Una Frontera Oblidada. Atacs I Desembarcaments De Corsaris Nord-Africans a Catalunya, València I Balears
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Una frontera oblidada. Atacs i desembarcaments de corsaris nord - africans a Catalunya, València i Balears (1571 - 1650) Santiago Colomar Ferrer ADVERTIMENT . La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ( www.tdx.cat ) i a través del Dipòsit Digital de la UB ( diposit.ub.edu ) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la sev a reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB . No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA . La consulta de esta tesis queda condicio nada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ( www.tdx.cat ) y a través del Repositorio Digital de la UB ( diposit.ub.edu ) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB . No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o ci ta de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING . On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX ( www.tdx.cat ) service and by the UB Digital Repository ( diposit.ub.edu ) has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrati ve aims is not authorized n or its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository . Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not authorized (framing). Tho s e rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author. UNIVERSITAT DE BARCELONA Facultat de Geografia i Història Departament d’Història Moderna PROGRAMA DE DOCTORAT SOCIETAT I CULTURA UNA FRONTERA OBLIDADA. ATACS I DESEMBARCAMENTS DE CORSARIS NORDAFRICANS A CATALUNYA, VALÈNCIA I BALEARS (1571-1650) Santiago Colomar Ferrer Tesi Doctoral sota la direcció del Dr. Ernest Belenguer i Cebrià 1 SIGLES UTILITZADES AGS Archivo General de Simancas ACA Arxiu de la Corona d'Aragó ARV Arxiu del Regne de València ARM Arxiu del Regne de Mallorca BNE Biblioteca Nacional de España BC Biblioteca de Catalunya AHCB Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona AHMV Arxiu Històric Municipal de València AHT Arxiu Històric de Tarragona AMA Arxiu Municipal d'Alacant AHMTE Arxiu Històric Municipal de les Terres de l'Ebre AHCG Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia AHS Arxiu Històric de Sitges AHMVG Arxiu Històric Municipal de Vilanova i la Geltrú AHMC Arxiu Històric Municipal de Castelló AMD Arxiu Municipal de Dénia AMS Arxiu Municipal de Sóller AHFF Arxiu Històric Fidel Fita d'Arenys de Mar AHME Arxiu Històric Municipal d'Eivissa APE Arxiu de Protocols d'Eivissa 2 INTRODUCCIÓ L’objectiu del present treball d’investigació és analitzar i descriure l’impacte del corsarisme barbaresc sobre la costa valenciana, catalana i balear entre 1571 i 1650, en un moment en què la Mediterrània es va convertir en una frontera políticament oblidada per part de la Monarquia Hispànica i els atacs dels corsaris musulmans esdevingueren una realitat quotidiana cada vegada més insuportable. Per estudiar aquesta problemàtica, hem partit del concepte de frontera com a espai de relació i intercanvi, en aquest cas entre el nord d’Àfrica i els territoris del regne de València, principat de Catalunya i regne de Mallorca. Entre aquestes dues riberes de la Mediterrània es va establir una correlació de forces marcada per la violència i el saqueig dels corsaris magrebins, però també es pot apreciar com es va anar creant un espai quotidià de frontera on es barrejaren conceptes de les dues cultures. Plantejat l’objectiu general, la primera qüestió que s’havia de definir és el marc polític i, per tant, l’evolució de la frontera hispanomagrebina després de la conquesta del regne de Granada a finals del segle XV.1 Entre 1497 i 1516, els espanyols iniciaren una expansió pel nord d’Àfrica, guiats per un esperit de croada que aspirava a eliminar l’islam i recuperar Terra Santa. El cardenal Cisneros era favorable a la creació d’un imperi territorial al Magreb, però Ferran el Catòlic era partidari d’establir zones puntuals de domini. El rei catòlic estava més preocupat per qüestions relacionades amb la política italiana, però la situació va canviar quan els germans Barba-rossa s'apoderaren d'Alger el 1516 i el territori es va situar poc després en l’òrbita de l’Imperi Turc. El 1536, francesos i otomans signaren un acord de col·laboració amb la intenció d’acabar amb l’hegemonia dels Habsburg, i el nord d’Àfrica es va convertir en una frontera políticament rellevant. El 1541, Carles V va intentar conquistar Alger, però l’expedició va fracassar a causa del mal temps. L’aliança francoturca era molt perillosa, però la Corona espanyola havia d’atendre altres fronts i, d'altra banda, la situació de les arques reials no permetia grans despeses. En aquest context, la qüestió magrebina va quedar finalment en un segon terme i l'estat dels presidis nordafricans va començar a degradar-se. El 1559 es va signar la pau 1 Sobre la frontera espanyola amb el Magreb, vegeu GARCÍA-ARENAL, M. i DE BUNES, M. A. Los españoles y el Norte de África. Siglos XV-XVIII. Madrid: Editorial Mapfre, 1992, p. 11-137; HESS, A. C. The Forgotten Frontier. A History of the Sixteenth-Century Ibero-African Frontier. Chicago i Londres: The University of Chicago Press, 1978, p. 1-10, 36-44, 71-99, 127-155 i 187-210; BRAUDEL, F. El Mediterráneo y el mundo mediterráneo en la época de Felipe II. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1953, vol. II, p. 132-137, 147-152, 206-537; i BRAUDEL, F. En torno al Mediterráneo. Barcelona i Buenos Aires: Editorial Paidós, 1997, p. 41-100. 3 entre la Monarquia Hispànica i França, i els espanyols intentaren aprofitar els problemes interns de l’Imperi Turc per intervenir al nord d'Àfrica, però foren derrotats a Djerba (1560). El 1568 va esclatar la rebel·lió de les Alpujarras i dos anys després la flota otomana va envair Xipre. Els moriscos de Granada sol·licitaren ajuda a l’Imperi Turc, que aleshores intentava controlar el Marroc, i el 1569 els otomans s’apoderaren finalment de Tunis. El 1571, la Lliga Santa, formada per la Monarquia Hispànica, els Estats Pontificis, Gènova, Venècia, Savoia i l’orde de Malta, va derrotar els turcs a la batalla de Lepant, però la victòria cristiana en aigües gregues no va alterar d’una manera significativa la correlació de forces a la Mediterrània, perquè els otomans es recuperaren ràpidament de la desfeta. El 1573, Joan d’Àustria es va apoderar de Tunis, però un any després els turcs conquistaren novament la ciutat i es feren amb el control de La Goleta. El 1575, la Hisenda Reial va fer fallida i Felip II va quedar sense recursos ni crèdit durant uns anys. Les dificultats financeres de la Corona, la delicada situació als Països Baixos i els problemes interns de l’Imperi Turc acabaren propiciant la signatura de diverses suspensions d'armes i treves entre 1577 i 1581. Segons Hess, aquesta pau que es va consolidar a la dècada de 1580 va produir una desconnexió emocional i el trencament de la frontera hispanomusulmana, encara que tradicionalment els historiadors no han mostrat gaire interès per aquesta qüestió.2 Paralel·lament, a finals del segle XVI començaren a aparèixer memorials on es demanava que s’abandonessin alguns presidis del nord d'Àfrica. A principis del segle XVII, la Mediterrània va recuperar un cert protagonisme, però la Monarquia Hispànica no estava realment interessada en la frontera magrebina i no disposava tampoc d'una autèntica política africana. El 1601, 1602 i 1603 s’organitzaren diverses expedicions contra Alger però fracassaren estrepitosament, i els atacs contra Tunis de 1609 i 1612 només tingueren un valor propagandístic. En aquest context, entre 1609 i 1614 foren expulsats els moriscos espanyols i aquesta decisió fou especialment desafortunada des del punt de vista de la frontera hispanomusulmana, perquè va contribuir a incrementar l’activitat corsària magrebina contra els territoris i els interessos econòmics de la Monarquia Hispànica. El present treball d’investigació està estructurat en dues parts. En la primera s’analitza la situació de les defenses de Catalunya, València i Balears entre 1571 i 1650, amb la 2 Sobre aquest trencament i la falta d'interès de la historiografia, vegeu RODRÍGUEZ SALGADO, M.