostenibilitat del subminis- va rebre moltes propostes d’empreses un poble molt petit i que encara falta trament d’energia neta al municipi. que s’oferien per construir-lo i explotar-lo, temps per veure el fruit de la feina que es- però va apostar per que, aquest cop, el tem fent ara. Som quaranta persones que Hi ha municipis que han avançat en la benefici es quedés al territori i la coope- ens hem unit per treballar per un projecte desconnexió de la xarxa i en la munici- rativa compartim totalment aquest plan- il•lusionant. La cooperativa comercialit- palització de la distribució. Veieu pos- tejament. zarà energia elèctrica entre les persones sible aquest horitzó a Saldes? Com el associades. Qui produirà l’energia elèctri- treballeu? Per què el model cooperatiu? ca, serà una altra societat integrada per Com hem dit, l’Ajuntament forma part del Aquest model cooperatiu és el que va pro- l’Ajuntament (que aportarà el terreny) i la nucli de municipis que està creant l’Asso- posar l’Ajuntament i que nosaltres volem pròpia cooperativa (que aportarà les pla- ciació de Municipis per l’Energia Pública, construir. Pensem que el model coopera- ques de les persones associades). Aques- que lluitarà pel retorn als municipis de la tiu te diversos avantatges. Crea vincles

Projecte Actua. Fem coses al baix Solsonès i rodalies. 35 Talaia

Quins són els reptes que creieu que te- Entorn de Saldes. Font: Ignasi Ripoll nim els pobles petits a nivell de sobirania energètica i com hi podem avançar? Al pobles petits crec que és on és més fàcil bastir models d’autosuficiència energèti- ca tot i les dificultats que comporta cercar models innovadors de propietat i organit- zació, però penso que un cop implantat el model, aquest te una fortalesa molt més gran que d’altres models empresarials. Penso que el model cooperatiu és el més robust i de millor retorn dels seus beneficis al territori. Penso que els pobles petits, podem ser un laboratori d’autosuficiència combinant diversos sistemes de producció d’energia neta que poden servir per, posteriorment, adaptar el model a grans nuclis urbans.

tes dues entitats duran recorreguts pa- Quin és el model de governança i com es ral•lels i simultanis. Un cop constituïda la vincula la cooperativa al poble de Sal- cooperativa (el novembre del 2020) hem des? de demanar els permisos corresponents La cooperativa de consum, com hem dit, per tal que el govern ens autoritzi a co- serà la qui comercialitzarà l’energia entre mercialitzar energia elèctrica. La previsió les persones associades. Aquesta energia és que tot aquest procés duri menys d’un la produirà una societat formada a parts any, període que aprofitarem per dissen- iguals per la cooperativa i una empresa yar l’estructura de comercialització i la de municipal on l’Ajuntament aportarà el so- producció i venda a la xarxa de l’energia lar i la cooperativa, mitjançant les apor- produïda. Un cop creada la cooperativa i tacions de les persones associades, les l’empresa municipal, es constitueix la so- plaques fotovoltaiques. cietat productora, formada per ambdues societats. Això preveiem que sigui a prin- Contempleu la possibilitat d’ampliar el cipis del 2021. També hem de tenir auto- projecte a altres pobles? ritzats el canvi de qualificació del sol i el De moment, com ja hem dit abans, l’ob- punt de connexió a la xarxa. L’Ajuntament jectiu ara és posar en marxa tot el model ja porta mesos treballant en aquests de producció i comercialització d’aquesta punts i estan els tràmits força avançats. planta. Si més endavant cap altre poble Per la qual cosa, creiem que estaran re- vol aprofitar la nostra experiència, per su- solts, si fa o no fa al mateix temps que la posat que l’ajudarem tant com puguem. cooperativa estigui autoritzada a comercialitzar energia, o sigui abans d’un any.

36 actua.larada.net Recomanem Ràdio la Falguera

Al “Recomanem” us compartim experiències, recursos, publicacions, articles etc.,i projectes on posar el nostre granet de sorra, tant del territori com de fora.

“La Falguera” en antena, a les instal·lacions de Solsona FM. Fotografia: Anna Pujol

La Falguera neix per fer d’altaveu de les Tindrà una periodicitat mensual i una iniciatives feministes del món rural durada d’una hora. El tema central del El nou programa de ràdio gravat a Solso- primer programa són les generacions na FM tenyirà de lila diverses ràdios de la de dones dins d’una mateixa casa de Catalunya Central pagès al Solsonès, amb la presència de l’exposició Vaivens Femenins de Territori La Falguera és un programa radiofònic de Masies. També hi ha un espai dedicat que neix amb la intenció de fer d’altaveu a la narrativa radiofònica a càrrec de la de les iniciatives feministes del món rapsoda Alba Mascarella, recomanacions rural. Tracta l’actualitat del Solsonès i musicals i literàries i més seccions. amplia l’eix de mires explicant movi- ments d’arreu on les protagonistes són Podeu escoltar La Falguera al següent les dones. El programa ha sorgit dins del enllaç: https://soundcloud.com/la-fal- Grup de Gèneres del Casal Popular La guera-radio Fura, de la inquietud de dues periodistes que en formen part, l’Anna Pujol Navarro Per conèixer més sobre la Falguera també i l’Anna Montraveta Riu, que integren podeu visitar el nostre Instagram: l’equip juntament amb la Laia Camprubí @lafalgueraradio Presseguer i la Maria Moreno Viladrich. L’espai també comptarà amb la col•labo- ració habitual de més membres del Grup de Gèneres i d’altres entitats feministes de la Catalunya Central.

Projecte Actua. Fem coses al baix Solsonès i rodalies. 37 Granets Recomanem de sorra

La Directa és una cooperativa de consum, Publicacions entenent els continguts periodístics com un bé a disposició tant de les sòcies com de les que no ho són. Quinzenalment edita el diari “La Directa”, en paper i en format web, que recull informacions d’actualitat dels Països Catalans i l’acompanya d’anàlisi crític. Apos- ta per un contingut descentralitzat i recent- ment la Directa ha cobert temes d’interès pels pobles petits com l’auge de les centrals eòliques i solars o el despoblament i repo- blament. Fent-te sòcia de la Directa esde- vens copropietària el mitjà de comunicació i obtens el carnet La Directa, amb avantatges en l’accés a serveis i productes de projectes de l’economia solidària dels Països Catalans, entre altres, de l’ACTUA i Territori de Ma- VALLFEROSA sies Coop. UNA TORRE SINGULAR EN UNA FRONTERA DE TEMPS LA HISTÒRIA Més informació: cooperativa.directa.cat ANTIC D’UN MIRACLE

El passat juliol del 2020 sortia a la llum A “La història d’un Miracle” Xavier Solà el llibre “Vallferosa. Una torre singular , rinerenc i autor de la publicació, recull en una frontera de temps antic”. Editada la història del Santuari del Miracle des per l’ajuntament de Torà, és la primera de la seva vessant religiosa, cultural, so- publicació que es dedica a aquesta torre. cial i històrica. Pensada inicialment com El llibre ha estat coordinat per l’arquitec- a complement de les visites guiades que te Josep Esteve i l’arqueòleg Joan Men- ofereix ell mateix al Santuari, el llibre es chon. Recull quinze anys d’investigació publica la privamera del 2020 i es troba La Fundació Coop57 és una eina creada per d’un equip d’arqueòlegs, historiadors i a la venda al mateix Miracle, a diferents la Coop57, cooperativa de serveis financers arquitectes, i estudis de la tradició secu- punts del Solsonès i també via contacte ètics i solidaris, amb l’objectiu d’enfortir el lar sobre Vallferosa. El llibre, que compta directa amb l’autor. desenvolupament de l’economia social i so- amb l’aportació de 26 estudiosos, ha estat lidària i contribuir a la lluita per una trans- coordinat per Josep Esteve, arquitectes formació social. En l’actualitat s’organitza cerverí, i Joan Menchon, arqueòleg. en quatre àrees de treball: la lluita contra les desigualtats i l’exclusió social, la lluita contra la precarietat laboral, la revitalitza- ció del món rural, i l’impuls de la transició energètica. A finals del 2020 va engegar la campanya de donacions “Sortim del Guió- El guió del pròxim capítol del capitalisme ja ens el coneixem. Reescrivim-lo juntes!”. La campanya és oberta tant a entitats com a particulars, i l’aportació econòmica és lliure, tant de quantitat com de periodicitat.

Més informació: fundacio.coop57.coop

38 actua.larada.net L’apartat “Barrinant” el dediquem a recollir de forma agrupada diferents espais de recull d’infor- mació, opinió i reflexió que segueixen oberts en el moment de la publi- cació del butlletí i on us Barrinant animem a participar.

SOLSONÈS VIU PAISATGES PAGESOS MEMÒRIA DEL PAISATGE Formulari sobre l’estat Proposta d’indrets Revisió dels usos del del teixit associatiu i d’interès popular a territori elaborats a actualització de dades preservar als pobles partir de mapes antics de les associacions del de l’ACTUA. (anys 20’s, 50’s del Solsonès i rodalies. s.XX)

MEMÒRIA POPULAR RECULL DE MEMÒRIA I ENFILA’T - INTERCANVI CULTURA POPULAR DE PENSAMENTS Recull i descripció de Recull d’elements de Recull de reflexions re- fotografies antigues i la cultura popular lacionades amb vídeos actuals i ubicació en el a preservar (dites, i articles que giren al mapa. rondalles, tradicions, voltant d ela situació usos, refranys ,etc. ) de les dones.

COOP DE SOL- COMPRA CRITERIS PER AL PLENARI ACTUA COL·LECTIVA DE CONSUM I CONTRACTA- Recull de valoracions PLAQUES SOLARS CIÓ RESPONSABLE Inscripcions obertes de la feina feta fins a la compra col·lectiva Formulari adreçat tant ara des de l’ACTUA i de plaques solars per a administracions propostes de millora. autoconsum. locals com entitats. actua.larada.net/barrinant

PAISATGES PAGESOS

Els anteriors espais de recull d’informació i reflexió són pissarres en blanc memòria, pagesies debat territorial CENTRE ECONOMIA de recull d’idees i propostes els resultats dels quals són traspassats als ve- DE RECURSOS SOCIAL I SOLIDÀRIA promoció,suport ritables espais que atorguen el caràcter col·lectiu i participatiu de l’ACTUA: acompanyament el plenari i els grups d’interès de les diferents àmbits de treball i accions. Si

DEBAT ACCIÓ estàs interessada en participar en qualsevol d’ells, contacta amb nosaltres TERRITORIAL ASSOCIATIVA I COMUNICACIÓ promoció,formació, o emplena el formulari del web. acció conjunta COL·LECTIUS VULNERABLES

Dones, gent gran, joves Butlletí núm. 1 — Desembre de 2020

Propers actes agendats Projecte ACTUA

Febrer 2021 Març 2021 L’ACTUA és un espai d’acompanyament, suport i impuls d’actuacions i vehicula- Del 6 de febrer al 6 de març Dissabte, 6 de març ció d’idees per fer la vida als pobles del Curs: Cap a l’autosuficiència 12ena edició de poda de restauració Baix Solsonès i rodalies més agradable i energètica al món rural. d’arbres fruiters antics. sostenible. Iniciat el 2009 i oficialment percebut com a Pla de Desenvolupament Organitza: Escola Agrària del Solsonès, Lloc: Santuari de Pinós Comunitari, dels pocs a nivell català que en col·laboració amb l’ACTUA i Territori són empresos per entitats comunitàries i de Masies Coop dels pocs també empresos a zones rurals.

Dissabte 6 de febrer Trobada d’associacions del Solsonès i Contacte rodalies [email protected] Organitza: ACTUA i Oficina Jove del Solsonès 672 49 12 23 Sessió en línia El Miracle, divendres de 10.00 a 14.00 h actua.larada.net Dilluns 8 de febrer Quin patrimoni (natural i cultural) dels nostres pobles volem preservar? Com ho podem fer?- Amb la presentació del servidor Solsonès en un clic.

Organitza: ACTUA i CEL Sessió en línia.

Dissabte 13 de febrer, 10:30 Plenari general de l’ACTUA. Acord línies de treball per al 2021-2023

Sessió en línia

actua.larada.nat