DOCSLIB.ORG

Els Parlars De Cinctorres I Morella. Descripció I Comparació P O R

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Els Parlars De Cinctorres I Morella. Descripció I Comparació P O R PORTS Els parlars de Cinctorres i Morella. Descripció i comparació Maite Cot Ardévol Llicenciada en Filologia Catalana. Professora de llengua catalana i literatura a l’IES de Flix 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Justificació Estudiar geolingüísticament la comarca dels Ports és el motiu pel qual ara apareix publicat aquest estudi. La tria d’aquestes dos localitats dels Ports no respon a cap mena de criteri previ basat en l’existència de documentació lingüística sobre la llengua d’aquests dos pobles. El motiu de comparar-los no depèn tampoc del fet de saber d’antuvi de l’existència de 1. grans trets diferenciadors que servirien per emplenar pàgines i més pàgines de dissemblances. Res més lluny del que acabem d’anomenar. La veritable raó per la qual ara parlem d’aquestes dos localitats i no d’unes altres respon al fet de disposar d’alguna persona que actués de contacte entre l’autora d’aquest treball i els possibles informants que li donarien forma i cos gràcies a les seues aportacions. El doctor Pere Navarro, de la Universitat Rovira i Virgili, va ser qui em va suggerir que fos la comarca dels Ports la que servís de base per a la meua futura, i encara llunyana, tesi, que havia de tindre com a objectiu analitzar geolingüísticament aquesta zona del País Valencià, amb la intenció que algun dia es pugui dur a terme un Atles Lingüístic de les Terres de l’Ebre –un projecte molt ambiciós, però que ja compta amb l’estudi complet de dos de les comarques que formen aquest territori, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Volem advertir, però, que aquest avançament que ara teniu a les mans no és res més que això, una aproximació als parlars d’aquestes dos localitats. 117 beCEroLes III (2008), 117-143 Maite Cot Ardévol 1.2. Estudis lingüístics anteriors A qualsevol persona que inicia un estudi sigui del tipus que sigui sobre una zona determinada, li resulta d’una gran ajuda l’existència de bibliografia prèvia que l’orienti i li serveixi de base. Aquesta seria la situació ideal. En el nostre cas no es dóna tal situació. Així, doncs, si volem ser més concrets haurem de dir que la comarca dels Ports no ha estat mai estudiada des del punt de vista geolingüístic de forma global. Tot i això sí que en trobem estudis parcials. Jordi Colomina (1999: 272) dóna les referències bibliogràfiques de les publicacions que han tingut poblacions d’aquesta comarca o la comarca sencera com a objecte d’anàlisi (Ferrando i Guirau1, Gamundi i Sangüesa (1991), Querol (1995) i Sanchis Guarner).2 També Lluís Gimeno3 (1994: 15), un dels estudiosos que més ha analitzat la zona, parla dels estudis anteriors que tracten part de la zona dels Ports i comenta que Morella, suposem que pel fet de ser la capital de la comarca, ha estat enquestada per a l’elaboració de l’ALC i de l’ALDC. Aquesta localitat, juntament amb Forcall, també la va tindre en compte Germà Colon per fer un estudi sobre la morfologia verbal4. També s’ha passat enquesta a algunes localitats dels Ports (entre les quals Morella) per a la realització de l’Atles lingüístic de la Comunitat Valenciana, del qual se’n poden consultar alguns mapes en el recull de Saborit (1998). Pel que fa a la caracterització dialectal de la zona, es tracta d’una regió que es mou entre dos classificacions, entre la de tortosí i la de valencià septentrional. Segons Veny (1993), els Ports de Morella juntament amb el Maestrat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Matarranya són comarques de transició entre el valencià i el nord-occidental. Alegre (1991), en canvi, considera que segons les isoglosses que es tinguin en compte, els Ports 2. formen part del tortosí. Massip (1989) i 1 FERRANDO, A i GUIRAU, A. (1983): «Particularitats fonètiques i anivellament geolingüístic a la comarca de Morella», dins L’Espill, 17-18, pp. 209-230. 2 SANCHIS GUARNER, M. (1980): “Un illot de diftongació de [e] catalana en la comarca dels Ports de Morella”, dins Setzè congrés internacional de lingüística i filologia romàniques. Palma. 3 Ho demostren obres com les següents: (1984): «Les àrees lèxiques en els parlars de transició», dins Miscel·lània de textos en homenatge a les Normes de Castelló”. Castelló. Diputació. (1986): “El tortosí septentrional”, dins Setè col·loqui de l’AILLC. (1992): “El tortosí. Extensió i característiques dialectals”, dins A Sol Post, 2. (1994): Estudi lingüístic dels parlars de les comarques del nord de Castelló. Castelló. Societat Castellonenca de Cultura / Universitat Jaume I. (1997): Atles Lingüístic de la Diòcesi de Tortosa. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans. 4 COLON, Germà (1995): «La matización vocálica en las desinencias de la 1a y 3a personas del presente e imperfecto de indicativo (conjugación en –ARE) en las comarcas castellonenses”, dins Miscelánea filológica dedicada a Mons. Griera. Vol. I. Barcelona. CISC. 5 BELTRAN ZARAGOZÀ, A. (1995): La llengua en el nord del País Valencià als segles XVII, XVIII i XIX. Edició i estudi lingüístic de documentació administrativa, tesi de doctorat en part inèdita, Universitat de València. (Pp. 347-392) 118 Els parlars de Cinctorres i Morella. Descripció i comparació Navarro (1996) opinen que el tortosí s’estén, aproximadament, per la diòcesi de Tortosa (de la qual formen part les dos localitats enquestades). Colomina (1999: 95) comenta que «Gimeno (1986, 1994 i 1997) ha proposat anomenar tortosí meridional el parlar que fins ara coneixíem com a valencià septentrional (de transició)» i que Andreu Beltran5 «proposa distingir tres parlars dins del valencià septentrional: el parlar del Baix 3. Maestrat, el de la Plana i el parlar de transició dels Ports, l’Alt Maestrat i l’Alcalatén». 1.3. Metodologia El treball de camp, que va consistir a passar les enquestes per les dos poblacions estudiades, va tindre lloc l’agost de 2006 a Cinctorres i l’agost de 2007 a Morella. La tria dels informants es basava en el fet que havien de complir una sèrie de requisits, ja establerts per a les investigacions geolingüístiques: ser nascuts a la localitat estudiada, tindre més de 60 anys i un nivell d’estudis primaris i amb els cònjuges del mateix indret (aquesta condició s’ha acomplert en tots els casos, excepte en el de M. Gràcia, el marit de la qual és de Castellfort. A continuació, en donem les dades més detallades: Localitat Nom de l’informant Any de naixement i professió Cinctorres M. Gràcia Segura Querol 1945, assistenta de la llar Ricardo Ripollés Fígols 1938, pagès i carboner Antonio Sorribes Borràs 1929, pagès Victòria Segura Querol 1929, pagesa, pastora i mestressa de casa Morella Arturo Segura Sangüesa 1933, masover Balbina Julian Ortí 1934, pagesa i mestressa de casa Amadeo Ràmia Prats 1927, pagès Com ja hem dit més amunt, per entrar en contacte amb els informants ens ha sigut de molta utilitat Àngela Buj, que ens va permetre posar-nos en contacte amb Joan Josep Rovira, de Cinctorres, qui, a la vegada, ens va facilitar la primera informant de la localitat, que al seu torn ens proporcionaria el nom d’altres possibles col·laboradors. Per a la població de Morella, l’Antonio i la Victòria que ja havien «patit l’experiment» ens van remetre als primers participants d’aquest llarg projecte, l’Arturo i la Balbina. A tots ells, el nostre més sincer agraïment, ja que sense la seua ajuda i amabilitat aquest treball, que ara de moment s’ha convertit en article, no hauria sigut possible. Per a la recollida de dades, basada en el mètode indirecte, s’ha seguit un qüestionari que recull diferents entrades pertanyents a diversos camps semàntics –el camp i els cultius, indústries relacionades amb l’agricultura, els animals, els vegetals, el temps i les estacions de l’any, noms topogràfics, els oficis, la casa, l’home i les seues activitats, les festes religioses i el mar– que permeten tractar els nivells lingüístics del 119 Maite Cot Ardévol vocalisme tònic i àton, el consonantisme, la morfologia nominal i verbal i el lèxic. Tota la informació obtinguda ha estat enregistrada i transcrita in situ. 2. DESCRIPCIÓ LINGÜÍSTICA 2.1. Vocalisme tònic El sistema del vocalisme tònic d’aquestes dos localitats presenta algunes realitzacions que fan que es puguin diferenciar. Manteniment de /a/ etimològica En les dos poblacions és un tret comú la conservació de la /a/ etimològica en les formes rizotòniques de verbs com nadar (ell nade), xarrar (ell xarre) i nàixer. Resultat de I ( i Ç llatines La I( i Ç llatines presenten com a solució una palatal semitancada [e] en el llatí vulgar i que es conserva en el bloc occidental, per tant també serà un tret propi de les dos localitats estudiades. ( PIRA> p[e]ra CÇBA> c[e]ba CILIA>( c[e]lla ( CADÇNA> cad[e]na BIBERE> b[e]ure PARÇTE> par[e]t ( OVICULA> ov[e]lla PARICULO>( par[e]ll BÇSTIA> b[e]stia Distribució [e]-[ε] < Ç llatina condicionada Només a Cinctorres trobem la forma diftongada [ja], que és el resultat (Navarro 2005: 14) de l’evolució de la Ç quan està condicionada per les consonants també llatines L, R, seguides d’una consonant no labial, N’R, o van seguides de la semivocal velar [w], procedent de la vocalització de les consonants llatines D,C, TJ. Aquesta solució6 la utilitzen els pobles veïns per caracteritzar el parlar de Cinctorres.( La diftongació també afecta la I llatina en alguns casos quan va seguida de /l/. 4. 6 Ernest Querol (1995) explica que, segons A. Ferrando i A. Guirau, aquestes diftongacions són un residu subdialectal propagat en aquesta zona al segle XIII pels repobladors catalans del Baix Aragó i que consideren que es tracta d’un reforçament d’una evolució interna del català occidental pre-literari i que no té res a veure amb el mossàrab ni amb el castellà ni amb l’aragonès.
Load more

Recommended publications
  • 3 TERRITORIOS POR DESCUBRIR 2 3 “Tres Territoris, Una Mateixa Terra”
    3 TERRITORIOS POR DESCUBRIR 2 3 “Tres Territoris, una mateixa Terra” Matarraña, Els Ports y Terra Alta son una de las mejores apuestas para el turismo de interior Matarraña (Teruel), Els Ports (Castellón) y Terra Alta (Tarragona) son tres territorios con una cultura, unas tradiciones, unos paisajes, unos productos agroalimentarios y una forma de vida muy parecidas. Su patrimonio natural y arquitectónico es espectacular: el macizo de los Puertos, las poblaciones amuralladas, los campos culti- vados, las tradiciones centenarias, la cultura del vino... En épocas pasadas, los tres terri- torios estaban unidos por lazos comerciales, con rutas que comenzaban en el interior y llegaban hasta el Mediterráneo. El intercam- bio comercial se producía en las ferias, que suponían el punto de encuentro entre sus habitantes, quienes compartían tradiciones, JDVWURQRPtD \ HQ GH¿QLWLYD XQD IRUPD GH vida. En la actualidad, los tres territorios si- guen unidos y tienen mucho que ofrecer a quienes vienen atraídos por la autenticidad de las tierras de frontera: su paisaje medite- rráneo, sus peculiares tradiciones, su riqueza monumental, sus recetas de antaño y su his- toria en común. Matarraña Els Ports Terra Alta Comarca del Matarraña / Matarranya 2¿FLQDGH7XULVPRGH0RUHOOD &RQVHOO&RPDUFDOGHOD7HUUD$OWD Av. Cortes de Aragón, 7 · Valderrobres · Teruel Plaza San Miguel · 12300 Morella · Castellón C/Bassa d’en Gaire,1 · 43780 Gandesa · Tarragona 978 890 860 · [email protected] 964 17 30 32 · [email protected] 977 42 00 18 · [email protected] comarcamatarranya.es ZZZHOVSRUWVHVZZZPRUHOODWXULVWLFDFRP www.terra-alta.org La riqueza patrimonial del Matarraña es destacable. NDM Visitar Morella es viajar a un pasado espectacular.
    [Show full text]
  • A Xodos, Per Dalt De Les Cases... Miquel Gómez I Garcés
    A Xodos, per dalt de les cases... Miquel Gómez i Garcés Sortilegis: accions tendents a utilitzar els poders dels esperits amb mitjans ocults als profans Unes notes sobre les cobertes de Xodos L PATRIMONI CULTURAL de les nostres comarques és ric en molts aspectes. Les darreres dècades, des que la gent ha començat a (re)tornar als seus Epobles, i mamprén la reforma dels seus habitatges, la transformació de la façana urbana –i la coberta– de cada població ha encetat un ràpid camí de destrucció del seu patrimoni arquitectònic, constructiu i cultural, la qual cosa cal entendre que ha estat motivada per manca d’informació i de transmissió oral de tot un bagatge cultural centenari. I, ara, aquest patrimoni caldria recuperar-lo procurant la protecció d’aquells elements materials els quals la seua pervivència sembla que serà de curta durada; ens referim a dos elements que han passat de ser visibles i amb una funció definida de protecció de la llar a estar amagats, tapats o directament suprimits: el ràfec pintat (ràfec, ràfel, volada, aler...) i que conduïa l’aigua de la coberta al carrer, i els espantabruixes situats als extrems més elevats de la coberta. Les cobertes de teula –ja se sap– esdevenien elements constructius importants quan la pluja era habitual –hi havia la necessitat d’enviar l’aigua ràpidament fora de la casa– i les actuals tècniques impermeabilitzants eren poc usuals. Ara, amb allò dels materials de nova tecnologia (plàstics, PVC, planxes metàl·liques...) 1 les cobertes inclinades de teula resten un element quasi històric, quan no directament antic i inútil (ara pertoca la coberta plana on posar la rentadora i la zona d’estendre la roba, en substitució de la falsa, el més amunt, l’andana), i les volades ja no són necessàries.
    [Show full text]
  • Alfabético Poblacion Municipios Prov. Castellón
    ALFABÉTICO POBLACION MUNICIPIOS PROV. CASTELLÓN A 01-01-2011 TOTAL 12000 Total provincial Nº Orden 604.344 1 12002 Aín 141 2 12003 Albocàsser 1.443 3 12004 Alcalà de Xivert 8.175 4 12005 Alcora, l' 10.856 5 12006 Alcudia de Veo 229 6 12007 Alfondeguilla 881 7 12008 Algimia de Almonacid 315 8 12009 Almazora/Almassora 25.945 9 12010 Almedíjar 306 10 12011 Almenara 6.102 11 12901 Alquerías del Niño Perdido 4.433 12 12012 Altura 3.924 13 12013 Arañuel 196 14 12014 Ares del Maestrat 206 15 12015 Argelita 96 16 12016 Artana 1.990 17 12001 Atzeneta del Maestrat 1.367 18 12017 Ayódar 212 19 12018 Azuébar 376 20 12020 Barracas 198 21 12022 Bejís 423 22 12024 Benafer 177 23 12025 Benafigos 161 24 12026 Benasal 1.264 25 12027 Benicarló 26.553 26 12028 Benicasim/Benicàssim 18.524 27 12029 Benlloch 1.211 28 12021 Betxí 5.890 29 12032 Borriana/Burriana 35.433 30 12031 Borriol 5.180 31 12033 Cabanes 3.019 32 12034 Càlig 2.236 33 12036 Canet lo Roig 855 34 12037 Castell de Cabres 17 35 12038 Castellfort 237 36 12039 Castellnovo 1.065 12040 Castellón de la Plana/Castelló de la 37 Plana 180.114 38 12041 Castillo de Villamalefa 114 39 12042 Catí 850 40 12043 Caudiel 754 41 12044 Cervera del Maestre 727 42 12052 Chert/Xert 889 43 12053 Chilches/Xilxes 2.844 44 12055 Chodos/Xodos 125 45 12056 Chóvar 363 46 12045 Cinctorres 494 47 12046 Cirat 270 48 12048 Cortes de Arenoso 347 49 12049 Costur 581 50 12050 Coves de Vinromà, les 2.049 51 12051 Culla 608 52 12057 Eslida 936 53 12058 Espadilla 91 54 12059 Fanzara 347 55 12060 Figueroles 583 56 12061 Forcall 529
    [Show full text]
  • Estudis Castellonencs (Castelló), 1987-88, IX, P
    (VWXGLV &DVWHOORQHQFV 1~P DqSRFD 3S ( ,661 R. MONFERRER Hospital General Universitari de Castelló Les epidèmies de còlera a Vilafranca en el segle XIX. El còlera de 1855 A Margarita Marín, amb reconeixement i amistat Resum El present treball aborda una aproximació a les epidèmies de còlera del segle XIX a Vilafranca, especialment de 1855 per representar la major mortalitat catastròfica registrada a la localitat. Es revisa quantitativament el còlera de 1855 que va suposar el 79 % de totes les defuncions, en espe- cial de dones de mitjana edat i de xiquets menors de cinc anys. L’edat mitjana va ser de 37,23 anys. La duració de l’epidèmia de 78 dies amb una mortalitat diària de 1,93 casos. La incidència màxima mensual i diària fou al mes d’agost amb 76 % defuncions i 13 òbits, respectivament. Els resultats no difereixen dels coneguts de les localitats veïnes estudiades i de la resta de l’Estat espanyol. El treball es complementa amb un resum de les epidèmies de còlera de 1834 i 1885 a Vilafranca. Paraules clau Segle XIX. Còlera. Epidèmia de 1855. Altres epidèmies de còlera 1834, 1885. Vilafranca del Cid. Castelló. Espanya. Història de la Medicina. Epidemics of cholera in Vilafranca in the nineteenth century. Cholera 1855 Abstract This work deals with an approach to cholera epidemics of the nineteenth century in Vilafranca, especially 1855 because it represents the most catastrophic mortality registered in the locality. The 1855 cholera quantitatively examined accounted for 79% of all deaths, especially middle- aged women and children under 5 years. The average age was 37’23 years.
    [Show full text]
  • Medieval Beauty
    MORELLA One of the most beautiful villages in Spain MEDIEVAL BEAUTY Nestled in an ocean of mountains stands a small, fortified town, an image that captures and takes the visitor to the Middle Ages. Morella is the medieval jewel of the Mediterranean arch. Surrounded by two kilometres of walls and crowned by the imposing castle, a fortress that has seen Iberians, Romans, Arabs and Christians pass through... Morella hides different stories in each of its cobbled streets. Morella hides different stories in each of its paved streets. Morella vibrates every day of the year. Morella offers an amazing cultural combination, from the excellent and innovative gastronomy, the beautiful local handicrafts, to the impressive monuments or its unique festivals. Outside the walls, within the more than 400 km2 municipality, you will find amazing forests where you can get lost and enjoy nature while hiking along the many existing routes or mountain bike trails. “Don’t just look for palace facades, Gothic windows, the splendid portals of the basilica, the cloisters, the gates of the wall - that’s already a lot, but you have to look for something else, to breathe it: the urban air, the thickness of history, a balance, preserved harmony. These things are intangible, they create another dimension of beauty.” Joan Francesc Mira MONUMENTS OF MORELLA The monumental character of Morella is extraordinary. The castle, the Santa María la Mayor basilica and the walls, with their seven gates and ten towers, declared historical and ar- tistic monuments in 1931, stand out among the various architectural works that can be appreciated in the streets.
    [Show full text]
  • Contratos De Trabajo Registrados Según Sexo Y Sector De Actividad Económica
    CONTRATOS DE TRABAJO REGISTRADOS SEGÚN SEXO Y SECTOR DE ACTIVIDAD ECONÓMICA CASTELLÓN/CASTELLÓ SEPTIEMBRE 2010 TIPO DE CONTRATO SECTORES TOTAL HOMBRES MUJERES AGRICULT. INDUSTRIA CONSTRUC. SERVICIOS MUNICIPIOS INIC. INDEF. INIC. CONVERT. INIC. INDEF. INIC. CONVERT. TEMPORAL INDEF. TEMPORAL INDEF. AIN 2 1 1 2 ALBOCASSER 44 37 1 6 1 2 27 14 ALCALA DE XIVERT 168 4 86 7 2 68 1 8 15 19 126 ALCORA, L' 203 7 119 18 3 52 4 82 21 100 ALCUDIA DE VEO 5 2 2 1 2 1 2 ALFONDEGUILLA 25 12 1 12 15 2 8 ALGIMIA DE ALMONACID ALMAZORA/ALMASSORA 450 12 264 14 11 145 4 8 90 66 286 ALMEDIJAR 4 1 2 0 1 1 3 ALMENARA 143 4 92 3 2 42 0 39 10 14 80 ALQUERIAS DEL NIÑO PERDIDO 192 17 128 1 8 37 1 118 40 1 33 ALTURA 28 2 14 2 9 1 4 2 22 ARAÑUEL 1 1 0 1 ARES DEL MAESTRE ARGELITA 2 2 0 2 ARTANA 60 19 34 4 3 46 1 1 12 ATZENETA DEL MAESTRAT 10 1 6 0 2 1 2 5 3 AYODAR AZUEBAR 3 2 1 2 1 BARRACAS 4 1 1 1 0 1 0 1 3 BEJIS 2 2 0 2 BENAFER 2 2 2 BENAFIGOS 5 4 1 5 BENASAL 5 4 1 1 1 3 BENICARLO 466 26 252 15 9 149 15 51 82 64 269 BENICASIM/BENICASSIM 712 14 317 9 7 361 4 3 24 685 BENLLOCH 15 1 11 2 0 1 0 2 3 7 3 BETXI 235 5 160 12 58 106 27 10 92 BORRIOL 48 3 29 4 12 6 9 10 23 BURRIANA 581 18 278 10 23 245 7 50 38 27 466 CABANES.
    [Show full text]
  • Cinctorres E Ls P Orts
    OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS CINCTORRES E LS P ORTS AJUNTAMENT DE CINCTORRES ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Tecnicolingüístics RECULL I TEXT Ferran Guardiola i Noguera DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica i Toponímia Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Cinctorres, 81 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cinctorres ISBN: 84-482-4185-1 Depòsit legal: V-4424-2005 Impressió: Gràfiques Vimar, SL www.avl.gva.es CINCTORRES El terme de Cinctorres, de 33,5 km2 d'extensió, està situat al bell mig de la comarca dels Ports, a 120 km al nord de Castelló de la Plana i a 15 km de Morella. El poble s'alça a 945 m sobre el nivell del mar. Colls i tossals separen Cinctorres dels termes de Portell (el Molló Blanc, 1.262 m); de la Mata (el Collet de la Buitrera, 1.093 m); de la Todolella (la lloma de Sant Cristòfol, 1.108 m), i del Forcall (el Covarxo, 938 m). La rambla de Sellumbres i el riu de Calders fan de fita amb els termes de Portell, Castellfort i Morella i, pel mig del terme, el barranc de la Vila, el de la Parra i el de la Torre baixen solcant tot el terme d'oest a est. Bona part de les terres cinctorranes ensenyen pinars, carrascars, savinars i alguna roureda, on viuen gran quantitat d'herbes medicinals.
    [Show full text]
  • Lencianas Del Baix Maestrat Y Els Ports, Ii
    Flora Montiberica 55: 29-37 (3-X-2013). ISSN: 1138-5952, edic. digital: 1998-799X APORTACIONES BOTÁNICAS PARA LAS COMARCAS VA- LENCIANAS DEL BAIX MAESTRAT Y ELS PORTS, II Romà SENAR LLUCH C/César Cataldo, 13. 12580-Benicarló (Castellón) [email protected] RESUMEN: se presentan las citas de 40 plantas vasculares observadas en las co- marcas del Baix Maestrat y Els Ports (Castellón), mejorando con esta información el conocimiento de su distribución. Palabras clave: Plantas vasculares, distribución, Baix Maestrat, Els Ports, Castellón, Comunidad Valenciana, España. ABSTRACT: Botanical contributions for the valentians counties Baix Maestrat and Els Ports, II. Records about 40 vascular plants observed in Baix Maestrat and Els Ports regions (Castelló, Valencian Community), improving the knowledge of their distribution area. Key words: Vascular plants, distribution, Baix Maestrat, Els Ports, Castellón, Valencian Community, Spain. INTRODUCCIÓN obra se ha seguido la nomenclatura propues- ta por MATEO & CRESPO (2009). Abrevia- Continuando en la línea de anteriores mos Banco de Datos de Biodiversidad de trabajos, se pretende seguir contribuyendo la Comunidad Valenciana como BDBCV. con los estudios corológicos de algunas zonas del norte del País Valenciano. Con este trabajo se aportan las citas de algunas LISTADO DE PLANTAS plantas de interés florístico para las res- pectivas comarcas, con la finalidad de Arum italicum Mill. aumentar los conocimientos de su área de CASTELLÓN: 30TYK4399, Morella, río distribución. Bergantes, 740 m, 29-VI-2010, R. Senar. En el presente trabajo se detallan las Se aporta una nueva cita para esta es- citas de las plantas con cierto interés co- pecie que habita las zonas umbrías y rológico encontradas durante los años húmedas de las riberas.
    [Show full text]
  • El Patrimonio Histórico-Arqueológico De Castellón Y Su Explotación Turistica: Perspectivas De Futuro
    QUAD. PREH. ARQ. CAST. 26, 2008 El patrimonio histórico-arqueológico de Castellón y su explotación turistica: perspectivas de futuro Francesc Gusi* Mª Ángeles Fernández** Mª Asunción Fernández*** Resumen Se plantean las potencialidades de explotación turística de las distintas comarcas de Castellón a partir de plantea- mientos de visita por sectores comarcales, de los principales yacimientos arqueológicos y monumentos histórico-arqueo- lógicos, desde la prehistoria hasta la guerra civil española, mediante itinerarios globales. La selección como puede presu- ponerse está obligatoriamente restringida, dadas las enormes posibilidades de visita que las localidades castellonenses poseen. Se exponen también las distintas dificultades que actualmente presenta el panorama turístico de Castellón, aun a pesar de algunos esfuerzos, insuficientes a nuestro entender, de los distintos organismos provinciales y regionales. El turismo cultural bien planificado puede representar un desarrollo económico y social en zonas deprimidas del interior cas- tellonense. Se requiere pues un esfuerzo por parte de los organismos políticos y administrativos, junto con las empresas privadas del ámbito turístico, para dinamizar el rico patrimonio cultural de las tierras de Castellón. Resum Es plantegen les potencialitats d'explotació turística de les distintes comarques de Castelló, a partir de planteja- ments de visita per sectors comarcals dels principals jaciments arqueològics i monuments historico-arqueològics, des de la prehistòria fins a la guerra civil espanyola, mitjançant itineraris globals. La selecció com pot pressuposar-se està obligatòriament restringida, donades les enormes possibilitats de visita que les localitats castellonenques posseeixen. S'exposen també les distintes dificultats que actualment presenta el panorama turístic de Castelló, fins i tot a pesar d'alguns esforços, insuficients al nostre entendre, dels distints organismes provincials i regionals.
    [Show full text]
  • Triptico Atzeneta
    Els Peirons Creus Monumentals de Pedra siglos XIV- XXI Peiró de la Placeta. Piuró Cap de Vila Castellfort Cinctorres Peiró de Sant Gil Peiró de Santa Llúcia Capitell. La Mata Capitell. Morella Sala d´Exposicions de l´Ajuntament d´Atzeneta del Maestrat Creu de Ferro Peiró dels Brusca Del 3 d´octubre a l´1 de novembre de Ortells Catí 2015 La Fundación Blasco de Alagón es la PARTES DE UNA CRUZ DE TERMINO La Fundació Blasco d'Alagó és la promotora de esta exposición, que consta de promotora d'aquesta exposició, que consta de nueve réplicas y veintiséis paneles de cruces de deu rèpliques i vint-i-sis panells de peirons, término, cruces monumentales de piedra, que creus monumentals de pedra, que durant els durante los siglos XIV al XIX han proliferado por segles XIV fins el XIX han proliferat per les terres las tierras del Norte de la actual provincia de del nord de l'actual província de Castelló. Castellón. Per aquesta exposició s´ han triat els En esta exposición se han escogido las peirons més antics dels que es conserven i s'ha cruces más antiguas de los que se conservan y realitzat una rèplica; dels que es van destruir al se ha realizado una réplica; de los que se 1936 s'han confeccionat uns panells amb una destruyeron en 1936 se han confeccionado completa descripció i fotografies d'arxiu per unos paneles con una completa descripción y il.lustrar la seua grandiositat i bellesa. fotografías de archivo para ilustrar su grandiosidad y belleza. Aquesta mostra pretén mostrar i ficar de manifest el valor artístic i cultural que tenen Con esta muestra se pretende poner de aquestes obres declarades Bé d´Interés manifiesto el valor artístico y cultural que tienen Cultural.
    [Show full text]
  • Requena-Utiel.Pdf
    ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre
    [Show full text]
  • Pliego De Prescripciones Tecnicas Para Contratar La
    PROGRAMA DE VACANCES PER A MAJORS “CASTELLÓN SÉNIOR” “RUTES DE PATRIMONI HISTÒRIC, CULTURAL I NATURAL” 2021-2022 MUNICIPI RUTA VISITES ALLOTJAMENT RUTA 1.- ELS PORTS – EL MAESTRAT MORELLA o SANT MATEU ARES DEL MAESTRAT – MORELLA – TÍRIG – SANT MATEU –BENASSAL –CULLÁ SANT MATEU o MORELLA o P. NATURAL SIERRA DE IRTA – PEÑÍSCOLA – TRAIGUERA – FORCALL – LES RUTA 2.- LA PLANA ALTA - BAIX MAESTRAT – ELS PORTS – L’ALCALATEN BENASSAL COVES DE VINROMÀ–LES USERES – LUCENA DEL CID – L´ALCORA OROPESA DEL MAR – P. N.PRAT DE CABANES - TORREBLANCA – VILAFRANCA RUTA 3.- LA PLANA ALTA - EL MAESTRAT – ELS PORTS BENASSAL o SANT MATEU DEL CID – CASTELLFORT –PORTELL DE MORELLA –CATÍ –CERVERA DEL MAESTRAT RUTA 4.- LA PLANA – ALTO MIJARES GRAO DE CASTELLÓN P. N.SIERRA DE ESPADÁN – SUERAS - ONDA – BENICÀSSIM – P. N.DESIERTO DE LAS PALMAS –VILAFAMÉS – SANT JOAN DE MORÓ – CIRAT - MONTANEJOS RUTA 5.- LA PLANA BAIXA – ALTO MIJARES – ALTO PALANCIA MONTANEJOS BURRIANA – PUEBLA DE ARENOSO – BEJÍS – JÉRICA – CAUDIEL – NAVAJAS - ALTURA – VILA-REAL RUTA 6.- ALTO PALANCIA – ALTO MIJARES – LA PLANA BAIXA JÉRICA o SEGORBE SONEJA – P. NATURAL SIERRA CALDERONA – SEGORBE – ZUCAINA – CORTES DE ARENOSO – MONTANEJOS – LA VALL D´UIXÓ – NULES – MASCARELL RUTA 7.- LA PLANA ALTA-LA PLANA BAIXA – ALTO PALANCIA SEGORBE o JÉRICA ALMASSORA – VILLAVIEJA - ALFONDEGUILLA – SOT DE FERRER – AZUÉBAR – ALMEDÍJAR – SONEJA – MONCOFA – BURRIANA RUTA 8.- SABORES Y TRADICIONES: POR LAS TIERRAS DEL VINO, DEL CINCTORRES o MORELLA o BENLLOCH – LES USERES – CATÍ – FORCALL – ZORITA – MORELLA – ARES DEL QUESO Y DEL TURRÓN BENASSAL MAESTRAT – BENASSAL - VILAFAMÉS SEGORBE o JÉRICA o RUTA 9.- POR LOS CAMINOS DEL CID Y LA CERÁMICA MONTANEJOS L´ALCORA – ONDA –JÉRICA – SEGORBE – ALMENARA – BURRIANA – VILA-REAL RUTA 10.- POR LAS RUTAS DEL REY JAIME I EL MAESTRAT – ELS PORTS CINCTORRES o BENASSAL SANT MATEU – CATÍ – VILAFRANCA DEL CID – CASTELLFORT – CINCTORRES – ARES DEL MAESTRAT –BENASSAL –CULLÁ Preu per plaça : 50 € (IVA inclòs) Patronato Provincial de Turismo de Castellón Avda.
    [Show full text]