#TornaTerra | 1 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors Índex 1. Resum.......................................................................................................................................................... 2 2. Antecedents.................................................................................................................................................. 3 3. Motivacions de Torna Terra........................................................................................................................... 5 4. El projecte..................................................................................................................................................... 6 5. Objectius....................................................................................................................................................... 8 6. Àmbit d'intervenció........................................................................................................................................ 8 7. Intervenció social i comunitària.....................................................................................................................9 8. Pla de treball............................................................................................................................................... 13 9. Cronograma................................................................................................................................................ 16 10. Memòria d'activitats.................................................................................................................................. 17 11. Resultats:.................................................................................................................................................. 18 12. Valoracions i conclusions..........................................................................................................................24 1. Resum TornaTerra és un projecte col·laboratiu que neix i es concep com a espai de generació reproducció de valors socials i territorials a la comunitat on es desenvolupa. Ho fa recuperant la cultura, promocionant el producte local, però també investigant sobre la possibilitat de què varietats locals en desús puguin ser reintroduïdes en l'agricultura local. Des de la recuperació de petits horts abandonats TornaTerra reivindica el treball pagès responsable com a element fonamental de la custòdia del territori i les seves activitats i costums. TornaTerra crea xarxes d'horts recuperats amb varietats locals en desús, recuperant la cultura i el patrimoni associat tant de la varietat com del patrimoni agrari associat a l'hort. Més enllà de la qualitat del producte, que és certificat com a ecològic, els valors anteriors són els fonamentals de TornaTerra, els valors intangibles que fan de TornaTerra un projecte un projecte comunitari d'intervenció i educació popular i per la sostenibilitat. | 2 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors 2. Antecedents TornaTerra neix a Prades de La Molsosa, al baix Solsonès. Com molts altres pobles del baix Solsonès i de la Catalunya Vella i rural el despoblament rural és una realitat, i com a conseqüència, l'abandonament de terres i, especialment, d'aquelles petites parcel·les que es dedicaven a la horta per a l'autoconsum. Amb la pèrdua d'horts es perd cultura, patrimoni agrari, paisatge, memòria col·lectiva, valors comunitaris i eines potencials de reconstrucció del model de relació entre el camp i la ciutat. A la vegada, aquest abandonament va en detriment de la riquesa cultural (Convenció sobre la Diversitat Biològica, Declaració de Río, 1992), de les varietats agronòmiques locals i del seu coneixement associat (usos, pràctiques locals de conreu, toponímia). Èxode rural: pèrdua d'actius socials, culturals i erosió de la capacitat reproductiva dels símbols del paisatge El màxim poblacional La Molsosa es troba als anys trenta del segle passat. Tenint en compte els estralls de la Guerra Civil, a partir dels anys quaranta la població comença a disminuir i, malgrat les diferents intensitats pròpies de diferents èpoques, des de llavors ho fa sense parar fins l'actualitat (2015), en què té 113 habitants, 27 dels quals es troben al petit llogaret de Prades de La Molsosa1. La capitalització de l'agricultura, que s'inicia els anys quaranta i s'intensifica els anys seixanta, és un dels principals motius de la pèrdua de població dels petits pobles pagesos, i també de La Molsosa i en conjunt del Baix Solsonès. El context socioeconòmic força als petits productors a comprar maquinària i terres, i aquells que no poden fer-ho, es veuen obligats a emigrar. D'aquesta manera l'envelliment de la població és cada vegada més gran i la taxa d'envelliment s'incrementen superant la mitjana comarcal i catalana (al 2015 l'índex d'envelliment al Baix Solsonès era del 33%, mentre que al Solsonès i a Catalunya era del 25 i 22% respectivament2). La mitjana d'edat dels pagesos i pageses també s'incrementa, patint un important envelliment que posa en dificultat el relleu generacional de les finques, i de manera molt important les explotacions secundàries com l'horta familiar. L'envelliment suposa també una important barrera per a noves apostes innovadores en l'agricultura. La població ocupada en l'agricultura passa, a la comarca del Solsonès, de 1796 al 1970 a 689 el 1999, i 425 al 2009. Al Baix Solsonès entre el 1999 i el 2009 es perden 94 explotacions agràries familiars. Mentre que el 1999 el 27% dels caps d'explotació tenien entre 45 i 54 anys, la falta de relleu generacional fa que el 2009 el màxim grup d'edat dels caps d'explotació sigui entre 55 i 64 anys, i que risc potencial de manca de relleu s'incrementi, doncs els caps de titulars amb 65 o més anys passa de representar el 20% al 24%3. Gràfic: Evolució població a La Molsosa. Font: INE. 2000 2013 2015 Creixement acumulat TOTAL LA MOLSOSA 133 104 113 -20 Anfesta| Poble 25 21 26 1 La Molsosa | Disseminat 65 54 60 -5 Prades | Poble 43 29 27 -16 1Segons dades de l'INE 2 Segons dades de l'IDESCAT, 2015 3 Segons dades del cens agrari del 1999 i del 2009. | 3 | TornaTerra – Recuperem espais i sabors La pèrdua de població rural va de la mà del creixement de les zones urbanes i del trencament de relacions alimentàries de proximitat, i també d'un progressiu allunyament de les diferents realitats i relacions empàtiques. D'aquesta manera fins ben entrat el segle XXI el paper de la pagesia es veu subestimat, associat a pràctiques anacròniques i reduït a una activitat econòmica sense retorn social ni ambiental. El declivi dels horts d'autoconsum: empobriment cultural, paisatgístic i de sobirania alimentària Fins fa no massa dècades cada casa mantenia els horts (majoritàriament d'autoconsum). Es trobaven al costat de rieres, al costat de vivers, basses o pous. L’hort ha estat una font imprescindible d’alimentació durant tot l’any. D’ell en provenien la major part dels aliments que consumia la família; les verdures i les hortalisses. Sempre situat a les proximitats d’algun pas d’aigua, d’una bassa o d’un pou. Normalment abans es tenia un hort d’estiu i un hort d’hivern. Els cultius de secà amb els girons, les guixes, mongetes i cebes normalment es feien a camps apartats de la masia que anaven canviant de lloc. L’hort d’hivern era prop de casa, en un lloc assolellat, i normalment proper al femer, que li proveïa adob. La barreja d’excrements i palla que s’extreia de les corts era l’adob usat per a les hortalisses. L’hort d’hivern no s’havia de regar massa, i s’hi feien cebes, espinacs, apis, cols d’hivern, escaroles, enciams i faves. Alguns d’aquests es tapaven per a protegir-los de les gelades. Per contra, l’hort d’estiu necessitava de molt reg, i anava sempre associat a una bassa o una rasa. És el què avui ha perdurat i s’hi conreen mongetes tendres, enciams, escaroles, tomàquets, apis, cols de cabdell, albergínies, pebrots, bledes, carbasses i cebes per esgarrar (per menjar tendres). Les varietats de cultiu dels horts s’han anat seleccionat i hibridant generació rere generació, i seleccionant les millor adaptades al territori i de millor qualitat, i al Baix Solsonès, en una recerca acompanyada dins del pla comunitari ACTUA, s'hi han identificat fins a 218 varietats diferents ('Patrimoni Agrari al Baix Solsonès. L'Hort', Florinda Plans i Lluïsa Rosés, coeditat per l'ARADA i l'Associació l'ERA, 2013). Al voltant de l’hort hi podem trobar també arbres fruiters, amb 193 varietats identificades. Sovint els horts de les diferents cases dels pobles o parròquies s'agrupaven a les zones on hi havia més disponibilitat d'aigua. D'aquesta manera esdevenia un entorn de relació social i d'intercanvi de coneixement i recursos agronòmics i culturals. Eren llocs frescals i als estius solien acollir a moltes persones del veïnat per passar la tarda. La pèrdua poblacional, i especialment aquella derivada dels èxodes dels anys seixanta, en ple 'desarrollismo', fa que molt horts s'abandonin, en primera instància els d'hivern i més endavant també els d'estiu. Amb el seu abandonament es perden els valors culturals (coneixement ecològic tradicional i patrimoni cultural), i socials associats. El progressiu envelliment de la població provoca també que a mesura que incrementa l'envelliment hi hagi més horts que no tenen relleu generacional i que s'abandonin. Més enllà dels impactes socioculturals, la pèrdua d'horts determina una pèrdua de diversitat i qualitat paisatgística (es perden mosaics), i també de biodiversitat pròpia de l'hort i d'espais naturals