DOCSLIB.ORG

Cinctorres E Ls P Orts

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Cinctorres E Ls P Orts OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS CINCTORRES E LS P ORTS AJUNTAMENT DE CINCTORRES ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Tecnicolingüístics RECULL I TEXT Ferran Guardiola i Noguera DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica i Toponímia Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Cinctorres, 81 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cinctorres ISBN: 84-482-4185-1 Depòsit legal: V-4424-2005 Impressió: Gràfiques Vimar, SL www.avl.gva.es CINCTORRES El terme de Cinctorres, de 33,5 km2 d'extensió, està situat al bell mig de la comarca dels Ports, a 120 km al nord de Castelló de la Plana i a 15 km de Morella. El poble s'alça a 945 m sobre el nivell del mar. Colls i tossals separen Cinctorres dels termes de Portell (el Molló Blanc, 1.262 m); de la Mata (el Collet de la Buitrera, 1.093 m); de la Todolella (la lloma de Sant Cristòfol, 1.108 m), i del Forcall (el Covarxo, 938 m). La rambla de Sellumbres i el riu de Calders fan de fita amb els termes de Portell, Castellfort i Morella i, pel mig del terme, el barranc de la Vila, el de la Parra i el de la Torre baixen solcant tot el terme d'oest a est. Bona part de les terres cinctorranes ensenyen pinars, carrascars, savinars i alguna roureda, on viuen gran quantitat d'herbes medicinals. La resta ha anat a poc a poc ermant-se i ara les terres conreades no sobrepassen el 25% del terme. Els cinctorrans s'han dedicat tradicionalment a l'agricultura de secà: cereals, pataques i vinya; a la indústria tèxtil, i a la venda ambulant –els faixeros són coneguts per totes les terres de la península Ibèrica– . La segona mitat del segle XX ha vist l'abandonament del camp i l'augment de la tradicional emigració. Actualment, les fonts de la vida econòmica són la ramaderia intensiva ––––granges de porcs i extensiva bous, vaques i ovelles ; també la trumfa, unes poques fàbriques tèxtils familiars, la calça de Vilafranca i el treball en l'obra, sense oblidar el pes de les pensions. A més dels importants jaciments paleontològics, per tot el terme hi ha espargits diversos jaciments arqueològics, situats sempre en les vores de rambles, barrancs i rius, que parlen de poblaments prehistòrics. Algunes troballes indiquen també la presència romana i visigòtica en estes terres. En el segle XII apareix documentat per primera vegada el nom del municipi, quinque turris, nucli de població de creació musulmana amb diverses torres de vigilància i defensa del castell de Morella. Després de ser conquistat pels cristians i fins a l'any 1693, com bona part dels pobles de la comarca, va ser aldea de Morella, estat sempre motivador de reivindicacions i enfrontaments: Cinctorres va ser agermanat en el segle XVI i maulet en el XVIII, més per alliberar-se de les servituds morellanes que per convicció. En el segle XIX, encara que les successives guerres civils carlines van sacsejar molt el poble, és quan assolix la major quantitat de població de la seua història. En el segle XX va anar perdent habitants a causa de les diverses crisis industrials tèxtils, la Guerra Civil i l'emigració. El flux migratori cap a Catalunya ha sigut continuat, i durant els anys seixanta i setenta, Europa es va convertir també en destinació de l'emigració cinctorrana. La població actual és de 575 habitants. La toponímia actual de Cinctorres és filla, bàsicament, de l'agricultura tradicional i mostra una gran antiguitat en els noms i una mínima variació des del segle XV. ELEMENTS FÍSICS Orografia Cingle de la Burra la Creu del Gelat Cingle de la Picossa la Torrassa Coll de Cinctorres la Trinxera Collet de l'Assester les Sitjasses Collet de la Buitrera Lloma de Collet Collet de la Llonguera Lloma de Sorribes Costa de l'Albardó Lloma del Mas de Carceller Costa de les Taules Pla de la Serra d'en Blasco Costa dels Cavalls Racó de l'Eixam Cova de la Manteca Roca Parda Coves de Collet Roca Roja el Covarxo Serra d'en Blasco el Gurugú Serra del Bovalar el Planàs Tossal de Montargull els Cantallops Tossal Pelat Forat de l'Avenc Hidrografia natural Baciet de la Capellania Barranc de la Vila Baciet del Barranc de la Vila Barranc de les Clapisses Baciet del Carabàs Barranc de les Deveses Barranc de Gallofa Barranc de les Granges Barranc de l'Agulló Barranc de les Torretes Barranc de l'Aladern Barranc del Gallego Barranc de l'Hortàs Barranc del Mas de Macià Barranc de l'Ombria de les Barranc del Maset Sitjasses Barranc del Molar Barranc de la Barcella Barranc del Povet Barranc de la Cascaula Barranc del Solà de la Mestra Barranc de la Llobatera Barranc dels Collados Barranc de la Parra Barranc dels Freixos Barranc de la Picossa Barranc dels Tossals Barranc de la Torrassa Barranc Pedregós Barranc de la Torre Barranc Tancat el Baci Font del Maset Font d'en Batalla Font dels Bacis Font d'en Bosquet Font dels Horts Font d'en Prat Fonteta de Llucarda Font de la Fustera la Bomba Font de la Màquina la Fontanassa Font de la Mare de Déu Rambla de Sellumbres Font de la Vila Riu de Calders Font del Mas d'en Costa Hidrografia artificial Bassa Nova del Maset Sénia de Capellanets Depòsit del Maset Sénia de Fajo Depòsit Sénia de Juan José del Tint Depòsit Nou Sénia de la Caseta de Marcelino Pou Nou Sénia de la Teuleria Vella Povet de Clareta Sénia de Pere les Trampes Povet de l'Estanquer Sénia del Moliner Povet de Pedro Juan Sénia dels Garxos Povet de Sant Pere Sénia Nova PRESÈNCIA HUMANA Poblament Caseta d'Eugenio el Coscollar Caseta de Felipe el Refugi Caseta de Marcelino el Sòl de Vila Caseta del Rosset els Bacis Casetes de Fustero Hostal Nou Cinctorres la Lloma Corral d'en Grau la Llonguera Corral de Masnou la Màquina Corral de Maso la Torre Corralisses de Pastrana Mas d'en Coll Corrals de Braulio Mas d'en Costa el Cap de la Vila Mas de Clara Mas de Collet Maset de Cristóbal del Sombrerer Mas de Gassulla Maset de Jeroni Mas de Macià Maset de Simó Mas de Moles Maset del Camarero Mas de Sorribes Maset del Coscoll Roig Mas Nou Maset dels Sant-joans Maset de Bernardo Sant Pere Maset de Braulio Partides i paratges Baix Camí el Tossal de Montargull Bosquet de Borràs els Albellons el Bosc de la Llonguera els Argilars el Bosc de la Torre els Clotets de la Llonguera el Bosc del Coscollar els Clots de Gínio el Bosc del Mas de Collet els Collados el Bosc del Mas de Gassulla els Collets el Bosc del Mas de Macià els Comptadors el Bosquet els Ferrerons el Bovalar els Freixos el Carabàs els Horts el Corral d'en Grau els Horts de la Torre el Coscoll Roig els Masets el Coscollar els Ombrions el Fossar dels Matxos els Pallers el Grevolar els Parrals el Mas de Barberà els Plans el Mas Roig els Plans d'Arenes el Pi Redó els Pontarrons el Pla de la Creu els Ponts el Pla de la Vinya els Racons del Mas de Macià el Pla Servera els Racons del Mas de Moles el Savinar els Racons del Maset de Braulio el Solà de la Mestra els Ribassos el Solà de Sant Pere els Rojals el Solà del Mas de Collet els Solanets el Solà del Mas Nou els Tancats el Solanet els Tancats de la Llonguera el Solanet Cremat els Terrers del Mas Nou els Tossalets les Deveses els Tossals les Foies Horts de la Caseta de Marcelino les Foies del Molí d'en Costa l'Arribassada les Foietes del Mas d'en Coll l'Assester de la Torre les Granges l'Ombria les Llometes l'Ombria de les Sitjasses les Ombries la Capellania les Ombries de Sant Pere la Clotada les Ombrietes la Costa les Pallisses la Cuixa de Bou les Rabasses la Foia d'en Gil les Raboseres la Font Servera les Rotes la Rodanxa les Serres la Rota del Carme les Solanes la Rourera del Mas d'en Coll les Solanetes la Rourera del Mas de Clara les Sorts la Rourera del Mas de Macià les Talladetes de Sant Pere la Solana de Sant Pere les Terçanes la Vinya de Cristóbal del les Torretes Sombrerer Pinar del Barranc Tancat la Vinya del Mas d'en Costa Racó d'en Berga la Voltassa Revolta de l'Anoguer les Bombes Rourera de Capellanets les Comes Sellumbres les Costeres del Mas d'en Coll VIES DE COMUNICACIÓ I ALTRES LLOCS D'INTERÉS Vies de comunicació Assagador de la Costa dels Assagador dels Comptadors Cavalls Camí de Castellfort Assagador de la Torre Camí de Cinctorres a la Todolella Assagador de Sant Marc a Sant Camí de la Mare de Déu Pere Camí de la Torre Assagador del Mas Nou Camí de Portell Assagador del Maset Camí de Sant Cristòfol Assagador dels Bacis Camí de Sant Marc Camí de Sant Pere Pista de les Sorts Camí del Corral d'en Grau Pista de Sant Pere Camí del Mas d'en Costa Pista del Mas de Collet Camí del Mas de Gassulla Pista del Mas de Gassulla Camí del Mas de Sorribes Pista del Mas de Macià a la Foia Camí dels Bacis d'en Gil Camí dels Collados Pista del Mas Nou Camí dels en Beles Pista del Maset de Bernardo Camí dels Pallers Pista del Maset de Braulio Camí Rural de la Todolella Pista del Pi Redó Camí Rural del Fraiximeno al Pont Pista del Pla Servera de Cinctorres Pista del Savinar Camí Vell de la Mata Pista dels Tossals Camí Vell de Morella Pont de Carlets Camí Vell del Forcall Pont de la Roca Parda Carretera del Pont de Cinctorres a Pont de les Torretes la Giroveta Pont del Molar les Canterilles Dobles Pont del Riu Pas de la Rabosa Pont dels Rojals Pista de la Llonguera Senda de les Bombes Pista de la Màquina de Sant Pere Senda de les Serres Pista de la Roca Parda Senda dels Argilars Pista de la Serra d'en Blasco Senda dels Freixos Pista de les Rotes Altres llocs d'interés Càmping Granja de Bollos Carrasqueta de
Load more

Recommended publications
  • 3 TERRITORIOS POR DESCUBRIR 2 3 “Tres Territoris, Una Mateixa Terra”
    3 TERRITORIOS POR DESCUBRIR 2 3 “Tres Territoris, una mateixa Terra” Matarraña, Els Ports y Terra Alta son una de las mejores apuestas para el turismo de interior Matarraña (Teruel), Els Ports (Castellón) y Terra Alta (Tarragona) son tres territorios con una cultura, unas tradiciones, unos paisajes, unos productos agroalimentarios y una forma de vida muy parecidas. Su patrimonio natural y arquitectónico es espectacular: el macizo de los Puertos, las poblaciones amuralladas, los campos culti- vados, las tradiciones centenarias, la cultura del vino... En épocas pasadas, los tres terri- torios estaban unidos por lazos comerciales, con rutas que comenzaban en el interior y llegaban hasta el Mediterráneo. El intercam- bio comercial se producía en las ferias, que suponían el punto de encuentro entre sus habitantes, quienes compartían tradiciones, JDVWURQRPtD \ HQ GH¿QLWLYD XQD IRUPD GH vida. En la actualidad, los tres territorios si- guen unidos y tienen mucho que ofrecer a quienes vienen atraídos por la autenticidad de las tierras de frontera: su paisaje medite- rráneo, sus peculiares tradiciones, su riqueza monumental, sus recetas de antaño y su his- toria en común. Matarraña Els Ports Terra Alta Comarca del Matarraña / Matarranya 2¿FLQDGH7XULVPRGH0RUHOOD &RQVHOO&RPDUFDOGHOD7HUUD$OWD Av. Cortes de Aragón, 7 · Valderrobres · Teruel Plaza San Miguel · 12300 Morella · Castellón C/Bassa d’en Gaire,1 · 43780 Gandesa · Tarragona 978 890 860 · [email protected] 964 17 30 32 · [email protected] 977 42 00 18 · [email protected] comarcamatarranya.es ZZZHOVSRUWVHVZZZPRUHOODWXULVWLFDFRP www.terra-alta.org La riqueza patrimonial del Matarraña es destacable. NDM Visitar Morella es viajar a un pasado espectacular.
    [Show full text]
  • Plesiosauria a Todolella Concurs KARIBU PER a JOVES Estudi De L’Ecologia De L’Esparver Cendrós
    Número 5 · Tardor - Hivern 2008 EDC Natura - Fundació Omacha Tardor en el Parc Natural de Penyagolosa: una visió fotogràfica CAMBIO CLIMÁTICO MITO Y REALIDAD Plesiosauria a Todolella Concurs KARIBU PER A JOVES ESTUDI DE L’ECOLOGIA DE L’ESPARVER CENDRÓS 1 La Fundació Caixa Castelló, junto con la Generalitat Valenciana en el marco del Proyecto LifeAnfibios, organiza un concurso de fotografía de la naturaleza: ANFIBIOS. Bases del concurso: - La totalidad de las imágenes recibidas serán publicadas a baja resolución en un álbum web alojado en www.lifeanfibios.com/ - Podrá participar en el concurso cualquier persona, sin limitación concurs/galeria.html; de éstas, el jurado preseleccionará 30, que de edad. Los menores deberán adjuntar autorización de padres o serán impresas y expuestas en una de las salas de exposiciones tutores. de la Fundació Caixa Castelló. Entre estas preseleccionadas, se - Las fotografías a presentar tendrán como elemento protagonista elegirán las premiadas. los anfibios y sus hábitats en la provincia de Castellón. - Posteriormente, las imágenes seleccionadas formaran parte de - El carácter del concurso es conservacionista. Por tanto, se una exposición itinerante que será puesta disposición de todos desecharán aquellas imágenes cuya obtención pudiera haber los ayuntamientos y entidades cívicas en el área de acción de la atentado contra la naturaleza y sus seres vivos. Fundació Caixa Castelló. - Las fotografías deben ser inéditas, es decir, no deben haber sido - La remisión de imágenes al concurso no implicará en ningún caso publicadas ni premiadas en otro concurso. la cesión de sus derechos de publicación, salvo su publicación a - La inscripción en este concurso es gratuita.
    [Show full text]
  • A Xodos, Per Dalt De Les Cases... Miquel Gómez I Garcés
    A Xodos, per dalt de les cases... Miquel Gómez i Garcés Sortilegis: accions tendents a utilitzar els poders dels esperits amb mitjans ocults als profans Unes notes sobre les cobertes de Xodos L PATRIMONI CULTURAL de les nostres comarques és ric en molts aspectes. Les darreres dècades, des que la gent ha començat a (re)tornar als seus Epobles, i mamprén la reforma dels seus habitatges, la transformació de la façana urbana –i la coberta– de cada població ha encetat un ràpid camí de destrucció del seu patrimoni arquitectònic, constructiu i cultural, la qual cosa cal entendre que ha estat motivada per manca d’informació i de transmissió oral de tot un bagatge cultural centenari. I, ara, aquest patrimoni caldria recuperar-lo procurant la protecció d’aquells elements materials els quals la seua pervivència sembla que serà de curta durada; ens referim a dos elements que han passat de ser visibles i amb una funció definida de protecció de la llar a estar amagats, tapats o directament suprimits: el ràfec pintat (ràfec, ràfel, volada, aler...) i que conduïa l’aigua de la coberta al carrer, i els espantabruixes situats als extrems més elevats de la coberta. Les cobertes de teula –ja se sap– esdevenien elements constructius importants quan la pluja era habitual –hi havia la necessitat d’enviar l’aigua ràpidament fora de la casa– i les actuals tècniques impermeabilitzants eren poc usuals. Ara, amb allò dels materials de nova tecnologia (plàstics, PVC, planxes metàl·liques...) 1 les cobertes inclinades de teula resten un element quasi històric, quan no directament antic i inútil (ara pertoca la coberta plana on posar la rentadora i la zona d’estendre la roba, en substitució de la falsa, el més amunt, l’andana), i les volades ja no són necessàries.
    [Show full text]
  • Plan De Prevención De Incendios Forestales Plan De Infraestructuras De La Demarcación De Sant Mateu Anexo Descripción De La Red Hídrica De Uso Múltiple
    PLAN DE PREVENCIÓN DE INCENDIOS FORESTALES PLAN DE INFRAESTRUCTURAS DE LA DEMARCACIÓN DE SANT MATEU ANEXO DESCRIPCIÓN DE LA RED HÍDRICA DE USO MÚLTIPLE PUNTOS DE AGUA DE USO MÚLTIPLE COORDENADAS TOMA DE AGUA CÓDIGO CAPACIDAD ID MUNICIPIO TIPO PROPIEDAD ACTUACIÓN NOTAS SIGIF (m3) POR RACOR AVIONES X 4501851,04 HELICÓPTEROS ASPIRACIÓN BARCELONA ANFIBIOS M1 Maestrazgo 741456,92 4516850,5 Depósito agrícola 200-500 Público Si Si No No Mantenimiento Vallado. M2 Torres de Arcas 745027,12 4515250,64 Depósito para 200-500 Privada Si No No No Mantenimiento M3 Torres de Arcas 744699,44 4515100,35 Deposito agricola < 200 Privada No No Si No Mantenimiento M4 Zorita del 739640,11 4514999,25 Deppgósito agrícola > 500 Privada Si No No No Mantenimiento PAPIF 476/94. Bombeo de agua desde el río PAPIF 260/95Está vacía. Arreglar camino de Zorita del acceso. Se encuentra abandonada. M5 Maestrazgo 742849,25 4511502,21 Balsa agrícola < 200 Privada Si No No No Mejora Canalización de agua procedente de M6 Zorita del 742849,25 4511502,21 Depósito agrícola < 200 Privada X Si No No Mejora PAPIF 165/97. Canalizaciónti l de agua fuente de M7 Zorita del 741540,59 4510781,52 Depósito agrícola 200-500 Privada Si Si Si No Mantenimiento Sistema de llenado por manantial y lluvia. M8 Palanques 737714,86 4512081,77 Deposito agricola < 200 Privada No Si No No Mantenimiento M9 Palanques 735221,76 4510742,38 Deposito agricola < 200 Ayuntamiento Si Si No No Mantenimiento PAPIF 040/97. Canalización de agua fuente de M10 Morella 748042,65 4511719,31 Depósito agrícola 200-500 Privada Si Si Si No Mantenimiento PIF 248/95.
    [Show full text]
  • Alfabético Poblacion Municipios Prov. Castellón
    ALFABÉTICO POBLACION MUNICIPIOS PROV. CASTELLÓN A 01-01-2011 TOTAL 12000 Total provincial Nº Orden 604.344 1 12002 Aín 141 2 12003 Albocàsser 1.443 3 12004 Alcalà de Xivert 8.175 4 12005 Alcora, l' 10.856 5 12006 Alcudia de Veo 229 6 12007 Alfondeguilla 881 7 12008 Algimia de Almonacid 315 8 12009 Almazora/Almassora 25.945 9 12010 Almedíjar 306 10 12011 Almenara 6.102 11 12901 Alquerías del Niño Perdido 4.433 12 12012 Altura 3.924 13 12013 Arañuel 196 14 12014 Ares del Maestrat 206 15 12015 Argelita 96 16 12016 Artana 1.990 17 12001 Atzeneta del Maestrat 1.367 18 12017 Ayódar 212 19 12018 Azuébar 376 20 12020 Barracas 198 21 12022 Bejís 423 22 12024 Benafer 177 23 12025 Benafigos 161 24 12026 Benasal 1.264 25 12027 Benicarló 26.553 26 12028 Benicasim/Benicàssim 18.524 27 12029 Benlloch 1.211 28 12021 Betxí 5.890 29 12032 Borriana/Burriana 35.433 30 12031 Borriol 5.180 31 12033 Cabanes 3.019 32 12034 Càlig 2.236 33 12036 Canet lo Roig 855 34 12037 Castell de Cabres 17 35 12038 Castellfort 237 36 12039 Castellnovo 1.065 12040 Castellón de la Plana/Castelló de la 37 Plana 180.114 38 12041 Castillo de Villamalefa 114 39 12042 Catí 850 40 12043 Caudiel 754 41 12044 Cervera del Maestre 727 42 12052 Chert/Xert 889 43 12053 Chilches/Xilxes 2.844 44 12055 Chodos/Xodos 125 45 12056 Chóvar 363 46 12045 Cinctorres 494 47 12046 Cirat 270 48 12048 Cortes de Arenoso 347 49 12049 Costur 581 50 12050 Coves de Vinromà, les 2.049 51 12051 Culla 608 52 12057 Eslida 936 53 12058 Espadilla 91 54 12059 Fanzara 347 55 12060 Figueroles 583 56 12061 Forcall 529
    [Show full text]
  • Estudis Castellonencs (Castelló), 1987-88, IX, P
    (VWXGLV &DVWHOORQHQFV 1~P DqSRFD 3S ( ,661 R. MONFERRER Hospital General Universitari de Castelló Les epidèmies de còlera a Vilafranca en el segle XIX. El còlera de 1855 A Margarita Marín, amb reconeixement i amistat Resum El present treball aborda una aproximació a les epidèmies de còlera del segle XIX a Vilafranca, especialment de 1855 per representar la major mortalitat catastròfica registrada a la localitat. Es revisa quantitativament el còlera de 1855 que va suposar el 79 % de totes les defuncions, en espe- cial de dones de mitjana edat i de xiquets menors de cinc anys. L’edat mitjana va ser de 37,23 anys. La duració de l’epidèmia de 78 dies amb una mortalitat diària de 1,93 casos. La incidència màxima mensual i diària fou al mes d’agost amb 76 % defuncions i 13 òbits, respectivament. Els resultats no difereixen dels coneguts de les localitats veïnes estudiades i de la resta de l’Estat espanyol. El treball es complementa amb un resum de les epidèmies de còlera de 1834 i 1885 a Vilafranca. Paraules clau Segle XIX. Còlera. Epidèmia de 1855. Altres epidèmies de còlera 1834, 1885. Vilafranca del Cid. Castelló. Espanya. Història de la Medicina. Epidemics of cholera in Vilafranca in the nineteenth century. Cholera 1855 Abstract This work deals with an approach to cholera epidemics of the nineteenth century in Vilafranca, especially 1855 because it represents the most catastrophic mortality registered in the locality. The 1855 cholera quantitatively examined accounted for 79% of all deaths, especially middle- aged women and children under 5 years. The average age was 37’23 years.
    [Show full text]
  • Medieval Beauty
    MORELLA One of the most beautiful villages in Spain MEDIEVAL BEAUTY Nestled in an ocean of mountains stands a small, fortified town, an image that captures and takes the visitor to the Middle Ages. Morella is the medieval jewel of the Mediterranean arch. Surrounded by two kilometres of walls and crowned by the imposing castle, a fortress that has seen Iberians, Romans, Arabs and Christians pass through... Morella hides different stories in each of its cobbled streets. Morella hides different stories in each of its paved streets. Morella vibrates every day of the year. Morella offers an amazing cultural combination, from the excellent and innovative gastronomy, the beautiful local handicrafts, to the impressive monuments or its unique festivals. Outside the walls, within the more than 400 km2 municipality, you will find amazing forests where you can get lost and enjoy nature while hiking along the many existing routes or mountain bike trails. “Don’t just look for palace facades, Gothic windows, the splendid portals of the basilica, the cloisters, the gates of the wall - that’s already a lot, but you have to look for something else, to breathe it: the urban air, the thickness of history, a balance, preserved harmony. These things are intangible, they create another dimension of beauty.” Joan Francesc Mira MONUMENTS OF MORELLA The monumental character of Morella is extraordinary. The castle, the Santa María la Mayor basilica and the walls, with their seven gates and ten towers, declared historical and ar- tistic monuments in 1931, stand out among the various architectural works that can be appreciated in the streets.
    [Show full text]
  • Contratos De Trabajo Registrados Según Sexo Y Sector De Actividad Económica
    CONTRATOS DE TRABAJO REGISTRADOS SEGÚN SEXO Y SECTOR DE ACTIVIDAD ECONÓMICA CASTELLÓN/CASTELLÓ SEPTIEMBRE 2010 TIPO DE CONTRATO SECTORES TOTAL HOMBRES MUJERES AGRICULT. INDUSTRIA CONSTRUC. SERVICIOS MUNICIPIOS INIC. INDEF. INIC. CONVERT. INIC. INDEF. INIC. CONVERT. TEMPORAL INDEF. TEMPORAL INDEF. AIN 2 1 1 2 ALBOCASSER 44 37 1 6 1 2 27 14 ALCALA DE XIVERT 168 4 86 7 2 68 1 8 15 19 126 ALCORA, L' 203 7 119 18 3 52 4 82 21 100 ALCUDIA DE VEO 5 2 2 1 2 1 2 ALFONDEGUILLA 25 12 1 12 15 2 8 ALGIMIA DE ALMONACID ALMAZORA/ALMASSORA 450 12 264 14 11 145 4 8 90 66 286 ALMEDIJAR 4 1 2 0 1 1 3 ALMENARA 143 4 92 3 2 42 0 39 10 14 80 ALQUERIAS DEL NIÑO PERDIDO 192 17 128 1 8 37 1 118 40 1 33 ALTURA 28 2 14 2 9 1 4 2 22 ARAÑUEL 1 1 0 1 ARES DEL MAESTRE ARGELITA 2 2 0 2 ARTANA 60 19 34 4 3 46 1 1 12 ATZENETA DEL MAESTRAT 10 1 6 0 2 1 2 5 3 AYODAR AZUEBAR 3 2 1 2 1 BARRACAS 4 1 1 1 0 1 0 1 3 BEJIS 2 2 0 2 BENAFER 2 2 2 BENAFIGOS 5 4 1 5 BENASAL 5 4 1 1 1 3 BENICARLO 466 26 252 15 9 149 15 51 82 64 269 BENICASIM/BENICASSIM 712 14 317 9 7 361 4 3 24 685 BENLLOCH 15 1 11 2 0 1 0 2 3 7 3 BETXI 235 5 160 12 58 106 27 10 92 BORRIOL 48 3 29 4 12 6 9 10 23 BURRIANA 581 18 278 10 23 245 7 50 38 27 466 CABANES.
    [Show full text]
  • Ruego La Inclusión En El Seguro De Vida Que Esta Diputación Provincial
    ACCIÓN SOCIAL CP/ac AREA DE ACCIÓN SOCIAL En sesión ordinaria de la Junta de Gobierno de la Excma. Diputación Provincial, celebrada el día 2 de noviembre de 2016, se adoptó entre otros el siguiente acuerdo: “Finalizado el plazo de formalización de solicitudes de actuaciones musicales correspondientes a la Campaña “Más Mayores, Más Dipu 2016” en fecha 20 de octubre de 2016, e un total de noventa y un Ayuntamientos, de municipios con población inferior a 10.000 habitantes, que a continuación se relacionan, han solicitado la programación, en sus localidades, de actuaciones musicales dirigidas a las personas mayores: a) Comarca del Alto Mijares. • Argelita. • Ayódar • Castillo de Villamalefa. • Fanzara. • Fuente la Reina. • Fuentes de Ayódar. • Ludiente. • Montán. • Puebla de Arenoso. • Toga • Villahermosa del Río. • Vilamalur. • Zucaina. b) Comarca del Alto Palancia. • Algimia de Almonacid. • Almedijar. • Altura. • Azuebar. • Barracas. • Bejis. • Benafer. • Caudiel. • Chovar. • Geldo. • Higueras. • Jérica. • Matet. ACCIÓN SOCIAL CP/ac AREA DE ACCIÓN SOCIAL • Navajas. • Pavías. • Pina de Montalgrao. • Segorbe. • Soneja. • Sot de Ferrer. • Teresa. • Torás • Vall de Almonacid. • Viver. c) Comarca del Baix Maestrat • Alcalà de Xivert. • Càlig. • Canet lo Roig. • La Jana. • Peñíscola. • La Pobla de Benifassà. • Rossell. • La Salzadella. • San Rafael del Río. • Sant Jordi. • Sant Mateu. • Traiguera. • Xert. d) Comarca de Els Ports. • Castellfort. • Cinctorres. • Forcall. • Herbés • La Mata. • Morella. • Portell de Morella. • La Todolella. • Vallibona • Villores. ACCIÓN SOCIAL CP/ac AREA DE ACCIÓN SOCIAL • Zorita del Maestrazgo. e) Comarca de l’Alcalatén. • Costur. • Espadilla. • Figueroles. • Lucena del Cid. • Les Useres. • Vistabella del Maestrat. f) Comarca de l’Alt Maestrat. • Albocàsser. • Atzeneta del Maestrat. • Catí.
    [Show full text]
  • El Patrimonio Histórico-Arqueológico De Castellón Y Su Explotación Turistica: Perspectivas De Futuro
    QUAD. PREH. ARQ. CAST. 26, 2008 El patrimonio histórico-arqueológico de Castellón y su explotación turistica: perspectivas de futuro Francesc Gusi* Mª Ángeles Fernández** Mª Asunción Fernández*** Resumen Se plantean las potencialidades de explotación turística de las distintas comarcas de Castellón a partir de plantea- mientos de visita por sectores comarcales, de los principales yacimientos arqueológicos y monumentos histórico-arqueo- lógicos, desde la prehistoria hasta la guerra civil española, mediante itinerarios globales. La selección como puede presu- ponerse está obligatoriamente restringida, dadas las enormes posibilidades de visita que las localidades castellonenses poseen. Se exponen también las distintas dificultades que actualmente presenta el panorama turístico de Castellón, aun a pesar de algunos esfuerzos, insuficientes a nuestro entender, de los distintos organismos provinciales y regionales. El turismo cultural bien planificado puede representar un desarrollo económico y social en zonas deprimidas del interior cas- tellonense. Se requiere pues un esfuerzo por parte de los organismos políticos y administrativos, junto con las empresas privadas del ámbito turístico, para dinamizar el rico patrimonio cultural de las tierras de Castellón. Resum Es plantegen les potencialitats d'explotació turística de les distintes comarques de Castelló, a partir de planteja- ments de visita per sectors comarcals dels principals jaciments arqueològics i monuments historico-arqueològics, des de la prehistòria fins a la guerra civil espanyola, mitjançant itineraris globals. La selecció com pot pressuposar-se està obligatòriament restringida, donades les enormes possibilitats de visita que les localitats castellonenques posseeixen. S'exposen també les distintes dificultats que actualment presenta el panorama turístic de Castelló, fins i tot a pesar d'alguns esforços, insuficients al nostre entendre, dels distints organismes provincials i regionals.
    [Show full text]
  • 11P27112012.Doc NUM. 11.- SESIÓN ORDINARIA DEL PLENO DE LA
    11p27112012.doc 1 NUM. 11.- SESIÓN ORDINARIA DEL PLENO DE LA EXCMA. DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE CASTELLÓN DE LA PLANA, CELEBRADA EN PRIMERA CONVOCATORIA EL DÍA VEINTISIETE DE NOVIEMBRE DE DOS MIL DOCE. PRESIDENTE: SECRETARIO GENERAL: D. Javier Moliner Gargallo D. Manuel Pesudo Esteve DIPUTADOS: INTERVENTORA: D. Miguel Barrachina Ros Dª. María Isabel Gil de Grado D. Francesc Colomer Sánchez Dª. Ana Belén Edo Gil ----------------------- D. Héctor Folgado Miravet D. Mario Ángel García Báscones En la ciudad de Castellón de la Plana, D. José Domingo Giner Beltrán a veintisiete de noviembre de dos mil D. José Gisbert Querol D. José Luis Jarque Almela doce, siendo las doce horas, previo D. Francisco Juan Mars reparto de la convocatoria y orden del Dª Amparo Marco Gual Dª. María Susana Marqués Escoín día, con la debida antelación, se D. Evaristo Martí Vilaró reúnen en el Salón de Plenos de la D. Andrés Martínez Castellá D. Francisco Martínez Capdevila Excma. Diputación Provincial los D. Luis Martínez Fuentes señores expresados al margen, al D. Enric Nomdedéu Biosca Dª. María Esther Pallardó Pardo objeto de celebrar, en primera Dª. Estíbaliz Pérez Navarro convocatoria, sesión ordinaria del D. José Francisco Pons Martínez D. Pablo Roig Ferrando Pleno de esta Excma. Diputación D. Luis Rubio Catalán Provincial de Castellón de la Plana, D. Vicent Francesc Sales Mateu D. Juan Miguel Salvador Pérez conforme al siguiente: D. Laureano Sandalinas Gil D. Adelino Santamaría Blasco D. Francisco Valverde Fortes ORDEN DEL DÍA 1. Lectura y aprobación del acta de la sesión anterior, correspondiente a la celebrada el día 30 de octubre de 2012.
    [Show full text]
  • Triptico Atzeneta
    Els Peirons Creus Monumentals de Pedra siglos XIV- XXI Peiró de la Placeta. Piuró Cap de Vila Castellfort Cinctorres Peiró de Sant Gil Peiró de Santa Llúcia Capitell. La Mata Capitell. Morella Sala d´Exposicions de l´Ajuntament d´Atzeneta del Maestrat Creu de Ferro Peiró dels Brusca Del 3 d´octubre a l´1 de novembre de Ortells Catí 2015 La Fundación Blasco de Alagón es la PARTES DE UNA CRUZ DE TERMINO La Fundació Blasco d'Alagó és la promotora de esta exposición, que consta de promotora d'aquesta exposició, que consta de nueve réplicas y veintiséis paneles de cruces de deu rèpliques i vint-i-sis panells de peirons, término, cruces monumentales de piedra, que creus monumentals de pedra, que durant els durante los siglos XIV al XIX han proliferado por segles XIV fins el XIX han proliferat per les terres las tierras del Norte de la actual provincia de del nord de l'actual província de Castelló. Castellón. Per aquesta exposició s´ han triat els En esta exposición se han escogido las peirons més antics dels que es conserven i s'ha cruces más antiguas de los que se conservan y realitzat una rèplica; dels que es van destruir al se ha realizado una réplica; de los que se 1936 s'han confeccionat uns panells amb una destruyeron en 1936 se han confeccionado completa descripció i fotografies d'arxiu per unos paneles con una completa descripción y il.lustrar la seua grandiositat i bellesa. fotografías de archivo para ilustrar su grandiosidad y belleza. Aquesta mostra pretén mostrar i ficar de manifest el valor artístic i cultural que tenen Con esta muestra se pretende poner de aquestes obres declarades Bé d´Interés manifiesto el valor artístico y cultural que tienen Cultural.
    [Show full text]