Fidel Aguilar I L'art Europeu Del Seu Temps: Elie Nadelman, Celso Lagar
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
https://doi.org/10.5565/rev/locus.329 LOCVS AMŒNVS 16, 2018 229 - 250 Fidel Aguilar i l’art europeu del seu temps: Elie Nadelman, Celso Lagar, Amedeo Modigliani Maria Lluïsa Faxedas Brujats Universitat de Girona. Departament d’Història i Història de l’Art [email protected] Recepció: 26/04/2018, Acceptació: 26/06/2018, Publicació: 04/12/2018 Resum L’obra de l’escultor gironí Fidel Aguilar (1894-1917), tot i la seva escassetat i fragilitat, sorprèn per, entre altres, la madu- resa assolida i les extraordinàries afinitats que el seu treball presenta amb el d’alguns dels millors artistes europeus del seu temps. En aquest article s’exploren precisament els punts comuns i les relacions amb l’obra de tres artistes ben concrets: Elie Nadelman (1882-1946), Celso Lagar (1891-1966) i Amedeo Modigliani (1884-1920). En els primers apartats de l’arti- cle es revisen els possibles punts de contacte o d’influència directa que van poder permetre que l’escultor gironí conegués l’obra dels altres tres artistes, ja sigui a partir de contactes personals, de converses amb terceres persones o bé a partir de reproduccions en revistes o diaris. Tot seguit s’analitzen els conceptes estètics comuns entre els seus treballs respectius, que s’articulen principalment en la tria de materials, la iconografia i l’interès comú pel primitivisme i el classicisme. Finalment es valoren algunes de les connexions formals concretes que es poden detectar en les escultures, els dibuixos i les pintures realitzats per aquests artistes, que s’expliquen precisament a partir de les afinitats conceptuals esmentades. La comparació entre les obres respectives ens porta a concloure que és necessari estudiar el treball d’Aguilar en un marc més ampli que el del noucentisme que normalment l’ha acollit, perquè alguns dels seus trets tenen més a veure, per exemple, amb una anticipació de l’art-déco. Paraules clau: Fidel Aguilar; Elie Nadelman; Celso Lagar; Amedeo Modigliani; escultura; noucentisme; primitivisme; art modern Abstract Fidel Aguilar and the European art of his time: Elie Nadelman, Celso Lagar and Amedeo Modigliani Despite its scarcity and fragility, the work of the Catalan sculptor Fidel Aguilar (1894-1917) is surprising for, among others, the maturity he achieved and the extraordinary affinities that his work shares with that of some of the best Eu- ropean artists of his time. This article explores the aspects and relations his work has in common with that of three well- known artists: Elie Nadelman (1882-1946), Celso Lagar (1891-1966) and Amedeo Modigliani (1884-1920). In the first part of the article, we review the possible contacts or direct influences that allowed the sculptor from Girona to know the work of the other three artists, either from personal contacts, from conversations with third parties, or from repro- ductions in magazines or newspapers. We then study the common aesthetic concepts between their respective works, which are mainly related to the selection of materials, the iconography and their common interest in primitivism and classicism. Finally, we evaluate some of the specific formal connections that can be detected in the sculptures, drawings and paintings made by these artists, which are explained precisely from the aforementioned conceptual affinities. The comparison between the respective works of these artists leads us to conclude that it is necessary to study the work of Aguilar in a broader framework than that provided by Noucentisme, because some of its features have more to do with, for example, an anticipation of Art Deco. Keywords: Fidel Aguilar; Elie Nadelman; Celso Lagar; Amedeo Modigliani; sculpture; Noucentisme; primitivism; modern art 230 LOCVS AMŒNVS 16, 2018 Maria Lluïsa Faxedas Brujats a completíssima exposició titulada «Un de l’escultor d’origen polonès Elie Nadelman meteorit fugaç: Fidel Aguilar (1894- (1882-1946) i el pintor i escultor italià Amedeo L1917)», que va commemorar el cente- Modigliani (1884-1920), a l’obra dels quals Agui- nari de la mort de l’escultor gironí i que va ser lar va poder accedir, o bé a través de la premsa i comissariada per Eva Vàzquez1, ens va oferir la les revistes, o bé a través de terceres persones que possibilitat excepcional de contemplar i estudiar l’haurien pogut conèixer directament. A aquests la pràctica totalitat de l’obra artística conservada dos artistes cal afegir-hi el pintor salmantí Celso d’aquest autor, que malauradament, degut a la Lagar (1891-1966), a qui Aguilar sí que va poder seva mort massa prematura, és escassa. Aquesta tractar personalment; per aquest motiu la seva revisió va fer ressorgir algunes preguntes que poc possible influència podria ser, doncs, més directa. o molt s’han anat plantejant des de la mort de Tot i que a la primera part de l’article he provat de l’artista, una de les més interessants de les quals documentar amb detall les possibles vies d’accés és, possiblement, com és que l’obra d’Aguilar, d’Aguilar a l’obra d’aquests autors, cal destacar que no va arribar a sortir mai de Catalunya i que l’objectiu no és tant el d’intentar establir amb prou feines de Girona, comparteix tants l’existència de contactes o d’influències directes, elements pel que fa als seus temes i formes amb que probablement són impossibles de confirmar, la d’alguns dels seus coetanis europeus més reco- sinó més aviat el de suggerir afinitats i coincidèn- neguts. Si hi ha algun element que sorprèn de cies estètiques que ens poden ajudar a considerar les seves escultures és l’extraordinària maduresa Aguilar, malgrat la seva joventut i el seu isola- formal i conceptual que descobrim en algunes ment, com algú absolutament capaç de captar i de de les seves peces escultòriques més significa- treballar amb els mateixos principis, intuïcions i tives, tenint en compte, sobretot, la joventut i idees artístiques d’alguns dels seus coetanis més l’aïllament d’aquest artista respecte als corrents reconeguts. Finalment, cal dir que, tot i que en artístics nacionals, i sobretot internacionals. En aquest article m’he centrat en la figura i en l’obra un article anterior, Vàzquez, que no dubtava a d’Aguilar, algunes de les ressonàncies que esmen- qualificar Aguilar de modern, ja havia proposat tarem s’estenen també, de fet, al conjunt de l’es- una sèrie d’escultors amb l’obra dels quals les cultura noucentista catalana de la seva generació4, seves creacions mantenen proximitats certament en l’estudi de la qual és possible que la influència significatives: Picasso, Brancusi i Maillol, entre d’aquests artistes hagi estat poc considerada. d’altres2. En el catàleg de l’exposició esmentada se citen els noms de molts altres creadors amb els quals l’obra d’Aguilar estableix connexions Elie Nadelman a Barcelona ben evidents3. En aquest article em proposo revisar la se- L’escultor Elie Nadelman fou una de les figures va relació amb tres artistes concrets, l’obra dels més significatives en els cercles avantguardistes quals ofereix, al meu entendre, punts de contacte del París dels primers anys del segle xx, malgrat interessants i suggeridors amb la d’Aguilar, i que que avui el seu nom i la seva obra hagin caigut en pogueren ser, en un moment donat, una referèn- un cert oblit. Nascut a Varsòvia el 1882, Nadel- cia o fins i tot una influència per ell. Es tracta man va marxar primer a Munic, el 1904, i mesos Fidel Aguilar i l’art europeu del seu temps: Elie Nadelman, Celso Lagar, Amedeo Modigliani LOCVS AMŒNVS 16, 2018 231 Figura 1. Exposició de Nadelman a la Galerie Druet, 1909. Jerome Robbins Dance Division, The New York Public Library for the Performing Arts, Astor, Lenox and Tilden Foundations. després a París, on es va quedar fins al 1914. Tot era ell qui havia descobert en primer lloc la for- just començada la Primera Guerra Mundial va ma abstracta8. Malgrat que la seva reivindicació viatjar als Estats Units. Malgrat que pensava que pugui semblar exagerada, ja que Picasso i Braque seria una estada temporal, va acabar convertint-se experimentaren amb els principis cubistes ja des en permanent, fins al punt que es va nacionalitzar de 1907, sí que cal reconèixer que, certament, com a ciutadà nord-americà el 1927. Va morir a Nadelman va treballar en la línia d’una escultu- Riverdale, Nova York, el 1946. Durant els seus ra en què la dissecció de la massa en plans que anys parisencs d’abans de la guerra, Nadelman es interseccionaven avançava decididament cap a va esforçar, com molts dels seus col·legues, a ela- l’abstracció abans que ho fes cap altre autor. borar un llenguatge escultòric propi que fugís de En tot cas, entre 1908 i 1914, Nadelman va la influència allargassada de Rodin, la figura més viure alguns anys d’èxit en què va participar en destacada, sense cap mena de dubte, de l’escultu- diversos salons i va exposar individualment ra de l’època5; una influència que és perceptible en galeries importants, com ara la parisenca Dru- en les primeres obres de Nadelman, però de la et (el 1909 i el 1913) (figura 1) o la londinenca qual va aconseguir escapar gràcies al seu recurs a Paterson (1911), amb força succés comercial i la linealitat i a una certa recuperació de determi- crític. Cal tenir present que per als escultors fer- nats elements classicistes, com veurem. se un lloc als ulls del públic en aquest període era A París, Nadelman va ser un habitual del més difícil encara que per als pintors (les expo- saló dels germans Stein, ja que Leo fou un dels sicions individuals d’escultors importants que es seus primers col·leccionistes i un gran amic seu, van presentar en galeries parisenques entre 1902 i es va relacionar amb totes les figures clau de i 1914 no arriben a la desena9).