Tresor Del Maestrat
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Ofertas De Empleo CEDES Haz Clic En Las Ofertas Para Apuntarte
21 de Enero de 2020 facebook.com/DipcasOportunitats Si no ves correctamente el contenido haz click aquí https://docs.google.com/document/d/1aP7yGHNDWRvaaJyl7mYUCM_V1zqLuB5wO87VDItRNTI/edit?usp=sharing Ofertas de empleo CEDES Haz clic en las ofertas para apuntarte Ref. 117932 Auxiliar administrativo/a (Alto Palancia) Ref. 117995 Conductor Camión (Vilafamés) Ref. 117643 Enfermero/a (Vilafranca del Cid) Ref. 117315 Conductor/a Grua Asistencia Carretera (Atzeneta del Maestrat) Ref. 117781 Administrativo/a contable (Ribesalbes) Ref. 117456 Oficial 1º albañilería (Benicassim) Ref. 117495 Responsable de marketing (Alcora) Ref. 117805 Administrativo/a comercial Vilafranca del Cid (Vilafranca del Cid) Consulta otras ofertas aquí (haz clic) INSCRÍBETE on-line en nuestra agencia de colocación (haz clic) ADMINISTRACIÓN, FINANZAS Y COMERCIAL Ref. 117597 Aux. Admvo/a 20 horas/semanales (Alcora) Ref. 117948 Auxiliar administrativo/a (Segorbe) Ref. 117060 Recepcionista con Discapacidad (Benicarló) Ref. 117067 Administrativo/a Media Jornada (Vinarós) Ref. 116968 Comercial inmobiliaria (Castellón) Ref. 116596 Comercial exportación (Onda) Ref. 117227 Administrativo/a Gestión de Siniestros (Castellón) Ref. 116983 Administrativo/a con discapacidad (Almassora) Ref. 93042 Comercial del ámbito de la comunicación y eventos (Castellón) INGENIEROS/AS Y TÉCNICOS Ref. 117439 Profesor/a de Ciencias: Eso y Bachillerato (Castellón) Ref. 117536 Ingeniero/a Mecánico (Segorbe) OTROS PROFESIONALES Ref. 117974 Electricista (Segorbe) Ref. 117065 Agrícola Encargado Capataz y Tractorista (Vinarós) Ref. 114643 Electricista (Onda) Ref. 116651 Electricista o Electromecánico/a ascensores (Almazora) Ref. 117887 Técnico/a mantenimiento de ascensores (Castellón) Ref. 117602 Conductor/a camión + CAP (Alcora) Ref. 115634 Oficiales 1º electricistas (Castellón) Ref. 113416 Dependiente/a de supermercado (Lucena del cid) Ref. 115635 Esmaltador/a con kerajet (Alcora) Ref. -
3 TERRITORIOS POR DESCUBRIR 2 3 “Tres Territoris, Una Mateixa Terra”
3 TERRITORIOS POR DESCUBRIR 2 3 “Tres Territoris, una mateixa Terra” Matarraña, Els Ports y Terra Alta son una de las mejores apuestas para el turismo de interior Matarraña (Teruel), Els Ports (Castellón) y Terra Alta (Tarragona) son tres territorios con una cultura, unas tradiciones, unos paisajes, unos productos agroalimentarios y una forma de vida muy parecidas. Su patrimonio natural y arquitectónico es espectacular: el macizo de los Puertos, las poblaciones amuralladas, los campos culti- vados, las tradiciones centenarias, la cultura del vino... En épocas pasadas, los tres terri- torios estaban unidos por lazos comerciales, con rutas que comenzaban en el interior y llegaban hasta el Mediterráneo. El intercam- bio comercial se producía en las ferias, que suponían el punto de encuentro entre sus habitantes, quienes compartían tradiciones, JDVWURQRPtD \ HQ GH¿QLWLYD XQD IRUPD GH vida. En la actualidad, los tres territorios si- guen unidos y tienen mucho que ofrecer a quienes vienen atraídos por la autenticidad de las tierras de frontera: su paisaje medite- rráneo, sus peculiares tradiciones, su riqueza monumental, sus recetas de antaño y su his- toria en común. Matarraña Els Ports Terra Alta Comarca del Matarraña / Matarranya 2¿FLQDGH7XULVPRGH0RUHOOD &RQVHOO&RPDUFDOGHOD7HUUD$OWD Av. Cortes de Aragón, 7 · Valderrobres · Teruel Plaza San Miguel · 12300 Morella · Castellón C/Bassa d’en Gaire,1 · 43780 Gandesa · Tarragona 978 890 860 · [email protected] 964 17 30 32 · [email protected] 977 42 00 18 · [email protected] comarcamatarranya.es ZZZHOVSRUWVHVZZZPRUHOODWXULVWLFDFRP www.terra-alta.org La riqueza patrimonial del Matarraña es destacable. NDM Visitar Morella es viajar a un pasado espectacular. -
Estudis Castellonencs (Castelló), 1987-88, IX, P
(VWXGLV &DVWHOORQHQFV 1~P DqSRFD 3S ( ,661 R. MONFERRER Hospital General Universitari de Castelló Les epidèmies de còlera a Vilafranca en el segle XIX. El còlera de 1855 A Margarita Marín, amb reconeixement i amistat Resum El present treball aborda una aproximació a les epidèmies de còlera del segle XIX a Vilafranca, especialment de 1855 per representar la major mortalitat catastròfica registrada a la localitat. Es revisa quantitativament el còlera de 1855 que va suposar el 79 % de totes les defuncions, en espe- cial de dones de mitjana edat i de xiquets menors de cinc anys. L’edat mitjana va ser de 37,23 anys. La duració de l’epidèmia de 78 dies amb una mortalitat diària de 1,93 casos. La incidència màxima mensual i diària fou al mes d’agost amb 76 % defuncions i 13 òbits, respectivament. Els resultats no difereixen dels coneguts de les localitats veïnes estudiades i de la resta de l’Estat espanyol. El treball es complementa amb un resum de les epidèmies de còlera de 1834 i 1885 a Vilafranca. Paraules clau Segle XIX. Còlera. Epidèmia de 1855. Altres epidèmies de còlera 1834, 1885. Vilafranca del Cid. Castelló. Espanya. Història de la Medicina. Epidemics of cholera in Vilafranca in the nineteenth century. Cholera 1855 Abstract This work deals with an approach to cholera epidemics of the nineteenth century in Vilafranca, especially 1855 because it represents the most catastrophic mortality registered in the locality. The 1855 cholera quantitatively examined accounted for 79% of all deaths, especially middle- aged women and children under 5 years. The average age was 37’23 years. -
Music Festivals in Catalonia in a European Context. Factors of Competitiveness of a Dynamic Creative Industry
MUSIC FESTIVALS IN CATALONIA IN A EUROPEAN CONTEXT. FACTORS OF COMPETITIVENESS OF A DYNAMIC CREATIVE INDUSTRY. by Maria Ruiz de Cossío Advisor: Paloma Fernández Pérez Degree in International Business Faculty of Economics and Business University of Barcelona Academic year 2017-2018 2 FESTIVALES EN CATALUÑA EN UN CONTEXTO EUROPEO. FACTORES DE COMPETITIVIDAD DE UNA INDUSTRIA CREATIVA DINÁMICA. Este estudio pretende identificar el contexto y las características de los festivales de música en Cataluña, especialmente en un contexto geográfico más amplio, con el objetivo de evaluar hasta qué grado este modelo encaja dentro del marco europeo. Estos eventos se encuentran en una fase de crecimiento y popularidad entre el público sin precedentes, que ha sido facilitada por las nuevas tendencias turísticas, empresariales y de ocio y los ha llevado a ser los eventos culturales más populares en Europa. Son puntos clave en estrategias culturales y turísticas alrededor de Europa, dan trabajo a miles de personas y funcionan como dinamizadores económicos en las regiones donde se celebran. Este estudio analizará el contexto histórico y económico de los festivales Catalanes y Europeos, sus características y tendencias en la actualidad (estado del arte), el efecto que algunos fenómenos han tenido sobre ellos (como las tecnologías digitales, la recesión económica y el crecimiento en popularidad) y las diferencias que separan ambos ecosistemas y los hacen únicos. Palabras clave: Festivales de música, Industrias creativas, Gestión cultural, Gestión de eventos, Eventos culturales, Tendencias de ocio, Tendencias turísticas, Macro-eventos MUSIC FESTIVALS IN CATALONIA IN A EUROPEAN CONTEXT. FACTORS OF COMPETITIVENESS OF A DYNAMIC CREATIVE INDUSTRY. This study aims to identify the context and features of music festivals in Catalonia, especially in a broader geographical context, in order to assess the extent to which our model fits in the European framework. -
Relació Centre – Inspector/A Provincia De Castelló
INSPECCIÓ GENERAL D’EDUCACIÓ Avda. de Campanar, 32 46015 – València [email protected] RELACIÓ CENTRE – INSPECTOR/A PROVINCIA DE CASTELLÓ Enllaç a la Guia de Persones de la GVA LOCALITAT CENTRE INSPECTOR/A DIA GUÀRDIA ALBOCÀSSER 12000091 CEIP JOAN DE BRUSCA MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALBOCÀSSER 12003730 CENTRE PRIVAT ALT MAESTRAT MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALBOCÀSSER 12007309 CENTRE PÚBLIC FPA EL PLA DEL PUIG MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALBOCÀSSER 12005982 ESCOLA PRIVADA DE MÚSICA MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALCALÀ DE XIVERT 12000121 CEIP LO CAMPANAR MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALCALÀ DE XIVERT 12006457 CENTRE FPA MUNICIPAL D'ALCALÀ DE XIVERT MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALCALÀ DE XIVERT 12005313 ESCOLA PRIVADA DE MÚSICA ASOCIACIÓN MUSICAL SANTA CECIL MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALCALÀ DE XIVERT 12006871 EXTENSIÓN DEL CFPA MARQUES DE BENICARLO MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALCALÀ DE XIVERT 12004394 IES SERRA D'IRTA MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALCORA (L') 12000145 CEIP COMTE D'ARANDA GARCIA RIVAS, BERNARDO JOAQUIN DIVENDRES ALCORA (L') 12000133 CEIP FRANCISCO GRANGEL MASCARÓS GARCIA RIVAS, BERNARDO JOAQUIN DIVENDRES ALCORA (L') 12000169 CENTRE PRIVAT LA SALLE GARCIA RIVAS, BERNARDO JOAQUIN DIVENDRES ALCORA (L') 12000157 CENTRE PRIVAT PUÉRTOLAS PARDO GARCIA RIVAS, BERNARDO JOAQUIN DIVENDRES ALCORA (L') 12004849 CENTRE PÚBLIC FPA TIRANT LO BLANC GARCIA RIVAS, BERNARDO JOAQUIN DIVENDRES ALCORA (L') 12005994 ESCOLA PRIVADA DE MÚSICA EN VICENT SERRANO I GIL GARCIA RIVAS, BERNARDO JOAQUIN DIVENDRES -
L'aplec Dels Ports. 5A Edicció
Treball de final de Grau Humanitats: Estudis Interculturals L’Aplec dels Ports. Una reivindicació comarcal en defensa de la identitat. Autora: Alba Calvo Boix Tutora: Sonia Reverter Bañón UNIVERSITAT JAUME I Data de lectura: Juliol 2018 Resum El present treball d’investigació és un estudi del moviment cultural i reivindicatiu del Aplec dels Ports, nascut a la comarca dels Ports, en la província de Castelló. En ell es repleguen fonts orals i escrites, la majoria de redacció i edició comarcal, que parlen sobre la seva història, per a recopilar els quaranta anys de vida, des de 1978 fins al 2018. Els objectius d’aquesta investigació han estat, per una part, recuperar i plasmar en escrit la seva memòria. I per l’altra, analitzar la situació política i social de la comarca dels Ports durant aquests quatre segles, així com la importància de l’Aplec en el seu desenvolupament. Durant el treball s’explicarà quines han estat les raons que mantenen viu l’esdeveniment i s’analitzarà com ha sigut en seu funcionament i organització. Per últim, és buscarà una conclusió al perquè aquesta festa ha aconseguit ser una part essencial de la identitat de la gent dels Ports i com ha aconseguit mantenir-se viva durant aquests quaranta anys. Paraules clau Aplec, cultura, identitat, reivindicació, comarca. 3 ÍNDEX Introduction........................................................................................................... 9 Introducció .......................................................................................................... 11 1. Història de l’Aplec. .................................................................................... 13 1.1. Naixement. ............................................................................................. 13 1.2. Context històric...................................................................................... 15 1.3. Reptes i objectius que plantegen fer el primer Aplec.............................. 21 2. L’Aplec com a oportunitat cultural i de reivindicació d’identitat dels Ports . -
Guía Rápida Del Calendario De Festejos En La Comunidad Valenciana De La Segunda Quincena De Agosto
GUÍA RÁPIDA DEL CALENDARIO DE FESTEJOS EN LA COMUNIDAD VALENCIANA DE LA SEGUNDA QUINCENA DE AGOSTO. Sábado 12 o Benlloc, Gestalgar, Domingo 13 o Benlloc, Vilafranca del Cid Lunes 14 o Culla, Fuentes de Ayodar, Torrechiva, Martes 15 o Alfondeguilla o Almedijar o Chiva o Lucena del Cid o Torrechiva o Turís o Vilafranca del Cid o Villar del Arzobispo Miércoles 16 o Albocasser o Alfondeguilla o Almedijar o Azuebar o Carrica o Catí o Chiva o Faura o Pobla Tornesa o Silla o Turís o Vall de Almonacid o Vilafamés o Vilafranca del Cid o Villar del Arzobispo Jueves 17 o Albocasser o Alfondeguilla o Almedijar o Azuebar o Barracas o Benáfer o Benlloc o Borriana (Santa Bárbara) o Canet lo Roig o Carrica o Coves de Vinromá o Chiva o El Verger o Faura o Lucena del Cid o Náquera o Oropesa o Pobla Tornesa o San Vicente de Piedrahita o Silla o Sueras o Teresa o Traiguera o Turís o Vall de Almonacid o Vilafamés o Villar del Arzobispo o Viver o Xert o Xilxes playa Viernes 18 o Albocasser o Alfondeguilla o Almedijar o Argelita o Azuebar o Barracas o Benlloc o Borriol o Borriana (Santa Bárbara) o Canet lo Roig, Carrica, o Coves de Vinromá o Chiva o El Toro o El Verger o Espadilla o Fuentes de Ayodar o Gestalgar o Higueras o La Romana o Lucena del Cid o Matet o Montserrat o Museros o Náquera o Pobla de Farnals o Pobla Tornesa o San Vicente de Piedrahita o Silla o Sueras o Teresa o Traiguera o Turís o Vall de Almonacid o Vilafamés o Vilafranca del Cid o Vilanova de Alcolea o Vilavella Calle San Roque o Viver o Xátiva o Xert Sábado 19 o Albocasser o Alfara del -
2015 10 17 47 AG FSMCV Acta Provisional BENICASSIM 2015
1 XLVII ASAMBLEA GENERAL DE LA FEDERACIÓN DE SOCIEDADES MUSICALES DE LA COMUNIDAD VALENCIANA. BENICÀSSIM, 17 Y 18 OCTUBRE 2015. ACTA 2 ASISTENCIA ASAMBLEA GENERAL DE LA FEDERACIÓN DE SOCIEDADES MUSICALES DE LA COMUNITAT VALENCIANA. BENICÀSSIM, 17 y 18 OCTUBRE DE 2015 Sociedades Musicales asistentes: Relación asistencia por comarcas ALICANTE LA FOIA DE CASTALLA-ALT VINALOPÓ BANYERES DE MARIOLA AGRUPACIÓ MUSICAL LA NOVA BIAR SOCIEDAD UNIÓN MUSICAL BIARENSE CAMP DE MIRRA SOCIEDAD MUSICAL SANTA CECILIA CANYADA SOCIEDAD UNIÓN MUSICAL DE CAÑADA CASTALLA AGRUPACIÓN MUSICAL SANTA CECILIA IBI UNIÓN MUSICAL DE IBI VILLENA SOCIEDAD MUSICAL "RUPERTO CHAPI" L'ALACANTÍ ALACANT UNIÓN MUSICAL CIUDAD DE ASIS L'ALCOIÀ-COMTAT AGRES SOCIEDAD UNIÓN MUSICAL DE AGRES ALCOI SOCIETAT UNIÓ MUSICAL D ALCOI ALFAFARA SOCIETAT INSTRUCTIVA MUSICAL D'ALFAFARA COCENTAINA UNIÓN MUSICAL CONTESTANA MURO D'ALCOI SOCIETAT CULTURAL UNIÓ MUSICAL DE MURO MARINA ALTA BENIMELI AGRUPACIÓ MUSICAL LA RECTORIA BENISSA SOCIEDAD LÍRICO MUSICAL DE BENISSA DENIA AGRUPACIÓ ARTÍSTICA MUSICAL DE DÉNIA EL POBLE N. BENITATXELL AGRUPACIÓ MÚSICOMUNICIPAL DE STA. Mª MAGDALENA GATA DE GORGOS UNIÓ MUSICAL DE GATA DE GORGOS ONDARA UNIÓ MUSICAL D ONDARA TEULADA AGRUPACIÓ MUSICAL CULTURAL DE TEULADA XABIA CENTRE ARTÍSTIC MUSICAL DE XÀBIA MARINA BAIXA ALTEA SOCIETAT FILHARMÒNICA ALTEANENSE BENIDORM UNIÓN MUSICAL DE BENIDORM CALLOSA D'EN SARRIA ASSOCIACIÓ D'AMICS DE LA MÚSICA DE CALLOSA D'EN SARRIÀ LA VILA JOIOSA ATENEU MUSICAL LA VILA JOIOSA AGRUPACIÓ MUSICAL "MEDITERRÁNEO" POLOP UNIÓN MUSICAL DE POLOP -
Valorisation of Hanging Tomatoes in Spain
Preparatory action on EU plant and animal genetic resources Valorisation of hanging tomatoes in Spain Overview The hanging tomato is a very well-known type of tomato and is widespread in different regions of Spain, from the Mediterranean East, to inland areas, such as Cáceres, and Atlantic areas like Galicia. Beyond these visible characteristics, another common connection shared by hanging tomatoes is their selection by peasant communities with the common aim (convergent selection) of enjoying tomatoes during the winter months. The hanging tomato is a type of tomato that, when cultivated in strict non-irrigated systems or with low irrigation provisions, is characterised by the fact that, once harvested and stored in certain conditions, it can be conserved for approximately 6 months (sometimes even 9 months) (cf. Figures 1 and 2). This means that if the tomato is harvested in July and August, the fruit can be preserved until at least February of the following year. In fact, traditionally, fruits that have a lower capacity for conservation are consumed fresh, whereas those that keep for longer are used for seeds to plant the next crop season. This type of tomato has a widespread and stable commercialisation, primarily in Catalonia. However, there are other areas, such as Mallorca or Menorca, where it is also highly valued by consumers. It was traditionally destined for consumption out of season, both fresh and when conserved. It even formed part of specific recipes such as romesco sauce. However, the appearance on the market of winter productions grown in greenhouses in regions of Southern Spain, as well as from other warmer countries, has relegated hanging tomatoes to the main geographical areas where the typical ‘pan con tomate’ [‘bread with tomato’] is consumed (cf. -
PROVINCIA DE CASTELLÓN COEFICIENTES DE MUNICIPIO (Cm), DE DISTRITO (Cd), DE USO (Cu) Y DE PLANTA (Cp) PARA BIENES INMUEBLES DE NATURALEZA URBANA
PROVINCIA DE CASTELLÓN COEFICIENTES DE MUNICIPIO (Cm), DE DISTRITO (Cd), DE USO (Cu) Y DE PLANTA (Cp) PARA BIENES INMUEBLES DE NATURALEZA URBANA AÑO 2017 AÑO COEF. ACT. COEF. DE COD. COD. ENTRADA COEF. DE COEF. DE COEF. DE PROV. DENOMINACIÓN DEL MUNICIPIO CP VALOR CAT. USO CAT. INE. VIGOR MUNICIPIO DISTRITO PLANTA 2017 GAR/TRAS PONENCIA CAVC Cm Cd Cu Cp 12 12002 12002 AÍN 2.011 TODOS 1,00 1,18 1,00 0,84 * 12 12003 12003 ALBOCÀSSER 1.994 TODOS 1,00 2,29 1,00 0,78 * 12 12004 12004 ALCALÀ DE XIVERT 1.999 12570 1,04 2,90 1,00 0,66 * 12 12004 12004 ALCALÀ DE XIVERT 1.999 12579 1,04 2,90 1,00 0,66 * 12 12005 12005 ALCORA, L' 2.003 TODOS 1,00 1,32 1,00 0,72 * 12 12006 12006 ALCUDIA DE VEO 2.006 TODOS 1,00 1,39 1,00 0,85 * 12 12007 12007 ALFONDEGUILLA 2.010 TODOS 1,00 1,10 1,00 1,00 * 12 12008 12008 ALGIMIA DE ALMONACID 2.003 TODOS 1,00 1,98 1,00 0,71 * 12 12009 12009 ALMAZORA/ALMASSORA 1.996 TODOS 1,00 1,79 1,00 0,62 * 12 12010 12010 ALMEDÍJAR 2.003 TODOS 1,00 1,83 1,00 0,77 * 12 12011 12011 ALMENARA 2.003 12590 1,00 2,39 0,95 0,67 * 12 12011 12011 ALMENARA 2.003 12591 1,00 2,39 1,01 0,67 * 12 12143 12901 ALQUERIES, LES/ALQUERÍAS DEL NIÑO PERDIDO 1.999 TODOS 1,00 2,13 1,00 0,66 * 12 12012 12012 ALTURA 2.004 TODOS 1,00 2,09 1,00 0,57 * 12 12013 12013 ARAÑUEL 2.006 TODOS 1,00 1,39 1,00 0,85 * 12 12014 12014 ARES DEL MAESTRAT 2.004 TODOS 1,00 1,79 1,00 0,67 * 12 12015 12015 ARGELITA 1.985 TODOS 1,08 2,30 1,00 0,73 * 12 12016 12016 ARTANA 2.010 TODOS 0,90 1,37 1,00 0,91 * 12 12001 12001 ATZENETA DEL MAESTRAT 1.984 TODOS 1,08 2,30 1,00 0,73 * 12 -
Conselleria D'agricultura, Desenvolupament Rural
Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Conselleria de Agricultura, Desarrollo Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica Emergencia Climática y Transición Ecológica RESOLUCIÓ de 26 d’agost de 2019, de la Direcció Gene- RESOLUCIÓN de 26 de agosto de 2019, de la Dirección ral de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental, per la qual General de Medio Natural y de Evaluación Ambiental, s’ordena la publicació de la declaració d’impacte ambien- por la cual se ordena la publicación de la declaración de tal corresponent a l’expedient 69/17-AIA Vilanova d’Alco- impacto ambiental correspondiente al expediente 69/17- lea. [2019/8946] AIA Vilanova d’Alcolea. [2019/8946] De conformitat amb l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de De conformidad con el artículo 41.3 de la Ley 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, el qual estableix la publicació en el diciembre, de evaluación ambiental, el cual establece la publicación Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaració d’impacte en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaración de ambiental, resolc: impacto ambiental, resuelvo: Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la declara- Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la decla- ció d’impacte ambiental corresponent a l’expedient 69/17-AIA Vilanova ración de impacto ambiental correspondiente al expediente 69/17-AIA d’Alcolea. Vilanova d’Alcolea. «Declaració d’impacte ambiental «Declaración de impacto ambiental Expedient: 69/17-AIA. Expediente: 69/17-AIA. Títol: Explotació porcina per a 2.500 porcs d’engreix. -
La Via Romana De La Roca Tallada (Palanques, Castelló)
View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament la Recerca i la Cultura ARCHIVO DE PREHISTORIA LEVANTINA Vol. XXVIII, Valencia, 2010, p. 327-357 Ferran ARASA I GIL (a) La via romana de la Roca Tallada (Palanques, Castelló). El paper de la ciutat de Lesera en les comunicacions entre la vall de l’Ebre i la zona nord de la costa valenciana RESUMEN: En este artículo estudiamos los restos de una vía romana conservados en el paraje de la Roca Tallada del término municipal de Palanques (Castellón), cercano a la ciudad de Lesera. Se trata de un tramo en trinchera abierto en la roca al paso por un collado y otros vestigios de la vía también excava- dos en la roca que se han topografiado. Estos restos deben corresponder a una vía mencionada por el Anónimo de Rávena que desde la posta de Intibili de la vía Augusta se dirigía hasta Contrebia, en las proximidades de Caesaraugusta. También revisamos el papel de la comarca de Els Ports de Morella en las comunicaciones históricas entre el valle del Ebro y la zona septentrional de la costa valenciana. PALABRAS CLAVE: Arqueología romana, vías de comunicación, ciudad de Lesera. La voie romaine de la Roca Tallada (Palanques, Castelló). Le papier de la cité de Lesera dans les communications entre la vallée de l’Èbre et la zone nord de la côte valencienne RÉSUMÉ : Dans cet article, nous étudions les vestiges d’une voie romaine conservés dans le site de la Roca Tallada à la commune de Palanques (Castellón), rapproché de la cité de Lesera.