Cinctorres E Ls P Orts
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
3 TERRITORIOS POR DESCUBRIR 2 3 “Tres Territoris, Una Mateixa Terra”
3 TERRITORIOS POR DESCUBRIR 2 3 “Tres Territoris, una mateixa Terra” Matarraña, Els Ports y Terra Alta son una de las mejores apuestas para el turismo de interior Matarraña (Teruel), Els Ports (Castellón) y Terra Alta (Tarragona) son tres territorios con una cultura, unas tradiciones, unos paisajes, unos productos agroalimentarios y una forma de vida muy parecidas. Su patrimonio natural y arquitectónico es espectacular: el macizo de los Puertos, las poblaciones amuralladas, los campos culti- vados, las tradiciones centenarias, la cultura del vino... En épocas pasadas, los tres terri- torios estaban unidos por lazos comerciales, con rutas que comenzaban en el interior y llegaban hasta el Mediterráneo. El intercam- bio comercial se producía en las ferias, que suponían el punto de encuentro entre sus habitantes, quienes compartían tradiciones, JDVWURQRPtD \ HQ GH¿QLWLYD XQD IRUPD GH vida. En la actualidad, los tres territorios si- guen unidos y tienen mucho que ofrecer a quienes vienen atraídos por la autenticidad de las tierras de frontera: su paisaje medite- rráneo, sus peculiares tradiciones, su riqueza monumental, sus recetas de antaño y su his- toria en común. Matarraña Els Ports Terra Alta Comarca del Matarraña / Matarranya 2¿FLQDGH7XULVPRGH0RUHOOD &RQVHOO&RPDUFDOGHOD7HUUD$OWD Av. Cortes de Aragón, 7 · Valderrobres · Teruel Plaza San Miguel · 12300 Morella · Castellón C/Bassa d’en Gaire,1 · 43780 Gandesa · Tarragona 978 890 860 · [email protected] 964 17 30 32 · [email protected] 977 42 00 18 · [email protected] comarcamatarranya.es ZZZHOVSRUWVHVZZZPRUHOODWXULVWLFDFRP www.terra-alta.org La riqueza patrimonial del Matarraña es destacable. NDM Visitar Morella es viajar a un pasado espectacular. -
Plesiosauria a Todolella Concurs KARIBU PER a JOVES Estudi De L’Ecologia De L’Esparver Cendrós
Número 5 · Tardor - Hivern 2008 EDC Natura - Fundació Omacha Tardor en el Parc Natural de Penyagolosa: una visió fotogràfica CAMBIO CLIMÁTICO MITO Y REALIDAD Plesiosauria a Todolella Concurs KARIBU PER A JOVES ESTUDI DE L’ECOLOGIA DE L’ESPARVER CENDRÓS 1 La Fundació Caixa Castelló, junto con la Generalitat Valenciana en el marco del Proyecto LifeAnfibios, organiza un concurso de fotografía de la naturaleza: ANFIBIOS. Bases del concurso: - La totalidad de las imágenes recibidas serán publicadas a baja resolución en un álbum web alojado en www.lifeanfibios.com/ - Podrá participar en el concurso cualquier persona, sin limitación concurs/galeria.html; de éstas, el jurado preseleccionará 30, que de edad. Los menores deberán adjuntar autorización de padres o serán impresas y expuestas en una de las salas de exposiciones tutores. de la Fundació Caixa Castelló. Entre estas preseleccionadas, se - Las fotografías a presentar tendrán como elemento protagonista elegirán las premiadas. los anfibios y sus hábitats en la provincia de Castellón. - Posteriormente, las imágenes seleccionadas formaran parte de - El carácter del concurso es conservacionista. Por tanto, se una exposición itinerante que será puesta disposición de todos desecharán aquellas imágenes cuya obtención pudiera haber los ayuntamientos y entidades cívicas en el área de acción de la atentado contra la naturaleza y sus seres vivos. Fundació Caixa Castelló. - Las fotografías deben ser inéditas, es decir, no deben haber sido - La remisión de imágenes al concurso no implicará en ningún caso publicadas ni premiadas en otro concurso. la cesión de sus derechos de publicación, salvo su publicación a - La inscripción en este concurso es gratuita. -
A Xodos, Per Dalt De Les Cases... Miquel Gómez I Garcés
A Xodos, per dalt de les cases... Miquel Gómez i Garcés Sortilegis: accions tendents a utilitzar els poders dels esperits amb mitjans ocults als profans Unes notes sobre les cobertes de Xodos L PATRIMONI CULTURAL de les nostres comarques és ric en molts aspectes. Les darreres dècades, des que la gent ha començat a (re)tornar als seus Epobles, i mamprén la reforma dels seus habitatges, la transformació de la façana urbana –i la coberta– de cada població ha encetat un ràpid camí de destrucció del seu patrimoni arquitectònic, constructiu i cultural, la qual cosa cal entendre que ha estat motivada per manca d’informació i de transmissió oral de tot un bagatge cultural centenari. I, ara, aquest patrimoni caldria recuperar-lo procurant la protecció d’aquells elements materials els quals la seua pervivència sembla que serà de curta durada; ens referim a dos elements que han passat de ser visibles i amb una funció definida de protecció de la llar a estar amagats, tapats o directament suprimits: el ràfec pintat (ràfec, ràfel, volada, aler...) i que conduïa l’aigua de la coberta al carrer, i els espantabruixes situats als extrems més elevats de la coberta. Les cobertes de teula –ja se sap– esdevenien elements constructius importants quan la pluja era habitual –hi havia la necessitat d’enviar l’aigua ràpidament fora de la casa– i les actuals tècniques impermeabilitzants eren poc usuals. Ara, amb allò dels materials de nova tecnologia (plàstics, PVC, planxes metàl·liques...) 1 les cobertes inclinades de teula resten un element quasi històric, quan no directament antic i inútil (ara pertoca la coberta plana on posar la rentadora i la zona d’estendre la roba, en substitució de la falsa, el més amunt, l’andana), i les volades ja no són necessàries. -
Plan De Prevención De Incendios Forestales Plan De Infraestructuras De La Demarcación De Sant Mateu Anexo Descripción De La Red Hídrica De Uso Múltiple
PLAN DE PREVENCIÓN DE INCENDIOS FORESTALES PLAN DE INFRAESTRUCTURAS DE LA DEMARCACIÓN DE SANT MATEU ANEXO DESCRIPCIÓN DE LA RED HÍDRICA DE USO MÚLTIPLE PUNTOS DE AGUA DE USO MÚLTIPLE COORDENADAS TOMA DE AGUA CÓDIGO CAPACIDAD ID MUNICIPIO TIPO PROPIEDAD ACTUACIÓN NOTAS SIGIF (m3) POR RACOR AVIONES X 4501851,04 HELICÓPTEROS ASPIRACIÓN BARCELONA ANFIBIOS M1 Maestrazgo 741456,92 4516850,5 Depósito agrícola 200-500 Público Si Si No No Mantenimiento Vallado. M2 Torres de Arcas 745027,12 4515250,64 Depósito para 200-500 Privada Si No No No Mantenimiento M3 Torres de Arcas 744699,44 4515100,35 Deposito agricola < 200 Privada No No Si No Mantenimiento M4 Zorita del 739640,11 4514999,25 Deppgósito agrícola > 500 Privada Si No No No Mantenimiento PAPIF 476/94. Bombeo de agua desde el río PAPIF 260/95Está vacía. Arreglar camino de Zorita del acceso. Se encuentra abandonada. M5 Maestrazgo 742849,25 4511502,21 Balsa agrícola < 200 Privada Si No No No Mejora Canalización de agua procedente de M6 Zorita del 742849,25 4511502,21 Depósito agrícola < 200 Privada X Si No No Mejora PAPIF 165/97. Canalizaciónti l de agua fuente de M7 Zorita del 741540,59 4510781,52 Depósito agrícola 200-500 Privada Si Si Si No Mantenimiento Sistema de llenado por manantial y lluvia. M8 Palanques 737714,86 4512081,77 Deposito agricola < 200 Privada No Si No No Mantenimiento M9 Palanques 735221,76 4510742,38 Deposito agricola < 200 Ayuntamiento Si Si No No Mantenimiento PAPIF 040/97. Canalización de agua fuente de M10 Morella 748042,65 4511719,31 Depósito agrícola 200-500 Privada Si Si Si No Mantenimiento PIF 248/95. -
Alfabético Poblacion Municipios Prov. Castellón
ALFABÉTICO POBLACION MUNICIPIOS PROV. CASTELLÓN A 01-01-2011 TOTAL 12000 Total provincial Nº Orden 604.344 1 12002 Aín 141 2 12003 Albocàsser 1.443 3 12004 Alcalà de Xivert 8.175 4 12005 Alcora, l' 10.856 5 12006 Alcudia de Veo 229 6 12007 Alfondeguilla 881 7 12008 Algimia de Almonacid 315 8 12009 Almazora/Almassora 25.945 9 12010 Almedíjar 306 10 12011 Almenara 6.102 11 12901 Alquerías del Niño Perdido 4.433 12 12012 Altura 3.924 13 12013 Arañuel 196 14 12014 Ares del Maestrat 206 15 12015 Argelita 96 16 12016 Artana 1.990 17 12001 Atzeneta del Maestrat 1.367 18 12017 Ayódar 212 19 12018 Azuébar 376 20 12020 Barracas 198 21 12022 Bejís 423 22 12024 Benafer 177 23 12025 Benafigos 161 24 12026 Benasal 1.264 25 12027 Benicarló 26.553 26 12028 Benicasim/Benicàssim 18.524 27 12029 Benlloch 1.211 28 12021 Betxí 5.890 29 12032 Borriana/Burriana 35.433 30 12031 Borriol 5.180 31 12033 Cabanes 3.019 32 12034 Càlig 2.236 33 12036 Canet lo Roig 855 34 12037 Castell de Cabres 17 35 12038 Castellfort 237 36 12039 Castellnovo 1.065 12040 Castellón de la Plana/Castelló de la 37 Plana 180.114 38 12041 Castillo de Villamalefa 114 39 12042 Catí 850 40 12043 Caudiel 754 41 12044 Cervera del Maestre 727 42 12052 Chert/Xert 889 43 12053 Chilches/Xilxes 2.844 44 12055 Chodos/Xodos 125 45 12056 Chóvar 363 46 12045 Cinctorres 494 47 12046 Cirat 270 48 12048 Cortes de Arenoso 347 49 12049 Costur 581 50 12050 Coves de Vinromà, les 2.049 51 12051 Culla 608 52 12057 Eslida 936 53 12058 Espadilla 91 54 12059 Fanzara 347 55 12060 Figueroles 583 56 12061 Forcall 529 -
Estudis Castellonencs (Castelló), 1987-88, IX, P
(VWXGLV &DVWHOORQHQFV 1~P DqSRFD 3S ( ,661 R. MONFERRER Hospital General Universitari de Castelló Les epidèmies de còlera a Vilafranca en el segle XIX. El còlera de 1855 A Margarita Marín, amb reconeixement i amistat Resum El present treball aborda una aproximació a les epidèmies de còlera del segle XIX a Vilafranca, especialment de 1855 per representar la major mortalitat catastròfica registrada a la localitat. Es revisa quantitativament el còlera de 1855 que va suposar el 79 % de totes les defuncions, en espe- cial de dones de mitjana edat i de xiquets menors de cinc anys. L’edat mitjana va ser de 37,23 anys. La duració de l’epidèmia de 78 dies amb una mortalitat diària de 1,93 casos. La incidència màxima mensual i diària fou al mes d’agost amb 76 % defuncions i 13 òbits, respectivament. Els resultats no difereixen dels coneguts de les localitats veïnes estudiades i de la resta de l’Estat espanyol. El treball es complementa amb un resum de les epidèmies de còlera de 1834 i 1885 a Vilafranca. Paraules clau Segle XIX. Còlera. Epidèmia de 1855. Altres epidèmies de còlera 1834, 1885. Vilafranca del Cid. Castelló. Espanya. Història de la Medicina. Epidemics of cholera in Vilafranca in the nineteenth century. Cholera 1855 Abstract This work deals with an approach to cholera epidemics of the nineteenth century in Vilafranca, especially 1855 because it represents the most catastrophic mortality registered in the locality. The 1855 cholera quantitatively examined accounted for 79% of all deaths, especially middle- aged women and children under 5 years. The average age was 37’23 years. -
Medieval Beauty
MORELLA One of the most beautiful villages in Spain MEDIEVAL BEAUTY Nestled in an ocean of mountains stands a small, fortified town, an image that captures and takes the visitor to the Middle Ages. Morella is the medieval jewel of the Mediterranean arch. Surrounded by two kilometres of walls and crowned by the imposing castle, a fortress that has seen Iberians, Romans, Arabs and Christians pass through... Morella hides different stories in each of its cobbled streets. Morella hides different stories in each of its paved streets. Morella vibrates every day of the year. Morella offers an amazing cultural combination, from the excellent and innovative gastronomy, the beautiful local handicrafts, to the impressive monuments or its unique festivals. Outside the walls, within the more than 400 km2 municipality, you will find amazing forests where you can get lost and enjoy nature while hiking along the many existing routes or mountain bike trails. “Don’t just look for palace facades, Gothic windows, the splendid portals of the basilica, the cloisters, the gates of the wall - that’s already a lot, but you have to look for something else, to breathe it: the urban air, the thickness of history, a balance, preserved harmony. These things are intangible, they create another dimension of beauty.” Joan Francesc Mira MONUMENTS OF MORELLA The monumental character of Morella is extraordinary. The castle, the Santa María la Mayor basilica and the walls, with their seven gates and ten towers, declared historical and ar- tistic monuments in 1931, stand out among the various architectural works that can be appreciated in the streets. -
Contratos De Trabajo Registrados Según Sexo Y Sector De Actividad Económica
CONTRATOS DE TRABAJO REGISTRADOS SEGÚN SEXO Y SECTOR DE ACTIVIDAD ECONÓMICA CASTELLÓN/CASTELLÓ SEPTIEMBRE 2010 TIPO DE CONTRATO SECTORES TOTAL HOMBRES MUJERES AGRICULT. INDUSTRIA CONSTRUC. SERVICIOS MUNICIPIOS INIC. INDEF. INIC. CONVERT. INIC. INDEF. INIC. CONVERT. TEMPORAL INDEF. TEMPORAL INDEF. AIN 2 1 1 2 ALBOCASSER 44 37 1 6 1 2 27 14 ALCALA DE XIVERT 168 4 86 7 2 68 1 8 15 19 126 ALCORA, L' 203 7 119 18 3 52 4 82 21 100 ALCUDIA DE VEO 5 2 2 1 2 1 2 ALFONDEGUILLA 25 12 1 12 15 2 8 ALGIMIA DE ALMONACID ALMAZORA/ALMASSORA 450 12 264 14 11 145 4 8 90 66 286 ALMEDIJAR 4 1 2 0 1 1 3 ALMENARA 143 4 92 3 2 42 0 39 10 14 80 ALQUERIAS DEL NIÑO PERDIDO 192 17 128 1 8 37 1 118 40 1 33 ALTURA 28 2 14 2 9 1 4 2 22 ARAÑUEL 1 1 0 1 ARES DEL MAESTRE ARGELITA 2 2 0 2 ARTANA 60 19 34 4 3 46 1 1 12 ATZENETA DEL MAESTRAT 10 1 6 0 2 1 2 5 3 AYODAR AZUEBAR 3 2 1 2 1 BARRACAS 4 1 1 1 0 1 0 1 3 BEJIS 2 2 0 2 BENAFER 2 2 2 BENAFIGOS 5 4 1 5 BENASAL 5 4 1 1 1 3 BENICARLO 466 26 252 15 9 149 15 51 82 64 269 BENICASIM/BENICASSIM 712 14 317 9 7 361 4 3 24 685 BENLLOCH 15 1 11 2 0 1 0 2 3 7 3 BETXI 235 5 160 12 58 106 27 10 92 BORRIOL 48 3 29 4 12 6 9 10 23 BURRIANA 581 18 278 10 23 245 7 50 38 27 466 CABANES. -
Ruego La Inclusión En El Seguro De Vida Que Esta Diputación Provincial
ACCIÓN SOCIAL CP/ac AREA DE ACCIÓN SOCIAL En sesión ordinaria de la Junta de Gobierno de la Excma. Diputación Provincial, celebrada el día 2 de noviembre de 2016, se adoptó entre otros el siguiente acuerdo: “Finalizado el plazo de formalización de solicitudes de actuaciones musicales correspondientes a la Campaña “Más Mayores, Más Dipu 2016” en fecha 20 de octubre de 2016, e un total de noventa y un Ayuntamientos, de municipios con población inferior a 10.000 habitantes, que a continuación se relacionan, han solicitado la programación, en sus localidades, de actuaciones musicales dirigidas a las personas mayores: a) Comarca del Alto Mijares. • Argelita. • Ayódar • Castillo de Villamalefa. • Fanzara. • Fuente la Reina. • Fuentes de Ayódar. • Ludiente. • Montán. • Puebla de Arenoso. • Toga • Villahermosa del Río. • Vilamalur. • Zucaina. b) Comarca del Alto Palancia. • Algimia de Almonacid. • Almedijar. • Altura. • Azuebar. • Barracas. • Bejis. • Benafer. • Caudiel. • Chovar. • Geldo. • Higueras. • Jérica. • Matet. ACCIÓN SOCIAL CP/ac AREA DE ACCIÓN SOCIAL • Navajas. • Pavías. • Pina de Montalgrao. • Segorbe. • Soneja. • Sot de Ferrer. • Teresa. • Torás • Vall de Almonacid. • Viver. c) Comarca del Baix Maestrat • Alcalà de Xivert. • Càlig. • Canet lo Roig. • La Jana. • Peñíscola. • La Pobla de Benifassà. • Rossell. • La Salzadella. • San Rafael del Río. • Sant Jordi. • Sant Mateu. • Traiguera. • Xert. d) Comarca de Els Ports. • Castellfort. • Cinctorres. • Forcall. • Herbés • La Mata. • Morella. • Portell de Morella. • La Todolella. • Vallibona • Villores. ACCIÓN SOCIAL CP/ac AREA DE ACCIÓN SOCIAL • Zorita del Maestrazgo. e) Comarca de l’Alcalatén. • Costur. • Espadilla. • Figueroles. • Lucena del Cid. • Les Useres. • Vistabella del Maestrat. f) Comarca de l’Alt Maestrat. • Albocàsser. • Atzeneta del Maestrat. • Catí. -
El Patrimonio Histórico-Arqueológico De Castellón Y Su Explotación Turistica: Perspectivas De Futuro
QUAD. PREH. ARQ. CAST. 26, 2008 El patrimonio histórico-arqueológico de Castellón y su explotación turistica: perspectivas de futuro Francesc Gusi* Mª Ángeles Fernández** Mª Asunción Fernández*** Resumen Se plantean las potencialidades de explotación turística de las distintas comarcas de Castellón a partir de plantea- mientos de visita por sectores comarcales, de los principales yacimientos arqueológicos y monumentos histórico-arqueo- lógicos, desde la prehistoria hasta la guerra civil española, mediante itinerarios globales. La selección como puede presu- ponerse está obligatoriamente restringida, dadas las enormes posibilidades de visita que las localidades castellonenses poseen. Se exponen también las distintas dificultades que actualmente presenta el panorama turístico de Castellón, aun a pesar de algunos esfuerzos, insuficientes a nuestro entender, de los distintos organismos provinciales y regionales. El turismo cultural bien planificado puede representar un desarrollo económico y social en zonas deprimidas del interior cas- tellonense. Se requiere pues un esfuerzo por parte de los organismos políticos y administrativos, junto con las empresas privadas del ámbito turístico, para dinamizar el rico patrimonio cultural de las tierras de Castellón. Resum Es plantegen les potencialitats d'explotació turística de les distintes comarques de Castelló, a partir de planteja- ments de visita per sectors comarcals dels principals jaciments arqueològics i monuments historico-arqueològics, des de la prehistòria fins a la guerra civil espanyola, mitjançant itineraris globals. La selecció com pot pressuposar-se està obligatòriament restringida, donades les enormes possibilitats de visita que les localitats castellonenques posseeixen. S'exposen també les distintes dificultats que actualment presenta el panorama turístic de Castelló, fins i tot a pesar d'alguns esforços, insuficients al nostre entendre, dels distints organismes provincials i regionals. -
11P27112012.Doc NUM. 11.- SESIÓN ORDINARIA DEL PLENO DE LA
11p27112012.doc 1 NUM. 11.- SESIÓN ORDINARIA DEL PLENO DE LA EXCMA. DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE CASTELLÓN DE LA PLANA, CELEBRADA EN PRIMERA CONVOCATORIA EL DÍA VEINTISIETE DE NOVIEMBRE DE DOS MIL DOCE. PRESIDENTE: SECRETARIO GENERAL: D. Javier Moliner Gargallo D. Manuel Pesudo Esteve DIPUTADOS: INTERVENTORA: D. Miguel Barrachina Ros Dª. María Isabel Gil de Grado D. Francesc Colomer Sánchez Dª. Ana Belén Edo Gil ----------------------- D. Héctor Folgado Miravet D. Mario Ángel García Báscones En la ciudad de Castellón de la Plana, D. José Domingo Giner Beltrán a veintisiete de noviembre de dos mil D. José Gisbert Querol D. José Luis Jarque Almela doce, siendo las doce horas, previo D. Francisco Juan Mars reparto de la convocatoria y orden del Dª Amparo Marco Gual Dª. María Susana Marqués Escoín día, con la debida antelación, se D. Evaristo Martí Vilaró reúnen en el Salón de Plenos de la D. Andrés Martínez Castellá D. Francisco Martínez Capdevila Excma. Diputación Provincial los D. Luis Martínez Fuentes señores expresados al margen, al D. Enric Nomdedéu Biosca Dª. María Esther Pallardó Pardo objeto de celebrar, en primera Dª. Estíbaliz Pérez Navarro convocatoria, sesión ordinaria del D. José Francisco Pons Martínez D. Pablo Roig Ferrando Pleno de esta Excma. Diputación D. Luis Rubio Catalán Provincial de Castellón de la Plana, D. Vicent Francesc Sales Mateu D. Juan Miguel Salvador Pérez conforme al siguiente: D. Laureano Sandalinas Gil D. Adelino Santamaría Blasco D. Francisco Valverde Fortes ORDEN DEL DÍA 1. Lectura y aprobación del acta de la sesión anterior, correspondiente a la celebrada el día 30 de octubre de 2012. -
Triptico Atzeneta
Els Peirons Creus Monumentals de Pedra siglos XIV- XXI Peiró de la Placeta. Piuró Cap de Vila Castellfort Cinctorres Peiró de Sant Gil Peiró de Santa Llúcia Capitell. La Mata Capitell. Morella Sala d´Exposicions de l´Ajuntament d´Atzeneta del Maestrat Creu de Ferro Peiró dels Brusca Del 3 d´octubre a l´1 de novembre de Ortells Catí 2015 La Fundación Blasco de Alagón es la PARTES DE UNA CRUZ DE TERMINO La Fundació Blasco d'Alagó és la promotora de esta exposición, que consta de promotora d'aquesta exposició, que consta de nueve réplicas y veintiséis paneles de cruces de deu rèpliques i vint-i-sis panells de peirons, término, cruces monumentales de piedra, que creus monumentals de pedra, que durant els durante los siglos XIV al XIX han proliferado por segles XIV fins el XIX han proliferat per les terres las tierras del Norte de la actual provincia de del nord de l'actual província de Castelló. Castellón. Per aquesta exposició s´ han triat els En esta exposición se han escogido las peirons més antics dels que es conserven i s'ha cruces más antiguas de los que se conservan y realitzat una rèplica; dels que es van destruir al se ha realizado una réplica; de los que se 1936 s'han confeccionat uns panells amb una destruyeron en 1936 se han confeccionado completa descripció i fotografies d'arxiu per unos paneles con una completa descripción y il.lustrar la seua grandiositat i bellesa. fotografías de archivo para ilustrar su grandiosidad y belleza. Aquesta mostra pretén mostrar i ficar de manifest el valor artístic i cultural que tenen Con esta muestra se pretende poner de aquestes obres declarades Bé d´Interés manifiesto el valor artístico y cultural que tienen Cultural.