Els Parlars De Cinctorres I Morella. Descripció I Comparació P O R
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
PORTS Els parlars de Cinctorres i Morella. Descripció i comparació Maite Cot Ardévol Llicenciada en Filologia Catalana. Professora de llengua catalana i literatura a l’IES de Flix 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Justificació Estudiar geolingüísticament la comarca dels Ports és el motiu pel qual ara apareix publicat aquest estudi. La tria d’aquestes dos localitats dels Ports no respon a cap mena de criteri previ basat en l’existència de documentació lingüística sobre la llengua d’aquests dos pobles. El motiu de comparar-los no depèn tampoc del fet de saber d’antuvi de l’existència de 1. grans trets diferenciadors que servirien per emplenar pàgines i més pàgines de dissemblances. Res més lluny del que acabem d’anomenar. La veritable raó per la qual ara parlem d’aquestes dos localitats i no d’unes altres respon al fet de disposar d’alguna persona que actués de contacte entre l’autora d’aquest treball i els possibles informants que li donarien forma i cos gràcies a les seues aportacions. El doctor Pere Navarro, de la Universitat Rovira i Virgili, va ser qui em va suggerir que fos la comarca dels Ports la que servís de base per a la meua futura, i encara llunyana, tesi, que havia de tindre com a objectiu analitzar geolingüísticament aquesta zona del País Valencià, amb la intenció que algun dia es pugui dur a terme un Atles Lingüístic de les Terres de l’Ebre –un projecte molt ambiciós, però que ja compta amb l’estudi complet de dos de les comarques que formen aquest territori, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Volem advertir, però, que aquest avançament que ara teniu a les mans no és res més que això, una aproximació als parlars d’aquestes dos localitats. 117 beCEroLes III (2008), 117-143 Maite Cot Ardévol 1.2. Estudis lingüístics anteriors A qualsevol persona que inicia un estudi sigui del tipus que sigui sobre una zona determinada, li resulta d’una gran ajuda l’existència de bibliografia prèvia que l’orienti i li serveixi de base. Aquesta seria la situació ideal. En el nostre cas no es dóna tal situació. Així, doncs, si volem ser més concrets haurem de dir que la comarca dels Ports no ha estat mai estudiada des del punt de vista geolingüístic de forma global. Tot i això sí que en trobem estudis parcials. Jordi Colomina (1999: 272) dóna les referències bibliogràfiques de les publicacions que han tingut poblacions d’aquesta comarca o la comarca sencera com a objecte d’anàlisi (Ferrando i Guirau1, Gamundi i Sangüesa (1991), Querol (1995) i Sanchis Guarner).2 També Lluís Gimeno3 (1994: 15), un dels estudiosos que més ha analitzat la zona, parla dels estudis anteriors que tracten part de la zona dels Ports i comenta que Morella, suposem que pel fet de ser la capital de la comarca, ha estat enquestada per a l’elaboració de l’ALC i de l’ALDC. Aquesta localitat, juntament amb Forcall, també la va tindre en compte Germà Colon per fer un estudi sobre la morfologia verbal4. També s’ha passat enquesta a algunes localitats dels Ports (entre les quals Morella) per a la realització de l’Atles lingüístic de la Comunitat Valenciana, del qual se’n poden consultar alguns mapes en el recull de Saborit (1998). Pel que fa a la caracterització dialectal de la zona, es tracta d’una regió que es mou entre dos classificacions, entre la de tortosí i la de valencià septentrional. Segons Veny (1993), els Ports de Morella juntament amb el Maestrat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Matarranya són comarques de transició entre el valencià i el nord-occidental. Alegre (1991), en canvi, considera que segons les isoglosses que es tinguin en compte, els Ports 2. formen part del tortosí. Massip (1989) i 1 FERRANDO, A i GUIRAU, A. (1983): «Particularitats fonètiques i anivellament geolingüístic a la comarca de Morella», dins L’Espill, 17-18, pp. 209-230. 2 SANCHIS GUARNER, M. (1980): “Un illot de diftongació de [e] catalana en la comarca dels Ports de Morella”, dins Setzè congrés internacional de lingüística i filologia romàniques. Palma. 3 Ho demostren obres com les següents: (1984): «Les àrees lèxiques en els parlars de transició», dins Miscel·lània de textos en homenatge a les Normes de Castelló”. Castelló. Diputació. (1986): “El tortosí septentrional”, dins Setè col·loqui de l’AILLC. (1992): “El tortosí. Extensió i característiques dialectals”, dins A Sol Post, 2. (1994): Estudi lingüístic dels parlars de les comarques del nord de Castelló. Castelló. Societat Castellonenca de Cultura / Universitat Jaume I. (1997): Atles Lingüístic de la Diòcesi de Tortosa. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans. 4 COLON, Germà (1995): «La matización vocálica en las desinencias de la 1a y 3a personas del presente e imperfecto de indicativo (conjugación en –ARE) en las comarcas castellonenses”, dins Miscelánea filológica dedicada a Mons. Griera. Vol. I. Barcelona. CISC. 5 BELTRAN ZARAGOZÀ, A. (1995): La llengua en el nord del País Valencià als segles XVII, XVIII i XIX. Edició i estudi lingüístic de documentació administrativa, tesi de doctorat en part inèdita, Universitat de València. (Pp. 347-392) 118 Els parlars de Cinctorres i Morella. Descripció i comparació Navarro (1996) opinen que el tortosí s’estén, aproximadament, per la diòcesi de Tortosa (de la qual formen part les dos localitats enquestades). Colomina (1999: 95) comenta que «Gimeno (1986, 1994 i 1997) ha proposat anomenar tortosí meridional el parlar que fins ara coneixíem com a valencià septentrional (de transició)» i que Andreu Beltran5 «proposa distingir tres parlars dins del valencià septentrional: el parlar del Baix 3. Maestrat, el de la Plana i el parlar de transició dels Ports, l’Alt Maestrat i l’Alcalatén». 1.3. Metodologia El treball de camp, que va consistir a passar les enquestes per les dos poblacions estudiades, va tindre lloc l’agost de 2006 a Cinctorres i l’agost de 2007 a Morella. La tria dels informants es basava en el fet que havien de complir una sèrie de requisits, ja establerts per a les investigacions geolingüístiques: ser nascuts a la localitat estudiada, tindre més de 60 anys i un nivell d’estudis primaris i amb els cònjuges del mateix indret (aquesta condició s’ha acomplert en tots els casos, excepte en el de M. Gràcia, el marit de la qual és de Castellfort. A continuació, en donem les dades més detallades: Localitat Nom de l’informant Any de naixement i professió Cinctorres M. Gràcia Segura Querol 1945, assistenta de la llar Ricardo Ripollés Fígols 1938, pagès i carboner Antonio Sorribes Borràs 1929, pagès Victòria Segura Querol 1929, pagesa, pastora i mestressa de casa Morella Arturo Segura Sangüesa 1933, masover Balbina Julian Ortí 1934, pagesa i mestressa de casa Amadeo Ràmia Prats 1927, pagès Com ja hem dit més amunt, per entrar en contacte amb els informants ens ha sigut de molta utilitat Àngela Buj, que ens va permetre posar-nos en contacte amb Joan Josep Rovira, de Cinctorres, qui, a la vegada, ens va facilitar la primera informant de la localitat, que al seu torn ens proporcionaria el nom d’altres possibles col·laboradors. Per a la població de Morella, l’Antonio i la Victòria que ja havien «patit l’experiment» ens van remetre als primers participants d’aquest llarg projecte, l’Arturo i la Balbina. A tots ells, el nostre més sincer agraïment, ja que sense la seua ajuda i amabilitat aquest treball, que ara de moment s’ha convertit en article, no hauria sigut possible. Per a la recollida de dades, basada en el mètode indirecte, s’ha seguit un qüestionari que recull diferents entrades pertanyents a diversos camps semàntics –el camp i els cultius, indústries relacionades amb l’agricultura, els animals, els vegetals, el temps i les estacions de l’any, noms topogràfics, els oficis, la casa, l’home i les seues activitats, les festes religioses i el mar– que permeten tractar els nivells lingüístics del 119 Maite Cot Ardévol vocalisme tònic i àton, el consonantisme, la morfologia nominal i verbal i el lèxic. Tota la informació obtinguda ha estat enregistrada i transcrita in situ. 2. DESCRIPCIÓ LINGÜÍSTICA 2.1. Vocalisme tònic El sistema del vocalisme tònic d’aquestes dos localitats presenta algunes realitzacions que fan que es puguin diferenciar. Manteniment de /a/ etimològica En les dos poblacions és un tret comú la conservació de la /a/ etimològica en les formes rizotòniques de verbs com nadar (ell nade), xarrar (ell xarre) i nàixer. Resultat de I ( i Ç llatines La I( i Ç llatines presenten com a solució una palatal semitancada [e] en el llatí vulgar i que es conserva en el bloc occidental, per tant també serà un tret propi de les dos localitats estudiades. ( PIRA> p[e]ra CÇBA> c[e]ba CILIA>( c[e]lla ( CADÇNA> cad[e]na BIBERE> b[e]ure PARÇTE> par[e]t ( OVICULA> ov[e]lla PARICULO>( par[e]ll BÇSTIA> b[e]stia Distribució [e]-[ε] < Ç llatina condicionada Només a Cinctorres trobem la forma diftongada [ja], que és el resultat (Navarro 2005: 14) de l’evolució de la Ç quan està condicionada per les consonants també llatines L, R, seguides d’una consonant no labial, N’R, o van seguides de la semivocal velar [w], procedent de la vocalització de les consonants llatines D,C, TJ. Aquesta solució6 la utilitzen els pobles veïns per caracteritzar el parlar de Cinctorres.( La diftongació també afecta la I llatina en alguns casos quan va seguida de /l/. 4. 6 Ernest Querol (1995) explica que, segons A. Ferrando i A. Guirau, aquestes diftongacions són un residu subdialectal propagat en aquesta zona al segle XIII pels repobladors catalans del Baix Aragó i que consideren que es tracta d’un reforçament d’una evolució interna del català occidental pre-literari i que no té res a veure amb el mossàrab ni amb el castellà ni amb l’aragonès.