Concert de cloenda

Orquestra Filharmònica de Copenhaguen

Baiba Skride violí

Toshiyuki Kamioka director

Nielsen Txaikovski Dvorák

11A TEMPORADA DIUMENGE 20 DE MAIG DE 2018, 20.00H SALA MONTSALVATGE EL CONCERT D’AVUI

Clouem aquesta 11a Temporada amb el triple debut de: la violinista Baiba Skride, el director Toshiyuki Kamioka i l’Orquestra Filharmònica de Copenhaguen, una de les institucions musicals europees més antigues i respectades. Junts presenten AVÍS IMPORTANT / AVISO IMPORTANTE / IMPORTANT NOTICE la Simfonia del “Nou Món”, Per gaudir de la música necessitem: SILENCI inspirada en el viatge de Dvořák Para disfrutar de la música necesitamos: SILENCIO als Estats Units i obra mestra To enjoy the music we need: SILENCE que ha causat un gran impacte en la història de la música des SI US PLAU / POR FAVOR / PLEASE de la seva estrena.

Contingueu els estossecs Contengan la tos Contain your coughs

Mòbils apagats Móviles apagados Mobile phones switched off

Alarmes desconnectades Alarmas desconectadas Alarms disconnected

Moltes gràcies / Muchas gracias / Many thanks PROGRAMA BIOGRAFIES

Orquestra Filharmònica de Copenhaguen Toshiyuki Kamioka, director

Carl Nielsen (1865 – 1931) Obertura “Helios”, op. 17 (1903) ORQUESTRA FILHARMÒNICA — Durada aprox. 11’ DE COPENHAGUEN

Piotr Ilitx Txaikovski (1840 – 1893) Concert per a violí i orquestra en re major, L’Orquestra Filharmònica de Copenhaguen va ser fundada op. 35 (1878) l’any 1843. Hans Christian Lumbye fou el primer director — Durada aprox. 34’ musical del Tívoli Concert Hall Orchestra per a la inaugu- ració dels avui cèlebres Jardins de Tívoli. Cada estiu, l’or- I. Allegro moderato questra segueix oferint concerts en aquests jardins, tant per a públic local com estranger; a més, compta amb un II. Canzonetta. Andante cicle d’abonament a la seva seu. L’any 1965 es va establir III. Finale. Allegro vivacissimo una base legal i financera per continuar la seva activitat durant tot l’any.

Solista: Baiba Skride L’orquestra ofereix més de 100 concerts, representaci- ons d’òpera i ballet cada any, col·laborant amb la Danish National Opera i el Royal Danish Ballet. El 2011, l’orques- tra va estrenar un nou format de concerts d’una hora que atreuen noves audiències amb programes en què l’or- questra col·labora amb artistes d’altres gèneres musicals Antonín Dvořák (1841 – 1904) com Efterklang, Dessner Brothers, Dj Noize, Love Shop i Simfonia núm. 9, en mi menor, op. 95, Mew. Dos dels vídeos amb més èxit a escala mundial van del “Nou món” (1893) ser enregistrats per la Filharmònica de Copenhaguen: El Bolero de Ravel interpretada des de l’Estació Central de — Durada aprox. 41’ Copenhaguen i Morning Mood de Grieg al mateix metro I. Adagio – Allegro molto de Copenhaguen. Aquests vídeos han generat més de 20 milions de visites a YouTube. II. Largo La Filharmònica de Copenhaguen ha realitzat gires III. Scherzo (Molto vivace) per Europa Central, Anglaterra i Espanya sota la batuta IV. Allegro con fuoco d’Okko Kamu, Philippe Entremont, Giordano Bellincampi i Lan Shui.

Des de la temporada 2016-17 Toshiyuki Kamioka n’és el director principal, un càrrec que fins llavors havia estat ocupat durant nou anys per Lan Shui. Amb ell, l’orquestra va enregistrar la integral de les Simfonies de Beethoven, que van obtenir extraordinàries crítiques dels oients i de COMENTA AQUEST CONCERT AMB la crítica especialitzada. #copenhagenphil #baibaskride #ibercamera BIOGRAFIES BIOGRAFIES

BAIBA SKRIDE TOSHIYUKI KAMIOKA VIOLÍ DIRECTOR

Baiba Skride va néixer en una família de músics, a Riga, El director japonès Toshiyuki Kamioka va estudiar direc- on va començar els seus estudis; l’any 1995 els seguí al ció, composició, piano i violí a la National University of Conservatori de , Alemanya. El 2001 va guanyar el Fine Arts & Music (Japó). L’any 1982 va ser premiat amb el Primer Premi del Concurs Reina Elisabeth de Brussel·les. Premi Ataka i dos anys més tard va rebre la beca Interna- cional Rotary per estudiar direcció al Conservatori d’Ham- Ha tocat amb prestigioses orquestres d’arreu del món burg amb Klauspeter Seibel. com la Filharmònica de Berlín, la Boston Symphony Orchestra, la RAI de Torino, la NHK Symphony i la Yomiuri Des de 2004 és professor de direcció a l’Escola Superior Nippon Symphony, entre d’altres. Entre els cèlebres direc- de Música de Saarbrücken. Fou correpetidor de solistes tors amb els quals ha col·laborat, destaquen Christoph i posteriorment director al Teatre Estatal de i Eschenbach, , Paavo i Neeme Järvi, Andris (Alemanya). Entre els anys 1996 i 2004 fou director general Nelsons, i John Storgårds. al Hessisches Staatstheater de Wiesbaden. Des de 1998 i durant 8 temporades, Kamioka també va ser director titu- El 2016 va interpretar amb la Chicago i la Cleveland lar de la Nordwestdeutsche Philharmonie, realitzant gires Symphony, així com amb la Boston Symphony l’estrena per Alemanya i a l’estranger. americana del Triple concert per a violí, violoncel i bayan de la compositora russa Sofia Gubaidulina. Els concerts amb conjunts com ara la NHK Symphony Orchestra de Tòquio o l’Orquestra Simfònica de Bamberg Skride és també una cobejada música de cambra; toca han reforçat la seva reputació internacional. A banda dels regularment en festivals i esdeveniments, com ara el seus compromisos com a director, també segueix oferint Festspiele Mecklenburg-Vorpommen i el BASF Ludwigs- virtuoses interpretacions com a pianista. hafen (Alemanya), la Schubertiade Schwarzenberg (Àus- tria) i el Malmö Chamber Festival (Suècia). Des de l’any 2004 és el director general de l’Orquestra Simfònica de . Han realitzat diverses gires per La violinista també col·labora amb altres artistes com Itàlia i el Japó. El 2011, l’orquestra va debutar al concert- Bertrand Chamayou, Brett Dean, Sol Gabetta, Alban Ger- gebouw d’Amsterdam amb Tzimon Barto al piano. hardt o Daniel Müller-Schott. El 2011 el Music Pen-Club de Japó li concedeix el Premi Baiba toca l’Stradivarius del també violinista Yfrah Nea- “Best Concert Performance” per la seva destacada tas- man; fou cedit amablement per la família Neaman a través ca amb les orquestres japoneses. Tres anys més tard, de la Beare’s International Violin Society. el director va rebre el Premi de la Fundació Hideo Saito Memorial. El 2015 va ser nomenat director convidat de la New Japan Philharmonie i el 2016 el seu director musical.

El 2016, Toshiyuki Kamioka va ser nomenat director titular de la Filharmònica de Copenhaguen. COMENTARI Ilyich Txaikovski va compondre el 1878. En aquell mo- ment, Txaikovski havia fugit del seu desastrós matrimoni amb Antonina Miliukova i es trobava a Suïssa amb el seu amic i violinista Joseph Kotek. Junts van interpretar la Simfonia espanyola d’Édouard Lalo i aquesta obra per a violí i orquestra el va motivar a escriure un concert per a aquest instrument. La inspiració va ser immediata du- rant la seva estada a Clarens, vora el llac de Ginebra, i L’ABAST DEL Txaikovski el va tenir acabat en tres setmanes. Tot i que ROMANTICISME NO Kotek el va aconsellar en les parts solistes, el va dedicar a l’eminent violinista d’origen hongarès establert a Rús- TÉ FRONTERES sia, Leopold Auer. Però cap dels dos va voler estrenar-lo, el primer perquè va pensar que no seria convenient per la seva carrera i el segon perquè no estava d’acord amb certs passatges i ja no els podia canviar. Per això, no es va poder sentir per primera vegada fins tres anys després, el 4 de desembre del 1881, quan Adolph Brodsky es va atrevir a fer-ho amb l’Orquestra Filharmònica de Viena i la direcció de Hans Richter. Nielsen: Obertura “Helios”, op. 17

Amb el so dolç brillant de les trompes, comença aquesta És una obra extremadament lírica, amb aquell sentit obertura dedicada al sol, a Hèlios, en la denominació gre- melòdic exquisit que caracteritza molts dels ballets de ga d’aquest astre. Una obertura que va agafant lluminosi- Txaikovski. La crítica d’aquell moment va dir que era una tat a mesura que avança, perquè representa musicalment obra que feia “massa olor” a Rússia, però la història l’ha la sortida del sol al mar Egeu. Una visió que va fascinar acabada reconeixent com una de les més populars del se- aquest compositor danès, , durant la seva es- gle XX. El primer moviment comença amb una introducció tada a Atenes el 1903. La seva esposa, Anna Marie Carl- de l’orquestra que dóna pas a la veu del violí i conté dos Nielsen, era escultora i va obtenir una beca per a poder temes que van apareixent amb diverses formes expressi- viatjar fins allà i fer còpies dels baixos relleus i de les està- ves amb molta intensitat, fent que el violí desplegui una tues del museu de l’Acròpolis. El conservatori d’Atenes va gran varietat de recursos tècnics, amb escales vertigino- oferir a aquest compositor una aula amb piano on poder ses i moltes dobles cordes, per arribar al clímax orquestral compondre quan no feia excursions amb la seva esposa i del tema més conegut d’aquesta obra que sona a himne. estudiava arqueologia. La visió màgica de la sortida del El segon temps és una canzonetta, una petita cançó de rit- sol a Grècia el va inspirar a fer aquesta peça orquestral, me ternari, que també alterna dos temes i s’enllaça sense que va compondre en menys d’un mes, entre el 10 de març pausa amb el tercer moviment, en el qual la música agafa i el 23 d’abril. En paraules del mateix compositor escrites a un caràcter eminentment folklòric, amb una constant pre- la partitura: “Silenci i foscor. El sol s’aixeca amb una cançó sència del violí, que acaba accelerant-se fins a un esclat joiosa de lloança, avança pel seu camí daurat i silenciosa- final apoteòsic. ment se submergeix en el mar.”

Aquell viatge també va ser possible gràcies al contrac- te que Nielsen havia signat amb l’editorial de Wilhelm Hansen, que li pagava una quantitat anual per a les se- ves composicions. Es va estrenar molt poc després, el 8 d’octubre d’aquell mateix any a la sala del Palau Odd Fe- llows de Copenhaguen, amb la Royal Orchestra i la direc- ció de Johan Svendsen. Es tracta d’una de les peces més famoses d’aquest compositor nòrdic. Nielsen va dirigir aquesta obertura diverses vegades a la seva vida, durant aquelles primeres dècades i fins al 1930, que ho va fer per última vegada.

Txaikovski: Concert per a violí en re major, op. 35

Un dels concerts per a violí més famosos de tot el reper- tori per a aquest instrument és, sens dubte, el que Pyotr Retrat de Dvořák (1882) Dvořák: Simfonia num. 9, en mi menor, op. 95, del “Nou món”

Antonín Dvořák va compondre la Simfonia núm. 9, que va anomenar del “Nou Món”, el 1893, quan era director del Conservatori Nacional de Música d’Amèrica. Es va estre- nar el 16 de desembre d’aquell any al Carnegie Hall amb la New York Philharmonic, que va ser l’orquestra que la hi va encarregar, i va dirigir Anton Seidl. L’èxit d’aquesta simfonia va ser immediat. Dvořák culminava la seva ca- pacitat creativa amb aquesta obra mestra, que va ser la seva novena i última simfonia, com ha estat el cas d’altres compositors de la història de la música que tampoc van sobrepassar aquest número.

Dvořák va demostrar que es podia compondre una sim- fonia amb elements folklòrics de la música nadiua ame- ricana, la dels indis, i també la dels afroamericans, que afirmava que eren molt semblants, i que, fins i tot, podien recordar la música escocesa per la utilització de l’esca- la pentatònica, que sobresurt especialment en el tema del segon moviment, el Largo, amb una melodia que ens recorda els espirituals negres. Per a la recerca d’aquests motius populars nord-americans, Dvořák va comptar amb el cantant afroamericà Harry T. Burleigh, que va conèixer als primers mesos de la seva estada a Nova York. La inten- ció de Dvořák era establir una escola de música nacional americana, seguint l’exemple del nacionalisme estètic eu- ropeu basat en l’arrel musical dels pobles. Dvořák mateix declarava a la premsa nord-americana que “en les melodi- PROPER es dels negres d’Amèrica, descobreixo tot el que és neces- CONCERT sari per a una gran i noble escola de música.” Aquesta afir- mació va provocar un cert debat entre alguns dels noms Diumenge més destacats de la música d’aquell moment a Europa. 27/05/18 En el primer moviment, trobem un tema que actua a tall 20.00 H SALA DE CAMBRA de leitmotiv, de motiu principal que anem reconeixent al llarg de la peça i que s’enllaça amb un altre motiu que té un caràcter més eslau, que recorda una dansa txeca. Dvořák sembla inspirar-se en l’espiritual negre “Swing Low, Sweet Chariot” per a començar i tancar aquest moviment. El se- Mireia Farrés gon moviment, el Largo, també està inspirat en els espi- rituals negres i en les tonades índies. En canvi, en els dos següents, ja ens retorna a unes formes més beethovenia- Mireia Farrés, trompeta nes amb la seva indiscutible genialitat a l’hora d’utilitzar Mercè Hervada, piano els temes que van confeccionant aquesta partitura erigida amb una arquitectura harmònica d’una gran consistència i homogeneïtat. BOLTER, Marsha’s gift HINDEMITH, Sonata per a trompeta i piano en si ENESCU, Légende

Mònica Pagès TURRIN, Two portraits Periodista especialitzada en música clàssica PEASLEE, Nightsongs EWAZEN, A song from the heart

www.ibercameragirona.cat 12a. TEMPORADA 2019 AVANÇ DE PROGRAMACIÓ * 8è FESTIVAL DE CERVIÀ Simfònica de Düsseldorf Orquestra de Cambra de Munic Orquestra Simfònica del Teatre Mariinsky Divendres, 3 d’agost de 2018 – 22.00 H Orfeó Català · Oxford Voices MARIA CANYIGUERAL Instruments of Time & Truth Maria Canyigueral, piano Orquestra Simfònica Txaikovski Blancafort, Mompou, Beethoven, Granados

Ádám Fischer · Eric Silberger Dissabte, 4 d’agost de 2018 - 22.00 H Valery Gergiev · Edward Higgingbottom COR MADRIGAL Alexei Volodin · Vladimir Fedosseiev Mireia Barrera, directora Kodály, Mozart, Bruckner, Britten, Mahler, Simfonia núm. 9 Vila i Casañas, Cançons populars Piazzolla, Las cuatro estaciones porteñas Bach, Concert per a violí, en la menor Divendres 10 i Dissabte 11 d’agost de 2018 – 22.00 H Txaikovski, Serenata per a cordes, op. 48 Prokófiev,Alexander Nevsky TRIO MIURA | ROOZEMAN | VARVARA Schubert, Simfonia “Inacabada” Fumiaki Miura, violí Jonathan Roozeman, violoncel Bach, La Passió segons Sant Joan Varvara, piano Prokófiev,Concert per a piano núm. 3 Trios de Schubert Txaikovski, Simfonia núm. 5

Entrades a www.ibercameragirona.cat *Avanç de programació subjecte a canvis i a través de l’Associació d’Amics de Cervià Antic www.cerviaantic.org www.ibercameragirona.cat 933 179 050 Organitza: Patrocina: Col·labora: Amb el suport de: LA TEMPORADA IBERCAMERA AGRAEIX EL SUPORT DE: PUNTS DE VENDA Taquilles de l’Auditori AMB EL SUPORT DE T. 872 08 07 09. De dimarts a divendres de 11 h a 13 h. Obert una hora abans de cada concert.

Ibercamera T. 93 317 90 50. Horari: De dilluns a dijous de 9.30 h a 14.00 h i de 14.30 h a 18.00 h. Divendres de 9.00 h a 14.00 h i de 14.30 h a 17.30 h. www.ibercameragirona.cat

Taquilles del Teatre Municipal de Girona AMB LA COL·LABORACIÓ DE Pl. del Vi, 1 – 17004 Girona Horari: de dimarts a divendres de 13 h a 17 h Amics del Museu d’Art de El Punt-Avui (Venda únicament d’entrades soltes) Girona Col·legi d’Enginyers Fundació La Ciutat Invisible Industrials de Catalunya – Conservatori de Música Demarcació de Girona Isaac Albéniz Koobin Col·legi de Farmacèutics IBERCAMERA T. 93 317 90 50 - [email protected] www.ibercameragirona.cat IBERCAMERA COL·LABORA AMB Horari: De dilluns a dijous de 9.30 h a 14.00 h i de 14.30 h a 18.00 h. Divendres de 9.00 h a 14.00 h i de 14.30 h a 17.30 h.

AUDITORI DE GIRONA Pg. de la Devesa, 35 - 17001 Girona T. 872 08 07 09 - www.auditorigirona.org AUDITORI DE GIRONA

PATRONS

COL·LABORADORS PRINCIPALS

Ibercamera és una empresa de:

MITJANS COL·LABORADORS

Edició: Ibercamera S.A. Disseny Gràfic:Ivó Alvarez i Anna Defez Impressió: Grafiko Dipòsit legal: B 13540-2018