3 TERRITORIOS POR DESCUBRIR 2 3 “Tres Territoris, Una Mateixa Terra”
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Ofertas De Empleo CEDES Haz Clic En Las Ofertas Para Apuntarte
21 de Enero de 2020 facebook.com/DipcasOportunitats Si no ves correctamente el contenido haz click aquí https://docs.google.com/document/d/1aP7yGHNDWRvaaJyl7mYUCM_V1zqLuB5wO87VDItRNTI/edit?usp=sharing Ofertas de empleo CEDES Haz clic en las ofertas para apuntarte Ref. 117932 Auxiliar administrativo/a (Alto Palancia) Ref. 117995 Conductor Camión (Vilafamés) Ref. 117643 Enfermero/a (Vilafranca del Cid) Ref. 117315 Conductor/a Grua Asistencia Carretera (Atzeneta del Maestrat) Ref. 117781 Administrativo/a contable (Ribesalbes) Ref. 117456 Oficial 1º albañilería (Benicassim) Ref. 117495 Responsable de marketing (Alcora) Ref. 117805 Administrativo/a comercial Vilafranca del Cid (Vilafranca del Cid) Consulta otras ofertas aquí (haz clic) INSCRÍBETE on-line en nuestra agencia de colocación (haz clic) ADMINISTRACIÓN, FINANZAS Y COMERCIAL Ref. 117597 Aux. Admvo/a 20 horas/semanales (Alcora) Ref. 117948 Auxiliar administrativo/a (Segorbe) Ref. 117060 Recepcionista con Discapacidad (Benicarló) Ref. 117067 Administrativo/a Media Jornada (Vinarós) Ref. 116968 Comercial inmobiliaria (Castellón) Ref. 116596 Comercial exportación (Onda) Ref. 117227 Administrativo/a Gestión de Siniestros (Castellón) Ref. 116983 Administrativo/a con discapacidad (Almassora) Ref. 93042 Comercial del ámbito de la comunicación y eventos (Castellón) INGENIEROS/AS Y TÉCNICOS Ref. 117439 Profesor/a de Ciencias: Eso y Bachillerato (Castellón) Ref. 117536 Ingeniero/a Mecánico (Segorbe) OTROS PROFESIONALES Ref. 117974 Electricista (Segorbe) Ref. 117065 Agrícola Encargado Capataz y Tractorista (Vinarós) Ref. 114643 Electricista (Onda) Ref. 116651 Electricista o Electromecánico/a ascensores (Almazora) Ref. 117887 Técnico/a mantenimiento de ascensores (Castellón) Ref. 117602 Conductor/a camión + CAP (Alcora) Ref. 115634 Oficiales 1º electricistas (Castellón) Ref. 113416 Dependiente/a de supermercado (Lucena del cid) Ref. 115635 Esmaltador/a con kerajet (Alcora) Ref. -
A Xodos, Per Dalt De Les Cases... Miquel Gómez I Garcés
A Xodos, per dalt de les cases... Miquel Gómez i Garcés Sortilegis: accions tendents a utilitzar els poders dels esperits amb mitjans ocults als profans Unes notes sobre les cobertes de Xodos L PATRIMONI CULTURAL de les nostres comarques és ric en molts aspectes. Les darreres dècades, des que la gent ha començat a (re)tornar als seus Epobles, i mamprén la reforma dels seus habitatges, la transformació de la façana urbana –i la coberta– de cada població ha encetat un ràpid camí de destrucció del seu patrimoni arquitectònic, constructiu i cultural, la qual cosa cal entendre que ha estat motivada per manca d’informació i de transmissió oral de tot un bagatge cultural centenari. I, ara, aquest patrimoni caldria recuperar-lo procurant la protecció d’aquells elements materials els quals la seua pervivència sembla que serà de curta durada; ens referim a dos elements que han passat de ser visibles i amb una funció definida de protecció de la llar a estar amagats, tapats o directament suprimits: el ràfec pintat (ràfec, ràfel, volada, aler...) i que conduïa l’aigua de la coberta al carrer, i els espantabruixes situats als extrems més elevats de la coberta. Les cobertes de teula –ja se sap– esdevenien elements constructius importants quan la pluja era habitual –hi havia la necessitat d’enviar l’aigua ràpidament fora de la casa– i les actuals tècniques impermeabilitzants eren poc usuals. Ara, amb allò dels materials de nova tecnologia (plàstics, PVC, planxes metàl·liques...) 1 les cobertes inclinades de teula resten un element quasi històric, quan no directament antic i inútil (ara pertoca la coberta plana on posar la rentadora i la zona d’estendre la roba, en substitució de la falsa, el més amunt, l’andana), i les volades ja no són necessàries. -
Alfabético Poblacion Municipios Prov. Castellón
ALFABÉTICO POBLACION MUNICIPIOS PROV. CASTELLÓN A 01-01-2011 TOTAL 12000 Total provincial Nº Orden 604.344 1 12002 Aín 141 2 12003 Albocàsser 1.443 3 12004 Alcalà de Xivert 8.175 4 12005 Alcora, l' 10.856 5 12006 Alcudia de Veo 229 6 12007 Alfondeguilla 881 7 12008 Algimia de Almonacid 315 8 12009 Almazora/Almassora 25.945 9 12010 Almedíjar 306 10 12011 Almenara 6.102 11 12901 Alquerías del Niño Perdido 4.433 12 12012 Altura 3.924 13 12013 Arañuel 196 14 12014 Ares del Maestrat 206 15 12015 Argelita 96 16 12016 Artana 1.990 17 12001 Atzeneta del Maestrat 1.367 18 12017 Ayódar 212 19 12018 Azuébar 376 20 12020 Barracas 198 21 12022 Bejís 423 22 12024 Benafer 177 23 12025 Benafigos 161 24 12026 Benasal 1.264 25 12027 Benicarló 26.553 26 12028 Benicasim/Benicàssim 18.524 27 12029 Benlloch 1.211 28 12021 Betxí 5.890 29 12032 Borriana/Burriana 35.433 30 12031 Borriol 5.180 31 12033 Cabanes 3.019 32 12034 Càlig 2.236 33 12036 Canet lo Roig 855 34 12037 Castell de Cabres 17 35 12038 Castellfort 237 36 12039 Castellnovo 1.065 12040 Castellón de la Plana/Castelló de la 37 Plana 180.114 38 12041 Castillo de Villamalefa 114 39 12042 Catí 850 40 12043 Caudiel 754 41 12044 Cervera del Maestre 727 42 12052 Chert/Xert 889 43 12053 Chilches/Xilxes 2.844 44 12055 Chodos/Xodos 125 45 12056 Chóvar 363 46 12045 Cinctorres 494 47 12046 Cirat 270 48 12048 Cortes de Arenoso 347 49 12049 Costur 581 50 12050 Coves de Vinromà, les 2.049 51 12051 Culla 608 52 12057 Eslida 936 53 12058 Espadilla 91 54 12059 Fanzara 347 55 12060 Figueroles 583 56 12061 Forcall 529 -
Estudis Castellonencs (Castelló), 1987-88, IX, P
(VWXGLV &DVWHOORQHQFV 1~P DqSRFD 3S ( ,661 R. MONFERRER Hospital General Universitari de Castelló Les epidèmies de còlera a Vilafranca en el segle XIX. El còlera de 1855 A Margarita Marín, amb reconeixement i amistat Resum El present treball aborda una aproximació a les epidèmies de còlera del segle XIX a Vilafranca, especialment de 1855 per representar la major mortalitat catastròfica registrada a la localitat. Es revisa quantitativament el còlera de 1855 que va suposar el 79 % de totes les defuncions, en espe- cial de dones de mitjana edat i de xiquets menors de cinc anys. L’edat mitjana va ser de 37,23 anys. La duració de l’epidèmia de 78 dies amb una mortalitat diària de 1,93 casos. La incidència màxima mensual i diària fou al mes d’agost amb 76 % defuncions i 13 òbits, respectivament. Els resultats no difereixen dels coneguts de les localitats veïnes estudiades i de la resta de l’Estat espanyol. El treball es complementa amb un resum de les epidèmies de còlera de 1834 i 1885 a Vilafranca. Paraules clau Segle XIX. Còlera. Epidèmia de 1855. Altres epidèmies de còlera 1834, 1885. Vilafranca del Cid. Castelló. Espanya. Història de la Medicina. Epidemics of cholera in Vilafranca in the nineteenth century. Cholera 1855 Abstract This work deals with an approach to cholera epidemics of the nineteenth century in Vilafranca, especially 1855 because it represents the most catastrophic mortality registered in the locality. The 1855 cholera quantitatively examined accounted for 79% of all deaths, especially middle- aged women and children under 5 years. The average age was 37’23 years. -
Music Festivals in Catalonia in a European Context. Factors of Competitiveness of a Dynamic Creative Industry
MUSIC FESTIVALS IN CATALONIA IN A EUROPEAN CONTEXT. FACTORS OF COMPETITIVENESS OF A DYNAMIC CREATIVE INDUSTRY. by Maria Ruiz de Cossío Advisor: Paloma Fernández Pérez Degree in International Business Faculty of Economics and Business University of Barcelona Academic year 2017-2018 2 FESTIVALES EN CATALUÑA EN UN CONTEXTO EUROPEO. FACTORES DE COMPETITIVIDAD DE UNA INDUSTRIA CREATIVA DINÁMICA. Este estudio pretende identificar el contexto y las características de los festivales de música en Cataluña, especialmente en un contexto geográfico más amplio, con el objetivo de evaluar hasta qué grado este modelo encaja dentro del marco europeo. Estos eventos se encuentran en una fase de crecimiento y popularidad entre el público sin precedentes, que ha sido facilitada por las nuevas tendencias turísticas, empresariales y de ocio y los ha llevado a ser los eventos culturales más populares en Europa. Son puntos clave en estrategias culturales y turísticas alrededor de Europa, dan trabajo a miles de personas y funcionan como dinamizadores económicos en las regiones donde se celebran. Este estudio analizará el contexto histórico y económico de los festivales Catalanes y Europeos, sus características y tendencias en la actualidad (estado del arte), el efecto que algunos fenómenos han tenido sobre ellos (como las tecnologías digitales, la recesión económica y el crecimiento en popularidad) y las diferencias que separan ambos ecosistemas y los hacen únicos. Palabras clave: Festivales de música, Industrias creativas, Gestión cultural, Gestión de eventos, Eventos culturales, Tendencias de ocio, Tendencias turísticas, Macro-eventos MUSIC FESTIVALS IN CATALONIA IN A EUROPEAN CONTEXT. FACTORS OF COMPETITIVENESS OF A DYNAMIC CREATIVE INDUSTRY. This study aims to identify the context and features of music festivals in Catalonia, especially in a broader geographical context, in order to assess the extent to which our model fits in the European framework. -
Relació Centre – Inspector/A Provincia De Castelló
INSPECCIÓ GENERAL D’EDUCACIÓ Avda. de Campanar, 32 46015 – València [email protected] RELACIÓ CENTRE – INSPECTOR/A PROVINCIA DE CASTELLÓ Enllaç a la Guia de Persones de la GVA LOCALITAT CENTRE INSPECTOR/A DIA GUÀRDIA ALBOCÀSSER 12000091 CEIP JOAN DE BRUSCA MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALBOCÀSSER 12003730 CENTRE PRIVAT ALT MAESTRAT MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALBOCÀSSER 12007309 CENTRE PÚBLIC FPA EL PLA DEL PUIG MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALBOCÀSSER 12005982 ESCOLA PRIVADA DE MÚSICA MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALCALÀ DE XIVERT 12000121 CEIP LO CAMPANAR MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALCALÀ DE XIVERT 12006457 CENTRE FPA MUNICIPAL D'ALCALÀ DE XIVERT MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALCALÀ DE XIVERT 12005313 ESCOLA PRIVADA DE MÚSICA ASOCIACIÓN MUSICAL SANTA CECIL MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALCALÀ DE XIVERT 12006871 EXTENSIÓN DEL CFPA MARQUES DE BENICARLO MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALCALÀ DE XIVERT 12004394 IES SERRA D'IRTA MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALCORA (L') 12000145 CEIP COMTE D'ARANDA GARCIA RIVAS, BERNARDO JOAQUIN DIVENDRES ALCORA (L') 12000133 CEIP FRANCISCO GRANGEL MASCARÓS GARCIA RIVAS, BERNARDO JOAQUIN DIVENDRES ALCORA (L') 12000169 CENTRE PRIVAT LA SALLE GARCIA RIVAS, BERNARDO JOAQUIN DIVENDRES ALCORA (L') 12000157 CENTRE PRIVAT PUÉRTOLAS PARDO GARCIA RIVAS, BERNARDO JOAQUIN DIVENDRES ALCORA (L') 12004849 CENTRE PÚBLIC FPA TIRANT LO BLANC GARCIA RIVAS, BERNARDO JOAQUIN DIVENDRES ALCORA (L') 12005994 ESCOLA PRIVADA DE MÚSICA EN VICENT SERRANO I GIL GARCIA RIVAS, BERNARDO JOAQUIN DIVENDRES -
Medieval Beauty
MORELLA One of the most beautiful villages in Spain MEDIEVAL BEAUTY Nestled in an ocean of mountains stands a small, fortified town, an image that captures and takes the visitor to the Middle Ages. Morella is the medieval jewel of the Mediterranean arch. Surrounded by two kilometres of walls and crowned by the imposing castle, a fortress that has seen Iberians, Romans, Arabs and Christians pass through... Morella hides different stories in each of its cobbled streets. Morella hides different stories in each of its paved streets. Morella vibrates every day of the year. Morella offers an amazing cultural combination, from the excellent and innovative gastronomy, the beautiful local handicrafts, to the impressive monuments or its unique festivals. Outside the walls, within the more than 400 km2 municipality, you will find amazing forests where you can get lost and enjoy nature while hiking along the many existing routes or mountain bike trails. “Don’t just look for palace facades, Gothic windows, the splendid portals of the basilica, the cloisters, the gates of the wall - that’s already a lot, but you have to look for something else, to breathe it: the urban air, the thickness of history, a balance, preserved harmony. These things are intangible, they create another dimension of beauty.” Joan Francesc Mira MONUMENTS OF MORELLA The monumental character of Morella is extraordinary. The castle, the Santa María la Mayor basilica and the walls, with their seven gates and ten towers, declared historical and ar- tistic monuments in 1931, stand out among the various architectural works that can be appreciated in the streets. -
Contratos De Trabajo Registrados Según Sexo Y Sector De Actividad Económica
CONTRATOS DE TRABAJO REGISTRADOS SEGÚN SEXO Y SECTOR DE ACTIVIDAD ECONÓMICA CASTELLÓN/CASTELLÓ SEPTIEMBRE 2010 TIPO DE CONTRATO SECTORES TOTAL HOMBRES MUJERES AGRICULT. INDUSTRIA CONSTRUC. SERVICIOS MUNICIPIOS INIC. INDEF. INIC. CONVERT. INIC. INDEF. INIC. CONVERT. TEMPORAL INDEF. TEMPORAL INDEF. AIN 2 1 1 2 ALBOCASSER 44 37 1 6 1 2 27 14 ALCALA DE XIVERT 168 4 86 7 2 68 1 8 15 19 126 ALCORA, L' 203 7 119 18 3 52 4 82 21 100 ALCUDIA DE VEO 5 2 2 1 2 1 2 ALFONDEGUILLA 25 12 1 12 15 2 8 ALGIMIA DE ALMONACID ALMAZORA/ALMASSORA 450 12 264 14 11 145 4 8 90 66 286 ALMEDIJAR 4 1 2 0 1 1 3 ALMENARA 143 4 92 3 2 42 0 39 10 14 80 ALQUERIAS DEL NIÑO PERDIDO 192 17 128 1 8 37 1 118 40 1 33 ALTURA 28 2 14 2 9 1 4 2 22 ARAÑUEL 1 1 0 1 ARES DEL MAESTRE ARGELITA 2 2 0 2 ARTANA 60 19 34 4 3 46 1 1 12 ATZENETA DEL MAESTRAT 10 1 6 0 2 1 2 5 3 AYODAR AZUEBAR 3 2 1 2 1 BARRACAS 4 1 1 1 0 1 0 1 3 BEJIS 2 2 0 2 BENAFER 2 2 2 BENAFIGOS 5 4 1 5 BENASAL 5 4 1 1 1 3 BENICARLO 466 26 252 15 9 149 15 51 82 64 269 BENICASIM/BENICASSIM 712 14 317 9 7 361 4 3 24 685 BENLLOCH 15 1 11 2 0 1 0 2 3 7 3 BETXI 235 5 160 12 58 106 27 10 92 BORRIOL 48 3 29 4 12 6 9 10 23 BURRIANA 581 18 278 10 23 245 7 50 38 27 466 CABANES. -
L'aplec Dels Ports. 5A Edicció
Treball de final de Grau Humanitats: Estudis Interculturals L’Aplec dels Ports. Una reivindicació comarcal en defensa de la identitat. Autora: Alba Calvo Boix Tutora: Sonia Reverter Bañón UNIVERSITAT JAUME I Data de lectura: Juliol 2018 Resum El present treball d’investigació és un estudi del moviment cultural i reivindicatiu del Aplec dels Ports, nascut a la comarca dels Ports, en la província de Castelló. En ell es repleguen fonts orals i escrites, la majoria de redacció i edició comarcal, que parlen sobre la seva història, per a recopilar els quaranta anys de vida, des de 1978 fins al 2018. Els objectius d’aquesta investigació han estat, per una part, recuperar i plasmar en escrit la seva memòria. I per l’altra, analitzar la situació política i social de la comarca dels Ports durant aquests quatre segles, així com la importància de l’Aplec en el seu desenvolupament. Durant el treball s’explicarà quines han estat les raons que mantenen viu l’esdeveniment i s’analitzarà com ha sigut en seu funcionament i organització. Per últim, és buscarà una conclusió al perquè aquesta festa ha aconseguit ser una part essencial de la identitat de la gent dels Ports i com ha aconseguit mantenir-se viva durant aquests quaranta anys. Paraules clau Aplec, cultura, identitat, reivindicació, comarca. 3 ÍNDEX Introduction........................................................................................................... 9 Introducció .......................................................................................................... 11 1. Història de l’Aplec. .................................................................................... 13 1.1. Naixement. ............................................................................................. 13 1.2. Context històric...................................................................................... 15 1.3. Reptes i objectius que plantegen fer el primer Aplec.............................. 21 2. L’Aplec com a oportunitat cultural i de reivindicació d’identitat dels Ports . -
Guía Rápida Del Calendario De Festejos En La Comunidad Valenciana De La Segunda Quincena De Agosto
GUÍA RÁPIDA DEL CALENDARIO DE FESTEJOS EN LA COMUNIDAD VALENCIANA DE LA SEGUNDA QUINCENA DE AGOSTO. Sábado 12 o Benlloc, Gestalgar, Domingo 13 o Benlloc, Vilafranca del Cid Lunes 14 o Culla, Fuentes de Ayodar, Torrechiva, Martes 15 o Alfondeguilla o Almedijar o Chiva o Lucena del Cid o Torrechiva o Turís o Vilafranca del Cid o Villar del Arzobispo Miércoles 16 o Albocasser o Alfondeguilla o Almedijar o Azuebar o Carrica o Catí o Chiva o Faura o Pobla Tornesa o Silla o Turís o Vall de Almonacid o Vilafamés o Vilafranca del Cid o Villar del Arzobispo Jueves 17 o Albocasser o Alfondeguilla o Almedijar o Azuebar o Barracas o Benáfer o Benlloc o Borriana (Santa Bárbara) o Canet lo Roig o Carrica o Coves de Vinromá o Chiva o El Verger o Faura o Lucena del Cid o Náquera o Oropesa o Pobla Tornesa o San Vicente de Piedrahita o Silla o Sueras o Teresa o Traiguera o Turís o Vall de Almonacid o Vilafamés o Villar del Arzobispo o Viver o Xert o Xilxes playa Viernes 18 o Albocasser o Alfondeguilla o Almedijar o Argelita o Azuebar o Barracas o Benlloc o Borriol o Borriana (Santa Bárbara) o Canet lo Roig, Carrica, o Coves de Vinromá o Chiva o El Toro o El Verger o Espadilla o Fuentes de Ayodar o Gestalgar o Higueras o La Romana o Lucena del Cid o Matet o Montserrat o Museros o Náquera o Pobla de Farnals o Pobla Tornesa o San Vicente de Piedrahita o Silla o Sueras o Teresa o Traiguera o Turís o Vall de Almonacid o Vilafamés o Vilafranca del Cid o Vilanova de Alcolea o Vilavella Calle San Roque o Viver o Xátiva o Xert Sábado 19 o Albocasser o Alfara del -
Cinctorres E Ls P Orts
OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS CINCTORRES E LS P ORTS AJUNTAMENT DE CINCTORRES ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Tecnicolingüístics RECULL I TEXT Ferran Guardiola i Noguera DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica i Toponímia Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Cinctorres, 81 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cinctorres ISBN: 84-482-4185-1 Depòsit legal: V-4424-2005 Impressió: Gràfiques Vimar, SL www.avl.gva.es CINCTORRES El terme de Cinctorres, de 33,5 km2 d'extensió, està situat al bell mig de la comarca dels Ports, a 120 km al nord de Castelló de la Plana i a 15 km de Morella. El poble s'alça a 945 m sobre el nivell del mar. Colls i tossals separen Cinctorres dels termes de Portell (el Molló Blanc, 1.262 m); de la Mata (el Collet de la Buitrera, 1.093 m); de la Todolella (la lloma de Sant Cristòfol, 1.108 m), i del Forcall (el Covarxo, 938 m). La rambla de Sellumbres i el riu de Calders fan de fita amb els termes de Portell, Castellfort i Morella i, pel mig del terme, el barranc de la Vila, el de la Parra i el de la Torre baixen solcant tot el terme d'oest a est. Bona part de les terres cinctorranes ensenyen pinars, carrascars, savinars i alguna roureda, on viuen gran quantitat d'herbes medicinals. -
2015 10 17 47 AG FSMCV Acta Provisional BENICASSIM 2015
1 XLVII ASAMBLEA GENERAL DE LA FEDERACIÓN DE SOCIEDADES MUSICALES DE LA COMUNIDAD VALENCIANA. BENICÀSSIM, 17 Y 18 OCTUBRE 2015. ACTA 2 ASISTENCIA ASAMBLEA GENERAL DE LA FEDERACIÓN DE SOCIEDADES MUSICALES DE LA COMUNITAT VALENCIANA. BENICÀSSIM, 17 y 18 OCTUBRE DE 2015 Sociedades Musicales asistentes: Relación asistencia por comarcas ALICANTE LA FOIA DE CASTALLA-ALT VINALOPÓ BANYERES DE MARIOLA AGRUPACIÓ MUSICAL LA NOVA BIAR SOCIEDAD UNIÓN MUSICAL BIARENSE CAMP DE MIRRA SOCIEDAD MUSICAL SANTA CECILIA CANYADA SOCIEDAD UNIÓN MUSICAL DE CAÑADA CASTALLA AGRUPACIÓN MUSICAL SANTA CECILIA IBI UNIÓN MUSICAL DE IBI VILLENA SOCIEDAD MUSICAL "RUPERTO CHAPI" L'ALACANTÍ ALACANT UNIÓN MUSICAL CIUDAD DE ASIS L'ALCOIÀ-COMTAT AGRES SOCIEDAD UNIÓN MUSICAL DE AGRES ALCOI SOCIETAT UNIÓ MUSICAL D ALCOI ALFAFARA SOCIETAT INSTRUCTIVA MUSICAL D'ALFAFARA COCENTAINA UNIÓN MUSICAL CONTESTANA MURO D'ALCOI SOCIETAT CULTURAL UNIÓ MUSICAL DE MURO MARINA ALTA BENIMELI AGRUPACIÓ MUSICAL LA RECTORIA BENISSA SOCIEDAD LÍRICO MUSICAL DE BENISSA DENIA AGRUPACIÓ ARTÍSTICA MUSICAL DE DÉNIA EL POBLE N. BENITATXELL AGRUPACIÓ MÚSICOMUNICIPAL DE STA. Mª MAGDALENA GATA DE GORGOS UNIÓ MUSICAL DE GATA DE GORGOS ONDARA UNIÓ MUSICAL D ONDARA TEULADA AGRUPACIÓ MUSICAL CULTURAL DE TEULADA XABIA CENTRE ARTÍSTIC MUSICAL DE XÀBIA MARINA BAIXA ALTEA SOCIETAT FILHARMÒNICA ALTEANENSE BENIDORM UNIÓN MUSICAL DE BENIDORM CALLOSA D'EN SARRIA ASSOCIACIÓ D'AMICS DE LA MÚSICA DE CALLOSA D'EN SARRIÀ LA VILA JOIOSA ATENEU MUSICAL LA VILA JOIOSA AGRUPACIÓ MUSICAL "MEDITERRÁNEO" POLOP UNIÓN MUSICAL DE POLOP